Antoni Abad - eix professional - publicitat i informació al servei de … professional89.pdf · >>...
20
Tiratge: 2.000 exemplars Núm.89 1r trimestre 2018 Especial Indústria metal·lúrgica —P3 Antoni Abad “El 2017, Catalunya va liderar les exportacions espanyoles i va augmentar el volum d’exportacions” EXEMPLAR GRATUïT MAFESA DEMOSTRA AMB 60 ANYS QUE ES POT INNOVAR AL SEC- TOR METAL·LúRGIC — P5 UNA EMPRESA HA DE GUANYAR DINERS, PERò NO A QUALSEVOL PREU —P11 EL MERCAT DEL RAM DE VIC: NEGOCI, GASTRONOMIA, CONEIXEMENT I ESPECTACLE—P14 LACTIUM, LA MOSTRA DE FORMATGES CATALANS CELEBRA 10 ANYS —P19
Transcript of Antoni Abad - eix professional - publicitat i informació al servei de … professional89.pdf · >>...
Tira
tge:
2.0
00
exe
mpl
ars
Nú
m.8
9
1r t
rim
estr
e 20
18
EspecialIndústria metal·lúrgica
—P3
Antoni Abad“El 2017, Catalunya va liderar
les exportacions espanyoles i va augmentar el volum d’exportacions”
ExEmplar gratuït
MAfesA dEmosTra amb 60 aNys quE Es poT iNNovar al sEc-Tor mETal·lúrgic — P5
uNa EmprEsa ha dE guaNyar diNErs, pErò No a qualsEvol prEu —P11
el MercAt del rAM de VIc: NEgoci, gasTroNomia, coNEixEmENT i EspEcTaclE—P14
lActIuM, la mosTra dE formaTgEs caTalaNs cElEbra 10 aNys —P19
redacció, administració i publicitat
C. Torelló 5
08571 Sant Vicenç de Torelló
tel. 93 850 40 90 - 608 288 909
www.eixprofessional.com
Sumari
redacció Cèlia Roca Adriana DelgadoGemma Escarré Fotògraf Jordi Cabanas
Disseny SoladaufíCorrecció Anna Anglada publicitat Núria Garriga
Distribució Toni DonatoImpressió Impressions Intercomarcals, SA
Difusió 2.000 exemplarsDipòsit legal B-32475-00
Núm.89 — 1r trimestre 2018
eixprofessional.com
Consulteu el nostre web
3 l’especial el dilema de l’acer, el proteccionisme i la innovació en el metall
5 Indústria Mafesa demostra amb 60 anys que es pot innovar al sector metal·lúrgic
11 Formació - rrHH una empresa ha de guanyar diners, però no a qualsevol preu
12 l’entrevista Antoni Abat, president de la patronal Cecot
14 promoció econòmica el Mercat del ram de Vic negoci, gastronomia, coneixement i espectacle
19 gastronomia - turisme lactium, la mostra de formatges catalans celebra 10 anys
les fires gastronòmiques fa temps que estan de moda i van a l’alça
Sumari EditorialEl DIa 8 DE marÇ. un Clam quE va tEnyIr Els CarrErs DE Color lIla
El Dia Internacional de la Dona es va convertir en un dels esdeveniments més importants
viscuts per milers de dones: mares, esposes, àvies, germanes, amigues, treballadores, estu-
diants, mestresses de casa... on totes elles es van manifestar per reivindicar els seus drets i
protestar per les desigualtats entre homes i dones.
Avui dia, i malgrat els avenços aconseguits en els darrers anys, la dona, pel fet de ser dona,
encara pateix una discriminació tant a nivell social, familiar com laboral degut a les pautes i
rols culturals que anem arrossegant de fa anys. Canviar això implica fer canvis estructurals i
de comportament, i per tant és necessari generar diferents actuacions d’informació i estra-
tègies educatives de manera especial amb els infants, adolescents i joves.
Sens dubte, tenim un problema. Això és evident. Perquè si seguim reivindicant-nos cada any
el dia 8 de març és perquè encara no l’hem resolt, i per tant ens queda molt camí per aconse-
guir-ho. Hem d’estar-hi a sobre i treballar conjuntament el dia a dia per combatre la discrimi-
nació que pateixen tantes dones arreu del món, a conseqüència d’un determinat masclisme
encara en actiu que afecta de manera directa a qualsevol edat, raça, cultura o classe social.
Molts haurien de reflexionar sobre el fet de què no n’hi ha prou en portar el llaç lila físicament
el dia 8 de març, sinó que l’haurien de lluir mentalment tots els dies de l’any, ja que per interes-
sos econòmics es posen en evidència i contradiuen els seus principis. Bé, el que anomenem la
doble moral. Això no va de rivalitat de sexes, sinó d’aconseguir els mateixos drets i oportuni-
tats per a tothom igual.
Estem compromesos amb el progrés de tots i cada un de nosaltres, sense exclusions. Hem de
contribuir a què tots puguem desenvolupar plenament el nostre projecte de vida que esco-
llim, per seguir construint junts una societat justa i respectuosa, on ningú tingui més drets
que un altre, i on els valors de la llibertat siguin definitivament una realitat. Que en un futur
proper el Dia Internacional de la Dona es converteixi en una data per commemorar i no per
reivindicar. Que aquest dia quedi com un fet heroic i històric per homenatjar totes aquelles
dones que amb la seva valentia hauran ajudat a fer possible una societat on hi hagi igualtat
d’oportunitats en tots els àmbits. •
núria garriga
El dilema de l’acer, el proteccionisme i la innovació en el metalll’aNuNci d’EsTaTs uNiTs dE bliNdar la sEva iNdúsTria local dE l’acEr i
dE l’alumiNi amb NovEs mEsurEs proTEccioNisTEs ENs faN adoNar dE
lEs coNTradiccioNs acTuals ENTrE la llibErTaT dE comErç EN uN móN
globaliTzaT i la NEcEssiTaT dE prEsErvar lEs EmprEsEs amEricaNEs
i EuropEEs dE la compETèNcia dEsllEial dE xiNa. aquEsT mErcaT
globaliTzaT i forTamENT imprEgNaT d’iNTErEssos EsTraTègics
és El quE hauraN d’afroNTar lEs EmprEsEs caTalaNEs EN
El sEu rEpTE dE sorTir a vENdrE a l’ExTErior.
Especial - indústria metaŀlúrgica | 3
Especialitzats en fabricació d’armadures per a la construcció
ENS HEM TRASLLADAT!
Tel. 93 850 45 24Fax 93 850 47 66 A/e [email protected]
C. Sau, 10 Pol. Ind. Malloles08500 VIC
Al C. Sau, 10 — Pol. Ind. Malloles — VIC
www.ferrallatsgester.cat
www.mecanitzatspadrosa.cat
Decolletatge i Mecanització de peces amb màquines de CNCSèries repetitives curtes (a partir de 50 peces) i mitjanes
Alumini Plàstic industrial
Llautó, Bronze Acer inoxidableSEGuEIx A lA PàGINA 6 >>
4 | Especial - indústria metaŀlúrgica
imatge d’una peça de cigonyal. rectificadora del bages.
EIx
PRo
fESS
IoN
Al
la producció mundial d’acer de l’any 2017 va ser de 1.621 milions de tones. la seva producció va créixer un 5,5% respecte el 2016, després d’encadenar dos anys de creixements negatius. la Xina produeix la meitat de l’acer del món i n’és un gran exportador.l’
l’acer com a indicador de les
relacions comercials.
l’addició de carboni i altres aliatges
al ferro converteixen l’acer en un dels
productes fonamentals per entendre
la nostra civilització, fins al punt que
les seves oscil·lacions de preu poden
afectar a moltes empreses del sector
del metall que el fan servir de matè-
ria primera. Segurament la seva pro-
ducció i el seu consum son un bon
termòmetre per mesurar els índex
de desenvolupament d’un territori.
la producció mundial d’acer de l’any
2017 va ser de 1.621 milions de tones.
la seva producció va créixer un 5,5%
respecte al 2016, després d’encadenar
dos anys de creixements negatius. la
xina produeix la meitat de l’acer del
món i n’és un gran exportador. En
els darrers anys la seva sobreproduc-
ció interna l’ha abocat a inundar els
mercats amb acer barat, la qual cosa
ha portat Estats units, i també Euro-
pa de manera menys espectacular, a
protegir la seva indústria local de la
competència del gegant asiàtic. la
indústria de l’acer americana donava
feina a 521.000 persones l’any 1974,
mentre que l’any 2001 el sector ocu-
pava només a 142.000 treballadors.
la periodista Natalie Sherman, en un
article recent a la cadena BBC, posava
sobre la taula que la creació de 3.500
llocs de treball, segons els càlculs
de les empreses americanes, podria
comportar costos molt importants
per la resta de l’economia. D’altra
banda, s’ha de tenir en compte que
redacció
SAVVILARÓmetall en evolució
publireportatge - Especial - indústria metaŀlúrgica | 5
sSis dècades donen per a molt. I més en metal·lúrgia,
un dels sectors que més han hagut d’adaptar-se a
la vertiginosa transformació dels mercats. un cas
d’èxit en aquest àmbit és el que exemplifica Mafesa,
empresa catalana referent en la distribució de pro-
ductes fèrrics, serveis de tall i elaboració de ferralla
per a la construcció.
