El Sector agrícola i ramader, oportunitats de futur

Antoni Pané Ripoll

Cooperativa d’Ivars

• Planeta terra

• Planeta blau

• Planeta aigua

Evolució de la població mundial

Les oportunitats ...

• Creixement de la població mundial

• L’alimentació no és una opció, és una

necessitat

• Canvis alimentaris dels països emergents

• Limitació de recursos disponibles

• Obsolescència natural del producte

• Caducitat

• Autoabastiment i proximitat

Les amenaces ...

• Tradicions i cultures

• Envelliment de la població

• Canvis de conducta alimentària

• Canvis en la climatologia

• Normativa, mercats, barreres

Dades de superfícies i elements productius

Països Superfície

Total km2

Població X 1000

habitants

Superfície agrària útil

(SAU) x 1000 Ha

SAU % Nº Explotacions

X 1000 SAU /

Explotació

ESPANYA 505.987 45.000 24.890 49,2 1.044 23,8

CATALUNYA 32.107 7.000 1.000 (±) 32,1 47 (±) 21,2

BÈLGICA 30.528 10.700 1.370 45 48 28,6

DINAMARCA 43.098 5.500 2.660 61,8 45 59,7

HOLANDA 41.543 16.000 1.914 46,1 77 24,9

Visió del sector agroramader

Visió des d’una empresa cooperativa. Direcció. Socis. Dos conceptes i orientacions d’empresa

• Consumidor

• Distribució

• Indústria

• Transformació

• Ramader

• Agricultor

•Consumidor

•Distribució

• Indústria

•Transformació

•Ramader

•Agricultor

Concepte 1. Empreses verticalitzades

Visió del sector agroramader

Visió des d’una empresa cooperativa. Direcció. Socis. Dos conceptes i orientacions d’empresa

Concepte 2. Empreses en cadena alimentària

· Agricultor

· Ramader

· Indústria

· Transformació

· Consumidor

· Distribució

Demanda

Oferta

• Retroalimentació • Competitivitat

Tensió de mercat

CADENA DE VALOR

Visió del sector agroramader

Visió des d’una empresa cooperativa. Direcció. Socis. Dos conceptes i orientacions d’empresa

Les empreses en cadena de valor competeixen entre elles, però a la vegada interactuen i es retroalimenten, generant competitivitat. Analogies amb el sector de l’Automoció.

El sector agroramader actualment gaudeix d’una alta competitivitat: Exportem 1 de cada 3 porcs que produïm.

Visió del sector agroramader.

FORTALESES DEBILITATS

• Model Eficient • Productivitat • Costos (SIP) • Competitivitat

• Proximitat • Organització • Esforç, treball i tradició • Internacionalització

• Limitacions naturals • Baix autoabastiment • Pocs operadors locals • Logística deficient

• Ports, estiba • Comunicacions

• Normativa global • Risc sanitari • Percepció opinió pública

Agricultor Ramader PURINS

300 €/Ha

Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya.

PINSOS Producció (Milers de

Tones)

Avicultura 1.692

Porcí 4.621

Boví 832

Oví i cabrum 70

Altres espècies 163

TOTAL 7.378

CEREAL Us (Milers de Tones)

Ordi 1.252

Blat 1.622

Blat de moro i Sorgo 2.004

Altres cereals 58

TOTAL 4.936

PROTEAGINOSES Us (Milers de Tones)

Soia 1.150

Colza 229

Girasol 179

Subproductes 563

Altres 321

TOTAL 2.442

Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Necessitats de materies primeres per producció pinsos 2011

Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya.

Entrades de cereal i proteaginoses als ports catalans

CEREAL (Tn) BARCELONA TARRAGONA TOTAL

Blat Farratger 74.331 1.001.559 1.075.890

Blat panificable 106.949 221.182 328.131

Blat de moro 158.500 1.732.917 1.891.417

Sègol / Triticale/Sorgo 0 44.306 44.306

TOTAL 339.780 2.999.964 3.339.744

PROTEAGINOSES (Tn) BARCELONA TARRAGONA TOTAL

Faves de Soia 1.699.277 0 1.699.277

Farina de Soia 57.650 408.319 465.969

Colza 276.441 276.441

Girasol 401.044 401.044

TOTAL 1.756.927 1.085.804 2.842.731

Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Producció de cereals a Catalunya

CEREAL (Tn) Campanya

2013 Mitjana 4

darreres

Ordi 824.678 651.849

Blat 454.216 390.060

Blat de moro 437.804 374.776

TOTAL 1.716.698 1.416.685

A Catalunya produïm menys de la meitat de cereal del que arriba als Ports

A Catalunya produïm menys del 30% de cereal que necessita la ramaderia

Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Proposta de reducció del dèficit.

• Increment de la rendibilitat • Increment de l’autoabastiment. • Qualitat i disponibilitat per la producció ramadera

• Potenciació d’una segona collita anual de cereal

Ordi Blat de moro

2 collites

Objectiu: produir 20 Tones/Ha per campanya de cereal a 14% humitat

8 Tm d’ordi per Hectàrea 12 Tm de panís al 14% d’humitat (equival a 15 Tm de panís al 34%)

Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Proposta de reducció del dèficit.

Preu de mercat (€/Tm) 150 € 200 € 250 €

Valor 20 Tm (€/Ha) 3.000 € 4.000 € 5.000 €

Ingressos Bruts previsibles:

• Optimitzar la producció • Reduir els costos • No focalitzar el preu de venda com a objectiu, ja

que no depèn de nosaltres

155 €/Tm 175 €/Tm

155 €/Tm 135 €/Tm

Importància del sector ramader dins la nostra agricultura

Preus blat de moro França/Catalunya:

Autoabastiment M.P. per pinsos a Catalunya. Elements necessaris per aconseguir una segona collita.

1. Integral tèrmica suficient 24 de juny 24 d’octubre

2. Glaçades posteriors a primers de novembre (-1o ) 3. Reg a pressió (Modernització de regadius, nous

regadius, Segarra-Garrigues) 4. Utilitzar cicles varietals adequats 5. Collir a 32% - 34% d’humitat 6. Implantació de sistemes de conservació (pastone) 7. Optimització del conreat, de l’adobat i de costos en

general.

Resum

El futur per al conreu del cereal en la nostra zona passa per:

1. Implantació de la doble collita (ORDI + PANÍS) 2. Actualització dels sistemes i distribució de reg 3. Reducció de costos de conreat i d’adobat

Tot projecte d’inversió, necessita d’un finançament adient, que en aquest cas de ben segur serà raonablement rendible i d’alta capacitat de retorn.

Experiència

Durada: 3 anys Inici proves: l’any 2012 2013 – 2.600 Tones 2014 – 6.500 Tones Resultats: Contrastats en l’alimentació animal, obtenint millores importants. Mitjans: Granja experimental de remugants a Montsuà en el marc de la línia MAGRAMA INVESTIGACIÓN APLICADA

Granja experimental de remugants a Montsuà

línia MAGRAMA INVESTIGACIÓN APLICADA