1

Unitat 2. Dinàmica i anàlisi de les variables demogràfiques: creixement natural i creixement migratori

Idees principals

• El creixement de la població depèn del moviment natural i del moviment

migratori. • El moviment natural o vegetatiu de la població depèn de la natalitat i mortalitat. • El creixement natural dels països desenvolupats és molt baix i el dels països

subdesenvolupats és molt elevat. • L'esperança de vida i la mortalitat infantil també són indicadors del nivell de

desenvolupament d'un país. • Per conèixer el resultat del moviment migratori s'ha de calcular el saldo

migratori que és la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrant que se'n van en un mateix any.

• Les causes dels moviments migratoris poden ser de tipus econòmic, de tipus natural, per conflictes bèl·lics o exilis i per qüestions socioculturals.

• Els moviments migratoris tenen conseqüències tant pel país d'on marxen com pel país que els acull.

• El moviment natural i el moviment migratori incideixen en l'estructura per edats, per sexe i en l’estructura sociolaboral de la població.

• L'estructura per edats i sexe de la població es pot estudiar dibuixant una piràmide de població.

• Per analitzar l'estructura d'edats es poden considerar tres grans grups de població: la població jove que va de 0 a 15 anys, la població adulta que va dels 16 a 65 anys i els majors de 65 anys.

• Si analitzem l'estructura de la població a nivell mundial podem trobar tres tipus de piràmides: la triangular de base molt ampla, l'acampanada amb una distribució força equilibrada i la de forma de bulb amb una base molt estreta.

• L'estructura socioeconòmica ens diu quines son les activitats dominants de la població.

• Segons la seva relació amb el mon del treball la població es pot dividir en activa i inactiva.

• La població activa es divideix en població ocupada o població desocupada. • Les activitats econòmiques de la població es classifiquen en tres grans sectors:

el sector primari, secundari i terciari. • El factor que ha fet créixer més la població a l’Estat espanyol ha estat el

creixement natural. • L’estat espanyol ha passat de ser un país emissor a ser receptor d’emigrants • Les migracions interiors han estat les autèntiques causants de l'actual

redistribució de la població espanyola • La desacceleració iniciada durant els anys 1970 es preveu que es mantingui

com a mínim durant el primer quart de segle XXI.

2

Objectius

• Identificar les variables que intervenen en l'augment o disminució de la població.

• Definir el moviment natural. • Diferenciar les característiques de la natalitat i mortalitat en els països

desenvolupats i en els països pobres. • Definir la taxa de fecunditat. • Diferenciar el tipus de moviments migratoris • Definir el saldo migratori i explicar com es calcula. • Identificar algunes causes i conseqüències dels moviments migratoris. • Llegir i analitzar les característiques d'una piràmide de població • Diferenciar les tipologies de piràmides de població segons les seves

característiques. • Diferenciar els estats de la població segons la seva relació amb el treball. • Diferenciar les activitats de la població segons el sector econòmic. • Explicar com ha intervingut la natalitat i la mortalitat en el creixement de la

població durant el S-XX. • Explicar com ha incidit el moviment migratori interior en la distribució desigual

de la població a l'Estat espanyol. • Descriure algunes de les perspectives de creixement de la població i de les

seves conseqüències. • Ser conscient que l'Estat espanyol abans de ser receptor ha estat emissor

d'emigrants.