“Quan una companyia arriba als 60 anys amb solide-
sa financera, consolidada i amb bones expectatives
de creixement, només se’n pot fer un balanç extre-
madament positiu”, explica Eduard Brunet, gerent
de Mafesa, qui també en destaca la capacitat de res-
posta davant les necessitats canviants del client.
Tot i que l’activitat inicial de la companyia era la co-
mercialització del ferro, Mafesa sempre ha anat
incorporant diversos serveis de valor afegit, com
ara el tall làser, el plasma, el granallat i el pintat. En
paral·lel, hi ha hagut una reinversió continuada en la
compra de maquinària, així com en l’adequació de les
instal·lacions, la formació de l’equip o la implantació
de nous sistemes informàtics de gestió. “la reinver-
sió per a la millora contínua ha estat constant du-
rant tots aquests anys”, diu Brunet.
professionalitat, agilitat i proximitat
El 60è aniversari de Mafesa coincideix amb l’inici
d’una nova etapa marcada per una millora econò-
mica dels mercats. En paraules de Brunet, una de les
claus per a superar-la ha estat la voluntat de Mafe-
sa d’acompanyar els clients en els moments difícils,
oferint-los totes les facilitats i la màxima flexibilitat a
l’hora de contractar un producte o servei.
Els clients semblen compartir aquesta percepció.
“Segons un estudi extern, els clients de Mafesa valo-
ren: la professionalitat, per l’experiència i l’assesso-
rament que els donem; l’agilitat, tant per la resposta
de l’equip com per la disponibilitat d’estoc; i la proxi-
mitat geogràfica dels centres”, assegura Brunet.
Actualment, Mafesa disposa d’instal·lacions a Vic,
Canovelles, figueres, la Seu d’urgell, Palafolls i Seva.
“Hem crescut al costat dels nostres clients: la relació
amb el client es basa en el convenciment que totes
dues parts hi sortim guanyant amb l’aposta pel com-
promís i la professionalitat” afirma el gerent.
la gent mafesa: els grans protagonistes
En aquest context de canvi i de transformació contí-
nua, la companyia continua sent fidel a una de les se-
ves senyals d’identitat: “Som una empresa canviant,
però hi ha una cosa que no volem perdre: l’ADN de la
gent Mafesa”, apunta Brunet. Tot plegat es resumeix
al nou vídeo corporatiu Mafesa 60 anys. La força de la
#GentMafesa, disponible a YouTube.
Actualment, l’empresa està immersa en la implan-
tació d’un nou sistema informàtic “que ens perme-
trà ser més eficients i competitius, ajustar-nos més
bé als requeriments de qualitat dels nostres clients i
optimitzar-ne la gestió”, en paraules del gerent. Al-
tres accions que marquen el present de Mafesa són
la formació continuada per incrementar els coneixe-
ments de productes, la renovació de la flota de vehi-
cles, l’adquisició d’una nova màquina de tall en plas-
ma i oxitall —que permet tall a bisell, foradar amb
trepant i fresar— i finalitzar el pla d’adequació de les
instal·lacions.
Coincidint amb el seixantè aniversari, l’empresa ha
llançat el seu nou lloc web, pensat per a agilitzar-ne
la navegació i millorar l’experiència d’usuari.
Mafesa és un clar exemple que el canvi i l’esperit de
millora contínua és allò que marca la diferència al
mercat. Perquè a tots els sectors, el metal·lúrgic
també, la innovació és clau.
redacció
Mafesa demostra amb 60 anys que es pot innovar al sector metal·lúrgic
per a més informació
mafesa.com
>> VE DE lA PàGINA 4
6 | Especial - indústria metaŀlúrgica
el principal productor del món d’acer
no és xina sinó una empresa que té la
seu social a luxemburg: Arcelor Mit-
tal, que ella sola en produeix 95 mi-
lions de tones. l’any 2016, els Estats
units van importar 480 mil milions
de dòlars de béns i serveis proce-
dents de xina, principalment articles
de consum com ara roba, sabates,
televisors, telèfons intel·ligents, por-
tàtils i tauletes. Aquestes importa-
cions mantenen preus baixos per als
consumidors nord-americans. A can-
vi, EuA va vendre només 170 mil mi-
JoR
DI C
AB
AN
AS
soldadures especials d’alta precisió. prat casajoana.
EXPERTSEn el muntatge i soldadura de maquinària industrial, des de fa més de 15 anys
SERVEIS A LA INDÚSTRIA EN MUNTATGE, SOLDADURA I PLEGATS CNC
Avinguda del Castell, 16 - 08570 Torellówww.serbidyne.cat
Tel. 630 66 24 [email protected]
PLEGADORA CNC ROSCAMAT 300 SERVEI DE SOLDADURA
MUNTATGE DE MAQUINÀRIA ASSESSORAMENT TRANSPORT PROPI
C. Narcís Monturiol, 5 Pol.ind. Sabrosa08512 Sant Hipòlit de Voltregà
DES DE L’ANY 1987 DONANT SERVEI I QUALITAT AL CLIENT!
FABRICACIÓ, REPARACIÓ I MANTENIMENT DE MAQUINÀRIA INDUSTRIAL EN FERRO-INOXFEM PROJECTES PERSONALITZATS I TREBALLS A MIDAT 93 850 22 45M 620 213 [email protected]
lions a la xina, incloent maquinària
sofisticada com avions i productes
agrícoles com la soja. EEuu també fa
negoci amb xina venent serveis, com
l’educació d’uns 350.000 estudiants
xinesos als EuA. El compromís elec-
toral de protegir l’acer pot sortir car
al ciutadà.
El sector de la siderúrgia a
Europa. un exemple dels
efectes de la globalització.
És clar que la fabricació d’acer està
molt implantada dins de la cultura
del vell continent. Els productors
europeus, però, han passat temps
difícils. En els darrers vuit anys les
empreses que fabriquen acer a Eu-
ropa han perdut el 20% dels treba-
lladors, unes 85.000 persones hau-
rien perdut la feina segons apunta
la patronal Eurofer. El maig de 2017,
presidents i màxims executius que
representen el sector siderúrgic eu-
ropeu van signar una carta adreçada
als caps d’Estat de la unió Europea.
la carta fa una crida als líders polí-
tics per tal de què ajudin a preservar
una indústria europea de l’acer que
sigui sostenible i globalment com-
petitiva. Efectivament, el sector si-
derúrgic europeu és un dels més in-
novadors del món, sobretot pel que
fa als sistemes per fer la producció
menys agressiva pel medi ambient
a través de sistemes que aconse-
gueixen fabricar el producte amb
tecnologies de reducció d’emissi-
ons de Co2. la uE però té una eco-
nomia àmplia i oberta. les noves
exigències en base a la reforma del
Sistema de Comerç d’Emissions (Eu
ETS) més enllà del 2020, generaran
costos fins i tot en les plantes de pro-
ducció més ben gestionades des del
punt de vista ambiental, i per tant la
normativa pot comportar una situ-
ació de desavantatge competitiu en
front de l’agressiu mercat global en
el qual el preu al final és el factor que
compta. El sector siderúrgic euro-
peu considera que la lluita contra el
canvi climàtic és una qüestió crítica i
recolza la necessitat d’instaurar me-
sures que puguin frenar l’emissió de
gasos d’efecte hivernacle a l’atmos-
fera preservant la competitivitat de
l’acer dins del mercat global. Segons
els principals líders de la siderúrgia
europea, l’acer produït fora de la uE
pot ser fins a un 50% més intensiu
en emissions de Co2 que el mateix
producte fabricat a Europa. El 2016,
més de 5.000 treballadors del sector
de l’acer es van manifestar davant de
les institucions de la uE contra el que
anomenaven “invasió” de l’acer xinès,
Pol. Ind. Mas d’en BoschNaus 2.9 i 2.10 - 1750 Ripoll
T. 972 715 326F. 972 715 076
Especial - Indústria metaŀlúrgica | 7
el qual arribava segons ells a preus
molt competitius degut a les ajudes
que tenen de Pekín. La comissària
d’indústria Elzbieta Bienkowska va
dir que no tolerarien el dumping,
és a dir la pràctica xinesa de vendre
acer per sota del seu preu normal
o fins i tot per sota del seu cost de
producció, amb la finalitat d’anar eli-
minant les empreses competidores i
quedar-se finalment amb el mercat.
