apítol 19 Capítol 19 - SCAIC · 71,4-75%8,9. En un d'aquests estudis la variabilitat dels...

Capítol 19

ANTIBIÒTICS BETALACTÀMICSANTIBIÒTICS BETALACTÀMICS

Capítol 19

Aquesta obra es presenta com un servei a la professió mèdica. El contingut de lamateixa reflexa opinions, criteris, conclusions i/o troballes dels seus autors/es, les

quals no tenen perquè coincidir amb les de GlaxoSmithKline.

Març 2012

fasciculo 19 2.qxd:Maquetación 1 19/09/12 19:22 Página 1

Comitè d’Al·lèrgia a Fàrmacs 2007- 2012

Autors

Olga EstesoInstitut de Recerca. Secció d’Al·lèrgia. Hospital General del Vall d`Hebron. Barcelona.

Hospital General de Catalunya. Sant Cugat del Vallès.

Ana TorredemerAlthaia. Hospital San Joan de Deu. Manresa.

M Teresa CerdàHospital Universitari Josep Trueta. Girona.

Remei GuspìHospital de Tortosa “Verge de la Cinta”.Tortosa, IISPV.

Mª Teresa GinerHospital Universitari Sant Joan de Deu. Esplugues de Llobregat.

Pere GaigHospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, IISPV

Mercè CorominasHospital Universitari de Bellvitge. IDIBELL. L’Hospitalet de Llobregat

Aquest fascicle està dedicat a la memòria de la Dra M Pilar García-Ortega, coordinadora d’ aquest comitè i impulsora d’aquest projecte. D.E.P.

Depósito Legal: M-???????????


3

Capítol 19 ANTIBIÒTIC BETALACTÀMICS

Olga Esteso, Ana Torredemer, M Teresa Cerdà, Remei Guspí, Mª TeresaGiner, Pere Gaig, Mercè Corominas.

INTRODUCCIÓ

Els antibiòtics betalactàmics ès una familia d’antibiòtics composta per elements naturals i d’altres semisin-tètics. L’estructura comuna ès un anell de 4 carbonis: anell betalactàmic1. Es classifiquen en 6 grups denominats:penicil·lines, cefalosporines, carbapenems, monobactams, clavàmics i oxacefèmics (Annex 1).

A més de l’anell betalactàmic, les penicil·lines tenen un anell tiazolidínic, les cefalosporines un anell de dihi-drotiazina i els carbapenems un anell de 5 carbonis. La diferència intragrup es deu a l’existència d’una cadenalateral específica (les cefalosporines i els carbapenems tenen dues cadenes laterals). (Figura 1).

Figura 1: Estructura dels antibiòtics betalactàmics

Els antibiòtics betalactàmics són estructures de baix pes molecular que precisen la unió a una molèculatransportadora per aconseguir tot el poder immunogen (haptens). L’ anell betalactàmic és molt ines-table i s’ha observat que quan està en solució, s’obre i te capacitat per unir-se a proteïnes, formant eldeterminant antigènic bencilpeniciloil (BPO). Ja que la major part de molècules de penicil·lina tenencapacitat per unir-se a proteïnes (s’ha demostrat amb albúmina), aquest determinant es considera eldeterminant antigènic major.

També es formen altres determinants anomenats determinants menors, que semblen ser responsablesde menys del 10% de les reaccions d’hipersensibilitat. S’han demostrat també anticossos contra la ca-


4

dena lateral de les aminopenicil·lines, constituint un altre tipus d’epítop, lligat generalment a re-accions selectives a un betalactàmic (o als que comparteixen la mateixa cadena lateral)1,2.

REACCIONS ADVERSES

Les reaccions adverses més freqüents són gastrointestinals: nàusees, vòmits i diarrees. Altres efectesadversos depenen del tipus d’antibiòtic betalactàmic: afectacions dels sistema genitourinari, alte-racions hematopoètiques, de la funció hepàtica, colitis pseudomembranosa, nefrotoxicitat i neu-rotoxicitat3.

Reacciones d'hipersensibilitat immunitària

Els antibiòtics betalactàmics poden produir diferents tipus de reaccions en funció de quin sigui eldeterminant antigènic implicat:

a) Reaccions selectives a un fàrmac amb bona tolerància a l’administració d’altres antibiòticsbetalactàmics.

b) Reaccions a grups d'antibiòtics betalactàmics amb idèntica cadena lateral (taula 1).

c) Reaccions a l’anell betalactàmic comú: Reacció amb l’administració de bencilpenicil·lina id’altres betalactàmics diferents.

Taula 1.- Antibiòtics betalactàmics que comparteixen la materia cadena lateral4,5

Totes aquestes reacciones es manifesten des d’un punt de vista clínic com:

Reaccions immediates. Son reaccions generalment mediades per anticossos IgE. Apareixen ha-bitualment en la primera hora de la presa o administració de l’antibiòtic betalactàmic. Clíni-cament les manifestacions poden ser molt variades (des d’una urticària a un shock anafilàctic).

Penicil·lines Cefalosporines generacióAmoxicil·lina Cefadroxil 1a, Cefprozil 1a, Cefalexina 1aAmpicil·lina Cefalexina 1a, Cefadrina 1a, Loracarbef, Cefaclor 2aPiperacil·lina Cefoperazona 3aBencilpenicil·lina Cefalotina 1a, Cefamandol 1a, Cefaloridina 1aCefalosporinesCeftriaxona 3a Cefotaxima 3a, Cefpodoxima 3a, Cefditoren 3a, Ceftazidina 3aCefoxitina 2a Cefalotina 1a, Cefuroxina 2aCefamandol 2a Cefonicid 2a, Cefotetam 2aMonobactamAztreonam Ceftazidima 3a


5

1 9C a p í t o lC a p í t o l 1 9

Reaccions no immediates. Els símptomes poden aparèixer a partir de l’hora, dies o setmanesdesprés de l’exposició al fàrmac. Són degudes a mecanismes més heterogenis i en alguns casosno del tot coneguts. En aquestes reaccions poden estar implicats la resta de mecanismes descritsen la classificació de Gell i Coombs que no pertanyen al tipus I.

Les manifestacions clíniques inclouen : Exantema maculo-papulós (el més freqüent), urticària(la segona en freqüència), eritema multiforme, Síndrome de Stevens-Johnson, exantemaampul·lós, exantema fix medicamentós, necròlisi epidèrmica tòxica, dermatitis exfoliativa,DRESS, dermatitis de contacte, èczema localitzat o generalitzat, síndrome de Baboon, exan-tema agut pustulós; púrpura, vasculitis leucocitoclàstica, fotosensibilització,6,7.

DIAGNÒSTIC D’HIPERSENSIBILITAT A PENICIL·LINES

REACCIONS IMMEDIATES

Proves “in vitro”

Determinació IgE específica:

Actualment està comercialitzada la determinació d’IgE específica contra diferents determinats an-

tigènics: penicil·loil V, penicil·loil G, amoxicil·lina, ampicil·lina.

Aquesta quantificació es fa per diferents mètodes. La sensibilitat (S) i l’especificitat (E) de les proves

pot variar segons el mètode utilitzat:

La tècnica de l’Uni-CAP presenta globalment (quan s’utilitza penicil·lina G, amoxicil·lina i

ampicil·lina) i segons diferents estudis, una S entre el 12,5% i el 25% i una E que oscil·la entre el

85,7% i el 100%. La tècnica del RAST mostra globalment una S entre 43-62,5% i una E entre

71,4-75%8,9. En un d'aquests estudis la variabilitat dels resultats estava relacionada amb el tipus de

reacció que presentaven els pacients. En aquest sentit els casos d’anafilaxi greu aportaven una major

S i E, i un valor predictiu positiu (VPP) del 100%8.

Fernández et al. observen que la positivitat del RAST es modifica segons el temps transcorregut

des de la reacció. El percentatge de positivitats en pacients al·lèrgics a penicil·lines era d’un 22% el

primer any, 9’8% als 2 anys, 4,9 % als tres anys i del 2,4% als 4 anys d'haver presentat la reacció.

Si es valorava segons l’haptè, l’amoxicil·lina es negativitzava abans que la benzilpenicil·lina (BP), i

contràriament a altres estudis no existien diferències segons el tipus de reacció10.


6

Test d’activació de basòfils (TAB):

És una tècnica que no està totalment estandarditzada i no te un us rutinari.

Els estudis realitzats per Sanz i Torres utilitzant diferents haptens (PPL, MDM, BP, ampicil·lina, amo-

xicil·lina), mostren, avaluant de forma conjunta tots els haptens, una S entorn al 50% i una E del

92%11,12 (taula 2). L’ estudi de Sanz et al aporta també un VPP del 18,9% i un valor predictiu negatiu

(VPN) del 98,4%.

En relació a la negativització del TAB utilitzant BP i amoxicil·lina i valorats conjuntament, el 87,8%

dels resultats eren negatius després d’un any, augmentant a un 95% als 2 anys i un 97,6% als 3 anys,

percentatge que es mantenia als quatre anys. En funció de l’haptè, l’amoxicil·lina es negativitzava més

ràpidament que la BP10..

Tabula 2: Sensibilitat i Especificitat de les tècniques de diagnòstic “in vitro”

Proves “in vivo “

Proves cutànies:

Les proves cutànies estan estandarditzades i es disposa de reactius comercialitzats:

• Determinants majors: Peniciloil-polilisina (PPL): S’obté de la unió del BPO a una molècula

transportadora dèbilment inmunogènica denominada polilisina. El BPO acoblat a la polilisina

(com a carrier) constitueix el bencilpeniciloil-polilisina (PPL) que està comercialitzat (Diater®

Bencilpeniciloil octa-L-lisina 0,04 mg/ml).

• Determinants menors (MDM). Actualment hi ha comercialitzat només un determinant menor,

el bencilpeniloat sòdic (Diater® 0,5 mg/ml) .

En l'estudi diagnòstic també s'inclou : Amoxicil·lina (recentment s’ha comercialitzat per a diagnòstic,

útil si no es disposa del vial per administració endovenosa13), Penicil·lina G sòdica i Penicil·lina impli-

cada. Es poden realitzar amb altres aminopenicil·lines com Ampicil·lina, Amoxicil·lina/Acid clavulànic

amb dilucions del vial ev.

RAST Uni-CAP TAB

Sensibilitat 43-62,5% 12,5-25% 28,6-52,8%

Especificitat 71,4-75% 85,7-100% 92,6%


C a p í t o l 1 9

7

La realització de proves cutànies es fa de forma escalonada, començant per la prova intraepidèrmica

(prick) i si la resposta es negativa es realitza la prova intradèrmica.

