Tot va començar l’any 1977, poc temps després que la dictadura franquista acabara. Eren mals temps i encara més per a la nostra petita comarca que tenia poques facilitats respecte als serveis, infraestructures i drets, però malgrat aquesta situació, era un temps on la joventut estava plena d’il•lusió i amb ganes de lluitar per allò que els havien privat durant tant de temps. Per aquest motiu, un grup de joves de la comarca es va reunir a Cinctorres. Allí es va començar a parlar d’una celebració reivindicativa, on la protagonista seria la nostra comarca: l’Aplec dels Ports, el motiu pel qual molta gent coneix aquesta terra i la nostra gent.

Aquest grup de joves va unir el seu sentiment, va decidir fer alguna cosa per poder millorar la qualitat de vida de la nostra comarca i així també donar-la a conèixer. Aquests joves plens d’esperit reivindicatiu volien fer-se escoltar. Un diumenge de juliol de l’any 1978, a la Todolella, es va iniciar aquesta petita historia, aquest sentiment, aquesta unió que encara dura avui dia, una història que s’ha repetit any rere any per tots els pobles que han volgut o pogut participar-hi.

Ja fa molts anys d’aquest primer Aplec, 36 anys, però encara i així seguim tenint motius i força per poder celebrar aquesta trobada tan important per a la gent de la nostra comarca. Gràcies a aquesta celebració hem acon-seguit canviar moltes coses, però encara ens queda molt camí per recórrer i moltes coses a millorar. Són molts aplecs, moltes reivindicacions que hem pogut fer que s’escoltaren, però també moltes que s’han quedat en l’oblit. Malgrat això, seguirem endavant, seguirem unint el nostre sentiment i seguirem reivindicant que s’eliminen totes les injustícies que patim, sempre buscant millores pel benestar i el progrés de la gent d’aquesta comarca.

Aquest any ens ha tocat a nosaltres, a Sorita, un poble de menys de 200 habitants, on tots els joves ens hem unit i hem decidit intentar seguir la tradició que aquells valents van començar l’estiu de 1978. Sabem que han can-viat molt els temps, que aquest esdeveniment ha crescut d’una manera inimaginable amb comparació amb aquella trobada de la Todolella, fent-nos veure també arreu del País Valencià i part de Catalunya i Aragó. Avui dia és una data on tota la gent de la comarca s’uneix per mostrar la nostra cultura, la nostra llengua i sobretot la nostra terra.

Manifest

Nosaltres som pocs joves, amb poca experiència, però amb moltes ganes i molta il•lusió. També amb molt de suport de tots els pobles de la comarca, per la qual cosa hem decidit seguir endavant. Sabem que no ha estat fàcil, però estem més units que mai. En els dies que dura el nostre Aplec hem de gaudir de la festa i els actes que es celebren però som conscients que mai hem de perdre l’objectiu que van marcar aquells joves a Cinctorres, aquell esperit reivindicatiu que defèn la nostra comarca i les dificultats que pateix la gent d’ací. Per aquest motiu, hem de mantenir viu el sentiment de comarca que aquesta gent ha aconseguit dur a terme gràcies a aquest esdeveniment. Hem de continuar amb aquesta lluita fins aconseguir millorar el futur que la nostra comarca es mereix.

L’últim Aplec el vam haver de rebutjar perquè no érem capaços ni suficients per aconseguir dur a terme aquesta tasca que tanta feina, dedicació i col•laboració necessita. Però enguany, farem tot el possible per a què siga un Aplec al qual les paraules ‘unió’ i ‘germanor’ estiguen presents en tot moment, ja siga pel suport que estem tenint per la resta de pobles, com per la bona resposta que hem obtés per la gent del nostre xicotet poble.

Ara per ara, l’Aplec, al mateix temps que la nostra comarca, es troba amb una salut delicada. És per això que l’hem de cuidar tant com puguem. Un dels principals problemes que té la nostra comarca és l’envelliment. Els joves som la comarca, som el futur. Molts són els que volen viure ací, però pocs troben una sortida per al seu futur pro-fessional. Hem d’aprendre a obrir portes. Tal vegada el problema és eixe, que no sabem com obrir les portes...

I des d’ací, fem una crida a tots els joves de la comarca: QUÈ FARÍEM PER VIURE ACÍ?

