Anuari Mèdia.cat 2010

7/31/2019 Anuari Mdia.cat 2010

1/116

Anuari

Mdia.catElssilencismeditics

de

2010


2/116

Anuari Mdia.cat 2011Coordinaci i edici: Roger PalRedacci: Laia Altarriba, Miquel Andreu, Enric Borrs, Joan Cane-la, David Fernndez, Ignasi Franch, Gemma Garcia, Eloi Latorre,Sergi Picazo, Enric Rimbau, Lluc Salellas i Bel ZaballaDisseny i maquetaci: Helena Olcina i AmigoCorrecci lingstica: Coloma MorenoImpressi: El Tinter

Dipsit legal: B.22911-2011


3/116

1. Un mort,quatre pallisses

i cap judici

2. Silencisincmodes a

Al-Aiun

3. La famliareial, implicadaen el cas Palma

Arena4. Les autopistes

catalanes,insostenibles i

amortitzades

5. Samaranch,

leternsupervivent

ONG i familiars denuncien maltracta-ments i abusos de poder als CentresdInternament dImmigrants deBarcelona i Valncia

Empreses catalanes i espanyolesexploten de forma illegal els recursosdel Shara Occidental

Un jutjat de Palma investiga unafundaci presidida pel gendre del reiespanyol per una subvenci injustii-

cada de 1.200.000 euros

Abertis, controlada per La Caixa iACS, t el monopoli dunes vies depagament que han generat ingressosmolt superiors als seus costos deconstrucci

La militncia franquista, els escndols

de corrupci i dopatge i les traves alesport catal sn la cara fosca deldifunt pare de lolimpisme modern

11

21

31

37

51

ndex


4/116

6. Lanomaliahipotecria

7. La impunitatque no cessa

8. Les xifresocultes de la

crisi

9. Labsoluci de

Nria Prtulas

10. Andorra, elparads iscal

catal

11. El primerestat dalarma

de lademocrcia

12. Consulta ales aulesvalencianes

LEstat espanyol no reconeix la igurade la daci en pagament, que permetsaldar el deute hipotecari mitjanantel retorn de lhabitatge

Ledici de 2010 de linforme Raxendocumenta 80 agressions feixistes iracistes sense resoldre al Pas Valenci

La banca espanyola ha guanyat66.111 milions deuros des del 2007

El Tribunal Suprem espanyol senten-

cia que la jove anarquista gironina,empresonada lany 2007, no va col-laborar amb cap banda armada

Lentrada en vigor del conveni bila-teral entre lEstat espanyol i Andorraha perms que el Principat surti de lallista de paradisos iscals de lOCDE,per no ha acabat amb les prctiques

doffshoring

Juristes i sindicats qestionen lapli-caci duna mesura dexcepci perposar i al conlicte dels controladorsaeris

La Plataforma per lEnsenyamentPblic mobilitza 47.000 personesen el marc duna consulta popularsobre la poltica educativa del Governvalenci

59

69

77

85

91

101

111


5/116

5

Quan, loctubre de 2009, vam presentar lObservatori crtic delsmitjans M. a lopini pblica, al Grup de PeriodistesRamon Barnils tenem molt clar que havia de ser el canal on fervisible, exempliicable, la nostra manera dentendre la professiperiodstica. Que havia de servir sobretot per produir i posar adisposici de la societat eines per relexionar sobre els contingutsi els continents dels mitjans de comunicaci del nostre pas; uneseines que fossin tils per als professionals que hi treballem, que

hi volem treballar duna forma ms autocrtica, menys rutinria iseguidista, i tils tamb per als usuaris, lectors i espectadors queels consumim.

Una eina per a larelexi i lesperit crtic

Joan Vila i TriadPresident del Grup de Periodistes Ramon Barnils


6/116

6

En aquest any i mig llarg de vida, M. ha publicat unadotzena dinformes monogrics, mig miler dapunts breus on es co-mentava lactualitat comunicativa i centenars denllaos cap a repor-tatges, articles dopini i notcies sobre els mdia. Hem assolit unanotable presncia a la xarxa, amb una mitjana duns 3.000 usuaris

nics mensuals, i un ress evident entre els companys de la professii entre la ciutadania preocupada per la salut del nostre espai comu-nicatiu.

Amb aquest Anuari que teniu entre les mans, lObservatoriM. fa un salt endavant signiicatiu en la mateixa lnia. s elprimer duna srie que pretenem que tingui periodicitat anual. Estracta dexplicar, en dotze pinzellades periodstiques, els temes o m-bits informatius ms silenciats o ms insuicientment tractats durantlany anterior (en aquest cas, el 2010) pels mitjans de comunicaci

del nostre pas. Sn temes polmics, incmodes gaireb sempre perals que tenen una visi immobilista i acomodada de la societat, alsquals nosaltres creiem que caldria dedicar molta ms atenci des delmdia.

Estem segurs que la publicaci de lAnuari M. s un fetpositiu, perqu va a favor de la transparncia informativa i de lespe-rit crtic que ha de tenir tota societat democrtica. Tot i la tasca en-comiable de certs mitjans (potser no precisament els ms massius)a lhora de parlar dalguns dels temes que hem escollit en aquesta

primera edici, ens preocupava, com a grup professional, no dispo-sar duna publicaci on estiguessin agrupats, a lestil de les que tenenaltres pasos amb potser ms tradici democrtica o, si ms no, msllibertat dexpressi.

En aquesta voluntat, tenim el suport inestimable de la FundaciEspai Catal de Cultura i Comunicaci (Escacc), que des del generde 2010 comparteix amb el Grup Barnils lesfor de producci delsinformes M., ja que ens uneix el desig de reforar lespaicomunicatiu com de les terres de parla catalana. I tenim tamb lacollaboraci puntual, per a lAnuari denguany, del Collegi de Perio-distes de Catalunya, que ha captat linters que un projecte daquesttipus podia tenir per a tots els seus collegiats.

Esperem que la seva lectura us aporti elements de relexi i auto-crtica, tan necessaris en la societat en qu vivim.


7/116

7

Quina s lesperana de vida duna notcia? Com en els humans,depn de molts factors. I aix fa que alguns temes allarguin la sevapresncia als mitjans dies i dies mentre que altres tot just shande conformar a ser un breu en pgina esquerra. Entre les tasquesque els toca fer als periodistes, la del correcte dimensionamentdun tema a partir del seu inters informatiu resulta una de lesms complexes. I s un dels moments on la pressi del mitj es fasentir ms. De vegades perqu hi ha en joc interessos poltics, edi-

torials o econmics del mitj. En altres ocasions, perqu costa desostreures a una agenda informativa general que assenyala qus i qu no s notcia amb criteris com a mnim discutibles.

Una eina crticai autocrtica

lex GutirrezPresident de la Fundaci Escacc


8/116

8

El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha volgut assenyalar dotzetemes que, en general, shan vist arrossegats pel corrent informatiusense haver pogut despuntar prou. El conjunt pren forma dAnuari,amb la qual cosa savana ja la seva voluntat de continutat, i desta-blir-se com una eina que faci la funci de conscincia crtica per a

tots els que treballen en la gran maquinria informativa. Alhora, allector que no sigui professional dels mitjans li servir per descobriro refrescar alguns casos que han estat especialment incmodes pelque difusament anomenem el poder, que inclou no noms les ins-tncies poltiques, judicials o econmiques, sin tamb els mateixosmitjans.

Una de les funcions de la Fundaci Escacc s donar suport a lesiniciatives que milloren la qualitat del periodisme. I un pas impres-cindible per a aquesta millora s lanlisi i la conscincia crtica del

propi oici. Els dotze casos reunits aqu sn ben diversos en la temti-ca, lmbit geogric i les causes que han generat un tractament infor-matiu discutible, per tenen en com que permeten relexionar so-bre els mecanismes i les inhibicions que actuen contra determinadesinformacions. Precisament, laltre valor que vull destacar daquestanuari s la seva capacitat de provocaci. A diferncia dels infor-mes mensuals que Escacc i el Grup Barnils elaboren sota el paraiguaM., aqu no hi trobem anlisis quantitatives i sistematitzades:el que sha incls sn dotze relexions, signades per dotze periodis-tes, que sn dotze punts de partida a partir dels quals podem pensarcom regenerar els mitjans perqu no es desvin de la seva funci decontrol democrtic. Perqu, inalment, del que es tracta s de tor-nar a posar el lector, loient o lespectador al centre del discurs. I,per fer-ho, conv que els periodistes prenguin conscincia de la sevaresponsabilitat individual. Pretendre que les inrcies que cal trencarobeeixen noms als interessos de les grans corporacions, dels partitspoltics o dels mateixos mitjans s la millor manera de conformar

la prpia conscincia, per tamb el mtode ideal per esbravar lesganes i lesfor, i lactitud de canviar les coses.


9/116

9

Tradicionalment, la deinici de censura ha fet referncia a ls delpoder, per part dun Estat, organitzaci o qualsevol tipus de grupinluent, per controlar la llibertat dexpressi. Tot i aix, sovint enparlar de censura parem esment noms a la ms explcita, aquellaque practiquen els rgims dictatorials i autoritaris. Ja fa temps,per, que la censura pren moltes i variades formes, i gaireb maisn bvies. I, de ben segur, la forma ms efectiva de censurar un

tema s el silenci amb qu la majoria de mitjans de comunicacide masses aborden determinades informacions incmodes per alstatu quo.

La censura modernaals Pasos Catalans

Roger PalCoordinador de lAnuari Mdia.cat


10/116

10

Carl Jensen, professor de comunicaci de la Universitat de Sono-ma (San Francisco, Estats Units), va fundar lany 1978 Project Cen-sored. Aquesta entitat, que treballa a partir de la cooperaci entreestudiants de comunicaci i mitjans independents, monitoritza deforma peridica el que deineix com a censura moderna. La censura

moderna, segons Jensen, s la constant i sotisicada manipulaci dela realitat per part dels mitjans de comunicaci de masses, basadaen la no-inclusi intencional de determinades notcies o part de de-terminades notcies. Aquesta no-inclusi pot ser conseqncia depressions poltiques, econmiques o legals, per mai es fa explcita.

LAnuari M. 2011 s el primer pas de lObservatori crticdels mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils pertraslladar el model de Project Censored als Pasos Catalans. Hi po-dreu llegir dotze reportatges sobre dotze temtiques que, lany 2010,

no han acaparat grans titulars en els mitjans de comunicaci del pasper que, per la seva rellevncia, haurien hagut docupar un lloc des-tacat en lagenda informativa. Sovint, els reportatges ofereixen enfo-caments diferenciats dels que van rebre per part de la majoria delsmdia. En altres ocasions es tracta de reportatges sobre fets que novan ser considerats prou rellevants per ocupar titulars de portada.Alguns dels reportatges aborden temes que van tenir certa rellevn-cia en el seu mbit territorial per mai van fer el salt a la premsa na-cional. En tot cas, sn dotze reportatges que podrien haver obert la

portada de qualsevol rotatiu del pas, i no ho han fet.Per elaborar lAnuari, el consell de redacci de M. ha re-

alitzat un buidatge metdic de diversos mitjans de comunicaci perdeterminar quins han estat els temes menys tractats pels mitjans. Apartir duna tria inicial de ms de cinquanta histries, la junta direc-tiva del Grup de Periodistes Ramon Barnils nha seleccionat dotze, lesque ha considerat que eren les notcies ms silenciades del 2010. Elsreportatges, ordenats de ms a menys silenciat, han estat elaboratsper un equip de periodistes en la majoria de casos especialitzats en lamatria que havien dabordar.

