Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les...

8
Preu: t l) Cènti. Any V -- Y J 1, A O A L L 1 N A per VINYALS Per que de tothom necessitava i de tots els veíns allò que pertanyia als altres sempre que pogués fer -se •rebia favors, la velia filadora no era gens agraïda ni gaire sense comprometre's massa. Per això aquell dia que una amable. Demés, no considerava res de mal quedar-se gallina de la veína se li ficà a casa, cuità a tancar porta i finestres per tal de fer-se mestressa de la intrusa. Per evitar que algú la veiés, l'ama- Però no havia atinat que quan les gallines ponen, anuncien l'esdeveni- à al quartet dels mals endreços. El ment amb un sorollós esqueinar. I aquella que ella s'havia apropiat no que d'ella em convé pensava són tenia pas d'ésser una excepció. I no ho fou; ans al contrari: demostrà te' els ous. nir una bona veu. , ^J' l _^, TÏ1 La veína — qui havia cercat inútil- ment la gallina perduda sospità la mala acció de la fiadora i li anb a re- clamar allò que s'havia quedat. I ho féu amb tal energia i amb tantes ame- No cal pas dir que des d'aquell dia la naces, que la poc escrupulosa dona no filadora no rebé cap ajut de la veína, gosà negar -ho i li entregà la gallina. justament indignada.

Transcript of Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les...

Page 1: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

Preu: t l) Cènti.Any V

--

Y J

1, A O A L L 1 N Aper VINYALS

Per bé que de tothom necessitava i de tots els veíns allò que pertanyia als altres sempre que pogués fer-se

•rebia favors, la velia filadora no era gens agraïda ni gaire sense comprometre's massa. Per això aquell dia que unaamable. Demés, no considerava res de mal quedar-se gallina de la veína se li ficà a casa, cuità a tancar porta i

finestres per tal de fer-se mestressa de la intrusa.

Per evitar que algú la veiés, l'ama- Però no havia atinat que quan les gallines ponen, anuncien l'esdeveni-

à al quartet dels mals endreços. — El ment amb un sorollós esqueinar. I aquella que ella s'havia apropiat noque d'ella em convé — pensava — són tenia pas d'ésser una excepció. I no ho fou; ans al contrari: demostrà te'els ous. nir una bona veu.

,^J' l _^, TÏ1

La veína — qui havia cercat inútil-ment la gallina perduda — sospità lamala acció de la fiadora i li anb a re-clamar allò que s'havia quedat. I ho

féu amb tal energia i amb tantes ame- No cal pas dir que des d'aquell dia lanaces, que la poc escrupulosa dona no filadora no rebé cap ajut de la veína,gosà negar-ho i li entregà la gallina. justament indignada.

Page 2: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

fitem. CCXXIV —. Fig. 122

VIROLET

UN CATALANET A IANQUILANDIAText d'en JOAQUIM FECIT

Dibuixos d'en MIRET

No havia transcorregut més d'unany d'ençà de la famosa aventura delvol a Mallorca, que els pares d'en Jau

-met per conveniències dels seus inte-ressos, que els tenien a Cuba, decidirende fer-hi un viatge En Jaumet no s'hiveia de content ja que si un viatgetransatlàntic és de si agradable, mésho era per a ell que tan aficionat eraa desplegarla imaginació. Amb quantgust hauria emprès el camí amb els

seus amiguets, però no tingué més re-mei que despedirsé nl

A en Gil, el cor se n'hi anava, peròhavia de conformar-se quedant-se acasa i veient com en Jaumet se nana-va. En Jordi, la Roser, en Gil i unagran quantitat d'amics anaren a despe-dir-los. El viatge transcorregué feliç-ment els primers dies, però quan man-caven dos dies o tres per arribar a laHabana, una espessíss ma boira féu di-

ficultosa la navegació. Els vapors con-tinuamentsonavenles sirenes per noto-par-se, i la seva marxa era lentíssima.Des de la proa no es veia pas la popadel vaixell. Amb tot i les precaucions(no se sa encara ara com va ésser) unahorrible sotragada va sorprendre alpassatgers els quals ccmprenguereninstantàniament que havien topat. Lacoalició es produí amb un vaixell decàrrega que es dirigia als Estats Units.

