Apèndix 04: Pla de prevenció d’incendis forestals · urbanitzacions sense continuïtat amb la...

Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa.

Clau: DB-02125.2

Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores

Apèndix 04:

Pla de prevenció d’incendis forestals


Clau: DB-02125.2

Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores-Apèndix 4. Pla de prevenció d’incendis forestals 2


Clau: DB-02125.2

Annex d’Integració Ambiental i Mesures Correctores

APÈNDIX 04. PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ .................................................................................................... 1 2 OBJECTIU ............................................................................................................ 1 3 MARC LEGAL ...................................................................................................... 1 4 DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN .............................................................................. 2

4.1 Descripció general de l’entorn ...................................................................... 2 4.2 Descripció de la vegetació ............................................................................ 2

5 DADES HISTÒRIQUES D’INCENDIS FORESTALS ........................................... 3 6 AVALUACIÓ DEL RISC D’INCENDIS ................................................................. 9

6.1 Combustibilitat .............................................................................................. 9 6.1.1 Introducció al mètode d’avaluació de la combustibilitat ........................ 9 6.1.2 Descripció dels models de combustible ................................................ 9 6.1.3 Criteris per la selecció del model de combustible ................................. 10 6.1.4 Models de combustibilitat presents en l’àrea d’estudi .......................... 10

6.2 Inflamabilitat ................................................................................................. 12 6.2.1 Criteris generals per a l’avaluació de la inflamabilitat ........................... 12 6.2.2 Models d’inflamabilitat .......................................................................... 12

6.3 Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals ........................ 15 7 ACTIVITATS I CONDICIONANTS AMB RISC DE PROVOCAR INCENDIS ....... 16

7.1 Causes generals iniciadores d’incendis ....................................................... 16 7.2 Condicionants del risc d’incendi ................................................................... 17 7.3 Activitats amb risc de provocar incendis forestals ........................................ 17

8 PROHIBICIONS I NORMES DE SEGURETAT GENERALS ............................... 18 9 MESURES PREVENTIVES .................................................................................. 19

9.1 Mesures preventives en fase d’obra ............................................................. 19 9.1.1 Normes generals d’actuació a les obres i a les instal·lacions auxiliars 19 9.1.2 Mesures preventives de revegetació .................................................... 20 9.1.3 Equips recomanats en obra .................................................................. 20 9.1.4 Extinció d’incendis ................................................................................ 20

9.2 Mesures de prevenció en fase d’explotació ................................................. 21 10 COORDINACIÓ DELS TREBALLS ..................................................................... 21 11 COMPLIMENT DELS CONDICIONANTS ADMINISTRATIUS ............................ 21


Clau: DB-02125.2



Clau: DB-02125.2


1 INTRODUCCIÓ

Es considera que els incendis forestals són un impacte genèric que pot afectar a més d'un vector ambiental. Són capaços de provocar grans pèrdues ecològiques (desaparició de les cobertes vegetals, destrucció d'hàbitats, pèrdues del valor paisatgístic, contaminació d'aigües, emissió de gasos a l'atmosfera, entre d’altres), alhora de pèrdues econòmiques (disminució de les produccions agrícoles i forestals, danys sobre propietats i edificacions) i fins i tot, en casos d'extrema gravetat, pèrdues humanes.

En els últims anys s’ha constatat que molts dels incendis forestals s’inicien en zones de gran ús antròpic properes a àrees boscoses, bàsicament per negligències, accidents o activitats de risc desenvolupades en aquests ambients forestals (sense oblidar l’alt percentatge produït per causes intencionades).

Durant les obres de construcció d’infraestructures viàries es poden generar situacions negligents o accidents causants d’un incendi forestal, però serà essencialment durant la fase d'explotació, quan els perills incrementen, en ocasions per descuits o actituds irresponsables dels propis conductors que utilitzen la xarxa de carreteres.

En aquest sentit, destaca l’elevat nombre d’incendis provocats des de les vies de comunicació (carreteres, camins, pistes forestals, corriols), molt sovint perquè permeten o faciliten l’accés a les àrees forestals i, a vegades també per imprudències dels ocupants dels mateixos vehicles que poden llençar, de manera incontrolada, burilles, residus o materials inflamables que propicien la generació d’un incendi. Aquests episodis posen de manifest la importància i necessitat de definir mesures de prevenció específiques per als marges de les carreteres i la seva franja perimetral, que un cop aplicades contribueixin a minimitzar el risc de generació i propagació d’incendis.

2 OBJECTIU

El Pla de Prevenció d'Incendis Forestals té com a objectiu general la planificació de les mesures encaminades a minimitzar el risc que es produeixin incendis forestals durant la fase de construcció i explotació de la nova infraestructura. La finalitat perseguida amb aquest document es concreta en:

Identificar i controlar les activitats que poden originar incendis forestals durant les obres.

Definir procediments a dur a terme en aquelles operacions amb el risc d'inici de focs.

Establir mesures proteccionistes que evitin l'inici i la propagació d'incendis.

El present Pla de Prevenció és un document previ que s'elabora amb la informació disponible en el moment de redactar el Projecte Constructiu, però que haurà de ser desenvolupat amb major detall per l'adjudicatari de les obres. La posada en marxa d'aquest Pla quedarà sota la coordinació i supervisió de la Direcció facultativa.

3 MARC LEGAL

Dins del marc normatiu relacionats amb la prevenció dels incendis forestals aplicable en el entorn dels eixos viaris destaca el Decret 130/1998, de 12 de maig de mesures de prevenció d’incendis forestals a l’àrea d’influència de les carreteres, on s’estableixen una sèrie de disposicions i mesures en l’àmbit dels estudis ambientals i de la conservació i explotació de carreteres.

Tanmateix, és d’aplicació també el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, i la modificació de l’apartat 2 de l’article 17 del mateix a través del Decret 206/2005, de 27 de setembre. Val a dir, que segons el Capítol 5 d’aquesta normativa, els municipis de Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Manresa estan declarats com a zones d’alt risc d’incendis forestals durant el període comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre, que prohibeix, excepte autorització expressa i excepcional del Director General del Medi Natural, la realització de treballs que generin restes vegetals, i deixa en suspens les autoritzacions que es preveuen en el seu article 16.

Per tant, cal tenir en compte les prescripcions i mesures de seguretat establertes en la normativa esmentada mentre durin les obres, i tanmateix, un cop finalitzades les actuacions constructives, cal aplicar també les mesures de restauració vegetal segons els condicionants i les recomanacions definides a la mateixa legislació.

Pel que fa al contingut dels estudis de prevenció d’incendis forestals relacionats amb l’execució de noves infraestructures viàries, l’article 11 del Decret 130/1998, senyala la necessitat de desenvolupar els següents apartats:

Determinació de la combustibilitat i la inflamabilitat de la vegetació existent en una franja perimetral de 100 m a ambdues bandes de la plataforma.

Anàlisi de la continuïtat i la superfície de les masses forestals de l’àmbit d’actuació.

Anàlisis de les dades dels incendis forestals que han ocorregut a la zona de projecte i de les seves causes.

Definició de les mesures de prevenció i correcció més adients que cal tenir en compte durant les obres i en fase d’explotació per evitar la generació d’incendis forestals.

Tenint en compte la naturalesa del projecte, cal donar especial compliment a aquests punts en els trams de la nova infraestructura que afecten als termes municipals declarats d’alt risc d’incendi, que en la zona de projecte són els tres implicats: Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Manresa.

A banda del marc legislatiu bàsic en la prevenció d’incendis forestals d’aplicació en aquesta tipologia de projectes, com a normativa complementaria s’han tingut en compte també els següents reglaments:

Ordre MAB 62/2003, de 13 de febrer, pel qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/95.

Llei 6/1988, de 30 de març, Forestal de Catalunya. En concret, l’article 40 d’aquesta llei senyala la necessitat de disposar de plans de prevenció d’incendis en zones classificades com d’alt risc.


Clau: DB-02125.2


Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana.

Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana.

Resolució de 24 d’octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de 29 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).

Decret 268/1996 de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en zones d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica.

4 DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN

4.1 Descripció general de l’entorn

La zona de projecte es situa a la comarca del Bages, a la mateixa conca del riu Llobregat. El principal municipi afectat és Castellgalí, doncs la major part de la nova carretera travessa aquest terme municipal. També s’afecten petits sectors de Sant Vicenç de Castellet, coincidint amb els primers 320 m de desdoblament, i de Manresa, coincidint amb els darrers 100 m del traçat.

L’àmbit d’actuació és un territori totalment transformat per l’acció de l’home on destaca la presència d’una activitat agrícola amb clars signes de recessió (concentrada a la plana de Can Font dels Cirerencs) i els assentaments residencials i industrials presents a l’extrem nord i sud de l’eix projectat.

Els rius Llobregat i Cardener travessen aquest àmbit –en concret la zona d’actuació creua l’aiguabarreig on conflueixen les dues ribes–. Es tracta de cursos d’aigua que porten associats formacions vegetals de ribera en un estat de conservació desigual, segons el tram, però on encara s’observen mostres representatives d’espècies pròpies d’aquests ambients, especialment en aquells indrets més allunyats de la zona urbanitzada o on la llera no ha estat encaixonada per estructures.

A l’ambient agrícola destaca el desenvolupament de cultius de cereals de secà i entre les finques s’observen també petites feixes lineals de pinedes que actuen com a límits de parcel·les o bosquines mediterrànies ocupant els terrenys de més pendent. Disseminats en aquest entorn s’observen habitatges, edificacions rurals i alguna activitat agropecuària encara en actiu. Més al nord de l’actuació predominen les formacions boscoses més denses i compactes ocupant superfícies de més extensió.

Al nord i sud del traçat l’artificialització del paisatge es fa més evident atenent a la presència de terrenys industrials i residencials que s’estenen a banda i banda de l’actual C-55. Així, a l’inici de l’eix projectat el barri de la Fàbrica acull tant naus industrials com habitatges. Al sud d’aquest sector, més a prop de l’aiguabarreig Llobregat/Cardener, on els terrenys lliures no explotats urbanísticament han estat abandonats, proliferen els erms amb cobertes vegetals d’escàs valor ecològic.

Al final del traçat tornen a aparèixer naus industrials que comparteixen espais amb sòls ocupats per altres usos. En aquest tram destaca la presència de les instal·lacions d’un camp de golf que malgrat ser un equipament enjardinat, utilitza espècies i cobertes

vegetals totalment en desacord amb les formacions naturals de la zona. Alhora en aquest àmbit també són presents alguns habitatges aïllats. En aquest cas tampoc es tracta d’un espai que destaqui per contenir recursos naturals en bon estat de conservació, ans al contrari, ja que els terrenys lliures de construcció quan no són agrícoles, igual que succeeix al barri de La Fàbrica, s’han convertit en erms on proliferen mantells vegetals amb espècies de poc interès.

Figura AP04-1. Zona d’actuació.

Font: Elaboració pròpia.

4.2 Descripció de la vegetació

Com ja s’apunta en l’apartat anterior, l’àmbit d’actuació no destaca per la presència de formacions vegetals amb un alt grau de conservació. Així, les principals comunitats presents en l’àmbit són les que acompanyen als dos cursos d’aigua presents en aquest entorn: el Llobregat i el Cardener.

