Antic Egipte

60
ESCOLA GRÈVOL Projecte Egipte 2 n Primària Curs 2010

Transcript of Antic Egipte

Page 1: Antic Egipte

ESCOLA GRÈVOL

Projecte Egipte

2 n Primària

Curs 2010

Page 2: Antic Egipte

EGIPTE

Page 3: Antic Egipte

El territori egipciFa 5.000 anys, al nord-est de l’Àfrica, a Egipte, va néixer una civilització sorprenent. Té un immens desert poblat per lleons i gaseles. El travessa un riu llarg i majestuós: el NIL.NIL.

La vida d’aquest país on no plou gairebé mai, depèn del riu.Si el riu no hagués existit, el poble egipci mai no hauria construït ni palaus ni temples i no hauriaels tresors.

Page 4: Antic Egipte

El territori egipci

Page 5: Antic Egipte

La vall del Nil• El desert és la Terra roja i la vall

del Nil la terra negra. Cada estiu el riu es desbordava durant 3 mesos, inundant tota la vall. La crescuda era fonamental per la supervivència del país: tota la terra es cobria d’un llot negre que es convertia en terra fèrtil. Els homes s’hi van instal·lar fa 8.000 anys.

• Els antics egipcis no sabien que la crescuda era provocada pel desglaç de les muntanyes d’Etiòpia i per les pluges tropicals. Creien que era obra del déu Hapy que retenia o deixava anar les aigües des de la seva caverna.

El Nil, els primers habitants van instal·lar-se prop dels conreus. Després, sota les ordres dels faraons, van construir ciutats i monumentsCom en temps antics, actualment els falutxos, barques de fusta, porten mercaderies i persones pel riu.

Page 6: Antic Egipte

Dependència del NilLa vida dels egipcis s’organitzava seguint el ritme de les crescudes del riu.

Per ells l’any es dividia en 3 estacions: * durant la crescuda és l´època de la inundació* quan el riu torna al seu llit és el temps de la sembra* i finalment, el temps de la collita

La terra humida, produïa lli, cereals, fruita i hortalisses.El Nil era ple de peixos i als aiguamolls del delta, oques i ànecs salvatges

Page 7: Antic Egipte

Dependència del Nil

Inundació

Collita

Sega

Page 8: Antic Egipte

Dependència del NilEls pagesos

Els pagesos eren la majoria de la població i la seva vida era dura. La meitat de la collita era pels impostos que havien de pagar.

Les eines dels pagesos no eren gaire bones: l’aixada permetia cavar la terra només superficialment i la falç emprada en la sega eren de sílex o metalls poc resistent.

Principalment es cultivava blat, espelta i ordi, la base de la seva alimentació. El blat es menjava en forma de galetes o farinetes.Amb l’ordi es feia cervesa.A més tenien horts d’on treien cigrons, carbasses, porros, enciams i cebes

Page 9: Antic Egipte

Dependència del NilEls pagesos

• Els egipcis criaven aviram i xais que només es menjaven els dies festius, quan també bevien vi.

• El peix es pescava amb xarxa o amb canya amb hams de coure o bronze.

• Les anguiles, carpes, llísseres i tenques que agafaven es deixaven assecar al sol.

• Amb els ous de les llísseres feien una mena de caviar

Per treure aigua del riu i canalitzar-la els pagesos feien servir la palanca, un aparell format per una barra llarga recolzada en un punt mitjà i amb un recipient a l’extrem. S’accionava amb un contrapès en l’extrem oposat.

Page 10: Antic Egipte

El faraóEl faraó faraó era un rei tot poderós i considerat com un déuEl seu poder era immens: cap d’estat, cap religiós i comandant de l’exèrcit.El faraó decidia la construcció dels temples.El títol de faraó es transmetia de pares a fills. La reina tenia el títol de Gran Esposa.

Ramsés II, que va regnar 67 anys

Als presoners se’ls obligava a anar a l’exèrcit o a fer treballs forçats

La reina Hatseptsut, l’única faraona

Page 11: Antic Egipte

El faraóEn l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies insígnies de la reialesa: •Dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’assotassot i el ceptreceptre.•Al front hi duia una cobracobra femella amb el coll inflats per espantar l’enemic•La barbeta ésbarbeta és postissa.•Al cap duia el nemesnemes, una peça de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles. El faraó s’exercitava en l’ofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caçant lleons al desert.A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.

