ARQUITECTURA, CIUTAT I PROJECTE - thatc.upc.edu · Roma, 1500-1700. De Bramante a Sixte V. Roma...
2
El temps de la ciutat i el temps del projecte: la llarga durada i altres qüestions conceptuals. El temps de les estructures i el temps de les ruptures. De la sociologia de l’art a les conceptualitzacions de Pierre Bourdieu. Singularitats i ‘orígens’ de la ciutat europea. La polis grega: el naixement d’allò que és públic i el naixe- ment del llenguatge clàssic. La ciutat posterior a l’any mil: el naixement de la ciutat europea. La formació de la ciutat baixmedieval i l’arquitectura gòtica. La formació de la ciutat baixmedieval. Barcelona: estructura urbana i recepció de l’arquitectura gòtica. Florència, 1300-1500: de la ciutat medieval a la ciutat del Renaixement. Florència i l’Humanisme Cívic. Brunelleschi, Alberti i la Florència del Quattrocento. Roma, 1500-1700. De Bramante a Sixte V. Roma barroca. ARQUITECTURA, CIUTAT I PROJECTE ___ Manuel Guàrdia La Ringstrasse de Viena (ca. 1888). L’assignatura prendrà una aproximació històrica de llarga durada i abordarà els marcs socials del projecte. Es propo- sa oferir un sistema de referències que permeti examinar sense apriorismes les relacions canviants entre ciutat i arquitectura. També es posaran en evidència els aspectes més rellevants i les variables crítiques que incideixen en l’elaboració del projecte. Amb aquest objectiu s’abordaran, en primer lloc, les bases conceptuals d’una aproximació històrica de llarga durada. En segon lloc s’estudiaran ciutats i episodis canònics de l’arquitectura occidental. Finalment, es plantejaran les relaciones entre el Moviment Modern i l’urbanisme, i les transformacions urbanes del capitalisme tardà. París, 1600-1870. Arquitectura i Estat. De les places reials al canvi del discurs urbà. Les reformes i les arquitectures del Segon Imperi. Londres, 1700-1900. Del gust de les elits a l’eclosió industrial. D’Inigo Jones al Londres Georgià. El Londres Victorià. Fin-de-Siècle: ciutat i arquitectura. Viena, 1850-1914. El Ring: entre Camillo Sitte i Otto Wagner. Barcelona entre Cerdà i el Modernisme. Memòria i patrimoni urbà. Del cas d’Atenes a les propostes de Giovannoni. Orientalisme i modernització de la ciutat islàmica. La ciutat americana: Chicago,1850-1930. La ciutat americana. Les arquitectures de l’“Escola de Chicago”. Urbanisme i Moviment Modern. La Nova Frankfurt, 1924-1933. Martin Elsaesser i Ernst May Brasilia, 1955-2000. Lucio Costa i Oscar Niemeyer. Los Angeles: 1900-1970. R. Schindler, R. Neutra, i les ‘Case Study Houses’. Transformacions urbanes del capitalisme tardà. Espai públic, espais de seguretat, espais del consum. Entre l’economia simbòlica i el metabolisme material: el repte ecològic.
Transcript of ARQUITECTURA, CIUTAT I PROJECTE - thatc.upc.edu · Roma, 1500-1700. De Bramante a Sixte V. Roma...
El temps de la ciutat i el temps del projecte: la llarga durada i altres qüestions conceptuals.
El temps de les estructures i el temps de les ruptures.De la sociologia de l’art a les conceptualitzacions de Pierre Bourdieu.
Singularitats i ‘orígens’ de la ciutat europea.
La polis grega: el naixement d’allò que és públic i el naixe-ment del llenguatge clàssic.La ciutat posterior a l’any mil: el naixement de la ciutat europea.
La formació de la ciutat baixmedieval i l’arquitectura gòtica.
La formació de la ciutat baixmedieval.Barcelona: estructura urbana i recepció de l’arquitectura gòtica.
Florència, 1300-1500: de la ciutat medieval a la ciutat del Renaixement.
Florència i l’Humanisme Cívic.Brunelleschi, Alberti i la Florència del Quattrocento.
Roma, 1500-1700.
De Bramante a Sixte V.Roma barroca.
ARQUITECTURA, CIUTAT I PROJECTE___Manuel Guàrdia
La Ringstrasse de Viena (ca. 1888).
L’assignatura prendrà una aproximació històrica de llarga durada i abordarà els marcs socials del projecte. Es propo-sa oferir un sistema de referències que permeti examinar sense apriorismes les relacions canviants entre ciutat i arquitectura. També es posaran en evidència els aspectes més rellevants i les variables crítiques que incideixen en l’elaboració del projecte. Amb aquest objectiu s’abordaran, en primer lloc, les bases conceptuals d’una aproximació històrica de llarga durada. En segon lloc s’estudiaran ciutats i episodis canònics de l’arquitectura occidental. Finalment, es plantejaran les relaciones entre el Moviment Modern i l’urbanisme, i les transformacions urbanes del capitalisme tardà.
