Aparells i Sistemes cos humà

Click here to load reader

Embed Size (px)

Transcript of Aparells i Sistemes cos humà

  • LAPARELL DIGESTIU

  • PARTSBOCAFARINGEESFAGESTMACINTEST PRIMINTEST GRUIXUTRECTE

  • BOCAVESTBUL:- Galtes- Llavis- Genives- DentsBOCA:- Paladar- Llengua

  • DENTSPARTS:EsmaltDentinaPulpa

  • DENTSTIPUS:IncisiusCaninsPremolarsMolars

  • DENTS

  • LLENGUA

  • FARINGE

    Parts:

  • ESFAGPorci cervical

    Porci torcica

    Part diafragmticaPart abdominal

  • ESTMACPARTS:EsfagVlvules: - cardias - picosParts: - Fundus- Cos- Porci pilrica

  • INTEST PRIMDuod 25 cmYey-ileo 4 5m

  • INTEST GRUIXUTParts:- Part ascendent- Part transversa- Part descendent- leo-plvica(recte)

  • RECTE2 Porcions:PelvionaPerineal

  • NECESSITATS NUTRICIONALS I DHIDRATACI EN LESPORTENTRENAMENT

    DIETA

    DESCANS

    EXERCICI

  • CONCEPTES BSICS:BALAN CALRIC: - Diferncia entre- despesa energtica-ingesta energtica

    DESPESSA ENERGTICA:- Despesa Basal Despesa fsica

  • TIPUS DE COMBUSTIBLEMACRONUTRITENTS:Hidrats de CarboniProtenesGreixosMICRONUTRIENTS:VitaminesMinerals

  • MACRONUTRIENTS

  • HIDRATS DE CARBONIFUNCI:Aportar energia

    TIPUS:Monosacrids: glucosa, fructosaDisacrids: sacarosa, lactosa, maltosaPolisacrids: glucgen

  • HIDRATS DE CARBONI

  • ndex Glucmic:Diferencia el diferents tipus de Hidrats de Carboni (HDC). Com ms alt sigui, ms rpid aportar energia abans per amb poca durada.Si sn dindex baix, ser de digesti ms lenta per saprofitar a ms llarg termini

  • Aliments rics en HDC:FruitesVerduresCerealsLlegumsPa, pastaSmolaSucres, melBegudes edulcoradesPastissos, gelats

  • PROTENES (Aminocids)ESENCIALS:Origen extern

    NO ESENCIALS:- Origen intern

  • Funcions:Estructural (colgen i queratina)Reguladora (insulina hormona del creixement)Transportadora (hemoglbina)Defensiva (anticossos)Enzimtica (sacarosa i pepsina)Contrctil (actina i miosina)

  • Origen:

  • Aliments rics en protenes:Tot tipus de carns

    Tot tipus de peixos

  • GREIXOS/LPIDS GLICERINAFuncions:EnergticaEstructuraTipus:SaturadesInsaturades:Monoinsaturades: oli doliva, fuits secsPolinsaturades: peix blau, llavors

  • MICRONUTRIENTS

  • VITAMINESFruites de temporadacombinacions

  • MINERALSHortalissesVegetalsLlegums

  • Hidrataci i prctica esportivaBegudes isotniquesAigua VS isotniques

  • Dieta MediterrneaCereals, verdures i fruitaErrors ms freqents:Massa cereals i paPoca verdura/vegetalsPoca aigua

  • Altres dietes:VegetarianaVeganavegetariana estrictaEnergticaMacrobiticaCrudvoranoms mengen productes no cuinatsndex glucmicOvo-lacto-vegetarianaDieta de la zona (posa protenes/treu HDC + Omega 3)

  • Recomanacions:DIETA MEDITERRNEA5 ingestes+ de la HDC15% Protenes30% Greixos

  • Recomanacions:DIETA DE LA ZONA

    40% HDC30% Protenes30% Greixos

  • Tipus de dietes de competici:Escandinava:buidatge i tornar a omplirs la que fan servir els corredors de matar.

  • Recomanacions abans dun partit:Esmorzar:3 4h abansSucsFruitaTorradesProtenes (pernil, tonyina)

  • Recomanacions durant el partit:Fruita i pltansBegudes isotniques

  • Dieta post-competici:FruitaAiguaBatuts

    * Un entrep segons a quina hora substitueix al dinar.

  • Dieta Brossa:Begudes ensucrades i gaseosesReposteria industrial3 patsDolos industrialsGelats industrialsAliments de dintre duna bossa de plstic

  • Recomanacions:5 pats.Percentatges 55-35-15 / 40-30-30Ms micronutrients, ms verdures, ms protenes.Sopar lleuger.Eliminar brossa.Aigua i fruita abans dels pats.

  • METABOLISME ENERGTICVies energtiques:

    Anaerbiques

    Aerbiques

  • Anaerbiques

    Anaerbic alctic:Sense OATP: Adenosi TrifosfaticADP: Adenosi DifosfaticPC: Fosfocreatina

  • AnaerbiquesCapacitat baixaGran potnciaPoca duradaRecuperaci rpidaMenys de 20ATPADP+P+EnergiaPC+ADPATP+CREATINA

  • AnaerbiquesAnaerbic lctic:Metabolisme de la glucosaGlucosaEnergia+cid lcticcid lctic:substncia que crea el cos i que es produeix quan aquest es queda sense energia. Provoca molsties.