Andrés Barceló, Director General de
Unión de Empresas Siderúrgicas, ja
comentava el 2015 en una entrevista
a el Diario Vasco que mitjançant tèc-
niques de dumping Xina està inun-
dant Europa d’acer barat, col·locant
el sector en una situació delicada.
Barceló argumentava que seria suï-
cida que la Unió Europea no prengui
mesures per frenar l’entrada de l’acer
xinés. De totes maneres la presèn-
cia de Xina en els mercats europeus
es pot produir directament a través
de la compra d’empreses. L’any 2016
Sèrbia va vendre la seva acereria es-
tatal directament a l’empresa Xine-
sa HBIS Grup per 46 milions d’euros.
Actualment la situació del mercat és
més favorable i Arcelor Mittal sem-
bla gaudir dels avantatges d’haver
frenat a temps les importacions de
la Xina.
JOR
DI C
AB
AN
AS
Magatzematge d’acer. Mafesa.
Efectivament el sector siderúrgic europeu és un dels més innovadors del món, sobretot pel que fa als sistemes per fer la producció menys agressiva pel medi ambient a través de sistemes que aconsegueixen fabricar el producte amb tecnologies de reducció d’emissions de CO2.
La producció d’acer a l’estat
Espanyol. Un projecte de futur.
Malgrat el repunt de l’any 2017, és clar
que la producció d’acer a l’estat Espa-
nyol es va desplomar durant els anys
de la crisi i encara no s’ha recuperat.
Segons Andreu Barceló, l’any 2017 va
ser finalment un any positiu després
d’un entorn internacional favorable
i d’un cicle clarament ascendent pel
que fa a les matèries primeres. Si mi-
rem les balances comercials, durant
• Reparació i manteniment motors A/C D/C
• Reparació i fabricació transformadors qualsevol mena.
• Aplicacions electromecàniques, Ventilacions forçades, Encoders HTL 1024 I.
• Venda de motors A/C D/C, d’aspiració, bombes d’aigua, etc.
• Venda de recanvis per motors i bombes, Escombretes, segells mecànics, Ventiladors estàtics, etc.
C. Raimon Mas 5 / 08560 ManlleuTel. 938 513 050 / Fax 938 507 092
e-mail [email protected] www.bobinatges.cat
BOBINATGESPere Vilalta Verdaguer
8 | Especial - indústria metaŀlúrgica
l’any 2017 les importacions van supe-
rar en 1,1 milions a les exportacions.
Cal tenir en compte que a Espanya,
segons uNESID es produeix acer en
22 plantes, amb 50 instal·lacions de
laminació i primera transformació.
Tot i que la major concentració la
podem situar a la zona Cantàbrica,
especialment Astúries i el País Basc,
la indústria de producció d’acer està
distribuïda en onze comunitats autò-
nomes. Arcelor Mittal dins el seu pro-
jecte d’expansió i d’innovació apos-
ta per l’estat Espanyol en el procés
d’adaptació de la siderúrgia a la in-
dústria 4.0. El gegant de la producció
d’acer ha obert centres d’excel·lència
digital a Avilés i olaberria, formant
part d’una xarxa d’instal·lacions cien-
tífiques repartides per Europa. Amb
les noves tecnologies Arcelor Mittal
vol aconseguir millores de producti-
vitat del 10% amb els mateixos tre-
balladors, canviant la feina repetitiva
de sempre cap a una feina tècnica i
creativa. De tota manera l’empresa
continua considerant les empreses
xineses com un perill ja que no com-
peteixen amb les mateixes condici-
ons i alaba les autoritats europees
per no considerar xina com una eco-
nomia de mercat i per desenvolupar
mesures proteccionistes. Veurem si
en el futur la innovació i la tecnologia
poden amb la capacitat productiva
del gegant asiàtic. Segons dades de
la Secretaria d’Estat de Comerç, els
intercanvis comercials (importacions
i exportacions) d’acer i d’alumini l’any
2017 van arribar a 21.700 milions d’eu-
ros, dels quals només 7.654 anaven
fora de la uE i per tant podrien veu-
re’s afectats per la tendència protec-
cionista. De les exportacions fora de
la uE només 700 milions d’euros ana-
ven destinats directament a EEuu.
De tota manera, si el punt de mira
se centra en altres productes com
l’automoció, hem de tenir en compte
que el comerç amb EEuu relacionat
amb aquest sector va arribar a 84.257
milions d’euros.
Catalunya. una economia
abocada a l’exportació.
un mercat, per tant, ple d’incerteses
a l’hora de vendre a l’exterior. Mal-
grat tot les empreses catalanes cada
vegada troben en l’exportació la seva
sortida natural. l’any 2017, segons
dades oficials del Ministeri d’Econo-
mia, les exportacions catalanes van
arribar als 70.000 milions d’euros,
xifra que suposa un nou rècord per
setè any consecutiu i un creixement
del 8,7% amb termes interanuals. De
fet, l’exportació va ser una sortida
davant la crisi financera que va afec-
tar clarament el mercat de l’estat Es-
panyol. Aquesta taxa de creixement
és superior a la de la unió Europea
(7,4%) i fins i tot de tota la Zona Euro
(7,2%). Amb un 25,6% del total, Cata-
lunya ha tornat a ser el 2017 la regió
més exportadora de l’estat Espa-
nyol, per sobre d’Andalusia (11,2%),
Madrid (11%) i la Comunitat Valenci-
ana (10,6%), segons les dades fetes
públiques pel Ministeri d’Economia
i Competitivitat. De fet, aquest 2017
també s’ha registrat, amb 17.091 em-
preses, el màxim històric d’empre-
ses exportadores regulars, és a dir,
que han venut a l’exterior els darrers
quatre anys de manera consecutiva.
Segons el conseller delegat d’ACCIÓ
Joan Romero, la sortida a l’exterior
és sense cap mena de dubte una de
les principals prioritats de les PIMEs
i empreses catalanes, una aposta
que es tradueix en més clients, més
innovació, més diversificació i sobre-
tot, més competitivitat. El mateix
Romero comentava que actualment
la competitivitat empresarial és un
concepte indestriable a la internacio-
nalització. A nivell sectorial, destaca
el fet que els 10 principals sectors ex-
portadors de Catalunya han registrat
màxims històrics, amb creixements
destacats en la metal·lúrgia i els pro-
ductes metàl·lics (12,7%). Pel conse-
ller delegat d’ACCIÓ, el creixement
dels principals sectors exportadors
de Catalunya demostra l’alt nivell de
competitivitat del teixit productiu
català, demostrant estar plenament
consolidat i integrat als fluxos de co-
merç internacional i a les cadenes
de valor globals. les importacions a
Catalunya es van situar en 84.321 mi-
lions d’euros, la qual cosa suposa un
increment del 8,3% interanual, per
tant el saldo comercial va patir un
dèficit de 13.492 milions d’euros. Se-
gons les dades provinents de l’ICEx,
en els mesos de gener-setembre del
2017, el metall català va generar uns
ingressos per exportacions propers
als 19.700 milions d’euros. Aquesta
xifra suposa un creixement del 4,55%
respecte al mateix període de l’exer-
cici anterior i un increment del ritme
d’augment de les vendes a l’exteri-
or en relació al 2016. El valor de les
JoR
DI C
AB
AN
AS
peces metàl·liques tractades per multiples processos. sav vilaró.
