Apunts Orientació 1r BATX

9
1 Apunts: ORIENTACIÓ ESPORTIVA 1r Batxillerat

description

APUNTS ORIENTACIO 1R BATX

Transcript of Apunts Orientació 1r BATX

Page 1: Apunts Orientació 1r BATX

1

Apunts:

ORIENTACIÓ

ESPORTIVA

1r Batxillerat

Page 2: Apunts Orientació 1r BATX

2

Les curses d’orientació en el medi natural

1. Què és orientar-se? Segons el diccionari orientar-se és reconèixer la situació del Nord i, per tant, dels altres punts cardinals. Però podem considerar que també ho és qualsevol forma de desplaçament que requereixi prendre contínuament punts de referència i saber situar-se respecte a aquests.

2. Què és una cursa d’orientació? Les curses d’orientació són competicions atlètiques de camp a través, contra rellotge i sense itinerari prefixat, però amb l’obligació de passar per uns controls assenyalats en un mapa. Sobre el terreny, els diferents controls venen assenyalats amb balises de color taronja i blanc que

portaran una lletra o número que la identifiquen. El participant verifica el seu pas pels controls amb la pinça marcadora. I al final del recorregut es verifica la seva targeta de control. De manera que el

guanyador de la cursa, és aquell que triga menys temps i que tingui la targeta de control emplenada correctament. Per tant, en l’orientació cal primer pensar, i després córrer. A més, és millor caminar en la direcció correcta que córrer en la incorrecta. Per a practicar l’orientació només necessites un mapa, ganes de córrer i la brúixola per a les competicions d’experts. La lectura d’un mapa d’orientació permet conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, l’existència de construccions, camins, vegetació... Amb pràctica seràs capaç d’anar pel bosc, travessar la muntanya i saber sempre on et trobes.

3. Història de les curses d’orientació Abans l’orientació era indispensable en la navegació. Però, l’orientació com una activitat esportiva naix cap a finals del segle XIX, amb els primers mapes topogràfics moderns. L’origen d’aquesta activitat es troba en l’acadèmia militar sueca d’Estocolm, on començaren a utilitzar aquest tipus de mapes amb l’objectiu d’entrenar els seus soldats en el seu maneig i orientar-se en el medi natural. En 1890 els clubs esportius mostren interès per aquesta activitat i s’organitza la primera prova pública d’orientació en Oslo. Però, és a partir de 1919, amb el comandant Ernest Killander, quan comencen a organitzar-se les modernes curses d’orientació. Aquestes prompte s’estenen per tota Escandinava, i després de la segona guerra mundial, a la resta d’Europa.. En Espanya aquest esport fou introduït pel professor d’esgrima de l’INEF de Madrid Martin Kronlund, com a preparació física i recreativa dels seus alumnes. Actualment és un esport olímpic amb federacions esportives en molts països.

Page 3: Apunts Orientació 1r BATX

3

4. Modalitats de curses d’orientació La modalitat clàssica és l’orientació a peu, habitualment a la muntanya, encara que també se’n fan als parcs. També hi ha l’orientació nocturna, de relleus, les de puntuació o score i els raids d’orientació. També existeixen les modalitats d’orientació amb esquis (esquí de fons), amb bicicleta de muntanya, a cavall, en parapent, orientació adaptada...

5. Normes bàsiques de participació.

Regles tècniques.

1. La competició consistirà en la realització d’un recorregut en que el/la participant ha de

passar per uns punts o controls, marcats en el mapa i materialitzats en el terreny.

2. El recorregut ha d’efectuar-se de forma individual i amb l’única ajuda del mapa i la

brúixola, presentant a la seva finalització la targeta de control amb les marques

corresponents a cada balisa, o a la targeta electrònica amb les bases picades. No es permetrà

la utilització de aparells per a mesurar distàncies. Per a que un/a participant pugui

classificar-se en una prova, haurà de realitzar el recorregut complet i en el ordre establert,

presentant al final de la prova, la targeta de control amb les marques corresponents a cada

balisa. Per a que un equip pugui classificar-se en la carrera de relleus, tots/es els seus

components han de finalitzar correctament el seu respectiu recorregut.