Les proves cutànies s’inicien amb els determinants majors i menors (PPL i MDM) i posteriorment es

realitzen amb les altres penicil·lines i el fàrmac implicat en la reacció. A efectes pràctics es proven també

altres betalactàmics que es preveu que puguin ser ben tolerats pel pacient (alternatius, generalment al-

guna cefalosporina) o altres que se'n recomani la seva administració1,14. Una bateria diagnòstica de us

comú és la formada per: PPL, MDM, penicil·lina G, amoxicil·lina, amoxicil·lina–clavulànic i cefuro-

xima.

Les proves intradèrmiques es poden iniciar a menors dilucions per evitar riscos. Les dilucions habituals

són 1/10, 1/100 de la dosi màxima. Les concentracions màximes per a proves cutànies es descriuen en

l'annex 2.

La realització de test cutanis comporta un risc de reaccions sistèmiques segons algun estudi d'un 1’3%14.

Torres et al15 en pacients amb reaccions immediates (anafilaxi, urticària i/o angioedema ) van estudiar

la utilitat dels test cutanis. Els resultats demostraven una major S i E quan utilitzaven PPL, MDM,

amoxicil·lina i ampicil·lina conjuntament ( S: 70%, E: 97%), que quan s' utilitzaven aïlladament els

haptens. La S disminuïa al 21% amb el PPL o el MDM, al 33% amb ampicil·lina i al 43% amb amo-

xicil·lina (el fàrmac implicat en major proporció a les reaccions).

Blanca et al16 van valorar l’evolució natural de les proves cutànies al cap de 5 anys de la reacció. Si els

pacients havien presentat proves positives de forma selectiva a amoxicil·lina i/o ampicil·lina, aquestes

als 5 anys eren negatives en el 100% dels casos, mentre que si els pacients presentaven proves positives

també a altres determinants (PPL i/o MDM), es negativitzaven al cap dels cinc anys en el 50% dels

casos.

REACCIONS NO IMMEDIATES

Proves “in vitro”

Test de transformació de limfòcits (TTL)

El test de transformació de limfòcits (TTL) es una prova que en l'actualitat s’està revaluant com a

prova diagnòstica en reaccions no immediates induïdes per fàrmacs. La S i E varia segons els autors17.


8

Proves” in vivo”

Proves cutànies:

S'utilitza la mateixa metodologia que en les reaccions immediates. Es important avaluar la lectura re-

tardada a les 24-48 hores o posterior18-20.

Proves epicutànies

Per a la realització de proves epicutànies amb amoxicil·lina i ampicil·lina es recomana una concentració

de 5% en vaselina19. Si s’utilitza solució salina com a alternativa, la dilució es fa a 20 mg/ml (variabilitats

en aquesta concentració donen més falsos negatius que en vaselina). (Annex 2). La S és molt variable

des d’un 2,6% fins a un màxim del 37,8% (en dermatitis de contacte és on mostren una major rendi-

bilitat).

En edat pediàtrica la rendibilitat de les proves epicutànies i cutànies es pobre18.

PROVA D'EXPOSICIÓ CONTROLADA

Bousquet et al21 van demostrar que en un 30% dels pacients amb clínica suggestiva d’al·lèrgia a beta-

lactàmics i proves cutànies negatives, el diagnòstic s’obtenia amb la prova d’exposició controlada (PEC)

al fàrmac implicat. Les dosis recomanades per a la prova d’exposició es mostren a la taula 3.

Aquesta prova està contraindicada en pacients amb reaccions greus: anafilaxi greu, exantemes

ampul·losos, DRESS, Stevens-Johnson, AGEP, necròlisi epidèrmica tòxica i reaccions hematològiques.

Taula 3. Dosis recomanades per a la prova d’ exposició a penicil·lines en adults

(*)La dosi inicial pot ser menor segons la clínica que hagi presentat el pacient.

Fàrmac Benzilpenicil·lina (*)

Penicil·lina V(*) Amoxicil·lina(*) Amoxicil.lina/clavulànic

Via administració

IM (IU/ml) Oral (mg) Oral (mg) Oral (mg)

Dosis

103

104

105

5x 105

550100200

50125250500

50125200500

Dosi acumulada 6 x 105 405 925 875

Interval (minuts) 40-60 40-60 40-60 40-60


9


En l'edat pediàtrica, la dosi terapèutica es calcula segons el pes del pacient. La prova d'exposició s'iniciaamb 1/100 part de la dosi terapèutica, posteriorment 1/10 part de la dosi i finalment la resta fins arribaral total de la dosi terapèutica. En pacients amb un pes superior a 40 kg es poden utilitzar les dosificacionsdescrites per als adults.

Si la història clínica es molt suggestiva i ha transcorregut molt temps des de la reacció adversa, i l'estudiés negatiu, es recomana la repetició de l’estudi complet al cap d’un mes. S'ha de tenir en compte queentre 0’5 i 12% dels pacients es poden resensibilitzar amb l’administració de l'antibiòtic betalactàmicdurant l’estudi22.

DESSENSIBILITZACIÓ

En el cas de que un pacient amb al·lèrgia a penicil·lines requereixi el tractament amb aquests fàrmacs,perquè la pròpia infecció o l’antibiograma els fan estrictament necessaris, es pot fer una pauta de des-sensibilització. S’exclouen pacients amb reaccions retardades greus. Els protocols de dessensibilitzacióes mostren a les taules 4 i 5.

Taula 4.- Protocol de dessensibilització amb Penicil·lina V oral23

*intèrval entre dosis:15 minuts

Dosis* Concentració(mg/ml)

Volum(ml)

Dosis(mg)

Dosis acumulada(mg)

1 0,5 0,1 0,05 0,05

2 0,2 0,1 0,15

3 0,4 0,2 0,35

4 0,8 0,4 0,75

5 1,6 0,8 1,55

6 3,2 1,6 3,15

7 6,4 3,2 6,35

8 5 1,2 6 12,35

9 2,4 12 24,35

10 4,8 24 48,35

11 50 1 50 98,35

12 2 100 198,35

13 4 200 398,35

14 8 400 798,35


10

Taula 5.- Protocol de dessensibilització amb Penicil·lina Parenteral23

(*) intèrval entre dosis: 7-15min

DIAGNÒSTIC D’HIPERSENSIBILITAT A L'ÀCID CLAVULÀNIC

L'àcid clavulànic és un inhibidor de les betalactamases bacterianes, que s'administra associat al'amoxicil·lina.

El poder immunogen és baix. Torres et al, han publicat un estudi d’hipersensibilitat a l’àcid clavulànicen una sèrie llarga de pacients24. A 276 pacients que havien presentat reaccions immediates ambamoxicil·lina-àcid clavulànic van fer proves cutànies amb PPL, MDM, penicil·lina, amoxicil·lina-clavu-lànic (amoxicil·lina a 20 mg/ml i àcid clavulànic 4 mg/ml), àcid clavulànic a 20 mg/ml i amoxicil·lina a20 mg/ml.

Si utilitzaven la concentració d'àcid clavulànic de 4 mg/ml (es la concentració de presentació comercial )diagnosticaven un 12% de pacients menys que si utilitzaven la concentració de 20 mg/ml.

En el mateix estudi van valorar la utilitat del TAB en els pacients que havien presentat proves cutàniespositives per a l'àcid clavulànic i obtenien un TAB positiu en el 50 % (16 pacients).

Ja que la solució d'àcid clavulànic que s'utilitza per a proves cutànies és inestable, a la pràctica habitualles proves cutànies s'efectuen amb amoxicil·lina–clavulànic i amoxicil·lina per separat.

Dosis* ConcentracióPenicil·lina G-Na (UI/ml)

Volum(ml)

Dosis acumulada (UI)

1 160 0,1 162 0,2 483 0,4 1124 0,8 1405 1.600 0,15 3806 0,3 8607 0,6 1.8208 1 3.4209 16.000 0,20 6.62010 0,40 13.02011 0,80 25.82012 160.000 0,15 49.82013 0,30 98.92014 0,60 194.82015 1 354.82016 1.600.000 0,20 674.82017 0,40 1.304.82018 0,8 2.584.000


11


DIAGNÒSTIC D’HIPERSENSIBILITAT A CLOXACIL·LINA

S’han descrit alguns casos d’hipersensibilitat selectiva a cloxacil·lina en que els pacients han tolerat altresantibiòtics betalactàmics en prova d’exposició controlada25,26 i en una publicació es mostra la possibleutilitat del TAB en el diagnòstic27.

DIAGNÒSTIC D'HIPERSENSIBILITAT A UREIDOPENICIL·LINES: PIPERACIL·LINA

Estan descrits casos aïllats d'al·lèrgia selectiva a piperacil·lina28-31. En l'estudi de les reaccions d'hiper-sensibilitat immediata les concentracions del fàrmac utilitzades per a les proves intradèrmiques son va-riables (la màxima es de 20mg/ml, amb controls negatius).

En reaccions tardanes (exantema i DRESS) s'han utilitzat pel diagnòstic proves epicutànies(piperacil·lina al 10% i al 20% en vaselina) amb resultats diversos31,32.

AL·LÈRGIA A CEFALOSPORINES

INTRODUCCIÓ

La prescripció de cefalosporines ha augmentat en els últims anys, degut al seu major espectre antibac-terià, a la presència de resistències a altres antibiòtics i al fet que, en molts casos, són els antibiòtics deprimera elecció en la profilaxis de les infeccions en cirurgia33.

Degut a aquest major ús, darrerament, s´han publicat més casos de reaccions d´hipersensibilitat a ce-falosporines, destacant en els últims anys publicacions de sèries de pacients amb reaccions d´hipersen-sibilitat selectives a cefalosporines34.

La seva estructura química consta: del nucli actiu: l'àcid 7-aminocefolosporànic (un anell betalactàmicfusionat amb un anell hexagonal dihidrotiazínic) unit a dues cadenes laterals R1 i R2. Els canvis químicsen les cadenes laterals R1 i R2 donen lloc a la varietat de cefalosporines35-37 (Fig 1).

Els mecanismes de formació dels determinants antigènics de les cefalosporines són menys coneguts encomparació a les penicil·lines, els metabolits resultants són més inestables, essent complexe l’aïllamenti caracterització dels determinants antigènics de les cefalosporines35.

Encara que no es coneguin aquests determinants, diversos estudis han demostrat que aquestes estruc-tures, ja sigui part de la cadena lateral, tota la cadena lateral, la cadena lateral i part de l’anell betalactàmico la molècula sencera de cefalosporina, poden induir resposta inmunogènica, mediada per anticossosIgE35-41.


12

CLASSIFICACIÓ DE LES CEFALOSPORINES

La classificació de les cefalosporines es basa tant en el moment en què s’han sintetitzat, com en el seuespectre d’activitat (major activitat contra bacteris gram positius en les primeres generacions i majoractivitat davant bacteris gram negatius en les noves generacions, com cefepima, de l'última generació,que presenta activitat contra gram positius i gram negatius. Atenent a aquesta classificació en l’actualitates poden distingir 4 generacions de cefalosporines1,42 (Annex 1).