"clavarem les mansa les arrels d' aquesta terra

d' on naix el coratgede seguir

sentint-nos vius"Coratge- Obrint Pas

Coneix el nostre poble

Sorita, de l’àrab “Sorcita”, que vol dir ‘font’ degut a les fonts termals que hi ha junt al Bergantes. Va ser una aldea àrab reconquistada per Don Blasc d’Alagó. El 20 de Desembre de 1367, Don Juan Fernández Herida ven el senyoriu de Sorita als Jurats de Morella per 14.511 sous. Per ser ‘senyoriu’ i no ‘vila’ no pot independitzar-se com les altres aldees el 1691.

A la mort de Martí l’Humà, la població va participar activament en la Guerra de Succesió a la corona d’Aragó. En aquells temps estava Sorita es trobava emmurallada. Encara hi ha restes de la casa patriarcal dels Peralta a la que anomenaven ‘castell’. S’hi conserva la façana del XIV. El senyoriu de Morella acaba en 1820 amb el trencament de tot tipus de vincles a l’acabar de pagar totes les rentes senyorials, Sorita es va deslligar totalment de Morella per la qual cosa va adquirir l’estatus d’aldea independent.

Durant la Segona Guerra Carlista, va haver-hi una batalla en les terres entre Sorita i la Pobleta de Morella. Aquesta va durar sols 6 hores, manaven les forces lliberals de Don José de Santa Cruz y les carlistes Don Ramón Cabrera, aquest últim es va retirar de la batalla deixant més d’un centenar de morts.

L’any 1838 van portar a Sorita 3.015 presoners de la columna de Padriña.Durant l’última guerra carlista, Sorita va patir el pas del dos bàndols com a ciutat oberta i això va posar en

perill la vida dels seus habitants.

El seu terme, es va veure molt afectat per la Guerra Civil (1936-1939) . Es van deixar marques de brutals combats que es van produir a la nostra terra. Exemple d’açò són les nombroses trinxeres amb abundant munició escampada per les nostres muntanyes.

Un poc d’història

Extensió: 68,8km2

Població: 140Altitud: 661metresGentilici: Sorità i SoritanaDistància; Castelló: 129km Morella: 20km• Llegenda de l’aparició de la Verge de la Balma

Diu la llegenda que al segle XIII un pastor manc de Sorita va quedar enlluernat en la cova per una estranya llum que va sortir de la pedra per a beneir-li i obrar el miracle de retornar-li el braç.

• Els “endemoniats” de la BalmaEls nostres avantpassats conten que al santuari de la Balma es realitzaven exor-

cismes on curaven persones infestades per l’ànima del dimoni. Açò era realitzat per les “caspolines” dones vestides totalment de negre que tenien la propietat de poder expulsar el dimoni d’aquestes persones malaltes, procedien dels pobles pobles de la ribera del Bergantes i Guadalop (Saragossa). Però sobretot de la població de Casp.

Històries tipiques

Les nostres festes

Extensió: 68,8km2

Població: 140Altitud: 661metresGentilici: Sorità i SoritanaDistància; Castelló: 129km Morella: 20km

El nostre patrimoni • Església parroquial. Data del mitjà del XVIII amb tres naus, creuer i cimborri.• La casa de l’Ajuntament. Data de 1679 i destaca pel seu ràfec treballat.• Restes del Castell. Estan formats per un caseró amb una senzilla encara que esplèndida façana del s.XIV.• Santuari de la Verge de la Balma. És un dels més interessants de tota la Comunitat Valenciana. Es troba

a 3 km al nord de la població, a la ribera esquerra del riu Bergantes el nom de la Balma és un topònim geogràfic i fa referència a una espècie de concavidad allargada produïda per l’erosió.El santuari està encastat en aquesta concavidad, en una immensa mole petrea que sembla que vaja a desplomar-se sobre la llera del riu Bergantes.

• Les Fonts Calentes”. Són fonts termals que encara brollen al costat del Bergantes. Les seves aigües man-tenen una temperatura constant de 18º durant tot l’any. Estan situades en el marge dret del riu Bergantes, a l’altura del Azud del Vilar al costat de la sortida del barranc de Rigors.