Alhora, Mdia.cat ha volgut realitzar tamb una anlisi del tracta-ment meditic que ha rebut cadascun dels temes silenciats, i ho ha feten clau positiva, assenyalant les escletxes per on algunes daquesteshistries han pogut escolar-se, gaireb sempre de forma parcial, enlagenda temtica dalguns mitjans. LAnuari tamb vol ser una einade treball per a professionals del sector de la comunicaci. Aix, cadareportatge inclou un annex amb hemeroteca, bibliograia i fonts de

consulta. Perqu, al cap i a la i, la notcia sempre hi s: noms calsaber-la reconixer i tenir ocasi dexplicar-la.


11/116

11

l maig de 2010, un jove, M.A., de 22 anys i na-

cionalitat marroquina, va morir al CentredInternament per a Estrangers (CIE) de Bar-celona. Va ser una mort envoltada de dubtes: laversi policial i la posterior conirmaci judici-al asseguraven que shavia sucidat penjant-seen una cella, on estranyament shi estava sol.

En canvi, els familiars del jove i les associacions defensores delmigrats van acusar la Policia espanyola damagar els motius re-

als de la defunci. Segons un familiar, el jove, que hauria dhaverrebut medicaci pel seu tractament psiquitric, es queixava demaltractaments i reclamava amb nsia sortir del centre. No s elprimer cas daquesta mena que succeeix al CIE de la Zona Franca.Durant lany 2010, a ms de la mort de M.A., famlies i entitats desuport als immigrants han denunciat quatre pallisses en aquestainstallaci. No s lnic CIE dels Pasos Catalans al punt de mirade les entitats que defensen els drets dels migrants: el centre deValncia, al barri de Sapadors, tamb registra fortes crtiques. Cap

daquests casos ha arribat a judici. Mentrestant, aquesta instal-laci ha estat blanc de les crtiques de SOS Racisme i de la Comis-si Espanyola dAjuda al Refugiat (CEAR).

E

Un mort,quatre pallissesi cap judici

Sergi Picazo

ONG i familiars denuncien maltractaments iabusos de poder als Centres dInternamentdImmigrants de Barcelona i Valncia


12/116

12

La mort dM.A. no s lnica registrada al Centre dInternamentdEstrangers de la Zona Franca des que va entrar en funcionamentlany 2006. El juny de 2009, el jove J.S., de 20 anys i equatori, vamorir per estranyes circumstncies dins el CIE de Barcelona, perla versi oicial va concloure que shavia penjat del sostre amb una

samarreta. La seva famlia, des de lEquador, va denunciar la mortperqu, segons deia, va ser assassinat per una pallissa dels funcio-naris policials. Quelcom que mai sha demostrat.

Quan diversos collectius socials han comenar a protestar con-tra els abusos i la falta de transparncia al nou CIE construt migdamagat a la Zona Franca de Barcelona, la premsa, i en conseqnciala societat catalana, no ho va tenir gaire en compte. Per un tempsi desenes de queixes desprs, el silenci comena a ser ms discutit.Quan SOS Racisme posa el crit al cel. Quan la Comissi Espanyola

dAjuda al Refugiat (CEAR) converteix les queixes allades en infor-mes. Quan partits com ICV-EUiA o ERC fan preguntes capcioses alCongrs espanyol. Quan la Fiscalia General de lEstat emet informescrtics sobre les condicions de vida als centres. Quan el Defensor delPueblo denuncia maltractaments als migrats i condicions pssi-mes als CIE. Quan, ins i tot, la llunyana Comissi de Llibertats Civilsi Interior del Parlament Europeu vota a favor de fer un balan crticdels CIE espanyols. Aleshores, doncs, es fa dicil mirar cap a una al-tra banda. Alguna cosa no funciona b.

Els dos joves morts en els ltims dos anys shaurien sucidat mal-grat que al centre dinternament noms shi havien de passar duessetmanes ms. El pitjor que els podia passar era tornar al seu pas:quelcom dramtic per a la majoria de migrants, per per qu haurien

descollir sucidar-se precisament dins el CIE quan en-cara no ho tenien tot perdut? No havien coms cap de-licte, simplement no tenien la documentaci en reglaper poder viure a lEstat espanyol: s a dir, eren cul-pables duna mera falta administrativa. Tanmateix, elsnois, sense que segons la policia passs res anormaldins el CIE, haurien decidit acabar amb la seva vida.

El que fa crixer les sospites dels familiars sobreun fals sucidi sn les constants denncies dels in-terns, les ONG i, ins i tot, dalguns organismes pblicscom el Defensor del Poble, que relaten abusos, mal-

tractaments sics, amenaces, vexacions, cstigs i, en general, les du-res condicions de vida dins els CIE darreu de lEstat espanyol. El de

la Zona Franca no sescapa de les crtiques, tot i que altres, com el deValncia, i tamb els de Mlaga i Algecires, nhan rebut moltes msper falta de salubritat i datenci sociosanitria.

El maig de 2010,M.A., de 22 anys

i nacionalitat

marroquina, va moriral CIE de la Verneda.El centre arma que

va ser un sucidi.Familiars i ONG dubten

de la versi ocial


13/116

13

El CIE, un no-llocEl CIE s un no-lloc per a estrangers: no hi ha delicte ni s una pres.El sense papers hi est en trnsit, a lespera dun futur incert, pershi pot quedar tancat ins a seixanta dies per una falta administrati-va. Els centres de detenci fan de pont entre el check pointi la fron-

tera, s a dir, entre el moment que la policia enxampa un estrangeral carrer o al tren i el moment de lexpulsi cap al pas dorigen. Elprincipal dret vulnerat, segons advocats i collectius de suport, s elde la llibertat.

La portaveu de SOS Racisme Alba Cuevas airma: La policia detpersones sense haver coms un delicte, sin una falta administrativa.Linternament s complicat dentendre ja que la llei destrangeria elpreveu com a fet excepcional. Per sha fet norma de lexcepci i lin-ternament actua com a sanci encoberta. Els jutges solen aprovar

la retenci en un 87% dels detinguts a causa del risc de fuga, peralguns sense papers han aconseguit evitar el CIE en demostrar larre-lament social o tenir una feina i un domicili ix.

Internaments i expulsions a lalaTot i que larribada de migrants sha redut durant elsltims dos anys, les detencions, internaments i ex-pulsions destrangers no shan alentit en la mateixaproporci. Al CIE de la Zona Franca hi van ingressar1.923 persones el 2009 per no tenir perms de resi-dncia. El percentatge dexpulsions va ser del 60,1%(1.156), amb lexcepci dels algerians, que van arri-bar al 82,9%, segons dades de la iscalia barcelonina.Les expulsions a lEstat tampoc saturen: el govern deJos Luis Rodrguez Zapatero, segons les ltimes dades, va repatriar30.163 sense papers lany 2010 i havia arribat a expulsar prop de50.000 anualment durant els anteriors quatre anys. Dos anys abans,

quan el lux migratori encara era molt alt, la Frana de Nicolas Sarko-zy va assolir la seva xifra rcord dexpulsions: 27.796 estrangers.La situaci actual s la ms crtica dels ltims anys a la Zona

Franca, deia el juny de 2010 lassociaci Drets i Papers per a Tot-hom. Tot i aix, la Policia espanyola i el Ministeri de lInterior neguenamb rotunditat qualsevol tracte discriminatori i parlen de normalitatlegal dins el CIE. Simplement, acostumen a dir, es compleix la norma-tiva vigent agradi o no. Les ONG admeten que no s prctica habitualrebre cops i maltractaments sics per hi ha massa casos per a un

estat democrtic.SOS Racisme i la plataforma Enredadas coincideixen a denunciar

les vulneracions de drets fonamentals i agressions que es produei-

Durant el 2009, alCentre dInternamentdImmigrants dela Zona Franca hivan ingressar 1.923persones per no tenirperms de residncia.De totes elles,1.156 van acabarexpulsades

Anuari Mdia.cat -Un mort,quatre pallissesi cap judici


14/116

14

xen als CIE i la situaci dindefensi de les persones retingudes. Lasituaci s tan greu, segons un comunicat de SOS, que ins i tot potportar una persona al sucidi, si es conirms la versi oicial. Lad-vocat Hibai Arbide, que socupa de casos de sense papers retinguts,dna concreci a la denncia: Sabem que hi ha pallisses i la direcci

no ha sancionat mai cap policia, i en casos concrets sha negat eldret dassistncia mdica, com sembla que s el cas del darrer supo-sat sucidi.

Maltractaments i tortures a ValnciaAl CIE de Valncia, un informe de CEAR del 2010 descriu maltrac-taments i tortures, vulneracions de latenci mdica, obstacles a lasollicitud dasil poltic i diicultats dels detinguts per a conixer elseu advocat. A ms, la coordinadora de CEAR a Valncia assegura que

pel testimoni de persones internades en aquesta instal-laci, ubicada al barri Sapadors de la capital del Tria,saben que el presumpte agressor en els dos casos con-crets de tortures i maltractaments que denunciem con-tinua al seu lloc i mantenint-hi la mateixa conducta. Eldelegat del Govern espanyol a Valncia, Ricardo Peral-ta, rebutja les acusacions i assegura que les inspeccionsde la iscalia ratiiquen que al centre se salvaguardenels drets dels interns.

Tot el que envolta el centre s opac, tab i, general-ment, silenciat. El Ministeri de lInterior, la Policia es-

panyola i el director del centre de Barcelona, Miguel ngel Prieto,prefereixen no parlar-ne gaireb mai amb la premsa i, quan hi haqueixes, simplement comminen les presumptes vctimes a presentardenncia davant el jutge. El ministre espanyol de lInterior, AlfredoPrez Rubalcaba, ha instat les ONG i els familiars a denunciar lesagressions als jutjats sempre que se li ha preguntat. Alguns pocs ca-

sos han acabat amb sancions per a policies, per la majoria sarxiveni no prosperen per manca de proves o de testimonis.Tal com recorda la coordinadora de CEAR a Valncia, Sara Verd,

els CIE sn un dispositiu per expulsar la gent que no t papers, iquan el procs judicial sinicia, el 99% de les vctimes dels maltrac-taments ja han estat retornades als seus pasos i no poden testiicar.A ms, segons insinuen fonts dEnredadas, quan algun immigrantha denunciat la policia, la seva expulsi saccelera automticament.

Tot i aix, el sindicat Confederaci Espanyola de Policia rebutjava

al juny les acusacions contra els agents que custodien el CIE de laZona Franca. A ms, van titllar les queixes de repugnants i, ins itot, van demanar a la Prefectura Superior que inicis accions legals

Al CIE de Valncia,un informe de la

Comissi EspanyoladAjuda al Refugiat

descriu tortures,vulneracions de

latenci mdicai obstacles a lasollicitud dasil


15/116

15

contra les organitzacions denunciants. Quelcom que no ha succetencara.