Page 12: Antic Egipte

La cort del faraóLa cort del faraó

Page 13: Antic Egipte

Vestit i costumsEls egipcis vestien, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es mostraven amb una gran elegància, amb llargs vestits de lli prisat i amb perruques amb trenes.

Els homes s’untaven amb olis perfumats i es pintaven els ulls. També es posaven joies que els servien d’ornament i d’amulets.Anaven ben afaitats i duien una perruca curta. El tapall, lligat a la cintura, podia ser prisat o no, encreuat, curt o llarg segons les èpoques.Els dies de cada dia, les dones es posaven un vestit llarg i estret i els homes un tapall curt.

Page 14: Antic Egipte

Vestit i costums

El maquillatge es feia amb pols de minerals més aigua i greix.El kohol, negre, embellia la mirada i protegia els ulls de la pols i del sol.A les galtes i llavis s’hi posaven un greix tenyit d’ocre roigLes perruques, molt emprades, protegien del sol i eren fetes de cabells naturals enganxats amb cera d’abella.Els nen portaven un ble al costat.Als peus solien portar sandàlies, però molts egipcis anaven normalment descalços.

Mirall de bronze polit.Estoig de kohol

Als egipcis els agradaven les festes amb música i ball. Els senyors de la casa, asseguts de costat i molt ben vestits i enjoiats, rebien els convidatsEls participants les festes portaven un con de pomada perfumada sobre les perruques. S’anaven fonent amb el calor i deixaven un perfum intens.Homes i dones menjaven separats i eren servits per noies o nois respectivament.El vi era una beguda corrent i es menjava oques, ànecs, gaseles rostides o a l’ast,...Havent menjat entraven dansaires a la sala i músics que tocaven el llaüt, l’arpa o la lira

Page 15: Antic Egipte

La casa• Les cases dels camperols eren molt

senzilles i formaven poblats. Les parets eren de maons de fang sec i les finestres les feien molt petites perquè no entrés la calor.

• Les cases dels rics eren grans i luxoses i estaven envoltades de jardins amb estanys, flors oloroses i vinyes emparrades. Al vespre prenien la fresca a fora, a la terrassa.

• Els criats eren els qui preparaven els menjars a la cuina.

• La il·luminació s’obtenia amb llums d’oli.• A les cambres hi havia cofres per a guardar

la roba. També hi havia un llit amb un reposacaps de fusta que feia de coixí.

• Els nens i els criats dormien sobre estores, a terra.

• Els nens tenien joguines de fusta, de metall, de llavors,...

• Les persones grans també jugaven, com s’ha vist en pintures i relleus.

• Tenien molts jocs de taula.

Page 16: Antic Egipte

La casa

Page 17: Antic Egipte

Els déus• Els antics egipcis creien amb molts déus

que per ells eren éssers superiors que garantien l’ordre del món, el benestar i totes les activitats humanes.

• Els déus tenien aspectes molts variats; alguns adoptaven formes d’animals perquè els primers egipcis adoraven els animals.

• Vivien en el més enllà i en la terra vivien en els temples.

• Osiris era el déu dels morts i tenia cos de mòmia i pell verda. Prometia una vida nova d’ultratomba.

• La seva esposa era Isis i tots dos eren filles de la Terra i del Cel

Page 18: Antic Egipte

Els déus

Alguns déus d’Egipte: RA. És el déu del Sol.Osiris És el déu dels morts. Maat És la deessa de la justícia.Thot és el déu de la lluna i de la ciència, inventor de l'escriptura i del calendari. Per tant és el protector dels escribes. A vegades es representa amb l’aparença d’un simi babuí.Hathor És la deessa de l’amor i de l’alegria, de la dansa i de la música. És l’esposa d’Horus i és representada com una vaca amb collar o també com una dona amb banyes de vaca que emmarquen una esfera solar.Els egipcis es malfiaven dels cocodrils que els posaven en perill per les ribes del Nil. Però el déu cocodril És el déu de l’aigua i de la fertilitat.

Page 19: Antic Egipte

Els déus

Anubis era el protector dels embalsamadors i el que vetllava pel repòs dels difunts i en garantia la conservació del seu cos gràcies a la momificació.El representaven generalment com un gran xacal negre, ajagut, fent de guardià de les tombes.