3

1. Per què augmenta o disminueix la població? En la unitat anterior hem dit que la població es dinàmica. La quantitat de població d'un país va canviant de forma permanent segons els naixements, les defuncions, els immigrants que s'instal·len com a residents i els emigrants que se'n van a viure fora del país. És a dir que la població van canviant depenen de dos tipus de moviments: el moviment natural o vegetatiu que depèn de la natalitat i mortalitat del país i del moviment migratori que depèn dels emigrants que marxen i dels immigrants que es queden a viure. Per tant l'estudi de la dinàmica d'una població ens permet saber el nombre d'habitants que creix o disminueix una població com a resultat d'aquestes variables. 2. El moviment natural o vegetatiu de la població depèn de la natalitat i mortalitat. El moviment natural de la població depèn dels naixements (natalitat) i de les defuncions (mortalitat). Així quan la natalitat és més alta que la mortalitat es diu que el creixement natural és positiu. Si la mortalitat és més alta que la natalitat és diu que el creixement natural és negatiu. Per poder conèixer el creixement d'una població és necessari conèixer les taxes de natalitat i de mortalitat, és a dir els nascuts i els morts per cada mil habitants (%o). La diferència entre aquestes taxes serà el creixement natural. La relació entre el total de naixements en un any i el total de dones entre 15-45 anys ens aporta la taxa de fecunditat per dona, que es la mitjana dels fills vius per dona que han tingut en el període fèrtil entre 15 i 45 anys. És difícil analitzar la dinàmica del creixement natural de la població a nivell mundial doncs es donen moltes situacions diferents i manquen dades fiables de molts països. El que es pot fer és un anàlisis global diferenciant el creixement natural entre els països rics i els països pobres. Als països desenvolupats les taxes de natalitat són baixes ( menys del 15%o) en alguns casos com és del l'estat espanyol, la fecunditat s'ha situat per sota del nivell de substitució d'una generació que es considera de 2.1 fills per dona.. Aquestes taxes de natalitat tan baixes tenen relació amb la forma de vida urbana que cada vegada és més dominant , la incorporació de la dona al mon laboral, canvi d'estructures i rols familiars, utilització generalitzada dels anticonceptius, etc.. Aquesta situació es tradueix en un envelliment de la població del món. En general, en aquests països rics, la mortalitat és manté bastant baixa gràcies a la millora de la qualitat de vida en general i més específicament als progressos de la medicina. Però tenint present l’envelliment de la població es preveu que d'aquí uns anys s'incrementi la mortalitat.

4

En alguns països poc desenvolupats, que estan experimentant un creixement econòmic important, la mortalitat s'ha reduït de forma significativa especialment per la disminució de la mortalitat infantil . Els països pobres són els que tenen un creixement demogràfic més fort degut a les seves taxes de natalitat. Aquest fet planteja un problema greu per al desenvolupament d'aquests països i en general per al creixement demogràfic mundial atès que les tres quartes parts de la població estan concentrades en països pobres. Algunes organitzacions internacionals han fet campanyes de planificació familiar, amb el que s'ha aconseguit baixar la fecunditat d'aquests països que era aproximadament de 6 fills per dona. La Xina és el país on aquesta davallada ha estat més forta. A l'Àfrica les taxes continuen mantenint-se elevades. Malgrat les taxes de mortalitat han baixat molt, en aquests països encara són molt elevades entre d'altres causes per la manca d'alimentació, els conflictes bèl·lics, la manca d'infrastructura sanitària bàsica i per l'impacte de les epidèmies. Una de les epidèmies que els està afectant fortament és el SIDA (síndrome d'inmunodeficiència adquirida). Aquesta malaltia és especialment greu a l'Àfrica on s'ha estès ràpidament sobre tot a les ciutats. Normalment es considera que tenir una alta taxa de natalitat i un creixement vegetatiu molt elevat és una característica dels països subdesenvolupats. Però existeixen dos indicadors més que tenen relació amb el subdesenvolupament: una baixa esperança de vida que és l'edat mitjana que viu la població d'un lloc determinat en un any determinat i l'elevada mortalitat infantil que és la quantitat d'infants que moren abans de complir 1 any de vida. 3. Les migracions són els moviments de població que arriben o que marxen d'un lloc. Els canvis en la quantitat de població que habita un territori no depenen només de la natalitat i mortalitat, sinó també dels desplaçaments que fan els habitants d'un lloc a un altre, es a dir, de la migració. La persona que se'n va d'un lloc per anar a un altre és un emigrant i la persona que arriba a un lloc procedent d'un altre per residir-hi de manera permanent és un immigrant. Així per conèixer el resultat del moviment migratori s'ha de calcular el saldo migratori que és la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrants que se'n van en un mateix any. Si els immigrants són més nombrosos que els emigrants el saldo migratori serà positiu i si són menys nombrosos el saldo migratori serà negatiu. L'emigració és un fet que s'ha produït des de l'aparició de l'ésser humà. Podríem dir que la necessitat d'emigrar per buscar altres o millors formes de viure està lligada a l'evolució de l'espècie humana. S'han donat diferents tipus de moviments migratoris: les migracions transoceàniques que fonamentalment es van donar a partir del S-XV en que els emigrants travessen oceans i canvien de continent. Les migracions per motius de treball que poden ser dins del