REACCIONS ADVERSES A LES CEFALOSPORINES

Reaccions al·lèrgiques

Després de les penicil·lines, les cefalosporines són els betalactàmics que produeixen amb més freqüènciareaccions mediades per IgE43. Segons l’estudi Alergológica 2005 les cefalosporines són responsables del2% de les consultes per reaccions a betalactàmics en adults i del 4% en nens44.

Reaccions immediates

En les reaccions immediates, mediades per anticossos IgE, la simptomatologia apareix en l’interval detemps d’una hora: s’inclouen des de les reaccions més lleus com la urticària fins a l’anafilaxi45.

La freqüència de reaccions a cefalosporines varia des del 1% amb cefuroxima al 3% amb ceftriaxona46.S´han publicat casos aïllats de rinitis i asma ocupacional per cefalosporines47.

Les reaccions anafilàctiques a cefalosporines són poc freqüents podent variar del 0.0001-0.1% segonsles sèries de pacients48.

Reaccions no immediates

En les reaccions no immediates a cefalosporines la mediació per mecanismes immunitaris és més hete-rogènia i en alguns casos no del tot coneguda49,50. Els símptomes poden aparèixer a partir de l´horafins a dies o setmanes després de l´exposició a la cefalosporina1,14,51. Les reaccions més freqüents sónels exantemes maculopapulosos52-54.

En els últims anys s´han publicat també, casos de dermatitis de contacte ocupacional per cefalospori-nes55-57 i casos aïllats de reaccions cutànies greus: Necròlisi epidèrmica tòxica o síndrome de Lyell58 isíndrome d´ Stevens-Johnson59,60. També s´han descrit reaccions tipus malaltia del sèrum (especialmentamb cefaclor)61, hemòlisi i nefritis intersticial i síndrome d´hipersensibilitat a fàrmacs (DRESS)62,63 ifebre medicamentosa64.


C a p í t o l 1 9

13

ESTUDI DIAGNÒSTIC

Com en tot estudi diagnostic a fàrmacs, síniciarà amb una història clínica acurada sobre la reaccióque ha motivat léstudi, els antecedents de reaccions adverses a fàrmacs, incloent dáltres betalactàmics,així com tolerància posterior a altres antibiòtics, malalties de base del pacient i necessitat del fàrmac enestudi.

Es començarà amb léstudi de menor risc, proves “in vitro” i posteriorment “in vivo”, en funció de lahistòria clínica i dels resultats es decidirà realitzar o no la prova déxposició controlada.


Estudi in vitro

Quantificació d´ Anticossos IgE específics

En láctualitat, el mètode estandarditzat per a la determinació de la IgE específica a cefalosporines perFluoroenzimaimmunoanàlisis (FEIA) mitjançant mètode CAP-System (Phadia®) només es troba dis-ponible per quantificar la IgE específica a cefaclor.

Existeixen pocs estudis sobre la sensibilitat i especificitat de les tècniques in vitro en pacients al·lèrgicsa cefalosporines39,40,65-67.

Test dÁctivació de Basòfils i Producció de Sulfidoleucotriens per leucòcits (CAST®ELISA)

Hi ha diferents treballs publicats amb aquests mètodes. Aquestes tècniques no estan estandarditzades ino súsen de rutina en tots els centres11,12,14,68.

Estudi in vivo

Proves cutànies

Els antígens emprats són les cefalosporines disponibles comercialment. Cal tenir en compte que lesconcentracions emprades en les proves cutànies no estan estandarditzades; això dificulta la realitzaciódels tests cutanis sobretot en el cas de les cefalosporines que només tenen presentació oral, que són pocsolubles.

Els tests cutanis han díncloure els determinants antigènics de la penicil·lina (PPL i MDM), bencil-penicil·lina, amoxicil·lina i ampicilina per valorar si la reacció pot ser causada per lánell β-lactàmic ocadenes laterals similars; així com la cefalosporina en estudi i altres cefalosporines.


14

Les concentracions recomanades per a léstudi cutani en prova intradèrmica poden variar de 10 a 30mg/mL per cefotaxima, cefuroxima, ceftriaxona, ceftazidima i cefazolina segons diferents estudis69,70.(Annex 3). La concentració recomanada per a prick i intradermoreacció per la European Network DrugAllergy (ENDA) és de 2 mg/ml per a la majoria de cefalosporines injectables71.

Léstudi de Testi et al amb 299 pacients al·lèrgics a penicil·lines i/o cefalosporines, conclou que la ma-joria de les cefalosporines provades: cefuroxima, ceftriaxona, cefotaxima, ceftazidima i cefazolina, podenser utilitzades a una concentració de 20 mg/ml, concentració no irritativa, que pot augmentar la sen-sibilitat dels tests cutanis. Una excepció és cefepime que le proven a 2 mg/ml (degut a la presència deL-arginina, que segons els autors pot ser irritant)72.

En el cas de reaccions greus les proves intradèrmiques es poden iniciar a concentracions mes diluïdesper minimitzar el possible risc de reaccions sistèmiques.

No hi ha estudis diissenyats per avaluar la sensibilitat i l’especificitat dels tests cutanis a cefalosporines,no obstant, la sensibilitat determinada en diferents estudis varia des del 76.4% (39 de 51 pacients) enléstudi dÁntunez et al73 al 69,7% (53 de 76 pacients) en léstudi de Romano et al43.

En léstudi de Romano en població pediàtrica, 31 de 43 nens (72.1%) amb reaccions immediates percefalosporines presentaven resposta positiva als tests cutanis74, mentre que en léstudi de Atanaskovic-Markovic ho presentaven el 58.3%75.

Prova déxposició controlada

La prova es realitza quan els resultats “in vitro” i “in vivo” són negatius i quan s´han exclòs les con-traindicacions absolutes76 (Annex 3).


Estudi “in vitro”

Test de transformació limfocitària

Aquesta tècnica, ha estat utilitzada en alguns estudis mostrant una estimulació positiva amb alguns be-talactàmics. Tot i això un resultat positiu no implica resposta clínica. A més és una tècnica que no estàa l’abast de tothom62,77 .


C a p í t o l 1 9

15

Estudi “in vivo”

Proves cutànies: intradermoreacció amb lectura retardada

Hi ha casos publicats amb proves intradèrmiques positives en lectura retardada a cefalosporines: un casde rash maculopapular amb cefazolina amb positivitat a les 24 hores per a totes les cefalosporines em-prades en léstudi54 i casos de rash maculopapular amb cefotetan78 i ceftriaxona52.

Les concentracions utilitzades són les mateixes que per a la lectura immediata. La realització dúnabiòpsia cutània per confirmar línfiltrat immunitari és opcional.

Proves Epicutànies

Tenen menys sensibilitat que la prova cutània amb lectura retardada19. Es realitzen i valoren igual queen el cas de les penicil·lines.

Brokow et al. recomanen emprar una concentració del 5% amb vaselina79, si be hi ha altres estudis pu-blicats que utilitzen concentracions més altes que no es mostren irritants, al 10% amb aigua57 i 20%amb vaselina53.

Per a determinades cefalosporines s’han utilitzat concentracions mes elevades: cefazolina a concentra-cions de 200 mg/ml al 0.9% ClNa54 i cefotetan a la mateixa concentració55 així com ceftriaxona a con-centracions similars52. La realització d’una biòpsia cutània de les lesions pot ajudar a esbrinar el tipusde reacció retardada.

DESSENSIBILITZACIÓ A CEFALOSPORINES

Existeixen diferents protocols publicats de dessensibilització a diferents cefalosporines: cefotaxima80,ceftazidima81 i ceftriaxona82 així com múltiples casos de dessensibilització ràpida a diverses cefalospo-rines83,85 (Taula 6 i 7).

Taula 6. Protocol de dessensibilització ràpida per 1 g i 2 g E.V. de cefalosporines83

Dosis calculada en mg.

Dosis arrodonida en mg.

Dosis arrodonida en mg.

1 0,1 0,1 0,1 15 min.2 0,2 0,2 0,4 15 min.3 0,7 1 1 15 min.4 2,2 2 4 15 min.5 6,9 10 10 15 min.6 21,8 20 40 15 min.7 69 70 140 15 min.8 218,1 200 400 15 min.9 688,7 700 1400 15 min.

Acumulada 1008,6 1003,3 1995 2h:15 min.


16

Taula 7. Dessensibilització IV ràpida a 1g de ceftazidima58

REACTIVITAT ENCREUADA ENTRE PENICIL·LINES I CEFALOSPORINES

Inicialment en el moment de l’aparició de les cefalosporines es va sobreestimar la reactivitat encreuadaperque estaven contaminades amb penicil·lines86 .

Considerant les cefalosporines segons la seva classificació, totes les de primera generació tenen més ca-pacitat de produir reactivitat encreuada. Es probable que sigui per la seva semblança estructural, mentreque és improbable amb les de segona i tercera generació73.

Per valorar la reactivitat encreuada cal diferenciar els estudis que valoren reactivitat encreuada entre pe-nicil·lines i cefalosporines que comparteixen la mateixa cadena lateral d’aquells que valoren la reactivitatencreuada entre penicil·lines i cefalosporines amb diferent cadena lateral87 (Taules 8 i 9).

Es pot concloure que la reactivitat encreuada entre penicil·lines i cefalosporines quan presenten la ma-teixa cadena lateral pot ésser del 30% i la reactivitat encreuada “in vivo” entre ambdós grups de beta-lactàmics amb diferent cadena lateral seria del 10%1.

Els estudis publicats també presenten diferents resultats de tolerància a cefalosporines en pacients al·lèr-gics a penicil·lines en funció de la positivitat o no als tests cutanis amb penicil·lines, essent major elpercentatge de reaccions en aquells pacients amb tests cutanis positius88.

Pas Solució Velocitat(cc/h)

Temps (min) Dosi Administrativa(mg)

Dosi Acumulada (mg)

1 1 2 15 0,02 0,022 1 5 15 0,05 0,073 1 10 15 0,10 0,174 1 20 15 0,20 0,375 2 5 15 0,50 0,876 2 10 15 1 1,877 2 20 15 2 3,878 2 40 15 4 7,879 3 10 15 9,9213 17,791310 3 20 15 19,8426 37,633911 3 40 15 39,6852 77,319112 3 75 186 922,6809 1000

Dosis completa 1000 mg mg/mlTotal mg a injectar en cada

vialSolució 1 250 cc 0,04 10Solució 2 250 cc 0,40 100Soluciò 3 250 cc 3,969 992,130


17

C a p í t o l 1 9

Altres estudis diferencien entre la veritable reactivitat encreuada o la possibilitat de coexistència d’hi-persensibilitat a diferents betalactàmics amb cadenes laterals diferents89.

A un estudi en el que valoren la tolerància a cefuroxima en 650 pacients amb al·lèrgia a betalactàmicsconclouen que cefuroxima és una bona alternativa en aquests pacients. Ja que troben un 6.3% de pa-cients al·lèrgics a cefuroxima, recomanen fer léstudi al·lergològic i la prova déxposició controlada90.