• “Pins alts” o “Els Bons Mossos”. És un paratge amb diversos pins d’enormes dimensions situats en el Barranc de la Mare de Deu en el costat esquerre de la pista, al costat de la bifurcació del Barranc del “L`Ensalat”.

• Torre Beana i Torre Colomer. Es troben a pocs quilòmetres al sud de Sorita. Són dues masies que han intervingut vestigis de les construccions defensives d’antany encara que bastant deteriorades per l’acció del vent. Masia “El Vilà”.

• Gruta Masia Planenc. • Estret del Barranc de Marrons

• Sant Antoni: es celebra al nostre poble el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Sant Antoni és una de les festes típiques de la comarca dels Ports. Cada poble el fa a la seua manera, però tots tenen en comú la tradi-cional barraca protegida per les “diableres” i la benedicció i repartiment de “coquetes”.

• Romeria a la Balma: l’1 de Maig, es realitza una romeria a la Balma, on tots els habitants es desplacen fins el santuari i gaudeixen d’un dinar de germanor.

• Altres romeries: Sant Gregori, Sant Pere, Sant Marc i Sant Antoni de la Barrancà on s’hi va en forma de peregrinació i un majoral s’encarrega de repartir el rollo als assistents.

• Festes patronals en honor a la Verge de la Balma: el cap de setmana més proper al 8 de setembre, es realitzen diferents processons acompanyades per la verge i per les danses típiques del poble: “Les gitanetes i els dansants, les llauradores i els negrets”. El dissabte es visita el Santuari de la Balma, on en representa la lluita entre el bé i el mal (“l’Àngel i el Dimoni”), representat per dos veïns del poble.

Personatges famososCamilo Ronzano

Camilo Ronzano va nàixer l’any 1913 a Las Parras. Començà a tocar als 14 anys sense trobar ningú que el poguera ensenyar. Després, comença a tocar amb un timbaler del Mas de les Mates.

Va patir la guerra i per les seues idees polítiques va ser reclòs uns anys, al llarg dels quals va poder apren-dre solfeig amb un capellà i aquest aprenentatge li va servir per millorar la seua tècnica interpretativa. Després va tornar a Las Parras amb la condició de sortir del poble, però amb aquesta imposició, sense patrimoni ni feina li era impossible sobreviure. Juan José Sancho, va ser qui va respondre per ell davant l’alcalde i des d’aquell moment va ser qui e va acompanyar en tots els seus desplaçaments.

A partir de llavors, Camilo recorrerà, tots els pobles de la comarca, cercaviles, dianes, processons, balls, jotes, danses…La gent gran d’avui dia el coneixen, tots parlen d’ell i les referències sempre són bones.

Amb Sancho, va anar fins i tot a Madrid, però qui més va acompanyar Camilo va ser José Trullenque Gil, el

Tio Roso, també de les Parres.L’any 1952 toca a Terol i l’any següent amb el grup de

Castellote va anar a Saragossa. Amb aquest grup també va anat a València, Barcelona i dues vegades més a Madrid, la primera vegada a la festa del Treball i la segona a la 1a Fira del Camp. Va tocar davant de Franco i de l’emperadriu Soraya però va quedar molt dolgut quan un general, en preguntar d’on era, va confondre Castellote amb Castelló.

Amb el seu fill Ramón forma “La inesperada”, una or-questra totalment familiar. Camilo tocava la dolçaina i el clari-net, Ramón l’acordió i els acompanyava la filla menuda, Teresa, a la bateria.

De poble en poble, els contractaven els Majorals, de ve-gades acudien caminant, amb mul, amb carro...fins que van arribar els cotxes.

Gran part de la seua vida la viu a Sorita, cada any tocava a les Festes de la Balma, a les festes del Sexenni de Morella, a Sant Mateu...tot el Maestrat.

Camilo ha rebut nombrosos reconeixements. A la IV mostra de folklore aragonès se li va tributar un homenatge a la Romareda i a casa guarda nombroses plaques de reco-neixement de pobles. Cal destacar un homenatge realitzat a Las Parras per tots els gaiters d’Aragó, una festa-homenatge a Sorita, aquesta vegada es va sumar els gaiters de la Comunitat Valenciana, d’Aragó i els seus alumnes van tocar un a un en reconeixement a Camilo.

