Any 28

238el co

rQuants tipus de

FUNCIONARISn’hi han ?

Butlletí de la Secció Sindical de CCOO de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.Any 28. Núm 238. març 2016

Edita:CCOO Ajuntament Mollet del Vallés

Pl. Major, 1 5è pis Edifici Administratiu08100 Mollet del Vallès (Barcelona)Tel. 93 5719515 ext.9653 Fax 93 4920576a/e: ccoo@molletvalles.catweb: www.ccoomdv.cat

Consell de redacció:Xavier Ros, David Puigdomènech, Àngelo Marí.

Disseny i maquetació:Àngelo Marí

Col·laboren en aquest número:Xavi Ros, Antonio Escribano, Pepín Villarrazo; Lluisa Gonzalez, Jordi Sanz, David Montejo, Anna B. Ródenas, Angelinux, Susana Royo, Guillermo Asián, Gustavo Vidal, Olga Bernabé, Cinta Aixendri, Corccoojonero, Vanesa Fernandez.

© CCOO Ajuntament Mollet del Vallés

CCOO Ajuntament Mollet del Vallès informa de que l’opinió manifestada als articles signats és responsabilitat exclusiva dels seus autors i no té perquè coincidir amb la d’aquesta publicació. D’altra banda, les imatges que il·lustren aquest butlletí, així com els seus textos, són obra de cada autor dels mateixos i de firmes col·laboradores. La resta estan generalment extrets de GOOGLE amb afany divulgatiu i degut al caràcter cultural dels seus continguts, les sig-natures dels seus autors sempre apareixen, si així hi consten. Si algú se sent envaït, pot contactar amb l’equip de redacció del corccoo mijançant el correu electrònic ccoo@molletvalles.cat, per a procedir a la immediata retirada si s’escau. De la mateixa manera, qualsevol tipus d’informació requerida sobre altres aspectes del contingut d’aquest butlletí només serà atesa mitjançant resposta personal de l’autor al correu enviat pel sol·licitant.

3 EDITORIAL

5 HEM DE SABER

11 LA TRIBUNA

16 LA REFLEXIÓ

17 VIDA I SALUT

19 OCI I CULTURA

23 L’ENTREVISTA

SUMARI

E n qualsevol publicació trobareu la mateixa informació.ls funcionaris es divideixen entre funcionaris de carrera i funcionaris interins. Tot i

així, i dintre dels treballadors de la funció pública, trobem contractats laborals i eventuals.

També trobem, i amb tota claredat, quins són els procediments i requisits per accedir a la funció publica.

Com podeu comprovar tot és molt clar, nítid, transparent i ordenat.

Però s’ajusta la realitat publicada amb la realitat quotidiana?

No diré que no s’ajusti, però sí que és evident que ens trobem amb fortes distorsions, que segons cada administració sigui local, autonòmica o central, tenen una major o menor intensitat. Intensitat no deguda al tipus d’administració. El grau d’intensitat es vincula al tarannà i formes de fer d’aquells, que gràcies a un mandat democràtic, governen l’adminis-tració corresponent. Intensitat, i perquè no dir-ho, de la que són corresponsables l’oposició política, les forces sindicals, els funcionaris i els mateixos ciutadans.

Quina és la realitat?

En la realitat quotidiana de les diferents administracions ens trobem amb tres tipus de funcionaris:

Els militants i simpatitzants del partit que governa i que són els beneficiats, generalment via complements, ascens en la carrera professional, etc.

Els políticament contraris. Aquests són marginats, independent-ment de la seva vàlua professional.

Els indiferents. No hi participen ni dels beneficis ni de la mar-ginació.

Si a aquesta realitat li sumem les distorsions que es produeixen en les formes d’accés a la funció pública, ens trobem que allò que semblava tant clar, nítid, transparent i ordenat, se’ns trans-forma en quelcom fosc, opac i arbitrari.

el cor EDITORIALQUANTS TIPUSDE FUNCIONARISN’HI HAN?

3

el corEDITORIAL

Quins efectes produeix aquesta realitat?

L’administració pública, la de tots els ciutadans, corre el risc de convertir-se en “el cortijo” del partit del govern.

- Que el paper dels funcionaris, com un dels garants, del bon funcionament democràtic de l’administració, es vegi greument afectat.

- Que allò que permet a l’administració pública de gaudir de bons professionals, basant-se l’accés en els conceptes de capacitat, igualtat i mèrits, es substitueixi per membres del partit obedients i capacitats per de-mostrar.

- Que els funcionaris situats en els grups B i C, sent conscients que la seva vàlua professional no és valo-rada, es desmotivin. Que es converteixin en el que popularment i de forma despectiva, s’anomena “fun-cionaris”.

Què podem fer?

Des de la nostra Secció Sindical realitzem un esforç

constant per tal d’evitar aques-ta situació i els seus efectes, i és per això que de forma contínua i permanent exigim que les Meses de ne-gociació siguin

per a la negociació. Participar en els tribunals de se-lecció (qüestió reconeguda en l’actual Acord de con-dicions i que s’incompleix de forma sistemàtica), que s’informi dels processos selectius, que s’informi dels plans de formació i de les formacions individuals, que se’ns traslladi la informació de noves contractacions, els decrets, etc.

Malauradament podríem fer una llarga llista d’incom-pliments per part del govern municipal.

Uns incompliments que fa del nostre ajuntament, un ajuntament opac.

Aquesta és una tasca feixuga i no apreciada, o fins i tot, considerada poc important o interessant per una part dels mateixos funcionaris i, també, per part d’al-guna força sindical. Funcionaris més preocupats per assolir augments salarials, complements, requalifica-ció del seu lloc de treball o assolir noves contraparti-des de caràcter social.

És evident que l’esmentat anteriorment és important i bàsic.

Però... quin tipus d’administració vo-lem?

Fins i tot i amb un plantejament de caràcter més egois-ta...Quants de nosaltres el dia d’avui estaríem treballant a l’Ajuntament si no s’hagués lluitat perquè els siste-mes d’accés a la funció pública respectessin la màxima d’igualtat, capacitat i mèrits?

4

Xavier Ros Gómez és Secretari General de la Secció Sindical de CCOO de l’Ajuntament de Mollet del Vallés i membre del consell de redacció del corccoo.

el cor

El Portal de la Transparència, és l’instrument bàsic i general per facilitar a la ciutadania la informació de forma integrada. Aquest Portal es configura com una plataforma electrònica de publicitat a internet, que permet l’accés a

tota la informació disponible.

