Conclusions de la jornada de seguiment de la Carta Europea de Turisme Sostenible (desembre 2009)
Antecedents La Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc ... CETS... · Diagnosi Carta Europea...
Transcript of Antecedents La Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc ... CETS... · Diagnosi Carta Europea...
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
0
Índex Diagnosi
1 Antecedents pàg. 3
1.1 La valorització dels Espais Naturals Protegits
1.2 Els objectius de la Carta Europea de Turisme Sostenible
1.3 Antecedents al procés d’adhesió a la Carta Europea de
Turisme Sostenible
2 La Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural pàg. 14
de la Serra de Montsant
2.1 Acord d’adhesió
2.2 El Parc Natural de Montsant i la seva àrea d’influència
2.3 Procediments i estructura de la CETS
2.3.1 Cronograma accions realitzades
2.3.2 Constitució del Grup de Treball
2.3.3 Constitució del Fòrum Permanent
2.3.4 Canals de comunicació amb els agents
3 La comarca del Priorat pàg. 37
3.1 El medi físic
3.2. L’entorn humà
3.2.1 Evolució i distribució de la població
3.2.2 Estructura de la població
3.2.3 Nivell de formació
3.2.4 El treball
3.3 L’espai econòmic
3.3.1 El sector primari
3.3.2 El sector secundari
3.3.3 El sector terciari
3.3.4 La renda al Priorat
3.4 Les infraestructures
3.4.1 La xarxa viària
3.4.2 El ferrocarril i el transport públic
3.4.3 Les telecomunicacions
3.4.4 Altres infraestructures
3.5 L’ordenació del territori i els espais naturals protegits
3.5.1. L’urbanisme
3.5.2 Els espais naturals protegits
4 El Parc Natural del Montsant pàg. 122
4.1. Informació general
4.1.1. Nom de l’espai i declaració
4.1.2. Delimitació de l’espai i context territorial
4.1.3. Població
4.1.4. Marc legal de l’espai protegit
4.1.5. Objectius estratègics, personal i pressupost anual
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
1
4.2. Principals valors naturals, culturals i paisatgístics
4.2.1. Valors naturals
4.2.2. Valors culturals
4.2.3. Valors paisatgístics
4.3. Principals línies de gestió del Parc Natural
4.3.1. Àrea de patrimoni natural
4.3.2. Àrea de patrimoni cultural i paisatgístic
4.3.3. Àrea de millora rural
4.3.4. Àrea de manteniment i vigilància
4.4. Ús públic i turístic del Parc Natural
4.4.1. Principals punts d’interès del Parc Natural
4.4.2. Accés al parc
4.4.3. Infraestructura i equipaments d’ús públic
4.4.4. Programa de comunicació, informació i educació ambiental
4.4.5. Marc general de gestió del turisme del Parc. Pràctica i regulacions de les
activitats recreatives i esportives
5 El Turisme pàg. 195
5.1 Els recursos turístics
5.1.1 Recursos naturals
5.1.2 Patrimoni arquitectònic i arqueològic
5.1.3 Patrimoni cultural i festiu
5.1.4 Patrimoni gastronòmic
5.1.5 Recursos complementaris per municipi
5.2 L’oferta turística
5.2.1 Allotjament
5.2.2 Restauració
5.2.3 Espais visitables
5.2.4 Empreses de serveis turístics
5.2.5 Enoturisme
5.2.6 Òleoturisme
5.2.7 Turisme actiu i de natura
5.3 La demanda turística
5.3.1 La demanda actual
5.3.2 La demanda potencial
5.4 La construcció del model turístic
5.5 L’activitat turística del Parc Natural
5.5.1 La infraestructura d’allotjament i restauració
5.5.2 Empreses d’activitat
5.5.3 Projectes i iniciatives realitzades
6 Els agents territorials i la percepció de la Carta Europea de pàg. 248
Turisme Sostenible
6.1 La participació
6.2 Metodologia
6.3 Enquesta
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
2
6.4 Anàlisi dels resultats
6.5 Propostes genèriques
6.6 Annex de l’enquesta on-line
7 Orientacions estratègiques pàg. 290
8 Avaluació de la diagnosi a través dels temes clau de la Carta Europea de Turisme
Sostenible pàg. 295
8.1 Cooperació. Implicar totes les parts relacionades amb el turisme
8.2 Elaborar i aplicar una Estratègia i Pla d’Acció en turisme sostenible
8.3 Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural
8.4 Millorar la qualitat de l’experiència turística
8.5 Conscienciar al públic
8.6 Desenvolupament del turisme vinculat a les particularitats de la zona
8.7 Formació
8.8 Protecció i suport a la qualitat de vida de la població local
8.9 Desenvolupament econòmic i social: Incrementar els beneficis del turisme per la
població local.
8.10 Controlar el nombre de turistes
9 Taules pàg. 331
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
3
1 ANTECEDENTS
1.1 La valorització dels Espais Naturals Protegits
1.2 Els objectius de la Carta Europea de Turisme Sostenible
1.3 Antecedents al procés d’adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
4
1.1 LA VALORITZACIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Els espais naturals protegits són els territoris amb la naturalesa millor
conservada d’un país o d’una regió. A més de la conservació dels seus
recursos, tenen com a objectiu el benestar social de la població local i
el gaudi dels seus valors paisatgístics naturals, estètics i culturals per
part de la ciutadania. Són a més laboratoris per al desenvolupament
sostenible.
Europarc
Un dels objectius dels espais naturals protegits és aconseguir de forma harmoniosa la
protecció i conservació dels seus recursos naturals i culturals i el progrés econòmic i social
de la població garantint els seus drets històrics, les seves activitats econòmiques i el seu
benestar social. Per aquesta raó és molt important la participació i el compromís de la
població amb els objectius del Parc així com que el Parc animi les potencialitats i les
voluntats de la població local.
Així mateix la formació en el reconeixement dels valors naturals i culturals de l’entorn té una
doble direcció, la interna dirigida a la població local i l’externa cap als visitants i des d’aquest
punt de vista el turisme pot prendre aquesta funció múltiple: formar, informar, divertir i
diversificar l’economia. El turisme esdevé doncs un instrument de comunicació del Parc en
relació als visitants, però també una forma que permet fer comprendre els esforços de tota la
societat en el manteniment dels espais naturals i culturals i justificar així les inversions
públiques que els espais requereixen ja sigui per la conservació, la valorització o la recerca.
Tot i que la sostenibilitat ens obliga a pensar amb les generacions futures l’accés públic i l’ús
dels ciutadans dels entorns naturals és un dret reconegut per la Constitució Espanyola i per
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i més que unes limitacions a la conservació o a la
dinamització econòmica s’ha d’entendre com una oportunitat de gestió intel·ligent dels
recursos. La gestió d’aquests espais ha de conduir a generar un escenari idoni per la
conservació i valorització del patrimoni natural i cultural i promoure uns incentius eficients pel
que fa a la millora econòmica i de la qualitat de vida dels habitants implicats.
Els espais naturals mantenen intactes els seus valors gracies o a causa que han quedat
aïllats dels processos d’industrialització de la societat, amb unes agricultures de caràcter
marginal que ha reorientat la seva estratègia cap a produccions amb valor afegit i que per
les seves condicions geogràfiques no han patit una excessiva pressió urbanística. Fins fa
poc s’han vist sotmesos a una regressió demogràfica que els ha deixat amb una estructura
poblacional feble. En aquest escenari de debilitat general, aquests entorns rurals poden ser
objecte d’interessos contraposats.
El que s’ha demostrat com a més eficient per trencar aquestes dinàmiques tan negatives
han estat les estratègies de desenvolupament endogen, promogudes en el cas del Priorat
per la Unió Europea amb els primers Programes, aleshores iniciatives comunitàries,
LEADER i recolzats per les administracions autonòmiques i estatals, que han promogut el
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
5
desenvolupament des de la base a partir de fomentar les petites empreses locals en una
estratègia econòmica de caràcter molt territorial.
De fet coincideix exactament amb els objectius de la Carta Europea de Turisme Sostenible
que, sobre la base del component territorial propi i distintiu que és l’espai natural protegit, té
com a objectiu promoure un conjunt d’activitats turístiques que, fonamentades sobre els
recursos i els valors de l’espai natural, generin dinàmiques econòmiques per tal que siguin
percebudes primer i utilitzades més tard per les empreses locals i per tant per generar
dinàmiques econòmiques que tinguin caràcter transversal i millorin l’economia i les
condicions de vida de la gent.
La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) és una proposta per avançar de manera
efectiva en l’aplicació dels principis del turisme sostenible als espais naturals protegits.
Representa un compromís entre els territori i els empresaris turístics sobre un acord
voluntari entre els actors implicats per al foment d’activitats econòmiques dins d’una
estratègia local en el foment de la sostenibilitat en general i del turisme sostenible en
particular.
El Parc Natural de Montsant, amb estreta col·laboració amb l’administració, conscient del
seu paper estructurador de l’activitat turística en el conjunt de la comarca, activant el seu
compromís de potenciar un conjunt d’activitats que sota la condició de la sostenibilitat han
de contribuir a l’impuls econòmic i social i a la preservació dels valors socials, ambientals,
històrics i patrimonials ha iniciat el procés d’adhesió a la Carta Europea de Turisme
Sostenible.
Atenent que un dels requeriments essencials per ser acreditats és la realització d’una
diagnosi en la que hi participin els diferents agents implicats es presenta aquest document
que recull tot el procés que ha de conduir a l’adhesió del Parc Natural de la Serra de
Montsant i de la seva àrea a la Carta Europea de Turisme Sostenible.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
6
1.2 ELS OBJECTIUS DE LA CARTA EUROPEA DE TURISME
SOSTENIBLE
La Carta Europea de turisme sostenible (CETS) és una iniciativa que vol promoure el
desenvolupament del turisme en clau de sostenibilitat als espais naturals protegits. Segons
la CETS el turisme sostenible és “un turisme definit com qualsevol forma de
desenvolupament, equipament o activitat turística que respecti i preservi a llarg termini els
recursos naturals, culturals i socials i que contribueixi de forma positiva i equitativa al
desenvolupament econòmic i a la plenitud dels individus que viuen, treballen o realitzen una
estada als espais protegits”. La CETS és, per tant, una proposta de desenvolupament
territorial.
L’objectiu de la CETS és el de generar un compromís entre els agents signants per portar a
la pràctica una estratègia local a favor del turisme sostenible que ha de facilitar al territori:
Ser reconegut a nivell europeu
Disposar de noves oportunitats comercials
Reforçar la qualitat de l’oferta turística
Racionalitzar les despeses ambientals
La CETS pren el format tècnic de certificació, sent per tant un procediment i un label de
reconeixement i qualitat. Com la major part de certificacions compta amb un plantejament de
compromís per part del sol·licitant, usualment l’ens gestor de l’espai protegit. Tanmateix, la
certificació no adquireix valor si les empreses i els agents del territori, sobretot els turístics
no s’adhereixen al procés.
La CETS es basa en 10 principis fonamentals:
1. Implicar totes les parts relacionades amb el turisme amb l’espai natural protegit i el
seu entorn, en la gestió i el desenvolupament turístic del territori
2. Elaborar i aplicar una estratègia de turisme sostenible i un Pla d’Acció per l’espai
protegit
3. Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural del territori per al turisme i amb el
turisme, evitant un desenvolupament turístic excessiu que posi en perill la seva
conservació.
4. Oferir als visitants una experiència d’alta qualitat en tots els aspectes
5. Proporcionar informació adequada als visitants sobre els valors especials i singulars
del territori
6. Promocionar productes turístics genuïns que permetin als visitants descobrir,
comprendre i establir una relació amb el territori
7. Ampliar els coneixements sobre l’espai protegit i els temes de la sostenibilitat entre
els actors relacionats amb el turisme
8. Garantir la millora de l’activitat turística sense que suposi un detriment de la qualitat
de vida de la població local
9. Incrementar els beneficis del turisme per la població local.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
7
10. Controlar i influir sobre els fluxos de visitants per tal de reduir els impactes negatius
que puguin generar el nombre de turistes
El procés d’implementació de la CETS es realitza en tres fases generals, en les quals, totes
les parts implicades han d’adquirir compromisos voluntaris per la millora de a sostenibilitat
en el turisme.
Fase 1: Acreditació dels espais protegits. Per poder accedir a l’acreditació de la
Carta cal presentar un dossier de candidatura que es composa, d’una banda, d’un
document de diagnòstic del territori on s’analitza la situació de partida del parc
natural i del turisme de la zona geogràfica d’influència, en aquest cas la comarca del
Priorat. De l’altra, cal també elaborar l’estratègia i pla d’acció per als pròxims cinc
anys. Un document on s’identifiquen les línies d’actuació principals i el calendari
d’actuacions a assumir pel parc i les empreses turístiques respecte la protecció i
valorització del patrimoni natural i cultural, el desenvolupament socioeconòmic i
preservació de la qualitat de vida de la població local i el control de la freqüentació i
millor de la qualitat de l’oferta turística.
Fase2: Adhesió dels empresaris turístics mitjançant un compromís de col·laboració
que inclogui un pla de millora de la sostenibilitat de l’empresa a executar en tres
anys. L’adhesió de les empreses conforma la segona fase del procés, sent necessari
abans l’adhesió de l’espai protegit. Aquesta primera adhesió ha de comptar amb el
compromís de les empreses i dels actors locals. Les empreses han de ser
relacionades amb l’activitat del turisme, sent una aportació singular en el cas del PN
del Montsant la possible adhesió de cellers visitables., a més, òbviament de les
empreses d’acollida i d’activitats.
Fase 3: Adhesió dels operadors turístics. A causa del desenvolupament cronològic
de les tres fases aquesta és posterior però molt convenient per la comercialització
dels productes i les experiències turístiques.
Per l’adhesió del Parc Natural de la Serra de Montsant a la CETS s’han d’activar
progressivament les tres fases promovent l’acompliment dels requisits de cadascuna d’elles.
Per la Fase 1: s’ha d’acomplir les següents tasques:
1. Difondre la CETS al territori per tal d’arribar a l’acord entre els agents implicats per
notificar a la Federació EUROPARC l’interès a l’adhesió de l’espai per tal de ser
registrar com a candidat.
2. Elaborar el Dossier de la Candidatura en el qual es demostri la implicació dels actors
territorials. El Dossier ha d’incloure un Diagnòstic de la situació del territori en relació
a les exigències de la CETS, una Estratègia per conjunt del territori i un Pla d’acció
per a cinc anys. Tot el procés ha de ser participat implicant totes les parts
relacionades amb el turisme del territori
3. Lliurar el Dossier de la Candidatura a la Federació EUROPARC
4. EUROPARC avaluarà el Dossier i envia un auditor per tal de verificar la Diagnosi, el
compromís de les accions i la viabilitat del Pla d’Acció
5. EUROPARC concedeix o no l’acreditació
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
8
En tot cas per l’acreditació del Parc Natural de Montsant en aquesta Fase 1 s’han de
seguir uns processos molt concrets per tal de garantir l’acompliment de les tasques que
assegurin la participació i la implicació del territori: la creació d’un Grup de Treball i la del
Fòrum permanent, que són els estaments que asseguren la participació i han de validar
tant la diagnosi com l’estratègia i el Pla d’Acció.
L’elaboració del dossier de la candidatura es desenvolupa amb l’assistència tècnica de la
Fundació del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci vinculat a la Universitat Rovira i
Virgili i el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i s’ha programat per
l’any 2015 l’elaboració del dossier de la candidatura.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
9
1.3 ANTECEDENTS AL PROCÉS D’ADHESIÓ A LA CARTA
EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE
A la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament,
anomenada Cimera de la Terra del 1992 es va fer palès la necessitat de fer un pla urgent
d’actuacions per al segle 21 orientat a generar models de desenvolupament sostenibles.
Una de les accions que es van impulsar per assolir aquest objectiu va ser la redacció de les
Agendes 21 i va ser en aquest marc que el Parc Natural de Montsant va aprovar la seva
Agenda 21 al juliol de 2008.
La redacció de l’Agenda 21 i per tant la planificació de les accions que l’acompanyen va ser
consensuada per l’ajuntament de la Morera de Montsant, la Mancomunitat de Municipis de
Montsant, l’equip tècnic del Parc Natural de la Serra de Montsant, la Diputació de Tarragona,
l’equip redactor de l’Agenda i a través de diversos tallers de participació i de consulta amb
els agents públics i privats.
Anteriorment i atenent als objectius del Parc Natural de contribuir a la dinamització social i
econòmica en la seva àrea d’influència ja es van impulsar accions per ajuntar esforços entre
els agents públics i privats per estimular el turisme al Priorat. Així, al 2003 es va realitzar una
trobada entre el Parc Natural i els representats dels allotjaments rurals de la comarca
agrupats a l’associació de Cases de Pagès i del Centre d’Iniciatives Turístiques del Priorat.
Més tard, entre el 2004 i el 2014 el Parc Natural ha establert acords amb empreses
d’activitat respectuoses amb el medi ambient com Pedrenca, Cat Sud, El Brogit Guiatges o
Rot Punk per tal de facilitar la comunicació dels valors i els atractius de l’espai natural a
partir de l’aprofitament recreatiu.
La col·laboració entre el Parc Natural i la comarca en el desenvolupament dels actius
turístics ha estat des de sempre una constant participant activament i amb estreta
col·laboració amb el Consell Comarcal donant suport a les iniciatives que, per al
desenvolupament de l’activitat turística, s’emprenien a la comarca. A tall d’exemple es pot
citar la col·laboració al 2007 amb la senyalització de la xarxa de camins proposada pel Pla
de Foment Turístic del Priorat i la celebració en aquest mateix any de diverses de jornades
de formació “La Singularitat de Montsant” per difondre els valors del Parc entre els
establiments turístics de la comarca.
Aquestes jornades tenien com objectiu donar a conèixer els valors naturals i culturals del
PNMON i els aspectes que el singularitzen. Estava adreçada a tot tipus d’establiments
turístics, cases de pagès, restaurants, cooperatives, cellers, molins d’oli, agrobotigues,
establiments de venda de productes vinícoles i agrícoles, entitats culturals i recreatives, etc.
que tenen contacte amb els visitants.
La campanya s’estructurava en dues actuacions diferenciades, per una part es van realitzar
en diverses poblacions del Priorat xerrades informatives amb projecció de diapositives de
Montsant per conèixer els valors que singularitzen el PNMON. Per l’altra part els interessats
dels diferents establiments participants van fer sortides d’interpretació dels valors naturals
culturals i paisatgístics del Parc de Montsant. En tot cas es tracta de jornades orientades a
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
10
reforçar també els valors que promou la CETS d’una major implicació dels habitants locals
en el coneixement i difusió dels valors de l’Espai Natural.
El Pla d’actuació de l’agenda 21 de 2008 es va estructurar en 7 línies estratègiques,
desenvolupades a partir de 30 programes d’actuació que es concreten amb un conjunt de
109 accions.
Les línies estratègiques responien a les tres dimensions que implica el desenvolupament
sostenible: la dimensió ambiental, l’econòmica i la social i una dimensió territorial de caràcter
transversal i dirigida a la preservació dels espais agraris i el patrimoni cultural i històric.
Quatre estratègies desenvolupen la dimensió ambiental:
Organització administrativa i execució de les competències ambientals
Democràcia participativa i informació ambiental
Millora en la gestió i conservació del Patrimoni Natural
Millora de la sostenibilitat urbana
La dimensió econòmica:
Foment de la diversificació econòmica per la fixació de la població i millora de la
competitivitat del territori
La dimensió social
Millora del benestar de la ciutadana i foment de la cohesió social
La dimensió territorial
Millora de l’ordenació territorial per a la preservació de la identitat i la qualitat de vida
de Montsant
De fet l’Agenda 21 ha permès dotar al Parc Natural d’un full de ruta en les seves actuacions
que s’han anat orientant cap a un marc d’actuació coherent i han fet que els processos
participatius s’assumeixin com un fet natural d’actuació malgrat les dificultats del procés.
En aquest marc es va redactar durant els anys 2009 i 2010 el Pla Especial de Protecció
del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de Montsant, que és l’instrument
d’ordenació que fixa els aspectes globals i permanents de l’ordenació del Parc Natural:
zonificació, infraestructures i serveis bàsics, regulació d’usos i activitats, etc. Que tot i haver
superat el procés participatiu està pendent de la seva aprovació definitiva
També es va redactar, al mateix temps, el Pla de Dinamització Social de Montsant que és
un document participatiu que dona a conèixer la percepció local del Parc Natural en el
territori. El Pla té els següents objectius principals:
Obtenir informació dels diferents agents socials del territori que permeti analitzar els
vincles existents entre ells i amb el Parc, detectar les problemàtiques i treballar les
propostes de millora de relació i comunicació.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
11
Analitzar la percepció dels diferents actors socials vinculats o no amb el Parc i els
que potencialment poden estar‐ho.
Detectar la possibilitat d’enfortir dinàmiques pròpies entre els pobles i sectorialment.
Promoure i coordinar la participació dels diferents grups a través de tècniques
participatives de manera que el mateix procés generi inquietuds i un vincle i
compromís amb els municipis i el Parc.
Elaborar una base de dades quantitativa i qualitativa amb tots els sectors, col·lectius
i/o persones individuals que puguin participar en els processos de participació. Això
ha de permetre de cara al futur:
o Tenir un registre actiu i actualitzat de les persones convocades en els
processos, la seva assistència i informació referent al seu àmbit sectorial, la
seva percepció i la capacitat i potencial de participació.
o Facilitar la consulta, l’elaboració d’informes i mapes estadístics de
participació.
o Obtenir i extreure de manera clara i ràpida la informació sobre un col·lectiu
determinat i que serveixi per convidar els actors socials més rellevants.
Amb aquest objectiu, l’eix principal del pla va ser la participació ciutadana a través de
diferents metodologies. Els resultats d’aquest projecte es constitueixen com a síntesi de les
aportacions ciutadanes entorn a diferents grans temes: la identificació del Montsant vers el
Parc, la dinàmica de les activitats del territori (des d’una perspectiva evolutiva), les
percepcions sobre el propi parc, sobre els espais de consulta, participació i comunicació,
sobre la junta rectora, sobre la Mancomunitat de municipis del Montsant i sobre el propi
procés. En tot cas el Pla de Dinamització és un antecedent clar al foment de la participació
dels diferents actors territorials que persegueix la Carta Europea de Turisme Sostenible.
L’any 2011 el PNMON empren dues accions: la diagnosi del sector oleícola i el projecte
per la dinamització i promoció de les economies productives locals que rep el nom de “De
Montsant a Taula”
El projecte tenia els objectius següents:
Potenciar i difondre els productes alimentaris elaborats als nou municipis del Parc
Natural de Montsant
Sensibilitzar i coresponsabilitzar als productors per la seva tasca de conservació del
paisatge i els valors naturals del Parc
Fomentar el consum d’aquests productes a través de la gastronomia i el comerç de
proximitat
Del projecte es van derivar diverses actuacions: l’edició del catàleg de Montsant a Taula i la
realització de diverses jornades acompanyades d’una sèrie de presentacions per tal de
donar a conèixer el projecte “de Montsant a Taula” al públic en general tant de la comarca
com de fora.
Del catàleg de productors se’n van editar el mes de maig de 2013 2.000 exemplars que es
van distribuir en primer lloc entre els mateixos productors.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
12
El lliurament dels catàlegs es va fer en mà i es va aprofitar la visita per fer una petita
enquesta als productors sobre quines podrien ser les futures accions a realitzar amb el
projecte, i així conèixer quines eren les seves necessitats.
Per complementar el projecte es va realitzar un fòrum de comercialització i unes jornades:
Fòrum de comercialització “de Montsant a taula”
Jornades “Coneix i Tasta Montsant”
El “Fòrum de comercialització de Montsant a Taula” va tenir lloc el novembre de 2012 amb
l’objectiu de fomentar la relació entre productors agroalimentaris i el sector turístic. Els
assistents van intercanviar contactes, experiències, inquietuds i propostes de futur per
aprofitar les sinèrgies dels dos sectors econòmics claus en el desenvolupament
socioeconòmic de la zona.
Les jornades “Coneix i Tasta Montsant”, conduïdes per l’empresa Pedrenca, es van fer
durant el període entre maig i juny de 2013. Estaven dirigides principalment al sector turístic
de la demarcació de Tarragona (punts d’informació turística, hotels, cases rurals,
apartaments, restaurants, empreses d’activitats, guies turístics), amb l’objectiu d’ampliar la
informació que ofereixen sobre Montsant als seus visitants i clients i de retruc incrementar el
nombre de visitants.
També anava dirigida als productors d’aliments de Montsant amb l’objectiu que, a més de
conèixer espais del Parc Natural, poguessin conèixer com treballaven altres productors de
Montsant i a la vegada com organitzaven les visites al públic fomentant les xarxes de relació.
També, durant el 2013, es van realitzar altres jornades per afavorir el desenvolupament de
l’agricultura als municipis del Parc Natural de Montsant:
Eines per activar les terres abandonades
Cap una agricultura més viable al Parc Natural de Montsant
A aquestes iniciatives convindria donar continuïtat ja que materialitzen com el Parc Natural
pot ajudar a dinamitzar el sector agrari millorant aspectes relacionats amb la venda directa i
la comercialització.
Al novembre de 2013 es va realitzar la Jornada “Priorat: territori sostenible i claus de futur” a
la Cartoixa d’Escaladei, a iniciativa del Parc Natural de Montsant en el marc del Pla d’Acció
Territorial, que va comptar amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i el Consorci LEADER Priorat Baix
Camp.
Entre les conclusions de la jornada es va fer palès la necessitat d’elaborar un pla d’acció que
tingues en compte les diverses iniciatives que es desenvolupen a la comarca i aprofitar les
sinergies que poden generar.
Entre aquestes iniciatives hi la Carta del Paisatge del Priorat i la iniciativa de l’associació
Prioritat, creada al 2008, per presentar la candidatura del Priorat com a “Paisatge cultural
agrícola de muntanya mediterrània” per ser declarada comarca patrimoni de la Humanitat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
13
per la UNESCO. Ambdues iniciatives no només compten amb el suport del PNMON sinó
que hi col·labora activament en la promoció de la candidatura i amb la signatura de
compromisos a la taula de seguiment de de la Carta del Paisatge.
Aquests compromisos són:
Promoure l'aplicació de les mesures en matèria de paisatge derivades de
l'aprovació del Pla Especial de protecció del medi natural i el paisatge del
Parc Natural de la serra de Montsant.
Aprovar el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural de la serra
de Montsant i fomentar la qualitat paisatgística en el compliment de totes les
actuacions.
Desenvolupar la iniciativa "de Montsant a taula"
Planificació, gestió i promoció de la pastura i la ramaderia extensiva.
Gestió activa per la conservació i millora de la funcionalitat ecològica dels
paisatges del Parc Natural.
Integració del patrimoni cultural immaterial en la planificació i gestió de l'espai
natural protegit del Parc Natural de Montsant perquè contribueix
significativament en la conservació del paisatge de Montsant.
La Carta del Paisatge que té com a objectiu implicar de manera activa la ciutadania en la
protecció d’aquest bé comú va iniciar els seus treballa al 2004. El 2006 es va presentar el
primer document de Diagnosi i el 4 d’octubre de 2012 es va signar amb la presentació de
Pacte pel Paisatge del Priorat.
La Carta, com no podia ser d’altre manera, contempla entre els seus objectius l’impuls de la
candidatura del Priorat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb la qual cosa
queda ben palès com institucions i agents locals han arribat a un consens sobre les
condicions de preservació del paisatge de la comarca.
Finalment, el mes de febrer de 2015 el DAAM i Departament d’Empresa i Ocupació donen
per conclòs el Pla de Foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits de
Catalunya on a més d’una diagnosi de l’estat dels diferents espais naturals de Catalunya es
proposa un Pla d’Actuació on es recull que “La CETS es consolida com a via per planificar
l’ecoturisme als espais protegits i facilitar la col·laboració amb el sector turístic” (Actuació 42.
Així doncs a partir de l’objectiu inicial de la Jornada “Priorat: territori sostenible, claus de
futur” que era el de crear un debat sobre el model turístic del Priorat es va arribar a la
conclusió que seria convenient impulsar la Carta Europea de Turisme Sostenible com a
projecte de comarca i crear un fòrum per debatre el model turístic del Priorat prenent el
testimoni dels compromisos del Parc amb l’entorn natural i social que representa i impulsant
els dues grans iniciatives transformadores la Carta del Paisatge i la candidatura a la
UNESCO.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
14
2 LA CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE AL PARC NATURAL DE LA SERRA
DE MONTSANT
2.1 Acord d’adhesió
2.2 El Parc Natural de Montsant i la seva àrea d’influència
2.3 Procediments i estructura de la CETS
2.3.1 Cronograma accions realitzades
2.3.2 Constitució del Grup de Treball
2.3.3 Constitució del Fòrum Permanent
2.3.4 Canals de comunicació amb els agents
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
15
2.1 ACORD D’ADHESIÓ
Vistos els antecedents durant l’any 2014 es van fer els primers passos per valorar la
conveniència d’optar a l’adhesió a la CETS per al Parc Natural de la Serra de Montsant.
Inicialment es van fer un conjunt de consultes prèvies per valorar si l’esforç que comporta
l’acreditació compta amb un mínim suport per parts dels agents territorials. En primer lloc es
va tenir en consideració el fet que el DAAM en el seu Pla Estratègic per als Espais Naturals
assenyalés la importància de la CETS per posar en valor els Espais Naturals Protegits.
En segon lloc es va tenir en compte que el Patronat de Turisme de la Diputació de
Tarragona estava disposat a col·laborar i aportar la seva experiència en l’acreditació del
Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Finalment es van valorar altres iniciatives i projectes determinants per la comarca del Priorat
i que calia incloure en l’estratègia de desenvolupament sostenible del turisme. Aquestes
iniciatives eren les accions derivades de la signatura de la Carta del Paisatge del Priorat,
impulsada pel Consell Comarcal però que estableix el consens entre els agents territorials
per les accions a dur a terme per la protecció i valorització del paisatge de la comarca.
L’altre iniciativa que es va tenir en compte va ser la de l’associació Prioritat que presenta la
Candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO per al reconeixement del Priorat com
“Paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània” .
De forma transversal es va tenir en compte que el Priorat és una
comarca petita amb molts pocs efectius demogràfics i que els
projectes no s’han de solapar de cap de les maneres sinó que
han de ser instruments que mantinguin els esforços fets fins al
moment i que se’ls doti de noves oportunitats.
Per tant a iniciativa del Parc Natural de Montsant es van tenir un
conjunt d’entrevistes per avaluar la receptivitat de la proposta a l’adhesió a la CETS. En tot
moment i en tots els contactes la Carta Europea de Turisme Sostenible es va valorar com un
projecte que permetia el desenvolupament de les directrius de la Carta del Paisatge del
Priorat i que facilitava la Candidatura del Paisatge a la UNESCO ja que entre els
requeriments que es demanen a la candidatura hi ha la de l’elaboració d’un Pla de Gestió de
l’Activitat turística per l’àrea objecte de la candidatura.
Davant la receptivitat positiva de molts actors del territori i la suma de diferents projectes en
la mateixa direcció el Parc de Montsant decideix emprendre l’adhesió a la CETS, però no
sense abans fer una valoració de la necessitat de recursos humans i econòmics necessaris
per portar endavant el projecte.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
16
Per tot això sol·licita suport al Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona que es
materialitza, la tardor de 2014, amb l’encàrrec al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci
de Catalunya per tal que els seus tècnics siguin els encarregats d’acompanyar en el procés
d’adhesió a la CETS i promoguin, juntament amb els tècnics de Parc Natural de Montsant, la
constitució del Grup de Treball i el Fòrum Permanent i coordinin l’elaboració de la Diagnosi,
l’Estratègia i el Pla d’Acció.
Un cop vistes doncs que les condicions inicials per presentar la sol·licitud a l’Adhesió a la
CETS a la Federació EUROPARC el més de novembre es va formalitzar la sol·licitud amb el
benentès que es presentarà per l’Espai Natural Protegit però també per tota la seva àrea
d’influència que és, en primera instància, el conjunt de la comarca.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
17
2.2 EL PARC NATURAL DE MONTSANT I LA SEVA ÀREA
D’INFLUÈNCIA
Europarc reconeix els espais naturals protegits com aquells territoris que han estat declarats
legalment amb la finalitat de conservar la natura. Tanmateix aquests espais són un
instrument per a garantir la conservació de la biodiversitat i els processos ecològics
essencials que impliquen models de desenvolupament sostenible, especialment per a
facilitar i garantir una millora de les condicions de vida de la població que hi viu però també
de la seva àrea d’influència. Per aquesta raó les accions de planificació sobre aquests
espais cal entendre-les com accions integrals en el conjunt del territori que ha d’afectar
necessàriament al conjunt de la comarca i en tot cas s’emmarquen en un projecte que afecta
al conjunt de la societat i per tant a conjunt del país.
La comarca del Priorat, de només 496 km2, té 23 municipis i una població total de 9.756
habitants (IDESCAT, 2013). La major part dels municipis són molt petits, de menys de 500
habitants i la població es concentra a la capital de comarca, Falset, amb 2.883 habitants.
Només tres municipis superen els 500 habitants, Cornudella amb 983, Marçà 616 i el
Masroig 564. El resultat és una població molt dispersa, amb una densitat de 19,6 habitants
per km2, que ha estat al marge de tots els processos d’industrialització i turístics del seu
entorn.
Si a la comarca hi ha un element geogràfic que destaca per sobre de qualsevol altre aquest
és la presencia de la Serra de Montsant que presideix tot l’àmbit geogràfic. El 30 d’abril de
2002 va ser reconegut com a Parc Natural mitjançant el decret 131/2001 que va establir un
àmbit de protecció de 9.242,07 ha. Inclou part dels municipis de la Morera de Montsant,
Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la
Bisbal de Falset i la Figuera.
Per la naturalesa dels espais protegits a l’interior del Parc Natural hi ha molt poca activitat.
Per aquesta raó l’any 2008 el Parc va impulsar la creació d’una Mancomunitat de municipis
per facilitar que el Parc sigui un instrument que contribueixi a la dinamització econòmica
dels municipis, les empreses i les persones que comparteixen el seu terme municipal amb
l’espai protegit.
Aquests municipis sumen un total de 2.692 habitants (IDESCAT, 2013), la qual cosa només
representa una quarta part de la població comarcal. Amb l’excepció de Cornudella de
Montsant la resta està per sota dels 250 habitants si no tenim en compte Ulldemolins (435 h)
i Cabacés (333 h)
Pel que fa a l’activitat turística segons les dades de l’Oficina de Turisme del Consell
Comarcal del Priorat els municipis de la Mancomunitat representen al voltant del 40% dels
establiments i les places d’allotjament i restauració. Pel que fa a l’oferta de càmping
presenten una mica més de la meitat de l’oferta. Tot i això estem parlant d’un total de només
42 establiments.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
18
Taula 1: Establiments turístics de la Mancomunitat de Municipis de Montsant, any 2013
Turisme Rural Hotels Càmpings Restaurants
Població IDESCAT
(2014) Establ. Places Establ. Places Establ. Places Establ.
Cabacés 326 1 5 0 0 0 0 0
Cornudella 954 11 100 2 23 1 102 6
La Bisbal de Falset
216 3 34 0 0 0 0 0
La Figuera 118 0 0 0 0 0 0 1
La Morera del Montsant
157 0 0 2 27 0 0 1
La Vilella Alta 129 1 7 0 0 0 0 1
La Vilella Baixa 202 1 4 1 5 0 0 2
Margalef 108 0 0 1 16 0 0 1
Ulldemolins 412 1 4 1 19 1 396 3
2.622 18 154 7 90 2 498 15
Total Comarca 9.550 48 410 19 266 3 951 49
% 27,45 37,50 37,56 36,84 33,83 66,67 52,37 30,61
Font: elaboració pròpia
Des dels seus inicis el Parc Natural de la Serra de Montsant estableix com a objectiu
garantir la conservació dels valors naturals de manera compatible amb l’aprofitament
ordenat dels seus recursos i el manteniment de les activitats tradicionals dels seus habitants,
fent del Parc un factor de dinamització social i econòmica i de vertebració d’un
desenvolupament sostenible dels municipis que el conformen així com de la resta de la
comarca.
Aquesta voluntat del Parc Natural concorda amb el valor simbòlic que representa per al
conjunt de la comarca. Al peu de Montsant els monjos cistercencs van bastir la Cartoixa
d’Escaladei que organitzava el territori del que després s’ha anomenat com el Priorat
històric, un territori que gairebé coincideix amb la DOQ Priorat. La resta del territori es troba
sota la jurisdicció de l’altre DO del vi de la comarca i que agafa precisament el nom de la
serralada.
Per aquestes raons i per la vinculació històrica i social dels municipis i els habitants de la
comarca amb el Parc Natural esdevé un fet natural el considerar l’àrea d’influència del Parc
el conjunt de la comarca. El PDRI (Programa de Desenvolupament Integrat de la comarca
per al període 2000-2006) ja establia com a eixos de desenvolupament prioritari la vinculació
de l’espai natural i el turisme associat a la natura amb la valorització dels productes agraris
del conjunt de la comarca del Priorat, el vi i l’oli. Per altra banda és ben conegut com cada
vegada, amb major intensitat, es vinculen els espais de producció agrària amb els Parc
Naturals que afegeixen valor als productes i als productors que treballen tan dins com a la
seva àrea d’influència.
Actualment el vi és el producte més conegut i de més projecció de la comarca. Fins i tot s’ha
convertit en el millor ambaixador que la projecta internacionalment. L’estreta vinculació entre
la DOQ Priorat i el arc Natural no és només de proximitat física sinó també històrica. La
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
19
DOQ abraça la serralada que acull la Cartoixa d’Escaladei, símbol també del conreu originari
de la vinya. No són poques les referències entre els productors i el Parc Natural, que marca
bona part de la personalitat a causa de la seva orografia i com influencia el clima. La
vinculació del vi amb l’Espai Natural Protegit és tan gran que la resta de la comarca té el
nom de Montsant per definir la Denominació d’Origen.
En tot cas quan es parla del Priorat s’ha de tenir sempre present la seva dimensió. L’adhesió
a la CETS representarà un esforç important que només té sentit si es considera com a
objectiu territorial el conjunt de la comarca. Tot i que el turisme s’ha convertit en un
instrument eficient en la vertebració del territori, la generació d’oportunitats de treball i la
potenciació del valors dels recursos agraris, històrics i patrimonials requereix, per continuar
mantenint aquest factor tractor d’altres activitats econòmiques i de la millora de la qualitat de
vida d’una permanent actualització cap a mercats amb major valor afegit i respectuosos amb
els valors territorials. Objectius que van d’acord amb els objectius generals de la CETS.
El Priorat ha experimentat en els darrers anys una transformació radical en molts aspectes.
De ser una comarca deprimida que il·lustrava de manera paradigmàtica la dinàmica de
marginalització i de declivi socioeconòmic ha viscut una clara millora en els índexs
econòmics agrícoles i poblacionals que crida l’atenció. Aquest canvi de naturalesa gairebé
radical es va iniciar a les darreries del segle XX a causa de dos factors fonamentals: el
posicionament dels vins de la comarca en el mercat internacional i la concessió de la
iniciativa comunitària LEADER II que va ser un important revulsiu en la creació d’oferta
turística.
Aquest canvi, del tot cultural, fa que recursos abans obviats ara formin part de l’oferta
turística: les mines de plom de Bellmunt, els rellotges de sol de Porrera o festes i tradicions
com l’encamisada de Falset ara tenen una nova lectura que fins fa poc no era considerada.
Al menys si fem cas del que deia Josep M. Espinàs en els seus famosos viatges a peu pel
Priorat on afirmava que “el Priorat no és país de turistes(...) el Priorat no és terra perquè
ningú s’acosti a veure-la perquè sí”. Ara més que mai es reivindica el paisatge com a recurs
turístic pel seu valor patrimonial perquè és ni més ni menys que la plasmació de la cultura de
cada societat i s’ha convertit en el gran actiu de la comarca tant pel que fa a la diferenciació
del vi com del turisme. Estudis presentats per el Grup de Recerca d’Anàlisis Territorial i
Estudis Turístics de la URV assenyalaven l’any 1998 el paisatge del vi com a recurs bàsic
per atreure la demanda turística on ja es parlava de fer la Carta del Paisatge del Priorat.
Aquests mateixos estudis assenyalaven com a factor prioritari de desenvolupament el valor
de la Serralada de Montsant per el desenvolupament del turisme de Natura i complementar
la resta d’activitats de lleure.
El resultat d’aquest conjunt de processos sembla agafar una nova dimensió en els darrers
anys. Promogut per diferents agents socials, empresarials i institucionals de la comarca, la
presentació del Priorat com a Paisatge Cultural a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la
UNESCO, pot esdevenir una fita on la CETS ha de tenir un efecte multiplicador.
Actualment a la comarca del Priorat el turisme s’està convertint en un veritable motor
econòmic que complementa les economies locals. La CETS és, des d’aquest punt de vista,
una oportunitat per vehicular totes aquelles veus i iniciatives que demanen d’estructurar un
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
20
model turístic propi per la comarca que tingui en compte les singularitats i en permeti una
projecció de futur que s’avingui amb el respecte a la natura, el patrimoni i la cultura de la
comarca i n’estableixi, si cal, els límits o les condicions.
Per tot això es considera que l’àmbit d’aplicació de la CETS ha de ser el conjunt de la
comarca i així ho han entès tots els agents consultats i que han esdevingut l’embrió per la
creació del Grup de Treball que té com a missió validar el procés, impulsar-lo i dinamitzar-lo.
A causa doncs, de les petites dimensions humanes i geogràfiques de la comarca i del paper
indiscutible del Parc Natural de Montsant com element estructurador del territori vinculat
estretament amb els processos econòmics, agraris i turístics i, tenint en compte, que és un
element identitari per al conjunt de la comarca, la diagnosi es centrarà en quatre apartats
clau: la comarca del Priorat, l’Espai Natural Protegit, l’anàlisi del sector turístic i l’anàlisi de la
percepció dels agents territorials en relació a la Carta Europea de Turisme Sostenible.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
21
2.3 PROCEDIMENTS I ESTRUCTURA DE LA CARTA EUROPEA DE
TURISME SOSTENIBLE
2.3.1 Cronograma de les accions realitzades
Amb l’objectiu d’assolir el certificat de la CETS, el mes de març de 2014 es fa una primera
reunió entre els membres del Parc Natural (PN) i del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i
Oci de Catalunya (PCT), amb l’objectiu de poder establir un inici de col·laboració entre
aquestes dues entitats pel projecte de la Carta Europea de Turisme Sostenible, col·laboració
que queda formalitzada el mes de juliol.
Al setembre es realitza la primera reunió interna entre el Parc Natural i el Parc Científic, i
s’acorda que l’àmbit d’acció del CETS serà d’escala comarcal, ja que, tot i que el PN és
l’impulsor, es considera lògic tenir en compte l’àrea d’influència del Parc Natural, pel que es
contempla la necessitat de fer-ho extensible a tota la comarca del Priorat.
El mes d’octubre es constitueix el Grup de Treball, partint d’un llistat de noms originats de la
reunió del juliol.
Durant els mesos de gener, febrer i març de 2015 s’han realitzat presentacions de la Carta
Europea de Turisme Sostenible a diferents municipis de la comarca, amb l’objectiu de donar
a conèixer el projecte i captar membres pel Fòrum Permanent. Tanmateix, el Parc Natural
ha fet difusió del projecte en diferents actes i jornades.
De forma complementària s’han anat realitzant reunions de seguiment entre el Parc Natural i
el Parc Científic, així com reunions amb els membres del Grup de Treball.
A mitjans de juny del 2015 es va realitzar la Constitució del Fòrum Permanent, un acte on es
van invitar a tots els membres del Fòrum Permanent.
Posteriorment es va realitzar una nova trobada amb els agents del Fòrum Permanent (els
dies 6 i 7 de juliol) per treballar conjuntament el Pla d’Accions de la CETS, a través d’unes
taules de treball on es van debatre les accions a emprendre, basant-nos en els 10 principis
establerts per la CETS
A continuació s’adjunta un quadre resum de cadascuna de les reunions realitzades fins al
moment (informació de setembre de 2015).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
22
Taula 2: Cronograma de les accions realitzades fins al moment
CRONOGRAMA DE REUNIONS REALITZADES
Lloc/data Objecte Participants
14 de març de 2014, a la seu
del PCT
Plantejament del PN de la
conveniència d’adherir-se a
CETS i valoració de possibilitats
de col·laboració amb el PCT i la
URV
Neus Miró, Isabel Ayala Jaume
Salvat i Jordi Calabuig
10 de juliol de 2014, a la seu
del PN
Acord per l’assistència tècnica
del PCT i el PN per la
coordinació del projecte
d’adhesió del PN a la CETS.
Programació de tasques per a la
constitució del Grup de Treball
Neus Miró, Montserrat Solà,
Jaume Salvat i Jordi Calabuig
23 de setembre de 2014,a la
seu del PCT
Reunió interna:
Determinació de la comarca
com l’àmbit territorial de la
CETS. Llistat de membres que
haurien d’integrar el Grup de
Treball
Neus Miró, Montserrat Solà,
Jaume Salvat i Jordi Calabuig
17 d’octubre de 2014, seu del
PN
Reunió del Grup de Treball:
Constitució del Grup de Treball
Clara Santiveri Gassó (Consorci
Leader Priorat Baix Camp),
Isabel Vilà (Priorat enoturisme),
Quima Pellué (Prioritat),
Montserrat Balcells (Diputació
de Tarragona), Josep Maria Coll
(Consell Comarcal del Priorat),
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Isabel Ayala (PN), Jaume
Salvat, Jordi Calabuig i Andrea
de Paoli de la URV
10 de novembre de 2014,
Falset
Reunió del Grup de Treball:
Aprovació de l’acta de la reunió
anterior, constitució definitiva del
Grup de Treball, definició i
estructura del Fòrum Permanent,
calendari per la constitució del
Fòrum Permanent, definició del
material per la Diagnosi i revisió
del calendari de treball
Isabel Vilà (Priorat enoturisme),
Quima Pellué (Prioritat),
Jaume Josa (DOQ Priorat),
Magda Gassó (Agència Catalana
de Patrimoni), Jarkov Reverté
(Consorci de la Serra de
Llaberia), Montserrat Balcells
(Diputació de Tarragona),
Josep Maria Coll (Consell
Comarcal del Priorat)
Neus Miró Miró (PN),
Montserrat Solà (PN), Jaume
Salvat i Andrea de Paoli (URV)
12 de desembre de 2014, a la
seu del PCT
Reunió interna:
Revisió de les tasques fetes fins
al moment, estructura del Fòrum
Permanent, preparació
d’activitats del Grup de Treball i
continuïtat de cara al 2015
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jordi Calabuig (URV) i
Jaume Salvat (URV)
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
23
13 de gener de 2015, a la seu
del PCT
Reunió interna:
Revisió de les tasques fetes fins
al moment i temes pendents,
preparació de les reunions per la
constitució del Fòrum
Permanent, revisió de la carta de
la convocatòria i revisió de la
presentació
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jordi Calabuig (URV) i
Jaume Salvat (URV)
27 de febrer de 2015, a la seu
del PCT
Reunió interna:
Avaluació de les inscripcions al
Fòrum Permanent (carta de
benvinguda, documents a
adjuntar, etc.), metodologia de
participació del Fòrum
Permanent (altres models ,
tipologies d’organitzacions, etc.),
definició del calendari de
reunions, recull d’accions a partir
dels processos de participació ja
fets i anàlisi de la Diagnosi i
terminis
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jaume Salvat (URV) i Olga
Soler (URV)
20 de març de 2015, Falset
Reunió del Grup de Treball:
Validació dels membres del
Fòrum Permanent i validació
definitiva de l'enquesta. Es
treballa intensament en el model
d’enquesta
Sophie Lacome (DO Montsant),
Jaume Josa (DOQ Priorat),
Josep Mª Coll (consell
comarcal), Monserrat Balcells (
Medi Ambient de la Diputació de
Tarragona), Roser Vernet
(Prioritat), Jarkov Reverté
(Consorci de la Serra de
Llaveria), Neus Miró (PN),
Montserrat Solà (PN), Jaume
Salvat (URV) i Olga Soler (URV)
24 d’abril de 2015, Falset
Reunió interna:
Estat enquestes, estat
plataforma, calendari de
properes reunions i diagnosi
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jaume Salvat (URV) i Olga
Soler (URV)
22 de maig de 2015, a la seu
del PCT
Reunió interna:
Revisió informe enquestes,
primer esborrany de la diagnosi,
revisió de la plataforma i llistat
assistents properes reunions
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jaume Salvat (URV) i Olga
Soler (URV)
1 de juny de 2015 a Falset
Reunió del Grup de Treball:
Presentació diagnosi,
presentació estudi enquesta i
anunci existència plataforma
Membres del Grup de Treball
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
24
15 de juny de 2015, a la seu
del PN
Reunió del Fòrum Permanent:
Celebració de la primera reunió
dels membres del Fòrum
Permanent
Membres del Fòrum Permanent i
membres del Grup de Treball
30 de juny de 2015 a la seu del
PCT
Reunió Interna:
Revisió de diferents documents
(model, document 8, 10
principis), preparació del taller de
participació dels dies 6 i 7,
explicació de l’actualització de la
plataforma
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jaume Salvat (URV) i Olga
Soler (URV)
7 de juliol
Reunió Interna:
Preparació del taller del dia 7,
repàs calendari diagnosi,
conceptualització jornada PATT i
definició objectius per la reunió
prevista amb els membres del
Grup de Treball
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jaume Salvat (URV) i Olga
Soler (URV)
6 i 7 de juliol Taller de participació del Fòrum
Permanent del Pla d’Accions
Membres del Fòrum Permanent i
membres del Grup de Treball
30 de juliol
Reunió Grup de Treball:
Presentació dels documents de
la diagnosi, pla d’accions i
disseny de la jornada PATT (a
l’octubre)
Membres del Grup de Treball
12 d’agost Reunió Interna: revisió de la
diagnosi i calendari de treball
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN) i Jaume Salvat (URV)
ACCIONS PREVISTES
28 i 29 de setembre Visita del responsable
d’EUROPARC Madrid
Responsable Europarc,
Neus Miró (PN), Montserrat Solà
(PN), Jaume Salvat (URV) i
Olga Soler (URV)
29 de setembre Reunió del Grup de Treball Membres del Grup de Treball
20 d’octubre Jornada PATT Membres del Fòrum Permanent
i membres del Grup de Treball
Font: Elaboració pròpia
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
25
A més s’han realitzat altres reunions i presentacions del projecte tant als municipis com
aprofitant actes diversos:
Reunió comarcal de caràcter plenari
El dia 11 de febrer de 2015 es va realitzar una reunió a Falset on va assistir:
El director dels Serveis Territorials DAAIL (Departament Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Rural), el Sr. Antón Ballvé
El President del Consell Comarcal del Priorat, el Sr. Joan Carles García
L’alcaldessa de la Morera de Montsant, la Sra. Núria Crivillé, diputada de Medi
Ambient de la Diputació de Tarragona
Altres presentacions realitzades aprofitant actes de l’àmbit turístic:
Presentació de la CETS, durant la Jornada Turisme i Territori Sostenible al Priorat,
impartida per la Neus Miró. També hi va participar el Jaume Salvat (3 de novembre
de 2014)
Presentació de la CETS, durant la Fira de les Cooperatives del Vi de Falset,
impartida per la Neus Miro, el 4 d’abril de 2015
Presentacions als municipis:
Taula 3: Cronograma de les presentacions de la CETS realitzades als municipis
Data Lloc Agent
26 de gener de 2015 La Bisbal de Falset Jaume Salvat, Misericòrdia
Montlleó i Neus Miró
27 de gener de 2015 Ulldemolins Jaume Salvat, Jordi Calabuig
i Neus Miró
28 de gener de 2015 La Vilella Baixa Jaume Salvat i Neus Miró
29 de gener de 2015 Cabacés Jaume Salvat i Neus Miró
30 de gener de 2015 Cornudella del Montsant Jordi Calabuig i Neus Miró
22 de març de 2015 Els Guiamets Jaume Salvat
Font: Elaboració pròpia
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
26
2.3.2 Constitució del Grup de Treball
El dia 17 d’octubre de 2014 va quedar constituït el Grup de Treball, integrat pels agents
següents:
Entitat Representant
Agència Catalana de Patrimoni
Gemma Guitard
Serveis Territorials Comerç i Turisme de la Generalitat,
Lorena Lamberto
Consorci Leader Baix Camp-Priorat
Clara Santiveri
DO Montsant
Sophie Lacome
DOQ Priorat
Jaume Josa
Priorat Enoturisme
Isabel Vilà
Consell Comarcal del Priorat
Josep Maria Coll
Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
Marta Farrero
Mancomunitat de Municipis del Parc
Misericòrdia Montlleó
Departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona
Montserrat Balcells
Prioritat
Roser Vernet
Associació Oleïcultors Priorat Ricard Massip
Consorci Serra de Llaberia
Jarkov Reverté
Parc Natural de Montsant
Neus Miró i Montserrat Solà
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya i la URV
Jordi Calabuig, Jaume Salvat i Olga Soler
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
27
2.3.3 Constitució del Fòrum Permanent
Les presentacions territorials han servit per donar a conèixer el projecte i fer partícips als
agents a través del formulari d’adhesió al Fòrum Permanent.
Fins a data d’avui (setembre de 2015), el Fòrum Permanent compta amb 98 agents, tot i que
es mantenen les inscripcions obertes per tal de facilitar la participació dels agents en el
procés de la CETS.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
28
A continuació es presenta el llistat:
Taula 4: Llistat resum dels membres que formen part del Fòrum Permanent
nº NOM EMPRESA ACTIVITAT MUNICIPI NOM GOGNOMS
1 Restaurant el Cairat Restaurant Falset Mercè Pellejà i Pujol
2 Montsant Natura, S.L.
Centre d'activitats,
restauració i allotjament
rural
Cornudella de
Montsant Víctor Miró
3 Neus Cubells Artigues Elaboradora d'Oli Cabacés Neus Cubells
4 veí Núria Crivillé Miró
5 Soazig Darnay Arq. Paisatge Font Rubi Darnay Darnay
6 veí Jordi Brú Martorell
7 El Brogit
Senderisme, ecoturisme,
enoturisme, turisme
cultural
Meritxell Omella Aznar
8 Med For Life
Communication SL Comunicació Vilaseca Sebastiano Alba
9 Natura Esport Costa
Durada
Activitats esportives i
mediambientals en entorn
rural
Escaladei Angel Arinto Andreu
10 Canoa Cayac Siurana Activitats a la natura,
piragüisme
Cornudella de
Montsant Santi Borràs
11 veí Xavier Mateu
12 INSTA - Serveis
Jurídics Ambientals
Consultoria jurídica
ambiental La Canonja Joan Pons Solé
13 Joan olivé - Legend
Experience Guia Escalada Valls Joan Olivé
14 veí Gratallops Aleix Alerany Ripoll
15 Andròmeda Oficina Creativa Arbolí Blai Mesa Rosés
16 Priorat Centre d'Art associaicó cultural Reus Montserrat Cortadellas
17 Mercè Ramos / Celler
la Placeta Viticultors Els guiamets Mercè Ramos Gil
18 Prioritat Valorització Paisatge Comarca Joan Vaqué Sans
19 Traduccions Priorat
SCP Traducció / Interpretació Escaladei Susanne Schmelzer
20 Finca Fontanals allotjament rural/vi Falset Albert Coll Compte
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
29
21 Carol Van Warri Dissenyadora La Vilella Baixa Carol Van Warri
22 Ajuntament Villela
Baixa alcalde La Vilella Baixa Jordi
Sabaté
Gàsquere
23 Francesc Prats Masip pagés Cabacés Francesc Prats Masip
24
ANEEC Associació
Naturalista
d'Excursions i
Escalades de Cabacés
defensa de la terra Cabacés Ferran Mestres
25 veí particular/veí La Vilella Baixa Salvador Vidal i Abelló
26 La Caragolera SCP Café Bar del Poble La Vilella Baixa Joan Gratacós
Figuerola
27 Populetus priorat, SL Hostaleria i restauració Poboleda Núria Ferrando
Molina
28 Ajuntament de Falset Falset Immaculada Pujol Torrus
29 GEPEC Reus Ester Borràs Giol
30 Celler Escoda Pallejá celler Torroja del
Priorat Pere Escoda Sabaté
31 Vinícola de Priorat
SCCL
Cooperativa agrícola (oli,
vi), agent turístic Gratallops Damici
Fábrega
Sabaté
32 Mothers Garden/ la
Vinya del Pare casa rural i agroturisme Marça
Maggie
Martin
Whitman
Kirby
33 Perxe casa rural i cultural El Molar Roser Vernet Anguera
34 Celler de l'Aspic restauració Falset Antoni Bru Llecha
35 Museu de les Mines
(Ajuntament) museu
Bellmunt del
Priorat Gemma
Barceló
Parellada
36
Serveis Territorials
DAAIL (Departament
Agricultura,
Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi
Rural)
administració Tarragona Anton Ballvé Mariné
37 Ajuntament de
Gratallops ajuntament Gratallops Mª Teresa Balagué Vicent
38 Fundació Castell del Vi centre de
visitants/enoturisme Falset Lidia de Mena Arali
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
30
39
Oficina Comarcal del
DAAIL (Departament
Agricultura,
Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi
Rural)
administració Falset Joan Queralt Alvarez
40 Clos Mogador celler Gratallops Isabelle Meyer
41 Celler Salvador Burgos viticultor i cellerista
celler Poboleda Salvador Burgos Iborra
42 Josep Mª Cots
Montlleó pagés Falset Josep Mª Cots Montlleó
43 Ajuntament de la Torre
de Fontaubella ajuntament
La Torre de
Fontaubella Jaume Rofes Anglès
44 Pastisseria Artesana pastisseria Ulldemolins Pepita Montlleó
Domenech
45 Fonda Toldra restauració i allotjament Ulldemolins Carme Tolda
46 Celler Joan Ametller celler La Morera del
Monsant Sergi Mèndez
47 veí Blaca Torres Macías
48 Restaurant Siurana restauració Siurana/Cornu
della Andreu Andreu
49 La Mandorla Granja escola Cornudella de
Montsant Anouchka Curtil
50 Càmping Siurana càmping i escalador Siurana Antoni Arbonés
51 Associació d'Albarca "
El Montsant" associació de veïns
Cornudella de
Montsant Jordi Blay Boqui
52 Cal Giral allotjaments rurals Cornudella de
Montsant
53 Ajuntament Cornudella ajuntament Cornudella de
Montsant Meritxell Cardona López
54 Cal Mateu casa rural la Bisbal de
Falset Mª Mercé Gil
55 veí La Bisbal de
Falset J. Carles Vicente Perelló
56 veí Porrera Joan Vallvé
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
31
57 Restaurant Mestral restauració Els Guiamets Manel Sales
58 Herbarium Scaladei Maria Perales
59
Institut de recerca
Cultural Ciutadana
(Ceradai), centre
d'Estudis del Priorat
Cabacés Josep Maria Ferran i Torrent
60 Cellers Baronia del
Montsant celler
Cornudella de
Montsant Laura Llevat Palau
61 Parapente Montsant activitats Jaume Fornos
62 veí Rosa Subirats
63
Consultoria de
Desenvolupament
Local
consultoria (Feder) Riudoms Jaume Bages Jansà
64 Celler El Masroig,
SCCL
elaboració, embotellat i
venda de vi El Masroig
Aina
Èlia
Carod
Requesens
Campreciós
Ester
65 Ruth Troyano periodista enoturística Barcelona Ruth Troyano
66 Ca la Viola casa de pagés,
agroturisme Marça Enriqueta Muntané
67 Màrius Sedó Bonfill pagés, bomber i
pedraseca Capcanes Màrius Sedó Bonfill
68 Consorci de la Serra
de Llaveria
gestió espai natural Serra
de Llaberia
Serra d'Almos
(Tivissa) Antònia Grifol Clan
69 Ajuntament Capçanes administració local Capçanes Antoni Bonfill Vernet
70 Ajuntament de Marçà administració local Marça Núria Coll
71 Alberg El Racó de la
Finestra alberg Margalef Jordi Pou
72 veí Reus Francesc Xavier Ramos
Mateu
73 Ajuntament del
Masroig
regidora de turisme i
cultura Masroig Cristina Beltran Rius
74 Consell Comarcal
Priorat tècnica de turisme Falset Cristina Beltran Rius
75 veí veí La Morera de
Montsant Joan de Salas
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
32
76 Associació de Dones
La Carena d'Ullemolins cultural Ulldemolins M. Angels Costa Canela
77 Hotels Priorat SL allotjament + restauració Falset Marta Domènech
78 seguiment de fauna,
interpretació
seguiment de fauna,
interpretació i excursions Margalef Josep Palet Esteve
79 Camping Ulldemolins allotjament Ulldemolins Joan/
Mònica
Enric Arias /
Chichiercha
80 Ajuntament Pradell de
la Teixeta administració
Pradell de la
Teixeta Josep Guillén Viañas
81 Hotel restaurant El
racó del Priorat hotel
La Morera del
Montsant Tomas Pondelik
82 veí Els guiamets Carme Perelló i
Segura
83 veí Els guiamets Camil Perpinyà Rofes
84 veí Els guiamets Montserrat Perpinyà Vallès
85 administrativa administrativa Bellmunt del
Priorat Núria
Baixeras
Delclòs
86 advocada advocada Reus Isabel Baixeras
Delclòs
87 Guia oficial de
Catalunya guia oficial de Catalunya Masroig Núria Bargalló
88 ambientòleg ambientòleg Falset Pau Sabaté i
Sabaté
89 Escola d'Enologia
Jaume Ciurana professor Falset Gerard Codina
90 Restaurant les Agulles restauració Marçà Ferran Piñol Noren
91 Celler cooperativa
Capçanes cooperativa Capçanes Vanessa
92 Ajuntament Els
Guiamets administració Els guiamets Josep
Vaqué
Capdevila
93 Hotel Restaurant Cal
Llop allotjament i restauració Gratallops Cristina Jiménez
94
associació de veïns i
amics de la Torre de
Fontaubella
associació Torre de
Fontaubella
Maria
Dolors Rofes Llorens
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
33
95 Patronat Municipal de
Turisme de Tarragona administració Tarragona Carles Sanz Laborel
96 Visit Priorat activitats Falset Rachel Ritchie
97 Buil I Giné Wine Co SL celler Gratallops Sílvia Perez
98 Taxista activitats Falset Ferran
Jaume Ferre Pelleja
99 Restaurant Mas
Trucafort restauració Falset Roger Felip Ibars
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa a la tipologia dels integrants destaquen els allotjaments (principalment cases
rurals), empreses d’enoturisme (principalment cellers), així com administracions
(majoritàriament ajuntaments) i els veïns que, sense una tasca econòmica concreta desitgen
participar en l’obtenció de la Carta Europea de Turisme Sostenible per part del Parc Natural i
de la comarca del Priorat
A continuació mostrem la classificació per tipologies per tenir una visió més clara del perfil
dels integrants: Taula 5: Classificació dels membres per àmbits
SECTORS
NOMBRE
MEMBRES
empreses d'activitat/guiatge 8
allotjaments: 16
hotels 3
cases rurals 10
alberg 1
càmping 2
restauració 6
allotj+rest+activitats 1
enoturisme: 11
cellers 8
cooperatives 1
associació Priorat Enoturisme 1
CI castell del Vi 1
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
34
museus 1
oli (productor) 1
pagesos 4
associacions 7
veïns 14
altres 15
administració 15
ajuntaments 11
consorcis 1
consell comarcal 1
sstt Generalitat 2
TOTAL: 99
El dia 15 de juny de 2015 es va convocar la primera reunió del Fòrum Permanent, acte que
va materialitzar amb la constitució formal del Fòrum Permanent, a la seu del Parc Natural
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
35
2.3.4 Canals de comunicació amb els agents
Amb l’objectiu de facilitar un canal de comunicació entre els agents que integren el projecte
a l’octubre es va crear un correu electrònic propi ([email protected]).
Aquest sistema ha permès mantenir un contacte periòdic amb els membres del Grup de
Treball i del Fòrum Permanent, rebent fitxes d’inscripcions al Fòrum Permanent, informant
sobre el calendari de les reunions, enviant les actes d’aquestes, així com mantenint
informats als agents sobre les diferents fases del projecte.
Posteriorment s’ha activat una plataforma on-line on es penja tota la informació del procés
(actes, notícies relacionades, informes). A més hi ha un apartat d’interacció on es plantegen
un conjunt de preguntes per tal de conèixer l’opinió dels agents territorials del Priorat sobre
diferents qüestions.
L’enllaç web és aquest:
http://www.consensus.cat/ccpriorat/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
36
Per aconseguir major difusió s’està treballant la col·locació del banner als webs dels
membres del Grup de Treball.
D’altra banda, s’ha arribat a un acord perque tots els municipis de la comarca integrin el
banner al seu web institucional.
De moment el banner ja es pot trobar al web del Parc Natural de Montsant, del Consell
comarcal, de Prioritat i del Parc Científic de Turisme i Oci de Catalunya. S’està a l’espera
que la resta d’integrants del Grup de Treball vagin incorporant el logotip del projecte als seus
webs respectius.
Web PCT Web del Consell Comarcal del Priorat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
37
3 LA COMARCA DEL PRIORAT
3.1 El medi físic
3.2. L’entorn humà
3.2.1 Evolució i distribució de la població
3.2.2 Estructura de la població
3.2.3 Nivell de formació
3.2.4 El treball
3.3 L’espai econòmic
3.3.1 El sector primari
3.3.2 El sector secundari
3.3.3 El sector terciari
3.3.4 La renda al Priorat
3.4 Les infraestructures
3.4.1 La xarxa viària
3.4.2 El ferrocarril i el transport públic
3.4.3 Les telecomunicacions
3.4.4 Altres infraestructures
3.5 L’ordenació del territori i els espais naturals protegits
3.5.1 L’urbanisme
3.5.2 Els espais naturals protegits
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
38
3.1 EL MEDI FÍSIC
La comarca del Priorat té una superfície d’uns 498,6 km2. Està ubicada al centre de les
comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) que
del límit administratiu amb l’Aragó. Representa un 7,9% de la província de Tarragona i un
1,55% de la superfície total de Catalunya.
Taula 6. Mapa topogràfic i localització de la comarca del Priorat
Font: Elaboració pròpia amb bases de l’ICC
Comprèn els 23 municipis que tot seguit s’enumeren: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de
Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els
Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda,
Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la
Vilella Alta i la Vilella Baixa.
El territori esdevé un gran amfiteatre al nord-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta
a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana. La Serralada es divideix enllà de les
muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al
subsòl.
De les muntanyes de la comarca, la més característica és el Montsant, formada per grans
blocs de conglomerats oligocènics de 800 m de gruix que culmina a 1.166 m. A la banda
oposada, les moles de Colldejou (914 m) i Llaberia (912 m), amb les serres de Puigcerver
(922 m) i de l’Argentera (799 m), separen la comarca del Baix Camp. Confinen també amb el
Baix Camp i amb la Conca de Barberà les muntanyes de Prades (1.201 m) i la serra la Llena
(1.023 m) fa de límit amb les Garrigues.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
39
Taula 7: Mapa geològic del Priorat
Font: Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50 000 (IGC), a través de www.creaf.cat
La xarxa hidrològica del Priorat pertany a la conca de l’Ebre, on desemboquen les aigües
que es recullen a la comarca, quasi totes a través del riu de Siurana
Malgrat la concentració final en únic riu, la xarxa hidrogràfica del Priorat és complexa,
principalment per l’orografia de la meitat nord de la comarca. Hi ha tres rius principals, el
més important el riu de Siurana que neix al nord-est del Priorat, en recollir les aigües de la
part occidental de les muntanyes de Prades i la serra de la Mussara.
El riu Montsant, es forma per la conjunció de multitud de barrancs i torrents que baixen del
nord de la serra del Montsant, de la serra de la Llena i dels contraforts nord-occidentals de
les muntanyes de Prades. Desprès d’un recorregut sinuós d’est a oest pel nord de la
comarca, amb paisatges tant espectaculars com el congost del Fraguerau, el riu rodeja la
serra del Montsant per l’oest, i després gira cap al sud per ajuntar-se al riu de Siurana a la
part central occidental de la comarca.
El riu de Capçanes o dels Guiamets, al sud de la comarca, és un altre afluent important, per
bé que menor, del riu Siurana.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
40
El conjunt de la xarxa hidrogràfica presenta un règim clarament mediterrani, amb grans
diferències de cabal entre les èpoques més plujoses (primavera i tardor) i les més seques.
La majoria de torrents i barrancs secundaris resten secs bona part de l’any.
Els cursos fluvials del Priorat presenten, en general, un bon estat de conservació, i en
alguns casos, com el tram alt del riu Montsant, el bosc de ribera està ben desenvolupat i la
fauna associada és força interessant. Cal tenir en compte la presència d’embassaments a
les zones altes dels rius (embassament de Siurana, al riu homònim; de Margalef, al riu
Montsant; i dels Guiamets, al riu de Capçanes).
La vegetació del Priorat és de caràcter principalment mediterrani boreal. L’alzinar amb
marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) és la clímax principal. A les terres occidentals, de
clima més sec i continental, el substitueix el carrascar (Quercetum rotundifoliae). L’alt
Montsant i, sobretot, el vessant obac d’aquesta muntanya porta un bosc submediterrani de
roure valencià amb pinassa i pi roig (Violo-Quercetum fagineae). L’alzinar ha estat suplantat
en gran part pel bosc de pi blanc, que primitivament devia ésser limitat als terrenys abruptes,
molt secs, i per garrigues i brolles.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
41
3.2. L’ENTORN HUMÀ
3.2.1. Evolució i distribució de la població
El Priorat és, segons dades de 2014, la tercera comarca menys poblada de Catalunya, amb
9.550 habitants. Només l’Alta Ribagorça (amb 3.873 habitants) i el Pallars Sobirà (amb
7.220) tenen menys població.
Com es pot veure en el quadre següent, relatiu a l’evolució de la població per municipis i des
de 1996, actualment la comarca està immersa en un període de pèrdua continuada de
població, que en molts municipis es va iniciar anteriorment a l’any 2011. Ja a partir d’aquell
any és la tendència general (a excepció de el Masroig, Porrera i la Vilella Baixa)
D’aquesta manera doncs, aquestes dades fan palès que la lleu recuperació demogràfica
viscuda durant gairebé la pràctica totalitat de la primera dècada del 2000 (i arribant a les
xifres màximes de 2011), deguda en gran mesura pel dinamisme del sector vitivinícola a la
comarca, ha arribat a la seva fi i actualment la població ha tornat a retrocedir fins a xifres de
fa 10 anys.
Taula 8: Evolució de la població per municipis 1996-2013
Evolució de la població per municipis 1996-2013
1996 2001 2006 2011 2013
%
variació
96-01
%
variació
01-06
%
variació
06-11
%
variació
11-13
Global
96-
2013
Bellmunt del
Priorat 303 308 324 337 313 1,65% 5,19% 4,01% -7,12% 3,30%
Bisbal de
Falset, la 245 252 266 225 219 2,86% 5,56% -15,41% -2,67%
-
10,61%
Cabacés 340 344 342 340 333 1,18% -0,58% -0,58% -2,06% -2,06%
Capçanes 409 409 408 420 415 0,00% -0,24% 2,94% -1,19% 1,47%
Cornudella
de Montsant 881 860 979 1026 983 -2,38% 13,84% 4,80% -4,19% 11,58%
Falset 2.504 2.518 2.717 2.952 2.883 0,56% 7,90% 8,65% -2,34% 15,14%
Figuera, la 123 120 165 133 108 -2,44% 37,50% -19,39% -18,80% -
12,20%
Gratallops 221 233 246 264 250 5,43% 5,58% 7,32% -5,30% 13,12%
Guiamets,
els 302 301 330 322 297 -0,33% 9,63% -2,42% -7,76% -1,66%
Lloar, el 133 116 111 119 113 -12,78% -4,31% 7,21% -5,04% -
15,04%
Marçà 611 603 653 638 616 -1,31% 8,29% -2,30% -3,45% 0,82%
Margalef 132 129 128 115 110 -2,27% -0,78% -10,16% -4,35% -
16,67%
Masroig, el 524 515 538 562 564 -1,72% 4,47% 4,46% 0,36% 7,63%
Molar, el 280 291 302 305 298 3,93% 3,78% 0,99% -2,30% 6,43%
Morera de
Montsant, la 184 170 165 164 158 -7,61% -2,94% -0,61% -3,66%
-
14,13%
Poboleda 336 339 353 383 362 0,89% 4,13% 8,50% -5,48% 7,74%
Porrera 444 467 488 468 469 5,18% 4,50% -4,10% 0,21% 5,63%
Pradell de 232 191 178 204 191 -17,67% -6,81% 14,61% -6,37% -
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
42
la Teixeta 17,67%
Torre de
Fontaubella,
la
83 129 134 140 127 55,42% 3,88% 4,48% -9,29% 53,01%
Torroja del
Priorat 129 140 142 171 166 8,53% 1,43% 20,42% -2,92% 28,68%
Ulldemolins 494 491 508 449 435 -0,61% 3,46% -11,61% -3,12% -
11,94%
Vilella Alta,
la 133 123 121 140 131 -7,52% -1,63% 15,70% -6,43% -1,50%
Vilella
Baixa, la 169 179 198 210 215 5,92% 10,61% 6,06% 2,38% 27,22%
Priorat 9212 9228 9.796 10087 9.756 0,17% 6,16% 2,97% -3,28% 5,91%
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Si s’analitza el comportament a nivell de municipis de manera recent, podem apreciar com
durant el darrer trienni, els municipis que més població han perdut han estat la Figuera (un -
18,80%), la Torre de Fontaubella (-9,29%) i els Guiamets (amb un -7,76%). Tot i amb això
cal dir que en el cas de la Figuera, les recents dades de població de 2014 li confirmen un
nou augment de població, que en canvi no es produeix en els altres dos municipis, que
continuen perdent població.
Taula 9: Mapa d’evolució de la població per municipis 1996-2013 (%)
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Si analitzem el període des de l’any 1996 podem constatar que els municipis amb major
pèrdua de població han estat Pradell de la Teixeta, el Lloar i Margalef.
En el cas oposat, els municipis que han viscut un major increment de població durant el
període 1996-2013 han estat la Torre de Fontaubella amb un augment del 53, 01%, passant
de 83 a 127 habitants), Torroja del Priorat (amb un 28,68%, passant de 129 a 166 habitants)
i la Vilella Baixa (amb un augment del 27,22%, passant de 169 habitants a 215). Si tenim en
compte les últimes xifres disponibles de 2014, veiem com la Torre de Fontaubella manté
Ulldemolins
Margalef
Cornudella de MontsantMorera de Montsant, la
Cabacés
Bisbal de Falset, la
Porrera
Vilella Alta, laPoboledaTorroja del Priorat
Figuera, la
Vilella Baixa, la
GratallopsLloar, el
Pradell de la Teixeta
Molar, el FalsetBellmunt del Priorat
Masroig, el
Marçà
Guiamets, elsTorre de Fontaubella, la
Capçanes
EVOLUCIÓ POBLACIÓ 1996-2013 (%) (Municipis Priorat)
[-17.67, -5.00)
[-5.00, 0.00)
[0.00, 10.00)
[10.00, 15.00)
[15.00, 25.00)
[25.00, 53.01]
Evolucio poblacio 1996-2013
Ulldemolins
Margalef
Cornudella de MontsantMorera de Montsant, la
Cabacés
Bisbal de Falset, la
Porrera
Vilella Alta, laPoboledaTorroja del Priorat
Figuera, la
Vilella Baixa, la
GratallopsLloar, el
Pradell de la Teixeta
Molar, el FalsetBellmunt del Priorat
Masroig, el
Marçà
Guiamets, elsTorre de Fontaubella, la
Capçanes
EVOLUCIÓ POBLACIÓ 1996-2013 (%) (Municipis Priorat)
[-17.67, -5.00)
[-5.00, 0.00)
[0.00, 10.00)
[10.00, 15.00)
[15.00, 25.00)
[25.00, 53.01]
Evolucio poblacio 1996-2013
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
43
aquestes dades (perd un habitant), però els altres dos municipis viuen un retrocés puntual
de població.
Taula 10: Habitants. Distribució per municipis. Any 2014
Habitants. Distribució per municipis. Any 2014
Municipi Homes Dones Total
Bellmunt del Priorat 156 151 307
Bisbal de Falset, la 119 97 216
Cabacés 163 163 326
Capçanes 203 208 411
Cornudella de Montsant 509 445 954
Falset 1.429 1.409 2.838
Figuera, la 66 52 118
Gratallops 129 114 243
Guiamets, els 134 158 292
Lloar, el 58 52 110
Marçà 316 295 611
Margalef 65 43 108
Masroig, el 283 251 534
Molar, el 160 133 293
Morera de Montsant, la 94 63 157
Poboleda 195 166 361
Porrera 253 208 461
Pradell de la Teixeta 81 100 181
Torre de Fontaubella, la 67 59 126
Torroja del Priorat 89 71 160
Ulldemolins 230 182 412
Vilella Alta, la 70 59 129
Vilella Baixa, la 107 95 202
Priorat 4.976 4.574 9.550
Font: Idescat. Padró municipal d'habitants
Pel que fa als municipis de major població de la comarca, aquests continuen sent els
mateixos de l’any 1996: Falset que és l’únic que supera els 2.000 habitants, Cornudella de
Montsant, Marçà, Masroig i Porrera.
