LAPARELL DIGESTIU

PARTSBOCAFARINGEESFAGESTMACINTEST PRIMINTEST GRUIXUTRECTE

BOCAVESTBUL:- Galtes- Llavis- Genives- DentsBOCA:- Paladar- Llengua

DENTSPARTS:EsmaltDentinaPulpa

DENTSTIPUS:IncisiusCaninsPremolarsMolars

DENTS

LLENGUA

FARINGE

Parts:

ESFAGPorci cervical

Porci torcica

Part diafragmticaPart abdominal

ESTMACPARTS:EsfagVlvules: - cardias - picosParts: - Fundus- Cos- Porci pilrica

INTEST PRIMDuod 25 cmYey-ileo 4 5m

INTEST GRUIXUTParts:- Part ascendent- Part transversa- Part descendent- leo-plvica(recte)

RECTE2 Porcions:PelvionaPerineal

NECESSITATS NUTRICIONALS I DHIDRATACI EN LESPORTENTRENAMENT

DIETA

DESCANS

EXERCICI

CONCEPTES BSICS:BALAN CALRIC: - Diferncia entre- despesa energtica-ingesta energtica

DESPESSA ENERGTICA:- Despesa Basal Despesa fsica

TIPUS DE COMBUSTIBLEMACRONUTRITENTS:Hidrats de CarboniProtenesGreixosMICRONUTRIENTS:VitaminesMinerals

MACRONUTRIENTS

HIDRATS DE CARBONIFUNCI:Aportar energia

TIPUS:Monosacrids: glucosa, fructosaDisacrids: sacarosa, lactosa, maltosaPolisacrids: glucgen

HIDRATS DE CARBONI

ndex Glucmic:Diferencia el diferents tipus de Hidrats de Carboni (HDC). Com ms alt sigui, ms rpid aportar energia abans per amb poca durada.Si sn dindex baix, ser de digesti ms lenta per saprofitar a ms llarg termini

Aliments rics en HDC:FruitesVerduresCerealsLlegumsPa, pastaSmolaSucres, melBegudes edulcoradesPastissos, gelats

PROTENES (Aminocids)ESENCIALS:Origen extern

NO ESENCIALS:- Origen intern

Funcions:Estructural (colgen i queratina)Reguladora (insulina hormona del creixement)Transportadora (hemoglbina)Defensiva (anticossos)Enzimtica (sacarosa i pepsina)Contrctil (actina i miosina)

Origen:

Aliments rics en protenes:Tot tipus de carns

Tot tipus de peixos

GREIXOS/LPIDS GLICERINAFuncions:EnergticaEstructuraTipus:SaturadesInsaturades:Monoinsaturades: oli doliva, fuits secsPolinsaturades: peix blau, llavors

MICRONUTRIENTS

VITAMINESFruites de temporadacombinacions

MINERALSHortalissesVegetalsLlegums

Hidrataci i prctica esportivaBegudes isotniquesAigua VS isotniques

Dieta MediterrneaCereals, verdures i fruitaErrors ms freqents:Massa cereals i paPoca verdura/vegetalsPoca aigua

Altres dietes:VegetarianaVeganavegetariana estrictaEnergticaMacrobiticaCrudvoranoms mengen productes no cuinatsndex glucmicOvo-lacto-vegetarianaDieta de la zona (posa protenes/treu HDC + Omega 3)

Recomanacions:DIETA MEDITERRNEA5 ingestes+ de la HDC15% Protenes30% Greixos

Recomanacions:DIETA DE LA ZONA

40% HDC30% Protenes30% Greixos

Tipus de dietes de competici:Escandinava:buidatge i tornar a omplirs la que fan servir els corredors de matar.

Recomanacions abans dun partit:Esmorzar:3 4h abansSucsFruitaTorradesProtenes (pernil, tonyina)

Recomanacions durant el partit:Fruita i pltansBegudes isotniques

Dieta post-competici:FruitaAiguaBatuts

* Un entrep segons a quina hora substitueix al dinar.

Dieta Brossa:Begudes ensucrades i gaseosesReposteria industrial3 patsDolos industrialsGelats industrialsAliments de dintre duna bossa de plstic

Recomanacions:5 pats.Percentatges 55-35-15 / 40-30-30Ms micronutrients, ms verdures, ms protenes.Sopar lleuger.Eliminar brossa.Aigua i fruita abans dels pats.

METABOLISME ENERGTICVies energtiques:

Anaerbiques

Aerbiques

Anaerbiques

Anaerbic alctic:Sense OATP: Adenosi TrifosfaticADP: Adenosi DifosfaticPC: Fosfocreatina

AnaerbiquesCapacitat baixaGran potnciaPoca duradaRecuperaci rpidaMenys de 20ATPADP+P+EnergiaPC+ADPATP+CREATINA

AnaerbiquesAnaerbic lctic:Metabolisme de la glucosaGlucosaEnergia+cid lcticcid lctic:substncia que crea el cos i que es produeix quan aquest es queda sense energia. Provoca molsties.