El patró de reactivitat encreuada en les reaccions d’hipersensibilitat retardada per aminopenicil·lines ésdiferent i mostra que molts pacients (97,2%) poden tolerar cefalosporines sense cadena lateral benci-lamida com cefpodoxima i cefixima91.

Taula 8. Estudis de reactivitat encreuada (RE) entre penicil·lines i cefalosporines.

PC: proves cutànies; PEC: Prova déxposició controlada; PNC: Penicil·lina; AMP: Ampicilina; CFP:Cefalosporines; Pac: Pacients

Autors Any Tècnica Nº pac PNC i CFP testades RE in vivo

Blanca et al 1989 PC i PEC 19Penicil·lina

Cefamandol iCefaloridina

10,5%

Audicana et al 1994 PC, RAST, PEC 34

Penicil·lina(78% amino

PNC)Cefalexina iCeftacidima

14% entrePNC/cefalexina

31% entreAMP/cefalexina

Blanca et al 1996 PC, RAST, PEC 21 Amoxicil·linaCefadroxil 38%

Sastre et al 1996 PC, PEC 16 Amoxicil·linaCefadroxil 14%

Novalbos et al 2001 PC, PEC 41

Amoxil·lina(31/41 pac)Cefazolina

CefuroximaCeftriaxona

0%

Romano et al 2004 PC, PEC 128

Penicil·linesCefalotina

CefamandolCefuroximaCeftriaxonaCeftazidimaCefotaxima

10,9% per PC perCFP globalment

3,4% amb CFP de 2ª i 3ª generació

Park et al 2010 PC, PEC85 pac

726 controls

Penicil·linesCefazolinaCeftriaxonaCefepimeCefprozil

CeftazidimaCefadroxilCefdinir

4(6%) de 73 casosreaccionen amb CFP

1ª generació1(25%) de 4 casos

reaccionen amb CFPde 3ª generació


18

REACTIVITAT ENCREUADA ENTRE CEFALOSPORINES

Aquesta reactivitat encreuada podria ésser deguda a semblances en la porció R1 de la cadena lateral ola porció R2. Degut a la degradació i fragmentació múltiple de les cefalosporines sembla més probableque sigui degut a la porció R1, que la R2, que es perdria en el procés de fragmentació5. Els estudis quevaloren la reactivitat encreuada “in vivo” entre cefalosporines estan reflectits a la taula 9.

Taula 9. Reactivitat Encreuada (RE) entre cefalosporines.

PC: proves cutànies; PEC: Prova d´exposició controlada; PNC: Penicil·lina; CFP: Cefalosporines; Pac:Pacients

Autors Any Tècnica N pac Cefalosporines Re in vivo

Romano et al 1997 PC, RAST 12 Cefalosporines50% selectiu

CFP50% >1 CFP

Romano et al 1999PC, RAST inh,

PEC1

CeftriaxonaCefotaximaCefalotina

CeftazidimaCefamandole

Positiu perceftriaxona amb

RE percefotaxima

Romano et al 2000PC, RAST,

PEC30

CefuroximaCeftazidimaCeftriaxonaCefotaxima

58% selectiusCFP

42% >1 CFP

Torres et al 2005PC, RAST,RAST inh

19

CefaclorCefonicid

CefotaximaCeftazidimaCeftriaxonaCefuroxima

63,15% selectiuCFP implicada

31,58% positiustambé a CFPamb cadenalateral igual

Antúnez et al 2006RAST, RAST

inhibició24

CefaclorCefonicid

CefotaximaCeftazidimaCeftriaxonaCefuroxima

63,2% reaccióCFP implicada36,8% reacció

> 1 CFP

Varela Losada et al 2009 PC, PEC 1

CefuroximaCeftazidimaCefotaximaCeftriaxonaCefepimeCefazolinCefoxitina

Positiu percefuroximacefotaxima iceftriaxona


19

C a p í t o l 1 9

REACTIVITAT ENCREUADA ENTRE CEFALOSPORINES I ALTRES BETALACTÀMICS

Les reaccions mediades per IgE a cefalosporines es produeixen, tant a causa de la sensibilització alsfactors determinants comuns amb altres betalactàmics, com als haptens específics de cefalosporina.

Haver reaccionat a les cefalosporines amb cadenes laterals d’estructures similars o idèntiques a les deles penicil·lines te un valor predictiu significatiu de reactivitat encreuada. Encara que les proves cutàniesamb cefalosporines s'han utilitzat en nombrosos estudis, els valors predictius positiu i negatiu no estandel tot establerts. En qualsevol cas, les dades demostren que els resultats negatius en les proves cutàniesamb betalactàmics són indicadors útils de tolerància4.

Al voltant del 25% dels pacients amb al·lèrgia comprovada a les cefalosporines tenen proves cutàniespositives a penicil·lines, un 3,1% a aztreonam, un 2% a imipenem / cilastatina, i 1% a meropenem.Per tant, a efectes pràctics, gairebé el 75% dels pacients al·lèrgics a cefalosporines pot tolerar penicil·linesi més del 95% pot tolerar aztreonam, imipenem / cilastatina, i meropenem4. De totes maneres, es re-comana fer l’estudi d’al·lèrgia amb penicil·lines abans d’administrar-les en aquests pacients.

REACCIONS SELECTIVES A CEFALOSPORINES

Existeixen casos publicats de reaccions selectives a cefalosporines amb bona tolerància a altres betalac-tàmics incloses altres cefalosporines, diferents a la que va causar la reacció. Les cefalosporines de tercerai quarta generació sembla ser que son les implicades en reaccions selectives mediades per IgE sense re-activitat encreuada, és a dir que tenen menys probabilitat de reacció encreuada amb altres cefalosporinesi betalactamics92.

Hi ha casos publicats de reacció d´hipersensibilitat selectiva a cefazolina, cefuroxima, ceftriaxona i ce-fixima93-96. Aquesta selectivitat sátribueix a la reactivitat amb la molècula completa, com es va demostraramb cefaclor39.

AL·LÈRGIA A ALTRES ANTIBIÒTICS BETALACTÀMICS

CARBAPENEMS

Els carbapenems són antibiòtics betalactàmics dámpli espectre, emprats en el tractament de les infec-cions polimicrobianes o en infeccions per microorganismes resistents. La seva estructura consta dúnanell betalactàmic unit a un anell tiazolidina modificat amb dues cadenes laterals.

Dins dáquest grup sínclouen: límipenem conjugat amb cilastatina, el meropenem, l’ertapenem, eldoripenem i el panipenem.


20

REACCIONS ADVERSES

Les reaccions adverses no al·lèrgiques més destacables per carbapenems són la colitis pseudomembranosai la neurotoxicitat (risc de convulsions).

Reaccions d’hipersensibilitat immunitària

Existeixen poques dades publicades de reaccions immediates amb carbapenems. En el cas de merope-nem, un estudi publicat refereix un 1,4% de reaccions cutànies en forma déxantemes97. S´ha descritun cas d´ anafilaxi per imipenem mediada per IgE98, un cas d’exantema morbiliforme als 5 dies99 i unaltre cas d’exantema maculopapular i urticària a les 48 hores de ládministració d’imipenem-cilastina100.També hi ha un cas publicat de síndrome d´hipersensibilitat per imipenem i meropenem101.

ESTUDI DIAGNOSTIC


Proves cutànies

La majoria déstudis publicats inclouen l’estudi amb: PPL, MDM, bencilpenicil·lina i amoxicil·linadegut a què s´ha estudiat la tolerància als carbapenems en població amb sospita o confirmació dál·lèrgiaa penicil·lina.

La concentració dímipenem emprada per a la realització del prick-test és de 5 mg/ml i per a l’IDRvaria entre 0.5 mg/ml102 i 1 mg/ml98. En el cas de meropenem la concentració emprada per a provescutànies (prick i IDR) és 1mg/ml98,103 (Annex 4).

Prova déxposició controlada

Els estudis publicats amb imipenem-cilastatina102 i meropenem104 començen amb 1/100 part de la dosisterapèutica, segueixen amb 1/10 part i finalment administren la dosis sencera en intervals dúna hora.Si les proves cutànies són negatives és pot començar amb 1/10 part.


Proves epicutànies

S’han realitzat amb imipenem a concentracions de 5-20 % en vaselina100,105,106.


C a p í t o l 1 9

21

DESSENSIBILITZACIÓ A CARBAPENEMS

Hi ha publicat un cas de dessensibilització a imipenem-cilastatina en un pacient amb pneumònia perAcinetobater multiresistent107 (taula10) i un altre cas de dessensibilització a meropenem en un pacientamb fibrosi quística108 (taula 11).

Taula 10. Protocol de desensibilització rápida a imipenem-cilastina (modificat de Gorman SK et al107).

Si apareix una reacció lleu s’ha de disminuir a la dosi prèvia La dosi total diaria, mantenint la infusió d’1 mg/min, és de 1.460 mg /día, que es pot mantenir elsdies necessaris

Taula 11. Protocol de desensibilització intravenosa a meropenem108.

Per administrar cada dosi s’utilitzen bosses de 50 mL de ClNa al 0,9%.

Temps (minuts) Concentració d’imipenem (mg/ml) Velocitat d’infusió de fluids (ml/min)

Inici 0,0001 1,030 0,0003 1,060 0,001 1,090 0,003 1,0120 0,01 1,0150 0,03 1,0180 0,1 1,0210 0,3 1,0240 1,0 1,0

Numero de dosi Concentració Dosi administrada (mg)

1 0,00008 0,0042 0,0004 0,023 0,002 0,14 0,012 0,65 0,06 3,06 0,3 15,07 0,625 30,08 1,25 62,09 2,5 125,010 5,0 250,011 10,0 500,012 20,0 1000,0


22

Cada dosi s’administra durant 20 minuts consecutivament. Sense incidents, la duració total de la des-sensibilització és d’aproximadament 5 hores. Després se segueix administrant 1 g de meropenem in-travenós cada 6 hores.

REACTIVITAT ENCREUADA ENTRE PENICIL·LINES I CARBAPENEMS

Saxon et al van estudiar 40 pacients amb antecedents clínics d’al·lèrgia a la penicil·lina i els hi van re-alitzar proves cutànies amb penicil·lina i imipenem. El 47% dels 19 que van presentar proves cutàniespositives amb penicil·lina també ho van fer amb imipenem, mentre que nomes hi havia un positiu ambimipenem dels 21 amb proves a penicil·lina negatives109.