La ferida rebuda per ambdós vaixellsera mortal, de seguit es procurà el sal-vame..t dels sinistrats.

Els crits dels Passatgers esglaiats,les veus de comanament i els marinersamunt i avall, tot demostrava que es-taven en ple nauf.agi. L'obertura queproduí el xoc era enorme i el vaixells'anava omplint d'aigua i ensorrant-selentament però inexorab'ement. Unamb , a:vav des, altres en bot , altres

més atorrollats esIler.çaven borda avallsense més recursos que la seva irrefle-xió. En Jaumet cercava els seus paresperò s'havien perdut entre el torbellíde la gent, i com que calia salvar-se iel temps era just (o millor diríem, injust)va haver de decidir-se a salvar-se pelseu compte. Amb l'ànsia de cercar elsseus pares, les barques havien passatja endavant i ara havia d'aprofitar al-gun cos flotant. Amb la roca de nedar

que sabia féu camí cap a una caixaestave lada que surava prop d'una bó-ta que tot just nedava a flor d'aigua.Amb tot i l'esglai consegüent, en Jau-me ja experimentat en aquestes lluites,procurà conservar la serenitat perquèsabia que era l'única manera de podersalvar-se. La boira imp dia veure-hires a quatre canes, era questió de dei-xar-se a la mà de Déu car no es po-da ni intentar orientar-se. Sort que

Déu escoltà les seves súpliques i féuque es salvés quan menys ho esperava,perquè es trobà embarrancat en la so-rra d'una platja junt amb la bóta quel'havia anant seguint arrossegada perla mateixa corrent.

Amb gran sorpresa, i de momentno donart crèdit als seus sentits, sentíuns gemecs que procedien de dins labota. S'hi acostà i es convencé quealgú era dins la bóta. Amb una pedra

esbo'zà el fans i podeu suposar el seuesglai en veure-hi plegat com un po-llet dins de l'ou un home qie pel seuaspecte denotava clarament ésser unxinès. Consti que no és imaginació delnarrador, sinó que és comprovat queaixí molts xinesos burlen les lleis ame-ricanes que els priven l'entrada en lurpaís.

Xis-ku-feu que així s'anomenava elxinès, era més mort que viu. Una pila

de dies de no poder-se quasi bellu-gar, mal per no dir nul, l'aliment i arnbuna mullena i mala respiració, l'haviendeixat estabornit. Amb l'astúcia prò-pia de llur raça havia tingut la precau-ció d'anar-se col'locant de manera queel forat de la respiració s'escaigués ala part alta de la bota que eixia del'aigua.

En mirar en Jaumet dins la bota, enXis-ku-feu el mirà d'una manera tan

(Continuará)

Page 3: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

VTROLET Nitm. CCXXIV—P^tg. 123

Un cava 1 i e x t r a o r d i n a r i

Dibuixos d'En CORNET per APELES MESTRES

Vaig contar-vos dies passats—est:»mats lectors del VIROLET —la enginyosaestratagema de què es valgué un astutviatger per lograr asseure's a taula imenjar còmodament en un hostal plede gom a gom, aterrat per la perspec-tiva qué fins que tothom hagués tretel ventre de pena era cosa d'esperarassentat i amb la més santa paciènciaque Ii toqués el torn.

Aquell cas me n'ha fet venir a lamemòria un altre que pot anar de pa-rió amb ell i que vaig a contar-vosperquè sempre és bo d'aprendre delsespav,lats, que, moltes vegades, s'hiaprèn més que en cap llibre — ambperdó dels que escriuen lliires sigadit.

I prou preàmbul i anem al gra.Muntat en un cavall de bona estam-

pa però amb aires de sentir la fadigad'una llarga caminada, arribà a unhostal un viatger que, per les traces,portava tanta gana com la seva caval-cadura.

Salta el viatger de la sella, entrega

el seu cavall a un mosso de quadraencarregant-li que el porti al estable,i se n entra al menjador.