En el cas del nostre Ajuntament, aquest Por-tal de la Transparència, ho trobareu a https://transparencia.molletvalles.cat /

En realitat , la situació de desconfiança de la gent ha arribat a extrems tan importants que ha calgut legislar, i aquest és el seu real sentit.

De fet la lei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern es marca com a object iu recuperar la confiança de la ciutadania per mitjà d’una Administració més transparent en la presa de decisions i en el recorregut dels diners pú-blics i consolidant el dret d’accés a la informa-ció com un dret subject iu dels ciutadans que només podrà ser restringit quan s’afect i als drets i interessos expressament previstos per la Llei, com ara a la int imitat personal.

A. Escribano

EL PORTAL DE LA TRANSPARÈNCIA

FORMACIÓ Hem de SABER

I n f o r m a c i ós i n d i c a l i l a b o r a l

5

Des de principi del mes de Gener, les administracions de la Generalitat de Catalunya, i per tant els ajuntaments, han posat en marxa, per requeriment legal, el que s’anomena Portal de la Transparència.I què és això? Per què ha sortit?

5

el cor

NOTÍCIES

VOLS PARTICIPAR ENEL CORCCOO?

ENVIAN’S UN EMAIL A:CCOO@MOLLETVALLES.CAT

AMB LA TEVA PROPOSTA, ARTICLE, O IDEA QUE VULGUIS PUBLICAR O SUGGERIR.L’EQUIP DE REDACCIÓ ES POSARÀ ENCONTACTE AMB TU PER CONCRETAR

ELS DETALLS 6

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat un informe jurídic sobre les impli-cacions jurídiques per als treballadors públics que hagin d’executar les instruccions dels seus comandaments –del govern de la Generalitat o del Parlament del Catalunya– en el procés de const itució de la República de Catalunya.

La conclusió principal és que aquesta actuació dels funcionaris no const ituirà delicte en cap cas.

L’informe estudia tots els il·lícits penals que podrien tenir algun t ipus d’incidència en l’ac-tuació dels treballadors públics catalans: pre-varicació, resolució arbitrària, abandonament de dest inació, omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d’auxili,

rebel·lió, sedició, traïció i delictes contra la pau o la independència de l’estat i incompli-ment en l’execució de resolucions del Tribunal Const itucional espanyol.

Prevaricació

En el detall, l’informe dedica un apartat a la prevaricació. En el cas de normes i instruccions del parlament o del govern que precisin i con-cret in la norma a aplicar, desapareixeran els elements bàsics d’aquest t ipus penal, com ara l’arbitrarietat i la intencionalitat , perquè l’ac-tuació dels treballadors públics s’empararà en una norma. Això mateix passaria en la supo-sada omissió del deure de perseguir delictes.

(segueix)

Les conseqüències legals de la desconnexió per als funcionaris, analitzades en un informe.L’ANC presenta un document que analitza els possibles delictes de prevaricació, desobediència, denegació d’auxili, rebel·lió, sedició i traïció

el cor

7

Desobediència

En el cas de desobediència o denegació d’auxi-l i, el fet que existeixi un mandat exprés sobre una conducta i que aquesta ordre sigui clara-ment notif icada al qui té l’obligació de com-plir -la –és a dir, que no es tract i d’una ordre genèrica– són alguns dels elements que fan preveure que els treballadors públics no es po-dran trobar amb ordres contradictòries, con-cretes i individualment notif icades.

Rebel·lió i sedició

La rebel·lió i la sedició són dos delictes que tenen la violència com un dels fets essencials i, per tant, cap de les actuacions dels treballa-dors públics en execució d’ordres del govern o del parlament no implicaria cometre aquests delictes.

Incompliment de resolucions o sentències

Finalment, quant al possible incompliment en l’execució de resolucions del Tribunal Const i-tucional espanyol, es requeriria la notif icació individualitzada prèvia i pels conductes legals a la persona en concret, i no pas una notif ica-ció genèrica.

L’estudi adverteix que, tot i concloure que no hi hauria delictes, no vol dir que els òrgans corresponents de l’estat espanyol no puguin in-coar diligències prèvies penals, com a mitjà de pressió i per mirar de suscitar dubtes i por en-tre els actors de la societat catalana favorables a la construcció d’un nou estat independent.

Per aquest motiu, l’ANC considera que és total-ment necessari que funcionaris i autoritats co-neguin amb profunditat els elements dels delictes que els poden imputar, i que són analitzats en aquest informe, per tal que actuïn amb tota ll ibertat i no atemorits per una estratègia d’estat.

Font: diari dig ital Vilaweb el 26/02 de 2016

Les conseqüències legals de la desconnexió per als funcionaris, analitzades en un informe.

BUSCA’NS A:

També som al

FACEBOOK

www.facebook.com/corccoo

www.facebook.com/ccooajuntament .

molletdelvalles

8

el cor

Article 48. Permisos dels funcionaris públics. Els funcionaris públics tenen els permisos següents:

- Pel fet de ser necessari atendre la cura d’un fami-l iar de primer grau, el funcionari té dret a sol·li-citar una reducció de f ins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retr ibuït , per raons de malalt ia molt greu i pel termini màxim d’un mes.

- Si hi ha més d’un t itular d’aquest dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d’aquesta reducció es pot prorratejar entre ells, respectant en tot cas el termini màxim d’un mes.

Article 49. Permisos per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, per raó de violèn-cia de gènere i per a les víctimes de terrorisme i els seus familiars directes.

- Permís per cura d’un f i l l menor afectat per càn-cer o una altra malalt ia greu: el funcionari, sempre que tots dos progenitors, adoptants, guardadors amb f inalitats d’adopció o acollidors de caràcter permanent treballin, té dret a una reducció de la jornada de treball almenys de la meitat de la du-rada d’aquella, i percep les retr ibucions íntegres amb càrrec als pressupostos de l’òrgan o l’ent itat on hagi prestat els seus serveis, per a la cura, du-rant l’hospitalització i el tractament continuat, del f i l l menor d’edat afectat per càncer (tumors ma-lignes, melanomes o carcinomes) o per qualsevol altra malalt ia greu que impliqui un ingrés hospita-lari de llarga durada i requereixi la necessitat de la seva cura directa, cont ínua i permanent acreditada

per l’informe del servei públic de salut o òrgan ad-ministrat iu sanitari de la comunitat autònoma o, si s’escau, de l’ent itat sanitària concertada correspo-nent i, com a màxim, f ins que el menor compleixi els 18 anys.