Una biblioteca sense llibresCap dels casos dagressions siques denunciats per SOS Racisme a la

Zona Franca ha arribat ni tan sols a judici. Ells i la resta dorganitza-cions demanden que els jutges actun doici davant la constant plujade queixes no resoltes. Ladvocat Arbide creu que hi ha una vulnera-ci del dret de tutela general; els jutges dinstrucci no shi desplacenmai quan hi ha denncies o per comprovar si es compleix la llei en unlloc tan sovint denunciat.

Durant lany 2010, SOS Racisme va atendre en profunditat cinccasos al CIE: quatre dabusos sics i un dexpulsi irregular perqutenia un judici pendent. Segons la versi de lONG, tenen constn-

cia de quatre casos dagressions siques dels policies del CIE verspersones retingudes. Responen a un mateix model, les agressionses produeixen a la biblioteca una biblioteca que almenys durantlany passat no tenia llibres i sn pallisses, no nicament cops. Enels quatre casos, ladvocat de SOS va iniciar el procs judicial, pertots quatre shan arxivat ja que la vctima va ser expulsada de mane-ra prcticament automtica a la presentaci de la denncia. Aix sinjust. Perqu amb un judici pel mig no shauria dexpulsar la perso-na... Com en els casos de dones sense papers que denuncien violnciadomstica, rebla Cuevas. Els militants dEnredadas parlen de moltsms casos dagressions, tant dins com cam de laeroport durant lesdeportacions, per admeten que la majoria de denn-cies no arriben ni tan sols a presentar-se per la por deles vctimes que es compliqui encara ms la situaci.

Fora del focus social i mediticMoltes denncies, per, no prosperen per falta de pro-

ves. La mateixa ubicaci del centre, anomenat pels seusdetractors el Guantnamo barcelon, convida a la fos-cor i larbitrarietat: les autoritats van decidir situar-loal carrer E cantonada amb el carrer 4, en una part pocconcorreguda de la ja inaccessible Zona Franca. Quedalluny del focus social i meditic, i dins el CIE, al contrarique a lEstat francs, per exemple, no hi treballa sicament cap as-sociaci de suport als migrants. Segons SOS Racisme, el secretismeque envolta els CIE afavoreix el context de vulneracions. A pregun-

tes daquest periodista sobre aquestes denncies, el departament depremsa de la Policia espanyola va respondre que tenen com a normano realitzar cap tipus de declaraci sobre el CIE de Barcelona.

Durant lany 2010,SOS Racisme vaatendre en profunditatquatre casosdabusos fsics al CIE

de la Zona Franca.Lentitat denunciael secretisme queenvolta aquestesinstitucions



16/116

16

Lopacitat s una de les grans crtiques dONG i familiars dels in-terns. La portaveu de SOS Racisme, Alba Cuevas, que assegura que laseva organitzaci no ha pogut entrar mai oicialment al centre de laZona Franca, compara la foscor del CIE amb la relativa llum del siste-ma penitenciari: Les presons tenen un reglament intern. Les visites

estan regulades, hi ha bis a bis. Cada pres t un jutjat de vigilnciade la situaci interna i socupa de garantir els drets dinterns. Milloro pitjor. Si un pres rep un maltractament t uns mecanismes de de-nncia que al CIE no existeixen. Existeix una normativa que obligaa la reinserci social, un sistema sanitari, assistncia legal... i en unCIE aquests drets no estan consolidats. Tampoc els periodistes hanobtingut perms per entrar-hi. Els advocats dels interns, per, s quehi entren sense cap entrebanc. La direcci del CIE tamb ha acceptatles visites oicials de delegacions parlamentries i del Defensor del

Pueblo.

Protesta i pressi polticaLes condicions de reclusi dels estrangers han provocat queixes delsinterns i familiars, que han culminat en vagues de fam i protestesdavant del CIE. Les protestes, mes rere mes, shan anat repetint sem-pre pels mateixos motius. Cap delles, per, ha aconseguit millorarla situaci interna: s ms, segons asseguren familiars de retinguts,

el director del CIE posa ms entrebancs a les visites iendureix les condicions quan hi ha protestes, siguindins o fora. El moviment dels sense papers creu que suna manera de posar els familiars en contra dels queprotesten.

Els interns i els grups que els donen suport han pro-tagonitzat protestes importants per demanar millores iaturar els maltractaments durant el 2010, per exempleamb vagues de fam (febrer i juny), concentracions da-

vant del CIE (febrer, maig, juny, desembre), manifest dela Comissi de Defensa del Collegi dAdvocats (mar),rodes de premsa (lObservatori del Sistema Penal i els Drets Humansi lInstitut Catal de DDHH en van fer una al juny, arran de la mort deljove marroqu) o manifestacions al carrer (juny, al Raval, Barcelona;i per Cap dAny, a la Marxa de les Presons). Els collectius de suportvolen mantenir enguany el ritme de les mobilitzacions i, a ms, bus-quen millorar la coordinaci entre ells per tenir ms incidncia so-cial i meditica.

La situaci al CIE de la Zona Franca, per, continua enquistada:uns parlen dabusos i discriminaci, els altres parlen de complimentestricte de la llei. La Generalitat de Catalunya sespolsa la responsa-

Els interns hanprotagontizat

dues vagues defam, mentre que

la Comissi deDefensa del Collegi

dAdvocats hadenunciat la situaci

dels centres


17/116

17

bilitat adduint que no hi t competncies malgrat que les vulneraci-ons dels drets humans, en paraules de SOS Racisme, es produeixenen territori catal. I el Ministeri de lInterior fa odes sordes a lescrtiques del Defensor del Pueblo i dalguns jutges i a les preguntesdERC i ICV-EUiA al Congrs espanyol. El ministre de lInterior espa-

nyol, Alfredo Prez Rubalcaba, va arribar a dir lany passat davant lescrtiques a les expulsions i detencions: Si som laxos amb la immigra-ci illegal, lallau, no hi haur qui la pari.

SOS Racisme s qui ms ha treballat per inluir sobre lactitud delspartits poltics catalans. Quan els burxem, ens diuen que no tenencompetncia. Per ICV-EUiA o ERC han portat preguntes al Congrs ihan fet visites al CIE, explica. A ms, SOS ha fet reunions amb el Sn-dic de Greuges perqu tot i que no s competncia de la Generalitat,volem que denunci que sincompleixen drets humans a Catalunya.



18/116

18

Anlisi deltractament meditic

Fent un reps a la premsa de paper i digital de referncia, costatrobar notcies o reportatges sobre les denncies i protestes delsfamiliars, les ONG i els collectius de suport als interns del CIE dela Zona Franca. Durant lany 2010 les associacions en defensa delsdrets dels migrants han fet rodes i comunicats de premsa en desenes

docasions amb un resultat exigu i, en general, silenciador. Lnicaexcepci s el diari Pblico i el seu quadernet en catal Pblic, i elsdiaris gratuts20 minutos i Qu. A les poques notcies aparegudes a lapremsa, els textos donen veu a denunciants i denunciats, respectenla presumpci dinnocncia de la Policia i no tenen grans dicits derigorositat.

Lnic instant durant lany 2010 en qu els mitjans van informaramb profusi sobre la situaci de vulneraci dels drets humans de-nunciada per les ONG va ser arran de la mort, suposadament per su-cidi, dun jove marroqu dins el CIE de la Zona Franca, el mes de maig.El Punt, lAvui, El Peridico, El Pas i Pblico van fer notcies doberturaon explicaven les versions duns i altres sobre el cas. Els diaris citatsins i tot van seguir les posteriors protestes durant el juny. Cap dells,per, va aproitar el cas per tractar la polmica existncia i situacidels CIE en profunditat amb reportatges o informes propis.

Un cas a part va ser el de La Vanguardia, que simplement va publi-car un breu sobre la mort, la seva nica referncia estricta de lany a

les denncies sobre el CIE barcelon. Aix contrasta amb la quantitatde notcies sobre immigraci i els conlictes que provoca el fenomenpublicades al quadernetVivir en Barcelona del rotatiu del Grup God.


19/116

19

HemerotecaProtestes per la mort dun jove

magrib en un CIE. Pblico,20/05/2010

SOS Racisme denuncia la mort

dun jove al centre dinternament

destrangers. Avui + El Punt,14/05/2010

Insistim, les tortures sn

reals. Entrevista a SaraVerd, coordinadora de CEAR

a Valncia. Avui + El Punt,25/12/2009

Recursos i fontsOlga Hernndez dePaz, advocada de lAssociaci

Professionals dEstrangeria(APE)[email protected]

Hibai Arbide, advocatdimmigrants sense [email protected]

Hctor Silveira, Observatori

Sistema Penal i Drets Humans934 024 417

934 039 672

[email protected]

Luciana Coconi, Institut deDrets Humans de [email protected]

Slvia Vrnia Trillo, directoradAdministraci i AfersSocials (tot i que no tenencompetncia), Sndic de Greuges900 124 124

933 018 075

Elena Arce, especialitzada ensituaci dels CIE a lEstatespanyol, Defensor del Pueblo914 327 900

[email protected]

Alba Cuevas, portaveu icoordinadora de la campanyacontra els CIE, SOS Racisme

933 010 597

636 248 621

[email protected]

Miguel ngel Prieto, directordel Centre dInternament per aEstrangers de Barcelona932 903 926

Policia Nacional. Departamentde Premsa, a [email protected]

Hemeroteca i recursos



20/116

20


21/116

21

entre les forces policials marroquines de-

sallotjaven a la fora les 20.000 personesinstallades al Campament de la Llibertat, situata 18 quilmetres dAl-Aiun, la planta de conser-ves que la gallega Rianxeira t en aquesta ciutatdel Shara Occidental no va deixar de produirllaunes de sardines. I lempresa Foret, amb seu

a Sant Cugat del Valls, tampoc va aturar lexportaci dels fosfatsque extreu del Shara cap a la pennsula Ibrica. Aix succea lanit del 7 al 8 de novembre de 2010. Els dies posteriors, organit-

zacions de defensa dels drets humans van denunciar latac i des-trucci del campament i la posterior repressi contra la poblacisahrau a la ciutat dAl-Aiun, que segons Amnistia Internacionales va saldar amb dos morts, desenes de ferits i 140 detinguts. Laresposta del Govern espanyol davant els atacs va ser molt tbia ies va centrar a demanar lobertura duna investigaci internacio-nal per aclarir els fets. Per justiicar la seva postura, el govern deZapatero va fer constar que el Marroc i lEstat espanyol tenen in-teressos comuns en la lluita contra el terrorisme islmic o el tric

de drogues. Es va oblidar, per, de citar uns altres interessos queel seu govern protegeix: els de les empreses catalanes i espanyo-les que fan negoci al Shara Occidental i al Marroc.