París, 1600-1870. Arquitectura i Estat.
De les places reials al canvi del discurs urbà.Les reformes i les arquitectures del Segon Imperi.
Londres, 1700-1900. Del gust de les elits a l’eclosió industrial.
D’Inigo Jones al Londres Georgià.El Londres Victorià.
Fin-de-Siècle: ciutat i arquitectura.
Viena, 1850-1914. El Ring: entre Camillo Sitte i Otto Wagner.Barcelona entre Cerdà i el Modernisme.
Memòria i patrimoni urbà.
Del cas d’Atenes a les propostes de Giovannoni.Orientalisme i modernització de la ciutat islàmica.
La ciutat americana: Chicago,1850-1930.
La ciutat americana.Les arquitectures de l’“Escola de Chicago”.
Urbanisme i Moviment Modern.
La Nova Frankfurt, 1924-1933. Martin Elsaesser i Ernst MayBrasilia, 1955-2000. Lucio Costa i Oscar Niemeyer.Los Angeles: 1900-1970. R. Schindler, R. Neutra, i les ‘Case Study Houses’.
Transformacions urbanes del capitalisme tardà.
Espai públic, espais de seguretat, espais del consum.Entre l’economia simbòlica i el metabolisme material: el repte ecològic.
Bibliografia general
AA.VV., Prendre la ville: esquisse d’une histoire de l’urbanisme d’état. Paris: Anthropos, 1977
Banham, R., Los Angeles: The Architecture of Four Ecologies, 1971 (tr.cast.: Los Ángeles: La arquitectura de cuatro ecologías. Barcelona: Puente, 2016)
Barker, T. C., Robbins, M., A History of London Transport. Vol. 1. The Nineteenth Century. London: George Allen & Unwin, 1963
Baron, H., In search of Florentine civic humanism: essays on the transition from Medieval to Modern thought, 1988 (tr.cast.: En busca del Humanismo Cívico Flo-rentino. Ensayos sobre el cambio del pensamiento medieval al moderno. México: Fondo de Cultura Económica, 1993)
Benevolo, L., Le origini dell’urbanistica moderna, 1963 (tr.cast.: Orígenes del urbanismo moderno, Madrid: Celeste, 1994)
Bianca, S., Urban form in the Arab world. Past and present. London: Tha-mes&Hudson, 2000
Bois, G., La crisi del feudalisme a Europa a la fi de l’edat mitjana. Barcelona: L’Avenç, 1988
Burke, P., The Italian Renaissance: Culture and Society in Italy, 1986 (tr.cast.: El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia. Madrid: Alianza, 1993)
Burke, P., The Fabrication of Louis XIV, 1992 (tr.cast.: La fabricación de Luis XIV. Madrid: Nerea, 1995)
Chartier, R., “Histoire intellectuelle et histoire des mentalités. Trajectoires et questions”, 1983 (tr.cast.: “Historia Intelectual e Historia de las Mentalidades. Tra-yectorias y preguntas”. En: El mundo como representación: estudios sobre historia cultural. Barcelona: Gedisa, 2002)
Choay, F., L’urbanisme: utopies et réalités: une anhologie, 1965 (tr.cast.: El urbanis-mo: Utopías y realidades. Barcelona: Lumen, 1970)
Ciucci, G., Dal Co, F., Elia, M.M. i Tafuri, M., La città americana dalla guerra civile al New Deal, 1973 (tr.cast.: La ciudad americana de la guerra civil al New Deal. Barcelona: Gustavo Gili, 1975)
Davis, M., City of quartz: excavating the future in Los Angeles, 1990 (tr.cast.: Ciudad de cuarzo: Arqueología del futuro en Los Ángeles, [Madrid]: Lengua de Trapo, 2003)
Dyos, H. J., Victorian Suburb: A Study of the Growth of Camberwell, Leicester: Leicester University Press, 1961
Featherstone, Mike, Consumer culture and postmodernism, 1991 (tr.cast.: Cultura de consumo y posmodernismo. Buenos Aires: Amorrortu, 2000)
Garin, E., “La città ideale”, Scienza e Vita nel Rinascimento Italiano. Bari, Laterza, 1965, p. 33-56
Giovannoni, G., Vecchie città ed edilizia nuova, 1932 (Reedició a Milano: CittàS-tudi, 1995)
Hall, P., Cities of tomorrow: an intellectual history of urban planning and design in the twentieth century, 1988 (tr.cast.: Ciudades del mañana: Historia del urba-nismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1996)
Harvey, D., The condition of postmodernity: an enquiry into the origins of cultu-ral change, 1990 (tr.cast.: La condición de la postmodernidad: investigación sobre los orígenes del cambio cultural. Buenos Aires: Amorrortu, 1998)
Heers, Jacques, La ville au Moyen Age en Occident: paysages, pouvoirs et conflits, 1990 (tr.it.: La città nel medioevo in Occidente: paesaggi, poteri e conflitti. Milano: Jaca Book, 1995)
Herrmann, W., The Theory of Claude Perrault, 1973 (tr.fran.: La théorie de Clau-de Perrault. Liège: Pierre Mardaga, 1980)
Jacobs, J., The death and life of great American cities, 1962 (tr.cast.: Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Península, 1973)
Le Corbusier, La Charte d’Athènes (1943) (tr.cast.: Principios de urbanismo. La Carta de Atenas. Barcelona: Ariel, 1971)
LeGates, R.T. i Stout, F., ed., The City Reader. New York: Routledge, 2003
Le Goff, J., ed., La nouvelle histoire, 1971 (tr.cast.: La Nueva Historia. Bilbao: Mensajero, 1988, veus: “La historia de las estructuras”, p. 196-221 / “La historia y la
thtac ETSAB
Universitat Politècnica de Catalunya UPC
Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació.