Forma part del repertori de Camilo El Reinau de Villarluengo, tocs de Caballerías, Anuncio de fiesta, ombroses Dianes, Pasacalles de la Llega, La Llega jota de la dulzaina, Roldes, albades, Masurques, Polques, Pericons i fins i tot una rumba.

Es va acomiadar de nosaltres el 30 d’agost de 2002 als 89 anys d’edat.Avui dia el seu fill Ramón es qui ha pres el relleu del seu pare com a músic de les Festes de La Balma.

Rita “La Cantaora”Rita Giménez García, coneguda com Rita la Cantaora, va nàixer a Jerez de la Frontera (Cadis)

l’any 1859 i va morir a Sorita, el 29 de juny de 1937 a les catorze hores i cinquanta minuts d’una <<asis-tolia>>, tal i com Ramón Pastor Martí, encarregat del registre civil, i Vicente Just Carot, secretari, mani-festen per escrit en l’acta de defunció que figura al registre d’aquest.

Com és sabut, durant el primer any i mig després del cop ďEstat del 1936, la comarca dels Ports va quedar dins la rereguarda republicana del front de Terol. Malgrat la duresa dels combats al front, a la nostra zona, no hi hagué cap batalla de renom. Aquesta va ser una zona de pas per tal de que les tropes franquistes pogueren arribar al Mediterrani.

Els pobles de la comarca, per tant, veien moviments militars sense definitiu assenta-ment, però la vida rutinària d’alguns pobles, com Sorita, va ser somoguda per I’arribada de refugiats, sobretot des de dues zones: An-dalusia i Madrid. La memòria oral de Sorita amb què comptem, situa els refugiats a la casa coneguda per ‘l’Hospital’, prop del dipòsit de l’aigua.

Pel que fa a Rita Giménez, en l’acta de defunció es diu clarament que era vídua, i que no va tindre fills. Així mateix manifesta que «su cadáver habrá de recibir sepultura en el cementerio de Zorita del Maestrazgo», i d’aquesta manera ho signen els testimonis, Justo Mir Pastor i Joaquín Beser Milian, «ma-yores de edad y vecinos de Zorita del Maes-trazgo».

Sens dubte, potser l’afiliació sindical o raons familiars o d’amistat, la van dur a la condició de refugiada, durant els primers mesos de la guerra. Això fa rellevant que Rita Giménez Garcia morira a Sorita. Sobretot, però, és un recordatori de les mancances de do-cumentació d’aspectes vitals de personatges

d’aquell temps. Per exemple, és encara més rellevant en termes generals, la manca d’informació sobre l’origen de la nominalització de Rita la Cantaora dins locucions «això, a Rita la Cantaora» o «conta-li-ho a Rita la Cantaora>>... La noció de raresa que se sol vincular a aquestes locucions reforça l’objectiu ďaquesta breu notícia sobre els esdeveniments darrers de la vida de la protagonista, que potser donen indicis del significat de la locució popular.

Rodem tot l’anyAGOST 1ª REUNIÓ AMB LA GENT DEL POBLE

Al mes d’agost vam celebrar una reunió amb tot el poble i vam decidir tirar endavant tots junts aquesta aventura.

12 D’OCTUBRE:“OKTOBERFEST A MORELLA”

L’aplec va participar a l’Oktoberfest a Morella po-sar a la venda el nostre primer producte, “la polsera aplequera”, a més, vam vendre lotería i vam donar in-formació del Primer Proaplec i de la I Marxa Senderista.

19 D’OCTUBRE: TROVAM! A CASTELLÓ

Alguns membres de la organització ens vam des-plaçar fins a Castelló per a participar en el TroVAM. Allí també vam vendre numerets de loteria i la polsera aple-quera.

26 D’OCTUBRE: CORRELLENGUA L’organització es va reunir a Morella, acompanyats

dels gaiters d’aquest poble, on es va llegir un manifest en defensa de la nostra llengua i rendre homenatge als poetes Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés.

7 DE DESEMBRE: I MARXA SENDERISTA MORELLA-XIVA

21 DE DESEMBRE: 1A FESTA PRO APLEC

Per la vesprada, es van preparar jocs per a grans i menuts i una xocolatada. Després, vam fer un sopar i seguidament els companys de la plataforma ‘EL BER-GANTES NO SE TOCA’ van fer una xarrada per conscien-ciar-nos de la situació del nostre riu. A la mitjanit, es va presentar el lema escollit enguany: ‘Pel passat, present i futur: RODEM!’. En acabar, vam disfrutar dels grups ‘El Jabali de Fausto’, ‘La MalaVida’ i dj’s de la comarca.