Per entendre l’evolució de la població de la comarca en els darrers anys és molt necessari
fer un cop d’ull a les xifres de creixement natural i de saldo migratori durant el període 2001-
2011. Al llarg d’aquest període, hi destaca el pes de les immigracions a la comarca, que han
ajudat a compensar un creixement natural negatiu de la població i que no deixa de ser
conseqüència de l’envelliment general d’una comarca en la qual les defuncions dupliquen
els naixements.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
44
Taula 11: Creixement intercensal de la població, per components i sexe. 2001-2011
Components del creixement
Sexe Naixements Defuncions Creixement
natural
Saldo
migratori
Creixement
total
Homes 355 695 -340 852 512
Dones 323 675 -352 576 224
Total 678 1370 -692 1428 736
Font: Idescat
El clima favorable de creixement econòmic viscut al Priorat i a tot Catalunya durant bona
part de la dècada va afavorir l’arribada a la comarca de molts estrangers, que va ser màxima
l’any 2003, on la taxa bruta de creixement migratori va arribar a ser de 27,78 per mil
habitants. Des de l’any 2011 però, aquesta taxa també és negativa, i ja l’any 2012 va assolir
un valor de -13,05 per mil, fet que provocà que la taxa bruta de creixement total (en la qual
s’hi uneix el creixement natural), també assolís una taxa màxima negativa de -19,58 per mil.
Taula 12: Creixement per mil habitants. Priorat. Sèrie temporal
Any
Taxa bruta
de
creixement
total
Taxa bruta de
creixement
natural
Taxa bruta de
creixement
migratori
2012 -19,58 -6,53 -13,05
2011 -8,25 -6,64 -1,61
2010 -1,6 -6,01 4,41
2009 6,83 -4,82 11,66
2008 15,24 -4,98 20,22
2007 8,96 -6,38 15,34
2006 4,45 -5,49 9,94
2005 13,05 -9,08 22,13
2004 7,7 -8,76 16,46
2003 18,17 -9,62 27,78
2002 2,16 -8,85 11,01
2001 9,01 -4,67 13,69
2000 4,37 -7,11 11,48
1999 -2,3 -7,22 4,93
1998 -3,6 -9,49 5,89
1997 -0,87 -6,64 5,77
1996 -4,02 -6,84 2,82
Font: Idescat
Com a resum final d’aquest apartat, la taula amb taxes de creixement de la població ens
posa de manifest la situació ja descrita d’una comarca amb alta mortalitat, que duplica la
seva natalitat i amb un creixement migratori recent també negatiu, fruit de la situació de crisi
viscuda durant els darrers anys i que ha implicat un retorn de població als seus països
d’origen a causa de la manca de possibilitats laborals i de prosperitat econòmica.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
45
Taula 13: Creixement de la població
Creixement de la població Taxa bruta per 1.000
hab.
Taxa bruta de natalitat. 2013 6,88
Taxa bruta de mortalitat. 2011 14,28
Creixement natural. 2012 -6,53
Creixement migratori. 2012 -13,05
Creixement total. 2012 -19,58
Font: Idescat. Indicadors demogràfics
3.2.2. Estructura de la població
Si s’observa la piràmide de població de la comarca, on es mostren les xifres de població per
grups quinquennals i sexe de l’any 2012, es pot comprovar el notable envelliment d’aquesta
població.
La base de la piràmide, on es representen els grups més joves de població, és més estreta
que la part alta de la mateixa, on hi apareixen els grups de més edat de la comarca. Així, el
grup de més de 65 anys era de 2.393 habitants l’any 2013, mentre que el de menors de 15
era de 1.197.
Taula 14: Població per sexe i edat quinquennal. Priorat. 2012
Font: Idescat
Aquest envelliment de població però, si tenim en compte les xifres de la sèrie temporal 1996-
2012, és menys intens del que vivia la comarca fins a l’any 1999, on el grup de població de
menys de 15 anys va assolir el seu punt més baix (amb només un 11,14% del total).
A partir de llavors, tot i les tendències generals de creixement i decreixement de població
segons els anys, s’ha viscut un procés de rejoveniment de la població, i l’any 2012 aquest
grup d’edat representava el 13,24% del total de població.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
46
Taula 15: Població. Per grups d'edat. 2013
Grups d’edat Homes Dones Total
De 0 a 14 anys 628 569 1.197
De 15 a 64 anys 3.362 2.804 6.166
De 65 a 84 anys 957 1.003 1.960
De 85 anys i més 161 272 433
Total 5.108 4.648 9.756
Font: Idescat. Padró municipal d'habitants
En canvi, el grup de majors de 65 anys ha viscut una evolució contrària, i ha vist reduït el
seu nombre des de l’any 1998 (del 28,71% del 1998 al 24,62% de 2012). Així, l’índex
d’envelliment de la població comarcal ha sofert un descens més o menys continuat des de
l’any 1999. Taula 16: Estructura per edats, envelliment i dependència. Priorat. Sèrie temporal
Any % 0 a 15
anys
% 16
a 64
anys
% 65
anys i
més
Índex
d’envelliment1
Índex de sobre
envelliment
Índex de
dependència
juvenil
Índex de
dependència
de la gent gran
Índex de
dependència
global
2012 13,24 62,14 24,62 197 18 20 39 59
2011 13,46 62,12 24,43 193 18 20 39 59
2010 13,3 62,28 24,43 197 19 20 39 58
2009 13,12 62,58 24,3 195 19 20 38 58
2008 12,71 62,94 24,35 204 18 19 38 57
2007 12,47 62,44 25,09 216 17 18 40 58
2006 11,94 62,55 25,52 227 16 18 40 58
2005 11,92 62,25 25,83 234 15 17 41 58
2004 11,56 62,22 26,22 247 16 17 42 58
2003 11,31 61,35 27,34 261 16 17 44 61
2002 11,37 60,56 28,07 265 15 17 46 63
2001 11,42 60,37 28,21 264 15 17 46 64
2000 11,29 60,21 28,51 271 14 17 47 64
1999 11,14 60,16 28,7 276 14 17 47 64
1998 11,56 59,73 28,71 273 13 17 47 65
1997 11,62 59,72 28,66 267 13 18 47 65
1996 11,99 59,69 28,32 258 12 18 47 65
Font: Idescat
El grup de població entre 16 i 64 anys ha viscut un procés continuat d’augment de pes
específic durant tot el període analitzat, assolint una proporció del 62,14% del total l’any
2012. Així, durant el període 2008-2012, la taxa de variació de la població potencialment
activa (16-64 anys), ha estat més favorable a la comarca que en el conjunt de Catalunya.
1 Nota: Índex d'envelliment= Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. S'expressa en tant per cent.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
47
Taula 17: Índexs demogràfics. Estructura de la població. Catalunya – Priorat
Índexs demogràfics. Estructura de la població.
Catalunya - Priorat Priorat Catalunya
Índex d’envelliment 197% 110%
Taxa de variació de la població potencialment activa
(16-64 anys)
(Variació 2012 vs 2008)
0,6% 0,3%
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
Si comparem les dades d’envelliment del Priorat amb les del conjunt del territori català veiem
com aquest índex és molt superior al de la mitjana catalana, on té un valor de 110%, en
comparació amb el 197% de la comarca.
El 20,9% de la població té 65 anys i més (1.960) i un 4,44% tenen 85 anys i més (433). El
51,17% de les persones de 65 anys i més són dones, així com el 62,82% dels que tenen 85
anys i més.
Entre els anys 2000 i el 2009, l’índex d’envelliment, que posa en relació el nombre de
persones de 65 anys i més sobre el de joves menors de 15 anys, va disminuir lleugerament
gràcies a l’entrada de població jove amb els fluxos migratoris. Tot i amb això actualment el
Priorat esdevé una de les comarques catalanes amb un índex d’envelliment més elevat, amb
un 197%, només per sota de l’envelliment que presenta la Terra Alta (amb un 240%).
El grau de càrrega que representa la població en edats dependents per a la població en edat
de treballar es mesura a través de l’índex de dependència global (relació de la població
major de 64 anys i els menors de 15 anys respecte del grup comprès entre ambdues edats).
El Priorat, en aquest sentit, és una de les comarques catalanes que presenta una major
dependència global (59%), sent també una de les més envellides i amb major dependència
senil.
En relació amb l’índex de dependència juvenil (quocient entre el nombre de joves menors de
15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys), la comarca presenta un valor de 19,41%,
un dels valors més baixos del conjunt de comarques catalanes (Alta Ribagorça, la Ribera
d’Ebre i la Terra Alta, presenten un 19% en tots els casos).
3.2.3 Nivell de formació
En relació al nivell d’instrucció i formació, el Priorat presenta uns percentatges de població
que no sap llegir o escriure i sense estudis inferiors als del total del Camp de Tarragona i de
Catalunya, per tant aquesta dada és positiva. Així, el percentatge de població de 15 a 64
anys que no ha assolit estudis primaris (2,93%) és també inferior al del total català (4,29%).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
48
Taula 18: Població de 15 a 64 anys que no ha assolit estudis primaris. 2011. Per 100 habitants
Població de 15 a 64 anys que no ha assolit estudis
primaris. 2011
Homes Dones Total
Priorat 1,86% 4,21% 2,93%
Catalunya 3,96% 4,63% 4,29%
Font: Idescat
Tot i amb això, si tenim en compte les taxes d’escolarització segons edat, veiem com aquest
nivell d’instrucció és inferior en base aquest paràmetre al de tot el territori català.
Especialment allunyat de la dada mitjana catalana és la d’escolarització als 17 anys, amb
una distància a l’entorn del 25%.
Taula 19: Taxes específiques d'escolarització Taxes específiques per 100 hab. 2012
Taxes específiques d'escolarització Taxes específiques per
100 hab. 2012
Àmbit De 2 a 4
anys Als 16 anys Als 17 anys
Priorat 69,72 76,32 56,25
Catalunya 81,89 88,99 81,66
Font: Institut d'Estadística de Catalunya
En quant a titulacions, la comarca presenta percentatge més elevats que la mitjana catalana
en les titulacions bàsiques (primària, ESO, etc.), però canvia diametralment quan observem
les xifres de titulacions mitjanes i superiors, on el Priorat presenta un nivell de formació
inferior en gairebé tots aquests nivells en relació amb el Camp i amb Catalunya.
Entenem per formació reglada els ensenyaments de tipus obligatori i gratuït (fins als 16
anys), la formació professional de grau mitjà i superior, el batxillerat, l'ensenyament
universitari i la certificació de les escoles oficials d'idiomes.
La comarca del Priorat disposa d’una reduïda oferta educativa d’aquest tipus. Només 2
centres ofereixen educació secundària a la comarca, així com també cicles formatius i
batxillerat: L’INS Priorat i l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana.
L’Institut imparteix els estudis d'ESO, Batxillerat i els Cicles Formatius de Grau Mitjà
d'Atenció Sociosanitària i de Cures auxiliars d'infermeria. A més, l’institut integra l’Escola
d'Enologia Jaume Ciurana.
Al llarg dels darrers anys la importància de l’Escola d’Enologia, a nivell formatiu i de
desenvolupament del teixit productiu del vi, és incontestable. A dia d’avui, a l’Escola
s’imparteix el Cicle Formatiu de Grau Superior de Vitivinicultura i el Cicle Formatiu de Grau
Mitjà d'Olis d'oliva i vins. A més, disposa d’una borsa de treball, per a alumnes i ex-alumnes
de l'Escola i tota una sèrie d’empreses col·laboradores que han acollit alumnes per a fer les
seves pràctiques d'empresa.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
49
Fora de la capital de comarca, només hi trobem un altre centre en el que es pugui cursar
l’educació secundària obligatòria (ESO), és l’Institut Montsant, de Cornudella de Montsant.
Pel que fa a la formació no reglada, que és aquella amb la qual s'obté una titulació que no
està reconeguda per un òrgan oficial, engloba tots aquells ensenyaments, aprenentatges,
cursos, seminaris, etc. que es poden fer per iniciar-se i especialitzar-se en alguna temàtica,
o bé simplement com a afició.
Un dels principals agents que du a terme aquestes tasques a la comarca és, no cal dir-ho, el
Consell Comarcal. El Consell Comarcal del Priorat, principalment a través del seu servei de
Formació, organitza i coordina diferents tipus de cursos, jornades i seminaris amb l’objectiu
de fomentar l’educació i contribuir al reciclatge tant dels treballadors, dels empresaris, com
del públic en general.
Les principals línies en les que treballa són les següents:
Detectar necessitats no cobertes per la formació existent i, tenir-les en compte a
l’hora de planificar les actuacions.
Informar sobre els diversos cursos de formació ocupacional que s’ofereixen a la
comarca del Priorat i d’altres indrets.
Informar sobre l’ensenyament reglat: formació professional, batxillerat, formació
d’adults, etc.
Organitzar xerrades i seminaris sobre temes d’interès general i específic.
Organitzar seminaris, cursos o xerrades en els diferents àmbits del desenvolupament
rural de la comarca.
A data de redacció de la present diagnosi tenia oberts o previstos els següents cursos i
seminaris:
Anglès en l'atenció i el servei al client
Comunicació en rus en atenció i servei al client. (15h)
Comunicació en rus en atenció i servei al client. (20 h)
Alemany bàsic per a trobar feina
Preparació a les proves lliure per a l'obtenció del Graduat en Educació Secundària
Preparació a les proves lliures per a l’accés a Cicle Formatiu de Grau Mig
Preparació a les proves lliures per a l’accés a Cicle Formatiu de Grau Superior
Monitor/a de menjador
Monitor/a de lleure
Curs de manipulador d'aliments
Eines 2.0 Activa el teu negoci a través de la web
Einestic: la suite informàtica gratuïta per a autònoms i petites empreses
Carnet de carretoner (traspaleta i apilador)
Cursos d'alfabetització d'adults
Curs de formació ocupacional
Formació de català per a persones adultes
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
50
Un altre ens important en quant a temes de formació sobretot en l'àmbit de l'agricultura, el
turisme rural i el medi ambient és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural (DAAM). Els cursos, jornades tècniques i jornades de formació
que s'ofereixen abracen molts temaris, formats i metodologies de treball. Aquesta formació
és fruit de les propostes del propi DAAM o bé el Departament recull la demanda de formació
en diferents temes que se li fan des del territori, ens locals, associacions, etc.. És un tipus de
formació molt interessant en tant que té una gran agilitat d'organització i un ampli ventall de
propostes. Els tipus de cursos són, com hem dit, alguns exemples series:
Taller de tast d’oli d’oliva
Producció agroalimentària: requisits mínims d’etiquetatge i envasat
curs d’anàlisi sensorial de la mel
Territori i producte
L'oli d'oliva, el vi i el seu entorn. Oleoturisme, enoturisme, gastronomia i salut
Màrqueting i exportació. Venda en línia
3.2.4. El treball
En l’estructura productiva del Priorat, el sector serveis és el que té major pes específic, i
representa un 55% del VAB (segons dades de 2012), notablement inferior al pes que té el
sector serveis en el conjunt de Catalunya, on representa el 69,3% del VAB.
A continuació, la indústria representa el 16,4% de l’activitat econòmica (menor al 21,1% que
representa al global de Catalunya), la construcció, el 15,7% (molt superior al 7,9% que
representa a Catalunya) i l’agricultura, el 13%, molt notablement superior a l’1,6% que
presenta al total de Catalunya.
Taula 20: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica productiva (VAB pb)
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
El cas de l’agricultura requereix d’una menció específica ja que, com s’ha dit, el pes que
aquest sector té en la dinàmica productiva de la comarca és molt més important que en la
mitjana catalana. Tot i amb això, durant els anys 2007-2012, el pes del sector ha minvat a la
comarca (-15,3%), mentre que a tota Catalunya el sector ha augmentat el seu pes en el VAB
pb (1,9%).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
51
Observant el mateix període 2007 i 2012, la construcció, tot i el seu evident descens (-
28,7%) no és tan notable com en el cas català (-30,4%). Així, la construcció continua sent un
sector molt important a la comarca.
El sector industrial ha retrocedit a la comarca (-3,67%), inferior al descens de -9,7% de
Catalunya.
El sector serveis representa el 55,0% de l’economia del Priorat (inferior al 69,3% que suposa
a l’economia catalana). Dins dels serveis, el comerç té un pes del 9,1%, també inferior al
12,3% que té en l’economia catalana. El VAB dels serveis s’ha incrementat a Catalunya
(+2,2%) mentre que al Priorat ha augmentat un 5,9%.
L’hostaleria representa el 12% del VAB comarcal, amb un pes superior al del global català
(8%) i amb un augment entre 2007 i 2012 superior al valor de Catalunya (un +22,8% vs el
+19,7% a Catalunya).
Si observem l’evolució dels ocupats al llarg de la dècada compresa entre els anys 2001 i
2011, podem observar com els sectors primari i secundari (agricultura, indústria i
construcció) han perdut pes específic en relació al conjunt de població ocupada de la
comarca. Per tant, l’únic sector que veu incrementat el seu percentatge d’ocupats és el
sector serveis. L’agricultura i la indústria perden uns quatre punts percentuals cada una
d’elles i la construcció dos i escaig. Aquests punts són els que guanya el sector serveis, que
passà del 46,59% al 56,42%.
Taula 21: Evolució dels ocupats per sector 2001 - 2011
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Taula 22: Indicadors relatius a ocupacions d'alt contingut tecnològic
Indicadors relatius a ocupacions d'alt contingut
tecnològic Priorat Catalunya
Taxa de variació de les ocupacions d'alt contingut
tecnològic
(des'13 vs març'08)
10,7% -13,1%
% Afiliats SS en OACT (des'13) 2,7% 7,7%
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
Des de març de 2008 fins a desembre de 2013, la afiliació va disminuir amb força a tot
Catalunya (-15,2%). Després de la davallada més intensa de 2009, el ritme del descens ha
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
Agricultura Indústria Construcció Serveis
22,00% 17,56% 13,85%
46,59%
18,40% 13,86% 11,31%
56,42%
2001 2011
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
52
estat més moderat, tot i que el 2013 encara es registra un descens interanual. En aquest
context, el Priorat pot disposar d’una de les dades menys negatives en aquest sentit ja que
el descens en la afiliació “tan sols” ha estat del -9,8%.
Cal destacar que les activitats que es consideren d’alt contingut tecnològic presenten a la
comarca un augment notable en l’ocupació (10,7%), i més si es té en compte que al conjunt
de Catalunya sofreixen una davallada (-13,1%), tot i que més moderada que en d’altres
sectors econòmics.
Tot i amb això, i sent una nota positiva l’elevada taxa de creixement d’aquest indicador, cal
tenir present que el Priorat es troben entre les comarques amb un menor pes de la afiliació
en activitats d’alt contingut tecnològic (2,7%), força per sota de la mitjana de Catalunya
(7,7%) i per tant les variacions en valors absoluts han estat moderades.
Els contractes temporals representen el 89,8% del total de contractació laboral de 2013 a
Catalunya. El Priorat amb un 94,0% de contractes temporals per l’important pes de
l’agricultura en l’economia comarcal i de les tipologies de tasques que en ella s’hi realitzen
(verema, recol·lecció d’oliva, etc.)
Pel que fa referència a les afiliacions, durant el període 2008-2013, aquestes han caigut un
9,80% a la comarca, xifra menys negativa que la que trobem en el conjunt català, on han
caigut un 15,20%.
A desembre de 2013, la comarca comptava amb 3.501 afiliats, la major part dels quals
pertanyien al sector serveis (1.972, un 56,30% del total), seguit de l’agricultura, amb 588
afiliats (un 16,80% del total).
Destacar però que el nombre d’afiliats a l’agricultura ha sofert una davallada molt intensa a
la comarca, molt superior que a la resta de Catalunya, ja que en aquests anys ha perdut un
25,90% d’afiliats, mentre que a Catalunya el descens ha estat de -14,30%.
En sentit contrari, i per tant de caire positiu, remarca l’augment d’afiliats en el sector serveis
(per sobre les dades de conjunt, amb un augment del 2,30%) i del sector de l’hostaleria, que
creix un 1,60%, lluny de les pèrdues generals d’afiliats del sector a tota Catalunya (-4,60%).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
53
Taula 23: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica ocupacional. Afiliacions de persones amb residència a la
comarca (totes les edats)
Estructura (Des 2013) Dinàmica (des'13 vs març'08)
Priorat Catalunya Ràtio
2
Sectors Afiliació % Afiliació % Priorat Catalunya Ràtio*
Total 3.501 100,00% 2.798.378 100,00% 1 -9,80% -15,20% 1,36
AGR Agricultura 588 16,80% 46.798 1,70% 10,04 -25,90% -14,30% 0,19
IND Indústria 532 15,20% 422.064 15,10% 1,01 -17,60% -27,60% 1,36
ENE Extr., energia,
aigua i residus
(CCAE 05-09, 35-39)
42 1,20% 30.855 1,10% 1,09 -32,30% -6,40% -3,03
CON Construcció 247 7,10% 155.448 5,60% 1,27 -52,00% -59,70% 1,13
SER Serveis 1.972 56,30% 2.164.827 77,40% 0,73 2,30% -4,90% 2,47
CCOM Comerç al
detall (CCAE 47) 240 6,90% 302.085 10,80% 0,64 1,30% -5,70% 2,22
HOS Hostaleria
(CCAE 55, 56) 260 7,40% 197.028 7,00% 1,05 1,60% -4,60% 2,34
TIC Sector TIC
(CCAE 61, 62) 15 0,40% 46.774 1,70% 0,26 -16,70% 14,90% -1,12
Font: Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de dades de la TGSS
L’evolució de les xifres d’atur registrat en les oficines de treball evidencien un impacte molt
sever de la crisi econòmica en el mercat de treball tant de la comarca com del català. Així, a
nivell català, analitzant la variació interanual de l’atur des de gener de 2008 fins a desembre
de 2013, es pot distingir una primera etapa de creixement de l’atur més intens (que assoleix
un màxim el març de 2009, i una segona, entre l’inici de 2011 i la fi de 2013, amb un
creixement més moderat i fins i tot un descens des de la segona meitat de 2013.
A partir del registre d’atur per comarques, es pot aproximar la taxa d’atur registral calculada
com el quocient entre la xifra d’atur comarcal i la xifra d’afiliats a la Seguretat Social més la
d’aturats registrats, sumatori que aproxima la població activa. Així, a 31 de desembre de
2013 la taxa d’atur registral al Priorat era del 14,5%, uns punts per sota de la taxa catalana
que era del 18,4%.
2 * La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya:
- Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor territori / valor total Catalunya - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor territori / valor total Catalunya)
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
54
Taula 24: Mapa de distribució de l’atur registrat per comarques (desembre 2013)
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
Per tal de mesurar l’evolució de les xifres d’atur territorials durant el període de crisi
econòmica s’analitza la taxa de variació de l’atur comparant els registres de desembre de
2007 i de 2013. La taxa de variació de l’atur registrat a Catalunya en aquest període és del
135,1%.
Durant aquest període la taxa de variació de l’atur al Priorat ha estat una mica més elevada
(159,3%), però certament allunyada de les comarques amb una taxa de variació acumulada
més elevada: el Montsià (+242,3%), el Segrià (+230,3%) i l’Alta Ribagorça (+224,5%). Tot i
amb això cal destacar que en gairebé totes les comarques l’atur registrat s’ha, com a mínim,
duplicat (i en el cas del Priorat, triplicat) exceptuant només les comarques del Ripollès i la
Cerdanya.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
55
Taula 25: Mapa de variació de l’atur registrat per comarques (des’13-des’07)
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
Entrant en l’anàlisi per col·lectius específics, les dades mostren que a 31 de desembre de
2013 hi havia 278 aturats de llarga durada al Priorat, xifra que representa el 47,4% del total
(a Catalunya el percentatge era del 44,3%).
Els aturats que tenen un nivell de formació baix tenen un pes del 8,4% a la comarca (49
persones), dada que contrasta amb el 14,7% (91.745 persones) en el conjunt de l’atur
català.
També en aquest sentit hi trobem les xifres d’atur juvenil (de 16 a 29 anys) a la comarca,
amb 76 persones, que representen un 13,0% del total d’aturats. Aquesta xifra és inferior a la
de moltes comarques i de la mitjana catalana, on representa el 14,5% del total d’aturats.
D’altra banda, el col·lectiu de 45 anys en endavant té un pes en l’atur català del 46,2%, i fins
i tot més elevat en el cas del Priorat (fins arribar al el 52,9%), sent la comarca catalana amb
una xifra més elevada.
Les dones representen el 49,3% del total dels aturats del Priorat (289), amb una xifra
gairebé idèntica a la mitjana catalana, que és del 49,4%.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
56
Taula 26: Indicadors d’atur registrat. Catalunya - Priorat
Indicadors d’atur registrat. Catalunya - Priorat Priorat Catalunya
Taxa d'atur registral (des'13) 14,5% 18,4%
Taxa de variació de l'atur registrat (des'13 vs des'07) 159,3% 135,1%
Atur registrat de llarga durada (des'13) 47,4% 44,3%
Atur registrat amb baixa formació (fins a primària)
(des'13) 8,4% 14,7%
Joves aturats registrats (fins a 29 anys) (des'13) 13,0% 14,5%
Persones de 45 i més anys aturades registrades (des'13) 52,9% 46,2%
Dones aturades registrades (des'13) 49,3% 49,4%
Persones estrangeres aturades registrades (des'13) 18,9% 19,8%
Atur registrat no qualificat (cno 9) 28,3% 28,3%
Atur registrat que no percep cap prestació per
desocupació 45,6% 47,2%
Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d'Empresa i Ocupació
Pel que fa a la nacionalitat, el 18,9% dels aturats registrats al Priorat són estrangers (111),
mentre que a Catalunya el percentatge és del 19,8%.
Considerant la classificació nacional d’ocupacions 2011, l’atur registrat no qualificat
representa el 28,3% del total a la comarca, amb un percentatge idèntic que el del global
català.
Del total d’aturats registrats a 31 de desembre de 2013, n’hi havia 267 que no cobraven cap
mena de prestació (el 45,6%), una proporció lleugerament inferior a la del conjunt del territori
català, on era del 47,2%.
Per tal d’il·lustrar amb major detall la situació de la comarca en aquest indicador, es mostra
una taula amb l’atur registrat per sector d’activitat i municipi, segons mitjanes anuals l’any
2013.
Taula 27: Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals
Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals.
Agricultura Indústria Constr. Serveis
Sense
ocup.
anterior
Total
Bellmunt del
Priorat 1,2 6,8 3,8 8,8 0,8 21,3
Bisbal de Falset,
la 1,7 2,8 1,2 2,7 1,1 9,4
Cabacés 3,3 1,9 2,3 15,7 0 23,2
Capçanes 0,3 5 2,3 9,6 1,8 19
Cornudella de
Montsant 7,8 10,3 7 31,4 1,4 57,8
Falset 35,2 56,4 29,6 108,6 11,3 241
Figuera, la 0,9 0,9 0,7 2,8 0 5,3
Gratallops 2,1 1,3 0,3 4,3 0 7,8
Guiamets, els 2 7,2 0,9 10 0 20,1
Lloar, el 0,2 2,5 1,8 3,1 0 7,5
Marçà 7,2 7,4 3,7 20,9 1,3 40,4
Margalef 1 0 0,8 4,6 0 6,3
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
57
Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals.
Agricultura Indústria Constr. Serveis
Sense
ocup.
anterior
Total
Masroig, el 6,4 4,6 3,3 11,8 0,6 26,7
Molar, el 2,7 1 4 7,4 0 15,1
Morera de
Montsant, la 0,8 1,3 1,3 3,9 0,1 7,3
Poboleda 6,2 2,6 2,6 11,1 0,5 22,9
Porrera 1,9 7,1 3,8 7,3 0,4 20,5
Pradell de la
Teixeta 0,2 1,5 0 6,3 0 8
Torre de
Fontaubella, la 0,8 1,1 2,8 5 0 9,7
Torroja del Priorat 0,4 3,2 2 5,8 1 12,3
Ulldemolins 2 3,2 4,6 16,1 0,3 26,2
Vilella Alta, la 0,8 2,6 0 1,2 0 4,6
Vilella Baixa, la 1,2 2 0,3 9,3 0 12,7
Priorat 85,8 132,4 78,8 307,3 20,6 624,9
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació
Si es comparen les xifres d’atur registrat a la comarca, en relació a les del conjunt del
territori català, podem observar alguns fets que és important subratllar.
Per exemple, el percentatge d’aturats en el sector agrari a la comarca (16,40%) és molt
superior al de tota Catalunya (2,20%); la indústria també presenta unes xifres superiors a les
del conjunt del territori (té un 22% del total d’aturats), experimentant un creixement molt
superior al que ha esdevingut a nivell general (el tancament d’indústries a la comarca té a
veure amb aquest indicador); i finalment destacar que el sector serveis té un percentatge
menor d’aturats que el que té en el conjunt de Catalunya (on són el 64,80% del total).
Taula 28: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica de l'atur registrat
Estructura (Des 2013) Dinàmica (des'13 vs
des'07)
Taxa d'atur
registral
(des'13)
Priorat Catalunya
Sectors Atur % Atur % Ràtio3 Priorat Catalunya Ràtio*
Total 586 100% 624.872 100% 1 159,30% 135,10% 1,18 14,50%
AGR
Agricultura 96 16,40% 13.893 2,20% 7,37 540,00% 560,00% 0,96 14,20%
IND
Indústria 129 22,00% 90.648 14,50% 1,52 130,40% 64,50% 2,02 19,70%
ENE Extr.,
energia,
aigua i
residus
(CCAE 05-
5 0,90% 6.123 1,00% 0,87 25,00% 156,40% 0,16 10,60%
3 * La fórmula de càlcul de la ràtio és diferent segons el valor de l'indicador per a Catalunya: - Si l'indicador per a Catalunya és positiu, la ràtio = valor territori / valor total Catalunya - Si l'indicador per a Catalunya és negatiu, la ràtio = 2 - (valor territori / valor total Catalunya) 2 Taxa d'atur registral = atur registrat / (atur registrat + afiliacions a la SS 16-64 anys) * 100; atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
58
Estructura (Des 2013) Dinàmica (des'13 vs
des'07)
Taxa d'atur
registral
(des'13)
Priorat Catalunya
Sectors Atur % Atur % Ràtio3 Priorat Catalunya Ràtio*
09, 35-39)
CON
Construcció 64 10,90% 85.225 13,60% 0,8 64,10% 138,50% 0,46 20,80%
SER
Serveis 282 48,10% 404.759 64,80% 0,74 145,20% 144,20% 1,01 12,60%
CCOM
Comerç al
detall
(CCAE 47)
34 5,80% 59.395 9,50% 0,61 466,70% 139,20% 3,35 12,40%
HOS
Hostaleria
(CCAE 55,
56)
43 7,30% 59.421 9,50% 0,77 104,80% 158,30% 0,66 14,40%
TIC Sector
TIC (CCAE
61, 62)
1 0,20% 5.461 0,90% 0,2 0,00% 154,00% 0 6,30%
Font: Departament d'Empresa i Ocupació
Tot i l’elevat nombre de residents a la comarca que treballen en municipis i comarques
veïnes (principalment Baix Camp, Tarragonès, però també Ribera d’Ebre), cal dir que en els
darrers anys el Priorat ha estat capaç de revertir una mica les xifres i compensar una
balança laboral eminentment negativa.
Si observem les dades de 2001 i l’evolució d’aquestes xifres comparant-les amb les de l’any
2011, podem comprovar com durant aquests deu anys el Priorat va aconseguir atraure
població a viure i treballar a la comarca i alhora generar ocupació per un cert nombre de
població que anteriorment s’havia de desplaçar a d’altres comarques, fruit de la bonança
econòmica de bona part de la primera dècada dels 2000 i del creixement experimentat per
l’activitat econòmica durant aquells anys. Caldria poder disposar de dades més recents per
veure com han evolucionat aquests indicadors fins a la data actual.
Tot i amb això, i com s’anunciava al principi d’aquest apartat, la comarca segueix sent
un territori dormitori per a un nombre força elevat de gent, ja sigui població que ha
establert la residència a la comarca de manera recent i que no hi ha trobat ofertes
laborals prou atractives o per gent que manté el seu lloc de treball fora la comarca i
que prefereix desplaçar-se diàriament cap a nuclis propers d’atracció laboral (com
Reus, Tarragona, etc.) abans de canviar el seu lloc de residència.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
59
Taula 29: Població ocupada resident i llocs de treball localitzats
Població ocupada resident i llocs de treball localitzats
Any
Treballen a la
comarca Residents
ocupats a
fora
Llocs de
treball
localitzats
(1)4
Població
ocupada
resident (2)
Diferència
(1) - (2) Residents
No
residents
2001 2075 639 1694 2714 3769 -1055
2011 2524 519 1400 3043 3924 -881
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE
Si s’analitzen els dos principals índexs que deriven d’aquestes dades, com són l’Índex
d’autocontenció (relació entre els residents que treballen a la comarca i el total de població
ocupada resident) i l’índex d’autoocupació (relació entre els residents que treballen a la
comarca i el total de llocs de treball localitzats), i l’evolució que aquests índexs han
experimentat entre els anys 2001 i 2011, podem veure com es confirmen les tendències
abans comentades. Així, mentre l’any 2001 el Priorat presentava un índex d’autocontenció
del 55,05%, a l’any 2011 aquest índex havia pujat fins el 64,32%, fet que demostra que un
bon nombre de prioratins van poder passar a disposar d’ocupació a la comarca i no van
veure’s obligats a desplaçar-se per raons laborals.
Taula 30: Autocontenció i autoocupació. 2001 - 2011
Autocontenció i autoocupació. 2001 - 2011
Any Índex
d’autocontenció
índex
d’autoocupació
2001 55,05% 76,46%
2011 64,32% 82,94%
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat,
Per un altre costat, el Priorat presenta un índex d’autoocupació molt elevat (del 82,94%, que
augmenta per tant respecte el 76,45 % del 2001), que significa que els que viuen i treballen
a la comarca representen un percentatge elevat dels Llocs de Treball Localitzats (LTL), que
fan referència a la població que treballa a la comarca independentment de si hi viu en ella o
no.
Aquest índex doncs permet demostrar la poca atracció laboral de la comarca en relació a
l’exterior. Així, comentar que no només percentualment sinó també en nombres absoluts, el
nombre de no residents que treballen a la comarca ha caigut en 120 persones en 10 anys.
4 (1) Llocs de treball localitzats = Residents ocupats a dins + No residents ocupats a dins (2) Població ocupada resident = Residents ocupats a dins + Residents ocupats a fora
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
60
3.3. L’ESPAI ECONÒMIC
3.3.1. El sector primari
1. a) Aspectes generals
El Priorat és la comarca més agrícola del Camp de Tarragona i presenta un 16,8% dels
afiliats al sector agrari. Tot i amb això, si tenim en compte l’evolució dels ocupats del sector
primari, aquests han sofert un descens molt notable des dels primers anys 90 arribant a
unes xifres mínimes l’any 2011. Així, tot i la importància del sector agrari a la comarca, el
nombre d’ocupats està en clar descens i en un molt preocupant procés d’envelliment.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
61
Taula 31: Evolució dels ocupats sector primari. 1991-2011
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Una dada molt destacable també per entendre l’evolució recent del sector és la d’afiliacions
al règim d'autònoms de la Seguretat Social, que ha experimentat un augment molt important
en els darrers anys, arribant a ser de 388 persones l’any 2013 (multiplicant per més de 6 les
xifres de 2006). Aquest augment s’explica per la situació d’estancament i crisi que es va
viure a la comarca durant els darrers anys 2000 i que va propiciar que molta població que
estava donada d’alta al règim general, per reestructuracions d’empresa, acabés donant-se
d’alta d’autònom en el sector primari, molts cops seguint treballant per la mateixa empresa
inicial.
Taula 32: Afiliacions al règim d'autònoms de la S.S. a l’agricultura. Sèrie temporal
Afiliacions al règim d'autònoms de la S.S.
a l’agricultura. Sèrie temporal
2013 388
2006 60
2004 55
2002 42
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Segons dades el darrer Cens Agrari la ramaderia és cada cop més testimonial a la comarca
amb només 52 explotacions del total de 1.458 i de caràcter complementari a l’agricultura.
D’aquestes explotacions el nombre més important el representen les d’aviram (amb 13
explotacions i 251.752 caps) i el porcí (amb 7 explotacions i 5.319 caps).Tot i amb això, com
s’ha dit, el pes de la ramaderia dins el sector i en el global de l’economia comarcal és força
discret. Taula 33: Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009
Explotacions agràries. Segons tinença de
ramaderia. 2009
Sense ramaderia 1.406
Amb ramaderia 52
Total 1.458
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE.
0
200
400
600
800
1000
1200
1991 1996 2001 2011
1104
782 829
722
Evolució dels ocupats sector primari
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
62
De les 1.458 explotacions agràries (només 5 sense terres) el 92,41% són terres llurades i un
7,59% pastures permanents amb un total de superfíície agrícola utilitzada (SAU) de 9.463
hectàrees. Taula 34: Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009
Explotacions agràries. Segons tinença de
terres. 2009
Sense terres 5
Amb terres 1.453
Total 1.458
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE.
Taula 35: Superfície agrícola utilitzada (SAU). 2009
Superfície agrícola utilitzada
(SAU) Hectàrees
Terres llaurades 8.745
Pastures permanents 718
Total 9.463
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE.
En relació als municipis de la comarca, Cornudella de Montsant és el que té més superfície
agrària utilitzada, amb 1.005 ha seguit de Falset (726 ha), Ulldemolins (amb 638 ha de terres
llaurades) i Cabacés (amb 616 ha) els segueixen a certa distància. El municipi amb menor
SAU de la comarca (terres llaurades) és la Torre de Fontaubella, amb 72 ha.
Taula 36: Distribució de la superfície agrària. 2009 (hectàrees)
SAU
terres
llaurades
pastures
permanents
Terreny
forestal Altres
Bellmunt del Priorat 366 29 149 81
Bisbal de Falset, la 541 65 171 137
Cabacés 616 17 503 236
Capçanes 324 1 289 45
Cornudella de
Montsant 773 232 551 260
Falset 721 5 1226 272
Figuera, la 151 30 134 132
Gratallops 426 22 58 205
Guiamets, els 467 4 125 33
Lloar, el 101 7 52 40
Marçà 591 34 61 128
Margalef 191 27 181 121
Masroig, el 501 6 169 58
Molar, el 524 1 161 212
Morera de Montsant, la 226 4 520 532
Poboleda 204 5 147 83
Porrera 579 130 466 257
Pradell de la Teixeta 246 23 211 75
Torre de Fontaubella,
la 72 0 160 109
Torroja del Priorat 193 15 132 77
Ulldemolins 638 63 459 261
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
63
SAU
terres
llaurades
pastures
permanents
Terreny
forestal Altres
Vilella Alta, la 162 0 44 70
Vilella Baixa, la 131 0 69 67
Priorat 8745 718 6037 3492
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE.
Tot i la gran presència i incidència del sector en l’economia comarcal i en la configuració del
seu paisatge, durant la dècada 1999-2009 hi ha hagut una pèrdua força evident de
superfície agrària utilitzada (SAU), ja que ha caigut en més de 5.000 ha des de l’any 1999,
quan les hectàrees de SAU van arribar a la xifra de 14.514.
Taula 37: Evolució de la SAU en hectàrees (1989-2009)
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Pel que fa referència als titulars de les explotacions agràries de la comarca, es visualitza una
presència predominant dels homes per sobre de les dones. Tot i amb això, aquesta
desigualtat és menys acusada que l’any 1999 ja que, tot i que en conjunt hi ha hagut un gran
descens en el nombre de titulars (603 titulars), el descens ha estat menys pronunciat en el
cas de les dones (-52 titulars dones, contra la pèrdua de 551 titulars homes).
Taula 38: Titulars d’explotacions agràries, per sexe. Anys 1999-2009
+ Titulars Titulars caps d'explotació
Any Total Homes Dones Total Homes Dones
2009 1368 968 400 1118 885 233
1999 1971 1519 452 1786 1451 335
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Molt preocupant és l’elevat nivell d’envelliment dels titulars d’aquestes explotacions agràries,
tot i que és un fet molt generalitzat en tot el camp català. Així, la majoria dels titulars de les
explotacions agràries (el 32,97%) tenen més de 65 anys, i per tant es tracta de població que
en principi està jubilada. L’any 1999 el grup més nombrós era el dels que tenien edats
compreses entre els 60 i 64 anys (amb un 30,05%), la qual cosa demostra que no hi ha
hagut renovació en el sector i que aquells que ja eren majoria l’any 1999 ho continuen sent
ara però 10 anys més vells.
A més, el problema no és només que el grup més nombrós de titulars sigui el de majors de
65 anys, sinó que a més hi ha un nombre descendent de titulars a mesura que es redueix
1989 1999 2005 2009
12.516 14.514
11.830 9.463
Evolució de la SAU en hectàrees
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
64
l’edat : els de 55 a 64 anys representen el 27,92% del total, els de 45 a 54 anys el 20,32%,
els de 35 a 44 anys el 14,40% els de 25 a 34 anys només el 3,95%, i els menors de 25 anys
només un testimonial i preocupant 0,44%. Aquest fet torna a demostrar l’enorme envelliment
del sector i la dificultat de recanvi generacional a l’agricultura.
Cal dir que durant els darrers anys, s’ha pogut observar a la comarca un augment de la
superfície mitjana de les explotacions, ja que a causa de l’envelliment de la població agrària i
la manca de continuïtat generacional de molta d’aquesta població, molts d’aquests pagesos
van vendre les seves terres a cellers en fase d’expansió, que van passar a explotar un
nombre cada cop més nombrós d’hectàrees.
Taula 39: Nombre de titulars d’explotació agrària, segons rang d’edat
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Si analitzem la tipologia de terres llaurades, podem comprovar com la vinya és el tipus de
conreu predominant a la comarca, amb 3.522 ha (40,27% del total), seguit de l’olivera amb
2.685 (30,70%) i els fruiters, amb 2.161 ha (que representen un 24,71% del total). Els
conreus herbacis tenen una presència molt menor, amb només 359 ha (un 4,11%).
Taula 40: Terres llaurades. Per tipus de conreu. 2009
Terres llaurades. Per tipus de conreu.
2009
Tipus de conreu ha %
Herbacis 359 4,11%
Fruiters 2.161 24,71%
Olivera 2.685 30,70%
Vinya 3.522 40,27%
Altres 18 0,21%
Total 8.745
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE.
6
54
197
278
382
451
Nombre de titulars, segons rang d'edat
Menys de 25 anys
De 25 a 34 anys
De 35 a 44 anys
De 45 a 54 anys
De 55 a 64 anys
De 65 anys o més
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
65
2. b) El sector vitivinícola
Al Priorat, com sabem, es produeix un raïm excepcional, capaç de donar vins estructurats i
poderosos. Les vinyes es troben instal·lades sobre diferents tipus de sòls, com poden ser les
pissarres (la “llicorella”) o els gresos paleozoics. Aquestes vinyes ocupen els vessants
costeruts del sistema de serres i turons que conformen la comarca. Són un element
caracteritzador de primer ordre, ja que les plantacions sobre costers que es poden admirar
al Priorat no tenen rèplica en cap altre indret de Catalunya.
És a les vinyes del Priorat on es pot copsar millor el fet que la vinya és una obra humana, el
resultat d’un treball personal i cultural al llarg dels anys.
Així, des de que al segle XII, els monjos de la cartoixa d’Escaladei van introduir el conreu de
la vinya i les tècniques d'elaboració del vi, la gent d’aquesta zona ha produït raïm i l’ha
transformat en uns vins que, sobretot al llarg dels darrers anys, han anat guanyant un
reconegut prestigi a nivell mundial. D’aquesta manera, després d’uns anys de reculada del
conreu de la vinya al Priorat, aquest va tornar a revifar amb l’augment dels preus del vi en
relació amb l’augment de la qualitat aconseguida per alguns cellers. Antigues vinyes
abandonades van tornar a produir mentre que poc a poc van anar augmentat les rompudes i
els moviments de terres en els vessants per instal·lar-hi noves partides.
Actualment el desenvolupament del sector va íntimament lligat a generar nou valor afegit als
productes, a través de la innovació lligada a la tradició, i a associar, encara més, producte i
territori. A més, el desenvolupament d’activitats complementàries com l’enoturisme, esdevé
un altre pilar o opció del sector. És notori que el paisatge de la vinya té la capacitat de
caracteritzar per ell mateix el territori i fins i tot atreure un tipus de turisme interessat en els
valors paisatgístics.
Taula 41: Hectàrees de vinya segons municipi. 2009
Total Secà Regadiu
Municipi Exp. ha Exp. ha Exp. ha
Bellmunt del Priorat 44 278 37 237 13 41
Bisbal de Falset, la 2 6 0 0 2 6
Cabacés 26 61 14 52 13 9
Capçanes 47 199 46 185 4 14
Cornudella de
Montsant 73 190 70 144 3 46
Falset 113 331 93 246 30 86
Figuera, la 22 48 19 40 6 8
Gratallops 53 341 52 325 4 16
Guiamets, els 56 243 54 201 15 42
Lloar, el 16 65 14 61 2 4
Marçà 77 234 71 200 17 34
Margalef 1 3 1 3 0 0
Masroig, el 63 266 46 160 27 106
Molar, el 59 239 43 200 19 39
Morera de
Montsant, la 27 181 25 155 3 27
Poboleda 50 135 47 111 8 24
Porrera 76 386 74 365 2 21
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
66
Total Secà Regadiu
Municipi Exp. ha Exp. ha Exp. ha
Pradell de la
Teixeta 12 25 12 25 0 0
Torre de
Fontaubella, la 5 3 5 3 0 0
Torroja del Priorat 30 115 28 109 4 6
Ulldemolins 15 24 15 23 1 1
Vilella Alta, la 23 84 22 81 1 3
Vilella Baixa, la 19 65 15 52 8 13
Priorat 909 3522 803 2977 182 546
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE
Com és notori, al Priorat hi conviuen dues denominacions d’origen del vi amb els seus
respectius consells reguladors, les quals constitueixen un element molt important de suport
per al sector. Aquesta realitat vitivinícola de la comarca, doncs, ha de ser explicada tenint en
compte aquesta zonificació.
DOQ PRIORAT
www.doqpriorat.org
La Denominació d’Origen Qualificada Priorat té una superfície de 17.629 hectàrees, de les
quals 1.887 estan plantades de vinya i conreades per més de 600 viticultors.
Administrativament formen part de la DOQ Priorat 9 dels 23 municipis del total de la
comarca. Aquests municipis són: la Morera de Montsant (que inclou l’agregat d’Escaladei),
Gratallops, Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, el Lloar i
Bellmunt del Priorat. També, dins dels límits de la DOQ Priorat, s’hi inclouen la part nord del
terme municipal del municipi de Falset (Masos de Falset) i la part est del terme municipal del
Molar (Les Solanes del Molar). Els 6 primers son els municipis que conformaven el Priorat
de la Cartoixa d’Escaladei. Els altres s’hi van incloure en la delimitació de la denominació
d’origen que es va fer l’any 1932 i que configura l’actual territori de la DOQ Priorat.
Actualment hi ha inscrits 606 viticultors al registre de la DOQ Priorat (cal dir que un mateix
viticultor pot tenir vinyes en més d’una Vila).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
67
Taula 42: Evolució de la producció de raïm a la DOQ Priorat (2001-2014)
Font: Butlletí informatiu de la DOQ Priorat, número 24
Si observem el gràfic d’evolució de la producció de raïm entre els anys 2001 i 2014, podem
constatar com el volum de producció ha seguit una línia general ascendent, només trencada
per tres collites (2005, 2010 i 2012), les quals van representar uns volums de producció
inferiors als dels seus anys precedents. D’aquesta manera, i tal com s’afirma en el Butlletí
Informatiu de la pròpia DOQ (número 24, hivern 2014), la verema 2014 ha obtingut uns
xifres rècord de producció, arribant als 5.959.964 quilos. Una producció que duplica la que
es registrava a la DOQ a principis de la dècada del 2000 (2002, per exemple).
La garnatxa negra és la principal varietat de la zona, a nivell de producció, amb un 42,82%
del total, seguida a una notable distància, de la carinyena, que es queda amb un 21,05% del
total de producció. Ja a molta distància, les segueixen el cabernet sauvignon i el syrah, que
superen per poc el 10% de la producció (cadascuna d’elles).
Taula 43: Collita 2014. Desglossament per varietats. DOQ Priorat
Font: Butlletí informatiu de la DOQ Priorat, número 24
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
68
El municipi/vila que disposa de major nombre de cellers de la zona és Gratallops, amb 23,
seguit de Porrera, amb 17, i Poboleda, amb 13. La Vilella Baixa i El Lloar, amb 4.
Taula 44: Nombre de cellers segons municipi / vila
Municipi / Vila
Nº
cellers
Bellmunt del Priorat 10
Gratallops 23
El Lloar 4
La Morera de Montsant 5
Scala Dei 3
Poboleda 13
Porrera 17
Torroja del Priorat 11
La Vilella Alta 6
La Vilella Baixa 4
Masos de Falset 1
Solanes del Molar 6
Font: Consell Regulador DOQ Priorat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
69
Tot seguit es detalla un llistat complert dels cellers de la DOQ Priorat:
Taula 45: Cellers DOQ Priorat
CELLER MUNICIPI / VILA
CELLER MUNICIPI /
VILA
Casa Gran del
Siurana Bellmunt del Priorat
Hidalgo Albert Poboleda
Celler Família Sedó
Barceló Bellmunt del Priorat
Mas la Mola Poboleda
Celler Rosa Ma.
Bartolomé Vernet Bellmunt del Priorat
Mas Perinet Poboleda
Cellers Fuentes -
Gran Clos- Bellmunt del Priorat
Terres de Vidalba Poboleda
De Muller Bellmunt del Priorat
Balmaprat Porrera
Mas dels Estels Bellmunt del Priorat
Celler Ardèvol i
Associats Porrera
Pinord "Mas Blanc" Bellmunt del Priorat
Celler Cal Pla Porrera
Solà Clàssic Bellmunt del Priorat
Celler Castellet Porrera
Viticultors del Priorat Bellmunt del Priorat
Celler de l'Encastell Porrera
Viticultors Mas d'en
Gil Bellmunt del Priorat
Celler Familia Nin
Ortiz Porrera
Álvaro Palacios Gratallops
Celler Joan Simó Porrera
Arrels del Priorat,
SCP Gratallops
Celler Vall Llach Porrera
Balaguer i Cabré Gratallops
Cims de Porrera Porrera
Bodega Puig Priorat,
S.L. Gratallops
Clos Dominic Porrera
Bodegas Bordalás
Garcia (B.G.) Gratallops
Domaines Magrez
Espagne Porrera
Buil & Giné Wine Gratallops
Ferrer Bobet Porrera
Cal Batllet - Celler
Ripoll Sans Gratallops
Marco Abella Porrera
Celler Cecilio Gratallops
Mas Martinet
Assessoraments Porrera
Celler Cesca Vicent Gratallops
Merum Priorati Porrera
Cellers Costers del
Ros Gratallops
Parmi Priorat Porrera
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
70
CELLER MUNICIPI / VILA
CELLER MUNICIPI /
VILA
Clos Aubaga Gratallops
Sangenís i Vaqué Porrera
Clos de l Obac Gratallops
Cellers de Scala Dei Scala Dei
Clos Figueras Gratallops
La Conreria d'Scala
Dei Scala Dei
Clos i Terrasses Gratallops
Masia Duch Scala Dei
Clos Mogador Gratallops
Celler dels Pins Vers Solanes del
Molar
Devinssi Gratallops
Celler Mas Garrian Solanes del
Molar
Gratavinum Gratallops
Celler Pol Grifoll
Declara
Solanes del
Molar
Mas Igneus Gratallops
Clos Berenguer Solanes del
Molar
Mas Martinet
Viticultors Gratallops
Domini de la Cartoixa Solanes del
Molar
Masdeu i Campos Gratallops
Estriacus Solanes del
Molar
Saó del Coster Gratallops
Celler Aixalà i Alcait Torroja del
Priorat
Trossos del Priorat Gratallops
Celler Escoda Pallejà Torroja del
Priorat
Vinícola del Priorat Gratallops
Celler Heid & Marqués Torroja del
Priorat
Agnès de Cervera El Lloar
Cellers Sabaté
Franquet
Torroja del
Priorat
Clos 93 El Lloar
Combier-Fischer-Gerin
(Celler l'Infernal)
Torroja del
Priorat
Portal del Priorat El Lloar
En Números Vermells Torroja del
Priorat
Torres Priorat El Lloar
Llicorella Vins Torroja del
Priorat
Cellers Capafons-
Ossó Masos de Falset
Mayol Viticultors Torroja del
Priorat
Celler Mas d'en Blei La Morera de
Montsant
Sabaté i Mur Vinaters Torroja del
Priorat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
71
CELLER MUNICIPI / VILA
CELLER MUNICIPI /
VILA
Celler Pasanau La Morera de
Montsant
Terroir al Límit Torroja del
Priorat
Joan Ametller La Morera de
Montsant
Vins d'Alta Qualitat Torroja del
Priorat
Maius Viticultors La Morera de
Montsant
Bodegas Mas Alta,
S.A.
La Vilella
Alta
Noguerals La Morera de
Montsant
Cartoixa de Montsalvat La Vilella
Alta
Agrícola de
Poboleda Poboleda
Celler Prior Pons La Vilella
Alta
Burgos Porta Poboleda
Ritme Celler La Vilella
Alta
Celler Jordi
Domènech Poboleda
Terra de Verema La Vilella
Alta
Celler Mas d'en Just Poboleda
Vinyes Altair La Vilella
Alta
Celler Mas de les
Pereres Poboleda
Celler Bujorn La Vilella
Baixa
Celler Mas Doix Poboleda
Celler del Pont La Vilella
Baixa
Celler Pahí Poboleda
Celler Lo La Vilella
Baixa
Cellers Tane -
Santes Gates SL Poboleda
Celler Sabaté La Vilella
Baixa
Genium Celler Poboleda
Font: Consell Regulador DOQ Priorat
La DOQ Priorat ha col·laborat en l’impuls de la Normativa de Paisatge de la DOQ perquè
productors i agents locals tinguin cura de la preservació del territori i de les formes de
conreu, de producció i de les formes de treball tradicionals que hi conviuen. Les formes de
vida locals donen identitat a la comarca i la DOQ Priorat, preservant-les, també afavoreix el
progrés i la millora del seu àmbit més proper.
Veiem, doncs, que la DOQ Priorat, a part de desenvolupar les funcions que són pròpies
d’aquest tipus d’organismes, té un especial interès en influir sobre la gestió del paisatge de
la comarca, de difondre’n els seus valors i treballar per fer d’aquest element, un element
definitori del territori i un element, alhora, dinamitzador de l’economia i de la societat
prioratina.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
72
DO MONTSANT
www.domontsant.com
La Denominació d’Origen Montsant va néixer l’any 2001 integrada pels municipis i cellers
que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. El
Consell regulador és l’òrgan que dirigeix la denominació d’origen i té com a principal missió
la garantia de la seva qualitat.
Així, la Denominació d'Origen Montsant té la major part de la seva zona de producció a la
comarca del Priorat, llevat d'algunes terres de la Ribera d'Ebre, a la riba del riu de Montsant,
coincidint amb els següents municipis: la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella
de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef, el Masroig, Pradell de la Teixeta, la
Torre de Fontaubella i Ulldemolins, i part dels termes de Falset, Garcia, el Molar, Móra la
Nova i Tivissa.
La DO Montsant ha viscut, des de llavors, un creixement espectacular. Si en el moment del
seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. Gairebé un 70% de
la seva producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els
Estats Units).
La superfície de vinyes plantades és de unes 2.000 hectàrees i la producció de raïm se situa
al voltant dels 10 milions de quilos i es comercialitzen uns 5 milions d’ampolles
Taula 46: Cellers DO Montsant amb domicili social al Priorat. Desembre 2014
Noms
Municipi
domicili
social
Web
Acústic Celler Marçà www.acusticceller.com
Agrícola Aubacs i
Solans SCCL La Figuera
Agrícola
d'Ulldemolins Sant
Jaume, SCCL
Ulldemolins www.coopulldemolins.com
Agricola Falset-
Marçà, SCCL Falset www.etim.es
Agricola i Sec.Cred
de Cabacés, SCCL Cabacés www.coopcabaces.com
Alfredo Arribas Falset www.portaldelpriorat.com
Amics del Gobe,
SL. Marçà
Baronia del
Montsant Cornudella www.baronia-m.com
Baronia d'Entença,
SL. Falset www.pascona.com
Celler Clos
Mesorah, SL Marçà
Celler Clos
Pissarra, SL. Falset
Celler Cooperatiu
Cornudella, SCCL Cornudella www.cellercornudella.cat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
73
Celler Cooperatiu
El Molar, S.C.C.L El Molar
Celler Cubells i
Cubells, S.C.P La Figuera www.cellercubells.cat
Celler D. Russel
Smith El Masroig
Celler de
Capçanes i SEC.
CRED., SCCL
Capçanes www.cellercapcanes.com
Celler de l'Era -
Mas de les
Moreres
Cornudella
de Montsant
Celler Dosterras Marçà
Celler el Masroig Masroig www.cellermasroig.com
Celler Els
Guiamets
Els
Guiamets
Celler Laurona, SA Falset www.cellerlaurona.com
Celler La Placeta Els
Guiamets www.cellerlaplaceta.com
Celler Malondro,
SL Cornudella www.malondro.es
Celler Mas de les
vinyes Cabacés www.masdelesvinyes,com
Celler Serra Major,
SL Ulldemolins
Celler Vermunver Marçà
Cellers Can Blau,
SL. El Molar www.gilfamily.es
Cellers Capafons-
Ossó, SL Falset www.capafons-osso.com
Cellers Joan
d'Anguera Darmós www.cellersjoandanguera.com
Cellers Sant Rafel,
SL
Pradell de la
Teixeta
Cingles Blaus, SL. Cornudella www.cinglesblaus.com
Dit and CF, SCP. /
Coca i Fito El Masroig www.cocaifito.cat
Don Carles Vins Falset www.topwines4u.com
El Cucullar Falset www.elcucullar.com
El Vi dels 20, SL. Falset
Ficaria Vins, SL La Figuera www.ficariavins.net
Finca GB Falset
Geotica
Promocionant, SL Cornudella
Graus de siurana Cornudella
Grifoll Declara
Grup, SL El Molar
Josep Cabré i
Beltran El Masroig
Josep Grau
Viticultor Marçà www.josepgrauviticultor.com
Mas de la
Caçadora
Els
Guiamets www.masdelacasadora.com
Mas de
l'abundància El Masroig www.masdelabundancia.com
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
74
Viticultors, SL.
Mas Perinet, SL Cornudella www.masperinet.com
Noguerals, SCP Cornudella www.noguerals.com
Orto Vins, SCP El Masroig www.ortovins.com
Portal del
Montsant, SL Marçà www.portaldelmontsant.com
Ronadelles, SL. Cornudella www.ronadelles.com
Serra i Barceló, SL Els
Guiamets
Spectacle Vins, SL Gratallops closmogador.com
Vendrell Rived, CB Marça www.vendrellrived.com
Venus La
Universal, SL Falset
Viñas del Montsant Marçà
Vins de Mas
Sersal, SL Falset www.massersal.com
Vinyes d'en Gabriel Darmós www.vinyesdengabriel.com
Vinyes Domenech
SCP. Barcelona www.vinyesdomenech.com
Font: Consell Regulador DO Montsant
La DO Montsant ha apostat per les varietats autòctones. La garnatxa i la carinyena en els
sòls de Montsant, juntament amb el clima i el cupatge amb les varietats introduïdes amb
posterioritat (cabernet, syrah, merlot...), acaben configurant uns vins excel·lents.
Cal destacar que des de la DO Montsant s'entén el paisatge com a element d’identitat, però
també com a valor cultural. L’aposta decidida de la DO Montsant per impulsar, conjuntament
amb altres institucions, la Carta del Paisatge és clara i el compromís de la DO s’estén al
projecte de candidatura del paisatge de la comarca a patrimoni mundial de la UNESCO.
El VITEC (Parc Tecnològic del VI) és un punt de trobada per la R+D+i vitivinícola, unint en
un espai i una institució a les principals DOs i als centres d’investigació, institucions i
universitats que generen coneixement en vinya i vi. Així, VITEC ofereix tota una sèrie de
serveis tecnològics pel sector vitivinícola, com són anàlisis de sòl, la viticultura de precisió,
l'elaboració de vins i caves, el laboratori i el posicionament de productes en el mercat.
El VITEC compta amb la col·laboració de diferents institucions d’investigació, que formen
part del seu patronat, com són la Universitat Rovira i Virgili, l’IRTA, l’INCAVI i l’ Institut Català
del Suro.
Les actuals línies de R+D+i del parc són les següents:
Recerca en anàlisi sensorial
Recerca per a una viticultura de precisió
R+D+i en suro i tancaments per a vi i cava
Recerca per a la reducció de la petjada ecològica en el procés d’elaboració de vi
Recerca per a la caracterització de qualitat del most i vi
Recerca per millorar els processos de vinificació
Recerca en microbiologia
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
75
VITEC. EL PARC
TECNOLÒGIC DEL VI
Carretera de Porrera, km.1
43730 Falset (Tarragona)
www.vitec.ca
La innovació a les vinyes en concret i al sector de la viticultura en general és clau per a la
millora de la producció, de la qualitat, per estalviar costos i, amb tot això, per impulsar la
competitivitat local i internacional i obrir nous mercats, tant interiors com exteriors.
Actualment s’està desenvolupant recerca orientada cap a una viticultura de precisió amb
influència sobre el disseny de la vinya, del reg segons el tipus de sòl, la gestió de cultius a
través de l'aplicació de fertilització o fitosanitaris i el mostreig i discriminació de la matèria
primera a l'hora d'elaborar cada tipus de vi. Són avenços que es van desenvolupant i
implantant dins l’àmbit de la viticultura i cal que els productors i comercialitzadors de la
comarca coneguin les noves tècniques per tal d’aplicar-les i així millorar les seves
produccions i ser competitius en un sector cada vegada més ampli i on, òbviament, també la
competència entre territoris vitivinícoles i entre marques va en augment.
c) El sector de l’oli
El cultiu de l’olivera és una de les produccions agrícoles més destacades al Priorat
juntament amb la vinya, i té un pes important en l’economia de certs municipis de la
comarca. Una gran part de productors de la zona, produeix sota l’empara de la Denominació
d’Origen Protegida Siurana, fet que permet afegir valor al producte, garantint-li un control de
la qualitat en base als seus paràmetres i, posteriorment, una millor visualització, notorietat i
possibilitats de comercialització. L’oli del Priorat es produeix bàsicament amb l’oliva
arbequina que representa un 95% del total de la producció d’oli del Priorat. També hi trobem
altres varietats com la farga i la rojal. la producció d’oli als municipis del Priorat és d’unes
4.800 tones d’oliva i els 950.000 kg d’oli anuals depenent, òbviament, de les variacions
provocades per qüestions climàtiques.
El mètode de cultiu que predomina a la comarca és el tradicional tot i que els darrers anys hi
ha una decidida tendència cap a la utilització de procediments i sistemes de conreus
integrats i ecològics, afavorits per la ubicació de bona part dels conreus en zones altes i de
muntanya, on l’alçada dificulta o impedeix l’aparició de plaques.
Els sistemes continus i els procediments mecànics que s’utilitzen mantenen la composició
del producte, les seves característiques sensorials i les seves qualitats nutritives i
gastronòmiques.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
76
Taula 47: Hectàrees d’olivera segons municipi. 2009
Total Secà Regadiu
Exp. ha Exp. ha Exp. ha
Bellmunt del Priorat 40 60 33 57 8 3
Bisbal de Falset, la 42 421 29 196 35 225
Cabacés 86 464 41 141 68 323
Capçanes 47 66 43 57 6 9
Cornudella de
Montsant 78 83 74 74 7 8
Falset 159 145 109 88 67 57
Figuera, la 26 60 19 28 15 32
Gratallops 46 72 46 71 5 2
Guiamets, els 66 108 59 85 15 23
Lloar, el 16 23 14 19 3 3
Marçà 96 136 77 98 37 37
Margalef 18 144 15 79 15 65
Masroig, el 90 164 71 112 33 52
Molar, el 66 152 56 111 25 41
Morera de Montsant,
la 15 32 14 22 4 10
Poboleda 38 34 32 21 10 13
Porrera 51 37 49 34 2 3
Pradell de la Teixeta 39 28 38 28 1 0
Torre de Fontaubella,
la 12 9 10 7 4 2
Torroja del Priorat 35 54 35 54 2 1
Ulldemolins 53 285 53 259 8 26
Vilella Alta, la 30 60 29 60 4 1
Vilella Baixa, la 23 46 13 23 14 22
Priorat 1172 2685 959 1726 388 959
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE
Així doncs, actualment el conreu de l’olivera es troba principalment a la zona nord-oest de la
comarca, concretament als municipis de la Bisbal de Falset, Cabacés i Ulldemolins. També
en trobem conreus destacables a Falset i Marçà mentre que a la resta de municipis la
producció hi és menor.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
77
DO SIURANA
Tots els municipis del Priorat es troben inclosos dins de la zona de producció
de la DO Siurana, si bé no tots els productors de la zona hi estan adscrits.
El Consell regulador de la Denominació d’Origen protegida “Siurana” és una
Corporació de dret públic constituïda democràticament per representants dels
sectors de la producció, la elaboració i la comercialització de la zona de producció. El consell
Regulador garanteix que l’oli comercialitzat amb D.O.P. “Siurana” ha estat:
Produït a la zona geogràfica que abasta la Denominació.
Elaborat segons la seva pròpia normativa.
Controlat segons els seus paràmetres de qualitat.
Un grup de cooperatives elaboradores d’oli va decidir agrupar-se el 2002 en una associació
anomenada “Associació d'Oleïcultors del Priorat” (AOP), per tal de rendibilitzar recursos i a
la vegada potenciar els elements propis de la producció oleícola de la comarca.
ASSOCIACIÓ D’OLEÏCULTORS DE LA COMARCA DEL PRIORAT
Així, l'Associació integra actualment diferents productors i cooperatives de la
comarca i una de la Ribera d’Ebre, amb un àmbit de producció d’unes 2.130
ha. Hi formen part actualment les següents almàsseres:
Agrícola Sant Bartomeu del Masroig, SCCL
Agrícola d’Ulldemolins Sant Jaume, SCCL
Cooperativa Agrícola de Torroja, SCCL
Celler Cooperatiu el Molar, SCCL
Agrícola de Cabacés, SCCL
Vinícola del Priorat, SCCL
Molí de la Mola, SCCL
Cooperativa Agrícola de la Serra d’Almos, SCCL (Ribera d’Ebre)
A part dels olis elaborats per cada productor associat, l’any 2006 l’AOP, amb l’ajuda dels
tècnics de l’IRTA, elaborà l’oli “Oleum Priorat”. Aquest és un oli d’alta gamma resultat dels
cupatges dels olis representatius dels associats. L’any 2007 l’AOP, a partir de la marca
“mare” Oleum Priorat, realitzà dos diferenciacions d’aquest producte: “Oleum Priorat Elixir” i
“Oleum Priorat Vitae”. L’“Oleum Priorat Elixir” és l’Oleum Priorat que s’estava fent fins al
moment el qual té un perfil únic dins de l’oliva arbequina de la comarca del Priorat. Per altra
part, “Oleum Priorat Vitae” es creà de nou, com a reflex de la resta d’olis del Priorat
recalcant la dolçor i la possibilitat del cupatge. Ambdues diferenciacions gaudeixen de la
qualitat superior “extra-verge”.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
78
Aquesta tasca de millora de la qualitat del producte i dels processos ha donat com a resultat
l’obtenció de diversos premis i distincions, ja sigui a productors associats o a l’AOP en
conjunt, com són el Premi Innovació Tecnològica Agrària (Categoria Agroindústria) del DAR,
el Premi del Fòrum i Fira ModernAL i el de l’Innofòrum Gust, entre d’altres.
d) Les fruites seques
Els sector agroalimentari dels fruits secs té una llarga tradició a la comarca del Priorat i a dia
d’avui hi segueix tenint un pes destacable. Hem de tenir en compte que la comarca és veïna
del Baix Camp, la capital de la qual és Reus, ciutat amb un gran pes dins del sector de la
fruita seca, seu de la DO Avellana de Reus i que acull, des de l’any 2013, la seu del Consell
Internacional dels Fruits Secs (INC).
Actualment l'avellaner és un cultiu encara notablement característic del Priorat tot i que per
darrere d’altres conreus clàssics com són l’olivera i la vinya. En aquesta estadística també
s’hi inclouen, per exemple, els ametllers, també amb relativa presència en el mar de terres
de la comarca.
Taula 48:Fruiters de fruits secs. Any 2009
Fruiters de fruits secs. Any 2009
Municipi Total Secà Regadiu
Exp. ha Exp. ha Exp. ha
Bellmunt del Priorat 21 21 18 18 4 3
Bisbal de Falset, la 22 28 16 17 13 11
Cabacés 35 36 18 17 26 19
Capçanes 30 42 27 36 6 6
Cornudella de
Montsant 107 328 102 278 17 50
Falset 131 215 92 156 57 59
Figuera, la 23 33 16 21 12 12
Gratallops 17 12 17 11 2 0
Guiamets, els 44 61 43 59 2 2
Lloar, el 9 13 9 13 0 0
Marçà 75 164 60 140 26 24
Margalef 14 34 12 31 7 3
Masroig, el 47 50 42 44 9 5
Molar, el 47 99 41 89 10 10
Morera de Montsant,
la 7 10 7 10 1 0
Poboleda 27 33 26 32 5 1
Porrera 42 136 41 134 2 2
Pradell de la Teixeta 47 167 46 163 3 4
Torre de Fontaubella,
la 16 57 15 40 2 17
Torroja del Priorat 15 22 15 22 1 0
Ulldemolins 55 275 55 256 7 19
Vilella Alta, la 16 15 15 12 1 4
Vilella Baixa, la 14 18 12 15 5 4
Priorat 861 1869 745 1614 218 255
Font: Idescat, a partir de les dades del Cens agrari de l'INE.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
79
Així doncs trobem que en total, hi ha una producció aproximada de fruita seca de prop de
1.900 ha. repartides en zones de secà (1.614 ha.) i zones de regadiu (255 ha.). La producció
més important es troba a Cornudella de Montsant i Ulldemolins, el majors productors de la
comarca, seguits de pobles com Falset (215 ha.), Pradell de la Teixeta (167 ha.) i Marçà
(164 ha). També destaca Porrera amb 136 ha de conreu.
A la resta de municipis de la comarca la presència de conreus de fruits secs hi és molt més
testimonial i, a excepció d’el Molar i els Guiamets, no se superen les 50 ha.
DO AVELLANA DE REUS
El Priorat forma part de l’àrea de la DO Avellana de Reus, ja que la zona de
producció de les avellanes emparades per aquesta Denominació d'Origen
està constituïda pels terrenys ubicats en els termes municipals compresos en
les comarques del Baix Camp, Priorat, el Tarragonès, la Conca de Barberà i
la Terra Alta.
Tot i que la zona d'elaboració i envasament coincideix amb la zona de producció, cap de les
empreses inscrites a la DO tenen seu a la comarca.
e) Els aprofitaments forestals
Actualment el sector forestal està en un procés de canvi. Per una banda trobem que
l'abandó dels cultius provoca un important augment de la massa que envaeix espais abans
ocupats per conreus i que ara veuen perdre la seva riquesa i biodiversitat en favor d'un bosc
que creix descontrolat i amb una baixa qualitat mediambiental.
Per altra banda, aquest creixement comporta un major risc d'incendi forestal, de degradació i
erosió dels sòls, etc. Finalment el canvi climàtic també afecta i afectarà encara més de cara
al futur, la situació dels boscos i comportarà la necessitat de dedicar un major esforç per a la
gestió de la massa forestal. Per tant cal perfilar cap a on s’orienta la ciència i la tecnologia
forestals, així com els nous usos socials d’aquests paisatges que no estan quiets i que són
forestalment acumulatius.
I és que l'actual transformació accelerada del clima i del territori és un fet assumit
majoritàriament per la societat. Els boscos juguen un paper fonamental en aquesta
transformació perquè reben l’impacte directe d’aquests canvis. Els boscos, però, també
tenen un rol actiu com a agents de mitigació i com a proveïdors de serveis i de recursos
econòmics que han d’adaptar-se a la nova situació.
La comarca del Priorat disposa actualment d'una important massa forestal en expansió, una
massa forestal que és necessari gestionar de manera sostenible però que també pot
esdevenir una sortida per un producte que fins ara estava poc valoritzat i tenia un escàs
valor comercial, com és la fusta de petit diàmetre o de poca qualitat. Un tipus de producte
que sovint s'obté als treballs de millora i desbrossament que necessiten bona part dels
boscos de la comarca.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
80
L’aprofitament de la llenya
El bosc és l’únic productor de determinades matèries primeres d’interès comercial, com fusta
i llenya. També aporta altres recursos, com pinyons, suro, bolets, plantes aromàtiques entre
d’altres i per tant hi recau una activitat econòmica prou important que cal ser considerada. El
bosc, a banda de la seva funció productora, fa de forma indirecta una sèrie de funcions i
serveis interrelacionats entre si, com són la fixació de diòxid de carboni (CO2), la millora de
la qualitat de l’aire, la regulació hídrica, la conservació dels sòls per evitar els processos
d’erosió o la conservació de la biodiversitat.
L’aprofitament sostenible dels recursos forestals, de la fusta i llenya dels boscos, permet el
manteniment d’un sector econòmic estratègic per al territori i garanteix la persistència dels
boscos davant determinats riscos naturals, com els incendis forestals. Per tant és important
promoure la gestió activa dels terrenys forestals com una necessitat per potenciar llurs
funcions socioeconòmiques i ambientals, i com a eina de millora per a la seva defensa
enfront dels riscos naturals. Les superfícies forestals i especialment els boscos conformen
un paisatge d’alt valor, contenen una gran biodiversitat i connecten els espais naturals que
disposen de figures de protecció.
Els aprofitaments actuals suposen menys d’un 20 % del que creix el bosc, així doncs, una
possible situació de sobreexplotació dels boscos queda molt lluny, i s’han de trobar nous
usos per poder augmentar la superfície forestal gestionada d’una manera sostenible i
seguint criteris de biodiversitat.
Pel que fa la província de Tarragona, i la comarca del Priorat no n’és una excepció, la
situació actual d’abandonament de terres de cultiu, camps, pastures i boscos ha fet que la
superfície forestal arbrada hagi augmentat més d’un 140% en els últims 30 anys. Això s’ha
traduït en uns boscos desequilibrats, amb grans densitats d’arbres i un elevat risc d’incendi
forestal. Si a tot això, li sumem la gran atomització de la propietat privada dels boscos i la
manca de rendibilitat dels productes forestals, ens trobem en una situació que fa complicada
la gestió i permanència del bosc.
És en aquest sentit i en aquest marc on els actuals propietaris forestals han de començar a
actuar per tal de trobar alternatives viables per tal de gestionar i fer més rendibles les seves
propietats.
A tall d’exemple, destacar la tasca que s’està duent a terme des de l’Associació Forestal de
les Comarques de Tarragona, associació de propietaris, que impulsa la gestió de forma
eficient de les seves propietats, i alhora representa i posa en comú els interessos de la
societat forestal, per fomentar una gestió conjunta i sostenible dels boscos i per difondre els
valors i els beneficis socioambientals de l’entorn natural.
L’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona és, doncs, una entitat sense ànim de
lucre, constituïda per a un grup de propietaris forestals interessats i motivats per la
conservació dels boscos i la natura i en la qual hi ha propietaris forestals de la comarca del
Priorat. Aquests propietaris forestals, a més a més de treballar per a l’explotació dels seus
boscos tenen un clar compromís amb la sostenibilitat d’aquests espais tan importants per a
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
81
la societat i per al propi medi natural. En aquest sentit vetllen per l’assoliment d’objectius tan
importants com els següents:
Creació llocs de treball al territori
Revalorització dels boscos abandonats
Tractar i comercialitzar la biomassa com a una energia renovable
Reduir el risc d’incendis i conservar els boscos
Per altra banda l’associació ofereix diferents tipus de serveis tècnics i d’assessorament:
Assessorament per a la Gestió Forestal Sostenible.
Execució i seguiment tècnic de treballs forestal
Tramitació de permisos per rompudes forestals, aprofitaments forestals,
arranjament i construcció de pistes.
Assessorament i/o tramitació dels diferents ajuts que convoquen les diferents
administracions publiques i entitats privades.
Elaboració d’instruments d’ordenació forestal (IOF).
Delimitacions de propietats, generació de cartogràfica i tràmits cadastrals.
Venda de llenya i altres productes del bosc
Actuacions per part dels propietaris, de caire conjunt i en el marc d’una associació poden
ajudar a que aquesta gestió forestal sigui viable.
La biomassa
La potencial disponibilitat de biomassa a la comarca del Priorat és força notable, en les
elevades i creixents superfícies forestals. La biomassa utilitzada com a font d'energia pot
incloure material vegetal d'origen agrícola, o de subproductes o restes d'altres cultius,
biomassa d'origen forestal, llenya sobretot. La biomassa sol utilitzar-se per al seu
aprofitament com a energia tèrmica o, indirectament, per a la generació d'energia elèctrica.
L’aprofitament de la biomassa per a usos energètics pot ser una solució per als problemes
derivats de la utilització de combustibles fòssils per a usos tèrmics, com poden ser l’impacte
contaminant de l’ús de l’energia, l’esgotament i la deslocalització de recursos bàsics.