M

Silencis incmodesa Al-Aiun

Laia Altarriba

Empreses catalanes i espanyoles exploten de formaillegal els recursos del Shara Occidental


22/116

22

La ministra dAfers Exteriors espanyola, Trinidad Jimnez, es vaescudar en la manca dinformaci concreta per evitar condemnarlatac a Al-Aiun. Preguntada per la cadena SER el 15 de novembre,la ministra va destacar que, en el seu posicionament, hi tenia molt aveure el fet que amb el Marroc hi ha una collaboraci que va enca-

minada a la defensa mtua dinteressos. A quins interessos es refe-ria Trinidad Jimnez? Ella mateixa va concretar que la collaboracientre els dos estats es concreta en matries com la lluita contra elterrorisme internacional dorigen islmic, la lluita contra el tricde drogues i pel controls dels grups migratoris. Dinteressos, per,nhi ha daltres, i alguns tenen a veure amb lexplotaci dels recursosdel territori.

Lexplotaci illegal dels recursos del Shara

El Shara Occidental s una naci rica en recursos naturals, espe-cialment en fosfats i en pesca, per tamb ns apreciada la sorra,les terres agrcoles i la seva capacitat de produir energia solar, i t

un alt potencial per trobar-hi gas i petroli. Per nosn els sahraus els que en tenen el control, sin elgovern marroqu, que concedeix perms per explotartots aquests recursos a empreses estrangeres, entreles quals nhi ha un bon nombre de catalanes i espa-nyoles.

Per Javier Garca Lachica, de lobservatori inter-nacional Western Sahara Resource Watch, que es de-dica a estudiar lexplotaci dels recursos naturals delShara Occidental, recorda que, dacord amb les reso-lucions de les Nacions Unides, aquesta explotaci quefan el Marroc i les empreses estrangeres s illegal. I

s que lONU reconeix el Shara com un territori no autnom, i aixsigniica que est pendent que es resolgui la situaci de conlicte que

viu sobre el seu estatus, s a dir, que celebri el referndum dautode-terminaci que estava previst pel 1992 per que sha anat postpo-sant. I mentre la situaci sigui aix s illegal que alg extern explotiels seus recursos naturals si no s que ho fa dacord amb la poblaciautctona i que aquesta poblaci sen beneici.

Garca Lachica subratlla: Els sahraus han deixat clar que noestan dacord amb lexplotaci dels seus recursos, per exemple ambcartes al comissari de Pesca de la Uni Europea demanant que leslotes europees no treballin a les seves aiges. El representant de

WSRW recorda, a ms, que entre les reivindicacions del Campamentde la Llibertat tamb nhi havia una de lligada a lexplotaci dels re-cursos naturals del Shara: No noms estaven acampats per dema-

Les Nacions Unidesestableixen que

lexplotaci que fan elMarroc i les empreses

estrangeres delsrecursos del Shara

s illegal, perqu estracta dun territori noautnom amb estatus

pendent de resoluci


23/116

23

nar una millora de les condicions de vida i laborals de la poblaci,sin que tamb reivindicaven el dret a explotar els seus propis re-cursos.

Una empresa de Sant Cugat extreu els fosfats

Un dels recursos ms apreciats del Shara s el fsfor. Jess Carrin,de lObservatori del Deute en la Globalitzaci (ODG), que ha estudiatlexplotaci de recursos daquest territori, explica que el Shara sel principal exportador mundial de fosfats, i que la principal empre-sa que shi dedica s FMC Foret, que t la seu oicial a Sant Cugatdel Valls. Aquesta empresa qumica s ilial duna companyia nord-americana.

Els fosfats sn molt apreciats, afegeix Garca Lachica, perqu es-tan lligats als fertilitzants, al biogs i als biocombustibles, que els

darrers anys han guanyat inters i, en conseqncia, han pujat depreu i ja es venen a 400 dlars cada tona.

La mina Bucraa s don Foret extreu els fosfats. Aquest mina aprop dAl-Aiun s una de les ms grans del mn a cel obert i cont undels fosfats ms purs del planeta. Fa ms de vint anys que lempresade Sant Cugat extreu el mineral del Shara de manera illegal. GarcaLachica assegura que actualment exporta 500.000 tones de fosfatscada any.

El atn de Rianxeira ve del SharaUna altra empresa de lEstat espanyol que fa negocisal territori ocupat s la gallega Jealsa-Rianxeira, queprodueix conserves i que s propietat de Jess Alonso,un amic ntim del Rei espanyol. No s lnica, per s lams important. En aquest cas, la planta denvasat quehi t produeix 33 milions de llaunes de sardina cadaany, detalla Garca Lachica. I el seu principal client s

la cadena de supermercats Mercadona, propietat delempresari valenci Juan Roig.Que Rianxeira opera al Shara Occidental no s cap secret. El ma-

teix grup empresarial ho reconeix a la declaraci de responsabilitatsocial, que es pot llegir a la seva web i on especiica que la presnciaal Shara Occidental, entre altres, sha basat en el disseny de projec-tes empresarials que contribueixen a la generaci i al desenvolupa-ment de la riquesa no noms empresarial sin daltres grups dinte-rs presents en el seu funcionament, com s la societat en general, i

els treballadors i la societat local, en particular. Ms avall, el mateixdocument afegeix que lactivitat de Rianxeira al Shara compleixamb els Deu Principis Bsics del Pacte Mundial [de Nacions Unides],

FMC Foret, amb seua Sant Cugat del

Valls, s la principalextractora de fosfatsdel Shara Occidental.Lempresa, lial dunamultinacional nord-americana, nexporta500.000 tones cada

any segons les ONG

Anuari Mdia.cat -Silencis incmodesa Al-Aiun


24/116

24

relacionats amb la protecci dels drets humans, la dignitat i el res-pecte dels treballadors, a travs de les relacions laborals, la lluitacontra la corrupci, el desenvolupament sostenible i la protecci delmedi ambient.

Aquesta declaraci, per, es contradiu amb el que expliquen des

de WSRW, segons els quals el representant del Front Polisario a lEs-tat espanyol va enviar una carta a Jealsa-Rianxeira demanant queaturessin la planta productora de conserves que tenen al Shara per-qu s una activitat illegal, per la companyia no nha fet cas.

Pesca i agricultura, la implicaci de la Uni EuropeaEntre les riqueses del Shara tamb hi ha una pesca abundant i bo-nes terres per a lagricultura. Per de nou no s el poble sahrau quisen beneicia, sin que ho controla el Marroc, que al seu torn nobt

beneicis concedint lexplotaci a empreses estrangeres. En aquestsdos casos, aquesta explotaci es fa a travs dacords amb la Uni Eu-ropea.

Pel que fa a la pesca, Garca Lachica explica que lacord entre laUE i el Marroc no parla de les aiges sahraus, per alerta que, comque diu aiges sota control marroqu, aix permet a les lotes pescaren aiges dels territoris ocupats. Les pesqueres espanyoles sn lesprincipals beneiciades daquest acord: actualment tenen 100 de les119 llicncies atorgades per lacord.

Un acord que actualment est en discussi entre el regne alauitai la Uni Europea s el de lliure comer de productes agrcoles. En

aquest cas, el Govern espanyol no t una postura fer-ma, ja que perjudica alguns agricultors de lEstat. Pertamb nhi ha daltres que en surten molt beneiciats,assegura el representant de WSRW, que sn els que hanadquirit camps de cultiu a laltra banda de lestret.

Mentrestant, al Shara ja hi ha grans explotacions

agrcoles, especialment de tomquets, que es cultivenen hivernacles. A ms de la vulneraci dels dictmensde lONU, aqu shi afegeix un segon problema: aquestshivernacles gasten molta aigua i estan produint un de-sastre ecolgic, perqu extreuen laigua de pous arque-

olgics que un cop secs ja no es podran recuperar. Tamb en aquestcas hi ha implicades empreses espanyoles que treballen juntamentamb empreses marroquines.

Sorra, sol... i petroliI encara hi ha ms recursos als territoris ocupats que han atret em-preses de lEstat espanyol. Duna banda, la sorra, que les illes Can-

La pesca s un delsrecursos naturals del

Shara. Lempresagallega Rianxeira,

propietat dun amic

ntim del Rei espanyol,hi produeix 33 milionsde llaunes de sardina

cada any


25/116

25

ries utilitzen per a construcci i per refer les platges. Linters perla sorra sahrau t lorigen en una llei de les Canries que prohibeixlextracci de sorra de les illes amb lobjectiu de protegir el medi. Laparadoxa s que en canvi vulneren acords internacionals i afectenel medi dun altre territori per obtenir sorra. I daltra banda, tamb

genera inters lalt potencial del Shara com a possible productordenergia solar. I de fet el Marroc ja hi t diversos projectes. Aix quedes de lobservatori WSRW han iniciat una campanya per convncerles empreses espanyoles (per exemple, Abengoa) perqu no simpli-quin en aquests projectes.

Jess Carrin, de lODG, alerta duna nova amenaa sobre els ter-ritoris ocupats: el Marroc ha irmat contractes amb empreses perquhi facin prospeccions per buscar petroli i gas, i sabem que hi ha in-ters dempreses espanyoles a participar-hi. Encara no

hi ha llicncies dexplotaci, perqu no sha trobat gasni petroli, per sembla que hi ha moltes possibilitats detrobar-nhi. Per Garca Lachica, la descoberta de petroliseria trgica: Si hi troben petroli, el conlicte ja no esresoldr mai.

Maquilesi armes espanyolesPer les relacions entre el govern espanyol i el marroquno noms estan condicionades pels interessos econ-mics al Shara Occidental. Tamb hi tenen a veure els ne-gocis dempreses espanyoles al territori marroqu. JessCarrin en posa alguns exemples: Al nord del Marroc hi ha el que esconeix com a maquiles, empreses txtils en zones amb impostos moltbaixos. Aquestes maquiles, segons Carrin, produeixen per a empre-ses com Indico (que abasteix El Corte Ingls), la catalana Mango, itamb per Inditex. Tamb hi ha capital de latifundistes andalusosque han deslocalitzat la producci agrcola al Marroc. I tamb hi ha

empreses de lEstat que tenen interessos en el turisme, la pesca i lesinfraestructures (en aquest darrer cas, Sacir, accionista de refernciade Repsol, s la gran beneiciada). En resum, conclou Carrin, la rela-cions entre els dos estats vnen marcades pels interessos econmics,que situen lEstat espanyol com a soci estratgic fonamental per alMarroc per darrere de Frana.

Per encara cal tenir en compte un darrer aspecte: el comer dar-mament. Des del Centre dEstudis per la Pau JM Dels posen xifraa aquest negoci. Un informe que va fer pblic pocs dies desprs de

latac marroqu contra el Campament de la Llibertat denunciava: ElMarroc sha convertit en el set dest de la venda darmes espanyolesi el segon desprs del Brasil fora de lmbit de la Uni Europea, i con-

En lltima dcadalEstat espanyolha venut armes alMarroc per valor de200 milions deuros.El regne alauita s elset dest de la vendadarmes espanyolesi el segon fora de laUni Europea



26/116

26

cretava que en lltima dcada Espanya ha venut armes al Marrocper ms de 200 milions deuros. No hi ha una relaci directa entretot aquest armament i locupaci del Shara Occidental, per GarcaLachica denuncia: De manera indirecta el Govern espanyol est i-nanant el manteniment de locupaci.

