a peuper Tàrraco

10 passejades i excursions

a peuper Tàrraco

10 passejades i excursions

ape

ua

peu

Dirigida per Rafael López-Monné

per Tàrraco

passejades i excursions10a

peu

ape

u

Sara Sans

Rafael López-Monné

Textos i fotografies

Textos

Introducció de Magí Seritjol Ferré

Pròleg de Joaquín Ruiz de Arbulo

Hugo PradesIl·lustracions

INStItutoDE tuRISMoDE ESPAÑA

ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS

D’HOSTALERIA

Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana

Edita: Arola EditorsEdició: maig 2013Textos: Sara Sans, Rafael López-Monné i Magí SeritjolFotografies: Rafael López-MonnéIl·lustracions: Hugo PradesGeoreferenciació dels itineraris: Jordi TutusausDisseny col·lecció: Elena CruzDisseny i maquetació: FelixAssessorament i supervisió històrica: Joaquín Ruiz de ArbuloCorrecció lingüística: Josep ArtiguesBase cartogràfica: Institut Cartogràfic de Catalunya i Ajuntament de TarragonaImpressió: Gràfiques Arrels

© de l’edició: Arola Editors© dels textos, de les fotografies i de les il·lustracions: els autors© de les bases cartogràfiques: ICC i Ajuntament de TarragonaTots els drets reservatswww.arolaeditors.com/deferradurarafaellopezmonne@arolaeditors.comISBN: 978-84-941327-6-6Dipòsit legal: 710/2013

Coberta: Carrers sota el Fòrum de la Colònia i al costat del teatre de Tàrraco

Dibuix del logotip de la col·lecció cedit per l’Agrupació Excursionista La Picossa, de Móra d’Ebre

L'edició ha estat finançada pel Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco Romana

Amb el suport de:

Muralles romanes de Tàrraco des de la muntanya de l’Oliva

«No hi ha altra manera de conèixer els homes del passat que intentar apoderar-se de les seves mirades, viure les seves emocions.» Alain Corbin, El territorio del vacío

Agraïments

«Sapientia, quae sola libertas est», deia Sèneca (Ep. 37, 4). La saviesa és l’úni-ca llibertat. Nosaltres, com John Elliott, creiem que la Història serveix per ser lliures, que els ciutadans sense memò-ria són més manipulables. També estem convençuts que els humans, com a ani-mals curiosos que som, ens ho passem bé descobrint coses que no sabíem. Ens agradaria pensar que la guia que teniu a les mans podrà ajudar —humilment— a conèixer i gaudir del passat romà de l’antiga Tàrraco.

En aquest anhel no hem estat sols, tot al contrari. La guia és una realitat gràcies a la confiança i la determinació del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana, de la seva presidenta, Patrícia Anton, i del seu gerent, Quim Queralt. Ambdós van creure des del comença-ment en un projecte ambiciós —Tarraco Urbs et Ager—, del qual aquesta guia és un dels resultats. Els bon treball de neteja i senyalització de camins ha sigut realitzat per Auro-ra i dirigit escrupolosament per Jordi Tutusaus, qui també ha elaborat els tracks dels itineraris. Des de Tarragona Turisme hem comptat amb el ple su-port del seu gerent, Carles Sanz, i amb la col·laboració de Mireia Royo. I ens cal agrair també la complicitat absoluta dels grups de reconstrucció històrica de Tarragona, Nemesis, Projecte Phoenix, Thaleia i Legio I Germànica. Pel que fa als continguts històrics, ens cal agrair la col·laboració d’arqueòlegs com Joan Menchon, Imma Teixell, Jordi Rovira i l’assessorament especialment valu-ós dels investigadors de l’ICAC: Diana

Gorostidi, Josep M. Macias i Anna Gu-tiérrez. També ens ha donat un cop de mà el professor, especialista en filologia clàssica, Joan Gómez Pallarès, amb qui ens uneixen complicitats bàquiques.

El treball sobre l’urbanisme de Tàrraco dels professors de la URV Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo ha resultat fonamental per a la realització de les il·lustracions, i el deute contret amb Jo-aquín serà difícil de liquidar. Ha sigut ell qui ha revisat tots els dibuixos i els textos, qui ens ha proposat canvis, qui ens ha facilitat informació, qui amable-ment ens ha escrit el pròleg, i tot amb una diligència i un ànim sensacionals. Quin esperit!

L’ànima d’aquesta guia, però, no es pot entendre sense l’entusiasme de Magí Seritjol, el director del festival Tarraco Viva i un dels gestors culturals i pensa-dors sobre cultura i patrimoni més lú-cids que coneixem. Hem d’agrair-li els capítols introductoris, a més de multitud de converses i reflexions que han acabat influint en la guia.

Per acabar, ens cal agrair el bon treball del nostre amic i corrector Josep Artigues, sempre pressionat per les urgències; i és clar, el bon ofici dels editors. Ens agrada el seu respecte pels llibres i la seva obses-sió per la feina ben feta, des de les mans del Fèlix en el disseny, al Paco i el seu equip en la impressió. Tots plegats hem construït aquesta guia amb passió i tenim l’esperança —recordant Freeman Til-den— que la llegireu amb interès. Salve!

Els autors

S U M A R I

Agraïments ................................................................................................... 9

Pròleg ........................................................................................................... 13

A primer cop d’ull ........................................................................................ 16

Abans de començar a caminar ...................................................................... 21

Tàrraco, un somni mediterrani ....................................................................... 25

Un nou governador arriba a Tàrraco .............................................................. 33

Tàrraco, la petita Roma ................................................................................. 45

Les excursions

1 Roma desembarca a Hispània ............................................................... 52Una passejada per l’antiga muralla de Tàrraco fins al Circ de la ciutat

2 Pedres que parlen .................................................................................. 72Recorregut per les inscripcions llatines de Tàrraco incrustades en edificis de la Part Alta

3 La Tàrraco més viva, la colònia portuària ............................................... 86Una passejada des de l’Amfiteatre a la Necròpolis Paleocristiana per la part més populosa de l’antiga colònia de Tàrraco

4 Aigua per beure i per viure .................................................................... 106Una passejada pels voltants de l’aqüeducte del Pont del Diable

5 Vora el Tulcis pel camí d’Ilerda ............................................................. 120Una passejada des del mausoleu de Centcelles a l’aqüeducte de les Caixes

6 Coves, pedres i ponts ............................................................................ 134Des de Tarragona al Pont del Diable per les coves del Llorito, i tornada per Sant Pere i Sant Pau

7 Els horitzons del Mare Nòstrum ............................................................. 144Des de Tarragona a la vil·la dels Munts d’Altafulla per la costa

8 Pescadors i pagesos de Tàrraco ............................................................. 162De Tarragona a la vil·la dels Munts d’Altafulla per l’interior

S U M A R I

Agraïments ................................................................................................... 9

Pròleg ........................................................................................................... 13

A primer cop d’ull ........................................................................................ 16

Abans de començar a caminar ...................................................................... 21

Tàrraco, un somni mediterrani ....................................................................... 25

Un nou governador arriba a Tàrraco .............................................................. 33

Tàrraco, la petita Roma ................................................................................. 45

Les excursions

1 Roma desembarca a Hispània ............................................................... 60Una passejada per l’antiga muralla de Tàrraco fins al Circ de la ciutat

2 Pedres que parlen .................................................................................. 80Recorregut per les inscripcions llatines de Tàrraco incrustades en edificis de la Part Alta

3 La Tàrraco més viva, la colònia portuària ............................................... 94Una passejada des de l’Amfiteatre a la Necròpolis Paleocristiana per la part més populosa de l’antiga colònia de Tàrraco

4 Aigua per beure i per viure .................................................................... 114Una passejada pels voltants de l’aqüeducte del Pont del Diable

5 Vora el Tulcis pel camí d’Ilerda ............................................................. 128Una passejada des del mausoleu de Centcelles a l’aqüeducte de les Caixes

6 Coves, pedres i ponts ............................................................................ 144Des de Tarragona al Pont del Diable per les coves del Llorito, i tornada per Sant Pere i Sant Pau

7 Els horitzons del Mare Nòstrum ............................................................. 154Des de Tarragona a la vil·la dels Munts d’Altafulla per la costa

8 Pescadors i pagesos de Tàrraco ............................................................. 172De Tarragona a la vil·la dels Munts d’Altafulla per l’interior

11

9 Forats, pedreres i horitzons ................................................................... 178Des d’Altafulla a la pedrera del Mèdol i a Sant Simplici per la costa, i tornada per Ferran

10 Records de la costa de Tàrraco .............................................................. 192Des d’Altafulla a Roc Sant Gaietà

Més informació sobre…

Xarxa de camins del Camp de Tarragona ................................................ 209

Tarraco Viva ............................................................................................ 210

Tarragona Història Viva ........................................................................... 210

La maqueta de Tàrraco ........................................................................... 211

L’ICAC .................................................................................................... 211

Seminari de Topografia Antiga ................................................................. 212

La biblioteca del MNAT .......................................................................... 212

Camp d’Aprenentatge de Tarragona ........................................................ 212

La vil·la de Llosa de Cambrils ................................................................. 213

El columbari de Vila-rodona ................................................................... 213

Glosari .......................................................................................................... 214

Bibliografia ................................................................................................... 218

9 Forats, pedreres i horitzons ................................................................... 188Des d’Altafulla a la pedrera del Mèdol i a Sant Simplici per la costa, i tornada per Ferran

10 Records de la costa de Tàrraco .............................................................. 202Des d’Altafulla a Roc Sant Gaietà

Més informació sobre…

Xarxa de Camins del Camp de Tarragona ................................................ 227

Tarraco Viva ............................................................................................ 228

Tarragona Història Viva ........................................................................... 228

La maqueta de Tàrraco ........................................................................... 229

L’ICAC .................................................................................................... 229

Seminari de Topografia Antiga ................................................................. 230

La biblioteca del MNAT .......................................................................... 230

Camp d’Aprenentatge de Tarragona ........................................................ 230

La vil·la de Llosa de Cambrils ................................................................. 231

El columbari de Vila-rodona ................................................................... 231

Glossari ......................................................................................................... 234

Bibliografia ................................................................................................... 238

Color verd Passejades curtes o que poden escurçar-se fàcilment, amb poc desnivell i sense dificultats; recomanables per fer amb nens.

Color blau Caminades de distància i desnivell moderats, per sota dels 14 km i dels 500 m de desnivell.

Color vermell Excursions més exigents, que poden ser més llargues, amb majors desnivells o amb alguna dificultat concreta.

Nivell d’exigència de les excursions

13

Pròleg

L’any 2001 la UNESCO decidia incloure els monuments romans de Tarragona en la llista del patrimoni mundial. Es tracta d’una llista selecta i compromesa que pretén destacar quins llocs del món han de ser coneguts i protegits per la seva significació artística, històrica o paisat-gística. No és, de cap manera, una dis-tinció fàcil. Aquests llocs han de posseir unes característiques que els convertei-xin clarament en excepcionals.

Certament, totes les ciutats europees que denominem històriques conserven entre els seus edificis i el teixit urbà mostres significades de les èpoques passades: muralles de baluards, esglé-sies, monestirs, convents i catedrals, torres, palaus i grans cases nobiliàries, grans places i mercats o barris sencers de carrers estrets. Tarragona conserva exemples de tots i cadascun d’aquests elements, però també té una cosa més.

Tots aquests elements s’insereixen entre les restes monumentals d’una civilització anterior, la romana, que havia convertit la nostra ciutat en la capital de la provín-cia més extensa de tot l’Imperi, dotant-la doncs de tots els elements necessaris per a la seva esplendor: muralles i por-tes, temples i places porticades, edificis d’espectacles, termes públiques, grans cases, aqüeductes, pedreres, viles subur-banes i monuments funeraris. I l’estat de conservació de tots aquests elements sí que resulta excepcional. I el mateix suc-ceeix amb les obres d’art, les escultures i els mosaics o els centenars de làpides romanes que alberguen el gran Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i els diferents museus de la ciutat.

Aquest és un llibre que convida al pas-seig, que ens dóna motius i ens incita a descobrir per nosaltres mateixos una enorme quantitat de bells fragments de la història que ens envolta. Un llibre que ens ensenya a buscar, a trobar i a poder entendre molt millor el que estem veient. I és llavors quan podrem valorar la seva importància. És un llibre escrit per als caps de setmana, o per prestar-lo als parents i als amics que vénen a pas-sar uns dies de vacances amb nosaltres.

Diuen que caminar és sa. Probablement per a molts de nosaltres que vivim a Tar-ragona passejar signifiqui la major part de les vegades recórrer la Rambla Nova fins a la balconada, pujar a la Catedral pel carrer Major, o baixar al Serrallo pel carrer Unió. Són recorreguts magnífics, sens dubte, però n’hi ha molts més, i aquest llibre ens ensenya a caminar-los d’una forma tranquil·la i curiosa.

Hem de caminar. Quan escrivim aques-tes línies un 12 d’abril del 2013, els úl-tims dies de pluja i fred —que aquest any han durat molt— sembla que han quedat per fi enrere. Avui, el cel és d’un blau intens i el sol ja comença a escal-far. És un dia que convida a sortir de casa. Sens dubte qui es va inventar el nom de Costa Daurada ho va fer en un dia com avui: a primera hora del matí o a última de la tarda, quan el sol surt o es posa i, de veritat, les pedres del Mèdol als turonets del costat de les platges i els carreus romans alineats en tants murs traslladen els seus colors d’or a tot l’ho-ritzó que ens envolta. I ho fan barrejats amb el verd dels arbres i els blaus super-posats del mar i del cel.