Quan concorrin en tots dos progenitors, adoptants, guardadors amb f inalitats d’adopció o acollidors de caràcter permanent, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís o, si s’escau, puguin tenir la condició de beneficiaris de la prestació que esta-bleix per a aquesta f inalitat el règim de la Segu-retat Social que els sigui aplicable, el funcionari té dret a la percepció de les retr ibucions íntegres durant el temps que duri la reducció de la seva jornada de treball, sempre que l’altre progenitor, adoptant o acollidor de caràcter preadoptiu o per-manent, sense perjudici del dret a la reducció de jornada que li correspongui, no cobri les seves re-tr ibucions íntegres en virtut d’aquest permís o com a beneficiari de la prestació que estableix per a aquesta f inalitat el règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable. En cas contrari, només es té dret a la reducció de jornada, amb la consegüent reducció de retr ibucions.

Així mateix, en el supòsit que tots dos prest in ser-veis en el mateix òrgan o ent itat , aquesta pot l imi-tar el seu exercici simultani per raons fundades en el funcionament correcte del servei.

S’estableixen per reglament les condicions i els su-pòsits en què aquesta reducció de jornada es pot acumular en jornades completes.

Permisos de conciliació no recollits a l’Acord decondicions.El passat 31 d’octubre es va publicar RD legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, per al qual s’apro-va el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. En aquest RD legislatiu 5/2015, es recullen entre d’altres, els següents permisos que actualment no els tenim incorporats a l’Acord de condicions però que com són normatius, són d’aplicació. I per tant en podem gaudir.

També som al

FACEBOOK NOTÍCIES

el cor

El dijous 3 de març del 2016 ha t ingut lloc a la seu de CCOO a Barcelona una Conferència de Dones i Homes rememorant el 25è aniversari de la primera Conferència d’Homes i Dones del sin-dicat, feta el 9 de maig de 1991.

Amb el lema #feminitzantCCOO , CCOO ha volgut obrir un debat sobre tres eixos: acció i prioritats sindicals en clau de gènere; part icipa-ció i conciliació, i presència de les dones al sin-dicat i al centre de treball.

Fruit d’un procés iniciat al gener i obert a l’af i-l iació, la reunió, amb presència de més de 300 persones, tenia per object iu analitzar l’evolució de l’organització des de la primera Conferència, dibuixar les línies estratègiques de futur (treball del Comitè de Dones i de l’Assemblea sindical oberta (ASO)), i concretar propostes per al XI Congrés del sindicat.

Celebrada la Conferència de Dones i Homes amb el lema #feminitzantCCOO

T’has perdut algún corccoo?Vols llegir publicacions

anteriors?

L’acte va ser el passat dijous 3 de març del 2016 a la seu del sindicat a Barcelona

NOTÍCIES

9

el corccoo online a

ISSUUissuu.com/ccoomdv

La recuperació econòmica és un miratge que té un impacte diferent per a dones i per a homes. A Catalunya creix la inactivitat per a les dones respecte de l’any anterior, majori-tàriament per atendre necessitats de cura, criança i dependència.

En canvi, la taxa d’ocupació no creix i quan ho fa és per un tipus d’ocupació precària amb contractes a temps parcial, temporals i amb jornades irregulars, amb especial impacte en la qualitat de vida i la salut de les dones.

Les dones tenim cada vegada menys temps per guanyar el mateix, tenim menors ingres-sos per salari, un poder adquisitiu inferior, ens promocionem menys a les empreses i ens costa molt assolir la paritat en àmbits masculinitzats i en llocs més ben valorats. La bretxa, tant en els salaris com en les pres-tacions per atur o pensions, és cada vegada més gran.

La taxa d’atur masculí minva lleugerament, però la taxa d’atur per a les dones augmen-ta. La majoria de les persones aturades de llarga durada són dones i també la majoria de les persones de 45 a 60 anys que, arran d’aquesta situació, decideixen cercar la seva primera feina.

La negociació col·lectiva és la via per poder aconseguir millors condicions laborals per a homes i per a dones, i CCOO està fent un pas endavant prioritzant en les meses de nego-ciació l’eradicació de la bretxa salarial i el combat envers la violència masclista, l’asset-jament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

La violència masclista té una dimensió alar-mant en tots els àmbits, especialment la que genera assassinats. En l’àmbit laboral les dones tenen dificultats per fer visible l’assetjament sexual i per raó de sexe, i els pressupostos que es dediquen a les políti-ques públiques d’igualtat cada vegada són menors i insuficients.

Amb la crisi europea de persones refugiades tornem a constatar l’impacte, entre d’altres, que tenen els desplaçaments en dones i nenes i que suposen el patiment de vexaci-ons, agressions físiques, abusos sexuals i violacions, o risc de ser traficades amb fins d’explotació sexual.

Des de CCOO, aquest 8 de Març exigim:1. Que el Govern de la Generalitat desenvolupi la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, polítiques actives d’ocupació amb impacte de gènere, així com el ple desple-gament de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i recursos humans i econòmics.

2. Polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere i incentivar les empreses petites i mitjanes per al desplegament de mesures i plans d’igualtat.

3. La creació d’un sistema integral a Catalunya, fent xarxa amb els recursos i serveis locals i comarcals, de protecció i seguiment a les dones que pateixen violència mas-clista per part de parelles o exparelles encara que no cursin denúncies.

4. Dotar de personal format i especialitzat en gènere la Inspecció de Treball, que ha de realitzar actuacions d’ofici per detectar i identificar no-aplicacions i discriminaci-ons sobretot en professions feminitzades.

5. Exigim que el Govern de l’Estat dediqui els pressupostos necessaris en la lluita contra la violència masclista.

6. Pressupostos de l’Estat per garantir els serveis púbics d’atenció social i depen-dència.

7. Obligació per al permís de paternitat que recull la Llei 3/2007 i dotació de parti-des pressupostàries.

8. Que es despleguin els jutjats especialitzats en violència contra les dones amb personal format i capacitat.

9. La urgent adopció d’un pla de seguretat per a les persones desplaçades, refugia-des i demandants d’asil, seguint les recomanacions de l’ONU.

PROU desigualtats, bretxes i pobresa

10

el cor

l a TRIBUNAENTRE SINGLES, ”SOÑÁBAMOS”

David Montejo és pare, educador social i escriptor de cap de setmana.Autor del blog «futbolitis terminal: cuentos para amantes y detractores del fútbol»

Él, single (ahora se llama así) empedernido y yo, “new single” (¿deberíamos llamar así a los nuevos sol-

teros forzosos?) unidos por una extraña adolescencia en común regada de múltiples aventuras y anécdotas. Hacía meses que no conversábamos. Nuestra charla no fluyó para el pasado sino más bien para el futuro.