Amb totes la dades sobre els negocis que empreses catalanesi espanyoles fan al Shara Occidental, a Jess Carrin lindigna lacomplicitat terrible que t el Govern espanyol amb la dictadura mar-roquina, ja que el que fa s legitimar-la. I ho equipara amb el queva succeir a Sud-frica, quan algunes empreses estrangeres hi feiennegoci malgrat lApartheid.


27/116

27


Les informacions de la premsa de paper i digital i els mitjans audi-

ovisuals posteriors al desallotjament de la policia marroquina delCampament de la Llibertat al Shara Occidental la nit del 7 al 8 denovembre es van centrar bsicament a explicar els fets i a reprodu-ir els posicionaments dels diversos actors institucionals en joc. Aix,tant diaris com rdios i televisions van abocar esforos a explicarqu havia succet durant el campament i tamb les agressions a laciutat dAl-Aiun contra la poblaci sahrau. Tamb van donar veu alsrepresentants poltics espanyols, catalans, sahraus, marroquins, eu-ropeus i internacionals que van opinar o emetre dictmens sobre elconlicte. Per el que prcticament cap mitj va fer va ser explicar elsinteressos econmics que empreses catalanes i espanyoles tenen alsterritoris ocupats del Shara Occidental i com aix va condicionar elposicionament del Govern espanyol.

Jess Carrin, de lObservatori del Deute en la Globalitzaci, la-menta que no sha explicat en cap moment els interessos econmicsque hi ha en aquell territori. I denuncia que els periodistes no vanestirar el il quan portaveus del Govern espanyol van apellar als in-

teressos per argumentar que la resposta a lagressi marroquinahauria de ser calmada. Lnica referncia sobre lactuaci dem-preses catalanes o espanyoles al Shara Occidental ha estat un re-portatge del 17 de novembre al setmanari Directa (Els interessoscomercials al Shara fan emmudir Zapatero davant la repressi, delnm. 205, 17 de novembre de 2010), una notcia el 25 del mateixmes al diari digital Cugat.cat (Una empresa santcugatenca, acusadadexplotar illegalment fosfats del Shara Occidental) i la coberturaespecial que va fer el peridic quinzenal Diagonalles setmanes se-

gents de latac (amb dos reportatges titulats El Shara Occidental,moneda de cambio del PSOE i El Gobierno de Zapatero, de la manode Marruecos).



28/116

28

HemerotecaShara, el poble que espera. Les

claus histriques per entendre

el conlicte etern del Magreb.

Spiens, abril 2011 (dossierespecial)Sin querer, contribuimos alexpolio. 2/02/2011 (entrevistaa Javier Garca Lachica,president de lObservatorio de

Recursos Naturales del SharaOccidental, WSRW)

Espanya va cobrar per anar-

sen del Shara. El Temps,7/12/2010 (dossier especial)Una empresa santcugatenca,

acusada dexplotar illegalment

fosfats del Shara Occidental.Cugat.cat, 25/11/2010

Els interessos comercials al

Shara fan emmudir Zapatero

davant la repressi. La Directa,17/11/2010

Bibliograa

International Law and the

Question of Western Sahara.Diversos autors, Arts & Leite(2007)

El conlicte del Shara

Occidental. Ferran Mas Amig,Associaci per a les NacionsUnides a Espanya (Barcelona2000)

El Shara occidental. Histria

i actualitat dun poble. TomsCallau, Llibres de lndex(Barcelona 2004)

La historia prohibida del Shara

Espaol. Toms Brbulo,Destino (Barcelona 2002)

El oscuro pasado del desierto.

Aproximacin a la historia del

Shara. Jos Ramn DiegoAguirre, SIAL (Madrid 2004)

Guerra en el Shara. Jos RamnDiego Aguirre, ISTMO (Madrid1991)

Shara occidental. Passat i

present dun poble. Diversos

autors, Universitat de Girona(Girona 1999)

20 aos bastan. El referndum

en el Shara Occidental. KhalebdHroub, Popular (Madrid 1995)

La causa saharaui y las

mujeres. Dolores Juliano, Icaria

(Barcelona 1999)

Shara Occidental. Aspectes

i vivncies. Joan Maria Maixi Ceballos, Cossetnia (Valls1999)

Shara: drama de una

descolonizacin (1960-1987).

Paula Oliver, Font (Palma 1987)

Hemeroteca, bibliografia i recursos


29/116

29

Fonts i recursosJavier Garca Lachica,Observatorio Para los RecursosNaturales del Shara Occidental WSRW

615 917 [email protected]

www.wsrw.org

Jess Carrin, Observatori delDeute en la Globalitzaci (ODG)933 011 793

[email protected]

Jordi Calvo, Centre dEstudis perla Pau J.M. Dels - Justcia i Pau933 176 177

[email protected]

www.centredelas.org



30/116

30


31/116

31

l cas Palma Arena est dividit en 25 peces so-bre diferents trames de corrupci que afectenel Govern balear i el Partit Popular de les Illes.Lltima, la nmero 25, s la darrera que vaobrir el jutge que investiga el cas, Jos Castro. Lava obrir ms tard i a part de les altres. En aques-

ta pea, el jutge Castro investiga els 1.200.000euros que el Govern balear va pagar el 2005 a lInstituto Nos per-qu organitzs el congrs Illes Balears Forum: sport and tourismdestinations global network. Els iscals anticorrupci i el jutge nohan trobat factures que justiiquin una despesa tan alta per uncongrs que va durar noms tres dies. Un dels elements rellevantsdel cas s que Iaki Urdangarin, gendre del rei espanyol, presidiael 2005 lInstituto Nos. Amb tot, Urdangarin no est acusat for-malment. I segons fonts oicials del Tribunal Superior de Justcia

de les Illes Balears (TSIB), el jutge Castro no t previst citar-lo adeclarar, ni els iscals tampoc li ho han demanat. De fet, ara mateixla investigaci est aturada. Oberta, per aturada.

E

La famlia reial,implicada en elcas Palma Arena

Enric Borrs

Un jutjat de Palma investiga una fundacipresidida pel gendre del rei espanyol per unasubvenci injustiicada de 1.200.000 euros


32/116

32

El veldrom Palma Arena havia de costar 46 milions deuros persen van acabar pagant ms de 110. Aquest sobrecost va desencade-nar la principal investigaci sobre corrupci que hi ha en marxa aramateix a les illes Balears. El cas Palma Arena s un sumari de mi-lers de pgines que afecta bona part de lanterior govern del PP i en

qu lacusat ms important s lexpresident mateix:Jaume Matas. No s lnic cas de corrupci de les illesBalears: gaireb no hi ha cap setmana en qu polticsretirats o en actiu, ex alts crrecs de les institucions oempresaris no passin a declarar pels jutjats de lavin-guda Alemanya de Palma.

Aquesta intensa activitat judicial fa que des delTribunal Superior sairmi, directament, que el jutgeCastro no dna labast per tramitar la investigaci.

La instrucci de la pea que investiga els 1.200.000euros que es van pagar a linstitut dUrdangarin lany2005 continua oberta, per admeten que ara mateix

no sest fent res. De fet, Salvador Perera, un dels advocats de lex-president Matas, satreveix a dir que el jutge t aquesta pea un pocabandonada i que per aix mateix no en recorda b els detalls. Man-t la innocncia de Matas i treu ferro al cas airmant que a vegadesels jutges fan feina en una pea i desprs acaba en no res.

Un cost desproporcionatEl portaveu del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB) al Parla-ment illenc, Antoni Diguez, va denunciar lany 2006 que shavienmalbaratat diners pblics amb el congrs Illes Balears Frum. El 17de febrer de 2006, el Diari Balears publicava unes declaracions deDiguez on criticava el cost desproporcionat per un acte dun capde setmana que no va tenir gaire rellevncia, i demanava que senjustiiqus el pagament. Diguez va dir llavors que el pressupost delcongrs preveia 2.400 euros per al viatge, lallotjament, el menjar iel transport per a cadascun del centenar dassistents. Per tambincloa 280.000 euros per als sous de la direcci del congrs i entre5.000 i 6.000 euros per a cadascun dels tcnics i hostesses que hi vantreballar. A ms de 18.000 euros per a una web amb les conclusionsdel congrs que no es va arribar a fer mai.

La iscalia anticorrupci va preguntar el 15 de mar de lany pas-sat a lexcap de gabinet de Jaume Matas, Dulce Linares, si havia rebutcap ordre del llavors president de no controlar la despesa del Frum.

En concret, segons consta a la transcripci de la declaraci, la iscaliaairma que a lexpedient del conveni amb lInstituto Nos no hi ha niuna sola justiicaci de en qu shan invertit els 1.200.000 euros que

Fonts del TribunalSuperior de Justcia

de les illes Balearsadmeten que el jutge

Castro no dnalabast per tramitar elcas i que, pel que fa a

la investigaci sobre

lInstituto Nos, nosest fent res


33/116

33

shi van gastar. Linares va admetre al jutge Castro que la decisi defer aquell conveni lhavia presa Jaume Matas per va afegir que ningli havia donat cap ordre de prescindir del control de la despesa, quesempre havia coniat en la seriositat del departament que va trami-tar aquell expedient i que no sabia si shavia acreditat la despesa

o no. Amb la declaraci de Linares els mitjans de comunicaci vanprendre conscincia que sinvestigava aquest conveni en una peaconcreta. De llavors en ja ha passat un any, per lactual Conse-lleria de Presidncia on haurien destar arxivades les factures delInstituto Nos no ha volgut admetre ni negar que hagi enviat capdocument al jutge Castro.

Qu va ser lIlles Balears Frum?El 2005, el Govern balear va presentar lIlles Balears Frum com un

punt de trobada mundial dexperts en esport i turisme dels mbitsacadmic, pblic i empresarial. El congrs es va fer per primera ve-gada els dies 22, 23 i 24 de novembre i havia de consolidar-se, con-vertir-se en un referent mundial i servir dembri a lObservatoriPermanent de Turisme i Esport, que havia de tenir la seu a Mallorca.Amb tot, el congrs noms es va fer un any ms i lObservatori noes va arribar a constituir. De tot all no nha quedat res. De fet, insi tot lentitat que ho va organitzar, lInstituto Nos, ha desaparegutdel mapa, i quan es preparava el segon i ltim congrs Urdangarinja no la presidia.

Al congrs del 2005 hi van participar personalitats com el di-rector del Tour de Frana, Jean-Marie Leblanc; el futbolista SamuelEtoo; lexpresident del Comit Olmpic Internacional,Juan Antonio Samaranch; el tennista Rafael Nadal iun centenar de personalitats ms, incloent-hi Matasi Urdangarin. Lendem que el PSIB critiqus el costdel congrs, el 17 de febrer de 2006, el portaveu del

govern Matas, Joan Flaquer, va explicar que estavenmolt tranquils i que no hi havia res dirregular. Elmateix dia lactual president de les Illes Balears, Fran-cesc Antich (PSIB), va aclarir sense que ning li hopregunts que les crtiques al frum havien estat no-ms per al govern i no a linstitut que dirigia Urdanga-rin. Desprs de la polmica i abans que no se celebrsel congrs per segona vegada, labril de 2006, IakiUrdangarin va deixar la presidncia de lInstituto Nos. s ms, al

currculum del gendre del rei que hi ha a la web oicial de la monar-quia espanyola no hi consta per enlloc la feina que va fer en aquestaentitat.

