Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... ·...

38
Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016

Transcript of Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... ·...

Page 1: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

Any de la Gastronomia

i l’Enoturisme 2016

Page 2: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

C ata l u n ya

Page 3: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6

«Acompanyeu-me. Us convido a un viatge que us farà descobrir,

enriquir-vos culturalment i divertir-vos. Un viatge en què coneixereu persones

i indrets, històries, costums i tradicions que de vegades us faran saltar les

llàgrimes d’emoció i de sentiment, però, sobretot —això us ho garanteixo—,

us ho passareu bé. Un trajecte en què viure el plaer de la bona taula

us provocarà una emoció d’allò més gratificant. Us convido a conèixer

Catalunya per mitjà dels seus vins, dels seus productes i de la seva cuina,

perquè aquest plat té molts ingredients i tots us agradaran.»

Xavier Espasa, director general de l’Agència Catalana de Turisme

Page 4: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

C ata l u n ya

L’Agència Catalana de Turisme ha declarat el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els esforços promocionals turístics de Catalunya en accions específiques i genèriques lligades a les experiències de turisme gastronòmic i d’enoturisme.

És també una invitació a una experiència de descoberta que vol arribar a l’àmbit de les emocions. Una descoberta de la cuina, dels vins, dels productes i del territori. Una oportunitat per viure una experiència turística transversal que complementa perfectament tota la resta d’experiències turístiques.

Page 5: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6

Continguts

Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia (CREG’16) 7

Turisme gastronòmic a Catalunya 8

Els orígens de la cuina catalana 9Un territori i un paisatge tan diversos com les cuines que es conserven 10Un país ric en cuines 10Un cistell ple de productes 14Productes per assaborir a cada estació de l’any 14Paisatges que es mengen 16Experiències gastronòmiques 18

Enoturisme a Catalunya 20

La cultura del vi 22Les denominacions d’origen del vi i del cava 22Més de 300 cellers visitables 26Les catedrals del vi 26

Els aparadors de la gastronomia i l’enoturisme 28 Calendari de fires i festes enogastronòmiques 29

L’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 30

Pla d’accions i objectius. Accions destacades 32Implicació del sector turístic català 34

Page 6: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

6 C ata l u n ya

Page 7: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 7

Catalunya ha estat declarada Regió Eu-ropea de la Gastronomia 2016, un reco-neixement que palesa la qualitat del seu patrimoni agroalimentari i turístic i simbolit-za l’excel·lència dels seus productes, de la seva cuina i de les seves tradicions.

El distintiu Regió Europea de la Gastrono-mia situa Catalunya com a regió capdavan-tera a Europa en l’àmbit alimentari i turístic. La bona feina dels productors, restaura-dors, centres de recerca, escoles, mitjans de comunicació, entitats i xefs catalans ha fet d’aquesta cuina i dels productes agroa-limentaris una referència internacional.

Així, el 2 de juliol de 2015, Catalunya va rebre oficialment el títol de Regió Europea de la Gastronomia, juntament amb Minho (Portugal).

Per optar al títol, el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar una candidatura basada en tres eixos vertebradors: territori, cuina i producte, trets diferenciadors de la gastronomia catalana, i va posicionar el pro-ducte agroalimentari local com a exponent singular del territori i base d’una cuina que aporta un accent particular a la cultura.

Aquest és un projecte pioner a Europa que pretén estimular, recopilar i difondre el co-neixement per contribuir a una millor qualitat de vida a les regions europees mitjançant la promoció de les cultures alimentàries i l’estímul de la innovació gastronòmica.

La Regió Europea de la Gastronomia és una iniciativa impulsada per una plataforma de regions europees i administrada per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT). Aquest títol s’atorga a dues o tres regions de la xarxa cada any, les quals, conjuntament o per separat, desenvolupen un programa d’esdeveniments i col·laboracions sòlid que ajuda les regions a assolir visibilitat, viabili-tat, cohesió social i sostenibilitat.

Aquesta distinció té com a objectiu con-tribuir a una millor qualitat de vida a les regions europees, destacar-ne les diferents cultures alimentàries, estendre l’educació per a una millor salut i sostenibilitat, així com fomentar la innovació gastronòmica. Aquests objectius s’assoleixen a partir de diverses activitats i esdeveniments, i mitjançant una plataforma d’intercanvi de coneixements amb el suport de les institucions europees, coordinades per un organisme independent que ajuda a recopilar i difondre el coneixement que es genera mitjançant l’activitat de les regions participants.

«Som terra, som mar, som gastronomia»

Catalunya, Regió Europea de la Gas-tronomia és un projecte viu i amb vocació inclusiva que té el suport de múltiples enti-tats, agents i persones del país que treba-llen per promoure la gastronomia catalana sota l’eslògan «Som terra, som mar, som gastronomia».

Aquest objectiu essencial queda reflectit en totes les accions que el CREG’16 realitzarà durant l’any 2016, deixant l’empremta de «territori, cuina i producte» en cadascuna d’elles. Així, durant el 2016 a Catalunya es podrà gaudir d’una gamma amplíssima i diversa d’iniciatives, com ara produccions i elaboracions agroalimentàri-es de qualitat, fires i mercats, rutes i ex-periències turístiques, festes i campanyes gastronòmiques, i tastos dels plats elabo-rats pels col·lectius de cuina, entre d’altres.

D’aquesta manera, es reforça la identitat del país, com a territori ric en gastronomia, paisatge i innovació creativa, i s’afavoreix, consegüentment, una major visibilitat de Catalunya a Europa i al món.

Catalunya,RegióEuropea de laGastronomia(CREG’16)

Carme Ruscalleda, ambaixadora CREG’16

La cara visible d’aquest projecte és la Carme Ruscalleda, xef catalana de renom internacional que té tres estrelles Michelin al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (Catalunya), dos al restau-rant Moments, que condueix amb el seu fill Raül, a l’Hotel Mandarin de Barce-lona, i dos més al Sant Pau de Tòquio (Japó). Ha estat la primera cuinera al món a aconseguir tantes estrelles per als seus restaurants, i continua a dalt de tot d’aquesta constel·lació.

Carme Ruscalleda és una entusiasta dels tres eixos que vertebren el títol: el producte, el territori i la cuina catalana, perquè, fidel a tot allò que li és pròxim, defensa així el potencial del país.