A més, l’aprofitament energètic de la biomassa afavoreix el manteniment i desenvolupament
dels sectors agrícola, forestal i industrial, fet que contribueix a la creació de llocs de treball,
element fonamental en l’àmbit rural per a la fixació de la població al territori.
En quant a beneficis ambientals la biomassa forestal és una energia renovable que prové de
la realització d’una gestió forestal sostenible. Als boscos del Priorat hi ha una acumulació
important de combustible. Mobilitzar aquest combustible per la generació d’energia podria
millorar l’estat de conservació dels boscos i té un benefici associat a la prevenció d’incendis.
La biomassa presenta un baix contingut en sofre i presenta un balanç neutre d’emissions de
CO2 (atès que prèviament i en un breu període de temps, les mateixes plantes han absorbit
aquests gasos en la realització de la fotosíntesi).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
82
A nivell social l’ús de biomassa forestal pot generar ocupació i millorar la riquesa local. La
biomassa és l’energia renovable que genera més llocs de treball per MW d’energia produït.
Per altra banda el desenvolupament de la biomassa afavoreix la cohesió i el creixement del
medi rural en un context de reducció de subvencions.
En quant als beneficis econòmics la biomassa presenta un balanç econòmic positiu, amb un
cost de l’energia en €/kWh inferior al dels combustibles sòlids. Les energies renovables
obtingudes a partir de recursos propis com la biomassa forestal han de permetre disminuir la
dependència energètica que actualment es té amb altres zones o països.
La gestió de la biomassa dóna sortida per un producte poc valoritzat, que serveix de
complement en els aprofitaments forestals realitzats, ofereix una major estabilitat de preus,
amb variacions anuals de preus properes a l’IPC. En aquest sentit, d’acord amb els resultats
de demanda potencial i de disponibilitat de biomassa, es pot concloure, segons el Pla
d'Acció d'aprofitament de Biomassa per a usos tèrmics al Priorat i la Ribera d'Ebre que la
biomassa disponible a l’àrea d’estudi (incloent la biomassa forestal primària, la dels cultius
llenyosos i els cultius energètics) podria cobrir el 100% de la demanda de tots els sectors
considerats interessants per a la implementació de la bioenergia (excloent habitatges
aglomerats). Si es fa referència només a la biomassa forestal primària (BFP), també es
podria cobrir el 100% de la demanda potencial en l’escenari de màxima implementació.
Així doncs, és important posar l’accent en les actuacions que des de fa uns anys s’estan
impulsant i implementant des del Consorci de la Serra de Llaberia en relació al foment de
l’obtenció i ús de la biomassa local. Tot seguit es detallen algunes de les actuacions de
gestió forestal que s'hi han promogut.
Actuacions de gestió forestal sostenible per a la producció local d’estella
forestal. Es fan tallades de millora i també algunes rompudes per recuperar terrenys
agrícoles. La conversió de terrenys forestals a terrenys agrícoles a l’interior de l’espai
natural protegit de la Serra de Llaberia té efectes beneficiosos per a la biodiversitat.
Una vegada fets els treballs forestals, la fusta s’emmagatzema i es tritura per proveir-
la a diversos clients entre els quals destaca la cooperativa de les Atxes. L’ús de
l’estella forestal per a calderes està especialment indicat per a usos no domèstics
(forns de pa, granges, càmpings, edificis públics, etc).
Inserció laboral de treballadors en risc d'exclusió social: Els treballs abans
esmentats els duu a terme l’empresa d’inserció sociolaboral que depèn del Consorci
que gestiona l'espai natural, de manera que també té un efecte beneficiós per a
l’ocupació de persones en risc d’exclusió social.
Manteniment de franges de baixa càrrega de combustibles. S’ha realitzat un
projecte d’inserció sociolaboral per actuacions de prevenció d’incendis al sud del
Priorat. Es realitza el manteniment de franges de baixa càrrega de combustibles
creades entre 2006 i 2011 per les ADF de Capçanes, Marçà i la Torre de
Fontaubella. Les obres es realitzen amb l’empresa d’inserció sociolaboral.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
83
3.3.2 El sector secundari
a) Indústria
La indústria a la comarca del Priorat ha estat tradicionalment poc significativa, i ho continua
sent, si es tenen en compte les dades de Valor Afegit Brut (VAB) per sectors de la comarca
(any 2012). Aquestes dades evidencien que el pes que la indústria té al Priorat és molt
menor al pes que aquest sector té en el conjunt del territori català (un 16,40% del VAB al
Priorat front un 21,10% a tot Catalunya).
Tot i amb això, durant els darrers anys, l’augment de l’activitat industrial lligada al sector
agroalimentari (principalment vitivinícola i oleícola) ha permès que el sector no hagi sofert
una davallada tan important de pes en relació al % del VAB generat com a la resta de
Catalunya, on el descens entre els anys 2007 i 2012 ha estat del -9,70%, mentre que al
Priorat sols ha baixat un -3,60%.
Si analitzem la dinàmica de la població ocupada en el sector industrial en el període 2008-
2013, podem comprovar com la tendència generalitzada de descens del nombre de
treballadors ocupats en el sector no és tan acusada a la comarca, on el descens ha estat del
-17,60% front al -27,60% de tot el sector industrial català. Per nombre d’afiliacions, el Priorat
gairebé calca les xifres del global del territori català.
Si creuem una i altra dada (la de VAB per sector i la de nombre de persones afiliades),
podem observar doncs com a mateix % de persones afiliades respecte el total del sector
català, la indústria del Priorat genera molt menys VAB. Això pot tenir a veure amb el menor
valor afegit generat per la indústria de la comarca, fet que esdevé una debilitat estructural
del sector.
Les dades de població ocupada són prou clarificadores de la situació que està
experimentant l’activitat industrial a la comarca durant els darrers anys. Així, com s’observa
en la taula, la indústria és el sector que més pèrdua de població ocupada va sofrir al llarg de
la dècada 2001-2011. Aquesta pèrdua d’ocupació també la van patir l’agricultura i la
construcció, mentre que l’únic sector que va experimentar un augment de l’ocupació va ser
el dels serveis.
El teixit industrial del Priorat, exceptuant certs casos força concrets, es troba integrat
per un conjunt d’empreses de petites i mitjanes dimensions, normalment de caràcter
familiar. En aquest sentit cal dir que la major part d’empreses tenen menys de 6
treballadors. En aquest punt també cal incidir en la importància que mantenen les
cooperatives (constituïdes com a Societats Cooperatives Catalanes Limitada - SCCL) en la
vertebració de l’activitat econòmica i social dels municipis de la zona, on vàries d’elles
apareixen en el llistat d’empreses industrials amb més de 5 treballadors.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
84
Taula 49: Població ocupada segons sectors d'activitat (2001 i 2011)
2001 2011 Variació
Agricultura 829 22,00% 722 18,40% -12,91%
Indústria 662 17,56% 544 13,86% -17,82%
Construcció 522 13,85% 444 11,31% -14,94%
Serveis 1756 46,59% 2214 56,42% 26,08%
Total 3769 100,00% 3924 100,00%
Font: Elaboració pròpia amb dades d’ Idescat
En tot el territori comarcal no hi ha cap indústria que doni ocupació a més de 200
treballadors, fet que pot ser analitzat des d’una doble òptica ja que la comarca, a diferència
d’altres comarques i territoris catalans, no està tan exposada a la deslocalització i tancament
d’empreses industrials que ha sacsejat l’estructura productiva i la vertebració econòmica
d’aquestes zones.
Segons dades de desembre de 2014, hi ha a la comarca 23 empreses industrials de més de
5 treballadors inscrites al Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC). Val a dir
que d’aquestes 23 empreses, 13 estan dedicades al sector agroalimentari (principalment
elaboració de vins). A la taula és mostra el conjunt detallat d’aquest tipus d’empreses. Tot i
amb això cal dir que una de les empreses que encara consten inscrites en aquest Registre,
ja no porta a terme la seva activitat a la comarca: Es tracta de l’empresa de manufactures
Falbar, de Falset, que aglutinava 139 treballadors, i era l’empresa amb més ocupats del
sector i també la única amb més de 100 treballadors en el conjunt de la comarca. La
deslocalització de la producció d’aquesta empresa va representar un fort impacte en
l’estructura econòmica i social de la comarca ja que va representar una pèrdua molt notable
de llocs de treball.
Taula 50: Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC), amb més de 5
treballadors. Consulta realitzada el desembre de 2014
Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)
Nom de l'empresa Plantilla Activitat principal
AGRICOLA FALSET-MARÇA I SEC. DE
CREDIT, ALFAMA SCCL -Falset 19 1102 Elaboració de vins
AGRICOLA I SECCIO DE CREDIT DE
MARGALEF, SCCL -Margalef 7
5210 Dipòsit i
emmagatzematge
AGRICOLA I SECCIO DE CREDIT SANT
BARTOMEU DEL MASROIG SCCL -Masroig,
el
12 1102 Elaboració de vins
ALUMINIS DEL MONTSANT SL -Cornudella
de Montsant 8 No informat
ALVARO PALACIOS, SL -Gratallops 19 1102 Elaboració de vins
ARTS GRAFIQUES OCTAVI, SA -Falset 10 1812 Altres activitats
d'impressió i arts gràfiques
BUIL &GINE WINE COMPANY, SL -
Gratallops 6 1102 Elaboració de vins
CELLER DE CAPÇANES I SECCIO DE
CREDIT SCCL -Capçanes 20 1102 Elaboració de vins
CONST.CAPDEVILA BIARNALL, S.L. -Falset 6 Construcció d'edificis
residencials
DE MULLER, SA -Molar, el 10 1102 Elaboració de vins
DOORS MOVEMENT TECHNOLOGY SL - 40 2512 Fabricació de tancaments
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
85
Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)
Nom de l'empresa Plantilla Activitat principal
Falset metàl·lics
EXCAVACIONES Y OBRAS HERMANOS
MUÑOZ SL -Falset 14
2361 Fabricació d'elements de
formigó per a la construcció
LINEA TEXTIL MERI BLANCH, SCCL -
Masroig, el 22
1413 Confecció d'altres peces
de vestir exteriors
MAS PERINET SL -Morera de Montsant, la 17 1102 Elaboració de vins
MEDINRE SL -Molar, el 7 1102 Elaboració de vins
Merum Priorati, SL –Porrera 6 1102 Elaboració de vins
MOLI DE LA MOLA SCCL -Marçà 6 1043 Fabricació d'oli d'oliva
PALMES VIAPLANA, SL -Vilella Baixa, la 7
1629 Fabricació d'altres
productes de fusta; fabricació
de productes de suro,
cistelleria i esparteria
PELLEJA PUJOL, GASPAR -Marçà 9 1413 Confecció d'altres peces
de vestir exteriors
PLASTICOS RODA SL –Falset 13 2016 Fabricació de primeres
matèries plàstiques
UNIO FRUITS SCCL -Guiamets, els 6 1102 Elaboració de vins
VITICULTORS MAS D'EN GIL SL -Bellmunt
del Priorat 8 1102 Elaboració de vins
Font: Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC)
NOTA: S’ha eliminat l’empresa FALBAR d’aquest llistat, tot i que encara consta com a inscrita en el REIC,
segons consulta realitzada a desembre de 2014
En aquest punt és important incidir en una de les empreses que apareix en aquest llistat, i
que és una de les principals indústries de la comarca actualment, tant a nivell de número de
treballadors, com de volum de producció. Es tracta de l’empresa Doors Movement
Technology S.L., que pertany al Grup Fermator, un dels fabricants de portes automàtiques
per a ascensors més importants del món. Aquesta empresa té una planta de producció al
Polígon Industrial Sort dels Capellans, de Falset.
En el llistat d’empreses inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya
(REIC), de més de 5 treballadors, hi destaca clarament la presència d’indústries
agroalimentàries, que conformen la major part del teixit industrial de la comarca. Així, és
predominant la presència d’empreses d’elaboració de vins lligades al sector vinícola
(cooperatives i cellers). Destacar també la presència d’empreses de confecció industrial i del
tèxtil.
Si atenem a les xifres del REIC, és especialment significatiu que de les 9 empreses no
agroalimentàries de més de 5 treballadors que figuren en aquest llistat, 5 estan ubicades a
Falset i només 4 estan ubicades en algun dels 22 pobles restants de la comarca.
b) Construcció
La construcció ha tingut en els darrers anys, i segueix tenint en l’actualitat, una importància
molt considerable dins l’estructura econòmica comarcal. Així, tot i que la recessió econòmica
dels darrers anys ha reduït la seva dimensió, després d’una època de creixement
desmesurat, el seu pes dins la balança dels diferents sectors econòmics és gairebé el doble
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
86
del que representa en el conjunt del territori català, i s’iguala pràcticament al pes de la
indústria comarcal.
Així, mentre que a Catalunya la construcció representa el 7,9% del VAB, a Priorat segueix
representant un elevat 15,7% del seu VAB. Evidentment la crisi econòmica general viscuda
els darrers anys, i la crisi sectorial del sector de la construcció han afectat la comarca, però
ho ha fet en menor mesura que al conjunt de comarques catalanes. D’aquesta manera,
durant els anys 2007 i 2012, el retrocés viscut per aquest sector en referència al seu VAB,
ha estat del -28,7%, mentre que a tot el territori català la seva caiguda ha estat fins i tot més
brusca, amb un retrocés del -30,4%.
Taula 51: Estructura i dinàmica productiva (VAB pb) de la construcció
Estructura 2012 Dinàmica (2012 vs 2007)
Priorat Catalunya
Ràtio Priorat Cataluny
a Ràtio
VAB
pb %
VAB
pb %
CON
Construcció 16 15,7% 10.797 7,9% 1,99 -28,7% -30,4% 1,06
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
A més, el sector té una gran importància en termes d’ocupació a la comarca, i el fet que es
tracti d’un sector d’impossible deslocalització fa pensar que el seu pes, un cop culminat
l’ajustament a les necessitats reals, es pot mantenir a més llarg termini. Així, si tenim en
compte el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, cal dir que el sector també presenta
percentatges majors que els del conjunt del territori català (un 7,1% respecte el 5,6% català)
i una pèrdua menys accentuada (tot i amb això molt notable) d’afiliats respecte a les xifres
de març de 2008 i en relació a les dades de tota Catalunya.
Taula 52: Estructura i dinàmica ocupacional (afiliació a la Seguretat Social) de la construcció
Estructura (des’2013) Dinàmica (des’13 vs
març’08)
Priorat Catalunya Ràti
o Priorat Catalunya Ràtio
Afiliaci
ó % Afiliació %
CON
Construcció 247
7,1
% 155.448
5,6
% 1,27
-
52,0% -59,0% 1,13
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
Alhora la crisi ha provocat un canvi en l’estructura de la producció interna en la construcció i
sectors com el de la rehabilitació i manteniment d’edificis o el de l’obra civil han pogut
guanyar pes mentre que s’ha reduït el d’habitatges de nova construcció.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
87
Taula 53: Taula resum d’estructura i dinàmica del mercat de treball de la construcció
Taxa
d'atur
registral
(des'13)
Atur registrat
(des'13)
Variació
atur
registrat
(des'13 vs
des'07)
Afiliació SS
(des'13)
Variació
afiliació
SS (des'13
vs
març’08)
Valor % Valor %
CON Construcció 20,8% 64 10,9% 64,1% 247 7,1% -52,0%
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
Segons l’“Estudi sobre els estocs d’habitatges a Catalunya. Habitatges registrats sense
vendre, inscrits als Registres de la Propietat i Mercantils de Catalunya”, realitzat per la
Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, del Departament de Territori i Sostenibilitat,
l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i Registradors de Catalunya (febrer de 2013), el
Priorat és la comarca amb menys habitatges registrats sense vendre, tant amb nombres
absoluts (22) com amb la relació amb la població (2,2 habitatges sense vendre per cada mil
habitants), de tota Catalunya.
Així, si tenim en compte aquestes dades podem concloure que tot i la importància del
sector de la construcció a la comarca, aquesta no s’ha focalitzat en la construcció de
nous habitatges, sinó que s’ha especialitzat en la rehabilitació de vivendes, o en la
construcció d’equipaments turístics o agroindustrials (cellers, etc.).
3.3.3. El sector terciari
En els darrers anys un dels canvis més importants en l’economia del Priorat ha estat
l’increment de l’activitat turística. Tot i que en aquest apartat li correspondria fer-ne l’anàlisi i
com que l’objecte d’aquesta diagnosi és avaluar la comarca per l’adhesió a la Carta Europea
de Turisme Sostenible s’ha cregut convenient dedicar-li un capítol específic.
a) Els serveis
El sector terciari al Priorat, tot i tenir un pes específic menor al que representa en el conjunt
del territori català, fruit de la importància de les activitats agràries la comarca ha
experimentat un creixement significatiu en els darrers anys. Tot i amb això, dins el propi
sector hi diferències notables entre els diferents subsectors que l’integren (serveis, comerç i
reparació, hostaleria i sector TIC).
Si es té en compte el VAB (valor afegit brut) d’aquests subsectors podem veure una evolució
molt diferenciada de cadascun d’ells en els darrers anys. Així, l’hostaleria ha experimentat
un creixement molt notable (+22,8%) mentre que el comerç ha vist reduïda la seva
importància i ha decrescut en riquesa generada. A Catalunya el comerç és el subsector que
menys creix, però encara manté certa dinàmica positiva. Per tant el comerç a la comarca
requereix d’actuacions concretes que el potenciïn i el fomentin (segurament basades en la
producció artesanal, local, de qualitat, etc). Només d’aquesta manera es podrà revertir
aquesta situació de decreixement més accentuat que en d’altres comarques catalanes.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
88
Si tenim en compte el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, el sector també presenta
percentatges menors que els del conjunt del territori català. D’aquesta manera, tot i que el
sector terciari és el que més persones té afiliades a la comarca, el seu pes continua sent
molt inferior al de tot el conjunt (tot i que també l’hostaleria presenta percentatges d’afiliació
una mica més elevades que a les de Catalunya en conjunt). Si mirem l’evolució per
subsectors, podem constatar que, a excepció del sector TIC, tots tenen una evolució
positiva, tot i que molt lleugera. Aquesta dinàmica és totalment contrària a la que presenta el
conjunt del territori, on durant els anys 2008-2013 el sector terciari ha perdut afiliats, a
excepció del subsector TIC, que ha crescut de manera destacable.
Taula 54: Treballadors afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat
econòmica (CCAE-2009). Desembre de 2014
Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat econòmica (CCAE-2009).
Desembre de 2014
Municipi Treballadors
afiliats Agricultura Indústria Construcció Serveis
Bellmunt del Priorat 24 4 1 6 13
Bisbal de Falset, la 47 41
6
Cabacés 50 30 1 11 8
Capçanes 50 20 1 6 23
Cornudella de Montsant 102 21 5 18 58
Falset 235 32 22 33 148
Figuera, la 11 7
1 3
Gratallops 37 7 11 1 18
Guiamets, els 40 23 2 4 11
Lloar, el 10 3
3 4
Margalef 14 10
4
Marçà 57 19 5 9 24
Masroig, el 75 39 6 14 16
Molar, el 28 8 4 4 12
Morera de Montsant, la 10 1
2 7
Poboleda 48 12 3 13 20
Porrera 73 33 9 6 25
Pradell de la Teixeta 22 8 1 3 10
Torre de Fontaubella, la 6 1
2 3
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
89
Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat econòmica (CCAE-2009).
Desembre de 2014
Municipi Treballadors
afiliats Agricultura Indústria Construcció Serveis
Torroja del Priorat 12 7
2 3
Ulldemolins 71 41 5 7 18
Vilella Alta, la 18 6 4 4 4
Vilella Baixa, la 24 8 4 6 6
TOTAL 1.064 381 84 155 444
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
Les dades de treballadors inscrits a la Seguretat Social en el sector dels serveis dels darrers
anys reflecteixen igualment l’augment dels treballadors afiliats. A desembre de 2014, el
nombre de treballadors del sector serveis (entre autònoms i afiliats al Règim General) era de
1.105, en una proporció aproximada de 60/40 entre els de Règim General i els autònoms.
Taula 55: Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector
d'activitat econòmica. Desembre de 2014
Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector
d'activitat econòmica. Desembre de 2014
Municipi Comptes de
cotització
Treballador
s afiliats
Agricultur
a Indústria Construcció Serveis
Bellmunt del Priorat 8 31
22
9
Bisbal de Falset, la 4 10
6
4
Cabacés 8 19 2 8 1 8
Capçanes 8 46
22 8 16
Cornudella de
Montsant 44 106 2 26 2 76
Falset 100 487 1 126 23 337
Figuera, la 5 12
4
8
Gratallops 29 111 5 82
24
Guiamets, els 5 35 2 4
29
Lloar, el 4 12
7
5
Margalef 7 15
15
Marçà 15 37
21 2 14
Masroig, el 11 60 6 33
21
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
90
Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector
d'activitat econòmica. Desembre de 2014
Municipi Comptes de
cotització
Treballador
s afiliats
Agricultur
a Indústria Construcció Serveis
Molar, el 10 21
14
7
Morera de Montsant,
la 9 23 2 14
7
Poboleda 14 35 1 3
31
Porrera 20 37 1 19 1 16
Pradell de la Teixeta 7 18 3 6 3 6
Torre de Fontaubella,
la 1 3
3
Torroja del Priorat 8 16 1 7
8
Ulldemolins 8 15
4
11
Vilella Alta, la 2 3
1
2
Vilella Baixa, la 3 8
4
4
TOTAL 330 1.160 26 433 40 661
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
Pel que fa als establiments de serveis, cal dir que aquests han tendit a augmentar de
manera important en els darrers anys (de 222 empreses el 1995 a 482 el 2002), tot i que el
seu ritme no ha estat el mateix en les diferents branques. Algunes de les tendències
observades són:
Un predomini dels establiments d’hostaleria vinculats al desenvolupament del
sector turístic experimentat a la comarca en aquests darrers anys. Destaca
sobretot la presència de bars, restaurants i allotjaments rurals.
Una presència creixent dels serveis personals, que han crescut també de manera
molt significativa dins del context de la comarca.
Un increment progressiu i constant de la resta de serveis que tenen una menor
significació a la comarca.
Pel que fa a la localització dels establiments de serveis, tenint en compte a més la branca
del comerç al detall, queda clara la concentració de serveis a la capital comarcal, que
aglutina una gran proporció dels establiments de la comarca. L’altre municipi amb una
important concentració d’establiments de serveis tot i que ja a una certa distància de la
capital de la comarca és Cornudella de Montsant. La resta de municipis presenten un
nombre molt baix d’empreses, a excepció d’alguns nuclis com Gratallops, Marçà,
Ulldemolins i Porrera, que disposen de certa oferta de serveis.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
91
Cal destacar la forta dependència de serveis externs existents de fora de la comarca i la
interdependència interna sobre els principals municipis del Priorat.
b) El comerç
A nivell d’oferta de comerç al detall, i segons dades de PIMEC, la concentració
d’establiments a Falset és molt destacada. Així, la capital tindria uns 63 comerços a
l’actualitat, del centenar i escaig que hi ha a tota la comarca. Cornudella de Montsant seria el
segon municipi en nombre de comerços, amb 31. A la resta de la comarca el nombre de
comerços està en clara dinàmica negativa. Molts pobles veuen com les seves botigues
tradicionals, “de tota la vida”, normalment per jubilació dels seus propietaris, no tenen
continuïtat i acaben tancant.
Es tracta d’un sector bàsicament orientat a l’autoabastament, de productes bàsics i
poc dinàmic a nivell d’adequació a nous perfils de demanda. El comerç tradicional,
generalment, no ha acabat de saber reinventar-se per tal d’atraure nous clients i cercar
noves vies de negoci. Per exemple, en la majoria de casos el teixit comercial no ha aprofitat
les possibilitats que el desenvolupament turístic ha generat a la comarca.
Els hàbits de compra han canviat, els desplaçaments a supermercats de Falset o Móra, a
capitals properes (Reus, Tarragona) o a grans superfícies del Camp, provoquen que el
comerç tradicional cada vegada tingui més difícil el seu encaix si no sap o veu la necessitat i
possibilitat d’adaptar-se a aquests canvis.
En tot cas el comerç local també té una funció social i de reequilibri territorial ja que ofereix
productes als habitants locals especialment a la gent gran que té més dificultats de
desplaçament i l’única alternativa d’abastiment de productes són els comerços locals.
Les tendències en els hàbits de consum actualment es basen en una creixent importància
del factor preu en les decisions de compra, en un augment de la quota de mercat de les
cadenes de descompte i en un creixement continuat de la quota de mercat de les marques
de distribució (marca blanca). El comerç del Priorat (sobretot el dels municipis més petits) no
pot lluitar en igualtat de condicions contra aquests hàbits de consum generalitzats, i per tant
ha d’oferir quelcom diferent i amb major valor afegit.
El comerç ha de començar a ser actor principal del desenvolupament comarcal, i ha de
saber posicionar-se com a pilar fonamental de la descoberta i de l’experiència que els
visitants tenen a la comarca. Només així, la seva supervivència i creixement podrà ser una
realitat.
A més, el comerç hauria d’aprofitar també (o nous emprenedors iniciar activitats en aquest
sentit) les possibilitats que ofereixen els nous canals de venda i que tenen una impacte
creixent en els hàbits de consum de la població i, sobretot, de les noves generacions.
L’actual consumidor continua barrejant diferents canals a l’hora de fer la compra, també per
Internet, on augmenten les formes i iniciatives de compra col·lectiva i consum col·laboratiu.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
92
Aquests nous canals o formes de comerç poden ser filons de mercat i/o d’ocupació que els
comerços existents o els que es puguin crear a partir d’ara poden aprofitar per
desenvolupar-se i créixer en vendes i públic potencial.
Per tant els reptes són importants, però alhora il·lusionants. Cal treballar de forma específica
en aquest sector, ja que la supervivència, enfortiment del teixit comercial d’un territori
esdevé un element primordial del seu desenvolupament econòmic i, en igualtat
d’importància, social.
3.3.4.La renda al Priorat
Si analitzem les dades de PIB comarcal dels anys compresos entre 2001 i 2010, podem
comprovar com aquest va veure’s incrementat en un 43,41% en aquests deu anys.
Taula 56: PIB Priorat 2001-2010 (en milions d'euros)
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Analitzant el PIB per habitant, en el qual per tant es creuen les dades absolutes amb les
xifres de població dels territoris es pot observar com el Priorat era la comarca catalana l’any
2010 amb menor PIB per habitant, amb 15,1 milers d’euros, molt lluny de la mitjana catalana
que era de 27,7 milers d’euros, representant només doncs un 54,5% d’aquesta mitjana
catalana.
El nivell de desenvolupament d’un territori es pot avaluar, entre d’altres índexs i xifres, a
través de les dades de renda familiar bruta disponible (RFBD). Així, tenint en compte la
RFBD de la comarca al llarg del trienni 2008-2010 (darreres dades disponibles a data de
redacció d’aquesta diagnosi), podem afirmar que el Priorat va veure incrementat el nivell
adquisitiu de les seves famílies entre 2008 i 2009, i a partir d’aquell any aquesta renda es va
tornar a reduir. Especialment destacable és la reducció de les remuneracions dels
assalariats i en menor mesura els excedents bruts d’explotació. En canvi, les prestacions
socials (en les que s’hi inclouen també per exemple els ajuts de les diferents administracions
i institucions) veuen incrementat el seu pes en l’economia de les famílies, arribant a ser el
20,43% del total de recursos.
103,20
150,20 148,70 146,10 148,00
0,00
20,00
40,00
60,00
80,00
100,00
120,00
140,00
160,00
2001 2006 2008 2009 2010
PIB Priorat 2001-2010 (en milions d'euros)
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
93
El pes relatiu d’aquestes prestacions és superior al que presenta el conjunt de Catalunya i
en canvi es produeix una situació inversa, i de manera més accentuada, en les xifres de
remuneració dels assalariats, que presenten percentatges molt més elevats a Catalunya en
relació als de la comarca.
Taula 57: Renda familiar disponible bruta (RFDB). 2008-2010. En milers d’euros i percentatge
Renda familiar disponible bruta (RFDB). 2008-2010. En milers
d’euros i en percentatge
Any Àmbit
Recursos
Remuneració
assalariats
Excedent
brut
explotació
Prestacions
socials
2010 Priorat 90.302 73.634 42.095
Catalunya 96.622.775 35.236.185 31.263.622
2009 Priorat 94.530 74.006 42.314
Catalunya 98.913.589 36.441.360 29.906.620
2008 Priorat 91.139 74.406 38.857
Catalunya 101.940.237 39.266.931 26.343.099
2010
Priorat 43,83% 35,74% 20,43%
Catalunya 59,23% 21,60% 19,17%
2009 Priorat 44,83% 35,10% 20,07%
Catalunya 59,85% 22,05% 18,10%
2008 Priorat 44,59% 36,40% 19,01%
Catalunya 60,84% 23,44% 15,72%
Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat
Tot i amb això, el nivell de renda familiar de la comarca (17,4 milers d’euros per habitant) és
superior al del conjunt de del territori català (amb una xifra de 16,9 milers d’euros).
Taula 58: Renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant. 2010. En milers
Renda familiar disponible bruta (RFDB) per
habitant
Priorat Catalunya
17,4 16,9
Font: Observatori d'Empresa i Ocupació
Taula 59: Renda familiar disponible bruta per habitant. Base 2008. Priorat
Renda familiar disponible bruta per habitant. Base 2008.
Priorat (milers d'euros)
2010 17,4
2009 18,2
2008 17,4
Font: Idescat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
94
3.4. LES INFRAESTRUCTURES
3.4.1. La xarxa viària
El principal eix de comunicacions de la comarca és la N-420 (eix Tarragona - Terol), que
segons el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 (PITC), elaborat pel
Departament de Territori i Sostenibilitat, és un dels principals eixos de llarg recorregut de la
xarxa bàsica primària de Catalunya.
Aquesta via uneix la comarca amb els principals nuclis de població del Camp de Tarragona i
amb la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i Aragó, en sentit contrari, i és de titularitat estatal. Pel
que fa al seu traçat per la comarca, cal dir que a dia d’avui aquesta via té mancances
importants a nivell d’estat de conservació del ferm, sobretot en el tram entre Falset i la
Ribera d’Ebre.
Un altre important eix de comunicació de la comarca és la carretera C-242, entre les Borges
del Camp i Torrebesses, englobada en la xarxa comarcal de carreteres del PITC, i que uneix
el Camp de Tarragona i el Segrià, i que esdevé un important eix vertebrador i d’accés a la
zona Montsant-Prades. Aquesta via és titularitat de la Generalitat de Catalunya.
També destacar la importància de la via local entre Falset, Gratallops, la Vilella Baixa,
Cabacés i Margalef, amb una notable funció de vertebració i redistribució de fluxos i
desplaçaments de caire intern per la comarca, així com les vies de connexió entre la Vilella i
la C-242 i entre Cabacés i la Ribera d’Ebre, totes elles també de titularitat catalana.
En darrer terme, destacar els trams i carreteres de la comarca del Priorat que formen part de
la xarxa general de la Diputació de Tarragona, a gener de 2015, i que són els següents:
Taula 60: Llistat de carreteres de la Diputació de Tarragona a la comarca del Priorat
Carretera Denominació Km
Recorregut pels
Municipis
T-3225 De Cornudella de Montsant
a Siurana 7.38 Cornudella de Montsant
T-711 De Gratallops a Torroja del
Priorat 5.67
Gratallops, Torroja del
Priorat
T-712 De Gratallops al Lloar. 3.96 Gratallops, El Lloar
T-730 De la T-714 al Molar 13.57 La Figuera, El Molar
T-731 De Garcia al Molar 6.70 El Molar, Garcia
T-732 Del Molar al Lloar 6.35 El Molar, El Lloar
T-734 De la N-420 al Molar 9.81 El Masroig, El Molar
T-740 De Falset a Porrera 9.22 Falset , Porrera
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
95
Carretera Denominació Km
Recorregut pels
Municipis
TP-7101 De Falset a Bellmunt del
Priorat. 4.76
Falset , Bellmunt del
Priorat
TP-7101b Accés al Museu Mines de
Bellmunt 0.74 Bellmunt del Priorat
TP-7401 De Porrera a la N-420. 5.45 Porrera
TP-7402 De Porrera a la Venta del
Pubill. 8.86 Porrera
TP-7403 De Porrera a Torroja del
Priorat. 7.45
Porrera, Torroja del
Priorat
TV-3002 De Capçanes a Marçà. 3.57 Capçanes, Marçà
TV-3111 De Llaberia a la T-311. 8.86
TV-3223 De la Torre de Fontaubella
a Pradell. 6.98
Pradell de la Teixeta, La
Torre de Fontaubella
TV-7021 De la Morera de Montsant
a Cornudella de Montsant. 8.06
La Morera, Cornudella de
Montsant
TV-7022 Accés a Escaladei des de
la T-702. 0.36
TV-7023 Accés a la Bisbal de Falset. 0.33 La Bisbal de Falset
TV-7111 De la Vilella Alta a la T-
702. 0.56 La Vilella Alta
TV-7341 Del Masroig a la N-420. 1.86 El Masroig
Font: Diputació de Tarragona
La resta de vies locals pertany a la Generalitat de Catalunya. Aquestes vies han estat
sotmeses a millores puntuals en els darrers anys, sobretot a nivell de ferms i de revolts.
Amb tot però, i tot i les millores realitzades a nivell puntual, la xarxa manté encara certes
deficiències, que des dels agents del territori es reclama abordar.
Especialment sensibles són les demandes a l’entorn de la C-242, via que disposa d’un
projecte de millora integral (que va superar el període d'informació pública i de tramitació
ambiental), amb un pressupost d’uns 80 milions d’euros, que està pendent de ser executat,
a l’espera de disponibilitat pressupostària per part de la Generalitat. Aquest projecte preveu
la millora del traçat de la carretera, amb l'eixamplament de la calçada i l'eliminació dels
revolts més pronunciats. El projecte també inclou la millora de la carretera T-701, d'accés a
Prades.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
96
3.4.2. El ferrocarril i el transport públic
Per la zona sud del territori comarcal hi transcorre la línia ferroviària de Barcelona a
Saragossa per Móra i Casp, amb diverses parades a la comarca, com són Marçà - Falset (la
que ofereix major disponibilitat de trens), Pradell - la Torre de Fontaubella, Capçanes i els
Guiamets.
A dia d’avui el nombre de trens que fan parada a la comarca és certament reduït. Només 6
dels trens d’aquesta ruta fan parada en alguna de les estacions de la comarca, tant en sentit
Reus, Tarragona i Barcelona, com en sentit contrari. A l’estació dels Guiamets només un
d’aquests trens hi té parada.
Actualment la ruta ferroviària que ofereix servei a aquestes estacions és l’anomenada R-15
de Regionals de Catalunya que connecta Barcelona amb Riba-roja d’Ebre, passant per
Tarragona i Reus. L’R15 ofereix serveis de tipus Regional, Regional Exprés i Catalunya
Exprés.
El traçat que va de Reus a la Vall de l’Ebre és considerat un dels traçats més espectaculars
de tot el país, ja que va ser la darrera gran línia ferroviària clàssica que es va construir a
Catalunya, i té com a obra emblemàtica el conegut túnel de l’Argentera. La seva dificultosa
perforació va endarrerir notablement l’entrada en servei de la línia. Així, la primera secció
entre Reus i Marçà-Falset va ser inaugurada el 1890 i la van seguir les seccions de Marçà-
Falset a Móra la Nova (1891), de Móra la Nova a Faió (1892, de Faió a Casp i la Pobla
d'Híxar (1893), i de la Pobla d'Híxar a Samper de Calanda (1894) on ja enllaçava amb les
vies provinents de Saragossa.
Taula 61: Horaris de trens de la línia R-15 (Barcelona - Reus - Riba-roja d’Ebre)
Font: http://rodalies.gencat.cat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
97
Pel que fa al transport en autobús cal destacar que per tal d’assegurar el màxim de
cobertura de transport públic en una comarca amb una població tan dispersa i amb uns
municipis tant petits i aïllats com el Priorat, el Consell Comarcal i el Departament de Territori
i Sostenibilitat tenen signat un conveni per a la millora de la xarxa de transport públic de
passatgers.
L’objectiu és oferir una cobertura de qualitat, optimitzar la xarxa de carreteres i les rutes de
transport públic i també aprofitar el transport escolar com a transport per a passatgers no
escolars. La idea, doncs, és integrar tots els moviments de transport públic de persones i les
infraestructures existents per tal de donar cobertura a tots els pobles de la comarca i al
màxim de gent possible.
A través d’aquesta col·laboració entre administracions actualment hi ha 8 rutes comarcals,
adjudicades a les empreses Transports Públics del Priorat i Domènech, SL i Margalef Bus,
SL.
En alguns casos específics els autobusos funcionen sota demanda, és a dir, a sol·licitud
específica per part d’algun usuari.
De les rutes actuals existents, dues només es fan en període escolar, és a dir, de dilluns a
divendres des de mitjans de setembre a finals de juny. Els dissabtes, diumenges, festius i
durant les vacances escolars no hi ha servei. Aquestes rutes són:
Ruta de Falset-Cabacés (fins a la Palma a la demanda), amb parades a Palma
d’Ebre, Margalef, La Bisbal de Falset, Cabacés, La Vilella Alta, La Vilella Baixa,
Falset (IES), Falset (poble).
Ruta Les Guiamets - Falset, amb parades a La Serra d’Almos, Els Guiamets,
Capçanes, Marçà, Falset (IES), Falset (poble).
Hi ha, per altra banda, dues rutes que només es fan en període no escolar, és a dir, els
dissabtes, diumenges i festius, i durant les vacances escolars. Aquestes rutes són:
Ruta de FalsetCabacés (fins a la Palma a la demanda) amb parades a Palma d’Ebre,
Margalef, La Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Falset (poble).
Ruta Els Guiamets - Falset, amb parades a la Serra d’Almos, els Guiamets,
Capçanes, Marçà, Falset (poble).
Finalment hi ha quatre rutes que es fan durant tot l’any, durant el període escolar i el no
escolar. Aquestes rutes són:
La Torre de Fontaubella - Falset, amb parades a la Torre de Fontaubella, Falset
(IES), Falset (poble).
Porrera - Falset, amb parades a Porrera, Pradell de la Teixeta, Falset (poble), Falset
(IES)
La Figuera - Móra d’Ebre, amb parades a la Figuera, el Molar i Móra d’Ebre.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
98
Margalef - Móra d’Ebre, amb parades a Margalef, la Bisbal de Falset, la Palma
d’Ebre, Móra d’Ebre (parada bus), Móra d’Ebre (Hospital).
A part d’aquestes rutes hi ha el transport regular públic que connecta el Priorat amb Reus
des de la Figuera. També es connecta Falset amb Móra d'Ebre en un trajecte que acaba a
l'Hospital Comarcal de Móra. Una altra de les connexions regulars és la de Falset, Marçà i
Capçanes, (només dimarts aquest últim municipi), amb l’estació de ferrocarrils de
Marçà/Falset.
3.4.3. Les telecomunicacions
Les infraestructures i capacitats d'un territori en matèria de telecomunicacions esdevenen un
dels principals indicadors del seu progrés social i econòmic. Aquestes xarxes s’han construït
sempre en base la configuració dels territoris sobre les quals incideixen. Així, a més de les
problemàtiques derivades de les dificultats que plantegen les companyies a donar servei a
les àrees rurals, donada la seva poca rendibilitat derivada del limitat nombre d’usuaris i
àmplia i difícil superfície, se li han d’afegir, de manera paral·lela, els potencials impactes
ambientals d’aquest tipus d’infraestructures i les limitacions de caràcter normatiu i dificultats
d’entesa entre les administracions i agents implicats.
El que queda del tot clar, tenint en compte aquest marc general, és que la fisonomia i
perfil poblacional de la comarca del Priorat han provocat que aquestes xarxes no
s’han desenvolupat de manera adequada i el servei que en reben els ciutadans i
empreses del territori, en molts casos, és poc adequat a les demandes actuals.
Val a dir que tant a nivell comarcal com a nivell local dels propis ajuntaments s’han portat a
terme actuacions per intentar pal·liar aquestes mancances, i per intentar donar un servei de
qualitat que les grans companyies no garantien ni actualment garanteixen.
També des de la Generalitat s’han impulsat mesures correctores d’aquestes deficiències
presents bàsicament en els àmbits rurals. Així, el govern de Catalunya va posar en marxa,
l'any 2010, el pla Catalunya Connecta, un pla de desplegament d’infraestructures i serveis
de comunicacions electròniques. Aquest pla havia de permetre universalitzar l’accés als
nous serveis de telecomunicacions a la ciutadania, les administracions i el teixit empresarial
català, dotant de cobertura dels serveis de televisió digital terrestre, telefonia mòbil i banda
ampla, com a mínim, als nuclis de població de més de 50 habitants.
L'any 2010 es va presentar el pla per a la comarca del Priorat, que incloïa 60 actuacions per
dotar de telefonia mòbil, internet de banda ampla i TDT tots el nuclis de població de més de
50 habitants, i de més petits, atenent a les especificitats del territori.
El Priorat Connecta, que és el nom que va rebre el pla d’extensió dels serveis de
comunicacions electròniques de la comarca, va suposar una inversió d’1.130.000 euros.
Entre les diferents actuacions hi havia la construcció de noves torres de telecomunicacions,
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
99
per fer arribar els serveis de TDT i telefonia mòbil, principalment, tot i que també de banda
ampla a aquells nuclis de població que encara no en tenien.
Aquest Pla va suposar petits avenços en determinades zones de la comarca però calen
moltes més inversions i actuacions en aquest sentit per afavorir la cohesió territorial del
Priorat i per poder augmentar la competitivitat de l’economia de la comarca.
A més, cal tenir en compte que les zones rurals també tenen el repte de configurar-se
progressivament en seu i precursores de les xarxes elèctriques i de telecomunicacions
intel·ligents o "smart grids", que representen l'evolució del sistema elèctric cap a una fusió
tecnològica i de serveis amb les telecomunicacions (TIC).
Aquesta fusió permet la interconnexió de múltiples agents consumidors i generadors
distribuïts en el territori i la gestió dels fluxos d'energia en temps real, per assolir la màxima
eficiència energètica possible i al menor cost, augmentant la fiabilitat i la seguretat en la
producció, en el subministrament i en el consum.
I per a que aquest repte sigui viable i possible d’afrontar, novament cal tornar a posar
l’accent en la necessitat de millorar la xarxa de telecomunicacions de la comarca.
3.4.4. Altres infraestructures
a) L’energia eòlica
El 9 d'octubre de 2012 es va aprovar el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 redactat
pel Govern de la Generalitat, que en l’àmbit eòlic, estableix un objectiu de 5.153,6 MW
instal·lats l’any 2020. Per tant, el Pla de Determinació de les Zones de Desenvolupament
Prioritari, que suposa una potència total de 769 MW, no serà suficient per assolir els
objectius establerts en l’horitzó del 2020 i obre la porta a definir, fora de l’àmbit del Pla de
Determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari, les estratègies i actuacions que
permetin la consecució d’aquests objectius.
Tenint en compte doncs tots aquests antecedents, fer constar l’estat actual dels parcs eòlics
en funcionament i en tramitació a la comarca del Priorat, que són els que es mostren en la
taula annexa.
Taula 62: Llistat de parcs eòlics en servei i en tràmit al Priorat
Nom
parc
Potèn
cia
(MW)
Promotor
Estat
tramita
ció
Data
dades
Tràmit
ambiental Municipis
Agrosolar
Cabacés 0.8
AGROSOLAR
CABACÉS,
SCCL
Tràmit 31/03/201
2
Acord
aplicació
AIA
Cabacés
Carabers 50 TARRACO
EOLICA, SA Tràmit
31/03/201
2
Document
abast
Garcia, el Molar, la
Figuera
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
100
Nom
parc
Potèn
cia
(MW)
Promotor
Estat
tramita
ció
Data
dades
Tràmit
ambiental Municipis
Foradade
s 42
TARRACO
EOLICA, SA Tràmit
31/03/201
2
Docume
nt abast
Cabacés, la Bisbal de
Falset
La Coma 32 TARRACO
EOLICA, SA Altres
31/03/201
2
DIA
Desfavora
ble
Cabacés
Los
Segaless
os
27
CATALANA
D'ENERGIES
RENOVABLES,
S.L.
Tràmit 31/03/201
2 Altres
Cornudella de
Montsant, Prades,
Vilanova de Prades
Mas de la
Potra 2.64 ESBRUG, SL Servei
31/03/201
2
DIA
Favorable
Duesaigües, Pradell
de la Teixeta
Trucafort 29.85
SOCIETAT
EÒLICA
L'ENDERROCA
DA
Servei 31/03/201
2
DIA
Favorable
Colldejou, Pradell de
la Teixeta, l'Argentera,
la Torre de
Fontaubella
Font: www.geolocal.cat
b) La gestió de residus
La comarca del Priorat gestiona els seus residus a través del Consorci per la Gestió de
Residus Municipals de les Comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta. El
Consorci, està format per 7 socis, l’Agència de Residus de Catalunya (del Departament de
Medi Ambient i Habitatge), el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el Consell Comarcal de
la Terra Alta, el Consell Comarcal del Priorat, l’Ajuntament de la Fatarella, l’Ajuntament de
Batea i l’Ajuntament de Gandesa.
En l’actualitat el Consorci presta als municipis del seu àmbit d’actuació el servei de recollida i
transport de cada municipi fins al seu destí final (ja sigui l’abocador, planta de compostatge o
recuperador). Aquests serveis es poden diferenciar en dos apartats:
Serveis interiors: el Consorci s'encarrega de la recollida de residus dins de les poblacions,
amb contenidors o iglús, i s'encarrega de la seva gestió.
Serveis exteriors: el Consorci recull els residus que hi ha en caixes metàl·liques a l'exterior
dels municipis (l'ajuntament és qui s'encarrega de recollir-los i deixar els residus a les caixes
metàl·liques) , i se n'encarrega de la gestió.
Actualment el Consorci, a la comarca del Priorat, compta amb dues deixalleries més, les
dues de titularitat municipal, la de Falset i la de Cornudella de Montsant.
A nivell de generació de residus, el Priorat genera una quantitat relativament inferior de
residus que la mitjana de Catalunya i, en canvi, la recollida selectiva que es fa d'aquests
residus és notablement superior a la de la mitjana del país, fins a 10 punts percentuals més.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
101
Taula 63: Residus municipals. 2013
Residus municipals. 2013 Priorat Catalunya
Generació per càpita
(kg/hab./dia) 1,1 1,3
Recollida selectiva (%) 47,3 37,9
Font: Agència de Residus de Catalunya
Si entrem a analitzar la generació de residus de la comarca a nivell municipal, podem
observar com els municipis que menys residus generen (en kg/hab./any i segons dades de
2013) són Poboleda (236,77), el Masroig (281,14) i la Vilella Baixa (285,6).
Per contra, els municipis que més residus generen són Margalef (547,16), Cornudella de
Montsant (544,05) i la Figuera (536,82), força superiors a la mitjana catalana, que és de
460,01 kg/hab./any. Cal dir que els dos primers municipis citats són dos dels municipis amb
major freqüentació turística, fet que provoca evidentment una major generació de residus.
També en aquest sentit, la figura mostra l’evolució de la recollida selectiva a la comarca i de
la fracció resta a la comarca, des de l’any 2000. El punt àlgid a nivell de recollida va ser a
l’any 2009, mentre que la fracció resta ha seguit una tendència a la baixa, sobretot en els
darrers anys.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
102
Taula 64: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Priorat. Tones
Font: Agència de Residus de Catalunya
Pel que fa al nivell d’implantació de la recollida selectiva de la FORM (fracció orgànica), cal
dir que la major part dels municipis de la comarca han portat a terme una implantació activa
d’aquesta recollida, a excepció de la Bisbal de Falset, el Lloar, el Molar, Torroja del Priorat i
la Vilella Alta.
Taula 65: Nivell d’implantació i model de Recollida Selectiva de la FORM (fracció orgànica)
Nivell d’implantació i model de recollida selectiva de la FORM
Municipi
Data d'inici
Servei RS
FORM
Implantació
Activa
Abast
Implantació
Model RS
FORM
Domiciliària
Bellmunt del Priorat 01/12/2008 Sí TOTAL Porta a porta
Bisbal de Falset, la
No
Cabacés 20/07/2009 Sí TOTAL Porta a porta
Capçanes 09/03/2010 Sí TOTAL Porta a porta
Cornudella de Montsant 12/04/2006 Sí TOTAL Porta a porta
Falset 15/11/2004 Sí TOTAL Porta a porta
Figuera, la 08/04/2013 Sí TOTAL Porta a porta
Gratallops 01/07/2008 Sí TOTAL Porta a porta
Guiamets, els 23/11/2009 Sí TOTAL Porta a porta
Lloar, el
No
Marçà 08/03/2010 Sí TOTAL Vorera
Margalef 01/05/2014 Sí TOTAL Porta a porta
Masroig, el 29/11/2004 Sí TOTAL Porta a porta
Molar, el
No
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
103
Nivell d’implantació i model de recollida selectiva de la FORM
Municipi
Data d'inici
Servei RS
FORM
Implantació
Activa
Abast
Implantació
Model RS
FORM
Domiciliària
Morera de Montsant, la 01/08/2008 Sí TOTAL Porta a porta
Poboleda 19/04/2010 Sí TOTAL Porta a porta
Porrera 01/12/2007 Sí TOTAL Porta a porta
Pradell de la Teixeta 04/06/2012 Sí TOTAL Porta a porta
Torre de Fontaubella, la 02/01/2006 Sí TOTAL Porta a porta
Torroja del Priorat
No
Ulldemolins 15/03/2006 Sí TOTAL Porta a porta
Vilella Alta, la
No
Vilella Baixa, la 08/04/2013 Sí TOTAL Porta a porta
Font: Agència de Residus de Catalunya
Tenint en compte el model de recollida adoptat pels municipis que sí que l’han implantat,
destacar que tots, a excepció de Marçà, han apostat per la recollida porta a porta (que
consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en
uns dies i hores determinats per a cada fracció).
Pel que fa al tractament dels residus industrials a la comarca del Priorat, veiem com aquest
tractament ha augmentat exponencialment en els darrers anys, ja que no s'arribava al 10% a
principis de la dècada i actualment es recull i es tracta gairebé la meitat dels residus
generats arribant, així, a un dels nivells més alts del país.
Aquests residus industrials són relativament baixos a nivell comarcal, tenint en compte la
minsa activitat industrial del territori, i més si tenim en compte que la majoria de les
indústries estan relacionades amb el sector agrari i agroalimentari. Així, els volums d’aquest
tipus de residus és força menor als de la mitjana catalana.
Taula 66: Residus industrials. 2012
Residus industrials. 2012
Establiments amb declaració anual de residus 139
Generació de residus (tones) 8.598,71
Tractament de residus (% de valorització) 84,5
Font: Agència de Residus de Catalunya
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
104
3.5 L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I ELS ESPAIS NATURALS
PROTEGITS
3.5.1. L’urbanisme
El Priorat no és una comarca que presenti problemàtiques urbanístiques remarcables. Els
assentaments i el poblament és força nodal, els pobles es caracteritzen per una notable
compacitat i no disposa d’urbanitzacions de baixa densitat disperses.
A dia d’avui, 13 dels municipis de la comarca disposen d’un POUM 5 (“Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal”), aprovat i vigent. Són els següents: Cabacés, Falset, la Figuera,
Gratallops, els Guiamets, Marçà, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda,
Porrera, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins. En alguns d’aquests municipis, posteriorment,
s’han portat a terme modificacions puntuals del PUOM. Aquestes modificacions també es
detallen en la taula que acompanya aquest apartat.
Tres municipis disposen de “Normes subsidiàries de planejament tipus a i tipus b”:
Capçanes, Cornudella de Montsant i Torroja del Priorat, que en alguns casos també han
sofert modificacions puntuals aprovades posteriorment.
Els deu municipis restants que encara no han estat citats (Bellmunt del Priorat, la Bisbal de
Falset, el Lloar, Margalef, Pradell de la Teixeta, la Vilella Alta i la Vilella Baixa), disposen de
“Normes de planejament urbanístic”, que són la figures de planejament bàsiques que des de
la Generalitat de Catalunya (el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, tal com
s’anomenava en la data d’aprovació d’aquestes normes, l’any 2010) es van redactar, d’acord
i en contacte amb els ajuntaments que no disposaven de planejament. Aquestes Normes
permeten, al menys, tenir delimitat el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, contenen unes
ordenances d'edificació bàsiques i plànols d'ordenació per a cada terme municipal.
Igualment, preveuen reserves d'equipaments i d'espais lliures, delimiten polígons d'actuació
urbanística i sectors de millora urbana. És a dir, constitueixen una eina de planejament
bàsica per a un municipi mentre aquest tramita el seu Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
(POUM).
Cal recordar que aquestes normes tenen una vigència de 4 anys mentre no es finalitzi la
tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), garantint així la no
interferència en la determinació del model de creixement que els ajuntaments han d’establir
amb les degudes garanties de participació ciutadana mitjançant la tramitació dels respectius
POUM.
5 Els POUM són l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que també poden abastar-ne
més d’un. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
• Classificar el sòl, amb la finalitat d’establir-ne el règim jurídic corresponent. • Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic. • Definir l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori i les pautes per fer-ne el desenvolupament. • Determinar les circumstàncies que poden produir la seva modificació o revisió.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
105
Un dels objectius que s’ha volgut impulsar des del Consell Comarcal i altres agents implicats
en el desenvolupament del Priorat, és preservar i potenciar l’entorn, com a element de
foment d’un desenvolupament sostenible basat en els valors del PAISATGE de la comarca.
També destacar l’existència de l’Agenda 21 de Montsant que té per objectiu potenciar el
desenvolupament socioeconòmic de nous municipis de la comarca (La Bisbal de Falset,
Cabacés, Cornudella del Montsant, La Figuera Margalef, la Morera de Montsant,
Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa), fent-lo compatible amb la utilització sostenible
dels recursos, la conservació de la biodiversitat, i fomentar la participació i la implicació dels
sectors socials i econòmics dels municipis en relació amb el desenvolupament sostenible i la
lluita contra el canvi climàtic.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
106
Taula 67: Instruments de planejament urbanístic dels municipis
Instruments de planejament urbanístic dels municipis
MUNICIPI INSTRUMENT DATA
PUBLICACIÓ TEMA
Bellmunt del
Priorat Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament
Bisbal de
Falset, la Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament
Cabacés
Pla d'ordenació urbanística municipal 24-gen-2011 Pla d'ordenació urbanística municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 08-oct-2012 Modificació puntual número 1 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
Capçanes
Normes subsidiàries tipus a i tipus b 17-jul-2003 Normes subsidiàries de planejament
Modificació normes subsidiàries 18-jun-2008 Modificació puntual de les Normes subsidiàries que afecta a l'àmbit de la UA-1, carrer de l'Olivar i
del sector de desenvolupament residencial SR-1
Cornudella de
Montsant
Normes subsidiàries tipus a i tipus b 23-mai-2000 Normes subsidiàries de planejament
Modificació normes subsidiàries 14-mai-2002 Modificació puntual número 1 de les Normes subsidiàries de planejament
Modificació normes subsidiàries 07-jul-2006 Modificació puntual número 2 de les Normes subsidiàries
Modificació normes subsidiàries - Modificació puntual número 4 de les Normes subsidiàries
Text refós normes urbanístiques
planejament general 24-ago-2005 Text articulat de la normativa vigent
Pla especial 25-jul-2001 Pla especial de reforma interior del sector del carrer de la Font
Falset Pla d'ordenació urbanística municipal 03-oct-2008 Pla d'ordenació urbanística municipal
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
107
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 13-oct-2010
Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal en referència al polígon d'actuació
en sòl urbà (PAU-3)
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 14-des-2010 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal, primera
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 22-mar-2011 Modificació puntual 2/2010 del Pla d'ordenació urbanística municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 04-abr-2011
Modificació puntual del POUM que afecta a la qualificació urbanística de l'equipament esportiu on
hi ha ubicat el pavelló poliesportiu, la distribució dels sistemes de l'àmbit del PAU-9 i a l'article 70
de les normes urbanístiques
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 09-jun-2011
Modificació puntual 3/2010 del Pla d'ordenació urbanística municipal, regulació d'alçades
mínimes en primera planta
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 09-jun-2011 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 4/2010
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 16-jun-2011 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 5/2010
Pla especial urbanístic 16-abr-2012 Pla especial urbanístic "Mas d'en Siurana"
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 07-ago-2012 Modificació puntual 1/2011 del Pla d'ordenació urbanístic municipal, articles 76 i 77
Modificació pla ordenació urbanística
municipal - Modificació puntual 1/2012 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal - Modificació puntual 2/2012 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 03-gen-2013
Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 1/2013 en l'àmbit de l'aparcament
del Teatre de l'Artesana
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
108
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 06-feb-2013 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal número 3/2012
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 03-jul-2013 Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal número 4/2012
Modificació pla ordenació urbanística
municipal - Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 5/2012
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 27-mar-2014
Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 3/2013, de l'àmbit de la zona de la
indústria aïllada amb la Clau IA
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 13-mai-2014
Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal 5/2013, en relació a la normativa de
la regulació dels rètols a la via pública
Figuera, la Pla d'ordenació urbanística municipal 06-mai-2011 Pla d'ordenació urbanística municipal
Gratallops Pla d'ordenació urbanística municipal 27-nov-2007 Pla d'ordenació urbanística municipal
Guiamets, els
Pla d'ordenació urbanística municipal 26-jun-2012 Pla d'ordenació urbanística municipal
Pla especial urbanístic - Pla especial d'equipaments turístics
Lloar, el Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament
Marçà
Pla d'ordenació urbanística municipal 28-jun-2005 Pla d'ordenació urbanística municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 11-feb-2014
Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal núm. 3, article 90 - construccions
ramaderes en SNU
Margalef
Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament
Pla especial urbanístic 03-oct-2014 Pla especial de desenvolupament urbanístic d'un espai d'acollida i serveis pels visitants
Masroig, el Pla d'ordenació urbanística municipal 16-jul-2014 Pla d'ordenació urbanística municipal
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
109
Molar, el
Pla d'ordenació urbanística municipal 23-set-2011 Pla d'ordenació urbanística municipal
Pla especial urbanístic 06-oct-2008 Pla especial parc eòlic Coll de la Garganta
Morera de
Montsant, la Pla d'ordenació urbanística municipal 14-oct-2009 Pla d'ordenació urbanística municipal
Poboleda
Pla d'ordenació urbanística municipal 02-nov-2010 Pla d'ordenació urbanística municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 26-mai-2014
Correcció d'errada material en relació amb les línies de delimitació de zonificació, de parcel·les i
de límit de sòl urbà en determinats punts d'unes parcel·les urbanes
Porrera
Pla d'ordenació urbanística municipal 09-des-2005 Pla d'ordenació urbanística municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 28-gen-2011
Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal número 1, per l'ampliació de sòl
urbà i la instal·lació de la nova depuradora municipal
Pla especial urbanístic 11-des-2013 Pla especial urbanístic per l'establiment d'un restaurant, celler i molí d'oli a la finca situada a les
parcel·les 4 a 10 del polígon 1
Pradell de la
Teixeta
Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament
Pla especial urbanístic 02-mai-2013 Pla especial urbanístic en sòl no urbanitzable per al desenvolupament d'una zona d'equipaments
comunitaris a les parcel·les 19849-19, 19849-25 i 136 del polígon 14
Torre de
Fontaubella, la
Pla d'ordenació urbanística municipal 22-jul-2008 Pla d'ordenació urbanística municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 25-set-2007 Rectificació d'errades materials del Pla d'ordenació urbanística municipal
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 24-abr-2009 Modificació puntual del POUM PAU 2 (Plana de Cal Jan)
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 17-abr-2012
Modificació puntual núm. 3 del POUM que fa esment a la infraestructura viària en relació a les
carreteres TV-3001, TV-3223 i l'àmbit del SUD 1
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
110
Modificació pla ordenació urbanística
municipal 17-abr-2012 Modificació puntual núm. 4 del POUM referent a les construccions auxiliars
Torroja del
Priorat
Normes subsidiàries tipus a i tipus b 15-abr-2003 Normes subsidiàries de planejament
Modificació normes subsidiàries 25-mar-2010 Modificació puntual de les Normes subsidiàries en relació amb la UA-2
Ulldemolins Pla d'ordenació urbanística municipal 24-abr-2009 Pla d'ordenació urbanística municipal
Vilella Alta, la Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament
Vilella Baixa,
la Normes de planejament urbanístic 03-nov-2010 Aprovació normes de planejament
Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
3.5.2. Els espais naturals protegits
D'acord amb l'article 15 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, el PEIN és un
instrument de planificació territorial amb la categoria de pla territorial sectorial.
El PEIN va ser aprovat amb el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla
d'Espais d'Interès Natural. Posteriorment, s'han aprovat, per decret, modificacions puntuals
de les normes i els límits com ampliacions o incorporacions de nous espais. Així mateix, cal
tenir en compte que l'aprovació de nous espais de protecció especial o la designació de
zones especials de conservació o de zones de especial protecció per a les aus en relació
amb la xarxa Natura 2000, comporten l'ampliació automàtica del PEIN.
En aquest sentit, la Llei 12/2006, que modifica la Llei 12/1985 d'espais naturals, determina
que tots els espais naturals (LIC i ZEPA) s'inclouen automàticament al PEIN al moment de la
seva designació. Les Zones Especials de Protecció de les Aus (ZEPA) i els Llocs d'Interès
Comunitari (LIC) formen part de la Directiva europea d'hàbitats a protegir.
La comarca del Priorat disposa de 25.485 ha espais delimitats al PEIN, que representa
un 51,10% del total de la superfície de la comarca.
En tots els espais delimitats al PEIN se'ls aplica un règim preventiu bàsic. Hi ha un nombre
d'espais concrets, on el PEIN estableix disposicions de caràcter particular, que afecten
bàsicament al planejament urbanístic, a la protecció de les aigües i algunes espècies de la
flora i fauna silvestres. No obstant això, el PEIN no és un instrument passiu de protecció. A
partir d'una diagnosi individualitzada de cada espai es determinen els factors de risc, actuals
o potencials, per a la preservació del conjunt dels seus valors naturals i les mesures de
protecció addicionals a aplicar.
Aquestes mesures poden adoptar la forma de les normes de caràcter particular esmentades
o bé d'actuacions específiques que són recollides en el Programa de desenvolupament del
Pla. En aquest programa de desenvolupament, que s’ha de revisar cada quatre anys, es
preveuen les actuacions a realitzar per fer efectius els seus objectius.
Aquestes actuacions inclouen previsions tant de caràcter general, per dotar el Pla dels
mecanismes necessaris d'eficàcia i control, com la programació d'actuacions específiques
en espais concrets. La revisió periòdica del Programa de desenvolupament ha de permetre
adaptar les previsions del Pla a l'evolució de les necessitats de protecció de cada espai.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
112
Taula 68: Pla d'Espais d'Interès Natural (abril 2008)
Font: Elaboració pròpia amb bases de l’ICC
El PEIN, d'acord amb la Llei que el crea, pretén també fomentar millores en l'àmbit rural i
assegurar el manteniment de les activitats tradicionals, de manera compatible amb la
protecció dels espais. A aquest efecte, defineix uns beneficis en forma d'ajudes tècniques i
econòmiques.
Així doncs, la regulació de les activitats del sector primari (silvícoles i agroramaderes) en
aquests espais es deriva de la implementació de la xarxa Natura 2000 i no de la seva
catalogació com PEIN, ja que aquesta última classificació pretén regular sol usos
urbanístics.
Taula 69: Espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) al Priorat. 2012
Nom Àrea (1) Àrea (2) % sup (3)
Serra de Llaberia 3.483,56 10.350,40 33,66
Serra de Montsant 11.755,83 11.762,14 99,95
Muntanyes de Prades 3.559,47 30.726,39 11,58
Pas de l'Ase 3.847,67 7.769,50 49,52
Serres de Pradell -
l'Argentera 77,64 197,51 39,31
Riu Siurana i planes del
Priorat 2.761,02 2.879,17 95,90
Total 25.485,18
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
113
Notes:
(1) Àrea de l'espai a la comarca en hectàrees
(2) Àrea de l'espai en el conjunt de Catalunya en hectàrees
(3) Tant per cent de l'espai que resta dintre de la comarca
(4) Tant per cent de superfície del PEIN present a la comarca
A la comarca, doncs hi trobem a més del Parc Natural de la Serra de Montsant els següents
espais naturals inclosos en el PEIN: Muntanyes de Prades, Pas de l’Ase, Serra de Llaberia,
Serres de Pradell - l'Argentera i Riu Siurana i planes del Priorat.
El municipi que disposa de major superfície catalogada com a PEIN és la Morera de
Montsant, amb 4.060,41 ha, procedents de dos espais diferenciats, la Serra de Montsant,
amb 4.047,30 ha, i en menor mesura, el Riu Siurana i planes del Priorat (amb 13,11 ha). El
segueix, en nombre d’hectàrees catalogades, Cornudella de Montsant, amb 3.226,62 ha,
procedents de tres espais, Muntanyes de Prades (2.730,49 ha), Serra del Montsant (463,71
ha) i Riu Siurana i planes del Priorat (32,42 ha).
Taula 70: Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat)
Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat)
Bellmunt del Priorat Riu Siurana i planes del Priorat 57,74
Total Bellmunt del Priorat 57,74
Cabacés Pas de l'Ase 529,07
Serra del Montsant 1.517,53
Total Cabacés 2.046,60
Capçanes Serra de Llaberia 1.923,64
Total Capçanes 1.923,64
Cornudella de Montsant Muntanyes de Prades 2.730,49
Riu Siurana i planes del Priorat 32,42
Serra del Montsant 463,71
Total Cornudella de Montsant 3.226,62
El Lloar Pas de l'Ase 550,50
Total el Lloar 550,50
El Masroig Riu Siurana i planes del Priorat 20,78
Total el Masroig 20,78
El Molar Pas de l'Ase 891,63
Riu Siurana i planes del Priorat 34,38
Total el Molar 926,01
Els Guiamets Serra de Llaberia 106,44
Total els Guiamets 106,44
Falset Riu Siurana i planes del Priorat 1.037,76
Serra de Llaberia 431,68
Total Falset 1.469,44
Gratallops Pas de l'Ase 0,02
Riu Siurana i planes del Priorat 351,44
Total Gratallops 351,47
la Bisbal de Falset Serra del Montsant 60,91
Total la Bisbal de Falset 60,91
La Figuera Pas de l'Ase 1.583,73
Serra del Montsant 29,39
Total la Figuera 1.613,13
La Morera de Montsant Riu Siurana i planes del Priorat 13,11
Serra del Montsant 4.047,30
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
114
Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat)
Total la Morera de Montsant 4.060,41
La Torre de Fontaubella Serra de Llaberia 317,09
Total la Torre de Fontaubella 317,09
La Vilella Alta Serra del Montsant 321,17
Total la Vilella Alta 321,17
La Vilella Baixa Pas de l'Ase 292,71
Serra del Montsant 193,58
Total la Vilella Baixa 486,29
Marçà Serra de Llaberia 428,74
Total Marçà 428,74
Margalef Serra del Montsant 2.643,27
Total Margalef 2.643,27
Poboleda Riu Siurana i planes del Priorat 26,04
Serra del Montsant 352,09
Total Poboleda 378,13
Porrera Riu Siurana i planes del Priorat 1.106,21
Total Porrera 1.106,21
Pradell de la Teixeta Serra de Llaberia 275,96
Serres de Pradell - l'Argentera 77,64
Total Pradell de la Teixeta 353,60
Torroja del Priorat Riu Siurana i planes del Priorat 81,13
Serra del Montsant 457,12
Total Torroja del Priorat 538,25
Ulldemolins Muntanyes de Prades 828,99
Serra del Montsant 1.669,75
Total Ulldemolins 2.498,75
Total Priorat 25.485,19
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
Val a dir que tots els municipis de la comarca tenen algun espai catalogat com a PEIN, fet
que és força destacable i que és representatiu de la qualitat paisatgística de l’entorn prioratí.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
115
a) La Serra de Llaberia
La serra de Llaberia forma un nucli orogràfic complex, que uneix estructuralment les
Muntanyes de Prades i de Cardó. L’Espai presenta la particularitat d’acollir una notable
diversitat de paisatges i, en especial, una excel·lent representació dels propis de les
muntanyes calcàries de la Catalunya meridional, amb algunes àrees característiques de la
muntanya silícia.
Taula 71: Mapa de l’espai PEIN Serra de Llaberia
Font: Elaboració pròpia amb bases del Departament de Territori i Sostenibilitat
L’Espai Natural Protegit de la Serra de Llaberia va ser incorporat al PEIN pel Decret
328/1992. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA
el 2005 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del
Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya
(DOGC 4735, de 6-10-2006).
Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva. Aquest Pla
complementa el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions
específiques per a aquest Espai.
Com veiem a la taula, la superfície de l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia es
reparteix gairebé a parts iguals per les tres comarques per on es distribueix el seu territori i
abraça part dels termes municipals de sis municipis del Priorat: Capçanes, Falset, Marçà, La
Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta i els Guiaments
Ulldemolins
Margalef
Cornudella de Montsant
Morera de Montsant, la
Cabacés
Bisbal de Falset, la
Porrera
Vilella Alta, la PoboledaTorroja del Priorat
Figuera, la
Vilella Baixa, la
GratallopsLloar, el
Pradell de la Teixeta
Molar, elFalset
Bellmunt del Priorat
Masroig, el
Marçà
Guiamets, els
Torre de Fontaubella, la
Capçanes
Municipis Priorat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
116
Taula 72: Superfície administrativa de la Serra de Llaberia
Superfície (ha) %
Priorat 3.483,55 33,66
Capçanes 1.923,64 18,59
Falset 431,68 4,17
Marçà 428,74 4,14
La Torre de Fontaubella 317,09 3,06
Pradell de la Teixeta 275,96 2,67
Els Guiamets 106,44 1,03
Ribera d'Ebre 3.481,53 33,64
Tivissa 3.481,53 33,64
Baix Camp 3.385,32 32,71
Pratdip 1.406,76 13,59
Colldejou 1.113,68 10,76
Vandellòs i l'Hospitalet de
l'Infant 347,30 3,36
Vilanova d'Escornalbou 303,56 2,93
Mont-roig del Camp 214,03 2,07
TOTAL 10,350,40 100
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
La seva gestió es realitza a través del Consorci de la Serra de Llaberia. El Consorci és una
entitat creada el 30 d'abril de 2004 amb l'objectiu de recuperar camins vells per a l'ús turístic,
fer actuacions de conservació de les fonts naturals, fer actuacions de conservació de flora i
fauna, actuacions de prevenció d'incendis forestals en col·laboració amb els ajuntaments i
les ADF, d’educació ambiental i inserció sociolaboral.
En són membres l'Ajuntament de Capçanes, l’Ajuntament de Colldejou, l’Ajuntament de
Marçà, l’Ajuntament de Pratdip, l’Ajuntament de Tivissa, l’Ajuntament de la Torre de
Fontaubella i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de
la Generalitat de Catalunya. Actualment l’equip del Consorci el conformen dos tècnics i una
administrativa - secretària. A més, cal dir que des del Consorci es col·labora i es fan serveis
a fins a un total de 12 municipis. El Consorci porta a terme una gran quantitat d’actuacions,
que deriven dels documents de planificació estratègica dels quals s’ha anat dotant al llarg
dels darrers anys i que s’intenten anar executant, sempre en funció de les disponibilitats de
finançament i recursos.
El Consorci porta a terme una gran tasca de gestió, conservació,
dinamització i difusió de la Serra de Llaberia. Així, els seus principals
objectius són els que es detallen tot seguit.
Protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural del a Serra de Llaberia
Foment de l’aprofitament sostenible dels recursos naturals.
Desenvolupament local per millorar les condicions de vida de la població.
Inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social.
Educació ambiental i foment del turisme respectuós amb el medi ambient.
Redacció d’un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge.
Gestió i obtenció de recursos i ajuts per assolir aquestes finalitats.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
117
El Consorci no disposa d’una dotació pressupostària assignada, sinó que el seu finançament
és anual, i la seva previsió inicial s’elabora en base a una aportació anual que realitzen els
Ajuntaments consorciats i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural (DAAM). A més d’aquestes aportacions, el Consorci intenta garantir el
compliment dels seus objectius a través de vies de finançament externes en forma de
subvencions i ajuts, ja siguin de la pròpia Generalitat de Catalunya, de la Diputació de
Tarragona, de la UE (ajuts LIFE), o ajuts procedents de l’Obra Social de La Caixa.
A més, col·labora amb altres entitats per tal portar a terme activitats a la Serra. Així, per
exemple, ha col·laborat estretament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en la
promoció de la gestió forestal sostenible per a la producció de biomassa, i forma part de la
Xarxa de Custòdia del Territori a través de la qual s’ha iniciat un programa que ha permès
signar diversos acords de custòdia.
En el mateix ordre de coses, destacar també la col·laboració que porta a terme amb les
agrupacions de defensa forestal (ADF) dels 9 municipis, perifèrics, els propietaris forestals i
els propietaris d'establiments vinculats amb el turisme i la venda de productes locals.
Les principals línies d’actuació que s’estan portant a terme actualment:
Tasques de conservació del medi ambient: A través d’ajudes puntuals de diferents
organismes, i actuant en punts o municipis que ho sol·liciten, es realitzen tasques
d’adequació o millora d’espais.
Prevenció d’incendis forestals: Es fan millores en la xarxa viària estratègica,
construcció o adequació de punts de reserva d’aigua i de franges de prevenció, etc.
Es fa amb la col·laboració de Bombers i de les ADF.
Gestió forestal sostenible: Es treballa colze a colze amb propietaris forestals per tal
de que demanin l’ajut per a redactar el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal per tal
de que així aquests propietaris obtinguin ajudes per a portar a terme la gestió de les
seves finques.
Empresa d’Inserció Sociolaboral i Serveis Ambientals de la Serra de Llaberia.
Creada l’any 2009, promoguda pel propi Consorci (el qual n’és l’únic soci) i que
presta serveis de diferent caire, sempre relacionats amb temes ambientals i forestals
(treballs forestals, serveis tècnics forestals, de manteniment de jardineria, trituració
de restes, activitats d’educació ambiental, etc).
Aquesta empresa ha signat un conveni amb la Cooperativa Les Atxes, de Serveis
d’Estalvi Energètic, cooperativa que ofereix la venta de biomassa a través del
contracte d'estalvi energètic i que inclou un pack integral de serveis a mida del
consumidor. Així, l’Empresa d’Inserció Sociolaboral i Serveis Ambientals de la Serra
de Llaberia s’ha convertit en un proveïdors de biomassa de la Cooperativa, ja que la
producció de biomassa s’ha convertit en un dels pilars d’aquesta entitat per millorar
la resposta dels boscos enfront als incendis forestals.
Foment del turisme. El Consorci porta a terme millora d’infraestructures (adequació
de la xarxa de senders, senyalitzacions, etc.), realitza accions de difusió, edita
publicacions, etc. A més, participa de manera activa en les iniciatives territorials que
han sorgit a la comarca per tal de valoritzar els valors del paisatge del Priorat (Carta
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
118
del Paisatge, Carta Europea de Turisme Sostenible, Patrimoni Mundial de la
UNESCO).
En relació amb les comunitats de teixedes de l’espai, val a dir que el Consorci ha
participat en el projecte LIFE Taxus, que té l’objectiu de millorar significativament
les teixedes de Catalunya. A través d’aquest projecte, s’han identificat, inventariat i
cartografiat la majoria dels boscos de teixos de Catalunya, sobretot en els terrenys
forestals privats i també en terrenys públics. Actualment s’està treballant en acords
de custòdia de les teixedes amb els propietaris, i en definir els plans de maneig i les
seves accions a desenvolupar en cada àrea d’activitat.
b) Les Muntanyes de Prades
Les Muntanyes de Prades són un espai natural de primer ordre a Catalunya, que compleix
amb els requisits bàsics de diversitat, representativitat i singularitat,i és enquadrat dins el
sistema mediterrani català. Constitueix una unitat geogràfica perfectament identificable entre
les comarques de l'Alt i Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.
Es tracta d’un conjunt de muntanyes i tossals que culminen en altiplans i cims que superen
els 1.000 m, tots d’una gran complexitat orogràfica i tectònica. El límit meridional del massís
és flanquejat per potents cingleres i altiplans. Pel que fa al sòls, cal dir que presenta una
gran diversitat edàfica: als terrenys calcaris, els sòls són més o menys estables; a la zona de
granits, molt fràgils. Es tracta d'un espai biogeogràficament excepcional que incorpora al seu
interior espais naturals de protecció especial, com les reserves naturals parcials del Titllar i
de la Trinitat.
L’Espai presenta una xarxa hidrogràfica complexa (Brugent, Montsant, Siurana, Glorieta i
Francolí), amb una potent acció erosiva que ha estat el principal determinant de la formació
d’aquestes muntanyes. D'altra banda, s'ha de considerar l'existència de jaciments
paleontològics de gran valor científic, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any
1992.
Els municipis del Priorat de Cornudella de Montsant amb 2.730,49 ha i Ulldemolins amb
828,99 ha ocupen poc més de 11% de la superfície de l’espai natural de les Muntanyes de
Prades.