La vegetació ripària que acompanya els rius en aquest sector està en gran part formada per extenses sanefes de canyars i per petites agrupacions de pollancre que s’alternen amb freixes de fulla petita, tot i que les formacions vegetals més freqüents són en comunitats secundàries de procedència al·lòctona.

La massa de ribera es troba molt encaixonada en aquells trams on les estructures existents han reduït la llera. En aquest cas, a l’inici del projecte el traçat de l’actual C-55 s’obra pas paral·lelament i a poca distància, tot i que a una cota superior, del riu Llobregat. El desdoblament previst de les calçades en els primers 400 m acosta la

Riu Llobregat

Riu Cardener


Clau: DB-02125.2


infraestructura a la llera contribuint a minimitzar, encara més, l’escàs espai on es desenvolupen les espècies associades al curs d’aigua. Tanmateix, des de l’actual enllaç d’accés a Castellgalí fins a uns 500 m més al nord (direcció Manresa) el mur que sosté la pròpia carretera s’aproxima molt a la llera deixant una franja de terreny lliure molt petita que sols permet el desenvolupament d’espècies de poc port.

Les altres formacions naturals presents en l’àmbit d’actuació són les que ocupen els terrenys més pedregosos i de més pendent que no han estat conreats o bé que formen feixes lineals que delimiten finques, dins la plana agrícola de Can Font dels Cirerencs. Aquestes masses forestals es caracteritzen pel domini total del pi blanc, en l’estrat arbori, i de la brolla de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga tintòria (Erico Thymelaeetum tinctoriaea), en l’estrat arbustiu. Més al nord de l’àmbit d’actuació i a l’est de l’actual C-55, ocupant els espais més costeruts, s’estenen les formacions forestals de més extensió, tot i que fragmentades pels assentaments urbans o per les activitats agrícoles.

A banda d’aquestes masses boscoses, la resta del territori està ocupat bé per conreus de cereals de secà, que de fet ocupen la major part de les parcel·les, d’orografia més planera o amb pendent suau, situades a les afores dels assentaments urbans o bé per erms, que apareixen en molts casos, com a resultat de l’abandonament dels camps de cultiu.

Cal senyalar també la presència del camp de golf de Les Roquetes, en el punt de creuament del segon viaducte que travessa el Cardener, format per cobertes totalment artificials amb predomini d’herbàcies gespitoses i exemplars arboris i arbustius al·lòctons propis de jardineria.

5 DADES HISTÒRIQUES D’INCENDIS FORESTALS

El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya té publicada la informació referent als incendis forestals ocorreguts en els darrers 25 anys a la comarca del Bages.

Així les estadístiques d’incendis des de l’any 1986 a 2011 queden recollides en la taula següent:

Taula AP04-1. Incendis forestals a la comarca del Bages (Període: 1986-2011).

Any Núm. incendis ha forestals

1986 32 7.552,20

1987 10 18,00

1988 17 113,80

1989 16 47,03

1990 26 61,65

1991 39 150,84

1992 18 6,86

1993 44 120,06

1994 59 12.086,60

Any Núm. incendis ha forestals

1995 22 10,18

1996 16 17,52

1997 24 7,59

1998 51 3.537,98

1999 33 23,53

2000 35 12,34

2001 64 35,72

2002 39 12,87

2003 46 1.312,81

2004 28 22,42

2005 59 2.220,02

2006 44 35,68

2007 52 287,40

2008 18 1,78

2009 44 201,76

2010 29 26,25

2011 28 8,15

Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General de Medi Natural. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

Destaca el gran episodi de l’any 1994 que va afectar terrenys dels termes municipals de Fonollosa, Sant Mateu de Bages, Callús, Súria, Castellnou, Balsareny i Navàs. L’àrea afectada continua de major extensió (unes 29.900 ha) va succeir a la comarca del Berguedà i és avui en dia el major incendi registrat a Catalunya i un dels més extensos de l’àrea mediterrània. Aquest mateix any també es va registrar un important incendi que va afectar a Collbató, Montserrat, Monistrol, Olesa i Vacarisses, i de menor extensió un altre episodi a Castellbell i el Vilar que va afectar unes 300 ha.

També cal senyalar els incidents de l’any 1986 que van afectar terrenys forestals dels termes de Castellfollit del Boix, Monistrol de Montserrat, Olesa i Collbató (en total van ser 4 incendis superposats). El de l’any 1998 a Aguilar de Segarra, Sant Mateu de Bages i Cardona, tot i que l’àrea afectada continua estimada en d’unes 21.700 ha més, va ser a les comarques de Solsonès y la Segarra. I més recents els episodis de l’any 2005 que van afectar també diversos termes de la comarca, tot i que el més extens estendre’s altra cop part de la comarca del Berguedà.

Val a dir també que el Bages és la quarta comarca de Catalunya on, en el període comprés entre el 1994 i 2012, s’ha iniciat un nombre més elevat d’incendis, el 5,42% del total. El Vallès Occidental amb el 6,68% ostenta el primer lloc, seguit de l’Alt Empordà i el Baix Empordà, que amb el 6,21% i 5,73%, respectivament, ocupen la segona i tercera posició.


Clau: DB-02125.2


Les estadístiques facilitades per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural centrades en els municipis afectats pel traçat (Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Manresa), tant pel que fa als incendis forestals que afecten a més d’un municipi originats en algun dels tres termes, en el període 1978-2011, donen la següent informació:


Clau: DB-02125.2


Taula AP04-2. Estadístiques d’incendis forestals per municipi d’inici. Període: 1987-2011.

MUNICIPI D’INICI: CASTELLGALÍ COMARCA: EL BAGES

Any Data inici Paratge Coordenades UTM Lloc d’inici Causes presumibles Municipis afectats

ha arbrades

ha no arbrades

ha forestals

1987 01/05/87 EL PLA 404000 4614000 PROP DE CASES O REFUGIS 5.-CAUSA DESCONEGUDA 2 2,50 0,00 2,50

1988 30/08/88 EL TURÓ DE L'ENRIC DE LA SERRA 401000 4615000 PROP DE CASES O REFUGIS 3.-ACCIDENTS 1 0,12 0,00 0,12

1991 18/06/91 EL PLA 404000 4614000 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,17 0,10 0,27

24/0891 EL PLA 403000 4614000 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 3.-ACCIDENTS 1 0,00 0,01 0,01

1993 13/09/93 EL RUBIÓ 404600 4615700 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,10 0,10 0,20

1994 04/09/94 CAN MAS 403200 4615000 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,00 0,20 0,20

1995 20/03/95 BOADES 404800 4615700 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,05 0,00 0,05

1996 22/07/96 CAN MAS 402900 4615300 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 3.-ACCIDENTS 1 0,01 0,00 0,01

1999 10/05/99 CAN VILASECA / BOADES 405500 4616200 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,25 0,00 0,25

31/0899 TURO DEL SIMON 404200 4614600 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,02 0,00 0,02

2001 23/10/01 CAL RAFAEL 405500 4615900 PROP DE CASES O REFUGIS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,50 0,00 0,50

2002 30/10/02 DOSRIUS 404700 4615200 PISTA FORESTAL 3.-ACCIDENTS 1 0,00 0,02 0,02

2003 09/07/03 FINCA CAN MAS 402300 4614900 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,01 0,00 0,01

23/07/03 EL RUBIÓ 405500 4615500 CONREUS 3.-ACCIDENTS 1 8,50 0,00 8,50

2006 23/06/06 DOSRIUS 404500 4614900 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,10 0,10

2009 24/01/09 ELS TORRENTS / LA ROQUETA 403017 4615809 PISTA FORESTAL 3.-ACCIDENTS 1 0,00 0,10 0,10

08/08/09 RIU LLOBREGAT-TORRE DEL BRENY 404663 4614608 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,03 0,02 0,05

2010 23/05/10 TORRE DEL BRENY 404688 4615136 PISTA FORESTAL 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,02 0,00 0,02

NOMBRE D’INCENDIS: 18 TOTAL SUPERFÍCIE AFECTADA: CASTELLGALÍ 12,284 0,645 12,929

MUNICIPI D’INICI: MANRESA COMARCA: EL BAGES


ha arbrades

ha no arbrades

ha forestals

1989 27/03/89 EMPRIUS DEL CONGOST 400000 4619000 PROP DE CASES O REFUGIS 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,00 0,20 0,20

13/07/89 CAL FARRÉS 400000 4618000 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,20 0,00 0,20

1990 17/07/90 ABOCADOR COMARCAL 404000 4617000 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,03 0,00 0,03

20/08/90 ABOCADOR COMARCAL 404000 4617000 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,02 0,02

1991 05/08/91 LES MARCETES 405000 4617000 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 17,00 3,00 20,00

07/08/91 LES MARCETES 405000 4618000 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 6.-REVIFATS 1 0,05 0,11 0,15

1992 13/02/92 ABOCADOR 404589 4617469 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,30 0,30

1993 15/08/93 LES MARCETES 405800 4617500 PROP DE CASES O REFUGIS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 2,50 2,50

1994 16/08/94 L'OLLER 400600 4618500 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,30 0,30

1995 01/05/95 LES HORTES 405800 4619300 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,20 0,00 0,20

1997 01/05/97 MIRALPEIX 401100 4621100 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,25 0,00 0,25

06/05/97 CAN FONT DELS CIRERENCS 404100 4618200 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 3.-ACCIDENTS 1 4,00 1,00 5,00


Clau: DB-02125.2


MUNICIPI D’INICI: MANRESA COMARCA: EL BAGES


ha arbrades

ha no arbrades

ha forestals

1998 09/05/98 BARRI DE MIRALPEIX 401050 4621350 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,20 0,00 0,20

27/08/98 CAN POC OLI 403200 4618100 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,01 0,00 0,01

15/10/98 CAN FONT DE CIRERENCS (VORA LINIA

FÈRRIA FGC) 404100 4617500 LÍNIA FÈRRIA 3.-ACCIDENTS 1 0,07 0,00 0,07

1999 12/05/99 BARRIADA DE MIRALPEIX C-140 401100 4621400 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 2,20 0,00 2,20

2000 28/09/00 ELS COMTALS 403500 4617200 URBANITZACIONS 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,12 0,12

2001 11/06/01 CAL RENA 405900 4616900 PISTA FORESTAL 3.-ACCIDENTS 1 0,08 0,00 0,08

09/07/01 LA MORERA 398700 4620600 CONREUS 1.-CAUSES NATURALS 1 0,01 0,00 0,01

22/07/01 FOREST CUP 74 (RIBERA DEL CARDENER) 402800 4619400 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,20 0,00 0,20

11/09/01 OLLE 400200 4618300 PISTA FORESTAL 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,03 0,00 0,03

2002 17/04/02 RIBERES CARDENER FOREST CUP-74 401400 4620700 CONREUS 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,30 0,30

23/04/02 FOREST CUP 74 RIU CARDENER 401300 4620900 CARRETERA 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,22 0,22

30/04/02 FOREST CUP 74 RIBERA DEL CARDENER 401200 4621100 SENDERA 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,15 0,15

19/05/02 FOREST CUP 74 RIBERA DEL CARDENER 401450 4619800 PISTA FORESTAL 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,01 0,01