Especial - indústria metaŀlúrgica | 9
Servycat | Anunci.indd 1 9/6/16 10:25
SOLDADURES ESPECIALS
www.pratcasajoana.catC. Puigpardines, 20
08560 Manlleu (Barcelona)
Tel 93 851 12 79 Fax 93 851 01 26
MIG MAG TIG PLASMA AUTÒGENA LÀSER
CARLES CASALS, S.L.C/ Masies de Roda, 16P. I. Malloles – Vic
T. 93 511 24 68M. 674 420 [email protected]
REPARACIONS, MODIFICACIONS I MANTENIMENT DE TOT TIPUS DE MAQUINÀRIA INDUSTRIAL I ESTRUCTURES METÀL·LIQUESENS HEM TRASLLADAT!
eixprofessional.com
compres del metall català realitza-
des a l’exterior també va augmentar,
superant els 24.600 milions d’euros,
un 5,36% més que el gener- setembre
2016. Com a resultat, el dèficit comer-
cial del sector s’ha incrementat al ge-
ner-setembre 2017 respecte al mateix
període de 2016. Concretament, se
situa pròxim als 5.000 milions d’eu-
ros, davant els prop de 4.600 milions
d’euros de dèficit registrats al gener
- setembre 2016 i els 3.400 milions
d’euros corresponents al mateix perí-
ode del 2015.
Estratègies per afrontar les
incerteses del mercat globalitzat.
El manual d’oslo i la innovació.
Catalunya té els principals clients en
les empreses europees. Bona part de
la seva política exportadora es recol-
za en el mercat europeu i sovint en
la subcontractació, és a dir en l’envi-
ament de peces o d’instal·lacions per
empreses o productes que es venen
dins d’un mercat molt globalitzat.
El projecte proteccionista de la in-
dústria americana no està dissenya-
da per competir amb Europa però
si aquestes polítiques prosperen es
podria preveure un programa d’aran-
zels recíproc. Brussel·les va advertir
ja a Estats units de què respondria
amb aranzels a determinats produc-
tes si s’aplicaven per part americana
els aranzels sobre l’acer i l’alumini.
El mateix president del Banc Central
Europeu va assegurar que l’augment
del proteccionista és un risc a la baixa
pel creixement de la zona euro. Po-
dem preveure que un refredament de
l’economia europea podria arrosse-
gar a la baixa les comandes de les em-
preses exportadores de Catalunya?
De moment els mercats exteriors,
sobretot els relacionats amb els pro-
ductes d’automoció, un sector molt
important a Catalunya, estan expe-
rimentant augments importants de
Mu
NTA
TGES
IND
uST
RIA
lS
fresadora cNc. muntatges industrials.
10 | Especial - indústria metaŀlúrgica
AV. CATALUNYA 40-4243830 TORREDEMBARRA – TARRAGONAT. +34 977 644803 / F. + 34 977 [email protected]
www.tecnotub.comwww.crippa.itc u r v a d o r a s y l i n e a s d e c o r t e S.L. PARTNERS
la demanda. De tota manera cal te-
nir en compte que la humanitat està
assistint a canvis estructurals que no
sabem exactament on portaran. Val
la pena però recordar què és el que ha
canviat en el món dels negocis i quins
son els reptes que cal afrontar. En pri-
mer lloc, clients més exigents i més
informats demanant nous serveis i
productes. una economia globalitza-
da vol dir que ja no n’hi ha prou en ser
més bons que l’empresa del costat;
actualment cal competir amb empre-
ses de tot el món, inclòs Corea i xina
que cada vegada dominen fragments
més grans del mercat. Es fabriquen
peces, matrius i altres elements a
la xina, amb preus molt bons i amb
una qualitat dubtosa, però cal tenir
en compte que les empreses xineses
aprenen ràpid i mantindran una es-
tructura de costos molt competitiva
que seran una amenaça pels tallers
de tot Europa. la robòtica i la Indús-
tria 4.0 estan jugant cada vegada un
paper més rellevant al mercat i pot ser
la taula de salvació perquè molts sec-
tors puguin seguir sent competitius
dins d’aquest mercat global. les con-
seqüències sobre el mercat de treball
son incertes, però apunten cap a una
demanda de treballadors cada vega-
da més especialitzats en mecatrònica
i informàtica. No cal deixar de banda
les tensions geopolítiques que apun-
tàvem al principi de l’article posant
com exemple el termòmetre de l’acer.
Al final, el mercat globalitzat i les se-
ves tensions poden portar cap a incre-
ment de costos de la matèria prima,
inestabilitat en les vendes i sobretot
en les exportacions i altres repercussi-
ons difícils de calibrar. El Manual d’os-
lo és un text de l’any 1992 editat per la
oCDE Eurostat. Precisament la pri-
mera versió del document se centra-
va en el sector manufacturer i definia
quatre tipus d’innovacions: en el pro-
ducte, en el procés, en el màrqueting i
finalment en l’organització. Cal recor-
dar que la innovació comporta la uti-
lització de nou coneixement o bé de la
combinació imaginativa dels coneixe-
ments existents per crear noves for-
mes de treballar. l’empresa pot tam-
bé adquirir nou coneixement a través
d’informació tècnica per exemple en
fires especialitzades o bé simplement
amb el recurs d’una consultaria exter-
na i també formant o contractant nou
personal especialitzat. En definitiva,
es pot dir que les empreses del sec-
tor del metall han de compartir amb
altres sectors el repte d’innovar per
millorar resultats i competir dins d’un
món globalitzat dins el qual cal reduir
costos i mantenir els estàndards de
qualitat per tal d’augmentar la de-
manda. Al final cal dir que el vincle
entre innovació i progrés econòmic
ha de ser el que ha de regular els mer-
cats i la competència. Hem d’esperar
que la competència basada en fabri-
car a preus baixos però contaminant
més, o bé les estratègies basades no-
més en abaratir preu de la mà d’obra,
siguin estratègies de curta volada,
ja que a la llarga porten a l’empobri-
ment del territori i a la degradació de
les persones que hi viuen. l’empresa
que respecta el medi i que es fomen-
ta en la formació i el respecte a les
persones és la que ha de prevaldre.
Aquesta és la fórmula que ens agra-
daria imaginar per un futur possible,
tot i el mar d’incerteses en el qual cal
navegar per poder vendre productes.
es fabriquen peces, matrius i altres elements a Xina, amb preus molt bons i amb una qualitat dubtosa, però cal tenir en compte que les empreses xineses aprenen ràpid i mantindran una estructura de costos molt competitiva que seran una amenaça pels tallers de tot europa.
JoR
DI C
AB
AN
AS
magatzematge d’acer. sav vilaró.
formació - RRHH | 11
e
una empresa ha de guanyar diners, però no a qualsevol preula volaTiliTaT, la iNcErTEsa i sobrEToT El caNvi com a paradigma s’haN iNsTauraT EN El
móN dEls NEgocis. El coNcEpTE dE valor ToTal dEsENvolupaT pEl coNsulTor d’EmprEsEs
i coach claudio drapkiN ENs poT ajudar a afroNTar El mar d’iNcErTEsEs dEsENvolupaNT
rElacioNs posiTivEs i EquilibradEs amb Els grups d’iNTErès, cliENTs i EmplEaTs i sobrEToT
iNsTauraNT EsTraTègiEs pEr acoNsEguir uNa molT boNa adapTació amb l’ENTorN.
redacció
El concepte de valor total, més enllà del benefici
econòmic
El benefici econòmic és important a les empreses,
però potser no ha de ser l’únic valor que ha d’impulsar
els negocis. Claudio Drapkin, juntament amb dife-
rents coautors fan un esforç per reflexionar sobre un
concepte que segurament impactarà en la manera
de veure l’empresa del futur. Ho fan desenvolupant el
concepte de “Valor Relacional” com a complement del
“Valor Econòmic”. oblidar el primer per centrar-se ex-
clusivament en els guanys monetaris és una pràctica
perillosa, segons ells, que pot amenaçar l’empresa a
mig termini. El problema és quan aquests valors re-
lacionals, la protecció del medi ambient, la seguretat
de les persones i un tracte just als treballadors per
exemple, posen en inferioritat de condicions a les em-
preses a l’hora de competir amb companyies que es-
tan en territoris on les lleis son més permissives amb
els incompliments, podent treballar degut a això amb
costos inferiors, o més ben dit, podent abaratir el pro-
ducte carregant costos mediambientals o de qualitat
de vida als territoris on operen.