Romano et al descriuen en 112 pacients amb al·lèrgia demostrada a penicil·lines només un cas de po-sitivitat als tests cutanis amb imipenem-cilastatina. Del 111 pacients amb test cutanis negatius 110 vanmostrar bona tolerància a la prova déxposició controlada amb imipenem-cilastatina i l’altre no es vaprovocar102. En un altra estudi d’aquest grup realitzat en 104 pacients amb al·lèrgia a la penicil·lina,demostrada per historia clínica i al menys una prova cutània positiva a algun dels antigens de lapenicil·lina testats, nomes un pacient (0,9%) va mostrar positivitat en les proves cutànies a meropenem.La resta, tots van ser negatius, i van tolerar l’administració controlada de meropenem103.

Atanaskovic-Markovic et al estudien 108 nens amb al·lèrgia demostrada a penicil·lines. Un pacient(0.9%) va presentar positivitat a líntrodermoreacció amb meropenem; la resta, tots amb proves cutàniesnegatives, van mostrar bona tolerància a la prova déxposició controlada amb meropenem104.

Una revisió recent sobre tots aquests estudis recomana reconsiderar la pràctica clínica dévitar els anti-biòtics carbapenèmics en pacients al·lèrgics a penicil·lina110. De totes maneres, en aquests casos s’hauriade realitzar un estudi al·lergològic amb proves cutànies i d’exposició controlada, previ a la seva admi-nistració.

REACTIVITAT ENCREUADA ENTRE CARBAPENEMS

Existeix un cas publicat de tolerància a meropenem en una pacient que havia presentat rash maculo-papular amb imipenem-cilastatina100. També un cas de bona tolerància a meropenem en un pacientamb possible al·lèrgia no immediata a imipenem99.

ANTIBIÒTICS MONOBACTÀMICS

Els antibiòtics monobactàmics son compostos sintètics formats per un anell monocíclic (anell betalac-tàmic). Si be hi ha uns quants monobactàmics en procés d’investigació, actualment només n’hi ha unde comercialitzat: aztreonam.


C a p í t o l 1 9

23

Aztreonam es actiu contra bacteris aeròbics Gram-negatius, però no es efectiu en el tractament d’in-feccions produïdes per bacteris Gram-positius i bacteris anaeròbics.S’administra per via parenteral (ev o im) i també nebulitzat.

REACCIONS ADVERSES

En els estudis pre i postcomercialització s’han descrit entre els efectes adversos més freqüents, erupcionscutànies, febre, nàusees, diarrees, vòmits, reaccions en el punt d’injecció i flebitis. En aquests estudis,s’han detectat les seguënts alteracions analítiques en mes de l’1% dels pacients tractats: augment detransaminases, de creatinini, de plaquetes i també eosinofília. Un 11% dels nens amb edat inferior ados anys van presentar neutropènia.

En la administració mitjançant nebulització, els efectes adversos mes freqüents son sibilàncies, tos,dolor laringi, congestió nasal i febre.

Reaccions d’hipersensibilitat immunitària

Les reaccions d’hipersensibilitat a aztreonam son poc freqüents, degut probablement a la seva baixaimmunogenicitat i a que te unes indicacions molt concretes de tractament. La seva incidència no estàavaluada.

Generalment es presenten en pacients que prèviament ja han tingut reaccions amb altres antibiòticsbetalactàmics. Romano et al van estudiar 98 pacients amb hipersensibilitat a alguna cefalosporina i und’ells també havia reaccionat amb aztreonam4.

S’ha descrit un cas d’urticària que es va presentar als pocs minuts de l’administració d’aztreonam, en elque les proves cutànies van ser positives per a aztreonam i negatives per a penicil·lina, sent la provad’exposició per a la penicil·lina també negativa111.

També s’han relacionat amb l’administració del fàrmac, dos casos de necròlisi epidèrmica tòxica quevan presentar pacients trasplantats de moll d’os112.

ESTUDI DIAGNÒSTIC

El diagnòstic es base en la història clínica i el resultat de les proves cutànies

REACCIONS D’HIPERSENSIBILITAT IMMEDIATA

Proves cutànies

Prick i IDR a una concentració màxima de 2 mg/ml. (Annex 4).


24

Prova d’exposició controlada

S’usa bàsicament per confirmar la tolerància. S’administra 1 gr im, començant amb una dècima part,i posteriorment la resta amb un interval d’una hora. Monitoritzen els pacients en les tres hores poste-riors4.

REACCIONS D’HIPERSENSIBILITAT RETARDADA

Proves cutànies

Es valora la IDR amb lectura retardada, utilitzant les mateixes concentracions que en l’estudi de reac-cions immediates

Proves epicutànies

Hi ha pocs casos descrits. S’han utilitzat concentracions d’aztreonam al 20% en vaselina53.

REACTIVITAT ENCREUADA

Estudis experimentals mitjançant anticossos monoclonals contra aztreonam han demostrat que aquestspoden ser selectius per al nucli del fàrmac, reaccionar també amb ceftazidima (te la mateixa cadena la-teral que aztreonam) o mostrar reactivitat encreuada amb altres betalàctamics113.

En els estudis clínics, la reactivitat d’aztreonam amb altres antibiòtics betalactàmics es controvertida,si be en tots els casos es considera molt baixa. En el treball de Romano et al, tres pacients dels 98(3,1%) que havien presentat reaccions amb cefalosporines tenien proves cutànies positives amb aztre-onam. Un, havia reaccionat prèviament amb el fàrmac i amb ceftazidima, cefalosporina amb la ques’han descrit reaccions encreuades. En aquest mateix estudi, 10 individus que havien presentat reaccióamb ceftazidima tenien proves cutànies negatives amb aztreonam4.

Altres estudis no mostren reactivitat encreuada. Patriarca et al estudien 45 pacients amb història clínicasuggestiva de reacció d’hipersensibilitat immediata i test cutanis positius a algun betalactàmic. Tots ellsvan mostrar tests cutanis negatius a aztreonam i l’exposició a aquest fàrmac va ser tolerada per tots elspacients114. El mateix grup ha estudiat 78 pacients amb reaccions d’hipersensibilitat retardada a anti-biòtics betalactàmics i cap d’ells va mostrar proves epicutànies o IDR retardada positiva a aztreonam.En 65 pacients es va practicar una prova d’exposició amb el fàrmac per via im i va ser ben tolerat115.

En el cas de la fibrosi quística on aquest antibiòtic te una indicació important principalment quan exis-teix hipersensibilitat a altres antibiòtics betalactàmics, s’observa una major incidència de sensibilitza-ció.


C a p í t o l 1 9

25

Koch et al en un estudi retrospectiu realitzat en 121 pacients amb fibrosi quística que havien rebuttandes de tractament amb diferents antibiòtics betalactàmics troben que 75 pacients havien tingut re-accions i que d’aquest un 6,5% havien reaccionat amb aztreonam116. Per altra banda en un estudi deMoss et al realitzat en 19 pacients afectes de fibrosi quística i amb hipersensibilitat a antibiòtics beta-lactàmics, un d’ells tenia proves cutànies positives a aztreonam. Els 18 restants van ser tractats amb az-treonam presentant un d’ells broncospasme, mentre que els altres no van patir cap reacció117.

La major part dels estudis conclouen que en els pacients que necessiten un antibiòtic betalactàmic ique siguin al·lèrgics a penicil·lines i cefalosporines es recomana fer test cutanis a aztreonam ja que elvalor predictiu negatiu d’un test cutani es molt elevat. En el cas de que sigui necessari un tractamenturgent, hi ha autors que consideren que l’administració d’aztreonam és segura, excepte si el pacient esal·lèrgic a ceftazidima115.


26

Annex 1. Antibiòtics betalactàmicsGRUP TIPUS DE BETALACTÀMIC

Naturals Penicil·lina GPenicil·lina V

Aminipenicil·linesAmoxicil·linaAmpicil·lina

Bacampicil·lina

Resistents a penicilinasaMeticil·linaCloxacil·lina

Dicloxacil·lina

Carboxipenicil·lina Carbecil·linaTircacil·lina

Ureidopenicil·linesAzlocil·lina

Mezlocil·linaPiperacil·lina

Altres penicil·lines Amdinocil·linaTemocil·lina

Cefalosporines (1a generació)

CefadroxilCefalexinaCefalotinaCefapirinaCefazolinaCefprozilCefradina


CefaclorCefamandolCefmetazolCefminoxCefonicidCeforanidaCefotetanCefotiamCefoxitina

CefuroximaCefuroxima axetil

Loracarbef


CefdinirCefditoren

Cefetamet pivoxilCefixima

CefodizimaCefoperazonaCefotaxima

Cefpodoxima proxetilCeftizoximaCefpiramidaCefsulodinaCeftazidimaCeftibutenoCeftriaxona

Cefalosporines ( 4a generació) CefepimaCefpiroma


C a p í t o l 1 9

27

Annex 2. Concentracions màximes emprades en proves cutànies i epicutànies en el diagnòsticd’hipersensibilitat a penicil· lines.

Annex 3. Concentracions màximes per a proves cutànies i prova d´exposició controlada a cefa-losporines (modificat de Romano et al.)43.

vo: via oral; im: via intramuscular; DT: Dosi terapèutica; CFP: cefalosporines * En adults

Annex 4. Concentracions màximes emprades en proves cutànies i epicutànies en el diagnòsticd’hipersensibilitat a carbepenems i monobactams.

Fàrmac Prick/IDR Prova d’exposició controlada (vo o im)

PPL 5x10-5 mmol/l

MDM 2x10-2 mmol/l

Penicil·lina 10.000 UI/ml 10.000 UI/gram en vaselina

Ampicil·lina 20 mg/ml 20mg/ml en aigua o 5% en vaselina

Amoxicil·lina 20mg/ml 20mg/ml en aigua o 5% en vaselina

Amoxicil·lina - clavulànic 20mg/ml 20mg/ml en aigua o 5% en vaselina

Cloxacil·lina 20mg/ml

Piperacil·lina 20mg/ml 10%-20% en vaselina

Fàrmac Prick/IDR Prova d’exposició controlada (vo o im)

PPL 5x10-5 mmol/l

MDM 2x10-2 mmol/l

Amoxicil·lina 20 mg/ml

Bencilpenicil·lina 10.000 Ul/ml

Cefalosporina 20mg/ml

1) 1/100 de la DT interval d´1h2) 1/10 de la DT interval d´1h3) DT complerta:

500mg cefaclor icefatrizina*1 g per a la resta de CFP*

Fàrmac Prick IDR Epicutània

Imipenem 5mg/ml 1mg/ml 5%-20% en vaselinaMeropenem 1 mg/ml 1mg/mlAztreonam 2mg/ml 2mg/ml 20% en vaselina


28

Algoritme diagnòstic d’estudi d’al·lèrgia a penicil·lines. Reaccions immediates.