11/07/02 MONTLLEÓ 402700 4617000 CONREUS 3.-ACCIDENTS 1 2,00 0,76 2,76

21/07/02 CAMÍ GORG BLAU - SUANYA 398300 4620400 PISTA FORESTAL 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,08 0,00 0,08

30/07/02 LES ARNAULES 405200 4618600 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,00 0,02 0,02

07/08/02 COLLBAIX 400100 4620900 CONREUS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,03 0,03

2003 13/05/03 RIBERA RIU CARDENER 402100 4619600 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,02 0,02

11/07/03 FOREST CUP 74 401600 4619600 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,03 0,03

2005 18/08/05 SUANYA 399100 4619600 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,02 0,00 0,02

2006 02/07/06 CAMP DEL SALA 399046 4620146 CONREUS 4.-INTENCIONATS 1 0,70 0,00 0,70

05/09/06 CAMÍ DE SUANYA 398734 4619137 CARRETERA 4.-INTENCIONATS 1 0,03 0,00 0,03

2007 25/03/07 RIBERES CARDENER. FOREST CUP-74 402919 4619177 CARRETERA 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,24 0,00 0,24

24/05/07 EL SUANYA 399307 4619843 PISTA FORESTAL 4.-INTENCIONATS 1 0,05 0,00 0,05

2008 04/03/08 FOREST CUP 74- RIU CARDENER 403523 4616296 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,03 0,13 0,16

2009 12/05/09 RIBERA DEL CARDENER (FOREST CUP 74) 401186 4621248 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,03 0,03

16/05/09 CA L'ENRICOI 400577 4619351 CONREUS 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,00 0,20 0,20

2010 23/04/10 CASA PRAT (LES FERRERES) 400078 4619025 PROP DE CASES O REFUGIS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,03 0,00 0,03

21/05/10 RIBERA RIU CARDENER 402019 4619661 PROP DE CASES O REFUGIS 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,02 0,02

2010 24/05/10 CREUAMENT C25 AMB C55 400991 4621514 INDRETS AMB AFLUÈNCIA D'EXCURSIONISTES 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,90 1,10 2,00

05/06/10 RIBERA DEL CARDANER / CEMENTIRI 401393 4620282 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,07 0,00 0,07

23/06/10 ELS POLVORERS 402846 4618888 PROP DE CASES O REFUGIS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,01 0,01

01/08/10 PLANS DE SUANYA 399272 4618957 PISTA FORESTAL 4.-INTENCIONATS 1 0,19 0,00 0,19

2011 13/09/11 ESCOLA VEDRUNA 403373 4622280 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,02 0,00 0,02

NOMBRE D’INCENDIS: 46 TOTAL SUPERFÍCIE AFECTADA: MANRESA 28,873 10,574 39,447


Clau: DB-02125.2


MUNICIPI D’INICI: SANT VICENÇ DE CASTELLET COMARCA: EL BAGES


ha arbrades

ha no arbrades

ha forestals

1991 23/06/91 CONSORCI RIU LLOBREGAT 405000 4613000 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,01 0,00 0,01

1996 09/02/96 SANT PERE DE VALLHONESTA 407600 4613800 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 3.-ACCIDENTS 1 0,25 0,00 0,25

1997 12/10/97 CAL LLEONART 406600 4613400 PROP DE CASES O REFUGIS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,00 0,01

1998 13/07/98 LES ROQUES 405700 4613600 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,01 0,01

1999 28/03/99 EL CASTELLET 404600 4613000 PROP DE CASES O REFUGIS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,01 0,00 0,01

2000 27/01/00 SANT JOAN DE DALT 406300 4613600 INDRETS AMB AFLUÈNCIA D'EXCURSIONISTES 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,05 0,00 0,05

2001 26/06/01 CASTELL 404600 4613300 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,11 0,00 0,11

2002 20/06/02 ANTIC CAMI FONT DE LA TEULA 405000 4613475 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,07 0,07

06/08/02 POL. IND. PLA DEL RIU 405124 4612936 LÍNIA FÈRRIA 3.-ACCIDENTS 2 0,12 0,10 0,22

2003 14/06/03 CTRA. PONT DE VILOMARA 405375 4614460 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 2 6,89 0,00 6,89

2004 26/06/04 CAN MARCET 406100 4615400 PISTA FORESTAL 3.-ACCIDENTS 1 0,70 0,00 0,70

20/08/04 LA PRENYANOSA 405500 4614500 PISTA FORESTAL 4.-INTENCIONATS 1 16,33 0,37 16,70

2005 18/02/05 HORTS POLIGON INDUSTRIAL CERAMICA 404700 4614300 CONREUS 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 1,00 1,00

2005 16/04/05 CAMP DE RUGBY- BARRI TORRE BRENY 404900 4614600 PISTA FORESTAL 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,20 0,00 0,20

28/07/05 EL ROURE 408400 4613800 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 2,55 0,00 2,55

2006 18/07/06 LES QUINTANES 408900 4614500 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,00 0,05 0,05

2007 29/07/07 EL CASTELLET 404400 4613300 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,08 0,08

2008 02/08/08 CAMÍ DE CAN FEBRERS 404259 4613418 PISTA FORESTAL 4.-INTENCIONATS 1 0,17 0,00 0,17

05/08/08 CAN VIVES 404514 4612742 PISTA FORESTAL 5.-CAUSA DESCONEGUDA 1 0,00 0,00 0,00

2009 01/07/09 EL FITÉ 402062 4612608 PISTA FORESTAL 4.-INTENCIONATS 1 0,01 0,00 0,01

01/07/09 LES VIVES 404650 4612828 CARRETERA 4.-INTENCIONATS 1 2,26 0,00 2,26

04/07/09 CAN CASAS 404082 4613340 PISTA FORESTAL 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,02 0,02

06/07/09 RIU LLOBREGAT (SOTA VIA TREN) 405219 4613214 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,21 0,21

13/07/09 POLIGON INDUSTRIAL LES VIVES 404592 4612953 PISTA FORESTAL 4.-INTENCIONATS 1 0,01 0,00 0,01

08/08/09 CAN MARCET 406970 4615701 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 1.-CAUSES NATURALS 1 0,01 0,00 0,01

2011 21/08/11 RIU LLOBREGAT 405326 4613126 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 4.-INTENCIONATS 1 0,00 0,30 0,30

22/10/11 TORRE DEL BRENY 405000 4614592 ALTRES LLOCS EN LA FOREST 2.-NEGLIGÈNCIES 1 0,00 0,35 0,35

NOMBRE D’INCENDIS: 27 TOTAL SUPERFÍCIE AFECTADA: SANT VICENÇ DE CASTELLET 29,681 2,563 32,244

Font: Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural


Clau: DB-02125.2


S’observa que en els municipis afectats pel projecte s’han originat un nombre considerable d’incendis, en total 93. Manresa i Sant Vicenç de Castellet, amb 46 i 27 incendis, respectivament, s’han arribat a cremar més de 30 ha de territori (gairebé 40 ha a Manresa), mentre que a Castellgalí en el mateix període m’ha cremat menys de la meitat de superfície forestal.

És interessant també analitzar les causes originadores dels incendis. En aquest sentit, les dades generals a Catalunya indiquen que les negligències en general suposen el 40,48% dels motius que originen successos, seguides, amb el 24,48% de les intencionades. Les causes naturals signifiquen el 10,61% dels conats.

Taula AP04-3. Percentatge d’incendis per causes a Catalunya (Període: 1994-2011).

Grup causes Detall de causa % incendis % per grup causes

Causes naturals Llamps 10,61% 10,61%

Negligències Abocadors Crema agrícola Crema de matollar Crema de pastures Crema de deixalles Fogueres Fumadors Treballs forestals Altres negligències

0,90% 13,62% 0,29% 1,89% 1,08% 2,81% 6,82% 3,36%

10,07% 40,48%

Accidents Ferrocarril Línies elèctriques Maniobres militars Motors i màquines Altres causes (accidents)

0,83% 5,62% 0,22% 3,48% 0,71% 10,86%

Intencionats Intencionats 24,48% 24,48%

Causa desconeguda Causa desconeguda 12,20% 12,20%

Revifats Revifats 1,02% 1,02%

Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General de Medi Natural. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

A nivell local, els motius més freqüents que han generat incendis forestals queden resumits de la següent manera:

Període 1987-2011 ha percentatge Superfície total forestal afectada 84,62 superfície arbrada 70,84 83,71% superfície no arbrada 13,78 16,29% núm. percentatge Núm. total incendis: 94 Causes presumibles: causes naturals 9 9,57% negligències 43 45,74% accidents 14 14,89% intencionats 17 18,09% causa desconeguda 10 10,64% Lloc d’inici: núm. percentatge altres llocs de la forest 30 31,91% carretera 15 15,96% conreus 8 8,51% indrets amb afluència d'excursionistes 2 2,13% línia fèrria 3 3,19% pista forestal 17 18,09% prop de cases o refugis 11 11,70% sendera 7 7,45% urbanitzacions 1 1,06%

total inici incendis des de vials i camins 39 41,49% total inici incendis des d’altres indrets 55 58,51%

Al comparar les dades referents a les causes dels incendis autonòmics i locals, el grup de negligències són els motius més habituals en tots els casos, seguit dels focs intencionats. En el quadre també es constata que la proximitat de carreteres, camins i senders està associada amb l’inici d’un gran nombre d’incendis que, segons les dades locals, correspon al 41,5% de sinistres ocorreguts a Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Manresa.

De fet, la influència de les carreteres en els incendis forestals per la falta de precaució dels passatgers quan llancen objectes inflamables o burilles, els deguts a facilitar l'accés a zones forestals que abans quedaven més aïllades o els ocorreguts per accidents de trànsit, no estan específicament tabulats. No obstant això, les dades al país apunten al creixement dels sinistres generats des de les carreteres i camins, ja que una part important d'aquests episodis s'origina en llocs que es troben molt a prop a accessos en vehicle.


Clau: DB-02125.2


6 AVALUACIÓ DEL RISC D’INCENDIS

6.1 Combustibilitat

6.1.1 Introducció al mètode d’avaluació de la combustibilitat

Els incendis forestals es propaguen de manera diferent segons les formacions vegetals afectades. Així, la combustibilitat és el paràmetre que es defineix per tipificar la propagació del foc dins d’una estructura de vegetació.

Per tal de caracteritzar les diferents àrees que envolten el projecte s’ha seguit la metodologia de models del NFFL (Northen Fire Fuel Laboratory), desenvolupats a Espanya per l’ICONA i que s’ha convertit en l’estàndard de models de combustible al nostre país, essent adoptats a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en la confecció dels mapes comarcals de combustibles forestals.

Aquesta metodologia estableix un conjunt de models de combustible en funció de diversos criteris entre els quals es troba el tipus de combustible, el seu comportament en un foc, la seva càrrega de combustible i la seva altura.

La metodologia emprada distingeixen diversos models per 5 àmbits diferents: pastures, matolls, fullaraca sota arbrat, restes de tales i operacions silvícoles, i, finalment, zones sense combustible.

6.1.2 Descripció dels models de combustible

La combustibilitat està lligada amb el comportament i la propagació del foc dins d’una estructura de vegetació. S’analitza a través de models de combustible (Rothermel, 1972 i Albini, 1976) que tenen en compte els paràmetres físics del combustible sense interessar-se en absolut per la descripció florística detallada de la vegetació.