15 DE MARÇ: II MARXA SENDERISTA HERBERS

5 D’ABRIL: 2A FESTA PRO APLEC

La nit va començar amb la presentación del cartell oficial de l’Aplec, dissenyat pel jove Pablo Hernández. La festa va continuar amb l’orquestra ‘Tarántula’ i amb dj’s de la comarca.

19 D’ABRIL: III MARXA SENDERISTA VALLIBONA

26 D’ABRIL: IV MARXA SENDERISTA FORCALL-VILLORES

2 DE MAIG: REUNIÓ INFORMATIVA AMB EL POBLE

24 DE MAIG: V MARXA SENDERISA LA MATA

14 DE JUNY: VI MARXA SENDERISTA CINCTORRES 28 DE JUNY: TROBADA DE DONES A SORITA

5 DE JULIOL: VIII MARXA SENDERISTA SORITA-PALANQUES

Guia de supervivència i expressions de les nostres terres Als Ports no preguntem ‘qui eres?’ o ‘com et dius?’, nosaltres preguntem De quina casa eres? o de

Per referir-te a algú no digues ‘tío!’, nosaltres diem: Xaic!

Nosaltres no tenim ‘xiquets’, tenim sagals.

A l’Aplec vos farà més goig una mançana que una poma. No s’oblideu del tapet per no tacar la taula!

La gent als Ports no porta diners a la butxaca, portem perres a la borxaca.

A La Mata beuen amb puxurull, a Sorita amb xurumbell i a Cinctorres amb pixirull.

Als Ports les xiques no tenen ‘escot’, tenen bragué.

Ací no hi ha xiques ‘fresques’ ni ‘vestides amb excés’, ací hi ha vagasses i perinfollaes, però també

Als Ports, en una nit ‘moguda’ de vegades tanquem els ulls i descansem un poc. Després d’això no

.

Si vos apetix (abelleix) d’espitxinar-vos (riure molt) i xalà (gaudir) veniu a l’Aplec dels Ports!

No faigues l’Onso (La Mata) : No faces el tontoMinges més que una revolta de riu (Sorita) : Menges moltTinc més fam que un gos de mas (Cinctorres) Eres més basta que un forroll de portera (Sorita)El que més pugue, capadó (Sorita)M’ha dixat el riu (Sorita) : Estar assegut i cansatEstàs més content que Xirineldo : Estàs molt contentAçò acabarà com Camot : Açò acabarà malamentEn acabar-se, tampis : En acabar-se, prouBurruix, burruix (Sorita) : Per damunt, en generalSer més alt que una batollaSer de carrasca : Ser un home durEstà sense capà (Sorita) : Està fortEstàs com un pedrís (La Mata) : Estàs com una cabraVaig a navegà (Cinctorres) : Vaig a caminarTe nugo en curt i encà pastures : no et deixo fer alguna cosa però la fas igualmentLos de Paüls obrin primer la boca que els ulls (Herbés)Les albaes del Boixà són molt bones de contar: a migdia pa i pataques i a sopar pataques i pa (Herbés)

qui eres?

en tenim de pites (bones xiques) i d’altres sorieres (xafarderes).

tornem en si’, nosaltres reviscolem i segons com se tercio, en cas d’emergència, no

‘cridem’ per telèfon sinó que quirdem.

Programació

20:00 Obertura del Menjador de l’Aplec i de l’escenari “Sant Marc”

~DIJOUS~

~DIVENDRES~

EscEnari “La BaLma”

20:30 Concentració doçainers i tabaleters de la Comarca

22:00 “RODEM” espectacle inauguració 36é Aplec dels

Ports a càrrec de la Xalera i al finalitzar “Perkutada” fins

el recinte de concerts

EscEnari “La BEana”

22:30 Actuacions musicals

Lilit i Dionis- Pellikana- La Gossa Sorda-

La Malavida

EscEnari “sant marc”

00:00 Actuacions musicals

DJ’s Musica alternativa

Està totalment prohibit entrar begudes al recinte de concerts. Recorda que aquesta festa és gra-tuïta i totalment autogestionada.