Però, oh decepció 1 La taula estàocupada de cap a cap per gent tanat nta a les se. es dents que ni es re-corda dels seus parents ni molt menyss'adona del nou arribat. 1, per si aixòno fos prou, hi ha encara doble genta-da que espera impacient que s'aixequinels entaulats per entaular-se ells,

—Sí que està malament la cosa! —pensà el nostre home. Demanar que Iiservissin qualsevol futesa per matar elcuc i allargar-li l'espera, era cosa ex-cusada Ni les mosses que servien es-taven per ell, ni a la cuina hi haviaprou mans per escumar, fregir i rostirper acontentar a tothom.

— Hostaler[—cridà amb accentimperiós, corrent d'una banda a l'altra— hostelerl

Aquest es presentà tot atrafegat:— Dispenseu — digué al nou hoste

— però ara no puc estar per vós. Hau-reu d'esperar tanda com els demés ques'esperen.

— Oh, j3 me'n faig càrrec! Esticdisposat a esperar tant de temps comconvinga, que a mi rail no em bé d'uaahora ni de du=s. Jo estic ben descan-sat, en canvi qui ve rebentat-i necessi»ta menjar és el meu cavall..

— I, què em conteu a mil No l'hanportat a l'estable? doncs el mosso dequadra ja es cuidarà de donar-li elpinso.

— Oh, si no fos més que això! peròés que el meu cavall és molt senyor,ell té les seves costums i no hi ha quil'en tregui. Porta tantes hores de trotarque ell sí que es mereix que no se'lfaci espesar; per tant jo us prego queper l'amor de Déu Ii feu fer un parelld'ous ferrats com més aviat millor.

L'hostaler esclafí una riallada.— I ara! que us burleu de mi? Ous

ferrats un cavall?— Ous ferrats, ous ferrats! — res-

pongué amb la major formalitat el viat-ger. ho sé què hi ha en això que usfaci riure.

— No havia sentit dir mai que uncavall mengés ous ferrats.

— Doncs ara ho sabreu per un altravegada.

— Home... Ja és curiós això!

— Per tant no feu patir més la po-bra bèstia, que ja deu estar esperantel seu parell d'ous ferrats com cande-letes.

Aquest diàleg, sos ingut en veumolt alta pel viatger, havia picat la cu-riositat dels que dinaven, ija comença»ven a murmurar — i un cavall menjarous ferrats?.. vet-en aquí una de noval

A tot això l'hostaler, mogut per lacuriositat, havia donat ordre a la cuinaque es ferressin un parell d'ous pslcavall d'un viatger.

La sorpresa i la curiositat anavencreixent al punt, mentre el viatger espassejava pal menjador donant mos-tres d'impaciència.

— Aquí estan els ous! -- cridà l'hos-taler compareixent amb el plat a la mà.

— Doncs, porteu-los-hi immediata»ment, que el pobret ja seis deu co-mençar a menjar amb el pensament.

— Me'n vaig a veure-ho! — diu unviatger aixecant-se de taula.

— Jo també, diu un altre.— Vull veure una cosa que no he

vist mai, diu un tercer.I com res s'encomana tan de pres -a

com la curiositat, tots els que dinavenabandonen la taula i parteixen darre-ra l hostaler cap a l'estable.

Mentrestant el nostre home s'asseua taula triant el lloc que més li agrada.

Al cap d'una estoneta torna a com-parèixer l'hostaler amb aire consternati portant el plat a la mà.

— No sabeu què passa?— Què passa?— Que el vostre cavall no vol es

ous; ni se'ls ha mirat!No?.. Es estrany; tal vegada no

té gana ... Và, và, malaguanyats;porten-los, ja me'ls menjaré jo.

I amb la major flema del món va ferhonor al parell d'ous ferrats, davant del'estupefacció deis que tornats en sidel seu desencant, no sabien com pen-dre's la jugada que acabava de fer»se'ls.

Enfadar-se?.. Riure ?.. I van acabarper riure, que és el millor partit queen semblants casos es pot pr,ndre.