D I v E R S I T A T

I D E n T I T A T

Page 8: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

8 C ata l u n ya

Turisme gastronòmic a Catalunya

Page 9: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 9

La gastronomia és un sector estratègic del nostre país. La gastronomia sempre ha estat, és i serà un dels elements més iden-titaris de la cultura catalana, així com un dels motors que ajuda a mantenir l’equilibri territorial, el paisatge i el medi ambient.

Catalunya és un país d’història mil·lenària, amb una cultura i una llengua pròpies, de clima suau i mediterrani, i amb una riquesa natural incomparable, que conjuga la bellesa dels paisatges de muntanya amb la llum intensa de les platges.

A Catalunya tenim un patrimoni culinari viu i ric que cal conèixer, estimar i preservar, i que és el resultat de les aportacions de diferents cultures i civilitzacions.

Els orígens de la cuina catalana

Catalunya pot presumir d’una antiga cultura culinària gastronòmica. Els primers llibres de cuina escrits en català de què tenim constància es remunten a l’edat mitjana. El més antic que conservem és el Llibre de Sent Soví, manuscrit anònim del segle xiv, i poc més tard aparegueren tres receptaris més, el Llibre d’aparellar de menjar, el Llibre de totes maneres de potatges i el Llibre de totes maneres de confits. Medieval és també el Llibre del coc, firmat pel mestre Robert de Nola, que es presenta com a cuiner del rei Ferran I de Nàpols, de la corona catalanoaragonesa. I un altre llibre d’aquella època, Lo crestià, del clergue Francesc Eiximenis, ja parla de la manera correcta de servir viandes i vins. Són llibres que recullen els costums a la taula de la noblesa, que és la que en aquell temps tenia accés als llibres i que, tot i mantenir distància amb el que devia ser l’alimentació diària de les classes menys benestants, ens dóna molta informació de la manera com menjaven.

De la mateixa manera que Catalunya destaca perquè té un ric patrimoni arqui-tectònic i artístic, la cuina catalana és un tribut a les cultures que ens han precedit, un exemple d’adaptació al medi amb creativitat.

Oli, blat i vi, aquesta és la trilogia mediter-rània que forma part del nostre paisatge i de la nostra alimentació des de l’antiguitat. Grecs i romans en van fomentar els con-reus i, sobretot, el comerç. Més tard els àrabs, amb més segles de presència en el que es coneix com la Catalunya Nova —dit, a grans trets, la franja triangular que va del nord-oest al sud—, ens van deixar aliments que fins aleshores no coneixíem (arròs, sucre, albergínies o safrà, entre d’al-tres), preparacions i costums que també es veuen reflectits a la cuina. Al descobriment d’Amèrica, li devem un abundant cistell d’aliments, que vam anar incorporant, progressivament, a partir dels segles xv i xvi en endavant. Uns productes que fa molt de temps que vam fer nostres, fins al punt de considerar-ne alguns com a autòctons. Avui no entendríem la nostra cuina sense els tomàquets, les patates, els pebrots, les mongetes o el cacau, que no conreem, però que elaborem d’ençà de fa molt de temps.

Els canelons, un plat que va venir amb els cuiners italians que es van establir a Barcelona al segle xix, avui no falten a les taules familiars per Nadal, ni en fondes i restaurants de tot el país.

I el nostre pa amb tomàquet? Icona de la cuina catalana per excel·lència, fàcil de preparar, molt econòmic i equilibrat des del punt de vista nutritiu, el pa amb tomàquet eleva a la categoria de delí-cia una humil llesca de pa. La fusió culinària, per als catalans, no és cosa de fa dos dies. Tenim la facilitat d’incorporar tot allò de bo que ens arriba.

L’escalivada, un dels plats més nostrats, porta l’albergínia, que ens van dur els àrabs, i el pebrot vermell, que va venir de terres americanes.

Page 10: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

10 C ata l u n ya

Un territori i un paisatge tan diversos com les cuines que es conserven

Catalunya és un territori d’uns 32.000 km2, aproximadament de la mida de Bèlgica. Situada al nord-est de la península Ibèrica, la conformen una gran varietat de paisat-ges, resultat d’una geografia molt diversa. D’una banda, ens coronen, imponents, els Pirineus, amb cims de fins a 3.000 metres, que delimiten la zona nord del país, amb una vall orientada a l’Atlàntic, la Val d’Aran, que ha conservat una cultura, una llengua —l’aranès— i unes institucions pròpies.

Per l’est, de nord a sud, ens abraça el mar Mediterrani, que tantes cultures ens ha dut al llarg de la història i que ha contribuït a configurar-ne una de pròpia. Som medi-terranis. Les nostres costes, tan diverses —la Costa Brava, la Costa de Barcelona (el Maresme, al nord, i el Garraf, al sud de la capital), la Costa Daurada i, més al sud, el delta de l’Ebre—, tenen cadascuna una forta personalitat que es veu reflectida en els seus plats.

Els trets geogràfics que configuren Cata-lunya marquen també la cultura gastronò-mica del país: de mar i de muntanya, de tradició i d’innovació, rica en productes autòctons de qualitat.

El paisatge és la matèria primera del turis-me. Del Pirineu al litoral, del nord al sud, del secà al regadiu, de l’alta muntanya al mar, les combinacions ofereixen experièn-cies úniques i singulars.

Tenim una identitat culinària comuna, però cada territori, cada paisatge, té les seves pròpies especificitats, marcades pel clima, la geografia, la seva pròpia història, els productes que s’hi fan i l’activitat econòmi-ca de la zona.

Un país ric en cuines

Escampats per tots els racons de Catalu-nya, els nostres cuiners conviden a gaudir del plaer d’un bon àpat en establiments de tots els estils.

La creativitat expressada pels grans noms de la nostra cuina, de vegades duta fins als límits de l’avantguarda, és la que ha posici-onat Catalunya i la nostra gastronomia com una de les més prestigioses internacional-ment i la que ha portat visitants d’arreu del món fins al nostre país amb l’únic objectiu de conèixer-la.

Som el país que ha encapçalat més cops la llista de la revista Restaurant Magazine del millor restaurant del món: cinc anys El Bulli i dos El Celler de Can Roca. Els nostres grans cuiners de l’actualitat, amb Ferran Adrià al capdavant, han protago-nitzat una revolució que a les darreries del segle xx ha fet repensar el fet culinari a tot el món, revisant conceptes i aportant tècni-ques fins aleshores desconegudes.

Actualment tenim un bon reguitzell d’«ambaixadors del gust». A més de Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Albert Adrià, Paco Pérez, Oriol Castro, Eduard Xatruch, Nandu Jubany, Carles Gaig, Ramon Freixa, Jordi Cruz, Sergio i Javier Torres, un llarguíssim etcètera té el reconeixement de la crítica mundial i la valoració de les guies.