15

Florus, un historiador romà que va viu-re un temps a la nostra ciutat als inicis del segle II dC com a professor de nens (retor), deia que a Tàrraco l’any sencer li semblava una eterna primavera. Fa un parell de mesos diríem que potser exagerava una mica, però un dia com el d’avui podem entendre perfectament què volia dir.

Avui és un matí de dissabte. ¿Què po-dem fer? Els autors ens proposen fins a deu recorreguts diferents per la nostra ciutat i pels camins que surten d’ella cap als pobles veïns. ¿Què estic dient? ¿Sortir o entrar caminant a Tarragona? Sí, sí, no hem d’estranyar-nos tant. En-cara existeix vida més enllà de les au-tovies, les urbanitzacions i els polígons industrials. Fins al segle XIX tots els vi-atges per terra es feien caminant. En els últims anys, les nostres administracions han dedicat un esforç important per re-cuperar i condicionar molts dels camins que surten i entren a la ciutat. La Sara i el Rafael els han recorregut tots, o gaire-bé, diverses vegades. I han anat prenent notes. I fent fotos. Ara ens les mostren. Moltes gràcies, amics, per compartir tot això.

El Rafael i la Sara ens ensenyen a pujar i baixar per Tarragona, tot descobrint edi-ficis romans conservats enters i llegint là-pides romanes encaixades en les parets. Un recorregut en totes les direccions: del passeig Arqueològic que ressegueix les muralles a l’Amfiteatre, del Pretori a la torre de l’Audiència recorrent el Circ romà, del Teatre a la basílica del Fòrum, del Port a la Necròpoli Paleocristiana. Molt per veure. També ens conviden a recórrer la costa, passant d’una platja a

una altra fins a Altafulla i, per als més ei-xerits, fins a gairebé Coma-Ruga, veient grans vil·les romanes, monuments fune-raris, una pedrera romana abandonada i silenciosa on el temps s’ha detingut i solament escoltem els ocells, un arc de triomf a la meitat de la carretera nacio-nal que envolten els cotxes sentint que ja s’apropen a la romana Tàrraco... I el mateix podem fer si recorrem el Franco-lí en direcció a Constantí i Valls, desco-brint per primera vegada —o tornant-hi una altra més— el Parc de l’Aqüeducte de les Ferreres, per veure’l ja restaurat, o impressionant els nostres amics amb la visita a la cúpula de mosaic del mauso-leu de Centcelles.

I tot això ho podem fer a peu, passejant tranquil·lament, sense grans pendents, per recorreguts aptes per a tota la fa-mília. Pels vells camins veurem també grans masies i camps de cultiu tancats per murs, vinyes, oliveres, ametllers i pins, pous, eres i cellers. També troba-rem petits monuments les històries fami-liars dels quals, sempre encantadores, ens recorden perquè nosaltres les relle-gim als nostres amics en veu alta en un moment de descans, refrescant-nos sota una ombra.

Aquest llibre ha estat escrit per guiar i acompanyar, també per despertar la nostra curiositat asseguts a la butaca de casa. Vostès, si ho desitgen, sabran triar el moment i la forma. Aquestes pàgines són simplement una invitació al pas-seig. Que el gaudeixin.

Joaquín ruiz dE arbulo

Catedràtic d’Arqueologia Universitat Rovira i Virgili

A primer cop d’ull Itinerari Pàgina Inici Temps Desnivell Distància Comentaris

1 Roma desembarca a Hispània

52 Tarragona Itinerari urbà 1,7 km Es tracta d’un recorregut urbà, que s’inicia a les muralles i que acaba al Circ. És molt recomanable començar visitant la maqueta de Tàrraco, a la plaça del Pallol, i es pot completar el passeig amb la visita al Museu Nacional Arqueològic (MNAT) i al Pretori (Museu d’Història de la Ciutat).

2 Pedres que parlen 72 Tarragona Itinerari urbà 1 km Es tracta d’un agradable recorregut urbà, pel casc antic de Tarragona, dissenyat per trobar les inscripcions llatines que encara romanen incrustades en els edificis de la Part Alta de la ciutat.

3 La Tàrraco més viva, la colònia portuària

86 Tarragona Itinerari urbà 3 km Es tracta d’un recorregut urbà, que s’inicia a l’amfiteatre i que acaba a la Necròpolis Paleocristiana, a tocar del riu Francolí i que recorre el que havia estat el cor de Tàrraco.

4 Aigua per beure i per viure

106 Tarragona 1 h 50 m 3 km Es tracta d’una passejada tranquil·la, molt agradable i molt recomanable per fer amb nens per conèixer l'aqüeducte romà de les Ferreres, congut com el Pont del Diable. Val la pena visitar alguna de les petites pedreres romanes properes.

5 Vora el Tulcis pel camí d’Ilerda

120 Constantí 1 h 30 min 30 m 5,4 km Passejada molt indicada per fer amb nens, també en bicicleta. Es travessa un territori molt transformat per infraestructures viàries i industrials però, tanmateix, continua sent interessant. Es pot allargar creuant el riu Francolí i arribant al aqüeducte romà del pont del Diable.

6 Coves, pedres i ponts 134 Tarragona 3 h 45 min 140 m 10,5 km Es tracta d’una bona excursió per un matí sencer que travessa l’antiga zona agrícola més propera a Tàrraco, on encara són visibles excel·lents murs de pedra seca, i permet conèixer unes espectaculars pedreres subterrànies d’origen romà, a més de l'aqüeducte del Pont del Diable.

7 Els horitzons del Mare Nòstrum

144 Tarragona 3 h 30 min 100 m 13 km Es tracta d'una de les excursions de costa més recomanables de Catalunya per la varietat d'ambients i pel valuós patrimoni natural i històric d'aquest tram de litoral. Destaca la pedrera romana de la Punta de la Creueta, el bosc de la Marquesa i l'antic poble de Tamarit.

8 Pescadors i pagesos de Tàrraco

162 Tarragona 6 h 30 min 200 m 25,3 km Es tracta d’un recorregut llarg, només recomanable per als grans caminadors o per als amants de la bicicleta de muntanya. Tot i que es travessen zones molt humanitzades, es gaudeix de vistes i racons molt evocadors.

9 Forats, pedreres i horitzons

178 Altafulla 4 h 200 m 11,5 km Una excursió molt variada, que mostra el tram final del riu Gaià, l'antiga vila closa de Tamarit, i sorprenents penya-segats. Després s'enfila fins al turó de Sant Simplici per contemplar l'horitzó abans d'arribar a la fantàstica pedrera romana del Mèdol.

10 Records de la costa de Tàrraco

192 Altafulla 3 h 45 min 50 m 11,6 km Un itinerari que descobreix una petita pedrera romana i espais naturals de dunes i estanys que recorden l'aspecte que ha tingut la costa durant segles i que ara són un preuat refugi per als ocells.

Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3

17

Itinerari Pàgina Inici Temps Desnivell Distància Comentaris

1 Roma desembarca a Hispània

52 Tarragona Itinerari urbà 1,7 km Es tracta d’un recorregut urbà, que s’inicia a les muralles i que acaba al Circ. És molt recomanable començar visitant la maqueta de Tàrraco, a la plaça del Pallol, i es pot completar el passeig amb la visita al Museu Nacional Arqueològic (MNAT) i al Pretori (Museu d’Història de la Ciutat).

2 Pedres que parlen 72 Tarragona Itinerari urbà 1 km Es tracta d’un agradable recorregut urbà, pel casc antic de Tarragona, dissenyat per trobar les inscripcions llatines que encara romanen incrustades en els edificis de la Part Alta de la ciutat.

3 La Tàrraco més viva, la colònia portuària

86 Tarragona Itinerari urbà 3 km Es tracta d’un recorregut urbà, que s’inicia a l’amfiteatre i que acaba a la Necròpolis Paleocristiana, a tocar del riu Francolí i que recorre el que havia estat el cor de Tàrraco.

4 Aigua per beure i per viure

106 Tarragona 1 h 50 m 3 km Es tracta d’una passejada tranquil·la, molt agradable i molt recomanable per fer amb nens per conèixer l'aqüeducte romà de les Ferreres, congut com el Pont del Diable. Val la pena visitar alguna de les petites pedreres romanes properes.

5 Vora el Tulcis pel camí d’Ilerda

120 Constantí 1 h 30 min 30 m 5,4 km Passejada molt indicada per fer amb nens, també en bicicleta. Es travessa un territori molt transformat per infraestructures viàries i industrials però, tanmateix, continua sent interessant. Es pot allargar creuant el riu Francolí i arribant al aqüeducte romà del pont del Diable.

6 Coves, pedres i ponts 134 Tarragona 3 h 45 min 140 m 10,5 km Es tracta d’una bona excursió per un matí sencer que travessa l’antiga zona agrícola més propera a Tàrraco, on encara són visibles excel·lents murs de pedra seca, i permet conèixer unes espectaculars pedreres subterrànies d’origen romà, a més de l'aqüeducte del Pont del Diable.

7 Els horitzons del Mare Nòstrum

144 Tarragona 3 h 30 min 100 m 13 km Es tracta d'una de les excursions de costa més recomanables de Catalunya per la varietat d'ambients i pel valuós patrimoni natural i històric d'aquest tram de litoral. Destaca la pedrera romana de la Punta de la Creueta, el bosc de la Marquesa i l'antic poble de Tamarit.

8 Pescadors i pagesos de Tàrraco

162 Tarragona 6 h 30 min 200 m 25,3 km Es tracta d’un recorregut llarg, només recomanable per als grans caminadors o per als amants de la bicicleta de muntanya. Tot i que es travessen zones molt humanitzades, es gaudeix de vistes i racons molt evocadors.

9 Forats, pedreres i horitzons

178 Altafulla 4 h 200 m 11,5 km Una excursió molt variada, que mostra el tram final del riu Gaià, l'antiga vila closa de Tamarit, i sorprenents penya-segats. Després s'enfila fins al turó de Sant Simplici per contemplar l'horitzó abans d'arribar a la fantàstica pedrera romana del Mèdol.

10 Records de la costa de Tàrraco

192 Altafulla 3 h 45 min 50 m 11,6 km Un itinerari que descobreix una petita pedrera romana i espais naturals de dunes i estanys que recorden l'aspecte que ha tingut la costa durant segles i que ara són un preuat refugi per als ocells.

M

ar Mediter

rània

C A T A L U N y A

T-7211

A-7

A-7

AP-7

AP-7

N-240

N-240

N-340

N-340

N-340a

TP-2031a

TP-2235

TP-2031

TF-2039

TP-2039

T-203

T-202

T-210

T-202

T-203

T-721

TV-2041

Tarragona

Constantí

Torreforta

Cala Romana

Sant Salvador

Sant Ramon

Sant Pere i Sant Pau

el Pont del Diable

els Boscos de Tarragona

Punta de la Creueta

Cala Canyadell

Punta de la Móra

la Móra

Coves del Llorito

les Botigues de Mar Els Munts

Tamarit

AltafullaTorredembarra

Creixell

Berà

la Pobla de Montornèsla Nou del Gaià

Roc Sant Gaietà

Brises de Mar

Pinalbert

Torre dels Escipions

Pedrera romana

Pedrera romana

el Mèdol

Sant Simplici

els Pallaresosel Catllar

la Riera de Gaià Arc de Berà

Centelles

els Muntanyans

1 2

3

4

5

6

7

8

1

T-7211

A-7

A-7

AP-7

AP-7

N-240

N-240

N-340

N-340

N-340a

TP-2031a

TP-2235

TP-2031

TF-2039

TP-2039

T-203

T-202

T-210

T-202

T-203

T-721

TV-2041

Itineraris proposats

Recorreguts dels itineraris

Xarxa de camins

Itineraris excursionistes de la FEEC i del Baix Gaià per camins no inclosos a la Xarxa

Carretera nacional

Autovia

Tarragona

Constantí

Torreforta

Cala Romana

Sant Salvador

Sant Ramon

Sant Pere i Sant Pau

el Pont del Diable

els Boscos de Tarragona

Punta de la Creueta

Cala Canyadell

Punta de la Móra

la Móra

Coves del Llorito

les Botigues de Mar Els Munts

Tamarit

AltafullaTorredembarra

Creixell

Berà

la Pobla de Montornèsla Nou del Gaià

Roc Sant Gaietà

Brises de Mar

Pinalbert

Torre dels Escipions

Pedrera romana

Pedrera romana

el Mèdol

Sant Simplici

els Pallaresosel Catllar

la Riera de Gaià Arc de Berà

Centelles

els Muntanyans

9

10

21

Festival Tarraco Viva

Encara som romansParlem un llatí evolucionat. Vivim en ciutats (civitas) on la plaça (fòrum) se-gueix sent el nostre punt de socialitza-ció. La festa (ludi) ocupa un lloc impor-tant en el nostre dia a dia a igual que la consideració de la feina ben feta. Se-guim tenint, encara, un fort sentit comu-nitari que ens fa pensar en problemes i solucions compartides, lluny de neo-liberalismes egoistes. La guia que teniu a les mans està feta des de la passió per la cultura clàssica. Els valors nascuts al Mediterrani són avui universals. Pels oc-cidentals, endinsar-se en la història de Grècia i Roma permet saber qui som i perquè som com som. Tàrraco és un bon exemple.