L’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Prades va ser incorporat al PEIN pel Decret
328/1992. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l’any 1997, ZEPA
l’any 2005 i posteriorment va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del
Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC
4735 de 6-10-2006).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
119
Taula 73: Mapa de l’espai PEIN Muntanyes de Prades
Font: Elaboració pròpia amb bases del Departament de Territori i Sostenibilitat
Entre la gran diversitat de comunitats, a les Muntanyes de Prades hi destaquen les úniques
rouredes de roure reboll del Principat de Catalunya i la comunitat de salze de cingle
endèmica de les muntanyes catalanes meridionals. Són diversos els usos que es practiquen
a les Muntanyes de Prades. Hi trobem l’aprofitament silvícola, acompanyat de la pastura, tot
i que cada dia menor, i, a les zones més planeres, l’agricultura de secà, com l’olivera, la
vinya i l’avellana.
c) Serres de Pradell – l’Argentera
Petit espai singular, situat al nord de la serra de Pradell - l'Argentera (prolongació
septentrional del sistema Llaberia-Colldejou), al migjorn català. La zona presenta l'interès
d'acollir un bon grup d'unitats de vegetació pròpia de la muntanya mediterrània silícia, i en
especial d'algunes comunitats vegetals extremadament singulars.
Com es veu a la taula de superfícies, només un municipi de la comarca té presència en
aquest espai PEIN, Pradell de la Teixeta, amb 92,50 ha.
Taula 74: Superfície administrativa de les Serres de Pradell - l'Argentera
Superfície (ha)
Baix Camp 127,50
Duesaigües 65,00
Argentera, l’ 62,50
Priorat 92,50
Pradell de la Teixeta 92,50
TOTAL 220,00
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
L'indret del coll de la Teixeta comprèn una àrea formada bàsicament per materials silicis.
Les roques triàsiques, com els gresos del Buntsandstein, interromputs bruscament per la
Ulldemolins
Margalef
Cornudella de MontsantMorera de Montsant, la
Cabacés
Bisbal de Falset, la
Porrera
Vilella Alta, la PoboledaTorroja del Priorat
Figuera, la
Vilella Baixa, la
GratallopsLloar, el
Pradell de la Teixeta
Molar, el FalsetBellmunt del Priorat
Masroig, el
Marçà
Guiamets, els
Torre de Fontaubella, la
Capçanes
Municipis Priorat
Àrea terrestre (Selecció de -> Pla d'Espais d'Interès Natural (gener 2011))
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
120
falla responsable de la Depressió de Marçà-Falset, formen relleus particulars d'especial
interès paisatgístic. Així els espadats calcaris, blanquinosos, destaquen per sobre dels
materials gresosos i esquistosos.
La presència d'excepcionals teixedes (Sanicufo-Taxetum) dins el domini de l'alzinar
muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) justifica plenament la inclusió d'aquest
espai en el PEIN.
El paisatge vegetal és caracteritzat per la presència de fragments d'alzinar típic, a les parts
més baixes, i alzinar muntanyenc, junt amb brolles silicícoles (Cisto-Sarothamnetum
catalaunici i Pferidio-Lavanduletum pedunculatae), sovint arbrades amb pins.
Les roques silícies d'aquest espai serven una rica flora criptogàmica, amb algunes espècies
de plantes inferiors molt rares a tot Catalunya
d) Riu Siurana i Planes del Priorat
Aquest espai esdevé un exemple paradigmàtic de diversitat en un espai físic relativament
reduït. El patrimoni natural i paisatgístic d'aquesta zona presenta un veritable mosaic de
relleus, sòls, vegetació i colors. La orografia és accidentada, ofereix alguns punts culminants
i privilegiats per tenir vistes de conjunt del mosaic de cultius, clars de bosc, marges de pedra
seca, vores i bancals de vinyes i oliveres, barrancs i rierols. Són per tant, un reflex del
paisatge antròpic modificat des de fa mil·lennis mitjançant tècniques ancestrals de cultiu
sostenible. Taula 75: Superfície administrativa de l’espai Riu Siurana i planes del Priorat
Superfície (ha)
Baix Camp 6,89
Arbolí 6,89
Priorat 2758,04
Bellmunt del Priorat 58
Cornudella de
Montsant 32,42
Falset 1032,73
Gratallops 355,55
el Masroig 18,24
el Molar 36,48
la Morera de
Montsant 13,13
Poboleda 26,02
Porrera 1116,49
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
121
Torroja del Priorat 68,98
Ribera d'Ebre 114,2
Garcia 114,2
TOTAL 2879,13
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
Tot i que també altres comarques comparteixen aquest espai (Ribera d’Ebre i Baix Camp), la
major part de la seva superfície es troba dins el Priorat, arribant a estendre’s per deu
municipis de la comarca (Porrera i Falset són els que disposen de major superfície
catalogada, amb més de 1.000 ha cadascun).
El riu Siurana manté una vegetació de ribera ben conservada i estructurada, incloent-se dins
d'aquestes comunitats alguns hàbitats d'interès comunitari. A més es pot considerar part del
rebost que utilitza l'àguila cuabarrada per al seu aliment. Aquest espai és una zona de
nidificació i caça de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També, el sector de la conca
del riu Siurana constitueix l’hàbitat d’espècies amenaçades, entre les quals destaca la
llúdriga (Lutra lutra), el cranc de riu (Austropotamobius pallipes), i d’altres en franca
regressió com el turó (Mustela putorius). També s’hi troba interessant fauna ictiològica i
ornitològica.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
122
4 EL PARC NATURAL DEL MONTSANT
4.1. Informació general
4.1.1. Nom de l’espai i declaració
4.1.2. Delimitació de l’espai i context territorial
4.1.3. Població
4.1.4. Marc legal de l’espai protegit
4.1.5. Objectius estratègics, personal i pressupost anual
4.2. Principals valors naturals, culturals i paisatgístics
4.2.1. Valors naturals
4.2.2. Valors culturals
4.2.3. Valors paisatgístics
4.3. Principals línies de gestió del Parc Natural
4.3.1. Àrea de patrimoni natural
4.3.2. Àrea de patrimoni cultural i paisatgístic
4.3.3. Àrea de millora rural
4.3.4. Àrea de manteniment i vigilància
4.4. Ús públic i turístic del Parc Natural
4.4.1. Principals punts d’interès del Parc Natural
4.4.2. Accés al parc
4.4.3. Infraestructura i equipaments d’ús públic
4.4.4. Programa de comunicació, informació i educació ambiental
4.4.5. Marc general de gestió del turisme del Parc. Pràctica i regulacions de les
activitats recreatives i esportives
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
123
4.1. INFORMACIÓ GENERAL
4.1.1. Nom de l’espai i declaració
El Parc Natural de la Serra de Montsant (PNMON) va ser declarat el 15 de maig de 2002
mitjançant el Decret 131/2002, de 30 d'abril. La declaració del Parc respon a l’objectiu de
protegir els valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals de l’espai tot respectant el
desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments i amb la voluntat d’impulsar el territori
en tots els seus àmbits.
4.1.2. Delimitació de l’espai i context territorial
El Parc Natural de la Serra de Montsant està a la zona nord de la comarca del Priorat. La
superfície del Parc és de 9.242 ha, la qual cosa representa el 18,53% del conjunt de la
comarca. A més inclou una zona annexa important que es va declarar LIC (lloc d’interès
comunitari) i ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus), motiu pel qual s’ha incorporat a
la Xarxa Natura 2000, en la categoria d’espai de muntanya interior, amb una superfície total
de 19.531,5 ha i incorporada com a EIN Serra de Montsant - Pas de l’Ase. Dins del Parc,
també hi ha una finca de titularitat privada, anomenada Congost de Fraguerau, declarada
reserva de fauna salvatge, i que es troba al terme municipal d’Ulldemolins. La finca la va
comprar l’any 2001 l’Obra Social de Caixa de Catalunya i té 183,09 ha.
Tot i que dins de l’àmbit del Parc Natural hi ha algunes finques de titularitat pública i d’altres
que es gestionen mitjançant conveni, encara que el 94% és privat.
Taula 76 Titularitat de la propietat
Font: Parc Natural
Aquest fet implica que el Parc Natural manté relacions amb la gran diversitat d’actors públics
i privats que estan directament o indirectament relacionats amb les tasques de gestió de la
conservació que duu a terme el Parc Natural.
Taula 77 Relacions institucions públiques i privades
Relacions amb
institucions
Consell Comarcal del Priorat
Relacions
amb actors
del territori
Propietaris
Societats de caçadors
del Priorat
Diputació de Tarragona Associacions
Agència Catalana del Patrimoni
Cultural Ajuntaments
Departament d’Empresa,
Ocupació i Turisme
Mancomunitat de
Municipis del Parc
Departament d’Agricultura, Prioritat
Propietat Superfície (ha) %
Privada 8.629,37 93,38
Pública municipal 300,7 3,24
Pública Generalitat 312 3,38
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
124
Ramaderia, Pesca i Alimentació
Departament Territori i
Sostenibilitat DOQ Priorat
Agència Catalana de l’Aigua DO Montsant
Cos d’Agents Rurals
DOP Siurana Cos de Bombers
Cos dels Mossos d’Esquadra
Universitats
Federació Catalana de Caça
Mancomunitat de
Muncipis del Parc
Natural de Montsant
Obra Social La Caixa
Repsol YPF
Universitats (Universitat Autònoma
de Barcelona, Universitat de
Lleida, Universitat Rovira i Virgili)
Font: Parc Natural
Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de Montsant
Tanmateix, l’any 2007 es va crear la Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de
Montsant per tal de contribuir a la preservació i defensa dels recursos naturals i dels valors
socioculturals dels pobles de la zona, potenciar les marques de qualitat dels productes
autòctons, millorar les infraestructures turístiques i dinamitzar el sector mitjançant publicitat i
accions directes de formació i promoció. La Mancomunitat és, de fet, un ens supramunicipal
formada pels 9 municipis (11 pobles) que envolten el Parc. Durant aquests anys, ha realitzat
moltes accions, entre les quals destaca el projecte global de sostenibilitat ambiental de
l’Agenda 21 de Montsant desenvolupat gràcies al suport econòmic de la Diputació de
Tarragaona, i el posterior procés de participació per aprofundir en el coneixement de les
persones envers la figura del Parc i la Mancomunitat mateixa, i copsar així les inquietuds
globals de les persones del territori. Altres actuacions han estat el manteniment de les àrees
de lleure municipals d’acord amb les mesures de prevenció i risc d’incendis forestals, la
creació de brigades per als treballs de netejar i desbrossar els boscos de titularitat pública i
durant períodes ha permès l’ocupació temporal via plans d’ocupació de personal tècnic,
informadors turístics i peons forestals que han treballat en la recuperació de senders,
principalment.
4.1.3. Població
L'espai natural protegit (ENP) de la serra de Montsant, es situa al sector occidental de la
Serralada Prelitoral Catalana, tot ell dins la comarca del Priorat i en formen part 9 municipis
d'aquesta comarca, cap dels quals es troben dins dels seus límits6:
- La Bisbal de Falset
- Cabacés
- Cornudella de Montsant
6 El Parc Natural comprèn 11 pobles perquè cal incorporar Albarca i Escaladei, si bé Albarca pertany al municipi de Cornudella
de Montsant i Escaladei al de la Morera de Montsant.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
125
- La Figuera
- Margalef
- La Morera de Montsant
- Ulldemolins
- La Vilella Alta
- La Vilella Baixa
La població total dels 11 municipis que formen part de l'ENP de la serra de Montsant és de
2.614 habitants (IDESCAT 2014), i la densitat de població de 11,5 habitants/km2. Les
superfícies da cadascun dels municipis inclosos en l'àmbit de protecció és molt desigual.
Només dos dels municipis (la Morera de Montsant i Margalef) aporten més de la meitat de la
superfície de l'espai.
L'ENP de la serra de Montsant té la particularitat que, després de l'ampliació de la Xarxa Natura
2000 l'any 2007, s'hi incorporen dos municipis -Poboleda i Torroja del Priorat- que no formen
part del Parc Natural, el qual es basa en la delimitació original del PEIN. La distribució de la
superfície de la delimitació vigent per municipis es relaciona a la taula següent.
Taula 78 Superfície dels municipis que constitueixen la delimitació
vigent de l'espai natural protegit de la serra de Montsant
Municipi Sup.
(ha)*
Sup. ENP
(ha)**
% Sup.
municipal***
% Sup.
ENP**** Nuclis
Població
(2014)
Cabacés 3127 1517.53 48.5% 12.9% 1 326
Cornudella de Montsant 6350 463.71 7.3% 3.9% 3 954
la Bisbal de Falset 1414 60.91 4.3% 0.5% 1 216
la Figuera 1869 29.39 1.6% 0.3% 1 110
la Morera de Montsant 5288 4047.3 76.5% 34.4% 2 157
la Vilella Alta 515 321.17 62.4% 2.7% 1 129
la Vilella Baixa 562 193.58 34.4% 1.6% 1 202
Margalef 3466 2643.27 76.3% 22.5% 1 108
Poboleda 1395 352.09 25.2% 3.0% 1 361
Torroja del Priorat 1316 457.12 34.7% 3.9% 1 106
Ulldemolins 3817 1669.75 43.7% 14.2% 1 412
TOTAL 29119 11755.82 14 3081
* Font: IDESCAT
** Superfície del municipi inclosa a l'espai protegit
*** % de la superfície del municipi inclosa a l'espai protegi
**** % de la superfície del municipi inclosa a l’espai respecte la superfície total de l'espai
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
126
Taula 79 Àmbit territorial i municipis de l'espai natural protegit de la delimitació vigent de la serra de Montsant.
Escala 1:200000
Font: Elaboració pròpia
L’evolució de la població dels municipis del Parc Natural de Montsant, tal com s’ha explicat
en el punt 3 d’aquesta diagnosi, segueix la tendència general de la comarca del Priorat
caracteritzada per un notable envelliment de la població que sumat a l’alta mortalitat i un
creixement migratori negatiu fruit de la situació de crisi dels darrers anys, s’ha traduït en un
descens demogràfic malgrat la recuperació que va haver-hi a finals del segle XX quan la
creixent demanda de llocs de treball propicia l’ampliació del mercat de treball i va permetre
atraure i fixar gent al territori.
4.1.4 Marc legal de l’espai protegit
Amb la Llei d’espais naturals 12/1985 es va crear i regular un nou instrument de protecció: el
Pla d’espais d’interès natural (PEIN). L’objectiu d’aquest pla territorial sectorial era la delimitació
i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals
la conservació dels quals calia assegurar, d’acord amb els seus valors científics, ecològics,
paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius.
L’any 1992 es va publicar el Decret mitjançant el qual s’aprovava el Pla d’espais d’interès
natural (Decret 328/1992, de 14 de desembre), que establia una xarxa d’espais naturals
protegits (ENP), considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals
presents a Catalunya i als quals dotava d’un règim de protecció bàsic. Una de les seves unitats
destacades era la serra de Montsant.
Segons la Llei 12/1985 d’espais naturals a més, s’establia que els espais naturals protegits a
Catalunya disposen de dos tipus d’instruments normatius d’ordenació i planificació dels usos i
de la gestió. D’una banda, els plans especials de protecció del medi natural i del paisatge que
1:200000
EIN serra de Montsant Carretera
Nucli urbà Límit terme municpal
Ulldemolins
la Bisbalde Falset
Torrojadel Priorat
la VilellaAlta
la VilellaBaixa
la Figuera
Cabacés
Margalef
Poboleda
Cornudellade Montsant
la Morerade Montsant
Albarca
Escaladei
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
127
tenen com a objectiu definir les principals línies d’actuació per tal de conservar el patrimoni
natural, cultural i paisatgístic i aconseguir un desenvolupament sostenible de l’espai, incloent
les normes generals d’ordenació de regulació dels usos (urbanístics, aprofitaments dels
recursos naturals, etc.). De l’altra, hi hauria el Pla rector d’ús i de gestió (PRUG) que programa
les actuacions de gestió a mitjà termini en l’espai natural protegit.
El Parc Natural de Montsant té redactada la proposta de Pla Especial i està tramitada a través
del departament corresponent, si bé encara no ha estat aprovat pel Govern de la Generalitat de
Catalunya.
Fins a la data, el Parc té com a instruments de planificació de l’espai principalment: el decret de
declaració, el document de propostes aprovats per la Junta Rectora el 2003 i els programes
d’actuacions aprovats per la Junta Rectora anualment. A més, des de la seva creació han estat
incorporades altre tipus de regulacions i figures de protecció. Els principals instruments són:
Decret 131/2002, de 30 d’abril, de declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant.
Document de propostes i criteris de gestió, aprovat per Junta Rectora el 29 de
novembre de 2003.
Regulació de l’escalada, aprovada per Junta Rectora el 16 de desembre de 2004
Proposta del Parc per a la gestió piscícola del riu Montsant, ratificada per Comissió
Permanent el 14 de gener de 2008 i per Junta Rectora el 13 de febrer de 2008
Proposta de recomanacions de la iniciativa Delos (CAMP- UICN) acordada per la
Comissió Permanent el 14 de gener de 2008 i ratificada per la Junta Rectora el 14 de
febrer de 2008.
Pla d’acció local per a la sostenibilitat. Montsant agenda 21 (desembre de 2008)
Proposta de regulació d’accés motoritzat a l’interior del Parc – xarxa de camins i creació
de la tarja de vehicles autoritzats ratificat per junta rectora el 14 de juny de 2013.
Declaració del Refugi de Fauna Salvatge al Congost de Fraguerau, al terme
municipal d'Ulldemolins.
En resum, les figures de protecció que afecten a l’espai són:
Taula 80 Figures de protecció
Any Figura de protecció Superfície (ha)
1992 EIN (Espai d’Interès Natural, inclòs en el PEIN) 11.762,14 ha
2002 Parc Natural de la Serra de Montsant 9.242,1 ha
2004 Refugi de Fauna Salvatge del Congost de
Fraguerau 157 ha
2006 Xarxa Natura 2000
2008 Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Montsant-Pas
de l’Ase 19.531,5 ha
Font: Parc Natural
A continuació es presenta un resum de la legislació que fa referència a la protecció legal de
l’ENP serra de Montsant.
Resum de la legislació aplicable a l’EIN de la serra de Montsant
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
128
Llei 12/1985, de 14 de juny, d’espais naturals.
Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural
(DOGC 1714, d’1/3/1993), modificat per diversos decrets posteriors.
Decret 131/2002, de 30 d’abril, de declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant.
Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial
protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària
(LIC).
Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestre, que preveu la creació d’una xarxa ecològica
europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000
Ordre 5/9/1984 de la Generalitat de Catalunya sobre la protecció de la flora
autòctona i Ordre 28/11/1986 sobre la regulació del verd nadalenc
Llei 9/1993, de 30 de setembre, sobre el patrimoni cultural català
Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (17 d’octubre de 2003)
Normes de caràcter sectorial que incideixen en a l’ EIN Serra de Montsant
Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat.
Decret 56/2003, de 4.2.2003, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el
medi natural.
Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques,
científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
Reial decret 1997/95, de 7.12.1995, pel qual s’estableixen mesures per contribuir a
garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la
flora silvestres.
Decret legislatiu 2/2008, de 15.4.2008, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de
protecció dels animals.
Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de
Catalunya.
Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial
protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària
(LIC).
Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres, que preveu la
creació de zones d’especial protecció per a les aus, que garanteixin la conservació de
les aus incloses en el seu annex I.
Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestre, que preveu la creació d’una xarxa ecològica
europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000.
Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües
continentals. (Correcció d’errada en el DOGC núm. 5560, de 4.2.2010)
Orden de 20 de mayo de 1987 por la que se modifica la Orden de Presidencia del
Gobierno de 23 de mayo de 1977 sobre zonas prohibidas y restringidas al vuelo.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
129
Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i
addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de
Catalunya.
Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les
determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de
Catalunya.
En quant a les activitats turístiques, les disposicions legals aplicables que s’han tingut en
compte són:
Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
Decret 214/95, de 27 de juny, que regula la modalitat turística residència-casa de
pagès.
Decret 313/2006, de 26 de juliol, que regula els establiments de turisme rural.
Decret 81/1991, de 25 de març, que estableix els requisits que han de reunir les
empreses dedicades a l’organització d’activitats esportives d’esbarjo i les turístiques
d’aventura.
Ordre de 10 d’abril de 1991, per la qual es regulen les activitats esportives d’esbarjo i
les turístiques d’aventura.
Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el
medi natural.
4.1.5. Objectius estratègics, personal i pressupost anual
Com ja s’ha comentat anteriorment l’elaboració d’un pla especial de protecció del medi
natural i del paisatge al Parc Natural de Montsant presenta una alta complexitat i actualment
està en fase de tramitació al departament governamental corresponent.
Fins a la data, el Parc es basa en un document previ: Document de propostes i criteris de
gestió, aprovat per Junta Rectora el 29 de novembre de 2003, que serveix de base per a
una planificació normativa, en el qual es defineixen els objectius estratègics i les directives
de gestió per desenvolupar pel mateix Parc a mitjà i llarg termini .
L’objectiu bàsic de la declaració com a parc natural de l’espai de la serra del Montsant és
garantir la conservació dels valors naturals d’aquest espai d’interès natural d’una manera
compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i el manteniment de les activitats
tradicionals dels seus habitants, de manera que l’existència del parc i la seva gestió
constitueixin factors de dinamització social i econòmica i de vertebració d’un
desenvolupament sostenible d’aquests municipis i aquesta comarca. Així doncs els
objectius estratègics de l’espai són els següents:
La preservació dels valors naturals de l’espai enfront d’aquelles transformacions del
territori que els puguin desnaturalitzar (urbanitzacions, desforestacions, sobre
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
130
pasturatge per excés de població d’herbívors, incendis) i, en general, les activitats de
gran impacte ambiental
La divulgació d’aquests valors per tal de donar-los a conèixer com un atractiu afegit
de la zona que estimuli un turisme respectuós amb ells.
El foment de l’aprofitament sostenible (agrícola, forestal, ramader, cinegètic, turístic,
recreatiu) dels recursos naturals i del patrimoni cultural immaterial.
L’afavoriment de la diversificació de les economies familiars agràries dels habitants
dels municipis afectats mitjançant la promoció dels productes agraris i artesanals
propis de la zona i la de l’activitat turística ordenada per tal que es desenvolupi sense
oblidar el caràcter protegit de l’espai natural
En quan a la gestió administrativa del Parc Natural es fonamenta en les següents bases
jurídiques:
DECRET 131/2002, de 30 d'abril, de declaració del parc natural de la serra del
Montsant.
Decret 136/84, de 17 d’abril, de desplegament de la Llei 21/1983, determina els
òrgans competents per a la gestió dels espais naturals protegits per la Llei 21/1983.
Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Es crea el Consell de Protecció de la
Natura que és l’òrgan consultiu.
Els òrgans gestors del Parc Natural són fonamentalment dos: la Junta Rectora i a partir de
l’any 2007, i a proposta de la mateixa junta es crea una Comissió Permanent. La Junta
Rectora del Parc és un òrgan de participació en la que estan representades les diferents
administracions, així com les associacions ciutadanes i professionals que implicats en la gestió
de l’espai natural. Té, entre altres tasques, la de fixar les directrius de gestió i controlar el seu
compliment. Són un total de 17 membres. Taula 81 Junta Rectora del Parc Natural
Font: Parc Natural
La Comissió Permanent està formada pel president de la Junta Rectora, un representant del
Departament de Govern on hi ha adscrit el Parc Natural, un representant de l’equip de gestió i
un representant de cadascun dels municipis del Parc.
JUNTA RECTORA (2014) Nombre de membres al plenari
Administració local
1 Diputació de Tarragona
1 Consell Comarcal del Priorat
4 Ajuntaments del Parc
Administració de la Generalitat
de Catalunya
1 President de la Junta Rectora
1 Directora del Parc
2 DAAM
1 Dept. Empresa i Ocupació
1 Dept. Cultura
1 Dept. Territori i Sostenibilitat
Entitats
1 Federació Catalana de Caça
1 representant d’entitat de defensa de la natura (GEPEC)
1 Consell Regulador de la DOQ Priorat i DO Montsant
1 representant de la comunitat de regants
Particulars 1 representants de propietaris forestals
1 President de la Junta Rectora
TOTAL de representants 17
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
131
A proposta de la Junta Rectora i per al tractament específic de temes de gestió concreta,
durant el període 2004-2014 s’han creat les següents comissions de treball, en la qual hi
participen tant agents públics com privats
Taula 82 Comissions de treball
Font: Parc Natural
Comissions de treball del
PNMON (2004-2014) Any de creació Membres
Comissió de la regulació de
l’escalada 2003
1 representant de FEEC, 1 representant de
ICRA, 1 representant de l'associació de
propietaris, 1 representant del servei de fauna, 2
escaladors del territori i 2 membres de l'equip de
gestió del parc
Comissió del programa de
conservació de l’àguila
cuabarrada
2009
1 tècnic del Servei de fauna, flora i animals de
companyia; Directora o un tècnic del parc; 1
representant de l’àrea de biodiversitat dels SSTT
del DMAH de Tarragona; 1 cap dels Cos
d’Agents Rurals del Priorat; 1 representant
d’ICRA; quan calgui, convidar a un representant
de la FEEC, de la Federació de Caça de
Catalunya, d’agricultura, de l’Equip de la Biologia
de la Conservació de la UB, pagesos, tècnics
autònoms, d’empreses o organismes, de l’ICO,
etc
Comissió de seguretat de la
muntanya 2013
1 representant de l’Ajuntament de la Morera, 1
representant de la FEEC, El director del Parc, 1
tècnic del Parc, 2 de la DG. De Prevenció,
extinció incendis i salvaments, 1
president Junta rectora
Comissió del foc 2003
1 Delegació MA Tarragona,1 Consell comarcal
Priorat, 1 bombers, 1 CAR, 1 DG Emergencies i
Seguretat Civil, 1 president junta rectora, Vice-
president junta rectora, ! DG de Prevenció de
Riscos, 1ADFS, Director Parc
Comissió de caça
1 representant de l’associació de propietaris
forestals, 1 representant del Departament, 1
tècnic del parc, 1 directora del parc, 1
representant de la Fundació Territori i Paisatge,
1 representant del Cos d’Agents Rurals, 1
representant de l’ICRA, 1 representant de la
Federació de Caça de Tarragona, 1
representant de cadascuna de les societats de
caçadors
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
132
Finalment, a nivell tècnic i sota les directrius de la Junta Rectora l'execució material de la gestió del Parc correspondrà a una unitat específica. Aquesta unitat de gestió, comandada pel director del Parc i adscrita a l’administració de la Generalitat, serà dotada d'autonomia orgànica i financera per tal de garantir-ne la capacitat operativa.
La plantilla de treballadors fixa del Parc Natural de Montsant és reduïda. Personal
directament de l’Administració només hi ha 2 persones (1 tècnic i 1 administrativa interina).
L’empresa pública Forestal Catalana (FC) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
(CTFC) aporta la resta de personal estable.
En moments puntuals i quan hi ha projectes específics s’amplia amb personal extern. També
es compta amb personal a través de plans d’ocupació que es contracten temporalment per
desenvolupar tasques d’informadors del parc.
Taula 83 Recursos humans Parc
Equip de gestió 2014 – personal administració
CATEGORIA DURADA
(mesos) Nom NOMBRE DE TREBALLADORS
Enginyer tècnic Funcionari David Iturria 1
Administrativa Interina Berta Navarro 1
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
CATEGORIA Nom DURADA
Coordinadora Neus Miró i Miró Anual
Suport a l’equip de gestió – Forestal Catalana 2014
CATEGORIA NOM DURADA
(mesos) NOMBRE TREBALLADORS
Tècnica Montserrat Solà
Personal
labora fix 1
Tècnic
Antoni Mestres
Treballa 2
dies
setmana
10 mesos 1
Auxiliar administratiu Montserrat Bonet 4.5 mesos 1
Brigada del Parc Natural de la Serra de Montsant – forestal catalana 2014
CATEGORIA Nom DURADA
(mesos) NOMBRE TREBALLADORS
Encarregat David Martra Personal
labora fix 1
Oficial 1a Joan Ribera Personal
labora fix 1
Oficial 1a Oscar Escoda Personal
labora fix 1
Oficial 1a Albert Ribera Personal
labora fix 1
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
133
Plans d’ocupació 2014
MUNICIPI CATEGORIA DURADA
(mesos)
NOMBRE DE
TREBALLADORS
La Morera de Montsant D1 Informador 2 1
Cornudella de Montsant D1 Informador 2 1
Ulldemolins D1 Informador 2,5 (40%) 1
La Vilella Baixa D1 Informador 2,5 (40%) 1
Personal contractats pel daam – servei parcs 2014
MUNICIPI CATEGORIA DURADA
(mesos)
NOMBRE DE
TREBALLADORS
Cornudella de Montsant D1 Informador 2 (40%) 1
Morera de Montsant D1 Informador 3.5 (40%) 1
Font: Parc Natural
A continuació es mostra l’organigrama de l’equip de gestió del Parc Natural de Montsant:
Taula 84 Organigrama Parc
Font: Parc Natural
En quant al pressupost anual, es mostra l’evolució dels pressupostos designats al Parc
Natural de Montsant des de l’any 2010-2014:
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
134
Taula 85 Pressupost anual
Any Pressupost (€)
2010 1.355.454,16 €
2011 746.218,31 €
2012 225.734,50 €
2013 674.309,14 €
2014 643.604,01 €
Font: Parc Natural
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
135
4.2. PRINCIPALS VALORS NATURALS, CULTURALS I
PAISATGÍSTICS
4.2.1. Els valors naturals
Els valors naturals de l’espai natural de la serra de Montsant rauen en l’elevada diversitat
biològica i paisatgística. Des de les àrees més muntanyoses, amb un escàs grau
d’artificialització, propiciat pel seu particular relleu i la seva complicada orografia, que en
dificulten l’accés, fins les terres i barrancs que envolten el massís i que són una excel·lent
representació dels típics mosaics agroforestals mediterranis.
a) El relleu i el clima
La singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un bloc
abrupte orientat en direcció est nord-est a oest sud-oest, dins del sector occidental de la
Serralada Prelitoral Catalana. El modelat del paisatge es deu a l’erosió diferencial del vent i
de l’aigua sobre els materials calcaris i d’altres de més tous intercalats, junt amb el fenomen
de la carstificació. Els cims tornejats destaquen amb enclotats barrancs i prominents cingles.
La naturalesa calcària del massís s’evidencia pels elements més característics del seu
relleu, com les balmes, els avencs, els tormos i les coves. Al vessant sud destaquen les
imposants parets rocoses del Cingle Major, format per conglomerats calcaris de l’oligocè (de
38 a 24,6 milions d’anys)
Cap al nord, les ondulacions es transformen en un bon grapat de barrancs esquerps, com el
dels Pèlecs, que vessen les seves aigües a l’excepcionalment ben conservat riu Montsant.
Passat el majestuós congost de Fraguerau, a la banda de ponent, la velocitat de les aigües
s’atura a l’embassament de Margalef, i la Serra Major s’escindeix en un ventall de serralades
menors que davallen suaument fins al revolt més occidental del riu.
El Parc està situat al nord-est de la península Ibèrica i, vist a gran escala, es troba inclòs
dins de la franja de clima temperat càlid que envolta tot l’hemisferi nord. A una escala més
petita s’ha de dir que el clima mediterrani l’afecta de ple. Aquest es caracteritza per un estiu
subtropical sec i un hivern suau, amb cops de fred periòdics. La significativa diferència de
cota existent entre la base i els cims culminants, l’orientació diversa dels vessants i la
complicada orografia, fan que els factors climàtics afavoreixin la presència de microclimes
força variats. Les temperatures més altes es registren al vessant occidental del massís entre
els mesos de juny i agost arribant als 40º C. Les mínimes hivernals són molt baixes, en
especial a les valls dominades per la inversió tèrmica (entre -10º C i -15º C), on glaça sovint
des de ben entrada la tardor fins a mitja primavera. La temperatura mitjana anual està al
voltant dels 15º C. Les precipitacions són molt irregulars, amb registres màxims a la
primavera i la tardor, i mínims a l’estiu i l’hivern. La pluviositat mitjana oscil·la entre 450 i 600
l/m2 per any. Les nevades hi són freqüents, així com la formació de núvols baixos del tipus
estrat que creen bancs de boira, de vegades força persistents.
b) Hàbitats
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
136
Dins dels límits del Parc, els boscos són el grup d’hàbitats quantitativament més destacat, ja
que ocupen més d’una tercera part de la superfície de l’àmbit (39%). Segueixen en
importància els matollars i les brolles (30,2%), les terres agrícoles i àrees antròpiques (14%),
els prats i herbassars (12,2%) i les roques i tarteres (4,1%). Els hàbitats aquàtics o molt
humits no arriben a l’1%.
Respecte a la biodiversitat, la major part de les espècies presenten requeriments
mediterranis, amb penetracions d’algunes espècies eurosiberianes. 72 espècies de flora i
162 de fauna s’hi han considerat d’interès pel seu estatus, la distribució, la raresa o pel fet
de tenir un paper clau als ecosistemes. D’aquestes, 101 espècies tenen algun tipus de
catalogació d’amenaça o interès en el marc de la Directiva Hàbitats, la Directiva d’aus, els
catàlegs catalans de fauna i flora amenaçada i altres documents tècnics similars als catàlegs
en el cas d’aquells grups biològics que actualment no tenen catàleg legal.
c) Fauna
El Parc Natural de la Serra de Montsant acull sense cap mena de dubte un dels poblaments
faunístics més rics de Catalunya. La gran varietat d’ambients permet l’establiment d’una
diversitat considerable d’espècies de gran interès no només per la seva abundància sinó per
ser animals endèmics o molt rars per a la fauna catalana.
Entre els mamífers hem de destacar els ratpenats de ferradura gran (Rhinolophus
ferrumequinum), el gat salvatge (Felis silvestris) i alguns exemplars isolats de cabra salvatge
(Capra pyrenaica ssp hispanica). També són característics el senglar (Sus scrofa), la geneta
(Genetta genetta), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el turó (Mustela putorius) i
la musaranya nana (Suncus etruscus).
Montsant és un territori de nidificació i descans de rapinyaires tan importants com l’àliga
cuabarrada (Aquila fasciata), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer (Falco
tinnunculus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el duc (Bubo bubo), l’astor (Accipiter
gentilis) i el mussol banyut (Asio otus). Entre la resta d’ocells destaquen la merla blava
(Monticola solitarius), la merla roquera (Monticola saxatilis), el pela-roques (Trichodroma
muraria), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), el picot garser gros (Dendrocopus
major), la merla d’aigua (Cinclus cinclus) i el blauet (Alcedo atthis). Els rèptils estan
representats per la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), l’escurçó ibèric (Vipera latasti),
la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp d’aigua (Natrix maura), la serp de ferradura (Coluber
hippocrepis) i la serp verda (Malpolon monspessulanus). Dins dels invertebrats, escarabats
com el banyarriquer (Cerambyx cerdo ssp mirbecky), el rinoceront (Oryctes nasicornis ssp
grypus), i l’escanyapolls (Lucanus cervus) són els més grossos i vistosos. D’altra banda, la
bona qualitat de les aigües del riu Montsant i els seus barrancs subsidiaris han permès una
gran riquesa de peixos, en especial d’espècies com barbs (Barbus graellsii, B.haasi),
madrilles (Chondrostoma miegii) i truites (Salmo trutta). En els racons més amagats encara
es troba el cada vegada més escàs cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes). Entre els
amfibis ressalten la salamandra (Salamandra salamandra) i el gripau corredor (Bufo
calamita).
d) Flora i comunitats vegetals
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
137
El paisatge vegetal de Montsant es compon d’una vegetació mediterrània, amb una certa
influència submediterrània i eurosiberiana. La vegetació potencial es reparteix entre els
dominis de l’alzinar amb marfull i el carrascar, que predominen en la major part de l’espai, i
el de la roureda seca de roure de fulla petita, que apareix als fondals més humits i als nivells
superiors de la serra. Les rouredes són escasses a Montsant, formen petites clapes enmig
de les pinedes i conformen boscos mixtos. A més del roure de fulla petita (Quercus faginea) i
del martinenc (Q. pubescens i Q. x cerrioides), s’hi troba el pi roig (Pinus sylvestris) i el pi
carrasser (pinassa) (Pinus nigra ssp salzmanii). En aquests boscos hi ha altres caducifolis
com l’auró (Acer opalus ssp granatense), l’auró negre (Acer monspessulanum), i l’avellaner
(Corylus avellana) que pigallen la forest de les obagues i els barrancs frescals, i són
especialment visibles a la tardor, quan les fulles es tenyeixen de color groc i vermell. En el
paisatge actual trobem pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) a les parts baixes recobrint la
brolla de romer i bruc d’hivern o de pi roig i pinassa a les àrees més enlairades. Els fondals
humits i els riberals destaquen per sostenir algunes comunitats extramediterrànies com
fragments de rouredes de roure matinenc, teixedes i boscos incipients de ribera. L’albereda
és el bosc de ribera més comú, i ocupa els indrets poc inundables. El conformen arbres com
l’àlber (Populus alba), el xop (Populus nigra) i el freixe (Fraxinus angustifolia). La salzeda és
un bosc de ribera que ocupa indrets freqüentment inundables. Els salzes (Salix alba,
S.atrocinerea, S.elaeagnos, S.purpurea, S.fragilis) recobreixen un sotabosc d’arbustos
baixos i herbes, com ara esbarzers, llúpols (Humulus lupulus) o menta borda (Mentha
suaveolens). Els canyissars estan formats per espècies que arrelen en ribes inundades i poc
profundes, com el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha angustifolia) o la jonca
(Scirpus maritimus). D’altra banda, en els llocs més arrecerats de la Serra Major hi són
freqüents el boix (Buxus sempervirens), la savina (Juniperus phoenicea), el ginebró
(Juniperus oxycedrus) i la boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi var crassifolius). La gran
extensió dels rocams singularitzen aquest espai, ric en elements propis d’aquesta mena
d’ambients, com les comunitats de salze de cingle. Les parets dels penya-segats i del rocam
acullen tota una sèrie d’espècies vegetals que arrelen directament a la pedra, aprofitant el
poc sòl que s’acumula a les múltiples escletxes i forats de la roca calcària, com la lluqueta
de roca (Globularia repens), el te de soqueta (Pontentilla caulescens) i el te de roca (Jasonia
saxatilis). Així mateix, el peu de la muntanya, especialment al domini dels carrascars,
presenta algunes introgressions d’elements de caràcter continental estèpic com per exemple
la bardissa de coralet (Berberidetum aragonense).
En quant a la flora protegida i singular, a més les espècies de flora autòctona protegides a
tot el territori de Catalunya: el teix (Taxus baccata) i el grèvol (Ilex aquifolium); hi ha les
espècies de flora autòctona protegides a Montsant: Euphorbia minuta i Thymus loscosii . A
més, tot i que no estan protegides per cap llei, són de màxim interès:
- Verbascum virgatum subsp. virgatum
- Narduroides salzmannii
- Galium pusillum subsp. brockmannii
- Senecio doronicum subsp. gerardi
- Hornungia aragonensis
- Brimeura amethystina
- Campanula speciosa subsp. speciosa
- Allium ampeloprasum subsp. pardoi
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
138
4.2.2. Valors culturals
Montsant disposa d'un patrimoni cultural testimoni de l'ocupació i les activitats econòmiques
que al llarg dels segles han existit en aquesta zona. Des dels temps prehistòrics, passant
per l'eremitisme medieval, fins als segles XVIII-XIX, en què la comarca va viure la seva
màxima expansió demogràfica, econòmica i social, la presència humana a Montsant ha estat
constant. Per tant, el paisatge de Montsant és un paisatge resultat de l'acció humana sobre
el medi natural. Els elements visibles que testimonien aquesta petjada humana al territori
són nombrosos: masos, molins, construccions populars de pedra seca, fites, carrerades,
balmes murades, etc. Tot això, sense oblidar que paral·lelament existeix un ric patrimoni
immaterial que es tradueix en forma de creences, festes populars, oficis, etc. Per tant, el
paisatge de Montsant és un paisatge resultat de l'acció humana sobre el medi natural. I on el
medi també ha condicionat i condiciona les formes de vida que s’hi desenvolupen.
Les troballes arqueològiques fetes arreu de la serra del Montsant deixen constància de
l’antiguitat de l’establiment humà en aquest territori. Els importants jaciments de sílex de la
Serra i de la vall del riu Montsant han atret el poblament com a mínim d’ençà del Magdalenià i
són abundants els testimonis arqueològics des d’aquella fase del Paleolític fins a l’època
romana. A la cova de la Taverna s'hi va descobrir el gravat mural figuratiu més antic de
Catalunya, datat del paleolític superior i representant la figura d'un cérvol. Del neolític també
se n'han trobat restes a jaciments com els de la cova de Santa Llúcia, les balmes de Sant
Bartomeu, o la coveta de l'Heura.
De les edats del bronze i del ferro es conserven coves d'enterrament i d'habitació, així com
cabanes de pedra. D'aquest període són les urnes funeràries conservades a les Obagues
d'Ulldemolins i la cista del Tancat, enterrament amb indicis de ritual de foc trobat a
Escaladei, i el poblat del Coll de la Coma, prop de la Morera de Montsant.
De les civilitzacions ibera i romana no s'hi han trobat registres, encara que una llegenda diu
que el poble de la Figuera deu el seu nom a una enorme figuera on els romans aixoplugaven
els ramats.
Les primeres dades històriques daten de la dominació àrab, des del segle VIII fins a mitjan
segle XII, quan cau Siurana el 1153. Durant aquest temps es té constància de la presència
d'eremites a la serra de Montsant, que els mateixos àrabs anomenaven “muntanya beneïda”.
Els territoris conquerits passen a mans del senyor de Siurana, Albert de Castellvell, que,
posteriorment, amb el consentiment del rei Alfons I, concedirà cartes de població a d'altres
senyors, com ara Ramon de Vallbona, fra Guerau Miquel o Arnau de Salfores. La majoria de
les poblacions actuals, així com la fundació de la Cartoixa d'Escaladei o la del monestir de
Bonrepòs, daten del segles XII. Bonrepòs, situat al barranc de Sant Blai, a La Morera de
Montsant va dominar el territori Montsant fins al segle XV, fins que es va integrar al territori
de la Cartoixa d’ Scala Dei, junt amb el monestir. Les monges de Bonrepòs es van traslladar
a Vallbona i Bonrepòs es va convertir en el Mas de Sant Blai, actualment en runes. La
Cartoixa d’Escaladei, primera de la península ibèrica, durant el seu domini va suposar la
fundació dels primers pobles del Priorat, actualment corresponent a la zona de la DOQ
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
139
Priorat. El 1835, amb la desamortització de Mendizaval es va exclaustrar a els monjos, i el
monestir i totes les terres del Prior van ser subhastades,
Al llarg dels segles, la densitat de la població va patir alts i baixos, com a la resta del
Principat, per causes diverses, com ara l'arribada d'onades immigratòries procedents de
l'altra banda del Pirineu, epidèmies de verola, fams, guerres, etc. Des de la darreria del
segle XVII fins al darrer quart del segle XIX, la zona va prendre embranzida amb l'expansió
del conreu de la vinya. Arreu hi ha signes evidents d'aprofitaments agrícoles i ramaders que
arriben a l'època contemporània: marges, balmes murades i cabanes i anjub bastits de
pedra. Els conreus dominants a la muntanya foren la vinya, l'olivera, els cereals i els fruits
secs. Des de finals dels segle XIX -amb la crisi agrícola de la fil•loxera, que provocà
l'abandonament de conreus i masos- i durant tot el segle XX, els pobles de Montsant han
patit una constant pèrdua de població cap a les zones més industrialitzades. Després de la
Guerra Civil, es visqué un període d'intens aprofitament dels recursos forestals -fusta i
carboneig-, però al darrer terç del segle pràcticament van minvar o desaparèixer les
activitats econòmiques tradicionals, com l'agricultura o la ramaderia, limitades a les parts
baixes de la serra. La muntanya esdevingué al voltant del 1900, amb l'aparició de
l'excursionisme, indret d'oci i esport.
A nivell de resum, a la serra de Montsant podem distingir:
a) Patrimoni arqueològic
La serra de Montsant és un territori ric en jaciments arqueològics, particularment del
Paleolític, el Neolític i l’edat del Bronze. Particularment ben representats en l'àmbit estan els
jaciments paleolítics i neolítics, sobretot al llarg del riu Montsant, entre la Bisbal de Falset i el
pantà de Margalef. Es creu que l'abundància de palets de sílex en aquesta zona, resultat de
l'erosió dels estrats geològics eocènics de la vall d'Ulldemolins, va ser un dels motius
importants d'aquests assentaments. El més antic és el Planot (Paleolític mitjà i superior),
ubicat en una antiga terrassa del riu, entre la Bisbal i Margalef. Al terme de Margalef hi ha
altres jaciments que han estat estudiats i documentats: els horts de la Boquera i d'en
Marquet allotgen sengles tallers de sílex i estan datats del Paleolític superior; la cova dels
Colls (o dels Gitanos), de la mateixa època, a més d'un taller de sílex inclou una llar de
pedra circular; la cova del Filador, davant mateix del poble de Margalef, que conté una
estratigrafia molt completa que s'estén de l'Epipaleolític fins al Neolític. De gran singularitat i
simbolisme és la troballa feta el 1981 a la cova de la Taverna (Margalef), que no va ser
publicitada fins molt més tard. Es tracta d'un gravat mural figuratiu, assignat al Paleolític
superior, que representa un cèrvid i que resulta ser el més antic de Catalunya.
Del Neolític destaquen els jaciments de la cova de Santa Llúcia, a la Bisbal de Falset, més
coneguda per allotjar un hospital durant la guerra civil espanyola, les coves Roges
d'Escaladei, les balmes de Sant Bartomeu (Ulldemolins), amb un notable taller de sílex, i els
Obacs, també a Ulldemolins.
A partir de l'any 2006 es van descobrir nombrosos jaciments amb una rica representació de
pintures rupestres associades als corrents postpaleolítics en diferents abrics de Cabacés, la
Morera de Montsant, i Siurana (aquest últim, a la zona de les Muntanyes de Prades), de
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
140
manera que el patrimoni de pintures rupestres a Catalunya, que aleshores comptava amb
uns 70 elements, s'ha vist incrementat amb 30 elements més, tots al Priorat. Les troballes
pertanyen tant a l'"art llevantí" (tendència figurativo-naturalista de la tradició caçadora-
recol·lectora) com a l'"art esquemàtic" (tendència esquemàtico-abstracta de la tradició
agrícola-ramadera).
Del Calcolític (-2200 a -1800), i les edats del Bronze (-1800 a -650) i del Ferro (-650 a l'inici
de la nostra era), hi ha altres jaciments repartits pel territori, tot i que amb una concentració
més important a la vall d'Ulldemolins. Un dels més importants és el de les Obagues
d'Ulldemolins: és el jaciment tipus de la periodització dels camps d’urnes Catalans que
probablement indiquen la presència d'un poblat encara per descobrir. D’èpoques posteriors, i
testimoni del poblament de Montsant a l’època altmedieval és la necròpoli formada per cinc
tombes antropomòrfiques excavades en una roca, al vessant obanc de la muntanya, a poca
distància del nucli de la població d’Albarca. Segons els arqueòlegs que han estudiat aquest
tipus de sepultures, aquesta mena de tombes es poden datar entre els segles IX i XI.
En síntesi, i extret de la Carta Arqueològica del Priorat, s’han identificat un total de 143
jaciments arqueològics als municipis que integren l’ENP de la serra de Montsant.
b) Patrimoni històric, arquitectònic i artístic
Els elements del patrimoni històric i arquitectònic són nombrosos dins l’ENP i estan
catalogats a l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i als instruments de
planejament urbanístic dels municipis on estan ubicat. Certament, molts d'ells es troben
ubicats als centres històrics de les poblacions i per tant, en sentit estricte fora del límit del
Pla especial.
Dels 236 elements inventariats en el Pla Especial, la majoria estan declarats Béns culturals
d'interès local (BCIL) d'acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural
català i Béns catalogats urbanísticament (BCU). Especialment destaquem el Bé culturals
d'interès nacional (BCIN), d'acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni
Cultural català. Taula 86 Béns culturals d'interès nacional dels municipis del PN
Bé culturals d'interès nacional (BCIN) dels municipis del Parc
Element Municipi Època
Castell de Cabacés Cabacés s. XIII
Església de Santa Maria Cornudella de Montsant s. XVI-XVII
Església de Sant Vicenç d’Albarca Albarca - Cornudella de Montsant s. XII-XVII
Muralla de la Figuera La Figuera medieval
Castell de la Morera La Morera de Montsant s. XIII
Antiga casa de la procura La Morera de Montsant s. XIX
Cartoixa d’Escaladei Escaladei – La Morera de Montsant s.XIII-XVIII
Castell d’Ulldemolins Ulldemolins s. XII
Església de Sant Jaume Ulldemolins s. XVI
Creu de terme Ulldemolins
Fonts: Inventari del patrimoni arquitectònic, documents de planejament urbanístic i serveis territorials del
Departament de Cultura i Mitjans d'Informació
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
141
Entre els béns declarats d’interès local, destaquem especialment el mas Roger, que va ser
adquirit per la Generalitat de Catalunya l’any 2007. Mas Roger, també conegut com a mas
de Dalt està situat a la part baixa del barranc de Cavaloca, en el terme de Cabacés. El mas
pertany a la finca del mateix nom i havia estat una gran explotació vitivinícola durant el segle
XIX. Va ser declarat pel Consell Comarcal del Priorat Bé d’interès local el 29 de setembre de
2008 atenent els valors arquitectònics, històrics i etnogràfics. El mas Roger és l’únic mas
dins els límits del Parc Natural que es conserva dempeus. La declaració de mas Roger com
a BCIL contribueix i és garantia dels objectius que el Parc es fixa per comptabilitzar la dels
valors naturals i culturals de la serra de Montsant. La finca, de 94 ha de superfície total, és
actualment un dels equipaments de gestió del Parc on es desenvolupen diversos projectes
de gestió i conservació (vegeu apartat 4.3.2 Àrea patrimoni cultural i paisatgístic)
c) Patrimoni etnogràfic i immaterial
El patrimoni etnogràfic i immaterial és el testimoni de la nostra cultura de caràcter popular,
tant en les seves mostres tangibles com intangibles i que ens expliquen les formes de vida
que han caracteritzat els pobles de Montsant i els usos i aprofitaments que s’han fet a la
serra.
Un dels elements més característics i visible que testimonien aquesta petjada humana en el
paisatge és el patrimoni arquitectònic de pedra seca. La diversitat de construccions en
pedra en l’àmbit de Montsant és molt gran i inclou tant les infraestructures pròpies dels
conreus i per l’aprofitament de l’aigua (anjubs, marges, fites...), com altres que, tot i no estar
directament relacionades amb l’aprofitament agrícola (balmes murades, carrerades,
camins... ), ens informen sobre un modus vivendi molt diferent de l’actual en un passat no
tan llunyà . Aquest és un recurs etnogràfic, ja que permet interpretar la vida pretèrita del
pagès però alhora, té un interès pedagògic indiscutible per explicar els conceptes d’ús
sostenible del territori i d’optimització dels recursos naturals i en aquest sentit s’ha creat un
itinerari d’interpretació de la pedra seca a la zona de Montalts.
Però també forma part d’aquest patrimoni cultural immaterial, tal com defineix la convenció
per la salvaguarda d’aquest patrimoni de l’UNESCO (2003), els usos, les representacions,
les expressions, els coneixements i les tècniques juntament amb els instruments, els
objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents que les comunitats, els
grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni
cultural. Aquest patrimoni es transmet d'una generació a l'altra i és recreat constantment per
les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la
seva història, la qual cosa els atorga un sentiment d'identitat i continuïtat i contribueix, per
tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.
En aquest sentit, el Parc Natural de Montsant treballa especialment en aquells aspectes del
patrimoni immaterial que incideixen en la conservació i gestió del paisatge: patrimoni
festiu, coneixements d’etnobotànica, toponímia i geografia popular, coneixement dels fets
històrics succeïts a la serra de Montsant, costums i formes de la vida quotidiana a la
muntanya, treball, coneixements tècnics d'oficis, creences i formes de religiositat popular i tot
el conjunt de folklore oral (Llegendes que fan referència al territori, història popular sobre fets
significatius que han succeït en el territori, cançons, dites i refranys, etc. )
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
142
Especialment, volem destacar el ric patrimoni festiu que caracteritzen els pobles de la serra
de Montsant en concret, i a la comarca del Priorat en general. Les festes són un patrimoni
cultural immaterial viu que inclou un seguit de pràctiques, coneixements, cançons o tonades
de ball, d'un passat recent que mantenen una vinculació amb l’espai. D'altra banda, no s'ha
d'oblidar la importància de les celebracions festives com a factor identitari i de cohesió
social.
En el cas de la serra de Montsant podem diferenciar entre les festes que se celebren a la
muntanya, en l'àmbit del Parc Natural, i les que se celebren als diferents nuclis de població
de la serralada. Les primeres –que es desenvolupen bàsicament a l'entorn de les ermites
existents a Montsant– són especialment significatives en la mesura que il·lustren la secular
relació de les comunitats humanes amb el medi, els espais de trobada, els indrets de culte i
les pràctiques de religiositat popular adreçades a aconseguir l'ajut de la divinitat per a la
pròpia existència.
A partir d'aquesta estreta relació entre entorn i comunitats humanes, entre natura i cultura, el
Parc Natural de la Serra de Montsant es proposa conèixer a través d'una de les seves línies
de gestió el conjunt d'elements patrimonials que es troben dins el seu territori, impulsant un
estudi del patrimoni cultural de la serra de Montsant i establint línies de gestió concretes
centrades en l’arquitectura de la pedra seca i l’espiritualitat de Montsant.
d) Patrimoni espiritual de Montsant
Aquest és el valor del patrimoni immaterial més destacable i que ha marcat amb més
profunditat la vida a la zona.
El nom de la serralada, Montsant, també ens indica que la muntanya ha estat, des d'antic,
un indret d'espiritualitat. En són testimonis antics topònims com Colldemònecs o vestigis
arqueològics com les tombes medievals excavades a la roca que es troben prop d'Albarca,
en els límits del Parc. La llegenda situa l'eremitisme ja en època musulmana, i l'etimologia
del nom d'Albarca —que derivaria de l'àrab gäbäl al-barka, que es tradueix per ‘muntanya de
benedicció' o ‘muntanya beneïda'— fa pensar que, efectivament, la serralada era un indret
d'espiritualitat abans de la conquesta cristiana.
Però, sens dubte, parlar d'espiritualitat a Montsant implica fer referència a la cartoixa de
Santa Maria d'Escaladei, instal·lada al territori des de l'any 1194 fins a la desamortització de
1835, i al conjunt d'ermites que es troben escampades per tota la muntanya. És en aquest
període que la comarca va viure la seva màxima expansió demogràfica, econòmica i social,
la presència humana a Montsant ha estat constant. Molts d’aquests llocs eremítics van
esdevenir ermites i santuaris. Dins els límits de Parc Natural hi ha una desena d’ermites, que
a més del valor arquitectònic i històric, són espai de devoció i punts de trobada de la
comunitat local, on hi succeeixen diverses manifestacions festives i de religiositat popular
durant tot el calendari festiu, vinculada a la celebració de romeries i aplecs. A més, les
ermites són espais preferents d’ús públic al Parc. Hi ha una alta freqüentació. Moltes d’elles
disposen d’àrees de lliure Habilitació amb àrees de lleure (fonts, bancs, taules, zones
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
143
d’acampada...).A totes s’hi pot accedir en cotxe, a excepció de Sant Bartomeu (Ulldemolins)
i la Mare de Déu de Montsant (Albarca).
A partir d’aquí el Parc Natural de la Serra de Montsant ha estat incorporat dins la Iniciativa
Delos, impulsada des de la UICN, com a cas d'estudi per realitzar una diagnosi de com els
valors espirituals, especialment en relació amb els valors naturals, culturals i espirituals
afavoreixen la gestió de la conservació del l’espai natural protegit. L’estudi es va realitzar
durant l’any 2007, i de les recomanacions sorgides arran de l’estudi van ser aprovades per la
la comissió permanent del Parc el 14 de gener de 2008 i per la junta rectora el 14 de febrer
de 2014. (Vegeu apartat 4.2.2.Valors culturals)
4.2.3.Valors paisatgístics
La singularitat de la serra resideix en l’originalitat del relleu, que s’aixeca com un bloc
abrupte orientat en direcció est nord-est a oest sud-oest, dins del sector occidental de la
serralada Prelitoral catalana. El modelat del paisatge és degut a l’erosió diferencial causada
per l’acció dels agents climàtics (del vent i de l’aigua) sobre els materials calcaris i d’altres
de més tous intercalats, juntament amb el fenomen de la carstificació. Els cims tornejats
destaquen amb enclotats barrancs i prominents cingles. La naturalesa calcària del massís
s’evidencia pels elements més característics del seu relleu, com les balmes, els avencs, els
tormos o roques singulars i coves. Al vessant sud, destaquen les imposants parets rocoses
del cingle Major, format per conglomerats calcaris. Cap al nord, les ondulacions es
transformen en un bon grapat de barrancs esquerps, com el dels Pèligs, que vessen les
seves aigües a l’excepcionalment ben conservat riu Montsant. Passat el majestuós congost
de Fraguerau, a la banda de ponent, la velocitat de les aigües s’atura a l’embassament de
Margalef, i la serra Major s’escindeix en un ventall de serralades menors que davallen
suaument fins al revolt més occidental del riu.
El paisatge és fruit de la interacció entre la història geològica, els fenòmens climàtics, els
elements biològics i els usos antròpics d’un territori al llarg del temps. Al paisatge natural, cal
afegir-hi el paisatge humanitzat que s’obre als peus del massís i encara conserva l’encant
del paisatge agrícola tradicional que envolta els pobles eminentment rurals de Montsant. Així
doncs, entre les masses forestals i els roquissars, es poden contemplar els bancals
d’avellaners i ametlles, els costers de vinya i els camps d’olivers. Encara queden algunes
parades de cereals i en algunes ribes, tant del riu Montsant com del Siurana, horts familiars.
Les principals unitats paisatgístiques són:
El vessant sud. Destaquen poderosament les imponents parets rocoses del cingle
Major, format per conglomerats calcaris, i els cingles dels Montalts, formats per
calcàries dolomítiques. Per damunt d'aquests, la muntanya continua ascendint
suaument fins a arribar a la serra Major.
La Serra Major. Carena culminant de Montsant, formada per grans estrats de
conglomerat que formen el llom de la muntanya. És una zona rupícola amb poca o
nul·la vegetació. La majoria dels accessos a la serra Major es realitzen a través del
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
144
que es coneix com a graus, ja que són diversos els indrets en els quals cal superar el
desnivell passant per un esglaó o un pas amb dificultat.
El vessant nord. Àrea de boscos feréstecs i barrancs profunds, que s'estén des de
la serra Major cap al nord. Com a unitats paisatgístiques individuals destaquen: la
vall del Silenci, el Congost de Fraguerau i el barranc dels Pèligs, el més llarg i
profund de Montsant.
Montsant occidental. Sector de barrancs profunds i brolles amb pinedes que
descendeixen de les cingleres cap al riu Montsant. Destaquen el barranc de la
Taverna, el de Sant Salvador, el dels Colls Baixos, el de Montsant-Tancat i el de
Cavaloca.
Les valls dels rius Montsant i Siurana. Zona d'un alt valor ecològic i estètic com a
paisatge singular i de gran bellesa. El riu Montsant representa el límit geogràfic del
massís al nord i l’oest, i el riu Siurana n’és el límit meridional.
Montsant oriental. A l’oest, Montsant es visualitza en forma de vèrtex, on és
fàcilment observable la transició entre el paisatge de solana i el d’obaga.
A escala comarcal, la valorització i conservació del paisatge ha esdevingut una aposta de
futur conjunta de tots els agents implicats en la planificació i ordenació del territori. Els valors
paisatgístics i patrimonials de Montsant han estat mereixedors d’una menció especial tant en
la Carta del Paisatge del Priorat, que promou el Consell Comarcal, com en la candidatura
del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a Paisatge cultural agrícola de
muntanya mediterrània, que promou l’associació Prioritat.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
145
4.3. PRINCIPALS LÍNIES DE GESTIÓ DEL PARC NATURAL
4.3.1. Àrea de patrimoni natural
Dins dels projectes de protecció conservació i gestió del patrimoni natural, el Parc Natural de
Montsant ha tingut i tindria de dedicar molts recursos en l’estudi dels seus valors, donat que
Montsant no ha estat objecte d’estudi amb profunditat per investigadors i naturalistes.
El llistat d’estudis realitzats des de la creació del Parc (2003-2015) són:
Taula 87 Llistat d’estudis
Any Nom de l'estudi
2003 Model turístic. La Bisbal de Falset i el Montsant
2003 Model turístic. Cabacés i el Montsant
2003 Model turístic. La Figuera i el Montsant
2003 Comunitats vegetals a la Serra de Montsant: Tipologia i propostes per a la conservació
2004 Etnobotànica "Estudi de l'ús tradicional de les plantes silvestres de la Serra de Montsant"
2004 Caracterització limnologia del riu Montsant. Aplicabilitat a la teoria del riu continu
2004 Els lepidòpters de Parc Natural de la Serra de Montsant
2004 Estudi de l'ictofauna del riu Montsant
2005 Inventari de camins ciclables
2004 La conservació de l'àliga perdiguera a Catalunya 1992-2004
2004 Flora Vascular de la Serra de Montsant (1-240 sp)
2005 Estudi de la xarxa de camins pedrestres al PN Montsant
2005 Estudi del patrimoni cultural de la serra de Montsant
2005 Estudi de la distribució i caracterització Taxus baccata al PN Montsant
2005 Flora Vascular de la Serra de Montsant
2005 Inventari dels rapinyaires al PN Montsant.
2005 Estudi faunístic dels micromamífers al PN Montsant
2005 Els lepidòpters del PN Montsant (2004-2005)
2005 Bases per a la conservació de la flora protegida, amenaçada i/o singular del Camp de Tarragona
2005 Programa de seguiment de l'avifauna en espais naturals de protecció especial del DMAH - PN
MONTSANT
2005 Projecte de perímetre de protecció prioritari Priorat - Serra del Montsant. T2 (2a fase)
2006 Atles herpetològic del Parc Natural de la Serra de Montsant
2006 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural de
la Serra de Montsant.
2006 Informe 2006 Avifauna. Conveni de col·laboració entre el DMAiH de la Generalitat de Catalunya i l'
ICO
2006 L’àliga cuabarrada al PN de la Serra de Montsant. Actuacions i propostes 2006
2006 Els lepidòpters del Parc Natural de la Serra del Montsant (2004-2005)
2006 Estudi faunístic dels mamífers carnívors del Parc Natural de la Serra de Montsant
2006 Control de la processionària (Thaumetopoea pytiocampa) mitjançant la col·locació de trampes de
feromona sexual
2006 Diagnosi de la pressió ramadera sobre la vegetació de la Serra Major del PN Montsant i Directrius
per a la seva gestió
2006 Seguiment de la Pressió ramadera sobre la vegetació de la Serra Major del PNMON. Parcel.les
d'exclusió
2006 Els masos de la serra de Montsant
2006 El PN de Montsant. Eina de Dinamització Turística
2007 Bases para la planificació ecoturística del Parc Natural de la Serra de Montsant
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
146
2007 Els lepidòpters del Parc Natural de la Serra del Montsant (2006)
2007 Diagnosi de les poblacions d'espècies cinegètiques del PN Montsant
2007 Seguiment de l'avifauna al PN de la Serra de Montsant.
2007 Resultat del primer cens de duc (Bubo bubo) i altres rapinyaires nocturns al PN Montsant
2007 Alimentació dels mamífers carnívors al Parc Natural de la Serra de Montsant
2007 Inventari de cavitats i habitacles utilitzats com a refugi pels quiròpters al PN Montsant.
2007 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural de
Montsant
2007 Identificació i avaluació dels impactes negatius de la conca del riu Montsant i propostes de mesures
correctores
2007 Integració de la pastura de sotabosc en la lluita contra els incendis forestals: el cas de les franges de
baix combustible del PNMON
2007 Seguiment de la gestió ramadera i la seva afectació sobre la vegetació de la Serra Major del PN
Montsant
2007 Restauració d'un abocador en un jardí botànic
2008 Actividades de educación ambiental para divulgar el Parque Natural de la Serra de Montsant
2008 Seguiment de les poblacions d'espècies cinegètiques. Perdiu roja (Alectoris rufa). Informe 2008-
2009
2008 Mapa geològic del Parc Natural de la Serra de Montsant - Sector La Morera, Cabacés, les Vilelles
2008 Atles dels odonats a Catalunya. Grup Oxygastra. Memoria descriptiva
2008 Estudi dels quiròpters com a control biològic de la plaga de la papallona del raïm (Lobesia botrana) a
Montsant: inventari i seguiment de refugis.
2008 Rata d’aigua (Arvicola sapidus) al Parc Natural de la Serra de Montsant. Distribució i estima
poblacional
2008 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural de
la Serra de Montsant
2008 Inventari de béns d'interès patrimonial
2008 Cens de duc al Parc Natural de la Serra de Montsant
2008 Seguiment de l’àguila cuabarrada al Parc Natural de la Serra de Montsant
2008 L’àliga cuabarrada al PNMON.Mapes
2008 Programa de seguiment de l'avifauna en espais naturals de protecció especial del DMAiH - PN
MONTSANT
2008 Estudi de definició i adequació de camins per a la pràctica de la bicicleta de muntanya dins el
PNMON
2008 Seguiment de la gestió ramadera i la seva afectació sobre la vegetació de la Serra Major al PNMON.
2008 Els lepidòpters del Parc Natural de la Serra del Montsant (2007)
2008 Montsant Agenda 21
2008 Estudi de definició i adequació de camins per a la pràctica de la bicicleta de muntanya dins del parc
natural de la serra de Montsant
2008 Valoració del projecte de recuperació del conill al Parc Natural de Montsant respecte a les àligues
cuabarrada i daurada
2009 Aportacions a l'estudi de l'ecologia tròfica de Testudo hermanni hermanni (Gmelin 1789) al PNMON.
Article
2009 L'àliga cuabarrada al Parc Natural de la Serra de Montsant. 2005-2009
2009 Efectes de l'Agricultura i la seva gestió en la conservació de la biodiversitat al parc natural de la
Serra de Montsant. Els ocells i els ratpenats com a bioindicadors
2009 Seguiment de la Gestió silvipastoral i de la pressió ramadera sobre la vegetació de Serra Major al
Parc Natural de Montsant
2009 Cartografia digital dels hàbitats Corine elementals i dels hàbitats d'interès comunitari al PNMON a
escala detallada 1:10000
2009 Catàleg de cavitats d'interès per a les poblacions de quiròpters al PNMON
2009 Minimització dels impactes que afecten als hàbitats i espècies al Riuet d'Scala Dei
2009 Recuperació del cranc de riu autòcton al Parc Natural de la Serra de Montsant. Memòria 2005-2009
2009 Rata d’aigua (Arvicola sapidus) al Parc Natural de la Serra de Montsant. Seguiment poblacional i
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
147
selecció de l'hàbitat
2009 Seguiment d'espècies cinegètiques al PNMON. Senglar i Cabirol
2009 Senyalització interpretativa i diposicions del mobiliari i serveis de les àrees de lleure del PNMON
2009 Participació i dinamització social al PNMON. Una aproximació a les percepcions socials del PNMON
2009 Les plantes del Parc Natural de la serra de Montsant i la seva gestió
2009 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo Hermanni hermanni) al Parc Natural de
la Serra de Montsant
2009 Projecte de reintroducció del conill de bosc al Parc Natural de la Serra de Montsant. Informe 2005-
2009
2009 Programa de Conservació i Seguiment de la Biodiversitat. Fase I
2009 Recuperació del camí del Grau de la Grallera
2009 Les fonts de Montsant
2010 Viabilitat de l'hàbitat per la reintroducció del cranc de riu autòcton a la conca del riu Montsant
2010 Programa de Conservació i Seguiment de la Biodiversitat. Memòria 2010
2010 Estudi dels sistemes de captació, distribució i evacuació d'aigües de la Cartoixa d'Escaladei : Morera
de Montsant, Priorat
2010 Seguiment de la vegetació a les franges de protecció al Parc Natural de Montsant
2010 Seguiment de l'avifauna al PN de la Serra de Montsant.
2010 Estudi de la distribució de les poblacions de Thymus loscosii i Euphorbia minuta
2010 Projecte de recuperació d'un tram fluvial del riuet de Scala Dei
2010 Segona fase del catàleg de cavitats d'interès per a les poblacions de quiròpters del PNMON
2010 Prospecció d'odonats al massís de Montsant
2010 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo Hermanni hermanni) al Parc Natural de
la Serra de Montsant
2010 Situació del turó, Mustela putorius, al PNMON. Presència i estatus poblacional
2010 Cartografia digital dels hàbitats Corine i dels hàbitats d'interès comunitari del vessant nord de la
Serra de Montsant, escala 1:10.000
2010-
2011 Seguiment d'espècies cinegètiques senglar i cabirol
2011 Catàleg de Flora al·lòctona de Montsant
2011 Radioseguiment de les parelles d'àguila cuabarrada Aquila fasciata de Cabacés MS-3 i d'Escaladei
MS-5 del Parc Natural de la Serra del Montsant. Novembre 2009 - gener 2011
2011 Diagnosi de l'efecte del pasturatge sobre la vegetació al Parc Natural de Montsant i propostes de
gestió
2011 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo Hermanni hermanni) al Parc Natural de
la Serra de Montsant
2011 Atles del conill i la perdiu
2011 Memòria de seguiment, inventari i treballs realitzats per la conservació de la comunitat de quiròpters
durant l'any 2011
2011 Marges de pedra seca i patrimoni cultural al Parc Natural de Montsant
2011 Diagnosi del sector oleícola del Parc Natural de la Serra de Montsant
2012 El Centre d'Interpretació de l'Oli i les Economies Productives del Montsant : el seu contingut, la
filosofia i els seus aspectes museològics
2012 Determinació de les característiques físicoquímiques i de l'estat sanitari de les fonts naturals de la
serra de Montsant. Fase 1, Localització i inventari de les fonts i proposta d'estudi sanitari
2012 Proyecto de Ordenación de los recursos piscícolas en el espacio natural protegido de la Serra de
Montsant
2012 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo Hermanni hermanni) al Parc Natural de
la Serra de Montsant
2012
Memòria de les actuacions de conservació realitzades en relació a l'àguila cuabarrada (Aquila
fasciata) al Parc Natural de la Serra de Montsant. Parellles de les Vilelles i Cabacés, període 2010 i
2011
2012 Programa de segument de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 2012-2013. Informe
per a les colles participatns
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
148
2013 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo Hermanni hermanni) al Parc Natural de
la Serra de Montsant
2013 Inventari de fonts (2)
2013 Projecte cuabarrada
2013 Estudi dels efectes de la pastura eqüestre sobre la diversitat i l'estructura de les comunitats
2013
Diagnosi de la situació actual de la població de cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. Hispànica) i
els seus possibles escenaris de futur, en el marc de la planificació i gestió del Parc Natural de la
Serra de Montsant.
2013 Caracterització de les zones agrícoles de Montsant
2013 Anàlisi de l'Estat i propostes per a la millora de les zones d'escalada al Parc Natural de Montsant
2013 Geologia de la serra de Montsant: aprendre a llegir els afloraments
2013 Projecte de arborètum a la Seu del Parc Natural de Montsant
2013 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural
de la Serra de Montsant. Memòria 2013 + annexos
2013 Determinació de les característiques fisicoquímiques i de l'estat sanitari de les fonts naturals de la
serra de Montsant Fase2: característiques de les fonts del sector occidental de Montsant.
2013 Actuacions de millora d'hàbitats a la finca de Mas Roger al PN Montsant
2013 Conservació ex situ de les poblacions de Leontodon crispus i Verbascum virgatum
de la Serra de Montsant. Assaig de germinació i desenvolupament de les plàntules
2013 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 2013-2014. Informe
per a les colles participants
2014 Projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al PN Montsant
2014 Determinació de la potencialitat per al cultiu de Tuber menanosporum Vitt. De la finca Mas Roger del
Parc Natural de la Serra de Montsant
2014 Seguiment de la somereta de Montsant
2014 Memòria de seguiment GPS-Satèl·lit del mascle d'àguila cuabarrada de les Vilelles. Avaluació de les
actuacions de conservació realitzades al PN Montsant (període 2013-2014)
2014 Estudi dels efectes de la pastura eqüestre sobre la biodiversitat i l'estructura de les comunitats
2014 Caracterització biològica d'hàbitats fontinals de Montsant. Els briòfits com a bioindicadors
2014 Determinació de les característiques fisicoquímiques i de l'estat sanitari de les fonts naturals de la
serra de Montsant. Fase 3: Caracterització de les fonts del sector oriental de Montsant
2014 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. MONTSANT. Temporada 2013-
2014. Informe per a les colles participants
2015 Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya
Font: Parc Natural
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
149
a) Fauna
Des de la seva creació, en quant a les línies de gestió del Parc per a la protecció dels valors
faunístics s’han prioritzat quatre projectes:
1. Reintroducció de la Tortuga Mediterrània
2. Projecte de conservació de l’àguila cuabarrada i seguiment de la àguila
daurada
3. Projecte de conservació de la Somereta de Montsant
4. El cranc de riu autòcton
A més de realitzar el fer seguiment, prospeccions, censos i controls de:
- Cens de duc
- Cens de cabra salvatge
- Cens de cranc
- Cens de cabirol
- Seguiment de la llúdriga
- Seguiment de la població d’espècies cinegètiques: conill i porc senglar
- Actuacions de control de desgast del cranc americà
- Seguiment de ratpenats en diferents cavitats i projecte de millores de gestió
- protocol per la repoblació de perdiu autòctona /aclimatització i alliberament)
- Salvament de peixos dels rius Escaladei i Montsant
- Prospecció i monitoreig d’odonats
- Seguiment de la tortuga de rierol
- Anellament d’ocells. Programa Sylvia - ICO
- Inventari i seguiment d’amfibis i rèptils
- Seguiment de les papallones nocturnes
- Censos papallones diürnes
- Projecte orenetes
1. Reintroducció de la tortuga mediterrània
Des de l’any 2005, el Parc conjuntament amb el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils
de Catalunya (CRARC) duu a terme el projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània
(Testudo hermanni hermanni). La presència de la tortuga mediterrània a Montsant ha estat
documentada en el jaciment neolític de l’Abric del Filador, a Margalef de Montsant, prop del
riu Montsant, on les comunitats prehistòriques acostumaven a instal·lar-se i dóna testimoni
de la utilització de les tortugues com a recurs alimentari.
La tortuga mediterrània és l’únic queloni terrestre autòcton que es pot trobar a Catalunya.
L’espècie està greument amenaçada d’extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat. La
comarca del Priorat és una àrea amb una alta presència de tortuga mediterrània. A més de
l’espai natural de la serra de Montsant, en podem localitzar a la serra de Llaberia.
Fins a la data (2015) s’han alliberat 2.305 tortugues. Totes les tortugues procedeixen de la
cria en captivitat en instal·lacions col·laboradores del Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya (DAAM), de centres de
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
150
recuperació especialitzats en quelonis com el CRARC, dels centres de recuperació del
Govern Balear i de centres en conveni amb aquesta administració autonòmica, com el GOB
(Grup Ornitològic Balear) de Menorca.
Lligat en aquest projecte i a fi i efecte de difondre’l es va construir el maig de 2011 a la seu
del Parc de Montsant un nucli zoològic de cria en captivitat de tortuga mediterrània
incorporant 3 femelles i dos mascles. A data d’avui (2015), en el tancat hi ha 20 cries.
Per donar a conèixer el projecte de conservació s’han realitzat diferents accions com ara
xerrades a la població local, edició d’un tríptic informatiu, cartelleres, estovalles de paper per
restaurants per donar a conèixer el projecte, creació de la unitat didàctica escolar
“Coneguem la tortuga de Montsant”; a més de difusió a les xarxes socials, notes de premsa i
reportatges televisius.
2. Projecte de conservació de l’àguila cuabarrada i seguiment de l’àguila daurada
L’àguila perdiguera o àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) és un dels rapinyaires més
representatius dels sistemes mediterranis. En els darrers anys, les poblacions d’aquesta
àliga es troben en regressió en la major part de la seva àrea de distribució europea, on un
20% de la població ha desaparegut en la darrera dècada. Al Priorat, l’espècie ha seguit la
mateixa tendència negativa.
Anteriorment a la creació del Parc algunes entitats a través del servei de fauna
s’encarregaven amb col·laboració del CAR del seu seguiment, però serà a partir del 2005,
quan s’inicia el seu radioseguiment, detectant diverses problemàtiques com és la pèrdua de
territori enfront la daurada i de zones de nidificació enfront el voltor, baixa productivitat
reproductora i sortides extraterritorials.
Antigament en l’àmbit del Parc hi havia hagut cinc territoris d’àguila cuabarrada i l’objectiu és
no perdre cap més territori establint diferents mesures de gestió a curt, mitjà i llarg termini.