En funció de les formacions vegetals, el foc es propaga de manera diferent. La combustibilitat és el paràmetre que s’utilitza per a tipificar la propagació del foc dins d’una estructura de vegetació. El mètode desenvolupat per Rothermel considera 13 models de combustibles distribuïts en quatre grans grups (pastures o herbassars, matollar, fullaraca sota arbrat i restes de poda i operacions silvícoles), que tenen en compte característiques com la càrrega de combustible viu i mort agrupada per mida, densitat de les partícules de combustible, poder calorífic, etc. Una clau fotogràfica és un bon sistema per ajudar a identificar un combustible forestal dins d’una àrea específica, donada la gran capacitat de síntesi de les imatges.

A continuació es presenta la descripció dels models, que permeten identificar les tipologies de combustible estàndard per preveure el comportament del foc. Aquesta classificació, elaborada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), és la que utilitza el Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de Catalunya.

Els models de combustibilitat es divideixen en quatre grups segons per on es podria propagar el foc: pastures, matollar, fullaraca i restes vegetals, essent la definició de cadascuna d’aquestes agrupacions la següent:

Grup de les pastures: Solen ser formacions poc arbrades amb un abundant estrat herbaci, més o menys dens, i d'alçada variable i per on es propagaria el foc.

Grup dels matollars: Correspon a formacions arbrades amb un estrat arbustiu, més o menys desenvolupat, per on es propagaria el foc. Es poden dividir en dos subgrups (de

càrrega moderada i d'elevada càrrega) segons la quantitat de material disponible per cremar.

Grup de la fullaraca: Acostumen a ser formacions arbrades amb un estrat arbustiu i herbaci escassos, però amb força fullaraca a terra per on es propagaria el foc.

Grup de les restes vegetals: Correspon a formacions arbrades de molt diversos tipus i estructura amb la particularitat comú de contenir restes vegetals (de poda, generalment) de diferent mida i, més o menys, abundants per on es propagaria el foc. En l'elaboració dels mapes de models de combustible es va evitar l'assignació de models d'aquest grup ja que representen una situació momentània i no un estat de l'evolució natural del bosc, com és el model 10.

A continuació s’inclou una taula descriptiva de cadascun dels models:

Taula AP04-4. Descripció dels models de combustibilitat.

Grup Núm. Model Descripció Quantitat de

combustible

Pastures

1 Pastura fina, seca i baixa. Menys d'un terç de recobriment de plantes llenyoses. Alguns conreus abandonats són representatius d'aquest model.

1-2 t/ha

2

Pastura fina, seca i baixa. Entre un terç i dos terços de recobriment de plantes llenyoses (matollar o arbrat). El combustible està format pel material herbaci, la fullaraca i les branques caigudes de la vegetació llenyosa. S'observa en boscos adevesats i en boscos de pi negre sense gaire matollar.

5-10 t/ha

3

Pastura densa, seca i alta (un metre, però pot variar considerablement). Aproximadament un terç o més del combustible està sec o mort. Els canyars, els canyissars i els camps de cereals són representatius d'aquest model.

4-6 t/ha

Matollar

4

Model del grup dels matollars d’elevada càrrega. Matollar madur o plantació jove molt densa (més de dos metres d'altura) amb branques seques a l'interior. A més del fullatge inflamable, hi ha material llenyós fi i mort. Les masses joves de coníferes i els matollars molt desenvolupats de bruc boal en són un bon exemple.

25-30 t/ha

5

Model del grup dels matollars càrrega moderada. Matollar dens i verd (menys d'un metre d'altura). El matollar és jove, amb poc material mort i el fullatge conté poques substàncies volàtils. Generalment, no és alt, però cobreix quasi totalment el sòl. Els boscos d'alta muntanya en són representatius.

5-8 t/ha

6

Model del grup dels matollars càrrega moderada. Semblant al model 5, però amb espècies de fullatge més inflamable i amb plantes més altes o matollar més madur, però no tan alt com en el model 4. Un ampli ventall de matollars (estepes, brolles, etc.) i brolles arbrades s'inclouen en aquest model. També s'inclouen restes de tales de planifolis que s'hagin assecat.

10-15 t/ha


Clau: DB-02125.2


Grup Núm. Model Descripció Quantitat de

combustible

7

Model del grup dels matollars d’elevada càrrega. Matollar d'espècies més inflamables que en el model 6, de mig metre a dos metres d'alçada. Si el matollar està sota coníferes, les acícules retingudes pel matollar augmenten la inflamabilitat del conjunt. Els matollars densos d'espècies molt inflamables com la gatosa i altres, amb arbres o sense en són un bon exemple. Quantitat de combustible: 10-15 t/ha.

10-15 t/ha

Fullaraca

8

Bosc dens de coníferes d'acícula curta o de planifolis de fulla petita. Fullaraca molt compacta amb algun branquilló i poc matollar o vegetació herbàcia al sotabosc. Les fagedes i alguns boscos de pi roig en són representatius.

10-12 t/ha

9

Semblant al model 8, però amb fullaraca menys compacta: acícules llargues de coníferes o fulles grans de planifolis. Les castanyedes, algunes rouredes i pinedes de pi roig sense sotabosc en són un exemple.

7-9 t/ha

10

Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts. La presència de branques de 7,5 cm o més de diàmetre pot originar una gran quantitat de material mort sobre el sòl. Es correspon a boscos on s'ha produït una important caiguda de branques i material gruixut a causa de ventades, nevades, etc.

30-35 t/ha

Restes vegetals

11

Bosc molt aclarit. Restes de poda disperses amb plantes herbàcies rebrotant. La quantitat de combustible menor de 7,5 cm de diàmetre és inferior a 25 t/ha. Sumant la resta de combustibles de mida superior, s'arriba a les 30 t/ha.

<7,5 cm < 25 t/ha >7,5 cm 25-30 t/ha

12

Predomini de les restes sobre l'arbrat. Restes de poda o aclarides recobrint tot el sòl, la majoria de menys de 7,5 cm de diàmetre. El material de mida superior és més abundant que en el model 11.

50-80 t/ha

13 Grans acumulacions de restes de diàmetre superior a 7,5 cm recobreixen tot el sòl. El material inferior a 7,5 cm, generalment, representa només el 10% del total.

100-150 t/ha

Font: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Cadascun d’aquests models té un comportament davant el foc diferent, essent el corresponent a cada tipologia de combustibilitat el que s’exposa en la taula següent.

Taula AP04-5. Relació entre el model de combustible i la descripció del comportament del foc.

Model de combustible Descripció del comportament del foc

MODEL 1 El foc es propaga per l'herba i es desplaça a gran velocitat.

MODEL 2 El foc es propaga igual que l'anterior, però, amb més quantitat de combustible, augmenta la intensitat del foc.

MODEL 3 Focs més intensos que en els dos casos anteriors. Velocitat de propagació elevada sota la influència del vent. El foc pot propagar-se per la part superior de l'herba i saltar.

MODEL 4 Poden ser focs ràpids que es propaguen per les capçades del matollar, que forma un estrat gairebé continu, i consumeixen el fullatge i el material llenyós fi i mort, que contribueix significativament a la intensitat del foc.

MODEL 5 El foc es propaga pel sòl i crema la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos a causa de la poca càrrega de combustible.

MODEL 6 El foc es propaga pel matollar, on el fullatge és inflamable, amb velocitats de vent moderades. Si hi ha poc vent el foc pot baixar a ran de terra.

Model de combustible Descripció del comportament del foc

MODEL 7 El foc es propaga pel matollar i la fullaraca amb la mateixa facilitat. El matollar, més inflamable que en el model 6, propaga el foc encara que tingui continguts d'humitat més alts a causa de la inflamabilitat més alta del fullatge viu i altres materials vius.

MODEL 8 Focs superficials i amb alçada de flama baixa. Propagació del foc per la fullaraca molt compacta.

MODEL 9

El foc es propaga per la fullaraca més ràpidament que en el model 8 i amb una alçada de flama superior. Les concentracions esporàdiques de material llenyós poden provocar un augment de l'alçada de la flama, que pot provocar la inflamació esporàdica d'algunes capçades (coronament). Velocitat de propagació elevada si la velocitat del vent és gran.

MODEL 10 Són els focs més intensos del grup (més quantitat de material acumulat). Amb més freqüència que en el model 9, el foc pot arribar a cremar les capçades dels arbres.

MODEL 11 L'incendi és bastant actiu i es propaga per les restes i el material herbaci.

MODEL 12 El foc pot arribar a propagar-se ràpidament amb intensitat elevada. Es poden desprendre alguns fragments incandescents i generar focus secundaris.

MODEL 13 El foc es propaga ràpidament per les zones on hi ha una capa contínua de combustible fi. La intensitat augmenta més lentament quan crema el material gruixut.


6.1.3 Criteris per la selecció del model de combustible

Segons la metodologia descrita, el procediment per a determinar el model de combustible seguirà la següent seqüència:

a) Determinar la classe o grup de combustible potencial en termes generals (pastures, matollar, fullaraca sota arbrat, restes de tales, etc) present a la zona objecte d’estudi.

b) Centrar l’atenció sobre la classe de combustible que és més probable que cremi o propagui el foc. Si per exemple, l’incendi es produeix en un terreny arbrat, però de caràcter obert i amb presència de pastures i fullaraca escassa, i l’estrat que pot propagar el foc són les pastures (gramínies), es consideraria l’aplicació del model 2. En aquesta mateixa àrea, si l’herba es troba més dispersa, la fullaraca pot ser l’estrat que condueixi el foc, essent un model 9 el més idoni.

c) Observar l’alçada i la compactació general del combustible, especialment en els models de pastures i matoll.

d) Determinar quines classes de combustibles han estat presents i estimar la seva influència en el comportament del foc. Per això és convenient fer-se una sèrie de preguntes com les següents: pot estar present un combustible verd, però jugarà un paper decisiu en el comportament? I si apareixen combustibles gruixuts, es troben sans o descompostos? S’han de comprovar els combustibles existents fins escollir un model que representi la seva alçada, la seva compactació i d’alguna manera la quantitat de combustible viu, i la seva contribució a la magnitud del foc i al seu comportament un cop iniciat.

6.1.4 Models de combustibilitat presents en l’àrea d’estudi

Utilitzant aquests models, s’obté el mapa de models de combustibles de la zona d’estudi, disponible al Servei d’Informació Geogràfica del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A continuació s’adjunta el mapa corresponent a la zona de projecte.


Clau: DB-02125.2


Figura AP04-2. Mapa de combustibilitat de la zona d’estudi.

Llegenda:

Grup de les pastures Grup dels matollars Grup de la fullaraca Grup de les restes

Model 1 Model 4 Model 8 Model 11



Model 7

Altres

Regadius i vinyes Conreus herbacis de secà Conreus llenyosos de secà

Improductiu natural Improductiu artificial

Font: Servei d’Informació Geogràfica del Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.