Page 4: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

film. CCXXIV - Ptg. 124

VIROLLT

CONTES POPULARS RUSSOSADÀPTATS PER JOAN G O L S AMB IL'LUSTRÀCIONS DF JOAN G. JUNCE DA

LA G LI I N E LI I EL(Continuació)

sant amb el tiberi que es faria petaramb els dotze crestailuts, i ve't ací quearrriben a la masia i el Camperol, sen»se baixar del carro, fa un xiulet alsgossos; surten rabents i la Guineu notingué ni temps d'acomiadar -se.Arrencà a córrer que les potes no litocaven a terra. En menys de cinc mi»nats ja era al seu cau. Prengué alè i vaposar-se a passar revista:

— Ulls meus] Què heu fet mentrecorria?

— Hem vigilat bé el camí perquèno ensopeguessis!

M A

Una vegada era un bon home quetenia una filla bonica i rossa com l'au

-bada que es deia Marfutka. 1 vet acíque el bon home volgué mullerar-sede bell nou per tal que quan haguésd'anar-se'n al bosc a cercar llenya obé a caçar, la Marfutka no tingués dequedar-se sola a la cabana. Un die, elbon home se'n va anar a mercat i vafer coneixença amb una vídua que te-nia dues filles més xiques que la Mar-futka; es varen emparaular per tal dcasar-se ben aviat i les convidà a passar una diada a la seva cabana perquèconeguessin la seva filla.

El diumenge següent, de matinada,

el bon home enganxà la troika (2) ianà a cercar la mare i les dues filles aciutat. Quan arribaren a la cabana, laMarfutka eixí tot seguit plena de cu"riositat per conèixer les que teniend'ésser les seves germanes i la sevasegona mare, i tan tos, les veié va có-rrer a petonejar-les i abraçar-les ambel cor ple de joia. Elles varen passarjornada prodigant falagueries i com-pliments a la Marfutka... i al vespre,quan hagueren marxat, s'adormí pen»sant amb les gràcies i gentileses de les

(1) Mariona.

(2) Carruatge estirat per tres cavalls.

— I vosaltres, les orelles?— Hem escoltat si els gossos s'a»

tansaven massa per advertir-t'hol— I vosaltres, les potes?— Hem corregut tant com hem po'

III

R F LI T

noves germanes i amb la bondat de laseva nova mare.

Al cap de quinze dies els dos vellsja eren casats i, tal com succeeix quasisempre, la mare i les filles havien can-

o_t

viat completament de caràcter enversla Marfutka. La vella no la deixavamai en pau i no tenia per ella més quereganys per qualsevol excusa.

— On va aquesta gandula! Més val-dria que fossis un xic més endreçadai neta i no pas tan ploramiques!

I no obstant, la Marfutka podia moltbé servir de model a les dues germa-nastres, car a més d'ésser molt formo-sa, era molt treballadora i modesta.Ella es llevava sempre a trenc d'alba,anava a cercar aigua a la mina, ence-nia el foc, escombrava, donava el men-jar al bestiar i s'esforçava en complau-re la seva marastra; suportava sempre

CAMPEROL

gut perquè no t'atrapessin els gossos!— I tu, la meva cua, què has fet?— Jo — féu la cua — em ficava en-

tre les teves potes perquè ensopegues»sis i caiguessis i els gossos t'atrapes-sin!

— Ah, traïdora! — cridà la Guineu.— Doncs ara rebràs el càstig que me'reixes! — i tragué la cua pel forat delcau a fora, i cridà: — Mengeu-vos-la,gossos!

Els gossos s"abreonaren a la cua, ia estirades tragueren la Guineu a fora,l'esbocinaren i se la varen menjar.

K A (1)

amb paciència tots els reganys, sem-pre injustos, que aquella li feia, i quanno podia més, cercava un reconet onasseure's i es consolava plorant silen-ciosament.

Les germanastres, amb l'exem-ple que de llur mare rebien, no feienmés que mortificar-la i insultar-la sem-pre que en tenien avinentesa. Es lleva-ven sempre ben tard, desarreglaven totel que ella havia endreçat, embrutaventot el que ella cavia netejat, i si algunavegada es posaven a treballar, era jaa mitja tarda quan ja quasi no quedavamés que una estoneta curta de claror.

El seu pare bé prou que compadiala pobra Marfutka, però no sabiacom intervenir en favor d'ella, car quimanava a la casa era la seva dona, ino cal dir que mai no li consentia quedonés el seu parer.

