LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 140

3€

FEBRER-MARÇ 2015

25è ANIVERSARI

www.setsetset.cat

diari digital d’Esparreguera(+6.000 visites/mes)

eloi mestre

joana llordella

laia serra

marxa del montserratí

music vox

club futbol sala esparreguera

jove orquestra de cambra de la passió d’esparreguera

la llançadora

la barraca

25anys

SETS 2014

Col·laboren

DISSABTE 21 DE FEBRER 2014A CAN PASQUAL

(carrer cavallers 26)

PREMIS SETS 2014

DE LA REVISTA 777 COMUNICA

19:00 h• recepció dels convidats• entrega dels Sets• resum de l’any del 777

En acabar esteu convidats a un petit piscola-bis, cada any, compartim una estona amb els nostres lectors i amics.

E b id i i l

i celebració del 25è aniversari

3

( EDITORIAL* )Consell de redacció

Gràcies i endavant!

Des del 777 comunica, ens alegra molt anunciar-te que entre les teves mans hi tens una revista que acaba de celebrar 25 anys d’història. Ja fa un quart de segle que un grup de joves de la vila (ara potser no tan joves) van tenir l’empenta sufi cient com per a tirar endavant una revista d’Esparreguera i per a Esparreguera. El resultat del seu esforç es va presentar a la Biblioteca Beat Domènec Castellet durant la Festa Major de Santa Eulàlia, el 12 de febrer de 1990. Naixia així una revista cultural que donava un toc de frescor al poble, un mitjà de comunicació sense lligams ni pressions de cap institució, un nou espai on es convidava a tothom de la vila a dir-hi la seva. A tots els fundadors, alguns encara entre les nostres fi les, gràcies.

25 anys després i amb un equip de persones d’edat similar a la del 777, la revista segueix tirant endavant mantenint els mateixos principis i una línia editorial pròpia. Durant el seu recorregut, molta gent interessada en el món de la comunicació local i amb la inquietud i les ganes d’informar els esparreguerins han trobat en la revista una tribuna des d’on poder expressar les seves opinions, sempre des del respecte, i explicar què, qui, com, quan i per què hi passa al poble. Sense ells, el 777 Comunica no hauria pogut arribar fi ns on és ara, com tampoc ho hagués fet sense els comerços i empreses que ens han escollit per a publicitar-se. A tots els col·laboradors que alguna vegada heu escrit, fotografi at, maquetat, dibuixat o invertit el vostre temps per a la revista, gràcies.

Al llarg de la vida la revista, aquesta ha sofert diferents canvis segons qui estava al capdavant. Potser els més vistosos han estat el pas a la impressió en color i el salt a internet, però també n’hi han hagut alguns en el contingut del 777 que, hauran agradat més o menys al lector, però que han permès que la revista evolucioni, convertint-la en un element viu. Malgrat les mo-difi cacions, molts heu seguit confi ant amb nosaltres i no heu deixat d’anar a buscar la revista al quiosc o al forn de pa. A tots els qui alguna vegada heu comprat el 777 o en sou subscriptors, gràcies, vosaltres sou els qui doneu sentit a la nostra feina i en el futur seguirem treballant per ser l’altaveu dels esparreguerins.

Mirem endavant…

setsetset4

3 EDITORIAL

Consell de Redacció

4 SUMARI I PIULADES

5 ZONA WEB DIARI D’ESPARREGUERA

www.setsetset.cat

5 EL TEMPS

per Enric Gili

6 RECULL DE PREMSA

per Redacció

8 25 ANYS DEL 777 COMUNICA

per Oriol Esteve

12 ELS SETS

per Carlos Ortí

14 LES QUINTES

RACÓ D’HISTÒRIA per Josep Ràfols

16 NOTICIER D’ESPARREGUERA

Redacció

17 TRAVESSA DE MONTSERRAT…

ÉS MOLT BELLA LA COMARCA per Jaume Porta

18 ELS DINERS O LES PERSONES

A PEU DE CARRER per Eduard Rivas

18 PIM PAM POUM

per Ade Palomar

19 PARADA CULTURAL

20 “CIUDADANOS” UN FENÒMEN…

DES DE MADRID per Anna Valldeperas

20 PODEMOS O LA CAVERNA

AL PEU DE MONTSERRAT per Albert Acin

21 PARADA CULTURAL

22 DESCONFIATS?

APASSIONAT PER L’ESPÀRREC

per Gerard Bidegain

22 XORIÇOS I XORICETS

ELS RICS I ELS RUCS per Teresa Prats

23 PARADA CULTURAL

24 JO SEMPRE HE DIT

PER AMOR A L’ART per Carles Reynés

25 PARADA CULTURAL

26 AFABLES.COM

MÓN LABORAL Helena Jorba

28 VERSIÓ 2015

per Gerard Bidegain

28 POLÍTICAMENT INCORRECTE

UNA REFLEXIÓ per Josep Maria Brunet

28 SHAME

VA DE CINE per Joan Raventos

30 L’ENTREVISTA A CARLA CANÒNGIA

per Carles Reynés

www.setsetset.cat

NÚMERO 140febrer-març 2015600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Gerard Bide-

gain, Helena Jorba, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué.

Consell d’opinió: Josep Maria Brunet, Enric Gili, Carme Paltor,

Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols, Carles Reynés.

Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Teresa Prats, Anna Valldeperas, Carles Reynés, Eduard Rivas, Ade Palomar, Joan Raventós.

Col·laboració: Club Excursionista d’Esparreguera,

Jaume Porta, Eloi Mestre.Il·lustració: Pep Llopart. Publicitat: 620 810 890

Disseny i distribució: TD’G Impressió: A3copiseny sl

DL: B-18.828-2013

La revista 777 Comunica és mem-bre de l’Associació Catalana de

Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris

exposats pels seus col·laboradors.

La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions

exposades pels seus col·laboradors.

El lector pot enviar cartes, fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

SUMARI

Portada: redacció

piuladesopinió a la xarxa

Xavier Mas @SamReivax

Avui, #DiaMundialdelaRadio un record

per a qui fou impulsor de @EsparregueraFM,

Quim Paulo #Esparreguera

Carme Parras @CarmeParras

Tornant a #esparreguera en una @hispanoigualadina que entre la música i la

llum sembla una disco! Socorrrs!

aleix.escursell @aleixescursell K s’amaga rera el retaula de la patrona?

Enigma de Santa Laia. #porta_secreta #esparreguera

CastellersEsparregue @collabordeus Demà no cal ambulància, la nostre

canalla està preparada #castellers #serveismedics #esparreguera… http://instagram.com/p/y0PUPUxOos/

Alex Casanovas @AlexCasanovas#eleccionsgrecia (II) Topotami es un

partit de centre però que dóna suport a

Szirisa en la reestructuració del deute i les

polítiques socials

aleix.escursell @aleixescursell Jordi Nadal parlant de la Colònia Sedó a

@Savis_33. Un patrimoni que cau a trossos

JenyNala @JeniferFCB17Increïble @MusicVoxOfi cial aquesta nit

nois, s’he m’ha fet MOLT curt... I els tutús,

sense paraules!! jajja molt bé vull més!

5

El temps del mes de gener a Esparreguera Els dos fets a destacar d’aquest primer mes de l’any són les fortes pressions per sobre els 1.030 hPa dels primers dotze dies i les ventades de la darrera setmana especialment la ponentada del diumenge 30. La temperatura mitjana del mes ha estat de 8,0ºC (+0,6ºC) superior a la pròpia del mes, i la mínima enregis-trada ha sigut de -0,5ºC. La sensació de fred intens dels darrers dies ha estat motivada pel vent més que per l’efecte de les tem-peratures. La pluja ha estat escassa, tal com correspon al gener, s’han recollit 12,6 mm que representa un 33% de la que pertoca. El dia de màxima pluja fou el matí i tarda del 19 amb 7,7 mm.

Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 8,0ºC Mitjana de les màximes: 12,9ºC Mitjana de les mínimes: 3,2ºC Màxima del mes: 17,5ºC el dia 14 Mínima del mes: -0,5ºC el dia 18 Pluviometria: 12,6 mm (tres dies) Pluja acumula els darrers 12 mesos: 698,5 mm

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

©sam reivax

Activitat de la web del setsetset.cat des del darrer número.

RESULTATS DE LES ENQUESTESQui t’agradaria què guanyés el premi Set al personatge 2014?Joana Llordella (53%), Laia Serra (16%), Eloi Mestre (31%). 58 vots.

Qui t’agradaria què guanyés el premi Set a l’entitat 2014?Club Futbol Sala Esparreguera (43%), Casal Independentista La Llançadora (38%), La Jove Orquestra de Cambra de La Passió d’Esparreguera (19%). 63 vots.

ELS TRES ARTICLES MÉS LLEGITS DES DE DESEMBRE1). Un veí d’Esparreguera és detingut per enaltiment del terrorisme. 5.718 lectures.2). L’Ajuntament donarà una subvenció de 30.000 euros a La Passió d’Esparreguera. 2.918 lectures. 3). Podemos Esparreguera escull com a secretària general a Manuela Alba. 1.589 lectures.

ZONA WEBwww.setsetset.cat

diari digital d’Esparreguera(+6.000 visites/mes)

Des de la publicació del darrer número del 777 Comunica, el passat 13 de desembre, 6.128 usuaris han visitat la web fi ns a assolir un total de 10.102 visites. Si esteu interessats en posar publicitat a la nostra pàgina web escriviu-nos un correu a setsetset1@gmail.com

Valoració del temps de l’any 2014 a EsparregueraL’any 2014 ha estat el més càlid de la sèrie 1980-2014 amb una temperatura mitjana de 17.3ºC que supera amb 1,5ºC la mitjana des 35 darrers anys. Amb relació a la pluviometria s’han recollit 719.6 l/m2 que representen un 120 % sobre la mitjana de la sèrie esmentada. Els primers sis mesos varen ser secs i va ser el se-gon semestre a on la pluja va ser abundant.En el quadre que s’ha acompanya es mostra el comportament de cada un dels mesos i els resultats globals de l’any es poden comparar amb els quatre anys anteriors.

Any 2014

Temp Mitjana

Mitjana màximes

Mitjana mínimes

Màxima mes

Mínima mes

Pluja L /m2

Dies pluja

gener 9,6º 13.8º 5.4º 19,5º 2.0º 33.7 12 febrer 10,4º 15.8º 5.0º 22.5º 1.5º 24.1 5març 13,2º 19.2º 7.1º 27.0º 3.0º 11.7 6abril 17,0º 22.6º 11.4º 28.0º 8.5º 71.2 8maig 18,4º 24.2º 12.5º 29.5º 10.0º 47.3 10juny 23,2º 29.5º 16.9º 35.0º 12.5º 26.9 6juliol 25,0º 30.7º 19.3º 35.0º 14.5º 70.0 5agost 25,3º 30.4º 20.1º 37.0º 16.0º 57.1 7setem 23,2º 27.9º 18.4º 31.5º 13.5º 195.6 14octub 20,4º 26.0º 14.6º 30.0º 11.5º 19.1 4novem 13,8º 17.6º 5,5º 22.0º 10.0º 141.9 10desem 8,4º 12.4º 4.4º 18.0 0.0º 21.0 4ANY 17,3º 22.5º 11.7º 37.0º 0.0º 719.6 912013 16,7º 22.0º 11.3º 36.5º -0.5º 499.5 862012 17,0º 22.5º 11.4º 38.5º -4.5º 484.4 642011 17,2º 22,6º 11.9º 37.0º -3.5º 610.5 672010 15,4º 21.0º 11.0 37.5º -3.0 723.1 99

setsetset6

RECULL DE PREMSA REDACCIÓ

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

L'Ajuntament fi nalitza el 2014 amb un superàvit de gairebé 10 milions d’euros

L’Ajuntament d’Esparreguera ha fi nalitzat l’exercici fi s-cal del 2014 amb un romanent de tresoreria de 9,8 milions. Un estalvi considerable que equivaldria a més d’un 45% del pressupost municipal del mateix any. La realitat és que el consistori fa tres anys que té superàvits. El 2014 s'ha tancat amb 2,8 milions d'euros de superàvit. Una xifra precedida el 2013 per 3,5 milions d’euros, i l'any 2012 amb un superàvit de 3,9 milions d'euros. Per l'alcalde aquests resultats és fruït d'una contenció de la despesa estricta i creu que "el govern que entri a partir del mes de juny trobarà una econo-mia totalment sanejada". Per altra banda, les amortitzaci-ons i interessos que ha de pagar el consistori als bancs, és a dir, el deute viu de l'Ajuntament, ha passat dels 14,8 milions d'euros l'any 2011 a 8,8 milions l'any 2014. Una reducció important, però que el batlle considera que encara és "una càrrega feixuga" i afegeix que "si aconseguíssim reduir aquest deute, disposaríem cada any entre 2,5 i 3 milions d'euros més per poder gastar".

L’Esplai La Lluna busca nous monitors

L’Esplai La Lluna d’Esparreguera busca nous monitors que col·laborin amb les activitats de l’entitat. Des de l’Es-plai han iniciat aquest 2015 una campanya per trobar gent jove que vulgui unir-se com a voluntari a un col·lectiu amb 25 anys d’història. Per ser monitor només cal ser major de 18 anys i enviar un correu electrònic a esplailallunaesp@gmail.com amb les dades personals. Després d’un període en hores baixes, el nombre de nens ha tornat a créixer i ac-tualment a l’Esplai hi ha gairebé 75 nens apuntats. Però en canvi, el nombre de monitors s’ha mantingut estable durant tot aquest temps. L’equip de monitors està format només per 10 persones, però la previsió és que molts d’ells no con-tinuïn l’any que ve per raons laborals. “És molt difícil conti-nuar a l’Esplai quan trobes una feina estable, perquè reque-reix molt del teu temps” declara la responsable de l’entitat, Núria Sáez. Si la situació no es reverteix, l’Esplai corre el risc de desaparèixer per falta de monitors. “Seria una pena que, ara que comencem a créixer i a participar en la vida del poble, moríssim d’èxit”, afegeix Sáez. Per aquest motiu, la campanya de recerca de nous monitors fa una crida a tots els joves del poble perquè s’apuntin a l’entitat.