Horus es considerava l’avantpassat de tots els faraons ja que es creia que era l'únic i veritable rei d’Egipte després de vèncer al seu rival Seth.

Page 20: Antic Egipte

LA LLEGENDA D’ISIS I OSIRIS

Page 21: Antic Egipte

LA LLEGENDA D’ISIS I OSIRIS

Page 22: Antic Egipte

Els temples• Els temples egipcis eren construccions

gegantines on vivien els déus.• A la cambra més secreta, on només hi

podien entrar els faraons i els sacerdots de més alta categoria, un cofre protegia l’estàtua del déu.

• Es donava culte als déus amb la finalitat que asseguressin l’ordre i l’harmonia del món.

• Cada matí, un sacerdot despertava l’estàtua del déu i la vestia. Després li cremava encens i li donava aliments com ofrena.

• Al vespre el preparaven per dormir.• Els sacerdots que estaven al servei

del temple eren un grup molt poderós i

fins i tot s’havien enfrontat, alguna vegada, amb els faraons.

Page 23: Antic Egipte

EL TEMPLE DE RAMSÈS II A ABU SIMBEL. Façana del temple

Page 24: Antic Egipte

El temple per dins. Reconstrucció ideal

Page 25: Antic Egipte

La reconstrucció del temple en un lloc segur

Page 26: Antic Egipte

RAMSES ll• L’educació del príncep• Ramsès II va néixer a finals del segle XIV aC. El seu pare, el faraó Sethi I li va

ensenyar l’ofici militar. El va iniciar en les tàctiques militars, la caça i la pesca. A l’escola de palau, els mestres li van ensenyar també càlcul, música, geografia i escriptura.

• Ramsès II, faraó En morir el seu pare el va succeir i va ser coronat faraó als 25 anys. Les terres, els

homes i els animals del país li pertanyien. • Al principi del seu regnat va desenvolupar diverses campanyes militars ja que volia

recuperar els territoris que havia perdut, anteriorment, Egipte.• Un cop signada la pau, Ramsès II va aixecar monuments per tot Egipte per

demostrar la seva força.• Va construir fins i tot la seva pròpia capital, Pi Ramsès, al nord d’Egipte i també va

fer edificar el seu temple funerari, el Ramesseum, al centre del país.• Al sud, a Núbia, va fer construir un conjunt de temples monumentals: Abu Simbel.• Un déu viu• Ramsès II volia ser adorat com un déu viu. Va manar decorar els monuments amb

estàtues colossals.• A Abu Simbel, hi ha una estàtua del faraó envoltat per divinitats.

Page 27: Antic Egipte

Ramsés IIi la seva esposa,

Nefertari

La seva vida familiar• Ramsès II va tenir, com era costum,

moltes dones i molts fills.• Amb la reina Nefertari, la seva

esposa favorita, va tenir un fill, el que feia número tretze, i que després el va succeir amb el nom de Minepthan.

• Ramsès II va regnar sobre Egipte durant 67 anys i a la seva mort, va ser enterrat a la vall dels Reis.

• Fins al segle XIX, van saquejar la seva tomba moltes vegades. Els lladres van prendre les joies i el mobiliari.

• El 1881, es va descobrir el cos momificat del faraó en un amagatall, però no va ser fins el 1976 que es va restaurar la seva mòmia i actualment es pot veure al museu del Caire, la capital d’Egipte.

Page 28: Antic Egipte

Supervivència i momificació• Els egipcis creien en la

supervivència de l’ànima, i per que el faraó pogués arribar al món dels déus es feien un funerals amb uns ritus solemnes.

• El cos s’embalsamava de manera que quedés intacte. Setanta dies més tard s’embolicava amb tires de roba. Un cop momificat es posava en uns sarcòfags que encaixaven els uns dins dels altres. Finalment s’enterrava

Vasos funeraris que contenien les vísceres del difunt. Es guardaven dins la tomba, al costat del sarcòfag.

Page 29: Antic Egipte

Supervivència i momificació• El faraó no era l’únic que tenia dret a

l’embalsamament, però era un procés tan llarg i costós que només els rics el tenien al seu abast.

• De primer el cos s’assecava amb natró, una mena de sal, i després s’omplia de substàncies aromàtiques i resina.

• Després s’embolicava amb fines tires de lli entre les que hi posaven amulets.