De repente, dos cuarentones de clase media empeza-ron a pensar en nuevas opciones de futuro, en disper-sas vocaciones de trabajo, en insólitos lugares comu-nes de vida .,.. imaginamos una nueva vida en una gran casa de pueblo con varias familias compartiendo un espacio, en un jardín poblado de bonitas flores rodeado de un huerto frondoso que alimentara sin problemas a los ocupantes del feliz espacio, de una noche relajada enfrente de la chimenea con cuentos divertidos para los pequeños primero y picantes para los adultos después, en un trabajo compartido harmó-nico y feliz, en una convivencia dónde la educación hacia los pequeños era compartida y consensuada, en espacios educativos organizados por las madres

Mi amigo Luís me vino a visitar hoy a casa. Distraídos to-mamos unas cuantas copas de vermut del Guinardó (el de la bodega de siempre), unas cañitas y un delicioso vino para acompañar los penosos espaguetis que preparé para el evento. Sin darnos cuenta empezamos a hablar sobre el estado de nuestras vidas y sobre nuestros proyectos de fu-turo.

11

l a TRIBUNA el cor

y padres, en momentos de ocio adulto no-vedoso organizados por los más vánda-los y en una estructura igualitaria dón-de ninguna familia podría anteponer su proyecto personal por encima de las demás.

Soñamos con una gran familia comunitaria que podría convivir unida, coexistir en una dinámica pluri - celular capaz de

resguardarse de las tormentas

ajenas y de reforzarse ante las ad-

versidades, de compar-tir una vi-

sión social dinámica y justa a la vez que apro-vecharse de los escuetos vericuetos del sistema imperante, de vanagloriarse de una dinámica alternativa mientras se opondría a una visión del mundo fraguada en el liberalismo, la fa-milia nuclear unida, la posesión de bienes de consumo como bien mayor y la confusión en-tre libertad individual y el egoísmo desmedido.

Soñamos entre copas y patatas bravas sabedo-res que hablábamos entre risas y anhelos ebrios. Nos prometimos, en el momento de catarsis, po-nernos manos a la obra buscando casa y fami-lias dispuestas a compartir nuestros sueños.

Sin embargo, cuando Luís se marchó de casa, y observé la sonrisa de mi hijo tuve las mismas du-das que siempre me acompañaron y hechizaron:

¿será que nuestros hijos se adaptarían a una vida comunitaria en el mismo hogar tan dueños como son a día de hoy de su propio espacio?

¿será que yo mismo conseguiría digerir diversas opciones educativas en una misma vida cotidia-na?

¿será que diversas familias conseguiríamos con-sensuar una vida en común plena que respetara al individuo frente al grupo?

“Fet i fet”, como dirían en Vic tan sólo hablamos del poder del ser humano para enfrentarse a su esclavizador. Unidos somos más fuertes; se mire como se mire.

D. Montejo

La Tribuna és un espai obert a tothom per a expressar lliurament tot pensament, idea o creació que es vulgui compartir sigui quin sigui el seu format respectant la diversitat d’opinió i evitant fer ús de l’insult.Envia’ns els teus articles i creacions a ccoo@molletvalles.cat o a través del nostre correu intern del facebook.

12

el cor

13

Li diuen democràcia,...

PERÒ HO ÉS?Senzillament, NO.

Els que èren joves als 70, van viure la transició po-lít ica orquestrada, condicionada i acceptada com un mal menor davant la por, amb l’esperança de recuperar somnis de ll ibertat perduts. Després, els que eren joves als 80, van viure un “boom” de pe-t ites l l ibertats, que arribats els 90 van veure com la norma i la legalitat les l imitava subtilment. En-cara que alguns ho neguin, va ser una estratègia d’abandó progressiu pels guanyadors a les urnes de qualsevol vest ig i d’ideologia que pugués entorpir el desenvolupament obert del capitalisme ideològic al nostre modus vivendi.

Per aixó, cada vegada que llegeixo o escolto a qual-sevol polít ic, presidenciable o no, la frase: “un pre-sident ha de representar la totalitat dels ciutadans d’aquest país“, no deixa de sorprendre’m com som capaços de creure’ns la gran mentida sense pensar ni un moment en el fracàs del nostre sistema de-mocràt ic pel que fa a la representat ivitat .

És una mentida senzil lament perquè és impossible.

En una democràcia com la nostra, després d’unes eleccions, acostuma a passar que un part it , amb majoria absoluta o amb pactes amb socis, gover-narà per sobre dels altres, aplicant el rodet de la seva visió del món que guiarà la seva manera de fer. Per tant, no representarà a aquells que veuen el món i la societat d’una altra manera, i en qualsevol cas, el president i el seu equip de govern, ens “ges-t ionarà“ a la totalitat dels ciutadans en tant que les seves accions i decisions ens afectaran a tots i totes, però no ens representarà.

I si no ho deixo clar o teniu dubtes, m’explico ...

Ningú pot negar que les visions del món per part de la dreta o l’esquerra són diametralment opo-sades. Negar-ho no és ignorància, sinó més aviat pretendre enganyar, manipular o, com a mínim, és d’una hipocresia sublime. Els que tenim una vi-sió del món amb necessitat de més just ícia social i solidaritat , per exemple, tenim molt clar que és pròpia d’opcions polít iques d’esquerra i no pas de dretes (sí, és el nostre patrimoni encara que la dre-ta ens vulgui enganyar dient el contrari), i com que sabem que “l’anell guanyador” imposarà el seu poder sobre els altres, som conscients que és del tot impossible que la dreta guanyadora ens pugui representar en un sistema polít ic i electoral amb majories absolutes, pactes surrealistes i vots“út ils”, com el nostre. I viceversa.

Per tant, trobo inapropiat i, f ins i tot , agossa-rat anomenar al nostre sis -tema polít ic com a democràt ic i re-presentat iu. I com que sóc conscient de que les opcions polít iques de dretes, ni s u c c e d a n i s d i s f r e s s a t s , em represen- ten, visc en el que anome- nen “la l luita de la classe treba-l ladora”, allò abominable que molts joves i no tant joves t it l len “d’arcaic”, “juràssic”, “fracassat”, o al-t res bejanades per l’est i l, ja que es troben inmersos

El Corccoojonero

“Li diuen democràcia però no ho és”, es cridava al 15 M i a les manis anti retallades i anti decrets sagnants. Però molts de nosaltres, els que tenim una edat, ja ho sabiem des de molt abans.

el cor

14

i còmodes considerant-se membres d’una classe mit ja, no pas treballadora que sona molt “sòviet” i “cutre” (modo ironia en ON), fruit del gran engany que els (ens) han fet creure durant dècades.