REACCIONSIMMEDIATESHistòria Clínica

Estudi urgent

Estudi programat

Negatives

Negatives

Positivesa Penicilloyl G o Vamb històriasuggestiva

Positives selectivaa amoxicil•lina/ampicil•lina oHistoria dubtosa

Positivesselectivament ala penicil•linaimplicada

NEGATIVAEs descartaal•lèrgia aantibioticsbetaláctamics

Valorar repetirproves cutàniesa les 4setmanes.si negatives

Valorar PEC apenicil•lina Gpenicil•linaimplicada o acefalosporina

PEC acefalosporina ia penicil•lina G

Positives al’anellbetaláctamic(PPL) o a varisbetálactamicsde grupdiferent

AL•LERGIA APENICIL•LINESEvitar penicil•linesValorar estudi ambcefalosporines.

POSITIVAAl•lérgia apenicil•linaimplicada.

Reacció nosuggestiva:PEC apenicil•linaimplicada

Valorar PEC a

penicil•lina G

Reacció moltsuggestiva oreacció >2anys

Proves cutàniesPPL-MDM,penicil•lina G,amoxicil•lina ipenicil•linaimplicada,cefuroxima

IgE totalIgE especifiquesTAB (si éspossible)

AL•LERGIA AANTIBIÒTICSBETALACTÀMICS

No toleraAL•LERGIA AANTIBIÒTICSBETALACTÀMICS

Tolera penicil•lina GAL•LERGIA ASELECTIVA

ToleracefalosporinaAL•LERGIA APENICIL•LINES


C a p í t o l 1 9

29

Algoritme diagnòstic d’estudi d’al·lèrgia a penicil·lines. Reaccions no immediates.

REACCIONSNOIMMEDIATESHistòria Clínica

EVITARPENICIL•LINESLa PEC amb el fàrmacimplicat esta contraindicadaen reaccions greus

AL•LÈRGIA SELECTIVA APENICIL•LINA IMPLICADA Positiva

AL•LÈRGIA A LAPENICIL•LINAIMPLICADA

AL•LÈRGIA AANTIBIÒTICSBETALACTÀMICS

NegativaNO AL•LÈRGIA

NegativaAL•LÈRGIASELECTIVA A LAPENICIL•LINAIMPLICADA

PositivaAL•LÈRGIA APENICIL•LINES IPROBABLEMENTA ANTIBIÒTICSBETALACTÀMICS

EVITAR ANTIBIÒTICSBETALACTÀMICS

EVITARANTIBIÒTICSBETALACTÀMICS

Reaccions greus (Sd Stevens-Johnson, DRESS,NET, AGEP,eritema multiforme,etc)

Valorar realitzar provesepicutànies i/o provesin vitro (diagnòsticetiològic)

Selectiva alfàrmacimplicatPEC ambpenicil•lina Gnegativa

No SelectivaPPL - MDM, openicil•lina Gpositives

PEC a fàrmacimplicat

PEC a penicil•lina G

Si la història essuggestivaConfirmar quees negatiu, fenttractamentamb el fàrmacimplicar durant4 dies

Reaccions no greus (Exantema i/o Urticària)

Proves cutànies(PPL-MDM, amoxicil•lina,penicil•lina G, i penicil•linaimplicada) amb lecturaretardada iProves epicutànies(penicil•lina G, amoxicil•lina ipenicil•lina implicada)

Positives Negatives


Algoritme diagnòstic d’estudi d’al·lèrgia a cefalosporines. Reaccions immediates.

PC: proves cutànies; PPL-MDM: determinants antigènics de penicil·lina; CFP: cefalosporina; PEC: prova d’exposició controlada; PNC: penicil·lina

30

REACCIÓIMMEDIATA

Història Clínica

RAST-FEIA CAP

/ PC PPL-MDM

Positiu Negatiu

NegatiuPEC a CFP implicada

PositiuAL•LÈRGIA A

CFPs

Valorar PEC a PNC o

CFP # cadena lateral

amb PC neg

AL•LÈRGIA AANTIBIÓTICS

BETALACTÀMICS

AL•LÈRGIASELECTIVA A CFP

PositiuAL•LÈRGIA A

CFP

NegatiuNO

AL•LÈRGIA

Positiu a CFPPositiu a PNCNegatiu a PNC i CFP

PC a CFPs

AL•LÈRGIA AANTIBIÓTICS

BETALACTÀMICS

AL•LÈRGIA ACEFALOSPORINES


Algoritme diagnòstic d’estudi d’al·lèrgia a cefalosporines. Reaccions no immediates.

EPIC: proves epicutànies; CFP: cefalosporina; PEC: prova d’exposició controlada.

C a p í t o l 1 9

31

REACCIÓNS NOIMMEDIATESHistòria Clínica

AL•LÈRGIA ACEFALOSPORINES

AL•LÈRGIA ACEFALOSPORINA

IMPLICADA

NOAL•LÈRGIA

Urticària o exantema

maculo-papular

EPIC i/o IDR a CFPs amb

lectura retardada

Positives

A CFPsA CFP

IMPLICADA

PEC a CFP

implicada

Negatives

Negativa

Valorar administració

d’un curs de

tractament

amb CFP implicada

Valorar PEC

a cefalosporina

alternativa

Negatiu

Positiva


REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES

1. Torres MJ, Blanca M, Moreno E, Fernández J. Alergia a los antibióticos betalactámicos. En Tratado de Alergología. Ed: Peláez Hernández A, Dávila González IJ. ed. Ergón; Madrid: 2007, pag 1395-414.

2. Blanca M, Romano A, Torres MJ, Demoly P, DeWeck A. Continued need of appropriate betalac-tam-derived skin test reagents for the management of allergy to betalactams. Clin Exp Allergy 2007; 37: 166-73.

3. Mitopoulos IF, Rotschafer JC, Rodvold KA. Adverse events associated with the use of oral cepha-losprins/cephems. Diagn Microbiol Infect Dis 2007; 57 (·Suppl): 67S-76S.

4. Romano A, Gaeta F, Valluzzi RL, Caruso C, Rumi G, Bousquet PJ. IgE-mediated hypersensitivityto cephalosporins: cross-reactivity and tolerability of penicillins, monobactams, and carbapenems. JAllergy Clin Immunol 2010; 126: 994-9.

5. Baldo BA. Penicillins and cephalosporins as allergens--structural aspects of recognition and cross-reactions. Clin Exp Allergy 1999; 29: 744-9.

6. Lopez S, Blanca-Lopez N, Cornejo-García JA, Canto G, Torres MJ, Mayorga C et al. Nonimmediatereactions to betalactams. Curr Opin Allergy Clin Immunol 2007; 310: 310-6.

7. Hunziker T, Künzi U, Braunschweig S, Zehnder D, Hoigné R. Comprehensive hospital drug mo-nitoring (CHDM): adverse skin reactions, a 20-year survey. Allergy 1997; 52: 388-93.

8. Fontaine C, Mayorga C, Bousquet PJ, Arnoux B, Torres MJ, Blanca M et al. Relevance of the de-termination of serum-specific IgE antibodies in the diagnosis of immediate beta-lactam allergy. Allergy2007; 62: 47-52.

9. Antúnez C, Fernández T, Blanca-Lopez N, Torres MJ, Mayorga C, Canto G. et al. IgE antibodiesto betalactams: relationship between the triggering hapten and the specificity of the immune response.Allergy 2006; 61: 940-6.

10. Fernández TD, Torres MJ, Blanca-López N, Rodríguez-Bada JL, Gomez E, Canto G et al. Nega-tivization rates of IgE radioimmunoassay and basophil activation test in immediate reactions to peni-cillins. Allergy 2009; 64: 242-8.

11. Sanz ML, Gamboa PM, Antépara I, Uasuf C, Vila L, Garcia-Avilés C et al. Flow cytometric ba-sophil activation test by detection of CD63 expression in patients with immediate-type reactions tobetalactam antibiotics. Clin Exp Allergy 2002; 32: 277-86.

32


C a p í t o l 1 9

33

12. Torres MJ, Padial A, Mayorga C, Fernández T, Sanchez-Sabaté E, Cornejo-García JA et al. The diag-nostic interpretation of basophil activation test in immediate allergic reactions to betalactams. Clin ExpAllergy 2004; 34: 1768-75.

13. Torres MJ, Romano A, Blanca-Lopez N, Doña I, Canto G, Ariza A et al. Immunoglobulin E-me-diated hypersensitivity to amoxicillin: in vivo and in vitro comparative studies between an injectabletherapeutic compound and a new commercial compound. Clin Exp Allergy 2011; 41: 1595-601.

14. Blanca M, Romano A, Torres MJ, Férnandez J, Mayorga C, Rodriguez J et al. Update on the eva-luation of hypersensitivity reactions to betalactams. Allergy 2009; 64: 183-93.

15. Torres MJ, Romano A, Mayorga C, Carmen C, Guzman AE, Reche M et al. Diagnostic evaluationof a large group of patients with immediate allergy to penicillins: the role of skin testing. Allergy 2001;56: 850-6.

16. Blanca M, Torres MJ, García JJ, Romano A, Mayorga C, de Ramon E et al. Natural evolution of skintest sensitivity in patients allergic to -lactam antibiotics. J Allergy Clin Immunol 1999; 103: 918-24.

17. Pichler WJ, Tilch J. The lymphocyte transformation test in the diagnosis of drug hypersensitivity.Allergy 2004; 59: 809-20.

18. Blanca-López N, Zapatero L, Alonso E, Torres MJ, Fuentes V, Martínez-Molero MI et al. Skintesting and drug provocation in the diagnosis of nonimmediate reactions to aminopenicillins in children.Allergy 2009; 64: 229-33.

19. Torres MJ, Sánchez-Sabaté E, Alvarez J, Mayorga C, Fernández J, Padial A et al. Skin test evaluationin nonimmediate allergic reactions to penicillins. Allergy 2004; 59: 219-24.

20. Romano A, Gaeta F, Valluzzi RL, Caruso C, Rumi G, Bousquet PJ. The very limited usefulness ofskin testing with penicilloyl-polylysine and the minor determinant mixture in evaluating nonimmediatereactions to penicillins. Allergy 2010; 65:1104-7.

21. Bousquet PJ, Pipet A, Bousquet-Rouanet L, Demoly P. Oral challenges are needed in the diagnosisof beta-lactam hypersensitivity. Clin Exp Allergy 2008; 38: 185-90.

22. Waton J, Pouget-Jasson C, Loos-Ayav C, Trechot P, Bursztejn AC, Schmutz JL et al. Drug re-cha-llenges in cutaneous adverse drug reactions: information and effectiveness in the long-term managementof patients. Allergy 2011; 66: 941-7.

23. Audicana Berasategui MT, Ortega Rodriguez NR, Garcia Ortega P, Uriel Villate O. Prevención ytratamiento de la alergia a fármacos. Desensibilización. En Tratado de Alergología. Ed: Peláez HernándezA., Dávila González I.J., ed. Ergón; Madrid: 2007 pag 1369-94.