Des del 2005 s’han dut a terme les següents mesures de gestió amb la col·laboració de
diverses entitats.:
- Projectes de seguiment i radioseguiment (ICRA i MN Consultors)
- Anellament de cries i estudi de l’alimentació (UB)
- Obertura d’espais i sembres per recuperar antics camps
- Regulació de les zones de batuda en època de nidificació
- Proposta de recuperació de camps d’olivera a Mas Roger
- Regulació d’activitats humanes en zones de nidificació
- Acords de custodia per la recuperació de conreus abandonats
- Construcció d’un Punt d’Alimentació Suplementari (2009)
- Repoblació de perdiu i conill (2004-2008 I 2011)
- Manteniment d’espais oberts amb pastura equina
- Construcció i gestió de dos colomars
En quant al seguiment de l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), al Parc Natural nidifiquen 2
parelles d’àguila daurada, conegudes com Montsant Nord i Montsant Sud. Al respecte s’ha
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
151
instal·lat una càmera de vídeo d’enregistrament en el sector de cria de la parella Montsant
Sud per realitzar el seguiment d’un cicle reproductor complert per analitzar les imatges que
s’obtinguin. La baixada als nius i la recollida de restes per al seu posterior anàlisi, ens
permetrà fer un estudi de la dieta de l’àguila.
3. Projecte de conservació de la somereta de Montsant
La somereta de Montsant (Steropleurus panteli) és una espècie d’importància prioritària pel
patrimoni natural català i dins el Parc Natural de Montsant hi ha l’única població coneguda a
nivell mundial. L’any 1897, entomòleg català Longelí Navàs va realitzar la descoberta de la
somereta de Montsant, va poder capturar 2 exemplars que van servir per descobrir i
descriure l’espècie, dipositats a la col•lecció del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Des
de l’aleshores va passar més d’un segle sense cap altra notícia, per la qual cosa la somereta
es va considerar extingida o quasi extingida. Posteriorment hi ha hagut alguna citació
puntual però la seva distribució, biologia i comportament era totalment un misteri.
Recentment amb la elaboració del catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya, la
somereta de Montsant ha estat inclosa en la categoria de “en perill d’extinció” per la
probabilitat alta que es tractés d’una espècie ja extingida o en vies de desaparició.
En els darrers anys s’han reiniciat treballs de recerca i censos i el Parc ha establert un
protocol de gestió de l’espècie basat en el coneixement de la biologia i ecologia de l’espècie;
l’obtenció de dades en quant abundàncies i/o densitats de l’espècie que al mateix temps ens
permeti saber possibles variacions interanuals, així com determinar l’estat actual de la
població, les seves amenaces i vulnerabilitats; la distribució de l’espècie; obtenir un
reconeixement legal; i ha definit un pla de gestió de conservació.
4. El cranc de riu autòcton
L’agost del 2005 el Parc inicia el projecte de recuperació del cranc de riu autòcton
(Austropotamobius pallipes) arran de la troballa de restes d’aquesta espècie al riu Montsant.
La població de cranc de riu autòcton es troba greument amenaçades per la sequera i per la
presència del cranc roig americà (Procambarus clarkii). Per aquest motiu, després de provar
diferents tècniques de captura s’ha establert una metodologia pel control de l’espècie
al·lòctona i s’han realitzat millores de l’hàbitat i correctores. Des de l’any 2005 es realitza un
monitoreig dels cursos fluvials del Parc per detectar la seva presència, conjuntament amb el
CAR i es dóna continuïtat a les mesures de control de les poblacions de cranc roig americà,
s’apliquen mesures preventives pel fong de l’afanomicosis i es fa una tasca important de
conscienciació de la situació entre la població local. A més de realitzar reintroduccions a les
capçaleres del riu Montsant i fer la cria en captivitat.
b) Flora
El Parc Natural de la Serra de Montsant gaudeix d’una elevada biodiversitat florística amb
més de 1.240 espècies, trobant-se més de la meitat de les espècies conegudes a la
península Ibèrica i més d’una tercera part de les espècies europees. Aquesta riquesa
biogeogràfica ve donada per diverses raons ecològiques, com: una orografia extremadament
complicada, forts contrastos litològics que dona multitud de substrats i diversos microclimes
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
152
existents. Dins les línies de gestió en la protecció i conservació dels valors florístics des de
l’equip de gestió s’ha fet una aposta per:
1. Coneixement de la flora vascular de Montsant, amb mes de 1.250 plantes
estudiades, fitxades i amb el seu mapa de distribució
Al 2007 s’impulsa des del Parc l’edició dels dos volums de flora Flora de la serra de
Montsant del bioquímic Roger Pasqual i Garsavall on es recullen totes les citacions de la
zona conegudes fins a les hores, es cataloguen 150 espècies noves de flora de Montsant i 3
de la flora Catalana i s’elabora de la distribució d’aquestes especies a escala 1:250.000. A
partir d’aquí, s’ha fet una valoració dels tàxons del Parc i s’ha establert una llista prioritzada
de la flora del parc per establir les espècies més urgents d’actuació i conservació.
2. Coneixement de la distribució dels tàxons més singulars del Parc
S’està treballant amb la creació d’un model de recollida d’informació dels tàxons més
urgents en quant a la conservació vinculats a una cartografia digital que inclogui la seva
localització precisa. Sobretot amb els tàxons protegits per el decret de flora amenaçada de
Catalunya com Thymus loscosii loscosii, Armeria fontqueri, Delphinium bolosii, Ononis
ornithopodioides, Berberis vulgaris subsp. Seroi, Senecio auricula sicoricus, Phyllitis
sagittata, Erodium neuradifolium subsp aragonense, etc i amb el hàbitats declarats
prioritaris. D’aquesta manera es disposa d’una eina útil per poder aplicar mesures de gestió
com la millora dels hàbitats.
3. Cursos de flora encaminats als coneixementsde la flora més singular als agents de
conservació de la flora.
Des del 2011 periòdicament es realitzen cursos de formació pels agents implicats (brigada,
agents rurals, tècnics del parc i dels serveis territorials) en la conservació de la flora singular
de Montsant i dels tàxons legalment protegits. Aquests cursos són a nivell comarcal i
impliquen mostrar la planta, les seves característiques i diferències per evitar confusions
amb d’altres, mostrar l’hàbitat on viu i les seves preferències i veure en cada localitat els
impactes que han patit o possibles impactes que pugui patir.
4. Actuacions de flora ex situ
Segons el Conveni de Diversitat Biològica, signat a Rio de Janeiro (1992), els estats
signataris es comprometen a tenir el 60% de les espècies amenaçades del seu territori
conservades en bancs de germoplasma, i d’ençà de la creació del Decret del catàleg de
flora amenaçada de Catalunya (2008) existeix a Catalunya una normativa que obliga a
promoure les actuacions procedents per preservar les espècies incloses en els seus
annexos.
El Parc duu a terme diversos assaigs de germinació de la flora més singular. Està
emmagatzemant el material genètic de tàxons tan rars com ara Ononis ornithopodioides,
Delphinium bolosii, Thymus loscosii, etc. en un banc de germoplasma, i, juntament amb el
cos d’Agents Rurals del Priorat, s’estan cercant noves localitats de plantes protegides al
territori.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
153
Aquests bancs de germoplasma són col·leccions de material genètic, principalment en forma
de llavors, que es conserven en condicions especials de temperatura i humitat i que
permeten que la utilització d’aquest material es mantingui durant llargs períodes de temps.
El banc és una eina que permet mantenir les espècies en estat de repòs i fer-les germinar
sempre que cal material fresc, ja sigui per a nous estudis de recerca o per obtenir plantes a
fi de reintroduir-les en el seu hàbitat natural.
5. Gestió i eradicació d’espècies invasores de flora al Parc Natural de Montsant
Des del 2011 el Parc ha iniciat una línia de gestió de la flora exòtica basada en:
Conèixer i determinar les espècies exòtiques que es troben dins del Parc.
Elaboració d’un Catàleg de Flora Al·lòctona de Montsant per tal de recollir informació
bàsica de cada un dels tàxons naturalitzats al medi.
Creació d’una base de dades georeferenciada que, a través de programari SIG,
podent localitzar i caracteritzar les poblacions dels tàxons a Montsant per tal de fer-
ne una gestió adequada.
Cartografiar a través de prospeccions a camp i caracteritzar les poblacions de la flora
invasora i s’ha treballat en concret en tres espècies: Ailanthus altíssima, la canya
americana (Arundo donax) i el seneci del cap (Senecio inaequidens). Sobre aquesta
darrera espècie, s’han desenvolupat diverses accions a partir de jornades de
voluntariat i alumnes en pràctiques de l’IES d’Horticultura de Reus. En aquesta
mateix línia, durant el 2012 es va treballar en col·laboració amb l’ADV de la DOQ
Priorat per tal de conscienciar als viticultors que cal efectuar l’eliminació dels
individus de seneci del cap de les seves terres.
6. Aprofundiment sobre els briòfits fontinals del Parc Natural de Montsant
Des del 2009 s’està duent a terme un estudi taxonòmic dels briòfits de les fonts més
representatives del Parc, uns indrets considerats ecològicament com a hàbitats vulnerables.
Els briòfits són organismes evolutivament anteriors a les plantes amb flor, no tenen
conductes i estan adaptades al medi terrestre. Es poden distingir tres tipus: les molses (el
grup més nombrós), les hepàtiques i les antocerotals, de les quals no s’ha trobat cap
exemplar a Montsant. L’objectiu és aprofundir en la flora briofítica del Parc i així poder
catalogar les espècies que es poden trobar a la serra. A més, la biodiversitat de briòfits en
aquests hàbitats fontinals permet fer estimacions sobre possibles símptomes del canvi
climàtic i de la contaminació tant hídrica com atmosfèrica.
L’estudi consta de 25 fonts naturals i degotalls mostrejats, on s’ha trobat més de 60 espècies
diferents de briòfits (majoritàriament molses), alguns d’aquests citats per primer cop a
Montsant. De moment, s’han identificat dues espècies que apareixen a la Llista Vermella de
Briòfits de la península Ibèrica, considerades de distribució desconeguda: l’Amblystegium
fluviatile* i la Didymodon tophaceus*.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
154
7. Recuperació del bosc de ribera amb la millora dels hàbitats de bogars, canyissars i
tamarigars i recuperació de flora autòctona com l’aloc.
Des de l’any 2009 s’estan treballant els ambients de ribera, sobretot en indrets on hi ha una
gran quantitat de canya al·lòctona que envaeix l’espai de la vegetació de ribera autòctona i
n’impedeix el desenvolupament, a més d’augmentar el risc d’obturació en cas de riuada.
Alhora aquests ambients de ribera s’han reforestat amb reforços de vegetació autòctona per
obtenir hàbitats autòctons consolidats com ara bogars i canyissars i es dedica una especial
atenció als hàbitats existents de tamarigars amb alocs de gran importància biològica.
8. Elaboració del catàleg d’arbres monumentals i singulars.
Un arbre singular és aquell que presenta valors molt superiors als de la matriu d’altres
exemplars que estan presents en un territori. Malgrat que només hi ha declarat dos arbres
monumental en l’àmbit del Parc (Vegeu apartat 4.4.1. Principals punts d’interès del Parc
Natural), les característiques del territori de Montsant i el desconeixement de la legislació
que regula la singularitat dels arbres excepcionals ha fet que el nombre d’arbres
monumentals que figura a la llista de la Generalitat de Catalunya sigui força reduït. La
tradició reflectida en la toponímia local ens mostra tot el contrari. Per aquest motiu l’any
2009 el Parc va promoure la realització d’un catàleg on hi consten 20 arbres singulars i que
a la redacció del Pla Especial s’han inclòs 36 arbres com a arbres singulars amb la seva
localització.
9. Mapa d’habitats
Durant els anys 2009, 2010 i 2011 és va procedir a l'aixecament cartogràfic a escala
1:10.000 dels hàbitats CORINE de l’àmbit del Parc de Montsant a partir de la col·laboració
amb el grup de Geobotànica i cartografia de la vegetació de la Universitat de Barcelona.
L’aixecament es va fer a escala 1:10.000 a partir de les ortoimatges en color a 1:5.000 de
l’ICC, versió 5.0.
Els resultats en quant a punts d’hàbitats cartografiats van ser de 681 habitats on hi havia 84
tipus hàbitats diferents d’habitats, i en quant a polígons s’han cartografiat 3.622 hàbitats amb
una variació de 99 tipus d’habitats diferents, i l’habitat més cartografiat va ser “Pinedes de pi
blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles”.
c) Geologia
Geològicament parlant, l’àmbit del pla forma part de la Cadena Ibèrica i de la unitat tectònica
anomenada Cadena Costanera Catalana. A escala regional, podem dir que la zona pertany
al braç interior de la Serralada Prelitoral Catalana, prop del punt de bifurcació cap a llevant
en que aquesta es divideix en dues branques: una de marítima que s’acaba enfonsant al
mar a l’alçada de Vandellòs i una altre de terrestre que s’uneix als contraforts meridionals
del Sistema Ibèric (Pàndols, Cavalls i els Ports). Malgrat que l’estudi i caracterització de la
geologia de Montsant ha estat limitada, dins el Parc existeixen 3 espais d’interès geològic:
Geozona 302: Roca Llaurada. Aquest geòtop és interessant per la combinació entre
aspectes geològics i paisatgístics. Està situat en la vessant obaga de la Serra del
Montsant. Les condicions excepcionals de paisatge i d'aflorament són propiciades
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
155
per la incisió del riu Montsant, que amb un desnivell superior als 500 m dona lloc a
inusuals formes d'erosió.
Geozona 303: Montsant. L'interès d'aquesta geozona rau en la combinació entre
aspectes geològics, paisatgístics i històrico-culturals.
Geozona 308: Successió turbídica paleozòica de Poboleda – Vilella Alta. La geozona
Vilella Alta - Poboleda forma part i és representativa de l'aflorament de materials del
Carbonífer mes ampli de les Serralades Costaneres Catalanes.
Per donar a conèixer aquest potencial geològic de Montsant s’han organitzat cursos de
formació per conèixer els valors geològics de Montsant i els seus afloraments en
col·laboració amb la Institució Catalana d’Història Natural. Dins l’àrea d’educació ambiental,
s’ha construït una maqueta per explicar com va emergí Montsant des del mar de Tetis.
4.3.2. Àrea de patrimoni cultural i paisatgístic
El Parc Natural de la Serra de Montsant va ser el primer parc natural de Catalunya que va
incloure en la seva declaració la protecció dels valors culturals i paisatgístics. El paisatge
que observem a Montsant, a més de ser dipositari d’una gran biodiversitat, està configurat
per tota una sèrie d’elements resultat de l’acció humana sobre aquest territori. Montsant ha
estat des de temps prehistòrics habitat per l’ésser humà, i per tant, aquest paisatge és un
paisatge que s’ha configurat i és testimoni de les formes de vida, l’activitat quotidiana, de l’ús
i aprofitament dels recursos que al llarg dels segle s’han produït a la muntanya. En definitiva
de la relació de l’ésser humà amb el medi natural.
Des d’aquesta perspectiva, i des d’una visió integral del paisatge que inclou tant els valors
naturals com culturals dins dels criteris de gestió que regeixen el Parc Natural s’ha inclòs
l’estudi i gestió del patrimoni cultural d’un espai natural com una de les línies de gestió i
d’actuacions del Parc. La Llei 9/1993 del 30 de setembre sobre el patrimoni cultural
català, parteix d’un concepte de patrimoni que engloba tant el patrimoni moble, el patrimoni
immoble i el patrimoni immaterial, siguin de titularia pública o privada, i les manifestacions de
la cultura tradicional i popular. L’objecte de la Llei procura per a la seva protecció,
conservació, investigació i difusió per tal que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin
ésser transmesos a les generacions futures. Per tant, és la voluntat i competència del Parc
Natural de la Serra de Montsant emprendre les actuacions corresponents dirigides a la
conservació i restauració d’aquests patrimoni cultural material o immaterial i a emprendre les
activitats d’ús públic que consideri oportunes per a la sensibilització pública enfront aquest
patrimoni.
a) Recerca, conservació i divulgació del patrimoni cultural
L’estudi i identificació de tots aquests elements patrimonials s’estableix com la fase prèvia
per decidir quins mereixen ser conservats, recuperats o puguin esdevenir un recurs
d’interpretació del territori. Des de l’any 2004, el Parc Natural impulsa la realització de
l’estudi del patrimoni etnogràfic i la seva difusió a partir de la col·laboració principalment de
l’associació Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, una entitat que fa
més de 30 anys que treballa al territori del Priorat, i en concret sobre els pobles de Montsant.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
156
A continuación s’exposen les actuacions realitzades en aquesta línea:
Cicles de conferències. Organització anual del cicle de xerrades d’estiu per a la
divulgació del patrimoni cultural de la serra de Montsant. Des de l’any 2007
s’organitza aquest cicle que inclou 9 xerrades, una a cadascun dels pobles de la
serra de Montsant.
Exposicions. Des de la seva creació, el Parc ha produït:
- Exposicio temporal sobre “Les ermites de Montsant” ubicada a les dependències
de la Cartoixa d’Escaladei.
- “A casa, al tros i al carrer. Imatge de dones dels pobles de la serra de Montsant”.
Exposició temporal i a disposició de les entitats i ajuntaments dels municipis de
Montsant.
- “La pianola de mas Roger. Patrimoni sonor de Montsant”. Exposició permanent
ubicada al Centre d’Interpretació de la seu del Parc Natural de Montsant, a la
Morera de Montsant.
Publicacions. En forma de quaderns dins la línia de “Patrimoni cultural”:
- Les ermites de Montsant
- Els molins hidràulics del riu Montsant
- Els masos de Montsant
- L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant
- Edició calendaris amb imatges antigues de Montsant
Identificació de les àrees d’interès arqueològic i obtenció de la Carta Arqueològica
del PNMON (Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya).
Recull i documentació de fotografies antigues dels pobles de Montsant.
Treball d’inventari i documentació de béns d’interès patrimonial (2008).
Treball d’inventari de les balmes de Montsant en col·laboració amb el Cos d’Agents
Rurals.
Suport a les excavacions arqueològiques realitzades a l’interior del Parc (Universitat
de Barcelona)
Inclusió dels continguts sobre patrimoni cultural dins la campanya d’activitats del
Parc Natural, tríptics d’itineraris, etc.
Participació en la pàgina web del “Geoportal el patrimonio cultural de nuestros
espacios protegides” d’Europarc Espanya.
b) Línia de gestió de la pedra seca
L’arquitectura de pedra seca és una tècnica de construcció tradicional comú del paisatge del
Mediterrani, que es basa en l’ús de la pedra com a únic material de construcció i que pot ser
aplicada a tot el sistema rural: des dels elements de contenció de la terra fins a petites
construcció destinades a l’habitacle, emmagatzegament d’aigua, aixopluc d’eines del camp,
pujadors... Una de les característiques singulars de Montsant és precisament aquest
paisatge de pedra seca, testimoni de primer ordre de la petjada humana sobre el medi de la
muntanya durant segles, i que troba en aquests elements arquitectònics i de construcció
popular, el testimoni de les formes de vida i ocupació del territori.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
157
Des dels inicis des del Parc s’ha impulsat la formació en aquesta tècnica. L’any 2005 amb el
suport de la Diputació de Tarragona es va poder organitzar un taller d’ocupació de la pedra
en sec, afavorint la formació a la gent del territori i alhora recuperant en cada un dels
municipis del parc un lloc emblemàtic
Cabacés: Anjub de Sant Roc
Margalef: Construcció d’escales a l’àrea de lleure del Pantà
Vilella Alta: Recuperació dels antics rentadors i empedrat d’una vorera
La Bisbal de Falset: recuperació d’unes escales en un marge
La Morera de Montsant: Recuperació d’un abeurador i construcció marge
Ulldemolins: Refer marges a la ermita de Sant Antoni i empedrats
D’altra banda, en relació a la conservació i divulgació d’aquest patrimoni es duen a terme
tasques de:
Recuperació i conservació d’elements d’arquitectura popular (marges, anjubs,
camins empedrats...) per part de la brigada del Parc.
Línia d’ajuts dels espais naturals protegits (propietaris) que afavoreix la recuperació
de marges per temes d’erosió, conservació flora i fauna rupícola, conservació del
patrimoni cultural
Inventari de béns d’interès patrimonial, on es recullen les abundants mostres de
patrimoni cultural i elements arquitectònics com són les ermites, els camins, ponts,
molins, masos i totes aquelles construccions d’arquitectura popular, principalment
fetes en pedra seca (barraques, aixoplucs, marges, etc.). A més de la seva
valorització patrimonial, aquest inventari és una informació que no només útil i a
relacionar amb determinats projectes de conservació que es desenvolupen des de
l’equip de gestió del Parc.
Control d’actuacions externes (cellers, recuperació de bancals...)
Taller “Reconstruïm un marge” dirigit per un mestre marger local.
Altres projectes a destacar han estat la recuperació dels abeuradors i bassa de
rentar de la font d’Albarca, la recuperació del camí de la mina del Manitral a la Pietat,
d’un tram d’empedrat del Camí de Montsant de marges dels itineraris del parc, d’un
tram de la carrerada i la Recuperació de l’empedrat i façana de l’ermita de la Mare de
Déu de Montsant.
Creació d’itinerari circular d’interpretació de la pedra seca del racó de Montalts
La tardor de 2010 es va inagurar aquest itinerari amb l’objectiu de potenciar la divulgació del
paisatge natural i cultural de Montsant, i en concret, del patrimoni arquitectònic de la pedra
seca. El Racó de Montalts fou una zona de gran activitat agrícola fins a mitjans segle XX.
Fruit d’aquesta ocupació hi ha tota una sèrie d’elements testimoni de les formes de vida als
pobles de Montsant durant dècades i que alhora demostren la particular racionalitat humana
per adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que
són limitats.
La singularitat de l’indret rau en què fent un recorregut que no supera els 2 km es poden
observar una gran tipologia de construccions de pedra seca. D’una banda, destaca el
conjunt de marges construïts per tal de possibilitar el conreu. De l’altra, es descobreix una
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
158
alta concentració d’elements que servien d’aixopluc a persones i animals, per desar-hi les
eines o bé es bastien com a dipòsits d’emmagatzemat d’aigua, entre d’altres. En general, es
tracta de construccions sòlides, ja siguin encastades a un marge o plantades al mig d’un
bancal; que permeten observar la tècnica de construcció de la pedra seca, basada en l’ús de
la pedra sense emprar cap més tipus de material aglutinant. Estan històricament associades
al cultiu de la vinya, i probablement, van servir d’aixopluc als que s’hi desplaçaven per a
treballar la terra; posteriorment, aquestes barraques i casetes foren utilitzades per
carboners, pastors, caçadors o d’altres persones que temporalment es refugiaren a
Montsant. La zona també va ser testimoni del pas del front de guerra per Montsant, fet
visible a partir de les trinxeres fetes de pedra seca que encara s’hi conserven.
Amb la creació d’aquest itinerari, a nivell d’objectius generals es pretén:
Descobriment i valoració del paisatge natural i cultural del PNMON, i en concret, de
les construccions de pedra seca.
Potenciar la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic i mostrar la seva
interrelació amb el territori on està ubicat.
Desenvolupar un producte cultural de qualitat, recurs d’interpretació i dinamització
local.
Completar els itineraris i activitats que es proposen des del PNMON i des l’àrea de
promoció econòmica i turística de la comarca.
Reflexionar sobre el desenvolupament sostenible del paisatge rural i respecte al medi
ambient.
Amb la creació d’aquest itinerari, a nivell d’objectius específics es pretén:
Creació d’un itinerari circular i bidireccional a la zona del Racó dels Montalts, que
funcioni com un recurs d’interpretació de la pedra seca a Montsant.
Coneixement històric i etnogràfic de l’activitat agrícola de Montsant, de l’arquitectura
de l’aigua i aproximació a l’arquitectura de guerra.
Divulgació de l’itinerari dirigit a diferents públics (excursionista, escolar, familiar...)
Promoció econòmica i turística de les poblacions de la Vilella Baixa i Cabacés.
c) Línia de gestió sobre l’espiritualitat
Com ja s’ha esmentat, des de fa més una dècada els principals organismes de conservació
de la natura (UICN) han començat a reconèixer que els espais naturals protegits tenen
associats una gran quantitat de valors immaterials que no poden aïllar-se dels valors
patrimonials naturals que els hi són propis. Es parteix d’una concepció que entén el
patrimoni immaterial associat al patrimoni natural, amb tots els seus valors culturals i
espirituals. I això darrer vol dir, entre d’altres, que es considera que la natura i el paisatges
dels ENP incorporen una sèrie de valors intangibles –com ara la bellesa, la tranquil·litat, el
silenci, comunió interior... – que cal també incloure en la gestió de la conservació. Uns
valors, aquests, que tant si es manifesten de manera material –en un cim, una pedra, en un
edifici, en un topònim... – o bé immaterial, són béns d’interès patrimonial i formen part també
del patrimoni immaterial de l’espai natural on estan ubicats.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
159
Com hem detallat en la descripció dels valors culturals (vegeu punt 4.2.2 Valors culturals),
dins l’àmbit del patrimoni immaterial destaca l’espiritualitat de la serra de Montsant, un dels
trets distintius i singulars d’aquest espai natural protegit. L’any 2008 el Parc Natural de
Montsant s’incorpora com a cas d’estudi a la Iniciativa Delos (Comissió Mundial d’Àrees
Protegides de la UICN), la qual parteix de reconèixer que les polítiques de conservació de la
natura han d’incorporar els valors espirituals dins els seus plans de gestió. A partir de la
realització d’aquest cas d’estudi es proposen una sèrie de recomanacions que són
aprovades per la Comissió Permanent del Parc Natural de Montsant (14 de gener de 2008) i
per la Junta Rectora posteriorment.
Entre les principals recomanacions i actuacions derivades d’aquesta Iniciativa han estat:
Inclusió al Pla Especial de la recomanació de recuperar el topònim original: Parc
natural de Montsant.
Promoure l’estudi de l’eremitisme popular al Montsant.
Completar l’inventari de les principals balmes murades, per tal d’identificar indrets de
nou habilitades com a espais de recés. valorar els seus possibles usos futurs
Elaborar els dos instruments de planificació fonamentals, el Pla especial i el PRUG
com més aviat millor, vetllant per tal que considerin adequadament els valors del
patrimoni cultural intangible i espiritual, i de forma molt especial en els aspectes d’ús
públic, senyalització, educació i sensibilització.
Ampliar l’àmbit del Parc pel sud, a fi d’incloure l’entorn d’Escaladei fins la Conreria, i
també el sector de Mas Blai (emplaçament de l’antic monestir de Bonrepós)
Establir una zonificació del Parc tenint en compte els àmbits amb valors religiosos i
eremítics, que poden superposar-se a altres zones de protecció, amb una regulació
específica, que hi eviti els usos incompatibles.
Incorporar els valors intangibles de la natura i els valors espirituals i religiosos del
Montsant en tots els àmbits de planificació que sigui escaient.
Educació i sensibilització: en tots els materials educatius i de sensibilització del Parc
posar en valor la dimensió espiritual de la natura, així com la tradició eremítica i
monàstica que han fet del Montsant el que és.
Donar suport al manteniment de les ermites com a centres devocionals populars.
Mereix una menció especial l’acord de col·laboració que hi ha establert amb l’equipament de
la Cartoixa d’Escaladei, actualment monument nacional i gestionat per l’Agència Catalana
del Patrimoni. En aquest sentit el Parc:
Forma part del Patronat de la Cartoixa
Organitza activitats conjuntes com ara visites guiades, jornades sobre natura i
espiritualitat.
Dóna suport logístic en el manteniment forestal de l’entorn de la cartoixa.
Realitza tasques de manteniment i recuperació del camí de la Cartoixa a La Pietat.
Facilita l’assessorament tècnic per plantació de vegetació a l’interior de la cartoixa.
Dóna suport al projecte de l’òliba i al seguiment de la colònia de ratpenats.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
160
Suport a l’estudi del sistema de captació i distribució d’aigües del barranc de la Pietat
a la Cartoixa.
Posteriorment, i promogut per l’organisme EUROPARC i conjuntament amb l’Associació
Silene, la primavera de 2011 es va constituir un grup de treball format per membres de
diferents ENP amb l’objectiu d’elaborar un manual de directrius per a la incorporació del
patrimoni immaterial en els instruments de gestió i planificació de les àrees naturals
protegides. El Parc Natural de Montsant va ser un dels membres actius en l’elaboració
d’aquest manual que duu per títol “Manual 10 d’Europarc España: El patrimonio inmaterial:
valores culturales y espirituales. Manual para su incorporació en las áreas protegidas”
publicat l’any 2012. El manual pretén descriure la importància del patrimoni immaterial per a
la gestió del ENP; establir una metodologia bàsica per diagnosticar quins són aquests valors
immaterials, i en tercer lloc, fer una sèrie de recomanacions per a incorporar el patrimoni
immaterial en la planificació i gestió.
Altres actuacions que es realitzen dins aquesta àrea han estat:
L’organització del taller “Integración del Patrimonio Inmaterial en la planificación y
gestión de los espacios Naturales Protegidos del Estado Español” (març 2012)
L’elaboració d’un mapa de zonificació de la tranquil·litat que ha estat inclòs en la
redacció del Pla Especial del Parc Natural de Montsant (pendent d’aprovació). .
Manteniment i millora de l’entorn dels indrets religiosos (ermites i balmes).
Treball conjunt amb població local i agents que els custodien i suport quan hi ha la
celebració de festes i aplecs.
Recomanacions i divulgació per a la compatibilització dels usos actuals de les
ermites (festiu, lúdic i religiós).
Potenciació dels valors intangibles: silenci, tranquil·litat, bellesa, contemplació…
Activitats de comunió amb la natura en col·laboració amb l’ermitana Montserrat
Domingo de Sant Joan del Codolar.
Col·laboració amb el Cos d’Agents Rurals per a l’aplicació del protocol de regulació
de la instal·lació de pessebres dins el Parc.
Assistència i participació en jornades i seminaris: “Montsant: espiritualitat i
conservació: Les ermites i el Parc Natural de Montsant” (vallfarrera2013)
Creació de la ruta del “Camí dels Cartoixans” (Cabacés-Albarca).
Redacció del projecte “La integració dels valors culturals i espirituals al Parc Natural
de Montsant. Proposta sobre l’ús d’ermites i balmes com a espais de recés” (2014).
d) Línia de gestió sobre paisatge
Entenem per paisatge el resultat de la interacció de la natura i els éssers humans, és a dir,
no només és una realitat física sinó que a més a més hi és present una dimensió simbòlica i
espiritual basada en l’experiència viscuda de forma col·lectiva i individual. Podem dir doncs,
que és la projecció cultural d’una societat en un espai determinat i que, per tant, juga un
paper fonamental en la creació de la identitat territorial.
A escala comarcal, la valorització i conservació del paisatge ha esdevingut una aposta de
futur conjunta de tots els agents implicats en la planificació i ordenació del territori. Els valors
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
161
paisatgístics i patrimonials de Montsant han estat mereixedors d’una menció especial tant en
la Carta del Paisatge del Priorat, que promou el Consell Comarcal, com en la candidatura
del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a Paisatge cultural agrícola de
muntanya mediterrània, que promou l’associació Prioritat.
Prioritat és una plataforma d’entitats, institucions i persones particulars que aglutina el teixit
socioeconòmic i cultural del Priorat entorn els valors del seu paisatge cultural, amb l’objectiu
de tirar endavant la candidatura i amb l’objectiu de situar el paisatge com a eix vertebrador
de primer ordre a l’hora d’impulsar el model de desenvolupament de la comarca.
Respecte a l’Associació Prioritat el Parc col·labora com a soci actiu formant part de la Junta i
donant suport en la redacció dels continguts de la diagnosi de la candidatura pel que fa als
valors immaterials i participa en tots aquells actes i jornades que organitza. De fet, moltes de
les activitats del Parc contribueixen a la valoració formació i gestió del Paisatge del Priorat
com un patrimoni viu, valuós i alhora fràgil, fruit de la interacció de la natura i cultura, de la
manera com els nostres avantpassats i nosaltres mateixos, dia a dia, actuem sobre el
territori. Alguns exemples d’activitats de valoració i formació són els tallers de cuina,
apicultura, astronomia popular, elaboració de sabons, coneixement de propietats de les
plantes, sortides per conèixer els paisatges del vi, etc...
Respecte a la Carta del Paisatge del Priorat el Parc forma part de la taula de seguiment i
els compromisos que ha adquirit son:
1. Promoure l'aplicació de les mesures en matèria de paisatge derivades de
l'aprovació del Pla Especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc
Natural de la serra de Montsant.
2. Aprovar el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals del Parc Natural de la serra de
Montsant i fomentar la qualitat paisatgística en el compliment de totes les actuacions.
3. Desenvolupar la iniciativa "de Montsant a taula"
4. Planificació, gestió i promoció de la pastura i la ramaderia extensiva.
5. Gestió activa per la conservació i millora de la funcionalitat ecològica dels
paisatges del Parc Natural.
6. Integració del patrimoni cultural immaterial en la planificació i gestió de l'espai
natural protegit del Parc Natural de Montsant perquè contribueix significativament en
la conservació del paisatge de Montsant.
En l’àmbit de la gestió del paisatge, el Parc contribueix en donar suport en totes aquelles
actuacions que permetin una millora de l’impacte paisatgístic del territori o que afavoreixen a
la recuperació d’aquests. Les principals actuacions en aquest sentit han estat:
- Col·laboració amb la DOQ Priorat per redactar el document de criteri de
rompudes en vinyes (2005)
- Eliminació d’una torre de medició eòlica ubicada dalt de la serra
- Enderrocament d’estructures obsoletes
- Desmantellament de la bassa d’oliasses de la Viella Alta
- Enderrocament d’edificacions no autoritzades
- Restauració d’edificis
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
162
- Recollida de pessebres i senyalització no permesa a la muntanya.
- Creació d’itineraris per la revalortizació del paisatge:
o Paisatges de Margalef. Barranc de Sant Salvador, que ens apropa als
usos i aprofitaments de les terres de Montsant i l’evolució del paisatge
(2013)
o Ruta dels cartoixans (en curs)
o Camí de l’aigua de la Mina del Manitral (en curs)
- Col·laboració el Màster de planificació territorial de la Universitat Rovira i Virgili
(2015) en la redacció de la proposta metodològica per l’anàlisi de la qualitat visual del
paisatge.
Annex. Mas Roger. Un exemple de gestió integral del patrimoni natural, cultural i
paisatgística
Tal com s’ha explicat, en data 26 de novembre de 2007, la Generalitat de Catalunya
adquireix la finca anomenada Mas Roger, també conegut com a mas de Dalt i que està
situat a la part baixa del barranc de Cavaloca, en el terme de Cabacés. L’indret destaca pels
seu valor arquitectònic, sent un exemple d’arquitectura rural d’un gran mas del Priorat; pel
seu valor històric en tant que va ser una gran explotació vitivinícola i pel seu valor etnogràfic,
ja que permet aproximar-se al coneixement de la vida quotidiana d’un gran mas del territori.
A més, la finca de Mas Roger té el valor afegit de localitzar-se dins d’un entorn que gaudeix
de diverses qualificacions especials tals com:
- Xarxa Natura 2000: Serra de Montsant - Pas de l'Ase.
- Pla d’Espais d’Interès Natural: Serra de Montsant.
- Esta inclòs dins de l’espai del Parc Natural de la Serra de Montsant.
- Lloc d’Importància Comunitària (LIC).
Les accions realitzades respecte a l’edifici i el seu entorn han estat múltiples tant des de la
vessant de la gestió del patrimoni cultural com del patrimoni natural. Sens dubte, mas Roger
és l’exemple clar de les possibilitats que ofereix la gestió integral de la conservació dels
valors naturals i culturals d’un espai natural. Principals actuacions i mesures de gestió
realitzades:
Inventari gràfic dels elements d’interès patrimonial de l’exterior de Mas roger
(col·laboració amb els ST Cultura-Tarragona)
Inventari, catalogació, enregistrament i digitalització dels rotllos de pianola, Edició
d’una breu exposició i d’un audiovisual al respecte. Patrimoni sonor de Montsant.(
Restauració Pianola del mas (Departament d’Etnomusicologia de la Universitat
Autònoma de Barcelona)
Inventari dels llibres i documents de la biblioteca cedits a L’Arxiu Comarcal del
Priorat.
Documental de l’escarabajo verde TV2 “La velocidad nos detiene” sobre Mas Roger
Suport a l’historiador Pedro Novella sobre el ceramista Manuel Pastor constructor del
rellotge de sol de Mas Roger primer rellotge de sol triple construït a Catalunya.
Guiatge/sortida 2 vegades a l’any a conèixer la finca amb l’activitat: “Descobrim la
Vall de Cavaloca i mas Roger”.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
163
Inventari i catalogació dels mobles.
Finca declarada d’utilitat pública i inclosa al Catàleg de Forest d’Utilitat Pública amb
el número 93 de Tarragona.
Projecte de millora de l’hàbitat de l’àguila cuabarrada a traves de múltiples accions:
o Construcció d’un colomar i acord de col·laboració amb l’Associació Club del
Colom de Vol Català i MN Consultors per aportar coloms i controlar el seu
estat sanitari. Foment de la raça autòctona del mongí girat.
o Projecte de repoblació de perdius.
o Construcció de vedrunes per la reintroducció del conill de bosc.
o Construcció de punts d’aigua i basses per amfibis i rèptils.
o Introducció de la pastura equina, per la millora del sotabosc, la prevenció
d’incendis i el manteniment d’espais oberts, amb cavalls de raça Pottoka,
actualment en perill d’extinció a causa de la modernització.
o Recuperació de camps de cereals i oliveres.
o Restauració de les parcel·les cremades amb mitjans mecànics (arrabassar i/o
destoconar i llaurar)
4.3.3. Àrea de millora rural
La funció bàsica d’aquesta àrea es fomentar i facilitar els aprofitaments tradicionals que es
realitzen al Parc de forma compatible amb els objectius de conservació del mateix.
a) Planificació i gestió forestal
Realment el foc seria el pitjor enemic del Parc per la seva conservació per això moltes
actuacions i projectes s’han encaminat a la realització d’estudis o projectes de millora de les
zones forestal per prevenció d’incendis. Cal assenyalar que la propietat forestal recau en el
seu 90% en la propietat privada i que aquest propietaris no en treuen cap tipus de benefici
del bosc, això obliga a l’equip de gestió a estar en permanent contacte amb ajuntaments i
propietaris privats realitzat acords de col·laboració per tal de poder realitzar actuacions de:
- Franges de seguretat vial
- Àrees de baixa càrrega de combustible
- Franges auxiliars estratègiques
- Punts d’aigua
- Neteges a banda i banda de pistes forestals
A partir del Pla de Prevenció d’incendis aprovat per Junta Rectora del Parc l’any 2013 i
que en aquests moments està pendent de l’elaboració de l’Informe de Sostenibilitat
ambiental per tal de ser aprovat definitivament s’han realitzat diverses actuacions als
diversos municipis del Parc. La majoria d’accions de gestió forestal han estat possibles
gràcies al suport del conveni amb “La Caixa” (CIRE), la Diputació de Tarragona i amb DMAH
i DAAM.
Altres actuacions emmarcades en aquesta línia han estat:
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
164
Suport a la redacció de projectes pels ajuts de Gestió Forestal Sostenible que poden
demanar les associacions ADF per a l’arranjament de pistes forestals, franges de
protecció, tallafocs, tractaments silvícoles.
Suport en la redacció de l’instrument de planificació de la forest d’Ulldemolins Cup 40
Organització d’un simulacre d’incendis amb coordinació amb Bombers, CAR i ADFs
dels municipis del Parc.
Redacció de projectes i memòries per part dels tècnics de parc de suport a
ajuntaments
Jornades de formació a propietaris: sessió informativa sobre la Xarxa Custodia del
territori; jornada “Els focs s’apaguen a l’hivern” i “Futur agrícola, cooperar per
recuperar”.
b) Planificació i gestió de la pastura
L’activitat ramadera ha estat una de les activitats tradicionals de la serra de Montsant, i ha
estat considerada un agent clau en la conservació del patrimoni natural i en la configuració i
manteniment del paisatge al Parc Natural (Agenda 21). Amb el progressiu abandonament
del silvopastoralisme a gran part de la muntanya mediterrània, els ecosistemes s’han
ressentit de forma negativa respecte als béns i serveis que produeixen la prevenció
d’incendis forestals, la conservació del paisatge agroforestal, el manteniment de zones
obertes i la pèrdua de diversitat genètica de les races autòctones. A Montsant, la ramaderia
era protagonista de l’explotació de la muntanya a través dels ramats que hi pasturaven
provinents dels pobles i masos (ramaderia de proximitat) i de la ramaderia transhumant de
pas o com a destinació final. El nombre de ramats a la muntanya va anar disminuint al llarg
dels darrers 50 anys, i des del 2012 no hi ha cap ramat, si bé aquesta és una de les línies de
gestió prioritària pel Parc.
De l’any 2005 al 2010 es va realitzar un seguiment de la pastura realitzada a l’interior del
parc per determinar la capacitat de càrrega d’aquesta i establir les mesures de gestió
necessàries que va determinar que les zones culminars de la serra estaven sotmeses a una
pressió ramadera forta o molt forta i on es proposen diferents alternatives, que procurin per a
la recuperació d’un bon estat de conservació de la vegetació del cap de la serra. A partir
d’aquí s’han realitzat diverses accions:
S’ha introduït el pastoreig equí (cavalls de raça Pottoka) per al mantenir d’espais
oberts a mas Roger per a la protecció de la biodiversitat i especialment de
l’ecosistema on habita l’àliga cuabarrada, alhora que s’afavoreix la prevenció
d’incendis forestals mitjançant el manteniment del sotabosc a partir de la pastura, els
efectes del trepig i l’adob natural que els seus excrements proporcionen. Això ha
estat possible gràcies a l’acord de col·laboració amb la propietària de les eugues.
Projecte d’ordenació dels recursos pascícoles de Montsant (2012)
Pla d’aprofitament de pastures la finca de Mas Roger, per pastura de cavalls (2013-
2015).
Estudi de biodiversitat a la zona de mas Roger mitjançant índex de Xannon i
Margalef pel control de pastura de cavalls de la raça pottoka (2013-2014)
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
165
Proposta de projecte de recuperació d’un antic corral, recuperació de zones de
pastura i activació de la figura del pastor, coordinat amb el parc per a la gestió i la
prevenció d’incendis al terme municipal de la Morera de Montsant (2015).
Una altra de les línies dins aquest àrea de treball ha estat afavorir zones de conreu per a
la pastura de perdius i conills. Aquesta línia ha estat efectuada amb la col·laboració de
les societats de caçadors dels municipis del Parc, que destinen camps de conreus propis
o abandonats per incorporar sembres. La despesa de les llavors actualment està
subvencionada través d’ajuts o del propi parc.
c) Planificació i gestió de la xarxa viària i altres infraestructures
Redacció del projecte d’actuacions en vials estratègics de prevenció d’incendis
forestals dins l’àmbit del perímetre de protecció prioritària ET1 “Priorat-Serra de
Montsant” sector Morera de Montsant-Cabacés. (2014)
Regulació del tancament de pistes forestals amb acord d’ajuntaments i aprovat
per junta rectora (2013).
Restauració de mas de l’Estrem, situat a la finca de les Martorelles, el qual és
propietat de la Generalitat. Per les possibilitats d’utilització de cara a l’ús públic i a
desenvolupar projectes de conservació propis es va procedir a la seva
reconstrucció.
d) Planificació, gestió i dinamització de l’activitat agrícola
El sector primari ha estat sempre una de les prioritats del Parc i una de les mancances
detectades en els processos de participació realitzats en el territori. En definitiva són el
principal aliat que afavoreix el manteniment de la biodiversitat i el paisatge del nostre
territori.
En quant a la recerca, des del Parc s’han impulsat tres recerques que han permès
caracteritzar la biodiversitat i l’activitat agrícola de l’àmbit del Parc, alhora que han proposat
mesures de gestió i pla d’accions.
- Estudi de la importància dels ambients agraris en la biodiversitat al PN de la Serra de
Montsant (2009).
- Diagnosi del sector oleïcola dels municipis del parc (2010).
- Caracterització de les zones agrícoles de Montsant (2013)
Entre les principals actuacions derivades d’aquests estudis destaquen les següent línies de
gestió:
- Reactivar terres de cultiu abandonades
- Reduir la continuïtat boscosa i mantenir espais oberts
- Trencar l’homogeneïtat del paisatge
- Foment de l’agricultura ecològica i les varietats autòctones
- Diversificar els tipus de cultiu (apostar per la producció d’herbacis, alzina tofonera
i plantes aromàtiques)
Els acords de custòdia agrària
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
166
L’agricultura és una activitat important a nivell productiu/econòmic i de conservació de la
biodiversitat però també exerceix un paper rellevant com element modelador del paisatge.
La tasca que es fa des del Parc Natural de Montsant referent a l’agricultura no només és per
transformar en més sostenible l’activitat sinó també per recuperar-la i promocionar-la. Estem
parlant d’un sector que s’està abandonant de forma molt notable en les últimes dècades i al
qual li cal un impuls important. A més, s’hi afegeix que ha aparegut una qüestió important i
clau com és la problemàtica per a l’accés a la terra. Aquesta problemàtica està impulsant,
arreu del món, solucions per fer-hi front, totes elles amb una filosofia de treball comú que
consisteix en sumar esforços de propietaris de terres i emprenedors agraris per tal
d’aconseguir els objectius mutus.
A més, ens trobem davant d’una situació en la que l’activitat agrària està canviant d’objectius
i està passant a tenir una major importància la garantia alimentària o el manteniment dels
valor naturals que el simple fet de produir, fet relacionat amb una evolució social. Tot plegat
ha afavorit l’aparició dels acords de custòdia del territori.
Els acords de custòdia del territori (custòdia agrària) pretenen assegurar la conservació a
llarg termini dels valors naturals, culturals i paisatgístics d’un lloc determinat, que poden ser
boscos, rius, el mar, camps de conreu, etc. a partir d’establir un acord, lliure i negociable,
entre el propietari o gestor de la finca i una entitat sense ànim de lucre que pot ser pública o
privada. Aquesta entitat, en aquest cas el Parc Natural) te la funció d’ajudar al propietari
(assessorament tècnic, finançament, etc.) a canvi de que el propietari/gestor es comprometi
a fer una gestió sostenible de la finca per a de garantir-ne la preservació.
D’aquesta manera el Parc aconsegueix els següents objectius:
- Mantenir actives les terres abandonades o amb intenció de ser-ho que tinguin
potencial productiu.
- Preservar el patrimoni natural i cultural d’un indret a llarg termini.
- Fer créixer la consciència dels habitats i visitants del territori de la necessitat de
preservació.
- Fer compatibles les activitats que es desenvolupen al territori amb la preservació
d’aquest.
- Donar un valor afegit als productes
Com ja s’ha comentat anteriorment aquesta voluntat del Parc està estretament relacionada
amb els compromisos que va adquirir en la Carta del Paisatge del Priorat. Compromisos
com la gestió activa per la conservació i millora de la funcionalitat ecològica dels paisatges
del Parc Natural que es pretén dur a terme a partir d’accions com la gestió de finques
públiques com a inversió d’estructura de paisatge i la conservació d’aspectes
microestructurals del paisatge agrícola com els marges dels conreus o la flora arvense, que
contribueixen en la millora de la qualitat dels diferents hàbitats per evitar la homogeneïtzació
del paisatge, que en molts casos ens porta cap a la pèrdua de mosaic agrícola i pas al
desenvolupament boscós.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
167
De Montsant a Taula
En la línia d’afavorir la dinamització social, econòmica i cultural dels municipis del Parc, des
de l’equip gestor treball en la promoció del producte local. D’aquí neix la iniciativa “De
Montsant a taula”, un projecte que ha buscat l’aliança i compromís amb els productors dels
municipis de Montsant que han sabut preservar el coneixement tradicional per obtenir
productes de qualitat tot contribuint a la conservació del patrimoni natural, cultura i
paisatgístic de Montsant.
El projecte “De Montsant a taula” té els següents objectius:
- Conèixer, difondre i potenciar els productes que s’elaboren a Montsant
- Corresponsabilitzar al sector productiu per la seva contribució en la conservació del
patrimoni natural i paisatgístic
- Fomentar el consum d’aquests productes a través de la gastronomia i el comerç de
proximitat
- Crear els espais per facilitar les xarxes de relació entre el sector productiu del territori
- Sensibilitzar al consumidor sobre la conservació dels valors naturals, culturals i
paisatgístics de Montsant
Les accions realitzades des del 2011 han estat:
Edició del catàleg “De Montsant a taula” en paper i digital on hi ha participat 56
productors (13 ecològics i 2 producció integrada).
Fòrum de comercialització entre productors i sector turístic de la comarca (2012)
Jornades “Coneix i tasta Montsant” (2013) adreçades a productors, punts
d’informació turística , comerços i allotjaments
Jornada “Eines per activar les terres abandonades” (2014). Presentació de diverses
experiències d’èxit de recuperació de conreus abandonats.
Jornada: “Cap a una agricultura més viable al Parc Natural de Montsant” (2014)
Mostrar la viabilitat de l’agricultura ecològica amb agricultors ecològics dels municipis
del Parc Natural, així com el maneig i els tràmits per la reconversió
Jornada: “Priorat: territori sostenible i turisme, claus de futur” (2013). Crear debat
sobre el model turístic al Priorat.
Visita d’experiències per a productors locals a la Garrotxa. Organitzat pel Consell
Comarcal del Priorat amb el suport del PNMON per tal de conèixer experiències de
comercialització de productors locals i d’empreses adherides a la Carta Europea de
Turisme Sostenible
Estudi de la viabilitat de plantació d’alzines tofoneres arran de què alguns joves
agricultors han fet una aposta per aquest tipus de plantació i des del Parc se’ls dona
suport a través d’ajuts i seguiment de les seves finques. El Parc desprès de realitzar
un estudi d’unes parcel·les propietat de la Generalitat, l’any 2016 engegarà una
prova pilot de plantació d’alzina a la Finca de Mas Roger.
e) Programa de seguiment i conservació de la biodiversitat
S’ha fet seguiment de la biodiversitat de les finques amb acords de custòdia i en aquelles
zones que s’ha fet una intervenció com és el riuet d’Escaladei on s’ha procedit a retirar el
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
168
canyar i fer una repoblació de plantes autòctones: tamarigar amb alocar, alberedes i
salzedes.
4.3.4. Àrea de manteniment i vigilància
L’àrea de manteniment correspon a la brigada del parc i és una àrea estratègica per la
conservació dels valors del parc en totes les seves vessants, ja que fan una intervenció
directa en tots els projectes de conservació, gestió, seguiment de fauna, flora i patrimoni
cultural, així com el manteniment d’espais emblemàtics com són les ares de lleure, ermites,
senders que en fa ús el visitant, també dona suport a les diferents àrees de gestió del parc
en:
Suport als diferents ajuntaments dels municipis del Parc.
Distribució a nivell comarcal del material editat pel PNMON (calendaris, pòsters,
tríptics, etc..)
Formació d’alumnes en pràctiques (treballs forestals i feines de pedra seca).
Instal·lació de senyalització en tot l'àmbit del parc.
Col·laboració en estudis de flora, projecte rius, mostreig d’aigua dels rius,
alliberament de cranc autòcton, tortuga mediterrània, etc..
Manteniment periòdic del PAS (Punt d’Alimentació Suplementària) de l’àliga
cuabarrada, en època de cria.
Pesca elèctrica de desgast al riu Montsant per la retirada de cranc roig americà.
Manteniment del colomar de Mas Roger.
Condicionament i feines diverses a la seu del Parc.
Manteniment de l’entorn enjardinat de la seu del PNMON.
Manteniment dels GR’s , graus, senders i itineraris.
Tasques de vigilància forestal per risc d’incendi.
Reintroducció de perdiu roja al PNMON.
Retirada de deixalles a tot l’entorn del Parc Natural.
Manteniment de nucli zoològic de tortuga mediterrània.
Manteniment dels equipaments del Parc.
Suport durant l’activació del Pla Alfa 3 en col·laboració amb el CAR.
La vigilància per la conservació de l’espai per tal que es compleixin les regulacions i
normatives d’aquest Parc correspon al CAR i els Mossos d’Esquadra amb qui des del Parc
realitzem una coordinació fluida, així com amb el Cos de Bombers per temes de prevenció i
seguretat a la muntanya.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
169
4.4. ÚS PÚBLIC I TURÍSTIC DEL PARC NATURAL
4.4.1. Principals punts d’interès del Parc Natural
Dins l’àmbit del Parc Natural de Montsant i de la seva àrea d’influència existeixen una sèrie
d’elements amb grans valors patrimonials per la riquesa natural i cultural que representen i
que han esdevingut punt d’interès i atracció de visitants. A continuació es sintetitzen els
principals recursos patrimonials de l’àrea.
a) Punts d’interès paisatgístic
Serra Major: carena culminant de la serra de Montsant que s’estén en direcció N-E a
S-O al llarg de 17 km des del terme d’Albarca fins a Cabacés. És on trobem els punts
més alts de Montsant. Corbatera, piló dels Senyalets i la Cogulla, d'on davallen el
conjunt de carenes i penya-segats de la serra Major que forma la imatge més
característica de la serra. Des dels seus cims es domina un extens paisatge que
comprèn gran part de la depressió de l'Ebre i dels Pirineus i Prepirineus, així com els
relleus més sobresortints de les serralades Litoral i Prelitoral catalanes i del sistema
Ibèric.
Roca Corbatera: amb 1.163 m, és el punt culminant de la serra Major, situada sobre
el poble de Cornudella de Montsant.
Pont Natural: és una impressionant formació rocosa situada al cor de Montsant, que
conforma, com diu el nom, un pont excavat a la roca per l’acció erosiva. S’hi pot
passar per sota seguint el camí de la Llibreria, però el millor lloc per observar-lo és
des dels Ventadors.
Congost de Fraguerau: impressionant congost obert pel riu Montsant entre
Ulldemolins i Margalef. Són 13 km de curs fluvial amb un ecosistema de ribera molt
ben conservat.
Coves i balmes: la geologia de l’indret propicia la l’existència de nombroses coves i
balmes arreu de Montsant. Solen ser estructures baixes de profunditat variable que
han patit una erosió diferencial de les capes a causa de la variabilitat de materials
que les formen. Algunes han estat utilitzades al llarg de la història per l’activitat
humana, amb usos religiosos (eremites) o agraris (per guardar els ramats o com a
aixopluc per a pastors i material). En són alguns exemples la cova del Ximet, la cova
Soronelles, la cova Santa, la cova de l’ós, la cova de la Columna, les coves Altes, la
cova dels Casaments, la cova de la bruixa, la cova del Metge o la cova de la
Taverna, etc.
Els Ventadors: és una cinglera de l’obaga de Montsant, entre Ulldemolins i Margalef,
que es diferencia de la resta pels estrats inclinats que presenta, característics d’una
discordança progressiva de materials en aquesta zona, fàcilment visible a l’àrea
coneguda com la roca llaurada.
Cinglera de l’Escambell: contrafort més meridional de la serra de la Llena, domina la
vall del riu Montsant i la part baixa del barranc dels Pèligs, que desemboca en aquest
riu al peu mateix de la cinglera.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
170
Roques singulars: les formes singulars de les roques de Montsant no deixen
indiferent ningú. Moltes d’elles van adquirir noms associats a les seves formes
característiques. Així, trobem per exemple el Frare, el Rei i la Reina, la Trona, els
tres jurats, els Rogerets, el Pa Badat, els Castells, la roca de les Dotze etc.
b) Punts d’interès natural
Cadolles fondes: gorgs allargassats i molt profunds a la confluència del torrent de la
Gleva amb el riu Montsant. Espai reclòs, però de gran bellesa.
Toll de l’Ou: la dissolució de la roca calcària a les lleres dels rius ha format
concavitats que quan s’omplen d’aigua s’anomenen Tolls. El toll de l’Ou es troba a la
regió central del barranc dels Pèligs, i és un dels més populars de tots.
Clots: depressions del terreny aproximadament circulars, producte de la dissolució
dels conglomerats originals, envoltades de balmes. Els més importants són el clot del
Cirer (1.000 m) i el clot del Moloner (1.070 m). El clot del Guasc no és tan
impressionant paisatgísticament però hi creix una teixeda única a tot el massís.
Arbres monumentals o singulars:
o Teix del Racó del Teix: arbre monumental declarat a l’Ordre de 3 de
desembre de 1992 (DOGC núm. 1687, de 28.12.1992). Exemplar femella que
destaca per la mida de volta de canó i el redós on es troba, una balma que
conserva el bassi d’abeurament dels temps de pasturatge a Montsant.
o Saüquer de Fontalba: arbre monumental declarat a l’Ordre de 30 d’agost de
1988 (DOGC núm. 1042, de 12.9.1988). Destaquen les dimensions de tronc i
capçada, si bé no tant les de l’alçada.
o Roure de la Rasa: de dimensions considerables, va sobreviure a la intensa
activitat carbonera desenvolupada al bosc on es troba, probablement perquè
marcava una font propera. Es troba a la roureda de l’obaga d’Albarca, un
bosc gairebé pur de roure valencià.
o Pi del Cugat: és un arbre aïllat al carener, amb una morfologia esculpida pel
factor mecànic del vent amb conjunció de les gebrades. És un element de
referència geogràfica per als usuaris dels camins a Montsant.
o Pi de la Carabasseta: és un arbre corpulent al carener, situat a la partió entre
els termes d’Ulldemolins i la Morera de Montsant. La morfologia ha estat
esculpida pel factor mecànic del vent.
c) Punts d’interès cultural
Cartoixa d'Escaladei. Santa María d’Escaladei va ser la primera cartoixa de la
península Ibèrica. Situat al vessant sud de la Serra de Montsant, va ser fundat a
finals del segle XII gràcies a les donacions de la corona catalano-aragonesa. Els
cartoixans van estendre el conreu de la vinya, van ensenyar les tècniques agrícoles
bàsiques i van donar una identitat a la zona: Priorat. Actualment és l’element
patrimonial més representatiu a escala comarcal per a conèixer la història i cultura de
Montsant i el Priorat. Està declarat Bé Nacional d’Interès Cultural.
Arquitectura rural. Masos i molins. El testimoni de les formes de vida i de
l’aprofitament dels recursos del medi es troba ben reflectit en l’existència de
nombrosos masos i molins hidràulics dins el Parc. Bona part dels masos de Montsant
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
171
es troben vinculats a la Cartoixa d’Escaladei, de la qual havien estat propietat. Tots
ells actualment deshabitats, formen part dels itineraris excursionistes (mas de Sant
Antoni, mas Déu, mas del Tancat, mas Blanc, mas de Forçans, mas de Soleràs, mas
de l’Estrem, etc.). Destaquen especialment el mas de Sant Blai, antic monestir
cistercenc de Bonrepòs i el mas Roger, un mas del segle XVIII actualment propietat
del Parc Natural. En quant als molins, trobarem les seves restes al llarg del riu
Montsant i certifiquen l’activitat molinera de blat del territori, una economia de
subsistència.
Ermites i santuaris: Montsant ha estat un indret on persones i comunitats humanes
han cercat l’espiritualitat. La presència d’eremites a la muntanya és coneguda des de
temps medievals i arriba fins als nostres dies. Posteriorment a les fundacions
monàstiques de Bonrepòs i de la cartoixa d’Escaladei, es van establir nombroses
ermites i santuaris que estan ubicades en indrets naturalment excepcionals. Són
idrets molt promocionats a nivell d’ús públic perquè permeten aproximar-se al valors
naturals i culturals del Parc fàcilment i són punt de sortida de moltes excursions a la
serra. A la majoria d’aquests indrets es pot arribar amb cotxe i compten amb àrees
de lleure: Mare de Déu de la Foia i Sant Roc a Cabacés; Sant Joan del Codolar a
Cornudella de Montsant; Sant Pau a la Figuera; Sant Salvador a Margalef; Santa
Maria de Montsant al terme de la Morera de Montsant, Sant Antoni i Santa Bàrbara,
Sant Bartomeu, Santa Magdalena i la Mare de Déu del Loreto a Ulldemolins i la cova
de Santa Llúcia a la Bisbal de Falset.
Itinerari d’interpretació de la pedra seca. El Racó de Montalts. L’arquitectura de pedra
seca és una tècnica de construcció tradicional comú del paisatge mediterrani, que es
basa en l'ús de la pedra com a material de construcció únic que es pot aplicar a tot el
sistema rural. Aquesta ruta es dóna a conèixer la gran diversitat de existents en
l'arquitectura popular de Montsant. (Vegeu apartat 4.3.2. Àrea de patrimoni cultural i
paisatgístic)
Paral·lelament a aquesta diversitat de punt d’interès natural, cultural i paisatgístics, s’hi
sumen els elements singulars que es troben ubicats en els propis municipis del Parc. Des
dels pobles, a més, és on hi ha el camins d’accés a l’interior del Parc.
La Morera de Montsant - Escaladei
Poble petit i acollidor situat al mateix peu de Montsant, amb una gran varietat de graus
d’ascensió a la Serra Major: el grau de Salfores, el camí de Montsant o grau de la Grallera,
el grau de l’Espinós, el grau de l’Agnet, el grau dels Barrots, el grau del Carrasclet i el grau
del Carabassal, que ofereixen al visitant una visió paisatgística del Priorat; a més de la via
ferrada de Montsant. És molt aconsellable passejar pels carrers de l’antiga vila d’origen
àrab i contemplar les diverses façanes fetes de pedra. Cal destacar la façana romànica de
l’església, el mas de Sant Blai (antic monestir de Bonrepòs) i l’ermita de la Mare de Déu de
Montsant. El poble acull el Centre d’Interpretació i seu del Parc Natural de la Serra de
Montsant.
A 5 km, trobem la vila d'Escaladei, on s’ubica la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Des
de la cartoixa d'Escaladei es pot accedir als graus del Caixer, l’Enderrocada i l’Escletxa.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
172
Cabacés
Cabacés transpira aigua abundant pels seus carrers, fonts i ermites. Damunt del riu
Montsant hi ha un pont de pedra, amb un gran arc central i dos de laterals, una obra
medieval pròpia d’un camí important i que la tradició ha volgut atribuir als romans. A l’interior
del poble es troba la capella de Sant Joan, el museu de Miquel Montagut i ja a l’interior de
Montsant, les ermites de Sant Roc i de la Foia.
Per al caminant, la població és punt de sortida de camins tradicionals que unien els seus
habitants amb les poblacions veïnes, com el camí a Margalef, el camí ral a la Vilella Baixa i
el camí dels Cartoixans cap a Escaladei. També es pot gaudir de camins dins del mateix
terme municipal, com el camí de la Sèquia, el camí vell de la Foia i el camí a la serra de
Solans - les Pinedes. Per accedir a la Serra Major, part culminant de Montsant, trobem el
pas de la Boca de l’Infern, des de l’ermita de la Foia.
Ulldemolins
El terme municipal d’Ulldemolins s’estén al sector més septentrional de la comarca a la falda
de Montsant, formant una vall coneguda com la Vall del Silenci. En el seu terme podem
localitzar diverses ermites d’interès arquitectònic, històric i llegendari. La més antiga és la de
Sant Bartomeu, datada del segle XII i situada al congost de Fraguerau, un indret de bellesa
singular travessat pel riu Montsant. També cal destacar l’ermita de Sant Antoni de Pàdua i
l’ermita de Santa Magdalena. En el mateix municipi podem trobar l’església parroquial de
Sant Jaume, i a la sortida del poble trobem el santuari de Loreto, edifici d'estil neoclàssic. Els
accessos a l’interior de Montsant són: el grau de la Cova del Corb, grau de la Roca del
Llençol, grau del Pi de la Carabasseta, grau del Llop, grau de la Cornereda i el congost de
Fraguerau.
Cornudella de Montsant - Albarca
La vila de Cornudella de Montsant es troba situada a la vall alta del riu de Siurana, entre els
massissos de Montsant, a ponent, i les muntanyes de Prades, a llevant, units pel coll
d’Albarca, punt de sortida de moltes excursions. Cal destacar l’ermita de Sant Joan del
Codolar, situada als vessants meridionals de la serra de Montsant i a la capçalera del
barranc de Sant Joan. També té graus d’ascensió a Montsant com, per exemple, el grau del
Tomaset o camí de Montsant, el grau de la Montserrat, el grau dels Tres Esglaons i el grau
de Sant Joan.
Cornudella comprèn a més de la mateixa vila, dos nuclis agregats de població, Albarca i
Siurana. El poblet d’Albarca conserva tot l'encant de temps passats; hi destaca l'absis
romànic de la seva església i tres tombes antropomòrfiques medievals excavades a la roca a
l’interior del bosc de la Devesa, espai de singular bellesa. Des del poble es poden realitzar
múltiples excursions, així com arribar a l'ermita de la Mare de Déu i iniciar l’itinerari del camí
dels Cartoixans. Els graus d’accés a la serra són el grau Gran, el grau de la Mare de Déu i el
grau del Belart.
La Vilella Alta
Petit municipi enlairat dalt d’un turó a la vall que configura el riuet d'Escaladei, fins poc abans
de la seva confluència amb el riu Montsant. A la dreta del riu, s'alcen els cingles dels
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
173
Montalts, que ofereixen al visitant una panoràmica de la falda de Montsant i de la vall. Per
accedir-hi, els graus de la Vilella i de la Guineu. De l’interior del poble cal destacar l’església
parroquial de Santa Llúcia, datada de la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic
abarrocat.
La Vilella Baixa
Poble encisador situat just a la vall del riu Montsant. Forma un conjunt arquitectònic notable i
de gran interès pintoresc, ple de regust medieval. Els carrers costeruts de poca amplada i
els edificis singulars en donen fe. És coneguda com el New York del Priorat, per l’alçada de
les seves cases. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil
neoclàssic abarrocat. També cal destacar els diferents senders que s’enfilen cap a la
Figuera, el camí ral de la Vilella Baixa a Cabacés i el grau dels Bous i el del camí del Coll
Empedrat, que accedeixen a la serra de Montsant i a l’itinerari de pedra seca dels Montalts.
La Bisbal de Falset
És un petit poble situat a la vall del riu Montsant, que separa els darrers contraforts
occidentals de la serra de la Llena. Oliveres, presseguers i ametllers son el tret característic
del paisatge d'aquest petit poble, on l'oli continua essent la base de l'economia local. El
poble de la Bisbal de Falset es troba arrapat a la muntanya, i està format per un paisatge
eminentment agrícola entre balmes i formacions rocoses. Destaca per diverses cases, la
majoria del segle XIX, i l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, de la fi del
segle XVIII, d'estil neoclàssic amb alguns elements barrocs. Prop del poble podem trobar
una cova on es venerava Santa Llúcia, que va funcionar com a hospital militar el 1938. Per
accedir a l’interior del parc trobem el camí de Coll de Manxa i el camí del barranc dels Colls
Baixos.
La Figuera
Poble enlairat a la dreta del riu Montsant, al territori muntanyós que separa les conques del
riu Montsant de les del riu de Siurana i l'Ebre, amb els cingles del tossal de Guixar, a
l'extrem de llevant, i el punt culminant del tossal de Sant Pau, al nord. El poble de la Figuera
es troba en un lloc elevat i de bona visibilitat, des del qual es poden visualitzar set províncies
(Tarragona, Lleida, Barcelona, Osca, Saragossa, Terol i Castelló), i ofereix una visió
panoràmica de la serra de Montsant. Cal destacar l'església parroquial de Sant Martí, amb
elements barroquitzats del segle XVIII i l'ermita de Sant Pau.
Margalef
A l'extrem nord-oest de la comarca del Priorat, en contacte amb la Ribera d'Ebre i les
Garrigues, es troba situat al nord-oest de Montsant, a la vall del riu del mateix nom i separat
del riu per la carretera. Moltes cases del poble reposen sobre immenses roques
conglomerades, abundants en aquest indret. El territori, accidentat, dóna lloc a l'existència
de coves, avencs i balmes, molt visitades pels excursionistes. D'aquest poble encantador
destaca l'església de Sant Miquel, arrapada a la roca, d'estil neoclàssic del segle XVIII.
El municipi forma l'eix del riu Montsant, que travessa el territori de nord-est a nord-oest
formant un congost estret i abrupte entre els vessants meridionals de la serra de la Llena i
els septentrionals del massís de Montsant. Des de la riba esquerra del riu davallen els
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
174
barrancs de Sant Salvador, de la Coma Negra, de la Coma Closa o el de la Taverna, on
abunden fonts, balmes, coves i avencs També hi destaca l'ermita de Sant Salvador de
Margalef, construïda al segle XVI.
Al poble es pot visitar el Molí de l’Oli (centre d’interpretació de l’oli i les economies
productives de Montsant), punt d’informació del Parc.
4.4.2. Accés al parc
La comarca del Priorat té diversos accessos per carretera i que permeten accedir a
qualsevol dels pobles del Parc. Les principals carreteres són:
- Autopista AP-7 (Barcelona-València): Sortida: Reus. Cal continuar per la carretera N-
240 en direcció Falset i a les Borges del Camp ens desviarem per la carretera C-242
en direcció Ulldemolins.
- Des de Falset en direcció Gratallops - la Vilella Baixa: T-710
- Des de Lleida N-230 fins al desviament cap a la Granadella, direcció Reus C-242
- Des de Prades, direcció Albarca: T-701.
En quant al transport públic i privat, la comarca presenta greus dèficits per la baixa
freqüència i la manca de connexió regular entre els diferents pobles. Pel que fa al transport
públic, amb tren s’arriba a Reus o Falset i hi ha línies regulars d'autobusos fins a determinats
pobles, tot i que en baixa freqüència. Es pot consultar els horaris a les diferents pàgines
web: www.turismepriorat.org/ca/informat/transports), la pàgina web de Renfe
(http://www.renfe.com) i la d’Autocars Plana (http://www.autocarsplana.com/).
L’accés a l’interior del Parc es pot fer des dels 11 pobles que envolten la serra de Montsant,
d’on surten un gran ventall de senders, camins i graus per recórrer a peu.
No hi ha carreteres a l’interior de l’àrea protegida, només hi ha pistes forestals, la major part
no pavimentades. Cal recordar que per circular per aquelles que tinguin tanca es necessita
autorització. Fora d’aquestes pistes, l’accés motoritzat a l’interior del Parc és prohibit.
4.4.3. Infraestructura i equipaments d’ús públic
Tal com defineix EUROPARC-ESPAÑA (2000), l'ús públic és el conjunt d'instal·lacions,
activitats i serveis independentment de qui els gestiona, que l’equip de gestió del parc
promou amb la finalitat de portar als visitants els seus valors naturals, cultural i paisatgístics
d'una manera segura i ordenada que assegura la conservació i difusió d'aquests a través
d'informació, educació i la interpretació ambiental.
Al Parc Natural de Montsant la planificació i regulació de l’ús públic pretén combinar el dret
de la població a l’accés al patrimoni natural i cultural amb la conservació necessària
d’aquest, a partir de:
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
175
– Promoure i donar prioritat als usos públics tradicionals i respectuosos amb el
medi.
– Oferir qualitat i seguretat en quant a les activitats d’ús públic que promou el
Parc (senyalització, equipaments, estat de camins, etc.).
– Exercir un control sobre el volum d’usuaris segons ús i cada àrea geogràfica
del parc.
– Assegurar difusió normes de comportament.
– Divulgar el patrimoni de Montsant.
– Regulació de les activitats d’ús públic (senderisme, escalada, circul·lació
rodada...)
– Sensibilització i transmissió de valors de la conservació de la biodiversitat.
Per tant, l'ús públic, és molt més que crear equipaments i serveis per al visitant; també ha de
ser una estratègia per garantir la conservació de la natura i promoure la promoció
socioeconòmica del territori que és part de l'ENP.
A continuació es descriuren les principals instal·lacions i serveis d’ús públic i turístic
existents al Parc Natural de Montsant i els seus municipis.
a) Informació i atenció al visitant i a la població local
Punt d’informació i centre d’interpretació del Parc Natural de Montsant, ubicat a la
Morera de Montsant. També és on hi ha l’oficina tècnica del Parc Natural. En
l’equipament l’usuari habitualment pot visitar:
- Vol virtual: “Montsant des de l’aire
- Estació interactiva de flora
- Exposició permanent: “Mas Roger. Paisatge sonor”
- Exposicions temporals
- Centre de Documentació
- Centre de cria de la tortuga mediterrània
Horari permanent d’obertura en horaris d’oficina de dilluns a diventres (de 8 a 15 h.).
Temporalment oberta els caps de setmana i en els períodes de Setmana Santa i ponts
festius. Inaugurada el 9 de juliol de 2010, propietat de la Generalitat de Catalunya.
Molí d’Oli de Margalef. Centre d’Interpretació de les Economies Productives de
Montsant. Espai museogràfic destinat a la promoció i cultura de l’oli a partir de la
rehabilitació d’un antic molí del 1933. Audiovisual “Els fruits de la terra”. Punt
d’informació del Parc Natural. També s’organitzen activitats per divulgar els beneficis
de l’oli d’oliva verge extra i es poden comprar tots els olis produïts a Montsant. Obert
al públic el 22 d’agost de 2010. Propietat de la Generalitat de Catalunya.
Oficina municipal de Turisme de Cornudella de Montsant, que funciona també com a
punt d’informació del Parc. Oberta durant tot l’any.
Punt d'informació del Parc d'Ulldemolins. Oberta durant el període d’estiu els caps de
setmana.
Punt d'informació del Parc de la Vilella Baixa. Oberta durant el període d’estiu els
caps de setmana.
Punt d’informació i centre d’atenció del visitant de la Cartoixa d’Escaladei.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
176
b) Àrees de lleure, d’acampada i miradors
En els termes municipals del Parc hi ha ubicades nombroses àrees de lleure, ja siguin en
els propis nucli o bé vora fonts, ermites, etc. properes. En alguns d’aquest indrets
l’acampada –prèvia autorització– és permesa.
Taula 88 Àrees de lleure del Parc
Àrea de lleure, acampada i miradors Municipi
Àrea de lleure de l'ermita de Sant Joan del Codolar Cornudella de Montsant
Àrea de lleure de la Cova de Santa Llúcia Bisbal de Falset, la
Àrea de lleure de l'Aubereda Cabacés
Àrea de lleure de l'ermita de Sant Antoni Ulldemolins
Àrea de lleure de l'ermita de Santa Magdalena Ulldemolins
Àrea de lleure de l'ermita de Sant Pau La Figuera
Àrea de lleure de l'ermita de la Mare de Déu de la Foia Cabacés
Àrea de lleure de l'ermita de Sant Salvador Margalef
Àrea de lleure del Pantà de Margalef Margalef
Àrea de lleure de la Font Vella La Vilella Alta
Àrea de lleure de la Vilella Baixa La Vilella Baixa
Àrea de lleure de la Font La Morera de Montsant
Àrea d’acampada de Sant Antoni Ulldemolins
Campament juvenil i zona d’acampada de Santa
Magdalena Ulldemolins
Mirador de la Morera de Montsant La Morera de Montsant
Mirador de la serra la Llena Ulldemolins
Mirador de l'ermita de Sant Pau. Observatori de la batalla
de l’Ebre (1938) La Figuera
Font: Parc Natural
c) Aula de natura d’Ulldemolins
A partir de l’any 2007 es desenvolupa el projecte pedagògic de l’Aula de natura en una
instal·lació que es troba a la zona de les ermites d’Ulldemolins i annexa al Congost de
Fraguerau, uns dels indrets més visitats del Parc Natural de la Serra del Montsant. El
projecte tenia com objectius:
Crear un punt d’acollida abans d’entrar al Parc Natural de la Serra de Montsant i al
refugi de Fauna de la finca Congost de Fraguerau.
Oferir informació i activitats d’educació ambiental al públic visitant, a la població
autòctona i als centres d’ensenyament.
Sensibilitzar als visitants periòdics, estacionals i als centres d’ensenyament en la
protecció i conservació dels valors geològics , biològics, paisatgístics i culturals de
l’indret.
Fomentar el desenvolupament sostenible de les activitats que es puguin realitzar en
l’indret protegit.
El projecte s’impulsa amb el recolzament i col·laboració del Parc Natural de la Serra de
Montsant, L’ajuntament d’Ulldemolins i l’empresa Pedrenca, Natura i Cultura, SCP. Aquest
projecte pedagògic d’educació ambiental ha comportat també l’edició de diferents materials:
“El riu és vida”; “Maqueta de la geología a Montsant”; el quadern “L’arbre, element esencial
per la vida”; i la realització d’un arboretum a l’ermita de Santa Magdalena així com el
quadern de continguts dirigit a educadors.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
177
d) Xarxa d’itineraris del Parc Natural de Montsant
El Parc Natural de Montsant ha estat una muntanya amb una llarga tradició excursionista
des de finals del segle XIX. A més hi ha els camins històrics que havien estat utilitzats com a
vies de comunicació entre pobles per traginers i per a la circul·lació de persones i ramats.
Posteriorment, molts d’aquests camins tradicionals van convertir-se en senders destinats a
la pràctica excursionista i també se n’han creat de nous per agrupacions excursionistes i pel
propi Parc Natural.
Per tant, són nombrosos els senders que creuen la serra de Montsant. De caire
internacional, destaquen els senders de gran recorregut (GR) i petit recorregut ubicats dins
els límits del Parc. Aquests senders formen part d’una xarxa de camins aptes per a turisme
pedestre i creuen Europa en totes direccions. A Catalunya són custodiats per la Federació
Catalana d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), si bé al Parc Natural de Montsant
són conservats per la pròpia brigada del Parc arran del conveni firmat amb la FEEC.
Taula 89 Senders de Gran i Petit Recorregut
Senders de Gran Recorregut Senders de Petit Recorregut
GR-171 PR-14
GR-174 PR-C
GR-65.5
Font: Parc Natural
Senders de Gran Recorregut. GR 171, paral·lel al GR 7, caracteritzat pel seu pas per
monuments de gran interès com la Cartoixa d’Escaladei, que comença a Pinós i arriba a les
estribacions del Caro a través de Paüls. Va d’Albarca a Ulldemolins, travessa la serra pel Pi de
la Carabasseta i el toll de l’Ou fins al grau de l’Agnet, per descendir a la Morera. Des d’aquí
continua cap a la Cartoixa d’Escaladei i continua, després de recular una mica, cap a Cabacés i
la Figuera.