Hem procurat no quedar-nos en una visió monumental de la ciutat. Hem

Abans de començar a caminar

volgut d’apropar-nos al seu esperit. El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a sem-blança de Roma, un indret atractiu per a gent vinguda d’Hispània i de tot l’Im-peri. Tàrraco oferia possibilitats de fer negoci, de prosperar, un clima amable, una societat hospitalària i un lloc on viure bé. Us presentaran aquesta Tàrra-co i us acompanyaran pel seus voltant, personatges reals que hi van viure, do-cumentats a partir d'inscripcions troba-des a la ciutat (els obrers no solien tenir la capacitat de pagar-se una inscripció i, en el cas del picapedrer del Mèdol, el personatge ha estat inventat).

Les excursions al voltant de Tàrraco, a més de donar a conèixer els principals vestigis romans que es conserven, pre-tenen també enfortir els lligams entre

les poblacions d’aquest entorn i el seu territori. Altafulla, Constantí, Berà i molts més, són ara els hereus de l'ager tarraconensis. Precisament, l’afebliment de les relacions seculars de la població amb el seu entorn i un concepte molt depredador del desenvolupament, ens ha deixat un espai amb ferides que cal ajudar a cicatritzar. Esperem que els visitants que utilitzareu aquesta guia si-gueu indulgents amb els nostres errors i, en canvi, sapigueu fruir de la gran força evocadora que encara tenen molts dels nostres espais.

A la guia trobareu nombroses imatges de reconstrucció històrica. Tarragona comença a ser quelcom més que una ciutat amb monuments. Aquí la Història parla. Bona prova d'això és el Festival Tarraco Viva i el programa estival Histò-ria Viva. La ciutat compta amb sis grups de reconstrucció històrica que posen en evidència la força de la ciutat en el camp de la divulgació de la Història. Tenim l’esperança que aquesta guia contribueixi —humilment, és clar— a donar forma a una nova idea de ciutat i de territori basat en l’energia i el millor

del seu passat, i a posar de relleu tot el que compartim els hereus de la gran ci-vilització que va sorgir del Mediterrani. Com Tàrraco.

A tenir en compteLa guia recull deu itineraris, tres dels quals són urbans. Per facilitar-ne la tria d’acord amb els interessos de cadascú, s’ha confeccionat el quadre «A primer cop d’ull». S’hi pot trobar i comparar la informació bàsica de tots els itineraris. A la fitxa tècnica que encapçala cada itinerari torna a aparèixer aquesta infor-mació. El càlcul de la durada de cada excursió no pot ser sinó subjectiu, ja que cada persona camina al seu ritme. S’ha procurat pecar per excés, però cal recordar que no es pren en considera-ció el temps de les aturades per des-cansar, contemplar el paisatge, etc. Per exemple, en una excursió de mig dia, el temps sense caminar fàcilment pot ser el mateix que el de marxa efectiva; és a dir, una excursió de dues hores de caminar probablement durarà al voltant de tres hores i mitja o quatre. Al web de l’editorial (arolaeditors.com/deferra-dura) es troben els arxius amb els tracks

23

El bosc de la Marquesa i la cala Fonda

dels itineraris. Tothom qui disposi de GPS pot descarregar-los i conèixer el traçat de cada itinerari. Les propostes recorren camins inclosos a la Xarxa de Camins del Camp de Tarragona, els quals estan senyalitzats amb marques de continuïtat grogues, tret que coinci-deixin amb trams de GR o de PR on es mantenen les dels itineraris de la FEEC.

El grau d’exigència de les excursions es concreta a partir de tres nivells. El nivell 1 (verd) identifica les passejades curtes —o que poden escurçar-se fàcilment—, amb poc desnivell i sense dificultats; lògicament, són les més recomanables per fer amb infants. El nivell 2 (blau) correspon a caminades de distància i desnivell moderats, per sota dels 14 km i dels 500 m de desnivell. El nivell 3 (vermell) identifica les excursions més exigents, més llargues, amb majors des-nivells o que presenten alguna dificultat concreta que cal tenir en compte.

Més val prevenirA l’estiu la calor pot ser un factor de risc. Cal portar sempre aigua suficient, fins i tot quan es preveu trobar-ne pel

camí. És molt recomanable un bon bar-ret per al sol i una crema solar protecto-ra de factor elevat. Especialment durant els vespres i en les excursions properes al riu Francolí, és important dur repel-lent contra els insectes. La petita mosca negra pot convertir un agradable pas-seig en una tortura. D’altra banda, és important dur sempre un calçat adequat per caminar, que subjecti i protegeixi els turmells i que compti amb una bona sola. És bo portar sempre un impermea-ble. El temps pot canviar sobtadament i aquesta peça de roba protegeix tant de la pluja com del vent.

Tot i els avantatges dels moderns GPS, els mapes excursionistes encara són una eina de seguretat per moure’s per la muntanya. Els croquis de cada itine-rari apareixen sobre la base cartogràfica 1:25.000 de l’Institut Cartogràfic de Ca-talunya. Cal advertir que no és un mapa excursionista. Continuem recomanant la utilització de mapes excursionistes, en aquest cas Camins del Camp – Costa Nord 1:25.000 de l’Editorial Piolet. Re-cordeu que, per a qualsevol incidència, el telèfon d’emergència és el 112.

25 < Navigium isidis, la festa d’Ísis i l’obertura del mar. Nemesis (Tarragona)

Tàrraco, un somni mediterrani

Al contrari que el sentit de rotació de la Terra, la història de les principals ci-vilitzacions va d’orient a occident. Les cultures nascudes a la riba dels grans rius Tigris, Èufrates i Nil van donar lloc a les primeres grans societats urbanes de la història de la humanitat. Cultures com la sumèria, la babilònica, la persa i l’egípcia van ser el bressol d’un món assentat a la ribera oriental del Mediter-rani. Poc després naixerien les petites ciutats-estat a l’Hèlade, que deixarien petjada en la Història amb conceptes i idees que encara avui dia ens són famili-ars: democràcia, bellesa, mites, teatre...

De mica en mica, tota aquesta civilitza-ció es va anar desplaçant cap a l’occi-dent i la influència directa del món grec va arribar al bell mig de la Mediterrània, a la Península itàlica, on va fer una de les parades més genials: Roma (curio-sament la història del Mare Nòstrum té molt a veure amb ínsules i penínsules). En una altra zona, al nord d’Africà, en el que avui dia és Tunísia, es va establir la cultura fenícia o púnica, herència tam-bé del Mediterrani oriental.

A poc a poc, dues ciutats-estat es van fer grans, sovint a costa de l’anihilament d’al-tres ciutats i cultures. D’una banda, la ciu-tat de Roma, fundada segons la mitologia per Enees, l’heroi troià. De l’altra banda, la ciutat de Cartago, fundada per Dido, una «ex» —com diríem ara— de l’heroi romà. Passat un temps, però, el món es va fer massa petit per a totes dues ciutats. Dues guerres i un epíleg van caldre per decantar la balança. I al bell mig d’aquest conflicte bèl·lic, apareix per primer cop a la Història una petita ciutat: Tàrraco.

El seu naixement va ser bastant mogut. Dues grans potències s’enfrontaven per assolir l’hegemonia en aquest costat del món. La frontera, el teló d’acer —uti-litzant un símil del segle XX—, va ser l’Ebre. Aquest riu va esdevenir la línia que en un principi va marcar les respec-tives àrees d’influència entre cartagine-sos, al sud, i romans, al nord.

Tot anava bé —o semblava que anés bé, millor dit—, quan un membre d’una de les famílies que més anomenada han ar-ribat a tenir en la Història, la dels Barca de Cartago, va atacar Sagunt, una ciutat aliada de Roma. El que això va compor-tar finalment ha omplert llibres d’histò-ria. Per contraatacar, Roma necessitava una base militar a prop de l’Ebre, una base on desembarcar naus i homes, amb un port i bones connexions amb la resta de la costa i l’interior d’Hispània. Tarragona, encara avui dia, actua com a vèrtex entre el corredor mediterrani que segueix la costa i l’eix de l’Ebre, que fa-cilita l’accés a la fèrtil vall del riu i con-tinua en direcció a les terres del nord de la Meseta i el Cantàbric.

Des de Tàrraco, Roma va dirigir gran part de l’ocupació i la conquesta d’His-pània, primer cap a la vall del Guadal-quivir i després a la vall de l’Ebre, els dos grans eixos de riquesa a l’antiguitat. De Tàrraco sortiren les expedicions cap a Numància i posteriorment cap a Can-tàbria i el nord de la Península. Durant gran part del segle II aC Tàrraco va ser un campament militar, essent les seves muralles l’element més visible de l’em-plaçament. Unes muralles sòlides que han romàs en peu fins als nostre dies.

* Les paraules amb asterisc són explicades al glossari.

27

12 3

4

56

7

89

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19 20

21

22

23 2425

26

27

28 29

3031

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

434445

4647

De fet, al llarg de tota la seva història, la ciutat de Tarragona ha continuat sent, en gran mesura, una ciutat ocupada per militars i, per això mateix, una ciutat que ha patit totes les guerres que han hagut des de la seva fundació fins a l’actualitat. Tanmateix, la ciutat romana —l'urbs— va anar creixent i al final va ocupar tot l’espai que va des del turó on es va instal·lar el primer campament, a l’actual Part Alta, fins al barri del Port, tocant a mar.

L’edat mitjana va suposar un retrocés evident. La ciutat va quedar constreta, durant segles, a l’antic espai que havia ocupat el Fòrum provincial a la Part Alta de la ciutat. No va ser fins a finals del segle XIX que Tarragona va recuperar l’extensió urbana de l’època romana.

El llegat arqueològic de l’etapa roma-na és impressionant i ha estat declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO. Ara bé, queden molt poques restes del traçat

< Legio vii gemina, Projecte Phoenix (Tarragona). Festival Tarraco Viva

1, Italia2, Tarraconensis3, Corsica4, Sardinia5, Alpes Maritimae6, Alpes Cottiae7, Alpes Poneniane8, Raetia9, Noricvum10, Narbonensis11, Aqvitania12, Germania Superior13, Belgica14, Germania Inferior15, Britania16, Gallia Lvgdvnensis

17, Lvusitania18, Baetica19, Mauretania Tingitana20, Mauretania Caesarienis21, Africa22, Sicilia23, Cirenaica24, Aegiptvus25, Arabia26, Iudea27, Siria28, Mesopotamia29, Assiria30, Armenia31, Capadocia32, Cilicia

33, Chipre34, Galatia35, Cilicia36, Bithinia Et Pontvs37, Asia38, Creta39, Achaea40, Epirvus41, Macedonia42, Thracia43, Moesia Inferior44, Moesia Svperior45, Dalmacia46, Dacia47, Pannonia

Províncies de l'Imperi romà, segle II dC

Províncies Imperials Províncies Senatorials

Font: Elaboració pròpia

29

LVCVS

ASTVRICA

CLVNIA

TÀRRACO

CAESARAUGUSTA

TARRACONENSIS

LVSITÀNIA

BÈTICA

BRACARA

SCALLABIS

PAX JULIA CORDVBA

HISPALIS

ASTIGI CARTHAGO NOVA

GADES

EMERITAAUGUSTA

ConventusLucensis

ConventusBracaraugustanus

ConventusScallabitanus

ConventusCordubensis

ConventusHispalensis

ConventusGaditanus

ConventusAstigitanus

ConventusCarthaginensis

ConventusPacensis

ConventusEmeritensis

ConventusAsturum

ConventusCluniensis

ConventusCaesaraugustanus Conventus

Tarraconensis

< Pedestal de l'estàtua que Emília Kara va dedicar al seu marit Luci Corneli Romà, qui havia estat duumvir* i flamen* a Osicerda (Aragó) i més tard duumvir a Tàrraco. MNAT

urbà, de viae, domus, insulae o tabernae. Afortunadament, les rastres de clavegue-res i unes poques restes arqueològiques han permès als arqueòlegs aproximar-se i imaginar la Tàrraco urbana. En canvi, Tàrraco és una de les ciutats romanes més riques en restes epigràfiques i conei-xem el nom de molts dels seus habitants, el seu origen, la seva fortuna... Tàrraco era una ciutat portuària oberta a tots els pobles del Mediterrani, on es parlaven la majoria de les seves llengües i on arriba-ven gent molt diversa amb la il·lusió de progressar, de viure millor.

La ciutat té el seu origen en la gran base militar creada pel germans Publi i Cneu Escipió —de la poderosa família dels Cornelii— al cantó del poblat ibèric de Kesse. Juli Cèsar la va convertir en co-lònia i va ser afavorida per la presència durant dos anys del primer emperador, August. La colonia iulia vrbs triumphalis Tarraco va ser la capital de la província

més extensa de l’Imperi, la Hispània Citerior o Tarraconense, i com a tal va exercir una enorme influència en la res-ta de ciutats i pobles de la província.

Era governada directament pel propi em-perador a través d’un governador de rang consular (legatus augusti), per un sotsgo-vernador (legatus iuridicus), per un llegat de Legió (legatus legionis) i pels corres-ponents procuradors financers (procura-tor augusti*, procurator metallorum*, et-cètera). La Citerior va ser un exemple de la saviesa política romana. Una saviesa que es basava en la flexibilitat i l’adapta-bilitat a les necessitats de cada moment i, també, al fet de saber donar veu als ha-bitants locals en el govern del seu terri-tori. La integració de les elits provincials en els òrgans de govern municipals i la creació del Concilium Provinciae —que va vehicular la visibilitat de les elits de tota la província— va constituir una obra mestra de la política romana.