Lentitat que presidiaIaki Undargarin i queva cobrar 1.200.000euros del Govern

balear per organitzarun congrs de tresdies ha desaparegutdel mapa. La scaliaarma que la inversino sha justicat

Anuari Mdia.cat -La famlia reial,implicada en el casPalma Arena


34/116

34

Linstitut desaparegutDe fet, lInstituto Nos ja ni tan sols t pgina web i fa anys que vaabandonar les seus que va tenir al nmero 8 de lavinguda de les CortsCatalanes de Sant Cugat i al 19 del carrer Mestre Nicolau de Barce-

lona. Els telfons que tenia lentitat tamb sn culs de

sac on no respon ning. De fet, ins i tot la web www.noos.es ha desaparegut de la xarxa. Amb tot, encara espot veure com era quan encara funcionava i qu shi vapublicar sobre lIlles Balears Frum si es fa arqueologiadigital amb www.archive.org, un portal que fa cpiesperidiques de moltes de les pgines dinternet. La webdeia que lInstituto pretn ser un think tank, un lloc detrobada i relexi de persones destacades del mn delempresa, la investigaci i les institucions pbliques.

De fet, lInstituto Nos va desaparixer de maneratan eicient que ni tan sols la policia espanyola en va poder trobarcap rastre, segons va publicar el Diario de Mallorca el 15 de setem-bre. El jutge Castro havia ordenat al juliol que lentitat presents lesfactures que justiicessin la despesa de 1.200.000 euros pblics, perla policia va ser incapa de trobar cap seu, telfon o correu electr-nic en funcionament on notiicar-ho. Al cap de pocs dies dhaver-sepublicat que la policia no els trobava, va ser lInstituto Nos qui es vaposar en contacte amb el jutjat per personar-se al cas. Aix va passara inal de setembre i, des de llavors, la investigaci no ha avanat niun pam ms.

El gendre del rei vadeixar la presidnciade lInstituto Nos

el 2006 i la sevaparticipaci en

lentitat ja no constaal currculum ocialque facilita la casa

reial espanyola


35/116

35


Els mitjans de comunicaci de les illes Balears han reconvertit les se-ves seccions de periodisme judicial i les han especialitzades en cor-rupci poltica. Ja no es dediquen a cobrir judicis de successos: hi hatantes investigacions per corrupci en marxa que no podrien fer-ho.Els principals periodistes de cada mitj competeixen per aconseguiriltracions de iscals i advocats per publicar exclusives i gaireb cadadia hi ha alguna notcia relacionada amb la corrupci. Tot i aix, elcas de lInstituto Nos ha passat ben desapercebut. Ms enll de les

notcies que es van publicar lendem de la declaraci de Dulce Li-nares el 15 de mar de 2010, hi ha hagut molt poques novetats. Benpocs mitjans bsicament El Mundo han fet referncia que elsiscals ja havien preguntat a lexportaveu del govern Matas, Joan Fla-quer, sobre aquest assumpte. Amb tot, Flaquer tan sols va dir que notenia res a veure amb el conveni. Alhora, no hi ha hagut ni exclusivesni iltracions sobre la despesa de moment injustiicada de 1.200.000euros ni sobre la implicaci dIaki Urdangarin. Al setembre nomses va saber que la policia no trobava la seu de lInstituto Nos. Men-

trestant, cap mitj de comunicaci no ha fet mfasi en la congelacidaquesta pea ni en el fet que Urdangarin no hagi estat ni imputat nitan sols citat a declarar per al cas.

Anuari Mdia.cat -La famlia reial,implicada en el casPalma Arena


36/116

36

HemerotecaEl PSOE denuncia supuestos

pagos irregulares del Gobierno

balear al instituto que pre-

side Urdangarin. El Mundo,17/02/2006

Els ducs de Palma emigren

a Washington. Diari Balears,24/04/2009

La Fiscala investiga el conve-nio del Gobierno balear con

Iaki Urdangarn. El Mundo,19/02/2010

Linares diu que Ballester pro-

posava el que deia Matas. DiariBalears, 16/03/2010

El juez del caso Palma Arena pideinformacin sobre convenios en-

tre el Govern balear y el Instituto

que presida Iaki Urdangarn.

Ultima Hora, 22/07/2010

La instrucci del Cas Palma

Arena demana per uns convenis

signats per Iaki Urdangarin.

Diari Balears, 23/07/2010

La Polica no halla la sede del

instituto de Urdangarn que

cobr un milln del Govern.

Diario de Mallorca, 15/09/2010

El instituto de Urdangarn

investigado por el juez Castro

se persona en el caso. Diario deMallorca, 21/09/2010

Bibliograa

Informe de lInstituto Nossobre el segon congrs IllesBalears Frum

http://replay.waybackmachine.

org/20070107035120/

www.noos.es/cas/docs/

noticias_1106_1.pdf

Biograia dIaki Urdangarin ala web oicial de la monarquia

espanyolawww.casareal.es/donina

ki/index-ides-idweb.html

Recursos i fontsConselleria de Presidncia de lesIlles Balears971 176 565

Gabinet de Comunicaci delTribunal Superior de Justcia deles Illes Balears971 723 844

618 363 223

gabinetedeprensa.

[email protected]

Perera Abogados971 462 847

Grup Parlamentari Socialista deles Illes Balears971 725 939

[email protected]

Hemeroteca, bibliografia i recursos


37/116

37

l tpic diu: els catalans patim un greuge his-

tric, els peatges; hem de pagar per fer qual-sevol desplaament amb cotxe, mentre que alsaltres llocs de lEstat espanyol disposen de viesrpides gratutes per tot. s una mostra ms dela discriminaci centralista sobre Catalunya.Com tots els tpics, cont veritats, mitges veri-

tats, matisos i punts a aclarir. Per algunes dades fredes semblaque li donen la ra. Si a Catalunya 67% de les vies de ms duncarril per sentit sn de pagament i el 33% gratutes, a la resta delEstat la proporci s de 80% de peatge per 20% de lliure circu-laci. A lhora destablir les poltiques de peatges, sembla que tot-hom oblida un paradigma dall ms simple. Lobjecte inicial queva motivar la creaci dels peatges que fossin noms els usuarisels que paguessin el que havia costat la construcci de la via i notots els contribuents, com passa amb les vies gratutes est del

tot pervertit. Abertis, el gegant empresarial controlat per La Caixa,ostenta el monopoli gaireb exclusiu dunes vies de pagament queavui en dia han estat amortitzades amb escreix.

E

Les autopistescatalanes,insosteniblesi amortitzades

Eloi Latorre

Abertis, controlada per La Caixa i ACS, t el monopolidunes vies de pagament que han generat ingressosmolt superiors als seus costos de construcci


38/116

38

A Catalunya hi podem comptar ara mateix 573 quilmetres de carre-teres inanades pel sistema de peatge directe (s a dir, a travs duncnon que paga cada vehicle en el moment de fer-ne s), dels qualsgaireb tots sn de vies rpides menys els 22 quilmetres del tneldel Cad, que sn dun carril per sentit. A aquest total cal sumar-hi

17 quilmetres de subtrams que antigament havien estat de peatgeper que han estat rescatats mitjanant indemnitzacions per part delAdministraci a les empreses concessionries i avui sn gratuts perals usuaris (al tram el Papiol Mollet de lAP-7 i la ronda de Matarde la C-31) i 44 quilmetres ms del que es coneix compeatge a lom-bra (en concret, el tram dEix del Llobregat entre Puig-reig i Berga,inaugurat lany 2007). Aquesta modalitat consisteix que no sn elsusuaris els que abonen el cost de construcci a la concessionria sinla mateixa Administraci, per ho fa de manera variable, segons ln-

dex dutilitzaci de la via.

Discriminaci catalana?s veritat que la major part daquests prop de 600 quilmetres cor-responen a vies titulades pel Govern de lEstat (les autopistes AP-7o del Mediterrani i lAP-2 entre Barcelona i Fraga), per cal no me-

nysprear els 144 quilmetres regits per peatges ator-gats per la Generalitat, que va apostar de ferm peraquesta frmula de construcci de carreteres durant

els anys 80 (leix Calafell-Castelldefels amb el tneldel Garraf, leix Montgat-Palafolls, lautopista Terras-sa-Manresa i els tnels de Vallvidrera i del Cad).

La comparativa amb altres llocs de lEstat espa-nyol s eloqent. Si a Catalunya el 67% de les vies dems dun carril per sentit sn de pagament i el 33%gratutes, a la resta de lEstat la proporci s de 80%de peatge per 20% de lliure circulaci. Dit amb altres

percentatges: a Catalunya hi ha el 49% de les barreres de pagamentde lEstat, per noms el 10% de les vies rpides. A la Comunitat deMadrid hi ha 500 quilmetres dautovia, dels quals 17 sn de peat-ge; a Andalusia hi ha 1.500 quilmetres dautovies gratutes per 192pagament; a Extremadura totes les vies desdoblades sn gratutes.

Levoluci dun model franquistaHi ha raons histriques que expliquen aquesta situaci. Les autopis-tes de peatge, que havien desdevenir tot un smbol de lEspanya tar-

dofanquista dels Planes de Desarrollo, van nixer a Catalunya, el juliolde 1969, amb la inauguraci de lautovia entre Barcelona i Matar.El Plan Nacional de Autopistas Espaolas (PANE), del 1967, preveia

A Catalunya hi ha el49% dels peatges de

tot lEstat espanyol,per noms el 10%de les vies rpides. El

67% de vies catalanesde ms dun carril sn

de pagament, siguinde titularitat estatal o

autonmica


39/116

39

obrir 3.000 quilmetres dautopistes de pagament en vint anys. Elcert s que a la mort de Franco el Plan estava aturatsine die i nomsse nhavia construt 1.800, de quilmetres, concentrats a leix Nordde lEstat.

Als anys 80, coincidint amb ladhesi de lEstat a la Comunitat

Econonmica Europea i lentrada a les arques pbliques de genero-ses dotacions en forma de fons de cooperaci europeus, el Govern deFelipe Gonzlez va apostar per construir autovies gratutes all onno nhi havia inanades amb els pressupostos pblics. En deu anys,entre el 1985 i el 1995, shavien obert al trnsit 3.500 km de viesrpides a lEstat, dels quals noms 200 a Catalunya. Durant els ltimsquinze anys la tendncia sha anat invertint: a altresllocs de lEstat shan fet autovies de pagament, mentreque a Catalunya lltim peatge que ha entrat en servei

s el del Vendrell de lautopista Pau Casals, el 1998.Al greuge comparatiu amb lEstat shi afegeix lab-

sncia de vies rpides alternatives que permetin ferel mateix recorregut que les autopistes sense pagar.A Catalunya, de Barcelona estant, s impossible des-plaar-se per via rpida a Valncia, ni a Saragossa, nia Perpiny, ni a Andorra, sense passar per barreres depagament. Les dues niques capitals de demarcaciunides per una autovia gratuta sn Barcelona i Lleida. En el Pla deCarreteres aprovat pel Govern de la Generalitat el 1985, que teniavigncia ins a lany 2001, shi preveia una srie deixos viaris queencara avui estan pendents dexecuci i que havien de servir dal-ternativa a les vies de peatge, com ara una autovia entre Tarragona iMontblanc que faria denlla amb lactual A-2 i que uniria daquestamanera el Tarragons i el Segri. Altres eixos estratgics que aquellPla preveia que fossin desdoblats es van fer inalment amb vials dunsol sentit, com lEix Tranversal (C-25). El Govern de lEstat tamb va

tenir la seva quota de responsabilitat en lincompliment daquell Pla,com s patent en lenorme retard en el desdoblament de lN-II (avuiA-2) entre Fraga i Barcelona, que es va encallar al Port de la Panade-lla i no es va completar ins a lany 2004.