«La cuina és el paisatge a la cassola» (cita atribuïda a Josep Pla, escriptor)

Page 11: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 11

Catalunya té 50 restaurants que acumulen 60 estrelles Michelin.

Page 12: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

12 C ata l u n ya

Els impulsors de la Marca Cuina Catalana tenen en marxa una campanya perquè la UnESCO reconegui la cuina catalana com a patrimoni

immaterial de la humanitat.

Page 13: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 13

A Catalunya fa temps que treballem per teixir una xarxa compacta de complici-tats entre els pagesos, els ramaders, els pescadors, els viticultors, els mercats i les botigues, els artesans o les indústries transformadores i, finalment, els restaurants, els bars, les fondes i els establiments on es menja.

Els col·lectius de cuina es reparteixen per tot el país. Es tracta d’agrupacions de xefs units per un territori i compromesos a pro-moure’l. En totes i cadascuna d’aquestes regions es fa bandera d’un o de diversos productes agroalimentaris distintius i, sovint, dels plats que els enalteixen. Els cuiners ho fan per mitjà d’un plat inscrit en la memòria col·lectiva, o fan una demostració de l’evo-lució culinària. A Catalunya, durant tot l’any hi ha campanyes, fires, festes i mercats on aquests col·lectius mostren la força del grup, alhora que el visitant viurà l’experièn-cia del coneixement per mitjà del gaudi.

Per la seva banda, el segell Cuina Catala-na, impulsat per l’Institut Català de la Cuina, avala els restaurants —prop de 170— que, en la seva carta, aposten per plats de la cuina tradicional que estan inventariats en el Corpus del patrimoni culinari català. Una obra magna, la més exhaustiva, amb més de 1.200 entrades, producte d’anys de treball de camp per tot Catalunya d’inves-tigadors, cuiners i gent anònima. Alhora, la Marca Cuina Catalana valora l’ús d’aliments de proximitat per atorgar aquest distintiu, que, en definitiva, vol garantir la continuïtat d’aquest patrimoni.

Bo, sa i just. Els restaurants catalans que segueixen la filosofia d’ecogastronomia (slow food) uneixen el plaer de menjar amb la responsabilitat, la sostenibilitat i l’harmo-nia amb l’entorn. El moviment slow food reconeix amb el segell «km 0» els establi-ments que opten pels productes de la zona, bons i sostenibles. Però el concepte de

compromís depassa aquesta marca. Cada cop hi ha més restauradors que opten per tot allò que neix i es produeix a prop i en les millors condicions.

Per als visitants que gaudeixen amb els plaers de la taula i el bon descans es va crear el distintiu Hotels Gastronòmics de Catalunya: més de 40 establiments hotelers repartits per tot el país, especialitzats en la cuina catalana i els productes de la terra. Tastar aquests ingredients als seus llocs d’origen permet descobrir qui som per mitjà dels nostres plats. En aquests hotels, el repòs és tan important com la voluntat d’ex-cel·lir en la cuina, amb plats de la tradició més o menys revisada segons l’empremta de cada xef.

La gestió familiar i el tracte personal són dos dels eixos sobre els quals gira aquest distintiu, que llueixen per tot el territori català des d’hotels de cinc estrelles fins a hostals o pensions amb encant (amb un màxim de 60 habitacions i 120 places).

El mapa es completa amb les cases fonda, que estan repartides per totes les comar-ques turístiques catalanes i que ofereixen serveis d’allotjament i restauració, amb propostes gastronòmiques pròpies de la cuina «de casa» i sempre en contacte amb un entorn tan ric en natura com en oferta cultural.

També cal esmentar la important tasca dels gremis de restauració, que treballen per millorar la qualitat dels restaurants i de les fondes del país.

La promoció del producte de qualitat no s’entén sense la tasca de tots aquests res-tauradors amb estrella Michelin, dels col·lec-tius de cuina, del moviment slow food, de la Marca Cuina Catalana i del distintiu Hotels Gastronòmics, etc. I de tants professionals que vetllen en el seu dia a dia per no defrau-dar uns visitants cada cop més exigents.

Viure i menjar sense presses. El moviment slow food, fundat el 1986 per Carlo Petrini com a oposició al fast food i estès per tot el món, vetlla per preservar la diversitat de productes i sabors, pel respecte al ritme de les estacions i per la cura del medi ambient.

Menció especial per als bars i restaurants que ofereixen platillos i tapes, una manera divertida, informal i original de menjar. Com tampoc no podem deixar passar l’oportunitat de conèixer els bars que serveixen aperitius a les terrasses, un costum molt arrelat, on no falta el tradicional vermut, un vi que se sol prendre abans de l’àpat del migdia.

Una cuina elaborada amb productes de proxi-mitat, característics de la zona que els acull, i de qualitat, reconeguts amb la denominació d’ori-gen protegida (DOP) i la indicació geogràfica protegida (IGP).

Repartits per tota la geografia, tenim més de 25 col·lectius de cuina, agrupacions de cuiners o de restaurants i, en alguns casos, també de productors agroalimentaris, que basen la seva proposta gastronòmica en els productes i els costums de l’entorn.

Page 14: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

14 C ata l u n ya

Un cistell ple de productes

Un rebost que varia segons l’estació. El paisatge és un calendari amb les planes obertes. El visitant ho podrà comprovar en qualsevol dels mercats, dels permanents i dels setmanals, repartits en pobles i ciutats de tot el país.

Per la seva excel·lència i personalitat, tenim molts productes que mereixen el distintiu oficial europeu de denominació d’origen protegida (DOP) o d’indicació geogràfica protegida (IGP). Ambdós distintius s’ator-guen a productes típics arrelats a una regió que els proporciona un caràcter específic i un sabor inimitable.

De les terres humides de la desemboca-dura del gran riu del sud, l’Ebre, Catalunya n’ha sabut treure un arròs de qualitat, el del delta de l’Ebre. En aquest espai natural de bellesa única, es gaudeix de l’arròs a la paella, rossejat o a banda, un regal per a la imaginació del cuiner, que el pot elaborar de mil maneres.