30.000 € a La PassióEl consistori va aprovar en el Ple del passat 18 de de-

sembre una subvenció extraordinària en la qual s’atorguen 30.000 euros a La Passió d’Esparreguera. Aquesta ajuda pretén solucionar els problemes econòmics del teatre i del dèfi cit que arrossega l’entitat. La mesura anirà acompanya-da de la creació d’una comissió paritària entre l’Ajuntament i La Passió per trobar solucions que permetin mantenir viva l’entitat. El batlle, Joan Paül Udina, va deixar entreveure en el ple que una de les primeres mesures d’aquesta comissió serà encarregar una auditoria per conèixer el total d’ingres-sos i despeses que mou La Passió. La subvenció es va apro-var amb majoria absoluta i sense cap vot en contra. Tot i ai-xò, el portaveu de Gent d’Esparreguera (GE), Gustau Pérez, va criticar que l’Ajuntament s’involucrés directament i creu que “el problema de l’estudi i l’auditoria l’ha de fer La Passió, i ells s’han d’espavilar en fer les coses que ells creguin con-venients”.En defensa de la comissió, l’alcalde Udina va res-pondre al regidor de GE que “els acords que faci aquesta comissió hauran de ser refrendats sempre per cadascun dels òrgans que representem”. Un acord on l’Ajuntament no formarà part de cap òrgan intern de La Passió.

7

Un veí esparreguerí és detingut per enaltiment del terrorisme

Un jove de 23 anys, veí d'Esparreguera i de nacionalitat espanyola, va ser detingut el 15 de gener pels Mossos d'Es-quadra per presumptes delictes d'amenaces i enaltiment del terrorisme. A través del seu perfi l de twitter @dariojfry, l'indi-vidu presumptament hauria amenaçat a personalitats públi-ques: polítics, periodistes i membres de la Casa Real. El jove continua acusat i haurà de comparèixer a l’Audiència Nacio-nal. A més, l'esparreguerí també hauria enaltit a grups terro-ristes com el GRAPO i ETA, demanant el seu retorn i justifi cant crims comesos per aquestes bandes com els assassinats de Miguel Ángel Blanco i Isabel Carrasco. Arran dels fets succe-ïts a París i els crims comesos contra el setmanari Charlie Hebdo, des del Twitter va piular que els atemptats també s'haurien d’haver comès contra les redaccions del diari El País i El Mundo. El missatge deia "Joder, en vez de tirotear #CharlieHebdo ya podían haber ido a la redacción de @el-mundoes o @elpais_espana, mucho más productivo". La de-tenció va arribar després de sis mesos d'investigació. El juliol de 2014, els mossos van iniciar una investigació a partir de la denúncia de l'escriptora i periodista Pilar Rahola després que rebés unes amenaces des del seu perfi l de twitter.

Campió de bike trial de Catalunya i Espanya amb 6 anys

L’esparreguerí Joan Fusalba, de només 6 anys, es procla-ma campió de bike trial de Catalunya i Espanya. La jove pro-mesa d’aquest esport es va alçar amb el títol després de guanyar el torneig de bike trial del Saló de la Infància de Bar-celona del passat 28 de desembre. En Joan Fusalba es va iniciar a anar amb bicicleta des de ben petit. Una afi ció que provenia del seu pare, Quicu Fusalba, practicant del trial en motocicleta. A partir dels quatre anys, en Joan Fusalba es va apuntar a l’escola de bike trial de Sabadell, on ha comptat com a instructores, amb les bessones i multi-campiones del món, Gemma i Mireia Abant. Per a poder competir professio-nalment, en Joan entrena tres dies a la setmana, I tot i la seva curta edat, el palmarès d’en Joan és molt gran. Aquest mateix 2014 també es va proclamar campió dels Jocs Inte-rescolars Bike Trial, i campió de la Copa Tarragona.

L’escola El Puig inaugura el nou edifi ci de secundària

L’escola cooperativa El Puig va inaugurar l’1 de febrer el nou edifi ci de secundària. El centre va obrir les seves portes perquè alumnes, famílies, exalumnes i veïns poguessin anar a veure el fi nal d’unes obres que feia temps que estaven en marxa. La jornada va comptar amb un acte de presentació de l’edifi ci al nou auditori amenitzada per la banda de músi-ca. L’edifi ci de secundària són unes instal·lacions que compten amb un gran auditori soterrat, quatre aules pels quatre cursos de l’ESO i una biblioteca al pis superior. Men-tre a la planta baixa de l’immoble se situa un espai per se-cretaria i una sala pels professors. A més, l’auditori connec-ta amb el pati a través d’una graderia de fusta que servirà per realitzar espectacles a l’aire lliure. El nou immoble ha permès dotar de més espais als estudiants de primària si-tuats a la part antiga de l’escola. Però potser el factor més positiu pels nens, és que, gràcies a les noves instal·lacions, tots els alumnes del Puig podran gaudir de molts més me-tres quadrats de pati.

setsetset8

25anys

25 anys és una bona xifra i ens fa molt contents haver arribat al

quart de segle. Poques publicacions de premsa local assoleixen

aquesta edat, per aquest motiu ens prenem la llicència de treure

una mica de pit i celebrar amb tots vosaltres aquest aniversari.

Com s’inicia, quins són els orígens, com ha evolucionat i cap on

camina la revista d’Esparreguera?

PER ORIOL ESTEVE

9

ELS INICIS Durant la Festa Major de Santa Eulàlia, el

12 de febrer de 1990, va aparèixer el número 0 del 777 Comunica. La presentació en soci-etat es va fer a la Biblioteca Beat Domènech Castellet a càrrec del periodista Ignasi Riera, qui esperonava i advertia de la difi cultat d’es-criure sobre el què passa en el mateix poble on comparteixes amistats, veïns i família. En aquell acte també hi eren presents els mem-bres fundadors de la revista i al capdavant Serafí Casanovas, Xavier Sitjà, el primer di-rector, i Joan Espinach, qui ha estat director fi ns a l’any 2013 amb algunes interferències curtes. Ells varen ser els instigadors i agluti-nadors d’un equip nombrós i il·lusionat.

OBJECTIUSAquesta publicació arribava en un moment

on l’únic mitjà de comunicació local que tenia Esparreguera era la ràdio municipal. D’aques-ta manera, el 777 va aparèixer com una alter-nativa a l’emissora. Així doncs, el vilatà tenia accés a un mitjà sense lligams a cap institu-ció i on tenia (i encara hi té) la porta oberta per a col·laborar-hi.

Val a dir que ja des dels inicis, el 777 Co-munica va marcar una línia editorial molt pro-pera a l’esquerra ideològica que li va costar el sobrenom de 777 Comunista. Tot i que al llarg dels anys aquesta línia ha oscil·lat, la revista mai ha abandonat la seva voluntat integrado-ra i participativa. De fet, aquesta publicació no seria possible sense l’ajut de tots els col-laboradors que hi han escrit i que segueixen fent-ho de manera desinteressada.

TRAJECTÒRIA Durant la seva història, el 777 Comunica

ha tingut els seus alts i baixos. Ja se sap que en feines de voluntariat és difícil mantenir un mateix grup de gent durant tants anys, i això ha perjudicat la qualitat i els continguts de la publicació en alguns moments. No obstant això, la revista sempre ha sabut trobar un re-lleu, fi ns i tot quan celebrava els seus 20 anys i semblava que es trobés amb la necessitat de dissoldre’s, i es va motivar gent del poble per evitar arribar a aquesta situació.

D’altra banda, la revista també ha tingut els seus, estira i arronses amb els diferents governs municipals de l’últim quart de segle: des d’esbroncades d’algun regidor que no es-tava d’acord amb el que publicàvem, fi ns a membres del consistori que mai han volgut concedir cap entrevista ni declaració.

Potser un dels moments culminants de mà-xim recel polític cap a la revista va ser quan el director, Xavier Sitjà, va deixar el càrrec per presentar-se a l’alcaldia i va guanyar les elec-cions acabant amb gairebé 20 anys ininter-romputs de govern del socialista Joan Serra; una classe política que sentia que la revista els hi havia tret el monopoli de la informació i l’acusaven de les seves desfetes electorals.

Amb el temps, però, la majoria de regidors i polítics s’han acostumat a l’existència d’una revista local independent i crítica amb tots els colors dels partits.

La revista ha tingut més d’un problema a causa d’articles signats amb pseudònim, ja que molts d’ells no responien a les normes bàsiques de la revista, una publicació on el respecte és la base. Per aquest motiu la re-dacció de la revista va decidir no admetre els articles si no anàven signats amb noms i cog-noms, una mesura que ha permès donar més transparència i garantir el respecte i el joc net.

Un altre fet important ha estat el formar part de l’Associació Catalana de Premsa Co-marcal, que ha permès conèixer altres capça-leres i tenir un espai per compartir experièn-cies amb la premsa del nostre sector.

“A FINALS DELS ANYS 80 UN GRUP D’ACTIVISTES ESPARREGUERINS AMB LA NECESSITAT DE DIR COSES, VAM COMENÇAR A GESTAR LA IDEA DE CREAR UNA REVISTA CULTURAL QUE SERVÍS AL POBLE” carme paltor

XAVIER SITJÀperiodista, membre fundador, col·laborador i primer director de la revista.

“A Esparreguera les revistes duren poc, a veure si aquesta té força vida”, em va dir el cronista local, en Josep Paulo, quan el febrer de 1990 va néixer el 777. I és que fi ns llavors, de totes les revistes editades a Esparreguera la més durado-ra havia estat “El Montserrat”, que es va publicar entre el 1905 i el 1916, onze anys. Qui ens havia de dir, en aquell mo-ment, que la nova revista esparregueri-na arribaria al quart de segle!

L’any 90 Esparreguera estava anes-tesiada, no passava res que no estigu-és controlat des de l’Ajuntament. Ràdio Esparreguera, que havíem fundat deu anys abans, s’havia transmutat d’emis-sora pública a emissora ofi cial i el po-ble es delia per la llibertat d’informació. Com anunciava el número zero, el pro-pòsit del 777 era remenar la bassa d’oli esparreguerina i els primers números traspuaven la voluntat de revista crítica. Des de llavors el 777 ha passat per mol-tes etapes, algunes ben delicades, però sempre ha acomplert amb els lectors.

En tot aquest temps han canviat mol-tes coses. Fa vint-i-cinc anys vam pre-sentar el 777 a la vella biblioteca i ara en tenim una de llampant. Fa vint-i-cinc anys governava Esparreguera un sol partit i ara és l’ajuntament de tot Es-panya amb més grups municipals. Fa vint-i-cinc anys que a la vila érem qua-tre periodistes i ara n’hi ha una colla. Fa vint-i-cinc anys la revista era en blanc i negre i ara es publica en color. Fa vint-i-cinc anys, tots els nostres telèfons co-mençaven per 777 i ara en tenim amb diferents numeracions. Fa vint-i-cinc anys lluíem cabellera i ara som calbs. Fa vint-i-cinc anys va néixer la nostra revista i... encara dura.

Llarga vida al 777!

setsetset10

JOAN ESPINACH periodista, dibuixant, membre fundador i director de la revista fi ns al 2013.

Ara fa 25 anys el Serafí Casanoves, en el Ming de Mongo, em va convidar a formar part d’un grup d’esparreguerins que tenien la intenció de tirar endavant una publicació escrita per tal de parlar explícitament d’afers esparreguerins. De crear una plataforma on la gent del poble, el que ara en diem la societat ci-vil, pogués expressar-s’hi. I a mi em va semblar bo.

Quan fem aquest viatge en el temps, i un vint i cinquè aniversari ens hi con-vida, m’agrada fugir de la nostàlgia per-què, malgrat el seu atractiu, és una gran mentidera. Em plau veure les sensaci-ons que em produeix fer volar el pen-sament vers els records del 777. Davant meu s’obren petites portes d’experièn-cies, riques en matisos sobre mi mateix i que, indubtablement, m’ajuden a co-neixe’m millor.

Podria parlar de les meves recances a incorporar-me a l’equip de redacció mal-grat la meva formació com a periodista o de les aportacions a l’equip gràfi c per la meva professió de dibuixant.

Podria parlar de l’experiència com a director i part del consell de redacció en l’època en què un minvat grup de com-panys vàrem fer pinya un cop passada la força de l’embranzida inicial i la pos-terior diàspora natural en qualsevol vo-luntariat. Tot per tal que el 777 continu-és el seu periple.

Podria parlar dels meravellosos mo-ments compartits en les reunions i els divertits sopars on rèiem i rèiem, de qui-na manera, on l’inoblidable Quim Paulo feia gala de la seva gràcia natural. I de tantes altres coses.

Però per mi el més important d’haver format part d’aquests vint-i-cinc anys del 777, és comprovar la seva persis-tència i l’adaptació al món actual, en el qual esparreguerins que van néixer amb ell, ara estan tirant-lo endavant, conti-nuant la tasca de molts que els vàrem precedir. I ara, com fa vint-i-cinc anys, veig que és bo.