Interessos de les concessionriesHi ha moltes causes que expliquen lendarreriment en lexecuci degrans infraestructures, per en el cas dels eixos viaris del pas nhi haun que cal no menystenir: linters de les empreses concessionri-

es per tal que lusuari no disposi duna alternativa gratuta a la sevaoferta. La capacitat de pressi de les societats explotadores dels pe-atges sha visualitzat en diverses ocasions, com ara en el cas dAumar,

Labsncia de viesrpides alternatives

incrementa el greugecomparatiu. El Pla decarreteres aprovatper la Generalitat el1985 preveu una sriedeixos viaris gratutsen molts casos encarapendents dexecuci

Anuari Mdia.cat -Les autopistescatalanes,insostenibles iamortitzades


40/116

40

a qui el 1997 el Govern central va ampliar la concessi de lAP-7 entreValncia i Coma-ruga ins al 2019 a canvi de fer-hi ms inversionsper tamb com a compensaci per la tard o dhora inevitable recon-versi de la N-340 en autovia.

En alguns casos, el blindatge per a les empreses explotadores de

la via quedava ja recollit en el mateix Decret de concessi o en els queposteriorment shan aprovat per ampliar-la. Un exemple: en el ReialDecret 1.547/90 de 30 de novembre, aprovat pel Govern de lEstat,establia una srie de modiicacions en les condicions dels trams depeatge explotats per la concessionria Acesa, entre els quals queaquesta empresa es reservava una srie de prerrogatives en lexecu-ci de totes les infraestructures futures en una franja de 20 quilme-tres a banda i banda de la via de peatge. Hi ha un altre cas encara mssigniicatiu, i poc conegut: en el contracte dexplotaci de lautopista

Terrassa-Manresa entre el Govern de la Generalitat i la concession-ria Autema, irmat el 1986, shi incloa una clusula segons la quallempresa tindria dret a rebre una indemnitzaci en el cas que en elfutur sexecuts el desdoblament de leix viari entre Abrera i Manre-sa per Montserrat (lactual C-55).

Val a dir que no noms les concessionries veuen amb ulls rece-losos la construcci dalternatives. Sovint els agents representants

del territori tamb shi oposen, sobretot en els trams enqu autopista i autovia convisquin a distncia prou cur-ta, perqu entenen que afegir una pressi insosteniblei que s econmicament irracional. Aquest s el parer,tamb, de lenginyer i catedrtic de Transports de laUPC Francesc Robust, que es qestiona si en algunstrams no seria ms pragmtic que les administracionsindemnitzessin les empreses explotadores i reconver-tir les autopistes en gratutes, en comptes dinvertir enuna via parallela prcticament superposada. En aquest

sentit, el Consell dIniciatives Locals de Medi Ambient de Girona(CILMA) ha proposat recentment que no es desdobli lN-II al pas perles comarques gironines i que, en lloc daix, sampli els carrils delAP-7 i que sigui gratuta per als moviments de trnsit que no ultra-passin lmbit giron.

La gnesi del gegant AbertisEl model de peatges implantat a Catalunya sinspirava en el sistemaja en funcionament llavors a altres estats europeus, bsicament a

lEstat francs i a Itlia, que concentren (amb lEstat espanyol) gai-reb un ter de les vies de pagament dEuropa. Per, a diferncia delmodel francs on els peatges els gestionen consorcis pblics a

A diferncia delEstat francs, on elspeatges els gestionen

consorcis pblics,a lEstat espanyol

es va optar percarregar lexplotaci a

empreses privades


41/116

41

lEstat es va optar per encarregar lexplotaci a empreses privades,amb la idea que aquestes cobraven peatges amb lobjectiu de recupe-rar la inversi que havia calgut per construir la carretera. Lexcepcial model privat sn les concessionries que exploten els tnels deVallvidrera i el del Cad, controlades per la Generalitat per que ara

lactual Govern catal es planteja privatitzar.Per explotar el primigeni peatge Barcelona-Matar es va cons-

tituir, el 1967, Autopistas Concesionaria Espaola, SA (Acesa). Elsaccionistes inicials eren bsicament bancs, com Ban-kunion o la Banca Catalana de Jordi Pujol (que vaser conseller dAcesa durant alguns anys). Tamb enformaven part algunes caixes destalvi vinculades adiputacions que garantien la quota de capital se-mipblic i el Chase Manhattan Bank, que s qui va

aportar els crdits inicials. En pocs anys lempresa vafer fallida, arrossegada per la caiguda de Bankunioni de Banca Catalana. El Fons de Garantia de Dipsitses va quedar la majoria de les accions i el 1987 les varevendre a La Caixa, que passava a ser laccionista dereferncia dAcesa.

Lany 2003 Acesa va arribar a un acord de fusi amb la conces-sionria madrilenya Aurea Gestin de Infraestructuras (controladapels grups constructors Dragados i ACS) i va donar lloc al naixementdAbertis Infraestructuras SA, que alhora el 2007 es fusionava amb laitaliana Autostrade, tot i que mantenia la seu a Sant Cugat del Valls.Avui Abertis ha esdevingut un gegant mundial en lexplotaci de viesde peatge i altres infraestructures com ports i aeroports, amb inte-ressos a Frana, lAmrica Llatina i els Estats Units. A lEstat, sota elseu paraigua shi han anat aplegant bona part de les concessionriesdautopista de lEstat (Iberpistas, Aulesa, Avasa), sense oblidar lesque exploten peatges a Catalunya, que no es redueix a Acesa, com es

pot observar a la taula adjunta.

Un monopoli de factoEl procs de concentraci de mercat ha enfortit la capacitat peractuar com a lobbydel sector a lhora de negociar amb els poderspblics lampliaci de concessions o b altres compensacions peral rescat dels peatges. Cal tenir en compte que tal com assenyalaun informe de la Direcci General de Defensa de la Competncia dela Generalitat de lany 2007 en el sector de les concessionries

dautopista la qesti de la lliure competncia sha de matisar molt.En primer lloc, perqu les tarifes dels peatges estan regulades. Entot cas la competncia entre empreses existeix en la fase de licitaci,

Abertis, amb LaCaixa i ACS com aprincipals accionistes,ostenta a la prcticael monopoli de les

vies de pagament.Lempresa s ungegant mundial delexplotaci de rutesde pagament



42/116

42

no un cop est executada la via. I s clar, si tot el mercat est con-centrat en un sol grup, la competncia queda bloquejada tamb enaquesta fase. El Govern de la Generalitat t la intenci que el futurdesdoblament de lEix transversal sexploti pel sistema de peatgea lombra, i Abertis ja ha manifestat linters a presentar-shi quan

surti a concurs. s evident que lEix Transversal desdoblat seria unaalternativa a la ruta Girona- Lleida per lAP-7 i lA-II, tamb contro-lades per Abertis.

EL NEGOCI DELS PEATGES A CATALUNYA

ABERTIS INFRAESTRUCTURAS, SAPresident: Salvador Alemany MasAccionistes: Criteria Caixa Corp (21%), Trebol Internacional (15%), Admirabi-lia (10%), Catalunya Caixa (1%), ACS Actividades de Construccin y Servicios(10%), Dragados (indeterminat), Brisa Internacional (indeterminat), Arbarin (inde-

terminat).Participacions: Aumar (100%), Acesa (100%), Infraestructures Viries de Cata-lunya, SA (100%), Aucat (100%).

ACESA (Autopistas Concesionaria Espaola, SA)President: Salvador AlemanyAccionistes: Abertis Infraestructuras, SA (100%).Participacions: Autopistas de Catalunya, SA (100%), Autema (23%), Tnel delCad (indeterminat).

AUMAR (Autopistas Aumar, SA)President: Alberto CatalAccionistes: Abertis (100%)

AUCAT (Autopistes de Catalunya, SA)Administradors: Salvador Alemany, Josep Maria Coronas i Josep Martinez VilaAccionistes: Acesa (100%)

AUTEMA (Autopista Terrassa Manresa Autema, SA)President: Andrs SebastinAccionistes: Ferrovial (76%), Acesa (24%)

TUNEL DEL CAD, SAPresident: Josep Maria CullellAccionistes: Generalitat de Catalunya (13%), Catalunya Caixa Capital (3%), Ca-talunya Caixa (1%), Catalana Occidente (1%), Diputaci Provincial de Barcelona(1%), Banc de Sabadell (1%), Cedinsa (0,5%), La Caixa (indeterminat), Bankpy-me (indet.), Diputaci de Girona (indet.), Asepeyo (indet.), Unnim (indet.), Banc

Espanyol de Crdit (indet.), Acesa (indet.).Participacions: Tnel de Toses, SA (97%)

TABASA (Tabasa Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA)President: Josep Maria CullellAccionistes: Generalitat de Catalunya (90%), Barcelona Serveis Municipals (In-det.), Ajuntament de Sant Cugat (indet.), Diputaci de Barcelona (indet.), ConsellComarcal del Barcelons (indet.)

La progessiva posici de fora de les empreses concessionri-es els ha dotat de major competncia a lhora de negociar amb les

administracions certes compensacions a canvi dalliberar peatges,o simplement pel fet de pactar preus boniicats per als usuaris queusen una determinada autopista amb major freqncia. Cal recordar,


43/116

43

en aquest sentit, algun episodi paradigmtic: lany 1998, quan es vaatorgar el peatge de Palafolls de la C-32 (llavors A-19), a canvi quefos un peatge de baix preu, a Acesa se li va allargar el perode dex-plotaci dotze anys, i per la mateixa poca, en compensaci per unconveni per abaratir els peatges de Mollet i els de la B-30, se li van

prolongar totes les concessions cinc anys ms, ins al 2021. Aquelladecisi fa fer esclatar lactivisme contra els peatges a Catalunya, cen-tralitzat entorn de la Plataforma Declaraci de Gelida (manifest alqual es van adherir 150 municipis, consells comarcals, cambres decomer i altres agents locals). Era lpoca en qu molts usuaris feiensonar el clxon a lhora de passar per les barreres.