Un dels productes que ha sabut donar més nom a les terres del Camp de Tarragona és el calçot de Valls, engolit amb avidesa i certa sornegueria per tots aquells que el tasten; o la patata de Prades i les mon-getes (o fesol) del ganxet, bones per anar soles o per acompanyar el millor dels plats. Els arbres fruiters també han aportat el seu regal a la cuina catalana, com a final d’àpat però també per acompanyar els guisats més saborosos i tradicionals. La pera de Lleida, la poma de Girona o les dolces i vitamíniques clementines de les Terres de l’Ebre, que omplen d’olor i de color els paisatges del sud del país; les avellanes de Reus, ideals per a qualsevol picada i que donen sentit a unes delicades postres, o el torró d’Agramunt, que té com a base l’avellana i l’ametlla.

La qualitat i excel·lència dels bons formatges dels Pirineus, de l’Alt Urgell i la Cerda-nya, ens recorden la vella tradició d’aquesta manera de conservar la llet, amb l’olor de les pastures de muntanya, que alimenten les va-ques frisones, les quals donen l’element bàsic per a aquesta transformació. També són fruit del treball de ramaders i avicultors el pollastre i el capó del Prat, la llonganissa de Vic o la vedella dels Pirineus catalans, carn de primera qualitat que pot anar acompanyada d’excel·lents i variats bolets o de caragols, dos productes tradicionals i exquisits al paladar.

Del nostre or líquid, l’oli d’oliva verge ex-tra, en tenim cinc denominacions d’origen protegides en terrers amb una climatologia diversa. Tot i que el d’arbequina, majoritari a les zones de Siurana i de les Garrigues, té una fama extraordinària, no es pot dir que un sigui millor que un altre.

Productes per assaborir a cada estació de l’any

El nostre cistell és ple a vessar durant tot l’any. A banda dels productes agroalimen-taris amb el distintiu comunitari (DOP i IGP), en tenim molts més que destaquen tant per la peculiaritat com per l’exqui-sidesa. La primavera omple de colors el rebost amb els pèsols i les maduixes. Quan passa el fred, apareixen els caragols, que cuinem guisats o a la llauna, i els musclos. Les sardines i el peix blau, en general, gua-nyen greix en aquesta època; és temps de coure’ls a la brasa. El sol de l’estiu regala saboroses fruites dolces i és el millor mo-ment de l’horta, amb tomàquets, pebrots, albergínies o mongetes verdes. La tardor és temps d’olives i d’oli, de castanyes i de molts tipus de bolets. A l’hivern és temps de calçots i d’escaroles, que fan tan bo el xató, aquesta peculiar amanida d’hivern de les terres del sud de Barcelona.

Denominació d’origen protegida

Arròs del delta de l’EbreOli del Baix Ebre-MontsiàOli de la Terra AltaOli de SiuranaAvellana de ReusOli de les GarriguesPera de LleidaMantega de l’Alt Urgell i la CerdanyaFormatge de l’Alt Urgell i la CerdanyaMongeta del ganxetOli de l’EmpordàFesols de Santa Pau

Indicació geogràfica protegida

Clementines de les Terres de l’EbrePatates de PradesCalçot de Valls (varietat de ceba tendra)Torró d’Agramunt (dolç típic de Nadal)Vedella dels Pirineus catalansPa de pagès catalàLlonganissa de VicPollastre i capó del PratPoma de Girona

Page 15: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 15

Page 16: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

16 C ata l u n ya

Paisatges que es mengen

El receptari dels nostres plats de peix és extraordinari: si es visita qualsevol de les moltes llotges al llarg del litoral, es pot comprovar la riquesa del nostre mar. A les comarques de la Costa Brava no faltaran als restaurants els suquets de magnífics peixos de roca, o els estimats «mar i muntanya», guisats amb sofregit i picada —fonaments de la cuina catalana— que combinen el peix o el marisc amb carns de qualsevol mena. Són plats amb un enorme ventall de possibilitats segons els peixos que el cuiner hagi triat i la complexitat dels elements del sofregit i de la picada. Cuits com s’ha fet sempre, en una cassola, un atuell de fang o de ferro colat, o preparats segons els cànons de l’evolució culinà-ria. Pot ser que semblin exòtics, com les botifarres dolces o el fet de posar xocolata a la picada, però formen part de la nostra tradició més antiga i sòlida.

Cap al sud, a les costes del Maresme, a l’estiu són típiques les fruites farcides, els préssecs o les pomes «de relleno», o bé la sèpia amb pèsols, per esmentar només dos dels plats tradicionals de la zona. Les poblacions d’aquesta costa destaquen per un peix magnífic que combina extraordi-nàriament bé amb les verdures, les fruites i les hortalisses dels rics camps pròxims, com els preuats pèsols del Maresme.

De Barcelona cap al sud, de les costes del Garraf i, sobretot, de la Costa Daurada, en té fama el romesco, que dóna caràcter als fogons d’aquestes comarques. Cassoles de peix —i també de carn— guisades amb el romesco com a picada de base, o bé com a salsa per acompanyar, per exem-ple, uns calçots o l’escarola del xató. De romesco també n’hi ha diverses variants segons l’ús que s’hi doni i la mà que el lligui. Però té un secret: es fa amb ingre-

dients del territori immillorables, les millors avellanes —de vegades també ametlles—, oli d’oliva arbequina (DOP Siurana), pebrot de romesco, tomacons, alls i, si és romes-co per sucar, vinagre.

A les Terres de l’Ebre, les pastes tradi-cionals conserven una petjada àrab molt poc contagiada per l’evolució culinària. El repertori, molt extens i únic d’aquelles comarques, el trobareu en pastisseries, en forns i a les cases particulars.

Del mar endins tenim territoris d’horta, de secà, muntanyencs i de terrer volcànic, planes i serralades, com la del Port, al sud del país; el Montseny, amb els pics més alts de la Serralada Prelitoral o la màgica i majestuosa Montserrat, la nostra muntanya més espiritual. Catalunya és país de bos-cos, i això vol dir de bolets. Som un país decididament boletaire.

En diverses èpoques, però sobretot a la tardor, destaquen deliciosos plats amb bo-lets arreu del territori, i molt especialment a l’interior. El repertori de bolets, en guisats, amb ous o simplement a la brasa, és ex-tens, i són una parella excel·lent de carns de tota mena i, a la tardor i a l’hivern, de carn de caça. Amb les botifarres, un dels nostres grans embotits de porc, els bolets fan un matrimoni indissoluble.

I de terra endins, típiques de Ponent, les cassoles de tros o les coques de recapte són un vestigi de com pot ser de deliciós allò que elaborem amb el que tenim a mà.