Clau: DB-02125.2


Segons la imatge anterior, en l’àmbit més immediat de la nova carretera, coincidint al seu pas per la plana agrícola de Can Font dels Cirerencs, predominen els camps de conreu que no tenen assignats cap dels models de combustibilitat generals. Aquestes cobertes entrarien, bàsicament, dins del grup dels conreus herbacis de secà, a excepció de les superfícies adjacents al riu Cardener, al sud-est d’aquest àmbit, que es relacionen amb la tipologia de terrenys de regadius i vinya sense assignació de model de combustible. Tanmateix, als espais erms situats al sud del nucli de La Fàbrica també se’ls classifica com a conreus herbacis de secà o bé com a improductius artificials.

Pel que fa a la vegetació de ribera, el riu Cardener s’acompanya d’una massa forestal que combina els models 3, 6 i 7 segons el tram, en el sector situat des del ramal d’accés a Castellgalí fins al final del traçat en direcció a Manresa. El model 3 s’associa a les agrupacions aïllades de canyars i canyissars existents que tenen una càrrega de combustible capaç de generar focs intensos i una elevada velocitat de propagació en cas de vents, tot i que en la zona de projecte no hi ha continuïtat entre aquestes formacions. Els models 6 i 7 pertanyen al grup de matollars i presenten una càrrega de combustible similar (entre 10 i 15 t/ha), malgrat que el model 7 conté espècies més inflamables que el 6 i és capaç de propagar el foc encara que tingui continguts d’humitat més alts a causa de la inflamabilitat més alta del fullatge viu i altres materials vius.

El tram de riu Llobregat de l’inici del traçat fins l’aiguabarreig amb el Cardener té una assignació de model 5, similar al 6 i al 7 però amb una càrrega de combustible més moderada.

En canvi els darrers 400 m del riu Cardener, abans de la seva desembocadura al Llobregat, es classifiquen com a improductius artificials degut a la forta alteració del bosc de ribera en aquesta zona. El punt concret d’aiguabarreig entre els rius Llobregat i Cardener s’emmarca dins la categoria de conreus herbacis de secà degut a l’alteració del bosc de ribera en aquest punt.

El model 6 també està associat amb les formacions forestals (fragments de pinedes mediterrànies) que es desenvolupen en els terrenys no conreats de la plana agrícola i que es presenten com a masses aïllades, sense connexió.

6.2 Inflamabilitat

6.2.1 Criteris generals per a l’avaluació de la inflamabilitat

La inflamabilitat mesura la facilitat amb que una determinada espècie es pot encendre davant d’un focus calorífic constant i depèn de factors de la mateixa planta (grau d’humitat, substàncies volàtils que conté, etc.) i de l’entorn (meteorologia precedent, tipus de sòl, humitat relativa, etc.), esdevenint una magnitud dinàmica en el temps. Aquest paràmetre es mesura des de dos punts de vista: el temps d’espera fins a l’aparició de la flama (temps d’inflamació) davant d’un focus de calor constant i el percentatge d’assaigs positius.

Per tal de determinar els models d’inflamabilitat s’utilitzen unes taules que classifiquen les espècies vegetals en 4 categories:

Espècies tipus 1: espècies molt inflamables tot l’any.

Espècies tipus 2: espècies molt inflamables tan sols a l’estiu.

Espècies tipus 3: espècies moderadament inflamables.

Espècies tipus 4: espècies poc inflamables.

La relació entre el tipus d’inflamabilitat i les espècies associades queda reflectida a la següent taula:

Taula AP04-6. Tipus d’inflamabilitat.

Tipus d’inflamabilitat Descripció Exemples

Tipus 1 Espècies inflamables tot l’any. Eucaliptus sp., Quercus ilex, Pinus halepensis, Calluna vulgaris, Erica arborea, Erica scoparia, Phillyrea angustifolia, Thymus vulgaris.

Tipus 2 Espècies altament inflamables durant l’estiu.

Pinus pinea, Pinus radiata, Rosmarinus officinalis, Ulex parviflorus, Lavatula latifolia, Lavantula stoechas, Rubus idaeus, Anthyllis cytissoides, Brachypodium ramosum, Cistus ladaniferus.

Tipus 3 Espècies moderadament inflamables.

Juniperus communis, Juniperus oxycedrus, Arbutus unedo, Cistus albidus, Cistus laurifolius, Cistus salvifolius, Erica multiflora, Rhamnus lycioides, Rubus ulmifolius, Ononis tridentata, Cistus crispus, Osyris alba.

Tipus 4 Espècies poc inflamables. Buxus sempervirens, Pteridium aquilinum, Pistacia lentiscus, Rhamnus alaternus, Daphne gnidium, Rubia peregrina.


Per definir els models d’inflamabilitat cal tenir en compte el següent:

a) La taula d’inflamabilitat que classifica les espècies en quatre categories.

b) La suma dels percentatges que representen les diferents espècies classificades segons la inflamabilitat.

6.2.2 Models d’inflamabilitat

Per a determinar els models d’inflamabilitat es parteix del concepte Fracció de Cabuda Coberta (FCC) o, el que és el mateix, percentatge de recobriment del sòl per les capçades del total d’espècies d’una unitat, i de la presència d’espècies molt inflamables per als estrats arbori i arbustiu/herbaci. Si la FCC de l'estrat arbustiu/herbaci és com a mínim del 70% o menor però la fullaraca és compacta, el model d'inflamabilitat es determina a partir de la FCC de les espècies molt inflamables d'aquest estrat. Si per contra, la FCC de l'estrat arbustiu/herbaci no arriba al 70% o tot i ser superior la fullaraca és laxa el model d'inflamabilitat es determina a partir de l'FCC de les espècies molt inflamables de l'estrat arbori.

Així doncs, es defineixen els 11 models que es descriuen a continuació, segons la metodologia utilitzada pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural, del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de Catalunya.


Clau: DB-02125.2


Taula AP04-7. Descripció dels models d’inflamabilitat.

Models d’inflamabilitat Descripció (*)

Model 0 FCC del 0 a 9 % d'espècies molt inflamables










Model 10 FCC superior al 100 % d'espècies molt inflamables

(*) FCC: Fracció de Cabuda Coberta (percentatge de recobriment del sòl per les capçades del total d’espècies d’una unitat).


Utilitzant aquests models d’inflamabilitat, s’obté el mapa d’inflamabilitats de la zona d’estudi, disponible en el Servei d’Informació Geogràfica de la Generalitat de Catalunya. A continuació s’incorpora una figura centrada en de l’àmbit d’actuació.


Clau: DB-02125.2


Figura AP04-3. Mapa d’inflamabilitat de la zona d’estudi.

Llegenda:

Model 0

Model 1

Model 2

Model 3

Model 4

Model 5

Model 6

Model 7

Model 8

Model 9

Model 10

Altres

Regadius i vinyes Conreus herbacis de secà Conreus llenyosos de secà

Improductiu natural Improductiu artificial

Font: Servei d’Informació Geogràfica del Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat. de Catalunya.


Clau: DB-02125.2


A l’igual que l’exposat per la combustibilitat, la plana agrícola de Can Font dels Cirerencs, on predominen els camps de conreu, no té assignada cap model d’inflamabilitat. La major part d’aquests terrenys entren també dins la categoria dels conreus herbacis de secà, a excepció dels sòls adjacents al riu Cardener, al sud-est d’aquest àmbit, que se’ls associa amb la tipologia de regadius i vinya. Tanmateix, als espais erms al sud del nucli de La Fàbrica també se’ls hi assigna la tipologia de conreus herbacis de secà tot i que alguns sectors entren dins la categoria d’improductius artificials que tampoc correspon a cap dels 10 models d’inflamabilitat definits.

En el cas de la vegetació de ribera que acompanya al riu Cardener, la coberta forestal combina diferents categories d’inflamabilitat. En aquest cas, s’alternen les masses de vegetació que tenen models d’inflamabilitat d’alt risc, 8 i 9, és a dir amb un percentatge de recobriment del sòl amb espècies molt inflamables molt elevat (del 80 al 99%), amb d’altres amb un risc menor per presentar una cobertura mitjana (del 40 al 49% pel model 4) o fins i tot molt baixa (del 0 al 9%, pel model 0).

El tram de riu Llobregat de l’inici del traçat fins l’aiguabarreig amb el Cardener té una assignació de model 3, amb cobertures mitjanes amb espècies molt inflamables (del 30 al 39%). A la riba esquerra d’aquest curs d’aigua s’observen sectors amb model 0 que són els que presenten una cobertura amb espècies molt inflamables més baixa.

Coincidint també amb els models de combustibilitat, els darrers 400 m de vegetació de ribera que acompanya al riu Cardener, abans de la seva desembocadura al Llobregat, estan classificats com a improductius artificials, és a dir no corresponen a cap dels models d’inflamabilitat generals, i en el punt concret de l’aiguabarreig entre ambdós cursos d’aigua, la classificació de l’àmbit torna a estar associada amb la categoria de conreus herbacis de secà.

Les formacions forestals fragmentades (pinedes mediterrànies) que es troben immerses dins la plana agrícola de Can Font dels Cirerencs contenen cobertures mitjanes amb espècies molt inflamables i per tant se’ls hi assigna un model d’inflamabilitat 4.

6.3 Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals

L’àrea d’ocupació de la nova carretera s’obre pas, bàsicament, per terrenys al·luvials, afectant sòls agrícoles en les àrees més rústiques o parcel·les periurbanes en les proximitats dels nuclis de població. Els eixos vertebradors d’aquest territori són els rius Cardener i Llobregat que porten associats unes masses forestals de ribera en les que s’alternen sectors de vegetació compacta i més o menys ben estructurada, amb d’altres més degradats on predominen els canyissars o espècies al·lòctones que han substituït les cobertes potencials. Per aquest motiu, la massa de ribera presenta una càrrega de combustible desigual, segons es tracti d’un fragment de bosc propi d’aquests ambients humits o bé sigui una agrupació vegetal sense estructura amb espècies foranes o oportunistes.

Pel que fa a la intercepció de l’eix projectat sobre aquestes masses forestals, cal senyalar dos efectes directes. El primer correspon a l’alteració puntual de les cobertes de ribera durant les obres de construcció dels viaductes que creuen el riu Cardener, tot i que tindrà una durada temporal, mentre es realitzin les actuacions. Es tracta de fragments de riu que en la actualitat no destaquen, precisament, per disposar d’una massa de ribera ben estructurada, malgrat el procés de regeneració al que estan sotmesos alguns dels seus trams gràcies a certes iniciatives de recuperació del bosc potencial, com el projecte Riu Verd, que ha incidit en sectors com el de l’aiguabarreig dels dos cursos d’aigua.

El segon efecte és per causa del desdoblament de les calçades actuals de la C-55 proposat en el tram de projecte situat ens els primers 500 m de l’inici del projecte (dins del TM Sant Vicenç de Castellet, principalment). Es tracta d’un tram de la C-55 que en l’actualitat circula paral·lel i

a molt poca distància al riu Llobregat deixant lliure una franja de poca amplada des de la llera fins la plataforma de la infraestructura, on es desenvolupa la vegetació natural. Amb el desdoblament previst de les calçades, l’eix s’acosta encara més al curs d’aigua reduint de manera permanent l’amplada de la massa forestal existent que quedarà encara més encaixada entre la massa d’aigua i el mur que es preveu construir.