valor total dins un món complex i contradictori
El científic britànic Stephen Hawking, mort recent-
ment, parlava de la nostra època com el segle de la
complexitat i efectivament podem dir que aquest
és el tret principal dels entorns en què operen les
organitzacions actualment. Aquesta situació és el
resultat de l’augment exponencial de la velocitat
a la qual passen els canvis i de la disminució de la
nostra capacitat per veure’ls a venir. En el preàmbul
del llibre “la empresa total”, Drapkin i el seu equip
reflexionen sobre el fet de què l’empresa actual tre-
balla amb uns entorns cada vegada més exigents,
la qual cosa vol dir a la pràctica recursos escassos,
mercats globals molt canviants i subjectes a les
pressions de la geopolítica, tal com podem veure en
el context actual. la necessitat de competir porta
també cap a la necessitat de ser especialistes en el
producte que es posa al mercat, i la forta compe-
tència ens farà sortir sempre de la nostra zona de
confort. les organitzacions han d’adaptar-se al nou
entorn i donar la resposta més adequada, tot i que
alguns models i eines que han estat útils fins ara,
ja no ho són en el món actual. Drapkin cita en el
primer capítol el cas de xina, un país de 1.400 mi-
lions d’habitants que en 12 anys ha estat capaç de
duplicar el seu PIB, mentre que Anglaterra a través
de la seva revolució industrial i els seus 63 milions
d’habitants va duplicar el seu PIB en cent anys.
Aquesta velocitat, juntament amb la capacitat de
les xarxes socials i la robòtica han transformat el
nostre entorn de tal manera que supera la nostra
capacitat d’adaptació com a individus i requereix
canvis de paradigma constants, és a dir canvis de
maneres de veure la realitat que antigament es fe-
ien amb els canvis generacionals. Per això Drapkin
parla del concepte VuCA, “Volatilitat, Incertesa,
Complexitat i Ambigüitat”, com a característiques
del món actual, concepte per altra banda inventat
durant els anys 90, després de la caiguda del mur
de Berlín, quan la política va deixar de ser la simple
lluita entre dos blocs i les ideologies es van tornar
més difuses. En base a aquesta situació, actual-
ment VuCA seria el producte de la combinació de
dos eixos, la predictibilitat i el coneixement. Com
sempre la capacitat d’adaptació és la clau de l’èxit.
Capacitat d’adaptació vol dir sovint tenir la humili-
tat suficient per assumir la pròpia ignorància, però
al mateix temps emprendre camins de coherència
personal per no perdre’s en un mar de fons incert
i ple d’informació moltes vegades contradictòria.
Per tant, per tal de què una empresa sobrevisqui
a l’entorn actual caldrà Valor Econòmic més Valor
Relacional (confiança i relacions) multiplicat per la
capacitat d’adaptació a l’entorn. Posant dins una
matriu el Valor Econòmic i el Valor Relacional tenim
quatre tipus d’empreses: la moribunda, la depreda-
dora, la ineficient i finalment l’empresa total amb
un alt valor econòmic i un alt valor relacional, vari-
ants necessàries per sobreviure en l’entorn actual.
Qualsevol tipus d’organització es pot situar dins
del quadrant ideal o bé baixar a quadrants inferiors
en funció de la seva capacitat d’adaptació. Aquest
darrer valor, doncs, sembla ser la clau per sobre-
viure dins d’una societat complexa amb ritmes de
canvis molt elevats. Encara que ens trobem dins
d’organitzacions moribundes, depredadores o ine-
ficaces cal saber que hi ha palanques que ens poden
elevar a la categoria d’empreses de Valor Total, és a
dir guanyar diners i mantenir una relació d’interès
mutu amb l’entorn. És la vella idea de què les em-
preses han de tenir ànima per tirar endavant, però
amb instruments per mesurar i concretar aquest
valor intangible. •
capacitat d’adaptació vol dir sovint tenir la humilitat suficient com per assumir la pròpia ignorància per avançar, però al mateix temps emprendre camins de coherència personal per no perdre’s en un mar de fons incert i ple d’informació moltes vegades contradictòria.
www.peralba.com
Berga · Igualada · Puigcerdà · Andorra · Terrassa · Manresa · Vic · BarcelonaVic · Carretera de Manlleu, 43. Pol. Ind. Mas Beuló. 08500 · Tel. 93 886 04 52 · vic peralba.com
eixprofessional.com
12 | l’Entrevista
El momEnt D’InCErtEsa I ConvulsIó polítICa aCtual ConvIu amb una sItuaCIó DE tEnsIó EntrE DuEs DE lEs prInCIpals patronals
CatalanEs, FomEnt DEl trEball I CECot, pErò també amb xIFrEs I tEnDènCIEs quE ConvIDEn a l’optImIsmE. aquEstEs varIablEs vErtEbrEn
l’anàlIsI DEl prEsIDEnt D’aquEsta DarrEra organItzaCIó, antonI abaD I pous (barCElona, 1958). llICEnCIat En CIènCIEs EmprEsarIals pEr
EsaDE I mba, és EmprEsarI als sECtors mEtal·lúrgIC, DE ConsultorIa FInanCEra I DE sErvEIs EDuCatIus I turístICs, I ConsEllEr a DIvErsEs
CompanyIEs. també és proFEssor ConvIDat D’EsaDE, la unIvErsItat polItèCnICa DE Catalunya (upC) I DE la unIvErsItat pompEu Fabra (upF)
I Col·labora Com artICulIsta a DIvErsEs publICaCIons EConòmIquEs I sECtorIals.
“El 2017, Catalunya va liderar les exportacions espanyoles i va augmentar el volum d’exportacions”
Antoni Abad,
prEsIDEnt DE la patronal CECot
cCèlia roca
Cecot s’enfronta a una petició d’expulsió de Fo-
ment del treball per “qüestions d’àmbit territori-
al, de competències geogràfiques i d’invasió de les
funcions” d’aquesta patronal. Com s’està vivint des
de dins?
En primer lloc, amb sorpresa, ja que des del Comitè
Executiu de Cecot entenem que no se’ns pot dir que
haguem incomplert cap codi intern el 2017, mentre se-
guíem plantejant propostes en favor del teixit empresa-
rial. Així ho vam exposar a la junta directiva de foment
del Treball. De fet, la proposta que va fer el president
de foment va ser la d’una suspensió de la condició d’as-
sociat mentre ell continuï al càrrec. un fet insòlit i que
no recullen els estatuts de foment. I en segon terme,
creiem que el dia que es va fer la proposta va ser un dia
trist per a l’associacionisme empresarial. la raó és que
una suspensió d’aquest tipus provoca divisions, que és el
que menys convé al teixit empresarial, sobretot en mo-
ments com els que estem vivint. Més enllà d’això, des de
Cecot continuem defensant els interessos de les nostres
associacions i la competitivitat de les empreses.
quina ha estat la causa de l’enfrontament?
una clara manca de voluntat de diàleg per part de la
presidència de foment del Treball.
En quin punt es troben les relacions entre totes
dues organitzacions?
Som a una mena de llimbs jurídics que no entenem. No
s’han seguit processos de règim intern, ni s’han respec-
tat els estatuts en el desenvolupament de l’apertura
de l’expedient ni en la posterior suposada investigació
i resolució final. Malgrat tot, el president de foment ja
ens ha exclòs de les convocatòries de la Junta i no hem
pogut participar a la del mes de març, tot i que l’acord no
ha estat ratificat encara per l’Assemblea General.
va accedir a la presidència de Cecot el 2005 i, des-
prés de la darrera reelecció, n’estarà al capdavant
fins a 2021. és aquesta la situació més difícil que ha
travessat des d’aleshores?
la relació amb foment és un aspecte institucional que
no afecta, ni preocupa directament al gruix dels nos-
tres associats. De fet, les meves aportacions a la junta
de foment dels últims anys han estat motivades per la
necessitat que els representants empresarials actuem
en consonància al que ens demanen les empreses que
representem. Durant els anys que porto de president,
hem passat situacions molt delicades per al teixit em-
presarial: la crisi del 2008, períodes de manca de finan-
çament, gestions administratives que afecten direc-
tament la dinàmica empresarial, pressió fiscal... I, per
damunt de tot, la manca de diàleg i de negociació amb
les administracions. Aquests són els temes que real-
ment preocupen l’empresariat. És una llàstima que no
comptem amb una patronal forta per a poder canviar
algunes d’aquestes situacions.
a la suspensió de l’autonomia a Catalunya se sumen
els problemes per a la investidura d’un nou presi-
JoR
DI C
AB
AN
AS
l’Entrevista | 13
la salut de les xarxes de business angels és bona i la tendència és de creixement”
la majoria de les empreses associades a la unió empresarial Metal·lúrgica preveu mantenir-ne les plantilles i consolidar-ne els nivells d’exportació”
a demanar que es legisli tenint en compte el col·lectiu
d’empreses majoritari del teixit empresarial, que són les
petites i mitjanes empreses. una opció hagués estat no
incloure-les en l’abast del RDl.