Les tres noies anaren creixent ambel temps i arribaren a l'edat de mari-dar-se. El pare desitjava per a les tresun bon encert en l'elecció, però la rna-rastra només ho desitjava per a lesseves dues filles. Però succeïa que aixícom la Marfutka, mentre anà creixentanaren augmentant les seves gràcies

Page 5: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

VIROLLT

Núm. CCXXIV - P),z. 125

com una recompensa que el bon Déuli enviava en premi als seus sofrimentsi a la seva bonesa, les dues germanas-tres, tant com més temps passava méscalamitats rebien de la natura. A laMarfutka se li va anar endolcint la veude tal manera, que els rossinyols d'a-quells boscos haurien canviat la sevade ben bona gana per la d'ella; la ca-bellera se li anà tornant sedosa, lluen

-ta i rossa, de tal faisó, que les gines»teres d'aquelles garrigues haurien do-nat tot l'or de la seva florida pel d'unsol dels seus cabells; el seu rostre, les

seves mans i braços, els seus peuets,eren blanquíssims i rosats com la flo-rida primaverenca d'un pomerar, iquan caminava pel bosc tot el seu cos

es movia cadenciosament com els xi-prers gronxolats per l'oreig de mig-dia.

Les dues germanastres es migravend'enveja cada vegada que els hi veniaal davant tot aquell bé de Déu de beu-tats, car a elles els cabells els hi ha»vien devingut roigs com l'argila delscamins entollats; la seva veu semblavael so de les canyes esquerdades; la co-lor de la pell era semblant al de lesolives a mig madurar i quan camina-ven semblaven una parella d'ànecs,car eren més garrelles que un pont.

Amb aquest contrast, no cal dirque no hi havia ni un jove en tota lacontrada que no hagués dit amoretesa la Marfutka i que no hagués esclafita riure davant de les dues germanas-tres. La marastra, naturalment, nova tardar gaire en adonar-se'n, i undia se li va ocórrer una idea perversa.

— Escolta, vell, — va dir al seu ma'ra, — eni sembla que mentre la Mcr-futka sigui fadrina no podrem pas ca-sar les més petites, car, com tu javeus, tothom vol primer la gran queles petites; així, doncs, hem de pre-ocupar-nos de desfer-nos d'ella el mésaviat possible i casar-la tot seguit.

— Molt bé! — va fer el vell.— Jo — continuà la vella —ja li tinc

buscat un nuvi; per tant, tu, demà, atrenc d'alba, enganxaràs la troika ite n'aniràs amb la Marfutka; però noet puc dir on l'has de portar fins el ma-teix moment de marxar.

I després s'adreçà a la noia, i Ii di-gué:

— I tu, filla meva, arranjaràs totesles teves coses en el teu bagulet i etvestiràs amb el teu millor vestit, cardemà has d'acompanyar el teu pare auna visita de gran importància.

Al dia següent la Marfutka es llevàabans d'eixir el sol, es rentà amb mol-ta cura, resà les seves oracions, donàels bons dies al pare i a la marastra,endreçà el poc que tenia al seu bagu-let i s'engalanà amb son millor vestit,de tal manera, que resultava una núviaformosíssima.

El vell ja havia enganxats els trescavalls a la troika i s'esperava al da-vant de la cabana quan eixí la vella,i digué:

— Home, espera't. Vas molt depressa! Abans que marxeu bé heu d'es-morzarl

El vell pensà: aQue és estrany queestigui tan generosa la vella, avui!»

Quan acabaven d'esmorzar, la velladigué al seu marit i a la Marfutka:

— Ja pots estar ben satisfeta, fillameva: T'he desposat amb el rei de l'Hi-vern. Es cert que no és pas un nuvijove, però bé sabeu prou que és riquís-sim i... en fi: Què més podies desitjar?

Ja veuràs tu com amb el temps arri?-a-ràs a estimar-lo bé prou.

Al bon vell li caigué la cullera queencara tenia a la mà, i amb l'esgarri-for patada als ulls mirà la seva dona,i suplicant li digué:

— Muller! Per Déu, sembla quet'hagis begut el seny!!...