En un moment en què la societat ci-vil es mostra activa enfront dels poders establerts mancats de l’empatia neces-sària per donar sortida a les seves an-goixes. No trobeu vosaltres també que el 777 Comunica, és bo?

CANVIS 25 anys i 140 exemplars d’una revista seri-

en molt avorrits sense algun canvi en el dis-seny, les seccions, i fi ns i tot en l'equip de treball. La revista, com tot a la vida, neix creix i es fa gran, i en aquest cas podríem dir que ha evolucionat positivament, ja que avui és més viva que mai i, a més a més, amb des-cendència. Està clar que els canvis sorprenen i no agraden tots, però és gràcies a aquests “experiments” que la revista ha esdevingut un referent informatiu de la vila.

De ben segur que molts de vosaltres sa-beu que fi ns no fa gaire la revista s’imprimia en blanc i negre excepte la portada. El fet d’inundar les pàgines de color va agradar a molts lectors que ja notaven que la revista començava a estancar-se. Un altre canvi im-portant i molt recent va ser el salt a la web, que va convertir el 777 comunica en un mitjà multi plataforma, interactiu i el més impor-tant, immediat. D’aquesta manera, l’equip de la revista aconsegueix informar d’una notícia local minuts després de què succeeixi, i no pas dies, setmanes o mesos com passa amb la versió impresa on es poden tractar temes de fons i una vegada refl exionats.

COM ES FA EL 777 Per a plantejar quins temes apareixeran

al proper número, els consells de redacció i opinió del 777 comunica fan una reunió de sumari on tothom fa les seves propostes, es distribueixen les tasques i es marca una data límit d’entrega d’escrits. Normalment aques-tes trobades es fan en bars i cafès d’Espar-reguera, donat que la revista no té una sola redacció, sinó que s’escriu i maqueta des de diferents llars de la vila.

Un cop fet el sumari, cadascú ja sap el que ha de fer i treballa en la seva secció. A més a més, s’informa a tots els col·laboradors de quins són els temes que abordarà el núme-ro per si volen adequar els seus textos a la temàtica general. A mesura que la gent té a punt les seves peces, es va maquetant la re-vista i a poc a poc es veu quin serà el resul-tat defi nitiu.

Acabada la maquetació, el director i alguns membres del consell de redacció revisen que tot estigui correcte, encara que a vegades, bé prou ho sabeu, és possible que s’escapi al-gun error. El següent pas és la impressió que sol trigar entre dos i tres dies. I ja per aca-bar, només falta repartir-la als subscriptors i posar-la a la venda als quioscos i forns de pa d’Esparreguera perquè arribi als lectors.

Val a dir que, malgrat s’intenta seguir tots els passos aquí mencionats, no sempre s’aconsegueix i més d'una vegada la revista s’ha fet a corre-cuita. Això es deu a què els seus col·laboradors no sempre poden invertir el temps necessari i això ho fa tot més difícil.

L’EQUIP L’equip fundacional estava confi gurat per

Serafí Casanovas, Xavier Sitjà, Joan Espinach, Carles Reynés, Carme Paltor, Rafa Portero, Quim Sitjà, Sole Lara, Bibiana Guixà, Eduard Juliachs, Toni Espinosa, Ramon Besora, Joan Llort, Gabriel Pérez, Joan Castells, Rita Maria Vila, Antonia Pérez, Hans Nieto, Josep Moya, Xavier Casanovas i Montse Puig.

Per les fi les del 777 Comunica hi ha pas-sat molta gent del poble i també de fora, com Quim Paulo, a quí devem la secció més diver-tida, la seva Mosca al Nas; Francesc i Rafel Subirana, Quim Barnet, Francesc Ripoll, Car-me Parras, Neus Ràfols i Imma Muñinos, que també van ser directores durant un temps, Oriol Achon, Xavier Sanchez, Toni Gaston, Mònica Ribas, Isamel Ràfols, Jesús Cebrian, Humbert Batlle, Núria Paulo, Marcel Escu-dé, Xavier Favà, Marta López, Meritxell Sitjà, Virgínia Garcia, Sergi Puig, Antoni Muñoz, Jo-sep Maria Fernandez, Josep Ferrer, Fina Ver-net, Josep Sucarrats, Lluïsa Paulo, Rosa Ma-ria Codina, Maribel Masip, Xavier Mas, Joana Llordella… i molts d’altres que han fet col-laboracions esporàdiques. Més recentment s’han afegit Anna Valldeperas, Ingrid Regala-do, Carles Batlle, Eduard Rivas, Teresa Prats, Ade Palomar, Joan Raventós, Eloi Mestre…

Actualment, cap dels col·laboradors del consell de redacció no ha arribat als 30 anys, cosa que pronostica que la revista té un fu-

“LA MAJOR PART DE LA INFORMACIÓ ESTÀ ENTRE MIG DE LA VERITAT I LA DEPENDÈNCIA, EN CANVI LA INFORMACIÓ LOCAL, EN AQUEST CAS EL 777, ESTÀ ENTRE MIG DE LA VERITAT I L’AUTOCENSURA”.

carles reynés

11

SOLEDAT LARAmembre fundador i col·laboradora de la revista fi ns a l’any 2010. Docent i professora de llengua a l’Institut del Cairat.

Les primeres trobades a l’emisso-ra –ja fa 25 anys?, on vam iniciar el difícil i apassionant camí de fer una publicació a Esparreguera, indepen-dent, cadascú amb les seves ideolo-gies; compartíem la il·lusió l’afecció i la passió.

Participar amb el 777 em va per-metre mirar al meu voltant de ma-nera diferent, elaborar-lo narrativa-ment. L’ètica, el rigor… Veure, viure, vi-sitar, pensar, buscar, investigar, sinte-titzar, refl exionar i contrastar… –no sempre ho vaig saber fer, però ho vaig intentar. Més que periodistes érem artesans i apreníem els uns dels al-tres. Em va enriquir!

Crec que la informació local és el primer esglaó de la gran escala que ens permet conèixer què està passant al nostre voltant. No es tracta només d’explicar el que passa sinó que im-plica mostrar les veritats, donar veu a aquells que no la tenen, contar his-tòries i tantes altres coses.

Joseph Pulitzer va dir del perio-disme “és una noble professió d’ini-gualable importància per la seva in-fl uència” El camí de la publicació no és fàcil. No sempre són ben rebudes les notícies. S'ha de tenir paciència, seguretat… i aguantar la pluja. Però algú també va dir que realitzar som-nis no és fàcil.

Crec que ha valgut la pena formar part del 777 Comunica.

I als més joves, benvinguts al club!

tur garantit. Els membres que formen aquest consell són l’Albert Acín, nascut a Collbató i estudiant de Periodisme; Gerard Bidegain, esparreguerí llicenciat en Història i cursant Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre; Helena Jorba, periodista i fi lla del Bruc; Pep Llopart, il·lustrador esparreguerí; Carlos Ortí, politòleg i estudiant de Periodisme que tam-bé s’ocupa de mantenir al dia la web del 777 (www.setsetset.cat); i Edmon Piqué, politò-leg collbatoní. Tots ells són els encarregats de preparar els reportatges i altres secci-ons de la revista com la Portada, el Recull de premsa, les Notícies falses, la Versió i la Parada Cultural.

Per altra banda hi tenim el consell d’opinió format per gent amb una llarga trajectòria lli-gada al poble. La seva funció principal, a ban-da d’escriure pel 777, és proposar nous temes que consideren que poden interessar als es-parreguerins. Aquest consell està format per Josep Maria Brunet, que a cada número es-criu una Refl exió; l’Enric Gili que s’ocupa de la secció meteorològica de la revista; i Josep Ràfols, que sempre ens descobreix un frag-ment d’història. També en formen part l’Anto-ni Puig, que s’ocupa de la gestió i administra-ció i és el representant de la nostra capçalera a l’Associació Comarcal de Premsa Catalana on és membre de la junta, i en Carles Reynés, l’entrevistador ofi cial de la revista; tots dos fundadors del 777 fa 25 anys.

A tots ells cal sumar els col·laboradors que ens fan arribar els seus articles d’opinió des d’Esparreguera i altres punts del món. Qual-sevol persona està més que convidada a dir la seva i enriquir una mica més la revista. No-més cal que ens ho demaneu enviant un cor-reu electrònic a setsetset1@gmail.com.

Pel que fa a les tasques de producció i ma-quetació hi tenim a la dissenyadora Carme Paltor. És la persona a qui més temen els col-laboradors, ja que és l’encarregada de perse-guir-los fi ns que li envien els seus escrits. A més també s’ocupa de muntar tota la revista, és a dir, distribuir tots els textos, fotografi es, il·lustracions i anuncis en les 32 pàgines que té el 777.

Per últim, a la direcció, un servidor, Oriol Esteve, periodista, fi ll d’Esparreguera i autor d’aquestes línies. La feina del director del 777 consisteix a gestionar i motivar els equips i assegurar-se que tots els continguts del proper número avancen a bon ritme. També s’ocupa d’escriure l’editorial de cada núme-ro i d’escoltar i proposar canvis per millorar la revista. Com a responsable fi nal del 777, el director s’encarrega de rebre les crítiques del lector, siguin bones, dolentes, construc-tives o destructives; per sort d’aquestes úl-times no n’hi ha gaires. Val a dir que amb un equip ben format i treballador com el que hi ha darrere la revista, la feina del director és molt més fàcil. ●

Alguns dels membres de l’actual redacció de la

revista el dia del relleu de Joan Espinach per Oriol

Esteve com a director del 777 Comunica.

“DONAR VEU A LA GENT D’ESPARREGUERA ÉS L’EXPERIÈNCIA MÉS ENRIQUIDORA QUE HE FET MAI”

oriol esteve

setsetset12

SET A L’ENTITAT

Club de Futbol

Sala

El Club de Futbol Sala Esparreguera va celebrar l’any passat el seu vint-i-cin-què aniversari, una xifra encomiable per una entitat que no para de créixer. En-guany, el club té més d’una vintena d’equips en totes les categories, i, en moltes, competint a gran nivell. A més, el primer equip actualment competeix en la Sego-na Divisió B Nacional, una categoria d’important rellevància esportiva. No obs-tant, allò que fa del Club de Futbol Sala Esparreguera un referent esportiu i social és la seva base. Un club d’aquestes dimensions requereix el compromís de cente-nars de persones, des dels jugadors als treballadors, passant per pares i mares dels més menuts. Aquesta sòlida aposta pel futbol formatiu i l’esforç de totes les persones implicades han aconseguit que el futbol sala a Esparreguera sigui ben conegut a Catalunya. Per la seva importància en l’esport local i comarcal, per l’enorme gentada que mantenen mobilitzada i il·lusionada i perquè volem que compleixin, com a mínim, 25 anys més, des del 777 ens fa molta il·lusió atorgar el Set a l’Entitat al Club de Futbol Sala Esparreguera.

Poques iniciatives a Esparreguera tenen la capacitat de convocatòria de la Barraca Alternativa. L’enorme cabanya que es munta cada any a la Plaça de la Constitució esdevé un punt neuràlgic durant la Festa Major. Una Barraca conver-tida en bar, però que serveix d’excusa per organitzar de tot al seu voltant: jocs infantils, balls, concerts o concursos; entre altres. És una proposta consolidada que porta realitzant el Col·lectiu El Torn des de fa tres anys que ja és un element més del mobiliari esparreguerí en ple mes de juliol. Des de la Barraca, no només s’ha aconseguit establir una festa major alternativa auto-gestionada, sòlida, vari-ada i engrescadora als actes programats des de l’Ajuntament, sinó que s’ha fet des d’una òptica crítica, integradora i diversa. Bona mostra d’això és el reguitzell de persones que, directa o indirectament, fan que cada estiu la Barraca sigui possible. Una activitat on també hi col·laboren altres entitats del poble com la Colla de Bastoners, els Moreneta Swing, els Amics del Campanar o l’Esplai La Lluna. Per la seva infatigable feina, la seva tossuderia, el seu entusiasme i les grans estones que ens fan passar a tots estiu rere estiu, des del 777 reivindiquem la Barraca Alternativa amb el Set a l’Activitat.

Eloi Mestre Aloy és una persona que ha dedicat pràcticament tota la seva vida al teatre. Col·laborador de La Passió des de ben jove, va interpretar un ampli ven-tall de personatges, però va destacar per fer de Jesús durant 18 anys. Va ser pre-sident de La Passió i sota el seu mandat es va desenvolupar el traspàs de l’espec-tacle de l’Ateneu al teatre actual. Va ser el primer president que va obrir l’entitat a més esdeveniments culturals i activitats diverses. Actualment, encara continua participant com actor a La Passió i aquest últim any va deixar l’espectacle dels Pastorets després de dirigir-los des de feia més de 10 anys. Fora de La Passió, l’Eloi Mestre s’ha implicat en gran mesura en la vida social i cultural de la vila. Va ser un dels pares fundadors de l’Escola Cooperativa El Puig i regidor a l’Ajunta-ment durant els últims anys del franquisme. A l’actualitat, és voluntari per la llengua i col·labora amb la Revista 777 Comunica. Per tots aquests anys de dedi-cació i entusiasme fora i dins del teatre, per la seva tasca activa a La Passió i el seu esperit incansable, volem atorgar el Premi Set al Personatge a Eloi Mestre.