De les terres altes endins, en destaquen dues illes culinàries, el Berguedà, al Pre-pirineu, amb els pèsols negres, que es guisen o es fregeixen, i la peculiar escude-lla de blat de moro escairat. I de la volcà-nica Garrotxa, un ventall de productes que aquells terrers fan diferents, com les pata-tes de la Vall d’En Bas, els fesols de Santa Pau (DOP), el fajol o el blat de moro.

Plat de xató.

Pastes de les Terres de l’Ebre.

Suquet de peix.

Page 17: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 17

Els catalans som creatius, fins i tot amb un humil morter, el recipient que, gràcies a la seva cavitat i una

mà de fusta, permet que s’hi piquin ingredients que donen sabor i textura als nostres plats tradicionals.

Amb el morter també lliguem l’allioli, una de les nostres salses fonamentals, feta a base d’alls i d’oli.

Page 18: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

18 C ata l u n ya

Experiències gastronòmiques

L’oferta gastronòmica catalana posa a l’abast dels sentits un reguitzell d’opcions per viure la gastronomia catalana de múl-tiples maneres, abans de la bona taula o després. Treure el cap per les parades dels mercats; gaudir d’un autèntic dia de pesca al costat de pescadors professionals; aprendre a cuinar plats típics; visitar for-matgeries artesanes, obradors d’embotits o molins d’oli; conèixer les interioritats dels cellers, o visitar museus, centres expositius i de recerca especialitzats són propostes que esperen tothom que vulgui gaudir del turisme gastronòmic de Catalunya.

Els mercats

Els mercats parlen del caràcter d’un poble i de la seva gent. Passegeu per les parades, compreu i converseu amb els comerciants i descobrireu la gastronomia catalana per mitjà de veus expertes.

A Catalunya hi ha una xarxa important de mercats municipals que ofereixen diària-ment productes frescos i de proximitat, i molts dels pobles i ciutats celebren mer-cats de pagesos i artesans setmanalment o mensualment.

El pescaturisme

El pescaturisme permet gaudir d’una jornada pesquera professional, assaborir un ranxo mariner en companyia de la tripu-lació i viure el procés complet de la pesca: des de la navegació, la calada i recollida de la xarxa, fins a la selecció i el desembarca-ment de les captures.

Aprendre a cuinar

Molts dels restaurants i de les aules de cui-na repartits per Catalunya ofereixen cursos i tallers de diferents nivells per aprendre a cuinar plats típics, així com visites a mer-cats on comprar ingredients, i gaudir de demostracions culinàries i maridatges amb vins catalans.

L’oleoturisme

A Catalunya cada dia més persones s’ani-men a practicar l’oleoturisme, una manera de submergir-se en la cultura catalana per mitjà d’un element primordial de la dieta mediterrània.

Repartits per tot el territori hi ha prop d’un centenar de productors, molts dels quals obren les portes de les seves instal·lacions

perquè pugueu conèixer els secrets de l’or líquid. Organitzen, així mateix, activitats de tot tipus perquè aprengueu a olorar l’oli, degustar-lo i diferenciar-ne cada matís.

Les tècniques de producció han evolucio-nat amb el pas dels anys, però a Catalunya podeu enfilar el túnel del temps i viatjar al passat per descobrir com es produïa l’oli segles enrere. Hi ha més de 40 molins d’oli visitables que us descobriran les tècniques més primàries per elaborar-lo. I si voleu sa-ber com era el paisatge de l’olivera segles enrere, a Ulldecona hi trobareu una joia: la concentració més gran d’oliveres mil·lenà-ries del món.

Els museus

Els museus són l’aparador de la nostra cultura, també de la gastronòmica. Podreu conèixer millor la història, les tradicions i els costums enoculinaris catalans visitant es-pais de cultura com el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vila-franca del Penedès; el Museu de la Pesca, a Palamós, o el Museu de la Xocolata, a Barcelona. I d’altres íntimament relacionats amb el menjar, com el Museu del Món Ru-ral de l’Espluga de Francolí, en plena ruta del Cister i de les catedrals del vi.

La Fundació Alícia és un centre enfocat a la investigació aplicada a la gastronomia de l’excel·lència. Un referent que, a més, vol crear consciència social sobre la impor-tància de l’alimentació com a fet cultural i educatiu i ofereix tallers de formació, amb projectes de desenvolupament del territori i du a terme estudis per fer que tothom mengi millor. En la Fundació, ubicada al centre turístic Món Sant Benet, hi està implicat Ferran Adrià, un dels xefs catalans més internacionals.

Page 19: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 19

Page 20: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

20 C ata l u n ya

Enoturismea Catalunya

Page 21: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 21

Les vinyes entapissen àmplies zones del nostre territori, de nord a sud. El cep és agraït i s’adapta a les condicions més dures del terreny. A Catalunya hi ha bellíssimes vinyes vora el mar, als pendents més agrestos de la Costa Brava i als costers de zones com ara el Priorat, on encara és obligada la verema a mà allà on les màquines no poden arribar. Per tot el territori, del Pirineu a tocar dels ports de Tortosa i Beseit, com són de diferents els terrenys on viuen. Del vi, també ens en podem sentir orgullosos. Catalunya en té de reconeguts entre els millors del món en les 12 denominacions d’origen, inclòs el cava.

La gent del món del vi ha sabut, al llarg dels temps, remuntar les dificultats. A les darreries del segle xix, la viticultura va patir la pitjor crisi imaginable, la plaga de la fil·loxera. va tocar reinventar-se i, a Sant Sadurní d’Anoia, al Penedès, i en un celler de la Costa Brava (Blanes) va néixer el cava.

«Seguiu-nos per descobrir unes grutes on dormen barriques i ampolles: en diem cellers o caves. Coneixeu el procés que fa que el most es

converteixi en vi. I com madura. Després el podreu tastar i exercir-ne de jutges. Però quan sapigueu com de determinant és el terrer i com

són de capricioses les inclemències climatològiques, entendreu més la persona que l’ha fet, que potser és, fins i tot, la mateixa que us atén.»

Xavier Espasa, director general de l’Agència Catalana de Turisme

Page 22: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

22 C ata l u n ya

La cultura del vi

Al jaciment prehistòric de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, s’han trobat nombroses restes, entre les quals hi ha pinyols de raïm, que indiquen que en aquell assentament ibèric ja s’hi feia vi al segle vii aC per contacte amb els fenicis.

Les denominacions d’origen del vi i del cava

Les sinergies d’empreses turístiques i de productors agroalimentaris de cada zona faciliten experiències al voltant del món del vi per conèixer com s’expressa cada terrer i per viure una experiència completa des de les vessants gastronòmiques, culturals i paisatgístiques.