  • AnaerbiquesPotncia menor

    Capacitat superior

    Recuperaci lenta

    Duraci entre 30 i 3

    Glucosa+2ATPcid lctic+1ATP

  • AerbiquesPresncia OMetabolisme de glucosa i lpidsDipsits de glucosa limitats: utilitzaci de greixosCarbohidrats i prtenes = 4kcal/gGreixos= 9 kcal/gCapacitat molt altaPotncia baixaRecuperaci lenta 3-4 dies

  • FASES METABOLISME ENERGTICCAPACITAT

    POTNCIA

    INRCIA/ INTENSITAT

    RECUPERACI

  • FASES METABOLISME ENERGTIC

  • SISTEMA ENDOCRCONCEPTEFUNCIONSTIPUS:TiroideParatiroideSuprarenalHipfisis / PitutriaOvarisTesticles

  • TIPUS

  • Glndules exocrinesLacrimalsSudorpares regulen calor del cosSebcies acnMamries per amamantarSalivals menjarProsttiques

  • Glndules HolocrinesRebutgen les coses mortes dins el cos.

  • Hormones:DEFINICI: Substncia qumica produda per les glndules endocrines. Va al corrent sanguini i es transmet a travs de la sang per fer la funci que li pertoca.

    Exemples:Glucagn: eleva la concentraci de sucre en sang.Insulina: disminueix la quantitat de sucre en sang.Somatotrofina: funciona per afavorir els processos de recuperaci.Adrenalina: hormona per generar estat deufria.

  • Adaptaci Hormonal a lExerciciSindrome General dApataci

  • SISTEMA RENAL

  • FUNCIONS:Depuraci (neteja)Conducci (buida productes nocius)Emmagatzematge (a la bufeta)

  • Parts:RONYONS:Ubicaci: zona retroperitonial

    Funcions:- Depurar lquid que li arriba per convertir-lo en orina i urea.- Regula la quantitat que entra.

  • Parts: RONYONSParts: cpsula fibrosa / cpsula adiposaZona interna: hiliorenal: on arriben les venes i atries que li donensang. Daqu surt lurter.Zona externa: escoraPart interna del rony: medulla

  • Parts: RONYONSUnitat Funcional: NEFRONADos components:Glomrul renal: filtra la sangTbuls renals: recullen la sang filtrada

  • Parts: URTERConducte que porta lorina dels ronyons a la bufeta.

  • Parts: URTERZones: superior ilaca inferior

    Meato de lurter: orifici per on entra lurter dins la bufeta.

    Porcions: lumbar ilaca - pelviana

  • Parts: BUFETAFunci: emmagatzema lorinaParts: Vrtex Cos - Base

  • Parts: URETRAConducte pel qual portem lorina de la bufeta a lexteriorPorcions: ProstticaMembranosaEsponjosa

  • SISTEMA NERVISPARTS:SISTEMA NERVIS CENTRALSISTEMA NERVIS PERIFRIC

  • Parts: SISTEMA NERVIS CENTRALInterv a les funcions de relaci, sensibilitat i moviment.Parts:Medulla espinalEncfal

  • Parts: MEDULLA ESPINALDaqu surten milers de nervis que connecten amb cada uul, orella, llengua, mscul, amb una extensi, si possim un nervi darre laltre, de 150 milions de Km.

  • Parts: MEDULLA ESPINALs la continuaci del Bulb Raquidi. s de color blanc i la trobem dins la columna vertebral. T una mesura aproximada com un dit dample i uns 45 cm de llargada.La medulla espinal arriba fins a la 2 vrtebra lumbar on es ramifica i es prolonguen cap els coccixs on sagrupen en un gran nmero de terminacions nervioses anomenades cua de cavall

  • Parts: ENCFALPARTS:Cervell CerebelBulb RaquidiPont de varolio

  • Parts: encfal: CERVELLs lrgan que controla lactivitat fisiolgica i interpreta els impulsos generats en contacte amb el nostre entorn.

  • Parts: encfal: CERVELLCont els centres nerviosos del pensament, la personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 pr en lhome i una mica menys en la dona.

  • Parts: encfal: CEREBELRegula la coordinaci de lactivitat muscula, el to mucular i lequilibri.

  • Parts: encfal: CEREBELEl cerebel rep fibres de la superfcie cerebral per tal de cooperar entre ambdues estructures, rep informaci de msculs i articulacions que assernyalen de manera contnua la posici del cos i finalment tamb rep impulsos de loda per informar de la posici del cap.

  • Parts: encfal: BULB RAQUIDIs la continuaci de la medulla espinal, que es fa ms gran al penetrar dins el crani.Regula el cor, la respiraci, lactivitat sexual, la masticaci daliments i els esternuts.Una lesi al bulb raquidi significa la mort inmediata perqu actua sobre el cor (arturada cardio-respiratria).

  • SISTEMA NERVIS PERIFRICFUNCIONS I COMPONENTS:Controlen els rgans i sitemes vitals de manera voluntria.Aquest sitema actua per mitj de 2 vies que sn oposades:. Sistema Nervis simptic.. Sistema Nervis Parasimptic

  • SISTEMA NERVIS PERIFRICSISTEMA NERVIS SIMPTIC:Distribuci de ganglis:8 cervicals12 dorsals5 lumbars5 sacres1 coccigi

  • SISTEMA NERVIS PERIFRICSISTEMA NERVIS PARASIMPTIC:Els reguladors daquest sistema els trobem a nivell enceflic i a nivell de plexe solar.La seva funci s relaxar o inhibir.