El GR-174 connecta els pobles del Priorat. En l’àmbit del Pla va des de Torroja del Priorat, a la
Vilella Alta, Poboleda, Cornudella de Montsant i Albarca.
El GR 65-5 és un sender històric que associat al camí de Sant Jaume de Compostel·la a través
de l’antiga via romana que unia Tarragona amb Saragossa. El tram català comença a la costa i,
a Montsant, hi arriba des de Prades, entrant per Ulldemolins, des d’on s’enfila a la serra de la
Llena per saltar a Les Garrigues i seguir fins a Saragossa i Sant Jaume de Compostel·la. Cal
no oblidar doncs, la importància d’aquest últim GR com un element més del patrimoni espiritual.
Senders de Petit Recorregut. El PR-C 14, de 18 km, amb sortida i arribada a la Morera de
Montsant, que passa per la cova de l'Ós, el camí de La Pleta, la font de la Canaleta, el barranc
de la Falconera, el Clot del Cirer, i el Grau de Salfores. El PR-C de 9 km, és una ruta circular,
tamb amb punt d’inici i arribada a la Morera, que transcorre pel camí dels Fareus, el grau del
Carabassal, els GR 174-1 i 171, el Balcó del Priorat, la Roca de les Onze i el grau dels Barrots.
A continuació s’exposen aquells itineraris que han estat creats, senyalitzats pel propi Parc i
als quals es destinen tasques de manteniment. Existeixen tres tipus d’itineraris, la majoria
d’ells són circulars i tenen com a punt de partida els diferents municipis del Parc. N’hi ha de
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
178
diferents nivells de dificultat en funció de la durada, ascensió acumulada i si presenten
passos equipats. Taula 90 Itineraris municipals
Itineraris municipals del Parc Natural de Montsant (circulars)
Poble de sortida Distància Durada Dificultat
La Morera de Montsant (M1) 6,2 km 2 h 30 min Molt alta
Ulldemolins (M2) 9 km 3 h 40 min Molt alta
Margalef (M3) 9.5 km 4 h 15 min Alta
Cabacés (M4) 8.8 km 2 h 40 min Mitjana
Cornudella de Montsant (M5) 7,1 km 3 h Mitjana
La Vilella Alta (M6) 7,8 km 3 h 30 min Molt alta
La Vilella Baixa (M7) 7,6 km 2 h 20 min Mitjana
La Bisbal de Falset (M8) 9.2 km 4 h Baixa
La Figuera (M9) 4,15 km 1 h 20 min Baixa
Escaladei (M10) 6,3 km 2 h Baixa
Albarca (M11) 4,7 km 2 h Mitjana
Font: Parc Natural
Els itineraris de flora són petits recorreguts dissenyats pel Parc Natural amb l’objectiu d'oferir
als visitants una mostra de les diverses espècies presents al territori. Pretenen ser una fórmula
d'interpretació del paisatge vegetal mitjançant una síntesi entre els coneixements botànics i la
lectura geogràfica del paisatge. Són itineraris relativament curts, circulars, ben senyalitzats i
amb un grau de dificultat baix. Taula 91 Itineraris de flora
Itineraris de flora del Parc Natural de Montsant
Temàtica / Poble de sortida Distància Durada
Pins i roure a Fontalba (Ulldemolins) (F1) 3 km 1 h
Brolles dels Rogerets (La Vilella Baixa (F3) 2 km 45 min
Brolles i vinyes (Escaladei) (F4) 4,2 km 1 h 15 min
Roureda d’obaga (Albarca (F5) 2 km 45 min
Els obacs de la Foia (Cabacés) (F6) 6,2 km 2 h
Mosaic forestal a Sant Blai (La Morera de Montsant) (F7) 4,8 km 1 h 45 min
Vegetació de ribera. Riu Montsant (Margalef) 6,2 km 2h
Font: Parc Natural
I finalment el Parc té senyalitzats dos itineraris interpretatius sobre dos dels temes claus del
patrimoni cultural de Montsant: l’arquitectura de pedra seca i l’espiritualitat cartoixana. D’una
banda, l’itinerari d’interpretació de la pedra seca. Racó de Montalts, que enllaça amb
l’itinerari municipal M7; de l’altra, l’anomenada “Ruta dels Cartoixans” i que permet travessar
Montsant des d’Albarca a Cabacés i que transcorre per camins que havien estat utilitzats
pels monjos cartoixans. Taula 92 Itineraris intrepretatius
Itineraris interpretatius
Poble de sortida Distància Durada Dificultat
Racó de Montalts. Itinerari d’interpretació de la pedra
seca de Montsant 0,8 km 30 min Baixa
Ruta dels Cartoixans 23,5 km 7 h 45 Baixa
Font: Parc Natural
A més des del Consell Comarcal de Priorat s’ha dut a terme la iniciativa “Xarxa de camins”
que uneix tots els senders i camins de la comarca.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
179
d) Volta al Parc Natural de Montsant en BTT
Des del Parc Natural de la Serra de Montsant s’ha dissenyat un itinerari per a fer la volta al
parc en bicicleta de muntanya (BTT). Les característiques dels límits de l’espai natural
protegit permeten fer una ruta circular de gairebé 100 km plens d’aventura amb una
ascensió acumulada de 2.800 m. Es tracta d’un recorregut amb una dificultat mitjana-alta,
pràcticament pedalable en un 98 % per fer-ho en 2 dies. Hi predominen les pistes forestals
—un total de 60 km—, multitud de corriols, alguns de més planers i d’altres de més tècnics,
que sumen gairebé 17 km, i 20 km de camins pavimentats majoritàriament de pujada. Una
ruta circular amb punt de sortida i arribada al costat de la històrica Cartoixa d’Escaladei,
l’indret més emblemàtic del Priorat.
e) Via ferrada de Montsant
La via ferrada de Montsant va ser equipada pel Grup d’Escalada i Alta Muntanya de
l’Associació Excursionista de Catalunya de Reus l’any 2002 i i va ser un pol d’atracció
esportiva per tal de conèixer Montsant. Amb el temps, però, les greus deficiències en
matèria de seguretat van fer que l’equip de gestió del Parc decidís el seu tancament el 2011.
Immediatament es va començar a treballar per a la seva reobertura conscients que era un
equipament més del Parc Natural i una eina de dinamització del territori. L’any 2015 va
tornar a obrir-se la via ferrada arran del treball conjunta entre el Parc Natural de Montsant i
la col·laboració d’una comissió de treball formada per l’Ajuntament de la Morera de
Montsant, Bombers de la Generalitat de Catalunya, la Federació d’Entitats Excursionistes de
Catalunya (FEEC), personal tècnic del Parc i el propietari de la finca. La rehabilitació
d’aquesta ferrada s’està portant a terme amb tecnologia i materials d’última generació. A
més del sistema d’assegurança individual clàssic en ferrades, permetrà l’avanç en cordada
per a principiants i usuaris infantils.
Des de la seva posada en funcionalment el març de 2015 i fins a data de l’1 de juny de 2015
s’han comptabilitzat 1.766 usuaris.
4.4.4. Programa de comunicació, informació i educació ambiental
La informació al públic visitant i a la població local s’articula principalment a través del
programa de comunicació, informació i educació ambiental que s’impulsa des de l’àrea d’ús
públic del Parc. Els objectius d’aquest programa són:
Combinar el dret de la població a l’accés al patrimoni natural i cultural amb la
conservació.
Promoure i estendre el coneixement del Parc i les activitats que es pot
desenvolupar dins l’espai natural.
Informar sobre els valors naturals i culturals del Parc i dels seus municipis.
Divulgar els recursos d’interpretació i promoció del Parc.
Comunicar el significat i importància del llegat, natural, cultural i paisatgístic al
públic visitant del Parc.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
180
Per dur a terme aquests objectius, el Parc disposa dels equipaments d’ús públic que s’ha
esmentat en el punt anterior (4.4.3) i es dota d’una sèrie d’instruments i projectes, on
destaca especialment la campanya d’educació ambiental i el pla de promoció i comunicació
de l’espai natural.
En quan a l’afluència de visitants, a continuació s’exposa l’evolució que hi ha hagut, tenint en
compte que aquestes dades incorporen les persones que han passat per algun dels punts
d’informació del Parc. Taula 93 Evolució de l'estimació del nombre de visitants al Parc
Evolució de l’estimació de visitants al Parc
Natural de Montsant
Anys Número de visitants
informats
2010 69.000
2011 72.000
2012 75.000
2013 76.972
2014 78.000
Font: Parc Natural
a) Programa d’Educació Ambiental
Campanya d’educació ambiental escolar
Des de l’any 2004 el Parc Natural de Montsant té com una de les seves línies estratègiques
de treball l’educació ambiental formal dirigida principalment al públic escolar. A partir d’aquí
s’ha executat de manera permanent una campanya d’educació ambiental a partir de la
realització d‘activitats de descoberta del Parc natural de la serra de Montsant adreçat als
centres d’ensenyament de la comarca del Priorat, tant de Primària com de Secundària.
Depenent dels anys i dels recursos econòmics disponibles, aquesta campanya s’ha ampliat
als centres educatius de la demarcació de Tarragona o bé ha quedat restringida a les
escoles del Parc Natural de Montsant. Fins l’any 2013, la campanya era duta a terme per
l’empresa d’educació ambiental Pedrenca
Amb aquesta campanya es pretén:
Difondre els valors i objectius del Parc natural de la serra de Montsant a la població
autòctona del Priorat en edat escolar.
Descobrir a través de l’observació directa els elements que conformen el paisatge de
la serra de Montsant i els que el singularitzen.
Sensibilitzar a la població autòctona de la necessitat de la seva preservació del
patrimoni natural del Priorat.
Transmetre actituds de respecte pel medi ambient.
Dotar als centres d’ensenyament d’un material educatiu i didàctic per continuar
treballant aquests objectius des del propi centre.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
181
Taula 94 Evolució d'alumnes participants campanya educació ambiental
Evolució d’alumnes participants de la campanya d’educació
ambiental
Any Àmbit de la campanya Alumnes
2010-2011 Província de Tarragona 1.853
2011-2012 Priorat 228
2012-2013 Priorat 228
2013-2014 Municipis de Montsant 24
2014-2015 Municipis de Montsant 19
Font: Parc Natural
Campanya “Descobreix el Parc Natural de Montsant”
Des de l’any 2004 el Parc ha desenvolupat la campanya “Descobreix el Parc Natural de
Montsant”, que té com a objectiu donar a conèixer el valuós patrimoni natural, històric i
cultural d’aquest espai protegit, així com la diversitat de llocs emblemàtics que integra la
serra i de les principals activitats socials, econòmiques i culturals que s’hi desenvolupen. Per
tant, les activitats que s’organitzen s’inscriurien dins la l’educació ambiental no formal i
alhora vol promoure el coneixement del territori a partir dels propis agents. La campanya
“Descobreix...” inclou activitats de senderisme interpretatiu, sortides naturalístiques, sortides-
tallers i cicles temàtics i diades monogràfiques, i s’estructura a partir de tres modalitats:
Activitats que contracta el Parc a través de l’oferta que ofereixen les empreses
col·laboradores i que sobretot corresponen a sortides de senderisme interpretatiu.
Activitats que s’organitzen directament des del Parc amb la col·laboració de
persones individuals del territori que mostren els seus coneixements populars sobre
temes d’aprofitament del medi (apicultura, mestres margers, agricultura
regenerativa...) o bé que mostren els projectes de conservació que duu a terme
l’equip de gestió del parc natural ( Nit Catalana dels Ratpenats, Cens de duc)
Activitats que s’organitzen amb la col·laboració d’entitats que fan estudis o treballen
dins el marc de l’espai natural protegit (Institut Català d’Ornitologia, la Societat de
Pesca Montsant, el Cos d’Agents Rurals, el Centre de Recuperació d’Amfibis i
Rèptils de Catalunya (CRARC), el Dept. D’Arqueologia de la Universitat de
Barcelona, GEPEC, Museu de Granollers. Secció Natural, ONCE ).
En un altra ordre, també es promocionen les activitats que són organitzades per empreses
del territori i que operen dins l’espai natural protegit.
Gaudeix del Parc en família
Des de l’any 2005 al 2011 el Parc ha organitzat la jornada “Gaudeix el Parc en família”, una
diada lúdico-ambiental dirigida al públic familiar que pretenia divulgar els valors naturals i
culturals del Parc Natural i dels seus municipis. La festa era de caràcter itinerant per tots els
municipis del Parc donava a conèixer a la població local principalment, però també al públic
visitant, les tasques de gestió que s’estan portant a terme des del Parc. La festa comptava
amb el suport de l’ajuntament del municipi on se celebrava i la participació de persones i
entitats del poble.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
182
Taula 95 Evolusió de participants a la campanya "Descobreix el PN de Montsant"
Evolució de participants en la campanya
“Descobreix el Parc Natural de Montsant”
Any Participants
2010 693
2011 783
2012 288
2013 522
2014 582
Font: Parc Natural
Festa del Parc a l’escola. Dia Europeu dels Parcs
En motiu del Dia Europeu dels Parcs, el 24 de maig, el Parc Natural de Montsant organitza
la aquesta jornada cada any en una escola de la comarca del Priorat. La festa se celebra
des de l’any 2004, si bé els primers anys era sota la denominació de la “Festa de l’Arbre”. A
partir del 2009, la festa es denomina “Festa del Parc a l’escola” i durant un matí, els alumnes
d’una escola, a través de diferents tallers, jocs, i explicacions adquireixen coneixements i
respecte cap a l’entorn natural on viuen i coneixen els principals projectes de conservació
del Parc. L’activitat compta també amb la participació del Cos d’Agents Rurals, qui
organitzen una sèrie de tallers perquè els alumnes coneguin la seva feina.
Projecte Rius
El Projecte Rius que té com a objectiu principal estimular i fomentar l’apropament de la gent
al riu per conèixer com són, com funcionen, quins problemes pateixen i què es pot fer per
millorar-los. Aquesta iniciativa es realitza amb la participació de voluntaris que poden
realitzar inspeccions o bé adopcions de trams de riu. En el cas de la inspecció es tria un
tram de riu i, se’n fa una inspecció a la primavera i a la tardor, utilitzant la metodologia
científica però adaptada per tal de què tothom que hi vulgui participar ho pugui fer.
Des de l’any 2006, el Parc impulsa el Projecte Rius a les escoles de l’àmbit del parc a partir
de motivar la inspecció d’un tram del riuet d’Escaladei. Les dades recopilades serveixen per
l’elaboració, per part del Projecte Rius, d’un “Informe Anual de l’estat dels nostres rius”.
Aquest document es fa arribar a tots els grups, a les entitats col·laboradores, a les
administracions competents, als mitjans de comunicació,...
b) Pla de formació, promoció i comunicació
El Parc Natural de Montsant disposa d’un programa de formació, promoció i comunicació
que s’ha desenvolupat des de la seva creació. Així, en quant a la formació ja l’any 2003 es
va desenvolupar u programa de la “Casa d’oficis. Senders de Montsant” que va formar 16
persones en els valors naturals i culturals del Parc i que va ser finançat per la Diputació de
Tarragona, la Subdirecció General d’Afers Laborals d’Ocupació del Departament d’Indústria i
Turismes i el Fons Social Europeu.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
183
A continuació s’exposen les diferents jornades organitzades directament pel Parc Natural
des del període 2005-2011. Taula 96 Jornades organitzades pel Parc (2005-2011)
Any Títol de les jornades
2005 I JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT.
Coneixements bàsics dels valors naturals culturals i històrics
2006 II JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT.
Coneixements bàsics dels valors naturalsi culturals
2007 III JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT
Coneixements bàsics dels valors naturals i culturals
2008 IV JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT
L’aigua a Montsant: usos, gestió i biodiversitat
2009 V JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT
Rapinyaires a Montsant: l’àguila cuabarrada
2011 VI JORNADES DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MONTSANT
La pastura a la muntanya mediterrània: gestió i patrimoni
Font: Parc Natural
També durant el període de 2006-2013 es van realitzar anualment el cicle de xerrades
sobre el patrimoni cultural dels pobles de Montsant. Aquest cicle era encarregat a
l’entitat Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, que des de fa més de
30 anys ha fet recerca i divulgació del patrimoni cultural de Montsant. Amb aquesta
associació també s’han publicat la sèrie de quaderns dedicats al patrimoni cultural i la sèrie
de calendaris sobre la vida quotidiana als pobles de Montsant.
Dins l’àrea d’ús públic s’inclou l’àrea de comunicació del Parc Natural que procura per a la
divulgació dels valors i línies de treball del Parc. Els recursos i canals utilitzats habitualment
per a la difusió són:
Edició de cartells i tríptics i altres materials impresos fungibles
Redacció de notes de premsa i redacció d’articles per a publicacions locals de la
comarca, revistes especialitzades, butlletins...
Atenció a programes de ràdio.
Correu electrònic massiu a la base de contactes i persones interessades.
Mailing postal (anual/bianual) als diferents sectors que són agents de promoció del
Parc (oficines de turisme, associacions de la comarca, cellers, cooperatives,
empreses de lleure, Xarxa d’Espais Naturals Protegits, sector de la restauració i
allotjaments...)
Difusió a partir de la pàgina web del Parc. Actualització constant de la pàgina web i
del facebook
Difusió mitjançant el repartiment de cartells i tríptics als 50 punts dels municipis del
Parc identificats. Cartelleres del Parc Natural.
Reportatges i documentals audiovisuals científics.
Promoció i presència en fires i esdeveniments: festa de l’Oli de (Cabacés,
Margalef...); Festa del Vim Blanc (la Morera); Festa del Vi (Falset)...
El darrer punt mereix una especial atenció, ja que es constata que les xarxes socials han
esdevingut el mitjà de comunicació per excel·lència per a divulgar els valors i activitats del
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
184
Parc Natural al públic en general. A tall de xifres, durant l’any 2014 la pàgina web del Parc
ha rebut, un total de 18.317 visites que han suposat 64.130 pàgines consultades i 5.142
descàrregues de documents. En quant al Facebook, a data de 31 de juliol la pàgina del
Parc té 2.590 seguidors i en relació a les pàgines de Facebook dels altres parcs, el Parc de
Montsant es mantè en el 5è lloc en número de seguidors.
Taula 97 Evolució de visites al web del PN Montsant
(2009 – 2014)
Font: Parc Natural
Centre de Documentació
Altres recursos per divulgar l’espai natural protegit són les exposicions permanents i el
catàleg de publicacions del Parc Natural de Montsant. Així mateix, el Parc Natural de
Montsant disposa d’un centre de documentació on es comptabilitzen 1.424 documents
catalogats constituïts per monografies, estudis inèdits, mapes, materials multimèdia,
recursos electrònics, publicacions periòdiques, separates i buidats. Aquest catàleg és
consultable en el catàleg col·lectiu de les Biblioteques especialitzades de la Generalitat de
Catalunya (XBEG).
A més, es disposa d’una sèrie d’exposicions permanents que són un recurs que poden
sol·licitar qualsevol organisme i/o entitat de la comarca.
a) Exposicions permanents
Montsant, descobreix-lo (2005)
Exposició del I concurs de Fotografia de Natura de Montsant. Exposició del Parc
Natural en la que s’hi recullen 30 fotografies seleccionades d’entre totes les
presentades (2013)
Exposició del II concurs de Fotografia de Natura de Montsant dedicat a “Rocs,
balmes i coves” (2015).
Exposició “Ermites de Montsant”. Exposició de fotografies en blanc i negre de les
ermites de Montsant del fotògraf Xavier Vaqué (2007).
Exposició i permanent “La pianola de mas Roger. Patrimoni sonor de Montsant”
(2010). Exposició basada en l’estudi realitzat sobre la pianola i la col·lecció de rotlles
musicals localitzada a mas Roger. L’exposició s’acompanya d’una audiovisual en
català.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
185
A més, la sala d’exposicions de la seu del Parc Natural de Montsant ha acollit múltiples
exposicions temporals de tot tipus: fotogràfiques, documentals històriques, etc.
b) Publicacions i material editat
En quant a les publicacions i materials editats per donar suport a la tasca d’informació i
comunicació sobre els valors del Parc Natural, es presenta els següent quadre:
Taula 98 Material editat
Material editat pel Parc Natural de Montsant (2004-2014)
Fulletons i
tríptics
Recomanacions i normes del Parc Natural de la Serra de Montsant.
(2006). Reedició 2009
Opuscle d’informació general del Parc. Català (2005), castellà, francès i
anglès (2006).Reedició en català, 3.000 unitats (2010)
Tríptic “La tortuga mediterrània torna a Montsant” (2005) i (2013)
Tríptic “Regulació de l’escalada al Parc Natural de la Serra de Montsant”.
(2006) en català, castellà, anglès i francès.
Tríptic “Els valors naturals del Parc” (2006) en català, castellà, anglès i
francès.
Tríptic “Centre d’Interpretació de l’Oli i de les Economies Productives de
Montsant” (2010)
Catàleg d’activitats (2013).
Tríptic “Vine, escala i cuida Montsant” (2013)
Cartells
Patrimoni cultural, Una illa de biodiversitat vegetal, Fauna salvatge,
Ermites, Papallones, Paisatge (2005)
Els rapinyaires de la Serra de Montsant (2008)
Balma del Caterí, Clot del Cirer, Montsant nevat, Sant Bartomeu. (2006)
Mosaic Agroforestal, Ermita de Sant Bartomeu, Clot del Cirer, Cartoixa d’
Scala Dei (2013)
Itineraris, mapes
i guies
pedagògiques
Itineraris pels municipis del Parc
Itineraris de flora
Itinerari “Paisatges de Margalef” (2013)
Mapa de la “Volta al Parc de Montsant amb BTT” (2013)
Mapa 3D del parc
Mapa del Parc
Fitxes de fauna.” Vertebrats de Montsant”
Quaderns d’educació ambiental a les escoles: «Descobrim el Parc
Natural de la Serra de Montsant»
Edició de mapa 1:20.000 Editorial Piolet cinquena edició
Reedició mapa 1:45.000 Editorial piolet per a visitants.
Mapa topogràfic de Catalunya, Parc Natural de la serra de Montsant ICC
1:25.000.
Monografies
Opuscle “Els masos de Montsant”. (2006). Reedició (2009).
Opuscle “Els molins hidràulics al riu Montsant” (2007). Reedició (2014)
Opuscle “Montsant, cartografia literària” any (2007). Reedició (2009).
Opuscle “L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant”
(2008)
Opuscle “Les ermites de Montsant” any (2007). Reedició (2009).
Llibres tècnics i
de divulgació
dels valors del
Llibre “Flora de la Serra de Montsant” (volums 1 i 2) (2007)
Llibre “Fauna vertebrada del Parc Natural de la Serra de Montsant”
(2007)
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
186
Parc
“Atles d’amfibis i rèptils del Parc Natural de la Serra de Montsant” (2007)
Llibre “Montsant, parc natural” (2008)
Altres
publicacions
Puzzle de la mascota de Montant, el Codolet
Agenda escolar 2009-2015
El Parc Informa
Cartelleres sobre els rapinyaires de Montsant. 2009
CD multimèdia del Parc. (2006) Reedició 2007
Calendari:
o 2007: La vida quotidiana als pobles de Montsant
o 2008: La vida quotidiana als pobles de Montsant
o 2009: A la font i al rentador
o 2010: Homes a la muntanya. Feina i lleure a la Serra de
Montsant
o 2011: Els records i les imatges
Estovalles de paper “La tortuga mediterrània torna a Montsant” (2006)
Mapa Piolet (2009)
Estació interactiva de flora de Montsant (2007)
Audiovisual del Molí d’Oli de Margalef: “Els fruits de la terra” (2009-2010)
Adhesius Cuida Montsant. (2013)
Vol virtual cartografia dinàmica – navegació en 3D. (2010)
Estovalles de paper Cuida Montsant. (2013)
Catàleg de productors de “Montsant a taula” (2012)
Plafó “Què és l’oli?” (2012)
Edició de postals de les ermites de Montsant (2013)
Roll-up “Montsant” (2013)
Roll-up “Montsant a taula” (2013)
Font: Parc Natural
Entre aquests publicacions, destaca especialment el butlletí “El Parc Informa” i l’ agenda
escolar del Parc Natural de Montsant:
Butlletí informatiu “El Parc Informa”
El Parc edita semestralment un butlletí propi on s’inclouen les principals notícies
relacionades amb els projectes i línies de treball que s’estan duent a terme des de l’equip de
gestió. S’imprimeixen 2.000 unitats que es distribueixen per més de 50 punts dels pobles del
Parc Natural. La versió digital és consultable a la pàgina web del Parc i s’envia a tot el
mailing digital que es disposa.
Agenda escolar del Parc Natural de Montsant (2009-2015)
L’any 2009, fruit de la col·laboració entre el Parc Natural de Montsant i el Centre de
Recursos Pedagògics depenent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya es va acordar la realització de l’agenda escolar del Parc Natural de Montsant
durant 7 anys. Es tracta d’una agenda destinada a totes les escoles de Primària de la
comarca del Priorat (19 centres educatius), on a més del calendari i agenda escolar,
s’inclouen tota una sèrie de continguts monogràfics que divulguen els valors naturals,
culturals i paisatgístics de la serra de Montsant. Per a la preparació de l’agenda es treballa
conjuntament amb una comissió formada per representants de mestres de primària i de
secundària, un membre de l’Extensió del Centre de Recursos Pedagògics, un del Servei
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
187
Educatiu del Priorat i una tècnica del Parc Natural de Montsant. Dóna suport pedagògic a la
comissió una educadora ambiental.
L’agenda té una primera part que correspon al calendari escolar on s’exposen continguts
que els mateixos alumnes han recollit i que són d’interès cultural i etnogràfic (rondalles,
llegendes, vocabulari local, etc.).Respecte els continguts específics del Parc Natural, cada
any es tracta un àmbit del Parc
- Curs 2010-2011. Presentació del Parc Natural de Montsant
- Curs 2011-2012. Cingle amunt
- Curs 2012-2013. L’aigua a Montsant
- Curs 2013-2014. La vida al bosc
- Curs 2014-2015. Espais oberts
- Curs 2015-2016. Montsant, la muntanya santa
Cal dir que cada curs i en el desenvolupament dels continguts es dedicarà també un espai
de referència a l’espai d’interès natural (EIN) de la serra de Llaberia i a les muntanyes de
Prades, ateses les característiques naturals de la comarca.
4.4.5. Marc general de gestió del turisme del Parc. Pràctica i regulacions de les
activitats recreatives i esportives
Tal com es descriu al “Document de propostes i criteris de gestió, aprovat per Junta Rectora
el 29 de novembre de 2003”, en l’apartat d’ordenació de l’ús públic, El turisme ofereix un
mitjà privilegiat per sensibilitzar el gran públic respecte el medi ambient i, igualment,
presenta un fort potencial d’activitats econòmiques. Els eixos sobre els que es potenciarà i
dirigirà el desenvolupament de l’activitat turística són:
Desestacionalització mitjançant la diversificació i la dispersió de les activitats i
productes,
Promoció d’activitats de qualitat, relacionades amb el coneixement i el gaudi de la
patrimoni natural, paisatgístic i cultural dins de l’àmbit del PNMON,
Divulgació i promoció del Parc a nivell comarcal, català, estatal i internacional,
dels seus valors naturals, paisatgístics i culturals, i de la seva oferta d’activitats
turístiques relacionades.
En general dins l’àmbit del Parc es fomentarà el desenvolupament ordenat i sostenible de
les activitats recreatives, esportives i de muntanya, sempre que es garanteixi la conservació
dels valors naturals, la flora i la fauna i del patrimoni cultural i s’eviti la sobrefreqüentació i la
degradació del medi. En aquest sentit, tota pràctica esportiva, recreativa i d’ús públic pot ser
objecte de regulació per tal de garantir la conservació dels sistemes naturals i en aquesta
línia es poden crear, quan sigui oportú, les comissions tècniques específiques per tal
d'establir una regulació basada en el diàleg i el consens de tots els implicats.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
188
En una altre ordre, la gestió de l’activitat turística també es vincula als principis i acord
relacionats que es van establir amb la implantació de l’Agenda 21 local en els municipis del
Parc Naturals de Montsant.
a) L’excursionisme. Curses de muntanya
En les últimes dècades l’excursionisme s’ha popularitzat arreu i també a la comarca del Priorat i
del Parc Natural de Montsant. Aquest fenomen ha comportat l’aparició de noves formes
d’excursionisme que, majoritàriament, es poden dividir en tres grups. Un primer grup configurat
per aquells excursionistes que segueixen anant a la muntanya amb guies a la mà, sols o
conduïts per persones més experimentades. Un segon grup, està format per persones que
troben en l’excursionisme una activitat a cavall entre una forma de lleure i una activitat físico-
esportiva en un entorn natural, on trobar ambients allunyats dels urbans, amb valors com la
tranquil·litat i el silenci. I una tercera forma d’excursionisme és el que es practica com una
activitat merament física i, per tant, convertida en un esport que aprofita les dificultats que
presenta la muntanya: tindria més relació amb el muntanyisme, que es tracta en el següent
punt. D’aquesta última forma n’han sorgit les curses de muntanya.
Actualment, en l’àmbit del Pla hi ha tres entitats excursionistes. L’Associació Excursionista
d’Ulldemolins, l’Associació d’Excursionistes de Cornudella de Montsant –amb els seus treball,
el Parc va poder habilitar i dissenyar la “Ruta dels Cartoixans” i el Club Excursionista del
Priorat.
D’altra banda, a Montsant, existeix una tradició prou consolidada i popular “d’anar a portar
el pessebre” durant aquest cicle de Nadal, i si bé és cert que hi ha iniciatives individuals,
també ho és que són diversos els col·lectius que any rere any renoven aquest ritual fins el
punt que hi ha punts a la serra que han esdevingut simbòlicament de referència per a
aquesta pràctica. Els darrers anys però, s’ha produït un volum creixent de pessebres
abandonats dins l’espai natural que ningú custodia, convertint-se en un residu. Atesa la Llei
12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i la Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora dels
residus, l’equip gestor acorda amb els Cos d’Agents Rurals del Priorat establir un protocol
que regula l’establiment d’aquests artefactes i paral·lelament es mantenen relacions amb
l’Agrupació Excursionista de Catalunya, l’Associació Excursionista de Catalanya i
l’agrupament escolta Mare de Déu de Montsant-Verge del Cim de Reus.
Un aspecte a considerar en relació a l’excursionisme són les competicions esportives que es
realitzen a peu, corrent o mixtes amb bicicleta de muntanya i/o esports d’aventura. De marxes i
curses organitzades n’hi ha hagut diverses, tot i que poc nombroses. Destaquen especialment
l’Open Raid X-Race Cornudella, consistent en un duatló (cursa i bicicleta de muntanya), que
transcorre en part dins de l’espai natural protegit i des del 2009, que es realitza la cursa de
resistència de muntanya anomenada Ultra Trail Serra de Montsant. impulsada, igual que
l’anterior, per la Secció Excursionista de l’Agrupació Cultural Vila-Seca. Aquesta cursa
consisteix a passar per tots els pobles de Montsant recorrent 105 Km amb un desnivell total
acumulat de més de 4.000 m. El Parc té amb l’empresa que s’encarrega de l’organització
tècnica de la cursa un acord de col·laboració que inclou la definició i disseny de l’itinerari de la
cursa, tenint en compte els valors naturals i culturals de Parc.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
189
Taula 99 nombre d'inscrits Ultra Trail Serra de Montsant 2011-2014
Any Nombre
d’inscrits
2011 360
2012 490
2013 475
2014 650
Font: Parc Natural
b) L’escalada. Campanya “Cuida i escala Montsant”
El conglomerat de Montsant presenta unes qualitats excepcionals per a l’escalada, per la
presència de multitud de forats i fissures més pròpies de la roca calcària que del conglomerat.
L’escalada que s’hi pràctica és majoritàriament l’esportiva; la clàssica és més pròpia de grans
escarpaments verticals o subverticals de centenars de metres, menys presents a Montsant. A
la serra de Montsant hi ha més d’un miler de vies i que es divideixen en 7 àrees: dues a
Margalef, una a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant més propera a Albarca, una altra a
Sant Joan del Codolar, una quarta a les cingleres del poble de la Morera de Montsant, una
cinquena i força àmplia seguint les cingleres de la serra Major sobre Escaladei, i una darrera a
Cabacés.
Amb l’objectiu de garantir la compatibilització de l’escalada i els valors naturals del Parc natural
de Montsant es va crear una comissió per consensuar amb propietaris, ens socials i escaladors
un document de regulació de l’escalada dins de l’espai natural de protecció especial, on
s’acordà una zonificació respecte la possibilitat d’escalada (zona no condicionada, zona
condicionada i zona de prohibició permanent), la temporalització i tipus d’escalada, i altres
aspectes relacionats com els tràmits a seguir per a l’obertura de vies (Zones d’escalada;
L’Escalada al parc natural de la serra de Montsant, regulació). Aquesta regulació s’ha divulgat
mitjançant l’edició d’un mapa de regulació de l’escalada i cartelleres informatives en els
principals punts. Així mateix s’estableix que en cas de voler equipar un via, cal comunicar-ho a
l’equip gestor del parc.
Actualment l’escalada per a pobles com Margalef o Cornudella és una font d’ingressos
suplementària a les economies dels pobles i constitueix una forma alternativa d'apropar-se a
l’espai natural protegit. No obstant això, també ha generat problemes en alguns punts,
relacionats amb la sobrefreqüentació d’algunes zones, els estacionaments descontrolats de
vehicles en camins i la ruderalització dels peus de les vies.
L’any 2012 es va fer una diagnosi d’aquesta situació i es va engegar la campanya de
sensibilització: “Vine, escala i cuida Montsant. Consells i bones pràctiques per a
l’escalada al Parc Natural de Montsant” per regular les zones d’aparcament i pernoctació i
promoure bones pràctiques davant la greu problemàtica de les restes fecals. A més de
tríptics i cartelleres informatives, es va fer una campanya activa directament en els punts de
més afluència (pantà de Margalef i Cornudella de Montsant), i s’ha promogut l’ús de les
pales per enterrar els excrements. Aquesta campanya va comptar amb la col·laboració de la
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el Cos d’Agents Rurals i el Cos de
Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
190
c) Acampada i pernoctació
Dins els Parc Natural de Montsant l’acampada lliure està prohibida. Sovint, però aquesta es
troba vinculada a activitats com l’escalada o l’excursionisme. Arran de la campanya “Vine,
escala i cuida Montsant. Consells i bones pràctiques per a l’escalada al Parc Natural de
Montsant” del 2012 es va consensuar amb els ajuntaments dels municipis del Parc Natural
les zones d’acampada permeses i els indrets de pernoctació i els mecanismes
d’autoritzacions per a la realització de l’activitat, que depèn dels propis ajuntaments.
Taula 100 àrees d'acampada i de pernoctació permeses
Àrees d’acampada permesa Àrees de pernoctació permesa
Cabacés. Ermita de la Mare de Déu
de la Foia
La Bisbal de Falset. Cova de Santa
Llúcia
La Figuera. Ermita de Sant Pau La Morera de Montsant. Àrea de
lleure de la Font
Margalef. Pantà i àrea d’acollida La Vilella Baixa. Àrea de lleure
Ulldemolins. Ermita de Sant Antoni i
ermita de Santa Magdalena.
Font: Parc Natural
Especialment, destaquem l’àrea d’acollida de Margalef que l’any 2015 s’ha inaugurat en
aquest municipi, a l’entrada del poble. Margalef s’ha consolidat com un referent mundial quant
a la pràctica de l’escalada, fet que ha generat un fort increment d’excursionistes i
d’escaladors al poble. Per tal de regular l’activitat, el Parc Natural de Montsant i l’Ajuntament
de Margalef han treballat conjuntament per a l’ordenació de les zones d'acampada i
aparcament per a vehicles de motor en el municipi. Aquesta col·laboració s’ha concretat en
la instal·lació d’un conjunt de senyals que condueixen els visitants a les zones habilitades
per acampar i pernoctar i en la millora i senyalització dels accessos als sectors d’escalada.
També s’ha creat una àrea d’acollida i serveis a l’entrada del poble a la qual s’accedeix a
peu per un pont de fusta, on s’ofereixen aparcaments per a autocaravanes, lavabos i dutxes,
servei de rentadora, etc. A l’àrea del pantà, també s’han instal·lat serveis de lavabos i s’ha
creat un camí saludable que uneix l’àrea del pantà amb el poble.
d) Bicicleta de muntanya
La bicicleta de muntanya o bicicleta tot terreny (BTT) és una modalitat d’accés al medi natural
que ha tingut cada cop més practicants. Des de la seva creació, aquesta activitat ha anat en
augment a la comarca i també al Parc Natural de Montsant on recorren corriols i camins. La
dificultat d’alguns per descendir i el desnivell que presenten atrauen a ciclistes, encara que la
dificultat en les aproximacions (sense vehicle) limita la pràctica de l’especialitat, però en els
darrers anys hi ha hagut una demanda creixent de poder fer una ruta que donés la volta a tota
el Parc Natural. Durant el 2014, es va dissenyar un recorregut que permeten fer una ruta
circular de gairebé 100 km amb una ascensió acumulada de 2.800 m (veure apartat “4.4.3.
Infraestructura i equipaments d’ús públic”).
e) Caça
La caça ha estat una de les activitats d’aprofitament de recursos del medi habitual en el
territori del Parc. Primer, com un complement càrnic a la dieta pobre en proteïna animal i
després, quan s’abandonen els paranys i les armes rudimentàries per les armes de foc i és
té més accés a una dieta proteica, com a activitat lúdica bàsicament masculina. La
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
191
implantació com a activitat lúdico-esportiva en el territori ha estat important i existeixen
societats de caçadors a tots els municipis amb les qual s’ha treballat conjuntament des de la
creació de l’òrgan gestor.
Una de les iniciatives que ha permès aquest diàleg obert ha estat la creació de la Comissió
de Caça de Montsant, de la que formen part la majoria d’actors implicats en la gestió de la
caça.
La gestió cinegètica es realitza a través de les Àrees Privades de Caça (APC), en general de
caire social, sota la titularitat de societat de caçadors locals dels diversos municipis. En total
hi ha 11 APC dins dels límits del Pla Especial. També hi ha el Refugi de Fauna salvatge
anomenat Congost de Fraguerau, propietat de la Fundació Obra social Caixa Catalunya i
únic refugi de tot el Priorat amb 157 ha. A l’interior del Parc Natural, al terme municipal
d’Ulldemolins, també existeix un Mont de titularitat pública amb règim lliure, on la caça no
està permesa sense l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Paral·lelament en el terme municipal de la Vilella Alta hi ha una zona sense gestió de 119
ha.
Al Parc, hi ha dos tipus d’aprofitaments cinegètics, la caça menor i major. La caça major se
centra bàsicament en el porc senglar (Sus scrofa) encara que en els darrers anys s’ha iniciat
la caça del cabirol (Capreolus capreolus). Respecte la caça menor, les espècies més
caçades a l’àmbit del pla són la perdiu (Alectoris rufa), el tudó (Columba palumbus), la griva
(Turdus viscivorus), el tord (Turdus philomelos), el tord ala-roig (Turdus iliacus), la tórtora
comuna (Streptopelia turtur), el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) i també la guineu
(Vulpes vulpes) i la becada (Scolopax rusticola).
Les poblacions de caça menor de conill i perdiu, així com les de la tórtora comuna, s’han
reduït molt els últims decennis, inclús desapareixent en molts indrets. Per aquest motiu, des
de les APC i amb el suport del Parc Natural, s’ha realitzat periòdicament alliberaments de
perdiu i un projecte de recuperació del conill de bosc.
f) Pesca
De forma paral·lela a la caça, la pesca al riu Montsant ha esdevingut una activitat lúdico-
esportiva. Malgrat l’actual modalitat de pesca sense mort, que implica el retorn de l’individu
capturat al riu, històricament, tot el que es capturava es dirigia al consum. Les captures no
només se centraven en peixos com els barbs (Barbus graellsii, B. hasii) o l’anguila (Anguilla
anguilla), o, posteriorment després de la seva introducció a meitats del segle XX, la truita
(Salmo trutta), sinó també en altres espècies aquàtiques com el cranc de riu ibèric
(Astropotamobius pallipes).
La història de la pesca lúdico-esportiva en els últims 50 anys al riu Montsant ha estat
marcada per l’absència de regulació i insuficient gestió. Fins a finals dels anys 1970 el riu
Montsant no va tenir cap tipus de regulació específica, és a dir que es regia per la Llei
estatal de pesca. En aquesta època s’introdueix la truita irisada i més tard la truita comuna.
A més, també es va introduir la perca americana (Micropterus salmoides), detectada el 1988
i que, a partir de la riuades de 1994, va poder colonitzar tot el riu (Barrull i Mate, 2007).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
192
Existeix el Club de Pesca “Montsant” constituït l’any 2001 amb seu a Margalef.
L’aprofitament de la pesca al rius Siurana i Montsant no es troba regulada específicament i
es regeix per la normativa general de pesca, si bé l’any 2008 es va aprovar per Junta
Rectora del Parc una proposta per a la gestió piscícola i zonificació del riu Montsant.
g) Espeleologia
L’espeleologia s’ha practicat en la serra de Montsant degut a que les característiques
geomorfològiques han produït un modelat càrstic i per tant, ofereix un gran nombre de coves i
avencs on poder practicar aquesta activitat. Tanmateix, donades aquestes característiques,
l’activitat espeleològica a Montsant ha estat relativament escassa. Hi ha cites que ens remeten
a la pràctica d’aquesta activitat a principis del segle XX, però no és fins a mitjans de segle que
determinades associacions d’espeleologia visiten diverses cavitats a Montsant, realitzant una
campanya de localització de balmes, avencs i coves.
Les últimes campanyes que es coneixen són les realitzades pel grup espeleològic lleidatà
(GELL) entre els anys 1995 i 2005. D’aquestes campanyes semi-professionals es van publicar
els resultats amb les topografies de totes les cavitats visitades i comentaris sobre aspectes
físics i biològics de les visites. A part d’aquestes visites no se'n coneix cap més realitzada en
l’últim decenni, fet que indica per una banda, la dificultat d’accés a la majoria de cavitats, el
minso atractiu de l’espeleologia a Montsant i el baix seguiment d’aquesta activitat comparada
amb d’altres com l’excursionisme o l’escalada.
h) Bany
L’activitat del bany al riu Montsant no està regulada. A diferència d’altres activitats, on la
majoria de practicants són vinguts de fora els municipis de l’espai natural protegit, el bany
majoritàriament és practicat per veïns dels pobles. Els indrets preferits són els que tenen
acumulacions d’aigua ja sigui per petites represes o per gorgs naturals o salts d’aigua, i que
són fàcilment accessibles.
Els llocs més habituals al riu Montsant són el toll Palanca, el toll de la Pixera, el toll de les
Noies, el toll Lleno, el pont de Cabacés i les Cadolles Fondes, encara que també s’utilitzen
altres gorgs i salts d’aigua del riu durant el període estival. Hi ha visitants, sobretot escaladors,
que es banyen –tot i estar prohibit- al pantà de Margalef.
i) Activitats aèries
Les activitats aèries les podem dividir entre les realitzades amb aparells de motor o sense.
Respecte les activitats amb motor els vols amb helicòpter a baixa alçada destaquen els de
Bombers o Agent Rurals pel manteniment d’infraestructures de prevenció, vigilància i extinció
en els incendis forestals, així com també pel rescat d’excursionistes o escaladors. Altres usos
esporàdics serien les tasques d’investigació, recerca, divulgació o informació, pel manteniment i
vigilància de línies elèctriques o en vols d’interès privat.
Respecte als vols amb aparells sense motor, a Montsant, normalment i amb una certa
regularitat, es practica el vol en parapent, tot i que aquesta activitat no està regulada.
j) Circul·lació motoritzada recreativa
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
193
Tot i que no és una destinació molt escollida pels practicants de motocròs, trial, enduro,
vehicles tot terreny o quads, no és rar a Montsant trobar, sobretot els caps de setmana, grups
de vehicles que recorren els camins i pistes de l’espai natural protegit. Molts d’aquests usuaris
circulen per camins que no tenen l’amplada suficient segons estipula la normativa vigent en
matèria d’accés motoritzat al medi natural (Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de
l’accés motoritzat al medi natural).
Un dels objectius de regular l’accés motoritzat a Montsant és per la conservació i el
manteniment de les vies de comunicació en bon estat. La circulació motoritzada organitzada i/o
comercialitzada, segons el decret legislatiu 3/2010 de 5 d’octubre que modifica la Llei 9/1995 de
27 de juliol de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, requereix l’aprovació del
recorregut per l'òrgan gestor de l’espai natural. El 4 de juny de 2013, la junta rectora del Parc
aprova i regula l’accés motoritzat al Parc Natural de Montsant i estableix el protocol de
targeta d’identificació dels vehicles autoritzats. Aquesta regulació s’incorporarà en el Pla
Especial del Parc.
Així mateix, les administracions competents i especialment l’òrgan gestor poden establir
determinacions complementàries d'ordenació o limitació de l'ús i l'accés públic per garantir la
conservació de la gea, la fauna, la flora, la vegetació i el paisatge. Aquesta limitació abasta la
prohibició de pas permanent o temporal, quan puguin ocasionar-se fenòmens de recessió
vegetal, d’erosió o de destorb a la fauna en èpoques sensibles o alteració dels hàbitats i dels
ecosistemes en general.
Actualment, la xarxa viària, en l’àmbit del Parc, es classifica en dues categories:
Camins lliures: són tots els camins, que no tenen cap tipus de restricció a part de
les lleis vigents de l’accés motoritzat al medi natural, en els quals no hi ha
tancaments i que no precisen d’autorització per poder-hi circular.
Camins restringits: són aquells camins els quals està restringida la seva circulació
motoritzada al públic en general (Article 8, Llei 9/1995). Són camins, amb
senyalització especifica d’accés restringit, amb tanques a la seva entrada. Hi ha
dues classificacions els camins de nivell baix de restricció i camins d’alt nivell de
restricció. Podran sol·licitar autorització per a circular pel camins de nivell baix de
restricció els titulars de finques, les persones amb mobilitat reduïda, gent gran
(majors de 65 anys), per tasques de recerca científica, socis de les àrees de caça
autoritzades, per finalitat recreativa o turística previ acord de col·laboració amb el
parc i persones autoritzades per l'òrgan gestor.
Pels camins d’alt nivell de restricció, on la preservació del patrimoni natural, cultural i
de silenci i tranquil·litat, amb un nivell mínim d’artificialització i d’intrusió antròpica és
màxima, no es podrà autoritzar la circulació per fins recreatius o turístics, i només
podran sol·licitar l’autorització els titulars de finques, qui desenvolupi activitats i usos
de caràcter forestal, agrícola o ramader, persones autoritzades per l'òrgan gestor i
per la gestió de les àrees privades de caça.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
194
Taula 101 Camins de baix i alt nivell de restriccions
Font: Parc Natural
k) Investigació i activitats audiovisuals
Les tasques d’investigació i activitats audiovisuals han experimentat un creixement exponencial
des de l’aprovació del Parc Natural de Montsant, fet que ha comportat un coneixement
diferencial d’aquesta zona respecte la resta de l’espai natural protegit. La regulació d’aquesta
activitat es basa en aplicació del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les
activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna
salvatge; la realització de pel·lícules, documentals, spots publicitaris, etc. i la fotografia
d'espècies sensibles dins els espais naturals de protecció especial. Aquest tipus d’activitats
requereixen autorització prèvia a l’òrgan gestor del Parc.
Camins de baix nivell de restricció Camins d’alt nivell de
restricció
Santa Magdalena – Albarca Camí de les Cadolles Fondes
(Ulldemolins)
Carretera T-702 – Pla de la Macipa C. de la Foia a Mas de l’Estrem
(Cabacés)
Pla de la Macipa – Barraca del Creuetes Mare de Déu de Montsant -
Font del Manyano – Toll de l’Ou
Camí del Tormo (La Vilella Alta)
Camí dels Pics (la Vilella Baixa- La
Vilella Alta)
Camí de la font de la Foranca (Cabacés)
Camí de les Coves Altes (Cabacés)
Camí del Coll de Manxa (La Bisbal de
Falset)
Camí del Tormo (La Morera de Montsant)
Albarca – Mare de Déu de Montsant
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
195
5 EL TURISME
5.1 Els recursos turístics
5.1.1 Recursos naturals
5.1.2 Patrimoni arquitectònic i arqueològic
5.1.3 Patrimoni cultural i festiu
5.1.4 Patrimoni gastronòmic
5.1.5 Recursos complementaris per municipi
5.2 L’oferta turística
5.2.1 Allotjament
5.2.2 Restauració
5.2.3 Espais visitables
5.2.4 Empreses de serveis turístics
5.2.5 Enoturisme
5.2.6 Òleoturisme
5.2.7 Turisme actiu i de natura
5.3 La demanda turística
5.3.1 La demanda actual
5.3.2 La demanda potencial
5.4 La construcció del model turístic
5.5 L’activitat turística al Parc Natural de Montsant
5.5.1 La infraestructura d’allotjament i restauració
5.5.2 Empreses d’activitat
5.5.3 Projectes i iniciatives realitzades
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
196
Un dels motors econòmics del Priorat ha estat el turisme. Aquesta activitat va rebre un fort
impuls a partir dels ajuts de la Unió Europea a través del programa LEADER. Tot i que hi ha
establiments amb molta tradició al Priorat l’activitat ha anat guanyant intensitat, s’ha
incrementat la qualitat i diversitat dels establiments i s’ha anat difonent per tot el territori.
Paral·lelament l’increment per l’interès de la comarca ha comportat que a hores d’ara
diversos operadors, nacionals i internacionals programin el Priorat dins de la seva oferta.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
197
5.1. ELS RECURSOS TURÍSTICS
Es considera recurs turístic qualsevol element capaç de generar desplaçaments turístics, ja
sigui per si sol o en combinació amb altres elements turístics.
Més enllà de la seva funcionalitat, es distingeixen dos grans grups de recursos turístics: els
bàsics i els complementaris. Els recursos bàsics són aquells que atrauen i fixen la demanda
en una zona i constitueixen el suport de les activitats.
Els recursos complementaris són aquells que no tenen el suficient poder d’atracció i fixació
de la demanda per justificar per si sols la dotació d’infraestructures i equipaments.
Precisament el paisatge és l’element bàsic que identifica i singularitza el Priorat com a
territori capaç d’atraure fluxos turístics i de fixar-ne la demanda.
Hem d’entendre el paisatge con un fet cultural resultant de l’acció de l’home sobre el medi i,
en definitiva, com l’expressió física de la identitat d’un determinat territori.
L’atractiu paisatgístic del Priorat com a destinació ha de contemplar-se lligada a tres
conceptes claus:
1. La qualitat estètica. Respon a valors subjectius de l’individu, però normalment existeix
un consens general que es defineix pel reflex d’un estat harmònic i equilibrat del sistema
territorial sobre el qual s’assenta.
2. La vivència de l’autenticitat que suposa una de les primeres raons de l’elecció de
l’espai rural com a destinació turística. Per aquest motiu cal preservar els elements
paisatgístics característics de la ruralitat tradicional, i dels sistemes productius sobre els
que se sosté aquesta ruralitat
3. La varietat paisatgística que en aquest cas es defineix com la interrelació dels diferents
elements del paisatge agrícola, el natural i els que configuren els nuclis de població i el
propi patrimoni històric.
El recursos complementaris s’han classificat en un de les quatre categories següents
1. Recursos naturals
2. Recursos arquitectònics i arqueològics
3. Festivitats i esdeveniments
4. Recursos gastronòmics
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
198
5.1.1 Recursos naturals
El Patrimoni natural i el paisatge són un dels valors fonamentals de la comarca del Priorat i li
confereixen un poderós atractiu a tots els nivells, també, òbviament, a nivell turístic. La força
del paisatge del Priorat és tan potent que l’oli que s’hi produeix o els vins que en molts casos
donen prestigi a la comarca no s’entenen sense el seu entorn natural. El paisatge i el
patrimoni natural del Priorat està vivint una revalorització molt important a nivell general però
especialment a nivell de comarca. La valorització dels vins i la presencia del Parc Natural de
la Serra de Montsant en són els motors. La gent del territori entén el seu paisatge com a una
clara expressió de la seva identitat i entén que això pot ajudar a la seva conservació però
també a la dinamització del territori a través de la posada en valor d’aquest patrimoni natural
i paisatgístic.
Territori de massissos imponents, de cingleres, de marges, de llicorella, de vinyes i
d'oliveres, té tots els trets identificadors del paisatge agrari de la muntanya mediterrània. El
paisatge actual del Priorat s’ha anat forjant al llarg dels segles perquè l’ocupació humana
n’ha modificat i modelat gradualment la fesomia, però no n'ha malmès la identitat. I aquest
és un patrimoni molt preuat. Des de fa més de set anys l'associació Prioritat, que aglutina
societat civil, sectors empresarials agraris, entitats culturals i institucions, treballa per fer
possible la candidatura del paisatge del Priorat a patrimoni mundial de la UNESCO.
A continuació es destaquen alguns dels elements naturals més atractius que donen
potencialitat a l’àmbit turístic del territori:
a) El Montsant
És, segurament, l’espai natural més característic del Priorat i el recurs natural més
emblemàtic de la comarca, un símbol de territori que li dóna atractiu i personalitat. La seva
característica orografia escarpada, els seus cingles i formacions rocoses li donen una
especificitat ben clara. El Montsant és, a més a més, un espai ideal per a desenvolupar-hi
activitats de turisme actiu com el senderisme, l’escalada, vies ferrades o la BTT. L’accés a la
muntanya no és fàcil i cal fer-lo a través dels graus, els passos que permeten superar els
cingles. N’hi ha de relativament còmodes, resseguits per camins de ferradura, i altres que
només permeten el pas de persones, molt estrets en alguns casos, molt aeris en d’altres.
Tot plegat, però, confereixen un gran atractiu a la muntanya del Montsant.
b) Congost de Fra Guerau
Situat entre la Serra la Llena i la de Montsant és un dels llocs més emblemàtics del Parc
Natural. El riu Montsant vertebra un paisatge excepcional, per estètica i per continguts, on es
combina l’efecte de l’home per extreure riquesa a un terreny aspre i on es reflexa la seva
espiritualitat, tot plegat integrat en una natura diversa i atractiva.
El congost és el resultat de l’acció erosionadora de l’aigua, que ha modelat els conglomerats
calcaris de gran volum i formes arrodonides. Això permet fer excursions molt atractives per
l’espai, on hi trobem un pont penjant, balmes, impressionants senders aeris, etc.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
199
Destaca, també les ermites de Sant Bartomeu, la de Sant Antoni i la de Santa Magdalena
d’Ulldemolins, totes elles senzilles però de gran bellesa i situades en impressionants espais
naturals.
c) Conjunt Paisatgístic de Siurana
El poble de Siurana està situat a 737 metres d'altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a
l'extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. És un terme molt accidentat,
amb elevacions considerables i uns fons de vall molt profunds. La part més suau és la
meridional, a l'entorn del riu.
El poble, que també té un clar atractiu a nivell patrimonial, destaca per les seves
característiques geogràfiques, per la seva ubicació i per l’imponent patrimoni natural i
paisatgístic que l’envolta que l’han convertit en un dels llocs internacionals més preuats per
l’escalada.
d) La Serra de Llaberia i La Mola de Colldejou
El Priorat comparteix, amb el Baix Camp i la Ribera d’Ebre, L’Espai Natural Protegit de la
Serra de Llaberia. L’Espai acull una notable diversitat de paisatges i, en especial, una
excel·lent representació dels propis de les muntanyes calcàries de la Catalunya meridional.
El conjunt de l’Espai és singular, principalment pels notables valors paisatgístics de la
vegetació i de la fauna i és un element de patrimoni natural destacable a nivell comarcal ja
que, a part dels interessos paisatgístics i de flora i fauna que integra, és un territori idoni per
a la pràctica del turisme actiu en diferents modalitats com el senderisme, escalada, BTT, etc.
e) Embassament de Siurana
Situat als peus de les cingleres i del poble de Siurana. L’embassament està enmig d’un
bonic entorn paisatgístic envoltat per la serra del Montsant i les muntanyes de Prades.
L’embassament atura les aigües del riu Siurana, el principal afluent de l'Ebre a les terres de
Tarragona. A tocar del pantà hi ha la serra de la Gritella, amb una geografia que augmenta
l’atractiu visual de la zona.
L’embassament és un destacat atractiu turístic comarcal, un element de patrimoni natural
que enriqueix l’oferta de turística del Priorat amb una proposta paisatgística i
d’excursionisme, per una banda, però també amb una oferta basada en les activitats
aquàtiques. Aquestes activitats se centren, bàsicament, en el rem i el piragüisme. En
instal·lacions situades al mateix embassament s'hi poden llogar diverses classes de
barques, canoes i piragües facilitant i fomentant, així, l’ús d’aquest espai per a la pràctica
esportiva i per al gaudi i l’oci dels visitants.
f) Embassament dels Guiamets
Embassament que pertany a la riera de Capçanes (conca del riu Ebre), amb una capacitat
màxima de 9,7 hm3.
El seu entorn esdevé un paratge ideal per anar d’excursió i gaudir de la natura, i en ell s’hi
pot practicar la pesca durant tot l’any (amb llicència). En aquest sentit doncs, té potencial per
acollir campionats de pesca.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
200
Actualment s’hi està iniciant una activitat de lloguer de caiacs, per part d’un agent privat, que
es pretén que esdevingui la punta de llança en el desenvolupament d’activitats a l’entorn del
pantà, i per tal de que aquest acabi configurant-se com un recurs turístic notable i amb poder
d’atracció.
5.1.2 Patrimoni arquitectònic i arqueològic
a) La Cartoixa d’Escaladei
La Cartoixa d’Escaladei és una visita clàssica i obligada per conèixer els orígens del Priorat.
El segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa van construir un monestir i van fundar la
primera cartoixa de la Península Ibèrica. al fons d'una vall, protegida per la serralada de
Montsant. En aquest espai tranquil, els monjos cartoixans van seguir un model de vida
marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida
comunitària. La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor.
Amb la Desamortització de Mendizábal els monjos van abandonar sobtadament cel•les i
claustres, l’església i l’hostatgeria, cosa que va provocar una ràpida degradació del complex
religiós.
Els espais que es poden visitar són Pati de l’entrada, la Capella de Sant Bru, l’Hostatgeria ,
la Porteria - accés a la clausura, el Pati de l’Ave Maria, la façana de Santa Maria, la placeta
de l’església, l’església de Santa Maria, els claustres, una cel·la amb els seus diferents
espais, les capelles, les cel·les excavades, el sagrari, el refetor i l’horta. Tot plegat mostra la
vida comunitària dels cartoixans i la seva manera de veure i viure la religió.
La Cartoixa d’Escaladei és gestionada pel Museu d’Història de Catalunya depenent del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega tant de les visites
com de la dinamització de l’espai i del seu manteniment i restauració.
Avui dia s’ofereixen visites de les seves ruïnes en un recorregut comentat per l’exterior dels
3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cel·la reconstruïda amb tot detall. L’espai,
que disposa de botiga i aparcament de cotxes i autocars obre, a la tardor, de l'1 d'octubre al
8 de desembre i a la primavera de l'1 de març al 31 de maig, de 10:00 h a 17:00 h. Durant
l’hivern obre del 10 de desembre al 28 de febrer de 10:00 h a 15:30 h i a l’estiu obre de l’1
de juny al 30 de setembre de 10:00h a 19:30h.
b) Museu de Les Mines de Bellmunt del Priorat
El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, situat a l’antic complex industrial de la Mina
Eugènia, es configura com un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del
Priorat. En aquest espai es fan visites guiades en les que s’hi explica com era el treball del
miner i com es va formar una manera de ser i de viure pròpia d’un poble miner ben diferent a
la que es duia a la resta de la comarca del Priorat.
Aquest complex va ser el nucli més important de les explotacions mineres de la conca del
Priorat, per les seves dimensions –uns 14 km de galeries subterrànies fins a 620 m de
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
201
profunditat- i pel seu rendiment extractiu. Durant el segle XIX l’empresa concessionària de
les mines “Minas del Priorato, SA”, va construir un interessant conjunt d’habitatges. És la
coneguda Colònia, que es troba en el sector del poble de Bellmunt més proper a la mina. Hi
trobem, també, la Casa de les Mines, edifici modernista, data del 1905 i fou destinada a
residència de la direcció, oficines i laboratori de l’empresa.
La Mina Eugènia compta amb un total de 20 plantes subterrànies. Les visites guiades
transcorren per la primera planta de la mina, a 35 m de profunditat, i recorre uns 700 m de la
primera galeria.
Les dates i horaris d’obertura són força complertes. De l'1 de setembre al 30 de juny, l’espai
obre de dimarts a divendres amb reserva prèvia i els dissabtes d’11:00h a 13:00h i de 16:00
a 18:00 h i els diumenges i festius d’11:00 h a 13:00 h. De l’1 al 31 de juliol obre de dimarts a
dissabte d’11:00 h a 13:00 h i de 17:00 h a 19:00 h i els diumenges i festius: d’11:00 h a
13:00 h. Finalment de l'1 al 31 d'agost, l’espai obre de dilluns a dissabte d’11:00 h a 13:00 h i
de 17:00 a 19:00 h i els diumenges i festius d’11:00 h a 13:00 h. L’espai és tancat al públic
del 24 de desembre al 15 de gener.
Les instal·lacions del complex de les Mines de Bellmunt són propietat de l’Ajuntament de
Bellmunt del Priorat, que en fa la gestió, en col·laboració amb el Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya.
c) El Castell del Vi
Aquest centre s’ubica a l’antic Castell dels Comtes de Prades de Falset, bastit al segle XII,
sobre un turó que domina la vila de Falset. El castell comptava amb una part residencial i
una església. En els darrers temps, abans de ser totalment abandonat, també va ser utilitzat
com a presó.
El Centre d’interpretació del Castell del vi ocupa tres plantes de la part residencial d’aquesta
antiga fortalesa. Les modernes instal·lacions i una avançada tecnologia acompanyen el
recorregut del visitant a través de la cultura del vi del Priorat, en una proposta atractiva i
innovadora on la utilització d’elements audiovisuals i interactius permet copsar d’una manera
clara i sintètica la història i les particularitats d’aquesta comarca vinícola.
La visita transcorre per tres espais diferents:
Planta baixa. En aquesta sala es fa una introducció al món del vi i de la comarca del
Priorat a través d’imatges emblemàtiques i elements decoratius. També en aquest
espai s’hi expliquen tots els passos del procés d’elaboració del vi.
Planta primera. Espai dedicat a la història i les singularitats de la comarca, dividit en
dues parts:
o Sala Un comarca vinícola. Una maqueta mostra el relleu abrupte d ela
comarca i un audiovisual ens mostra la història d’aquest territori. L'àrea
expositiva es complementa amb panells i vitrines que destaquen la
idiosincràsia i curiositats del Priorat.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
202
o Sala Testimonis. En aquest espai s’hi fa un homenatge a la gent que ha
contribuït al renaixement de la comarca. A més a més, una sèrie d’entrevistes
ens traslladen les experiències personals i punts de vista de diverses
persones implicades en aquest procés.
Planta segona. Aquesta sala-mirador ofereix unes vistes magnífiques de la comarca.
Pantalles interactives donen informació sobre llocs d’interès i festes destacades. En
una altra part de la sala es dóna més informació sobre la producció del vi a la
comarca i al món a través de pantalles tàctils. Finalment trobem un espai on s’hi
expliquen i s’hi ajuda a reconèixer les aromes bàsiques del vi del Priorat.
El Castell del vi està obert tot l’any a excepció dels dies que van del 22 de desembre al 12
de gener. De l’octubre a juny (ambdós inclosos) s’obre els dilluns de 11:00h a 15:00h, els
dimarts, dimecres i dijous només si hi ha vistes concertades, els divendres i dissabtes de
11:00h a 14:00h i de 16:00 a 18:00h i els diumenges i festius d’11:00 a 15:00h.
Durant els mesos d’estiu, juliol, agost i setembre, l’espai obre de dilluns a dijous d’11:00h a
15:00h i a les tardes si hi ha visites concertades, els divendres i dissabtes de 11:00h a
15:00h i de 16:30 a 19:00h i els diumenges i festius d’11:00 a 15:00h.
L’absis de l’antiga església s’utilitza per fer actes culturals, conferències, exposicions i
presentacions diverses.
La gestió del Centre de Visitants del Castell del Vi depèn de la Fundació Pública Castell del
Vi, constituïda l’any 2008 per l’Ajuntament de Falset, el Consell Comarcal del Priorat i
PIMEC Priorat que en són els patrons. Entre els seus objectius hi ha l’explotació turística de
l’equipament però també la de ser un instrument als servei del desenvolupament local de la
comarca.
d) El molí de l’oli de Margalef. Centre d’Interpretació de l’oli i de les economies
productives de Montsant
Es tracta d’un equipament d’ús públic del Parc Natural de Montsant destinat a divulgar el
procés d’elaboració i usos de l’oli, una de les principals economies del territori. L’edifici era
un antic molí d’oli construït el 1933 i que va funcionar fins a la dècada de 1960. La seva
maquinària es va conservar pràcticament intacta la qual cosa permet conèixer de primera
mà quin era el procés de producció i elaboració de l’oli. L’objectiu del Centre és reflexionar
sobre l’evolució del paisatge de Montsant i l’acció humana sobre el territori, sensibilitzar-lo
sobre la sostenibilitat del sector oleícola i incentivar-lo a consumir un producte de prestigi i
de cultiu majoritari en els municipis del Parc Natural.
El Centre està dividit en dues plantes: a la planta superior l’usuari hi pot veure una rentadora
d’olives en funcionament així com una rèplica d’una cuina tradicional. En aquesta sala es
projecta l’audiovisual: “Els fruits de la terra”, destinat a donar a conèixer el Parc Natural de
Montsant i les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen.
A la planta inferior es fa un recorregut per les diferents parts del procés d’obtenció de l’oli
partir d’un itinerari autoguiat que s’acompanya d’un tríptic. En aquest espai inferior s’hi troba
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
203
la mòlta i la premsa de les olives, les bassetes de decantació, la conservació en trulls, la
pesada, l’espai del moliner, el costum de la rosta i el sistema de transport de l’oli un cop
elaborat.
L’espai obre els caps de setmana de la tardor i l’hivern. Els dissabtes de 10:00h a 14:00h. i
els diumenges de 10,00 h a 14,00 h i de 16,30 a 19,00 h.
e) Arquitectura religiosa de Montsant
Al llarg dels segles, al Montsant s’hi ha desenvolupat una important cultura al voltant de la
religió i l’espiritualitat. Això s’ha traduït en una intensa tradició eremítica que ha donat com a
resultat bellíssimes ermites situades en llocs d’una natura impressionant .
Algunes de les principals ermites són:
• Ermita de la Mare de Déu de Montsant. Situada a Albarca, a 1027 metres d’altitud, al
peu de la Roca Corbatera, la més alta de la serra de Montsant. Té el seu origen en les
construccions eremítiques del segle XII
• Ermita de Sant Joan del Codolar. Situada a uns 3 km de Cornudella de Montsant als
peus dels cingles de Sant Joan de la serra de Montsant. Construïda pels monjos
cartoixans a finals del segle XV. Encara avui dia hi viu una ermitana
• Ermita de Sant Bartomeu. Ulldemolins. Ermita d’estil romànic que data del s. XIV,
situada a l’espectacular congost de Fraguerau. L’edifici, construït davant d’una balma,
consta d’una sola nau amb absis rodó, volta de canó de carreus de pedra un xic
apuntada i campanar d’espadanya.
• Ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Ulldemolins. Ermita situada al peu del
Montsant, a 3 km del poble d’Ulldemolins. L’edifici, de línies senzilles, consta d’arcs
apuntats, atri frontal, campanar d’espadanya i porta dovellada.
• Ermita de Santa Magdalena. Ulldemolins. També és coneguda com la “Catedral de
Montsant” donades les seves grans dimensions tenint en compte la mida habitual de
les ermites. Té 6 capelles, cor, tribunes i cripta.
• Ermita de Sant Salvador. L’ermita de Sant Salvador es troba ubicada a 3,5 km de
Margalef. L’edifici està aixoplugat sota una immensa roca. L’original va ser construïda
al segle XVI però el 1936 va ser incendiada i va haver de ser reconstruïda.
• Ermita de Sant Roc. Cabacés. Petita ermita situada a 1,5 km del poble. L’edifici data
del segle XVI i és de construcció senzilla, aprofitant com a parets la mateixa roca.
Consta d’una sola nau i dues petites capelles laterals.
• Ermita de la Mare de Déu de la Foia. L’ermita de la Foia està situada a 3 km del
poble de Cabacés. Deu el nom a la seva ubicació en una fondalada on hi abunda
l’aigua que abasteix també la vila. S’hi veneren la Mare de Déu de les Neus, Sant Marc
i Santa Bàrbara.
• Ermita de Sant Pau. Molt prop de la Figuera i construïda dalt d’un turó, vora 700 m
d’altitud. L’ermita és d’estil renaixentista, de planta rectangular, sense absis i volta
semicircular. Té una sola nau coberta amb volta de canó.
f) Conjunt Històric de Siurana
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
204
Siurana ofereix al visitant un patrimoni arquitectònic i cultural molt interessant. El seu passat
històric i les seves mostres d’edificis religiosos i civils són un element patrimonial destacat i
d’un gran atractiu. A més a més, el poble té llegendes associades que li donen un valor
afegit en quan a atractiu turístic immaterial que combinat amb el seu entorn natural i el seu
patrimoni arquitectònic, prenen molta força i converteixen aquest poble en un protagonista
destacat del turisme a la comarca. Avui dia, podem contemplar un poble molt ben conservat
i restaurat, de cases i carrers empedrats. L’edifici més rellevant de Siurana és l’església,
d’estil romànic, amb una portalada, amb timpà figurat, emmarcat per tres arquivoltes de mig
punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.
Al poble també hi destaquen i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del
poble.
g) Cooperatives Modernistes del Priorat
Els cellers modernistes van proliferar en una conjuntura del sector agrícola marcada per
l’aparició de les cooperatives. El segle XIX havia acabat amb l’arribada de la fil·loxera, que
va empobrir la pagesia catalana, i el cooperativisme va néixer com a alternativa per sortir
d’aquella situació a través de la unió entre els pagesos. L’èxit de la fórmula i les aportacions
personals de molts agricultors, tant en diners com en jornals a l’obra, van fer possibles els
edificis dels cellers cooperatius, entre els quals es compten la major part de catedrals del vi,
construïdes majoritàriament entre el 1915 i el 1930.
La comarca del Priorat té alguns exemples destacats de cellers i cooperatives modernistes
sobretot centrats concretament amb el Celler Cooperatiu de Falset i el Celler Cooperatiu de
Cornudella de Montsant
Pel que fa al Celler Cooperatiu de Falset és un edifici modernista de Cèsar Martinell declarat
bé cultural d'interès nacional. Actualment forma la part de la Cooperativa Falset-Marçà
inscrita en els cellers de la Denominació d'Origen Montsant.
El Celler Cooperatiu de Falset és un edifici compost per dos cossos amb coberta inclinada
de teula a dues vessants, sobre encavallada de fusta. El cos principal, destinat a celler, és
de tipologia basilical, format per una nau central major i dues naus laterals menors.
Aquestes se separen mitjançant arcs parabòlics d'obra de maó sobre pilars allargats, per
acabar en un mur superior amb les finestres d'il·luminació lateral de la nau. El cos
transversal és el destinat a l'elaboració. Tots dos cossos estan separades per una arcada
mixta de petits arcs rebaixats i arcs parabòlics als extrems sobre pilastres d'obra de maó,
que permet la comunicació visual dels espais.
La façana principal té una composició medievalista, de caràcter singular, flanquejada per
dues torres laterals (que contenen les escales) amb acabat emmerletat, i presidida per una
portalada amb dovelles de granit i un gran finestral emmarcat amb obra de maó. La façana
està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats.
Són especialment notables la torre del dipòsit d'aigua, amb una estructura d'arcs parabòlics
creuats, i la formalització neomedieval de la façana que converteix aquest edifici industrial
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
205
en una construcció amb entitat arquitectònica que enllaça amb els antecedents medievals i
culturals de la població.
El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de
tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de
Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en la
construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de
les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per
cambres aïllants ventilades i la composició i textures de les façanes.
Va ser construït l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet per encàrrec del Sindicat
Agrícola de Falset. Actualment la cooperativa ofereix visites a l’edifici, d’especial menció
mereix la visita teatralitzada que s’hi realitza i on s’ha habilitat un espai de venda de vi.
L'altre gran exemple comarcal d'arquitectura agrícola modernista és el Celler Cooperatiu de
Cornudella de Montsant. Es tracta d'un edifici de planta aproximadament rectangular, de
planta baixa i soterrani en el cos principal i de diferents nivells a la part posterior,
corresponents a dependències i usos múltiples. Fou bastit sobre una fossa, que facilita la
construcció i permet l'accés directe al soterrani, amb arcs de descàrrega parabòlics i voltes
de maó de pla "a la catalana". L'interior té cups diversos amb una cabuda d'11.000
hectolitres situats a banda i banda. Un segon cos, situat transversalment en la zona
intermèdia, també de dues plantes, es destina a l'elaboració i un tercer cos, només de planta
baixa, a la part posterior conté les tremuges. Una porxada protegeix la façana posterior. Les
són a dues aigües amb teula sobre encavallada de fusta, exceptuant el moll de descàrrega,
cobert a una sola aigua.
La façana principal -majoritàriament de pedra vista, com la totalitat de les altres façanes-
destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i els materials
utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en què s'integren les finestres baixes de ventilació
i la porta d'accés amb arc de mig punt; separat pel rètol hi ha un segon nivell, de parament
estucat, amb un gran finestral triforat; un tercer nivell és el coronament de l'edifici.
És especialment notable l'estructura de la planta inferior formada per un conjunt d'arcs
parabòlics de maó i rajola, i també l'ús de la pedra vista a la façana que enllaça amb el
paisatge i amb els antecedents culturals de la població. El celler cooperatiu fou construït
entre el 1919 i el 1922 per Cèsar Martinell.
h) Pont Vell de Cabacés
És un pont d'origen medieval sobre el riu Montsant (s. XIV) situat al camí entre Cabacés i la
Bisbal de Falset, construït amb carreus i totalment assentat sobre la roca. Té una llargada
de 38 m, una alçada de 6 m i una amplada de 3 m. S'hi aprecien les marques dels
picapedrers.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
206
i) Conjunt Arquitectònic de la Vilella Baixa
Val la pena destacar com a element patrimonial força destacat de la comarca del Priorat tot
el conjunt arquitectònic de la façana del riu de la Vilella Baixa. Es tracta de la part posterior
d'una sèrie de cases, les façanes principals de les quals corresponen als carrers Major i de
St. Joan. La gran pendent del turó on es localitza el nucli antic va obligar a construir cases
de set o vuit pisos d'alçada però amb l'entrada principal a la quarta o cinquena planta; a la
façana principal és on trobem les portes d'entrada i des d'aquí tan sols són visibles dos o
tres plantes de la construcció. Els últims habitatges van ser bastits a finals segle XIX i
principis del XX. Generalment presenten gran quantitat de balcons i finestres.
Aquestes habitatges corresponen a la construcció de noves cases o a l'ampliació de
preexistents durant l'època pròspera del Priorat. Josep Maria Espinàs en el seu llibre "Viatge
al Priorat"(1962) va definir aquestes cases com els "gratacels del Nova York del Priorat".
Més enllà de la singularitat de les seves cases, el poble és conegut també per disposar d’un
carrer conegut com el "carrer que no passa", un carrer amb un arc gòtic a l’entrada,
segurament del nucli més antic de la població, i que no té cap sortida. Segurament aquest
carrer es tancava per defensar als habitants del poble d’atacs puntuals.
j) Els Rentadors del Priorat
A la comarca del Priorat hi tenen una certa presència i significança els rentadors que hi ha
en molts dels seus pobles. És un patrimoni popular, poc valorat fins al moment, però que
està carregat de la història senzilla de la gent dels pobles de la comarca i sobretot de la vida
de les dones que, en aquest cas eren les que en feien ús.
Des de l’antiguitat, les ciutats de la Mediterrània s’han articulat a l’entorn d’espais de trobada
i intercanvi. Aquests llocs han anat transformant-se a la vegada que canviaven els temps i la
individualitat s’imposava a les nostres societats. Nascuts a l’entorn de feines quotidianes
com ara anar al mercat, fer la bugada o anar a omplir el càntir a la font, les dones han actuat
durant segles com a protagonistes d’aquests espais reservats, on s’hi conversava, però
sobretot, s’hi anava a treballar.
Durant segles, les dones del Priorat han emprat llocs poc estudiats com són els propis
rentadors, però igual d’importants per conèixer la socialització d’aquestes comunitats. En
ells, la conversa i l’intercanvi eren la premissa bàsica relacionada amb el desenvolupament
d’alguna activitat domèstica: fer la bugada, portar el càntir a la font, etc. Així doncs, els
rentadors eren espais intrínsecament de socialització femenina, de configuració d'identitats i,
en definitiva, un lloc de cultura popular i de cohesió entre la gent del territori.
