1. LUNIVERS Arnau Masana Via Nicols Riesco Lopez

2. INDEX GALAXIAS:P,3,4 TERRA:P 5,6 LLUNA:P 7,8 CONSTELACIONS:P,9,10 QUARS:p.11 MOVIMENTS:P ,12 NO US HU PERDEUSERA MOLTINTERESANT!!!!!!! 3. GALAXIESLes galxias sn acumulacions enormes destrelles, gasos i pols.Alunivers hi ha centenars de milions de galxies. Cada galxia potestar formada per centenars de milions destrelles i altres astres. En elcentre de les galxies s on es concentren ms estrelles.Cada cos duna galxia es mou a causa de latracci dels altres. Engeneral hi ha, entre elles,un moviment ms ampli que fa que tot juntgiri al voltant del centre.La Via Lctia s una galxia gran, en forma despiral, i pot tenir unescent mil milions destrelles, entre elles, el Sol. En total medeix unscent mil anys llum de dimetre i t una masa de ms de dos billons devegades la del Sol.La Via Lctia t forma de lent convexe. El nucli t una zona central deforma elptica i uns 8.000 anys llum de dimetre. Les estrelles delncli estan ms agrupats que la dels braos. En el seu voltant hi ha unnvol dhidrogen, algunes estrelles i cmols estelars 4. DIBUIX GALAXIES 5. TERRA PER DINS. 6. LA TERRALa TierraLa Tierra Es nuestro planeta yel nico habitado. Est en laecosfera, un espacio que rodeaal Sol y que tiene lascondiciones necesarias paraque exista vida.La Tierra es el mayor de losplanetas rocosos. Eso haceque pueda retener una capa degases, la atmsfera, quedispersa la luz y absorbe calor.De da evita que la Tierra secaliente demasiado y, denoche, que se enfre. 7. LA LLUNA La lluna s un satelitnatural que gira alvoltan de la terra. El diametre de la llunaes 3.476 km,mes petitque la distansia de est aoest de australia 8. FASES DE LA LLUNALa Lluna t un moviment de translaci alvoltant de la Terra i triga uns 28 dies en feruna volta completa. Aquest moviment faque laspecte de la Lluna canvi cada dia iorigini les quatre fases de la Lluna. Enrealitat, el que canvia s la part de la Llunaque, illuminada pel Sol, es pot veure desde la Terra. * Lluna creixent * Lluna plena * Lluna minvant * Lluna nova 9. CONSTELACIONS ESCORP, OSSA MAJOR, OSSA MENOR, CIGNE , DRAC, SAGITARI, ORIO, ESTEL POLAR... 10. CONSTELACIONSLas constelaciones.Las estrellas que se pueden observar en una noche claraforman determinadas figuras imaginarias uniendomentalmente, los puntos formados por los grupos deestrellas visualmente cercanas entre s, que llamamos"constelaciones", y que sirven para localizar ms fcilmentela posicin de los astros. En total, hay 88 agrupaciones deestrellas que aparecen en la esfera celeste y que toman sunombre de figuras religiosas o mitolgicas, animales uobjetos 11. CUASARSEls qusars mostren un desplaamentcap al vermell molt alt. El consenscientfic s que aix s un efecte delexpansi mtrica de lunivers entre elsqusars i la Terra. Quan es combinaamb la Llei de Hubble, sarriba a laconclusi que els qusars sn objectesmolt distants. El fet que els qusarssiguin visibles a tan llarga distnciaimplica que la seva energia demissis tan gran que faria empetitir agaireb tots els fenmens astrofsicsconeguts en la galxia, exceptuantcomparativament a esdeveniments dedurada breu com supernoves i GBR.Els qusars poden fcilment alliberarenergia a nivells iguals que lacombinaci de centenars de galxiesmitjanes. La llum produda seriaequivalent a la dun bili de sols 12. MOVIMENT DE TRASLACIO o 13. TRASLACIOLa Terra es desplaacom si fos un punt enuna trajectria tancadaen forma dellipse, enun dels dos focus de laqual es troba el Sol.Tarda 365 dies quedona lloc a un any, 4estacions 14. MOVIMENT DE ROTACIOLa rotaci terrestre s un moviment de rotaci s elmoviment que fa la Terra girat sobre un eix desimetria della mateixa i que passa pel pol nord i elpol sud, perpendicular a lequador. Aquest eix degir sanomena eix instantani de rotaci (EIR). LaTerra triga un dia en fer una volta completa sobre smateixa.Aquest moviment provoca que sigui de dia o de nit,depenent del moment al llarg dun dia. s de dia enun lloc quan aquesta part de la Terra mira cap elSol i, a mesura que va girant, es va fent fosc, finsque quan s de nit s perqu ja est a laltrabanda. Si la Lluna passa entre la Terra i el Sol, pottapar momentniament la llum als que viuen a lapart que mira el Sol: s el que sanomena uneclipse solar. El fet que lEIR no sigui parallel alSol, sin que estigui inclinat, fa que alguns puntsde la Terra estiguin exposats al Sol durant msestona que daltres, per aix en alguns llocs (o endaltres, depenent de lpoca de lany) els dies i lesnits sn ms o menys llargs 15. VIDEOShttp://www.youtube.com/watch?v=lt7skee25So&feature=player_detailpagehttp://www.youtube.com/watch?v=UAC4ZmgMA8A&feature=player_detailpage