SET A L’ACTIVITAT

La Barraca

Festa Major Alternativa

SET AL PERSONATGE

Eloi Mestre

Aloy

Des de 1989

SETS 2014

13

LA MARXA DEL MONTSERRATÍLa Marxa del Montserratí és la caminada amb més participació

d’Esparreguera. Una cursa al voltant de l’entorn natural de la vi-

la que aplega cada any a més de mil participants. Un referent

pel senderisme que ajuda a promoure un estil de vida esportiu i

saludable. A la vegada, la Marxa s’ha convertit en un acte social

i festiu del poble que reuneix a famílies i amics. Una caminada

que recentment ha celebrat la seva vuitena edició, però ja s’ha

constituït en un acte irrenunciable de l’hivern.

NOMINATS SET A L’ACTIVITAT

MUSIC VOXAquest cor esparreguerí s’ha fet popular gràcies a la segona tem-

porada de l’Oh Happy Day, el programa musical de TV3. El pas

per la televisió els ha permès professionalitzar-se, però només

l’esforç i les ganes dels seus membres ha fet que ara presentin

concerts arreu de Catalunya. Tot va començar fa set anys quan

un grup d’amics de l’Escola de Música van crear Music Vox per

fer el què més els hi agradava: cantar. Aquesta nominació vol re-

tre un reconeixement a la constància, el treball i el bon humor

d’aquests joves esparreguerins.

CASAL INDEPENDENTISTA LA LLANÇADORALa Llançadora continua amb la seva tasca per conscienciar soci-

alment i política als ciutadans d’Esparreguera. Xerrades, tallers,

festes; l’entitat organitza cada mes algun tipus d’esdeveniment

sempre amb l’element reivindicatiu de fons. L’antiga penya espanyo-

lista ha esdevingut seu del Casal, des d’on s’ajuda i serveix de local

per l’Assemblea d’Aturats, la Plataforma d’Afectats per la Hipote-

ca, la Coordinadora d’Unitat Popular (CUP) o el Col·lectiu El Torn.

NOMINATS SET A L’ENTITAT

JOCPE JOVE ORQUESTRA DE CAMBRA DE LA PASSIÓ D’ESPARREGUERAConeguda com a JOCPE va néixer el passat novembre de 2014 en el

si del teatre de La Passió. Una orquestra professional composada

per músics amb estudis superiors que es suma a les poques or-

quetres de cambra existents a Catalunya. Un element que servirà

alhora de reforç per l’Orquestra de La Passió. Aquesta nominació

vol distingir l’empenta dels músics i promotors d’una orquestra que

quan es consolidi esdevindrà un potent altaveu d’Esparreguera.

JOANA LLORDELLAJoana Llordella i Zamora és professora i pedagoga a l’Institut El

Cairat. És catedràtica de llengua catalana i literatura, i imparteix

aquesta assignatura a tots els cursos d’ESO i Batxillerat. Tam-

bé forma part del grup de recerca del memorial Democràtic del

Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va col·laborar en

la constitució de l’IES Voltrera d’Abrera i va promoure la creació

d’una ràdio a l’IES el Cairat anomenada Ràdio Escairats. La seva

trajectòria en el món educatiu va fer que aquest 2014 rebés el

Premi de pedagogia i divulgació Joana Raspall del Centre d’Es-

tudis Comarcals del Baix Llobregat.

LAIA SERRALaia Serra Prats és la coordinadora de l’Assemblea Nacional Ca-

talana (ANC) a Esparreguera. El 2014 ha estat un dels anys més

intensos per a als membres d’aquesta entitat a favor de la inde-

pendència de Catalunya. La campanya signa un vot per la inde-

pendència, xerrades, concentracions, el mural del 9-N, etc. Una

gran varietat d’actes de caire reivindicatiu que no haurien estat

possibles sense el compromís i la dedicació de persones com la

Laia Serra. Aquesta nominació vol servir d’homenatge a tots els

membres de l’ANC que dia a dia dediquen el seu temps per acon-

seguir una fi que cada any sembla més propera: la independència.

NOMINATS SET AL PERSONATGE

setsetset14

La manera de nodrir els exèrcits ha

estat diversa, des de l’exèrcit de campe-

rols capitanejat pel senyor feudal de

l’edat mitjana, a l’exèrcit de mercenaris

de l’edat moderna, o l’exèrcit de soldats

de lleva de les grans guerres mundials i la

guerra civil espanyola. Avui parlarem de

l’exèrcit del segle XIX.

La idea nascuda de la Revolució Fran-

cesa que les nacions estan formades per

ciutadans i que aquests tenen l’obligació

de defensar la nació, la pàtria, va justifi -

car la creació d’exèrcits fets de soldats de

lleva, els homes que els tocava, en funció

de les necessitats de defensa, havien de

servir la pàtria. De fet aquesta idea es va

anar imposant en funció de les necessi-

tats i va arribar al seu màxim a les guerres

mundials on es necessitaven grans con-

tingents de soldats. El segle XIX es va

anar compaginant els exèrcits de volun-

taris mercenaris i els exèrcits de lleva

formats pels quintos, que, com veurem,

eren els més pobres de la societat.

El sistema de quintes que va instaurar

el rei Carles III al 1770 i que es va conso-

lidar el segle XIX, concretament el 1837, i

que va durar fi ns al 1912, representava

una verdadera contribució de sang pels

que no podien pagar la redempció i un

impost carregós per als qui podien fer-ho,

sobretot per les classes mitjanes baixes

que volien evitar, com fos, que els seus

fi lls fessin un servei militar de molts anys

del qual en tornaven pocs, sobretot en

temps de guerra1, la meitat dels qui hi

havien anat. Consistia que cada provín-

cia havia d’aportar un nombre de joves

proporcional a la seva població, els quals

eren sortejats entre el total de joves d’una

determinada edat (en l’origen era una

cinquena part dels joves qui s’havia d’in-

corporar a fi les per un període de 8 a 15

anys, d’aquí el nom de quinta). La llei

contemplava la possibilitat d’eximir els

quintats amb una contribució econòmica

d’entre 1.500 i 2.000 ptes o bé de substi-

tuir-los per “voluntaris” comprant el dret

a substitució per 500-1.250 ptes. Quanti-

tats impossibles d’assumir per la majoria

1 El segle XIX a l’estat español es van patir moltes guerres, es va començar amb la guerra del Francès, es continuà amb les tres guerres carlines, les guerres al nord d’Àfrica, la de Bolivia, la de la Conxinxina; fi nal-ment la de Cuba i Filipines, i ja al segle XX, novament la guerra del Marroc que va durar de 1909 al 1927.

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols Esteve

“Hijo quinto y

sorteado, hijo muerto

y no enterrado”

LES QUINTES Una contribució de sang

Batlle & BatlleAdvocat

Assessor fiscal

Administrador de finques

T. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències Empresarials

Master Direcció d’Empreses (ESADE)

Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garcia

c/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

Amb aquesta dita manifestaven les

famílies del segle XIX i principis del XX el

temor que els seus fi lls fossin quintats per

anar a servir a l’exèrcit.

Els nois d’avui no han de patir per

haver d’anar a fer el soldat, d’anar a fer el

servei militar. Molts dels seus pares enca-

ra ho han patit d’una manera menys

traumàtica que com ho devien viure els

nostres avis i besavis, els que feien el sol-

dat al segle XIX i al segle XX.

Avui els exèrcits de la majoria de paï-

sos moderns són formats per soldats

professionals. S’allista qui vol, normal-

ment “volen” els joves que no tenen feina

i no troben gaires sortides. Són, doncs,

com sempre, les classes més empobrides

de la societat les que formen la classe de

tropa dels exèrcits- l’exèrcit espanyol no

n’és cap excepció.

15

de famílies amb sous de dues pessetes

diàries, ruïnós per a les classes mitjanes,

i molts més assequibles per als rics, ja

que representava el preu d’un cavall.

Malgrat l’alt cost, la majoria de famílies

intentaven evitar que quintessin els seus

fi lls. Hi havia anys que, per una causa o

altra, el nombre de redimits, o de joves

que adduïen raons o falsifi caven dictà-

mens mèdics, quedaven exempts el 70%

dels nois que havien d’estar sortejats.

Era un problema viscut i patit per les

classes populars que en feien romanços:

“Per quin motiu a la quinta / tot lo jovén

feu anà (...) / Pares y mares de Espanya

/ Que teniu los fi lls per casà / Mireu que

ab cuatre cent duros / Lo fi ll podreu lli-

bertà / Veneu cuan tingueu a casa /

Sense que us quedi un llansol...”

“Si Dios me saca con vida / Del servicio

militar / Haré cuenta que me he muerto

/ Y he vuelto a resucitar...”

“A la guerra me lleva / Mi necesidad / Si

tuviera dinero / No fuera, en verdad.”

A part de la possible pèrdua física dels

joves quintats la societat patia de la man-

ca de treballadors per les feines del camp

i de la indústria –si no hi havia guerra, els

quintats podien retornar a la seva pobla-

ció els mesos de la sega i de la verema. Cal

afegir-hi la pèrdua de gent amb ofi ci que

representaven els joves quintats els quals

quan retornaven a la societat civil, no en

tenien cap, havien perdut vuit o deu anys

de l’aprenentatge fent el soldat. Per mo-

tius humanitaris i també per aquests al-

tres motius els ajuntaments miraven de

pal·liar aquest drama social.

Tenim un exemple en l’Ajuntament de

la Vila, que com molts altres, intentà evi-

tar la pèrdua de joves “En la sessió del 5

de novembre de 1846 l’Ajuntament acor-

dà pagar els cinc soldats que han tocat en

sort a la vila, en la forma següent: Un

soldat es pagarà dels fons comunals. Dos

soldats els pagaran els minyons solters

de 18 a 19 anys, com a més interessats.

Un soldat el pagaran els solters de 20 a

24 anys perquè també foren ajudats re-

centment. Un soldat el pagaran tots els

caps de casa, perquè a tot el poble inte-

ressa ajudar els minyons soldats.

S’acorda que en l’esdevenidor es pro-

curi sufragar les despeses en la mateixa

proporció”2

En Puig i Llagostera, empresari fun-

dador de la Fàbrica Sedó, per mantenir la

seva mà d’obra, entre els privilegis que

demanava per a la seva indústria, era que

els seus treballadors no fossin sortejats,

que no entressin a les quintes, a la qual

cosa es negava l’Ajuntament de la Vila, ja

que els joves exclosos feia augmentar la

possibilitat que els toqués als restants.3

Per tot el que representava, quan les

quintes eren massives, en temps de guer-

ra, hi havia revoltes socials, en deien els

avalots de les quintes, sobretot on les

poblacions grans i on hi havia una classe

obrera mobilitzada. Alguns dels avalots

més importants es donaren a les poblaci-

ons de Barcelona i a les que l’envoltaven

aquesta ciutat que aleshores eren viles:

Gràcia, Sants, Sant Martí… on hi havia les

grans fàbriques tèxtils.

Un dels més importants fou l’avalot

del març de 1870 quan el general Prim,

que havia promès de suprimir les quin-

tes, volgué mobilitzar 40.000 soldats per

la guerra que començava a Cuba i hagué

de bombardejar i entrar amb l’exèrcit a la

Vila de Gràcia4, on hi va haver 27 morts.

Veiem que hi deien els republicans:

“Lo poble vol ser libre y no consenti-

rá may en ser esclau.

Lo poble vol treballar y ja may con-

vindrá en fer abdicassió de son caracter

y de sos instints nobles per passar á ser

una miserable màquina que á més de no

produir res gesta molt y es un perill per-

manent per los drets populars. ¿que

d’estrany té donchs que are fa un any lo

pla de Barcelona en pes protestes en

2 ORENCI VALLS I BROQUETES. Documents i notes concer-nents a la Vila i terme d’Esparreguera- Volum II, Anys 1801-1850. Direcció de la recopilació Josep Puig, pàg. 313

3 El diari El Político, el febrer de 1880, expressa la quei-xa d’aquesta manera: “Si el legislador quiso eximir del servicio a los hijos de los propietarios, administrado-res, colonos, capataces y mozos que viven en la colonia pudo verifi carlo disminuyendo el cupo del pueblo en tantos mozos cuantos obtuvieran los expresados bene-fi cios; pero exigir que cubran las plazas de previstos en el ejercito los que favorecidos por la suerte tanta desgracia tienen con ser pobres, nos parece altamente injusto”. La Gaceta de 1888 repeteix la queixa de manera semblant.

4 Es va fer famosa la campana de Gràcia de la plaça Rius i Taulet a l’avalot de les quintes de 1870 que no parà de tocar a sometent mentre el poble de Gràcia es defensava dels soldats que l’havien assetjada. La Campana de Gràcia és el nom que va tenir un setmanari polític que va sortir fi ns la guerra civil espanyola del 1936.1939

nom de Catalunya contra’l restabliment

de las quintas, contra’l restabliment

d’una contribució odiosa, malehida, in-

fame que tothom creya abolida?. La ra-

hó y la justicia estaban de part del poble

y sols fou posible acallar sa veu, la veu

dela veritat, á canonadas. Y encara aixis

sols s’ofegá la veu del poble per breus

instants. Las aspiracions justas ja may

despareixen. Per xo lo crit de ¡abaix las

quintas! que ahir sonaba com l’eco fi del

d’una justa aspiració, sona abuy encara

y sonará sempre mes fi ns que la abolició

de la contribució de sanch siga un fet.”La universalització del servei militar

amb la supressió del sistema de quintes,

no es va establir a Espanya fi ns al govern

de Canalejas el 1912, segurament els fets

de la Setmana Tràgica5 el juliol de 1909 hi

va tenir molt a veure. Aquest govern va

suprimir la redempció en metàl·lic, tan-

mateix, els estrats socials benestants van

mantenir els seus privilegis a través de la

fi gura del soldat de quota que permetia

reduir el temps de servei a canvi d’una

contribució econòmica, equivalent, a 12-

18 mesos de jornal d’un camperol mitjà o

a 6-8 mesos d’un jornal obrer. Altra vega-

da els que anaven al servei militar foren

els de sempre.