Catalunya certifica la qualitat dels seus vins i estructura la seva oferta enoturística mitjançant 12 denominacions d’origen:

DO Alella

La DO més pròxima a Barcelona A un pas de Barcelona, emmarcada entre el litoral, amb 50 km de platja, i la Serrala-da Prelitoral, s’elaboren vins blancs excel-lents amb la varietat pansa blanca com a protagonista. La seva història vitivinícola s’explica al parc arqueològic Cella Vinaria, amb restes d’un celler romà.

Enoturisme DO Alella Enoturisme DO Alella agrupa set munici-pis del Vallès Oriental, vuit municipis del Maresme i el Consell Regulador de la DO Alella. www.doalella.cat

DO Catalunya

Tots els paisatges en una DO S’estén des del Mediterrani fins als Pi-rineus, suma 50.000 hectàrees de vinya i agrupa uns 200 cellers. L’extensió i la diversitat del territori mostren una gran vari-etat de paisatges, cellers ben diferents i, en definitiva, la cultura del vi a Catalunya.

www.do-catalunya.com

DO Cava

Les bombolles més festives El cava és un vi escumós que s’elabora sobretot amb macabeu, xarel·lo i parellada, seguint el mètode champenoise. A la DO Cava hi conviuen petits cellers artesanals i grans cellers de prestigi internacional. Sant Sadurní d’Anoia és la capital del cava.

www.crcava.es

DO Conca de Barberà

Els cellers modernistes Un territori amb personalitat que marida el patrimoni, la cultura i el vi. És una DO en plena ruta del Cister, amb el monestir de Poblet, patrimoni de la humanitat per la UNESCO, els cellers modernistes i la ciutat medieval de Montblanc. Els protagonistes són els vins de la varietat autòctona trepat.

www.doconcadebarbera.com

DO Costers del Segre

De la plana de Lleida als Pirineus Les vinyes d’aquesta àmplia DO s’estenen des de la plana de Lleida fins a les vinyes de muntanya del Pallars. Destaca la Ruta del Vi, la Ruta de l’Oli DOP les Garrigues i la Ruta del Cister, amb el monestir de Vallbona de les Monges.

Ruta del Vi de Lleida Dins de Rutas del Vino de España. www.rutadelvidelleida.com

DO Empordà

Els vins de tramuntana Lloc de gran bellesa, amb el litoral espec-tacular de les cales de la Costa Brava. És un territori assotat per la tramuntana, que en marca tant les gents com els vins. Aquí conviuen un gran patrimoni medieval, antics pobles de pescadors com Cada-qués i Calella de Palafrugell, i el museu i les cases de Salvador Dalí.

Ruta del Vi DO Empordà Està integrada a Rutas del Vino de España.www.rutadelvidoemporda.org

Page 23: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 23

Page 24: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

24 C ata l u n ya

Page 25: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 25

DO Montsant

Els vins de la serra del Montsant

Cooperatives agrícoles conviuen amb cellers familiars en un paisatge marcat per la duresa de la serra del Montsant. En aquesta zona, de climes contrastats, els protagonistes són els vins negres de garnatxa i carinyena. Destaca la magnífica panoràmica des de Siurana.

www.turismepriorat.org www.prioratenoturisme.com

DO Penedès

La gran zona de producció vitivinícola

La DO més productiva es troba a prop de Barcelona. És una zona de pas de la via Augusta, que s’estén des de les platges, com la de Sitges, fins a tocar la Serralada Prelitoral, travessant un altre mar de vinyes. Paisatges, microclimes i sòls diversos, on conviu el xarel·lo, la varietat emblemàtica de la DO, amb altres varietats blanques, com el macabeu o el chardonnay, i negres, com la garnatxa. Aquest territori, que fou frontera entre cristians i musulmans, és lloc per descobrir-hi vins i caves de grans i petits cellers, i per viure-hi tradicions cata-lanes com els castells.

Enoturisme Penedès

Enoturisme Penedès integra les iniciatives públiques i privades per a la promoció de la cultura vitivinícola i l’enoturisme al territori de la DO Penedès. Actualment agrupa 176 establiments adherits: 75 cellers, 30 res-taurants i 46 allotjaments, museus, eno-teques, comerços, empreses de serveis i oficines d’informació turística.

www.enoturismepenedes.cat

DO Pla de Bages

Tines de pedra seca a l’entorn de Montserrat

Terra de contrastos amb protagonisme de la muntanya de Montserrat. En destaquen la Ruta de Tines de Pedra Seca, llegat del gran passat vitivinícola, el castell medieval de Cardona i el conjunt Món Sant Benet, un oasi que uneix art amb el monestir de Sant Benet, equipaments turístics i el centre de recerca de la Fundació Alícia. Els protagonistes de la DO són els vins de la varietat autòctona picapoll.

www.dopladebages.com

DOQ Priorat

El prestigi internacional dels vins catalans

L’única DO qualificada catalana és una regió plena de costers poc complaents, amb sòls de llicorella, que demostren com en són de lluitadors els ceps. El terrer de pissarra dóna vins plens d’espiritualitat i amb un gran prestigi internacional. En des-taca la cartoixa d’Escaladei, bressol dels vins del Priorat.

www.turismepriorat.org

Ruta del Vi del Priorat www.prioratenoturisme.com

DO Tarragona

La tradició mil·lenària dels vins romans

La zona ja produïa vi en l’època romana pel seu clima suau i la seva proximitat al mar. Avui elabora vins en un entorn de gran interès cultural, lúdic (Port Aventura) i histò-ric, amb la Tàrraco romana, patrimoni de la humanitat per la UNESCO, el Centre Gaudí de Reus i les platges de la Costa Daurada.

www.dotarragona.cat

DO Terra Alta

La terra de la garnatxa blanca

Amb una història arrelada a una tradició vinícola mil·lenària, aquesta terra produeix el 90% de la garnatxa blanca del país. Les terres d’aquesta DO sorprenen per la poca densitat de població i l’ofrena d’una natura pràcticament verge, amb l’imponent parc natural del Port. En l’aspecte cultural, en destaquen els cellers modernistes del Pinell de Brai i de Gandesa, el Centre Picasso d’Horta de Sant Joan i la ruta en bicicleta per la Via Verda.

www.doterraalta.com

Page 26: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

26 C ata l u n ya

Més de 300 cellers visitablesGrans cellers reconeguts arreu del món, petits cellers familiars, masies centenàries, catedrals del vi d’arquitectura modernista, barraques i tines de pedra enmig de la vinya, l’arquitectura més avantguardista... A Catalunya hi ha més de 700 cellers, més de 300 dels quals amb visites organitzades.