és al capdavant de la xarxa Espanyola de business
angels. Com es podria afavorir la inversió estran-
gera a Catalunya?
Catalunya és una regió industrialitzada, i part de la in-
versió estrangera del 2017 s’ha donat en aquest sector.
Per això, infraestructures com ara el corredor ferroviari
del Mediterrani i altres connexions amb ports i aero-
ports són cabdals per a fomentar-la. la salut de les xar-
xes de business angels és bona i la tendència és de crei-
xement. Per tant, podem dir que tenim un ecosistema
emprenedor, sobretot a Barcelona, que està funcionant
molt bé, tot i que potser no té la visibilitat que caldria.
atès el clima polític imperant, considera que perilla
la continuïtat d’esdeveniments internacionals com
el mobile World Congress?
Sincerament, no ho crec. Hem superat conjuntures
econòmiques que han castigat la societat amb virulèn-
cia i considero que el sector empresarial pot presumir
de capacitat d’adaptació de les empreses i dels equips
de treball en entorns desconeguts i nous paradigmes
econòmics. les entitats organitzadores o promotores
d’esdeveniments com el MWC valoren aquesta actitud
i visió del nostre teixit empresarial.
parlem ara d’una altra iniciativa: reempresa, pro-
moguda per Cecot, és un model d’emprenedoria
que ha creat més de 4.000 llocs de treball.
Estem molt contents amb el resultat de l’equip de tre-
ball del Reempresa, i molt orgullosos del reconeixement
que està tenint a nivell europeu. Recentment, hem re-
but el Premi Europeu de Promoció Econòmica (EEPA) a
la iniciativa que pretén millorar l’entorn empresarial.
l’èxit del Reempresa radica en l’extensa xarxa d’entitats
que hi col·laboren a tot el territori català, fruït d’una co-
operació entre el sector públic i privat ben entesa i ges-
tionada.
per aquelles persones que no coneixen el projecte,
com el definiria?
Reempresa és un model d’emprenedoria i creixement
empresarial, mitjançant el qual un nou emprenedor, el
reemprenedor, pren el testimoni en la gestió d’una em-
presa ja existent, comprant-la íntegrament per a conti-
nuar-ne amb l’activitat i salvaguardar-ne així el patrimoni
empresarial individual i col·lectiu sense haver de crear-la
de zero. Des del 2011, any en què es va iniciar el projecte, el
nombre de reempreses d’èxit arriba a les 1.600, generant
una inversió induïda de més de 71 milions d’euros i salva-
guardant més de 5.000 llocs de feina. Per sectors, el co-
merç representa un 35,2% del total de casos d’èxit, seguit
pel sector de l’hostaleria i el sector serveis.
aquesta número d’Eix professional gira al voltant
de la indústria metal·lúrgica. Com empresari invo-
lucrat en aquest àmbit, com veu el futur d’aquest
sector?
Podem dir que el sector metal·lúrgic està en bona forma
i que el 2018 serà un bon exercici en general. la majoria
de les empreses associades a la unió Empresarial Metal-
lúrgica, que actualment presideixo, preveu mantenir-ne
les plantilles i consolidar-ne els nivells d’exportació. Du-
rant el 2017, no s’ha experimentat cap davallada de l’ac-
tivitat manufacturera i això fa preveure que el 2018 es
mantindrà aquesta tendència.
per acabar, mirem cap al futur. quins són els prin-
cipals reptes que s’ha marcat Cecot per als propers
anys?
El principal repte és la reflexió sobre el paper dels agents
econòmics i socials en les decisions estructurals de la
nostra societat. Temes com el fracàs escolar, la forma-
ció professionalitzadora de les persones, la situació de
les pensions, la simplificació administrativa, les infra-
estructures, els elevats costos energètics, la R+D+i apli-
cada, l’equitat fiscal i la internacionalització són alguns
dels aspectes que no hem deixat de vetllar davant les
administracions.
I en àmbits més concrets?
la Cecot és un instrument al servei de les empreses as-
sociades i continuarem desenvolupant el nostre paper.
Recomanem a les empreses replantejar o integrar la
innovació i la internacionalització a la seva estratègia.
Tant les direccions com els equips de treball han de plan-
tejar-se sortir de la zona de confort, després de confron-
tar el risc o els avantatges del present amb els del futur
que s’ha de construir.
Caldrà fer els deures, doncs.
Som davant de nous models econòmics i empresarials,
i això requereix una gestió i un punt de vista diferents,
adaptats als anomenats entorns VuCA: volàtils, incerts,
complexos i ambigus. Aquesta tasca ja s’està produint a
les empreses més grans i internacionalitzades, i cal que
la part més gran del teixit productiu català, la petita i
mitjana empresa, s’hi apliqui a fons. Afegiré que la trans-
formació digital, que ens afecta transversalment, l’hem
d’entendre i implementar amb agilitat i profunditat.
dent de la generalitat. Com està afectant aquest
escenari d’incertesa a les empreses catalanes?
En primer lloc, s’ha de restablir la normalitat de les ins-
titucions catalanes. També cal que la situació política i
social que vivim a Catalunya i Espanya es fonamenti en
l’establiment d’una base per al diàleg, per part de tots
els partits polítics, i es concentri en l’assoliment efectiu i
real de pactes. Els representants empresarials volem ser
agent actiu en la definició d’aquests acords. Per tant, in-
sistirem a formar part en les reflexions i plantejaments
de país que tinguin a veure amb àmbits empresarials.
En termes de creixement, quins estan sent els re-
sultats?
les nostres empreses preveuen un 2018 semblant al
2017 si la situació s’estabilitza, i recordem que l’any pas-
sat l’economia catalana va aconseguir créixer fins i tot
per sobre del nivell estatal o de la pròpia unió Europea,
tot i les dificultats que van suposar fets com l’atemptat
perpetrat a l’agost a Barcelona i Cambrils i les conse-
qüències de l’1-o. A més, el 2017, Catalunya va liderar les
exportacions espanyoles i va augmentar el volum d’ex-
portacions un 9,3% respecte l’any anterior. les perspec-
tives per al 2018 són d’increment moderat.
semblen bones notícies.
Segons l’Informe de l’Autoritat Independent de Respon-
sabilitat fiscal (AIRef), l’economia catalana creixerà per
sobre de l’estatal durant el primer trimestre de 2018 i
calcula que el PIB català augmentarà un 0,83%, sis cen-
tèsimes més que el global de l’Estat.
amb aquesta tendència, veu factible el retorn de
les 3.200 empreses catalanes que als darrers mesos
han traslladat la seu social a altres comunitats?
No s’han de condemnar les decisions empresarials indi-
viduals i lligades a un risc, perquè presumim que volen
preservar la continuïtat de l’organització. Cada empresa
ha d’adaptar-se perquè les circumstàncies externes influ-
eixin el mínim possible en el nivell d’activitat i ocupació.
D’altra banda, sembla que hi ha més preocupació per
aquelles companyies que comuniquen el canvi de seu so-
cial o fiscal que no pas per aquelles que resten aquí, que
són la gran majoria del teixit productiu. No pretenc restar
importància a un fet que s’està donant, però si aquestes
decisions s’expliquen bé, generaran confiança en comp-
tes d’alarma. Si se’n desplacessin els centres productius,
la preocupació seria més gran, però descartem que això
pugui passar en un termini curt o mitjà.
Com està reaccionant Cecot?