24. Torres MJ, Ariza A, Mayorga C, Doña I, Blanca-Lopez N, Rondon C et al. Clavulanic acid canbe the component in amoxicillin-clavulanic acid responsible for immediate hypersensitivity reactions.J Allergy Clin Immunol 2010;125: 502-5.e2

25. Domínguez-Ortega J, Martínez-Alonso JC, Marcos-Pérez MC, Kindelan C, Frades A. Allergy to clo-xacillin with normal tolerance to amoxicillin and cefuroxime. Allergol Immunopathol 2006; 34: 37-8.

26. Torres MJ, Blanca M, Fernández J, Estaban A. Moreno F, Vega JM et al. Selective allergic reactionto oral cloxacillin. Clin Exp Allergy 1996; 26: 108-11.

27. Rodríguez Trabado A, Cámara Hijón C, Porcel Carreño SL, Rodríguez Martín E, Fletes Peral C,Pereira Navarro G et al. Anaphylaxis caused by cloxacillin: diagnosis with seriated analysis by way ofbasophil activation test. Allergy Asthma Proc 2006; 27: 269-72.

28. Cabañas R, Muñoz L, López-Serrano C, Contreras J, Padial A, Caballero T et al. Hypersensitivityto piperacillin. Allergy 1998; 53: 819-20.

29. Romano A, Di Fonso M, Viola M, Adesi F, Venuti A. Selective hypersensitivity to piperacillin.Allergy 2000; 55: 787.

30. Rank MA, Park MA. Anaphylaxis to piperacillina-tazobactam despite a negative penicillin skintest. Allergy 2007; 62: 964-5.

31. Romano A, Di Fonso M, Artesani MC, Viola M, Andriolo M, Pettinato R. Delayed hypersensi-tivity to piperacillin. Allergy 2002; 57: 459.

32. Linares T, Fernández A, Soto MT, Escudero E, Gacías L. Drug fever caused by piperacillin-tazo-bactam. J Investig Allergol Clin Immunol 2011; 21: 250-1.

33. De Lalla F. Perioperative Antibiotic Prophylaxis: A Critical Review. Surgical Infections. 2006; 7(suppL 2): s-37-s-39.

34. Somech R, Weber EA, Lavi S. Evaluation of Immediate Allergic Reactions to Cephalosporins inNon-Penicillin-Allergic Patients. Int Arch Immunol 2009; 150: 205-9.

35. Moreno E, Macías E, Dávila I, Laffond E, Ruiz A, Lorente F. Hypersensitivity reactions to cepha-losporins. Expert Opinion Drug Saf 2008; 7: 295-304.

36. Torres MJ, Blanca M. The Complex Picture of beta-lactam Hypersensitivity: Penicilins, Cepha-losporins, Monobactams, Carbapenems and Clavams. Med Clin North Am 2010; 94: 805-20.

34


C a p í t o l 1 9

35

37. Montañez MI, Mayorga C, Torres MJ, Ariza A, Blanca M, Perez-Inestrosa E. Synthetic aproach togain insight into antigenic determinants of cephalosporins. In vitro studies of chemical structure-IgEMolecular Recognition Relationships. Chem Res Toxicol 2011; 24: 706-17.

38. Nagakura N, Shimizu T, Masuzawa T, Yanagihara Y. Anti-cephalexin monoclonal antibodies andtheir cross-reactivities to cephems and penams. Int Arch Allergy Appl Immunol 1990; 93: 126-32.

39. Pham NH. Betalactam drug allergens: fine structural recognition patterns of cephalosporin-reactiveIgE antibodies. J Mol Recognit 1996; 9: 287-96.

40. Zhao Z, Baldo BA, Rimmer J. Beta-lactam allergenic determinants: fine structural recognition ofa cross-reacting determinat on benzylpenicilin and cephalotin. Clin Exp Allergy 2002; 32: 1644-50.

41. Sánchez-Sancho F, Perez-Inestrosa E, Suau R, Montañez MI, Mayorga C, Torres MJ, Romano A,Blanca M. Systhesis, characteritzation and immunochemical evaluation of cephalosporins antigenicdeterminants. J Mol Recognit 2003; 16: 148-56.

42. Agencia Española Del Medicamento. Guía de Prescripción Terapéutica. Cefalosporinas. AEMPS.2011. Pharma Editores, S.L. www/aemps.es.

43. Romano A, Guéant-Rodriguez RM, Viola M, Amoghly F, Gaeta F, Nicolas JP, Guéant JL. Diag-nosing immediate reactions to cephalosporins. Clin Exp Allergy 2005; 35: 1234-42.

44. Gamboa PM. The epidemiology of Drug Allergy-Related Consultations in Spanish AllergologyServices: Alergológica-2005. J Investig Allergol Clin Immunol 2009; 19 Suppl. 2: 45-50

45. Torres MJ, Blanca M, Fernandez J, Romano A, De Weck A, Aberer W, et al. Hypersensitivity diagnosisof immediate allergic reactions to beta-lactam antibiotics. Position Paper. Allergy 2003; 58: 961-72.

46. Norrby SR. Side effects of cephalosporins. Drugs 1987; 34 Suppl 2: 105-20.

47. Pala G, Pignatti P, Perfetti L, Cosentino R, Moscato G. Occupational asthma and rhinitis inducedby a cephalosporin intermediate product: description of a case. Allergy 2009; 64: 1384-92.

48. Annè S, Reisman RE. Risk of administering cephalosporin antibiotics to patients with histories ofpenicillin allergy. Ann Allergy Asthma Immunol 1995; 74: 167-70.

49. Romano A, Blanca M, Torres MJ, Bircher A, Aberer W, Brockow K et al. Diagnosis of nonimme-diate reactions to beta-lactam antibiotics. Allergy 2004; 59: 1153-60.

50. Pichler WJ, Schnyder B, Zanni MP, Hari Y, von Greyerz S. Role of T cells in drug allergies. Allergy1998; 53: 225-32.


36

51. Bousquet PJ, Demoly P, Romano A, Aberer W, Bircher A, Blanca M, et al, Global Allergy, AsthmaEuropean Network (GA2LEN) and Drug Allergy and Hypersensitivity Database (DAHD) and the Eu-ropean Network for Drug Allergy (ENDA). Pharmacovigilance of drug allergy and hypersensitivity usingthe ENDA-DAHD database and the GALEN platform. The Galenda project. Allergy 2009; 64: 194-203.

52. San Miguel MM, Gaig P, Bartra J, García-Ortega P. Postoperative rash to ceftriaxone. Allergy2000; 55: 977-99.

53. Gonzalo-Garijo MA, Rodríguez-Nevado I, de Argila D. Patch tests for diagnosis of delayed hyper-sensitivity to cephalosporins. Allergol et Immunopathol 2006; 34: 39-41.

54. Romano A, Torres MJ, Di Fonso M, Leyva L, Andriolo M, Pettinato R, Blanca M. Delayed hyper-sensitivity to cefazolin: report on a case involving lymphocyte transformation studies with differentcephalosporins. Ann Allergy Asthma Immunol 2001; 87: 238-42.

55. Romano A, Di Fonso M, Artesani MC, Viola M, Adesi FB, Venuti A. Delayed hypersensitivity tocefotetan. Allergy 2001; 56: 260-1.

56. Garcia F, Juste S, Garces MM, Carretero P, Blanco J, Herrero D, Perez R. Occupational allergiccontact dermatitis from cetiofur without crosssensitivity. Contact Dermatitis 1998; 39: 260.

57. Antunes J, Silva R, Pacheco D, Travassos R, Filipe P. Occupational contact allergy to cephalospo-rins. Dermatology Online Journal 2011; 17: 13.

58. Lam A, Randhawa I, Klaustermeyer W. Cephalosporin Induced Toxic Epidermal Necrolysis andSubsequent Penicillin Drug Exanthem. Allergol Intern 2008; 57: 281-84.

59. Kannangara DW, Smith B, Cohen K. Exfoliative dermatitis during cefoxitin therapy. Arch InternMed 1982; 142: 2031-2.

60. Liberopoulos EN, Liamis GL, Elisaf MS. Possible cefotaxime-induced Stevens-Johnson syndrome.Ann Pharmacother 2003; 47: 812-4.

61. King BA, Geelhoed GC. Adverse skin and joint reactions associated with oral antibiotics in chil-dren: The role of cefaclor in serum sickness-like reactions. J. Paediatr Child Health 2003; 39: 677-81.

62. Jurado-Palomo J, Cabañas R, Prior N, Bobolea ID, Fiandor-Román AM, López-Serrano MC,Quirce S, Bellón T. Use of the Lymphocyte Transformation Test in the Diagnosis of DRESS SyndromeInduced by Ceftriaxone and Piperacillin-tazobactam: Two Case Reports. J Investig Allergol Clin Im-munol 2010; 20: 433-6.

63. Kelkar PS, Li JTC. Cephaloporin Allergy. N Engl J Med 2001; 345: 804-9.


C a p í t o l 1 9

37

64. Mitopoulos IF, Rotschafer JC, Rodvold KA. Adverse events associated with the use of oral cepha-losprins/cephems. Diagn Microbiol Infect Dis. 2007; 57: 67S-76S.

65. Romano A, Mayorga C, Torres MJ, Artesani MC, Suau R, Sánchez F, Pérez E, Venuti A, BlancaM. Immediate allergic reactions to cephalosporins: Cross-reactivity and selective responses. J AllergyClin Immunol 2000; 106: 1177-83.

66. Fontaine C, Mayorga C, Bousquet PJ, Arnoux B, Torres MJ, Blanca M, Demoly P. Relevance ofthe determination of serum-specific IgE antibodies in the diagnosis of immediate -lactam allergy.Allergy 2007; 62: 47–52.

67. Romano A. Cephalosporin allergy: characterization of unique and cross-reacting cephalosporin an-tigens. Int J Immunopathol Pharmacol 1997; 10: 187-91.

68. Garcia-Avilés C, Sanz ML, Gamboa PM, Urrutia I, Antépara I, Jauregui I et al. Antigen specificquantification of sulfidoleukotrienes in patients allergic to Betalactam antibiotics. J Invest Allergol ClinImmunol 2005; 15: 37-45.

69. Empedrad R, Darter AL, Earl HS, Gruchalla RS. Non irritating intradermal skin tests concentra-tions for commonly prescribed antibiotics. J Allergy Clin Immunol 2003; 112: 629-30.

70. Blanca M, Romano A, Torres MJ, Demoly P, DeWeck A. Continued need of appropriate betalac-tam-derived skin test reagents for the management of allergy to betalactams. Clin Exp Allergy 2007;37: 166-73.

71. Demoly P, Kropf R, Bircher A, Pichler WJ, for EAACI interest group on drug hypersensitivity.Drug hypersensitivity questionare. Allergy 1999; 54: 999-1003.

72. Testi S, Severino M, Iorno ML, Capretti S, Ermini G, Macchia D, Campi P. Nonirritating Con-centration for skin Testing With Cephalosporins. J Investig Allergol Clin Immunol 2010; 20: 170-6.

