Aproximació a la personalitat artística de Bernat de Montllé i ...portada p el mestre Renard,...

podall 9-102020-2021 255

Aproximació a la personalitat artística deBernat de Montllé i Renard Fonoll (segle XIV)

Jaume Felip Sánchez*[email protected]

Es defineix l’estil i obres d’un escultor català, Bernat de Montllé, actiu a la Conca de Barberà,l’Alt Camp, l’Urgell i el Tarragonès i es planteja el seu aprenentatge en el taller del mestreanglès Renard Fonoll, del qui també s’analitza el seu estil i es proposa catàleg.

Se definen el estilo y obras de un escultor catalán, Bernat de Montllé, activo en lascomarcas de la Conca de Barberà, Alt Camp, Urgell y el Tarragonès, planteando suaprendizaje en el taller del maestro inglés Renard Fonoll, de quien se analiza tambiénsu estilo y se propone catálogo.

The style and works of a Catalan sculptor, Bernat de Montllé, active in the Conca deBarberà, Alt Camp, Urgell and Tarragona, are defined and his learning in the workshopof the English master Renard Fonoll, of whom its style is also analyzed and cataloged.

Paraules clau: gòtic, escultura, Conca de Barberà, Alt Camp, Urgell,Tarragonès.Palabras clave: gótico, escultura, Conca de Barberà, Alt Camp, Urgell,Tarragonès.Keywords: gothic, sculpture, Conca de Barberà, Alt Camp, l’Urgell, Tarragonès

Jaume Felip Sánchez, (Tarragona, 1960). Inicià els estudis universitaris el 1977 a la Facultat de Ciències Físiquesde la Universitat de Barcelona, on estudià els cursos del primer cicle. Posteriorment cursà els estudis de Farmàciaa la mateixa Universitat, obtenint la llicenciatura amb grau l’any 1985. Ha cursat assignatures d’alguns cursosa la Facultat de Geografia i Història per la UNED. En els anys 1989-1997, fou membre numerari de l’Institutd’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Els anys 1987-1994 exercí de secretari del Centre d’Estudis dela Conca de Barberà i de 1994-2003 ostentà la presidència d’aquesta institució, on actualment ocupa el càrrecde vocal. Asidu conferenciant, la seva bibliografia és extensa, sobretot en articles i llibres d’Història Medievali Farmacèutica. Fou homenatjat a l’Aplec de Treballs n 36 corresponent a l’any 2018.

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 255-286

podall 9-10 2020-2021256

1. Activitat constructiva durant la primera meitatdel segle XIV a la Conca de Barberà estricta:

A l’actual territori de la Conca estricta, bàsicamentuna part de l’antiga vegueria de Montblanc, hidestacaren quatre centres rellevants en el campartístic:

a) el més reconegut fou el Monestir de Poblet,on des dels primers anys tres-centistes hi desen-voluparen el seu art destacats mestres: els directorsde l’obra del dormitori dels monjos, del claustre gòtic,les tombes de Berenguer de Puigverd i del bisbeSarroca, tombes que han estat relacionades amb eltaller de Guillem de Tournai, establert aleshores al’Espluga de Francolí1; a partir del 1316 reeixí el pe-ríode més fructífer per a les construccions de Poblet,sota l’abadiat de Ponç de Copons i d’un nombrósgrup de picapedrers anònims que deixaren el seumestratge reflectit en la nova nau i capelles del’església conventual, el cimbori, així com lesampliacions del celler, forn, cambra sobre l’atri ilocutori de conversos, casa del mestre de novicis,sobreclaustre de la infermeria i en altres dominisdel monestir com Milmanda, Vinaixa i Verdú2.

b) Un altre centre el forní la localitat de l’Esplugade Francolí on, des de l’any 1297, s’inicià la cons-trucció d’una nova església parroquial, sota ladirecció dels mestres Pere Grau i Guillem Malet3,després ampliada amb la construcció de novescapelles a l’absis, durant el primer quart del segleXIV4. Com hem dit abans, durant aquests anys s’hiatestà el taller de l’escultor Guillem de Tournai, tallerque sobreviuria folgadament fins a final del primerquart del segle XIV.

c) A Conesa també s’inicià, vers 1335, el bastimentd’una nova església parroquial, en aquest cas a càrrecdel mestre Guillem Pedrola, veí de Guimerà5. Elcampanar fou construït a la darreria del segle XIVpel mestre Pere Ciroll.

d) Finalment, a Montblanc trobarem una veritablefebre constructora: l’església i convent de framenors

haurien estat iniciats vers 1285 i s’aniria fent obragràcies al patrocini del municipi de Montblanc i dediversos devots que, al llarg del primer i segon quartdel segle XIV, hi anirien erigint capelles laterals, entreels contraforts de l’església conventual.

Als vols de 1304 el municipi es féu càrrec derenovar l’antiga església romànica de Sant Miquel(documentada el 12116), aixecant un nou edifici gòticamb arcs diafragmàtics7; entremig dels contrafortsd’aquests arcs-diafragma s’hi fundaren beneficiseclesiàstics, radicats en àmbits coberts amb volta decreueria: vers 1330 s’hi documenta el mestre Joande Tarragona realitzant una imatge de Sant Joan pera la capella de la Confraria dels Fusters, Ferrers iPicapedrers8 i al seu possible deixeble Guillem Seguers’atribueix la decoració de la capella veïna delsQuatre Doctors9.

Entre els anys 1310 i 1311 copsem la realitzacióde l’obra del nou convent de Santa Maria de la Serra,una comunitat que, vers 1296, havia estat auspiciadaper la intervenció del rei Jaume II i la princesaLàscaris, però que no rutllaria prou a causa de lesdificultats econòmiques dels promotors, per la qualcosa calgué esperar la mort de la princesa Làscarisperquè el municipi montblanquí tirés endavant elprojecte: aleshores prengué part en la direcció imestratge l’escultor i arquitecte francès Pere deBonull, bastint l’església conventual amb arcsdiafragmàtics i escarpellant dues imatges en pedra:la Marededéu gòtica de la Serra i una imatge de SantaClara10. Uns anys més tard, durant la primera meitatdel segle XIV, l’àmbit de l’església s’enriquiria amb novescapelles laterals amb volta de creueria,11 i algunesaltres aportacions decoratives, com l’ossarid’Alamanda de Masdovelles, atribuït a GuillemSeguer12.

El convent de Santa Maria de la Mercè o delMiracle té el seu origen en la donació que el municipide Montblanc féu el 1288 a l’orde mercedari del’antiga capella del Miracle, on fins aquell momenthi habitaven un grup de donats, amb el servei religiós


podall 9-102020-2021 257

proporcionat per un sacerdot adscrit a la capella.Durant el primer quart del segle XIV aquestaesglesiola fou objecte d’alguna reforma, com laconstrucció d’un porxo. Cap a la darreria del segonquart s’engegà una reforma important, construintuna sèrie d’arcs diafragmàtics, obra que no foufinalitzada fins a la segona meitat del mateix segle13.

Els antics edificis hospitalaris foren tres: l’Hospitalde Leprosos o Malalts, el de Sant Bartomeu i el deSanta Magdalena. De tots ells només en restadempeus el de Santa Magdalena, del qual no n’haromàs cap part del primitiu edifici o capelladocumentada el 1211 com a “Hospital dels Pobres”i el 1224 posada sota l’advocació de SantaMagdalena14. L’actual capella és el resultat d’unaremodelació feta al segon quart del segle XIV, sotael patrocini de les famílies Anglesola i Rocafort, lesquals feren donatius per a l’aixecament dels arcsdiafragmàtics. En l’espai existent entre el contraforti la paret de tancament del presbiteri s’hi féu unacapella amb volta de pedra, dotada per MacianaRocafort. L’altar major s’ornamentà amb una imatgede Santa Magdalena, donada el 1342 per l’escultorGuillem Seguer15.

D’arquitectura civil gòtica, pertanyents al períodeara referenciat, en tenim diversos exemples: el mésnotable és l’actual seu del Consell Comarcal,antigament fou Palau de la família Marçal, construïta l’inici del segon quart del segle XIV16. El palauactualment conegut com “Palau Reial”, en realitatpertanyent a una branca de la família Alanyà, foubastit a mitjan segle XIV. Una altra residènciadestacable fou habitada per una branca de la famíliaCervelló (senyors de Vallespinosa), on hi romanenpart d’una galeria gòtica amb la volta d’una escalainterior i pati, amb enteixinats originals a les plantesbaixa i noble (és a l’immoble núm. 14 de la Plaçadel Mercadal o de l’Ajuntament).

Dins de l’actual terme de Montblanc, però sotadomini del Monestir de Santes Creus durant elperíode ara estudiat, tenim l’església parroquial de

Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats, reformada a l’inicidel segon quart del segle XIV amb la construcció dediversos arcs diafragmàtics i una nova portalada17.Al mateix poble de la Guàrdia es fundà una ermitadedicada a Santa Maria dels Prats, on en principi hiresidiren un grup de donats i que uns anys més tardfou incorporada a l’Orde de la Mercè. L’església actualés el fruit d’una nova construcció, feta a la darreriadel segon quart del segle XIV18.

Amb tot, l’obra més important endegada aMontblanc durant la primera meitat del segle XIVfou, sens dubte, l’església parroquial de Santa Mariala major. En altres articles ja indicàrem la hipòteside treball que ens féu pensar en un primer projecteideat pel mestre Pere de Bonull durant la sevaestança a Montblanc, entre els anys 1307 i 1312.Sembla que s’hauria iniciat una obreria i que algunprohom, com Pere Colom, fundà el 1313 un beneficieclesiàstic dedicat a Santa Caterina. Però el projecteno tingué continuïtat, i Pere de Bonull marxà capa Santes Creus i, més tard, cap a Morella on iniciàvers 1315 els treballs de l’església arxiprestalmorellana19. Pensem que a la darreria del primerquart del XIV s’hauria començat l’església parroquialmontblanquina. En altres treballs ja indicàrem laseqüència cronològica que permetia afirmar quel’obra de l’absis s’hauria completat en el segon quartdel tres-cents20, aixecant la volta de la nau de l’absisa la darreria de la mateixa centúria. Coneixem laparticipació d’algun mestre destacat en la direccióde les obres: una clau de volta atribuïda a GuillemSeguer21, així com la contractació a la darreria delsegon quart del mestre Renard Fonoll22, són provaevident de la importància de l’escomesa d’aquestedifici religiós per part del municipi de Montblanc.

2. Documentació d’un nou escultor

L’any 2000 es publicà una monografia23 que abordaval’estudi del ric patrimoni monumental de Morella,del qual se’n destacava l’església arxiprestal i en feia


podall 9-10 2020-2021258

un llarg comentari i estudi. L’autor, fervent creientde les tesis de Vives i Miret24, volgué harmonitzarles dades documentals amb les referides tesis, lamajoria d’elles sense cap mena de fonament. Pensanten la nombrosa quantitat d’obres d’envergadura25

portada pel mestre Renard, l’autor intentà demostrarque el mestre anglès disposava de molts ajudants, und’ells segons la documentació publicada aleshores26

era un tal Bernat de Mutlen a qui el feia, pel seucognom, també d’origen anglès, com el mestreRenard. Els documents, a més, s’interpreten de formacontrària a l’expressada en el text dels manamentsreials, afirmant que l’autor de les ferides causadesal mestre Renard era l’esmentat Bernat, a qui perconveniència s’havia perdonat. La transcripcióestrafeta del cognom, estrany per a l’autor, nopermetia relacionar-lo amb cap artista conegut. Ambtot, com veurem tot seguit, el cognom erarelativament freqüent a Montblanc i la Conca deBarberà.

3. Origens familiars:

El seu cognom deriva del toponomàstic d’origen:una població i castell documentat des del segle XIa la Ribera d’Ondara (Segarra)27, actualmentdenominat de forma errònia Montlleó perquè,segons alguns autors, en realitat derivava de l’anticnom de Montlledó. A l’època medieval el castell esgrafiava amb el nom de Montllé i així apareix diversesvegades en la documentació28 dels segles XII, XIII i XIV.Alguns membres d’aquest llinatge apareixen a la segonameitat del segle XII a Belltall29 i Passanant30. A Belltallhi tingueren continuïtat fins, com a mínim, el segleXIV, passant a altres poblacions properes com Senan(segle XIV), Rocafort de Vallbona (segle XIV),Vallfogona (segles XIV i XV), Guimerà (segle XV) iMontblanc (segle XIV).

En el cas del nostre artista creiem que el seuimmediat origen familiar vindria relacionat amb unGuillem de Montllé resident a Montblanc el 1327,

any en que aquest exercí el càrrec de procuradorde la Confraria dels Ferrers i Fusters (i Picapedrers),més endavant advocada a Sant Joan 31. Comargumentarem més endavant, Bernat de Montllérealitzà probablement el seu aprenentatge aMontblanc; un cop hauria adquirit prou qualitatartística i magisteri, hauria establert el seu taller idomicili a l’Espluga de Francolí32, una població onels Montllé no hi havien residit mai abans.

4. La definició del seu estil artístic

El continuat treball heurístic ens ha portat a trobardocumentalment en diverses ocasions al nostreescultor biografiat Bernat de Montllé. De totesaquestes dades només una ens ha servit percorroborar el seu estil personal: es tracta d’uncontracte33 signat el 8 de febrer del 1350 entre elli els jurats del Vilosell, que eren Pere Segura, RamonDuch i Guillem Oller i els sagristans del mateix poble,Jaume Gasull i Guillem de Saranyana, en nom detot el poble del V ilosell, pel qual l’artista escomprometia a escarpellar una imatge de SantaMaria amb dos àngels, amb la condició que elsvilosellencs li portarien les pedres al mateix lloc delVilosell i ell les tallaria i després les acabaria ambel daurat i totes les operacions necessàries per fer-les similars a la imatge titular existent a l’esglésiade Vinaixa, segons el seu art, sense fer-les de menorqualitat. El preu estipulat fou de dotze lliuresbarceloneses, de les quals li serien entregatscinquanta sous en el moment de proporcionar-li elsblocs de pedra per a realitzar les imatges, acordantun termini d’entrega que finiria quinze dies abansde la festa de Pentecosta.

La imatge que havia de servir de model havia deser la Marededeu que havia cisellat l’escultormontblanquí Guillem Seguer per a l’esglésiaparroquial de Vinaixa34. De fet, el mateix GuillemSeguer havia signat en data de 29 de novembre de1345, quasi quatre anys abans, un contracte35 amb


podall 9-102020-2021 259

el rector del Vilosell, en nom de tots els parroquians,a fi de realitzar una imatge de la Mare de Déu ambdos àngels, millors o similars que els que ell mateixhavia fet per a l’església de Vinaixa, pel preu totalde deu lliures. Entre mig dels dos contractes tinguélloc la major pandèmia mai vista a l’èpocabaixmedieval, coneguda aleshores com “de les gransmortaldats” o “de l’any del Senyor de 1348". Aquestincompliment del primer contracte portaria les sevesconseqüències.

En tot cas, la nostra recerca al Vilosell d’unaimatge amb aquestes característiques topà amb ladestrucció dels retaules, escultures i altre mobiliarilitúrgic esdevinguda durant el juliol del 1936.Tanmateix, per sort, una fotografia (Fot. 1) publicadaen una revista local36 mostrava els trets estilístics

molt similars a un conjunt d’imatges que s’havienassociat a un artista anònim, actiu en llocs tandistants com el monestir de Vallbona o el monestirde Santes Creus37.

La comparació d’aquesta marededéu del Vilosellamb la marededéu de Vinaixa (Fot. 2) ens mostraamb prou claredat com Montllé intentà acostar-se

Foto 1. Marededeu de Vinaixa, obra de Bernat de Montllé(fotografia de la revista Talaia del Vilosell).

Foto 2. Marededeu de Vinaixa, obra de Guillem Seguer(fotografia extreta de l’article de Mn. Pere Batlle

a Analecta Sacra Tarraconense).

a les característiques de la figura vinaixenca: horeflecteixen els plecs d’ambdues escultures ambmolta aproximació. Fins i tot, l’aparença de la caras’acosta al seu model, com la traça de les celles,molt diferent –com veurem– de l’estil propi deMontllé en els rostres femenins, amb unes cellespoc arcuades. Amb tot, podrem apreciar un conjunt


podall 9-10 2020-2021260

de trets que associen la maradedéu del Vilosell ambla marededeu del Claustre de Santes Creus (Fot. 3):la forma general del coll i de la mandíbula inferior,

febrer de 1350 i realitzada al mateix indret. Per tant,el seu taller seria itinerant i s’oferiria a les autoritatsde les localitats veïnes al seu domicili, que segonsel document seria la població de l’Espluga deFrancolí. Per què escollí aquesta localitat per instal·larel seu taller? Creiem que la resposta vindria donadaper la proximitat del Monestir de Poblet, un veritablecentre d’atracció i activitat constructora per l’elevatnombre de devots que volien fundar capellanies ohi volien ser sebollits; un altre factor hauria estatel fet d’evitar de situar-lo a Montblanc, on aleshoresexistien dos tallers amb intensa activitat: per unabanda hi tenia el seu obrador l’afamat escultor, pintori arquitecte Guillem Seguer i, a més, ja deuria fertemps que s’hi havia instal·lat el reputat RenardFonoll, que hauria guanyat la plaça de mestre majorde l’obra de l’església de Santa Maria. Amb tot,creiem que el seu aprenentatge tingué lloc aMontblanc, ajudant al mestre Fonoll, com mésendavant intentarem defensar.

La imatge vilosellenca tenia unes dimensionsaproximades de 146 cm d’alçada i uns 55 cmd’amplada (deduïts del càlcul fet amb una fotografiageneral de la façana de l’església i de les sevesdimensions reals). Pel que podem apreciar de l’antigafotografia, no presentava policromia malgrat que alcontracte l’artista es comprometé a daurar-la i fertotes les operacions necessàries per a deixar-la ambtota la similitud possible amb la Marededeu deVinaixa, tal vegada perduda per exposició a laintempèrie.

Marededeu del Claustre de Santes Creus: es troba situada al’ala de la Sala Capitular del Monestir de Santes Creus.No sabem si fou realitzada abans de la del Vilosell,o amb posterioritat a aquella; en tot cas, semblaque s’hauria de relacionar amb un conjunt escultòricde la representació del Judici Final que també pertanyal mestratge de Bernat de Montllé, on hi ha lafiguració d’un abat que, sembla, seria el difuntFrancesc Miró, mort el 1347. La maredeu disposaencara d’abundant policromia i recentment ha estat

amb un mentó sobresortit; la posició i proporcionsdel solc nasolabial i nasogenià; el pentinat del cabellque deixa entreveure el mantell que les cobreix ésidèntic en la forma i distribució; les proporcionsgenerals de la imatge també són idèntiques (7 caps,en els dos casos 7:1). La resolució de la fotografiavilosellenca no ens permet apreciar les carac-terístiques dels ulls de la desapareguda escultura ialtres petits detalls. Tanmateix, creiem que l’anàlisiestilística ara realitzada ens permet filiar laMarededeu del Vilosell i del Claustre de Santes Creusa la mà del mateix artífex, Bernat de Montllé.

5. L’obra de Bernat de Montllé

a) Les Marededeus

Marededeu del Vilosell: com hem vist, seria la primeraobra documentada del mestre, contractada el 8 de

Foto 3. Marededeu del Claustre, de Santes Creus.(Visió frontal).


podall 9-102020-2021 261

netejada i restaurada. Té uns 145 cm d’alçada i unaamplada (als malucs) aproximada de 48 cm. La Marees presenta dempeus, amb l’Infant Jesús a la bandaesquerra; vesteix túnica cenyida lleugeramentpolicromada, amb un escot recte decorat ambvoraviu. Cobreix la túnica un ampli mantell que licau des del cap, on és fixat per una corona ornadaamb florons gòtics, aconseguint així emmarcar elrostre de la imatge, d’on s’entreveu el rinxolat delcabell que duu deslligat. El rostre mostra una miradadiàfana amb unes celles molt arquejades, amb unnas recte i uns llavis somrients, damunt unsobresortit mentó. La decoració del mantell es limitaa un voraviu pigmentat. La túnica cobreix les camesi peus, només restant a la vista part dels escarpins,tot fent un joc de plecs ben resolts. La mà dreta nodeuria portar cap ceptre o brot de lliri florit,ornaments habituals en altres representacionsmarianes. El Nen, amb les mans mutilades semblaque jugava amb un ocell, tal com es representà enaltres còpies posteriors. Les fotografies (Fot. 4 i 5)mostren detalls de les fisonomies de la Mare i Fill:

Aqueixa plasmació de Maria deuria fomentar unaespecial devoció entre els habitants dels pobles veïnsal monestir, de tal manera que uns anys més tard es

Foto 4. Detall de les cares de la Mare i el Fill.

són prou visibles les formes estilístiques empradesper Montllé en les seves obres, en especial la formaconvexa-còncava de l’apertura palpebral dels ulls, laforma ben peculiar de modelar els llavis, el mentósobresortit, la forma ovalada de la cara o el pentinatben característic del cabell.

Foto 5. Vista lateral de la Marededeu del Claustre.

realitzaren còpies de la Mare del Claustre per a lesparròquies del Pont d’Armentera i dels Omellons38 amans d’artistes no tan destres com el nostre Bernat.

La imatge s’aixopluga amb un dosser bentreballat, amb una geometria de prisma hexagonal,amb contraforts a les arestes i cares decorades ambarcs amb traceries, cimats amb florons o macolles.Reposa damunt una peanya o permòdol (Fot. 6)decorat amb les imatges de dos àngels. Tal vegada,la menció a dos àngels de la marededéu contractada

Foto 6. Detall dela peanya, amb larepresentació de

dos àngels.


podall 9-10 2020-2021262

al Vilosell s’hauria d’interpretar com un permòdoldecorat, com el que trobem en aquesta imatge delclaustre de Santes Creus .

Marededeu petita del Monestir de la Serra de Montblanc: la tradiciómontblanquina assegura que la imatge petita de laMare de Déu de la Serra (Fot. 7) fou una còpia quees féu de la grossa per poder-la portar amb méscomoditat quan convenia fer pregàries contra elsflagells que delmaven la contrada. Aquest argumentel repeteixen diversos cronistes que han parlat d’ella,com Antoni Palau o Lluís París39. El cert és que nopodem negligir les similituds existents entre el rostrede la Marededéu petita (Fot. 8) i, per exemple, un

dels caps d’un àngel (Fot. 9) situat al permòdol dela Marededeu del Claustre santescreuí: proporcionsi formes de celles, nas, ulls, perfil de la cara i mentó.Tot plegat ens permet fer-ne l’atribució a la mà deBernat de Montllé.

Foto 7. Marededeu petitadel Monestir de la Serra de

Montblanc.

Foto 8. Detall de laMarededeu petita del

monestir de la Serra deMontblanc.

Foto 9. Detall d’un àngeldel permòdol de laMarededeu del Claustrede Santes Creus.

No tenim notícies que ens permetin conèixer lasituació inicial i l’origen d’aquesta marededeu. Noméspodem hipotetitzar que podia haver format part d’unretaule situat a l’altar major de l’església conventual,retaule que s’hauria bastit a mitjan segle XIV. Durantl’abadiat d’Agnès de Masdovelles es donà unaempenta decisiva a les obres del cenobi. El rei PereIII havia aportat diners l’any 1341 en auxili de lesobres de l’església. Aquestes obres serien l’ampliacióde l’església per la banda del presbiteri, on s’afegíun arc diafragmàtic en substitució de la paret detanca occidental: de fet, és clara la diferència en lamorfologia dels permòdols de l’arc del presbiteri iels de la resta d’arcs de la nau de l’església. L’abadessaAgnès deuria aprofitar l’ampliació per a disposarl’ossari de la seva avantpassada en el càrrecd’abadessa (i potser familiar), Alamanda de Mas-dovelles, construint un nou ossari amb la sevainscripció funerària commemorativa, un ossari quefou encarregat a l’escultor Guillem Seguer, ja quel’estil de la imatge central de l’abadessa ho denota;flanquegen la imatge sengles escuts del llinatgeMasdovelles40. La mateixa abadessa Agnès de Mas-dovelles es reservà l’espai situat al costat de l’ossarid’Alamanda per disposar el seu propi ossari, ambels vuit besants blancs dels escuts idèntics als de latomba d’Alamanda, ossari que fou construït per un


podall 9-102020-2021 263

altre artista no tant destre com en Guillem Seguer.No disposant d’epitafi o havent estat treta la tapaoriginal de l’ossari, fou col·locada només la inscripciórelativa a la defunció de Constança de Llobets.L’ampliació del presbiteri deuria servir per a plantarmés altars per als nous beneficis eclesiàstics ques’anaven instituint a l’església de la Marededeu dela Serra, i també deuria servir per a fer un nou altarmajor, malgrat que no disposem de dades respectea l’obra i els artistes que hi deurien teballar. Sabemque vers l’any 1362 s’instituí un benefici importanta l’altar major sota invocació de Santa Maria, alretaule del qual o potser en un altre retaule auxiliar,podia haver format part la imatge de la “Mare de Déu”petita41. A més, el 1365 es consagrà la “capella o altarde Nostra Senyora de la Serra de Montblanch”42

b) conjunt escultòric del Judici Final

És un conjunt escultòric emplaçat a una ala delclaustre de Santes Creus, l’ala situada a tocar del’església conventual, format per cinc figurescol·locades en sengles permòdols a la paret existentdamunt la porta coneguda com “de la licion” (Fot.10 i 11): el personatge central és Crist Ressuscitat,assegut damunt del tron i mostrant les nafres dels

Foto 10. Conjunt escultòric del Judici Final,al claustre de Sates Creus.

palmells de les mans (Fot. 12). Vesteix túnica llargaque no li tapa els peus descalços, túnica en part

Foto 11. Conjunt escultòric del Judici Final,al claustre de Santes Creus.

Foto 12. Crist Ressuscitat.


podall 9-10 2020-2021264

apartada deixant-nos veure una part del torsdespullat amb algunes les costelles a la vista. Mostrauna mirada serena, amb mitja melena amb ratlla almig, lluint bigoti barba arrissada i abundant. Alpermòdol s’hi representa una escena o instant delJudici Final, amb dos àngels, un d’ells tocant unatrompeta i un altre obrint sepulcres i deixant llevar-se els difunts dels taüts (Fot. 13).

vinagre aigualit (Fot. 15), símbols del martiri sobreel qual Crist resultà triomfador. Les faccions d’ambdósàngels són similars, amb cabell llarg, imberbes,col·locats cadascun en un permòdol on s’hirepresenten el bou alat i l’àliga, dos dels símbols delTetramorf.

Foto 13. Crist Ressuscitat i permòdolamb escena del Judici Final.

A l’esquerra de Crist hi ha dues figures dretesd’àngels portadors un de la corona d’espines i laCreu (Fot. 14) i l’altre de l’esponja i la caldera de

Foto 14. Àngel portador de la creui la corona d’espines.

Foto 15. Àngel amb l’esponja i la caldereta.

A la dreta de Crist hi ha la figura del donant ambcrossa abacial (Fot. 16), suposadament l’abatFrancesc Miró (1335-1347), i un altre àngel portadorde la llança i els claus (Fot. 17) que perforaren elcos del Ressuscitat, enlairats sobre dos permòdolson hi figuren el lleó i l’àngel, els altres dos símbolsdel Tetramorf, anomenats els quatre vivents o quatreéssers celestials, un amb cara de lleó, un altre devedell, altre d’àliga i el darrer d’home o àngel queen la visió o somni d’Ezequiel i al text de l’Apocalipsiacompanyarien la carrossa de Yahvè.

El conjunt escultòric, junt amb la Marededeu delClaustre, podrien haver estat escarpellats hi-potèticament per una deixa testamentària de l’abatFrancesc Miró, mort l’any 1347. Això suposaria quela data de realització hauria estat durant els anysimmediatament posteriors a aquella data dedefunció. De fet, durant el seu abadiat es decorà


podall 9-102020-2021 265

part de les parets de l’extrem de l’ala de l’AulaCapitular amb unes pintures que, al seu moment,atribuírem a Ferrer Bassa43.

c) Imatges de Sants

El Sant Jaume de Forès: aquesta peça (Fot. 18) va sertrobada recentment en una excavació realitzada al’interior de l’església parroquial de Sant Miquel deForès. L’adscripció al mestratge de Bernat de Montlléno ofereix cap problema si ens fixem en els tretspropis del treball executat pel nostre artista. Foullavorada en una peça de pedra del país que es troba

força malmesa a l’alçada dels peus i túnica inferior.Malgrat això, les característiques formals en eltractament del ropatge, la plasmació del cap, aixícom la composició general de la figura apunten sensecap dubte al cisell i mà de Montllé. La iconografias’ha adoptat prenent un model comú a l’època44,amb la representació del sant amb túnica llarga, ambun mantell sobre les espatlles que duu fixat amb ungros fermall d’orfebreria damunt el pit; porta barretde pell d’ala ampla de pelegrí, mancant-li el bordói la mà dreta que el sostenia; a la mà esquerra hiporta un llibre guarnit amb tanques i cabotesornamentals, reflexant així al mateix temps el paperlitúrgic d’aquest sant, de pelegrí i d’apòstol.

Un sant bisbe o abat: segons les fitxes del Museu Comarcalde Montblanc, aquest cap d’escultura mitrat (Fot.19) procedia del monestir de Poblet, amb una midade 20 cm d’alçada, detall que permet calcular unaalçada aproximada total d’uns 140 cm, afegint-hi la

Foto 16. Donant,suposadamentl’abat FrancescMiró (1335-1347).

Foto 17. Àngelportador de la

llança i els claus delmartiri.

Foto 18. Sant Jaume, de Forès.


podall 9-10 2020-2021266

resta del cos mancant. Un cop més, una nova figuraostenta els trets característics del nostre escultor,amb uns ulls amb l’apertura palpebral convexa-còncava (compareu amb les fotografies 4 i 18), aixícom la forma de representar les orelles (compararamb la foto 12). El desgast del fragment no permetfer més comparacions, però aquestes són suficientsper assignar el fragment escultòric al seu catàlegartístic. La cronologia pensem que s’hauria de fixarentre els anys 1350 i 1365, anys en que sembla queel seu taller radicà a l’Espluga. La procedència delmonestir de Poblet vindria confirmada per laproximitat del taller de Montllé al cenobi. També caldir que, com veurem més endavant, allí s’hi con-serven encara algunes obres i en desaparegué algunaaltra d’important.

d) Sepulcres i escultura funerària:

Ossari d’Elionor? d’Anglesola? (o Montcada?) al monestir de Poblet:A l’ala meridional del claustre del monestir de Poblet,fixat a la paret de l’església sense cap mena depermòdol, s’hi troba un ossari, amb la part superiorfrontal parcialment trencada i sense la tapa original,amb els escuts dels Anglesola i els Montcada, alslaterals hi ha un escut dels Montcada a cada bandai en la cara frontal s’hi representen dos dels Anglesola

i un dels Montcada, emmarcats per una orlatetralobulada (Fot. 20). Tots els historiadors i cronistesconsultats coincideixen a assignar aquest ossari a la

noble Elionor d’Anglesola, sense explicar l’origen de laseva informació. El pare Altisent escriu45 que les armesd’Anglesola li pertocaven per línia paterna i la delsMontcada per la materna. En canvi, Ángel del Arco46

assegura que Elionor d’Anglesola era filla de Ramond’Anglesola i muller de Gastó de Montcada. El mateixdel Arco aporta la següent transcripció:

HIC : REQUIESCAT : I(N) : PACE ..... OBIIT : AM···D(OMI)NI : Mº : CCCº : LXº : VIIIº

Afegint que la inscripció es troba destruïda en lapart mitjana i que el pare Finestres no la cita a laseva obra. Erra en descriure l’heràldica de l’ossari,ja que fa pertanyents a la família Anglesola els cincescuts existents. Dóna com a data (errònia) dedefunció l’any 1368.

Proposem aquesta transcripció del text romanent:.... [REQUIE]SCAT : I(N) : PACE : OBIIT : ... A :

K(A)L(ENDA)S : AUGUSTI : AN(N)O : D(OMI)NI: Mº: CCCº : XLº : VIIIº

Advertirem que la part inicial de la inscripció, onhi hauria el nom del difunt, deuria desaparèixer quanes forçà la tapa amb alguna perpalina o instrumentmetàl·lic i es destruí la vora superior de l’ossari oaquesta inscripció estava a la tapa original,

Foto 19. Cap de bisbe o abat,al Museu Comarcal de Montblanc.

Foto 20. ossari d’Elionor d’Anglesola (morta el 1348).


podall 9-102020-2021 267

actualment desapareguda. No entenem com del Arcollegí l’adverbi hic ja que llavors el verb s’hauriadeclinat com “requiescit” (present d’indicatiu), encanvi es llegeix clarament “[requie]scat” (present desubjuntiu). Només manca el numeral, del qual nomésllegim clarament la darrera lletra “a” havent-hi espaiper a tres lletres més al seu davant (NONA?), pertant la data de defunció seria algun dia dels darrersde juliol de l’any 1348 i no del 1368 com indica elreferit autor. Podem pensar, doncs, que la data dela seva factura seria propera a la de defunció, unsanys després de la gran pandèmia de la Pesta Negra,als primers anys de la dècada dels cinquanta, quanla situació del país permetria posar les coses enordre. L’associem al catàleg de Bernat de Montlléper la gran similitud formal i ornamental amb l’ossaride Blas de Morello, situat al mateix claustre delmonestir de Poblet. Potser algun dia se’ns aclariràel veritable difunt de l’ossari, que presenta tres escutsdels Montcada i dos dels Anglesola. Direm, finalmentque l’ossari amida 95 cm de llarg, 55 cm d’alt i 50cm d’ample.

El sepulcre de Bernat d’Anglesola i la seva esposa, al monestir dePoblet: Quan el 1855 Valentín Carderera i Solanopublicava el primer volum de la seva Iconografíaespañola relatava47, encara tingué ocasió de veureles restes mutilades romanents de la tomba deBernat d’Anglesola. Es planyia Carderera que, unsegle abans i segons el relat del pare Finestres, aquestsepulcre era “muy capaz, de piedra hermosa, labradocon muchas molduras y figuras de imaginería hartoparecidas a las de los sepulcros Reales, y sobre susurnas mirábanse las estátuas tendidas”. Amb tot,Carderera encara pogué veure les efígies dels dosdifunts, les cuals descrivia així: “La de D. Bernardoes bella y de gran carácter. Yace el noble guerreroarmado de todas armas y ceñida la capellina congracioso coronel de pedreria, de la cual pende elalmofar o capiello de férrea malla que defiende lacabeza y cubre el pecho a manera de epitoga larga,mas no tanto que no permita ver el cuerpo defendido

con la corazina o coselete cubierta de brocado, tancorta como la que se vé en la estátua del Rey D.Pedro de Castilla...” “Sobre la cruz de su anchaespada, rodeada de un rico talabarte, tiene cruzadossus brazos con cristiana resignacion ...” “Viste la cotade malla corta hasta medio cuerpo, terminando estacon un fleco dorado. Sus brazos están defendidoscon armadura sólida así como las piernas. Es notablela magnífica cintura o cíngulo militar que ciñe suscaderas, formado de eslabones enriquecidos depedrería.” “La estátua de Doña Constanza no está porfortuna tan mutilada como la anterior y puede reputarsecomo un modelo de encantadora sencillez, tanto enel conjunto como en el correcto modelado de todassus partes. Su hermoso rostro, lleno de gracia y deinefable candor, indica el apacible reposo de lainocencia. Una guirnalda de perlas borda su trenzadacabellera que guarnece el óvalo gracioso de su cabeza.Rico cinturon ajusta su esbelto talle y ordena losabundantes pliegues del brial que con simétrico artificionacen junto al pecho y fenecen, cubriendo del todosus pies, en graciosas y complicadas undulaciones”. Lesseves litografies, malgrat que ell les adaptava al seugust, il·lustren la breu descripció (Fot. 21, 22 i 23).Foto 21. Dibuixdel jacent delSepulcre de Ber-nat d’Anglesola(litografia deCarderera).

Foto 22. Vistalateral del jacentB e r e n g u e rd’Anglesola (dela litografia deCarderera.

Foto 23. Representació de la cara de la mullerde Bernat d’Anglesola (de la litografia de Carderera).


podall 9-10 2020-2021268

El pare Agustí Altisent48 ve a dir el mateix queFinestres49 i Carderera: “Devien ser dels voltants del’any 1400 dues estàtues jacents que hi hagué tambéa l’església, a la capella de Santa Magdalena,representant Bernat d’Anglesola i la seva mullerConstança. Les restes de la muller no foren portadesa Poblet fins el 1401. Finestres diu que el sepulcrede la parella era cisellat amb moltes motllures ifigures esculpides, molt semblants a les dels panteonsreials, i que sobre l’urna hi havia les estàtues deBernat i Constança”. Altisent afegeix que delmonument no en restaven gaires fragments: unspetits bocins de l’espasa de Bernat i la figura de ladama, molt desgastada, que amb prou feines noméspogueren ser identificats amb l’ajuda dels gravatsd’en Carderera. Avui en dia el monument sepulcrales troba, si fa o no fa, tal com ens el descrivia elpare Agustí: l’efígie de la dama es conserva sota lescambres reials de Poblet, en un estat lamentablecom podem apreciar a les fotografies adjuntes (Fot.24 i 25) (amida 145 cm de llarg i 50 cm d’ample).I és una llàstima perquè d’aquest sepulcre n’havíem

trobat un rebut o àpoca signat per l’escultor Bernatde Montllé (grafiat al document com “Motle”) endata de 14 de juny de 1353, on manifestava haverrebut 150 sous barcelonesos, que eren en dipòsiten mans del bosser del monestir fra Guillem Oller,pel seu treball en la confecció del sepulcre del nobleBernat d’Anglesola, senyor de Miralcamp50.

Del treball personal de Montllé en aquest sepulcreno ha quedat actualment gairebé res: podem inferiralgun dels trets estilístics seus per la descripció quefa Valentín Calderera de les imperfeccions que,segons ell, el nostre escultor tres-centista hauriacomès en el seu treball de cisellar la imatge de ladama, lluny –segons la seva apreciació– de lasuposada plenitud de l’art del segle XV: “puespoquísimos defectos revelan en ellas el arte aúntímido de aquel siglo, como por ejemplo, lashendiduras que hizo el artista en el nacimiento delos párpados junto á las cejas, especialmente en la deDoña Constanza, así como en el hoyuelo de su barba”.Carderera no entenia que l’escultura i la pinturamedieval eren lluny del realisme que ell cultivava.Aquells trets estilístics eren els propis de Montllé:les arrugues al canto o vora palpebral lateral quemostren totes les seves obres quan reflexava lafesomia humana i d’altres que Carderera no explicà.

El sepulcre de Ferrer Alemany de Toralla i Beatriu de Guimerà almonestir de Vallbona de les Monges: A l’església del conventcistercenc de Vallbona de les Monges (l’Urgell) i mésconcretament en una capella del transepte sud, ambl’altar orientat vers l’est, veiem dins d’un arcosoli(Fot. 26) de la paret meridional un sepulcre doblei exempt d’una factura destacable. Aquest, monolític,està llavorat en dues peces de pedra calcària en unadisposició singular, amb el cavaller jacent situat ala tapa i una figura femenina en la part frontal dela caixa (51); s’explica aquesta disposició per la mancad’espai que l’estretor de la capella, antigamentdedicada a sant Pere i més tardanament a la Vergedel Roser, encara mostra palesament. El conjunt el

Foto 24. Vista general del sepulcre formatamb un vas sepulcral i les restes de l’escultura

de la muller de Bernat d’Anglesola.

Foto 25. Cara de l’efígie de la mullerdel noble Bernat d’Anglesola.


podall 9-102020-2021 269

soportaven dos lleons de pedra, actualment moltdesgastats, i és per aquest motiu que ara es recolzaen dos blocs prismàtics de pedra.

El noble (Fot. 27) se’ns presenta amb l’arnès decombat complet: cota de malles amb capmall cobrintel cap, amb un jaqués ornat al pit amb l’escut delseu llinatge, els Alemany de Toralla; el cap reposasobre un coixí bellament decorat amb fulles vegetalsi un bonic escut al mig del mateix llinatge; té lesmans encreuades damunt la croera de l’espasa, laqual, amb la corretja entortolligada, porta damuntles cames lleugerament desplaçada vers l’esquerra(Fot. 28); a les cames hi duu gamberes i calça unesescarpes amb escates metàl·liques, recolzant els peusdamunt els lloms d’un gosset fermat amb un collaretde cascavells (Fot. 29).

La dama (Fot. 30), en posició jacent, té el capsobre un coixí ricament ornamentat amb figures defulles vegetals i escudets dels linatges Alemany deToralla i Guimerà als angles; vesteix hàbit cistercencamb vel, toca i gorguera de cinc plecs, amb màneguesllargues que cobreixen les mans que du encreuadesdamunt el ventre.

Artísticament, el cap femení (Fot. 31) mostra totesles excel·lències del nostre escultor: els ulls clucs

Foto 26. Arcosoli i sepultura doble a l’església conventualde Vallbona de les Monges.

Foto 27. Figura del noble Ferrer Alamany de Torralla.

Foto 28. Part superior de la figura de Ferrer Alamany..

Foto 29. Part inferior del cos de Ferrer Alamany.

Foto 30. Figura de la dama Beatriu de Guimerà.


podall 9-10 2020-2021270

amb les parpelles destacades i ben executades, ambel solc de la vora palpebral lateral típica de l’autor.Un altre tret estilístic de Montllé, les cellesarquejades i ben definides sorgeixen de la partsuperior del nas, desgraciadament mutilat52; els llavismostren un lleuger somriure, amb clotets als ex-trems sobre un mentó lleugerament resortit. El capdel cavaller mostra els ulls tancats amb una lleugeraapertura dels parpells en forma convexa-còncava,amb el solc lateral típic de les obres del nostre artista,les celles arquejades, com les de la dama, i el nasmalauradament mutilat sobre uns llargs bigotis(semblants als reproduïts per Carderera a la tombapopuletana de Bernat d’Anglesola). Per tot aixòassociem aquesta obra a l’ara estudiat Bernat deMontllé.

Del sepulcre en parlà el 1928 el prevere FrancescBergadà53 tot dient que pertanyia a un tal RamonAlemany de Toralla “emparentados con algunas delas abadesas y miembros ilustres de la comunidad.Este sepulcro no lleva inscripción laudatoria ni lafecha de la deposición, pero, por su estilo y forma,revela ser del siglo XIII. Es, sin duda, el másafiligranado de cuantos existen en este cenobio, y

por su fina escultura, resulta una verdadera joya delarte gótico”. Mossèn Sanç Capdevila54 apuntà lapossibilitat que el cavaller del sarcòfag fos un GuerauAlemany, que el 1304 en el seu darrer testament fundàun benefici eclesiàstic al convent de Vallsanta. Perenredar més la troca, J.J. Piquer afegí el 197455 queeren “sarcófagos esculturados de los señores deGuimerà (s. XIV) que fundaron Vallsanta y que, alquedar este sin monjas (hacia 1589) fuerontrasladados a Vallbona desde dicho lugar; él unAlemany de Torralla, va vestido de caballero, y ella,la “pubilla” de la casa Guimerá, lleva la cogullamonacal. Se hallan junto al desaparecido altar de“la Mare de Déu del Roser” y sufrieron mucho losefectos de la revolución de 1936". A l’Abaciologi J.J.Piquer l’atribueix a Alemany de Toralla i la sevamuller, la pubilla de la casa de Guimerà (segonameitat del segle XIV) i continua insistint en que latomba i els cossos foren traslladats des del Monestirde Vallsanta. No deuria ser a temps de rectificar J.J.Piquer quan publicà56 el 1976 la crònica de Miguel-Ramon Zapater on s’aporten moltes dadesinteressants i provinents de documentació original,actualment desapareguda: “Aunque hay muchossepulcros en esta casa solo referiré los que tiengopor siertos de quien sean [ ... ] en la capilla de NuestraSenora del Rosario, a mano derecha, en unossepulcros de piedra levantados, jase D. FerrerAlemany de Toralla y su mujer Dna. Beatriz de Torallacon ábito de religiosa de la orden, el qual en sutestamento echo el año 1360 mandó enterrarse eneste monasterio y, aunque su mujer le depositó enVallsanta, fue adjudicado su cuerpo a estemonasterio por sentencia dada el ano 1364”57.Gràcies a aquest text, F. Español adjudica amb encertla propietat del sepulcre a Ferrer Alemany de Torallai la seva muller na Beatriu de Guimerà.

Alguns documents originals ens permetendibuixar el curs vital de Ferrer Alemany i elsproblemes que tingué la seva muller després de laseva mort.

Foto 31. Rostre de Beatriu de Guimerà.


podall 9-102020-2021 271

Ferrer Alemany deuria néixer pels volts de l’any1300 ja que, amb pocs anys d’edat i l’ajuda de tutors,hagué de fe-se càrrec dels dominis del seu difuntpare, Alamandet de Toralla. Així ens consta que espresentà a Lleida el diumenge 14 de maig del 1307amb el seu tutor testamentari, Bernat de Miralles,per a fer homenatge de vassallatge pel feu que teniadel rei Jaume II al castell de Toralla, sens dubte, lacastlania del mateix58. Els bens patrimonials atenyienuna sèrie de llocs situats a l’actual Vall de Serradell(antigament anomenada “Vall de Benuy”), entre elsquals hi figuraven Erinyà, Serradell, Graus (o la Covade Graus) i la Cova llarga (Spelunca longa), a mésde l’abans esmentada castlania de Toralla. Es casàen primeres núpcies amb una dama de nom, demoment, desconegut, de la qual en tingué com amínim un fill i hereu anomenat Guerau Alemany. Estornà a casar en segones núpcies amb Beatriu deGuimerà, de la qual rebé un dot de 21.000 sous iell afegí un esponsalici o augment de 10.000 sous,diners que assegurà sobre els castells i llocsesmentats, amb jurament de compliment de tots elshabitants d’aquelles localitats. En el moment que elfill Guerau Alemany arribà a edat adulta, el seu pareel féu jurar que respectaria el pacte amb Beatriureferent al dot i escreix i que, a més, li permetriareservar-se 20.000 sous per a testar en el momentde la mort del mateix Ferrer Alemany. En algunmoment indeterminat, però no gaire temps abansde 1358, s’esdevingué la mort de Ferrer i, malgrattotes les seguretats i juraments fets pels vassalls il’hereu Guerau, la vídua Beatriu no pogué recuperarels diners del dot i els marmessors tampoc tinguerenocasió de disposar de les rendes per complir eltestament de Ferrer Alemany. En conseqüència, el27 d’agost de 1358 Beatriu es presentà davant laCancelleria Reial59 amb to de queixa i exposà la greusituació, obtenint un manament adreçat alsotsveguer de Pallars a fi que s’apliqués justícia iBeatriu fos satisfeta en les seves demandes.Tanmateix, passaren gairebé tres anys i mig i Guerau

Alemany de Toralla no complí res del que jurà,malgrat haver dit que si no ho feia seria considerattraïdor i d’imposar-se una pena de 10.000 souspagadora cada vegada que ell incomplís el jurament.El 18 de gener de 1362 Beatriu es tornà a presentardavant la Cancelleria Reial60, obtenint per provisiódel tresorer un altre manament, aquest adreçat aRamon Cadolla, habitant de Tremp, per tal queinvestigués el cas i, amb l’ajut dels oficials reials, enespecial del veguer de Lleida i del sotsveguer dePallars, apliqués les penes autoimposades i actuésamb tot el rigor possible, conferint-li plens podersper solucionar el cas. Uns mesos més tard, el 8 d’a-bril de 1362, el regent de la Cancelleria tornà aencomanar61 el cas al jurista de Puigcerdà Bernat deMorera, a fi de que resolgués el conflicte. Tal vegadala solució no deuria ser fàcil de trobar i per aixòcalgué la sentència que refereix Zapater i que espromulgà el 1364. Sigui com sigui, la construcció delsepulcre estudiat no es deuria portar a terme finsalgun moment immediatament posterior a aquestasentència o resolució del plet entre Beatriu i el seufillastre Guerau, malgrat que la defunció de FerrerAlemany hagués tingut lloc abans del 1358,

Ossari de Blas de Morello, al claustre del monestir de Poblet: unossari (Fot. 32) destaca a l’ala nord del claustre delmonestir de Poblet, prop del lavabo i refectori dela comunitat. Altisent62 diu que pertany al noble Blai

Foto 32. Ossari de Blas de Morello al claustredel Monestir de Poblet.


podall 9-10 2020-2021272

Morell i que ostenta esculpides les seves armes,recolzat sobre dues cartel·les que figuren bustoshumans. Suposem que Ángel del Arco no l’esmentaperquè no conté cap inscripció. Altres cronistes iautors de guies del cenobi populetà no en diuengairebé res més. El cert és que l’ossari en qüestióestà molt ben treballat: la caixa presenta fins a sisvegades l’escut dels Morello, el senyal parlant d’unmur, emmarcats per una orla amb un tetralòbulinscrit, quatre escuts a la part frontal i un en cadascundels extrems laterals de la caixa. La tapa, inclinadavers l’espectador, ens presenta quatre escuts més,també inscrits en una orla amb una traceriatetralobulada, en una disposició del tot similar a laque podem veure en l’ossari Montcada-Anglesolaestudiat més amunt. Els elemens més vistosos sónels permòdols esculturats o carteles: el permòdolde la dreta representa un tors femení (Fot. 33), ambel cabell llarg i escampat per sobre les espatlles,

model, vestit amb una mena d’hàbit. L’atribució almestratge de Bernat de Montllé no suposa capproblema.

L’ossari pertany a un porter63 del rei Pere III, queabans havia estat també porter del rei Alfons III, quemorí a l’Espluga mentre la tristement famosa PestaNegra assolava el país. S’anomenava Blas de Morelloo Moriello i sembla que en aquell momentacompanyava a l’arquebisbe de Tarragona Sanç Lópezde Ayerbe, del qual sabem64 que es refugià a l’Esplugade Francolí per evitar les mortaldats tarragoninesd’aquella pandèmia. De fet, coneixem pel seu darrercodicil65 que tenia casa a Tarragona i en les sevesdarreres voluntats féu deixes a Pere Martí deBiscarra, escuder de l’arquebisbe tarragoní, a PereMartí, cuiner del mateix prelat, i manà li fossin pagatscinquanta sous que devia a l’escrivà de l’esmentatarquebisbe. Trobant-se malalt, el dia 28 de juliol de1348 cridà al rector de l’Espluga, Bernat de Montells,capellà que era també domèstic de Sanç López deAyerbe i havia estat nomenat rector per ell, pendentde rebre l’autorització papal, i ordenà la seva darreravoluntat: volgué ser enterrat al claustre del monestirde Poblet, deixant al cenobi la quantitat de deu milsous i disposant que dos dels seus marmessors oexecutors testamentaris fossin l’abat i el prior del

només fixat per una diadema floral, deix veure lesorelles de la figura, un detall que no acostuma apresentar-se a les obres de Montllé. Per altra banda,els trets estilístics del nostre artista són presents enaquest rostre: ulls, parpelles, nas, llavis, plecs delcoll i mentó són els clàssics.

A la cartela de l’esquerra hi escarpellà un bustmasculí (Fot. 34), amb el cabell més curt que elfemení però feta amb la mateixa cura i minuciositat:s’hi pot observar, fins i tot, l’incipient barba del

Foto 33. Cartel·la amb bust femení.

Foto 34. Cartel·la amb bust masculí.


podall 9-102020-2021 273

monestir. Al mateix temps, per evitar cap protestadel rector de l’Espluga, donà cinquanta sous enqualitat de drets parroquials (de sebolliment, s’entèn)i cinquanta sous més al rector del mateix lloc. Ladisposició més important per a la peça que araestudiem és la següent:

“Item dimito pro quadam tumula lapideaconstruenda in predicto claustro monasterii eiusdem,cum signis meis, ducentos quinquaginta solidorumin qua corpus meum tumuletur et translatetur quefiat ad cognitionem dictorum manumissorummeorum.”

És a dir, “deixo per a construir un túmul de pedraa l’esmentat claustre del mateix monestir [de Poblet]amb els meus senyals [heràldics], dos-centscinquanta sous, en el qual el meu cos sigui dipositati sigui traslladat a coneixement dels meusmarmessors”

Podem veure la quantitat que cobraria l’escultorpel seu treball, un treball veritablement magnífic.

Ossari de l’arquebisbe Pere de Clasqueri a la catedral de Tarragona:aquest monument funerari es troba a l’anomenadaCapella dels Sastres de la Seu catedralícia tarragonina.Rep aquest nom, com a mínim, des del primer terçdel segle XVI66 perquè era la capella on es reuniala Confraria dels Sastres de Tarragona. La butlla delpapa Alexandre IV, del 10 d’octubre de 1259, jaindicava l’existència d’una capella dedicada a SantaMaria entre mig de l’altar major i l’altar de santAgustí67. Suposem que aquesta capella era inicialmentsimilar a l’absidiola simètrica de l’altra banda delcreuer, dedicada a sant Joan; altres autors hanargumentat que la capella de Santa Maria podia tenirel seu origen en la capella adjacent a la fortalesaque el 1154 fou donada per l’arquebisbe Bernat Tortals canonges. La cronologia fins ara admesa per al’actual capella gòtica es basa en l’argumentació queestablí mossèn Sanç Capdevila, a partir de ladocumentació aportada per ell mateix68, per la qualindicava que la construcció s’havia de situar en elsanys immediatament anteriors a l’any 1359. El

canonge arxiver fonamentava la seva hipòtesi perla presència a les parets de la capella de l’escut del’obrer Guillem d’Anglesola i en la troballa d’una cartade l’arquebisbe Pere de Clasquerí al canonge Toló, perla qual l’assabentava de les queixes del vidrier GuillemLantungat que havia elaborat els vitralls de la mateixai no havia cobrat la quantitat acordada69.

Fa més de trenta anys ja exposàrem el nostreparer respecte a aquesta cronologia. Ho férem enun article70 on explicàvem que la capella hauria estatremodelada en el nou estil artístic vers 1366, ja quel’acta de consagració71 de l’altar està datada en 31de desembre de 1366 i, a més, com recull el mateixSanç Capdevila, el prevere Jaume Pastor fundà el28 d’agost de 1367 un benefici eclesiàstic a la mateixacapella, de la qual el document remarca que era“noviter edificata iuxta claustrum sedis Tarracone”.Es pot veure als finestrals de la capella dels Sastrescom el mestre constructor aprofità les antiguesvidrieres, més petites que els finestrals que construí,i per això va haver d’atrompetar o esbocar els arcsper ajustar les amplades dels dos elements72. Peraltra banda, les traceries cegues d’aquest àmbit sóndel tot similars a les que Renard Fonoll emprà alclaustre major del monestir de Santes Creus. Per totaixò i per altres detalls artístics de la decoració dela mateixa assignàvem l’autoria del treball a aquestmestre anglès.

Així doncs, la capella dels Sastres s’aixecà durantla prelatura de l’arquebisbe Pere de Clasquerí, i esdotà d’una decoració realment magnífica, com capaltre àmbit cultual de la catedral tarragonina. Aquestsmotius i la dedicació a la Mare de Déu del seu altarmourien a Pere de Clasquerí a escollir-la per al seuetern repós. Allunyat de la diòcesi pel seu plet ambel municipi tarragoní i les intrigues del rei Pere IIIper apoderar-se de la jurisdicció i domini sobre elsseus vassalls, anà a la cort pontificia d’Avinyó ademanar ajuda a Urbà VI. Quan ja havia obtingutels pertinents rescriptes i tornava als seus dominis,emmalaltí, morint el dia 10 de gener de 1380 a la


podall 9-10 2020-2021274

ciutat francesa d’Agde73. Les seves restes forentraslladades uns anys més tard, en concret el dissabtedia 18 d’abril de 1388, dipositant-les en un túmulde pedra calcària i policromada que es deuriapreparar poc després de la seva defunció.

Aquesta urna (Fot. 35), en forma de paral·lepípederectangular, amida 100 cm de llarg, 95 cm d’alt i 45cm d’ample, tancada amb una tapa de forma piramidal.Dos lleons estirats fan de suport del monument, sotadels quals s’hi pot llegir l’epitafi escrit sobre unalàpida sepulcral d’alabastre (45 cm x 52 cm).

5. Algunes dades biogràfiquesde Bernat de Montllé

Per les dades que hem anat apuntant podem dir queel que sembla més probable és que el nostre artistahagués nascut a Montblanc vers l’any 1325, onhabitaven altres vilatans cognominats Montllé, comel Guillem atestat procurador de la Confraria deFusters, Ferrers i Picapedrers. Vers 1343 podria haverrealitzat el seu aprenentatge en el taller que feiapoc havia instal·lat Renard Fonoll per fer-se càrrecde les obres de l’església parroquial de Santa Maria.El fet de superar l’epidèmia pestífera li donaria moltespossibilitats de trobar encàrrecs per al seu nou taller,radicat de feia poc a l’Espluga de Francolí, on ja l’hiveiem74 treballar al febrer de 1350. Tanmateix,cometé l’error de prendre la feina a un altre escultorfamós montblanquí, Guillem Seguer, qui uns anysabans, el 1345, havia contractat amb el rector iparroquians del V ilosell la realització d’unamarededéu semblant a la que el mateix Seguer haviarealitzat per a l’església de Vinaixa75.

En aquests primers anys posteriors a l’episodipestífer podria haver realitzat la Marededéu delClaustre de Santes Creus i el conjunt escultòric delJudici Final que, com hem apuntat abans, podienhaver estat ordenats en les darreres voluntats del’abat Francesc Miró.

El prestigi de les seves imatges aniria augmentant,essent així que el juny de 1353 rebia quantitats de

Foto 35. Ossari de Pere de Clasquerí a la Catedral de Tarragona.

La manera de representar aquest lleons (Fot. 36)ens permet associar el monument sepulcral a unaltra obra atribuïda al taller de Bernat de Montllé:aquesta similitud la trobem en un altre lleó,component del Tetramorf en el símbol de

Foto 36. Lleó sota l’urna de Pere de Clasquerí,a la Catedral de Tarragona.

l’evangelista Marc, situat en el permòdol sotal’escultura del donant del conjunt del Judici Final delclaustre del monestir de Santes Creus (Fot. 37).

Foto 37. Permòdol sota el donant del conjunt del Judici Final,a Santes Creus.


podall 9-102020-2021 275

diner pel sepulcre realitzat per al noble Bernatd’Anglesola, senyor de Miralcamp i la seva muller76; talvegada aleshores realitzà l’ossari del personatgepertanyent als linatges Montcada i Anglesola existental claustre de Poblet així com la figura d’un bisbeo abat mitrat per decorar alguna dependència ocapella del Monestir de Poblet, del qual només enresta el fragment del cap. Però el desembre delmateix any 1353, mentre Bernat deuria anar ambel mestre Renard Fonoll per Montblanc, es presentàsobtadament Guillem Seguer, tot irat i enfellonit,amb ànim d’agredir-lo en un acte violent i incontrolatdel qual sorgí greument ferit el mestre Renard77. Enels primers moments de la confusió (tal vegada elsfets passaren a darrera hora de la tarda, quan ja erafosc) el batlle montblanquí detingué Bernat deMontllé i l’acusà de les ferides ocasionades al mestre,però el mateix Fonoll declarà que Bernat no haviaestat el culpable dels fets. Efectivament, algú mésdeuria veure l’agressió, de tal manera que a quirealment inculparen de tot plegat fou a Guillem Seguer,el veritable autor del cop d’espasa que deuria tallaralguns dits de la mà esquerra de Renard Fonoll78. Fouaixí com la Cancelleria Reial manà al veguer deMontblanc que iniciés, a la darreria de gener de1354, un procediment legal contra Guillem Seguer,mestre de la Seu de Lleida, com a veritable agressordel mestre Renard, arribant a una concòrdia queseria signada entre els mestres Guillem Seguer iRenard Fonoll a fi d’apaivagar els ànims entre elsseus familiars i domèstics, així com el compromísde pagar tres-cents sous en concepte de multa perl’amputació del puny esquerre i altres feridespropinades a mestre Renard, concòrdia que foulloada i confirmada per l’infant Pere, lloctinent delrei Pere III, el 20 de novembre de 135479.

Durant aquests anys deuria obrar l’ossari de Blasde Morello, pel qual hi havia l’assignació testamentàriade 250 sous barcelonesos per a la seva realització.

El 1356 consta com a testimoni en un documentrelacionat amb les obres que es realitzaven al castell

de l’Espluga de Francolí. Tal vegada tingué algunaintervenció en la decoració de la capella o alguna partescultòrica d’aquesta desapareguda fortificació80. El1358 se’l comptabilitza en el fogatge realitzat pera fer un donatiu al rei Pere III com a resident al’Espluga Sobirana de Francolí81.

Vers 1360, com hem dit, podria haver realitzatalgun retaule de pedra o oratori a l’altar major del’església conventual del monestir de Santa Mariade la Serra de Montblanc, on hi figurava l’anomenadaimatge petita de la Marededéu de la Serra.

Poc temps després, vers 1364 i després de lasentència que aclaria l’herència del noble FerrerAlemany de Toralla, podria haver cisellat el sepulcrede Ferrer Alemany de Toralla i Beatriu de Guimerà,situat al monestir de Vallbona de les Monges.

La darrera realització seria, poc després de 1380,la urna de l’arquebisbe Pere de Clasqueri a la Capelladels Sastres de la catedral de Tarragona. Aleshoresel seu suposat mestre, Renard Fonoll, ja deuria feranys que era mort i pensaren en ell per a realitzaraquest ossari. Potser llavors el taller de Bernat deMontllé era situat a Tarragona, no ho sabem. Enscaldrà trobar noves dades documentals per acabarde perfilar aquests apunts biogràfics.

6. Bernat de Montllé fou deixeble de Renard Fonoll?

Hem plantejat abans la possibilitat que Bernat deMontllé hagués estat aprenent del famós mestreRenard82 Fonoll o dez Fonoll, provinent del regned’Anglaterra. Com hem arribat a tenir fonament perexposar semblant hipòtesi? Abans ens ha calgutanalitzar detingudament l’obra escultòrica re-lacionada amb els indrets on s’ha documentatclarament al mestre anglès. I després d’aquest procèshem trobat que hi ha una sèrie d’obres que tenenuns trets estilístics en comú. Per exemple, per arostres juvenils femenins ens fixarem en tres figures:

La primera obra que valorem és el retaule desant Bernat i sant Bernabé situat a la capella dels


podall 9-10 2020-2021276

Marçal a Santa Maria de Montblanc. Del retaule javàrem avançar fa temps83 que les quatre lletrescisellades sota de la predel·la (R, E, N, F), llegidesde dreta a esquerra, les havíem interpretat com lasignatura del seu autor: RENard Fonoll. Ens fixaremen una de les santes escarpellades a dita predel·la(Fot. 38).

La segona figuració seria la imatge de santaBàrbara de la capella homònima, a tocar de la delsSastres, al transepte de la Catedral de Tarragona (Fot.39), capella on s’hi fundà el 1362 un benefici eclesiàsticper l’ardiaca de Vilaseca, Bernat Rufaca84.

Guerau de Rocabertí i la seva germana Gueraua,vídua de Guerau Alemany, senyor de Guimerà, ambpermís de l’arquebisbe Joan d’Aragó85. En aquestacapella s’hi reunia el capítol dels canongestarragonins i en algun moment indeterminat deltercer quart del segle XIV s’hi féu aquesta decoracióescultural, de la qual n’elegim la Verge de l’Anunciaciósituada a l’interior de la capçalera de dita capellade Corpus Cristi (Fot. 40).

Aquestes imatges tenen en comú: un perfil86 deles cares ovalat, amb mentó lleugeramentsobresortit, ulls allargats amb apertura palpebral deforma plano-convexa i allargat al punt d’unió de lavora palpebral lateral, llavis87 lleugerament somrientsamb arc de Cupido ben definit (sense ser massaexagerat), celles arquejades en la mateixa proporció,plecs del coll amb el mateix número i situació,pentinat dels cabells similar, entre d’altres detalls88.

Pel que fa als rostres masculins barbats prendremen consideració els següents: el sant Bernabé (Fot.41) del retaule de pedra a l’església major de SantaMaria de Montblanc, el sant Joaquim (Fot. 42) queorna la Capella dels Sastres de la catedral tarragoninai el sant Pau (Fot. 43) de la Capella de Corpus Cristia la Seu de Tarragona.

Foto 38. Santa de la predel·la del retaule desant Bernat i sant Bernabé (Montblanc).

La darrera és un conjunt d’escultures que decorenla capella de Corpus Cristi, a la Seu de Tarragona,una capella que fou erigida el 1330 pel paborde

Foto 39. Santa Bàrbara de la capella homònimaa la Seu de Tarragona.

Foto 40. Verge Maria de l’Anunciació a la capellade Corpus Cristi (Catedral de Tarragona).


podall 9-102020-2021 277

Els trets estilístics comuns són molt evidents: elsulls ametllats, amb arrugues d’expressió a la vorapalpebral lateral; la forma del nas; els llavis prims;el pentinat de la barba; les patilles primes i elmodelatge de les orelles de les dues primeresescultures, i altres no tan palpables.

De l’atenta observació del voluminós catàlegd’aquest artista es desprèn el virtuosisme i habilitatper plasmar diverses fesomies, amb uns tretscaracterístics comuns: diverses formes de modelaranatòmicament les orelles, diversos pentinats,expressions, i tipologies humanes.

El catàleg que proposem per a Renard Fonollateny: la decoració del claustre del Monestir deSantes Creus (1332-1343) bona part dels capitells

(Fot. 44) esculturats (menys els de l’ala Est, on hiha el suposat “autoretrat” de Fonoll, que ésclarament diferent del seu estil i pertany més aviat

Foto 41. Sant Bernabé delretaule de sant Bernat i sant

Bernabé, de Montblanc.

Foto 42. Sant Joaquim, de lacapella dels Sastres de la Seu

de Tarragona.

Foto 43. Sant Pau de la capelladel Corpus Cristi de la Seu de

Tarragona.

Foto 44. Capitell esculturat de l’ala sud del claustredel Monestir de Santes Creus.

a un artista proper a l’art de Pere de Bonull, a mésd’altres picapedrers encara menys habilidosos); laSanta Marta de Conesa (Fot. 45), conservada alMuseu Diocesà de Vic (vers 1343); a l’església major

Foto 45. La santa Marta de Conesa(fotografia Museu de Vic).


podall 9-10 2020-2021278

de Santa Maria de Montblanc, on fou mestre d’obres(vers 1344-1366- [1370]) el retaule de sant Bernati sant Bernabé (Fot. 46) i els capitells de l’absis dela nau; a la Catedral de Tarragona, la decoració iarquitectura de la capella de santa Bàrbara, amb laseva imatge titular; la Capella dels Sastres en la sevaarquitectura i escultures de gran format de la sevadecoració; la decoració escultural de la Capella deCorpus Cristi, que són onze figuracions de sants il’Àngel i la Verge de l’Anunciació (Fot. 47) a lacapçalera de dita capella; l’arquitectura de l’actualcapella de la Mare de Déu de les Neus, al claustrede la catedral de Tarragona (Fot. 48).

producció decorativa de Renard. Nogensmenys,tenim alguns exemples d’escultors que perderen lamà o el braç i, tot i així, continuaren creant obresd’art. Un d’ells fou el conegut cas de J. F. ContrerasChávez (1866-1902), a qui li amputaren el braç perun cancer fibrós i, tot i així, continuà fent meritòriesproduccions (com l’escultura titulada “Malgré tout”feta a París); un altre cas similar fou el de l’escultorbrasiler Antonio Francisco Lisboa “Aleijadinho” (1738-1814), a qui, amb quaranta anys d’edat i degut auna malaltia degenerativa anà perdent la mobilitatde braços i mans, de tal manera que li havien delligar les eines al braç per poder treballar les sevesimatges, molt ben resoltes i acurades.

Estem ara en disposició d’argumentar la possiblerelació mestre-deixeble entre Renard Fonoll i Bernatde Montllé: creiem que la manera de figurar i

Foto 46. Retaule de sant Bernat i sant Bernabé deSanta Maria la Major de Montblanc.

Foto 47. Anunciació a la capella del Corpus Cristia la Catedral de Tarragona.

Es pot objectar que l’amputació del punyesdevinguda el 1353 podia haver finalitzat la

Foto 48. Capella de la Mare de Déu de les Neus(Catedral de Tarragona).


podall 9-102020-2021 279

escarpellar d’ambdós mostren aquesta filiació: ullsamb el característic allargament de la vora palpebrallateral, forma dels llavis amb arc de Cupido (unamica més pronunciat a les obres de Bernat), els plecsdel coll, els rostres ovalats i altres detalls que, senseuna atenta anàlisi, dificultaven poder-les diferenciar.

Montblanc, novembre de 2020

Agraïments: al canonge Pere Batlle (a.C.s.), perpermetre fotografiar la Capella dels Sastres el1990 i altres elements a la Catedral deTarragona; al pare Xavier Guanter, de lacomunitat de Poblet i al Sr. David Pàmies, perles facilitats donades per veure i fotografiaralgunes peces situades al Monestir de Poblet.També cal agrair al personal del Museu de Vicla cessió i autorització de les fotografies dela Santa Marta; al Museu Comarcal deMontblanc per permetre fotografiar elfragment d’escultura existent a l’exposició delmateix.Si no s’indica el contrari, les imatges són del’autor

Notes

1.- ALTISENT, Agustí, “El autor de la tumba de Jaime Sarroca”:X Congreso de Historia de la Corona de Aragón , II,Saragossa, 1982, pp. 281-285); Història de Poblet, Ed.Monestir de Poblet, 1974, p 163-191.

2.- ALTISENT, A., Història ... p 203 3.- FELIP, Jaume, “La inscripció fundacional de l’església de

Sant Miquel de l’Espluga de Francolí” a Butlletí de la ReialAcadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, III,Barcelona, p 41-43.

4.- FUGUET, Joan, “L’església vella de Sant Miquel de l’Esplugade Francolí, un bell exemple d’arquitectura templeracatalana”, Arrels, 6, p 123-147.

5.- GRAU, J.M., GUAL, V., PIJOAN, J., PUIG, R. Conesa, Ed. RafelDalmau, Editor, Barcelona, 1989.

6.- FELIP, Jaume, Montblanc (1155-1277,) fundació i creixement,Ed. Ajuntament de Montblanc, 2013, doc. 90, p 54 i 179.

7.- FELIP, Jaume, Crònica, Abaciologi i Diplomatari del ReialMonestir de Santa Maria de la Serra de Montblanc, Ed.Ajuntament de Montblanc, Montblanc 2016, p 26.

8.- FELIP, Jaume, “Mestre Joan de Tarragona: hipòtesi sobrela seva obra general i la seva producció a la Conca de

Barberà (segle XIV)” a Aplec de Treballs núm. 34 , C. d’E.de la C. de Barberà, Montblanc, 2016, p. 169-186.

9.- ESPAÑOL, Francesca , Guillem Seguer de Montblanc. Unmestre trescentista escultor, pintor i arquitecte. ConsellComarcal de La Conca de Barberá. Montblanc, 1994,

10.- FELIP, Jaume, Crònica, Abaciologi i Diplomatari del ReialMonestir de Santa Maria de la Serra de Montblanc, Ed.Ajuntament de Montblanc, Montblanc 2016, p 26-28.

11.- Ibídem, p 28-29.12.- Ibídem, p 29 i 37.13.- FELIP, Jaume, “El convent de la Mercè, segles XIII-XVI” a

A.A.D.D., Història del convent i del col·legi episcopal Marede Déu de la Mercè de Montblanc, Montblanc 1994, p 29-46.

14.- FELIP, Jaume, Montblanc (1155-1277,) fundació i creixement,Ed. Ajuntament de Montblanc, 2013, p 60-61.

15.- FELIP, Jaume, “La imatge de Santa Magdalena de l’Hospital”a Espitllera núm. 90, agost del 1994, p. 28-29.

16.- FELIP, Jaume, “L’actual seu del Consell Comarcal de la Concade Barberà a Montblanc: palau medieval construït per lafamília Marçal” a Aplec de Treballs núm. 20, C. d’E. de laC. de Barberà, Montblanc, 2002, p. 33-50.

17.- FELIP, Jaume, “Reformes a l’església de Sant Jaume de laGuàrdia dels Prats (segle XIV)” a Aplec de Treballs núm.33 , C. d’E. de la C. de Barberà, Montblanc, 2015, p. 31-40.

18.- PUIG, Roser “Notes sobre l’ermita de la Mare de Déu delsPrats” a La Guàrdia dels Prtats i la seva església. Treballsen el VII Centenari de la mort de sant Pere Ermengol (1304-2004), Cossetània Edicions, Valls, p 121-129.

19.- FELIP, Jaume, “La fortuna dels dissenys de Pere de Bonull:hipòtesi sobre la seva obra a terres peninsulars (circa 1306-1337)”, Podall, [en línia], 2019, núm. 8, p 138-178.

20.- FELIP, Jaume, “L’església gòtica de Santa Maria deMontblanc” a Aplec de Treballs núm. 8, del Centre d’Estudisde la Conca de Barberà, Montblanc, 1987, p 75-101.

21.- ESPAÑOL, Francesca, Guillem Seguer de Montblanc. Unmestre trescentista escultor, pintor i arquitecte. ConsellComarcal de La Conca de Barberá. Montblanc, 1994.

22.- ALTISENT, Agustí, “ El mestre Fonoll i Santa Maria deMontblanc”, a Butlletí de Santes Creus, III, Barcelona, 1968,p 377-381.

23.- ALANYÀ, Josep, Urbanisme i Vida a la Morella Medieval(s. XIII – XV), Ed. Ajuntament de Morella i Amics de Morellai Comarca, Benicarló, 2000.

24.- en cita VIVES I MIRET, J., Reinard des Fonoll, escultor iaruitecte anglès, renovador de l’art gòtic a Catalunya (1321-1362), Blume, Barcelona, 1969.

25.- ALANYÀ, Josep, Urbanisme...., p 117.26.- ACA, Cancelleria Reg. 1143 f 177r i 189v-190r. Aquests dos

documents ja els havíem revisat i en preparàvem l’edicióen un treball inèdit que teníem en preparació amb el Dr.José Sánchez Real. Tanmateix, ja havíem donat compteverbalment el 1994 a diversos historiadors de l’Art. Elspublicà ALANYÀ, Josep, obra citada, p 118.

27.- Els castells catalans, tomo VI, p 702-704. Al segle XII hitenia algun feu el noble Guillem Dalmau, cap d’un delsllinatges dels Cervera, FELIP, Jaume, Montblanc (1155-1277), fundació i creixement, Ed. Ajuntament de Montblanc,Montblanc 2013, p 25.

28.- Hem trobat el nom grafiat com: Muntle, Munle, Muntlle,Monlle, Montlle, Monle o Molle. El cognom no ens és


podall 9-10 2020-2021280

estrany perquè els nostres avantpassats paterns directestingueren aquest cognom “de Montllé” fins que el 1480un Pere Montllé el canvià a Pere Falip.

29.- Arxiu Reial de Barcelona (o ACA), Ordes Militars, Secció1ª, Pergamins de l’Espluga de F., núm. 474 en data de1174.

30.- ALTISENT, Agustí, Diplomatari de Poblet, Ed. Generalitatde Catalunya, doc. 441 i 546, on s’expressa la voluntat deRamon de Cervera de donar un home a Passanantanomenat Pere de Muntleo. També s’atesta el castell enel document 457, possessió de Berenguera, vídua deGuillem de Cervera el 26 de febrer de 1173.

31.- FELIP, Jaume, Crònica, Abaciologi i Diplomatari del ReialMonestir de Santa Maria de la Serra de Montblanc, Ed.Ajuntament de Montblanc, Montblanc 2016, doc. 150 p 285.

32.- com veurem més endavant, a partir del 1351 s’atestadomiciliat a l’Espluga de Francolí i també hi consta en elfogatge adjudicat a l’any 1357.

33.- Apèndix documental, doc. núm. 3.34.- BATLLE, Pere, “Esculturas del artista montblanquense

Guillermo Seguer”,a Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 15(1942), p 93-99

35.- Apèndix documental, doc. núm. 1.36.- Il·lustra l’article de Ramon RIBERA, “Una marededéu de

l’escultor Guillem Seguer?” a Talaia, revista del Centred’Estudis Locals del Vilosell, núm. 10, el Vilosell, agost del2009, p 14-17. També fa una descripció de la imatge, querestà a la fornícula de la façana principal de l’esglésiaparroquial fins al 1936.

37.- indica vagament aqueixa filiació ESPAÑOL, Francesca, “Elssepulcres monumentals d’època gòtica a l’Urgell” a Urtx,núm. 5 , Tàrrega, 1993, p 120.

38.- Se’n féu una descripció al catàleg de l’exposició Pallium,per E. Liaño (p 126) i F. Español (p 129).

39.- PALAU, Antoni, Guia de Montblanc, Impremta Romana,Barcelona 1931, p 114 i següents; PARÍS, Lluís, Història dela Serra, Impremta Requesens, Montblanc, opuscle.

40.- FELIP, Jaume, Crònica, Abaciologi i Diplomatari del ReialMonestir de Santa Maria de la Serra de Montblanc, Ed.Ajuntament de Montblanc, Montblanc 2016, p 37.

41.- Ibídem, p 38.42.- Ibídem, doc. 17 i p 138.43.- FELIP, Jaume, “L’activitat del pintor Ferrer Bassa a

Montblanc” a Espitllera núm. 93-94 de novembre-desembre1994, pp. 37-39. La nostra atribució fou copiada sensecitar el nostre treball, plagiant-nos fins i tot l’originalesquema expositiu de l’obra de Ferrer Bassa.

44.- ALCOY, Rosa “Joan Mates i el retaule de Sant Jaume deVallespinosa” a AADD Vallespinosa i el seu patrimonimonumental i artistica conservat (segles XII- XVIII),Diputació de Tarragona, Tarragona 2002, especialment p120-126.

45.- ALTISENT, Agustí, Història de Poblet, Ed. Monestir de Poblet,1974, p 246.

46.- DEL ARCO, Ángel, Restos artísticos e inscripciones sepulcralesdel Monasterio de Poblet, Ed Vives i Susany, Barcelona1897, inscripció sepulcral núm. 9, p 27.

47.- CARDERERA, Valentin, Iconografia española, I, ImpremtaRamon Campuzano, Madrid 1855 i 1864, litografies XXXIIIi XXXIV.

48.- ALTISENT, Agustí, Història de Poblet, Ed. Monestir de Poblet,1974, p 247.

49.- FINESTRES, Jaume, Historia de el Real Monasterio de Poblet,I,Cervera 1753 p 316, III, Cervera 1756, p 221.

50.- Apèndix documental, doc. núm. 4.51.- En fa una descripció PIQUER, J.J., Abaciologi de Vallbona

(1153-1990), 2ª edició, Ed. Fundació d’Història i Art Rogerde Belfort, Vallbona 1990, p 120-121. També cal consultarESPAÑOL, Francesca, “Els sepulcres monumentals d’èpocagòtica a l’Urgell” a Urtx, núm. 5 , Tàrrega, 1993, p 120.

52.- Respecte a la mutilació present en algunes parts de lesfigures podem aportar el relat d’un testimoni dels fets del1936 que pogué aturar al milicià que havia començat acolpejar el monument funerari preguntant-li: “-quín malt ’ha fet aquest home?”. De ben segur que aquell“revolucionari” hagués acabat de malmetre tot el sepulcre.

53.- BERGADÀ, Francisco (pbro.), El Real Monasterio cisterciensede Santa María de Vallbona de las Monjas, F Puig,Barcelona 1928, p 28.

54.- CAPDEVILA, Sanç, El castell de Guimerà, Tarragona, ImpTorres i Virgili, 1927, p 47-48.

55.- PIQUER, J.J., “El Monasterio Cisterciense de Vallbona.Aportaciones leridanas a su institución y renacimiento”,Ilerda XXXV. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida 1974.

56.- PIQUER , J.J., “El monasterio Cisterciense de Vallbona.Crónica de Miguel-Ramón Zapater”, a Hispania Sacra, XXIX,1976, p 425.

57.- Transcriu aquest fragment ESPAÑOL, Francesca, “Els se-pulcres monumentals d’època gòtica a l’Urgell” a Urtx, núm.5, Tàrrega, 1993, p 120.

58.- Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Reg. núm. 25, fol.268r.

59.- Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Reg. núm. 694 f 200v-201r, transcrit a l’Apèndix Documental amb el núm. 5.

60.- Apèndix Documental, doc. núm. 6.61.- Apèndix Documental, doc. núm. 7.62.- ALTISENT, Agustí, Història de Poblet, Ed. Monestir de Poblet,

1974, p 24663.- Apèndix Documental, doc. núm. 8.64.- TRENCHS, Josep, “Un document de l’any de la Pesta Negra

datat a l’Espluga de Francolí” a Aplec de Treballs, 1978,núm. 1, p 85-90.

65.- Apèndix Documental, doc. núm. 2.66.- CAPDEVILA, Sanç, La Seu de Tarragona, Notes històriques

sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars,Biblioteca Balmes, Barcelona 1935, p 38.

67.- Ibídem, p 13 i 37.68.- Ibídem, p 37-38.69.- Ibídem, p 38.70.- FELIP, Jaume; SÁNCHEZ, José, “El autor del retablo de piedra

de Montblanc” a Diari de Tarragona, diumenge 30 desetembre del 1990, p 11.

71.- En féu troballa i transcripció SÁNCHEZ, José, “Exploracionesen la Catedral” a Butlletí Arqueològic de la Reial SocietatArqueològica Tarraconense, Tarragona anys LXII-LXIII, 1962-1963, p 6: el text el següent: In hac capsa sunt reclusereliquie beate Marie et Sancti Maurici ac SanctiBartholomei. Et dedicatum est hoc altare ad honorem seunomen beatissime virginis Marie. Quod dedicavit seuconsecravit dompnus Petrus archiepiscopus TerrachonensisXXXIª die decembris anno a Nativitate Domini Mº · CCCº· LXº · VIIº et dedit cuilibet vere penitenti contricto etconfesso qui anno quolibet visitaverit hanc capellam dieaniversarii dicte dedicationis XL dies de indulgentia.


podall 9-102020-2021 281

Remarquem que els anys de la Nativitat començaven eldia 25 de desembre.

72.- FELIP, J..., “El autor del retablo...”, p 11.73.- BLANCH, Josep, Arxiepiscopologi, vol. II, Ed. Institut d’Estudis

Tarraconenses Ramon Berenguer IV Tarragona 1985, p 66.Tenim altres transcripcions posteriors a: VALLS, Josep,Archiepiscopologio tarraconense arreglado por el Arcedianocanónigo Valls en 1678. ms. Arxiu Històric Arxidiocesà deTarragona, 1678, p. 255 (copiant a Blanch); MARÍ, Marià.Exposició cronologico-històrica dels noms i dels fets delsarquebisbes de Tarragona. Llibre I [1783], traducció delllatí, anotació i edició a cura de Josep M. Escolà Tuset,Tarragona, Ed. Diputació de Tarragona, Institut d’EstudisTarraconenses Ramon Berenguer IV, 1989, p. 99, Villanueva,1851, tom. XX, p. 7 (amb divergències). MORERA, Emili.Tarragona Antigua y Moderna. Descripción históricoarqueológica de todos sus monumentos y edificios públicosCiviles, eclesiásticos y militares. Guia para su fàcil visita,examen e inspección , Tarragona, EstablecimientoTipográfico de F. Arís e Hijo, 1894, p 98. SÁNCHEZ, José.El Archiepiscopologio de Luis Pons de Icart, Reial SocietatArqueològica Tarraconense, Tarragona 1954, p 58, núm 76.,p 139, núm. 192. BOFARULL, Jaume Epitafis delsarquebisbes de Tarragona, edició a cura de Sofia Mata,Tarragona 2017, p 34

74.- Apèndix documental, doc. núm. 3.75.- Apèndix documental, doc. núm. 1.76.- Apèndix documental, doc. núm. 4.77.- Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria Reg. 1143 f 177r i

189v-190r, citat i transcrit parcialment a ALANYÀ, Josep,Urbanisme... p 118.

78.- Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Registre núm. 677,fol. 243r.

79.- Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Registre núm. 1601,fol. 60r-v.

80.- AHNM, Clero, Bernardos, carpeta 2531, pergamí núm. 9,en data de 3 d’agost de 1356, surt grafiat com “Bernardusde Mutle”.

81.- PONS, J.M., “Un fogatjament desconegut de l’any 1358"a Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres deBarcelona, 1964, Vol. 30, p 377 [55]. Pons Gurí el transcriucom “Bernat de Muntlo”, per confusió amb “Muntle”.

82.- Hem adoptat la grafia “Renard” que en altres llengües és:Reynard o Raynald (anglès), Renart (francès) o Rinaldo(italià). En llatí hem llegit les versions: Raynardus, Renaudus,Renau, Rinaldus (Rinaldi), Raynaldi i Renaldo.

83.- FELIP, Jaume; SÁNCHEZ, José, “El autor del retablo de piedrade Montblanc” a Diari de Tarragona, diumenge 30 desetembre del 1990, p 11.

84.- CAPDEVILA, Sanç, La Seu de Tarragona, Notes històriquessobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars,Biblioteca Balmes, Barcelona 1935, p 45.

85.- CAPDEVILA, Sanç, La Seu de Tarragona, Notes històriquessobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars,Biblioteca Balmes, Barcelona 1935, p 87.

86.- Es poden definir set tipus de perfil de la cara humana:rodó, quadrat, ovalat, rectangular, triangular, diamant i enforma de cor.

87.- Es defineixen deu tipus de llavis: prims, gruixuts, arc deCupido pronunciat, llavi inferior i superior diferents,arquejat (cap amunt o tònic), arc de Cupido indefinit, gruixmitjà, amples, gruixuts al centre i arquejats cap avall(atònic).

88.- A efectes de calibració de la minuciositat direm que lescares amiden, respectivament, 7 cm, 10 cm i 18 cm. Nopodem comparar el nas perquè la primera figura el témutilat, la segona també patí mutilació i fa poc va ser“restaurat” i la tercera imatge no ha patit cap desperfecte.

APÈNDIX DOCUMENTAL

1

1345, novembre, 29L’escultor montblanquí Guillem Seguer promet al rector i veïns del Vilosell que els hi farà una imatge de la Mare

de Déu amb dos àngels millors o similars que els que ell mateix va fer per a l’església de Vinaixa, pel preu de deu lliures.O : perdutA: còpia matriu a l’Arxiu Històrica Arxidiocesà de Tarragona, fons notarial del Vilosell, manual núm. 7 (1343-

1347), fol. 74r-v.

IIIº kalendas decembris[Sit omnibus notum quod] ego Guillelmus Seger, vicinus Montisalbi, promito vobis Bernardo Baiuli, rectori ecclesie

Valoselli et toti universitati quod ego faciam vobis quandam imaginem beate Marie cum duobus angelis similes velmeliores sicut feci in ecclesia Avinaxie et nisi hoc fecero quod non solvatis michi decem libras quas michi de dictoopere promisistis michi dare, prout de dicto opere facto in dicta ecclesia de Avinaxia, nisi ad cognitione duorummagistrorum dicti operis. Et ego dictus Bernardus Baiuli, rector et Pontius Delmeri et Raimundus d’Arques promitimusvobis dicto Guillelmo Segerii quod si vos feceritis nobis dictum opus, prout superius dictum est, quod nos solvamusvobis de dicto opere, prout in instrumento quod vos fecistis de opere de Avinaxia habuistis; et solvemus incontinenticum vos incipistis facere dictum opus quinquaginta solidos, residuum vero cum dictum opus perfeceritis et cetera,obligando et cetera, renuntiando et cetera.

Testes Guillelmus Cabrer et Petrus d’Ondara et Bernardus Salvet et Petrus MartiItem promito vobis facere unum monumentum pro quinquaginta solidis


podall 9-10 2020-2021282

2

1348, juliol, 28Codicil testamentari de Blas de Moriello, on mana ser enterrat al monestir de Poblet i fer-hi el seu túmul.O: perdutA: còpia efectuada pel notari Bernat Pometa, de Montblanc en data 16 d’agost del 1348, AHNM, Clero, Bernardos,

carpeta 2506, perg. 12 O

In nomine Domini, amen. Quoniam nullus in carne positus mortis periculum evadere potest, idcirco ego BlasiusMorello, de loco vocato Morello, egritudine detentus, attendens cum iam diu est condidisse et ordinasse meumtestamentum seu ultimam voluntatem meam quod volo valere et in suo robore permanere et etiam omnia contentain eo fieri et ordinari, set eo quia est aliquis defectus in dicto testamento propter manumissores meos, ideo, inpresenti testamento seu codicillo quod volo valere, ordino meos manumissores et exequtores, scilicet, venerabilemdompnum abbatem et venerabilem priorem monasterii beate Marie de Populeto, venerabilem Alfonsum de Castronovo,maiordomum inclite infantisse domine Constancie, domini regis Aragonum filie, Eximinum Garcesii, fratrem meum,Gonçalbum de Morello, filium meum, et Berengarium Puyol, maiordomum dicte domine infantisse, tanquam consiliariumin hiis cum dictis manumissoribus meis quos sicut carius possum deprecor quod si me mori contigerit antequamaliud faciam testamentum ipsi ordinent et distribuant hanc meam ultimam voluntatem, secundum quod inferiusscriptum et ordinatum invenerint. Primo volo quod mea sepultura fiat et corpus meum sepeliatur in claustro monasteriibeate Marie de Populeto. Et accipio pro mei anima et sepultura bene et honorifice facienda quinquaginta millesolidorum monete Barchinone de terno, de quibus dimito quod omnes iniurie mee restituantur et debita measolvantur secundum Deum et forum anime et quod probare potuerunt per testes vel instrumenta aut alia legitimadocumenta. Item dimito monasterio beate Marie de Populeto et conventui eiusdem decem mille solidorum, de quibusvolo quod ematur queddam censuale perpetuum cum suis iuribus tam fatice quam dominii dicto monasterio etconventui eiusdem inde pertinenti quadrigentorum solidorum Barchinone pro pitanciis faciendis quolibet anno inperpetuum in die obitus mei ad cognitionem dictorum manumissorum meorum. Et si dicti decem mille solidorumad emendum dictum censuale perpetuum non sufficierent addatur et fiat complementum de illis quinquaginta millesolidis. Item dimitto operi ecclesie beati Michaelis ville Spellunche, ratione parrochianatus, quinquaginta solidos.Item rectori eiusdem ecclesie quinquaginta solidos. Item dimito Bernardo Morell, fratri meo de domo domine infantisse,septem mille solidorum et quendam mulum meum ensellat et enfrenat. Et si dictus Bernardus Morell, quod absit,decederet quod dicti septem mille solidos et dictus mulus dentur amore Dei ad cognitionem dictorum manumissorummeorum. Item dimito Petro Martini de Biscarra, scutifero domini archiepiscopi Terrachone duo mille solidorumBarchinone. Item dimito Sanccio Eximini procuratori meo mille solidorum barchinonensium. Item dimito Petro Eximiniet Ayego Xemonez, fratribus dicti Sanccii, cuilibet quingentos solidorum barchinonensium. Item dimito heredibusden Benviure de Riudoms los quals tenet lo meum procurador trecentos solidorum barchinonensium. Item dimitoMichaeli Petri de Marmello, quingentos solidorum barchinonensium. Item dimito Pedrolo, mancipio meo, quadringentossolidos. Item dimito Eximeno Garçes, fratri meo, Gonçalbo de Morello, filio meo, et Blasio Morell, nepoti meo illudviolarium trium mille solidorum jaccensium quos ego recipio super loco d Almunien et aliis locis, videlicet cuilibeteorum mille solidos recipiendos per eos omnibus diebus vite sue et esse pretium eorundem. Item dimito omnesius michi pertinens de tempore preterito nomine dicti violarii trium mille solidorum domine Sanccie Ximeneç deMorello, matri mee. Item dimito dicto Eximino Garçesii, nepoti meo de domo nobilis Thomasii Cornell, cum illisDC solidis quos michi debet dictus nobilis Thomasius, tres mille solidorum. Item dimito dicto dompno abbati predictimonasterii pro honeribus manumissorie sustinendis duo mille solidorum barchinonensium. Item dimito cuilibet dictisaliis manumissoribus meis mille solidorum barchinonensium. Item dimito pro quadam tumula lapidea construendain predicto claustro monasterii eiusdem cum signis meis, ducentos quinquaginta solidorum in qua corpus meumtumuletur et translatetur que fiat ad cognitionem dictorum manumissorum meorum. Item dimito domine Francisceuxori mee omnes illos easdem sex mille solidos quos sibi in dicto meo testamento legavi. Item dimito pro primoviatico faciendo contra sarracenos et inimicos fidei decem mille solidorum quod detur fratribus, nepotibus etconsanguineis meis cum equis et armis qui mori sint in partibus illis ad extimationem dictorum manumissorummeorum. Item dimito dicte domine Francisce uxori mee mille solidorum barchinonensium violari quos habeat etrecipiat omnibus diebus vite sue tantum quantum violarium duorum mille solidorum quod habeo et accipio superloco de Vallfogona ordinis Hospitalis durabit. Item dimito dicte domine Francisce uxori mee hospictium meum quodhabeo et possideo in civitate Terrachone vel hospitium quod habeo in villa de Vallfogona quodcumque ibi meliusplacuerit receptuendum omnibus diebus vite sue. Item dimito Petro Martini, cocho dicti domini archiepiscopi, ducentossolidorum barchinonensium. Item dimito Sanccie camerarie dicte domini infantisse in auxilium sui matrimonii, trecentossolidorum barchinonensium. Item dimito Ana Manote, de domo dicte domine infantisse, ducentos solidorumbarchinonensium. Item dimito Petro Jordani, scribe dicti domini archiepiscopi, ratione instrumentum qui michi clausit


podall 9-102020-2021 283

et fecit, quinquaginta solidorum barchinonensium. Residuum vero dictorum quinquaginta millium solidorum dictemonete volo et ordino quod distribuantur et dividantur amore Dei ad cognitionem dictorum manumissorum meorum.Cetera vero alia bona mea mobilia et immobilia habita et habenda et iura universa michi pertinentia et pertineredebentia quomodo ubique sint vel ubicumque dimito predicto Gonsalbo filio meo et ipsum michi heredem universaleminstituo, volens et ordinans quod dictus Gonçalbus filius et heres meus det et dare teneat illud quod condecenserit dandi ad maritandum Beatricem filiam meam spuriam ut possit ducere maritum. Et hoc facio coram infrascriptistestibus que omnia volo valere non preiudicando in aliquo predicto testamento meo vel ultime mee voluntati. Actumest hoc Vº kalendas augusti anno Domini · Mº · CCCº · XLº · octavo. S + num Blasii de Morello predicti qui hecconcedo, laudo et firmo. Testes huius rei sunt Petrus Martini de Biscarra, scutiferus dicti archiepiscopi Terrachone,Petrus Martini de Garval et Romeus de Vinyals.

Sig + num mei Bernardi de Montellis, rectori Spelunche Francolini et notarii publici eiusdem qui hec scripsi cumliteris rasis et emmendatis in XIIª linea ubi dicitur ‘Gonsalbus’ et in XVIIIª linea ubi dicitur ‘barchinonensium’ etin XXIª linea ubi dicitur ‘mulum’ et clausi die et anno predictis.

31350, febrer, 8L’escultor Bernat de Montllé promet als jurats i sagristants del Vilosell que els hi farà una imatge de Santa Maria

amb dos àngels similar o millor que la de l’església de Vinaixa pel preu de dotze lliures.O : perdutA: còpia matriu a l’Arxiu Històrica Arxidiocesà de Tarragona, fons notarial del Vilosell, manual núm. 8 (1348-

1350), fol. 100v.

[Noverint universi] quod ego Bernardus de Molle, habitator Spellunche de Francolino, per me et cetera cumhoc presenti publico instrumento firma ac sollempni stipulatione promito et convenio vobis Petro Segura, RaimundoDuch et Guillelmo Olerii, juratis et Jacobo Gaçoll et Guillelmo de Saranyana, sacristanis de Velosello et toti universitatiipsius loci et uniquique vestrum quod ego faciam et operabor quandam ymaginem beate Marie cum duobus angelis,tali vero conditione quod ego scindam lapides ad opus dictarum imaginum et vos habeatis deportare dictos lapidesad dictum locum de Velosello; et ibidem ego operabor ipsas ymagines et perficiam totaliter cum deauratione etaliis neccessariis, iuxta operatione illarum similium loci de Avinaxia et etiam melius, iuxta sciencia nostra, nichil tamenin eisdem diminuendo, secundum illas; et dabitis michi ·XII· libras pro satisfactione et laboribus. Quod dictum opusimplevero de presenti die ad quindecim dies ante festum Pentecostes. Et nos jurati et sacristani predicti promitimusdicto Bernardo de Molle, nomine nostro et totius universitatis predicte, quod incontinenti cum vos diminueritis dictoslapides et nos deportaverimus nostris propriis sumptibus ad locum predictum de Velosello, pro conficiendis ymaginibussupradictis, quod nos dabimus vobis quinquaginta solidos barchinonenses de quantitate predicta. Residuum veroipsius quantitatis predicte promitimus vobis et vestris solvere et dare vobis cum vos totaliter, secundum quod opusfuerit, perfeceritis dictum opus. Obligamus et cetera quilibet et cetera Renuntiamus et cetera.

ABCTestes Bernardus Canos et Guillelmus Dylla, Petrus Gassio et Petrus Canos.·VIº· idus februarii [anno ab Incarnatione Domini Mº · CCCº · XLº · IXº].

41353, juny, 14Rebut o àpoca signat per Bernat de Montllé pel preu d’un sepulcre realitzat per al noble Bernat d’Anglesola,

senyor de Miralcamp.O : AHNM, Clero, Bernardos, carpeta 2522, pergamí núm. 3

Sit omnibus notum quod ego Bernardus de Motle, habitator ville Superiore Spelunce Francolini, gratis et ex certascientia confiteor et in veritate recognosco vobis venerabili fratri Guillermo Oleri, monacho et bursario monasterii SancteMarie Populeti quod habui et numerando recepi a vobis centum quinquaginta solidos barchinonenses terni quos vostenebatis in comanda pro quadam sepultura venerabilis Bernardi dAngleola, domini de Miralcamp, sita in claustro dictimonasterii. unde renuntio omni exceptioni non habite, non recepte, numerando dicte peccunie et doli. Et faceo vobiset vestris hanc presentem apocham de soluto sive recepto. Quod est actum · XVIIIº · kalendas iulii anno Domini · Millesimo· CCCº · Quinuagesimo · tertio. S + num mei Bernardi de Motle predicti qui hoc laudo et firmo.

Testes huius rey sunt Raymundus de Bergua et Guillermus Vales.Sig + num mei Bartolomei de Benages, notarii publici Spelunce Francolini pro venerabili Bernardo de Montellis,

rectore eiusdem qui hoc scripsi et clausi.


podall 9-10 2020-2021284

51358, agost, 27, BarcelonaEl lloctinent de canceller en nom del rei Pere III mana al sotsveguer de Pallars que intervingui en l’incompliment

de Gerau Alemany de Toralla dels pactes jurats amb el seu difunt pare Ferrer Alemany de Toralla, dels quals enresulta perjudicada la vídua Beatriu.

O: perdutA: còpia registral a Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Reg. 694 f 200v-201r

Petrus [Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilioniset Ceritanie], fideli suo subvicario Pallariensis vel eius locumtenenti, salutem et gratiam. Suplex petitio pro parteBeatricis, uxoris Ferrarii Alamanni de Toralla, militis quondam, nobis exhibita continebat quod idem Ferrarius Alamannihabuit et recepit a dicta Beatrice in dotem tempore nuptiarum suarum viginti unum mille solidos barchinonesesquos una cum decem mille solidis pro sponsalitio seu augmento sibi assecuravit dictus Ferrarius Alamanni superomnibus bonis suis et specialiter super castris et locis suis Vallis de Benuy, scilicet, de Rinya, de Sarradell, de Speluncade Gradibus et de Spelunca Longa et super hominibus et mulieribus inibi habitantibus et habitaturis et super iuribuset redditibus eorundem, volens dictus Ferrarius Alamanni quod casu restituende dotis eadem Beatrix per se et suosteneret castra seu loca eadem potenter ut sua donec in dictis dote et sponsalitio esset sibi integre satisfactum proquibus complendis et firmius attendendis fecit dictus Ferrarius Alamanni dictorum castrorum sive locorum homineseidem Beatrici sacramento et homagio cum instrumento publico obligari. Continebat insuper eadem petitio quodtempore videlicet quod dictus Ferrarius Alamanni hereditaverit dictum filium suum de omnibus bonis suis retinuitsibi idem Ferrarius Alamanni quod in obitu suo posset de viginti mille solidis dicte monete testari et suas facerevoluntates, ad quodquidem assecuramentum et ad quam retentionem Geraldus Alamanni predictus eiusdem FerrariiAlamanni filius prestitit suum assensum ut ponitur et sub sacramento et homagio hac de causa ut fertur prestititsper eundem promisit nunquam contrafacere vel venire. Cumque dictus Geraldus Alamanni sue promissionis oblitusut dicitur, post mortem patris sui iamdicti occupaverit et occupata teneat dicta castra seu loca et illorum redditusatque iura et dilatet imo potius deneget dictos viginti unum mille solidos per dictum Ferrarium Alamanni ut preferturretentos et in testamento suo dispositos solvere ut tenetur hominesque ipsorum castrorum sive locorum immemoresfidei per eos dicte Beatrici ut dictum est supra promisse et per eos prestiti iuramenti obedierint ac de presentiobediant Geraldo Alamanni prefato in eiusdem Beatricis dispendium et retentionis sive dispositionis Ferrarii Alamannipretracti iniuriam evidentem fueritque pro parte Beatricis iamdicte, tam nomine proprio quam manumissorio Alamandieiusdem a nobis humiliter postulatum ut faciendo dicta loca per vos realiter et cum exercitibus si expediens fueritoccupari et Beatrici eidem tradi atque deliberari dictum Geraldum Alamanni necnon homines dictorum castrorumsive locorum ad servandum iuramentum et homagium per eos et unumquemque ipsorum ut predicitur prestitacompelli facere ex iustitie debito dignaremur. Idcirco, nos postulationi ipsi annuentes benigne vobis dicimus etmandamus quatenus visis et recognitis instrumentis de quibus supra mentio fit ac vocatis qui fuerint evocandi faciatissuper premissis complementum iustitie expedite. Procedendo quidem in predictis breviter, simpliciter, summarie etde plano ac sine litte, prout de iure et ratione et secundum constitutiones Catalonie fuerit faciendum. Et taliteretiam quod propter defectum iustitie in vobis repertum non oporteat Beatricem prefatam ad nos recurrere iterato.Datum Barchinone XXVII die augusti anno a Nativitate Domini · Mº · CCCº · L · octavo. Petrus cancellarius.

Petrus de Tarrega, ex petitione provisaper tenentemlocum cancellerie in consilio.

61362, gener, 18, BarcelonaEl rei Pere, mitjançant provisió del tresorer, encomana a Ramon Cadolla, de Tremp, el coneixement del plet existent

entre Beatriu i el fill del seu difunt marit Ferrer Alemany de Toralla.O: perdutA: còpia registral a Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Reg. 708 ff 154v-155r

Petrus [Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilioniset Ceritanie], fideli nostro Raymundo Cadolla, habitatori ville Trempi, salutem et gratiam. Intelleximus quod FerrariusAlamanni de Toralla, quondam miles comitatus Pallariensis, tempore quo hereditavit Geraldum Alamanni, filiumsuum, de universis et singulis bonis et iuribus suis certas conditiones in instrumento hereditamenti inde facti adiecit,videlicet, quod loca de la Spluga de Banuy, de Sarradello, de Erinya, de Gradibus et de Spelunca Longa, episcopatusUrgelli, que idem Ferrarius Beatrici uxori sue secunde pro dote quam sibi tempore nuptiarum atulerat quorumlocorum homines iuramentum et homagium prestiterant ipsi Beatrici de perendo sibi casu quo restitutio ipsius dotis


podall 9-102020-2021 285

locum vendicaret remanerent ipso hereditamento non obstante pro dicta dote ipsi Beatrici penitus obligata quodqueGeraldus ipse non posset aliquod in ipsis locis habere dominium quousque eidem Beatrici esset in dicta dote plenariesatisfactum et quod ipse Ferrarius posset testari de viginti mille solidis et de omnibus bonis mobilibus que ipseFerrarius haberet ubicumque in quibusvis locis suis tempore mortis sue et quod Geraldus ipse non posset tenerecastra seu loca predicta quousque dictos viginti mille solidos et omnia bona mobilia predicta manumissoribus dictipatris sui integre tradidisset. Quodque si dictus Geraldus infra tres annos a die obitus dicti patris sui inantea computandosnon exsolverent quantitates easdem ac bona mobilia predicta eisdem manumissoribus liberaret voluit Ferrarius ipsequod dicta Beatrix ac manumissores Ferrarii eiusdem castra predicta possent vendere pro preciis et illis personisquibus vellent ipsaque pretia sibi retinere quousque in dote et aliis que Ferrarius predictus pro anima sua daridisposuerat esset plenarie satisfactum quas conditiones et pacta dictus Geraldus iuravit attendere et complere etob maiorem tuitionem homagium inde presitit ore et manibus comendatum. Et si contra faceret voluit idem Geralduspro bausatore, falso et proditore haberi et quod de eis non posset se aliquatenus excusare. Et nichilominus in penamdecem mille solidorum acquirendorum dicto Ferrario patri suo incidere voluit pro qualibet vice qua predictis aliquatenuscontrairet. Verum cum Geraldus ipse fidem suam minime verens interrumpere ac homagium violare predictum suesalutis immemor in contemptum nostre regie dicionis nulla iusta causa precedente dictam Beatricem novercam suampossessionem castrorum ipsorum et fructuum inde provenientium non fuerit veritus spoliare recusaveritque et recusetmanumissoribus ipsius patris sui dictos viginti mille solidos exsolvere ac bona mobilia omnia ut pretangitur tradereeisdem quavis extiterit legitime requisitus nostramque no deceat magestatem regiam talia sub conniventia pertransire.Idcirco, nobis cui iam alias negotium huiusmodi binis nostris literis decidendum comisimus dicimus, comitimus etmandamus quatenus de predictis inquiratis diligentissime veritatem quantum tangit violationem iuramenti et homagiipredictorum. Et ipsa recepta eandem nobis clausam et sigillatam mitere procuretis ad hoc, ut nos pro tam graviexcessu dictum Geraldum punire possimus taliter quod sibi ad penam ac ceteris similia volentibus attemptare transeatad terrorem. Nos, enim, vobis super predictis omnibus et singulis vices nostra comitimus cum presenti per quamvobis districte precipimus ut in comissionibus per nos vobis factis super negotio huiusmodi sic breviter, omni litecessante, ad exactionem dictarum penarum et alias rigide procedatis sola facti veritate attenta maliciis et difugiisresecatis omnibus quod dicta Beatrix que vidua est queque per nos defendi debet in iure suo et utique manumissorespredicti ius eorum celeriter assequantur dictumque Geraldum pro tanta audatia et presumptione merito puniantur.Quantum nos insuper mandamus de certa scientia et expresse vicario et subvicario Ilerde et Pallariensis et utiqueeorum ceterisque officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod vobis super predictis prestent auxilium,consilium et favorem tociens quociens inde fuerint requisiti sub pena nostre gratie et mercedis. Datum BarchinoneXVIIIª die ianuarii anno a Nativitate Domini Millesimo · CCCº · LXº · secundo. Berengarius Prats.

Bernardus Michaelis ex provisione facta per thesaurariumvideat tamen ipse antequam expediatur. Probatum.

7

1362, abril, 8, ValènciaEl rei Pere III, mitjançant el regent de la Cancelleria, encomana al jurista Berenguer de Morera la causa entre

Beatriu i el fill del seu difunt marit Ferrer Alemany de Toralla.O: perdutA: còpia registral a Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Reg. 710 fol. 67r

Petrus [Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilioniset Ceritanie], fideli nostro Berengario de Morario, jurisperito Podiiceritani, salutem et gratiam. Cum de omnibuset singulis causis seu questionibus motis seu movendis inter Beatricem, uxorem Ferrarii Alamanni de Toralla quondam,ex una parte, et Geraldum Alamanni de Toralla, domicellum filium dicti Ferrarii, ex altera, ratione quorundam locorumpredicti Ferrarii Alamanni de quibus iamdicta Beatrix a dicto Geraldo Alamanni asserit fore expoliatam et aliis etiamquibusvis rationibus sive causis per vos infra tamen vicariam Pallariensis cognosci providerimus et velimus, ideo,vobis dicimus et mandamus quatenus vocatis evocandis resumptisque quibusvis processibus super predictis coramquibuscumque personis habitis quos vobis tradi iubemus de predictis omnibus infra vicariam predictam cognoscatiset super eis faciatis et decernatis quod de iure et ratione inveneritis faciendum. Nos enim vobis super predictisomnibus et singulis cum dependentibus, emergentibus et connexis per presentes plenarie comittimus vices nostras.Datam Valentie · VIIIª · die aprilis anno a Nativitate Domini · Mº · CCCº · LXº · secundo. Guillermus de Palou.

Petrus de Gostemps, ex petitioneprovisa per regentem cancellariam.


podall 9-10 2020-2021286

81362, setembre, 6, BarcelonaEl rei mana que els deu mil sous que el difunt i porter seu Blas de Morella deixà per anar contra els sarraïns

siguin entregats al seu porter Pere de Sos.O: perdutA: còpia registral a Arxiu Reial de Barcelona, Cancelleria, Reg. 1338 fol. 48r

En Pere, [per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de Còrcega e comte deBarchinona, de Roselló e de Cerdanya], al feel porter nostre en Pere de Sos, salut e gràcia. Cum lo religiós e amatnostre l’abat de Poblet e en Berenguer dez Puyol, cavaller, marmassors del testament d’en Blascho de Morello, porternostre ça enrere, haiean fet actor e procurador lur vos a demanar e reebre decem mille solidos barchinonensesd’en Francesch Alayan e d’en Jacme de Bordell de la vila de Montblanch los quals lo dit Francesch Alayan ten endeposit de la dita marmessoria per ço a suplicació dels dits marmessors e per deute de justícia a vos dehim, comaname manam que si·lls demuntdits no us volien liurar la dita moneda per letres del dits marmessors que en aquellcas vos forsets los demuntdits o aquell en poder del qual és la dita quantitat en persones en béns a dar e liurara vos la dita quantitat e a pagar totes messions que vos haguessets fetes per aquesta rahó. Manans ab la presental batle de la dita vila e a tots altres officials nostres o a lurs lochstinent que vos sobre los dits affers donen consell,favor e aiuda tantes vegades quantes per vos ne seran requests. Dada en Barchinona a VI dies de setembre enl’any de la Nativitat de Nostre Senyor · M · CCC · LX ·II · Eximenus Sancii

Ferrarius de Magarola mandato regio facto in consilio per thesaurarium. Probata.


Aproximació a la personalitat artística de Bernat de Montllé i ...portada p el mestre Renard,...

Documents

Transcript of Aproximació a la personalitat artística de Bernat de Montllé i ...portada p el mestre Renard,...