Quan el 6 d’octubre el Consell de Ministres va aprovar
un paquet de mesures urgents en matèria de mobilitat
d’operadors econòmics dins del territori nacional en
forma de Reial Decret llei 15/2017, vam entendre que le-
sionava els drets dels socis i accionistes. Així ho vam fer
saber al ministre d’Economia en aquells moments, luis
de Guindos, considerant que aquests canvis tornaven a
respondre a necessitats de determinades grans empre-
ses en detriment del més de milió de societats mercan-
tils espanyoles que veuen com els seus acords estatuta-
ris fundacionals han quedat anul·lats. A més, vam tornar
14 | promoció econòmica - mercat del ram de vic
el Mercat del ram de Vic: negoci, gastronomia, coneixement i espectacle
JoR
DI C
AB
AN
AS
el MercAt del rAM tOrnArà A OMplIr de prOpOstes lA cIutAt de
VIc durAnt els dIes 23, 24 I 25 de MArç. les ActIVItAts prIncIpAls
tIndrAn relAcIó AMb Aquells Aspectes de lA VIdA rurAl que
hAn cArActerItzAt el pAssAt I el present de VIc I de lA seVA
cOMArcA, tOt cOMbInAt AMb lA gAstrOnOMIA, lA VendA
de prOductes de prOXIMItAt I ActIVItAts per A tOtA
lA fAMílIA.
Castany Plàstics S.L.C/ MAS LES VINYES, 30POL. INDUSTRIAL MAS LES VINYES08570 TORELLÓ
Tel. 93 859 26 60Fax. 93 859 09 70A/e: [email protected] www.castanyplastics.com
C. Sant Eloi, 2. Pol. Ind. Talamanca08508 - Les Masies de Voltregà - Vinyoleswww.ccmelectronic.com
Tel. 93 850 43 24Fax. 93 850 41 79
Fabricats de peces per a la indústria o la ramaderia, recobriments i polièster en general.
C. Molí d’en Llobet, 15Pol. Ind. Malloles08500 VicTel./Fax 938 891 410
www.poliesterpelegrina.cat
eixp
rofe
ssio
nal.c
om
Transports de bestiarwww.transportsdebestiar.com
C. Mestral, 7A08507 Santa Eugènia de BergaTel 0034 627 474 140Tel 0034 627 474 [email protected]
promoció econòmica - mercat del ram de vic | 15
Auna oportunitat per conèixer de ben a prop
una casa de pagès
A l’interior del Recinte firal del Sucre tindrà lloc una
reproducció de les principals activitats que tenen
lloc dins d’una casa de pagès, amb diferents tallers
i activitats relacionades amb l’obrador, el camp i
l’hort, el graner, la cabanya amb una petita mostra
dels diferents animals i del mercat. Nens i nenes de
diferents escoles de Vic visitaran la casa de pagès i
participaran en els tallers i les activitats els dies 22 i
23 de març al matí. un seguit d’empreses han ajudat
a organitzar i han col·laborat amb aquest projecte.
la iniciativa de les activitats d’una casa de pagès
permet adquirir nous coneixements però sobretot
treballar valors com el respecte al medi, la resilièn-
cia, l’esperit de superació o bé la creativitat.
l’activitat ramadera continua sent la part més em-
blemàtica del mercat del ram.
Al voltant del Recinte firal El Sucre es programen
les jornades tècniques destinades als professionals
del sector. Enguany els temes principals seran el
dia 22 de març al matí, dona rural Catalunya Cen-
tral 3.0. A la tarda es parlarà de la cria genètica del
cavall de raid. Divendres 23 al matí el tema serà els
canvis normatius i eficiència en l’aplicació de dejec-
cions ramaderes. Els concursos ramaders són tam-
bé un dels principals reclams del Mercat del Ram.
A les carpes del Recinte firal, a la zona de sorra, hi
tindran lloc tres concursos d’abast estatal oberts al
públic: el 14è Concurs Nacional de Raça Bruna dels
Pirineus (diumenge 25 de març), el 21è Concurs Na-
redacció
JoR
DI C
AB
AN
AS
El vacum és un dels sectors presents del mercat.
16 | promoció econòmica - mercat del ram de vic
TREBI SUCURSAL EN ESPAÑAC. Tossal Blanc, 3625230 Mollerussa (Lleida)
Tel./Fax 973 604 849Mòbil 679 275 [email protected]
CAMBRES FRIGORÍFIQUES • PANELLS SANDWICH PER A FACANES I COBERTES • PANELLS RESISTENTS AL FOC • EQUIPS FRIGORÍFICS, ATMOSFERA CONTROLADA I PORTES
eixprofessional.com
Gestor autoritzat núm. E-184.96
Transport autoritzatnúm. T-3399
adobs per a agricultura i substrats per a jardineriacompostatgemicrobiològicament actiu,excel·lents resultats agrícoles i grans bene� cis pel medi ambient.
Planta de compostatge Els SotsMas Els Sots s/n • Apt. de correus 7708540 Centelles (Barcelona)
T +34 93 743 00 [email protected]
eixp
rofe
ssio
nal.c
om
cional de Vaca frisona (24 de març) i com a novetat la 1a edició del Concurs de
Joves Preparadors de frisona (23 de març), adreçat als joves ramaders que volen
convertir-se en experts de com preparar els animals per assistir als concursos.
una altra novetat interessant relacionada amb les vaques frisones és l’espai llet
és Salut, on s’informarà al visitant del procés d’elaboració de la llet de vaca i dels
beneficis del seu consum. un altre clàssic que no faltarà a la cita és la ja 36a edi-
ció del Concurs de Canals Porcines, que premia la qualitat de la carn i la de la
canal. Dins les activitats relacionades amb el sector porcí tindrà lloc també la
2a edició del Premi Especial osona: un reconeixement a les bones pràctiques del
sector porcí. Els premis es lliuraran el 24 de març al migdia. Aquests guardons
JoR
DI C
AB
AN
AS
JoR
DI C
AB
AN
AS
diferents mostres comercials de maquinària agrícola.
C. Mataró, 1 · 08500 Vic (Barcelona) · Tel. 938 860 433 · Fax 938 890 106
www.provetsa.com · A/e: [email protected]
promoció econòmica - mercat del ram de vic | 17
Som distribuïdors de les primeres marques en:• Calefacció• Calderes.• Aireacondicionat.• Geotermia.• Aerotermia.
• Biomassa.• Sanitaris.• Banys.• Accessoris
perallauneria.
C.Castellfollit13-14,Pol.Ind.ElsDolors.MANRESA-08243
C.Ripoll14,Pol.Ind.MasBeulóVIC-08500
40 anys donantserveial’instal·ladorialprofessional
eixprofessional.com
COMPRA - VENDA DE BESTIAR PORCÍC. Emili Grahit, 17, entresol 17002 GIRONATEL. 972 41 69 69Mòbil: 619 737 338A/e: [email protected]
són un reconeixement a la bona feina dels professionals del sector porcí en les
seves millores per preservar el medi, la salut de les persones i el benestar dels
animals.
un espai per a la gastronomia i la música: l’Espai terra i Cuina.
Com no podria ser d’altra manera la gastronomia serà altra vegada una de les
protagonistes principals. A la zona del Passeig es repetirà l’Espai Terra i Cuina,
que combinarà les degustacions i ofertes gastronòmiques amb la venda de pro-
ductes de proximitat i la proposta de Cinquanta Cerveses Catalanes a Vic, un
projecte que vol apropar el món de la cervesa artesana als consumidors. l’àrea
expositiva de l’Espai Terra i Cuina estarà obert el divendres de 17 a 20 h. i dissab-
te i diumenge de 10 a 20 h. la zona de degustació estarà oberta divendres de 17
a 23, dissabte de 10 a 23 i diumenge de 10 a 20. Combinant música i gastronomia
a la Plaça del Carbó es donarà el tret de sortida als actes de celebració dels 30
anys del Mercat de la Música Viva de Vic amb un concert de Nyandú, el dissabte
al vespre, a les 19:30 h.
Concurs de pintura ràpida del mercat del ram i altres activitats
l’any passat es va tornar a recuperar el Concurs de Pintura Ràpida Mercat del Ram
i aquest any es torna a convocar arribant a la seva 52a edició. Tot això es combina-
rà amb d’altres activitats interessants com la Mostra de Turisme d’osona al Pas-
seig, la Mostra de Maquinària Agrícola a l’Avinguda dels Països Catalans, la Mostra
d’Horticultura, Jardineria i Energies Renovables, al pàrquing Joan de Serrallonga, i
la d’Automòbils, al carrer Mossèn Josep Gudiol. Durant tot el cap de setmana es fa-
JoR
DI C
AB
AN
AS
JoR
DI C
AB
AN
AS
mostra de classificació de canals de porcí. la ramaderia és una de les apostes més tradicionals del mercat del ram.
Cuina i tastets “de León” — Cuina de mercat — Dinars d’empresa — Banquets — Reunions Faminliars …
Menú diari - Menú cap de setmana
Carrer Torelló, 35 - VicTel. 93 889 19 50
Tancat els dimarts per festa setmanal excepte festius
eixp
rofe
ssio
nal.c
om
Concurs morfològic de raça Bruna i raça Frisona
Mostra de jardineria, horticultura i d’energies renovables
Mostra de Turisme
Mostra d’automòbils
Mostra de maquinària agrícola i vehicles industrials
Jornades Tècniques
Espai Terra i Cuina
Mostra Eqüestre
Zona Infantil
Exposició de vacum, porcí, oví i La Casa de Pagès
Punt d’Informació
Parada Carrilet
VicMercat del Rammapa de situació 2018
llegenda
i
Plaça dels Màrtirs iPlaça Santa Eulàlia
Zona Esportiva
El Sucre
Recinte FiralEl Sucre
Riu Mèder
Rambladel Passieg i Plaça Carbó
PlaçaMajor
Estacióde Bus
Estacióde tren
i
i
i
18 | promoció econòmica - mercat del ram de vic
Ctra. Olot, 4217174 St. Feliu de Pallerols
Girona (La Garrotxa)
Bolets de la Garrotxa i rodaliesLa Garrotxa, terra de mala petja
Cuina volcànica
� �RESERVES
Tel. 972 44 42 [email protected]
CA LA MATILDE
BAR RESTAURANT
Des de 1985
c o n f e c c i o n s
Av. Sant Jordi, 166 · 17800 Olot · Girona · Tel. 972 265 238
www.confeccionsmdgarrotxa.com
Roba per a l’hostaleriaRoba personalitzadaDavantals per a escoles
ran exhibicions castelleres i de gegants juntament amb diverses competicions es-
portives, com l’International Mercat del Ram Balloon Thropy, que té una durada de
dijous a diumenge, i és un esdeveniment esportiu molt visual que s’ha convertit en
una de les imatges clàssiques del Mercat del Ram: els globus aerostàtics omplint de
colors el cel de la ciutat.
Demostracions eqüestres a la zona esportiva
un altre any la zona esportiva de Vic serà escenari on els aficionats als esports
amb cavall podran gaudir de diferents modalitats eqüestres, tant les d’exhibició
com les de competició. S’hi podrà veure el salt de potència amb mur, la doma clàs-
sica, una exhibició de doma menorquina tal com es fa a les festes de Sant Joan de
Ciutadella. Sens dubte, però, un dels atractius més importants d’aquest any serà
l’espectacle amb gauchos i cavalls en llibertat de Miron Bococi. També tindran
lloc al mateix espai partits d’exhibició de Horseball, concursos de salt, jocs amb
ponis pels més petits, raids , concurs de carrussels i altres activitats molt atracti-
ves per tot el públic en general.
El Mercat del Ram torna a omplir les places i carrers de Vic i, com sempre, serà
sens dubte tot un esdeveniment per poder gaudir amb tots els sentits i per tota
la família.
Els expositors aprofiten mostrar les últimes novetats.
JoR
DI C
AB
AN
AS
lactium, la mostra de formatges catalans celebra 10 anysla dEsENa Edició dEl lacTium, la mosTra dE formaTgEs caTalaNs, sE cElEbrarà Els diEs 12 i
13 dE maig al parc jaumE balmEs dE vic.
Gastronomia - Turisme | 19
p
A
L’alimentació i el benestar que proporciona la natura a les nostres vedelles garanteixen una carn amb unes característiques organolèpti-ques molt diferenciades de la resta
Servim a domicili arreu de Catalunya
Ripoll
N-260a entre el km 101 i el 102
Mas El Pinós
Vallfogonade Ripollès Olot
EC
OLÒGIC
PROXIMITAT
QUALITAT
Per [email protected] • Tel. 689 998 444 �www.maspinos.cat
Per segon any, la mostra està co-organitzada per
l’ofIM (organisme Autònom de fires i Mercats de
l’Ajuntament de Vic) i ACREfA (Associació de Rama-
ders i Elaboradors de formatge Artesà).
lactium, la mostra de formatges catalans, esdevin-
drà la festa del formatge Català, reunint el mercat
del formatge més gran de Catalunya i un potent i ori-
ginal programa d’activitats entorn a la cultura de for-
matge artesà.
El principal objectiu de la Mostra, que va néixer l’any
2008, és la divulgació de la cultura del formatge arte-
sà i de derivats làctics, per donar a conèixer la relació
dels diferents sectors que intervenen en la venda de
formatges artesans.
Els amants d’aquests productes tindran al seu abast
més de 200 formatges i 40 formatgeries artesanes
d’arreu del país que oferiran degustacions i venda al
tall dels seus productes, maridada amb la presència
d’artesans i productes agroalimentaris complemen-
taris al formatge, els Amics del formatge.
A més de la participació dels principals artesans del
formatge i d’altres expositors relacionats amb aques-
ta temàtica, lactium comptarà amb un ampli progra-
ma d’activitats per a tots els públics que combinarà
activitats familiars i activitats formatgeres, especial-
ment pels apassionats i bocafins del formatge, on po-
dran descobrir i aprendre les singularitats i valors dels
formatges catalans, artesans i autèntics.
A la mostra, com cada any, no hi faltarà una nova edi-
ció del Concurs de formatges Artesans de Catalunya,
un dels concursos de referència, amb un prestigiós
jurat i el Premi Millor formatge Català lactium 2018.
un any més, el Parc Jaume Balmes, un dels parcs his-
tòrics al centre de la ciutat de Vic, acollirà els prin-
cipals productors d’arreu del nostre país per tal de
compartir, tastar i conèixer la cultura del formatge.
lactium és la festa del formatge que promou els pro-
ductes artesans i de qualitat, on la complicitat entre
productors i consumidors està assegurada.
Gaudeix dels millors productes gràcies a la dedicació i esforç del teu granger de confiança.
www.binigarba.com — 656 979 170 — 971 188 811
Camí Binigarba, s/n — Ciutadella de Menorca — 07760 - Menorca
� formatgesbinigarba.quesos � @binigarba
Formatges i embotits menorquins.
eixp
rofe
ssio
nal.c
om
eixp
rofe
ssio
nal.c
om
les fires gastronòmiques fa temps que estan de moda i van a l’alçaActualment Catalunya té un ampli calendari de fires
i mercats arreu del territori, com també diferents
rutes gastronòmiques per promoure els productes
locals. les fires gastronòmiques estan considerades
com un esdeveniment social i tradicional totalment
necessari com a punt de trobada entre els produc-
tors i els visitants. Els productes locals que ens ofe-
reixen els diferents municipis ens donen l’oportuni-
tat de conèixer la cultura gastronòmica de la zona:
la manera que s’elabora el producte i el menjar que
es consumeix ens apropen a la manera de ser d’una
població determinada. Per això, l’aliment típic repre-
senta un element d’autenticitat per al visitant. les fi-
res i mercats aporten una activitat molt important,
de la qual no només se n’obtenen beneficis econò-
mics, sinó també ajuden a la divulgació del territori
i dels costums d’una localitat perquè sigui reconegu-
da i promocionada turísticament.
Instal·lacionsEspecialitzats en la fabricació i el muntatge de canonades en acer inoxidable i en acer al carboni en els sectorsIndustrial, Alimentari i Farmacèutic.
Soldadura orbital per a la indústria farmacèutica
Prefabricat d’estació de bombament
Fabricació de peces especials
email — [email protected] | telèfons — 672069104 · 672069108 | www.caminox.es
Detall de l’interior d’una soldadura
Pont multivies
Soldadura electropulida per a la indústria farmacèutica
Soldadura manual homologada
Connexió de dipòsits