— Es del tot inútil que protestis:tot està ja decidit i ja n'hi ha prou! Perventura, no és un nuvi ben ric? Ales-hores, de què diantre vos planyeu? Béprou sabeu que té tots els pins, totsels tells i tots els avets dels boscos iobagues coberts d'argent; què vols,doncs, que mai per mai li arribi amancar? Au; no tindreu pas de cami-nar molta estona: anireu tot dret pelcamí fins que es divideix en dos; ales-hores agafareu el de la dreta i us en-dinsareu pel bosc, a través del qualcaminareu dues a tres llegües fins quetrobareu un vern altíssim: Al peu delmateix hi deixaràs la Marfutka. Ja potsfixar-te bé en el lloc que et dic, cardemà hauràs d'anar a fer una visita ala nou-maridada per veure com li pro-varà el nou estat. Apa, marxeu i noperdeu temps.

Aquell hivern era terriblement fred.Tota la terra era coberta per la blancamortalla de la neu; les branques delsarbrissons es doblegaven sota el pesde la gebrada i tots els ocellics queienmorts tantost provaven d'aixecar elvol per fugir d'aquelles horrors. Elpobre vell, desesperat, acomodà a daltde la troika l'equipatge de la seva fi llai li va donar la seva pellissa perquès'abrigués bé, i, per fi, es posaren en

camí.Quan arribaren al bosc anaren in-

ternant-s'hi. Era aquest un bosc fron-

¡Continuarà)

Page 6: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

MÉS VAL ENGINY QUE FORÇA

Si dieu a algú que quasi és tan fàcilaixecar una ampolla amb una pallacom amb la mà, amb tot i que és unacosa certa, es creurà que li voleu pren-dre el pèl.

Veus ací la solució: S'a-gafa una palla que no sigui

• `j6 esquerdada, es doblega enforma d'angle agut de costats

.45 desiguals 1 s'introdueix pelvèrtexdins del'ampolla.Aga-fant la palla pel costat quedeu sobresortir de la boca del'ampolla, s'aixecarà aquesta ambmolta facilitat.

MOTS CREUATS

EL DIBUIX REVELADOR

30,^^ d

25 2`^

.zo

•19ti.

t2 it

? I^ tó

• •g

•B

cok só i St'51Z3

bS 60 57

-" _6 .53

^^ 55 'S4

N.° 322 — Maria Llonch

NOCTAMBULS.

N.° 324 — Adolf Pujades

t̂ :.A v 7 ^ ^ •í^ñ n ,t

N.° 321 Antoni Llop N.° 323 — Daniel Marí

Núm. CCXXIV — Pàg. 126

VTROLRT

LIL'IIIUIIIU1)JtCIiLwI[

Unint els punts per ordre de nume-ració, sempre en línia recta, obtindreuun dibuix insospitat.

EL NINOT PENJATUn joc que ningú s'atrevirà a rea-

litzar si no troba la manera de posar-lo en pràctica amb bon èxit i que ésfacilíssim, és el de penjar al sostre unninot de paper lligat a un fil, senseque s'utilitzi escala ni martell ni clauper realitzar-ho.

`Jeus ací la solució: Es posa unaxinxeta de les que s'u`ilitzen en el di..buix, a la qual hi ha subjectat el fil d'onpenja el ninot, sobre una moneda dedeu cèntims. Moneda i xinxeta s'em-boliquen en un paper, procurant quesurti per un cos'at la punta de la xin-xeta i per l'a'tre el fil d'on penja el ni-not. Després, amb tota la força possi-b'e, es ja la moneda el sostre onquedarà clavada si l'heu tirat amb en-encert.

JEROGLÍFIC

IE

Horitzontalmen': 1 Color; 5 Entreel cap i el cos; 6 Per S. Joan; 8 En elcarrer mal empedrat; 9 Al revés d'ado-bar; 11 Súbdit de Rússia.

Verticalment: 1 Per posar -hi coses;2 Animal que es menja les ovelles; 3En les esglésies; 4 De la música; 6 Enles verduleres dels mercats; 7 Per obrirla porta; 10 Tractament d'amistat.