Font: Elaboració pròpia

Divisions administratives romanes a Hispània, segle I-II dC

31

El Vendrell

Tarragonès

Alt Camp

Conca de Barberà

Alt PenedèsBaix Llobregat

Baix Camp

Valls

Reus

Tàrraco

Montblanc

Vilanova i la Geltrú

Vilafranca del Penedès

< Pont del Diable o aqüeducte romà de les Ferreres

Com a ciutat, Tàrraco disposava d’un municipi enorme. El seu ager (terri-tori sota la seva jurisdicció) anava des del coll de Balaguer al sud, fins al riu Llobregat al nord, i fins a prop d’Ilerda (Lleida) a l’est. Un territori que havia d’abastir les necessitats dels seus habi-tants. Conreus i vil·les es van escampar arreu creant una xarxa de riquesa com no s’havia vist fins aleshores.

A l’interior del pomerium (l’espai sagrat en-cerclat per les muralles) la civitas romana va desenvolupar tot el seu esplendor. Una ciutat que es va autogovernar, en una nova mostra de la saviesa política de Roma. L’em-perador era la font del poder a tot l’Imperi, però les ciutats, en general, es governaven per mitjà d’eleccions entre els ciutadans lliures. Tàrraco va tenir els seus propis alcal-des (duumvirs*), regidors (aediles*), respon-sables de l’erari (quaestores*), funcionaris propis i senat local (ordo decurionum*) el qual dirigia els afers de la colònia.

La pròpia ciutat va crear i administrar impostos locals, va controlar el mercat

municipal (macellum) i eren els seus ciu-tadans els qui decidien quines construc-cions s’havien de dur a terme. Aquesta llibertat política, que fins i tot va arribar a limitar el poder del governador provinci-al, va donar els seus fruits: les ciutats de la província rivalitzaven entre si per la pu-blica munificentia, l’esplendor dels edi-ficis públics. I en aquest sentit Tàrraco va ser, sens dubte, pionera i capdavantera. Temples, aqüeductes, un fòrum colonial, un circ, un amfiteatre, un teatre i diverses termes són les mostres encara visibles de l’esplendidesa de la ciutat romana.

Entre el govern de la colònia i de la capi-tal provincial es va desenvolupar la vida política, social i quotidiana de Tàrraco durant segles; una ciutat tranquil·la, filla del Mediterrani, on bàsicament es vivia bé. De fet, des del final de les guerres Numantines (133 aC) fins als inicis del segle III dC Tàrraco va gaudir de més de tres-cents anys sense conflictes bèl·lics, el període més llarg de pau i prosperitat que ha tingut mai.

Límits de les comarques actualsLímits de l'ager tarraconensis

Font: Ager tarraconensis. Les inscripcions romanes, de Diana Gorostidi. Col·lecció Documenta, ICAC

Límits de l'ager tarraconenesis segons J. López i M. Prevosti

33 < Bust de l’emperador Claudi, segle II dC. MNAT

Un nou governador arriba a Tàrraco

El victimarius havia fet bé la seva feina. L’animal ni es va moure i els auguris so-lemnes del flamen Martialis* van ser fa-vorables. Quintus Vibius, després d’aco-miadar-se del sacerdot i els seus aju-dants, va mirar al seu voltant. Des dels pòrtics laterals, dos fileres d’estàtues amb tots els grans homes de la història de Roma semblaven aprovar el sacrifici. Vibius estava content, era just al davant del temple de Mars Ultor, construït pel diví August, al fòrum que portava ara el seu nom. L’endemà embarcaria rumb a Tàrraco i el primer que faria en arribar seria una ofrena en el temple que els habitants de la ciutat costanera havien dedicat al mateix emperador.

Després de ser cònsol sota l’emperador Neró i responsable dels aqüeductes de Roma (curator aquarum*), ara era envi-at com a governador a Tàrraco. Ser no-menat legatus pro praetore* a la colònia fundada pel gran Juli Cèsar era el final d’una bona carrera política, sens dubte. Tothom a Roma sabia que la capital de la Hispània Citerior era un destí magnífic, reservat únicament per als que ja eren cònsols; encara que també es deia que era una jubilació daurada, un lloc per avorrir-se mortalment. Però Quintus Vibius Crispus, el nou legatus Augusti pro praetore in censibus accipi-endis (el títol oficial), estava segur que no s’avorriria.

Les ordres que havia rebut de l’empe-rador eren clares: elaborar un nou cens de la província que facilités que el pro-curador provincial pogués recaptar els impostos. L’actual emperador Flavi Ves-pasià era un militar de carrera i fill de

pagesos, un home pràctic. Les finances de Roma estaven sota mínims després de la darrera guerra civil i Vespasià se les empescava totes per aconseguir nous fons. Fins i tot va arribar a crear un impost que gravava els orins que la gent dipositava en les galledes que els bugaders tenien a la porta de les fulloni-ca (bugaderies). Els orins, rics en amoní-ac, es feien servir en el procés per rentar la roba. El seu fill Tit li expressà la seva aversió a la nova tassa i, davant aque-lles reticències, l’emperador va posar-li una moneda sota el nas i li va preguntar: «¿Quina olor fa?» Ell mateix va respon-dre: «Pecunia non olet.» El diner no fa olor.

L’únic que molestava Quintus Vibius era la gran quantitat de familiars, amics i cli-ents que havien viatjat amb ell. Sempre era agradable trobar cares amigues en tornar de les inspeccions a la província i era evident que un senador de Roma sempre havia d’anar acompanyat dels seus consellers, els clients de major con-fiança. També volia dir, però, que hau-ria de vigilar el doble per tal que ningú d’aquest seguici ho engegués tot a rodar per negocis poc clars. Un altre maldecap podrien ser els habitants locals. Ençà que l’emperador els havia fet a tots ciutadans llatins, estaven una mica pujats d’eufò-ria. Amb tot, malgrat els maldecaps que pogués tenir, el càrrec valia la pena i s’imaginava el seu plàcid retir definitiu a la capital, on gaudiria de tot el que ha-via acumulat durant una vida de servei a l’emperador i a Roma.

A banda de la seva família, amics ín-tims i clients, anava amb ell Sextus

* Les paraules amb asterisc són explicades al glossari.

35 < Imperium, El poder de Roma a la capital provincial de Tàrraco. Projecte Phoenix (Tarragona). Tarragona Història Viva

Atius Suburanus, un adiutor* (ajudant) que l’emperador li havia enviat per tal d’elaborar el nou cens. I el necessitaria de debò. Des de Tàrraco es mobilitzari-en centenars, milers de persones per tal que, tan ràpidament com fos possible, Roma tingués un nou cens de la provín-cia més gran de l’Imperi. Caldria enviar cartes a totes les autoritats de la provín-cia, a tots els convents, a totes les co-loniae et municipia. Llavors, des de les diferents ciutats, es farien arribar els llis-tats de totes les persones, béns mobles i immobles a les capitals conventuals i, des d’aquí, una còpia a la capital pro-vincial. Un cop arribada tota la informa-ció censal, es faria una còpia i s’enviaria a l’arxiu imperial (prínceps tabularium) de Roma, una altra còpia romandria a Tàrraco a l’arxiu provincial (tabularium provinciae).

Durant alguns anys, en els respectius arxius hi hauria el nom, la família, els esclaus, els lliberts, els peregrins (ciu-tadans no romans), els incolae (ciuta-dans romans desplaçats), les terres de l’estat romà, les propietats privades dels

ciutadans romans, dels indígenes, dels col·lectius, les mines, les cases (domus i insulae) i tots els ramats d’animals i els conreus existents. Un llistat intermi-nable de persones i béns, que mostra l’enorme interès i l’esforç de Roma per assegurar el control del territori.

Amb aquesta informació s’elaboraven mapes cadastrals de tota la província i dels territoris de cadascuna de les ciu-tats, i se’n feien còpies per enviar a Roma. S’esculpiria un mapa general de tota la Citerior (forma) en marbre o en bronze perquè tothom el pogués con-sultar. El nou llegat sabia que a Arau-sio (Orange) se n’estava fent un de molt gran en marbre. Va pensar que el de la Tarraconenses seria sens dubte més gran.

Després de sis dies de navegació, va de-sembarcar al port de Tàrraco. L’espera-ven tots els membres del seu officium. Hi havia tant personal civil com militar: scribae, comentariensis, tabellari, etc. Era un petit exèrcit d’homes fidels i de confiança que coneixien molt bé els

Sextus Atius Suburanus, l’ajudant del governador de Tàrraco Quintus Vibius Crispus, el seu adiutor,* era originari de Vienne, a la Gàl·lia Narbonense. Va començar la seva carrera com a cap del consell d’un magistrat senato-rial (praefectura fabrum). Després va ser al front d’una ala de cavalleria a Hispània, l’ala Tauriana, un cos d’elit condecorat amb torques.* Més enda-vant va ocupar tres subprocurateles: a la Tarraconense com a ajudant pel cens de Vibius Crispus, a Roma com a subordinat del prefecte de l’Anno-na Lucius Iulius Ursus i a Egipte com

ajudant del prefecte. Després d’Ale-xandria, va ser governador dels Alps Cottios i, a Judea, procurador finan-cer. Amb Domicià la seva carrera es va aturar, però amb l’ascens de Nerva i posteriorment de Trajà es va tornar a enlairar. Amb Nerva va ser procurador de Bèlgica, tenint com a governador el mateix Trajà, qui, un cop al poder, el va nomenar prefecte del pretori, cònsol sufecte, pontífex i consol ordi-nari. Un final de carrera extraordinari amb els màxims honors possibles per a un antic cavaller.

La carrera d’un ajudant

37< Iurispruden tia quid iuris sit, el judici d’Hortènsia i les matrones indignades. Nemesis (Tarragona), Tarraco Viva

seus oficis. Ho escrivien tot i ho guar-daven tot. El nou governador va deixar enrere el port de Tàrraco per enfilar els carrers de la colònia amunt, per arribar al turó que dominava la ciutat. Allí a dalt, la vista era impressionant. S’ente-nia de seguida per què els germans Esci-pions havien triat aquest indret.

Des del capdamunt, la ciutat domina-va el port. Un port natural protegit dels vents per una serralada i al bell mig d’una badia natural. A banda i banda, sobretot per la part de ponent, l’ager tarraconensis era una mostra que tot s’havia fet bé. Arreu on mirés, contem-plava els conreus de vinya i oliveres, dels quals sortirien les exportacions que arribaven a tota la Mediterrània.

Aquella gent havia prosperat, benefici-ant-se de tants anys de pau i de navega-ció segura. Va pensar que ara arribava ell, però, per prendre’n una part.

—Prínceps officium! —va cridar Quintus Vibius— ¿Ha arribat ja el nou procurador imperial?El centurió, cap de la seva escorta mi-litar, li respongué amb una negativa i això va enfurismar al governador. —Aquests equites sempre arriben tard. No sé per què, des del diví Au-gust, els emperadors deixen gran part de l’administració provincial en mans dels membres d’aquesta classe social de negociants sense escrúpols.

Tanmateix, sí que ho sabia. Sabia que els cavallers eren grans comerciants i millors comptables, sense ells i sense els lliberts no hi hauria administració imperial. Eren qui ocupaven les procu-rateles, els càrrecs de control dels di-ferents impostos o riqueses publiques de la província, com ara les grans mi-nes. Però allò que més el molestava era que ell, el governador, havia d’organit-zar-ho tot perquè després els procura-dors recaptessin els impostos i els envi-essin a Roma sense que ell ho pogués

controlar. La Hispània Citerior perta-nyia a l’emperador i ell personalment era el seu únic amo. El Senat només administrava les províncies senatorials, sense tropes presents, com era el cas de la Hispània Baetica. Els emperadors, quan era qüestió de diners, no confia-ven ni en amics ni en parents. Només es fiaven dels seus esclaus i lliberts personals, formats als arxius, registres i tresor del grans palaus de Roma a la colònia del Palatí.

Finalment va arribar el procurador im-perial i es van disposar a rebre plegats alguns dels representants de les elits lo-cals. Un d’ells destacava entre la resta. D’entrada no li va agradar que saludés el seu centurió com si fossin conmilitio-nes (companys d’armes).

—¿El coneixes? —Sí legatus, és Raecius Gallus i vaig servir a les seves ordres a la Legió VII Galbiana. Era un dels tribuns d’aques-ta legió. Vam lluitar junts al Danubi abans de ser destinats a la Citerior.

És a dir, no només era un personatge important a Tàrraco, sinó que havia servit com a oficial a les legions. Era la mena d’homes que l’emperador Vespa-sià apreciava. El que encara no sabia el governador és que, entre els papers ofi-cials que li havia donat l’emperador, hi havia un edicte imperial que nomenava Raeci Gal nou senador de Roma.

—Centurió! ¿On ens podem reu-nir amb tot l’officium i el princeps tabularium?—Habitualment es fa a la basíli-ca de la colònia —va respondre ràpidament—.—¿No hi ha oficines ni cúria provincial?—No, llegat. Utilitzem els espais de la colònia.—Això ha de canviar.

Un cop reunits tots el membres de l’ofi-cium i el cap dels arxius provincials, el nou llegat es dirigí a tots:

39< Vista de Tàrraco, de l’exposició «Tàrraco, l’urbanisme d’una ciutat romana», a partir dels treballs de Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo. Tarraco Viva

—Us he reunit per fer-vos saber què espero de vosaltres. Un cop publicada l’edictum provinciae, on exposaré els grans trets de la meva administració, ens posarem en marxa per complir les ordres directes que l’emperador m’ha donat. Quirites, és precís fer un nou cens de tota la província. No cal dir que espero la màxima col·laboració de tothom, començant per les legions —i va mirar al seu centurió—. Des dels alts comandaments fins als sol-dats rasos, espero que l’exèrcit ajudi en aquesta tasca1. Quan arribin els pixatinters dels procuradors, vull que tot estigui en marxa, aquests buròcra-tes són capaços d’informar malament de nosaltres directament l’emperador.