5 Una altra revolta molt important contra les quintes es donà el juliol de 1909 quan el govern volgué reclutar joves de 20 a 26 anys, molts ja casats, per la Guerra del Marroc 1909-1927, la qual comença amb una vaga i acabà amb 2000 empresonats i cinc homes afusellats.

setsetset16

El PP presentarà Isidre, l’ase de La Passió, com a alcaldable“És una cara coneguda i mai ha actuat a Olesa”, declara el president popular

Esparreguera va ser capital de la cultura porno l’any 1893”Una convenció anual que va disminuir la natalitat en un 300% i va acabar amb 10 excomulgacions”, declara l’autor de l’assaig històric [Curiositats, pàg 38]

Hisenda obre causa contra els líders de Podem Esparreguera

Una fi ltració del Ministeri d’Hisenda a la revista 777 Co-munica acusa als dirigents de Podem de no declarar uns in-gressos procedents d’un curs de formació de perruqueria realitzat a Veneçuela. La líder del partit, Alba Luna, s’ha de-fensat dient al ministre Mon-toro “no te tengo miedo”, i ha assegurat que “tengo las cuentas bien limpias”. Els partits d’Es-parreguera han aprofi tat l’oca-sió per acusar a Podem com “la nova casta”, i demanen als dirigents que “siguin més trans-parents i no s’amaguin a Mas d’en Gall”. [Política, pàg 12]

Una explosió al carrer dels Arbres provoca un núvol tòxic de colesterol[Curiositats pàg 39]

13 de desembre de 2014 Fundat el 1902

Els sondejos situarien al PP com a primera força a les municipals

17

Descripció: Can Massana (710m) (El Bruc), Coll de Guirló, La Cadireta, Coll de Porc, Coll del Miracle, Balma de les Pruneres, Coll de les Comes, Montgròs (1.133m), Torrent del Migdia, Ca-mell de Sant Jeroni, Coll de les Pinasses, Sant Jeroni (1.237m), Ermita de Sant Jeroni, Camí nou de Sant Jeroni, Miranda de Santa Magdalena, Escales de Jacob, Camí del Torrent de Santa Cate-rina, Camí de les Bateries (Les Voltes), Drecera dels Graus, El Pujolet i Collbató.

Recorregut: L’ itinerari ens durà per tot el massís de Montserrat, el creuarem just pel mig, pujant als cims més emblemàtics de Montserrat, el Montgròs i Sant Jeroni. Sortirem de Can Massa-na, pel camí de la Roca Forada, un cop passat Coll de Guirló, deixarem el camí que surt a mà dreta en direcció al Refugi Vi-cenç Barbé. Continuarem per sota la paret Nord d’Agulles, el camí passa just per sota la Ca-direta o Morro de Gos. Estem al GR 172; el deixarem per dirigir-nos en forta pujada, sota les Parets d’Ecos, al Coll de Porc

És molt bella la comarca…t b

Jaume Porta, Club Excursionis-ta d’Esparreguera. Aquesta secció està dedicada a les acti-vitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i assumibles.

Travessa de Montserrat pel Montgròs

DIFICULTAT

(974m), punt on podrem fer un petit descans. Prendrem el ca-mí de les Comes, direcció E, fi ns al Coll del mateix nom, pas-sarem per la balma de les Pru-neres, el camí és una constant pujada i baixada. Continuarem en baixada –en aquest punt anirem amb compte doncs hi ha força pedra solta–, fi ns al bassal dels Avellaners, just a la sortida del Torrent de la Coma dels Naps, per tornar a pujar direcció la Roca Plana dels Llamps, un cop dalt el coll, hi ha un pas que haurem de baixar amb precaució dos o tres me-

tres (normalment hi ha una corda). Un cop arribats al coll del Montgròs, en 5 minuts arri-barem al cim del Montgròs (1.133 m). Tornarem enrere fi ns al coll i baixarem pel camí del Montgròs al peu de la Salaman-dra i la canal de la Salamandra –aneu amb compte en baixar–; aquesta ens deixarà al Torrent del Migdia que haurem de re-muntar fi ns a sota la Talaia, on hi ha l’encreuament que ens durà al Camell de Sant Jeroni, un cop arribats prendrem el camí dels Francesos fi ns al coll de les Pinasses, escales de Sant Jeroni i Cim de Sant Jeroni (1.237 m). De baixada, passa-rem per la Capella de Sant Jero-ni, camí que arriba fi ns a Sant Joan, un cop haurem passat per sota el Gorro Frigi i la Magdale-na Inferior prendrem un trencall

en direcció a les escales de Ja-cob, un cop dalt, podrem visitar les runes de les ermites de les Magdalenes i de Sant Onofre. A partir d’aquí tot fa baixada, pri-mer pel camí del Torrent de Santa Caterina i després pel camí de les Bateries, fi ns a arri-bar a la “Senyera”, “Taca Blan-ca” punt on surt la drecera dels Graus, aquesta arriba fi ns a Collbató pel Pujolet. Dades: 14,8 km de recorregut, 905m desnivell positiu, punt + alt Sant Jeroni (1.237m). Durada aproximada de 5:45h amb aturades. Cal dur calçat i roba adequat, aigua i màquina de fotografi ar.

setsetset18

OPINIÓ

A PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg

(eduardrivas.cat)

En democràcies consolidades com les del

nostre país, les decisions s’haurien de prendre

conjuntament entre la ciutadania i l’adminis-

tració pública en un equilibri perfecte sota un

fl ux d’informació constant. En els darrers

anys, però, la llunyania en la presa de decisi-

ons, la falta de transparència i de rendició de

comptes han provocat el sorgiment d’una de-

safecció política que ha fet trencar els lligams

d’aquest equilibri perfecte.

Resulta realment complex canalitzar les

demandes col·lectives que sorgeixen en una

democràcia representativa, com la nostra, en

contraposició a una democràcia directa. Si a

més, des d’un Ajuntament es governa sense

tenir un pla de mandat, sense establir priori-

tats i sense tenir clar quin és l’interès general i

quin és l’objectiu d’una política pública, el

desconcert per part de la ciutadania és majús-

cul. Aquesta situació de desavinença, però, no

s’allarga eternament en el temps i té data de

caducitat: la celebració d’eleccions.

Això és el que actualment està passant a

Esparreguera on el Govern municipal ha rea-

litzat una publicació per explicar una obra de

govern que ha estat absent i que només s’ha

centrat en la cerca obsessiva del benefi ci eco-

nòmic de l’Ajuntament com si es tractés d’una

empresa privada. Per contra, han oblidat els

durs temps que vivim, els efectes socials d’una

crisi que arrosseguem i que ens afecten en

forma d’atur i pobresa. Davant el romanent de

tresoreria de 9.8 milions d’€ (equivalent al

45% del pressupost municipal) anunciat per

2014, on queden les polítiques per a les perso-

nes?

Tot i la lícita publicació del Govern Udina,

ara ja és massa tard: la ciutadania ja té una

opinió establerta sobre què ha estat el mandat

i mesures com aquestes a tres mesos dels co-

micis, més enllà de ser electoralistes, resulten

contraproduents. El que avui ens cal és supe-

rar una democràcia representativa local que

no ens funciona i avançar cap a una democrà-

cia deliberativa que sigui col·lectiva més inclu-

siva i participativa.

ELS DINERS O LES PERSONES

“Deu anys com a mínim de treballs for-

çats”. És el millor que et pot passar si, per

exemple, fi lmant una imatge del Mariscal Kim

Jong Un –ja sigui una fotografi a, una estàtua o

un quadre– una part del seu cap se surt del

plànol. “Ho considerem una falta de respecte

cap a ells”, explicava el responsable de ‘guiar’

als reporters espanyols a Corea del Nord.

Per si les declaracions no sorprenen gaire

per si mateixes, un detall; aquesta persona és

un ciutadà català –polític i periodista–. L’únic

estranger que treballa per al govern nord-co-

reà. Parla en primera persona, defèn l’adapta-

ció de la ideologia comunista del país i no

concep una societat fora d’aquest règim. Els

norcoreans, diu aquest, són feliços, són milita-

ritzats des de xicotets per si de cas pateixen

una invasió de “l’enemic imperialista” i no te-

nen dret a cap informació que olori a americà.

És llavors quan comenci a preguntar-me

com pot un força política robotitzar milions

de ments humanes. Com unes ‘persones’

aconsegueixen inhibir la naturalesa dels ciu-

tadans i convertir-los en titelles de la propa-

ganda governamental. És possible que et ro-

bin el raciocini humà? Que controlin les

emocions personals?

Enmig del programa, de sobte, em vaig

sentir afortunada. No tenim el millor sistema

polític que podríem, però sí la capacitat de

canviar-lo. Ells no.

Ciutadans intèrprets, tensió emocional,

límits irracionals, afi rmacions difícils de

creure i testimonis que deixen sense alè. Tot

un treball de periodisme que refl ecteix a la

perfecció l’hermetisme dictatorial d’una Co-

rea del Nord que no coneix el món més enllà

de les seves fronteres. La descripció d’una

distòpia pròpia de George Orwell i d’una rea-

litat parella a la Rússia dels 60.

Seguir descrivint aquest programa seria

restar goig a aquells que no l’han vist i tenen

la intenció. Perquè, de veritat, val molt la pe-

na veure-ho.

DE LLUNYAde Palomar Brótons

El país més feliç del món

19

Esparreguera va arribar a ser la capital de Catalunya. Així ho explica el llibre de l'historiador Josep Puig i Jorba "Esparreguera, capital de Catalunya durant 92 dies de l'any 1821". El llibre va ser presen-tat públicament el passat 6 de febrer a la Biblioteca de l'Ateneu a càrrec del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, l'alcalde Joan Paül Udina i l'autor. Documents antics han permès a Josep Puig descobrir que degut a una epidèmia de febre groga Esparreguera es va convertir en la capital política i administrativa de Catalunya durant només 92 dies. El temps que Barcelona va es-tar aïllada i en quarantena la febre groga va matar a més de 6000 persones. Però això va suposar que a la vila es fessin 26 sessions de la Diputació Provincial de Catalunya.

El dissabte 7 de febrer més de 500 persones van escoltar al tea-tre de La Passió d’Esparreguera el primer concert dels Music Vox. Una obra inèdita que recollia moltes de les cançons interpretades durant el seu pas per l’Oh Happy Day de TV3, però que incorporava noves peces. L’espectacle de més d’una hora, tot i tenir alguna inci-dència tècnica amb els micròfons, va fer vibrar al públic assistent. Ara, el grup vocal esparreguerí prepara el seu següent concert a La Seu Vella (Lleida) per la festa benèfi ca “Posa’t la gorra” de l’AFA-NOC, l’associació de nens amb càncer.

La companyia de teatre esparreguerina Tramateatre va visitar el passat 17 de gener el centre penitenciari de Can Brians 1 per a re-presentar-hi l’obra Cèsar. Una funció que ja s'havia interpretat en el Teatret d'Esparreguera durant el mes de novembre i també al gener. Cèsar és una obra dirigida per Carles Reynés basada en el clàssic de William Shakespeare i en el guió de la pel·lícula "Cèsar ha de morir" dels germans Taviani. En aquesta ocasió, els actors de Tramateatre van tenir l’oportunitat d’interpretar els seus personatges reclusos davant els interns del centre penitenciari que omplien la platea del teatre de les instal·lacions. El grup teatral assegura que va ser tota una experiència i que va tenir molt bona acollida pels interns. El bolo a Can Brians, ha estat per Tramateatre “el millor fi nal per a aquesta gran aventura, de la que hem pogut gaudir tant”.

Esparreguera, capital de Catalunya durant 92 dies de l’any 1821

Music Vox estrena el seu primer concert a Esparreguera

PARADA CULTURAL

Tramateatre interpreta Cèsar a la presó de Can Brians

setsetset20

OPINIÓ

Un avantatge de viure a Madrid és que l’ofer-ta televisiva d’àmbit espanyol és molt més àm-plia que a Croàcia i que és impossible abastar tots els matisos dels seus analistes polítics en les interminables i nombroses tertúlies. Estar a la capital d’Espanya, em permet també estar en contacte amb gent que viu en un context i pers-pectiva política molt diferent de la meva, no no-més pel meu origen, sinó també pels meus anys a l’exili volgut. I un dels fenòmens paranormals als quals he assistit ha sigut l’eclosió del partit polític “Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía” com a alternativa de dretes en l’àmbit espanyol.

El primer dia que vaig veure a Albert Rivera en una d’aquestes tertúlies el presentaven com a una jove promesa, a l’estil Pablo Iglesias. La meva sorpresa va ser que ell, lluny de ser fi del a la seva biografi a, va acceptar amigablement aquesta comparació. Pels catalans Albert Rive-ra, és aquell noi que tot i ser un any més jove que Pablo Iglesias, amb 27 anys, va irrompre a l’es-cena política catalana tot nu, però amb la delica-desa de tapar-se només una part del seu cos, això sí, amb les dues mans, i que parlava utilitzant, en una mateixa frase, paraules en català i en castellà aleatòriament, demostrant que la im-mersió lingüística ha sigut un èxit a Catalunya

(qui ho dubti pot provar de fer l’experiment amb dues altres llengües i comprovarà que només és reeixit quan es fa amb dos idiomes que es domi-nen a la perfecció). La seva primera aparició a l’escena catalana va ser el 2006 quan es va pre-sentar com a cap de llista de Ciutadans al Parla-ment de Catalunya. Ell i tres companys més van irrompre a la política catalana per la porta gran, convertint-se amb l’alternativa de dretes que li podia fer ombra al Partit Popular.