• Un cop la mòmia estava ja dins del sarcòfag, els sacerdots li posaven al costat el Llibre dels Morts, on hi havia les fórmules màgiques escrites en rotlles de papir, per ajudar el difunt quan es presentés davant el tribunal d’Osiris.

En arribar davant d’Osiris, el cor del mort es posava en una balança i si era més lleuger que la ploma de la deessa Maat, podia gaudir de la vida eterna. Si no, se’l

menjava un monstre i desapareixia per sempre més.

Page 30: Antic Egipte

Supervivència i momificació• Un cop momificat el cos, el sarcòfag era conduït a la seva tomba

acompanyat per un seguici.• A bord d’una embarcació funerària tots els acompanyants es dirigien a la

riba esquerra del riu.• A la barca hi anaven també tots els objectes que el difunt hauria de fer

servir en la nova vida. Els més rics s’enduien fins i tot mobles, armes vaixelles, joies i menjar, i a més, unes estatuetes de fusta, bronze o ceràmica, els xuabtisxuabtis que representaven els seus servidors. A vegades n’hi posaven centenars, dins de caixes.

Page 31: Antic Egipte

EGIPTE, EL PAÍS DELS DÉUSCRONOLOGIA

Vers el 3.000 aC

Apareixen els primers jeroglífics

Vers el 2.500 aC

Els faraons fan construir piràmides

1352-1243 aC

Regnat del jove faraó Tutankamon

1.279-1213 aC

El faraó Ramsés II regna a Egipte

30 aCMor Cleopatra, reina d’Egipte

Page 32: Antic Egipte

Una mòmia per al més enllà La mort no era la fi de tot per als egipcis.

Després de la mort començava una nova vida al país dels déus. Però el cos del mort havia d’estar sempre ben conservat: s’havia de momificar.

• CAP EL MÓN DELS MORTS

• Els egipcis creien que el món dels morts era • a l’esquerra del Nil, per on es pon el sol.• Allí, els egipcis rics construïen les seves • tombes. També era el lloc on transportaven • amb vaixell els morts per momificar-los

Després de netejar bé el mort, els embalsamadors li treien les vísceres: pulmons, intestins, estómac i cervell. El cor no el tocaven ja que creien que era on residia la intel·ligència i els sentiments EMBALSAMADORSELS ÒRGANS DE LA VIDA

Page 33: Antic Egipte

Una mòmia per al més enllà

• ELS VASOS CANOPIS• Els òrgans que treien es posaven en quatre

atuells: els vasos canopis. Cada un tenia una tapa amb el cap d’un déu. Els vasos es guardaven dintre d’un cofre, prop del mort.

• EL NATRÓ• Després es tapava el mort amb natró, una

sal dessecant. 70 dies després, els embalsamadors omplien el cos de tela.

• L’EMBOLCALLAMENT• Per embolicar el cos amb cintes de lli

impregnades amb resina tardaven 15 dies. Entremig de les benes es posaven amulets per protegir el mort. Damunt del cor posaven un escarabat de pedra, símbol de vida.

Page 34: Antic Egipte

Una mòmia per al més enllà

• EL SARCÒFAG• Posaven a la cara del mort una

màscara que era el retrat de la persona. Després es ficava la mòmia en un sarcòfag, un taüt de fusta.

• EL SEGUICI FINS LA TOMBA• La família i els amics del mort duien la

mòmia fins la tomba. Els sacerdots resaven oracions. Uns criats duien els objectes que havien de posar a la tomba per poder gaudir d’una vida confortable al més enllà: aliments, mobles, objectes de neteja,...

Page 35: Antic Egipte

L’última prova: el judici dels déus

Per entrar en el més enllà, el mort encara havia de passar una prova molt dura. Havia de demostrar als déus que havia seguit una vida honesta. Aquest moment era “el pes de l’ànima”.

Page 36: Antic Egipte

Un poble molt religiós

• Els egipcis de l’Antiguitat adoraven més de 700 déus, però no tots tenien la mateixa importància. Els déus més grans representaven la naturalesa: Ra era el Sol, Horus, el cel,... També personificaven els sentiments i els grans moments de la vida: Hathor era la deessa de l’amor, Tueris protegia les embarassades,...

• Representaven els déus com animals, com humans o com humans amb cap d’animal. Un mateix déu podia tenir formes diferents: per exemple Hathor apareix com una dona amb dues banyes o com una vaca. Aquests canvis de forma eren un truc. Els déus amagaven així la seva identitat per evitar les forces del mal.