El cap de l’arxiu (el princeps tabulàri-um) va demanar permís per intervenir.

—Llegat, el problema no serà recollir la informació, sinó on dipositar-la. Les tabulae, els codices i els pergamins ja no hi caben a l’arxiu local i, si ara fem aquest gran cens, el problema es mul-tiplicarà. ¿On penjarem les formae de tots els convents i tota la documenta-ció censual? I no cal dir que ja no tinc espai per als meus escribes, arxivers, copistes i la resta del personal.—Teniu raó. Ja m’he adonat del pro-blema, però, de moment, t’hauràs de conformar amb el que tens. Ara, cen-turió, fes passar els provincials.El centurió va sortir a fora, on espe-raven feia una estona un bon grup de magistrats (duumvirs i decurions), persones importants de la colònia, entre ells Raecius Gallus.—Salve, llegat!—Salve, decurions!—Volíem felicitar-vos pel vostre no-menament i oferir-vos tot l’ajut que puguem donar-vos per dur a terme la vostra tasca.

1 Es coneix el nom d’un optio censoris, Lucius Valerius Paternus, una espècie de sergent, que va realitzar tasques per al cens.

De fet, sí que podríeu fer alguna cosa. El meu cap de l’arxiu em diu que no té prou espai.

És cert i, de fet, el problema també ens afecta: com que compartim els mateixos espais, tampoc nosaltres tenim prou lloc per a l’arxiu local.D’altra banda, la colònia és pròspera —va dir Quintus Vibius—. Estic segur que us van bé els negocis, ¿oi?Els provincials començaven a tremo-lar. Si el governador els demanava fer un nou arxiu, haurien de fer front a unes despeses amb les que no comp-taven i això volia dir nous impostos per als ciutadans de la colònia.—Però llegat —van contestar—, les arques de la colònia estan buides. No podem fer front a noves obres.—¿Així responeu a la generositat de l’emperador? —va replicar alçant la veu el governador—. ¿No esteu prou contents que hagi declarat el ius latii per a tota Hispania? Això us fa a tots vosaltres i els vostres descendents ciu-tadans romans.—No, no ens mal interpreteu. Estem molt contents de la magnificentia de l’emperador, però...—Però, ¿què?—Perdoneu —intervingué Raecius Gallus—, però crec que el nou llegat té raó. La colònia ha de fer evident a tothom que és la capital de la pro-víncia i això mereix tenir els millors arxius i potser alguna cosa més.—Però, ¿com ho pagarem?—Ho pagarem nosaltres, serà la nostra contribució la que finançarà en gran part les obres. ¿Oi que estem obligats a pagar de la nostra butxaca els ludi i la reparació dels edificis públics? ¿Oi que som ja evergetes*? Doncs ho se-rem encara més. Llegat, permeti’ns re-tirar-nos i d’aquí pocs dies tindrem una proposta per solucionar el problema.

Fins aquí la ficció. No se sap com, ni qui va decidir construir el Fòrum provincial.

41 < Mosaic amb la representació Mnemósine. Els Munts, Altafulla. MNAT

Turistes a la torre del Pretori, Museu d’Història de Tarragona

Els problemes d’espai per guardar la do-cumentació i en general per encabir tota l’administració provincials eren, però, reals. De ben segur que l’administració imperial a la ciutat i els magistrats i pro-homs locals van col·laborar estretament en la solució del problema. També sem-bla bastant probable que Raecius Gallus hi prengués un paper destacat.

Coneixem la seva carrera política grà-cies a un pedestal d’estàtua que es va erigir en el seu honor a la basílica del Fòrum de la colònia. Se sap que va acompanyar Galba a Roma com a tribú de legió. Va pertànyer a l’ordo decurio-num* de la ciutat, perquè aquest mateix orde el va nomenar flamen perpetu de Vespasià. Va ser un dels primers fla-mens* provincials i l’emperador el va

incloure a l’orde senatorial molt proba-blement coincidint amb l’elaboració del nou cens dels anys 73-75 dC.

Tot i les llicències preses, el cert és que els ciutadans de Tàrraco van alçar l’espai públic més gran que mai s’ha construït a la ciutat fins als nostres dies. Dos grans terrasses monumentals, amb pòrtics de columnes de marbre i granit d’importació —fins i tot de pedreres im-perials— al cim del turó que dominava la ciutat rodejant l’antic temple d’Au-gust. La visió per a qui arribava per mar a la ciutat havia de ser impressionant. Els ciutadans de Tàrraco van atrevir-se, llavors, a deixar la correcció i la mesu-ra per construir quelcom grandiós que marcaria el destí de la ciutat.

El procurador imperial, el funcionari encarregat dels impostos que no aca-bava d’arribar a Tàrraco i que l’any 73 dC era esperat pel governador, era ni més ni menys que Caius Plinius Secundus —Plini el Vell—, un dels romans que deixarien més petjada a la Història antiga. Va néixer a l’actu-al Como, al nord d’Itàlia, l’any 23 dC i va morir el 25 d’agost de l’any 79, directament vinculat amb un dels fets que van marcar més profundament la història de l’arqueologia del món romà.

Va iniciar la carrera militar a Germà-nia, i va arribar a ser praefectus alae, cap d’una unitat de cavalleria. Com a funcionari imperial va ser procurator augusti (un alt funcionari d’Hisenda, que diríem ara) a la Gàl·lia Narbo-nense i a la Hispània Tarraconense i va viure a Tàrraco com a mínim

durant l’any 73 dC Segurament va vi-atjar també a la Gallaecia per contro-lar directament les grans mines d’or des de la ciutat d’Asturica Augusta (Astorga). Finalment va ser nomenat per Vespasià cap de la flota romana de Misenum, a la badia de Nàpols. La seva carrera militar i política s’em-marca en el que era habitual en un ciutadà pertanyent a l’orde eqüestre (cavaller), però el nostre personatge no ocupa un lloc destacat en la histò-ria pel seu cursus honorum o com en diríem ara pel seu currículum vitae.

«Començava a treballar en sortir el sol i no llegia res sense fer-ne un resum, perquè deia que no hi havia llibre tan dolent del qual no es pogués treure res de valor. Estant a casa, només l’hora del bany l’allunyava de l’estudi. Quan viatjava i no tenia obligacions, es consagrava únicament a l’estudi.

Un funcionari molt especial

43

Pompeia, Itàlia

En una paraula, considerava com a perdut el temps que no podia dedicar a estudiar.»

Aquest és un comentari del seu nebot, Plini el Jove, i reflecteix el principal valor del personatge. Plini el Vell va ser un estudiós incansable de tot allò que tingués a veure amb la natura i la història humana. Naturalista, botànic, geògraf, filòsof, advocat, retòric... La seva obra principal són trenta-un lli-bres, que sota el títol Naturalis Histo-ria ha constituït la gran enciclopèdia del saber de la humanitat, molt abans de l’Enciclopèdia dels il·lustrats fran-cesos del segle XVIII, de la Larousse, de la Britànica, de Google i de Wi-kipedia. La Naturalis Historia és un compendi de coneixements de botà-nica, zoologia, mineralogia, medeci-na, etnografia i altres ciències. Una part del llibre és dedicat a Hispània,

la qual conegué durant la seva estada com a procurador de la Tarraconense.

El 24 d’agost de l’any 79 es trobava al front de la principal flota naval romana del Mediterrani, al port de Misenum. Des d’allí i a primera hora del matí, va contemplar com el Vesuvi explota-va i engolia en un mar de cendres i lava gran part del territori, Pompeia i Herculà incloses. Com a oficial naval, el seu deure era intentar salvar tota la gent que pogués i així ho va fer. A més, però, l’oportunitat de conèixer i veure per primera vegada, de primera mà, una erupció volcànica va fascinar-lo. La seva curiositat científica el dugué a la mort, segurament per asfixia l’en-demà de l’erupció, a l’actual ciutat de Castellamare d’Stabia. La comunitat científica va posar el seu nom precisa-ment al tipus d’erupció que ell mateix va contemplar: l’erupció Pliniana.

45 < Optimates versus populares. L’inici del final de la República romana. Phoenix (Tarragona). Tarraco Viva

Tàrraco, la petita Roma

Estava molt nerviós, la seva mare intentà calmar-lo.

—Luci, fill meu, ho faràs bé, ja ho veuràs.

¿Fer-ho be? Semblava fàcil; els pedani* com ell no obrien la boca mai en una sessió de l’ordo.* Això era cosa dels veterans, dels quinquenalis,* els duum-vinalis,* els aediles* i els quaestionarii.* Però quina responsabilitat! Luci, el fill de Luci, antic duumvir* de la colònia i membre destacat de l’ordo* durant molts anys, substituiria el seu pare en el senat local, tal i com aquest ho havia fet abans, i l’avi i el besavi també. Del besavi, tothom en parlava a casa. Luci Marcius Optatus va ocupar totes les ma-gistratures de la colònia abans de rebre el cavall públic del propi emperador i assumir càrrecs a d’altres indrets de l’Imperi. Va morir a la llunyana Frígia, a l’est, i cada dia Luci, el besnét, passava per davant de la seva estàtua al Fòrum de la colònia. El pes del passat era molt feixuc.

—És clar que estic nerviós —pensà—, i aquesta maleïda toga se’m regira entre les cames. Encara cauré, fent el ridícul més espantós.—Au, Luci, no siguis criatura. Total, per fer l’estaquirot i assentir en tot... Vaja quin paper! Vosaltres, els homes, ho teniu molt fàcil. Jo…

Lucia minor, però, va callar. Era la ger-mana petita de Luci i no volia —ni podia— ser la protagonista aquell dia. La diada era per al seu germà. Inau-gurava el seu cursus honorum* amb

l’assistència per primer cop a la sessió de l’ordo decurionum.*

De fet, Luci no sabia ni tant sols si po-dria entrar a la curia.* L’espai era petit i, sovint, si no hi havia molts decurions malalts o fora de la ciutat, els més jo-ves no hi podien entrar. Normalment, però, dels aproximadament cent decuri-ons, sempre n’hi faltaven alguns. Potser avui tindria sort i podria treure el nas en aquella sessió. Tampoc caldria que assagés un brillant discurs, perquè de ben segur que no parlaria. Tardaria uns anys a poder dir alguna cosa i molts més a ser un membre important de l’òrgan que regia els destins de la colònia.

Al bell mig del Fòrum es respirava un ambient tens, la sessió d’avui seria important. El nou governador havia demanat a l’ordo* de la colònia que col·laborés en el nou cens que l’empe-rador havia manat fer. Però, sens dub-te, hi haurien altres coses importants a debatre.

Abans d’entrar a la curia,* Luci va veure al mig de la gran plaça del Fòrum, un nombrós grup de persones, just on teni-en lloc les assemblees populars. Quan s’acostà, va contemplar el jurament de fidelitat a l’emperador i a les lleis de la colònia per part dels nous scribae,* els quals ajudarien els nous magistrats de la colònia en les seves funcions. Va pensar que, malgrat tot, la maquinària seguia funcionant.

A l’entrada de la curia* va veure l’album decurionum,* la placa de bronze amb el llistat de tots els decurions. Llegí el

* Les paraules amb asterisc són explicades al glossari.

47 < Restes del Fòrum provincial a la plaça del Fòrum. Part Alta, Tarragona

nom del seu pare entre els més veterans. Aviat, en la propera actualització, figu-raria el seu nom. En el mateix album* apareixen, en primer lloc, la llista de pa-trons de la ciutat. Eren noms importants, encapçalats pels hereus del deductor* de la colònia, Publius Mucius Scevo-la, i del primer patró, Gneo Domicius Calvinus.

Els noms estaven ben escrits, amb lle-tres majúscules, i la pasta blanca que es posava per omplir el relleu de les lletres feia que la seva lectura resultés molt fà-cil. Després dels patrons de la colònia, hi figuraven els decurions quinquen-nals, duumvirs,* aediles* i questores* (és a dir, els decurions que alguna vega-da havien exercit alguna magistratura), després estaven els pedani* (decurions sense experiència en magistratures), en-tre els quals aviat figuraria el seu propi nom. Per acabar, es podia llegir el nom dels praetextati,* que eren els fills me-nors d’edat dels decurions, admesos a l’ordo* perquè anessin aprenent.

Finalment entraren els duumvirs* de l’any, precedits pels seus lictors.* Uns lictors que, a diferència dels magis-trats provincials i de Roma, no tenien secures* als seus fasces.* L’imperium* dels alcaldes no els permetia lluir-los. Els duumvirs* eren els alcaldes esco-llits per l’assemblea popular. La seva magistratura durava un any i eren les màximes autoritats de la ciutat, no so-lament quant a portar a la pràctica les decisions de l’ordo,* sinó també pel que feia a l’administració de justícia. De fet, el seu títol complet era el de duoviri iure dicundo, duovirs encarre-gats de la justícia.

Un cop fetes les consultes als harúspex* i dites les paraules rituals, el duumvir* sènior, L. Minici Apronià, justificà el motiu de la reunió del Senat de la co-lònia. Al seu costat el duumvir* junior, M. Valeri Vindex, no deia res i només

assentia amb el cap. Quan va acabar de parlar, va cedir l’ús de la paraula al decurió Raecius Gallus, qui va explicar la reunió amb el nou governador i va proposar a tots els decurions que apro-vessin la construcció d’un nou fòrum al turó superior de la ciutat, entorn al gran temple d’August. Un fòrum —di-gué— que meravellaria tots els visitants, recordant que Tàrraco era la capital de la província més extensa de tot l’Imperi dels romans.