Les catedrals del vi nascudes com a cooperatives per unir esforços que fessin viable produir vi i oli, les «catedrals del vi» són construccions majestuoses d’estil modernista amb la firma d’arquitectes com Cèsar Martinell —que és autor de la majoria—, Puig i Cadafalch —autor de la Casa Amatller i la Casa de les Punxes, a Barcelona— o Pere Domènech, fill de Domènech i Montaner, l’arquitecte del Palau de la Música de Barcelona. Aquests «temples» constitueixen un patrimoni únic i singular.

Page 27: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 27

Page 28: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

28 C ata l u n ya

Els aparadors de la gastronomia i l’enoturisme

Page 29: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 29

Barcelona

1. Barcelona Beer FestivalCervesa artesana (Barcelona)— Març

2. Mostra de vins i Cavesde CatalunyaVins i caves (Barcelona)— Setembre

3. Mercat de MercatsVins, caves i altres productes (Barcelona)— Octubre

Costa Barcelona

4. Temps de vi Vins DO Catalunya i DO Penedès (Vilanova i la Geltrú)— Juny

5. vijazzVins DO Penedès (Vilafranca del Penedès)— Juliol

6. Festa de la verema d’AlellaVins DO Alella (Alella)— Setembre

7. CavatastDO Cava (Sant Sadurní d’Anoia)— Octubre

Costa Brava

8. vÍvID - Festival del viVins DO Empordà (Costa Brava)— Abril

9. Mostra del vi de l’EmpordàVins DO Empordà (Figueres)— Setembre

10. Fira OrígensProductes de qualitat (Olot)— Novembre

Costa Daurada

11. Gran Festa de la CalçotadaCalçot IGP de Valls (Valls)— Gener

12. Galerada Popular al Port de CambrilsGaleres— Febrer

13. Fira del vi de la Comarca del PrioratVins DOQ Priorat i DO Montsant (Falset)— Maig

14. Fira del vi DO TarragonaVins DO Tarragona (Tarragona)— Juny

15. Festa de la veremaVins DO Conca de Barberà (l’Espluga de Francolí)— Setembre

16. Fira de l’Oli DOP Siurana - Festa de l’Oli nou Olis DOP Siurana (Reus) — Novembre

Paisatges Barcelona

17. Mercat del Ram i Lactium (el Saló del Formatge)Productes agrícoles, ramaders i formatges (Vic)— Març o abril

18. Festa de la verema del Bages Vins DO Pla del Bages (Artés)— Octubre

Pirineus

19. Fira de Sant Ermengol de la Seu d’UrgellFormatges artesans— Octubre

20. Jornades Gastronòmiques del BoletBolets (Alta Ribagorça)— Octubre

Terres de l’Ebre

21. Festa de la Plantada de l’ArròsArròs (Amposta, Deltebre, l’Ampolla i Sant Jaume d’Enveja)— Juny

22. Festa de la SegaArròs (Amposta, Deltebre, l’Ampolla i Sant Jaume d’Enveja)— Setembre

23. Festa del vi de GandesaVins DO Terra Alta— Octubre o novembre

Terres de Lleida

24. Fira de l’Oli de Qualitat verge Extra de les GarriguesOli DO les Garrigues (les Borges Blanques)— Gener

25. Aplec del CaragolCaragols (Lleida)— Maig

26. Fira del vi de LleidaVins DO Costers del Segre (Lleida)— Octubre

Calendari de fires i festes enogastronòmiques

Page 30: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

30 C ata l u n ya

L’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme

Page 31: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 31

Per tal de capitalitzar el potencial del turisme gastronòmic i l’enoturisme, l’Agència Catalana de Turisme desplegarà tot un seguit d’accions promocionals emmarcades en l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme, tal com va fer el 2015 amb l’Any d’Interior i Muntanya i, el 2014, amb l’Any del Turisme Familiar. Enguany, l’ACT centrarà tots els seus esforços comunicatius en la gastronomia i l’enoturisme, amb els objectius següents:

— Reivindicar la gastronomia com a element identitari.

— Posicionar Catalunya com a destinació enogastronòmica de referència als mercats internacionals.

— Donar a conèixer entre el públic català l’enorme varietat i qualitat del turisme enogastronòmic de Catalunya.

L’ACT durà a terme més de 150 accions a les quals destinarà dos milions d’euros de pressupost, el més elevat dedicat mai a un any temàtic.

Els mercats prioritaris seran: França, el Regne Unit, Alemanya i Espanya; en un segon nivell: Benelux, països nòrdics, Itàlia i els EUA, i, en un tercer nivell, el Sud-est asiàtic, Sud-amèrica, la Xina i Rússia.

Page 32: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

32 C ata l u n ya

Catalan Wines USA a Washington DC i Denver— Febrer i maig 2016

Juntament amb ACCIÓ i el seu programa de promoció dels vins catalans, es realit-zaran dues presentacions sobre Catalunya com a destinació enogastronòmica a Washington DC i a Denver.

Congrés Internacional d’Enoturisme— Abril 2016

Dues jornades de debat i reflexió sobre l’experiència de l’enoturisme al món i de quina manera cal orientar l’oferta a les noves tendències de demanda. Aquestes jornades s’articularan al voltant d’un con-grés i d’una trobada comercial. Es calcula que hi assistiran al voltant de 60 operadors turístics i una vintena de representants de premsa. L’ACT organitzarà viatges de fami-liarització perquè els operadors participants coneguin l’oferta enoturística de Catalunya.

Monogràfic a la revista Traveler— Abril 2016

Monogràfic «Catalunya for foodies» de la revista Traveler Pocket sobre Catalunya i la seva oferta com a destinació de turisme gastronòmic, sobre la base de diferents itineraris gastronòmics que recorreran el territori.

Wine & Business Club a París— Abril 2016

Amb el suport de l’Oficina d’ACCIÓ a Pa-rís. El Wine & Business Club és la primera xarxa europea de directors d’empreses i professionals de diversos sectors unida al voltant d’una triple temàtica: economia, gastronomia i vi. La xarxa està constituïda per 2.500 membres repartits en 14 clubs. L’acció consistirà en una presentació de la Catalunya enogastronòmica amb la pre-sència d’un xef català. La presentació anirà seguida d’una degustació de vins catalans que els productors presentaran prèvia-ment. El públic objectiu d’aquesta acció són els empresaris membres del Club i els periodistes.