La primera màquina d'escombrar iregar carrers, fu:rcionà a Londres l'any1890. Era la Hercules street cleaninginachine o Màquina Hèrcules d'escom-brar carrers. Era de tres rodes i el ras-pall cilíndric d'escombrar tenia la po'sitió inclinada de les màquines actualsoferint així en conju.it un aspecte moltsemblant. Aquestes màquines d'escom-brar eren dividides en dues categories:Les petites que funcionaven arrossega-des per un o dos homes i les grossesque eren posades en moviment per laforca d'un o dos cavalls.

FULLS D'ENCICLOPÉDIA

De compassos n'hi ha de moltesmenes: Hi ha el compàs de quatre; e1compàs d'espera i el com pas...sa eltemps!.. El compàs de quatre, és elque usen més de quatre músics, elcompàs d'espera, de vegades és Pere ide vegades és Pau, el com pas...sa eltemps! és una exclamació usual queserveix per demostrar la velocitat queporta. aquest senyor que se'n diu eltemps i que amb ot i passar tan depressa, no acaba de passar mai.

Hi ha també un objecte, general..ment de metall, que en diuen compàsi que s'usa especialment en el dibuixlineal i geomètric. Aquest ,aparell té laforma d'unes cames de persona granque s'ha descuidat el cos.

Aquestes cames es passegen persobre el paper fent unes grana gamba-des i prenen desficiosament mides acíi després allà fins que el tanquen dinsde la capsa. El més terrible que li potpassar a un músic, és perdre el com-pàs. El músic que perd el compàs totseguit desafina .

El compàs tant en la música comen els demés ordres de la vida, repre-senta la mesura, la disciplina i el sen-tit comú. Sense compàs no és possiblel'harmonia. Això no vol dir en cap cas,que el compàs tiranitzí el músic obli-gant-lo a tocar d'una manera freda isense sent ment. Dintre de la discipli-na del compàs hi ha prou espai perque hi càpiga tot l'art i l'expressióqui el músic executadDr vulgui enca-bir-hi.

E s directors d'orquestra, portéh elcompàs amb la batuta, en canvi, elsarquitectes el porten en la capsa en-coixinada expressa per aquestobjec'.e.

SALOMÒNIC

La naturalesa exigeix que treballemfins al cansanci, abans de recompen-sar-nos amb el son reparador i la ganaque no tenen mai els ociosos. La na-turalesa reserva aquests donatius pelsseus infadigables operaris com a pro-pina del seu salant. — O. S. MAenax

Page 7: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

Fig. TI.

iI

VIROLET

Aquestes margarites fetes ambcinta, fan molt bon efecte i tenen m31-tes aplicacions. En aquest vestidet denena hi fan força bonic.

Són fetes amb cinta que ja venenamb ondes.

Es tallen trossos de cinta que hientrin unes 10 ò 12 ondes com el mo-del 1. Es reuneixen per medi d'unacostura els dos extrems, després espassa un fil per cada onda arrugant-loi fent que qu_din totes juntes.

UN CASTIG PINTORESC

Malgrat les lleis de prohibició, el nom-bre d'alcohòlics augmenta als Estats

Units i el pitjor del cas, és que aquestsalcohòlics són pitjor que els d'abanscar absorbeixen un alcohol industrial

que malmet ràpidament llur salut.Per combatre els contrabandistes i

els alcoholitzats, les autoritats de Orne..ha acaben d'inventar'un càstig moltoriginal.

Tot alcoholitzat que hom arreplega,és empresonat tot segu?t. Resta em-presonat sense beure ni menjar res

Es cus amb un punt dissimulat peldarrera de la flor entre cada pètal perapuntar-los i igualar-los. D'aquestamanera, la flor es manten ben plana

(fig. II1).Amb la fig. IV es veu la margari-

ta acabada. Perquè ressalti més, espot fer amb cotó de brodar, groc o delmateix color, un top o uns nusets almig de la margarita.

TALLARETA

fins que li ha pgssat ]'estat d'embria-guesa.

Després, li fan engolir dos litresd'aigua i l'enfunden entre dos anunciscom els que porten els homes-sand-wich, els quals contenen màximes en-ti- alcohòliques.