Nou anys després, Albert Rivera, continua sent diputat al Parlament de Catalunya. Si bé és cert que en l’àmbit espanyol va fracassar estre-pitosament el 2008 encapçalant la primera i única llista de Ciudadanos al Congrés dels Di-putats sense obtenir cap escó, se li ha de reco-nèixer que, en l’àmbit català, ha passat de 3 a 9 diputats al Parlament de Catalunya en 9 anys.

Per als catalans, Albert Rivera, és un vell amic que fent campanya contra la corrupció, no va tremolar-li la mà amb Jordi Cañas, di-putat imputat per un cas de presumpta evasió fi scal el 2005. Però tot i fer-lo dimitir del seu escó ràpidament li va trobar un lloc especial. A Cañas, la porta giratòria, l’ha convertit en assessor de l’eurodiputat del seu mateix par-tit, Juan Carlos Girauta.

DES DE MADRID Anna Valldeperas Prats

“CIUDADANOS”: un fenòmen paranormal a la capital d’Espanya

S’apropa el canvi més temut pel bi-partidisme espanyol. Les eleccions ge-nerals d’aquest any amenacen l’estabili-tat de la caverna nepotista i corrupta, que s’ha mostrat incapaç de posar fre a la crisi econòmica. En aquest context, Podem ha actuat com a catalitzador del desencís envers la política. És, en defi ni-tiva, la resposta lògica a una realitat so-cial en transformació.

No obstant això, existeix un temor generalitzat al voltant de la formació encapçalada per Pablo Iglesias. Els aires de revolució, les connexions obscures amb el règim veneçolà i els escàndols d’alguns dels seus líders són només una part de la incipient desconfi ança cap a Podem. Es mira amb recel un discurs estrident i ambigu en les qüestions fona-mentals, ple de paraules boniques que tenen més d’utopia que de realitat. Men-trestant, el PSOE segueix sense oferir una alternativa real de govern i contri-bueix al declivi de la socialdemocràcia europea.

Tristament, s’acurta la distància en-tre la dreta i l’esquerra, tant que ja es parla d’un possible pacte postelectoral PP-PSOE. Tot sigui per mantenir l’hege-monia del bipartidisme.

A casa nostra, Podem fa respecte. I no per por al pluralisme, sinó perquè pot fer que la majoria sobiranista trontolli. Ara per ara, la formació ja ha fet un gran pas i ha reconegut la plurinacionalitat de l’estat espanyol però, arribat el moment, s’haurà de posicionar a favor o en contra de la independència. Podem, no haurà de triar entre el sobiranisme o el canvi social i econòmic. Podrà ser les dues co-ses, sempre que l’estructura del partit a Catalunya no actuï com una sucursal al servei dels desitjos de Madrid.

La nova política només serà útil si no repeteix els errors històrics de la caver-na. Si no, tant per tant, que es quedi la “casta”.

AL PEU DE MONTSERRATAlbert Acin Serra

Podemos o la caverna

21

PARADA CULTURAL

Una escultura mòbil es mou, lenta i indecisa: una dona vestida de rosa apareix d’entre una lona, calçada sobre talons alts. Una fi gura femenina, sincera però també crua i animal, es presenta. Anna Ro-

dríguez i Coline Froidevaux presenten, l’1 de març a Sala Petita de La Passió, el seu treball de dansa i equilibris, en el què també col-laboren alguns membres de la JOCPE, Juan Jurado en la direcció musical i Gerard Bidegain en l’adaptació dels textos.

Ambientada a la Guerra Civil Espanyola, Rereguarda ens mostra un reguitzell de moments cosits amb sentències dolces i amargues. Tot allò que ens arriba del nostre passat són només retrats desorde-nats, papers escadussers, records orals i pors heretades. Però què en sabem realment del que va passar? Rereguarda de Gerard Bide-gain i dirigida per Carles Reynés, és una producció de Tramateatre i s’estrena el 13 de març al Teatret en el marc del Festival LOLA.

Els Bordeus tornen a fer història per Santa Eulàlia

El cinquè certamen del concurs de teatre d’Esparreguera va co-mençar el passat diumenge 11 de gener amb el musical Ménage

a Trois, de la companyia Filagarsa de Molins de Rei. Des d’ales-hores, cada diumenge diferents companyies com La K-mama, La Bombolina negra, i la Nyoca han passat per l’escenari del Patronat Parroquial. El diumenge 22 de febrer es representarà el El mètode

Grönholm i la clausura del concurs anirà a càrrec de la companyia local El Coverol, amb El Trampós entrampat.

Els Castellers d’Esparreguera van iniciar la temporada el diumenge 8 de febrer i ho van per iniciat la temporada portant a plaça el 3 de 7, el 4 de 7 i el 5 de 7, aquest últim és el que comporta més difi cultat i mai l’havien aconseguit fer tan aviat. Val a dir que els Bordeus van patir una mica en algun castell, però en tot moment es van sentit acompanyats per la gent aplegada a la plaça de Santa Eulàlia que els animava. Amb aquests castells, els Castellers d’Esparregue-ra han superat el seu millor inici de temporada, que va ser el de l’any passat amb el 4 de 7, 3 de 7 i el 4 de 7 amb agulla. Els Castellers de Terrassa van actuar juntament amb els Bordeus descarregant els mateixos castells: el 5 de 7, el 3 de 7 i el 4 de 7.

Concurs de teatre Patronat

setsetset22

OPINIÓ

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola

Hem de creure que les coses poden millorar. Sí. Hem de tenir confi ança. Què més podem fer-hi? Plorar en un racó i blasfemar de manera reiterativa i estèril? Què fa que un parapessimista com ara jo, s’hagi positivat de cop i volta? Potser és per la proximitat dels comicis a l’Ajunta-ment, a La Passió d’Esparreguera, al Par-lament de Catalunya i al Barça, fi ns i tot!

La segmentació del consistori munici-pal s’accentuarà encara més? Quan dipo-sitem la papereta a les urnes municipals acabarem tornant a pensar “hi ha algú a l’altra banda”? Confi ança.

La crisi i, especialment, la que afecta el sector cultural, ha ferit la Passió brutal-ment, i ha provocat que l’Ajuntament s’hi hagi d’involucrar, ocasionant una pèrdua d’independència en una entitat que fa temps que se sent desemparada, amb uns col·laboradors que esperen, des de la bar-rera, que els braus (el de dins i els de fora) moguin fi txa. Però els braus no xuten. Confi ança.

I, mentrestant, al Parlament de Cata-lunya, no es posen d’acord ni per si el su-cre del cafè ha de ser moreno o blanc. I llavors surt l’il·luminat de la sacarina... Confi ança.

I no, no crec que se solucionen pas les coses amb el “que pone en tu DNI?”, o amb el “i si t’hi poses tu?”, o amb el “ui, si guanyen els altres...!”. Hem de mirar de no fer més el ridícul tots plegats, perquè l’Ajuntament, el Parlament i La Passió, segons diuen, som tots plegats. Però tots sabem que la confi ança, com la paciència, a la gent se’ls sol esgotar.

El Barça? Això ja són fi gues d’un altre paner.

DESCONFIATS?

Creieu en la predestinació? Jo no ho tinc gens clar. I en la casualitat? Si no recordo ma-lament, quan anava a l’escola, les monges ens deien: “La casualidad es una palabra inventa-da por el hombre para ocultar su ignorancia.”

M’explicaré: Qui més qui menys s’ha tro-bat alguna vegada a la vida, víctima d’un roba-tori. Ara us faré un inventari de les vegades que ho he estat jo: Dos cops m’han entrat a casa, tres vegades ens han robat el cotxe, el primer el vam trobar al cap de poques hores a Can Rial sense danys de consideració, el se-gon, prop de Lleida i aquesta vegada sí, els brètols s’hi van acarnissar i li van arrancar tota la instal·lació elèctrica. Com que ens va costar una bona picossada, de moment no hi vam posar ràdio, però al cap d’un temps d’ha-ver d’anar cantant nosaltres per a fer-nos el viatge més distret, vam decidir posar-n’hi un de senzillet, amb tan mala sort que, el dia de l’estrena, vam deixar el cotxe aparcat i, quan el vam anar a recollir, ens havien trencat el vidre i la ràdio havia desaparegut, i el tercer el vam trobar al Prat, amb el clausor fet malbé.

Set cops m’han pres el moneder, un a la feina i me’l van tornar al mateix dia, buit, és clar, un altre, un dijous al mercat, un altre, encara no sé com, i va aparèixer al cap d’un any al pati de la rectoria, un altre en un càm-

ping, quan estàvem desmuntant la tenda per tornar cap a casa i ens van deixar sense ni cinc, ni targetes ni res. Sort que al mateix càmping hi havia una família d’Esparreguera que ens va auxiliar, perquè no podíem ni pagar l’estan-ça, ni posar benzina ni dinar. Un altre cop al metro de Roma i per últim al metro de París. Tenim un hort i ja hem perdut el compte de les vegades que hem tingut visites no desitjades. No crec exagerar gens si us dic que en vuit anys ens han entrat al voltant d’unes dotze vegades. Se’ns emporten tot el que troben, des de menjar fi ns a eines. No vull saber a quin preu ens surt cada enciam.

Massa vegades per pensar en la casualitat, no? Ja no sabem què creure. I per acabar-ho d’adobar, mira la televisió, escolta la ràdio o llegeix el diari. Aquí els xoriços ho són a gran escala, de tots colors, de tots els ambients on és possible estafar el que sigui, i nosaltres, els ciutadans, aguantant metxa, pensant que, a hores d’ara, res no ens pot sorprendre i per a la nostra sorpresa, valgui la redundància, no-ves imputacions de qui no ho hauries dit mai.

Estem indefensos, vulnerables, impotents, enrabiats i dolguts per culpa dels grans xori-ços i dels xoricets, perquè entre uns i altres ens estan deixant pelats i amb tot això hem de ti-rar endavant, ben calents i amb poca roba.

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

XORIÇOS I XORICETS

23

PARADA CULTURAL

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77c/ Ferran Puig, 109

T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

T. 93 777 45 37

93 777 11 71

Torrent Mal, 23 -3r -2a

ESPARREGUERA

Valentí està format per l'actriu Victòria Alvelo, i els musics Adrià González i el Roger Palacín. Tots ells han passat per altres bandes com l'Ana és un koala, Samitier o Anímic. Ells mateixos defi neixen la seva iniciativa com “un projecte compromès en donar veu a les vides oblidades, a les fotografi es en blanc i negre que ens evo-quen històries de progrés i lluita. Un record necessari per aquests temps ràpids i impersonals”. Valentí s’endinsa en un terreny molt poc explorat per la música cantada en català. Les quatre cançons que conformen Valentí EP dibuixen un espai d’atmosferes denses i ritmes metronòmics; un pop de somni on hi suren versos plens de poesia, cantats per una veu delicada i emotiva. Les cançons es poden escoltar a l’enllaç http://valenti.bandcamp.com/releases.

Neix el grup musical Valentí

La PassióUNA TEMPORADA FARCIDA DE CANVIS

La Passió d’Esparreguera obre el teló de la temporada 2015 el pròxim 8 de març. Enguany el nou equip de direcció escènica, que agafa el compromís per a dues temporades, és encapçalat per Jaume Rovira, i el formen Maribel Balagué, Maria Barrantes, Antonio Cortijo, Cris-tina Fernández, Jordi Morató, Gemma Piñero i Jaume Torruella. La direcció artística també recau en Marta Calsina, Rosa Ma. Navarro, Enric Martínez, Montserrat Parera i Marta Ribot.La direcció ha renovat part del vestuari, dels elements escenogràfi cs i de l’atrezzo de l’obra, i ha recuperat antics quadres com “Maria de Magdala” o “Aparició a Maria Magdalena”, alhora que ha suprimit el quadre de la “Multiplicació dels pans i peixos” o el “Sanedrí II”, que queda refós en “Casa de Caifàs”. Rovira puntualitza que, “en tot moment hem tingut cura del text original de Ramon Torruella i la correcció que en va fer Francesc Serra l’any 2010; de l’assessorament històric i religiós (Mn. Joan Ramon Bullit, rector d’Esparreguera, i de Mn. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de l’UB), del director musical, Juan Jurado, i el seu compositor, Josep Borràs, i de tot l’equip tècnic de la Passió d’Esparreguera, cercant així una complicitat per tirar endavant una nova temporada carregada de «petits» canvis, que de ben segur l’espectador agrairà.” El nou equip pren el relleu amb el convenciment que “els temps que estem vivint reclamen canvis”. Un dels aspectes on més canvis hi ha hagut i més controvèrsia ha portat és el del canvi de personatges. Una bona part d’actors i actrius assumiran nous rols de personatge. Alhora, Rovira remarca el retorn de diversos col·laboradors que ja havien participat fa temps a l’espectacle i de noves incorporacions.El treball de direcció busca subratllar el realisme i la veracitat en la interpretació dels actors. Un altre dels objectius fonamentals és el de potenciar personatges com Maria (Maribel Balagué, Meritxell Sabaté i Fàtima Tovar) i Maria Magdalena (Ma Carme Andrés, Raquel Ceballos, Maria Coll i Maria Martín), que apareixeran des del principi de l’espectacle i on se’ls afegeix tres escenes noves (“Maria de Mag-dala”, “Aparició a Maria Magdalena”, i el “Pressentiment dels dolors”); i donar més força i contingut a Judes (Àlecs Guixà i Lluc López), Pere (Sergi Aleu i Gerard Bidegain) i Joan (Enric Fernández i Edmon Rey-nés). D’aquesta manera es reparteix el protagonisme de l’espectacle juntament amb Jesús (Manel Llopart i David Puente).