73. Antunez C, Blanca-Lopez N, Torres MJ, Mayorga C, Perez-Inestrosa E, Montañez MI et al. Im-mediate allergic reactions to cephalosporins: evaluation of cross-reactivity with a panel of penicillinsand cephalosporins. J Allergy Clin Immunol 2006; 117: 404-10.

74. Romano A, Gaeta F, Valluzzi RL, Alonzi C, Viola M, Bousquet PJ. Diagnosing Hypersensitivityreactions to cephalosporins in children. Pediatrics 2008; 122: 521-7.

75. Atanaskovi -Markovi M, Velickovi TC, Gavrovi -Jankulovi M, Vuckovi O, Nestorovi B Imme-diate allergic reactions to cephalosporins and penicillins and their cross-reactivity in children. PediatrAllergy Immunol. 2005; 16: 341-7.


76. Aberer W, Bircher A, Romano A, Blanca M, Campi P, Fernandez J et al. Drug provocation testingin the diagnosis of drug hypersensitivity reactions: general considerations. Allergy 2003; 58: 854–63.

77. Romano A, Torres MJ, Di Fonso M, Leyva L, Andriolo M, Pettinato R et al. Delayed hypersensi-tivity to cefazolin: report on a case involving lymphocyte transformation studies with different cepha-losporins. Annals of Allergy, Asthma & Immunology 2001; 87: 238-42.

78. Romano A, Di Fonso M, Artesani MC, Viola M, Adesi FB, Venuti A. Delayed Hypersensitivityto cefotetan. Allergy 2001; 56: 260-1.79. Brockow K, Romano A, Blanca M, Ring J, Pichler W, Demoly P. General considerations for skintest procedures in the diagnosis of drug hypersensitivity. Allergy 2002; 57: 45–51.

80. Papakonstantinou G, Bogner JR, Hofmeister F, Hehlmann R. Cefotaxime desensitization. ClinInvestig 1993; 71: 165-7.

81. Ghosal S, Taylor CJ. Intravenous desensitization to ceftazidime in cystic fibrosis patients. J Anti-microb Chemother 1997; 39: 556-7.

82. Cruz LG, Rodrigues J, Botelho C, Rio E, Castel-Branco MG. Successful desenzitization to ceftria-xone in a patient with doxycicline resistant Lyme disease. Allergol Immunopathol, 2009; 37: 105-9.

83. Win PH, Brown H, Zankar A, Ballas ZK, Hussain I. Rapid intravenus cephalosporin desensitiza-tion. J Allergy Clin Immunol. 2005; 116: 225-8.

84. Liu A, Fanning L, Chong H, Fernandez J, Sloane D, Sancho-Serra M, Castells M.Desensitizationregimens for drug allergy: state of the art in the 21th century. Clin Exp Allergy 2011; 41: 1679–89.

85. Castells M. Rapid Desensitization for Hypersensitivity Reactions to Medications. Immunol AllergyClin North Am 2009; 29: 585–606.

86. DePestel DD, Benninger MS, Danzige LR, LaPlante KL, May C, Luskin A et al. Cephalosporinuse in treatment of patients with penicillin allergies. J Am Pharm Assoc. 2008; 48: 530–40.

87. Hamilton-Miller JMT, Abraham EP. Specificities of haemagglutinating antibodies evoked by mem-bers of the cephalosporin C family and benzylpenicillin. Biochem J. 1971; 123: 183–90.

88. Park MA, Koch CA, Klemawesch P, Joshi A, Li JT. Increased Adverse drug reactions to Cephalos-porins in Penicillin Allergy Patients with Positive Penicillin Skin Test. Int Arch Allergy Immunol 2010;153: 268-73.

89. Romano A, Guéant-Rodriguez RM, Viola M, Pettinato R, Guéant JL. Cross-Reactivity and Tole-rability of Cephalosporins in patients with Immediate Hypersensitivity to penicillins. Ann Intern Med.2004; 141: 16-22.

38


C a p í t o l 1 9

39

90. Caimmi S, Galéra C, Bousquet-Rouanet L, Arnoux B, Demoly P, Bousquet PJ. Safety of Cefuro-xime as an Alternative in patients with a Proven Hypersensitivity to Penicillins. A DAHD Cohort Sur-vey. Int Arch Allergy Immunol 2010; 153: 53-60.

91. Trcka J, Seitz CS, Bröcker EB, Gross GE, Trautmann A. Aminopenicillin-induced exanthemaallows treatment with certain cephalosporins or phenoxymethyl penicillin. J Antimicrob Chemother2007; 60: 107-11.

92. Perez Inestrosa E, Suau R, Montañez MI, Rodriguez R, Mayorga C, Torres MJ, Blanca M. Cepha-losporin chemical reactivity and its immunological implications. Curr Opin Allergy Clin Immunol.2005; 5: 323-30.

93. Igea JM, Fraj J, Davila I, Cuevas M, Cuesta J, Hinojosa M. Allergy to cephazolin: study in vivo ofcross reactivity with other betalactams. Ann Allergy 1992; 68: 515-9.

94. Marcos Bravo C, Luna Ortiz I, Gonzalez Vazquez R. Hypersensitivity to cefuroxime with goodtolerance to other betalactams. Allergy 1995; 50: 359-61.

95. Demoly P, Messaad D, Sahla H, Hillaire-Buys D, Bousquet JP. Immediate hypersensitivity to cef-triaxone. Allergy 2000; 55: 418-9.

96. Gaig P, San Miguel MM, Enrique E, Garcia-Ortega P. Selective tipe-1 hypersensitivity to cefixime.Allergy 1999; 54: 902-1.

97. Norby SR, Gildon KM. Safety profile of meropenem: a review of nearly 5,000 patients treatedwith meropenem. Scand J Infect Dis 1999; 31: 3-10.

98. Chen Z, Baur X, Kutscha-Lissberg F, Merget R. IgE-mediated anaphylactic reaction to imipenem.Allergy 2000; 55: 92-3.

99. Lakhal K, Lortat-Jacob B, Neukirch C, Pajot O, Wolff M. Safe use of meropenem in a patientwith a possible nonimmediate allergy to imipenem. Pharmacotherapy 2007; 27: 1334-8

100. Bauer SL, Wall GC, Skoglund KJ, Peters LK. Lack of cross-reactivity to meropenem in a patientwith an allergy to imipenem-cilastatin. J Allergy Clin Immunol 2004; 113: 173-5.

101. Goto M, Shimizu F, Takeo N, Okamoto O, Katagiri K, Ikewaki K, et al. Drug-induced hyper-sensitivity syndrome due to carbapenem antibiotics. J Dermatol 2010; 37: 374-7.

102. Romano A, Viola M, Gueant-Rodriguez RM, Gaeta F, Pettinato R, Gueant JL. Imipenem in pa-tients with immediate hypersensitivity to penicillins. N Engl J Med. 2006; 354: 2835-7.

103. Romano A, Viola M, Guéant-Rodriguez RM, Gaeta F, Valluzi R, Guéant JL. Tolerability of merope-


40

nem in patients whith IgE-mediated hypersensitivity to penicillins. Ann Intern Med 2007; 146: 266-9.104. Atanaskovic-Markovic M, Gaeta F, Medjo B, Viola M, Nestorovic B, Romano A. Tolerability ofmeropenem in children with IgE-mediated hypersensitivity to penicillins. Allergy 2008; 63: 237-40.

105. Schiavino D, Nucera E, Lombardo C, Decinti M, Pascolini L, Altomonte G, et al. Cross-reacivityand tolerability of imipenem in patients with delayed-type cell-mediated hypersensitivity to betalactams.Allergy 2009; 64: 1644-48.

106. Foti C, Bonamonte D, Daddabbo M, Angelini G. Delayed and immediate reactions to imipenem.Contact Dermatitis 2001; 45: 112-3.

107. Gorman SK, Zed PJ, Dhingra VK, Ronco JJ. Rapid imipenem/cilastatin desensitization for mul-tidrug-resistant Acinetobacter pneumonia. Ann Pharmacother 2003; 37: 513-6.

108. Wilson DL, Robert C Owens RC, Zuckerman JB. Successful meropenem desensitization in a pa-tient with cystic fibrosis. Ann Pharmacother 2003; 37: 1424-8.

109. Saxon A, Adelman DC, Patel A, Hajdu R, Calandra GB. Imipenem cross- reactivity with penicillinin humans. J Allergy Clin Immunol 1988; 82: 213-7.

110. Frumin J, Gallagher JC. Allergic cros-sensitivity between penicilllin, carbapenem, and monobac-tam antibiotics: what are the chances?. Ann Pharmacother 2009; 43: 304-15.

111. De la Fuente Prieto R, Armentia Medina A, Sanchez Palla P, Diez Perez JM, Sanchis Merino ME,Fernandez Garcia A. Urticaria caused by sensitization to aztreonam. Allergy 1993; 48: 634-6.

112. McDonald BJ, Singer JW, Bianco JA. Toxic epidermal necrolysis possibly linked to aztreonam inbone marrow transplant patients. Ann Pharmacother 1992; 26: 34-5.

113. Shimizu T, Souma S, Nagakura N, Masuzawa T, Iwamoto Y, Yanagihara Y. Epitope analysis ofaztreonam by antiaztreonam monoclonal antibodies and possible consequences in beta-lactams hyper-sensitivity. Int Arch Allergy Immunol 1992; 98: 392-7.

114. Patriarca G, Schiavino D, Lombardo C, Altomonte G, De Cinti M, Buonomo A, Nucera E. To-lerability of aztreonam in patients with IgE-mediated hypersensitivity to beta-lactams. Int J Immuno-pathol Pharmacol 2008; 21: 375-9.

115. Buonomo A, Nucera E, De Pasquale T, Pecora V, Lombardo C, Sabato V. Tolerability of aztreonamin patients with cell-mediated allergy to B-lactams. Int Arch Allergy Immunol 2011; 155: 155-9.

116. Koch C, Hjelt K, Pedersen SS, Jensen ET, Lanng S, Valerius NH et al Retrospective clinical studyof hypersensitivity reactions to aztreonam and six other beta-lactam antibiotics in cystic fibrosis patientsreceiving multiple treatment courses. Rev Infect Dis 1991; Suppl 7: S608-11.


C a p í t o l 1 9

41

117. Moss RB, McClelland E, Williams RR, Hilman BC, Rubio T, Adkinson NF. Evaluation of theimmunological cross-reactivity of aztreonam in patients with cystic fibrosis who are allergic to penicillinand/or cephalosporin antibiotics. Rev Infect Dis. 1991; Suppl 7: S598-607.


42


C a p í t o l 1 9

43


apítol 19 Capítol 19 - SCAIC · 71,4-75%8,9. En un d'aquests estudis la variabilitat dels...

Documents

Transcript of apítol 19 Capítol 19 - SCAIC · 71,4-75%8,9. En un d'aquests estudis la variabilitat dels...