Els Ports és la nostra casa i també la teua. Ajuda’ns a mantindre-la neta

Barra “EL Xorradó”A la matinada. Degustació de figues i aiguardent11:00 Exhibició de pilota valenciana a un carrer del poble15:00 Crossfya i AnimalSoundcasa dE La cuLtura

11:00 Presentació Projecte L’interior13:00 Presentació “Totes les cançons parlen de tu” de Xavi SarriàPLaça dE L’ajuntamEnt12:00 Xarrada i taula rodona sore la necessitat d’una ràdio i televisió autonòmi-

ques

EscEnari “sant marc”17:00 Actuacions musicalsTalps- Envergadura- VaDeBo- CraTOR- Almorranes Garrapinyaes- El Blüe

1:30 Actuacions musicalsDJ’s Musica alternativaEscEnari “La BaLma”17:30 Espectacle familiar a càrrec de DANI MIQUEL

19:00 Castellers de la terra19:30 Todolella Comedy i al finalitzar Animació musical.Plaça Església, carrer de Dalt, carrer Arrabal i “Barra el Xorradó”EscEnari “La BEana”23:00 Actuacions musicals

Atzembla- Azero- Pepet i Marieta- La Kinky Band

~DISSABTE~

~DIUMENGE~Barra “EL Xorradó”

A la matinada. Degustació de figues i aiguardent

Casa de la Cultura

16:00 Presentació dels llibres “El meravellós vietge

de Libori” i “Cròniques d’un infen”.

EscEnari “sant marc”

12:00 Espectacle familiar a càrrec de

AnimalART17:30 Actuació musical

Pep Gimeno “El Botifarra”

19:00 Acte de cloenda del 36é Aplec dels Ports i

anunci del següent poble organitzador del 37é Aplec

dels Ports19:30 Actuació musical

El Diluvi

La Gossa Sorda

Actuacions

El naixement del grup es remonta a 1996, quan tres joves es van unir per formar una banda en la localitat aragonesa de La Codoñera. Aquest grup segueix buscant per a poder pro-gressar sense perdre la esència, segueix buscant en la seua época, en els problemes i inquietuts de la gent, segueix bus-cant divertir i connectar en els seus concerts i també segueixen buscant impactar en les nostres conciències amb les seues cançons

La Kinky Band

El grup es formà a Pego (Marina Alta, València) l’any 1999. És un dels grups de rock en català amb més èxit en l’actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Cata-lunya, Illes Balears, Galícia i Madrid. A més, han actuat en festivals de rock d’àmbit estatal com el Viña Rock.

Compromesos amb la llengua i la terra valenciana. La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències.

Aquests joves de Culla, Serra d’Engarceran, Ares, Albo-càsser i Castelló tornen a l’Aplec després de diverses actuacions per la comarca. La música i l’espectacle que ens porten és garantia de festa i bon rotllo.

Azero

Pepet i Marieta

Pepet i Marieta és un grup format per músics de banda i banda del riu Sénia. Amb els seus ritmes de jota, rumba, ska, pa-txanga i rock fan embogir els seus seguidors des de 1999. Durant tot aquests anys han anat agafant cada vegada més fama fins que han aconseguit convertir-se en la cançó de l’estiu 2014 de TV3.

Atzembla

Un jove grup de l’Horta (País Valencià) que naix de l’amistat i l’amor per la música. El rock, l’ska i el punk són els estils que els definixen, i amb els quals tracten de mostrar el desacord amb les situacions socials del món actual. A través d’unes lletres crítiques, tracten de defensar allò en que creuen, com ara la cultura i la terra, i d’expressar allò que senten.

La MalaVida

Són cinc músics de Castelló, amb experiència en pro-jectes musicals de diferents caràcters amb una idea en comú: formar una banda per a disfrutar de la música que més els agrada, el Rock. Un grup de versions que ofereix un espectacle diferent centrat en el rock però sense olvidarse dels clàsics que no poden faltar en qual-sevol nit de festa. El seu repertori ens portarà un viatge de l’orígen del rock’n’roll dels 50 fins arribar al rock més actual, passant per la música espanyola dels 80 i 90 més representativa.