5

mateix país (interiors) o d'un país a l'altre (exteriors). Les migracions per treball també poden ser permanents si l'immigrant fitxa la seva residència en l'altre país o temporals si no es fan el canvi de domicili. Finalment s'ha de parlar de migracions forçoses per causes polítiques, bèl·liques o naturals que s'estan donant amb molta intensitat des del S.-XX amb grans onades de refugiats i desplaçats. Les causes d'aquests moviments són diverses. Poden ser causes de tipus econòmic com ara l'atur, o la demanda de mà d'obra com va passar entre els anys 1960 i 70 a Europa i que va provocar grans onades d'emigrants cap el països del centre i nord d’Europa. Aquests moviments també poden estar motivats per catàstrofes naturals com sequeres, terratrèmols, etc.. Altres causes tenen relació amb conflictes bèl·lics o exilis i les relacionades amb qüestions socioculturals com pot ser l'atracció de la ciutat. Les migracions tenen conseqüències tant pel país d'on marxen com pel país que els acull. Al país d'on emigren les conseqüències es relacionen amb molts aspectes , com l'abandonament del camp, la pèrdua de població en edat laboral, la reducció de l’atur, la pèrdua de la població més formada, el posterior ingrés de divises etc..i demogràficament poden modificar la densitat del territori, l'estructura d'edats i per tant el seu potencial natural de creixement. Al país de rebuda també s'incrementa la població jove i les taxes de natalitat, augmenta l'oferta de mà d'obra, es generen noves necessitats socials, s'augmenta el perill de conflictes socials, etc.. De tota manera els moviments migratoris no solucionen els problemes dels països, especialment dels emissors. 4. L'estructura per edats i sexe es pot estudiar a la piràmide de població. El moviment de la població, tant natural com migratori, són variables que tenen repercussions en l'estructura de la població, és a dir, en el conjunt de les característiques d'edat, sexe, ocupació, estudis, etc.. de la població que té un país. Per estudiar i analitzar millor l'estructura d'una població per edats i sexes es convenient elaborar una piràmide de població. La forma d’una piràmide de població es aproximadament triangular i es divideix en dues parts (observa les piràmides que tens a l’apartat d’activitats). A l'esquerra es representen els valors de la població masculina i cap a la dreta els de la femenina. A l'eix vertical hi ha representades les edats en ordre creixent, agrupades, des de la base, en períodes de 5 anys. La representació gràfica de la població per edats i sexes és important perquè mostra la història d'una població. Una entrada en la barra d’un grup d'edats vol dir que s'ha produït una pèrdua de població a causa d'una epidèmia, guerra o emigració. Una sortida d'un grup de població ens indica que hi ha un augment de població que pot ser a causa d'un boom demogràfic o causa d'una immigració forta. Per analitzar l'estructura d'edats es poden considerar tres grans grups de població relacionats amb la situació laboral que fins ara tenen