• El faraó era el rei d’Egipte. Era un home fill del Sol i es convertia en un déu després de la coronació. El representaven amb una corona doble, símbol de l’Alt i el Baix Egipte, i un ceptre i un fuet a les mans.

• Algunes estàtues el presenten també com un déu: una esfinx amb cos de lleó i cap humà. El faraó tenia tot el poder i Egipte li pertanyia.

Page 37: Antic Egipte

Un poble molt religiós

• El faraó havia d’alimentar i tenir cura dels déus perquè protegissin Egipte. Per honorar-los, el faraó construïa edificis enormes: els TEMPLES. Situats a la vora del Nil, els temples tenien columnes a tot el voltant i sales ricament decorades. Els egipcis no hi podien entrar. Només el faraó i els sacerdots podien accedir als llocs sagrats.

• Com que el faraó no podia ser a tots els temples alhora, triava uns homes que servien els déus en lloc seu: els sacerdots, que havien de ser purs, és a dir, nets.

• S’afaitaven el cap i tot el cos. Un sacerdot entrava tres vegades al dia a la sala secreta del temple on hi havia l’estàtua del déu i li portava aliments i perfums. També rentava l’estàtua i la vestia amb roba neta.

• Cada any s’organitzaven grans festes religioses. Per exemple, a Tebes, la capital d’Egipte, la festa d’Opet durava 15 dies.

• El faraó anava a les cerimònies.• Els sacerdots treien l’estàtua del déu Amon del temple de Karnak i el

portaven Nil avall fins un altre temple, el de Luxor.• Era un gran moment per als habitants de la regió: tots ballaven i bevien,

contents perquè podien acostar-se al déu.

Page 38: Antic Egipte

Tombes• Els faraons reposaven en tombes

adients a la seva importància. A l’Imperi Antic es van construir enormes muntanyes de pedra al límits amb el desert i en zones allunyades de les inundacions: les piràmidesles piràmides.

• No era fàcil arribar a la cambra del faraó, on hi havia el sarcòfag envoltat d'enormes i valuosos tresors. Un laberint de passadissos en dificultava l’arribada.

• Segles més tard, les tombes es van començar a excavar a la Vall dels Reis

D’aquestes tombes excavades a la roca se'n diuen hipogeushipogeus i també tenien passadissos bellament decorats amb pintures i relleus que conduïen a la cambra funerària.

Page 39: Antic Egipte

Tombes• Amb el temps la forma de les piràmides es va anar perfeccionant i les parets cada cop

eren més llises i més altes.

• La perfecció màxima es va assolir cap al 2250 aC a Gizeh, on es van construir les piràmides dels faraons Kheops, Kefren i Mikerinos. La de Kheops fa 146 m. D’alçada i van caldre més de dos milions de blocs de pedra

Page 40: Antic Egipte

Tombes• Les parets dels i passadissos i de la cambra funerària estaven decorades amb

pintures de colors vius que representaven els déus encarregats de protegir el difunt o escenes de la vida quotidiana, relacionades amb l’agricultura, la caça, la pesca, festes, ...

• Es creia que les imatges recuperarien la vida amb l’ajuda de fórmules màgiques que només els sacerdots sabien.

Page 41: Antic Egipte

Tombes• La tomba del jove rei Tutankamon

es va descobrir l’any 1922 per l’anglès Howard Carter i estava intacta. Els tresors que acumulava eren tan extraordinaris que van caldre 10 anys per inventariar, transportar i restaurar-los, ja que sobrepassaven els 10.000 objectes de valor que atapeïen les quatre cambres de la tomba. Hi havia carros, llits, barques en miniatura, un tron, un matamosques,...

• El més valuós eren les 140 joies repartides entre les tires de lli de la mòmia i la meravellosa màscara funerària d’or massís que li cobria el cap.

Esquema de la Cambra funerària de Tutankamon

Cofre de Tutankamon xapat amb or i plata.

Tron amb incrustacions de pedres fines i pasta de vidre, també de Tutankamon.

Page 42: Antic Egipte

Tutankamon

Page 43: Antic Egipte

Tutankamon

Page 44: Antic Egipte

Arquitectura. Elements

Els temples, els palaus i les tombes són les grans creacions de l'arquitectura egípcia, i la pedra és el material constructiu principal, la qual s'utilitza tallada en blocs regulars (carreus). Egipte té bones pedreres, però hi manca la fusta. Això va permetre la construcció de grans monuments, alhora que la dificultat de trobar fusta per les bigues del sostre obligava, en no utilitzar-la. Sabien de multiplicar els suports, bàsicament la columna.