Sento dir -vos que treballeu per fer r ic a algú (no pas a vosaltres), amb sous mit jans (avui dia hí-per-precaris) i a una nómina de la misèria i la in-digència sinó pagueu la hipoteca o el l loguer. I, en el millor dels casos, o sou treballadors públics immersos en un sistema capitalista que us vol pri-vat itzar (si no ho esteu ja) o autónoms subjectes a la precarietat del mercat. L’élit , és una altra cosa, molt allunyada dels que cada dia hem de matinar per anar a treballar.

No és només que s’hagin carregat la classe mit jana real (que sí exist ia, no ho dubto), sinó que aquest sistema va aconseguir que la majoria de treballadors no es considerés de clas-se com a tals, i que est i-guessin convençuts de ser l l iures vivint en un sistema democràt ic pel sol fet de votar uns part its que, suposadament, ens repre-sentaran, quan la història demostra contínuament que a tots se’ns categoritza, se’ns dona una funció limitant les oportunitats i el ventall d’opcions (no em vingueu amb la cant inela “pijof lauta” de que podem ser el que volem si ens ho proposem). Aixó, arcaic o no, ha estat sempre el capitalisme, la gran mentida.

Així que em podeu acusar de viure en el passat si vo-leu, però això és l’eterna batalla, la l luita de

classes, i mentre t inguem aquests siste -mes capital ista i electoral hem de ser

ferms i presentar batalla com pu-guem. No us vull animar a l’abs-tenció ni donar a entendre que és inút i l votar,... a l contrari, hem de perseverar, però també imaginar i

projectar.

Llavors, posats a imaginar i propo-sar,... Com podríem aconseguir una major representació i un govern que sí representés a tots?

Doncs a tant no hi arr ibo (“iba a estar yo aquí si eso”)Tal com ho veig, la completa representat ivitat de la veu de tot el poble, és incompat ible amb les majories abso-lutes. Tampoc ningú ha pogut demostrar mai que una af irmació sigui més certa només perquè la digui molta més gent , malgrat el dit que diu “cuando el r io sue-na...”. Així que, hem de trobar la manera de l imitar la dictadura de la majoria absoluta.

No sé com ( ja dic que a tant no arr ibo), però crec que la veritable revolució per a una representat ivitat plena ha de passar per un òrgan que representés la gran as -semblea i controlat per aquesta, les veus en igualtat de

poder i consideració, un equip de treball, un poder horitzontal. Potser una taula on totes les op-cions sorgides de les eleccions t inguin el mateix pes i, en tot cas, l’opció majoritàr ia només t ingui el paper especial de des-empatar, però no de decidir en exclusivitat , no ho sé..

De fet , penso que un govern amb majoria, hauria de tenir menys poder d’executar l l iura-ment que un de pactes en mi-noria. Poso un exemple imagi-nari,... un govern en majoria, si

es quedés sol davant una proposta i cap alt re part it el recolzés, hauria de presentar la proposta en consulta popular i no bastaria en el resultat una majoria simple ni “poc” absoluta per donar-la per bona. Només així, hi hauria una possibil itat que la majoria no imposés la seva “dictadura”.

Però és clar, sóc conscient que tot això sona molt a idealisme assembleari, i que per a alguns està només de moda i es considera inef icaç, o és molt “perrof lau-ta” i d’esquerres (o radical per a la rància “caverna”) i bla bla bla. I també suposa replantejar -se, f ins i tot , el sistema de part it s (adéu a les f idelitats militants a es -t ructures jeràrquiques).

Però... què és Democràcia sinó? Només votar? Deixar-nos en mans d’uns representants i delegar? De debó? f ins aquí només la nostra responsabil itat?Democràcia és poder donar la veu, debatre, proposar i defensar l’interés de TOTS/ES, en igualtat de condi-cions i capacitat per decidir. Només hi ha una excepció, el feixisme, al que no se l i discuteix, sinó que se l i ha de combatre. I aquest , lenta i subt i lment, ha tornat.Si és que alguna vegada havia marxat , és clar.

El Corccoojonero.

Li diuen democràcia,... però no ho és!

angelinux

el cor

15

el cor

l a REFLEXIÓ

Un médico israelita comenta: “la medicina en Israel está tan avanzada que nosotros le quitamos los tes-tículos a una persona, se lo ponemos a otra y en seis semanas ya está buscando trabajo”.

Un médico aleman comenta: “la medicina alemana está tan adelantada que nosotros a una persona le quitamos parte del cerebro, la ponemos en otra, y en cuatro semanas ya estan buscando trabajo”.

Un médico ruso comenta: “Eso no es nada, en Rusia la medicina está tan avanzada que le sacamos la mi-tad del corazón a una persona, se la ponemos a otra y en dos semanas, ambas estan buscando trabajo”.

A lo que el médico español responde: “Nada que ver con nosotros, todos ustedes estan muy atrasa-dos. Fíjense que nosostros, en España, cogemos a una persona sin cerebro, sin corazón y sin huevos, lo hacemos PRESIDENTE... ¡y ahora todo el país está buscando trabajo!“.

Més enllà de que la lectura d’aquest acudit et pot provocar un somriure o un riure directament, la si-tuació no deixa de transmetre una lectura reflexiva.Està clar que ens riem de qualsevol situació, però la realitat és que aquests 4 anys de govern del partit

popular, són per tenir en compte i no repetir mai més. Quatre anys de retallades, pèrdua de drets in-dividuals i col·lectius, atur, desnonaments, desapari-ció de la classe mitja de la societat, més rics i molts més pobres, exclusió social, gent passant gana, tre-balls a precari, país endeutat, etc. En fi, una situació per deixar enrere.

I ara, des de les eleccions del 20D, tenim un pre-sident incapaç de prendre cap iniciativa i només a l’espera de que a l’altre li vagi malament, per presen-tar-se com la solució en segon terme. Un PP en que cada dia que passa la merda li arriba més amunt. La corrupció, no és una acció d’uns quants, sinó que forma part del paissatge, està institucionalitzada. I ells R que R presentant-se com la solució menys do-lenta; com si no volem això, ens vindrà la perdició, la fi del mon... Ja n’hi ha prou. Diguem prou.

Segur que hi ha altres solucions, i segur que pitjor ja no ens podrà anar. Necessitem retrobar-nos amb la gent. Recuperar la nostra autoestima i la nostra dignitat.

Necessitem uns governants que pensin en la gent, que siguin de la gent.