3. Els controls es materialitzaran per balises, que seran de tela d’uns 30x30 dividits

diagonalment amb els colors blancs i taronja. Cada balisa tindrà una pinça de control, per a

marcar la targeta de control de cada participant, i en les proves en les que s’utilitza sistemes

electrònics posseiran a més una base on s’introduirà la targeta electrònica fins que aquesta

realitzi una senyal visual i acústica que indica que s’ha registrat el pas del corredor.

6. Recursos per a orientar-se Hi ha diverses maneres d’orientar-se, des de la simple orientació a partir de la situació del SOL o dels ESTELS, fins la utilització del MAPA i de la BRÚIXOLA (mètode molt més precís). Segons la posició del sol: la posició del Sol ens pot donar una informació molt valuosa per a prendre punts de referència. Tots sabem que el Sol ix per l’Est i es posa per l’Oest. D’altra banda, en l’hemisferi Nord, l’ombra sempre ens indicarà la direcció Nord al migdia.

Page 4: Apunts Orientació 1r BATX

4

Segons la posició dels estels: el Nord es localitzarà sempre buscant l’Estel Polar, com s’indica en el dibuix de més avall. Segons elements naturals: la molsa sempre creixerà per la part més humida (el Nord) i els arbres es desenvoluparan més cap a la part més calorosa (el Sud).

7. Elements fonamentals en una cursa d’orientació El mapa Sovint s’utilitzen els termes mapa i plànol indistintament, però realment no són sinònims. El concepte de plànol fa referència a la representació gràfica a escala d’una ciutat, edifici o

construcció humana. Mentre que el mapa és una representació gràfica i a escala d’una part de la Terra.

En tots els mapes ve referenciat la seva orientació, definint amb exactitud on es troba el nord

mitjançant una fletxa. Existeixen diferents tipus de mapes segons els detalls que es ressalten: de carreteres, climàtics, geològics, cartes nàutiques, mapes topogràfics i mapes d’orientació. Tots els mapes tenen una sèrie d’elements que faciliten la seva utilització:

o L’escala numèrica: que indica la proporció entre les mesures reals i les del mapa.

Generalment en orientació s’utilitzen mapes amb escales 1:5000 o 1:10000. Així, un

Page 5: Apunts Orientació 1r BATX

5

mapa amb una escala 1:10000, significa que 1 cm del mapa són 10000 en la realitat, és a dir 100 metres. Ex: 1: 10.000 1:10.000 1 cm mapa = 100m terreny.

o El mapa també presenta una escala gràfica, per a facilitar el càlcul de distàncies entre punts.

o La llegenda. És una llista explicativa dels símbols utilitzats al mapa (com la que teniu a la

dreta). Tots els elements del mapa es representen amb diferents símbols i colors. Cada color

representa diferents accidents geogràfics:

Blanc: bosc en general amb bona penetrabilitat. Verd: bosc o vegetació espessa. Si el color és més fosc vol dir que és difícil de travessar. Groc: terreny descobert, bona visibilitat. Marró: formacions orogràfiques representades per corbes de nivell. Blau: elements d’aigua en general: llacs, rius, rierols, pous, terres pantanoses. Negre: camins, senders, cases i altres construccions fetes per l’home.

o Les corbes de nivell. Uneixen tots els punts que es troben a la mateixa altura. A partir

d’aquestes corbes podem representar el perfil del terreny. Si les corbes estan molt juntes, hi ha un fort desnivell.

Aquestes corbes o línies que podem veure en els mapes indiquen diferències en l’alçada del

terreny i és d’aquesta forma que es traslladen les diferents elevacions del terreny al mapa. Fixa't

al següent gràfic i entendràs perfectament a què ens referim.

Fixa't al següent gràfic i entendràs perfectament a què ens referim.

Page 6: Apunts Orientació 1r BATX

6

Imagina que poguérem tallar la

muntanya amb una sèrie de plànols a

diferent alçada. Com indica

l’esquema que veus aquí, el dibuix

que quedaria en cada plànol, el

podríem transportar al mapa

mitjançant les corbes de nivell i

obtindríem la representació de la

muntanya i la seua alçada. En els

mapes també s’indica l’equidistància

entre corbes de nivell, és a dir, la

diferència d’alçada entre una corba i

la següent.