Page 45: Antic Egipte

Tipus de columnes

Campaniforme Palmiforme Hatòrica Fasciculada

Papiriforme Lotiforme Composta

Page 46: Antic Egipte

El temple

• Una llarga avinguda flanquejada per animals sagrats conduïa a l'entrada, formada per dos grans pilons

• S'accedia a la part pública del temple, per un pati obert porticat (sala hípetra) des d'on una porta secreta comunicava amb la part privada (sala hipòstila i santuari) on només els sacerdots hi tenien accés.

• Una altra variant del temple religiós és el speos o temple excavat a la roca (Abu Simbel).

Page 47: Antic Egipte

La planta típica 1. L’avinguda de les esfinxs: és un llarg passeig que té a banda i banda escultures de cos

felí i cap humà (representació del faraó), o cap de moltó (símbol d'Amón), o de falcó coronat

(al·lusió a Horus). Simbolitza la protecció que els déus donen al temple, per impedir entrar

qualsevol principi malèfic

2. L'Esplanada dels Obeliscs: és una gran plaça al centre de la qual hi ha un o dos

obeliscs que duen gravats, en escriptura jeroglífica, lloances als déus i al faraó

3. El Piló, façana principal del temple: construcció massissa i atalussada que serveix de

portalada. Consisteix en dos grans murs trapezoïdals acabats en una cornisa, que

emmarquen una gran porta rectangular. Simbolitza, alhora, la unió del l'Alt i el Baix Egipte

mitjançant uns déus comuns, així com les dues muntanyes de l'horitzó per un surt i el sol, i

també la fortalesa que protegeix el déu contra les forces nocives

4. La Sala Hípetra (sense sostre): és un pati porticat al qual hi tenia accés la majoria de la

població durant les solemnitats

5. La Sala Hipòstila (de sostre pla amb columnes): era el lloc dels iniciats durant la

celebració dels grans rituals, i només rebia la llum que entrava per la porta que donava al

pati i per unes gelosies obertes a la part alta de les parets

6. El santuari: petita habitació on hi havia l'estàtua del déu i on només hi podia entrar el

faraó o el gran sacerdot

Page 48: Antic Egipte

Temples

A: Obelisc B: Pati C:Sala hipòstila D: Santuari E:Piló

El temple és un conjunt desmesurat, concebut com a símbol del poder

Page 49: Antic Egipte

Plantes de temples egipcis

Reconstrucció del temple funerari de Keops Planta del temple de Kefrèn

Page 50: Antic Egipte

Tombes

• A Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va donar una gran importància als ritus i a les construccions funeràries.

• Mastabes, piràmides i hipogeus són les formes que adoptaren els enterraments.

• Les mastabes més antigues eren de maó, i més tard es van construir amb pedra. Al seu interior guardaven la cambra funerària i, amb el temps, s'ampliaren amb extensos corredors i cambres adornades ricament amb pintures i relleus.

• Les primeres piràmides eren esglaonades; va ser després quan van adquirir la seva forma característica. Tot hi estava extremadament cuidat: la talla els blocs de pedra, l'orientació, les proporcions i la invulnerabilitat.

• Els hipogeus, excavats a la roca, són la manifestació més tardana en l'enterrament monumental.

• El conjunt funerari més espectacular es l'integrat per les piràmides de Keops, de 146,70 metres d'altura, Kefrèn, amb la famosa esfinx del faraó, Micerinos i sis més de petites, a més de temples funeraris com ara el de Gizeh, a onze quilòmetres del Caire.

Page 51: Antic Egipte

Mastaba

És el tipus de sepulcre més antic d'Egipte. S'hi enterraven els faraons de les primeres dinasties. Tenien forma de piràmide truncada amb un pou (a) excavat, al fons del qual hi havia la cambra sepulcral (b). Al nivell de terra hi ha una capella i un petit compartiment, el serdab (c), amb l'estàtua del mort.