A.Escribano

Ja n’hi ha prou!!!!L’altre dia em van enviar un acudit per WhatsApp, que el proclamàven el millor acudit de l’any...

Antonio Escribano, el nostre company i habitual col·laborador del corccoo, es defineix com Activista social i defensor dels serveis públics.

16

Vida i SALUT

el cor

Olga Bernabé és Diplomada en Quiromasaje y DLM

LIMÓNEN AYUNAS

1- Desintoxica:El hígado, el sistema digestivo, los riñones y la sangre. Depura el intestino de manera natural eliminando toxinas (también combate el estreñimiento).La limpieza hepática debería hacerse al menos una vez al año, sobre todo quienes tienen tendencia a tener un hígado graso, además favorece la eliminación de cálculos biliares.

2- Fortalece el sistema inmunológico:Aumenta las defensas de manera natural y aporta vitamina C, esencial para nuestro organismo. También protege a las células de determinados tipos de cáncer. Mejora el aliento combatiendo las bacterias de la

boca, aunque es fundamental lavarse los dientes des-pués para que el ácido no estropee el esmalte.

3- Ayuda a perder peso:No es un remedio milagroso, pero sí facilita la diges-tión, la eliminación de toxinas y aumenta la tempera-tura corporal acelerando la combustión de grasa. Es importante no edulcorarlo natural ni artificialmente.

4- Antioxidante:La vitamina C mejora la calidad de la piel, previene su sequedad, combate el acné y previene la formación de arrugas. Además estamos bebiendo agua, lo que favorece la hidratación del cuerpo.

Evidentemente, puede que esta bebida no sea beneficiosa para todo el mundo, como los que padecen hernia de hiato, o los alérgicos a los cítricos, por ejemplo.

Incluye este saludable hábito en tu vida!

Pocas bebidas son tan baratas y tan beneficiosas como el agua templada con limón, siempre que se tome en ayunas.

17

el cor

Ingredients per a quatre persones:

-Arrós 4 tasses de cafe mes una o dues de mes-1 Ceba ben picada-1 All petit-1 Porro-1/2 kg de gambes petites, poden ser fres-ques o congelades-8 carxofes pelades i tallades a segments, po-den ser també congelades o de pot-Doble quantitat de brou de peix o verdura per ofegar l’ arrós-Sal-Pebre-All i oli suau per acompanyar si es vol.

Posem-nos:

A una cassola de fang fregir a foc suau ceba, all i porro. Mentre aquests es van fent, a una paella fregir la metitat de les carxofes fins que estiguin ben cruixents.

Separar i deixar a part.

Quan tenim la ceba, all i porro tendres, afegir la resta de les carxofes, l’arrós i el brou mica en mica. Deixar que faci xup xup.

A mitja cocció afegir les gambes i provar la sal i pebre. Retirar del foc quan l’arrós estigui al gust, afegir les carxofes fregides per sobre com adorn i deixar reposar uns minuts abans de servir.

Jo el vaig acompanyar amb un all i oli molt suau i el secret va ser bullir els alls fins que es-tiguin tous( uns 5 minuts) abans de juntar-los al morter pelats amb el rovell d’ou ,una pun-ta de sal i oli d’oliva.

Bon profit

G. Vidal

Arrós amb carxofes i gambes

Amb lesMANS

18

el cor

19

Culturai OCI

Des de la primavera de l’any passat he anat informant-me sobre les diferents revoltes impregnat d’un alè revolucio-nari. A casa i amb els amics hem valorat les estratègies dels rebels i hem fet hipòtesis sobre la geopolítica mun-dial. El món sencer ha pogut seguir les revoltes de Tuní-sia, Líbia i Egipte gairebé en directe.

Una fràgil democràcia ha nascut en aquests països. Estic segur que el poble sabrà trobar la manera de superar els entrebancs que hi posaran els diferents grups de poder: exèrcit, polítics corruptes, jerarquia religiosa i països in-fluents. Més o menys com el nostre país.

És millor que ningú els doni lliçons de democràcia. De tant mirar-se el melic i ser tant autocomplaents, els po-lítics occidentals han recolzat a tot tipus de dictadors àrabs.

Síria és ara l’últim reducte revolucionari de la primavera àrab. Espero que els rebels acabin amb el tirà de Bashar al-Assad que té el poder del país des de l’any 2000, des-prés de la mort del seu pare, Hafez al-Assad, una altra perla que va governar durant trenta anys.

La revolució democràtica ha comportat una nova manera

de veure els països del món àrab. Existeix ara una empa-tia amb els seus drets i la seva lluita, per sobre de la tant manipulada barrera religiosa que en molts moments no ha deixat veure amb claredat un paisatge humà que és, segurament, més similar al nostre del que ens pensem.

Els informatius ens mostren el drama sirià cada dia. Da-masc, Alepo, Homs, Hama, Ain Issa, Duma, Hamaria, Homs… són algunes de les poblacions en què es lliura una batalla a mort per la llibertat. Les mateixes ciutats i pobles que han estat font d’inspiració pels poetes. Els habitants d’aquestes viles, que ara combaten la repres-sió, també han estat els protagonistes de les novel·les sirianes.

Esperonat pel disgust de veure tanta desgràcia en el po-ble sirià, fa moltes setmanes que he fet una immersió en la seva literatura. Entre tanta tirania i coerció, hi ha autors que han escrit belles paraules d’amor.

Avui us recomano deu llibres. Tots estan escrits per au-tors sirians. Trobareu escriptors, poetes, rondallaires, exi-liats, residents al país, candidats al premi nobel, autors que ja han mort i noves generacions d’autos. Tots deu llibres són magnífiques lectures.

Món de Lletres

SÍRIA:REVOLUCIÓ I LITERATURA.10 autors, 10 llibres.Les revoltes àrabs de la primavera del 2011 marquen un nou moment històric. Tots tenim retingudes les imatges d’aquells alemanys de la República Democràtica Alemanya celebrant la caiguda del mur de Berlín la nit del 9 de novembre de 1989 o la sortida l’ 11 de febrer de 1990 de Nelson Mandela de la presó per iniciar un nou procés democràtic a Sudàfrica. Són dos exemples d’alliberament als quals caldrà sumar les revolucions àrabs.

Jordi Sanz Vilardell, autor del bloc Tot és una mentida (http://totesunamentida.wordpress.com).De formació educador social. Treballa de llibreter a la Llibreria l’Illa a Mollet des de l’any 2000.

el cor

20

Aquestes són les propostes:

POESIA:

1.EL LIBRO DEL AMOR, de Nizar Kabbani

Títol original: Kitab al-hubb Autor: Nizar Kabbani Tra-ductor: María Luisa Prieto Editorial: Hiperión EAN: 978-84-7517-691-8 Primera edició: 2001 Format: rústega, 126 pàg.