Quan Raecius Gallus va acabar la seva exposició, la sala va esclatar en un enorme soroll d’exclamacions. Uns estaven a favor i altres negaven amb crits i amb gestos la proposta que s’acabava de fer. Luci preguntà si era normal aquell xivarri i el desordre que l’acompanyava. Un decurió ja gran, a qui semblava no importar gaire tot allò, assentí amb el cap.

Sempre hi havia gent que estava a favor i gent en contra de les propostes, però aquell dia seria especialment difícil arri-bar a un acord. La proposta era especial i podia arruïnar la ciutat durant dècades o bé aportar aquella mica d’empenta que segons alguns li mancava.

—Estimats decurions conscripti* —el qui parlava ara era un dels aediles* de l’any—, no tenim prou diners per fer les obres previstes. Cal arranjar el macellum (mercat municipal). La Basílica se’ns està quedant petita, per no dir que al tabulàrium* ja no queda espai per a tanta documentació. Si ara hem de fer front a les despeses que el molt noble Gallus ens proposa, ens arruïnarem. Sí, portarem marbres i granits d’arreu, però el mercat estarà buit i els aqüeductes no es repararan. Si no hi han diners, ¿qui pagarà el personal dels magistrats? ¿Com mantindrem els temples, les vies públiques, els banys i tota la resta d’edificis públics? No podrem enviar

49 < Seqvere me! La prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Tarraco Viva

cap delegació a Roma per a negociar beneficis per a la colònia, ni podrem honorar com es mereixen els nostres exmagistrats.—No pateixis, home, quan deixis de ser magistrat, et farem una estàtua amb la merda que no podrem replegar dels carrers...

Quasi tots van riure l’ocurrència anò-nima. A Luci, però, no li va agradar la broma: no estava acostumat a aquest llenguatge, ni a aquestes bromes.

—Au, va, pares decurions, no sigueu tan pessimistes —un altre cop la veu de Raecius Gallus s’imposava sobre la cridòria—. Durant anys hem fet negocis ben lucratius. Tu mateix —i va mirar a l’aedil* que havia parlat abans— ¿no em diràs que els teus negocis a la construcció i les teves finques que produeixen bon vi i bon oli, no t’ha donat unes rendes més que generoses?

Les paraules de Raecius Gallus van provocar unes murmuracions que el jove Luci no sabé si atribuir a un sentit d’aprovació o de negació.

—Penseu que si construïm un fòrum provincial, al cim de la nostra estimada colònia, un fòrum que no hagi d’envejar res als complexos monumentals que ja tenen altres ciutats de l’orient o a la mateixa Itàlia, farem de la nostra colònia un centre d’atracció per a tota la província i més enllà. La nostra colònia és la capital del convent i de la província i no tenim un circ, ni un amfiteatre dignes. Quan paguem els ludi,* ho fem en uns de provisionals, de fusta, que més d’un ensurt ens han donat. La despesa serà enorme, però l’amortitzarem només amb la gent que vindrà per veure els nostres jocs. I ja va sent hora que nosaltres, els decurions, tinguem un seient digne on presidir-los.

—Sí, serem l’enveja de tothom, però al macellum no hi haurà res per comprar, els judicis aviat s’hauran de celebrar al carrer i, l’abastiment d’aigua, l’haurem de fer al riu o amb més pous a la roca dura...

Un dels dos quaestori* va demanar la paraula.

—Com a responsable de les finances colonials, us he d’advertir dels pro-blemes de diners que tindrem si ens embarquem en aquesta magna obra. Ara bé, és cert que ens proporcionaria un avantatge: tindrem els procuradors provincials lluny del nostre tabulari-um* i dels nostres comptes. Encara que no els pertoca, sempre acaben ficant el nas en els nostres números i, la veritat, és una mica incòmode.

Luci comprovava com de dividits esta-ven els decurions. I ni ell mateix sabia dir quina decisió podria ser la més en-certada. Finalment, els dos duumvirs que presidien la sessió van optar per fer una pausa en les deliberacions perquè hom pogués beure i menjar alguna cosa.

—Així, els que tallen el bacallà podran posar-se d’acord i decidir d’una vegada...

I qui li apuntava això a l’orella era un company seu dels pedarii.*

Sempre fan igual —va continuar—, amb l’excusa d’una libació, es retiren a negociar i al final ja veuràs com porten una moció consensuada. Però això de menjar alguna cosa no és mala idea. Em dic Quintus i, au vinga, acompanya’m. Conec una caupona* on es menja de conya i la mestressa està quasi tan bona com les ballarines de Gades que van venir l’any passat.

Luci no sabia que fer i davant l’empenta del nou conegut es va deixar portar. Van

51 < Seqvere me! La prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Tarraco Viva

sortir de la curia* i després de passar per davant del temple capitolí dedicat a Jú-piter, Juno i Minerva, van començar a baixar, pel costat del teatre, que no era gran cosa. Es va començar a construir en temps del diví August i ara es feia evident que li calia una remodelació. La veritat és que la ciutat no havia fet grans progressos en la qüestió dels seus monuments.

Arribats a la caupona,* Luci es va sen-tir una mica incòmode. El seu com-pany, però, es movia com a casa. Era evident que coneixia el lloc i les seves prestacions.

—Cèlsia! Ets la més guapa d’aquesta part del Mare Nòstrum!—Au va. Seu, menja i deixa’t de bajanades. Els teus amics de l’altra nit se’n van anar sense pagar, els molts poca vergonyes i això que van tenir la companyia de les noies noves, fins i tot la nova noia d’Esmirna que és una meravella.

Luci no coneixia aquella realitat. Esta-va acostumat a rebre les classes del seu magister gramaticus,* Fabi Demetri, a casa i acompanyar al seu pare al Fòrum, però d’aquell món portuari no en sabia res.

Li agradava passejar per les tabernae* que hi havia al voltant del Fòrum i en-trar-hi a xafardejar, com a la botiga del joier Juli Estatut, que era originari de la Pannònia i on havia vist al seu pare comprar alguna vegada alguna joia per a la seva mare i les seves germanes. O a la botiga del jove bronzer Afer que ar-ranjava les peces de bronze malmeses a casa o els venia llànties magnífiques per a les habitacions de la casa.

Molt a prop d’aquestes tabernae* vivia el metge de la família T. Claudius Apol-linar. En el seu cas, però, els venia a visi-tar a casa. Amb el seu pare, de vegades,

en sortir d’algun judici celebrat a la ba-sílica del Fòrum, es trobaven a alguna caupona amb Q. Ovili Venusti, un ne-gotiator, un home de negocis itàlic que era soci del seu pare en alguns afers de la ciutat i de la mateixa Roma. La prime-ra vegada que el va veure entrar a casa seva portava una petita clau de bronze partida per la meitat, una tessera hospi-talis que encaixava amb una altra meitat que el seu pare guardava sota la taula del seu tablinum o despatx, d’aquesta manera, la ferma aliança entre els dos es podia transmetre a les seves famílies.

Li agradava visitar les seus d’alguns co-llegia,* les associacions professionals com la dels centenari, que es dedica-ven a la fabricació de lones, o la dels fabri, que es dedicaven a la construcció. Aquests darrers tenien una seu molt bo-nica, amb un rellotge i estàtues de divi-nitats al pati. També li agradava treure el nas als tallers d’artesans, com la dels tectores i pictores, els estucadors i pin-tors que ara estaven restaurant el temple de Minerva.

En els seves passejades, sovint només arribava fins al Teatre, on de vegades veia assajar les obres del mimographus* Emili Severi. Avui, però, amb el seu nou amic, el decurió, havia entrat en un dels negocis que més havia sentit criti-car a casa seva, una caupona.* Un bar de menjar precuinat, on, per un mòdic preu, hom podia dur-se alguna cosa a la boca a l’hora de dinar, sobretot si tenia pressa. Ous durs, olives, col amb llegums, fruita, alguna peça de caça adobada i, si et volies gastar alguns de-naris més, també podies trobar pollastre o algun peix.

Luci sabia que la mala fama d’aquests establiments no era pel menjar, sinó per l’assortiment d’una altra mena de ser-veis. Amb una mirada en va tenir prou per adonar-se’n que tot el que li havien dit era veritat. Hi havia molts homes,

53

alguns estrangers, que estaven jugant a daus i apostaven força diners, i també va veure l’intens tràfec de clients amunt i avall de l’escala que duia al primer pis. I no anaven precisament a fer el ressopó.

—Va, Quintus, anem o arribarem tard a la continuació de la sessió de l’ordo.—Si és igual, jo sé el que passarà. ¿Vols que t’ho digui? Doncs guanya-ran els que volen construir un pastís de marbre i granit allà dalt del turó i et diré per què. Perquè seran les seves empreses i els seus contactes i nego-cis d’arreu els qui s’encarregaran de portar-ho a terme. Una mà tapa l’al-tra. Al final se’n sortiran amb la seva, quedaran bé amb l’emperador, a qui Júpiter guardi molts anys, i seran en-cara més rics que abans.

A Luci no li va fer gens de gràcia el co-mentari, però, poc després, comprovaria com tot el que li va dir el seu nou amic s’acomplia. Llavors, miraria l’estàtua del seu avantpassat Lucius Marcius Optatus per sorprendre’s, pensant si realment valia la pena fer el cursus honorum per aconseguir, finalment, un cop mort, que et dediquessin una estàtua locus datus decreto decurionum (en el lloc adjudi-cat per decret dels decurions).

Aquell dia, però, el seu primer com a decurió, va acabar-lo passejant per la zona portuària. I és que li agradava el tràfec de gent, de mariners, taverners i comerciants de mig món. En un moment havia vist passar davant seu egipcis, fe-nicis, celtes i africans. També en això Tàrraco semblava una petita Roma.

< Restes del mur del temenos, el recinte de culte de Tàrraco, conservades darrera el claustre de la Catedral

Bust d’una dama romana, MNAT

Còpia en bronze de l’estàtua d’August de Prima Porta. Passeig Arqueològic

59

Tàrraco i August

L’any 27 aC, Caius Iulius Caesar Octa-vianus, fill del diví, el vencedor d’Àc-cium, marxava amb les seves tropes cap a les Gàl·lies. Tot just acabava de ser investit pel Senat amb el títol d’Augustus i reunia uns poders extra-ordinaris propis d’un rei (paraula odi-ada a Roma). Les notícies d’hostilitats de càntabres i asturs el van portar a la Hispània Citerior, a les terres al nord del riu Duero. La campanya, però, és va dilatar i va acabar per minar la sempre fràgil salut d’August. Malalt, el nou príncep va dirigir-se a la colò-nia Tàrraco a descansar. La recupera-ció va ser lenta, amb crisis molt difí-cils, i August va haver de romandre a Tàrraco durant gairebé dos anys, els 26 i 25 aC.

És així com aquesta ciutat va conver-tir-se en la capital, de fet, del món romà. Com expliquen J. Ruiz de Ar-bulo i R. Mar, Tàrraco va ser la seu cortesana del seguici que acompa-nyava August, dels seus amics i clients i dels prínceps que, com a hostes, buscaven la protecció al seu costat. Va ser també escenari de les obliga-des recepcions diplomàtiques, amb l'arribada d’ambaixades de Grècia i de l'Índia, i seu judicial permanent de les contínues audiències que com a jutge suprem August havia de conce-dir. És bastant probable que a Tàrraco tingués lloc una de les primeres lectu-res de l’Eneida de Virgili i és en aquest moment que la colònia es va comen-çar a monumentalitzar. A Tàrraco Au-gust va prendre possessió dels seus vuitè i novè consolats i des d’aquí es

va començar a gestar la transforma-ció política i administrativa del nou Imperi romà. Un Imperi fonamentat en un enorme mosaic de ciutats, que actuarien com a autèntics motors; amb elits urbanes que ara competiri-en per ascendir en l’escalafó social i assumirien grans inversions en obres públiques. Des de Tàrraco, August va iniciar el procés que l’havia de con-vertir en un personatge absolutament cabdal, no només de la història de Roma sinó d’Occident.

August va viatjar constantment per tot l’Imperi, controlant i eliminant la vo-racitat dels governadors provincials. Va crear la prefectura de l’annona, que no era altra cosa que un primitiu estat del benestar. Va crear un període de prosperitat com no s’havia cone-gut fins aleshores. Finalment, va inte-grar a molts provincials en el govern de l’Imperi concedint-los la ciutada-nia romana. El seu llegat polític va durar centenars d’anys. Difícilment es pot trobar cap polític modern o contemporani que pugui reclamar un llegat similar.

Finalment i com amant del teatre que era, Suetoni explica que les seves dar-reres paraules abans de morir van ser: «¿Amics, creieu que he interpretat be el meu paper en la farsa de la vida?» Davant l’assentiment general va con-cloure: «Doncs aplaudiu!» August va néixer un 23 de setembre i morí el 19 d’agost de l’any 14. Les dates coinci-deixen amb les festes dels patrons de Tarragona: santa Tecla i sant Magí.

1

Temps

Distància

Mapa

Roma desembarca a Hispània

Centurió de la Legio VII Gemina davant les muralles romanes. Projecte Phoenix (Tarragona)

Roma desembarca a

HispàniaUna passejada per l’antiga muralla de

Tàrraco fins al Circ de la ciutat

Passejada d’un matí sencer.

1,7 km

Benvinguts a Tarragona, mapa gratuït de la ciutat que ofereix el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.

I T I N E R A R I

61

Tarragona

Altafulla

Constantí

Recomanacions i dades útilsMolt recomanable la visita al Museu Naci-onal Arqueològic (MNAT) i al Museu d’His-tòria de la Ciutat, situat al Pretori i que tam-bé dóna entrada a la visita del Circ romà de Tàrraco, un dels millors conservats. La vista des de la torre del Pretori és magnífica.

Més informacióPer conèixer la història de Tàrraco, la re-ferència imprescindible és el capítol de Joaquín Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar a Història de Tarragona (Lleida: Pagès Editors, 2011). Santiago Posteguillo narra el naixe-ment de Tàrraco en la seva trilogia sobre Es-cipió: Africanus, el hijo del Cónsul, Las legi-ones malditas i La traición de Roma (Barce-lona: Ediciones B). D’altra banda, continua sent fantàstica l’obra de David Macaulay, Nacimiento de una ciudad romana (Barce-lona: Editorial Timun Mas, 1995).

Roma desembarca a Hispània

EEra un jove edil romà de només vint-i-quatre anys, amb milers de vides a les seves mans. Era, però, fill i nebot dels germans Escipió, els generals que aca-baven de morir a Hispània comba-tent contra Cartago, el gran enemic de Roma. Fou el seu oncle Gneu Corneli Escipió, el primer que va triar l’indret anomenat Tarràkon per assentar un campament militar l’any 218 aC, tot just començada la Segona Guerra Púnica. Ara, hi arribava ell, només un any des-prés de la seva mort i de la del seu pare.

Corria l’any 210 aC i eren temps crítics per a Roma. Estava en joc la seva matei-xa existència. Tot o res. Mentre Anníbal combatia a Itàlia, el Senat romà va envi-ar el jove Escipió a Hispània amb dues

noves legions acabades de reclutar. Ha-via desembarcat a Empòrion i continuat per terra fins a Tàrraco, on es va reunir amb l’exèrcit de Claudi Neró i els aliats hispans per preparar l’atac contra Cart-hago Nova (l’actual Cartagena), la joia d’Asdrúbal, gendre d’Amílcar Barca, el pare d’Anníbal.

L’any següent Escipió va conquerir a l’as-salt la gran ciutat cartaginesa, amb l’ajuda de pescadors de Tàrraco. Carthago Nova disposava de l’únic port hispà capaç d’al-bergar una esquadra sencera, no era difí-cil de defensar i la seva situació era molt bona per a les rutes marítimes amb Àfrica, d’on provenien els aliments i els diners que alimentaven les legions. Semblava el lloc ideal per establir-se, però Escipió

1

1

2

3

4

5

6

78

9

10

1112

1314

15

16

17

I T I N E R A R I

Ajuntament de Tarragona

precisament a l’època de Publi Corneli, a finals del segle III aC, i acabada a mit-jans del segle II aC. Es tracta de la cons-trucció romana, fora d’Itàlia, més gran i més antiga d’Europa i no solament havia de servir per defensar-se. Era tam-bé un símbol. Roma havia vingut per quedar-s’hi.

Des del portal del Roser, al capdamunt de la via de l’Imperi, val la pena entrar primer a la plaça del Pallol per visitar la sensacional maqueta de la ciutat ro-mana, situada a l’Antiga Audiència o bé a les voltes del Pallol. Amb la visió de l’antiga Tàrraco al cap, es torna a creuar el portal del Roser, que no és una porta romana, sinó medieval, amb reparacions i reformes d’època moderna. Tanmateix, permet observar l’extraordinari gruix de la muralla, que aquí és d’uns quatre me-tres i que supera els sis en altres trams.

va prendre una decisió que, entre moltes altres coses, va provocar que avui tingueu aquesta guia entre les mans: es va retirar novament a Tàrraco, a passar l’hivern.

Tàrraco es va consolidar com la gran base d’operacions de Roma a Hispània, fet que la convertiria, amb el temps, en una veritable capital política i adminis-trativa, en una petita Roma, en una urbs portuària, oberta i prou cosmopolita. Com assenyala Ruiz de Arbulo, la Tàrra-co populosa i activa que va acomiadar l’any 206 aC la flota de Publi Corneli Escipió de tornada a Roma, havia de ser molt diferent a l’humil poblat ibèric (Kes-se) que van trobar els romans en arribar dotze anys enrere, quan van bastir-hi el primer quarter d’hivern (castra hiberna).

L’itinerari proposat arrenca a la ma-teixa muralla, començada a construir

Roma desembarca a Hispània

63

La maqueta de Tàrraco, Museu d’Història de Tarragona

Es va a la dreta, per anar a trobar l’entra-da del passeig Arqueològic que recorre la base d’un bon tram de la muralla ro-mana que es conserva (1100 m). Origi-nàriament, però, el mur seguia ben bé fins al port de la ciutat, a tocar del mar (uns 4 km). Just abans de la porta —que correspon a un baluard aixecat al segle XVI— es conserva un petit segment de canalització d’un aqüeducte romà.

Per aixecar la muralla es van utilitzar dues tècniques constructives diferents: el sòcol megalític, amb grans pedres extretes del mateix turó, i els carreus encoixinats de pedra del Mèdol fona-mentalment, molts dels quals conserven signes de picapedrer —se n’han trobat més de tres-cents. La muralla es va es-tructurar en trams rectes i llargs, d’uns dotze metres d’alçada, entre torres rec-tangulars separades uns 80 metres. Pro-bablement, la distància es corresponia amb l’eficiència i el radi de tir de l’ar-mament que els romans utilitzaven per defensar-se.

Durant molt de temps, al peu d’aquesta part de la muralla, segurament s’estenia una gran zona d’entrenament i d’acam-pada d’un destacament de les tropes de la Legio VII Gemina Felix, que a l’any 74 l’emperador Vespasià va situar a la Tar-raconensis. Es calcula que a la ciutat hi podien haver de manera permanent uns 500 militars. Tàrraco era la capital d’una de les províncies més grans de l’Imperi, la Hispània Citerior, i fins i tot en època de pau la presència militar vinculada a l’Administració era nombrosa i sempre creixent. El gruix de les tropes, però, eren a l’actual ciutat de Lleó —el nom prové precisament de Legio—, a prop de les mines d’or de les Méndulas.

¿I què feien aquests soldats a Tàrraco? Eren personal auxiliar del governador o del mateix emperador si estava a la ciutat. Des dels despatxos consulars es gestionaven i es coordinaven els efec-tius militars o es supervisaven les tas-ques que els militars tenien assignades: obres urbanes, orde públic, escortes,

Roma desembarca a Hispània

1I T I N E R A R I Roma desembarca a Hispània

vigilància, relacions amb Roma... Sem-bla ser que Tàrraco va proveir poques lleves a les legions d’Hispània. En can-vi, la ciutat acollia veterans i centurions jubilats que, vinguts de terres molt més fredes, anhelaven un indret com aquest: una ciutat viva però tranquil·la, ben connectada al món per mar i amb una «primavera eterna».

Al passeig Arqueològic, aviat s’arriba al fortí Negre o de les Benediccions, que és d’època moderna, però aixecat sobre una antiga torre romana. Davant

es troba la primera de les diverses co-lumnes de granit, probablement proce-dent de Turquia, que van formar part de la decoració arquitectònica de la plaça de representació del Fòrum provincial. Avui dia, algunes d’aquestes columnes de Tàrraco formen part de la façana del palau de la Generalitat de Catalunya.

Els canons de ferro —disset concreta-ment— són de principis del segle XVIII. D’aquesta mateixa època és la fortifica-ció sobre la qual descansen, l’anome-nada «falsa braga», una obra que van

Soldat romà baix imperial a les muralles de Tàrraco. Legio i germanica (Tarragona). Tarragona Història Viva

65Roma desembarca a Hispània

aixecar els enginyers militars anglesos durant la guerra de Successió. Tot i que la muralla romana era realment sòlida, el mur vertical resultava massa fràgil pels canons de l’època. Cortines i balu-ards asseguraven molt millor la defensa de la plaça.

La següent torre és la de l’Arquebisbe. En època medieval es va fer recréixer l’antiga torre romana. Ja se sap, el poder sempre té necessitat de mostrar-se. A mà esquerra, hi ha l’estàtua d’August de Prima Porta, una còpia contemporània

en bronze del famós original de marbre exposat als Museus Vaticans. Es tracta d’un regal del govern feixista italià a la ciutat durant els anys 1930. La inscrip-ció llatina explica que va ser un regal apud Hispanicam republicam. Potser per ser un regal del Fasci, la inscripció va sobreviure a la gran repressió dels anys 1940. Gairebé al peu de la torre hi ha el llorer que va regalar l’alcalde de Roma l’any 1951.

Més endavant es troba la portella ci-clòpia del palau Arquebisbal. Fins la

Soldat romà baix imperial a les muralles de Tàrraco. Legio i germanica (Tarragona). Tarragona Història Viva

1I T I N E R A R I

Pedestal amb inscripcions llatines dedicat al geni del convent de Clúnia. Passeig Arqueològic

Roma desembarca a Hispània

següent torre, la del Cabiscol o del Seminari, es conserven trams en molt bon estat. Una mica més endavant es conserven dos pedestals romans amb inscripcions llatines. En una es pot llegir una dedicatòria que diu: «Rústic a Cúpi-ta, la seva mare estimadíssima.» L’altra està dedicada a una divinitat, «Al geni del conventus de Clúnia», que corres-ponia a una divisió administrativa de la Tarraconensis, situada al nord-oest de la Península. El centre, l’antiga ciutat de Clúnia, era al sud de l’actual província de Burgos.

Abans d’arribar a la torre de Minerva es travessa per sota una porta del segle XIX que formava part de les defenses inte-riors del recinte emmurallat en cas de retirada de les tropes. Just després, a la dreta, es troba la porta Santa, que dóna a la capella de Sant Magí i que va estar tapiada fins a l’any 2000. La llegenda explica que va ser el sant qui va apagar la metxa que havia de volar aquesta part de la muralla, quan van retirar-se les tro-pes franceses el 1813.

La torre de Minerva és la primera edifica-ció romana d’Hispània i al seu interior, en un carreu, s’hi conserva la inscripció llatina més antiga de la Península. La va fer Manius Vibio, un centurió etrusc de Perugia, al nord d’Itàlia, membre d’una família ben documentada, que probable-ment dirigia els legionaris encarregats de la construcció de la sòlida muralla que havia de substituir les defenses provisio-nals del campament de Tàrraco.

Quan van estar col·locades tres fileres de carreus de la torre, potser mentre dos homes fixaven el gran relleu dedicat a la deessa Minerva, Vibio va treure el seu punyal i va gravar a la pedra «M. Vibio Mnerva», que es pot traduir com ‘dedi-cat a Minerva per Manius Vibio’. Miner-va era la protectora del recinte emmu-rallat i aquell soldat, lluny de casa seva, devia desitjar totes les proteccions pos-sibles. Ell és l’habitant de la ciutat més antic que ha estat possible identificar.

El relleu de Minerva es va localitzar fortuïtament després d’ensorrar-se un

67

Torre de Minerva, muralles romanes. Passeig Arqueològic

llenç de muralla. Continua al seu lloc original, tot i que li falta la part supe-rior. Es veu la túnica de la deessa i que duu una llança i un escut sobre el que apareix gravat un cap de llop. A més, a la torre es conserven els vestigis de cinc caps esculpits, que s’han relacionat amb divinitats protectores. Aquesta és la torre que rebia els viatgers que accedien a la fortalesa pel camí que venia del nord i era el símbol del nou ordre romà i de tot el que això significava.

Més endavant s’arriba a la porta dels So-cors o de Santa Tecla, l’única porta gran d’època romana conservada a la mura-lla. Tot i les modificacions que s’hi han fet al llarg dels segles, encara es pot veu-re l’arc de mig punt romà fet amb dove-lles. Es tracta del primer arc de mig punt aixecat a la Península ibèrica i suposa una aportació tecnològica fonamental, que serviria posteriorment per aixecar aqüeductes o arcs monumentals.

Se surt del passeig i es continua pel perí-metre de la muralla. Si es vol entrar a la

Part Alta, es pot aprofitar la resta d’una portella ciclòpia romana que hi ha sobre el baluard de Sant Antoni (del segle XVIII) i que dóna accés a la plaça de l’Escor-xador. L’itinerari, però, continua per l’ex-terior. Se surt al passeig de Sant Antoni i de seguida es troba el portal que duu el mateix nom i que està decorat amb armes reials. És una reconstrucció de 1757 d’un portal que ja existia al segle XIV (anome-nat portal del Mal Consell) i que segura-ment va substituir una portella romana.

Se segueix avall. En aquest tram de mu-ralla s’han obert nombroses finestres i balcons. Molts presenten unes carac-terístiques reixes de ferro de cases del XVIII. Aviat es troba una altra portella que ara dóna accés a una casa particu-lar. Més avall, la portella dels Jueus, per-fectament conservada, que va ser redes-coberta el 1868 quan es va enderrocar el baluard de Cadenes. Aquest era l’únic accés permès a la població jueva medi-eval de Tarragona durant les celebraci-ons de festes cristianes com la Setmana Santa, per exemple.

Roma desembarca a Hispània

1I T I N E R A R I

Poc després es troba l’edifici del Museu Nacional Arqueològic. Es gira a la dreta i, novament a la dreta, s’enfila el carrer Granada, per girar al primer trencant cap a l’esquerra i arribar a la plaça dels Àngels. Aquí es troba l’antic call jueu de Tarragona. Se segueix recte per anar a trobar un carreró que surt al carrer Santa Anna. Es gira a l’esquerra per baixar fins a la plaça del Rei (a la dreta es troba el Museu d'Art Modern).

En època romana aquesta era una de les cantonades de la gran plaça de re-presentació, l’epicentre de l’Adminis-tració de tota la Hispània Citerior. Es tractava d’un espai enorme i imponent,

porticat i decorat amb jardins, aigua i moltes escultures, que mostrava la influ-ència dels homes més poderosos i rics de la ciutat. Avui dia, el diferent color del paviment mostra l’espai perimetral de la plaça ocupat per les edificacions administratives.

Aquesta plaça ocupava pràcticament la meitat del recinte emmurallat. Per sobre seu, al nord, unes escales dona-ven accés al recinte de culte, presidit pel temple d’August. Al sud de la plaça, es trobava el Circ, dins el mateix nucli urbà, una ubicació poc usual a les ciu-tats romanes. De fet, el Circ, que anava de punta a punta de muralla, separava

Roma desembarca a Hispània

69

Prostitutes a les voltes del circ de Tàrraco. La paraula fornicar prové de fornice, les arcades dels circs on solien prestar el seus serveis. Ludi Circensis, Thaleia (Tarragona). Tarragona Història Viva

la zona «alta» de la ciutat, on es con-centrava el poder provincial, de la zona residencial i portuària.

A l’actual plaça del Rei destaquen dos es-pais molt recomanables de visitar. D’una banda, el Museu Nacional Arqueològic. Només per contemplar el gran mosaic dels peixos, la visita és plenament justifi-cada. D’altra banda, el Pretori, la seu del Museu d’Història de la ciutat. Es tracta d’un edifici època romana, amb transfor-macions posteriors, que en realitat servia d’entrada al Fòrum provincial. La pujada al seu terrat és inexcusable. La vista és sensacional i permet entendre el valor estratègic d’aquest turó per al romans.

Roma desembarca a Hispània

Aquest mateix edifici permet l’accés a les voltes del Circ romà, un dels millor conservats de l’Imperi. Es tracta d’un espai amb un poder evocador extraor-dinari. A la Rambla Vella es troba una altra entrada al Circ romà. En aquest cas, es travessa la muralla medieval que va aprofitar la façana del Circ romà per ser construïda.

La visita pot finalitzar-se a la plaça de la Font, part de l’antiga arena, on nombrosos edificis conserven restes de grades i voltes. Encara es pot prendre un bon vi de la Tarraconensis al circ de Tàrraco.

1I T I N E R A R I

Mosaic dels Peixos, MNAT

Roma desembarca a Hispània

A partir del segle IV, les restes del passat més monumental de Tàrraco es van anar perdent. D’una banda, la necessitat obligava, i tot el que podia servir es va reutilitzar. D’altra banda, el pensament sobre la necessitat de preservar la memòria històrica és, de fet, quelcom relativament recent, que no va gaire més enllà del segle XVIII, tot i els cronistes circumstancials. En termes actuals, es podria dir que la ciutat romana sencera es va anar reci-clant. Per exemple, les voltes del Circ es van aprofitar per aixecar cases —i per això molt probablement han arri-bat fins als nostres dies. No van tenir tanta sort les nombroses estàtues de marbre, moltes de les quals van aca-bar cuites als forns per obtenir calç per fer morter, o l’Amfiteatre, del qual bona part dels grans blocs de pedra

van acabar sota l’aigua per ampliar l’escullera del port.

L’interès per Tàrraco es pot trobar a par-tir del segle XVI, en erudits com Lluís Pons d’Icart, que van investigar i escriu-re sobre els vestigis romans. A la prime-ra meitat del segle XIX van començar a formar-se les grans col·leccions. Es va fundar la Reial Societat Arqueològica de Tarragona i es va formar la Comisión Provincial de Monumentos, fins que, a l’any 1849, es va crear el Museu Arque-ològic, el primer de la seva especialitat a Catalunya i el que conserva les col-leccions més importants d’escultures i mosaics romans. L’any 1852 es va edi-tar el seu primer catàleg. Durant una mica més de cent anys va ocupar els baixos del Palau municipal i provincial de la plaça de la Font (un antic convent

Una plaça i dos museus

71

La Medusa, MNAT

Roma desembarca a Hispània

de dominics desamortitzat) fins que, al 1960, es va inaugurar l’actual edifici de la plaça del Rei.

El Museu Nacional Arqueològic de Tar-ragona (MNAT) s’aixeca sobre la mura-lla ciclòpia que protegia la gran plaça provincial de Tàrraco i que es pot veure en algunes sales. La seva visita és molt recomanable per entendre la riquesa i la significació dels monuments de la ciutat i la seva àrea d’influència. Recor-rent les quatre plantes, el visitant pot trobar des d’una selecció d’inscripci-ons trobades a la ciutat, fins als impres-sionants mosaics, que van esdevenir un producte d’altíssima qualitat artesanal.

En són bons exemples el de la Medu-sa, relatiu al mite de Perseu i Andrò-meda, i que forma part d’un mosaic

més gran, possiblement fabricat a An-tioquia (Líban). I el dels Peixos, d’uns espectaculars 28 m2, on es poden identificar fins a quaranta-set peixos, mamífers i crustacis, tots ells animals comestibles en època romana. Data del segle III i es va descobrir l’any 1955 a la Pineda, a prop de l’antiga Universitat Laboral.

El Museu mostra com era la vida quotidiana amb joies, joguines, ob-jectes eròtics o utensilis de la cuina, i explica quin paper jugaven les es-cultures a la societat romana. També recull el món del treball, dels oficis, del transport marítim, de les residèn-cies rurals, de la cultura de la mort i del lleure. Nombroses peces (escultu-res i elements arquitectònics) proce-deixen del Teatre romà de la ciutat,

1I T I N E R A R I

i permeten fer-se una idea de com n’era de magnífic el teló de fons (la fosa escenae). Les col·leccions pro-venen dels materials de totes les ex-cavacions que es fan a l’àrea de Tar-ragona i que han de ser depositades al museu. Es pot trobar informació a www.mnat.cat.

A la mateixa plaça del Rei, també es pot visitar la torre del Pretori, gesti-onada pel Museu d’Història de Tar-ragona. És una construcció romana aixecada al segle I, durant l’època de

l’emperador Vespasià. En origen, una gran torre lateral amb escales que ser-via per connectar els diferents nivells del conjunt monumental format pel Circ, la gran plaça de representació i el recinte de culte. La llegenda diu que a la torre del Pretori s’hi va refu-giar un tarragoní anomenat Pons Pilat, penedit per haver abandonat a la seva sort Jesús de Natzaret. Més enllà de l’època romana i visigòtica, amb el nom de castell del Rei, el Pretori es va utilitzar com a centre de reclusió a mitjans del segle XVII i posteriorment,

73

Sacòfag d’Hipòlit. Torre del Pretori. Museu d’Història de Tarragona

Roma desembarca a Hispània

des de mitjans del segle XIX i fins a l’any 1953, va ser la presó provincial de Tarragona.

A l’interior de la torre del Pretori s’hi conserva una peça única: el sarcò-fag d’Hipòlit, descobert casualment l’estiu de 1946 per un submarinista a prop de la torre de la Móra. En nete-jar i restaurar la peça, durant segles naufragada i amb algues i musclos adherits, va emergir una de les més belles obres d’art que es conserven a la ciutat. Els delicats relleus del

sarcòfag relaten la llegenda d’Hipòlit, un jove seductor i ben plantat que re-butjava les proposicions de nimfes i noies i, per això, Afrodita, la deessa de l’amor, decidí castigar-lo fent que la seva madrastra, Fedra, s’enamorés bojament d’ell. Hipòlit rebutjà aquest amor i Fedra, humiliada, convertí aquest sentiment en un terrible odi.

En el segon pis es troba la maqueta de la Tarragona medieval, molt interes-sant per comprendre la superposició de la ciutat medieval sobre la romana.

1I T I N E R A R I

Làpida d’Eutiques. Museu Diocesà

«En aquest sepulcre reposen els ossos d’un auriga senzill, tot i que no desconeixia l’art de dirigir les cordes amb la mà. Jo, que ja m’hauria atre-vit a fer anar carros de quatre cavalls i tanmateix no passava dels de dos cavalls. Els cruels fats van envejar els anys que tenia, fats contra els quals no pots oposar la teva voluntat. I quan havia de morir, no em va ésser conce-dida ni la glòria del Circ, per tal que la massa pietosa em pogués plorar. Malalties roents van cremar el meu interior, la mà dels metges no la van poder vèncer. Deixa caure unes flors sobre les meves cendres, t’ho prego vianant, potser mentre era viu vas és-ser un dels meus seguidors.»

Qui parla és Eutiques, un auriga, un jove conductor de carros a les curses circenses —els experts rebien el nom de agittatores—, una promesa que

va convertir-se en llegenda en morir amb només 22 anys. La traducció és de Joan Gómez Pallarès i la seva làpida es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. El destí pot ser cruel: el seu nom grec vol dir ‘afortunat’. La làpida va ser erigida per Flavi Rufí i Semproni Diòfanes «pel seu esclau que bé s’ho mereix». Molt probable-ment eren els propietaris de la factio on corria Eutiques. En cada circ hi havien quatre factiones o escuderi-es: albata, russata, veneta i prassina, identificades amb els colors blanc, vermell, blau i verd.

Es coneix també el nom d’un altre auriga de Tàrraco famós, Fuscus, a qui els seus amatores —és a dir, el seu club d'admiradors— van dedicar un altar on lloaven les seves victòries amb una frase final rotunda redactada en grec: «Sempre es parlarà de les

Passió pel risc i la velocitat

Roma desembarca a Hispània

75

Restes de la capçalera del circ de Tàrraco. Museu d’Història de Tarragona

teves curses.» De fet, més que els gladiadors i els jocs a l’Amfiteatre, l’espectacle preferit, el que de veri-tat movia passions a Tàrraco i a bona part de l’Imperi, eren les curses de carros al Circ. Velocitat, risc, valentia, emoció, apostes i també accidents, és clar. Els conductors havien de com-pletar set voltes a l’eurypus, la barrera central amb estanys i columnes, entre els crits enfervorits dels seguidors dels equips.

La carrera del jove Eutiques, però, havia quedat molt i molt lluny del increïble Gaius Appuleius Diocles, l’agittator conegut que més trofeus i victòries va acumular en tota la història de Roma. Nascut l’any 104 a Lusitània, va ser un expert conductor de bigues (carros amb dos cavalls), de quadrigues (amb quatre cavalls) i, fins i tot, de carros tirats per sis i

set cavalls. La seva làpida funerària explica que, després d’estar en actiu vint-i-quatre anys, va competir en 4257 carreres, va guanyar-ne 1462 i va acumular premis per valor de gairebé 36 milions de sestercis, una fortuna increïble a l’època si es té en compte que un milió de sestercis era la fortuna necessària per ser tot un senador de Roma. Appuleius Diocles i els seus cavalls van ser els reis de l’arena del Circ Màxim romà.

El circ de Tàrraco es va construir entre els anys 89 i 96, en època de l’em-perador Domicià, per completar les grans obres del Fòrum provincial. Va ser la darrera peça que tancava el ge-nial projecte de monumentalització de la capital de la Hispània Citerior, juntament amb la gran plaça de re-presentació i la terrassa superior, de-dicada al temple i el culte imperial.

Roma desembarca a Hispània

1I T I N E R A R I

L’edifici es va aixecar de manera transversal. Anava d’una punta a l’al-tra de la muralla, de porta a porta de la ciutat. Tal com expliquen Ruiz de Arbulo i Ricardo Mar, un viatger arri-bat de Bàrcino, entrava per una gran porta geminada (de dos entrades), i travessava tota la ciutat tenint a la dreta la imatge monumental de la fa-çana del Circ: cinquanta-sis arcs de carreus. Impressionant.

A l’entrada, a la capçalera del Circ des de la Rambla Vella, darrera la

muralla del segle XVI, es descobrei-xen tres d’aquest arcs de la façana. Tenia una llargada de tres-cents vint-i-cint metres i una amplada d’entre cent deu i cent quinze metres i po-dia acollir més de vint mil especta-dors. Les potents voltes de formigó tenien una doble funció: eren la fonamentació sobre la qual s’assen-taven les grades, les escales i la pla-taforma superior i també servien de corredors interns que possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l’edifici.

Roma desembarca a Hispània

77

Voltes del circ de Tàrraco. Museu d’Història de Tarragona

Malgrat les destruccions sofertes, les restes del circ de Tàrraco són les millors conservades arreu de l’Euro-pa occidental. Paradoxalment, el fet que fos aprofitat per edificar-hi a so-bre ha ajudat a la seva conservació. Observant la façana meridional de la plaça de la Font, es pot comprovar que totes les cases tenen la mateixa amplada. Totes elles estan recolzades sobre les voltes del Circ romà, que es troba pràcticament sencer a l’interior dels habitatges. Val la pena obser-var l’interior de la sucursal bancària

situada a prop de la cantonada est per comprovar-ho.

Sembla ser que durant el segle V, el Circ va perdre la seva funció original. Durant l’edat mitjana, l’indret es va co-nèixer com el «corral» i, des del segle XIII, el recinte va ser ocupat per edifi-cis que van aprofitar les estructures per a nous usos. Al segle XVIII, el Circ ja estava totalment ocupat, tal i com ha arribat als nostres dies, amb una úni-ca zona lliure: la plaça de la Font, que ocupa un quart de l’antiga arena.

Roma desembarca a Hispània

El circ de Tàrraco

.