Lilit i Dionís

Naix en 2006 de la conjunció dels grups LILIT, i els BUFAFOCS DE DIONÍS.

Aquest singular grup adopta un estil eclèctic on predomina la barreja d’estils, però inicialment es decanten més cap a la musica tradicional amb unes lletres amb un fort caràcter irònic i festiu. La seua música continua evolucionant cap a uns estils més més durs musicalment i amb influències de musiques de tot el món.

PellikanaPellikana naix a Castalla (Alacant) al voltant de l’any 2005. És

una formació de 9 musics que malgrat ser jove, ha anat adquirint experiència dalt dels escenaris d’arreu del País Valencià. La música, és una barreja de cultures i estils musicals com l’Ska, el Reggae, el Rock, els ritmes llatins, sempre amanits pel to folkloric de la dolçaina.

VaDeBoVaDeBo, música i lluita. Es va formar a la ciutat de València a

l’estiu del 2013 amb la intenció d’omplir un buit que els seus compo-nents tenien, tots antics membres d’altres bandes de la ciutat i d’algu-nes encara en funcionament. Aquest projecte tracta mitjançant ritmes de la música combativa (ska, reggae, hip hop, punk rock, …), projectar l’energia que els seus membres donen en cada vers, en cada cançó i en cada concert. Una experiència divertida i alegre, sense perdre de vista el compromís social que els defineix com a banda.

Pep Gimeno “El Botifarra”És un cantaor tradicional valencià. Que, recentment, ha aconseguit ressò mediàtic en gravar el seu primer disc com a artista titular, guardonat amb el Premi Ovidi 2007 al «millor disc de folk i noves músiques».La seua veu sona a horta i a secà, a séquia i a bancal, a nit d’agost i meló d’Alger. Quan canta Pep, callen les xitxarres, saturen els venti-jols i tothom escolta atònit el seu cant espontani, planer, que apaivaga l’aspror de la terra i les basques de l’oratge. La veu de Pep ens so-mou alguna cosa ben endins, ens sacseja i ens desperta la memòria col·lectiva i ens fa sentir-nos-en profundament identificats.

El Diluvi

Almorranes Garrapinyaes

El Blüe

És un jove cantant de rap de la Plana Baixa, Nules, que, des de 2008, ha publicat dos treballs en valencià amb cert de reconeixe-ment. L’any 2013 es proclama guanyador del concurs Rockpenat, junt a la banda que l’acompanya en directe, formada per Dj Sinic, el bateria Eugenio Sanz, el corista Kaos, la cantant femenina Loren Lo-sada, el guitarra David Moreno, i altres... Actualment es troba a punt de traure el seu nou disc “Efecte Papallona”, un treball que promet revolucionar el rap a la música en valencià.

CraTor

El Diluvi són un grup de la comarca de l’Alcoià, que fusionen els instruments més folklòrics i clàssics de la nostra zona amb els ritmes menys inesperats. El resultat és garantia d’èxit i ens farà gaudir d’una vesprada per al record.

Punk, ska, dolçaines i molta festa com a principals protago-nistes. Bé, i calçotets. Es tracta d’Almorranes Garrapinyaes, la banda d’ska-punk de La Plana o, com a ells els agrada definir el seu estil, “ska-punk de terme”. Aquest estiu pre-senten la segona part de la seva gira del seu últim treball, “Cagamandúrries Tour Vol.2” amb moltes sorpreses baix del braç, o bé.... en els calçotets.No t’ho pergues i sigues cagamandúrria!!

Format per 5 amics de Deltebre, S’ha convertit en un dels grups amb més projecció de les Terres de l’Ebre. Ha actuat en diferents festivals com ara el Festour o el Delta Sound Festival, també ha actuat en sales de concerts com Mephisto i Razzma-tazz. Durant l’any 2010, Crator ha omplert la seva agenda amb més de 40 actuacions, a més d’autoeditar un cd anomenat “zero” que recull les cançons dels inicis del grup i que van gravar ells mateixos. Després, va composar nous temes que confor-men el seu primer disc d’estudi: “Males llengües”.

Envergadura

La Xalera

La Xalera és un grup de teatre de carrer i anima-ció de Vilafranca. Fundat l’any 1992 ha fet gran quantitat d’espectacles tant de carrer i animació com estàtics o de sala. Són molt reconeguts i apreciats el correfocs que ha presentat.