Coincidint amb la declaració del 2015 com l’Any de les Biblioteques, la Diputació de Barcelona, juntament amb el Consorci de Bibliote-ques de Barcelona i les Seccions de Biblioteca Pública i d’Edifi cis de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Bi-blioteques (IFLA), convoca una jornada oberta per refl exionar sobre els canvis en els usos de les biblioteques públiques i com aquests afecten els serveis, usuaris, espais i professionals. La trobada serà el 26 de febrer a la sala d’actes del Disseny Hub Barcelona. El 27 de febrer, a les 3 de la tarda, visitaran la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, 12 bibliotecaris internacionals, de la secció de la IFLA, per veure l’espai i les activitats que s’hi duen a terme.

Visita a la Biblioteca l’Ateneu

setsetset24

OPINIÓ

PER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

De vegades, en les trajectòries dels pobles

com de les persones, convé aturar-se un mo-

ment i mirar enrere per certifi car mancances

i detectar oportunitats. Cada vegada més, la

difi cultat de trobar el moment de fer balanç

és més gran. La celeritat en què es precipiten

els esdeveniments tant personals com col-

lectius, és més frenètica. La facilitat de relació

i comunicació a través d’aparells electrònics

més i més sofi sticats, fan que el nostre dia a

dia estigui atapeït d’accions i reaccions, la

majoria de les quals no hem provocat ni de-

manat. Amb tot, és evident que la necessitat

de fer inventari i de revisar el passat, ha estat

una constant en la història de la cultura cata-

lana, tan obstaculitzada en determinats perí-

odes i en tots els àmbits.

La nostra societat s’ha vist forçada a imagi-

nar i a inventar tal quantitat de desllorigadors,

que costa creure que el mètode empíric d’as-

saig i error, que s’havia desenvolupat fi ns ara,

hagi esdevingut caduc. Cada cop tenim menys

consciència de les nostres febleses i fortaleses

perquè no hi dediquem temps ni a les unes ni

a les altres: sovint preferim justifi car un error

que dedicar temps a l’assaig. I el temps va

passant i calen decisions. I si voleu que us si-

gui sincer, crec que la majoria som d’aquells

que diuen: “Jo sempre he dit...” de manera

taxativa, quan de veritat diem allò que tenim

al cap en aquell precís moment i que al cap de

cinc minuts el més petit esdeveniment ens pot

portar a fer una afi rmació ben oposada.

De fet no hem de desesperar si pensem

que el nostre ajuntament no ha pogut fer res,

ni bé ni malament, aquests darrers quatre

anys per culpa de la crisi, i al cap de poc fer

avinent que la manca d’imaginació del con-

sistori ha deixat el poble al límit de la vulga-

ritat. També es pot donar el cas que algú

pensi que el miracle de La Passió seguirà pels

segles dels segles, i al cap de poc canviar

d’opinió i afi rmar que ja fa força anys que és

un valor que se’ns escapa de les mans. Com

veiem, anar d’una opinió a la seva contrària

és més fàcil i més habitual del que pensem.

Potser el temps dels assajos ja ha passat. Pot-

ser es tracta de menar més el nostre temps.

JO SEMPRE HE DIT

floristeriaCASA VIVESc/ Hospital, 47 ESPARREGUERA T. 93 777 13 93

CLÍNICA DENTALDR. LLOR FARRÉ

odontoestomatologia generalortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 (2n) ESPARREGUERAT. 93 777 21 00

Sant Miquel, s/n . ESPARREGUERA

samy’sCONFECCIONS

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERAAv. Generalitat, 32 T. 93 770 34 07

ABRERA

Dr. Miquel Masana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• Especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

25

PARADA CULTURAL

FESTA DE LA PRIMAVERA

Carnaval FOTOS: ©FINA VERNET

Just el dia que entrem a la Primavera tindrà lloc una gran festa al Parc de la Vila. La festa es farà coincidir amb una jornada dedicada les entitats culturals de la vila, amb actuacions i activitats per a totes les edats i gustos. A Esparreguera hi ha més de 30 entitats culturals actives. duran tot el dia podrà gaudir de:• festa familiar, per a tots els públics

• zona pícnic (podeu portar la manta i la cistella i menjar sobre l’herba)

• parades (hi haurà parades amb menjar i beure per si no el porteu)

• mercat al parc (fl oristeries, alimentació…)

• activitats de les entitats (les entitats faran actuacions i actes festius)

• concurs fotogràfi c (si feu fotos, podreu participar en un concurs)

• concurs urban sketchers (porteu bloc i llapis i a dibuixar!)

• contes (per a la mainada però també per als adults)

• concerts (i és clar, música, molta música)

Un total d’onze comparses i més de 700 persones van participar en la sisena edició del Concurs de Comparses de la Festa de Carnaval d’Esparreguera. Els guanyadors del concurs van ser: Comparsa més original: Galàxia Castellera Comparsa més laboriosa: Gran Circus DanzarteMillor coreografi a: Dance Machine a MadagascarMillor carrossa: La màgia de les Roques BlavesPremi especial a comparsa infantil: Esplai La Lluna Vot popular: 3, 2, 1... Que comenci l’espectacle (escola Mare de Déu de la Muntanya)L’Ajuntament valora molt positivament l’èxit de participació en tots els actes de Carnaval, amb uns carrers plens de gent durant la rua i després a la festa del pavelló del Castell.

FFFFFFFFFEEEEEEEEEMMMMMMMMMM CCCCCCCCCCCCCCRRRRRRRRÉÉÉÉÉÉÉÉÉIIIIIIIIIXXXXXXXXXEEEEEEEEERRRRRRRRREEEEEEEEESSSSSSSPPPPPPPPPAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRREEEEEEEEEEGGGGGGGGGGGGUUUUUUUUUUUUEEEEEEEERRRRRRRRRRRRAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!

OOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMPPPPPPPPLLLLLLLLLLIIIIIIIMMMMMMMMM-------llllllllllaaaaaaaaa DDDDDDDDD’’’’’’’EEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSPPPPPPPPPPAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRREEEEEEEEEEGGGGGGGGGGUUUUUUUUUEEEEEEEEERRRRRRRRREEEEEEEEESSSSSSSSSSS!!!!!!

Coincidint amb la Festa de la primavera es posarà en marxa campanya fruit d’una iniciativa que Josep Navarro va presentar al Concurs Espai-Idea i que el Cercle d’Iniciatives Empresarial (CIEE) i l’Ajuntament li han vol-gut donar suport. L’objectiu de la campanya és omplir Esparreguera d’espar-regueres. Per aquest motiu es posaran a la venda testos amb esparregueres i per cada una que en compri el ciutadà l’Ajuntament n’hi regalarà una altra. Al parc mateix es farà una plantada d’esparregueres.

21 DE MARÇ

PARC DE LA VILA

setsetset26

_mónlaboral

L’esparre guerí Jordi Taulé, psicòleg i des de

fa un temps emprenedor, ha posat en marxa,

conjuntament amb tres socis més, la plataforma

Afables (afables.com) que recull el perfi l

professional de cuidadors de tot Espanya perquè

les persones amb dependència puguin trobar-lo

de forma ràpida i professional.

Com funciona la plataforma?

Normalment qui fa la cerca d’un cuida-dor, no és la mateixa persona que està en la situació de dependència sinó algú del seu entorn. Nosaltres li diem la família. Doncs bé, quan la família entra al web pot mirar el per-fi l dels cuidadors de la zona que li interessen. Si el que vol és mirar informació detallada del cuidador, com ara les dades de contacte, llavors, cal que es registri. Un cop s’ha regis-trat, ja pot consultar tot el perfi l sencer, és a dir, el currículum: estudis, experiència i tam-bé valoracions. Si ho desitja, com que ja té el telèfon o el correu, es pot posar en contacte amb el cuidador. En aquest procés ja no hi intervenim, la relació i el contracte, en cas que s’efectuï, és cosa seva. És una eina gratuïta?

Sí, totalment gratuïta. I quins són els avantatges d’aquesta eina?

Vam considerar que la difi cultat de tro-bar un cuidador era un problema social real i que, per tant, calia, reunir en un sol lloc

l’oferta de cuidadors. A més, era necessari garantir que l’oferta fos professional. Calia traslladar el boca-orella del carrer al web.Quines difi cultats considera que es troba

una persona que busca un cuidador?

En primer lloc, quan una família busca un cuidador, no sap on anar. No existeix una ofi -cina on es pugui fer aquest tipus de sol-licitud. Per trobar-ne un, tots fem el mateix, preguntem als nostres coneguts i a través del boca-orella o bé del típic tauler d’anun-cis, fem cap a un cuidador. El següent proble-ma però, és el de l’elecció, un cop has trobat un possible cuidador, sovint, no pots triar perquè no tens massa opcions i potser la que tens davant no s’ajusta a les teves necessi-tats pel que fa a la disponibilitat horària, al sou o bé al perfi l professional del candidat.Hi ha poca oferta de cuidadors, doncs?

per Helena Jorba

Jordi Taulé “Calia reunir en un sol lloc l’oferta de cuidadors”

D’on surt la idea de crear afables.com?

Tot va començar fa un parell d’anys quan els meus socis, que porten els fi lls a la mateixa escola, tenien la mateixa difi cultat: trobar un cuidador. Un d’ells el necessitava perquè el seu pare tenia alzheimer, i l’altre perquè la mare s’havia trencat el fèmur. A tots dos els hi estava costant molt trobar una persona de confi ança a prop de casa. A través d’un amic, ens vam reunir i mentre fèiem sobretaula, va tornar a sortir el ma-teix tema: la difi cultat generalitzada de tro-bar un cuidador fi able i accessible. Aquest és l’origen d’afables.com.A qui va dirigida l’eina?

L’eina la pot fer servir tothom que es trobi en una situació de dependència i que necessiti un cuidador, sigui de forma tem-poral o permanent. Pot ser des d’una perso-na gran que té una malaltia que li suposa una dependència, fi ns a una persona jove que ha tingut una lesió i que també es troba en una situació de dependència.

C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• Calçotades• Gran aparcament• Parc Infantil

GUDAYOL OLEART

ASSESSORIA

JURÍDICA . LABORAL . FISCAL

I D’ASSEGURANCES

Gran, 86, 1r ESPARREGUERA T. 93 777 23 25

27

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

40 anys

al seu servei!

rosalafargue@gmail.com T. 93 777 53 22 pl. ajuntament 6 galeries . esparreguera

La veritable bellesaés una actitud i ets increiblement preciosa quan ets autèntica.

Ritual ExcellenceEnergie Lift(a cabina)

Cofre Excellence(a domicili)

+

El que passa és que, a vegades, hi ha persones que s’ofereixen per fer aquesta tasca per necessitat i no per vocació. I això, els que ho hem necessitat alguna vegada, ho hem notat. Perquè és molt important te-nir en compte que, un cuidador treballa amb persones i per tant, es valora molt que aquest sigui afable, respectuós... Com garanteix que els cuidadors que apa-

reixen al portal són de confi ança?

Nosaltres fem un control per comprovar que el currículum del cuidador és vertader. Fem un seguit de trucades telefòniques per verifi car els seus estudis si és que n’ha posat i a més, truquem les persones per les quals ha treballat. Mirem les seves referències i preguntem l’opinió que tenen del cuidador. Contrastem les dades que apareixen al perfi l.

També existeix l’aplicació per al telèfon

mòbil, com és?

El funcionament de l’aplicació és molt senzill i intuïtiu i creiem que és molt útil, ja que té geolocalització de manera que l’usu-ari que fa una consulta, obté tots els cuida-dors de la zona en què es troba.Quina valoració fan els usuaris que ja han

fet servir afables.com?

Estem contents de la resposta que ha tingut afables, el ritme de visites al web és bo i és que unes 10.000 persones el visiten cada mes. La veritat és que les persones que l’han fet servir ens truquen i ens agraei-xen la feina i això ens emociona, ens diuen que estan contents, que l’eina és molt útil i pràctica i que els hi ha anat molt bé. Som conscients però, que encara hi ha persones

que no ens coneixen i que potser farien ser-vir el web. És en aquest aspecte en què es-tem treballant ara mateix, ens agradaria ar-ribar a més cases perquè veiem que la resposta és molt bona.

28 setsetset

VERSIÓ 2015 NÚMEROS 81/82 (febrer-maig 2005) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

Joan Castells, la nova batuta de La Passió

Per Neus Ràfols

“NR: Quines novetats podrem veure aquest

any (2005)?

JC: Primerament, el que m’agrada dir d’entra-

da és que La Passió no té director: és un tipus

d’espectacle en què el director no pot inven-

tar gairebé res, ja que la posada en escena

està marcada i fi xada des de fa molt de

temps. (...)

NR: Quin tarannà li voldria donar a La Passió,

aquest any?

JC: La Passió és un espectacle de tipus èpic,

que no té res a veure amb Els Pastorets ni

amb la farsa d’en Pitarra. Intentarem marcar

bastant això amb un control actoral més ferm

per destacar aquest tipus d’estètica. (...)”