6

de forma general : la població jove que va de 0 a 15 anys (no poden treballar) la població adulta que va dels 16 a 65 anys (poden treballar) i els majors de 65 anys (jubilats). Aquesta divisió en grans grups també tendeix a modificar-se amb l’augment de l’esperança de vida de la població. Una piràmide que representi tota la població mundial ens mostraria que al món hi neixen més nens que nenes però al cap de pocs anys es va corregint per canviar en els últims grups d'edat a on el percentatge de dones és molt més gran que els homes. Les dones viuen més temps que els homes. Si analitzem l'estructura de la població a nivell mundial podem trobar tres tipus de piràmides: la triangular de base molt ampla, l’acampanada amb una distribució força equilibrada i la de forma de bulb. Les formes més freqüents son la triangular i la de forma de bulb. La triangular representa l’estructura i les característiques de la població dels països subdesenvolupats. Presenten una base molt àmplia, degut a la taxa de natalitat elevada (per tant tenen molta població infantil) i s'estreny fortament a partir dels grups d'edat de població adulta. Aquestes piràmides ens indiquen que són països de població jove i amb gran potencial de creixement demogràfic. Les piràmides de població dels països desenvolupats tenen forma de bulb . La base de la piràmide s'estreny molt per la baixa natalitat (i per tant tenen poca població infantil). Els grups d'edat de població adulta i gran s'eixamplen a causa de l'allargament de l'esperança de vida. Aquesta estructura de la piràmide ens mostra uns països amb poc potencial de creixement demogràfic, que tendeixen a envellir i que patiran un important augment de la mortalitat. L’anàlisi de la piràmide d'edats ens permet preveure problemes o necessitats del país o municipi (escoles, habitatge, residències, demanda de treball, espais de lleure, etc..) i per tant és una eina que facilita la planificació. 5. Estructura socioeconòmica ens diu quines son les activitats dominants de la població. Les fonts demogràfiques que hem vist en apartats anteriors també ens permeten estudiar la població segons la relació que tenen amb el treball. Així es pot estudiar la població activa que és la població de més 16 anys i més que tenen ocupació declarada o estan disponibles i han fet les gestions per incorporar-se al mercat de treball... La població activa es divideix en població ocupada o població desocupada. La proporció de persones desocupades sobre el total de la població activa és la taxa d'atur. Es considera població inactiva a les persones de més de 16 anys que treballen només a la llar, estudiants que no treballen, jubilats, incapacitats per treballar. Hem de pensar que aquestes classificacions van canviant amb el temps. També permeten estudiar la població segons l'activitat econòmica en que treballen. Les activitats econòmiques es classifiquen en tres grans sectors que són el sector primari, secundari i terciari.

7

El sector primari està format per les persones que treballen en l’agricultura, ramaderia, pesca i mineria. A vegades els treballadors de la minera es consideren del sector secundari, com a indústria extractiva. El sector secundari està format per les persones que treballen en la transformació de productes, és a dir la indústria. Les persones que treballen en la construcció també s’inclouen en aquest sector encara que les dades estadístiques es solen donar per separat. El sector terciari està format per les persones que treballen oferint serveis a la resta dels sectors o a als ciutadans en general. Quan un país es va desenvolupant amb un augment de la renda, la distribució de la població activa per sectors va canviant. Es dona un transvasament del sector primari, al secundari i al terciari amb un fort increment dels serveis. Això és bàsicament per l’automatització dels sectors productius i per l’augment de la demanda de bens i serveis. Així tenim que a l'Estat espanyol ha passat de tenir un 22% ( 1975) a un 8% (1996) de població al sector primari i de tenir un 40% aproximadament a un 62% al sector terciari. Et suggerim que facis una petita pràctica. Pensa en tres persones de la teva família. En quins tipus de població es trobarien (activa ocupada, o desocupada, o inactiva) i a quin sector d'activitat econòmica?. 6. La població de l'Estat espanyol està distribuïda desigualment L’Estat espanyol té un 40 milions d’habitants. Aquesta població està distribuïda molt desigualment i presenta desequilibris importants en el seu territori deguts fonamentalment als moviments migratoris que s'han produït de l'interior a les zones costaneres i del camp a les ciutats. Les comunitats autònomes que tenen les densitats de població més elevades són la Comunitat de Madrid, el País Basc, les Canàries i Catalunya. Les causes d’aquesta distribució desigual de la població son de diferent tipologia. Algunes de les causes son naturals com el tipus de sols i les condicions climàtiques que dificulten l’agricultura i els assentaments humans. Altres són raons econòmiques com ara la industrialització i la terciarització de les àrees metropolitanes que atreuen i concentren la població en aquestes zones i geneen un despoblament de les zones rurals. 7. El creixement natural ha estat el factor que ha fet créixer més la població a l’Estat espanyol El creixement de la població a l'Estat espanyol ha estat molt irregular. El factor que ha influït més en el creixement demogràfic espanyol durant el segle XX ha estat el creixement natural. El creixement natural o vegetatiu de la població ha estat positiu (fins l'any 1975 aproximadament) per una taxa de natalitat molt alta. A partir del 1975, la natalitat ha caigut en picat en el conjunt de la societat espanyola fins a taxes de natalitat properes al 9%0 . Això ha estat com a resultat, entre d'altres, dels efectes de la crisi econòmica iniciada en