A banda d’aquest efectes, els terrenys directament adjacents a l’eix viari són, principalment, camps de conreu que independentment de la seva correspondència com a cobertes de conreus herbacis de secà o com a regadius i vinyes, el fet és que no tenen associat cap dels models de combustibilitat i inflamabilitat definits en la metodologia de classificació utilitzada. En aquest entorn la infraestructura sols entra en contacte amb petits fragments de pinedes mediterrànies que tenen una càrrega de combustible moderada i una cobertura amb espècies inflamables mitjana però que es mostren com a elements aïllats sense continuïtat amb les masses forestals més compactes localitzades fora de la plana agrícola.

Així allunyades de la zona de projecte, cal destacar l’existència d’un important sector forestal continu que s’estén cap a l’est de la infraestructura, en direcció a Sant Salvador de Guardiola i cap al sud-est, en direcció a les muntanyes de Montserrat. També a uns 2 km a l’oest de la plana, s’estenen les extenses formacions forestals de l’espai natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

La presència d’aquestes masses forestals provoca que tots els termes municipals de l’entorn de Castellgalí es classifiquin com d’alt risc d’incendis. En la imatge següent s’observa el mapa que identifica els termes que tenen un elevat perill d’incendis al voltant de Castellgalí.

Figura AP04-4. Municipis amb alt risc d’incendi forestal.

Nota: En taronja: municipis amb alt risc d’incendis forestals.

Font: Servei d’Informació Geogràfica del Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat. de Catalunya.

TM Castellgalí TM Sant Salvador

de Guardiola

TM Manresa

TM el Pont de Vilomara i Rocafort

TM Sant Vicenç de Castellet

TM Rajadell

TM Talamanca

TM Sant Fruitós de Bages

TM Rellinars TM Castellbell i

el Vilar

TM Marganell

TM El Bruc

TM Monistrol de Montserrat


Clau: DB-02125.2


Cal senyalar que l’antropització del medi s’incrementa en direcció nord, trobant-se la màxima concentració urbana al voltant de Manresa ciutat.

Per tal de comprovar en xifres les cobertes de sòl predominants en aquesta zona analitzada, a continuació es presenten les proporcions de les diferents tipologies de sòls tant en els termes travessats per la nova infraestructura com en els termes adjacents. La informació s’ha obtingut de les dades de la Regió Forestal III, on quedarien inscrits els municipis objecte d’estudi, publicades pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Taula AP04-8. Cobertes del sòl per municipi (% i superfície).

Municipi Bosc

Matollars Prats Altres Improductiu

Conreus Sup. totalDens Clar Natural Artificial

Comarca: EL BAGES

Castellbell i el Vilar

25,62% 0,62% 46,32% 1,36% 0,00% 1,41% 10,31% 14,36% 2.818 ha

721,97 ha 17,47 ha 1.305,30 ha 38,32 ha 0,00 ha 39,73 ha 290,54 ha 404,66 ha

Castellgalí 43,32% 1,68% 20,31% 0,00% 0,00% 0,89% 5,99% 27,80%

1.716 ha 743,37 ha 28,83 ha 348,52 ha 0,00 ha 0,00 ha 15,27 ha 102,79 ha 477,05 ha

Manresa 10,87% 1,29% 16,14% 0,00% 0,00% 0,69% 18,89% 52,13%

4.124 ha 448,28 ha 53,20 ha 665,61 ha 0,00 ha 0,00 ha 28,46 ha 779,02 ha

2.149,84 ha

Marganell 20,90% 1,33% 62,05% 0,00% 0,00% 2,40% 3,91% 9,41%

1.334 ha 278,81 ha 17,74 ha 827,75 ha 0,00 ha 0,00 ha 32,02 ha 52,16 ha 125,53 ha

Monistrol de Montserrat

23,89% 0,11% 52,93% 0,85% 0,00% 5,22% 9,30% 7,70% 1.204 ha

287,64 ha 1,32 ha 637,28 ha 10,23 ha 0,00 ha 62,85 ha 111,97 ha 92,71 ha

el Pont de Vilomara i R.

26,82% 4,24% 56,13% 0,00% 0,00% 0,99% 4,01% 7,81% 2.167 ha

581,19 ha 91,88 ha 1.216,34 ha 0,00 ha 0,00 ha 21,45 ha 86,90 ha 169,24 ha

Rajadell 21,62% 0,59% 48,78% 0,01% 0,00% 0,00% 1,03% 27,96%

4.532 ha 979,82 ha 26,74 ha 2.210,71 ha 0,45 ha 0,00 ha 0,00 ha 46,68 ha

1.267,15 ha

Sant Salvador de Guardiola

34,24% 0,33% 34,93% 0,20% 0,00% 0,04% 5,42% 24,86% 3.699 ha

1.266,54 ha 12,21 ha 1.292,06 ha 7,40 ha 0,00 ha 1,48 ha 200,49 ha 919,57 ha

Sant Vicenç de Castellet

22,95% 2,79% 42,90% 0,50% 0,00% 1,54% 11,57% 17,76% 1.709 ha

392,22 ha 47,68 ha 733,16 ha 8,55 ha 0,00 ha 26,32 ha 197,73 ha 303,52 ha

Comarca: L'ANOIA

el Bruc 28,53% 1,53% 52,86% 0,05% 0,00% 2,12% 3,79% 11,12%

4.676 ha 1.334,06 ha 71,54 ha 2.471,73 ha 2,34 ha 0,00 ha 99,13 ha 177,22 ha 519,97 ha

Nota: Els valors es donen en percentatge respecte a la superfície del municipi (última columna de la taula).

En blau els municipis afectats pel projecte. Font: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

En el quadre anterior s’observa que les cobertes del sòl predominants en la majoria dels municipis al voltant de la zona d’estudi són els matollars que ocupen una superfície de sòl entre el 30 i el 65% del territori, segons el cas, seguit, en la majoria els casos i amb una proporció també important, dels boscos densos (entre el 21 i el 35%, segons municipi). El terme municipal de Castellgalí és una de les excepcions d’aquesta proporció doncs els boscos densos, amb més del 43% d’ocupació, seguit del conreus, amb gairebé el 28%, són les principals cobertes existents. Tanmateix, a Manresa els conreus esdevenen la principal coberta vegetal present en aquest terme, amb més del 50% d’ocupació, seguit dels terrenys considerats improductius artificials, amb un gens menyspreable 18,89%, ambdues

considerades indicadores de l’elevada transformació del paisatge natural que ha patit aquest territori.

La taula també mostra que la resta de cobertes: boscos clars, prats i improductius naturals (que corresponen a sòls nus forestals, lleres naturals sense vegetació, roquissars, entre d’altres) tenen una presència nul·la o molt baixa. Pel que fa als improductius artificials destaquen, a banda de Manresa amb gairebé el 19% d’ocupació com ja s’ha comentat, els termes de Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat amb percentatges d’ocupació del sòl amb aquestes cobertes degradades entre el 9 i el 12%, seguit a més distància de Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, on ocupen entre el 5 i el 6% de la superfície municipal. Es tracta de termes que disposen d’importants espais dedicats al desenvolupament de polígons industrials que probablement estaran relacionats amb l’aparició d’aquesta tipologia de cobertes.

Segons el que s’ha exposat, un cop analitzada la vegetació de l’àrea afectada pel present projecte, cal indicar els següents aspectes relacionats amb les masses forestals de la zona i la seva continuïtat:

Malgrat que els termes municipals on es desenvolupa l’actuació es classifiquen com d’elevat risc d’incendis forestals, el traçat en estudi no es troba en contacte directe amb masses forestals continues, a excepció de la vegetació de ribera que acompanya als rius Cardener i Llobregat. Es tracta però, d’un bosc que es troba en molts trams fragmentat i alterat per l’ocupació d’agrupacions vegetals d’espècies al·lòctones o oportunistes que han anat envaint l’espai o en una situació encaixonada per les estructures dels traçats lineals existents que ha limitat la seva expansió i desenvolupament.

La resta de la infraestructura creua pel mig de camps de conreu de la plana, sense assignació de cap model de combustibilitat i d’inflamabilitat, a excepció de petits nuclis de pinedes mediterrànies amb càrregues de combustible moderades però que es distribueixen aïlladament ocupant petites superfícies en mig dels camps de cereal. A força distància de la zona d’actuació s’observen les grans masses forestals que s’estenen per les àrees d’orografia més abrupta.

Alhora, val a dir també que es tracta d’una via que circumval·la Castellgalí i enllaça en els seus extrems amb les calçades de l’actual C-55 i per tant, no fomenta l’accés a les àrees naturals al no preveure altres sortides que les de connexió amb les carreteres de la zona. En aquest sentit, l’increment del perill d’incendis degut a la millora de l’accés a zones suposadament més restringides no és aplicable al projecte.

7 ACTIVITATS I CONDICIONANTS AMB RISC DE PROVOCAR INCENDIS

7.1 Causes generals iniciadores d’incendis

Les causes generals que poden provocar l’inici d’un incendi forestal poden ser de dues tipologies: naturals o antròpiques.

Per evitar l'inici o la propagació d'incendis per causes naturals, les actuacions a considerar han d’anar adreçades a l'establiment de mesures que minimitzin el risc a que succeeixen aquests episodis i a definir mesures d'actuació per l’extinció d’incendis que resultin ràpides i eficients en cas de que se’n produeixin.


Clau: DB-02125.2


Les causes d'origen antròpic solen ser negligències o descuits humans, a part dels incendis intencionats, essent les actuacions a considerar en les obres les que incideixen en els hàbits dels treballadors i en la seva sensibilització en relació a l'ús del foc a la muntanya.

7.2 Condicionants del risc d’incendi

Els principals factors que incideixen en l'aparició, propagació i extinció d'un incendi són els següents:

Sensibilitat de la vegetació al foc. Depèn principalment del tipus i estat de la vegetació del lloc. Com a regla general, les espècies xeròfiles són més combustibles que les hidròfiles i les resinoses més que les frondoses.

Val a dir però, que dins de l'ampli ventall de sensibilitat al foc de les diferents espècies hi ha certes característiques de les formacions vegetals que les fan ser més o menys susceptibles a originar aquest tipus de situacions, com per exemple la seva estratificació en altura, la seva distribució en l'espai, la seva cobertura o la seva situació topogràfica.

En els capítols anteriors ja es justifica que tant les espècies presents en la zona d’actuació com la seva disposició espaial, no són les més favorables a originar i propagar incendis forestals.

Risc d'aparició de focus. El risc d'aparició de focus està directament associat a la circulació de persones i vehicles pel territori, atenent a que l'inici d'incendis per causes estrictament naturals, és molt reduït.

A la zona d’actuació, el trànsit de persones i vehicles és habitual perquè es tracta d’una zona amb activitats econòmiques en actiu (industrials i agrícoles/ramaderes), a més de la presència d’importants desenvolupaments urbanístics que ocupen gran part del territori i d’habitatges aïllats que proliferen per la zona. Per tant, no s’espera que aquest trànsit s’incrementi degut a les actuacions projectades, bàsicament pel fet de que els accessos a aquestes zones quedaran pràcticament igual que en la actualitat un cop finalitzades les obres.

Facilitat d'extinció. Les possibilitats d'extinció d’un incendi en un determinat indret estan condicionades a la possibilitat d'alerta ràpida (mitjançant punts de vigilància, per exemple), la presència de tallafocs, la proximitat d'equips d'extinció (parcs de bombers), la facilitat d'accés i la disponibilitat d'aigües, entre d’ altres.