Page 52: Antic Egipte

Esquema d'una piràmide

La secció esquemàtica d'una piràmide ens permet

conèixer la sèrie laberíntica d'escales, passadissos,

cambres i falsos corredors i, d'altra banda,

comprovar que aquests recintes interiors tan

complexos no són sinó una complicació del disseny

de les mastabes, en els quals s'inspiren. La cambra

del rei, amb uns quants pisos, i la de la reina, en un

nivell inferior, tenien una accessibilitat molt difícil.

Compartiments de descàrrega

Cambra del rei

Cambra de la reina

Cambra subterrània

Pou

Entrada

Page 53: Antic Egipte

Escultura

• Té un paper funerari. Constitueix el doble en que s'havia d'encarnar el difunt; l'escultor era precisament "el-que-manté-la-vida".

• Ja en els primers retrats l'escultor només s'ha fixat en les coses essencials.

• L'observació de la naturalesa i la proporció del conjunt estan tan equilibrats que impressionen com a éssers dotats de vida i, no obstant, es mostren llunyans en llur eternitat.

• Aquesta combinació de regularitat geomètrica i d'aguda observació de la Naturalesa és característica de tot l'art egipci.

Page 54: Antic Egipte

Pintura i relleu• Els seus temes són variats i

representaven totes les activitats i objectes destinats a satisfer les necessitats del difunt a l'altra vida.

• Són obres que no eren per "agradar" o decorar: només eren “vistes" pel difunt. També pretenien "mantenir viu".

• Possiblement aquestes pintures fossin els servidors i esclaus dels poderosos per servir-los i acompanyar-los en el més enllà.

• A primera vista els trobem estranys: representen la vida real d'una manera totalment diferent de la nostra. No era important la bellesa sinó la perfecció.

• Així mostren el cos humà amb el cap de perfil, els ulls frontals, espatlles i tòrax frontals, el ventre de perfil a l'igual que braços i cames, peus perfilats amb el dit gros en primer terme (sembla com si tingués dos peus esquerres).

Page 55: Antic Egipte
Page 56: Antic Egipte

Escriptura egípcia

Jean-Francois Champollion (1790-1832

Page 57: Antic Egipte

Pedra de Rosetta

La pedra Rosetta està composta per tres parts: una en caràcters jeroglífics, una altra en egipci demòtic i la tercera en grec. Això va permetre al francès Champollion, a l'any 1.822, desxifrar per primera vegada l'escriptura jeroglífica. En aquest joc s’ha d'esbrinar la xifra, de l’1 al 10 (o fraccions en el nivell 3), representada per cada caràcter jeroglífic.

Page 58: Antic Egipte

Escriptura jeroglífica

Jeroglífica, emprada en inscripcions de monuments i decoració. Era un tipus d’escriptura sagrada, "escriptura de la paraula de déu" i es feia servir en sarcòfags, tombes, monuments i escultures i es representava amb gran detall. La paraula jeroglífic deriva del grec "ta hieroglyphica" que significa "lletres tallades en pedra" ja que es van començar a trobar en inscripcions monumentals.Tot i que algunes persones, a més dels escribes, la sabien llegir i escriure, l’escriptura jeroglífica era la més desconeguda i estava reservada a molt pocs.

Page 59: Antic Egipte

Escriptura hieràticaEra l’escriptura emprada pels escribes (que no estaven obligats a conèixer la jeroglífica) i pels sacerdots en còpies literàries.La paraula prové del grec "hieratika", que significa sacerdotal.Mentre que l’escriptura jeroglífica va deixar d’emprar-se normalment, cap a l’any 1.000ane, la hieràtica es va continuar fent servir fins al final de la civilització egípcia. Es feia servir en obres científiques i literàries, i també en papirus. El text s’escrivia en tinta negra amb una canya esmolada. La tinta vermella s’utilitzava per a remarcar certs apartats.

Page 60: Antic Egipte

Escriptura demòticaEl mot demòtic deriva del grec "demotika" ("popular") i fa referència als afers quotidians. El mot va ser emprat per primera vegada per Heròdot. Representa una evolució de la llengua parlada, i és un estadi intermedi entre l’egipci i el copte.És una forma abreujada de la hieràtica, de traç ràpid i senzill, amb els signes més lligats i esquematitzats.En aquesta escriptura és molt difícil reconèixer els signes jeroglífics originals.Es feia servir en qüestions quotidianes, transaccions comercials i fins i tot en algunes inscripcions. També apareix en la pedra de Rosetta, on se la descriu com a "escriptura dels llibres" .