AnaerbiquesPotncia menor

Capacitat superior

Recuperaci lenta

Duraci entre 30 i 3

Glucosa+2ATPcid lctic+1ATP

AerbiquesPresncia OMetabolisme de glucosa i lpidsDipsits de glucosa limitats: utilitzaci de greixosCarbohidrats i prtenes = 4kcal/gGreixos= 9 kcal/gCapacitat molt altaPotncia baixaRecuperaci lenta 3-4 dies

FASES METABOLISME ENERGTICCAPACITAT

POTNCIA

INRCIA/ INTENSITAT

RECUPERACI

FASES METABOLISME ENERGTIC

SISTEMA ENDOCRCONCEPTEFUNCIONSTIPUS:TiroideParatiroideSuprarenalHipfisis / PitutriaOvarisTesticles

TIPUS

Glndules exocrinesLacrimalsSudorpares regulen calor del cosSebcies acnMamries per amamantarSalivals menjarProsttiques

Glndules HolocrinesRebutgen les coses mortes dins el cos.

Hormones:DEFINICI: Substncia qumica produda per les glndules endocrines. Va al corrent sanguini i es transmet a travs de la sang per fer la funci que li pertoca.

Exemples:Glucagn: eleva la concentraci de sucre en sang.Insulina: disminueix la quantitat de sucre en sang.Somatotrofina: funciona per afavorir els processos de recuperaci.Adrenalina: hormona per generar estat deufria.

Adaptaci Hormonal a lExerciciSindrome General dApataci

SISTEMA RENAL

FUNCIONS:Depuraci (neteja)Conducci (buida productes nocius)Emmagatzematge (a la bufeta)

Parts:RONYONS:Ubicaci: zona retroperitonial

Funcions:- Depurar lquid que li arriba per convertir-lo en orina i urea.- Regula la quantitat que entra.

Parts: RONYONSParts: cpsula fibrosa / cpsula adiposaZona interna: hiliorenal: on arriben les venes i atries que li donensang. Daqu surt lurter.Zona externa: escoraPart interna del rony: medulla

Parts: RONYONSUnitat Funcional: NEFRONADos components:Glomrul renal: filtra la sangTbuls renals: recullen la sang filtrada

Parts: URTERConducte que porta lorina dels ronyons a la bufeta.

Parts: URTERZones: superior ilaca inferior

Meato de lurter: orifici per on entra lurter dins la bufeta.

Porcions: lumbar ilaca - pelviana

Parts: BUFETAFunci: emmagatzema lorinaParts: Vrtex Cos - Base

Parts: URETRAConducte pel qual portem lorina de la bufeta a lexteriorPorcions: ProstticaMembranosaEsponjosa

SISTEMA NERVISPARTS:SISTEMA NERVIS CENTRALSISTEMA NERVIS PERIFRIC

Parts: SISTEMA NERVIS CENTRALInterv a les funcions de relaci, sensibilitat i moviment.Parts:Medulla espinalEncfal

Parts: MEDULLA ESPINALDaqu surten milers de nervis que connecten amb cada uul, orella, llengua, mscul, amb una extensi, si possim un nervi darre laltre, de 150 milions de Km.

Parts: MEDULLA ESPINALs la continuaci del Bulb Raquidi. s de color blanc i la trobem dins la columna vertebral. T una mesura aproximada com un dit dample i uns 45 cm de llargada.La medulla espinal arriba fins a la 2 vrtebra lumbar on es ramifica i es prolonguen cap els coccixs on sagrupen en un gran nmero de terminacions nervioses anomenades cua de cavall

Parts: ENCFALPARTS:Cervell CerebelBulb RaquidiPont de varolio

Parts: encfal: CERVELLs lrgan que controla lactivitat fisiolgica i interpreta els impulsos generats en contacte amb el nostre entorn.

Parts: encfal: CERVELLCont els centres nerviosos del pensament, la personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 pr en lhome i una mica menys en la dona.

Parts: encfal: CEREBELRegula la coordinaci de lactivitat muscula, el to mucular i lequilibri.

Parts: encfal: CEREBELEl cerebel rep fibres de la superfcie cerebral per tal de cooperar entre ambdues estructures, rep informaci de msculs i articulacions que assernyalen de manera contnua la posici del cos i finalment tamb rep impulsos de loda per informar de la posici del cap.

Parts: encfal: BULB RAQUIDIs la continuaci de la medulla espinal, que es fa ms gran al penetrar dins el crani.Regula el cor, la respiraci, lactivitat sexual, la masticaci daliments i els esternuts.Una lesi al bulb raquidi significa la mort inmediata perqu actua sobre el cor (arturada cardio-respiratria).

SISTEMA NERVIS PERIFRICFUNCIONS I COMPONENTS:Controlen els rgans i sitemes vitals de manera voluntria.Aquest sitema actua per mitj de 2 vies que sn oposades:. Sistema Nervis simptic.. Sistema Nervis Parasimptic

SISTEMA NERVIS PERIFRICSISTEMA NERVIS SIMPTIC:Distribuci de ganglis:8 cervicals12 dorsals5 lumbars5 sacres1 coccigi

SISTEMA NERVIS PERIFRICSISTEMA NERVIS PARASIMPTIC:Els reguladors daquest sistema els trobem a nivell enceflic i a nivell de plexe solar.La seva funci s relaxar o inhibir.