En aquest sentit, les actuacions previstes no afecten cap equip de detecció i/o d’extinció existent en el territori, ni suposen una barrera que afecti la permeabilitat i l’accés al territori alhora d’actuar si es produeix un sinistre d’aquesta naturalesa. Tanmateix, cal indicar que la zona disposa de serveis propers destinats a l’extinció d’incendis com el parc de bombers de Manresa que podrien actuar amb rapidesa en cas de necessitat.

En conclusió, la construcció de la carretera projectada no incideix en l'augment del risc d'aparició d'incendis, en la seva propagació o en les seves possibilitats d'extinció. No obstant això, durant la realització de les obres és possible que alguna activitat constructiva pugui provocar algun moment de risc que caldrà tenir en compte segons es comenta en els capítols següents.

7.3 Activitats amb risc de provocar incendis forestals

La construcció d'una carretera no és una actuació que generi un perill elevat de provocar incendis forestals. No obstant això, durant les etapes executives sí que poden

realitzar-se certes operacions, o es poden donar certes circumstàncies, susceptibles a originar-los.

L'afluència del personal operari i de maquinària treballant en un entorn forestal incrementa els riscos per negligències, descuits o accidents si no s'apliquen una sèrie de mesures preventives per evitar-los.

El transport de materials i la circulació de vehicles o de personal relacionats amb les obres camp a través, fora dels camins i rutes autoritzats, és una de les activitats amb perill de provocar incendis per fuites de combustible, accidents o negligències dels conductors o dels operaris si llancen burilles o objectes en l'entorn forestal, especialment si són de vidre.

Les operacions amb maquinària i el maneig de substàncies combustibles també són situacions que poden propiciar incendis, com també ho són la incorrecta gestió dels residus produïts en les obres i l'aplec de materials de rebuig en l'ambient forestal de manera descontrolada.

Ara bé, la possible realització de fogates o focs per escalfar-se o cuinar en un entorn rústic especialment en les èpoques de major risc (primavera i estiu) i en dies de fort vent, són operacions de molt perill.

Segons l'indicat, les activitats potencialment generadores del risc d'aparició d'incendis durant la fase d'obres es resumeixen en:

Transvasament de líquids inflamables (gasolina, gasoil, productes químics, etc.).

Operacions de soldadura oxiacetilènica i oxicorte.

Operacions de càrrega de combustible.

Ús d'equips accionats amb motors dièsel (aparició de gasos tòxics i inflamables per combustió).

Instal·lacions auxiliars d'obra (instal·lacions elèctriques per sobrecàrregues, curtcircuits, fallada de fase a terra, arquejo sèrie).

Emmagatzematge de material (líquids inflamables, material combustible, etc.).

Focs mal apagats.

Cigarretes enceses.

En general, encara que existeixin altres activitats no generadors de risc d'incendi directament, qualsevol actuació i activitat a desenvolupar en l'obra porta implícit indirectament aquest risc i per això, es considera que totes les activitats d'obra poden ser causants, directa o indirectament, de la generació d'un risc d'incendi.

Les mínimes deforestacions que serà necessari executar hauran de dur-se a terme amb molta cura i amb la previsió sempre d'eliminar i retirar els residus vegetals generats per no augmentar la càrrega de combustible de l'entorn.


Clau: DB-02125.2


8 PROHIBICIONS I NORMES DE SEGURETAT GENERALS

D’acord amb l’article 14 del Decret 64/1995, durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de maig, s’adoptaran les següents mesures preventives:

Per encendre foc i per utilitzar bufadors a qualsevol terreny forestal hauran de tenir-se en compte els següents punts:

Netejar la zona en què s’efectuï la crema i/o aquella en que s’utilitzi un bufador en un radi de 3,5 m fins a descobrir el sòl. La crema s’efectuarà, com a mínim, a 10 m de distància de qualsevol arbre de més de 60 cm de circumferència i 1,2 m d’alçada.

La flama generada per la crema no superarà en cap cas els 3 m d’alçada.

La crema començarà i acabarà amb la llum del dia, a excepció dels focs d’esbarjo. En cap cas s’abandonarà el lloc fins que el foc no hagi estat completament extingit.

Restarà prohibit:

Llençar objectes encesos.

Abocar escombraries, restes vegetals i/o industrials de qualsevol mena que puguin originar o facilitar la propagació d’un incendi.

Els Agents rurals i les Administracions locals podran establir mesures complementàries en aquestes per tal de millorar la seguretat contra incendis.

Segons l’article 15 del Decret 64/1995, entre el 15 de març i el 15 d’octubre, en terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i la franja de 500 m que les envolta, restaran prohibits els següents punts:

Encendre foc per a qualsevol tipus d’activitat, sigui quina sigui la seva finalitat, i en especial, la crema de rostolls, marges i restes d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria.

Llençar objectes encesos.

Abocar escombraries, restes vegetals i/o industrials de qualsevol mena que puguin originar o facilitar la propagació d’un incendi.

La utilització de bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Com s’ha indicat anteriorment, l’article 17 de la mateixa normativa estableix les zones i períodes d’alt risc forestal identificant els municipis de Celrà, Juià i Sant Julià de Ramis com d’elevat perill d’incendis. En aquest cas, entre el període 15 de juny i el 15 de setembre no es podran realitzar les activitats definides en l’article 15 i a més no s’autoritzaran treballs que generin restes vegetals (excepte autorització expressa i excepcional per part de l’Administració ambiental).

Altres mesures recomanables durant els processos constructius són les següents:

Realitzar campanyes de sensibilització a tots els treballadors de l’obra envers el risc d’incendi forestal de la zona.

Controlar la maquinària i els equips generadors d’electricitat, incidint especialment en aquells susceptibles de generar espurnes.

Controlar aquells treballs que generin de manera inevitable espurnes i preveure els mitjans oportuns d’extinció, sobretot a l’estiu.

Prohibir el pas a la zona d’obres al personal no autoritzat.

Instal·lar senyals de perill d’incendi forestal.

Mentre duri l’obra, disposar d’una cuba de 5 m3 de capacitat mínima per a la intervenció immediata, així com de dos equips complerts de protecció personal contra el foc.

Analitzar conjuntament amb el Servei de Prevenció i d’Extinció d’incendis la necessitat de construir punts d’aigua permanents que siguin útils tant pels medis aeris com pels terrestres en cas de ocurrència d’un incendi.

Les normes de seguretat generals a tenir en compte seran les següents:

Durant la realització de treballs realitzats en zones forestals, com la desbrossada, en fase d'obres o durant les operacions de manteniment de les plantacions, en fase d'explotació, hauran d'aplicar-se les següents normes de seguretat:

Mantenir les pistes i tallafocs lliures d'obstacles i nets de residus combustibles.

Mantenir nets de vegetació els indret d'emplaçament de grups electrògens, motors, equips elèctrics, aparells de soldadura i altres equips d'explotació amb motors de combustió o elèctrics.

Dur a terme la neteja i el manteniment necessari per a garantir el bon funcionament dels equips i la maquinària d’obra.

Tant la càrrega de combustible de motoserres i altres aparells de motor com les opracions de manteniment es realitzaran en fred, sense fumar i sempre en zones de seguretat i amb les precaucions adequades per evitar deflagracions.

No s'haurà d'arrencar el motor de les motoserres i dels equips similars en indrets on la càrrega de combustible sigui elevada.

Durant la realització de qualsevol treball forestal caldrà disposar en les proximitats d'extintors d'aigua o altres mitjans auxiliars que puguin ser útils per actuar ràpidament en cas d’incendi.

Els equips i la maquinària utilitzada hauran d'estar homologats per als treballs a desenvolupar. Caldrà que s’utilitzin d'acord amb els manuals d'operacions per a usuaris facilitats pels fabricants, així com tenir en compte les diverses disposicions i normatives vigents per als diferents equips i maquinària.


Clau: DB-02125.2


9 MESURES PREVENTIVES

9.1 Mesures preventives en fase d’obra

9.1.1 Normes generals d’actuació a les obres i a les instal·lacions auxiliars

Durant les activitats habituals d’obra i en les operacions que es realitzin en les instal·lacions auxiliars, es tindran en compte les següents regles d'actuació, en coherència amb el que s’indiqui també en l'Estudi i Pla de Seguretat i Salut en les Obres:

En fase d’obres s’elaboraran cartells de senyalització amb la localització dels sistemes d'extinció d'incendis que es col·locaran en cadascuna de les casetes d'obra que s’instal·lin.

Es controlaran totes les activitats que poden comportar la generació de foc.

Es controlarà la presència contínua en l'obra de mitjans d'extinció, almenys en el període considerat de perill que d’acord amb l’article 14 del Decret 64/1995, correspon al període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de maig.

S'impartirà un curset per a la formació dels treballadors de l'obra en matèria de prevenció i extinció d'incendis, on es detallaran els tipus de foc (classe A, B, C, D) i els mètodes d'extinció, així com l'adaptació de l'agent extintor a la classe de foc. També s'explicarà la forma d'ús d'un extintor i el mètode d'ocupació d'una boca d'incendi equipada. Finalment es donaran les instruccions d'emergència per al personal de l'obra, a fi d'aconseguir una efectiva actuació en el cas que es produeixi una emergència.

Aquestes instruccions d'emergència hauran de situar-se en cadascuna de les casetes de l'obra, en lloc visible per als treballadors.

El material vegetal que es produeixi com a conseqüència de la desbrossada no s'acumularà en la mateixa superfície talada ni tampoc s'abandonarà sense tractament previ a les zones properes.

Es senyalitzarà adequadament el lloc d'emmagatzematge de dissolvents, combustibles, carburants, olis i productes químics.

Es senyalitzaran també les zones amb el risc d'escalfament a elevades temperatures, així com les d'utilització de bufadors, etc., per evitar col·locar prop d'aquestes materials inflamables.

S'explicarà en els talls d'obra adjacents a les masses forestals amb els mitjans adequats per atallar qualsevol conat d'incendi provocat per les activitats pròpies de l'obra (extintors, cuba d'aigua, etc.).

Estarà prohibit durant tot l'any encendre foc a l'aire lliure en tota classe de terrenys forestals o agrícoles, inclosos treballs en els quals s'utilitzi foc.

Es mantindran sempre nets de residus, escombraries i lliures d'obstacles tots els camins i pistes rurals.

S’establirà una franja de seguretat de 15 m d'amplada mínima, en el perímetre d'habitatges, edificacions i instal·lacions de caràcter industrial, en zona forestal.

Es mantindran netes de residus i de restes de desbrossada les cunetes i zones de servitud de camins, carreteres, vies fèrries i línies elèctriques.

S’evitarà la circulació de vehicles i maquinària pesada per zones amb herbassars secs. La maquinària estarà dotada de sistemes de protecció antiespurnes.

Es comptarà amb eines per combatre un possible conat d'incendi, com batafocs o aixades. Així mateix, a la zona d'instal·lacions auxiliars es disposarà de mitjans d'extinció portàtils adequats que hauran d'aquesta correctament mantinguts, senyalitzats i situats en lloc fàcilment accessible.