Com hem dit anteriorment, a la comarca hi ha exemples destacats de rentadors que en la
majoria dels casos s'han deixat d'utilitzar però que seria bo de recuperar per tal de
recuperar, també, la memòria col·lectiva i la història social de la comarca. Trobem exemples
de rentadors a Capçanes, amb uns rentadors de mitjans de S.XX, al Masroig, amb els
rentadors que foren construïts l'any 1921, els del Molar que juntament amb la font
constitueixen un bonic conjunt de mitjans del S.XIX. També se'n troben als Guiamets,
Porrera o a Pradell de la Teixeta on, en aquest últim, actualment encara algun dia es pot
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
207
veure com algú hi renta en la època de bon temps. Aquests són els principals exemples de
la comarca tot i que segurament se'n trobarien i se'n podrien recuperar alguns més.
Els rentadors són espais i patrimoni que van adquirint interès en tant que expliquen la
història i la cultura del territori, la seva identitat i no deixen de ser un bonic exemple
d'arquitectura popular.
k) Construccions de Pedra Seca
La construcció de pedra en sec es basa en la utilització únicament de pedra per realitzar
estructures i construccions, sense cap mena de morter que ajudi a l’assentament de les
pedres i serveixi de ciment d’unió.
Des dels inicis de l’agricultura l’home ha tingut en la pedra un element auxiliar que li ha servit
per anivellar el terreny, protegir els ramats, conservar el gel, el vi, l’aigua i els aliments, etc.
Però va ser durant els segles XIII-XIV i els XVIII-XIX quan l’increment de la població va
portar a l’extensió de l’art de la pedra en sec, construccions que, al Priorat, encara podem
admirar avui en dia en les seves més diverses expressions.
Aquestes construccions neixen de les necessitats dels pagesos i ramaders del Priorat. Les
pedres s’extreien del terreny en el moment d’utilitzar-lo per al conreu o per usos ramaders. A
partir de la preparació del terreny per tal de poder cultivar la terra, afloraven les pedres que
després es van utilitzar per fer barraques, marges, camins, etc.
Segons els tipus de material de la pedra (calcari, granític, pissarra, etc.) canvia la forma i el
tipus de construcció. Podem trobar marges molt baixos o molt grans, barraques amb
diferents tipus de volta, etc.
Al Priorat, com a tot el territori mediterrani, hi trobem molts exemples d'aquest tipus
d'arquitectura tradicional i popular que encara roman en el paisatge i que és una bona
mostra de la cultura i la identitat de la comarca. A la comarca hi trobem exemples de
construcció amb pedra en sec a camins, marges, barraques, cisternes subterrànies, cucons,
arneres o forns de calç. Com veiem hi ha una àmplia mostra de construccions que servien,
bàsicament per ordenar i fer més còmoda i productiva la vida al camp i la feina de pagès i
ramader. És, per tant, un patrimoni que ha sigut bàsic en la configuració paisatgística del
Priorat però també en el desenvolupament econòmic de la mateixa.
Cal mantenir aquest patrimoni i posar-lo en valor per explicar la identitat prioratina i
mediterrània però també per mantenir un paisatge de qualitat i, un elements constructius que
contenen la bellesa d'allò popular.
Actualment ja hi ha propostes en aquest sentit com la Ruta de la Pedra Seca de Capçanes
amb una gran quantitat d'elements que mostren la diversitat de construccions. També
trobem propostes al Masroig, a la Vilella Alta, a la Torre de Fontaubella i a Pradell de la
Teixeta. Cal donar més valor a aquest element patrimonial tan definitori del territori i
convertir-lo en un recurs turístic potent i atractiu.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
208
l) Poblat Prehistòric de Puig Roig del Roget
El Puig Roig és un jaciment arqueològic d’uns 1200 m2, ubicat dins el terme municipal del
Masroig. El jaciment, datat entre els segles IX-VII aC, és un dels més ben conservats de
Catalunya dels quals es pot apreciar la planta sencera. A través d’uns plafons explicatius
podreu conèixer el medi, les construccions i els habitants del poblat, pertanyents a la cultura
dels Camps d’Urnes. En el jaciment s’hi ha trobat fragments de terrissa, peces de sílex o
destrals de pedra polida.
m) Poblat Prehistòric del Calvari
El poblat del Calvari, dels s. VII-VI ac, formava part d'una estructura territorial integrada per
dos assentaments principals, el Calvari i el Puig Roig, comentat en el punt anterior, i dos de
secundaris, el Tossal del Camat (el Molar) i el Tossal de l’Avenc del Primo (Bellmunt del
Priorat), que depenien, respectivament, dels dos poblats principals. El domini visual d’uns i
altres, una condició que sempre tenien en l’antiguitat els poblats pertanyents a un mateix
territori, i les comunicacions amb l’Ebre, el Siurana i la foia de Mora així semblen indicar‐ ho.
La construcció de l’antic dipòsit del Molar va tallar el poblat per aquest costat tot i que no
massa més extens. Per la banda de la font hi ha el límit i la seva corresponent muralla, que
és doble. Es desconeixen els límits per l’extrem nord tot i que es considera que el poblat
tenia més de 1.000 m2.
n) Els Rellotges de Sol
Tot i que és freqüent trobar rellotges de sol en façanes d’edificis i construccions rurals en lloc
es dona una concentració tant gran com a Porrera on fins hi tot s’ha establert una ruta per
anar identificant els tretze rellotges de sòl que es conserven al municipi. Alguns força
curiosos, com el que sempre és a l’ombra o el més gran de Catalunya.
5.1.3 Patrimoni cultural i festiu
a) Fira del Vi de Falset
El primer cap de setmana de maig se celebra a Falset aquesta fira dedicada als vins de les
dues denominacions d'origen de la comarca, la DOQ Priorat i la DO Montsant.
b) Festa de la Verema a l'antiga de Poboleda
Se celebra el segon dissabte de setembre i es representa la manera antiga i tradicional de
fer la verema Es participa en la verema anant a les vinyes i en retornar té lloc un esmorzar
popular. A continuació es pia el raïm, tenen lloc degustacions de vins de la població i altres
activitats lúdiques i culturals.
c) L'encamisada
La festa de l'Encamisada se celebra el cap de setmana més proper al 17 de gener, Sant
Antoni i rememora un atac dels homes de Falset contra els francesos vestint-se amb
camises blanques per tal d'aprofitar la boira espessa, i passar desapercebuts. El mateix dia,
a la Missa Major es pot contemplar com es balla la jota de Falset, recuperada fa uns quants
anys.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
209
d) Festes Majors i Actes Populars
La majoria de les festes majors se celebren durant els mesos d’estiu, juliol i agost,
principalment. Festes que solen incloure ball, sardanes i actes per a la mainada. Cal
destacar-hi una jornada especial que té lloc en molts pobles, el “dia dels dropos”, últim dia
de la Festa Major, on solen dur-se a terme les “cucanyes”, jocs per als nens. És una
esdeveniment molt popular.
e) Aplecs a les Ermites
El Priorat és terra d’ermites i en moltes d’elles s’hi celebren aplecs populars, una acció amb
una llarguíssima tradició al territori i que acull a molta gent.
5.1.4 Patrimoni gastronòmic
Els municipis del Priorat, a part de la seva estreta i tradicional relació amb l’àmbit de
l’enologia i totes les activitats turístiques i enològiques que se’n desprenen, també integra
altres mostres de manifestacions gastronòmiques i culinàries que són mostra de la riquesa
de la comarca.
Els aromes i sabors del territori són els d’una cuina tradicional transmesa de generació en
generació, amb ingredients reconeguts oficialment per la seva qualitat, com l’oli de la
Denominació d’Origen Protegida (DOP) Siurana. No obstant el seu fort arrelament a la terra,
actualment la cuina del Priorat també se serveix dels nous productes i de les tendències
gastronòmiques actuals per oferir al client una cuina de qualitat.
Tot plegat dóna com a resultat plats i combinacions de gran qualitat que se serveixen en
diferents establiments de la zona. Per altra banda, els productes gastronòmics de qualitat
també són presents en agrobotigues i altres punts de venda als municipis.
a) Fires i Mostres de Vins del Priorat
El Priorat és, també, terra de vins i degut a això i la reeixida que ha tingut aquest sector els
darrers anys, molts pobles celebren festes i mostres del vi, sovint acompanyades d’activitats
gastronòmiques, musicals i culturals.
b) Oli DOP Siurana
El prestigi d’aquest oli d’oliva verge extra és conseqüència directa de la seva qualitat i d’una
producció acurada. Tota la comarca del Priorat entra dins de la zona d’aquesta Denominació
d’Origen Protegida. Des el Consell Comarcal hi ha una proposta per conèixer a fons el món
de l’oli i de l’olivera i el del procés d’elaboració. Per això es va crear la Ruta de l’Oli on es
proposa la visita a vuit molins d’oli d ela comarca on es poden fer tastos d’oli. Es molins
inclosos a la ruta són els de la Cooperativa de Cabacés, la Cooperativa de la Bisbal de
Falset, la Cooperativa de la Serra d’Almos, el Molí Miró Cubells de Cabacés, el Molí del
Celler del Masroig, , el molí Gratavinum de la Vilella Baixa, la Cooperativa de Sant Jaume
d’Ulldemolins i el Molí Nou de la Vilella Alta.
c) Festa de la Truita amb Suc d'Ulldemolins
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
210
El segon diumenge de març a Ulldemolins té lloc una diada que gira al voltant d'aquest plat
emblemàtic del Priorat. El plat, típic de la Quaresma, es pot preparar de diverses maneres.
Durant la jornada s’organitza un concurs de truites i en acabat es poden degustar els plats
presentats. També hi tenen lloc altres activitats lúdiques.
d) Jornada Gastronòmica i Mercat d'Artesania de Cornudella de Montsant
Diada on se celebra tot un seguit d’actes gastronòmics com la Diada de l’Arròs amb Conill,
la Diada del Cargols Dolços i Coents , el Tast de vins dels cellers de Cornudella de
Montsant, el Mercat d’Artesania i la Mostra de restaurants.
e) Altres productes gastronòmics populars
Orelletes, un dolç fregit.
Coques d'oli, farina i sucre. És una coca tova, d'un diàmetre de 20 centímetres i
disponible a un gran nombre de forns i fleques de la comarca.
Ensaginades, pastes elaborades amb sagí de porc.
5.1.5 Recursos complementaris per municipi
Hi ha diversos inventaris de recursos que s’han anat construint des de l’any 1998,
especialment pels estudis realitzats pel GRATET i per encàrrec del Patronat de Turisme de
la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal del Priorat.
Aquest inventaris han servit de base per l’elaboració d’aquest informe tot i que convindria
fer-ne una actualització. En tot cas ens serveix per veure la naturalesa dels atractius actuals
i l’actualització de l’inventari haurà de ser una tasca d’un proper Pla d’Acció. Especialment
tenint en compte que la consideració de recurs i de la seva jerarquia té un component
cultural canviant al llarg del temps.
Dit això s’ha treballat sobre la base d’un total de 186 de les diferents tipologies a la comarca
del Priorat.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
211
Taula 102 Classificació dels recursos turístics del Priorat d’una major jerarquia
Font: Elaboració pròpia
En els següents quadres es presenten municipi per municipi els principals recursos
identificats:
Taula 103 Liistat de recursos turístics per municipis Font: Elaboració pròpia
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
213
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
214
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
5.2 L’OFERTA TURÍSTICA
5.2.1 Allotjament
L’allotjament és l’indicador turístic per excel·lència. Si atenem a la definició de la OMT
que assenyala com a turista exclusivament aquella persona que es desplaça fora del
seu lloc habitual de residencia per motius d’oci i per estades superiors a les 24 hores,
el turisme comptabilitza únicament les persones que s’allotgen al territori. Per altra
banda és ben palès que hi ha molta altre gent que fa activitats lúdiques en el lloc, hi ha
els que anomenem excursionistes i els propis residents.
Però quan un turista s’allotja obligatòriament utilitza més recursos territorials, passa
més temps a la destinació i contribueix molt més i millor amb els objectius de difusió
econòmica de l’activitat i en la generació de riquesa. Per aquestes raons l’anàlisi de
l’allotjament és especialment interessant.
L’oferta d’allotjament s’ha incrementat notablement en els darrers anys. L’any 1991
només Cornudella del Montsant, Falset, Margalef i Poboleda comptaven amb
establiments d’allotjament, amb un total de 107 places. Al 2001 ja hi havia una oferta
de 998 places, tot i que 629 corresponien a càmpings, modalitat sempre majoritària pel
que fa a capacitat.
D’aquest període al 2007 hi ha un important increment de l’oferta de trisme rural i es
passa dels 18 establiments a 42 incrementant-se de forma proporcional el nombre de
places ofertades.
Al llarg del període 2007-2013, les xifres del nombre d’establiments d’allotjament no ha
sofert canvis significatius però s’han generat 73 noves places de turisme rural així com
un increment de l’oferta en places hoteleres, la qual cosa pot assenyalar una tendència
cap a la consolidació de formes turístiques no complementaries del sector primari i de
reforçament del sector terciari.
Taula 104: Allotjaments turístics. Nombre i places. 2001-2013
2001 2007 2013 Variació
2007/13
Hotels Nombre 13 17 19 11,76%
Places 206 257 266 3,50%
Càmpings Nombre 3 3 3 0,00%
Places 629 853 951 11,49%
Establiments
de
turisme rural
Nombre 18 42 48 14,29%
Places 163 337 410 21,66%
Font: Elaboració pròpia amb dades d’ Idescat i del Departament d'Empresa i Ocupació
Si analitzem les dades d’establiments segons municipis, podem constatar que Falset
només disposava d’un sol establiment hoteler l’any 2013 (recentment hi ha hagut
l’obertura d’un nou establiment, encara no comptabilitzat en aquesta estadística), i que
el municipi que concentra major nombre d’hotels i hostals i pensions és Gratallops,
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
216
amb 4. Destacar també els municipis de Cornudella de Montsant i la Morera de
Montsant, nuclis amb una notable atracció turística (el primer a raó principalment de
l’escalada i el pantà i el segon, seu del Parc Natural; per disposar d’Escaladei i per la
seva localització als peus del Montsant), que disposen de 2 establiments hotelers cada
un. Taula 105: Establiments hotelers. Any 2013
Establiments hotelers. Any 2013
Municipi
Hotels Hostals i
pensions Total d'1
estrella
de 2
estrelles
de 3
estrelles
de 4
estrelles
de 5
estrelles Total
Bellmunt del
Priorat 0 0 0 0 0 0 1 1
Capçanes 0 0 0 1 0 1 0 1
Cornudella de
Montsant 1 0 0 1 0 2 0 2
Falset 0 0 0 1 0 1 0 1
Gratallops 0 0 1 1 0 2 2 4
Guiamets, els 0 0 1 0 0 1 0 1
Margalef 0 0 0 0 0 0 1 1
Masroig, el 1 0 0 0 0 1 0 1
Morera de
Montsant, la 0 0 1 0 0 1 1 2
Poboleda 0 0 0 0 0 0 1 1
Porrera 0 1 0 0 0 1 0 1
Torroja del
Priorat 0 0 0 1 0 1 0 1
Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 1 1
Vilella Baixa,
la 0 0 0 0 0 0 1 1
Priorat 2 1 3 5 0 11 8 19
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació
La categoria més representada entre els hotels són els de 4 estrelles indicatiu de la
voluntat i l’aposta del sector per potenciar la qualitat en els establiments i serveis.
Destacar també la presència de 8 hostals i pensions a la comarca, establiments de
caràcter molt tradicional que aporten al conjunt de la destinació fins a 96 places.
Taula 106: Places hoteleres. Any 2013
Places hoteleres. Any 2013
Municipi
Hotels Hostals i
pensions Total d'1
estrella
de 2
estrelles
de 3
estrelles
de 4
estrelles
de 5
estrelles Total
Bellmunt
del Priorat 0 0 0 0 0 0 7 7
Capçanes 0 0 0 28 0 28 0 28
Cornudella
de
Montsant
12 0 0 11 0 23 0 23
Falset 0 0 0 22 0 22 0 22
Gratallops 0 0 18 6 0 24 24 48
Guiamets,
els 0 0 14 0 0 14 0 14
Margalef 0 0 0 0 0 0 16 16
Masroig, el 6 0 0 0 0 6 0 6
Morera de 0 0 19 0 0 19 8 27
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
217
Montsant,
la
Poboleda 0 0 0 0 0 0 17 17
Porrera 0 12 0 0 0 12 0 12
Torroja del
Priorat 0 0 0 22 0 22 0 22
Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 19 19
Vilella
Baixa, la 0 0 0 0 0 0 5 5
Priorat 18 12 51 89 0 170 96 266
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació
Pel que fa el nombre de places també destacar la presència d’un hotel de 4 estrelles a
Capçanes amb 28 places, que és el de major capacitat de tota la comarca.
Pel que fa als establiments de turisme rural existents, i segons tipus i municipi,
destacar la major presència de cases de poble independents (habitatges unifamiliars
ubicats en els nuclis de població i on només es presta el servei d’allotjament), que
representen més del 50% del total d’establiments de turisme rural presents al Priorat.
Els municipis de Cornudella de Montsant i Torroja del Priorat són els que disposen de
més establiments d’aquest tipus, així com la major oferta de places.
Tot i amb això Porrera apareix com a segon municipi amb major nombre de places,
amb 61 (i només per darrera de Cornudella que en té 100), si fem el còmput del total
de tipus d’establiments, ja que també disposa de 3 cases de poble compartides
(habitatge unifamiliar dins de nucli de població, que comparteix el titular amb els
usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a
mínim, d'esmorzar).
Taula 107: Establiments i places de càmpings, segons categoria. Any 2013
Establiments i places de càmpings, segons categoria. Any 2013
Municipi
Luxe Primera Segona Tercera Total
Establi
ments
Plac
es
Establi
ments
Plac
es
Establi
ments
Plac
es
Establi
ments
Plac
es
Establi
ments
Plac
es
Cornudel
la de
Montsant
0 0 0 0 0 0 1 102 1 102
Poboleda 0 0 0 0 1 453 0 0 1 453
Ulldemoli
ns 0 0 0 0 1 396 0 0 1 396
Priorat 0 0 0 0 2 849 1 102 3 951
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
Com s’ha comentat, en tota la comarca només hi ha tres càmpings, dos de segona
categoria, a Poboleda (453 places) i a Ulldemolins (396 places), i un de tercera a
Cornudella de Montsant. El càmping de Cornudella (localitzat a Siurana) és el que té
menor capacitat de tots tres (102 places) però també el més especialitzat molt orientat
al sector de l’escalada.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
218
Taula 108: Places de turisme rural per municipi
Font: Elaboració pròpia, amb dades d’Idescat
Molt lluny de les xifres que presenten aquests tipus, hi apareixen les dels altres dos
tipus d’establiments de turisme rural, la masia (habitatge unifamiliar fora de nucli, que
comparteix el titular amb els usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en
règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar) i la masoveria (habitatge unifamiliar,
fora de nucli de població que es lloga en règim d'habitatge rural). Així, a la comarca
només hi ha 4 masies i 6 masoveries. Això sí, és remarcable que totes les masies
ofereixen 15 places.
Taula 109: Establiments de turisme rural. Any 2013
Establiments de turisme rural. Any 2013
Municipi
Casa de
poble
comparti
da
Casa de
poble
independe
nt
Masia Masoveria Total
Nº Pla
ces Nº
Pla
ces Nº
Pla
ces Nº
Pla
ces Nº
Pla
ces
Bellmunt del
Priorat 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4
Bisbal de
Falset, la 3 34 0 0 0 0 0 0 3 34
Cabacés 0 0 1 5 0 0 0 0 1 5
Capçanes 0 0 1 7 0 0 0 0 1 7
Cornudella de
Montsant 1 11 6 59 1 15 3 15 11 100
Falset 0 0 0 0 1 15 2 15 3 30
Figuera, la 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Gratallops 0 0 1 5 0 0 0 0 1 5
Guiamets, els 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4
Lloar, el 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Marçà 1 7 0 0 1 15 1 7 3 29
Margalef 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Masroig, el 0 0 1 9 0 0 0 0 1 9
Molar, el 1 12 0 0 0 0 0 0 1 12
Morera de 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Ulldemolins
Margalef
Cornudella de MontsantMorera de Montsant, la
Cabacés
Bisbal de Falset, la
Porrera
Vilella Alta, la PoboledaTorroja del Priorat
Figuera, la
Vilella Baixa, la
GratallopsLloar, el
Pradell de la Teixeta
Molar, el FalsetBellmunt del Priorat
Masroig, el
Marçà
Guiamets, els
Torre de Fontaubella, la
Capçanes
PLACES TURISME RURAL (Municipis Priorat)
[3, 6]
[7, 13]
[14, 23]
[24, 33]
[34, 55]
[56, 100]
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
219
Montsant, la
Poboleda 0 0 2 20 0 0 0 0 2 20
Porrera 3 35 2 11 1 15 0 0 6 61
Pradell de la
Teixeta 1 12 1 5 0 0 0 0 2 17
Torre de
Fontaubella,
la
0 0 2 11 0 0 0 0 2 11
Torroja del
Priorat 1 15 5 32 0 0 0 0 6 47
Ulldemolins 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4
Vilella Alta, la 0 0 1 7 0 0 0 0 1 7
Vilella Baixa,
la 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4
Priorat 11 126 27 187 4 60 6 37 48 410
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
220
5.2.2 Restauració
Segons dades del Consell Comarcal del Priorat de l’any 2001, la comarca comptava
amb un total de 35 establiments de restauració. La consolidació de la comarca com a
territori de referència en quant a la producció de vins molt valorats i reconeguts ha
ajudat al desenvolupament d’aquest sector i actualment l’oferta s’ha incrementat fins
als 49 establiments. Taula 110: Restaurants per municipi. Any 2015
Restaurants. Any 2015
Municipi Restaurants
Bellmunt del Priorat 2
Cabacés 0
Capçanes 0
Cornudella de Montsant 3
Siurana 3
El Masroig 2
Els Guiamets 1
Escaladei 3
Falset 10
Gratallops 7
La Figuera 1
La Morera de Montsant 1
La Vilella Alta 1
La Vilella Baixa 2
Marçà 2
Margalef 1
Poboleda 3
Porrera 3
Pradell de la Teixeta 0
Torroja de Priorat 1
Ulldemolins 3
Total 49
Font: Turisme Consell Comarcal del Priorat
Trobem el major nombre de restaurants a Falset, amb 10 establiments. Aquest fet
respon, òbviament, a la capitalitat d’aquest municipi i centre de serveis. Per la seva
banda, Gratallops, tot i ser un poble petit que no arriba als 250 habitants té una oferta
de restauració molt destacable (7 establiments) que respon, en part, a la situació del
municipi com a referent de la producció de vins de qualitat i al fet que diversos cellers
de renom hi tinguin les seves instal·lacions. Tot plegat ha revertit en les visites i en la
presència de turistes al poble cosa que ajudat a multiplicar l’oferta de restaurants.
Els altres pobles de la comarca tenen un menor nombre de restaurants no superant,
cap d’ells, els 3 establiments. Però val a dir que tenint en compte les dimensions
d’aquests municipis, la seva població i la seva dinàmica social i econòmica, la
presència de restaurants hi és considerable.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
221
5.2.3 Espais visitables
L’oferta turística es complementa amb els espais visitables que a part de
complementar la visita ajuden a interpretar el territori. S’han convertit en elements de
dinamització econòmica i esdevenen fites que permeten distribuir l’activitat turística pel
conjunt de la comarca.
Els més significatiu són els Centres d’Interpretació, espais importants que expliquen
les característiques de diferents aspectes relacionats amb la zona (història, cultura,
societat, natura, etc.) i que són, alhora, importants dinamitzadors dels territoris turístics
al fomentar la seva descoberta i coneixement.
Finalment la relació mostra aquells espais que no són centres d’interpretació en sí
mateixos però que es poden visitar amb horaris i dates fixades pels propis espais o bé
prèviament convingudes amb els turistes i que expliquen elements concrets del territori
des de diferents vessants (històric, patrimonial, etnològic, gastronòmic, etc.). Són
visites i espais de temàtica local que ajuden, també, a obtenir una informació completa
del territori.
5.2.4 Empreses de servies turístics
Pel que fa a les empreses que ofereixen activitats turístiques al territori aquestes són
bàsicament, empreses que ofereixen activitats de turisme actiu tot i que també hi
trobem, com es veu en el següent quadre, empreses no relacionades directament amb
cellers però que ofereixen experiències enològiques, culturals i gastronòmiques. La
visita a cellers, una de les principals activitats turístiques i gastronòmiques que es
desenvolupen al Priorat, s’ha tractat en un altre punt per la importància d’aquest
subsector estratègic per a les dinàmiques turístiques actuals de la comarca del Priorat.
Taula 111: Empreses d’oferta turística complementària. Any 2015
Empreses d’oferta turística complementària. Any 2015
Municipi Enoturisme Senderisme BTT Aquàtiques Parapent Altres
Cornudella de
Montsant 2 2 3 2 1 3
El Masroig 0 1 0 0 0 0
Els Guiamets 0 0 0 1 0 1
Escaladei 0 1 0 0 0 0
Falset 0 1 0 0 0 1
Porrera 0 0 0 0 0 1
Ulledemolins 0 0 0 0 0 0
Total 2 5 3 3 1 6
Font: Turisme Consell Comarcal del Priorat
Pel que fa a empreses de turisme actiu en trobem a quatre municipis, Cornudella de
Montsant, on hi ha empreses de senderisme interpretatiu, de propostes de rutes i
guiatges en BTT, d’activitats aquàtiques gràcies a la presència en aquest municipi,
concretament al poble de Siurana, de l’embassament. També hi trobem, a Cornudella,
una empresa que hi fa vols en parapent, una altra que fa rutes en 4x4 per vinyes i una
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
222
empresa que ofereix experiències culturals i enoturístiques a mida del turista. Val a dir
que aquest municipi és, clarament, el que té més oferta turística complementària.
També trobem propostes de turisme actiu a el Masroig amb una empresa que ofereix
activitats de senderisme interpretatiu.
A Escaladei hi ha una empresa que proposa rutes en BTT per la Serra del Montsant.
Per la seva banda, a la capital de comarca, Falset, hi ha dues empreses d’activitats
turístiques. Una especialitzada, també, en propostes i serveis per a realitzar rutes en
BT i una altra empresa que fa propostes de visites al Priorat amb experiències
enoturístiques, gastronòmiques i culturals.
Finalment, a Porrera hi trobem una empresa de turisme actiu que disposa d’una zona
de lleure amb passarel·les, ponts, xarxes i tirolines. És un recinte tancat i totes les
activitats es fan a dins d’aquest recinte.
A part hi ha agències de viatges de fora de la comarca que realitzen activitats al
Priorat:
Taula 112 Llistat d'agències de viatges de fora del Priorat que ofereixen activitats a la comarca
Nom AAVV Seu Activitat
BikeCat Girona Cicloturisme
Pedals del Priorat Riera de Gaià Cicloturisme
SNP Holanda senderisme
Hannibal Reizen Holanda senderisme
El Molí Tours Torrelles de Foix senderisme
Allibert, Montagnes et déserts França senderisme
Frontier Regne Unit senderisme i enosenderisme
Font: Web Turisme Priorat
Les agències amb una oferta específica d’enoturisme apareixen en l’apartat següent
5.2.5 Enoturisme
L’enoturisme és una modalitat de turisme que permet conèixer un territori a través dels
seus vins. Els agents territorials són conscients que l’enoturisme ofereix moltes
possibilitats i oportunitats de desenvolupament i de creixement. Els empresaris
vitivinícoles s'han adonat que la diversificació i la combinació de l'activitat vitivinícola
amb el turisme pot oferir alternatives de negoci a través de la venda directa de vi, al
mateix temps que suposa una nova forma de generar imatge de marca i de fidelització
del visitant amb els valors, principis i productes d'un celler.
Pel que fa als empresaris turístics, d'oci i oferta relacionada, és una important
oportunitat per generar demanda addicional al seu producte turístic tradicional, el
turisme rural que, malgrat el seu important creixement en els darrers anys, pateix de la
problemàtica d'una excessiva estacionalitat en caps de setmana, ponts i època estival,
així com d'una cada vegada més ferotge competència entre destinacions i
establiments per captar fluxos de demanda.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
223
Finalment, per als territoris vitivinícoles l’enoturisme constitueix una oportunitat única
per crear un producte turístic singular, que correspon a les noves tendències de la
demanda i que, mitjançant una planificació adequada, pot esdevenir un "motor" per al
desenvolupament turístic sostenible d'un territori, generalment caracteritzat per una
excessiva dependència del sector vitivinícola.
L’enoturisme, doncs, sovint porta associades activitats complementàries que van una
mica més enllà de la simple visita a cellers i un tast dels vins del celler visitat. Aquestes
activitats poden ser passejades per les vinyes a peu, en bicicleta o en 4x4, maridatge
de vins amb productes o gastronomia de la zona, visites a elements del patrimoni
arquitectònic i cultural sovint relacionat amb el vi, etc. Aquestes visites combinades
s’organitzen o bé des dels propis cellers o bé des d’empreses de turisme actiu o
agències de viatges.
Al Priorat l’enoturisme hi comença a tenir una certa tradició i les propostes van
evolucionant i enriquint-se a mesura que passa el temps. El vi del Priorat ha anat
adquirint un gran prestigi els darrers anys al ser referenciat pels principals
especialistes mundials en aquesta matèria. El vi ha passat de ser més que una beguda
alcohòlic. Actualment el vi és un símbol de paisatge, tradició, cultura, art, salut,
convivència i d’altres atributs que el defineixen i que el posicionen com un producte
idoni per captar un turisme de qualitat.
Degut al potencial d’aquest subsector turístic a la comarca, des del Consell Comarcal
es va estructurar una oferta de cellers visitables que inclou cellers de la DO Montsant
i de la DOQ Priorat. Són establiments i instal·lacions que esta obertes al públic ja sigui
amb preus i horaris fixes o bé convinguts, depenent de la capacitat logística de
cadascun d’ells. Amb tot les propostes que es fan són un important dinamitzador
econòmic de la comarca, un bon complement per a les empreses i cellers que fan el vi
i també constitueixen una fórmula molt adequada per donar a conèixer la història, la
cultura i el paisatge del Priorat.
Actualment els cellers que obren les seves portes als visitants i que ofereixen diferents
tipus de visites i activitats són els següents:
Taula 113: Cellers visitables. Any 2015
Cellers visitables. Any 2015
Municipi DOQ
Priorat
DOQ
Montsant
Bellmunt del Priorat 2 1
Cabacés 0 1
Capçanes 0 2
Cornudella de Montsant 0 4
El Masroig 0 2
Els Guiamets 0 1
El Lloar 2 0
Escaladei 2 0
Falset 1 2
Gratallops 12 0
La Figuera 0 1
La Morera de Montsant 2 0
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
224
Cellers visitables. Any 2015
Municipi DOQ
Priorat
DOQ
Montsant
La Torre de Fontaubella 0 0
La Vilella Alta 0 0
La Vilella Baixa 1 0
Marçà 0 3
Margalef 0 0
Poboleda 3 0
Porrera 6 0
Pradell de la Teixeta 0 0
Torroja de Priorat 0 0
Ulldemolins 0 0
Total 31 17
Font: Web del Consell Comarcal del Priorat. 2015
Com es veu en el quadre el municipi amb més cellers visitables és, amb diferència,
Gratallops, amb un total de 12. Aquest municipi, situat al centre de la comarca, és un
dels principals centres de producció de vi DOQ Priorat tal i com mostra el gran nombre
de cellers que hi ha.
Porrera és el segon poble amb més cellers oberts a les visites, amb un total de 6.
També és un municipi ben conegut per la producció de vins d’alta qualitat de la DOQ
Priorat. Pel que fa a la DOQ Montsant el poble amb més oferta de cellers visitables, 4
en total, és Cornudella, la segona població en habitants del Priorat. La resta de pobles
de la comarca que disposen de cellers oberts al públic estan entre els 3 de Poboleda,
de la DOQ Priorat, als que tenen 1 o 2 propostes de visites. Entre les dues DOQ hi ha
6 pobles que no tenen oferta de visita de cellers; La Vilella Alta, Margalef, Pradell de la
Teixeta, La Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat i Ulldemolins.
A part de les accions de dinamització de l’enoturisme endegades dels del Consell
Comarcal també es va crear, l’any 2013, l’associació “Priorat Enoturisme”. L’associació
està formada per socis de diferents tipologies d’empreses entre les quals hi ha
allotjaments, restaurants, empreses d’activitats, molins d’oli i fins a 15 cellers.
L’associació treballa per al foment del turisme i de les diverses opcions que ofereix la
comarca (cultural, gastronòmic, actiu, etc) i comercialitza experiències turístiques,
paquets combinats que integren serveis i productes de diferents tipus. L’enoturisme és
un punt capital, un element fonamental de la majoria de propostes turístiques que es
fas des d’aquesta associació d’empresaris turístics.
A continuació es llisten la agències de viatges que ofereixen activitats d’enoturisme a
la comarca
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
225
Taula 114 Llistat d'agències de viatges que ofereixen activitats enoturístiques al Priorat
Font: Web Turisme Priorat
Així doncs, queda clar que el Priorat té un gran potencial en el subsector de
l’enoturisme i també que l’està aprofitant molt correctament, fent-lo evolucionar en la
direcció de les noves tendències turístiques.
5.2.6 Òleoturisme
Un dels principals productes de la gastronomia mediterrània és l'oli d'oliva, un producte
que es converteix, cada dia més, en un element d'interès turístic. Aquest fet i la força
que estan agafant la gastronomia, el paisatge i la cultura tradicional com a motiu
turístic fan que el sector de oli, l'òleoturisme, tingui cada vegada més, un potencial
d'atracció creixent.
L'òleoturisme encaixa dins d'un turisme aliè a les masses i respectuós amb el medi
ambient, amb la cultura local i amb les tècniques tradicionals de l'agricultura .
Conscients d'aquest fet des de la comarca del Priorat s'han dut a terme diferents
iniciatives per posar l'òleoturisme dins del catàleg de productes i elements turístics
d'interès. No es tracta únicament de donar a conèixer el treball artesanal de la collita
de l'oliva i l'elaboració de l'oli verge extra, sinó que tot aquests aspecte agrari es
complementa i combina amb excursions, tallers sobre l'oli , tasts, degustacions ,
classes de cuina , etc.
Per la seva banda, l'any 2002 es va crear l'Associació d'Oleïcultors del Priorat.
Aquesta associació acull un bon nombre dels productors de la comarca que vetlla per
rendibilitzar recursos i a la vegada potenciar els elements propis de la producció
oleícola de la comarca. Això, a part de fer-ho utilitzant mètodes tradicionals de
recollida i tractament de les olives combinats amb processos avançats de
transformació, també es fa donant a conèixer el món de l'oli fora del seu propi àmbit, o
sigui, a turistes i visitants.
En aquest sentit, juntament amb el Consell Comarcal del Priorat, s'ofereixen propostes
de rutes en cotxe per la comarca per conèixer més a fons els paisatges de l'oli i,
Nom AAVV Seu Activitat
Wine Experience Tarragona enoturisme
Ardanza Holanda enoturisme
A La Carta Salamanca enoturisme
Vintage Spain, Rutas del Vino Miranda de Ebro enoturisme
The Unique Traveller Regne Unit enoturisme
Gourmand Breaks Girona enoturisme
Epicurian Ways EUA enoturisme
The Wine Colours Barcelona enoturisme
City Tours Barcelona Barcelona enoturisme
Cellar Tours Madrid enoturisme
By You Barcelona enoturisme
BSP Tour Wine Experience Priorat Barcelona enoturisme
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
226
sobretot, es proposa, com un dels productes més destacats a nivell turístic del Priorat,
la ruta de l'Oli.
Set molins del Priorat (més el de la Cooperativa de la Serra d’Almos) formen part
d'aquesta ruta. El molins estan oberts al públic, que els pot visitar i en pot comprar oli
que s'hi produeix. Els molins i els municipis on es troben són els que veiem en la taula
següent:
Alguns molins només fan visites durant l'època de collita, els mesos de novembre i
desembre. És el cas del molí de la Cooperativa Agrícola Sant Jaume d'Ulldemolins (i el
de la Cooperativa de la Serra d'Almos). La resta de molins obren tot l'any.
Taula 115: Molins d’oli visitables. Any 2015
Molins d’oli visitables
Municipi Molins
El Masroig 1
Ulldemolins 1
La Bisbal de Falset 1
La Vilella Alta 1
Cabacés 2
La Vilella Baixa 1
Total 7
Font: Web Turisme Priorat
Per altra banda, tal i com es pot veure en el quadre, el turista pot gaudir d'una visita,
d'unes activitats complementàries i d'uns serveis diferents segons les instal·lacions a
les que s'adreça.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
227
Taula 116: Activitats que ofereixen els molins d’oli visitables. 2015
Activitats que ofereixen els molins d’oli visitables
Molí Visita
molí
Visita
finca
Tast Obsequi Idiomes
Molí del Celler el Masroig Si Si Si No Si
Cooperativa Sant Jaume
d'Ulldemolins Si No Si Si No
Cooperativa de la Bisbal de
Falset Si No Si Si No
Molí Nou de la Vilella Alta Si Si Si No No
Cooperativa de Cabacés Si No Si Si Si
Molí Miró Cubells Si No Si No Si
Molí Gratavinum Si Si Si No Si
Font: Web Turisme Priorat
Com veiem el tipus de visites que es fan en els diferents molins d'oli es diferencien en
alguns aspectes les unes de les altres segons les activitats o serveis que ofereixen.
Totes elles contenen, òbviament, una visita a les instal·lacions on es tracta i es
transforma l'oliva en oli. Altres propostes, com són els casos del Molí del Celler el
Masroig, el Molí Nou de la Vilella Alta o el Molí Gratavinum, també inclouen una visita
a la finca on es produeixen les olives, aspecte que permet al turista o visitant tenir un
contacte més proper amb el territori i el paisatge prioratí i una major comprensió de tot
el cicle de producció de l'oli d'oliva.
Una altra de les activitats que ofereixen els molins d'oli, és la cata de l'oli o dels olis
que es produeixen en cadascun d'aquests molins. Això, sovint, indueix a la compra del
producte e les pròpies instal·lacions.
Alguns dels molins, com són els de la Cooperativa Sant Jaume d'Ulldemolins, el de la
Cooperativa de la Bisbal de Falset o el de la Cooperativa de Cabacés inclouen, en el
preu de la visita, l'obsequi d'una ampolla de l'oli produït en la pròpia cooperativa.
Finalment, alguns dels molins ofereixen les visites amb diferents idiomes (anglès i
francès bàsicament) a més a més del català i el castellà. És el cas dels molins del
Celler el Masroig, de la Cooperativa de Cabacés, del Molí Miró Cubells i del Molí
Gratavinum. Aquets fet els dóna un plus de competitivitat i els permet accedir a públics
als que no poden accedir altres molins i cooperatives que no ofereixen aquest servei
amb idiomes.
5.2.7 Turisme actiu i de natura
Com ja s’ha destacat en diferents apartats d’aquest document, el Priorat és un territori
idoni per a la pràctica de diferents modalitats de turisme actiu, amb propostes que
presenten diferents nivells de dificultat. Això converteix la zona en un recurs esportiu i
de lleure ideal per a tot tipus d’usuaris, des dels que opten per fer activitats aquàtiques
als pantans dels Guiamets o de Siurana, per l’escalada o les ascensions en bicicleta
tot terreny, fins a aquells que prefereixen caminar pel territori ja sigui tranquil·lament o
en família o bé a un nivell més exigent.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
228
Així doncs, les principals activitats de turisme actiu i d’aventura que es poden practicar
a la zona són els següents:
Senderisme. El senderisme és un dels recursos principals de la zona, amb
nombrosos camins i itineraris, part dels quals estan tematitzats en funció del
lloc per on transcorren, ja siguin espais naturals, conreus de vinya u oliveres o
bé terres d’història i de llegendes. La Xarxa de camins del Priorat està formada
per antics camins rals, camins de ferradura, senderes i també camins de carro i
agrícoles més actuals. Són camins recuperats pel Consell Comarcal del Priorat,
els ajuntaments, el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Consorci de la
Serra de Llaberia.
Els camins de la Xarxa del Priorat estan senyalitzats amb marques de color
groc tret que coincideixin amb trams de GR o de PR on es mantenen les
marques dels itineraris de la FEEC. Les propostes senderistes són moltes i
molt diverses . A més a més n’hi ha de diferents dificultats i pensades per a tot
tipus de senderistes i turistes.
BTT. La proposta de rutes en BTT també és àmplia a la comarca. Alguns
trajectes estan pensats per als ciclistes més exigents, mentre que altres circuits
són més tranquils, pensats per a famílies o per a aquells que simplement volen
passejar en bicicleta.
Escalada. L’escalada és un altre dels grans atractius per als amants del
turisme actiu. Els cingles de Siurana, la zona de Margalef o el Montsant, per
posar alguns exemples, són indrets que s’han convertit en referents mundials
com a destinacions d’escalada esportiva. Escaladors de tot el món viatgen al
Priorat i a zones properes per practicar l’escalada. La quantitat i qualitat de la
roca, així com el clima, fan d’aquestes muntanyes un dels punts preferits pels
escaladors, que hi practiquen les modalitats esportiva, clàssica i en bloc. Hi ha
centenars de vies d’escalada de diferents modalitats, amb diferent tipus de roca
i amb diferents nivells de dificultat.
Touring. La zona posa a disposició del visitant itineraris per fer en vehicle
motoritzat, amb rutes que porten als visitants pels paisatges i els pobles més
característics i destacats de la comarca i que proposen, també, tastos
gastronòmics, visites a espais museïtzats, a cellers, etc.
Activitats aquàtiques: Als embassaments de Siurana i els Guiaments hi està
permès de fer-hi activitats aquàtiques. Diverses empreses ofereixen lloguer de
material (barques, caiacs, canoes,etc) per fer-hi activitats d’oci i esportives.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
229
5.3 LA DEMANDA TURÍSTICA
5.3.1 La demanda actual
Pel que fa a les característiques i evolució de la demanda turística es constata com la
comarca es va consolidant com a destinació turística i com la seva imatge es va
reforçant a nivell de l'Estat espanyol també a nivell internacional principalment
assentada sobre l'àmbit del vi.
Per analitzar el perfil de la demanda turística de la comarca s’han analitzat les dades
estadístiques de l'Oficina de Turisme del Priorat relatives a l'any 2014, que mostren
l'evolució del nombre de visitants, el perfil del turista i les seves motivacions per triar el
Priorat com a lloc de visita o com a destinació turística. D’aquestes dades en podem
comentar diferents elements, que es consideren d’interès.
Veiem, per exemple, com la major demanda d'informació turística la trobem durant els
mesos d'abril i d'agost, coincidint amb les vacances de Setmana Santa i la temporada
alta de l'estiu mentre que el nombre més baix de consultes es fa durant els mesos de
gener i febrer època en que el Priorat rep menys visitants. Per altra banda de totes
aquestes consultes fetes, un 59% provenien de Catalunya, un 26% d'Espanya, un 13%
de diferents països europeus i el 2% de la resta del món.
Pel que fa a les consultes dels visitants catalans, de 1.858 consultes fetes, 1.114 les
van fer turistes provinents de la província de Barcelona, 552 de la de Tarragona, 107
de la de Girona i 55 de la de Lleida. Això confirma que Barcelona és, avui en dia, qui
més turistes aporta a la comarca a força diferència d ela resta. També veiem com el
turisme de proximitat té molta incidència amb un nombre molt destacable de turistes
tarragonins i destaca el major interès demostrat des de Girona tot i la major distància
al Priorat que hi ha en relació a la província de Lleida. Pel que fa a la resta d'Espanya,
de 395 consultes realitzades 116 les van fer visitants del País Valencià, 60 de la
comunitat de Madrid, 55 del País Basc, 54 d'Aragó, 17 de les Illes Balears i 93 de la
resta de l'estat.
Aquestes dades mostren la tendència que té el públic valencià a visitar la zona i també
des de la capital de l'Estat. Posteriorment es veu la certa incidència que tenen els
turistes espanyols de la zona d ela vall de l'Ebre amb una certa tendència a viatjar al
Costa Daurada i que, com veiem, aporta un flux de turistes al Priorat que cal tenir en
compte sobretot en quant a potencial de creixement.
Finalment, pel que fa a l'àmbit internacional, de les 981 consultes fetes des d'altres
països 320 foren fetes des de França, 72 des del Regne Unit, 95 des d'Alemanya, 78
des de Bèlgica, 91 des d'Holanda, 34 des de Suïssa, 28 des de Suècia i 114 des
d'altres països d'Europa.
Destaca, clarament, l' interès dels francesos pel territori. Aquest és un turista clàssic
sobretot de la zona de la Costa Daurada però que, com veiem, també esta arribant als
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
230
territoris d'interior de la demarcació de Tarragona. La proximitat, els preus i la qualitat
de la destinació són un punt molt important a favor de la captació de turistes gals. A
una notable distància trobem altres mercats com l'alemany, l'holandès, el belga o
l'anglès, també destacable i amb força capacitat de creixement.
De fora d'Europa cal destacar les 52 consultes fetes per turistes dels EUA, 26 de
Canadà i, finalment 71 consultes que es van rebre de països de la resta del món. És
evident que aquests són mercats molt llunyans, als que costa arribar i, encara més,
dels que costa atraure turistes.
Pel que fa a les motivacions del viatge, les dades estadístiques ens diuen que un 49%
dels turistes van venir bàsicament atrets pel món de la viticultura, per fer visites als
cellers i per comprar vi, un 8% va venir principalment per practicar el senderisme, un
7% atrets pel que va trobar en mapes i fulletons, un altre últim 7% per visitar la capital
de comarca i un últim 7% per gaudir de la restauració del territori. Un 5% dels turistes
van anar al Priorat per visitar museus o monuments, un 6% per gaudir dels
establiments locals, un 2% atrets pel món de l'oli i per la compra d'aquest producte i
també un 2% pels diferents esdeveniments que s'organitzen a la comarca. El 7%
restant de visitants van declarar altres interessos.
Caldria destacar, en aquesta relació de dades diversos aspectes. Per una banda la
claríssima força que té el món del vi i tot el que l'envolta com a element motivador del
viatge al Priorat. L'enoturisme segueix sent l'element fonamental de projecció del
territori. Això és bo en part però també fa de pantalla sobre altres elements que poden
tenir un gran atractiu turístic i, encara més, sobre altres eixos més transversals
(paisatge, per exemple) que poden donar més cohesió i força al Priorat com a
destinació turística. És en aquest sentit que veiem que, per exemple, recursos que
caldria potenciar i posar en primera línia turística com a estratègia per a la
dinamització econòmica i social de territori queden en un segon o tercer lloc molt lluny
de l'atractivitat que té l'àmbit del vi. Estem parlant, per exemple, del món de l'oli, que
cal desenvolupar, potenciar i comercialitzar amb més força, o del turisme actiu,
senderisme, etc que actualment també té una capacitat motivadora molt relativa (7%).
Pel que fa a ocupació dels establiments d'allotjament i a les pernoctacions, cal
destacar que un 20% dels visitants de la comarca no pernoctes al Priorat sinó que fa
un viatge d'anada i tornada i només estan un dia a la comarca. Per altra banda, un
18% dels visitants no estan allotjats al Priorat sinó que pernocten en municipis del
litoral tarragoní. Un 9% dels turistes del Priorat pernocta en apartaments de la costa i
un 7% estan de pas, un 6% estan en hotels fora de la comarca, un 3% estan en cases
rurals de fora la comarca, un 1% estan en cases particulars fora de la comarca i un
altre 1% estan en hotels de Barcelona. Per tant, una gran majoria dels turistes que va
al Priorat no hi pernocten amb la qual cosa hotels, restaurants i altres serveis turístics
no es poden aprofitar d'aquest flux de turistes que arriba al Priorat, fa la visita i marxa
havent-hi fet poca despesa. Cal treballar per aconseguir que part d'aquests visitants es
quedin a dormir a la comarca i a fer ús d'allotjaments i d'altres serveis.
Si analitzem els visitants al Priorat veiem que un 11% pernocten en hotels de la
comarca, un 8% en cases de turisme rural del Priorat, un 6% en cases particulars de la
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
231
comarca i un 4% en càmpings o refugis de la comarca. Cal treballar, com hem dit, per
fer augmentar aquest nombre de pernoctacions en el destí a través d'una major i més
professionalitzada tasca de promoció i comercialització i també a través de l'augment
de llits, ja sigui a través de la creació d'hotels, càmpings o cases de turisme rural
principalment.
Finalment comentar que pel que fa a les consultes a través de la web de turisme del
Priorat veiem que durant l'any 2014 hi han hagut gairebé 650.000 visites úniques, un
nombre força considerable que mostra l'atractiu que té la comarca a tots nivells i més
si considerem la seva capacitat de promoció dins del gran mercat turístic actual. La
gran majoria (206.315) visites provenen de l'Estat espanyol i després ja es passa ales
5.268 visites a la web fetes des de França, el segon lloc d'origen dels visitants de la
comarca. És interessant comprovar que el tercer lloc d'accessos a la pàgina web és fa
des dels EEUU (3.246 visites), seguit del Regne Unit i Alemanya (sobre els 2.450
ambdues). Cal treballar, també, la promoció que es fa a través de la web i les xarxes
socials per arribar a més mercats i per utilitzar arguments de venda adequats a
cadascun dels mercats. També cal desenvolupar estratègies efectives i actualitzar
metodologies de treball en aquest àmbit tan canviat i que tan necessita estar al dia de
les tendències turístiques, per una banda, però també dels canvis tecnològics que es
produeixen a la xarxa.
5.3.2 La demanda potencial
a) Les noves tendències de la demanda
L'entorn econòmic, demogràfic, cultural, polític i tecnològic fa preveure una tendència
de fons, a mig i llarg termini, de sosteniment de la demanda turística en els països
desenvolupats i, en particular, de relatiu creixement de la demanda catalana i
espanyola.
Les formes de consum turístic estan experimentant canvis importants que són
conseqüència de múltiples factors de caràcter econòmic, laboral, cultural i polític. Entre
ells es poden destacar: el creixement sostingut de l’ economia, l'augment del temps de
vacances, la concentració urbana de la població i les possibilitats de turisme social per
a aquesta franja de població, la modificació de les escales de valor individuals,
l'aparició de noves necessitats de lleure i l'aparició de noves tecnologies de
comercialització.
Els principals canvis qualitatius de la demanda que afecten els mercats turístics són:
a) Exigència de majors nivells de confort i estètica ambiental
b) Exigència de major qualitat i personalització dels serveis.
c) Canvis en l'estructura motivacional dels turistes
d) Fraccionament i augment progressiu dels dies de vacances
e) Segmentació de la demanda
f) Demanda de productes territorialment integrats
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
232
L'aparició de noves tendències en la demanda de productes turístics, especialment a
partir de la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, està vinculada al
desenvolupament de nous productes.
El factor que pot incidir d'una manera més notable i de manera més favorable sobre
l'activitat turística de la comarca és l'aparició de productes especialitzats que donin
resposta a les necessitats dels nous segments de demanda.
Una primera selecció inicial de productes amb projecció en relació a la dinàmica
turística de la comarca del Priorat ens du a diferenciar-ne dues línies bàsiques
basades, d’una banda, en el vi i els productes agroalimentaris en general, i, de l’altra
banda, amb la natura, la cultura i l’activitat.
b) Característiques de nous segments de demanda potencial
La demanda de turisme en medi rural és fonamentalment interna o domèstica. Tot i
això, també hi ha importants segments de turistes internacionals que es mouen per
productes molt específics. Com a exemple, el sector de europeus francesos que es
mouen per productes senderístics, o el sector de turistes internacionals apassionats
per la temàtica vinícola que es mouen per productes turístics viti-vinícoles.
Aquestes dades són molt importants per a l’estudi de desenvolupament turístic del
municipi de la comarca del Priorat, ja que a través d’elles podem saber quins són els
elements de força del turisme rural convenients per a la comarca.
c) La importància de la segmentació
La segmentació és l’agregació dels individus que componen el mercat global en
subconjunts homogenis en termes de necessitats i de motivacions de compra,
susceptibles de constituir grups de consumidors potencials compradors del producte.
Es basa en el fet que els consumidors no són tots iguals, són heterogenis quant a
necessitats i desigs.
Dit d’una altra manera, un segment és un conjunt de clients amb característiques
similars.
L’objectiu de la segmentació es determinar quin és el públic a qui majoritàriament
s’ofereix un producte. Això ha de permetre concentrar els esforços de venda en
aquells segments que estan en millors condicions de servir de manera satisfactòria.
Així, doncs, la segmentació s’ha de convertir en una estratègia que comportarà
diversos avantatges :
Permet definir millor el mercat en funció de les necessitats dels consumidors.
Identificar el públic que més interessa.
Conèixer les necessitats dels consumidors que no estan satisfetes.
Adaptar-nos als canvis de la demanda.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
233
Optimitzar els recursos de promoció, publicitat i comunicació amb els
consumidors.
Definir un segment de demanda no és una tasca fàcil, però és una funció que s’ha de
realitzar per tal de fer més efectiva la promoció, o adaptar el territori a les necessitats
del públic que interessa atraure. Es tracta en definitiva de racionalitzar els esforços i no
tant de rebutjar aquells segments que no interessen.
Es presenten a continuació una relació de segments de demanda, amb les seves
característiques principals, que a partir de les consideracions realitzades en anteriors
estudis realitzat pel GRAET útils a l’hora de planificar actuacions per a la comarca del
Priorat.
Segment 1 : Joves menors de 20 anys, principalment nois/es que es desplacen en
transport públic o en cotxe d’amics, la principal motivació són els esports d’aventura i
el contacte amb la natura, practiquen l’acampada lliure i tenen un nivell d’ingressos
baix, procedeixen de zones urbanes a menys de 50 km de distància.
Segment 2. Joves de 20 a 28 anys, es desplacen amb vehicle propi i en grups de 4 a
7 persones. Reben la informació a través d’oficines de turisme o a partir de familiars o
amics, les principals motivacions són la natura i la pràctica d’esports d’aventura,
s’allotgen en càmpings i són treballadors qualificats o estudiants de cicle superior.
Procedeixen de zones urbanes a menys de 100 km.
Segment 3 : Parelles de 29 a 35 anys que es desplacen amb vehicle propi. Poden
desplaçar-se des de zones urbanes a 300 km de distància o més. Reben la informació
a partir de mitjans de comunicació, TV, premsa especialitzada. Els interessa tot allò
relacionat amb el patrimoni històric, cultural i gastronòmic. S’allotgen preferentment en
hotel i la seva despesa diària, exceptuant l’allotjament, és de més de 3.000
ptes/persona/dia.
Segment 4 : famílies de 36 a 46 anys. S’allotgen en cases pròpies o de familiars i la
seva despesa diària és mínima. Tenen antecedents familiars rurals. Fan estades
llargues durant les èpoques de vacances i els caps de setmana.
Segment 5 : famílies de 36 a 46 anys. Nivell socioeconòmic mitjà-alt, ingressos al
voltant de les 300.000 ptes mensuals. Reben la informació a partir de mitjans de
comunicació i ocasionalment a partir d’oficines d’informació. S’interessen, sobretot, per
aspectes relacionats amb el patrimoni històric i la cultura i la natura. S’allotgen en
hotels i tenen una despesa diària per persona i dia superior a les 3.000 ptes.
Procedeixen de zones urbanes i es poden desplaçar fins a 300 km amb vehicle propi.
Segment 6 : grups familiars de 45 a 55 anys, generalment catalans, que es desplacen
en cotxe propi i coneixen la destinació a partir de la informació subministrada per les
agències de viatge. El preu és determinant alhora d’escollir la destinació turística.
Segment 7 : Persones de més de 55 anys. Es desplacen amb autocar i contracten el
viatge a les agències de viatge. El preu és fonamental per escollir la destinació, i la
gastronomia econòmica és molt important. Requereixen un alt nivell organitzatiu i
tenen una mobilitat limitada per l’edat. Gasten menys de 1.500 ptes. diàries. El grup de
jubilats és majoritari.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
234
Segment 8: Persones i professionals de totes les nacionalitats en edat adulta que
realitzen un turisme especialitzat en el món del vi. Tenen un nivell de despesa alt i
mitjà. Donada la seva procedència i el tipus de producte que reclamen, contracten els
serveis d’una agència de viatges especialitzada. Requereixen un altíssim nivell
organitzatiu.
Segment 9: Escoles. Grups nombrosos d’escolars que reclamen moltes activitats
complementàries relacionades amb la natura, els esports i les activitats rurals.
S’allotgen en cases de colònies i les despeses es realitzen, en la pràctica totalitat,
abans d’iniciar la visita.
Com més capacitat hi hagi de definir les característiques d’un segment de demanda
millor es pot actuar i conèixer les potencialitats del territori en funció d’aquest grup de
consumidors.
Serà molt útil en el moment de definir el Pla d’Actuació tenir en compte l’adaptació dels
segents als productes actuals i potencials de la comarca del Priorat. En aquest
moment de la diagnosi és suficient l’elaboració d’una matriu sintètica que vinculi
aquests dos factors, els segments i els productes.
La definició de productes potencials té a veure amb les aptituds dels recursos de la
comarca per a crear diferents línies de producte a partir de dos eixos principals:
VI: aquesta línia genèrica de producte engloba tots aquells productes que tenen
com a contingut bàsic les temàtiques viti-vinícoles, oleícoles i les relacionades amb
la resta de productes agroalimentaris de qualitat que produeix la comarca.
NATURA: aquesta línia genèrica de producte engloba en el seu concepte tots
aquells productes relacionats amb aspectes tant de natura, com d’activitat i cultura.
D’aquesta manera, relacionant les línies de producte amb els segments de demanda,
s’afina més en l’anàlisi de la diagnosi especificant quins són els segments que més
interessen en funció de les línies de productes turístics a desenvolupar.
El grau d’adequació existent entre els segments de demanda i els diferents productes
delimitats es valora segons el següent barem:
Grau d’adequació baix: 1
Grau d’adequació mitjà: 2
Grau d’adequació alt: 3
Fixant-nos en la matriu es pot observar que són els segments 3, 5 i 8 els més
interessants i els que millor s’adeqüen a les línies de producte proposades.
Bàsicament es tracta de:
Segments de joves o adults, que viatgen en parella o família, que es desplacen en
cotxe propi, i que els interessa tot allò relacionat amb el patrimoni històric, cultural i
gastronòmic. S’allotgen preferentment en establiments de caràcter hoteler i tenen un
nivell de despesa mitjà-alt.
Segments de persones i professionals de totes les nacionalitats interessats en el
món del vi, que tenen un nivell de despesa alt i mitjà, i que reclamen uns productes
molt elaborats amb un altíssim nivell organitzatiu.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
235
Fent l’anàlisi inversa observem que no hi ha cap línia de producte que destaqui per
sobre el demés, sinó que es produeix un equilibri entre tots els productes genèrics
proposats.
Taula 117: Matriu Productes - Mercats
Font: Elaboració pròpia
Productes PotencialsSegment
1
Segment
2
Segment
3
Segment
4
Segment
5
Segment
6
Segment
7
Segment
8
Segment
9Global Mitjana
Vi 1 2 3 2 3 2 2 3 1 19 2,1
Oli 1 1 3 2 3 2 2 3 1 18 2,0
Altres 1 1 3 1 3 2 2 3 1 17 1,9
Natura 3 3 2 1 2 2 1 2 3 19 2,1
Activitat 3 3 2 1 2 2 1 2 3 19 2,1
Cultura 1 2 3 1 3 2 3 3 2 20 2,2
Total Mercats 10 12 16 8 16 12 11 16 11 92
Mitjana Mercats 1,7 2,0 2,7 1,3 2,7 2,0 1,8 2,7 1,8
Font: Elaboració pròpia
Alt
Mitjà
Baix
Eix del
vi
Eix de
la
natura
Mercats
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
236
5.4 LA CONSTRUCCIÓ DEL MODEL TURÍSTIC
La integració de l’agricultura, la natura i el turisme com a estratègia territorial ha estat una
constant en els plans de desenvolupament de la comarca i l’èxit assolit ha generat molt
d’interès acadèmic, malgrat que les publicacions al respecte escassegen.
Des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i concretament des del Grup de Recerca
d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics GRATET de la Unitat Predepartamental de Geografia,
s’ha establert una col·laboració gairebé permanent entre els agents públics de la comarca,
especialment el Consell Comarcal a través de l’Organisme Autònom de Desenvolupament
Local7, però també ajuntaments, i el Grup de Recerca. El resultat d’aquesta col·laboració es
materialitza en diversos documents que han servit per iniciar polítiques actives de promoció
turística de la comarca.
Entre aquests documents destaquem: la participació en la diagnosi del programa Leader II
per al període 1995-1999; un Programa de Dinamització Turística durant l’any 2001; una
proposta de Directrius per al Desenvolupament del Turisme al Priorat que va ser la base de
les estratègies turístiques en el marc del programa Leader + per al període financer 2001-
2006; l’organització d’un seminari per definir un Model Organitzatiu de Gestió Turística al
març de 2002; i els distints documents d’estratègies per al desenvolupament del turisme
elaborats per a 12 municipis de la comarca, realitzats entre els anys 1998 i el 2006 en
col·laboració amb el Patronat de Turisme i el Servei d’Assistència als Municipis de la
Diputació de Tarragona.
En tots els documents hi ha un objectiu comú: el desenvolupament del turisme tenint en
compte que el recurs bàsic - el que té capacitat pròpia per atreure el visitant, que no té
problemes de localització espaial, fixa la demanda i en general justifica les inversions en
equipaments i serveis turístics, és el paisatge del vi. De fet, parlar del Priorat és parlar de vi.
El pas de la consideració del paisatge de recurs turístic potencial a recurs turístic real ha
estat progressiu.
De totes maneres, la primera referència publicada sobre el potencial turístic del Priorat a
partir del vi és feta l’any 1996 per Salvador Anton i Rafel López, que recull els treballs previs
de diagnosi fets per la sol·licitud del programa de Desenvolupament Rural Leader II.
Més tard, l’any 1999, en els documents per al desenvolupament del turisme dels municipis
del Priorat anomenats anteriorment, ja es defineix el paisatge del vi com a recurs territorial
turístic de caràcter bàsic i es recomana l‘elaboració de la carta del paisatge del Priorat.
El punt de partida del programa Leader II, l’any 1995 sembla irreconeixible en l’actualitat. El
Priorat era una comarca sense equipaments ni serveis turístics i estava tot per fer. No es
podien visitar les bodegues i la infraestructura turística era pràcticament inexistent. Només
7 L’Organisme Autònom de Desenvolupament Local és el nom del Grup d’Acció Local encarregat de la gestió
dels programes Leader.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
237
els bars i alguns restaurants cobrien les activitats d’oci, però la major part del vi es venia a
doll i la major part dels restauradors tradicionals coneixien poc els nous vins que s’estaven
elaborant. El que més assemblava a l’oferta turística era l’adequació d’àrees de lleure,
especialment als municipis on els recursos naturals eren més visitats i, per tant, al voltat dels
municipis que més tard formarien part del Parc Natural de la Serra de Montsant.
Per tant, el programa tenia dues línies de treball bàsiques, per un costat el suport al sector
agrari per la millora de la transformació, promoció i comercialització dels productes agrícoles
i, per altre costat, el desenvolupament de les activitats turístiques i de la gastronomia.
El desplegament de la cultura del vi va coincidir en l’espai i el temps amb la declaració del
Parc Natural de la Serra de Montsant al 2002 i l’augment quantitatiu d’equipaments, dels
serveis i del nombre d’activitats va ser molt significatiu.
Els indicadors més destacables d’aquest moment eren l’increment del nombre de bodegues i
la recuperació del sector vitivinícola, amb un augment considerable de la superfície plantada
i del nombre de cellers que s’inscriuen en el consell regulador de la DOQ Priorat.
Pel que fa al turisme, els canvis més significatius es van produir en l’oferta d’allotjament i, en
menor mesura, en la de restauració. Segons dades de l’Oficina Comarcal de Turisme del
Priorat l’allotjament passa de les tristes 174 places ofertades l’any 1995 en hotels de
categoria modesta de la comarca, a 764 l’any 2000. El creixement és sobretot quantitatiu i
en menor mesura qualitatiu, tot i que es diversifica l’oferta. A les ofertes hoteleres s’afegeix
la d’un càmping a Ulldemolins amb 475 places i 13 cases de pagès que ofereixen en conjunt
155 places, entre les cases de poble, les masies i els allotjaments rurals independents8.
Taula 118: Especialització productiva en Serveis turístics del Priorat respecte a Catalunya. 2005
Font: Elaboració pròpia
Aquesta evolució no ha parat, i els indicadors de l’any 2005 ja demostraven que el Priorat
era una comarca amb una certa especialització turística, si es compara la relació entre la
població i els serveis turístics (places hoteleres, càmpings i restauració) de la comarca amb
els de Catalunya.
8 La normativa que regulava l’allotjament rural a Catalunya era, en aquell moment, el Decret 214/1995 que definia aquestes tres modalitats que diferenciava els
allotjaments rurals independents de la resta, perquè en aquesta tipologia el propietari no tenia rendes agràries. La nova normativa Decret 313/2006 de 26 de juliol
de la Generalitat de Catalunya vigent manté les tres tipologies tot i que només pot usar l’adjectiu de pagès aquelles que el seu propietari manté rendes provinents
de l’agricultura.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
238
Podem concloure que en tots els casos existeix especialització productiva del Priorat
respecte a Catalunya amb una única excepció, que és el nombre de places d’hotels, la qual
cosa ens indica que les dimensions dels hotels del conjunt de Catalunya és superior a les
dels hotels del Priorat.
Si el mateix exercici el fem només dels establiments de turisme rural, les dades encara són
més concloents.
Taula 119: Especialització productiva en turisme rural del Priorat respecte Catalunya. 2005
Font: Elaboració pròpia
L’any 2001 el Consell Comarcal del Priorat va aprovar un programa marc de caràcter
intersectorial per al període 2001-2006 que coordina totes les accions que es fan des de
distintes iniciatives de l’Administració i des de diferents programes, amb la finalitat de fer
més efectives les accions i dotar-les d’un marc estratègic únic. El primer dels eixos marca
“l’impuls de la cultura del vi” i va servir, amb altres accions, per justificar el programa
Leader+ que va fer de la promoció de la cultura del vi l’eix aglutinador de totes les accions.
El Programa Comarcal de Desenvolupament Rural Integrat (PDRI) va significar la creació
d’un ens gestor format per un equip tècnic encarregat d’executar les prerrogatives del Grup
d’Acció Local integrant dels agents socials, públics i privats de la comarca.
Aquest sistema organitzatiu va focalitzar les accions de desenvolupament turístic en el
Consell Comarcal i en l’Oficina de Turisme com a referent operatiu.
L’any 2002 amb la declaració del Parc Natural de Montsant es materialitza un atractiu
tradicional de la comarca com és el turisme de natura i el senderisme i que de fet, a redós
de la Serra, és on les activitats d’oci eren, fins que el món del vi expandeix l’activitat a la
resta de la comarca, on el turisme havia generat activitat, equipaments i alguns serveis
turístics.
En tot cas, l’any 2006 es va encetar un nou impuls per al turisme de la comarca amb
l’aprovació d’un Pla d’acció turística 2006-2009 anomenat Priorat Futur. El Pla es va finançar
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
239
a través del PLADETUR9 de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
El cost de les inversions es va quantificar en 883.564€, dels quals un 50% seria finançat per
la Direcció General de Turisme, un 25% pel Consorci pel Desenvolupament del Priorat-
Leader+ i el 25% restant pel Consell Comarcal del Priorat.
Les estratègies de desenvolupament es fonamenten en dos eixos bàsics: el vi i la natura. A
partir d’aquest concepte es pretén:
Desenvolupar un model turístic sostenible sota el concepte d’ordenació territorial.
Valoritzar el territori com a recurs i desenvolupar activitats turístiques.
Crear productes turístics competitius i establir protocols de promoció i comunicació
integrals.
Diferenciar la comarca del Priorat de la resta de destinacions turístiques.
Els objectius del Pla passen per convertir el Priorat en una destinació turística d’interior
mitjançant l’augment i la diversificació de l’oferta, amb la creació de productes turístics
d’abast comarcal que contribueixin a desestacionalitzar la demanda, allargar l’estada dels
visitants i incrementar-ne la despesa. Tot plegat per permetre que el turisme esdevingui un
sector de desenvolupament econòmic de la comarca.
Com a accions més destacades el Pla de Foment va comportar la creació de la imatge
turística del Priorat, la execució del pla de desenvolupament dels camins del vi i l’oli, una
definició de senders aptes per a desenvolupar un producte turístic d’interpretació del
patrimoni natural, vitivinícola i oleícola i definir estratègies de comunicació.
A través del Pla de Foment també es va millorar la senyalització d’itineraris en el medi rural
tot estructurant una xarxa de senders que seria la base del producte turístic de senderisme,
un dels elements més importants i transversals del projecte. Finalment, també va permetre
la creació d’un producte de turisme enològic: la ruta del vi de la DOQ Priorat i la ruta del vi
de la DO Montsant, amb oferta dels cellers visitables i l’edició de catàlegs de la ruta i creació
de paquets.
El Pla de Foment Turístic del Priorat va ser, doncs, un projecte clau per posar les bases per
al desenvolupament del sector, per permetre la diversificació de productes i una clara millora
en les accions de promoció i comercialització de productes.
Actualment des del Consell Comarcal se segueix promocionant el territori i els seus recursos
turístics. Aquesta línia de treball està centrada en potenciar la difusió i la comercialització
dels productes turístics. Això es fa mitjançant la realització d’accions de promoció i
participant en diferents fires i workshops, en viatges de familiarització, viatges de premsa i
trobades de treball, entre d’altres. Per un altre costat, també s’incideix en la promoció del
9 El PLADETUR forma part del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010 del Departament d’Innovació
Universitats i Empresa i que financia els Plans de Foment de Turisme.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
240
territori a través de la pàgina web turística i la participació i aparicions promocionals en
mitjans de comunicació diversos.
Cal dir que el Consell Comarcal disposa d’una oficina de turisme a través de la qual es fa
atenció turística en diversos idiomes i, finalment, es fa l’anàlisi de les tendències dels
mercats i dels productes per tal de crear estratègies eficients per a la comunicació i
comercialització turística del Priorat.
En quant al sector privat, l’any 2013 es va constituir l’entitat “Priorat Enoturisme”.
L’associació està integrada per socis que diferents tipologies d’empreses entre les quals hi
ha allotjaments, restaurants, empreses d’activitats, cellers i molins d’oli. L’associació treballa
en el foment dels valors propis del Priorat, partint del foment de l’enoturisme. Per tal de fer-
ho va crear una plataforma de promoció i comercialització de productes i experiències
enoturístiques impulsant el desenvolupament turístic de qualitat de la comarca a partir de la
creació d’oferta de serveis i d’activitats complementàries lligades a l’entorn i respectuoses
amb el medi.
Priorat Enorutisme també vol crear productes enoturístics entre els membres de l’Associació
per tal que permetin conèixer la comarca des de les vessants enològiques, gastronòmiques,
culturals i paisatgístiques. Per altra banda l’associació també s’adhereix a aquelles
iniciatives locals o globals que fomenten la revalorització i conservació dels recursos
naturals i culturals ja que les consideren la base per al desenvolupament de l’enoturisme a la
zona. A més, també elabora normes obligatòries per a tots els associats per vetllar per la
qualitat i per garantir una marca de l’Associació que generi prestigi i confiança a turistes i
consumidors.
Així doncs, l’associació treballa per oferir productes i serveis de qualitat que se centrin en
l’especificitat de la comarca, de la seva cultura, dels seus paisatges i dels seus productes.
L’associació fomenta la col·laboració entre associats i societat civil per tal de crear sinèrgies
positives que ajudin al desenvolupament d’un turisme sostenible i respectuós amb el medi.
Pel que fa a les perspectives de l’activitat turística, actualment es viu una època en què hi ha
una important revalorització del medi rural. El territori és una font d’originalitat per la seva
singularitat i per això molts espais i edificis rurals no tan sols tenen una funcionalitat agrària
sinó que també van agafat una funcionalitat cultural i turística. D’altra banda, com que el
patrimoni rural està lligat al medi ambient, la seva bona conservació implica també la
conservació de l’entorn natural i comporta unes majors possibilitats de desenvolupament del
sector turístic. Per tant, la conservació del medi és clau per a territoris com el Priorat. L’espai
rural que configura la territorialització de les pràctiques turístiques és un espai de límits
imprecisos i el turisme relacionat amb el patrimoni rural és de caràcter dispers o difús.
Aquesta característica espacial és atorgada per la naturalesa del seu propi espai i els seus
recursos patrimonials, els quals no han de ser pas de base extraordinària ni dependre de la
presència d’un únic element.
En aquest sentit, la riquesa de paisatges i edificis rurals que hi ha al Priorat suposa un valor
molt important i que comporta unes bones perspectives de futur donades les noves
tendències turístiques. Com hem dit la sensibilitat i la conscienciació envers el patrimoni
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
241
rural i la seva vinculació amb el territori s’ha generalitzat entre àmplies capes socials de la
població. La majoria d’iniciatives encaminades a l’ús turístic del patrimoni rural estan
relacionades amb l’agroturisme la natura i el turisme rural. El Priorat disposa d’una certa
infraestructura turística (cellers, centres d’interpretació, visites guiades) que s’integra dins
d’aquest patrimoni natural i agrari i que, per tant, li dóna potencialitat.
Amb tot, el paper del sector públic en la potenciació del turisme és, per norma general, força
rellevant. En primer lloc, com a creador i gestor de nous productes (senyalització i
manteniment de rutes i itineraris, ordenació dels espais turístics, etc.); i, en segon lloc, per la
funció d’animador econòmic que impulsa la creació de productes i plataformes de serveis
per a les empreses.
En el cas del Priorat, tot i la gran implicació de les diferents administracions locals en el
suport de projectes relacionats amb el turisme, encara hi han propostes que poden
evolucionar i d’altres que encara no han vist la llum. Malgrat tot la comarca aposta pel
turisme, concretament per un turisme sostenible, molt relacionat amb la natura, amb l’àmbit
rural i amb el paisatge de la comarca.
En aquest sentit s’està treballant de manera activa en diferents projectes per tal de valoritzar
al màxim el paisatge del Priorat a través del desenvolupament d’accions lligades a la Carta
del Paisatge, per adherir-se a la Carta Europea de Turisme Sostenible i per tal que el
Paisatge del Priorat sigui declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO. La comarca, doncs, té
clar que un dels seus grans potencials resideix en el paisatge i en la capacitat que tingui el
territori de mantenir-lo i valoritzar-lo.
És en aquest sentit que s’estan desenvolupant accions de promoció i comercialització del
territori tant des de l’administració (Consell Comarcal i ajuntaments) com des de l’empresa
privada i des de les associacions que la representen com “Priorat Enoturisme”.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
242
5.5 L’ACTIVITAT TURÍSTICA AL PARC NATURAL DE MONTSANT
5.5.1 La infraestructura d’allotjament i restauració
Una vegada detallada la infraestructura del Parc Natural (punts d’informació, principals vies
d’entrada, activitats, etc. presents al punt 4). passem a detallar l’oferta d’allotjaments i
restauració dels municipis que composen el Parc Natural de la Serra de Montsant.
Per analitzar l’oferta turística del parc es tenen en consideració els 9 municipis que integren
el parc natural (Cabacés, Cornudella de Montsant, La Bisbal de Falset, La Figuera, La
Morera de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Margalef i Ulldemolins...) més els
municipis de Torroja i Poboleda tinguts en consideració pel Pla Especial.
a) Allotjaments hotelers i pensions
L’oferta hotelera dels municipis que integren el parc, amb 19 establiments representa el
47,37% del nombre d’establiments hotelers, hostals i pensions del conjunt de la comarca i el
48,50% pel que fa al nombre de places.
Taula 120 Distribució dels establiments hotelers,per municipis del Parc i per categories, any 2013
Establiments hotelers. Any 2013
Municipi
Hotels Hostals i pensions
Total d'1 estrella
de 2 estrelles
de 3 estrelles
de 4 estrelles
de 5 estrelles
Total
Cabacés 0 0 0 0 0 0 0 0
Cornudella de Montsant 1 0 0 1 0 2 0 2
Bisbal de Falset, la 0 0 0 0 0 0 0 0
La Figuera 0 0 0 0 0 0 0 0
Morera de Montsant, la 0 0 1 0 0 1 1 2
Vilella Alta, la 0 0 0 0 0 0 0 0
Vilella Baixa, la 0 0 0 0 0 0 1 1
Margalef 0 0 0 0 0 0 1 1
Poboleda 0 0 0 0 0 0 1 1
Torroja del Priorat 0 0 0 1 0 1 0 1
Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 1 1
Total PN 1 0 1 2 0 4 5 9
Total comarca 2 1 3 5 0 11 8 19
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
Taula 121 Distribució de les places hoteleres, per municipis del Parc i per categories, any 2013
Places hoteleres. Any 2013
Municipi Hotels
Hostals i pensions Total
d'1 estrella
de 2 estrelles
de 3 estrelles
de 4 estrelles
de 5 estrelles Total
Cabacés 0 0 0 0 0 0 0 0
Cornudella de Montsant 12 0 0 11 0 23 0 23
Bisbal de Falset, la 0 0 0 0 0 0 0 0
La Figuera 0 0 0 0 0 0 0 0
Morera de Montsant, la 0 0 19 0 0 19 8 27
Vilella Alta, la 0 0 0 0 0 0 0 0
Vilella Baixa, la 0 0 0 0 0 0 5 5
Margalef 0 0 0 0 0 0 16 16
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
243
Poboleda 0 0 0 0 0 0 17 17
Torroja del Priorat 0 0 0 22 0 22 0 22
Ulldemolins 0 0 0 0 0 0 19 19
Total PN 12 0 19 33 0 64 65 129
Total comarca 18 12 51 89 0 170 96 266
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
Pel que fa a la seva distribució de places per categoria, el 50,39% de les places es
concentren en hostals i pensions, en el cas dels municipis que composen el Parc Natural. La
segona tipologia amb més places són els hotels de 4 estrelles, amb un 25,58% del total.