Grup de Borriol (Castelló) nascut l’estiu de 2013, L’estil del grup podem dir que és rock-pop amb la nostra llengua, el valencià. Ha sigut el mitjà per a canalitzar molts anys de vivències musicals compartides en altres projectes i que ens ha permés confeccio-nar un disc amb la nostra essència. Després de mesos de treball, finalment hem entrat a l’estudi per a enregistrar els 11 temes que inclourà el nostre primer disc, Simetries. Aquest estiu farem la presentació del disc i molts concerts, tant en format acústic com elèctric, entre ells el de l’Aplec. Tenim mol-tes ganes de tocar en directe i gaudir de cadascún dels concerts que ens esperen.

Envergadura, grup que reuneix gent de poble, des d’Alcalà a Yeste i des de Fortanete a Morella, gent en ganes de festa punk rock.Aquest any torna a l’Aplec dels Ports, el festival que els va veure nàixer pels càmpings.Fent front a un any prou dur, tornen als escenaris en diverses col·laboracions demostrant que ningú els farà parar.Venen en la promesa de reivindicar-se, fer festa, i sobretot no quedar-se afònics...

Talps

Dani Miquel

Alquimista musical. Que acompanyat de la dolçai-na i un instrument peculiar, la viola de roda, s’adonà que els xiquets no saben un grapat de cançons tradicionals resultants de la cultura del nostre poble. Aleshores, es va decidir per recollir i cantar aquestes cançons a les xiquetes i xiquets. D’aquesta manera va nàixer el canta-cançons i apropa als més xicotets a la cutura i tradició de la nostra terra.

Todolella Comedy

Conjunt de dos joves humoristes de la comarca, de la Todolella i Forcall. Que s’han unit per fer-nos gaudir del millor humor de la terra utilitzant la nostra llengua.

AnimalArt

- Lluis Pitarch - CrossFyah

- AnimalSound- Dj. MacGyver

La casa de joventut Serendípia és espai d’educació popular al lleure, des de Vila-real fem camí, perquè som conscients de que l’acció local és el camí per a un canvi global. Se-rendípia és també un centre de creació cultural, on tothom té a dir i pot participar, construint en col·lectiu una cultura alternativa i compromesa amb la societat. Així el diumenge aplequer el teatre de carrer envairà Sorita amb l’espectacle CLOWNODITA on uns futuristes troglodites faran de les seues per tal d’esbrinar tots els misteris del nostre fascinant món. Música, xanques, ironia i bon humor per a totes i tots!

- Mackey - Fran Mestre

- Bageles- Mecanic

Regles d’or d’un bon Aplequer:

No oblides les ulleres de sol, el “sombrero” de palla i la crema solar si no vols acabar com una gamba.

Recorda que a finals de juliol “fa una calor que tombe” porta’t roba fresqueta i pensa que amb una muda tens prou, dutxar-se està sobrevalorat!

El punt de trobada sempre serà la barra més propera.

Encara no hem trobat al nostre aplequer per exel·lència, Aure-lio, vine a l’Aplec amb l’intenció de tornar-lo a casa que “sa mare” ja comença a estar preocupada...

Si vols lluir bon tipet compra’t la samarreta de l’Aplec.

+ + =

1.

2.

5.

4.

3.

Si vols menjar com a casa tenim unes mares a l’Aplec que mos prepararan un menjar boníssim. “Consomé”, “Amanida líqui-da”, “Delicatesen de pa amb el producte que tu tries ”

La tenda és fundamental però no necessària, ja que només la gastaràs per a “dormir” i descansar.

Estas en bones mans, el mòbil pot ser un arma perillosa si ja hem begut uns quant litres de “suc de cebada” o “calimotxo de la terra”, més val que el deixes al cotxe.

Com a bon aplequer, si tro-bes a un conegut lo millor que pots fer és convidar-lo a una cervesa i la millor que pots trobar és la que l’organització us ofereix.

I lo més important, deixa’t la nevera a casa. Col·labora amb

l’Aplec i la comarca, pensa que és un festival totalment autogestio-nat i necessitem la vostra col·laboració!

10.

9.

8.

7.

6.