Per amor a l’art

Per Carles Reynés

“L’afany per fer teatre aquesta tardor ha es-

tat com mai s’havia vist a Esparreguera. (...)

Tothom sap que quasi sempre són els matei-

xos a representar i els mateixos a visionar i,

en canvi, també sabem que quasi mai el qui

fa una cosa es nodreix del que en fa una al-

tra, i així és molt difícil d’evolucionar, perquè

el teatre que es fa a Esparreguera no és

comparable amb cap altra manera d’enten-

dre el teatre, nosaltres som l’única referèn-

cia. Pel mateix raonament i aprofi tant que

comença la temporada de La Passió 2005,

també seria bo que moltes de les persones

que participen en l’espectacle busquessin

l’ocasió per veure’n alguna representació:

més d’una se sorprendrà.”

Editorial

Per Redacció

“Ara fa quinze anys la revista 777 comunica.

Des d’aquell temps moltes coses han canvi-

at, fi ns i tot ens costaria reconèixer el poble

d’aleshores. (...) Sempre hem sentit a dir que

la història és cíclica i amb ella es deuen re-

ferir també als problemes que arrossega.

Qui negaria que actualment Esparreguera té

els mateixos problemes que fa quinze anys

posava al descobert en aquesta mateixa

publicació? Són realment cíclics o no se so-

lucionen mai? (...)”

A més també explicàvem...AURIGA. Es lliuren a Esparreguera els Premis

Auriga, dedicats a la divulgació del món clàssic.

BANDERA. Armand de Fluvià, conseller He-

ràldic de la Generalitat, presenta la nova

bandera d’Esparreguera.

CULTURA. Esparreguera es presenta com a

Capital de la Cultura Catalana del 2005.

DANSA. Ramon Oller estableix la seu de la seva

companyia de dansa Metros a Esparreguera.

FUM. L’alcalde Sitjà posa en pràctica la prohi-

bició de fumar a totes les dependències mu-

nicipals.

GESTIÓ. Es crea la Fundació Privada de La

Passió d’Esparreguera, un nou model de ges-

tió per l’entitat.

HOMÍNID. Troben restes òssies d’homínids de

fa 13 milions d’anys a l’Abocador de Can Ma-

ta; es fa famós en Pau, un Pierolaputhecus

catalaunicus.

INICIATIVA. La Passió nomina els Premis Ju-

des, amb candidats com Andreu Buenafuen-

te, Pau Gasol, Pilar Rahola o Júlia Otero.

JUTGESSA. Rosa Maria Cuscó és la nova jut-

gessa de pau d’Esparreguera.

LIZARAN. Anna Lizaran assessora Andreu

Sitjar a la direcció de “Jordi Dandin”, de Moliè-

re, al Patronat Parroquial.

MONUMENT. Es restaura la font de la Plaça

de Santa Eulàlia, dedicada a Cristòfol Vidal.

NOVETATS. Joan Castells agafa la direcció La

Passió i Olivier Grau dissenya el cartell, prota-

gonitzat per un anyell amb la corona d’espines.

OBITUARI. Mor Mossèn Rossend Ametller

(1927-2005).

PUBILLA. Esparreguera serà Ciutat Pubilla de

la Sardana el 2006.

RESIDÈNCIA. El 2 de maig comença a funcio-

nar la nova residència assistida municipal, un

equipament complementari al centre assis-

tencial de Can Comelles.

SETS. La revista 777 comunica atorga el SET

a l’entitat als Amics de Santa Maria del Puig;

el SET a l’activitat a Obert en Canal i el SET al

personatge als Col·laboradors de Ràdio Es-

parreguera.

TEATRE. Albert Navarro dirigeix “Almenys no

és Nadal”, de Carles Alberola, al Teatret.

VÀNDALS. La capella de La Plana és objecte

d’actes vandàlics.

Coses que passaven...

Coses que es deien...

Portada número 81

Pàgina 23 número 81 (Anna Lizaran assessora els assajos de “Jordi Dandin”. A la foto, l’Annita amb els actors Francesc Ribera i Josep Puig.)

Pàgina 31 número 82 (Amics de la Flama del Canigó.)

29

OPINIÓ

Davant l’onada d’articles, comentaris i

tertúlies de tot tipus… apareguts en aquests

últims temps, un dels temes cabdals i alhora

recurrents, ha estat el de les víctimes dels

atemptats a París, als dibuixants i periodistes

de Charlie Hebdo, però no tan sols a ells, ja

que d’altres també han sofert –fi ns i tot al-

guns musulmans– la intemperància del giha-

disme, vull manifestar la meva indigna-

ció, perquè res no justifi ca la violència,

ni molt menys encara, quan és conseqüència

de la llibertat d’expressió.

Dit això, i ara ve la justifi cació del titu-

lar de l’article, he de dir també que

m’intranquil·litza, em molesta, m’incomoda…

aquesta –al meu entendre– falta de respec-

te en les expressions burlesques, de

mofa, adreçades a les persones, ja sigui

pels seus defectes físics, per les seves creen-

ces, o a les religions. No és el cas per tot allò

que es relacioni amb el seu quefer, com a per-

sones o com a entitats. Respecto, entenc i

animo a fer una crítica a criteris i/o preceptes

derivats d’actuacions que puguin protagonit-

zar. Codi Penal a part –reservem-lo per al que

calgui– penso que en la vida, sovint, apliquem

una mena d’autocensura, de limitació de la

nostra llibertat d’expressió; en cap cas vull

dir que hàgim d’estar condicionats per

la por… no!, res més lluny d’això. Tampoc

considero que una hipotètica “provocació”

hagi de suposar una reacció que representi la

supressió de les nostres llibertats, que tant

ens han costat de conquerir.

La meva essència, la meva responsa-

bilitat, ja m’estableix un límit en què,

allò que no és necessari, a vegades, pot da-

nyar la interioritat d’altri. Un “mecagon”

no sé qui… (és ja una injúria, o no?), i no faig

distinció entre un mahoma, un buda o una

santíssima trinitat, per exemple, pot ferir

consciències. Ja sé que, sovint, aquestes ex-

pressions són més les resultes d’uns mals hà-

bits adquirits que d’una profunditat de senti-

ments, però em pregunto… calen?

Sincerament, crec que tots hem de tenir

uns valors i, conseqüentment, un codi ètic

–una línia vermella, com es diu ara– que no

hauríem d’ultrapassar.

Desitjo que hàgiu passat una bona Festa

Major i la més fervent enhorabona a tots els

nominats als premis del 777 comunica.

UNA REFLEXIÓJosep Maria Brunet, mestre

En aquest temps en què han agafat vola-

da amb tota la força les noves tecnologies

han aparegut també una sèrie d’extravagàn-

cies com ara el cibersexe, que lluny de ser

una cosa festiva o divertida ens du al racó

més recòndit de la condició humana on ra-

uen, les pors, les misèries, la culpa, sempre el

sentiment de culpa.

Shame

L’aclamat director Steve MCqueen, que

seria cosí de l’actor fi nat prematurament si

no fos perquè és britànic i de raça negra, aquí

no és bomber del colós en fl ames sinó que

dirigeix una superba cinta on un home de

mitjana edat atractiu, solvent econòmica-

ment (magistral Michael Fassbender que

darrerament fa papers molt sòrdids com a la

darrera de Ridley Scott), vaga per l’estranya

addicció al sexe virtual, la prostitució, els

trios, les saunes amb homes i altres pràcti-

ques que podrien ser perfectament accepta-

bles si no fos perquè el personatge de Fass-

bender té un monumental sentiment de cul-

pa, ja que aquesta addicció no li permet tenir

parella, ni tan sols conviure.

Un monument aquesta cinta a la moder-

nitat amb totes les seves tares, contradicci-

ons, fi lies i fòbies i altres elements estudiats a

pleret pels psicòlegs i documentats sobrada-

ment en els llibres d’autoajuda. L’home que

ho pot tenir tot però al fi nal no té res perquè

li manca l’essencial: l’amor.

Aquí rau tot el seu sentiment.

Bravo Mcqueen!

SHAME

Steve MCQueen (2011)

Joan Raventos

VA DE CINE

POLÍTICAMENT INCORRECTE!

setsetset30

procurem atraure l’interès del ciutadà també amb tot allò que ben aviat serà notícia”. A tall d’exemple, a la planta baixa de la biblioteca, a la sala d’exposicions, hi ha una mostra de documents, fotografi es i objectes de la Pas-sió d’Esparreguera, que tot just començarà el proper vuit de març. “La Passió hauria de ser un referent del poble d’Esparreguera, és una marca encara per explotar. Massa persones al poble demostren que no la coneixen”.

La tasca en una biblioteca no s’acaba mai i més quan encara s’està vestint. Cal dir que l’equip de cinc persones que portem aquesta institució és clau per dur endavant aquesta feinada, així com la regidoria de cultura sempre és al nostre costat, però sense oblidar els 31 voluntaris que de ma-nera desinteressada col·laboren a fer: lec-tures a Can Comelles, converses, clubs de lectura, préstecs a domicili... El nivell de voluntariat d’Esparreguera és molt superior al d’altres pobles.

Però l’oci de la Carla, a part de la lectu-ra, que ho és, també ho és l’esquí, córrer i viatjar, sobretot per Itàlia i Irlanda. No de-bades la Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera està especialitzada en la temàtica “d’es-port, salut i vida natural” i és un referent per totes les persones de la comarca interessa-des en el tema.

L’ENTREVISTA

Carles Reynés

Carla Canongia del AguilaBibliotecària a la Biblioteca Ateneu d’Esparreguera

Ja feia massa anys que a Esparreguera, parlar de biblioteca era tirar pilotes fora i amagar el cap sota l’ala. Els personalismes polítics i la manca de decisió, sempre en perjudici de l’usuari, van acabar feliçment amb un contenidor cultural de primer ordre. La nova biblioteca va transportar el lector a un nou concepte de biblioteca que res tenia a veure amb l’anterior.

La Carla es mostra una persona decidi-da i amb uns interessos molt adaptables als de la seva clientela. És una gran treba-lladora. “Des dels 19 anys que treballo, afortunadament sempre en això de la dina-mització cultural a través de centres com aquest. Crec que un servei públic ha d’estar connectat contínuament amb tot allò que pot interessar al ciutadà i ser part del muni-cipi: fer que tothom s’hi senti involucrat”. Avui una biblioteca ha de ser molt més que un magatzem de llibres, i és per això que una de les seves tasques principals és la de la formació d’usuaris.

Les activitats que proposa la Biblioteca Municipal L’Ateneu d’Esparreguera, són tant o més extenses que el seu nom. “A part de les novetats literàries del moment, oferim clubs de lectura per a diferents edats, converses en diferents idiomes, tallers de dibuix i còmic, d’escriptura, l’hora del conte... Mes a mes,

“Va ser una tia de Tortosa, ciutat

on vaig néixer i viure fi ns a iniciar

els estudis universitaris, qui em va

encomanar el gust per la lectura.

També era bibliotecària i jo l’ana-

va a veure i m’hi quedava. Estava

bé en aquell ambient i cada vega-

da m’agrada més”. Carla Canongia

Del Aguila (1982), és la primera

bibliotecària del nou recinte inau-

gurat ara fa un any. “El meu pare

és de Manresa i la família per part

de mare de Tortosa. Sempre m’ha

agradat el tracte amb la gent i po-

der compartir un espai on la vida

cada dia és diferent”. Persones

de totes les edats, sobretot ado-

lescents i estudiants, que troben

aquí els mitjans i la tranquil·litat

que cada cop és més difícil d’as-

solir. La biblioteca de la plaça An-

toni Nin, s’ha convertit en un lloc

de trobada amb uns cinc-cents

usuaris diaris de mitjana. “Tot i les

noves tecnologies, el llibre durarà,

perquè és compatible amb altres

mitjans i perquè, com a objecte, és

agradable de tenir a les mans”.

carrer sant joan, 3108292 esparregueratel. 93 770 81 84

carrer gran, 5208292 esparregueratel. 93 777 29 52

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

■ Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONA

■ Prepart i postpart■ Incontinències a l’esforç i postpart■ Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

■ Lesions de tendó, múscul i lligaments■ Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

■ Columna vertebral, cefalees tensionals i d’origen cervical

■ Osteopatia infantil, treball amb nadons■ Tractament en període de gestació■ Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

SAPS QUE ELS ABDOMINALSCONVENCIONALS PODEN SER FINS I TOT PERJUDICIALS?

ABDOMINALS HIPOPRESSIUS

A Fisioteràpia REVERS fem grups reduïts de matí i tarda amb resultats excel·lents. Sabem i podem garantir que:• Millora el rendiment esportiu• Tonifi ca la paret abdominal• Redueix problemes relacionats

amb les petites incontinències urinàries per l'esforç

• Disminueix els dolors lumbars inespecífi cs per debilitat mus-cular

• Millora el trànsit intestinal i disminueix el restrenyiment

• Millora la circulació de les extre-mitats inferiors

francesc macià, 135 . esparreguera . 93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.net www.espiral108.net

ACTIVITATStaichichikungkung fu adults i infantiliogapilatesgimnàstica gent granconsciència i presència corporalmeditaciódanses oriental i polinèsiazumbabrain gym

TERÀPIESquiromassatge massatge esportiuacupuntura osteopatia shiatsu homeopatia naturopatia flors de bach drenatge limfàtic cranio sacralnutrició i dietètica

TALLERStaller de veuastrologia constel•lacions familiarsespai creatiuespai pel nadó

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4 T. 93 173 81 75

pastissers artesans