La Declaraci de GelidaDaquell context, atenent a les demandes de la Declaraci de Geli-

da, es va formar un Grup de Treball de Peatges, integrat per tots elsgrups del Parlament de Catalunya, que va aconseguir, negociant ambles empreses, millores de preu i ins i tot la gratu-tat per a alguns usuaris ms habituals. Una altra deles missions del grup de peatges havia de ser pactaramb el govern de lEstat esmenes en les lleis dacom-panyament dels pressupostos que incloguessin par-tides per compensar les concessionries i alliberaralgunes barreres. Per, des de llavors, cap iniciativaen aquest sentit ha prosperat mai. Curiosament, elnovembre de 2010 el grup de CiU al Congrs va per-metre que prospers una esmena per tal de compen-sar amb un fons de 80 milions les prdues de les au-topistes radials de lrea de Madrid. La disposici addicional tercerade lEstatut aprovat lany 2006 preveia que lEstat es comprometia ainvertir per alliberar peatges o per construir trams dautovia alter-natius. Per aquest punt no es va recollir en lacord de inanament

pactat entre lEstat i la Generalitat lany 2008.

Autopistes amortitzadesA lhora destablir les poltiques de peatges, sembla que tothom obli-da un paradigma dall ms simple. Lobjectiu inicial que va motivar lacreaci dels peatges que fossin noms els usuaris els que paguessinel que havia costat la construcci de la via i no tots els contribuents,com passa amb les vies gratutes est del tot pervertit, perqu qual-sevol clcul que es faci porta a la conclusi palpable que a hores dara

les empreses concessionries han recaptat, amb prrrogues incloses,molt per damunt de la inversi inicial que els va suposar la carretera.Lany 2000 les entitats signants de la Declaraci de Gelida van presen-

El novembre de 2010PP i PSOE, amb elsuport de CiU, vandecidir al Congrsespanyol compensaramb vuitanta milions

deuros les prduesde les autopistesradials de lrea deMadrid



44/116

44

tar un estudi a partir de les estimacions de les mateixes concession-ries que deixava en evidncia que, al inal dels perodes dexplotaci,el rendiment dels peatges hauria multiplicat en algun cas per diver-sos dgits la inversi. I en tots els casos lhauria superada.

TRAM CONCES-SIONRIA CONCES-SI INICIAL PR-RRO-GA

COSTCONSTRUC-CI (1)

INGRES-SOSFINALSESTIMATS(1)

Montgat -Matar

Acesa 34 anys (fnsal 2004)

2021 21 682,2

Matar -Palafolls


2021 285,5 363,4

Barcelona- Mont-

mel


2021 19,9 535,4

Granol-lers - LaJonquera


2021 68,5 3.033,7

Molinsde Rei -Martorell


2021 14,6 1.168,7

Martorell -Tarragona


2021 42,2 2.170,3

Tarragona

- Alcanar

Aumar 27 anys (fns

al 1998)

2019 11,7 1.106,3

Mediterra-ni - Lleida


2021 84,9 1.019,7

Lleida -Saragossa


2021 66,6 1.019,7

Castell-defels -Sitges

Aucat 33 anys (fnsal 2022)

2039 205,5 2.874,3

Sitges - ElVendrell

Aucat 45 anys (fnsal 2039)

--- 208,2 674,2

Terrassa -Manresa

Autema 35 anys (fnsal 2031)

2036 126,8 4.035,3

SantCugat -Terrassa

Autema 37 anys (fnsel 2036)

--- 60,5 1.745,1

Tnel delCad

Tnel delCad, SA

46 anys (fnsel 2019)

2023 83,2 656,6

Tnel deVallvidrera

Tabasa 50 anys (fnsel 2037)

--- 151,53 1.903,2

De qualsevol manera, si fem cas de les dades que proporcionen lesmateixes concessionries a lAdministraci, les estimacions de fa deu

Font: Declaraci de Gelida (recollida al llibre Les autopistes de peatge a Catalunya: una discrimina-

ci inacceptable, DDAA (Columna Assaig, 2000). (1) En milions deuros.


45/116

45

anys semblen desbordades, si tenim en compte el que poden arribar arecaptar en tan sols un any. Aquests son els beneicis reals per peatgetal com van ser comunicats per les empreses explotadores lany 2005(les ms recents que hem pogut aconseguir per a aquest informe).

INGRESSOS PER TRAM EXPLOTAT (any 2005)Acesa (titularitat estatal)

Barcelona - Tarragona (AP-7) 164.256.773 euros

Barcelona - La Jonquera (AP-7) 150.396.739 euros

Montmel - El Papiol (AP-7) 32.173.268 euros

Saragossa-Soses-Mediterrani (AP-2) 90.340.963 euros

Acesa (Generalitat)

Montgat - Matar - Palafolls (C-32) 58.391.269 euros

Barcelona - Mollet - Montmel (C-33) 30.563.054 euros

Tabasa

Tnel de Vallvidrera (C-16) 31.175.621 euros

Autema

Sant Cugat - Terrassa - Manresa (C-16) 43.913.170 euros

Tnel del Cad, SA

Tnel del Cad (C-16) 19.520.293 euros

Aucat

Castelldefels-Sitges - Calafell 87.397.330 euros

Aumar

Salou-Ulldecona (AP-7) 57.931.938 euros

El Grup de Treball de Peatges es va reunir per ltim cop el 2007,quan CiU el va abandonar en protesta pels augments tarifaris decre-tats pel Govern tripartit (PSC-ERC-ICV). Durant tots aquests anys amb lexcepci del 2010 cada 1 de gener les tarifes dels peatgesshan incrementat per damunt de lIPC, incls el 2011, ja amb Govern

de CiU. El gener del 2011 el Parlament de Catalunya va aprovar re-constituir el Grup de Treball de Peatges, si fa no fa amb els mateixosobjectius que fa cinc anys.

Font: DTO.



46/116

46

Leliminaci no es plantejaEn el debat poltic, per, no sembla que hi iguri leliminaci a migo a llarg termini de lactual model de peatges. Sembla que la pos-sibilitat de perpetuar les vies de pagament, ins i tot ms enll delsactuals perodes de concessi, est del tot assentada. La idea que,

en canvi, pren fora s que els peatges, progressivament, passin aplantejar-se com un mtode de control dels luxos circulatoris queimpulsi la mobilitat sostenible. Aquest esperit ja quedava recollit ala Llei catalana de mobilitat aprovada lany 2003, que propugnava unpla dordenaci del sistema de peatges perqu aquests esdevinguininstruments reguladors i de gesti de la mobilitat, especialment enles rees de congesti i complementaris al transport pblic. AquestPla ha destablir els mecanismes necessaris perqu el transport p-blic i collectiu de supercie, tant si s de gesti pblica com privada,

estigui exempt de peatges. Aquest pla no sha desenvolupat mai, tot ique alguns partits, particularment el PSC, van concrrer a les ltimeseleccions al Parlament amb propostes en aquesta lnia: boniicar els

vehicles progressivament en funci del nombre docu-pants, els vehicles amb emissions ms baixes de CO2, iels que circulin en les anomenades hores vall (s a dir,el contrari de les hores punta).

El catedrtic dEconomia Aplicada de la UB GermBel, autor de diversos estudis de referncia sobre in-fraestructures, tamb apunta en aquesta lnia: Els pe-atges han demostrat ser un model del tot ineicient perinanar les autopistes: indueixen a un s inadequat dela xarxa viria. Congestionen les vies lliures altrenati-

ves. En canvi, poden ser un bon instrument per regular el trnsit enles vies de congesti persistent, com els accessos metropolitans. Enel mateix sentit apunta el Llibre Blanc del Transport de la Uni Eu-ropea, de lany 2009, que recull que en el cost de la tariicaci dels

peatges shi inclogui els costos externs de la via, apartat en el qualhi ha aspectes com la contaminaci o la sinistralitat, lesperit del qualja sha comenat a implantar en grans rees periurbanes, amb el casde Londres com a ms paradigmtic, per tamb a Estocolm, a Edim-burg, a Singapur i a Oslo.

Catalunya, per, lany 2011, sembla del tot allunyada daquestmodel, i adaptar-hi lactual xarxa de peatges, sota control ferri de lesconcessionries, sembla un puzzle de ben dicil encaix.

Germ Bel, catedrticdEconomia Aplicada

de la UB, consideraque les vies de

peatge sn un modelinecient que indueixa un s inadequat de

la xarxa viria


47/116

47


No s exacte airmar que la problemtica dels peatges s una qes -

ti silenciada als mitjans de comunicaci del pas. S que podem dir,per, que el tractament amb qu saborda s ms aviat supericial.Els peatges apareixen, als mitjans escrits i audiovisuals, amb una pe-riodicitat doblement cclica: en primer lloc, en acabar cada any, quansanuncia els augments de les tarifes de les barreres de les autopistesdecretats, respectivament, pels governs central i de la Generalitat.Sovint aquests augments tarifaris no apareixen relectits amb un ti-tular propi sin submergits, en una mateixa notcia, conjuntamentamb lincrement del preu daltres serveis bsics com la factura elc-

trica, la de laigua o els bitllets dels transports pblics. El segon fe-nomen cclic que observem en el tractament meditic de la qestidels peatges reapareix cada quatre anys i pivota al voltant del cicleelectoral. La qesti de les vies de pagament sol formar, en efecte,part del debat electoral, i aix ho relecteixen els mitjans.

Anlogament, els beneicis de les empreses concessionries te-nen un tractament molt limitat als mitjans: s una conseqncia l-gica de la poltica corporativa daquestes companyies, que, com lesaltres que es dediquen a distribuir grans serveis pblics laigua, elgas o lelectricitat, entenen que no afavoreix la seva imatge donarsortida meditica als seus comptes de resultats, sobretot si sn bons.Quan aquests nmeros apareixen als mitjans, sn els dAbertis, grupmultinacional que controla la gran majoria de concessionries queexploten les autopistes del pas, per sense que arribem a conixerel detall del rendiment que tenen les seves ilials i, per tant, fer-nosuna idea del que signiica el negoci de les autopistes a casa nostra.Abertis aconsegueix el 2010 uns beneicis de 662 milions, un 6,1%

ms que lany anterior, titulava Vilaweb el 24 de febrer de 2011.Per una visi aprofundida i contextualitzada de la qesti, queincideixi en la perversi del model de gesti de les infraestructuresde pagament a Catalunya en la lnia que hem esbossat en aquest in-forme, s una rara avis en la premsa generalista del pas. Assenya-lem-ne, entre les poques excepcions, la srie darticles publicats pelsetmanari El Triangle entre els anys 2001 i 2004, quan la polmicasobre les vies de pagament estava en plena ebullici: Un estudi de-nuncia que les autopistes estan amortitzades, Acesa fa la tupinada

del segle alliberant peatges (18-VI-2001), La Caixa esprem al m-xim la mamella dels peatges (29-X-2001), Autema ser indemnitza-da si es desdobla lEix del Llobregat (2-VIII-2004), duien per titular



48/116

48

els ms signiicatius. Daltra banda, el setmanari Directa tamb feiapblic un informe de denncia sobre els beneicis acumulats del t-nel del Cad, molt per damunt del cost de la infraestructura: El tneldel Cad va costar 106 milions deuros i ja nha generat 315. El pacteentre PSOE i CiU per subvencionar les concessionries dautopistes

noms va tenir un ress important a mitjans digitals com Naci Di-gital o Directe.cat.


49/116

49

HemerotecaAbertis calcula que el pas pels

seus peatges ha disminut a

Anuari Mèdia.cat 2010

Documents

Transcript of Anuari Mèdia.cat 2010