És interessant familiaritzar-se amb els noms que trobaràs en els mapes, referits a les denominacions

del terreny. A continuació et donem una xicoteta llista:

Cordillera: és la successió de vàries serres

Serra: és un grup de muntanyes que es desenvolupen en una direcció dominant. Si s’extenen

en totes direccions, el conjunt rebrà el nom de Massís.

Puig: és una muntanya de poca elevació que cobreix del terreny que l’envolta. Si és molt

xicotet rebrà la denominació de pujol.

Tàlveg és el lloc per un aflueixen les aigües entre les vessants de dues muntanyes. Si es fa

profund parlem de barranc i si aquest es fa molt estret es pot anomenar gorja o congost.

Coll o port és el pas més elevat entre dues muntanyes

En una muntanya podem diferenciar la Cimera o punt més elevat i la falda o vessant.

La brúixola

Hi ha mols tipus de brúixoles al mercat, però totes tenen la mateixa funció, assenyalar la

direcció Nord-sud , mitjançant una agulla imantada que flota lliurement al mig del limbe. Les

brúixoles que s’utilitzen normalment en orientació esportiva són les anomenades brúixoles de

limbe mòbil o de base transparent.

Page 7: Apunts Orientació 1r BATX

7

Descripció de la brúixola

Regla

Fletxa de direcció

Línies Nord – Sud de la base

Lupa

Fletxa Nord – Sud del limbe

Agulla imantada

Limbe

Línies Nord – Sud del limbe

Base transparent

Els elements més important i més utilitzats de la brúixola són: o La Fletxa de direcció: que és aquella que ens marcarà el camí que cal seguir.

o El Limbe: és el cercle mòbil graduat de 0 a 360º, situat sobre la base de la brúixola.

o Les Línies Nord-Sud: estan dibuixades en la superfície transparent del limbe. Aquestes són

paral·leles unes amb les altres i representen el mateix que els meridians del mapa. Si fem coincidir les línies Nord-Sud i meridians del mapa podem realitzar càlculs de rumbs.

Ara veurem quins són els usos que podem fer de la brúixola: o Orientar el mapa: Per a orientar el mapa amb la brúixola cal que les línies N-S del mapa

coincideixin amb el sentit nord de la brúixola (els mapes solen tindre el nord a la part superior. o Calcular el rumb: Per a calcular el rumb que hem de seguir per a anar d’un punt A al punt B cal

seguir els passos següents:

Page 8: Apunts Orientació 1r BATX

8

1. Agafarem la brúixola i farem coincidir un extrem de la vora de la brúixola amb la direcció que uneix els dos punts. 2. Girarem el limbe (sense moure la brúixola) fins fer coincidir les línies Nord-Sud del limbe amb els meridians del mapa. 3. Girarem sobre nosaltres (amb la brúixola plana sobre la mà) fins fer coincidir l’agulla magnètica amb el nord del limbe.

El control de la balisa És una banderola de tela en forma de prisma triangular de 30 cm de costat. Cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Podem trobar el control penjat d’un pal clavat a terra o penjat de la branca d’un arbre. La pinça Junt a cada control trobarem una pinça que permet fer unes petites perforacions a la targeta de control. D’aquesta manera es pot saber si hem passat per tots els punts de control. La targeta de control És una cartolina amb unes graelles numerades, marcarem cada casella amb la pinça que trobarem en el control corresponent. La descripció dels controls o Són una sèrie de símbols que permeten definir el lloc on està col·locat

el control. Columna A: número d’ordre dels controls. o Columna B: Número identificatiu de cada control. o Columna C: Quan hi ha més d’un element que cal buscar, aquesta

columna ens indica quins dels elements hem de buscar.

o Columna D: Descripció del lloc on es troba el

control.

o Columna E: Detalls complementaris. o Columna F: Informació sobre les dimensions del lloc on es troba el

control. o Columna G: Emplaçament de la balisa.

o Columna H: Altres informacions.

Page 9: Apunts Orientació 1r BATX

9

/. Simbologia internacional utilitzada en les curses d’orientació

Les cuses d’orientació constitueixen sovint autèntiques competicions internacionals on participen persones d’arreu el món. Per tal d’evitar els problemes relacionats amb l’idioma, existeix una simbologia única . És la següent: