Aprovat inicialment pel conseller de Territori i Sostenibilitat en ......Bages forma part de la...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC AEROPORTUARI AERÒDROM BARCELONA / BAGES

UBBU ARQUITECTURA, S.L.P.

ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS

1. Estudi meteorològic i orogràfic

2. Anàlisi de l’espai aeri i procediments de vol

3. Servituds aeronàutiques de l’aeròdrom

4. Nombre d’opercions i aeronaus de disseny

5. Anàlisi de les capacitats i necessitats dels subsistemes aeroportuaris

6. Salvament i extinció d’incendis

7. Criteris aeronàutics de disseny

UBBU ARQUITECTURA, S.L.P.

Aprovat inicialment pel conseller de Territori i Sostenibilitat en data 28 d'agost de 2015. El secretari de la Comissió de la Política Territorial i Urbanisme de Catalunya

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC I AEROPORTUARI

AERÒDROM Barcelona-BAGES

ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS

JUNY 2015


PLA DIRECTOR URBANÍSTIC AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM DE BARCELONA-BAGES - ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS

1

LLISTAT DE FIGURES 1

LLISTAT DE TAULES 1

1. ESTUDI METEOROLÒGIC I OROGRÀFIC 2

1.1. Introducció 2

1.2. Orografia 2

1.3. Temperatura 4

1.4. Precipitacions 6

1.5. Vents 8

1.6 Visibilitat i sostres de núvols 11

1.7 Humitat relativa 13

2. ANÀLISI DE L’ESPAI AERI I PROCEDIMENTS DE VOL 14

2.1. Introducció 14

2.2. Compatibilitat de l’espai aeri 14

2.3. Aeròdroms, heliports i camps d’ultralleugers 16

2.4. Procediments de vol 19

2.5. Conclusions 19

3. SERVITUDS AERONÀUTIQUES DE L’AERÒDROM 21

3.1. Introducció 21

3.2. Superfícies limitadores d’obstacles 21

3.3. Servituds de les instal·lacions radioelèctriques 23

3.4. Servituds de l’operació d'aeronaus 23

3.5. Vulneració de les servituds aeronàutiques pel terreny 23

3.6. Obstacles 24

3.7. Limitacions a establir 24

4. NOMBRE D’OPERACIONS I AERONAUS DE DISSENY 25

4.1. Nombre d’operacions 25

4.2. Característiques tècniques d’aeronau de disseny 25

5. ANÀLISI DE LES CAPACITATS I NECESSITATS DELS SUBSISTEMES DEL MOVIMENT

D’AERONAUS I D’ACTIVITATS AEROPORTUÀRIES I ACCESSOS 26

5.1. Aviació general i corporativa. 26

5.2. Helicòpters 27

5.3. Paracaigudisme i manteniment d’aeronaus. 27

6. SALVAMENT I EXTINCIÓ D’INCENDIS (SSEI) 28

6.1. Agent extintor 28

6.2. Equip de salvament 28

6.3. Vehicle 28

7. CRITERIS AERONÀUTICS 29

7.0. Publicació AIP 29

7.1. Clau de referència 29

7.2. Configuració 29

7.3. Restricció i eliminació d’obstacles 32

7.4. Operacions d’aeronaus 32

7.5. Categoria OACI d'aeronaus per l’aterratge 33


PLA DIRECTOR URBANÍSTIC AEROPORTUARI DE L’AERÒDROM BARCELONA-BAGES - ESTUDIS JUSTIFICATIUS AERONÀUTICS

EJA - 1

Llistat de figures FIGURA 1: MAPA DE L’ÀREA DEL PLA DE BAGES. FONT: ORIOL OMS. ........................................................................................... 3 FIGURA 2: GRÀFIQUES DE TEMPERATURES I GLAÇADES. ESTACIÓ U4 (CASTELLNOU DE BAGES) ANY 2009 ................................ 4 FIGURA 3: GRÀFIQUES DE TEMPERATURES I GLAÇADES. ESTACIÓ U4 (CASTELLNOU DE BAGES) ANY 2010 ................................ 4 FIGURA 4: GRÀFIQUES DE TEMPERATURES I GLAÇADES. ESTACIÓ U4 (CASTELLNOU DE BAGES) ANY 2011 ................................ 5 FIGURA 5: GRÀFIQUES DE TEMPERATURES I GLAÇADES. ESTACIÓ U4 (CASTELLNOU DE BAGES) ANY 2012 ................................ 5 FIGURA 6: GRÀFIQUES DE TEMPERATURES I GLAÇADES. ESTACIÓ U4 (CASTELLNOU DE BAGES) ANY 2013 ................................ 6 FIGURA 7: DADES DE L’ESTACIÓ U4 (2009) ................................................................................................................................... 8 FIGURA 8: DADES DE L’ESTACIÓ U4 (2010) ................................................................................................................................... 8 FIGURA 9: DADES DE L’ESTACIÓ U4 (2011) ................................................................................................................................... 8 FIGURA 10: DADES DE L’ESTACIÓ U4 (2012) ................................................................................................................................. 8 FIGURA 11: DADES DE L’ESTACIÓ U4 (2013) ................................................................................................................................. 9 FIGURA 12: PERCENTATGES ABSOLUTS D’ENREGISTRAMENTS DE VENT AMB VELOCITAT SUPERIOR A 3 KT ................................. 10 FIGURA 13: PERCENTATGES ABSOLUTS D’ENREGISTRAMENTS DE VENT AMB VELOCITAT SUPERIOR A 10 KT ............................... 10 FIGURA 14: PERCENTATGES ABSOLUTS D’ENREGISTRAMENTS DE VENT MÀXIM, DIÜRN I VELOCITAT SUPERIOR A 15 KT ............. 11 FIGURA 15: PERCENTATGES DE VISIBILITAT. FONT: SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA. XOM BA039 ............................. 12 FIGURA 16: PERCENTATGES DE DIES DE BOIRA, BOIRINA I CALITJA. FONT: SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA. ................ 12 FIGURA 17: SECTORITZACIÓ DE L’ESPAI AERI A LA PENÍNSULA IBÈRICA EN FIR. FONT: AIP ....................................................... 14 FIGURA 18: DETALL DE LA CARTA DE CIRCULACIÓ VISUAL DEL TMA DE BARCELONA. FONT: AIP ............................................ 15 FIGURA 19: AEROVIES A L’ESPAI AERI CIRCUMDANT FONT: AIP ................................................................................................. 16 FIGURA 20: CARTA D’AERÒDROMS PÚBLICS. FONT: AIP ............................................................................................................. 16 FIGURA 21: CARTA D’AERÒDROMS RESTRINGITS. FONT: AIP ...................................................................................................... 17 FIGURA 22: CARTA D’HELIPORTS RESTRINGITS. FONT: AIP ......................................................................................................... 18 FIGURA 23: CARTA D’APROXIMACIÓ VISUAL A LEMS ................................................................................................................. 20 FIGURA 24: AFECTACIÓ SLO ALS TERMES MUNICIPALS ............................................................................................................... 22 FIGURA 25: ESQUEMA DE LES SUPERFÍCIES LIMITADORES D’OBSTACLES DE L’AERÒDROM PER A CLAU 1. ................................... 23 FIGURA 26: CROQUIS D’OBSTACLES ............................................................................................................................................. 24 FIGURA 27: ESTAT ACTUAL .......................................................................................................................................................... 26 FIGURA 28: CROQUIS 1 ................................................................................................................................................................. 26 FIGURA 29: CROQUIS 2 ................................................................................................................................................................. 27 FIGURA 30: CROQUIS 3 ................................................................................................................................................................. 27 FIGURA 31: CROQUIS DE LA PISTA DE L’AERÒDROM DE BARCELONA-BAGES .............................................................................. 31 FIGURA 32: DISTÀNCIES D’ENLAIRAMENT EN CONDICIONS ESTÀNDARD DE DIVERSES AERONAUS. FONT: EUROCONTROL I LLOCS

WEB DELS FABRICANTS. ...................................................................................................................................................... 32

Llistat de taules TABLA 1: ESTACIONS METEOROLÒGIQUES DEL BAGES. FONT: SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA ...................................... 2 TAULA 2: ESTACIÓ U4. RESUM DE L’ANY 2009. ............................................................................................................................ 4 TAULA 3: ESTACIÓ U4. RESUM DE L’ANY 2010. ............................................................................................................................ 4 TAULA 4: ESTACIÓ U4. RESUM DE L’ANY 2011. ............................................................................................................................ 5 TAULA 5: ESTACIÓ U4. RESUM DE L’ANY 2012. ............................................................................................................................ 5 TAULA 6: ESTACIÓ U4. RESUM DE L’ANY 2013. ............................................................................................................................ 6 TABLA 7: TEMPERATURES MITJANES MENSUALS (ºC) .................................................................................................................... 6 TABLA 8: MITJANA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES DIÀRIES (ºC) ............................................................................................... 6 TABLE 9: AFECTACIÓ DEL VENT EN FUNCIÓ DE LA VELOCITAT I DIRECCIÓ. FONT: SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA. ....... 9 TAULA 10: DADES DE VISIBILITAT. FONT: SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA ................................................................... 11 TAULA 11: DIES DE BOIRA, BOIRINA I CALITJA. FONT: SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA. ............................................... 12 TAULA 12: HUMITAT RELATIVA 2009-2013. FONT: METEO.CAT .................................................................................................. 13 TAULA 13: ESPAI AERI CLASSE G, SEGONS L’OACI. FONT: AIP .................................................................................................. 15 TAULA 14: AEROVIES PRÒXIMES A LEMS ................................................................................................................................... 15 TAULA 15: ZONES PROHIBIDES, RESTRINGIDES I PERILLOSES PROPERES A L’AERÒDROM DE BARCELONA-BAGES. FONT: AIP .. 18 TAULA 16: AIP ESPAÑA. ENR 5.1-1. WEF 16-DEC-10 ............................................................................................................ 18 TABLE 17: PUNTS DE NOTIFICACIÓ RECOMANATS LEMS ............................................................................................................. 19 TAULA 18: DIMENSIONS I PENDENTS DE LES SUPERFÍCIES LIMITADORES D’OBSTACLES EN L’ENLAIRAMENT. FONT: OACI ......... 21 TAULA 19: DIMENSIONS I PENDENTS DE LES SUPERFÍCIES LIMITADORES D’OBSTACLES EN L’ATERRATGE. FONT: OACI ............. 22 TAULA 20: DECLINACIÓ MAGNÈTICA. FONT: INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL ( WWW.IGN.ES). ............................................ 23 TAULA 21: INFORMACIÓ D’OBSTACLES ........................................................................................................................................ 24 TAULA 22: NOMBRE D’OPERACIONS ESTIMADES A L’AERÒDROM DE BARCELONA-BAGES. (1) ACTIVITAT PRINCIPAL. .............. 25 TAULA 23: ESTACIONALITAT INICIAL ESTIMADA ......................................................................................................................... 25 TAULA 24: AERONAUS DE DISSENY PER A CADA ACTIVITAT. ....................................................................................................... 25 TAULA 25: CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE L’AERONAU DE DISSENY PER A PARACAIGUDISME. ............................................. 25 TAULA 26: PRESSUPOST 1 ............................................................................................................................................................ 26 TAULA 27: PRESSUPOST 2 ............................................................................................................................................................ 27 TAULA 28: PRESSUPOST 3 ............................................................................................................................................................ 27 TAULA 29: CARACTERÍSTIQUES DELS AGENTS EXTINTORS. FONT: AESA .................................................................................... 28 TAULA 30: AGENT EXTINTOR DE L’AERÒDROM. .......................................................................................................................... 28 TAULA 31: CLAUS DE REFERÈNCIA D’AERÒDROM. FONT: DOC 9157 OACI ................................................................................ 29 TAULA 32: CARACTERÍSTIQUES DE LA PISTA ............................................................................................................................... 30 TAULA 33: TAULA DE CARACTERÍSTIQUES DE LA PISTA ACTUAL. ................................................................................................ 30 TAULA 34: TAULA DE DISTÀNCIES DECLARADES. ........................................................................................................................ 31 TAULA 35: PARÀMETRES SLO PER CODI 1 SENSE INSTRUMENTS ................................................................................................. 32 TAULA 36: RANG DE VELOCITATS EN EL LLINDAR DE PISTA PER A LES CATEGORIES A I B. FONT: DOC 8168 VOLUM I, OACI .... 33



EJA - 2

1. Estudi meteorològic i orogràfic

1.1. Introducció Objectiu L’objecte de l’estudi meteorològic i orogràfic és l’anàlisi i descripció de les condicions meteorològiques i orogràfiques de l’emplaçament on es troba situat l’aeròdrom de Barcelona-BAGES. Les condicions meteorològiques i orogràfiques tenen un paper clau en l’operació d’un aeròdrom, ja que condicionen i/o determinen els procediments de vol, la idoneïtat de l’orientació de la pista i els equipaments. Particularitzant en les característiques de la pista de vol, les variables meteorològiques tenen efectes en la longitud de la pista, els pendents transversals, el drenatge, les capçaleres d’utilització preferents, les superfícies limitadores d’obstacles i els procediments d’operació. Metodologia L’aeròdrom disposa d’una estació meteorològica que s’ha instal·lat l’any 2015 i que servirà per registrar les presents i futures mesures. Per aquesta raó, no disposa de de dades meteorològiques particulars dels últims 5 anys. L’anàlisi d’aquest document es realitza a partir de les dades de les estacions meteorològiques del BAGES del Servei meteorològic de Catalunya.

Comarca Codi Nom de l’EMA Altura del sensor de vent (m) X UTM (m) Y UTM (m) Altitud (m)

BAGES

WW Artés - 411758 4627681 278

U4 Castellnou de Bages 2/10 404351 4631852 507

R1 el Pont de Vilomara 10 406310 4617994 210

WN Montserrat 6 403211 4605711 916

CL Sant Salvador de Guardiola 10 397539 4614518 349

Tabla 1: Estacions meteorològiques del Bages. Font: Servei meteorològic de Catalunya

Concretament s’ha utilitzat l’estació de Castellnou (U4) ja que és pròxima a l’aeròdrom i disposa de dades del vent a 2 i 10m. Les variables recollides en aquests documents i exposades a l’estudi justificatiu són:

L’orografia

La temperatura

La pluviometria

Els vents

La visibilitat i sostre de núvols

La humitat relativa

1.2. Orografia L’aeròdrom està situat a la comarca del BAGES. El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. A les zones on no hi ha plegaments intensos, com és el cas de la comarca de Bages, les formes del relleu s'originen principalment per l'erosió diferencial; és a dir, per la resistència desigual de les roques a ser erosionades. Al Bages hem distingit els següents tipus de relleu: montserratí, tabular, de zones plegades, i el Pla de Bages. RELLEU MONTSERRATÍ L'originalitat morfològica que presenta la muntanya de Montserrat serveix de prototip de l'anomenat relleu montserratí. Sens dubte, els esvelts monòlits o agulles són les formes més espectaculars i característiques d'aquesta muntanya. Aquest relleu resulta de la interacció entre tres factors: el material, l'estructura i l'erosió. El material és el conglomerat (o pedra pinyolenca), caracteritzat per presentar còdols de diversa naturalesa i per ser, en conjunt, molt homogeni i força resistent a l'erosió. L'estructura ve determinada per una xarxa de fractures o diàclasis verticals que es creuen, tot individualitzant formes columnars. L'erosió, per efecte de l'aigua i del glaç, ha anat modelant i arrodonint aquestes formes columnars. Entre els conglomerats també hi ha algunes capes primes de roques més argiloses i fàcilment erosionables on creix la vegetació. Sovint, aquest nivells van relacionats amb la presència de balmes i coves. Al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com que els conglomerats presenten unes fractures més espaiades, el modelat erosiu dóna turons arrodonits, com per exemple el Montcau. EL PLA DE BAGES El pla de Bages, on hi ha l’aeròdrom, comprèn les planes extenses amb petits turons de la part central de la comarca, la més afectada per l'erosió. Aquestes planes sovint estan cobertes per sediments quaternaris de menys d'un milió d'anys, entre els quals destaquen les terrasses fluvials que són sediments dipositats pels rius quan corrien per nivells més alts que els actuals. Entre aquests sediments hi ha graves, però també sorres i llims.


http://ichn.iec.cat/Bages/hist-geologica/imatges%20grans/bages.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/geologia1.htm#montserrat

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/geologia1.htm#tabular

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/geologia1.htm#plegades

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/1R.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/geologia2.htm#conglomerat

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Cavall%20Bernat.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Cavall%20Bernat.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/geologia1.htm#coves

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/2R.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Pla%20de%20Bages.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/terrassa.htm


EJA - 3

Figura 1: Mapa de l’àrea del Pla de Bages. Font: Oriol Oms.

RELLEU DE LES ZONES PLEGADES El relleu de los zones plegades ve condicionat pel plegament que presenten els estrats. L'empenta tectònica pirinenca pressionant des del nord, combinada amb la plasticitat de la sal de la formació Cardona que es troba al subsòl, ha deformat els estrats de la meitat nord del Bages en violents plecs anticlinals que segueixen la direcció SO-NE, paral·lela als Pirineus. Als llocs on la deformació ha estat més intensa, les estructures anticlinals són complexes i tallades en falles, sovint amb desplaçaments importants. Als nuclis anticlinals posats al descobert per l'erosió afloren els sediments més antics, com és el cas de la sal a Cardona i dels guixos a Súria i a Santa Maria d'Oló. Des de l'extrem NO al SE de la comarca, es troba la seqüència següent de grans estructures anticlinals:

Anticlinal de Pinós i diapir de Cardona

Anticlinal nord de Súria

Falla de Migmón (Súria) i anticlinal de Balsareny

Anticlinal de Súria i falla del Tordell (Súria)

Anticlinal de Santa Maria d'Oló

Encavalcament del Guix (Sallent)

RELLEU TABULAR Aquest relleu resulta de l'erosió de zones poc deformades i es caracteritza pels vessants amb pendent pronunciat que culminen en superfícies poc inclinades. Es forma per l'alternança d'estrats tous als vessants (amb predomini de les lutites) i durs a les culminacions (amb conglomerats, gresos i, puntualment, calcàries). El millor exemple de relleu tabular és la zona sud-oest de la comarca (Cogulló de Cal Torre, Pòpia de Montgròs, Collbaix...).


http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Plegament.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/6m.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/guix-1.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/3r.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Coaner.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/migmon.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/tordell.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Olo.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Fallaguix.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/tabular.htm

http://ichn.iec.cat/Bages/geologia/Imatges%20Grans/Collbaix.htm


EJA - 4

1.3. Temperatura La comarca té un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental, la influència marítima és poc important degut a les serres que la separen del litoral. En general, el clima es caracteritza per uns hiverns freds i uns estius calorosos. Dins la mateixa estació de l’any, també hi ha diferència entre les temperatures del Pla de Bages i les temperatures de les serralades de la perifèria. Les gelades són més freqüents al pla que al Moianès. Els estius són més calorosos al pla que a les zones elevades.

Figura 2: Gràfiques de Temperatures i glaçades. Estació U4 (Castellnou de Bages) ANY 2009

DESCRIPCIÓ VALOR

Precipitació acumulada (PPT): 502.1 mm

Temperatura mitjana (TMM): 14.0 ºC

Temperatura màxima mitjana (TXM): 20.8 ºC

Temperatura mínima mitjana (TNM): 8.7 ºC

Temperatura màxima absoluta (TXX): 37.8 ºC ( 18/08/2009)

Temperatura mínima absoluta (TNN): -8.3 ºC ( 20/12/2009)

Taula 2: Estació U4. Resum de l’any 2009.


DESCRIPCIÓ VALOR










EJA - 5


DESCRIPCIÓ VALOR









DESCRIPCIÓ VALOR


Temperatura mitjana (TMM): 13,9 ºC

Temperatura màxima mitjana (TXM): 20,8 ºC

Temperatura mínima mitjana (TNM): 8,3 ºC

Temperatura màxima absoluta (TXX): 39,3 ºC ( 20/08/2012)

Temperatura mínima absoluta (TNN): -7.5ºC ( 03/02/2012)




EJA - 6


DESCRIPCIÓ VALOR

Precipitació acumulada (PPT): 518,6 mm

Temperatura mitjana (TMM): 13,3 ºC

Temperatura màxima mitjana (TXM): 20,0 ºC

Temperatura mínima mitjana (TNM): 8,0 ºC

Temperatura màxima absoluta (TXX): 35,1 ºC ( 27/07/2013)

Temperatura mínima absoluta (TNN): -4,9 ºC ( 26/02/2013)


Els mesos tradicionalment més freds de l’emplaçament estudiat són desembre, gener i febrer, amb temperatures mitjanes al voltant dels 0 ºC. Els mesos més càlids són juliol i agost, amb temperatures mitjanes sobre els 24 ºC. La normativa de l’OACI defineix la necessitat d’establir una temperatura de referència de l’aeròdrom, ja que aquest paràmetre és bàsic per al disseny i operació dels aeroports. Per a estimar la longitud de pista necessària per a cada

tipus d’aeronau es requereix realitzar correccions particularitzades amb l’altitud de l’aeròdrom, la temperatura de referència i els pendents longitudinals de la pista. Les correccions aplicades a la longitud de pista associades a la temperatura de referència són les més significatives, és per això que el seu càlcul és tan rellevant.

ANY JULIOL AGOST

2009 23.9 24.6

2010 24.9 23.2

2011 22.2 23.9

2012 23.3 25.4

2013 24.2 23.2 Tabla 7: Temperatures mitjanes mensuals (ºC)

ANY MES TEMPERATURA

2009 AGOSTO 32.7

2010 JULIO 32.5

2011 AGOSTO 31.3

2012 AGOSTO 33.1

2013 JULIO 32.3 Tabla 8: Mitjana de les temperatures màximes diàries (ºC)

Temperatura de referencia = 32ºC

Aquesta temperatura es defineix com la mitja mensual de les temperatures màximes diàries corresponents al mes més càlid de l’any i hauria de ser la mitjana d’observacions efectuades durant diversos anys. El mes amb la temperatura mitjana més alta és el Juliol o l’Agost, segons l’any, i la mitjana de les temperatures màximes en aquest mes (durant el període estudiat 2009-2013) és 32 ºC. Com a conclusió, l’emplaçament de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES està situat al Pla de Bages i experimenta unes temperatures fredes a l’hivern (mitjanes de 0 ºC) i caloroses a l’estiu (mitjanes de 24 ºC), amb una temperatura de referència de 32 ºC.

1.4. Precipitacions Les precipitacions són força irregulars. Al pla plou entre 500 i 600 mm anuals. Al Moianès, Montserrat i Sant Llorenç del Munt superen els 700 mm. Als termes municipals propers a la Segarra i Anoia (Fonollosa, Castellfollit, Aguilar,...) la pluviositat disminueix degut a la tendència continental de les comarques veïnes.



EJA - 7

Les màximes pluges s'enregistren a la tardor i a la primavera. Les de la tardor, de vegades, són molt fortes i poden provocar inundacions importants. A l'hivern i a l'estiu plou menys però es poden formar tempestes de caràcter local moltes vegades acompanyades de calamarsa que poden provocar danys greus a la pista de l’aeròdrom. Pluviometria La precipitació mitjana anual en el període d’estudi (2009-2013) és d’uns 550 mm, donant-se els màxims entre Març i Juliol i els mínims entre Desembre i Febrer, amb reduïdes possibilitat de precipitacions en forma de neu.

Nevades El pla de Bages és una zona on no hi ha nevades significatives.



EJA - 8

1.5. Vents L’anàlisi de vents és l’element meteorològic de més rellevància en el disseny i operació d’aeròdroms. En funció de la seva direcció i intensitat, el vent pot condicionar l’orientació de les pistes, que s’han d’ubicar a fi de que els vents creuats no suposin una interrupció en l’operativitat de l’aeròdrom. Per quantificar l’afecció dels vents transversals en l’aeròdrom s’ha de calcular el coeficient d’utilització per vents. Aquest és un paràmetre que avalua percentualment l’operativitat de les pistes en funció dels vents. A continuació, es presenta l’estudi de vents del PDUA a partir de les dades proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, que corresponen a mesures de velocitat i direcció del vent (24 mesures diàries) del període comprès entre el 2009 i el 2013, freqüència superior a les 8 mesures mínimes recomanades per la OACI.

Figura 7: Dades de l’estació U4 (2009)






EJA - 9


Les dades de vent ens serveixen per calcular el coeficient d’utilització1 de la pista. Aquest és el valor percentual

d’utilització de la pista, en circumstàncies normals, en el qual la component transversal del vent no impedeix

l’aterratge o l’enlairament de l’avió.

Segons la normativa internacional, en el cas d’avions amb longitud de camp de referència inferiors a 1200m, com és

cas, la component de vent transversal que s’ha considerat que impedeix la correcta operació és de 10 kt (19 km/h).

Coeficient d’utilització

Anàlisis a partir del valor mitjà de cada hora del dia en el període 2009-2013 de l’estació U4.

Direcció del vent Nombre de mesures

(>3 kt)

Percentatge absolut

(>3kt)

Nombre de mesures

(>10 kt)

Percentatge absolut

(>10kt)

N 1450 3.31% 0 0.00%

NNE 1389 3.17% 0 0.00%

NE 352 0.80% 0 0.00%

NEE 632 1.44% 68 0.16%

E 206 0.47% 5 0.01%

ESE 139 0.32% 1 0.00%

1 OACI DOC 9157 AN/901 Manual de disseny d’aeròdroms Part 1. Pistes. 3ª Edició 2006.

Direcció del vent Nombre de mesures

(>3 kt)

Percentatge absolut

(>3kt)

Nombre de mesures

(>10 kt)

Percentatge absolut

(>10kt)

SE 267 0.61% 0 0.00%

SES 435 0.99% 2 0.00%

S 4597 10.50% 89 0.20%

SSW 2907 6.64% 14 0.03%

SW 1749 3.99% 70 0.16%

SWW 3099 7.08% 610 1.39%

W 3325 7.59% 418 0.95%

WNW 1187 2.71% 16 0.04%

NW 561 1.28% 19 0.04%

NWN 222 0.51% 1 0.00%

Total 22517 51.43% 1313 3.00%

Table 9: Afectació del vent en funció de la velocitat i direcció. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Les dades demostren que l’aeròdrom està en una zona sense vents importants que puguin afectar l’operació de les

aeronaus. La meitat del temps el valor mitjà horari és inferior al 3 kt i aproximadament el 3% de les mesures indiquen

valors superiors als 10 kt en qualsevol direcció.

La gràfica següent mostra com en mitjanes horàries de vent superior a 3kt la direcció predominant és la Sud, que

significa vent transversal a la pista.



EJA - 10

Figura 12: Percentatges absoluts d’enregistraments de vent amb velocitat superior a 3 kt

Quan fem el mateix estudi per vents de velocitat igual o superior a 10kt, la direcció predominant és SWW-W, en la

direcció de la pista existent i en el sentit 28.

Figura 13: Percentatges absoluts d’enregistraments de vent amb velocitat superior a 10 kt

COEFICIENT D’UTILITZACIÓ OACI : 98%

A partir d’aquestes dades es pot justificar un valor del coeficient d’utilització per vent creuat d’aproximadament el 98%, molt superior al mínim recomanat per l’OACI (95%), justificant la correcta orientació de la pista existent. Un aspecte justificatiu de la correcta orientació de la pista és la coincidència en l’orientació de la pista amb el camp de vol de Sallent, a uns 2,66 km de LEMS.



EJA - 11

Coeficient d’utilització particular Pilatus PC-6 a LEMS

Anàlisis a partir del valor màxim de cada hora del dia en el període 2009-2013 de l’estació U4.

En aquest anàlisis particular tindrem en compte:

El valor instantani màxim de vent de cada hora.

Funcionament diürn, de 0800 a 2000, com és el cas de l’aeròdrom.

Component del vent transversal a partir de 15kt, segons fabricant per la Pilatus PC6.

A partir d’aquesta hipòtesis obtenim un resultat particular del coeficient d’utilització per vent creuat de l’aeròdrom

de Barcelona-BAGES del 95%.

Figura 14: Percentatges absoluts d’enregistraments de vent màxim, diürn i velocitat superior a 15 kt

1.6 Visibilitat i sostres de núvols

El paràmetre “visibilitat” és bàsic per a definir les necessitats d’equipaments per a poder realitzar operacions amb seguretat, dins els marges mínims establerts per l’OACI.

Tenint en compte que les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) no disposen de

cap sensor específic per mesurar variables de visibilitat, la informació disponible és la de l’observador de la Xarxa

d’Observadors Meteorològics (XOM) més proper, concretament l’ubicat a Manresa. Aquest XOM cada matí (0700

LT) fa l’observació de l’estat del cel i la visibilitat.

Visibilitat horitzontal

L’Annex 3 de l’OACI defineix la visibilitat horitzontal com la distància màxima a la que es pot veure i reconèixer un objecte de color negre de dimensions convenients, situat a prop del terra, sobre un fons brillant.

Visibilitat Nombre de dies Freqüència

percentual

Excel·lent (> 50 km) 29

94% Bona (10 a 50 km) 1037

Regular (1 a 10 km) 520

Dolenta (< 1 km) 50 6%

Molt dolenta (< 0,5 km) 55

TOTAL 1426 100%

Taula 10: Dades de visibilitat. Font: Servei Meteorològic de Catalunya



EJA - 12

Figura 15: Percentatges de visibilitat. Font: Servei Meteorològic de Catalunya. XOM BA039

Durant aquest període de 5 anys, la XOM també ha recollit els dies de boira, boirina i calitja. Aquestes dades es recullen en la Taula següent:

Meteorologia Visibilitat Humitat Nombre de dies

Boira < 1 km 90-100% 89

Boirina 1 a 10 km 80-90% 773

Calitja > 2 km < 80% 43

Taula 11: Dies de boira, boirina i calitja. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Figura 16: Percentatges de dies de boira, boirina i calitja. Font: Servei Meteorològic de Catalunya.

Analitzant les dades presentades, s’observa com en un 94% dels casos, els valors de visibilitat es mantenen superiors als 1.000 m. La visibilitat mínima requerida per a vol en VFR és de 5.000 m. El percentatge mitjà d’observacions de visibilitat horitzontal menor de 5.000 m no pot determinar-se correctament degut al rang de les dades proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No obstant, ja s’aprecia que les situacions de visibilitat insuficient són minoritàries, disposant d’un 63% dels dies amb excel·lent o bona visibilitat ( >10 km). L’estudi mostra que l’aeròdrom de Barcelona-BAGES té una satisfactòria visibilitat per l’operació visual (VFR) d’aeronaus. Visibilitat vertical

Un altre factor meteorològic que influeix en la disponibilitat per a ús de la pista durant la maniobra d’aproximació és l’altura de la part inferior de la capa de núvols sobre la superfície de l’aeròdrom, és a dir, el sostre de núvols. La distància de núvols mínima establerta en les Regles de Vol Visual és de 1.500 m en horitzontal i de 300 m en vertical. De núvols en podem tenir a tres nivells :

Alts : Entre els 5.500 i els 8.000m d'alçada . Són els Cirrus, Cirrocúmulus i Cirrostratus.

Mitjans: Entre els 2.500 i els 5.500m d'alçada. Són els Altocúmulus i els Altostratus.

Baixos: Entre els 0 i els 2.500m d'alçada. Són els Nimbostratus, Estratus, Cúmulus i Estratocúmulus. Els núvols de tempesta (Cumulonimbus) assoleixen des dels 0 m fins per sobre els 8.000 m d’alçada. No es disposa d’aquesta informació a la XOM de Manresa BA039.



EJA - 13

1.7 Humitat relativa La humitat relativa és una propietat física que afecta el rendiment dels motors de combustió i l’aerodinàmica de les aeronaus. Per poder conèixer com intervé en el aeròdrom es mostrem els valors de la humitat relativa recollits per l’estació meteorològica segons intervals de les 24 mesures diàries d’humitat relativa.

Humitat relativa (%) Nombre de mesures Percentatge

90-100 12381 28%

50-90 22949 52%

0-50 8447 19%

Taula 12: Humitat relativa 2009-2013. Font: meteo.cat

A l’aeròdrom Barcelona-Bages la humitat relativa és especialment heterogènia degut a la boira hivernal, amb un

valor mínim a l’estiu i màxim a l’hivern. El valor normalitzat de la humitat relativa de l’aeròdrom és del 72%, dins del

rang mitjà del territori de Catalunya.



EJA - 14

2. Anàlisi de l’espai aeri i procediments de vol

2.1. Introducció Objectiu En aquest estudi s’analitza i defineix l’espai aeri circumdant de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES per a avaluar-ne la seva compatibilitat aèria. Per a la realització d'aquest anàlisi, s’ha consultat la Publicació d’Informació Aeronàutica (AIP) des de la pàgina web d’ENAIRE, a data de 3 de Juny de 2015.

2.2. Compatibilitat de l’espai aeri

DADES DE L’AERÒDROM

Nom de l’aeròdrom Aeròdrom Barcelona-BAGES

Termes municipals Sant Fruitós de Bages

Província Barcelona

Coordenades del Punt de Referència Geogràfiques WGS-84: 41º 45’ 54” N ; 001º 51’ 45” E

Elevació pista 276 m

Orientació pista

Llindar 10: Geogràfiques WGS-84: 41º 45’ 56.92” N ; 001º 51’ 29.96” E

UTM: 4624405N 405102E ZONE:31T

Llindar 28: Geogràfiques WGS-84: 41º 45’ 52.36” N ; 001º 51’ 59.56” E

UTM: 4624255N 405784E ZONE:31T

Tipus d’operació Vol Visual (VFR)

Horari d’operació HJ (d’ortus a ocàs)

Observacions Hi ha un camp de vol d’ultralleugers proper.

Taula 10. Dades de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES.

Actualment, maig de 2015, s’ha iniciat l’activitat amb una estimació d’unes 4.000 operacions anuals, efectuades bàsicament per paracaigudisme. Espai aeri circumdant

L’aeròdrom i el seu volum d’influència associat es troben ubicats sota la Regió d’Informació de Vol FIR/UIR Barcelona.

Figura 17: Sectorització de l’espai aeri a la Península Ibèrica en FIR. Font: AIP

L’aeròdrom de Barcelona-BAGES es troba dins el TMA (Àrea de Control Terminal) de Barcelona, els límits verticals del qual són els nivells de vol FL 245 / 300 m AGL-AMSL. La classificació de l’espai aeri d’aquesta àrea és:

Classe C : FL 245 / FL 195

Classe D: FL 195 / MAX ALT VFR SECTOR

Classe G: MAX ALT VFR SECTOR / 300 m AGL-AMSL



EJA - 15

Figura 18: Detall de la carta de circulació visual del TMA de Barcelona. Font: AIP

Tal i com s’aprecia en la Figura 18: Detall de la carta de circulació visual del TMA de Barcelona. Font: AIP, l’aeròdrom

es troba al sector NE-N del TMA Barcelona. El límit vertical d’aquest sector visual és el FL80 (8.000 ft en condicions

atmosfèriques estàndard). Per tant, des dels 300 m AGL fins a la MAX ALT VFR SECTOR, que és el FL80, ens trobem

en un espai aeri classe G. L’espai aeri classe G és un espai aeri NO Controlat, on s’hi permeten tant vols IFR com VFR,

els quals reben informació de vol si es sol·licita. La següent taula resumeix les característiques dels espais aeris classe

G exposades a l’AIP.

Taula 13: Espai aeri classe G, segons l’OACI. Font: AIP

En quant a les Zones de Control (CTR), el TMA de Barcelona conté 4 CTR: Barcelona, Girona, Reus i Lleida. La més

propera, Barcelona, es troba a uns 90 km en línia recta de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES, per tant s’ha considerat

que no hi ha cap CTR a les proximitats de l’aeròdrom. Tampoc hi ha ATZ (Àrees de Trànsit d’Aeròdrom), que

protegeixen el trànsit als voltants dels aeròdroms controlats.

Identificació AWY Tram d’interferència Mínima altitud AWY

Rutes ATS inferiors

B-31 MAMUK - SABADELL FL 125

H-110 MAMUK-LATRO FL 75

Rutes RNAV Bàsiques

N-861 LATRO-CAVES FL 155

Taula 14: Aerovies pròximes a LEMS



EJA - 16

Figura 19: Aerovies a l’espai aeri circumdant Font: AIP

2.3. Aeròdroms, heliports i camps d’ultralleugers

En aquest apartat s’identifiquen els aeroports, aeròdroms i heliports a les proximitats de l’aeròdrom de Barcelona-

BAGES, gràcies a les cartes aeronàutiques més actualitzades de l’AIP espanyol. D’aquesta manera es pot analitzar la

seva incidència en els altres aeroports dels voltants en quant a les servituds o l’estructuració de l’espai aeri.

Figura 20: Carta d’aeròdroms públics. Font: AIP

Tal com es pot observar a la Figura, els aeròdroms públics més propers al de Barcelona-BAGES són:

Sabadell a 18.3 NM (34.0 km)

Barcelona- El Prat a 29.8 NM (55.1 km)

La Seu d’Urgell - Andorra a 40.0 NM (74.0 km)

Girona a 40.8 NM (75.6 km)

Reus a 49.0 NM (90.8 km)

Lleida-Alguaire a 59.9 NM (110.9 km) Com es pot observar, l’aeròdrom de Barcelona-BAGES queda allunyat de les àrees d’influència de la resta d’aeroports i aeròdroms públics i, per tant, no es produeixen incompatibilitats. Per altra banda, els aeròdroms i heliports restringits que es troben a l’entorn pròxim de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES són els que s’observen a les cartes següents.



EJA - 17

Figura 21: Carta d’aeròdroms restringits. Font: AIP

Aeròdroms restringits Distància (km) Distància (NM)

Calaf – Sallavinera (Barcelona) 25.5 13.8

Igualada – Òdena (Barcelona) 26.6 14.4

Cerdanya (Girona) 69 37.3

Alfés (Lleida) 104 56.2

Empuriabrava (Girona) 117 63.2

Benabarre (Osca) 122 65.9

Camps de vol

Sallent - Pla de Bages (Barcelona) 2.7 1.5

Moià – Les Humbertes (Barcelona) 19.5 10.5

Prat de Moià (Barcelona) 21 11.3

La Polleda - Gurb (Barcelona) 41 22.1

Folgueroles (Barcelona) 42 22.7

Tiurana (Lleida) 56 30.2

Sant Jaume / Tortellà (Camp de Vol de Tapioles) (Girona) 80.5 43.5

Mollerussa (Lleida) 85 45.9

Àger (Lleida) 95 51.3

Les Serres de Foixà (Girona) 98 52.9

Ordis (Girona) 99.5 53.7

Viladamat (Girona) 107 57.8

INCOMPATIBILITAT DE L’ESPAI AÈRI

El camp de vol de Sallent està situat a només 2,66 km de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES. Aquesta proximitat afecta

a les operacions i serà necessari establir uns procediment coordinats entre les dues infraestructures per poder

garantir la seguretat de les aeronaus.

Heliports

Donada la distància existent entre l’aeròdrom de Barcelona-BAGES i els heliports més propers, així com la baixa

activitat (esporàdica) que es produeix en qualsevol d'ells, no s'estima necessari realitzar cap anàlisi d'afectació més

enllà de la consideració dels circuits d'aproximació i enlairament de l’aeròdrom.



EJA - 18

Figura 22: Carta d’heliports restringits. Font: AIP

Zones especials

Zones Prohibides (LEP), Restringides (LER) i Perilloses (LED)

Les cartes de situació de les àrees prohibides, restringides i perilloses (documents ENR 5.1 i ENR 6.5-9 de l'AIP) ens

mostren les àrees a considerar en les rodalies de l'aeròdrom. Aquestes àrees estan controlades pel Ministeri de

Defensa i sobrevolar-les pot ser prohibit o restringit, permanent o temporalment, amb definició de límits superior i

inferior. Les més properes a l’aeròdrom de Barcelona-BAGES es troben recollides a la Taula següent.

Considerant les distancies a aquestes zones i la definició dels circuits d'aproximació i enlairament de l’aeròdrom de

Barcelona-BAGES, s'estima que aquestes àrees no resulten un perill directe per a les operacions, si bé han de tenir-

se en compte.

Zones LEP/LER/LED

Límits

superior /

inferior

Tipus de restricció

LER 112 Parc Nacional

d’Aigüestortes i Estany de Sant

Maurici (Lleida)

FL110 / GND

Prohibit sobrevolar excepte

aeronaus d’estat i vols per a la

conservació del Parc autoritzats per

l’Organisme Autònom de Parcs

Nacionals

LED 45 Manresa (Barcelona) 5.000 ft ALT /

GND

Exercicis d’aeroclub.

Diari: HJ.

LED46 Sabadell (Barcelona) 2.500 ft ALT /

GND

Exercicis acrobàtics d’aeroclub.

Diari: HJ

Exercicis de paraclub. MON: 1HR

PRIOR SR TO SS. Coordinació

amb SABADELL TWR.

LER101 Empordà N (Girona) 1.000 ft ALT /

GND Zona ecològica. Parc natural.

LER106 Empordà S (Girona) 1.000 ft ALT /

GND Zona ecològica. Parc natural.

Taula 15: Zones prohibides, restringides i perilloses properes a l’aeròdrom de Barcelona-BAGES. Font: AIP

El aeròdrom de LEMS disposa de una zona especial perillosa (LED) amb un volum de l’espai aeri delimitat per exercicis

de l’aeroclub. Actualment aquesta zona es destina a l’activitat paracaigudista.

IDENTIFICACIÓ i NOM - Límits laterals Límit superior

Límit inferior

Tipus de restricció i horaris

LED45 MANRESA (Barcelona)

414800N 0015100E; 414800N 0015500E; 414400N 0015500E; 414400N 0015100E;

414800N 0015100E.

5000 ft ALT

GND

Ejercicios de aeroclub / Flying club exercises.

Diario / Daily: HJ.

Taula 16: AIP ESPAÑA. ENR 5.1-1. WEF 16-DEC-10



EJA - 19

2.4. Procediments de vol

Els procediments de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES són visuals. Totes les operacions, tant d’aeronaus com

d’helicòpters, es realitzaran per pista amb un rodatge per plataforma fins al lloc d’estacionament un cop finalitzat

l’aterratge.

AERÒDROM SENSE SERVEI DE CONTROL

Aeròdrom privat d'ús restringit amb freqüent activitat paracaigudista. Per aeronaus no basades en l'aeròdrom és

necessari sol·licitar autorització prèvia via e-mail i amb 4 hores d'antelació a: [email protected]

La freqüència està només disponible per a comunicacions AIRE / AIRE.

ARRIBADES

Trànsit VFR amb destinació LEMS AD es mantindrà en la freqüència A / A. Entrarà a l’ ATZ per les rutes establertes

per integrar-se al circuit de trànsit d'aeròdrom, comunicant la seva posició en els punts de notificació recomanats.

S’haurà d'informar de l'entrada en el circuit de trànsit, entrada en base i entrada en final. En el cas d’accedit per S

(Sant Vicenç de Castellet) s’haurà de dirigir a W o E per accedit al circuit de trànsit.

SORTIDES

El trànsit VFR que desitgi abandonar l’ATZ notificarà les seves intencions en la freqüència A / A establerta, informant

de la ruta de sortida i el punt de referència a utilitzar.

FALLADA DE COMUNICACIONS

Les aeronaus amb fallada de comunicacions, accediran al camp de vol per les rutes W o E, mantenint 1500 ft AGL

MAX. Esperaran a l'Oest o l'Est de la pista, sense creuar-la, separant-se del possible trànsit de l'aeròdrom.

Posteriorment, s'integraran en el circuit de trànsit d'aeròdrom.

OBSERVACIONS

Coordenades geogràfiques i descripció dels punts de notificació recomanats de caràcter informatiu;

Punts de notificació recomanats

N 41 49.4 N 001 53.2E SALLENT

S 41 39.5 N 001 51.5E SANT VICENÇ DE CASTELLET

E 41 46.0 N 001 56.7E CENTRAL ELÈCTRICA

W 41 47.0 N 001 46.6E CALLÚS

Table 17: Punts de notificació recomanats LEMS

Instruccions o Procediments Especials

Les aeronaus amb destinació a LEMS procediran preferiblement des d’un dels punts de notificació recomanats i

s’integraran un dels vents en cua de les pistes 10/28.

No està permès sobrevolar la vertical de l’aeròdrom degut a l’activitat de paracaigudisme.

Aproximació

Les aeronaus a motor realitzaran el vent en cua de la pista 10/28 al nord del camp sense sobrevolar-la.

És responsabilitat dels pilots evitar col·lisions amb altres aeronaus i obstacles en la plataforma, carrers de rodatge i

pista.

2.5. Conclusions Una vegada analitzada la documentació aeronàutica sobre l'ordenació, estructuració, trànsit i control de l'espai aeri

a l'entorn de l'emplaçament de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES, així com la documentació cartogràfica de la zona,

es conclou que la infraestructura proposada és compatible amb l'espai aeri actualment vigent.


mailto:[email protected]


EJA - 20

Figura 23: Carta d’aproximació visual a LEMS



EJA - 21

3. Servituds aeronàutiques de l’aeròdrom

3.1. Introducció

L’objectiu d’aquest estudi és descriure les servituds d’aeròdrom – aquelles que és necessari establir per protegir les

maniobres aèries al voltant dels aeròdroms– definides pel Volum 1 de l’Annex 14 de l’OACI.

Per a les pistes de vol visual, l’OACI defineix les següents servituds de aeròdrom:

Superfície cònica

Superfície horitzontal interna

Superfície d’aproximació / d’ascens en enlairament

Superfícies de transició

Les superfícies limitadores d’obstacles es definiran per operacions visuals i clau 1.

3.2. Superfícies limitadores d’obstacles

L’objectiu de les superfícies limitadores d’obstacles (SLO) és descriure l’espai aèria al voltant de l’aeròdrom per

permetre l’operació segura de les aeronaus.

Superfície d’ascens en l’enlairament

Les àrees d’ascens en l'enlairament de la pista 10-28 comencen a 30 m de l'extrem de pista, mesurades

horitzontalment en el sentit de l'enlairament. Cadascuna d'aquestes àrees s'estén fins a una distància de 1.600 m.

La seva amplada és de 60 m. a l'origen, i s'eixamplen amb una divergència a cada costat del 10% fins a aconseguir

una amplària de 380 m.

Les superfícies d’ascens en l'enlairament coincideixen en planta amb l'àrea de pujada en enlairament. El pendent

d'aquestes superfícies és del 5% mesura sobre l’eix.

L'elevació emprada per a la construcció de la superfície de pujada en l'enlairament de la pista 10 és 273 m, que

correspon amb el punt més alt entre l'extrem de pista i la distància de 30 m. a partir del mateix, arrodonit al nombre

enter més proper.

Aplicant el mateix criteri, s'obté que l'elevació emprada per a la construcció de la superfície de pujada en

l'enlairament de la pista 28 és 277m.

PISTES D’ENLAIRAMENT

Superfície i dimensió Clau 1

D’ascens en enlairament

Longitud cara interior 60 m

Distància des de l’extrem de la pista 30 m

Divergència (a cada costat) 10%

Amplada final 380 m

Longitud 1.600 m

Pendent 5 %

Taula 18: Dimensions i pendents de les superfícies limitadores d’obstacles en l’enlairament. Font: OACI

Superfície d’aproximació

Les àrees d'aproximació de la pista 10-28, comencen 30 m abans dels llindars. Ambdues àrees comencen amb un

ample de 60 m. i s'estenen fins a una distància de 1.600 m. amb una divergència del 10% a cada costat. Així doncs,

les superfícies d'aproximació coincideixen en planta amb les àrees d’aproximació, i el pendent de cadascuna d'elles

és del 5 % mesura sobre l’eix. L'elevació emprada per a la construcció de la superfície d'aproximació de la pista 10

és 277 m, que correspon amb el punt més alt entre l'extrem de pista i la distància de 30 m. a partir del mateix,

arrodonit al nombre enter més proper.

PISTES D’ATERRATGE

Superfície i dimensió Clau 1 - Aproximació Visual

Cònica Pendent 5%

Alçada 35 m

Horitzontal interna Alçada 45 m



EJA - 22

PISTES D’ATERRATGE

Radi 2.000 m

Aproximació

Longitud cara interior 60 m

Distància des del llindar 30 m

Divergència (a cada costat) 10%

Primera secció Longitud 1.600 m

Pendent 5%

De transició Pendent 20%

Taula 19: Dimensions i pendents de les superfícies limitadores d’obstacles en l’aterratge. Font: OACI

Superfície de transició

Són els plans que uneixen les vores laterals de les superfícies d'aproximació i de la franja de la pista de vol, amb la

superfície horitzontal interna. El pendent de la superfície de transició mesurada en plans verticals perpendiculars a

l'eix de la pista corresponent, seguint el perfil de la pista, és del 20% per a les dues claus.


Aquesta superfície està continguda en un plànol horitzontal situat a 45 m sobre l'altitud del punt de referència de

l'aeròdrom. El límit exterior de la superfície és una circumferència de radi 2.000 m. el centre del qual se situa en la

vertical del punt de referència.

Superfície cònica

Aquesta superfície s'estén des de la vora de la superfície horitzontal interna i té un pendent ascendent cap a fora del

5 %. Els límits exteriors d'aquesta superfície estan continguts en un plànol horitzontal situat a 35 m sobre el punt de

referència.

Termes municipals afectats per les SLO

Figura 24: Afectació SLO als termes municipals

SANTPEDOR

SALLENT

SANT FRUITÓS DE BAGES

MANRESA



EJA - 23

Figura 25: Esquema de les superfícies limitadores d’obstacles de l’aeròdrom per a Clau 1.

3.3. Servituds de les instal·lacions radioelèctriques

L'aeròdrom de Barcelona-BAGES no disposa servituds de les instal·lacions radioelèctriques. En aquest aeròdrom les

operacions es realitzen de forma visual i les aeronaus es comuniquen mitjançant l'ús d'una freqüència comuna (123,5

MHz), i per tant, no es necessari establir cap servitud radioelèctrica.

3.4. Servituds de l’operació d'aeronaus

Constitueixen les servituds de l'operació d'aeronaus aquelles que és necessari establir per garantir les diferents fases

de les maniobres d'aproximació per instruments a un aeròdrom.

Actualment no existeixen maniobres d'aproximació per instruments a l'Aeròdrom de Barcelona-BAGES, realitzant-se

totes les aproximacions de manera visual, raó per la qual no s'estableix cap servitud de l'operació d’aeronaus.

3.5. Vulneració de les servituds aeronàutiques pel terreny

La declinació magnètica per al punt de referència utilitzat en el càlcul de les servituds aeronàutiques s'ha estimat

tenint en compte:

Taula 20: Declinació magnètica. Font: Instituto Geográfico Nacional ( www.ign.es).

Les servituds superfície de transició, superfície horitzontal interna i superfície cònica es troben vulnerades pel

terreny i/o pels elements que es troben sobre ell en algunes zones.

Les vulneracions del terreny es troben representades en els plànols mitjançant un ombrejat color vermell. Els

obstacles que vulneren les servituds s'agrupen i es representen en els plànols mitjançant un ombrejat color blau.



EJA - 24

En la següent taula s'indiquen tots els grups d'objectes que penetren les servituds, indicant les seves coordenades,

la servitud afectada, la magnitud de la vulneració i una descripció dels obstacles.

Serà necessari notificar i publicar en l'AIP Espanya aquestes vulneracions, a l'efecte del seu coneixement i

consideració per la navegació aèria en general. La publicació podrà ometre's si els obstacles es troben apantallats o

l'Autoritat Aeronàutica així ho estima convenient.

3.6. Obstacles

Indicador del lloc LEMS LEMS LEMS LEMS LEMS LEMS LEMS LEMS LEMS LEMS LEMS

Tipus de Punt OB OB OB OB OB OB OB OB OB OB OB

Designació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Descripció POSTE POSTE POSTE POSTE POSTE POSTE POSTE POSTE POSTE POSTE ARBOL

Latitud 41.462091

41.461896

41.461773

41.461626

41.461796

41.461578

41.461392

41.461208

41.461019

41.460790

41.455821

Longitud 1.495577

1.501313

1.503475

1.505959

1.511906

1.521431

1.523553

1.525394

1.531360

1.533922

1.512554

Exactitud horitzontal 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

Alçada ortomètrica 366 355 350 340 335 325 330 330 330 350 280

Exactitud alçada ortomètrica

3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3

Altura 50 50 50 50 50 50 50 50 50 50 15

Exactitud altura 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3

Taula 21: Informació d’obstacles

Figura 26: Croquis d’obstacles

3.7. Limitacions a establir

Servituds d'aeròdrom Decret 584/1972 i RD 1541/2003

El Decret 584/1972 de Servituds Aeronàutiques estableix en el seu Article Quart que l'espai sotmès a servituds

d'aeròdroms està delimitat per les superfícies d’ascens en enlairament, superfície d'aproximació, superfície de

transició, superfície horitzontal interna i superfície cònica, dins de les quals podrien prendre's una o més de les

següents mesures: restringir la creació de nous obstacles, eliminar els existents o senyalitzar-los.

El Reial decret 1541/2003 incorpora una modificació a l'Article Setè del Decret 584/1972 de servituds aeronàutiques,

indicant que cap nou obstacle podrà sobrepassar en altura els límits establerts per les superfícies anteriorment

definides, encara que es podrà autoritzar la construcció d'edificacions o instal·lacions en aquells casos en què, encara

superant-se aquests límits, els estudis aeronàutics requerits per l'autoritat aeronàutica civil o militar competent

acreditin que no es compromet la seguretat, ni queda afectada de manera significativa la regularitat de les

operacions d'aeronaus.

Apantallament

Així mateix, el Reial decret 1541/2003 indica que es podrà autoritzar la construcció d'edificacions o instal·lacions

quan es trobin apantallades per un altre existent, considerant-se que l'objecte està apantallat quan:

Es trobi situat per sota del pla que passa pel punt més elevat de l'obstacle que serveix d'apantallament i

forma un angle no menor de 10° amb el pla horitzontal que passa per aquest punt, independentment de la

direcció en què es trobi respecte a l'aeròdrom (excepte en el sentit contrari a la direcció del mateix), i una

distància, mesurada horitzontalment, no superior a 150 metres.

Es trobi situat dins del volum engendrat per la translació horitzontal del contorn de l'obstacle que serveix

d'apantallament, en sentit oposat al que es troba l'aeròdrom, i una distància horitzontal d'aquest obstacle,

no superior a 150 metres.



EJA - 25

4. Nombre d’operacions i aeronaus de disseny

4.1. Nombre d’operacions La companyia operadora de l’aeròdrom, BCN Sky Dive, té una previsió del nombre d’operacions actual (2015) i

màxim. Aquesta estimació s’ha realitzat a partir de l’activitat del primer mes d’operació i amb les hipòtesis basades

en l’experiència i el nombre d’operacions màxim desitjat.

Taula 22: Nombre d’operacions estimades a l’aeròdrom de Barcelona-BAGES. (1) activitat principal.

Temporada Mes Operacions

ALTA Juliol-Agost 600

NORMAL Març-Juny / Setembre-Octubre 333

BAIXA Novembre-Febrer 200

Taula 23: Estacionalitat inicial estimada

4.2. Característiques tècniques d’aeronau de disseny

Tipus d'activitat Aeronau de referència

Paracaigudisme PILATUS PC-6 PORTER

Vol ultralleugers (ULM) /aviació esportiva TECNAM P92 / CESSNA 172

Aviació general CESSNA 182 / CIRRUS SR22 / PIPER PA34 SENECA

Helicòpters ROBINSON R44

Aviació corporativa PILATUS PC-12

Taula 24: Aeronaus de disseny per a cada activitat.

Degut a que l’activitat principal de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES és el paracaigudisme, l’aeronau de disseny és la

PILATUS PC-6 Porter. Aquesta aeronau és una avió utilitari monomotor amb capacitat STOL (enlairament i aterratge

curt) dissenyat per la companyia suïssa Pilatus Aircraft. El primer vol va ser el 1959, les primeres versions del PC-6

utilitzaven motors de pistó mentre que les versions posteriors es basen en una turbohèlice.

Taula 25: Característiques tècniques de l’aeronau de disseny per a paracaigudisme.


https://ca.wikipedia.org/wiki/STOL

https://ca.wikipedia.org/wiki/Su%C3%AFssa

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilatus_Aircraft

https://ca.wikipedia.org/wiki/Turboh%C3%A8lice


EJA - 26

5. Anàlisi de les capacitats i necessitats dels subsistemes del moviment

d’aeronaus i d’activitats aeroportuàries i accessos

L’estat actual de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES està format per:

Pista

Plataforma

Hangar (amb capacitat per la Pilatus PC-6)

Centre d’operacions (CEOPS)

Figura 27: Estat actual

La configuració actual només permet l’hangaratge d’una aeronau del tipus de disseny. Per aquesta raó s’han analitzat

tres conceptes de desenvolupament corresponents a les diferents disciplines aeronàutiques que suporta l’aeròdrom.

Aviació general i corporativa.

Helicòpters

Paracaigudisme i manteniment d’aeronaus.

5.1. Aviació general i corporativa.

La primera ampliació estimada és d’estacionament i hangars per aviació general i/o corporativa. Consisteix en:

Ampliació de la plataforma (+85m). Tenint en compte l’amplada de 50m que té actualment, resulta una

superfície de 4.250m2.

Hangars: construcció de dos hangars de 20x75m amb capacitat per 10 aeronaus tipus TECNAM P92 o

CESSNA 172 d’aviació esportiva.

Carrer central de 30x75m equivalent a 2.250m2.

Pressupost estimat per l’ampliació

Carrer Paviment 2.250 m2 10€/m2 €22.500

Plataforma Senyalització 4.250 m2 5€/m2 €21.250

Hangars Aviació esportiva 3.000 m2 100€/m2 €300.000

TOTAL CRITERI 1 €343.750

Taula 26: Pressupost 1

Figura 28: Croquis 1



EJA - 27

5.2. Helicòpters

La primera ampliació estimada és d’estacionament i hangars per helicòpters. Consisteix en:

Ampliació de la plataforma (+85m). Tenint en compte l’amplada de 50m que té actualment, resulta una

superfície de 4.250m2.

Hangars: construcció d’un hangar de 25x25m amb capacitat per un 2 helicòpters.

Carrer de 60x25m equivalent a 1.500m2.



Plataforma Senyalització 4.250 m2 5€/m2 €21.250

Hangar Helicòpters 625 m2 100€/m2 €62.500




5.3. Paracaigudisme i manteniment d’aeronaus.

La primera ampliació estimada és d’estacionament i hangars per aeronaus de paracaigudisme i manteniment

d’aeronaus. Consisteix en:

Hangar A: construcció d’un hangar de 40x20m amb capacitat per una PILATUS PC-6 i una CESSNA 208

CARAVAN.

Hangar B: construcció d’un hangar de 30x20m amb capacitat pel manteniment d’aeronaus (CAMO).

Carrer equivalent a 5.600m2.



Hangar A Paracaigudisme 800 m2 100€/m2 €80.000

Hangar B CAMO 600 m2 100€/m2 €60.000






EJA - 28

6. Salvament i extinció d’incendis (SSEI)

Per determinar quin nivell de protecció i equipament ha de disposar l’aeròdrom en termes del Servei de Salvament

i Extinció d’Incendis (SSEI), la normativa estatal de la AESA proposa uns mitjans mínims d’ús exclusiu de l’aeròdrom

per ús restringit. La normativa internacional OACI és obligatòria únicament per les instal·lacións d’ús públic.

6.1. Agent extintor Agent extintor principal

Equip de producció d’escuma amb un mínim de 90 L d’aigua per la producció d’escuma de nivell d’eficàcia OACI B,

amb un règim de descàrrega de 60 L/min.

Agent extintor complementari

Extintor de 14 kg de pols ABC o 25 kg de CO2.

Escuma d’eficàcia nivell B Agents complementaris

Aigua (L) Règim descàrrega (L/min) Productes químics (kg)

90 60 14

Taula 29: Característiques dels agents extintors. Font: AESA

Segons el punt 9.2.11 de l’Annex 14 de la OACI, per a les categories d'aeròdrom 1 i 2 fins al 100 per cent de l'aigua

pot estar substituït amb agent complementari.

A l'efecte de la substitució d'agent, 1 kg d'agent complementari s'han de prendre com a equivalent a 1,0 L d'aigua

per producció d'una escuma d'eficàcia de nivell A.

Nota 1.- Les quantitats d'aigua especificat per a la producció d'escuma es basen en una taxa d'aplicació de:

8,2 l / min / m2 per una escuma d'eficàcia de nivell A,

5,5 L / min / m2 per a un nivell de rendiment reunió d'escuma B i

3,75 L / min / m2 per a una escuma de rendiment C.

Tenint en compte les característiques de l’aeròdrom, l’aeronau de disseny i el personal de la companyia operadora,

es pot considera interessant la necessitat de substituir el 100% de l’extintor principal per complementari. La raó

principal és que un equip de producció d’escuma requereix una manteniment, una familiarització i un personal

format.

Extintors pols ABC (kg)

(1,5*90) + 14 = 149

Taula 30: Agent extintor de l’aeròdrom.

6.2. Equip de salvament L’aeròdrom disposarà com a mínim de:

Guants ignífugs

Manta ignífuga

Eina talla cables

Destral

Palanca

6.3. Vehicle Es disposa d’un vehicle amb capacitat per desplaçar-se per l’aeròdrom i zones pròximes i de transportar el personal,

els agents extintors i l’equip de salvament.



EJA - 29

7. Criteris Aeronàutics

7.0. Publicació AIP A l’AIP-ESPAÑA, els aeròdroms i heliports d’ús restringit, es publiquen en el:

AD 1.3: les coordenades, la propietat i l’emplaçament.

Part GEN 2.4: Indicatiu de l’aeròdrom.

Part ENR 1.9: Oficina que s’encarrega dels plans de vols de l’aeròdrom.

7.1. Clau de referència La clau de referència que estableix el PDUA de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES és 1B.

Taula 31: Claus de referència d’aeròdrom. Font: DOC 9157 OACI

7.2. Configuració

Tipus d’operació: En condicions meteorològiques de vol visual (VFR) i horari diürn. Altitud: 276 m Temperatura de referència: 32 ºC

Vent Coeficient d’utilització: 98% (component transversal considerada 10 nusos (kt) per longitud del camp de referència inferior a 1200m, segons Annex 14 Volum I 3.1.3). Anàlisi justificat segons el capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”. Condicions de visibilitat Casos de mala visibilitat: Mínims Visibilitat: Bona Anàlisi justificat segons el capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”.

Superfícies limitadores d’obstacles S’han examinat les següents característiques topogràfiques de l’aeròdrom de Barcelona-BAGES: veure 3.2. Utilització dels terrenys en l’estat actual i en el seu desenvolupament futur. En l’àmbit afectat per les superfícies limitadores d’obstacles s’han d’evitar activitats incompatibles amb l’aeròdrom: activitats que puguin provocar interferència elèctrica, llums que puguin confondre als pilots, fums que redueixin la visibilitat i/o acumulació de residus sòlids que serveixin d’aliment per les aus. Factors mediambientals S’ha examinat l’orientació de la pista existent segons el següent factor ambiental: Factors de població sensibles als efectes del soroll. Aquest punt s’avalua en l’estudi acústic del EAE. Longitud Pista Els factors que influeixen a la longitud bàsica de la pista són:

Característiques dels avions

Característiques meteorològiques

Característiques geomètriques

Emplaçament



EJA - 30

PISTA AERÒDROM DE BARCELONA-BAGES

Longitud efectiva 700 m

Elevació 276 m

Temperatura referència 32 ºC *Veure capítol 1 “Estudi Meteorològic i Orogràfic”.

Temperatura (276m) 13.2 ºC * DOC 9157-Part1-Taula 3-1

Pendent 0.57 % Desnivell entre 273 i 277 m

Longitud bàsica TAKEOFF E+T+P 554 m

Correcció per E (takeoff) 554 1.06 589.6 * 7% [E/300]

Correcció per E + T 590 1.19 700 * 1% [Tref-Te]

Correcció per E + T+ P* 700 * Longitud bàsica < 900m. Veure 3.5.4

Correcció total 20.87 % * Inferior 35% 3.5.3

Longitud bàsica LANDING E 658.0 m

Correcció per E (landing) 658.0 1.06 700

Taula 32: Característiques de la pista

Amplada La pista té una amplada de 23m, la qual permet operar en Claus 1A, 1B, 1C 2A i 2B. Pendent longitudinal El pendent longitudinal de la pista és 0,57%, inferior al 2%, permetent operar en les Claus 1 i 2. Pendent transversal El pendent transversal ha de ser, com a màxim del 2% per les claus A i B i 1,5% per les lletres C, D, E i F. Resistència Pista no pavimentada. La massa màxima permesa de les aeronaus que poden operar a l’aeròdrom de Barcelona-BAGES és de 5.700 kg. La normativa de l’OACI estableix que, per aeronaus amb MTOW<5.700 kg, no es necessita determinar la resistència del paviment mitjançant el mètode del Número de classificació d’aeronaus - Número de classificació de paviments (ACN-PCN). Marges de pista No es necessari disposar de marges de pista en les claus A, B i C.

Franja de pista Longitud extra des del llindar o zona de parada: Com a mínim 60m per clau 2 i per clau 1 instrumental. Per clau 1 visual ha de ser, com a mínim, de 30 m. Amplada: Clau 1 i vol visual: 30m. Clau 2: 40m. Clau 1 o 2 instrumental: 75m. Pendent longitudinal de la franja: <2% per claus 1 o 2. Pendent transversal de la franja: <3% per claus 1 o 2. Longitud: 30+700+60=790m Amplada: 30+30=60m Permet clau 1 visual. Àrea de seguretat extrem de pista Obligatori per Clau 1 o 2 amb aproximació per instruments, per tant no és necessari. Zona lliure d’obstacles Les característiques de la pista no compleixen l’amplada recomanable de 150m. No obstant, no és obligatori disposar d’una CWY.

Zona de parada No es disposa d’una zona de parada (SWY).

RWY LONGITUD (m) SWY (m) CWY (m) Franja (m)

10 700x23 - - 790x60

28 700x23 - - 790x60

Taula 33: Taula de característiques de la pista actual.

La longitud de la pista màxima podria ser de 730m, però s’ha reduït 30 m per poder tenir més marge de seguretat en

el costat de pista:28, on tenim la carretera C-25. Aquests 3o metres desplaçats permeten que quan l’aeronau de

disseny s’enlairés a final de pista, la Pilatus-PC6 per capçalera 28, pugui sobrevolar la carretera C-25 a una alçada

superior a 1,5 vegades l’ envergadura de l’aeronau.



EJA - 31

Distàncies declares

PISTA RWY TORA (m) ASDA (m) TODA (m) LDA (m)

ACTUAL

10 700 700 700 700

28 700 700 700 700

Taula 34: Taula de distàncies declarades.

Figura 31: Croquis de la pista de l’aeròdrom de Barcelona-Bages



EJA - 32

7.3. Restricció i eliminació d’obstacles Per la pista de vol visual s’estableixen les següents superfícies limitadores d’obstacles (SLO):

Superfície cònica


Superfície d’aproximació / d’ascens en enlairament

Superfície de transició

CÓNICA HORIZONTAL ATERRIZAJE Y DESPEGUE 1ª SECCIÓN TRANSICIÓN

Pendent

(%)

Altura

(m)

Altura

(m)

Radi

(m)

Longitud

interior (m)

Distància

llindar (m)

Divergència

(%)

Longitud

(m)

Pendent

(%)

Pendent

(%)

5 35 45 2000 60 30 10 1600 5 20

Taula 35: Paràmetres SLO per Codi 1 sense instruments

7.4. Operacions d’aeronaus En el següent apartat s’especifiquen les distàncies d’enlairament en condicions atmosfèriques estàndard ISA (a 15

ºC i a nivell del mar) per a les aeronaus especificades carregades fins al seu MTOW.

El Gràfic següent mostra de forma visual la distància requerida i la disponible. La Taula següent recull el MTOW de

les aeronaus analitzades.

Figura 32: Distàncies d’enlairament en condicions estàndard de diverses aeronaus. Font: Eurocontrol i llocs web dels fabricants.

0 100 200 300 400 500 600 700

Tecnam P92

Cirrus SR22

Piper SENECA V

Pilatus PC-6

Cirrus SR20

CESSNA 182

Cessana SKYHAWK 172

Pilatus PC-12

Cessna CARAVAN

[m]

Pista LEMS (554m) Aprovat inicialment pel conseller de Territori i Sostenibilitat en data 28 d'agost de 2015. El secretari de la Comissió de la Política Territorial i Urbanisme de Catalunya


EJA - 33

7.5. Categoria OACI d'aeronaus per l’aterratge L’OACI estableix una classificació de les aeronaus segons la velocitat a la que s’aproximen a la pista per l’aterratge.

La Taula següent especifica el rang de velocitats, en nusos (kt), que comprèn cada categoria en condicions

atmosfèriques estàndards (IAS). Aquesta classificació d’aeronaus és d’interès perquè pot aparèixer en l’estudi acústic

del PDUA.

Categoria d’aeronau Velocitat en el llindar (VAT) [kt]

A <91

B 91 - 120

Taula 36: Rang de velocitats en el llindar de pista per a les categories A i B. Font: Doc 8168 Volum I, OACI

Totes les aeronaus considerades són de categoria A, considerant Va com a 1.3 vegades la velocitat de pèrdua de

l’aeronau (Vs).


Aprovat inicialment pel conseller de Territori i Sostenibilitat en ......Bages forma part de la...

Documents

Transcript of Aprovat inicialment pel conseller de Territori i Sostenibilitat en ......Bages forma part de la...