8

aquests anys, de la legalització i difusió dels anticonceptius i de la incorporació progressiva de la dona al mon del treball. Durant els últims anys sembla que la natalitat tendeix a incrementar-se una mica, però està molt lluny de les taxes dels anys 1960 que estaven al voltant del 30%0. A començament del segle XX la mortalitat era també bastant elevada comparada amb la mitjana europea, especialment per una mortalitat infantil bastant alta. En el transcurs del segle la taxa de mortalitat ha anat baixant de manera progressiva (tret de l'epidèmia de grip del 1918 i de la Guerra Civil). Des del 1990 s'està donant un petit increment progressiu de la taxa de mortalitat com a conseqüència del procés d'envelliment de la població. 8. L’estat espanyol ha passat de ser un país emissor a ser receptor d’emigrants Respecte al moviment migratori, l'Estat espanyol ha estat al llarg del segle un país emissor de migracions exteriors. Com a exemple tenim les onades cap Amèrica des de la segona meitat del segle XIX fins als primers decennis del XX, o l'emigració cap Europa i Amèrica desprès de la Guerra Civil o les onades dels anys 60 i començaments dels 70 cap a Europa. Actualment, l'Estat espanyol ha passat de ser un país emissor a ser un país receptor d'emigrants amb increments molt importants d'estrangers. Els augments més importants es donen en els immigrants procedents d'Àfrica , Amèrica del sud i països de la UE i extracomunitaris. Les migracions interiors han estat les autèntiques causants de l'actual redistribució de la població espanyola. Les migracions interiors han estat provocades pels desequilibris entre les regions a causa dels diferents processos i ritmes en la industrialització, en la urbanització, en la mecanització del camp, i per la terciarització de les àrees metropolitanes i el creixement del turisme, Al llarg del S-XX, s'han produït diferents fases. Fins els anys 1950-60 es va donar un moviment de població del camp cap a les ciutats i regions industrials i per tant es donar un transvasament de població del sector primari al secundari. A partir dels anys 60, que és l'etapa més important, la migració es va dirigir en forma de grans onades cap a nous espais industrials, a metròpolis més grans i cap a zones turístiques del litoral. A partir de 1975, amb la crisi econòmica, els moviments migratoris van disminuir molt i fins i tot es va donar en algun moment una certa inversió. 9. Els països subdesenvolupats continuaran amb les taxes de creixement més altes. Algunes previsions sobre el creixement de la població mundial diuen que la desacceleració iniciada durant els anys 1970 es mantindrà com a mínim durant el primer quant de segle XXI. Tot i amb això, es preveu que la Terra tingui uns 8000 milions d'habitants al voltant del 2025.