Amb aquest equipatge, el nostrehome es obligat de recórrer els princi-pals carrers degudament acompanyatper un policia. Aquesta passejada esrepeteix durant uns quants dies.

Sembla que la pràctica d'aquestcàstig original, ha motivat la disminu-ció d'alcoholitzats a Omaha.

Beethoven indubtablement vencéels demés compositors en fidelitat pa-cient i persistent aplicació. Difícilmentes trobaria en la seva música una líniaque no l'hagués compost i corretgitalmenys dotze vegades La seva màxi-ma predilecta era: =Encara no s'hanaixecat les tanques que diguin al talenti a l'habilitat: d'ací no passareu».

Núm. CCXXIV--Pág. 127

JEROGLIFIC

r1ILA INFLUÉNCIA DELS PERFUMS

Jacint Trucida distingit metge por-tuguès, catedràtic de la Universitat deCoïmbra, ha estudiat profundament lespropietats dels perfums i els seus efec-tes en els homes.

Gràcies a les experiències que ellha fet amb persones de bona voluntat,ha descobert que la violeta, predisposaa la simpatia i a l'entendriment, que elgerani fa tornar audaciós e imprudent,que tot sovint és una mateixa cosa; lamenta fa tornar hàbil en els negocis -els comerciants deuen beure molt pip-permint!— que I'oppoponax fa tornarboig, que la verbena desenrotlla elgust per les belles arts i que el mescproporciona alegria.

Si els perfumistes que han d'ensu-mar tots els perfums alhora reben lainfluència pronosticada pel senyor Tru-cida, no cal dir el galimatíes que se'lsespera!..

LABERINTE

En mig d'aquest embo'ic de ratllescal trobar una silueta.

Cal que els infants sàpiguen quehan vingut al món per a progressar ivèncer, per l'èxit i no Fel fracàs, carningú ve al món fatalment predestinata l'infortuni.

Solucions al número passatJeroglífic: Colorí.Jeroglífic: Romansos.Rodolins incomplets: Li ha portat

un ganivet. L'esmolet el va esmolant.Sols el mànec Ii ha quedat.

PEIX A. LES NENES

'v

N.° 325 — Anton Burgués N.° 326 — Josep Lleonart N.° 327 — Andreu Gamboa N.° 328 — Miquel Solà

Redacció i Administració: Cardenal Casañas, 4Imprempta: Carrer de Muntaner, 2 4, interior

Page 8: Any Cènti. 1, A O A L L 1 N A · Des de la proa no es veia pas la popa del vaixell. Amb tot i les precaucions (no se sa encara ara com va ésser) una horrible sotragada va sorprendre

Núm. CCXXIV .— FA S. 128

VIROLET

(Continuació)

per CASTANYS

fUll pau^^

19

)\Zti5

1 i 2 Al tercer dia de romandre a la selva, en Pauet va començar a sen-tir uns vius desitjos de tornar a casa seva. Era la nostàlgia. I, contra la vo-luntat del gos llop, un dia en Pauet, avorrit de la selva, va empendre el ca-mí de ciutat. Les bèsties, que ja li havien agafat simpatia, en veure que lesabandonava, corregueren a donar-ne part ai lleó.

-- 3 En saber-ho aquest va indignarse-r^ i va resoldrŠtraslládar. se immediatament v_ ,

a ciutat per vencer el Paue t Inés x ramb ells o bèdse fi `. t aJ ' ciutat.

' 1 1 4 Els animals de més pes — tols com• ({' i l'elefant, 1'hipopòíam, el taur silvestre.

l'ós, etc — fóren els que decidiren acom-

• ¿O/AT^C\

panyar el lleó.5 L'entrada a ciutat va és-.

ser triomfa]. Els vianants fugi-U: ren astorats en totes direccions,

procurantcadascú arribar a casaper tancar-se i barrar-se. L'urbà

encarregat que tot seguís amb orare, va llençar el bastó curt i deixà que la circulació anés com volgués, car al costatd'aquella invasió no era de témer el tren de les Planes. En menys de cinc minuts, els animals salvatges quedaren amosde la situació.

(Acabarà)