2.LIBRO DE LAS HUIDAS Y MUDANZAS POR LOS CLIMAS DEL DÍA Y LA NOCHE, d’Adonis.

Títol original: Kitab at-tahawwulat wa-l-hichra fi aqalim an-nahar wa-l-layl Autor: Adonis Traductor: Federico Ar-bós Editorial: Ediciones del oriente y del mediterráneo EAN: 978-84-96327-97-9 Segona edició: maig 2012 For-mat: rústega, 307 pàg.

3.ET MIRO, de Maram al-Masri

Títol: Et miro Autora: Maram al-Masri Traductor: Jaume Pont i François-Michel Durazzo Edictorial: Pagés EAN: 978-84-9779-986-7 Primera edició: 2010 Format: rúste-ga, 218 pàg.

NOVELA:

4. ELOGIO DEL ODIO, de Khaled Khalifa

Títol original: Madih al-karâhiya Autor: Khaled Khalifa Traductor: Cora Cebza Editorial: Lumen EAN: 978-84-264-1864-7 Primera edició: juny de 2012 Format: rúste-ga, 388 pàg.

5.ELS INCENDIS DE DAMASC, de Zakaria Tàmer

Títol: Els incendis de Damasc Autor: Zakaria Tàmer Tra-ductor: Oriol Carbonell Editorial: Lleonard Muntaner EAN: 978-84-92562-09-1 Primera edició: novembre 2008 Format: rústega, 258 pàg.

6. EL LADO OSCURO DEL AMOR, de Rafik Schami

Títol original: Die dunkle seite der liebe Autor: Rafik Schami Traductor: Carlos Fortea Editorial: Salamandra EAN: 978-84-9838-156-6 Primera edició: 2008 Format: rústega, 827 pàg.

7.DOS TRAYECTOS, de Salim Barakat

Títol: Dos trayectos Autor: Salim Barakat Traductor: Sal-vador Peña Martín Editorial: ediciones del oriente y del mediterráneo EAN: 978-84-96327-74-0 Primera edició: stembre 2010 Format: rústega, 237 pàg.

NARRATIVA SOBRE SEXUALITAT:

8 MENSTRUACIÓN, d’Ammar Abdulhamid

Títol orginal: Menstruation Autor: Ammar Abdulhamid.Traductor: Roberto Fernández Sastre Editorial: Emecé Primera edició: 2002 EAN: 978-84-9590-809-4 Format: Rústega, 157 pàg.

9.EL SABOR DE LA MIEL, de Salwa al Neimi

Títol original: La preuve par le miel Autora: Salwa al Nei-mi Traductora: Myriam Fraile Editorial: booket EAN: 978-84-9658-081-7 Primera edició: 2009 Format: butxa-ca, 185 pàg.

10. NO HAY SEXO EN RAMALLAH, de Suad Amiry

Títol original: Niente sesso in città Autora: Suad Amiry Traductor: Mario Merlino Editorial: Herce EAN: 978-84-9362-919-9 Primera edició: novembre 2007 Format: rús-tega, 230 pàg

Podeu seguir l’article i veure comentades les recomanacions a: https://totesunamentida.wordpress.com/tag/siria-revolu-cio-i-literatura/

Síria, revolució i literatura

el cor

O papel, tijeras, piedra?

Moments Susana Royo és aficionada y autodidacta de la fotografia instantània. Tal com diu ella, la foto no es veu, se sent.

Piedra,papel,

tijeras !

politicamente incorrecto, o no !

El Observatorio de Violencia de Género, pide erradicar los

piropos

21

MúsicaGustavo Vidal, resideix al Regne Unit des dels anys 90 però encara té el cor a Catalunya, la terra on va crèixer. De formació Treballador Social, a més d’aficionat al bon menjar i el bon beure, també ho és de la música, en especial la dels anys 80 i 90.

Fa una setmana vaig passar tres dies a Liverpool. S’ha escrit molt sobre el fenòmen que va esclatar, ja fa molt temps, a aquesta ciutat del Nord Oest a la sortida cap el mar del riu Mersey.

No vull explicar res de nou, però sí una experencia molt personal, la música i jo. Aquesta dèria per la música va començar quan un servidor tenia 12/13 anys. Em va cau-re a les mans un vinil amb una portada molt rara. Es deia REVOLVER, i la caratula principal eren dibuixos dels que jo intuia eren els músics, convinats amb retalls de fotos de les cares dels mateixos cantants, col·locades de manera bas-tant informal. Quant li vaig donar la volta, la caràtula de darrera era una foto impresionant. Tot en blanc i ne-gre. Aquí va començar tot com us deia, no només la passió per la música, sinó també per tot alló Britànic o quasi tot.

Durant la visita a “Scouser land” vaig fer amb la meva filla gran (ara gran se-guidora dels quatre “peluts”), el Magical Mystery Tour. Vàrem visitar Penny Lane, Strawberry Fields,The Cavern, Arrnold Grove, Woolton,Sefton Park i molts altres llocs emblemàtics.

Tornant a aquella primera joia, el vinil és avui encara una joia, no només visual pel treball d’en Klaus Voormann a la portada, o la foto que comenta-va a la contraportada de Robert Whitakker, sinó també pel contingut musical. Taxman o Love you to on el sen-yor Harrison ens intueix el que es capaç de fer, passant

per les majestuoses Eleanor Rigby or For No One tant angleses les dues, tant delicades, però al mateix temps crues. L’experimentació amb temes com I’m only slee-ping, o com no, “l’anada d’olla” de tots quatre a Tomo-rrow Never Knows. Recordem que ja fa quasi 50 anys de REVOLVER i fer loops, o gravar temes a l’inversa, no era massa fàcil per molt que estiguessin parits als estudis Abbey Road.

Aquest LP és de l’any 1966. Va sortir al mercat un 5 d’Agost, divendres, va ser el millor re-gal d’aniversari que un servi-dor podia tenir tot just sortir de la panxa de ma mare. Un que m’ha marcat per sempre més.

NOSTÀLGIAREVÒLVER, UNA JOIA EN VINILPER GUSTAVO VIDAL

el cor

22

el cor

“de petita volia ser mestra”

Isabel

GarciaNoguera

L’entrevista a

23

el cor

I ara, treballes a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, quant temps fa?

Porto nou mesos i onze dies treballant ( l’entrevista s’en-registra al gener de 2016 )

I quines són les teves tasques ?