9

En la unitat anterior havíem vist com els creixement de la població en un futur tendeix a concentrar-se en els països més pobres amb l'inconvenient que això suposa per al seu desenvolupament. D'altra banda tenim l'interrogant de si es pot mantenir aquest ritme de creixement amb els recursos limitats del planeta. Aquesta és una polèmica que ja la va plantejar el 1798 un economista britànic Theodor Robert Malthus, que va veure com durant la revolució industrial a Anglaterra la població dels barris suburbials de les zones industrials creixia molt ràpidament però els recursos no creixien tant. Malgrat en alguns països desenvolupats s'estan aplicant polítiques d'ajut a la natalitat es preveu que aquests països continuïn amb les taxes de creixement natural molt baixes. I malgrat les polítiques de control de natalitat i d'ajut des dels països rics, i malgrat les elevades taxes de mortalitat els països subdesenvolupats continuaran tenint les taxes de creixement natural més altes. Els demògrafs, estudiosos de les tendències de la població, consideren que els moviments migratoris internacionals de població no tindran grans efectes en l'estructura de la població dels països receptors d'emigrants. Algunes de les conseqüències serà un rejoveniment de la població, un increment de la natalitat, un enriquiment cultural i sembla que un increment dels conflictes de caràcter xenòfob, és a dir de rebuig de l'estranger. De tota manera els efectes més importants dels moviments migratoris tant a nivell demogràfic com econòmic, tindran lloc als països subdesenvolupats. En aquests països l'emigració possiblement desequilibrarà la seva estructura demogràfica amb una reducció de la població jove i adulta, deixarà buidada de població algunes zones o regions, reduirà la població activa, provocarà una desmobilització política, etc. Amb els moviments migratoris la distribució de la població entre zones rurals i urbanes també experimentarà alguns canvis. Actualment la població urbana representa el 45% de la població dels països subdesenvolupats i el 80% dels països desenvolupats, però es preveu un augment de la concentració de la població urbana dins dels mateixos països subdesenvolupats.

10

Activitats d'aprenentatge 1. Uneix amb fletxes les variables que intervenen en l'augment o disminució de la població.

Moviment natural Emigració Natalitat

Moviment migratori Immigració Mortalitat

2. Et proposem fer aquest problema. Si la taxa de natalitat d'un municipi durant l'any 2002 es de 8%0 vol dir que per cada 1000 habitants que té el municipi han nascut en aquest any 8 nadons. Si el poble te 20000 habitants quants nadons han nascut?. Si durant el mateix any han mort 100 persones quin serà el creixement natural del poble?. 3. Col·loca aquestes característiques de la natalitat i mortalitat a on correspongui (posa una x) Característiques Països

desenvolupats Països subdesenvolupats

Taxes de natalitat molt elevades Taxes de mortalitat baixes amb una petita tendència a pujar

Envelliment de la població Taxes de natalitat molt baixes Taxa de mortalitat infantil molt elevada Impacte molt fort de les epidèmies Fecunditat per sota del nivell de substitució generacional

5. Relaciona amb fletxes Migracions transoceàniques Poden ser fitxes o temporals Migracions de treball Per causes polítiques, bèl·liques o

naturals Migracions forçoses Els emigrants canvien travessen l'oceà

i canvien de continent (referit bàsicament a l'emigració cap a Amèrica)

6. Et proposem que facis aquest problema sencill. Imagina que al mateix poble d'abans durant un any han marxat 150 persones i han arribat i empadronat 185. Quin serà el saldo migratori.?

11

7. Digues amb quin tipus de països (emissors o receptors) estan relacionades aquestes conseqüències dels moviments migratoris CONSEQÜÈNCIES TIPUS DE PAÏSOS Abandonament del camp Pèrdua de població en edat laboral Increment de la taxa de natalitat Ingrés de divises Generació de noves necessitats socials 8. Observa aquestes piràmides de població i respon les preguntes: Aspectes de l'estructura Espanya Filipines La base de la piràmide és ampla o estreta?

A quin grup dels estudiats correspon? Quin grup de població és més gran: jove, adulta o vella?

Trobes diferències entre la quantitat d'homes i dones en algun braç de la piràmide?

Trobes alguna irregularitat en algun braç de la piràmide?. A quin grup d'edats correspon?. En quin any va passar el fet que possiblement va provocar aquesta irregularitat?.

Si el comportament de la població no canvia i segueix la tendència que indica la piràmide com penses que serà l'estructura de la població en un futur?

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D'ESPANYA

12

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE FILIPINES

8. Relaciona aquestes característiques amb la piràmide de població d'Espanya o Filipines (posa una X) CARACTERÍSTIQUES D'Espanya De Filipines País subdesenvolupat País desenvolupat Població envellida Població jove Taxa de natalitat alta Taxa de natalitat baixa Esperança de vida alta Taxa de mortalitat elevada 9. Quina és la taxa que ha fet que el creixement natural de la població espanyola hagi estat positiu durant el S-XX fins l'any 1975? 10. En quins moments l'Estat espanyol ha estat emissor d'emigrants ?

13