Mercat d’Escapades— Maig 2016

Orientat a oferir escapades per gaudir de l’interior i de la natura de Catalunya amb un fort component enogastronòmic. Ubicat a la plaça de la Catedral de Barcelona, aquest mercat permetrà al sector turístic oferir al públic, entre d’altres, experiències enogastronòmiques i comercialitzar-les di-rectament in situ. També hi haurà activitats de dinamització, com ara tallers, experièn-cies i tastos de productes.

Benvinguts a Pagès— Juny 2016

Coorganitzat per la Generalitat de Catalu-nya i la Fundació Alícia, es tracta d’un cap de setmana de portes obertes a les ex-plotacions agrícoles i ramaderes. El públic s’acostarà als productors, que podran mostrar les seves explotacions, oferir tastos i comercialitzar productes. A més, la restauració i l’hoteleria oferiran estades i menús amb promocions específiques.

Congrés Euromediterrani de Gastronomia— Juny 2016

L’Agència Catalana de Turisme col·laborarà en el Congrés Euromediterrani de Gastro-nomia, organitzat per la Universitat de Bar-celona, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Ajuntament de Tossa de Mar. La trobada se centrarà en el lema «Els productes agro-alimentaris de qualitat i la cuina tradicional en destinacions turístiques».

Premis d’Enoturisme— Juny 2016

Segona edició dels Premis d’Enoturisme. Aquests guardons tenen l’objectiu de reconèixer les millors iniciatives enoturís-tiques que s’han posat en marxa al país i pretenen ser un estímul per a les empreses perquè vetllin per la qualitat, la sostenibilitat i l’especialització del seu producte, incen-tivar-les a millorar contínuament les seves ofertes i a innovar a l’hora de plantejar noves propostes.

El Sopar de les Estrelles — Setembre 2016

Sopar del Dia Mundial del Turisme 2016, adreçat al sector turístic català, que agru-parà el màxim nombre d’estrelles Michelin de Catalunya que mai hagin participat en un únic esdeveniment.

Mostra de Vins i Caves— Setembre 2016

Presència dins de l’estand de l’Agència Catalana de Turisme promocionant el turis-me enogastronòmic.

Pla d’accions i objectius — Accions destacades

Page 33: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 33

Benchmark a la Llombardia— Octubre 2016

Viatge de transferència de coneixement entre Catalunya i la Llombardia, Regió Europea de la Gastronomia 2017, amb l’objectiu de conèixer bones pràctiques d’altres destinacions.

Buy Catalunya 2016— Octubre 2016

L’acció promocional més important de l’any, en què la gastronomia i l’enoturisme tindran una forta presència. L’objectiu és reunir empreses turístiques catalanes i ope-radors turístics internacionals especialitzats en aquest àmbit. En total es preveuen més de 2.000 trobades comercials.

Exposició sobre El Celler de Can Roca— Octubre 2016 - abril 2017

Exposició sobre el millor restaurant del món que es podrà veure al Palau Robert de Bar-celona i a Girona. Posteriorment, la mostra viatjarà a diverses ciutats d’arreu del món.

Workshop intersectorial al proper Fòrum Gastronòmic — Octubre 2016

Workshop entre els diferents agents del turisme enogastronòmic a Catalunya (restaurants, hotels, agències de viatges, entitats de promoció turística, cellers...) per estimular la creació de producte.

MasterChef— Temporada 2016

Participació al programa gastronòmic amb més audiència de la televisió espanyola; permetrà projectar la gastronomia catalana als mercats de proximitat.

Catalunya #Som Gastronomia Tour 2016Acció de promoció del turisme enogas-tronòmic als mercats prioritaris següents: França, el Regne Unit, Espanya, Alemanya, Suècia i Itàlia. L’acció consistirà en una presentació interactiva de la Catalunya enogastronòmica, que anirà seguida d’un showcooking. Finalitzarà amb una degus-tació de productes catalans i un tast de vins. Els participants seran prescriptors de cadascun dels mercats (agents de viatges, influenciadors i premsa).

Presència a les fires amb «Catalunya és el teu rebost»Mercat de Mercats, Tasta la Rambla, FITUR, WTM, ITB, B-Travel. Espai destacat dins de l’estand de l’Agència Catalana de Turisme dedicat al turisme enogastro-nòmic.

Pla de la gastronomia

El Pla de la gastronomia té com a objectius articular una proposta global i transversal, definir les línies i les accions estratègiques per consolidar i enfortir el sector en els propers anys i establir un marc d’indica-dors mesurables del i per al sector. Aquest Pla rebrà l’acompanyament d’experts del sector i s’articularà entorn de sessions de treball amb participació del sector durant tot l’any, que tractaran sobre la vessant gastronòmica dels àmbits següents: economia, patrimoni, turisme, sostenibilitat, salut, formació, innovació, comunicació i internacionalització. Les conclusions del Pla es presentaran al Fòrum Gastronòmic de Barcelona del mes d’octubre.

Campanya de publicitat tematitzada a França, el Regne Unit i Espanya

Viatges de familiarització i viatges de premsa a Singapur, Austràlia, Corea, la Xina i països de l’Est

Page 34: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

34 C ata l u n ya

Implicació del sector turístic català

— Socis de l’ACT: patronats de turisme

— Més de 350 empreses i entitats adherides a Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia, entre les quals:

— Col·lectius de cuina— Hotels gastronòmics— Aules de cuina— Restaurants «km 0» slow

food— Restaurants amb estrella

Michelin— Institut Català de la Cuina

i Marca Cuina Catalana— Cellers i taula d’enoturisme— Empreses intermediàries

d’activitats— Productors— Universitats i centres

de recerca

Tots al servei d’aquest 2016, Any de la Gastronomia i l’Enoturisme, compartint el repte que també explicava Ferran Agulló al prefaci del seu Llibre de la cuina catalana:

«Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina. Hi ha regions, nacionalitats, pobles que tenen un plat especial, característic, però no una cuina. Catalunya la té.»

Page 35: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

2 0 1 6 35

Us convidem a tots a emprendre amb nosaltres aquesta fantàstica aventura de l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016.

Page 36: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els
Page 37: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

Som terra, som mar,

som gastronomia

Page 38: Any de la Gastronomia i l’Enoturisme 2016act.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/Dossier... · el 2016 Any de la Gastronomia i l’Enoturisme com una oportunitat per centrar els

38 C ata l u n ya

www.catalunya.comwww.catalunya.com/somgastronomia