Aparell cardiovascular

L’aparell respiratori permet l’intercanvi de gasos.

Però....qui transporta aquests gasos fins els teixits?

Els aparells cardiovascular i respiratori estan

íntimament lligats. Són els encarregats d'oxigenar la

sang i distribuir aquest oxigen per tot l'organisme,

entre altres funcions.

Per la seva estructura i la seva proximitat, qualsevol

alteració d'algun d'ells repercuteix directament a

l'altre.

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

2

Anatomia del cor El cor és un òrgan imparell de contracció involuntària que està

situat al mediastí mitjà, per darrere de l'estèrnum.

Format per quatre cavitats, que són les aurícules (dreta i

esquerra) i els ventricles (dret i esquerre). El solc

auriculoventricular separa les superfícies auriculars de les

ventriculars i conté les artèries coronàries, que són les

encarregades de la irrigació de l‘òrgan.

Hi entren i surten els següents vasos sanguinis:

A l'aurícula dreta hi entren les venes cava superior i inferior,

ja sigui soles o en un tronc comú, i el si coronari.

A l'aurícula esquerra hi entren les quatre venes pulmonars.

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

3

4

Anatomia del cor

Músculs papil·lars, anomenats així per la seva forma

allargada, n’hi ha de tres tipus, que es classifiquen en

músculs de primer, de segon i de tercer ordre en

funció de la seva mida.

Aquests músculs tiren d'unes fibres de teixit connectiu

anomenades cordes tendinoses que, unides a

l'extrem de les vàlvules, permeten la seva obertura i

tancament.

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

5

Anatomia del cor

Histològicament, el cor està format per tres capes que, de

fora cap endins, són l’epicardi, el miocardi i l’endocardi.

Epicardi. Capa de teixit conjuntiu i greix que recobreix el

cor.

Miocardi. La capa muscular, més gruixuda als ventricles,

sobretot a l'esquerre, que a les aurícules, ja que els

ventricles impulsen la sang a l’exterior.

Endocardi. Capa prima que recobreix les cavitats

cardíaques per dins, així com els músculs papil·lars i totes

les estructures intracardíaques.

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

6

La paret cardíaca

Endocardi

Miocardi

Epicardi

Les cavitats cardíaques

Aurícula dreta

Ventricle dret

Aurícula esquerra

Ventricle esquerra

Vàlvula tricúspide

Vàlvula mitral

Entrada i sortida dels grans vasos

Venes caves

Tronc de l’artèria pulmonar

Venes pulmonars

Artèria aorta

Aurícula dreta

Ventricle dret

Aurícula esquerra

Ventricle esquerra

Anatomia del cor i els grans vasos

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

7

Sistema vascular

Xarxa que distribueix la sang que curt del cor cap a

l'organisme i la recull de l’organisme per portant-la de nou

al cor. La sang es modifica a diferents òrgans:

Fetge (+ altres glàndules)

Ronyons.

Pulmons.

És una estructura en xarxa de vasos de diferent calibre i

funció.

Artèries, venes i vasos limfàtics.

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

9

Sistema vascular

Sistema limfàtic: retorna la limfa a la circulació venosa a

través de les venes subclàvies.

La limfa està formada per l'excés de líquid extracel·lular,

conté poques proteïnes i les úniques cèl·lules que hi

circulen són limfòcits.

Als vasos limfàtics trobem uns nòduls o ganglis limfàtics

formats per limfòcits que actuen com sentinelles del

sistema immunitari.

Les parets dels vasos limfàtics no tenen musculatura, però

tenen vàlvules com les venes per facilitar la circulació

limfàtica, afavorida per la contracció muscular.

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

10

El cor és una potent bomba hidràulica de contracció

involuntària. Es contrau i relaxa de forma

consecutiva en dos moviments, la sístole i la

diàstole.

Sístole: moviment que fa contraure el múscul del

cor, enviant la sang d'una cavitat a una altra o a

l’exterior del cor. Segons la cavitat, parlem de sístole

auricular o sístole ventricular.

Diàstole: moviment que segueix a la sístole,

caracteritzat per la relaxació de les parets

cardíaques. També és auricular i ventricular.

Fisiologia cardíaca

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

Disfuncions valvulars

Bufs cardíacs : sorolls anormals produïts per un patró anormal de flux sanguini al cor. Sovint per alteracions a vàlvules

Poden ser congènites o adquirides: Estenosi: dificultat

d’obertura de la vàlvula.

Insuficiència: la vàlvula no es tanca adequadament.

12

Sistema cardionector On s’origina l’impuls elèctric que fa contraure el cor?

L’impuls cardíac s’origina espontàniament a l’aurícula

dreta, a l’anomenat nòdul sinoauricular o sinoatrial.

Lloc on arriba la innervació del sistema nerviós autònom.

Format per un tipus especial de cèl·lules cardíaques, que

generen i transmeten l’impuls nerviós.

El cor està innervat pel sistema nerviós autònom i els

seus dos subsistemes, simpàtic i parasimpàtic.

El simpàtic augmenta la freqüència cardíaca i força de

contracció i el parasimpàtic la redueix.

http://blocs.xtec.cat/tapsd/

13

Sistema cardionector