Estic a la recepció, sóc la recepcionista, sóc l’imatge cor-porativa, la primera persona que es troben els ciutadans, amb la resta dels meus companys de la recepció i de-rivem a les persones als diferents departaments on han d’anar a solucionar els seus problemes o fer les seves ges-tions.

Què és el més t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és parlar amb les persones, m’agra-da molt!

I el que menys ?

Quan veig que no puc atendre bé a les persones, per acu-mulació de feines, però és normal, forma part de la feina.

Què et sembla el servei que es dóna al ciutadà, és de qualitat?

Doncs, si mesurem el nivell de qualitat del nostre servei d’atenció ciutadana segons el grau de satisfacció del ciu-tadà mig, hem de dir que es fa una bona feina perquè la majoria de persones que venen surten contentes, fins i tot en casos en els quals no han obtingut la seva pretensió, com podria ser el cas de lliurar-se del pagament d’una multa que consideren injusta. Me’n recordo d’un noi que va entrar tot enfadat l’any passat per aquest motiu i fi-nalment, tot i haver de pagar la multa, ens va portar un pastís per recepció, diputació i pel policia que mostrava les imatges de les multes al semàfor. Deia que havia estat atès molt bé per tot l’equip!! Òbviament, existeix un

petit marge de persones que no estan satisfetes, l’opinió de les quals s’ha de tenir en compte precisament per con-tinuar millorant. Tot sistema és millorable, naturalment!

Abans de treballar aquí, havies treballat a un altra lloc ?

Sí, vaig treballar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, a l’àrea de serveis socials, també feia atenció a l’usuari, ve-nien a visitar al treballador o educador social, a demanar cita o a queixar-se, o a “muntar un pollo”. També vaig treballar per l’UOC com a col•laborador docent fent fei-na de recerca. Vaig fer el projecte de tesis enfocat a les noves tecnologies, orientat al dret penal, la tesis eren els delictes informàtics. Llavors tot era molt emergent, però la recerca està molt malament, tot depèn de projectes i no cotitzes res van passant els anys i no tens res, em faltava una mica de seguretat.

Explica’m una mica el teu projecte de delictes informà-tics...

En realitat el caràcter informàtic dels delictes era una ex-cusa per abordar el tema que realment m’interessava que era: de quina manera podem fer front a la delinqüència de caràcter transnacional tenint en compte que el Dret penal actual s’inspira en principis clàssics de territori i sobirania nacional de cadascun dels Estats afectats?

T’avenço que la clau de l’assumpte semblava centrar-se en la manera d’articular les eines normatives harmonit-zadores (Directives i Decisions marc) en el sí de la Unió Europea i la manera d’extrapolar-ho a tercers països per evitar espais d’impunitat. Tot això tenint en compte sem-pre que parlem de la privació de drets fonamentals i que cal comptar amb el màxim de garanties per evitar l’ex-pansió d’un Dret penal simbòlic que, lluny de protegir els béns jurídics en joc (protecció envers la tracta d’éssers humans, tràfic d’estupefaents o la pornografia infantil a Internet, entre d’altres), el que aconsegueix és minvar els drets i llibertats de tots els ciutadans en general.

L’Isabel Garcia Noguera, va néixer a Mollet del Vallès fa 38 anys. Va estudiar la primària a l’Escola Montseny i després va estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Quan li pregunto per què va estudiar dret em respon que “per una idea de justícia, que encara roman, però després em va quedar la decepció per la vessant pràctica. Però la idea abstracte de justí-cia encara la tinc”. Si ara hagués de tornar a triar els estudis “tornaria a estudiar el mateix “

Cinta Aixendri Ruiz, treballa actualment per l’educació de la ciutat des de l’Institut Municipal d’Educació i acostuma a dir de si mateixa que de tant en tant li agrada jugar a fer de periodista. És la nostra reportera més “dixaraxera”.

24

el cor

Abans de començar la xerrada, m’has explicat que vas viure fora... explica’m...

Vaig viure a Itàlia, al nord, a Verona. Vaig estar amb una beca de la Generalitat de Catalunya per estades a fora de Catalunya. Hi vaig ser un sis o set mesos. Vaig aprendre italià i molt de dret: de dret italià i euro-peu que era una vessant que jo coneixia. També vaig conèixer moltes persones.

I què volies ser de petita?

Mestre

Quines són les teves aficions?

M’agrada molt la música però no sóc una experta en res, m’agrada el cinema, m’agrada molt llegir, sóc una mica antiga amb això.

Què més t’agrada fer?

Estar amb els meus amics, sortir on sigui, socialitzar

Explica’m un moment feliç...

El més recent, amb la meva neboda. Es va quedar a dormir a casa meva i llavors vam anar de compres tot el dia, té quinze anys, tenim molta afinitat i ens ho vam passar molt bé, vaig estar molt bé amb ella, ens portem molt bé.

C. Aixendri

Les 10“EXPRESS”Un llibre: - “El lobo estepario”

Una pel·lícula: - ”Blade Runner“

Una beguda - La Pepsi

Tornaries a?: - A Londres

Plat preferit: - Ravioli al pesto, però m’agrada tot

Una cançó: - “The man who sold de world” de David Bowie

Virtut: - Intento esmenar els errors

Defecte: - Impaciència

Lloc per anar: - La platja

Un desig:ser feliç i que tothom sigui feliç

25

L’entrevista a L’Isabel Garcia Noguera

L’Isabel amb companys de Recepció

el cor

26

me lo quitan de las MANOS

Memòria ram samsung 2x2gb PC3-8500 (1066) DDR3 204 patilles SO-DIMM. Original imac 2009Preu: 40 €Contacte:Tel. 687565503

Sillón geriátrico eléctrico. Reclinable, con ruedas y mando.Preu: 350 €Contacte:Tel. 695819514

Chaqueta de moto para chica spidi H2out talla XS con forro interior para el invierno (de quita y pon) y protecciones, prácticamente nueva y en perfecto estado.Preu: 85 €Contacte:695819514

VENC

Busques alguna cosa de segona mà? Necessites treure’t de sobre algun objecte que tinguis per casa? Vols vendre’l? Intercanviar?

Aquesta secció t’ajudarà a posar-te en contacte amb qui li pugui interessar.

Envia’ns la teva oferta o demanda amb els detalls juntament amb una foto de l’objecte en questió i alguna dada de contacte al nostre correu: ccoo@molletvalles.cat i t’ho publicarem al corccoo.

Aquesta secció és un servei per al contacte entre persones particulars i no per a empreses, organitza-cions ni entitats públiques o privades.

la c

on

tra