ETSABAv. Diagonal, 649, Edifici A. 08028 Barcelona.
Tel. 93 401 64 20
5 ECTSMés informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
Assignatura de la fase comú.
Especialització en Teo-ria, història i cultura del MBArch : Màster Universi-tari en Estudis Avançats en Arquitectura - Barcelona.
larga duración”, p. 359-386)
Lepetit, B., “L’évolution de la notion de ville d’après les tableaux et descriptions géographiques de la France (1650-1850)”, Urbi, núm. 2 (1979)
Loyer, F. Paris au XIXe siècle: L’immeuble et la rue, Paris: Hazan, 1987
Morachiello, P. i Teyssot, G., ed., Le macchine imperfette: arquitettura, programma, istituzioni nel XIX. Roma: Officina, 1980
Mumford, L., The City in History. Its Origins, Its Transformations and Its Pros-pects, 1961 (tr.cast.: La ciudad en la Historia. Sus orígenes y transformaciones. Buenos Aires: Infinito, 1968)
Olsen, D. J., The City As a Work of Art: London, Paris, Vienna. New Haven: Yale University Press, 1986
Olsen, D. J., The Growth of Victorian London. London: Penguin, 1976
Pinon, P. i Des Cars, J., Paris-Haussmann. Paris: Picard, Arsenal, 1991, esp. p. 196-203
Pinon, P., Paris et ses reseaux. Paris: Archives historiques de la ville de Paris, 1991
Raymond, A., “Islamic city, Arab city: Orientalists Myths and recent views”, British Journal of Middle Eastern Studies, vol. 21, núm. 1 (1994), p. 3-18
Rosenau, H., The Ideal City: Its Architectural Evolution, 1974 (tr.cast.: La ciudad ideal: su evolución arquitectónica en Europa. Madrid: Alianza Forma, 1986)
Schorske, C.E., Fin-de-Siècle Vienna: Politics and Culture, 1979 (tr.cast.: Viena Fin-de-Siècle: Política y cultura. Barcelona: Gustavo Gili, 1981)
Service, A., The Architects of London. London: The Architectural Press, 1979
Sica, P., Storia dell’urbanistica, 1976-1980 (tr.cast.: Historia del urbanismo: 4 vols. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1981)
Smets, M., Charles Buls: les principes de l’art urbain. Liège: Mardaga, 1995
Sorkin, M., ed., Variations on a theme park: the new American city and the end of public space, 1992 (tr.cast.: Variaciones sobre un parque temático: la nueva ciudad americana y el final del espacio público. Barcelona: Gustavo Gili, 2004)
Summerson, J., Georgian London. Middlesex: Penguin, 1978
Summerson, J., The Architecture of Victorian London. Charlottesville: University Press of Virginia, 1976
Sutcliffe, A., The Autumn of Central Paris: the Defeat of Town Planning, 1850-1970, 1970 (tr.cast.: Ocaso y fracaso del centro de París. Barcelona: Gustavo Gili, 1973)
Veyne, P. “L’histoire conceptualisante”. A: Le Goff, J. i Nora, P., ed., Faire de l’his-toire: 1, Nouveaux problèmes, 1974 (tr.cast.: “Una historia conceptualizante”. A: Le Goff, J. i Nora, P., ed., Hacer la historia: Nuevos problemas. Barcelona: Laia, 1985)
Weber, M., Die Stadt, 1921 (tr.cast.: La ciudad. Madrid: La Piqueta, 1987)