Es recomana disposar a l’obra de cubes permanentment carregades, sempre que sigui possible, amb la finalitat de poder col·laborar i actuar ràpidament en l'extinció de qualsevol conat d'incendi.

Es prohibirà que en els llocs de treball s'acumulin materials combustibles ja que hauran d'estar guardats en indrets i recipients adequats.

Es realitzaran inspeccions periòdiques dels llocs on hi hagi risc d'incendi; masses forestals travessades pel traçat i zona d'excavació de piles i estreps de viaductes.

Es dotaran els llocs de treball, en la mesura de les seves característiques, dels següents equips:

Un equip adequat i suficient d'extinció d'incendis, que estigui a la vista i sigui de fàcil accés.

Un subministrament adequat de suficient aigua a la pressió.

Es realitzaran inspeccions periòdiques, per part d'un tècnic competent en matèria de seguretat i salut, als equips d'extinció d'incendis, que hauran de trobar-se sempre en perfecte estat de conservació i funcionament. Es mantindrà també lliure en tot moment l'accés als equips i instal·lacions d'extinció d'incendis.

S’instruirà en el maneig dels equips i instal·lacions d'extinció d'incendis a tots els encarregats i capatassos, i al nombre necessari de treballadors, de manera que en tots els torns hi hagi el nombre suficient de persones capacitades per fer front a un incendi.

S’instruirà als treballadors sobre els mitjans d'evacuació previstos en cas d'incendi.

Es mantindran lliures d’obstacles en tot moment els mitjans previstos per a l'evacuació, sobretot en el cas de zones d'accés restringit i difícil. Caldrà realitzar inspeccions periòdiques per tal de verificar l’estat.

S’instal·laran els mitjans adequats per donar l'alarma en cas d'incendi. Aquesta alarma haurà de ser perfecta i clarament audible en tots els llocs on hi hagi treballadors operant.

Es fixaran en llocs ben visibles avisos que indiquin:

La situació del dispositiu d'alarma més proper.

El número de telèfon i l’adreça dels serveis d'intervenció i auxili més propers.

Es realitzarà una correcta senyalització de prohibit encendre foc en tota la zona d'obres en l'època de perill.


Clau: DB-02125.2


Es prohibirà la manipulació de combustibles, carburants, olis i productes químics a les zones de forestals.

A més, com a normes de caràcter general s'estableixen les següents prohibicions i limitacions.

Quedarà prohibit:

Llençar llumins encesos o burilles de cigars sense apagar.

Llençar fora dels abocadors autoritzats, escombraries, residus, restes industrials o de qualsevol clase, que amb el transcurs del temps, o altres circumstàncies, puguin provocar combustió o facilitar-la.

Acumular o apilar restes combustibles a menys de 10 m de zones arbustives o arbrades i lleres públiques.

L'abocament o abandonament d'objectes i residus fora dels llocs autoritzats.

Llançar coets, globus o qualsevol altre artefacte que pugui produir o contenir foc, excepte en festes locals amb les degudes precaucions i autorització municipal.

L'empresa adjudicatària de les obres tindrà les següents obligacions:

Les màquines amb motor d'explosió que treballin a les zones compreses en l'àmbit de l'obra hauran d'anar proveïdes d'extintors d'incendis d'escuma o carbònics.

L'empresa concessionària de l'obra haurà de mantenir durant l'època d'alt risc d'incendis forestals netes de mala herba i restes combustibles les zones de protecció definides.

A més, l'empresa, a través del seu responsable tècnic de medi ambient, tindrà les següents responsabilitats:

o Mantenir oberta la comunicació amb els Ajuntaments afectats pel desenvolupament de les obres a fi de coordinar mitjans en cas de produir-se un incendi per causa de l'obra.

o Tenir coneixement de la legislació d'aplicació i instruir als operaris de les obres de les tasques de prevenció i actuacions contra incendis.

o Informar-se, durant l'època de major risc d'incendi, del part diari de l'índex de perill (índex d'ignició i propagació) que l'Institut Nacional de Meteorologia emet cada dia, amb antelació de 48 hores, per zones.

o Definir els recursos humans i materials a mobilitzar per a cadascun dels nivells de preemergencia definits i determinar les àrees d'actuació i els serveis concrets que han de desenvolupar-se en elles.

o Establir procediments d'actuació en coordinació amb els mitjans municipals i autonòmics en cas de produir-se un incendi.

9.1.2 Mesures preventives de revegetació

La definició dels models de plantació i la distribució de les espècies escollides en el Projecte ha tingut en compte les següents mesures específiques de prevenció d’incendis forestals:

L’ús d’espècies de baixa combustibilitat i inflamabilitat en els models de revegetació sobre talussos (desmunts i terraplens) i àrees de restauració.

El manteniment d’una franja de seguretat, lliure de vegetació, d’1 m d’amplada, a comptar des del límit de la vorera, així com d’una franja de protecció de 2 m a cada banda de la vorera, a comptar des de la línia externa de la zona de seguretat. Aquesta franja de protecció ha d’estar permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida (densitat d'arbres adults inferior a 150 peus/ha i amb una distribució homogènia sobre el terreny).

9.1.3 Equips recomanats en obra

A continuació s’identifiquen els equips bàsics de comunicació i extinció que es recomana disposar a l'obra, tot i que el Contractista haurà de concretar, abans de l’inici de les actuacions, quins materials i equipaments finalment hi ha.

Així, en els talls d’obra, mentre aquestes romanguin actives, es disposarà, de forma permanent, d’equips complets de protecció personal contra el foc per poder actuar de forma immediata en cas d'incendi. Es recomana que l'equip mínim estigui format pels següents equips i maquinària:

radio-emissors-receptors,

motoserres,

eines vàries de podar: destrals, pales i/o dalles,

motxilles d'aigua,

a ser possible, un camió cuba, amb capacitat mínima de 10 m3 preparat per a una actuació immediata.

Complementàriament a l'anterior, en la zona d’oficines i emmagatzematge de materials es disposarà de l'equipament contra incendis integrat en les instal·lacions (extintors, etc.).

Tots aquests mitjans i equips es consideren integrats en les Despeses Generals de les Instal·lacions d'Obra, essent responsabilitat del Contractista la correcta posada en pràctica del present Pla de Prevenció d'Incendis.

9.1.4 Extinció d’incendis

Les mesures a prendre en el cas que es deslligui un incendi seran les següents:

Donar l'alarma general.

Procedir a l'evacuació.

Donar avís a les autoritats i serveis d'emergència tals com bombers, protecció civil i policia.

Col·laborar amb els serveis d'emergència en les tasques d'extinció de la causa de la catàstrofe.

Tota persona que adverteixi l'existència o iniciació d'un incendi forestal, haurà d'intentar la seva extinció amb la màxima urgència, sempre que no posi en perill la seva integritat física; en cas contrari haurà ho comunicar-ho al 112 amb la major rapidesa possible.


Clau: DB-02125.2


9.2 Mesures de prevenció en fase d’explotació

A banda de les mesures definides en la etapa d’obres, la normativa sectorial de prevenció d’incendis forestals estableix també tot un conjunt d’actuacions aplicables durant les operacions de manteniment de la nova infraestructura, un cop entri en servei.

En aquest sentit, segons indica l’article 6 del Decret 64/1995, serà d’aplicació, tot l’any, el manteniment de les franges de seguretat i protecció definides en la fase d’obres durant el procés de revegetació. Per a tal, cal realitzar les operacions oportunes que garanteixin que la franja de seguretat resti lliure de vegetació baixa i arbustiva, d'arbres i de restes vegetals o de qualsevol mena de material que pugui propagar el foc, que consistiran en:

Segar la vegetació herbàcia.

Esporgar la vegetació arbustiva.

Clarejar el peus arboris que evitin la continuïtat horitzontal entre les seves copes, fins arriba al 75 (a excepció de les formacions lineals d’arbres separats dels nuclis boscosos).

Tanmateix, la conservació de la franja de protecció requerirà també dur a terme un conjunt d’actuacions que comportaran:

aclarides per mantenir una densitat d'arbres adults inferior a 150 peus/ha i la seva distribució homogènia sobre el terreny,

esporgada de les branques baixes (un terç de la seva alçada amb un màxim de 5 metres), i

neteja de la vegetació seca i morta durant l'època de màxim risc d'incendi, així com de qualsevol mena de residu vegetal o d'altre tipus que pugui afavorir la propagació del foc.

A més a més de les actuacions de manteniment descrites, després de l’entrada en funcionament de la infraestructura, es poden adoptar altres mesures addicionals de prevenció, com poden ser:

Col·locar senyals de “Zona d’alt risc d’incendi” i “Prohibit encendre foc”, en aquells punts on es consideri convenient, tot i que per la situació de l’obra no es consideren necessàries.

Senyalitzar els accessos a les pistes forestals per orientar als vehicles d’extinció.

Eliminar amb rapidesa les restes procedents de les operacions de sega, poda i esporga, sempre i quan no es triturin a una mida inferior a 5 com i es reparteixin sobre el terreny de manera homogènia.

Analitzar la possibilitat d’utilitzar herbicides i retardadors del creixement vegetal, tant en la franja de seguretat com en la de protecció.

10 COORDINACIÓ DELS TREBALLS

Totes aquestes mesures de prevenció definides en el present Pla caldrà aplicar-les de manera coordinada amb els responsables dels Plans d‘Actuació Municipal afectats i/o responsables del Pla de Protecció Civil d’Emergències pels incendis forestals.

Per tant, el Contractista de las obres haurà d’elaborar un Pla de prevenció d’incendis que reculli i descrigui les mesures finalment adoptades, així com els protocols d’actuació en cas d’incidències.

11 COMPLIMENT DELS CONDICIONANTS ADMINISTRATIUS

En aquest capítol es justifica el compliment de les prescripcions referides a la prevenció d’incendis forestals que procedeixen de la DIA, essent aquestes les següents:

Mesures preventives i de control addicional. Prevenció d’incendis forestals

Donar compliment a les mesures de prevenció d’incendis establertes al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i al Decret 130/198, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

Compliment:

El present Apèndix s’ha elaborat dins el marc normatiu del Decret 130/1998, de 12 de maig de mesures de prevenció d’incendis forestals a l’àrea d’influència de les carreteres, on s’estableixen una sèrie de disposicions i mesures en l’àmbit dels estudis ambientals i de la conservació i explotació de carreteres i del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, i la modificació de l’apartat 2 de l’article 17 del mateix a través del Decret 206/2005, de 27 de setembre. Per tant, s’han recollit totes les prescripcions derivades de la legislació sol·licitada.

Mesures preventives i de control addicional. Prevenció d’incendis forestals

Definir un Pla de prevenció d’incendis que avaluï i fixi les mesures de prevenció necessàries per a minimitzar-lo (punts d’aigua, accés dels bombers a les pistes forestals, establiment de franges de protecció a banda i banda de la carretera ....).

Compliment:

Per tal de donar compliment a aquesta prescripció s’ha elaborat el present Apèndix de Pla de prevenció d’incendis forestals.

Apèndix 04: Pla de prevenció d’incendis forestals · urbanitzacions sense continuïtat amb la...

Documents

Transcript of Apèndix 04: Pla de prevenció d’incendis forestals · urbanitzacions sense continuïtat amb la...