Destaca el fet que la comarca no disposa de cap hotel de màxima categoria.
Si es compara l’oferta de places hoteleres per categories entre el Parc Natural i el conjunt de
la comarca destaca el Priorat amb una oferta de major qualitat (ja que té un percentatge
d’hostals i pensions més baix, i a la vegada un major pes d’hotels de 4 i 3 estrelles).
Taula 122 Distribució de les places hotelers i d'hostals i pensions per categories, any 2013
Font: Elaboració pròpia, a partir de dades d’Idescat ( dades del Departament d'Empresa i Ocupació).
b) Càmpings
L’oferta de càmpings de la comarca es concentra en tres municipis, els quals pertanyen al
Parc Natural. Els tres càmpings són de categoria mitjana i mitjana baixa i aglutinen 951
places.
Taula 123 Distribució de l'oferta de càmpings de la comarca, per categories i municipis, any 2013
Establiments i places de càmpings, segons categoria. Any 2013
Municipi Luxe Primera Segona Tercera Total
Establ. Places Establ. Places Establ. Places Establ. Places Establ. Places
Cornudella de Montsant
0 0 0 0 0 0 1 102 1 102
Poboleda 0 0 0 0 1 453 0 0 1 453
Ulldemolins 0 0 0 0 1 396 0 0 1 396
Priorat 0 0 0 0 2 849 1 102 3 951
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
9,30
0,00
14,73
25,58
0,00
50,39
6,77 4,51
19,17
33,46
0,00
36,09
d'1 estrella de 2 estrelles de 3 estrelles de 4 estrelles de 5 estrelles Hostals i pensions
Total PN Total comarca
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
244
Casa de poble
compartida
27% Casa de
poble independ
ent 59%
Masoveria
7%
Masia 7%
Espai municipis PN Casa de
poble comparti
da 31%
Casa de poble
independent
45%
Masoveria
9%
Masia 15%
Priorat
c) Oferta de turisme rural
L’espai del Parc Natural concentra el 53,90% de les places totals de turisme rural de tota la
comarca i un 54,16% del nombre d’establiments.
Taula 124 Distribució de l'oferta de turisme rural, per municipis i tipologies, any 2013
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
Per tipologies destaquen diferències entre els municipis que integren el parc i el conjunt
comarcal. Així, mentre en el conjunt del Priorat hi ha una distribució més equitativa de les
places per tipologies (casa de poble independent, casa de poble compartida i masia, per
aquest ordre), en els 11 municipis que integren el Parc hi ha un major pes de les cases de
poble independent, amb gairebé el 60% del total.
Taula 125 Places de turisme rural per tipologies, any 2013
Font: Elaboració pròpia, a partir de dades d’Idescat ( dades del Departament d'Empresa i Ocupació).
Establiments de turisme rural. Any 2013
Municipi
Casa de poble compartida
Casa de poble independent
Masia Masoveria Total
Nº Places Nº Places Nº Places Nº Places Nº Places
Cabacés 0 0 1 5 0 0 0 0 1 5
Cornudella de Montsant 1 11 6 59 1 15 3 15 11 100
Bisbal de Falset, la 3 34 0 0 0 0 0 0 3 34
La Figuera 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Morera de Montsant, la 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Vilella Alta, la 0 0 1 7 0 0 0 0 1 7
Vilella Baixa, la 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4
Margalef 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Poboleda 0 0 2 20 0 0 0 0 2 20
Torroja del Priorat 1 15 5 32 0 0 0 0 6 47
Ulldemolins 0 0 1 4 0 0 0 0 1 4
Total PN 5 60 17 131 1 15 3 15 26 221
Total comarca 11 126 27 187 4 60 6 37 48 410
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
245
d) Restauració
Els municipis del Parc concentren el 32,65% dels establiments de restauració de la comarca
Taula 126 Distribució de l'oferta de restauració, per municipis, any 2015
Restaurants. Any 2015
Municipi Restaurants
Cabacés 0
Cornudella de Montsant 3
Bisbal de Falset, la 0
La Figuera 1
Morera de Montsant, la 1
Vilella Alta, la 1
Vilella Baixa, la 2
Margalef 1
Poboleda 3
Torroja del Priorat 1
Ulldemolins 3
Total PN 16
Total comarca 49
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
5.5.2 Empreses d’activitat
Segons dades del web turístic de la comarca, de les 11 empreses de turisme actiu del
Priorat, 5 tenen la seu social a un dels municipis del parc i realitzen activitats aprofitant els
espais naturals del propi parc. Totes elles es troben al municipi de Cornudella de Montsant o
bé a Siurana (dintre del municipi de Cornudella però fora dels límits del parc). Les empreses
són: Montsant Natura Adventures (vinyes amb 4X4), Parapente Montsant (vols en parapent
sobrevolant el parc natural), CanoaKayak (lloguer d’embarcacions a l’embassament de
Siurana), el Centre d’Activitats Montsant Natura (visites a les vinyes i al celler cooperatiu de
Cornudella, amb tast, principalment) i Brogit Guiatges.
De totes elles, la que disposa d’una major oferta d’activitats és Brogit Guiatges, una
empresa d’activitats que fa poc s’ha convertit en agència de viatges. Més enllà de les
activitats que ofereix per tota Catalunya (Pririneus, Barcelona), centra bona part de la seva
oferta en les muntanyes de Catalunya Sud, i en activitats específiques dintre el parc natural.
Així, disposa de fins a 10 propostes d’activitat diferents, combinant la descoberta de la
gastronomia i l’enoturisme, amb senderisme interpretatiu pel parc. “Vins cartoixans sota les
llàgrimes de Sant Llorenç”, “Collins olives al Montsant”, o “Tasta Montsant” són alguns dels
seus productes turístics. És, a més, una de les empreses que té un conveni amb el parc
natural per a la realització d’activitats.
D’altra banda, el parc ha establert acords amb empreses d’activitat de la comarca
respectuoses amb el medi ambient. Una d’elles és el Brogit Guiatges, la resta són:
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
246
a) Pedrenca
Empresa d’activitats amb seu a la Morera del Montsant. Entre els objectius de l’empresa
estava la realització d'activitats de pedagogia ambiental i la sensibilització de la importància
de conservar i valorar el patrimoni natural i cultural existent. Actualment resta tancada.
b) Cat Sud
Empresa de senderisme que realitza una gran diversitat d’activitats d’interpretació a la
natura pels diferents parcs i espais naturals del sud de Catalunya. A part del Parc Natural de
Montsant també realitzen sortides al PN Delta, PN Ports, PNIN de Poblet, així com a les
Muntanyes Costa Daurada, Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, etc.
c) Rot Punk
Empresa d’activitats especialitzada en l’escalada. Ha finalitzat ja la seva activitat
5.5.3 Projectes i iniciatives realitzades
El Parc ha realitzat diverses iniciatives amb la voluntat d’integrar-se en l’activitat turística de
la comarca i de fomentar la interrelació entre els diferents sectors econòmics de la seva àrea
d’influència. A continuació s’exposen algunes de les iniciatives que el parc ha emprès
aquests darrers anys, algunes d’elles ja citades en l’apartat d’antecedents:
2003: trobada entre el Parc Natural i els representats de les cases de pagès de
la comarca
Entre 2004 i 2014: acords amb empreses d’activitat respectuoses amb el medi
ambient com Pedrenca, Cat Sud, El Brogit Guiatges o Rot Punk.
2007: col·laboració amb la senyalització de la xarxa de camins proposada pel Pla
de Foment Turístic del Priorat.
2007: celebració de jornades de formació per difondre els valors del Parc entre
els establiments turístics de la comarca.
De forma complementària, com a agent del territori el parc forma part de la Taula de
Turisme del Consell Comarcal del Priorat, creada a mitjans del 2012. Aquesta taula te la
voluntat d’integrar a tots els agents turístics referents de la comarca.
Un altre projecte referent és Montsant a Taula, iniciat al 2011, que posa en valor la tasca
de les persones que fan possible obtenir un producte de qualitat i que contribueixen a la
conservació d’un valuós patrimoni natural i paisatgístic. A través d’un catàleg, que és fruit de
la suma de sinèrgies entre l’equip de gestió del Parc i la Mancomunitat de municipis de
Montsant, s’incorpora un conjunt de productors que permeten difondre i potenciar els
productes que s’elaboren a Montsant mitjançant la gastronomia i el comerç de proximitat. En
l’edició de 2013, el catàleg aglutinava l’oferta d’11 productors d’oli, fruita, productes de l’hort,
carn, fruits secs i plantes aromàtiques.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
247
Des del Ceder Pallars – Ribagorça i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i
Alimentació va sorgir la iniciativa Fem Parc per a la promoció dels espais naturals de
Catalunya que es trobin dins de Consorcis Leader, i crear productes turístics sostenibles que
potenciïn el desenvolupament econòmic de les zones on es troben. El Parc Natural participa
en el projecte a través del Consorci Leader Priorat- Baix Camp, i compta amb un pressupost
assignat per encarregar a empreses del territori el desenvolupament de 3 pacs ecoturístics i
un pla d’acció per a la seva comercialització: “Assaborint la calma, tasta Montsant”;
“Montsant místic, paisatges per l’esperit”; “Escapada naturalista a Montsant”, i on s’hi ha
sumat l’oferta “Montsant actiu”.
Per últim es destaca l’existència d’un conveni de col·laboració entre el Parc Natural i
l’associació Priorat Enoturisme. L’Associació Priorat Enoturisme compta amb més de 50
associats del sector turístic i enològic del Priorat i dinamitza gran part de l’oferta turística de
la comarca, combinant en els seus productes allotjaments amb restauració, cellers i molins
d’oli, així com ofertes de coneixement del territori que inclouen Montsant. L’any 2013
l’Associació va col·laborar amb el Parc Natural i altres entitats en la realització de la jornada
de turisme que es va dur a terme a la Cartoixa de Scala Dei. Des d’aquell moment es van
iniciar una sèrie de col·laboracions que es van formalitzar en la signatura d’un conveni de
col·laboració el dia 9 de juliol de 2014, entre l’Associació Priorat Enoturisme i el Parc per
realitzar diverses actuacions entorn a la promoció turística del Parc Natural, com són el
suport a la realització de jornades sobre el turisme i la seva col·laboració en el procés
d’adhesió a la CETS.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
248
6 ELS AGENTS TERRITORIALS I LA PERCEPCIÓ DE LA CARTA EUROPEA DE
TURISME SOSTENIBLE
6.1 La participació
6.2 Metodologia
6.3 Enquesta
6.4 Anàlisi dels resultats
6.5 Propostes genèriques
6.6 Annex de l’enquesta on-line
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
249
6.1 LA PARTICIPACIÓ
Amb la voluntat de conèixer la percepció dels agents del territori sobre l’activitat turística
desenvolupada al Priorat es va realitzar una enquesta on-line que va ser enviada a tots els
membres que en aquell moment (a data 31 de març) formaven part del Fòrum Permanent.
De la mateixa manera també es va enviar l’enllaç de la mateix enquesta als membres del
Grup de Treball.
El grau de resposta global fou d’un 55,8%, sent més elevada la participació en el cas dels
membres del Grup de Treball que del Fòrum Permanent. En el cas del Grup de Treball es
van rebre 10 enquestes de les 13 entitats integrants (76,9% de participació). Pel que fa al
Fòrum Permanent, es van arribar a comptabilitza 48 enquestes vàlides d’un total de 91
agents (52,7% de participació)
El perfil de les enquestes rebudes fou el següent:
Taula 127 Membres del Fòrum Permanent que van respondre l’enquesta on-line
MEMBRES DEL FÒRUM PERMANENT
SECTORS
NOMBRE
ENQUESTES
empreses d'activitat/guiatge 5
allotjaments
hotels
cases rurals 2
albergs
càmping
restauració 3
allotjament + restauració (Populetus) 1
allotj+rest+activitats 1
enoturisme
cellers 5
cooperatives 2
CI castell del Vi 1
museus
oli (productor)
pagesos
associacions 6
veïns 7
altres 8
administració
ajuntaments 4
consorcis
consell comarcal 1
sstt Generalitat 2
TOTAL: 48
Font: Elaboració pròpia
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
250
La tipologia altres, els veïns, les associacions i els cellers i empreses d’activitat van ser els
sectors que més van respondre l’enquesta. Per contra l’oferta d’allotjament i restauració no
va tenir un pes significatiu a l’enquesta
Taula 128 Membres del Grup de Treball que van respondre l’enquesta on-line
MEMBRES DEL GRUP DE TREBALL
Generalitat 1
Diputació 1
Consorcis 2
consell comarcal 1
DO's 2
associacions 2
Parc Natural 1
TOTAL 10
Font: Elaboració pròpia
Pel que fa als integrants del Grup de Treball, es va comptar amb una àmplia diversitat
d’entitats que van respondre l’enquesta.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
251
6.2 METODOLOGIA
Es va elaborar un qüestionari on-line a través d’una aplicació del Google, havent consensuat
prèviament les preguntes amb els membres del Grup de Treball.
Finalment es van redactar 68 preguntes, de les quals 53 eren preguntes tancades amb
valoracions de sí/no, puntuacions, etc. i amb 15 preguntes obertes on es pretenia recollir
idees i opinions.
Aquesta enquesta es va enviar on-line a través d’un mail amb un enllaç a l’enquesta el dia
31 de març. Es van realitzar fins a 3 recordatoris via mail, els dies 7, 10 i 14 d’abril.
L’enquesta es va donar per tancada el 19 d’abril (període d’enquestació, del 31 de març al
19 d’abril).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
252
6.3 ENQUESTA
A continuació es mostren les 68 preguntes que integraven l’enquesta on-line titulada
Coneixement de la percepció del turisme a la comarca del Priorat per part dels agents del
territori
1. Identificació de l’enquestat
2. Consideres important que el Parc Natural de Montsant iniciï l’acreditació de la Carta
Europea de Turisme Sostenible?
3. Com qualificaries la situació general actual de l’activitat turística del Priorat?
4. Quin és el teu grau de satisfacció sobre l’actual estratègia turística del Priorat?
5. A dia d’avui, com creus que és l’activitat turística al Priorat? (puntuació mitjana sobre 10).
6. Com t’agradaria que fos l’activitat turística al Priorat? (puntuació mitjana sobre 10).
7. Marca el grau d’interès de cada una de les activitats turístiques del Priorat.
8. En el cas de que hagis trobat a faltar alguna activitat, explica-la breument
9. En quins àmbits geogràfics pot despertar major interès el Priorat?
10. Consideres que l'oferta del Priorat desperta el mateix interès en tots els mercats?
11. Consideres que el grau d’implicació dels agents implicats en el desenvolupament turístic
a la comarca és l’adequat?
12. En el cas de respondre que no, quins agents s’haurien d’implicar més
13. En el cas d'escollir l'opció "altres" explicar breument quins agents has trobat a faltar al
llistat
14. Puntua de l’1 al 5 les accions que es podrien fer per desestacionalitzar l’activitat
turística
15. En el cas d'haver trobat a faltar alguna acció, explica-la breument
16. Resulta el territori accessible per al visitant, pel que fa a les comunicacions?
17. Què consideres que caldria millorar? (xarxa viària/transport públic)
18. En el cas d'haver trobat a faltar algun element a millorar en quant a accessibilitat,
explica-ho breument
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
253
19. Perceps problemes de senyalització?
20. Els espais de gestió públics turístics (museus, recursos turístics visitables, Punts
d’Informació) estan adaptats a les persones amb mobilitat reduïda (entès com gent amb
problemes visuals, de mobilitat, etc.)?
22. Caldria regular l’accessibilitat d’alguns espais?
23. En el cas de respondre que sí (pregunta derivada de la pregunta 20 sobre el grau de
mobilitat reduïda d’alguns espais) explica quins espais
24. Consideres que l’accés a les Noves Tecnologies de la Informació (Internet, Xarxes
Socials, aplicacions mòbil) contribueix a reforçar els valors del Priorat?
25. La qualitat de la informació que ofereixen els diferents agents turístics és adequada?
Pregunta per sectors d’activitat.
26. Creus que aquesta informació està basada en valors de sostenibilitat (entenent la
sostenibilitat com la protecció del medi natural, el patrimoni i la millora de la qualitat de
vida)?
27. S’ha de potenciar la informació turística aprofitant les noves tecnologies?
28. Quins consideres que són els canals de comunicació més òptims per oferir la
informació turística? (puntuació mitjana sobre 5).
29. Consideres que els establiments següents haurien de disposar d’informació turística de
la comarca ?
30. La xarxa d'oficines de turisme de la comarca és suficient?
31. Respondre només en el cas de ser empresa turística (allotjament, restaurant, empresa
d’activitats, etc.): Disposes d’informació referent a aquests elements visitables?
32. És necessària més oferta d'allotjament al Priorat?
33. En el cas de que es creessin nous allotjaments, quina creus que hauria de ser la
tipologia d'aquests nous allotjaments?
34. En quina franja de preus (preus per habitació doble) creus que haurien de situar-se
aquests nous allotjaments?
35. Quins problemes té l’actual oferta d’allotjament? (puntuació mitjana sobre 5).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
254
36. Les classificacions existents actuals dels allotjaments s’adapten a la realitat turística del
Priorat?
37. Creus que l’oferta turística permet descobrir com és el Priorat?
38. La comarca ofereix una oferta suficient d’activitats?
39. En el cas de que la resposta sigui negativa, en quins àmbits faltarien activitats?
40. Quines activitats actuals no s’haurien de promocionar?
41. Qui hauria de ser l’impulsor de l’oferta i les activitats turístiques del Priorat?
42. Creus que estan suficientment introduïts els productes locals (productes alimentaris de
proximitat i qualitat) dintre l’oferta turística de la comarca?
43. Com es podria millorar la presència de productes locals dintre l’oferta turística de la
comarca?
44. Et sents satisfets amb la imatge que té la comarca als mitjans de comunicació i a les
xarxes socials?
45. Té el concepte sostenibilitat (entenent la sostenibilitat com la protecció del medi
natural, el patrimoni i la millora de la qualitat de vida) presència dintre la imatge que
ofereix la comarca actualment?
46. Quins són els valors que identifiquen la comarca?
47. Creus que, en moments concrets (caps de setmana, ponts, estiu) hi ha massa visitants
en determinats punts del Priorat?
48. En el cas de respondre que SÍ, afegir quins són aquests punts
49. Creus que hi ha massa pocs visitants en determinats punts del Priorat?
50. En el cas de respondre que SÍ, afegir quins són aquests punts
51. Vols que la comarca aculli més visitants?
52. Seria convenient que s’elaboressin estudis d’impacte de l’activitat turística al Priorat per
conèixer més detalladament quins són els indrets més freqüentats, quina pot ser la seva
capacitat d’acollida i/o saturació i quins problemes poden generar els visitants?
Pregunta 53 i 54. Indica el teu grau d'acord o desacord amb la frase següent: El turisme és
una activitat que incideix positivament en la conservació dels valors patrimonials (naturals,
culturals i paisatgístics) del PARC NATURAL DE MONTSANT i del PRIORAT. (Puntuació
mitjana sobre 5).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
255
Preguntes 55, 56, 57 i 58. Puntua de l’1 al 5: el grau de coneixement en idiomes, el grau
d’atenció al client, el grau de coneixement del territori i el grau de coneixement de les noves
tecnologies de la informació per part dels treballadors del sector turístic al Priorat. (puntuació
mitjana sobre 5).
59. Participaries en un curs de formació sobre el coneixement del territori?
60. Puntua entre 1-5 el grau de satisfacció que creus que té el visitant de la comarca
(puntuació mitjana sobre 5).
61. Quins són els elements que creus que són MÉS valorats pels visitants durant la seva
estada a la comarca?
62. Quins són els elements que creus que són MENYS valorats pels visitants durant la seva
estada a la comarca?
63. Puntua de l’1 al 5 quin és el teu grau de coneixement sobre els elements següents
(puntuació mitjana sobre 5).
64. Puntua de l’1 al 5 el teu grau de coneixement sobre els elements següents
65. Coneixes el material turístic que pots aconseguir a la comarca?
66. Saps on es pot trobar documentació turística diversa de la comarca?
67. Enumera, per importància, els 7 llocs més interessants per visitar de la comarca
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
256
6.4 ANÀLISI DE RESULTATS
A continuació es presenta un resum de les principals conclusions extretes del formulari on-
line. En el cas de que es desitgi més informació es pot consultar l’apartat anàlisi de síntesi o
bé l’informe automàtic generat pel sistema.
1. Hi ha un clar consens sobre la importància de que el Parc Natural de Montsant
s’acrediti per a l’obtenció de la Carta Europea de Turisme Sostenible. (Correspon a
la pregunta 2).
2. La situació turística actual de la comarca es defineix principalment com a
acceptable, en un 53,4% dels casos, i bona en un 31%. Respecte a l’estratègia
turística que està desenvolupament el Priorat, un 62% considera està satisfet en
part i un 22,4% es declara satisfet. El percentatge d’insatisfacció és molt baix.
(Correspon a les preguntes 3 i 4).
3. L’enquestat defineix el model turístic de la comarca com a personalitzat, exclusiu i
de petit format, amb una oferta amb preus mitjans. Pel que fa a l’escenari desitjat,
aquest optaria per una activitat turística més desestacionalitzadora. (Correspon a les
preguntes 5 i 6).
4. Amb l’objectiu de reduir l’estacionalitat de l’activitat turística l’enquestat tria la
creació de productes propis, l’organització d’actes (jornades gastronòmiques, tallers,
concerts), així com ampliar la informació turística del Priorat. Altres accions, aquesta
vegada proposades pels agents enquestats, estan relacionades amb l’aprofundiment
dels valors de la marca Priorat, realitzar una promoció conjunta entre tots els agents
del territori i accions de formació en dues direccions: accions de formació de caràcter
intern, dirigides als agents, i accions externes orientades a donar a conèixer la
realitat del Priorat (cursos, seminaris). (Correspon a les preguntes 14 i 15).
5. Les activitats turístiques qualificades com a més interessants pels enquestats són,
per aquest ordre el vi, el paisatge, l’oli i el senderisme. Per altra banda, totes les
activitats vinculades amb el motor no tenen cap tipus d’interès. És curiós el sentiment
que hi ha versus l’escalada, una activitat considerada a la vegada interessant i poc
interessant, segurament per l’impacte que genera al territori. Aquest fet dóna una
idea de la percepció de les activitats turístiques segons el lloc on es realitzin, la
intensitat i la temporalitat. Caldrà, per tant, vincular les activitats amb aquests factors.
(Correspon a la pregunta 7).
6. El principal mercat turístic de la comarca és l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el
continent europeu, per aquest ordre. Mercats propers com el procedent de la Costa
Daurada, Terres de l’Ebre o el mercat espanyol no es consideren rellevants. Per altra
banda els agents són conscients de les diferències pel que fa a l’ interès que pot
despertar la mateixa comarca segons mercats, el que constata la necessitat
d’especialització segons mercat a captar. (Correspon a les preguntes 9 i 10).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
257
7. Es desprèn que el grau d’implicació dels agents en el desenvolupament de
l’activitat turística no és l’adequat. Així ho afirma el 69,0% dels enquestats. Es
demana major implicació dels ajuntaments, els empresaris a nivell individual i les
associacions, per aquest ordre. Alguns dels agents que es troben a faltar en el
desenvolupament turístic de la comarca són els pagesos, els productors no vinculats
necessàriament al món de l’oli i el vi (artesans, productors de formatges i conserves)
així com diferents institucions públiques. (Correspon a les preguntes 11, 12 i 13).
8. Respecte a l’accessibilitat de la comarca, més de la meitat dels enquestats (un
58%) considera que el territori és accessible, no sent necessari millorar la xarxa de
carreteres. Ara bé, es constata un dèficit pel que fa a l’oferta de transport públic (57
dels 58 enquestats opina que és un servei millorable). Respecte a accions per
millorar l’accessibilitat al Priorat es proposa una millor informació dels serveis de
transport públic als municipis, fomentar el servei de taxis, augmentar la freqüència de
pas de trens o la incorporació de publicitat turística a l’estació de tren de Marçà.
(Correspon a les preguntes 16, 17 i 18).
Tot i que hi ha un elevat desconeixement sobre l’estat d’accessibilitat d’alguns espais
turístics (un 38% ho desconeix), quan es pregunta sobre quins serien els espais on
caldria millorar l’accessibilitat, els enquestats coincideixen en anomenar La Cartoixa
d’Escaladei, Siurana (en determinades èpoques de l’any), determinades zones
d’escalada, l’entorn natural i les Mines de Bellmunt, entre d’altres punts. (Correspon
a les preguntes 22 i 23).
Encara que l’accessibilitat no es considerada, en general, un problema, sí que
destaquen problemes relacionats amb la senyalització. (Correspon a la pregunta 19).
9. Les Noves Tecnologies de la Informació són considerades per la gran majoria dels
enquestats com un element que contribueix a reforçar els valors del Priorat. Tant sols
un 5% ho considera indiferent. Les Noves Tecnologies de la informació són també
percebudes com un sistema per potenciar la informació turística de la comarca, així
ho opina el 95% dels enquestats. Ara bé, no és la única eina ni la més important. Els
agents turístics (allotjaments, restaurants, cellers, comerços) són el canal de
comunicació preferit pels enquestats. En segona posició es troben les oficines de
turisme i en tercer lloc les Noves Tecnologies de la Informació. (Correspon a les
preguntes 24, 27 i 28).
10. Pel que fa a la qualitat de la informació turística es percep que aquesta és bona.
Destaca el Parc Natural de Montsant, els allotjaments, les empreses d’activitat i els
cellers com els agents que ofereixen una millor qualitat de la informació turística. En
menor mesura destaquen establiments no específicament turístics com els molins
d’oli o les cooperatives. Per contra, les oficines de turisme municipals, els
ajuntaments, els comerços i les associacions són les àrees en que es considera que
la qualitat de la informació que ofereixen podria ser més elevada. (Correspon a la
pregunta 25).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
258
Respecte el pes del concepte sostenibilitat dins la informació turística, tot i que el
40% considera que la informació que ofereixen els diferents agents turístics compleix
amb els valors de sostenibilitat, hi ha un 31% que ho desconeix, mentre que un 29%
afirma que aquesta informació no segueix aquests valors. Es manifesta, doncs, una
dificultat per materialitzar el concepte de sostenibilitat, el qual genera una certa
confusió. (Correspon a la pregunta 26).
Els enquestats opinen que tots els agents turístics i també no turístics de la comarca
(tant allotjaments, empreses d’activitat, com cellers, molins d’olis i cooperatives)
haurien de disposar d’informació turística. El sector percebut com a menys important
per oferir informació són els comerços. (Correspon a la pregunta 29).
Es percep una falta d’oficines d’informació turística a la comarca. Així ho diu un 76%
dels enquestats. (Correspon a la pregunta 30).
11. El Parc Natural de Montsant és el recurs visitable més present (en forma
d’informació turística) en els establiments turístics consultats. La meitat dels
establiments consultats disposen d’informació del Castell del Vi de Falset, el Museu
de les Mines de Bellmunt i la Cartoixa d’Escaladei. En canvi tant sols un 21,7%
disposa d’informació referent a la Serra de Llaberia. (Correspon a la pregunta 31).
12. El 52% dels enquestats constata un dèficit d’oferta d’allotjaments a la comarca. És
rellevant el pes dels enquestats que ho desconeixen (un 26%). Les cases rurals són
la tipologia més votada segons els enquestats en el cas de que es plantegés un
increment del nombre d’allotjaments de la comarca. Pel que fa als preus d’aquesta
nova oferta s’apunta cap a franges entre 30 i 50 euros (preu per habitació doble), i
entre 50 i 70 euros com les opcions preferides. L’ocupació i la promoció són
considerats els majors problemes de l’oferta actual d’allotjaments. Per contra la
qualitat no és considerada un problema. (Correspon a les preguntes 32, 33, 34 i 35).
13. L’oferta turística de la comarca (entesa com la possibilitat de realitzar activitats) es
creu que permet descobrir com és el Priorat, tot i que es manifesta una mancança
d’activitats. L’enquestat proposa un conjunt d’activitats per la comarca com són
activitats vinculades amb productes de la terra, activitats culturals, artístiques,
d’educació ambiental, etc. Les activitats a motor, l’escalada i els quads són algunes
de les activitats rebutjades. (Correspon a les preguntes 37, 38, 39 i 40).
14. Respecte a la gestió, la col·laboració público privada destaca com la fórmula clau
per impulsar l’oferta i les activitats turístiques a la comarca. Així ho manifeta el 93%
del total. (Correspon a la pregunta 41).
15. Cal introduir més els productes locals (entesos com a productes alimentaris de
proximitat i qualitat) dintre l’oferta turística del Priorat. Crear una xarxa de distribució,
els allotjaments com a punt de venda o la introducció als menjadors escolars són
algunes de les accions proposades pels agents enquestats. (Correspon a les
preguntes 42 i 43).
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
259
16. La major part dels enquestats se sent satisfet amb la imatge que té la comarca als
mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Aquesta imatge està vinculada al
concepte de sostenibilitat (així ho considera un 59% dels enquestats), tot i que hi
hauria marge de millora, ja que un 26% no ho considera. La natura, la singularitat del
paisatge, la identitat o la tranquil·litat són alguns dels valors que identifiquen la
comarca. (Correspon a les preguntes 44, 45 i 46).
17. Pel que fa a la percepció del volum de turistes de la comarca es conclou que en
general hi ha pocs turistes, tot i que hi ha problemes de saturació turística en
determinats moments en zones com Siurana, les Mines de Bellmunt, La Cartoixa o
zones d’escalada. (Correspon a les preguntes 47, 48 i 49)
Pel que fa als punts que reben menys turistes destaquen les zones allunyades de la
Serra del Montsant, alguns municipis fora de la temporada alta així com museus o
cellers. L’enquesta permet afirmar que en general (en un 65% dels casos) es
desitjaria incrementar el nombre de turistes de la comarca. (Correspon a les
preguntes 50 i 51).
18. Relacionat amb la sostenibilitat turística de determinats espais, el 83% està a favor
de l’elaboració d’estudis d’impacte de l’activitat turística. Correspon a la pregunta
52).
19. Pel que fa a la competitivitat de l’oferta turística (idiomes, grau d’atenció al client,
grau de coneixement del territori i noves tecnologies) s’afirma que les oficines de
turisme i els empreses d’activitats (amb clara vocació turística ambdues) són les que
reben millors puntuacions. En canvi, el sector de la restauració, també amb vocació
turística és el que rep pitjors resultats. Es destacable com, empreses no
específicament destinades al turisme (cooperatives i cellers visitables així com els
molins d’oli) reben puntuacions igual o superiors a d’altres establiments amb clara
vocació turística. En l’anàlisi per variables es pot veure com l’atenció al client i el
coneixement del territori són els elements més ben treballats pel conjunt dels
establiments de la comarca. Per contra, els idiomes principalment, i en menor
mesura el coneixement de les TIC’s són els elements que reben una puntuació més
baixa. (Correspon a les preguntes 55, 56, 57 i 58).
20. La satisfacció del visitant al Priorat es calcula en un 4,1 sobre 5. Entre els
elements més valorats pels turistes (segons l’opinió dels enquestats) es troba
l’atenció al client, la qualitat del servei i producte o l’exclusivitat del lloc, entre altres.
Per contra la brutícia generada pels escaladors, el desgast dels senders o el fet de
que els horaris d’atenció al client no estiguin adaptats als horaris dels turistes són
alguns dels elements destacats de forma negativa. (Correspon a les preguntes 60,
61 i 62).
21. Respecte al coneixement dels recursos turístics de la comarca, l’oferta turística
del propi municipi, els espais naturals o els itineraris pel Parc Natural de Montsant
són els elements més coneguts pels enquestats. Els enquestats coneixen el material
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
260
turístic que hi ha disponible a la comarca i saben on trobar-lo. (Correspon a les
preguntes 63, 65 i 66).
22. Els llocs més interessants de la comarca des del punt de l’enquestat coincideixen
també amb alguns dels punts amb majors problemes de saturació: La Cartoixa, el
Parc Natural, les Mines de Bellmunt, el Castell del Vi, la Serra de Llaberia, Siurana,
Margalef, etc. (Correspon a la pregunta 67).
23. A la pregunta 68 varem plantejar que els enquestats proposessin les accions que
consideressin per millorar l’activitat turística a la comarca, tenint en compte 9
àmbits d’acció. A l’apartat següent trobareu una llista d’accions resumides de les
idees plantejades pels enquestats ordenades segons temàtica. Per obtenir una
informació més detallada de les respostes, podeu consultar l’informe automàtic.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
261
6.5 PROPOSTES GENÈRIQUES
Seguidament es llista un resum de les accions proposades pels enquestats, dividides en 9
àmbits específics. Per a una informació més detallada consultar l’informe automàtic.
Resultats obtinguts de la pregunta 68: A continuació donem l’oportunitat de proposar i opinar
breument sobre possibles accions que podrien ser implantades per la CETS per als àmbits
temàtics següents.
Model i estratègia
Accessibilitat
Informació turística
Allotjaments
Oferta turística i activitats
Imatge de la comarca
Satisfacció dels turistes
Formació dels recursos humans del sector
Fluxos i sostenibilitat
Sobre model i estratègia
Potenciar els valors identitaris de la comarca per establir el model turístic
Activitats per desestacionalitzar l’activitat turística
Combinar activitats enoturístiques amb altres valors de la comarca, com és la cultura,
la natura
Fomentar la col·laboració amb els agents
Potenciar el turisme de qualitat i treballar per la seva fidelització (evitar el turisme
massiu)
Treballar per una comarca slow
Fomentar l’associacionisme
Sobre accessibilitat
Millorar l’afluència del transport públic
Incrementar la informació dels horaris del transport
Crear un autobús del PN
Millorar senyalització en general
Millorar la xarxa de carreteres, en especial de zones concretes de la comarca
Millorar la senyalització dels cellers
Realitzar una senyalització basada en criteris europeus
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
262
Sobre informació turística
Fomentar que tots els agents disposin d’informació turística
Potenciar la informació turística als centres culturals, ajuntaments, restaurants,
allotjaments, etc.
Incrementar els horaris de les OIT adaptant-se als horaris dels turistes
Formació en idiomes dels recursos humans de des oficines d’informació turística
Sobre allotjaments
Crear allotjaments amb bona relació qualitat preu
Crear allotjaments amb preus més assequibles
Necessitat de més càmpings, refugis, albergs (oferta de preus baixos)
Sobre l'oferta turística i activitats
Fomentar activitats per desestacionalitzar
Crear una agenda d’activitats
Activitats vinculades amb els valors identitaris
Activitats en municipis poc o gents turístics per fomentar el turisme
Fomentar el turisme fotogràfic, el turisme pedagògic, les estades esportives, etc.
Crear una xarxa de jaciments arqueològics
Crear packs amb altres comarques
Promocionar les activitats al territori a través de les Xarxes Social
Creació d’una web específica pel PN
Regulació de la qualitat del servei turístic, principalment dels guies de turisme i dels
allotjaments
Sobre la imatge de la comarca
Complementar l’enoturisme amb altres valors de la comarca
Potenciar el concepte de sostenibilitat en tots els àmbits
Sobre fluxos i sostenibilitat
Evitar activitats de motor al territori
Aconseguir que els agents privats s’integrin en la CETS
Realització d’estudis sobre la capacitat de càrrega de determinats punts turístics
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
263
Sobre la formació dels recursos humans del sector
Necessitat de cursos de formació, a poder ser gratuïts, sobre idiomes (anglès i
francès), coneixement del territori (història, recursos turístics principals), ús de noves
tecnologies, atenció al client
Formació en enoturisme des dels instituts
Sobre la satisfacció dels turistes
Realització d’enquestes i/o documents que mesurin la satisfacció del client una
vegada finalitzat el servei
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
264
6.6 ANNEX
A continuació s’adjunta l’informe complert de l’enquesta on-line
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
265
Anàlisi detallat de les preguntes de l’enquesta online
1. Identificació de l’enquestat
2. Consideres important que el Parc Natural de Montsant iniciï l’acreditació de la Carta
Europea de Turisme Sostenible?
El 97% dels enquestats considera important que
el Parc Natural de Montsant opti a aquesta
acreditació.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
3. Com qualificaries la situació general actual de l’activitat turística del Priorat?
Més de la meitat dels enquestats (el 53,4%)
considera que la situació actual general del
turisme a la comarca és acceptable. La segona
opció amb més respostes és “bona” amb 18
respostes concentrant el 31,0% sobre el total
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
4. Quin és el teu grau de satisfacció sobre l’actual estratègia turística del Priorat?
Satisfet en part (en un 62,0%) i satisfet (22,4%)
són les respostes més utilitzades alhora
d’explicar el grau de satisfacció actual sobre
l’estratègia turística del Priorat. Seria
interessant descobrir en què es basen aquest
62,0% per respondre “satisfet en part”.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 97%
no ho sé 3%
1
18
31
8
0 0
3
13
36
3 3
molt satisfet
satisfet satisfet en part
gens satisfet
no ho sé
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
266
5. A dia d’avui, com creus que és l’activitat turística al Priorat? (puntuació mitjana sobre 10).
Nota: mostra de 58
respostes vàlides
Segons la mitjana de cada un dels elements, els enquestats consideren que el Priorat
ofereix un tracte tendint cap a la personalització del servei (8,9 sobre 10), amb una oferta
exclusiva (8,7 sobre 10) i sent de petit format (8,6 sobre 10).
D’altra banda, es considera que el turista ve a la comarca a realitzar activitats (tot i que
encara hi ha marge per créixer, ja que obté un 7,1 sobre 10).
Pel que fa als preus, s’atorga una nota mitjana d’un 6,5 sobre 10, entenent 0 com a preus
molt econòmics i el valor 10 com a preus elevats.
Per últim, pel que fa al grau d’estacionalitat, s’ha puntuat amb una nota de 4,7 sobre 10,
entenent 0 com a activitat turística molt estacional i 10 activitat desestacional. Aquest és un
altre element de millora.
6. Com t’agradaria que fos l’activitat turística al Priorat? (puntuació mitjana sobre 10).
Nota: mostra de 58
respostes vàlides
Respecte a com els hi agradaria als enquestats que fos l’activitat turística a la comarca,
destaca poder disposar d’un grau d’estacionalitat més baix, és a dir, disposar de turistes
durant tot l’any (8,8 sobre 10, mentre que la situació actual és puntuada amb un 4,7 sobre
10).
Tal i com mostra el gràfic comparatiu entre la situació actual i la desitjada, a excepció del
factor estacional (es desitjaria una activitat més desestacional), els valors desitjables són
lleugerament més baixos que els reals, el que pot portar a la conclusió que hi ha un cert
grau de satisfacció respecte la situació actual.
8,8
6,4
7,7
6,5
6,6
7,2
grau d'estacionalitat (molt estacional-turistes tot l'any)
preus (preus baixos-preus elevats)
generalitzat (massiu-petit format)
grau d'estandarització (oferta estàndar-oferta exclusiva Priorat)
grau d'activitat que realitzen els turistes (turista descansa-turista fa activitats)
grau de personalització (tracte impersonal-tracte personalitzat)
4,7
6,5
8,6
8,7
7,1
8,9
grau d'estacionalitat (molt estacional-turistes tot l'any)
preus (preus baixos-preus elevats)
generalitzat (massiu-petit format)
grau d'estandarització (oferta estàndar-oferta exclusiva Priorat)
grau d'activitat que realitzen els turistes (turista descansa-turista fa activitats)
grau de personalització (tracte impersonal-tracte personalitzat)
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
267
Destaca el desig d’optar per un model més massiu (evitant el petit format), element que s’ha
pogut confondre amb el volum de demanda, entenent el petit format com un model turístic
que genera poca activitat. També es tendeix cap a un model més estàndard i no tant
exclusiu (característica que s’ha pogut confondre novament amb un model que limita el
nombre de visitants).
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
7. Marca el grau d’interès de cada una de les activitats turístiques del Priorat.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
Mentre que les activitats vinculades al vi, el paisatge, l’oli i el senderisme són les que són
considerades més interessants pels enquestats, les activitats a motor és una opció no
desitjada per la major part dels enquestats.
Rànquing activitats molt
interessants
1r vi
2n paisatge
3r oli
4rt senderisme
Rànquing activitats interessants
1r descans
2n turisme actiu
3r escalada
4rt educació ambiental
5è cultura i tradicions
Rànquing activitats poc
interessants
1r activitats a motor
2n escalada
Rànquing activitats no
interessants
1r activitats a motor
4,7
6,5
8,6
8,7
7,1
8,9
8,8
6,4
7,7
6,5
6,6
7,2
grau d'estacionalitat (molt estacional-turistes tot l'any)
preus (preus baixos-preus elevats)
generalitzat (massiu-petit format)
grau d'estandarització (oferta estàndar-oferta exclusiva Priorat)
grau d'activitat que realitzen els turistes (turista descansa-turista fa activitats)
grau de personalització (tracte impersonal-tracte personalitzat)
com t'agradaria que fos com és
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
268
Pel que respecta a l’escalada és la tercera activitat considerada interessant pels enquestats
però a la vegada és la segona opció més votada com a activitat poc interessant.
Altres considerades interessants són el descans, el turisme actiu, l’educació ambiental i la
cultura i tradicions.
8. En el cas de que hagis trobat a faltar alguna activitat, explica-la breument
Activitats
Turisme fotogràfic
Turisme espiritual, ioga, espiritualitat
Turisme actiu com passejades a cavall, canoes, etc,
Turisme vinculat a feines agrícoles, visites finques de pagesos, etc.
Activitats amb l’aigua (conèixer mines d’aigua caballera)
Activitats vinculades amb l’artesania, art, dansa
Turisme cultural: recuperació de la memòria històrica, cultura contemporània
Tallers artesania tradicional (marges pedra seca, conserves, etc)
Per segmentació:
Acolliment d’artistes per estades
Colònies i campaments d’infants
Turisme per a la tercera edat
Altres
Esdeveniments durant tot l’any
Nota: mostra de 17 respostes vàlides sobre un total de 58 (pregunta de resposta oberta no
obligatòria).
Un 29,3% dels enquestats han respost aquesta pregunta oberta. Es proposen activitats
vinculades amb l’espiritualitat del lloc, amb la cultura i amb les feines agrícoles del Priorat,
entre d’altres idees. Destaquen també activitats dirigides a determinats segments com és la
tercera edat i els artistes, entre d’altres, així com la necessitat d’organitzar esdeveniments
durant tor l’any.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
269
9. En quins àmbits geogràfics pot despertar major interès el Priorat?
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
Pel que fa als mercats en que es creu que pot generar major interès el Priorat, l’Àrea
Metropolitana de Barcelona apareix en primera posició i el continent europeu en segon lloc.
Hi ha diferències en el tercer lloc segons la metodologia escollida per analitzar les respostes.
Tenint en compte el nombre de puntuacions 5, la resta del Món és el tercer mercat amb
major puntuació. En canvi si ho analitzem calculant el valor mitjà resulta ser la Resta de
Catalunya el tercer àmbit geogràfic que pot despertar major interès.
El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Estat espanyol són altres mercats no tinguts
en tanta consideració pels enquestats.
10. Consideres que l'oferta del Priorat desperta el mateix interès en tots els mercats?
És rellevant constatar com, pel 86% dels enquestats
l’oferta turística no desperta el mateix interès en tots
els mercats.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
11 Consideres que el grau d’implicació dels agents implicats en el desenvolupament turístic
a la comarca és l’adequat?
El 69% dels enquestats considera que el grau
d’implicació dels agents turístics no és l’adequat.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
Rànking de mercats en funció
de la major puntuació
(nombres de 5)
1r Àrea Metropolitana de
Barcelona
2n Europa
3r Resta Món
Rànking de mercats en
funció de la mitjana
1r Àrea Metropolitana de
Barcelona
2n Europa
3r Resta Catalunya
Sí 2%
No 86%
No ho sé
12%
Sí 5%
No 69%
No ho sé
26%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
270
12. En el cas de respondre que no, quins agents s’haurien d’implicar més
Els ajuntaments, els empresaris a nivell individual i les associacions, per aquest ordre són
els agents que caldria que s’involucressin més
en el desenvolupament turístic de la comarca,
segons els enquestats. Resulta també
significatiu el pes atorgat als residents.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
13. En el cas d'escollir l'opció "altres" explicar breument quins agents has trobat a faltar al
llistat
Pagesos, encara que no estiguin associats
Institucions supra-locals
Generalitat de Catalunya
Comerciants amb negocis oberts
Productors no relacionats amb el món de l’oli i el vi, com productors de formatges,
conserves, sabons, etc
Centres de visitants
La URV
Les do’s
Universitats europees
Els pagesos, productors no vinculats necessàriament al món del vi i l’oli, així com diferents
institucions públiques (Generalitat, institucions supra-locals, etc.) són alguns dels agents
trobats a faltar pels enquestats pel que fa a la gestió turística de la comarca.
14. Puntua de l’1 al 5 les accions que es podrien fer per desestacionalitzar l’activitat turística
Nota 1: mostra de 58
respostes vàlides
Nota 2: comptabilització de
nombres de 5 atorgats.
La creació de productes propis, l’organització d’actes diversos i poder ampliar la informació
turística de la comarca són les principals accions que han rebut majors puntuacions segons
els enquestats.
32 34 41
28 19
31
14
34
26
18
actes (jornades gastronòmiques, concerts, tallers)
promocions
creació productes propis
ampliar informació
elaboració estudis
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
271
15. En el cas d'haver trobat a faltar alguna acció, explica-la breument
Creació d’un consorci de promoció turística per realitzar accions conjuntes amb els
agents implicats
Dinamització amb una única marca i eslògan
Edició de tríptics sobre la historia de cada poble
Accions per unir els agents (sinèrgies)
Creació de marques distintives de productes locals
Crear oferta cultural atractiva lligada a un fil conductor sota els valors del territori, en
contra de realitzar actes aïllats
Accions vinculades amb el patrimoni contemporani
Coordinar agents de diferents sectors (hostaleria, alimentació, cultura)
Cursos formatius, seminaris
Accions per revitalitzar economia i cultura locals
Senyalització
El Priorat com a seu d’un congrés internacional sobre sostenibilitat i turisme. Vinculat
amb això, que el Priorat i el PN fossin objecte d’estudi a les universitats de turisme,
medi ambient, dret, geografia, etc., així com fomentar els treballs de recerca de
batxillerat sobre el Priorat i el PN
Promoció energètica en fires internacionals
16. Resulta el territori accessible per al visitant, pel que fa a les comunicacions?
El Priorat es considera un territori accessible pel que fa a
les comunicacions, així ho pensa el 58% dels
enquestats, tot i que, com es veurà més endavant mostra
problemes de senyalització.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
17. Què consideres que caldria millorar? (xarxa viària/transport públic)
El transport públic és un element vinculat a l’accessibilitat
que caldria millorar, segons gairebé el 100% dels
enquestats (57 ho han considerat així d’un total de 58).
Per contra, les carreteres, no es perceben com un
element a millorar pel 55,2% dels enquestats. Tot i que el
pes del sí és prou significatiu (un 44,8%).
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 58%
no 40%
no ho sé 2%
26
57
32
1
carreteres transport públic
sí no
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
272
18. En el cas d'haver trobat a faltar algun element a millorar en quant a accessibilitat,
explica-ho breument
Indicar punts d’interès
Cobertura de xarxes de comunicacions
Motos de Rally molt agressiu pel paisatge
Publicitat a l’estació de tren de Marçà
Millora de la rotulació indicativa
Fer més visibles els transports públics a cada població (indicació de les parades,
informació dels horaris, etc)
Manteniment de camins i carreteres
Millorar connexió serveis de taxis
Senyalització en vies prioritàries (autopista)
Augmentar freqüència trens de Falset-Marçà i Capçanes
Millora asfalt N-420
Falta d’aparcaments a les entrades dels municipis i a llocs emblemàtics
Les OIT haurien de poder oferir servei de transport de taxis o furgonetes segons
demanda
Falta de transport públic en alguns pobles. Es proposa la idea de “taxis públics”
Falta connexió amb l’aeroport
19. Perceps problemes de senyalització?
El 72% dels enquestats perceben problemes de
senyalització.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
20. Els espais de gestió públics turístics (museus, recursos turístics visitables, Punts
d’Informació) estan adaptats a les persones amb mobilitat reduïda (entès com gent amb
problemes visuals, de mobilitat, etc.)?
El 40% dels enquestats considera que els espais de
gestió públics turístics no estan adaptats a les persones
amb mobilitat reduïda. Tot i així, destaca un 46% que ho
desconeix.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 72%
no 23%
no ho sé 5%
sí 14%
no 40%
no ho sé
46%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
273
22. Caldria regular l’accessibilitat d’alguns espais?
El 57% considera que caldria regular l’accessibilitat
d’alguns espais, tot i que un 38% ho desconeix
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
23. En el cas de respondre que sí (pregunta derivada de la pregunta 20 sobre el grau de
mobilitat reduïda d’alguns espais) explica quins espais
A l’entorn natural
Alguns cellers
Alguns museus
Es demana millorar l’accessibilitat a la Cartoixa d’Escaladei
A Siurana (en alguns moments puntuals l’any)
Algunes zones d’escalada, com el pantà de Margalef, Sant Salvador, ermita de St.
Joan del Codolar
Mines de Bellmunt
En zones massificades en dates puntuals
Als espais prehistòrics i/o arqueològics
En general a les OIT, centres de visitants, restaurants
Nota: mostra de 29 respostes vàlides
Tot i que hi ha respostes genèriques, es constata un problema d’accessibilitat a la Cartoixa
d’Escaladei, a les Mines de Bellmunt i a determinades zones d’escalada, com el pantà de
Margalef. Tot i que aquesta pregunta oberta anava dirigida a conèixer el grau de mobilitat
reduïda d’alguns espais, les respostes van més dirigides a mostrar quins són els recursos
que pateixen més saturació en determinades èpoques de l’any (com les zones d’escalada).
24. Consideres que l’accés a les Noves Tecnologies de la Informació (Internet, Xarxes
Socials, aplicacions mòbil) contribueix a reforçar els valors del Priorat?
La major part dels enquestats (un 55%) està
totalment d’acord amb el fet que l’accés a les
noves tecnologies pot reforçar els valors del
Priorat. Un 40% hi està d’acord i tant sols un 5%
ho veu indiferent.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 57%
no 5%
no ho sé
38%
totalment d'acord
55%
d'acord 40%
indiferent 5%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
274
25. La qualitat de la informació que ofereixen els diferents agents turístics és adequada?
Pregunta per sectors d’activitat.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
En general els agents turístics ofereixen informació turística de qualitat. Destaca el Parc
Natural, els allotjaments, les empreses d’activitat i els cellers. En menor mesura destaquen
establiments no específicament turístics com els molins d’oli o les cooperatives.
Per contra, les oficines de turisme municipals, els ajuntaments, els comerços i les
associacions són les àrees en que no es considera adequada la informació turística que
difonen.
26. Creus que aquesta informació està basada en valors de sostenibilitat (entenent la
sostenibilitat com la protecció del medi natural, el patrimoni i la millora de la qualitat de
vida)?
Tot i que el 40% considera que la informació que ofereixen
els diferents agents turístics compleix amb els valors de
sostenibilitat, hi ha un 31% que ho desconeix, mentre que
un 29% afirma que aquesta informació no segueix aquests
valors.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 40%
no 29%
no ho sé
31%
41 31
48 47 39
47 34
47 44 44 38
17 27
10 11 19
11 24
11 14 14 20
sí no
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
275
27. S’ha de potenciar la informació turística aprofitant les noves tecnologies?
El 95% dels enquestats opina que cal potenciar
la informació turística aprofitant les noves
tecnologies. Tant sols un 5% ho considera
indiferent.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
28. Quins consideres que són els canals de comunicació més òptims per oferir la informació
turística? (puntuació mitjana sobre 5).
Els agents turístics del territori (allotjaments,
restaurants, cellers, comerços) són considerats els
canals més òptims per informar al turista. En
segona i tercera posició es troben les oficines de
turisme i les noves tecnologies de la informació
(codis QR, aplicacions mòbils, etc.).
Nota: mostra de 58 respostes vàlides. Puntuació
sobre 5.
29. Consideres que els establiments següents haurien de disposar d’informació turística de
la comarca ?
Segons els enquestats la major part
dels establiments haurien de disposar
d’informació turística. En el cas dels
comerços aquest percentatge és una
mica més reduït.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
30. La xarxa d'oficines de turisme de la comarca és suficient?
El 76% considera que hi ha un dèficit d’oficines d’informació
turística a la comarca. Nota: mostra de 58 respostes vàlides
4,2
4,3
4,1
oficines de turisme
agents turístics TIC's
0 10 20 30 40 50 60 70
no ho sé no sí
sí 15%
no 76%
no ho sé 9%
totalment d'acord
69%
d'acord 26%
indiferent 5%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
276
31. Respondre només en el cas de ser empresa turística (allotjament, restaurant, empresa
d’activitats, etc.): Disposes d’informació referent a aquests elements visitables?
El Parc Natural de Montsant és el recurs
visitable més present (en forma
d’informació turística) en els establiments
turístics consultats. La meitat dels
establiments consultats disposen
d’informació del Castell del Vi de Falset, el
Museu de les Mines de Bellmunt i la
Cartoixa d’Escaladei. En canvi tant sols un
21,7% disposa d’informació referent a la
Serra de Llaberia.
Nota: mostra de 23 respostes vàlides (corresponents a empreses turístiques)
32. És necessària més oferta d'allotjament al Priorat?
Més de la meitat dels enquestats (el 52%) considera que
cal més oferta d’allotjament a la comarca. Tot i així, un
26% no ho sap.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
33. En el cas de que es creessin nous allotjaments, quina creus que hauria de ser la
tipologia d'aquests nous allotjaments?
Les cases rurals són la modalitat
preferida pels enquestats. Per contra,
els càmpings són la modalitat que
reben un menor nombre de respostes
afirmatives.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 52%
no 22%
no ho sé
26%
31
47
29 31 34 38
27
11
29 27 24 20
sí no
20
5
7
11
12
11
3
18
16
12
11
12
PN Montsant
Serra de Llaberia
municipis de la comarca
Cartoixa d'Escaladei
Museu Mines de Bellmunt
Castell del Vi de Falset
sí no
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
277
34. En quina franja de preus (preus per habitació doble) creus que haurien de situar-se
aquests nous allotjaments?
Més del 40% dels enquestats escull la
franja de preus entre 30 i 50 euros quan
se’ls hi pregunta per la creació de nous
allotjaments a la comarca. La segona
opció més votada és entre 50 i 70 euros.
D’altra banda, les franges de preus més
econòmica i més elevada són les menys
puntuades.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
35. Quins problemes té l’actual oferta d’allotjament? (puntuació mitjana sobre 5).
Segons la puntuació mitjana, l’ocupació i
la promoció són considerats els majors
problemes de l’oferta d’allotjaments de la
comarca. Tot i així, la resta d’elements
obtenen resultats similars.
La qualitat, d’altra banda obté la menor
puntuació pel que és considerat el
menor dels problemes de l’oferta
d’allotjament.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
36. Les classificacions existents actuals dels allotjaments s’adapten a la realitat turística del
Priorat?
Hi ha un elevat percentatge d’enquestats
que desconeixen si la classificació actual
s’adapta a la realitat turística del Priorat.
La tipologia en que es veu més clara
d’adaptació són les cases rurals.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
0 10 20 30 40 50
menys de 30 euros
entre 30 i 50 euros
entre 50 i 70 euros
més de 70 euros
% de respostes
2,8
2,9
3 3
2,9 2,9
qualitat quantitat ocupació promoció formació del seu
personal
adaptació perfil client
17 34
15 24
15 23
13
5
9 7
12 10
28 19
34 27 31 25
sí no no ho sé
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
278
37. Creus que l’oferta turística permet descobrir com és el Priorat?
Un 61% dels enquestats considera que l’oferta
turística permet descobrir la comarca. Un 17%,
però, està en desacord.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
38. La comarca ofereix una oferta suficient d’activitats?
Més de la meitat dels enquestats (un 55%) opina que
la comarca no ofereix una oferta suficient d’activitats.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
39. En el cas de que la resposta sigui negativa, en quins àmbits faltarien activitats?
Activitats vinculades a productes de la terra, matança del porc
Reconstrucció de la pedra seca
Tallers de jota prioratina
Activitats artístiques
Itineraris eqüestres
Activitats dintre cellers
Activitats vinculades a la petjada històrica (ibers, romanització, etc.)
Turisme familiar
Producció de l’oli
Activitats fotogràfiques
Estades esportives, culturals, de formació, etc
El problema no és la falta d’activitats sinó la falta d’informació i els horaris. Faltarien
activitats sobretot diumenge tarda. Es comenta també una falta de coordinació
Nota: mostra de 33 respostes vàlides
L’enquestat proposa un conjunt d’activitats que considera que no existeix al territori o no n’és
conscient de la seva existència. Són activitats vinculades amb la cultura, producció d’auto
suficiència, itineraris eqüestres, etc.
Destaca la falta d’informació i de coordinació de les activitats que ja es realitzen
totalment d'acord
12%
d'acord 61%
en desacord
17%
indiferent 10%
sí 31%
no 55%
no ho sé
14%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
279
40. Quines activitats actuals no s’haurien de promocionar?
Activitats a motor
Escalada
Ala delta amb motor
Quads
4X4
Recol·lecció de bolets en determinades èpoques
Mountain Bike
Cal regular les curses a peu al voltant del Montsant
Nota: mostra de 26 respostes vàlides
Les activitats relacionades amb motor (ala delta amb motor, quads, 4X4) són considerades
les menys adients per ser promocionades al Priorat
41. Qui hauria de ser l’impulsor de l’oferta i les activitats turístiques del Priorat?
El 93% dels enquestats considera que l’impuls de
l’activitat turística a la comarca s’hauria de fer de
forma mixta (público-privada).
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
42. Creus que estan suficientment introduïts els productes locals (productes alimentaris de
proximitat i qualitat) dintre l’oferta turística de la comarca?
El 69% dels enquestats opina que els productes
locals, entesos com a productes alimentaris de
proximitat i qualitat, no estan suficientment introduïts a
l’oferta turística del Priorat.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
43. Com es podria millorar la presència de productes locals dintre l’oferta turística de la
comarca?
Promoció als mitjans i a fires
Presència en mercats els diumenges
Facilitant-ne el seu consum
Crear una xarxa de distribució
agents públics
5%
agents privats
2%
de forma mixta 93%
sí 15%
no 69%
no ho sé
16%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
280
Allotjaments tenir productes visibles i que esdevinguin punt de venda d’aquests
Introduir productes locals als restaurants i comerços especialitzats
Restaurants introdueixin els productes a la carta (procés de conscienciació)
Introducció als menjadors escolars
Crear certificat de qualitat (col·laboració entre sector públic i privat)
Crear senyalització de procedència “Producte del Priorat”
Facilitant la gestió administrativa dels petits productors, així com nova tecnologia
Potenciar la seva imatge
Fer promoció i demostracions en llocs especialitzats (altres productes a part de l’oli i
el vi, que aquests ja són prou coneguts)
Formació i conscienciació a hotelers, restaurants, comerços especialitzats, cellers i
agrobotigues
Horari d’ agrobotigues òptim
Aconseguint IVA reduït productes de Km0
Facilitant logística del transport dels productes comprats a l’allotjament o a casa del
turista
Oferir productes locals durant la realització d’activitats a l’aire lliure
Aconseguir una relació més directe entre productor i consumidor final
Necessitat de fer un Pla de Màrqueting
Facilitar un context de trobada entre residents i visitants per donar a conèixer els
productes
Més espais lúdics de tastos de dia i de nit
Es plantegen accions estratègiques però també concretes i operatives, com el fet de que els
restaurants introdueixin aquests productes a la seva carta, que els establiments esdevinguin
punts de venda o aconseguir un iva reduït per aquests tipus de productes, entre altres.
44. Et sents satisfets amb la imatge que té la comarca als mitjans de comunicació i a les
xarxes socials?
El 64% se sent satisfet amb la imatge que el
Priorat té als mitjans. Un 27% no obstant no està
satisfet.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 64%
no 27%
no ho sé 9%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
281
45. Té el concepte sostenibilitat (entenent la sostenibilitat com la protecció del medi
natural, el patrimoni i la millora de la qualitat de vida) presència dintre la imatge que ofereix
la comarca actualment?
El 59% considera que la paraula sostenibilitat és
present dintre la imatge de la comarca. Tot i així,
hi ha un 26% que no ho considera així.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
46. Quins són els valors que identifiquen la comarca?
Natura
Paisatge singular
Muntanya
Identitat
Gastronomia
Tranquil·litat/pau/espiritualitat/misticisme
Creixement sostenible
Patrimoni cultural/històric
Espais patrimonials singulars: PN, Escaladei, Mines de Bellmunt, cooperatives
modernistes
Qualitat de vida, slow life
esforç
Vi, vi de qualitat
Oli
Fruits secs
Idiosincràsia dels pagesos
Diferenciació dels 23 pobles i a la vegada unió
No industrialització, tradicions, economia subsistència,
Cultura popular, saber popular
Mediterrani
Altres: compromís, superació, tolerància
Nota: mostra de 49 respostes vàlides
Hi ha una coincidència pel que fa als valors que els enquestats atorguen a la comarca:
tranquil·litat, natura, identitat.
sí 59%
no 26%
no ho sé 15%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
282
47. Creus que, en moments concrets (caps de setmana, ponts, estiu) hi ha massa visitants
en determinats punts del Priorat?
No destaca una visió homogènia respecte el grau de
saturació turística de la comarca. Així, els percentatges de
sí (41%) i de no (43%) són pràcticament iguals.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
48. En el cas de respondre que SÍ, afegir quins són aquests punts
Siurana
Mines de Bellmunt
La Cartoixa
Margalef
Cornudella
Zones escalada
Nota: mostra de 24 respostes vàlides
Els enquestats han donat una informació detallada dels punts de la comarca que reben més
turistes.
49. Creus que hi ha massa pocs visitants en determinats punts del Priorat?
Més de la meitat dels enquestats (un 57%) opina que hi ha
massa pocs turistes.
Si comparem els resultats amb la pregunta 47 es pot deduir
que es percep una falta de turistes a la comarca, exceptuant
determinades zones on sí es perceben punts de saturació.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
50. En el cas de respondre que SÍ, afegir quins són aquests punts
Molts municipis fora de la temporada alta
Ulldemolins
PN, Escaladei, Mines de Bellmunt, Falset, La Morera, els Guiamets, Albarca, la
Vilella Alta, la Vilella Baixa, Masroig, Cabacés, La Bisbal de Falset, Lloar,
Priorat Nord
Espai oest del Montsant
sí 41%
no 43%
no ho sé
16%
sí 57%
no 9%
no ho sé
34%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
283
Totes les muntanyes que no són Serra del Montsant
Cellers
Museus
Nota: mostra de 28 respostes vàlides
Municipis fora de temporada alta i zones de muntanya allunyades del Montsant, així com
museus i cellers són alguns dels punts que reben menys turistes
51. Vols que la comarca aculli més visitants?
Definitivament es constata que els enquestats volen que la
comarca disposi de més turistes. Així ho considera el 65%
dels enquestats.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
52. Seria convenient que s’elaboressin estudis d’impacte de l’activitat turística al Priorat per
conèixer més detalladament quins són els indrets més freqüentats, quina pot ser la seva
capacitat d’acollida i/o saturació i quins problemes poden generar els visitants?
El 83% dels enquestats opina que seria convenient
elaborar estudis d’impacte del turisme a la comarca.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
Pregunta 53 i 54. Indica el teu grau d'acord o desacord amb la frase següent: El turisme és
una activitat que incideix positivament en la conservació dels valors patrimonials (naturals,
culturals i paisatgístics) del PARC NATURAL DE MONTSANT i del PRIORAT. (Puntuació
mitjana sobre 5).
Segons la nota mitjana, els enquestats opinen que
el turisme és una activitat que afecta positivament
a la conservació dels valors tant del parc natural
com de la comarca, amb valors per sobre del 3
sobre 5.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
sí 65% no
9%
no ho sé
26%
sí 83%
no 8%
no ho sé 9%
3,4 3,7
conservació del Parc Natural de Montsant
conservació del Priorat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
284
En concret consideren que el turisme incideix més positivament a la comarca per sobre del
Parc Natural del Montsant.
Preguntes 55, 56, 57 i 58. Puntua de l’1 al 5: el grau de coneixement en idiomes, el grau
d’atenció al client, el grau de coneixement del territori i el grau de coneixement de les noves
tecnologies de la informació per part dels treballadors del sector turístic al Priorat. (puntuació
mitjana sobre 5).
Nota: mostra de 58 respostes vàlides, a excepció de la variable TIC’s, on han respost 50
persones.
Pel que fa als idiomes, les oficines de turisme són les que ofereixen una millor qualitat en el
servei. Per contra els restaurants, els molins d’oli, i els allotjaments són els que reben una
menor puntuació. És destacable la baixa puntuació en idiomes que reben els allotjaments,
empreses específiques de turisme, amb valors similars als molins d’oli.
L’atenció al client rep una elevada puntuació en totes les modalitats d’empreses
consultades, així com el coneixement del territori, rebent les oficines de turisme novament la
major puntuació en aquest àmbit.
Per contra el grau de coneixement de les noves tecnologies de la informació es considera
baix en el cas dels restaurants i dels molins d’oli.
0 1 2 3 4 5
allotjaments
restaurants
oficines de turisme
empreses d'activitat
cooperatives i cellers visitables
molins d'oli
2,7
2,4
3,6
3,1
3,1
2,5
3,6
3,4
3,8
3,6
3,7
3,6
3,3
3,2
3,7
3,5
3,4
3,4
3,3
2,8
3,6
3,4
3,3
3
coneixement TIC's coneixement territori atenció al client idiomes
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
285
Si fem un anàlisi per tipologies d’empresa es comprova
com les oficines de turisme i els empreses d’activitats
(amb clara vocació turística ambdues) són les que reben
millors puntuacions. En canvi, el sector de la restauració,
també amb vocació turística és el que rep pitjors
puntuacions.
Es destacable com, empreses no específicament
destinades al turisme, com les cooperatives i cellers
visitables així com els molins d’oli reben puntuacions igual
o superiors a d’altres establiments amb clara vocació
turística com el sector de la restauració o l’allotjament, on
s’apunten dèficits principalment en coneixement d’idiomes.
En l’anàlisi per variables es pot veure com l’atenció al client
i el coneixement del territori són els elements més valorats
pels enquestats pel conjunt dels establiments de la
comarca. Per contra, els idiomes principalment, i en menor
mesura el coneixement de les TIC’s són els elements que
reben una puntuació més baixa.
59. Participaries en un curs de formació sobre el coneixement del territori?
El 74% dels enquestats participaria en un curs destinat a
incrementar el coneixement del territori de la comarca.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
puntuació
total
(sobre 20)
oficines de
turisme 14,7
empreses
d'activitat 13,6
cooperatives i
cellers visitables 13,5
allotjaments 12,9
molins d'oli 12,5
restaurants 11,8
puntuació
total
(sobre 30)
atenció al client 21,7
coneixement
territori 20,5
coneixement
TIC 19,4
idiomes 17,4
sí 74%
no 9%
no ho sé
17%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
286
60. Puntua entre 1-5 el grau de satisfacció que creus que té el visitant de la comarca
(puntuació mitjana sobre 5).
Els enquestats consideren que els turistes a la comarca
obtenen una satisfacció de 4,1 com a puntuació mitjana
de la seva experiència al Priorat.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
61. Quins són els elements que creus que són MÉS valorats pels visitants durant la seva
estada a la comarca?
Atenció al client
Qualitat del servei i producte
Exclusivitat
La gent local
Enologia
Escaladei
Zona escalada
Paisatge
Vi
Oli
Gastronomia
Tranquil·litat, no massificació
Pregons als pobles
Cel estrellat
Bar com a local social
Nota: mostra de 47 respostes vàlides
En aquesta resposta en barregen atributs de la comarca, ja identificats com a valors (com la
tranquil·litat, el paisatge) així com productes i activitats a realitzar (com l’oli, el vi, l’escalada).
62. Quins són els elements que creus que són MENYS valorats pels visitants durant la seva
estada a la comarca?
Brutícia generada escaladors
Brutícia dels boscos
Desgast senders
Cablejat elèctric penjant pel centre dels pobles
Problemes d’accessibilitat
Escassa comunicació de sistemes de transport entre pobles
Horaris atenció client no adaptats al turisme
Cobertura mòbil
Creació cellers massa moderns
4,1
nota mitjana
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
287
Aparcament de cotxes de forma incontrolada.
Gastronomia
Falta de restauració
Poques activitats, falta d’oferta lúdica i complementària (museus, exposicions, etc.)
Limitació d’activitats únicament al món del vi
Manca coneixement d’idiomes, manca d’informació
Allotjaments amb pocs serveis
Manca de rutes per a les famílies
Falta d’informació amb idiomes estrangers
Nota: mostra de 40 respostes vàlides
La manca de coneixement en idiomes, la falta d’oferta, els problemes d’accessibilitat o la
necessitat d’embellir els centres urbans dels pobles són alguns dels elements destacats pels
enquestats.
63. Puntua de l’1 al 5 quin és el teu grau de coneixement sobre els elements següents
(puntuació mitjana sobre 5).
Puntuació
mitjana
1r el teu municipi 4,4
2n part de la comarca 3,9
3r espais naturals 3,8
4rt patrimoni cultural 3,6
5è cellers i molins d'oli 3,6
6è els restaurants 3,3
7è activitats d'oci i lleure 3,2
8è els allotjaments 2,9
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
Lògicament, el municipi d’on és l’enquestat és l’element més conegut. És lògic també que
els allotjaments no siguin un element gaire coneguts pels enquestats, ja que són agents del
territori que viuen a la comarca.
64. Puntua de l’1 al 5 el teu grau de coneixement sobre els elements següents
Puntuació
mitjana
1r itineraris senyalitzats Parc 3,4
2n xarxa de camins comarca 3,3
3r publicacions específiques
(patrimoni natural i cultural) 2,9
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
288
Els itineraris senyalitzats del Parc Natural de Montsant són l’element del que els enquestats
tenen un major coneixement.
65. Coneixes el material turístic que pots aconseguir a la comarca?
El 86% dels enquestats són coneixedors del material
turístic de la comarca
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
66. Saps on es pot trobar documentació turística diversa de la comarca?
El 98% dels enquestats saben on trobar aquesta
informació.
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
67. Enumera, per importància, els 7 llocs més interessants per visitar de la comarca
A continuació s’han classificat les respostes en tres categories:
Recursos més anomenats
Cartoixa
Parc Natural
Mines de Bellmunt
Castell del Vi
Serra de Llaberia
Ermites
Municipis
Siurana /pantà de Siurana
Porrera
Falset
Margalef
Vilella Baixa
La Morera
sí 86%
no 14%
0%
sí 98%
no 2%
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
289
Porrera
Els Guiamets
Poboleda
Capçanes
Cornudella de Montsant
Pradell de la Teixeta
Torroja
Gratallops
El Fraguerau
Altres recursos més genèrics
Miradors
Senders
Molins d’oli
Cellers
Cellers modernistes
Cooperativa de Falset
CI Oli de Margalef
Ermites d’Ulldemolins
Tortugues de Marçà
Rellotges de Porrera
Coll del Solans
Parc de les Olors de Marçà
La Mola de Colldejou
Museus Rurals
Cova de Santa Llucia
Serra de la Figuera
Nota: mostra de 58 respostes vàlides
Per a més informació sobre l’enquesta, consultar
l’informe automàtic i l’enquesta on-line
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
290
7 ORIENTACIONS ESTRATÈGIQUES
L’Informe Brundland de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament de
1987 posa de manifest que en els processos de desenvolupament cal prendre consciència
dels límits que imposa la natura i els factors ambientals i que el mal ús dels recursos
naturals i la contaminació poden posar límits al desenvolupament en el millor dels casos i el
poden fer del tot inviable si no s’atenen les mesures de conservació.
A partir d’aquell moment es defineix el desenvolupament sostenible com aquell que manté
l’equilibri entre la protecció de l’entorn natural, la dinamització econòmica i les activitats
socials de tal manera que l’ús dels recursos en permeti una utilització per les generacions
futures. Això fa es situïn els factors ambientals com uns actors protagonistes en els
processos de desenvolupament econòmic.
En tot cas l’informe també promou la formació i la innovació com una estratègia que ha de
contribuir de forma decisiva en el creixement sostingut i durador de les activitats
econòmiques que preservin l’entorn animant a incorporar en els plans d’acció nous
processos i noves tècniques.
Per tant podríem concloure que el concepte de sostenibilitat no és un concepte que té com a
únic objectiu protegir els espais naturals. El que pretén és protegir els valors naturals i
culturals d’aquests espais de les activitats antròpiques sense que això signifiqui que cal
abandonar qualsevol activitat en aquets entorns. Implica que les activitats han d’estar
condicionades pels factors territorials ja que aquests tenen, en aquets entorns de debilitat,
una major capacitat de generar activitat econòmica i per tant benestar social que aquelles
activitats que sobrepassen la pressió sobre l’ambient dels espais protegits.
Sovint es presenta la sostenibilitat com l’equilibri entre els components ambientals, socials i
econòmics.
Taula 129 Esquema tradicional de la Sostenibilitat
Al Priorat no es pot plantejar el desenvolupament sostenible com un equilibri entre els
components ambientals, socials i econòmics. La sostenibilitat al Priorat s’ha de plantejar
com una condició que es fonamenta en els factors ambientals que esdevenen el punt de
reflexió i de canvi en els plantejaments de les estratègies de desenvolupament.
Les dinàmiques recents econòmiques del Priorat demostren que el territori esdevé el
component clau de diferenciació i distinció que no només el fa diferent sinó que obliga a
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
291
certes pautes de producció. El territori del Priorat és la terra de l’esforç on les condicions
climàtiques i geològiques, quan són acceptades, assumides i compreses, permeten la
producció agrària i turística distinta. Aquest factor que en els darrers anys ha permès un
impuls econòmic rellevant té un caràcter permanent. El Priorat és el que és per les seves
característiques fisiogràfiques que ja van atreure els monjos cartoixans cistercencs per bastir
als peus de la Serra de Montsant el Monestir de la Cartoixa d’Escaladei.
Tradicionalment la sostenibilitat s’ha plantejat com un equilibri entre els tres factors i això ha
portant molts cops a aprimar el factor ambiental quan el que interessa és desenvolupar
l’economia. En aquest plantejament si el que interessa és millorar les condicions
econòmiques i cal sacrificar algun dels valors socials o ambientals i el sistema manté
l’equilibri.
El Priorat es troba en un punt de privilegi. La millora de l’economia de la comarca no ha anat
en cap cas aprimant les qüestions ambientals i socials. Tot al contrari s’ha vist com el
respecte pel territori, que genera singularitat i distinció ha estat un dinamitzador de
l’economia i per tant ens trobem en un territori on podem plantejar la sostenibilitat sense cap
mena de complexos. L’agricultura i el turisme, els dos grans motors econòmics de la
comarca, es fonamenten en les condicions particulars de la seva geografia i la distinció li ve
donada precisament per com aquestes activitats valoren i respecten les condicions de la
geologia, el clima, la història i les tradicions.
Per tant el plantejament de la sostenibilitat al Priorat ha de canviar l’esquema. La base sobre
la que es sustenta el model són els factors territorials, l’ambient. En la mesura que es
potenciïn les qualitats ambientals del territori es pot ampliar la base social. Les tradicions i la
cultura no s’expliquen sense relacionar-les directament amb el territori sobre el que es sosté
i són la materialització de la millora de la qualitat de vida que també té a veure de forma molt
important amb la de l’entorn. Evidentment que la millora de la qualitat de vida depèn de les
possibilitats econòmiques que generi aquest territori, però tal i com s’ha demostrat, ni
l’agricultura ni el turisme pot competir en volum i preu amb altres territoris més productius. Al
Priorat la producció ha de ser una molt específica on els factors de diferenciació són els que
generen valor afegit que permet rendibilitzar les inversions i els esforços personals. Per això
els factors econòmics de la sostenibilitat estan a expenses del grau de desenvolupament
dels factors ambientals i socials. No és de cap de les maneres una forma de fixar límits al
desenvolupament econòmic sinó que és la forma, precisament, de garantir el seu
desenvolupament.
Per tant per millorar l’economia cal reforçar els factors ambientals. Aquests factors
contribueixen a la valorització social no només dels recursos naturals sinó també dels
indentitaris, del sentit de pertinença a una comarca i a un territori amb unes particularitats
molt concretes. Només, doncs, a partir de l’increment de la base dels factors ambientals i
socials es possibilitarà el desenvolupament de l’economia. De fet aquest plantejament no és
altra cosa que la translació del model econòmic basat en el desenvolupament endogen que
ha presidit l’economia del Priorat els darrers 20 anys.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
292
L’esquema és el següent:
Taula 130 Esquema Innovador de la Sostenibilitat
La dinamització econòmica sota els principis de la sostenibilitat té una mirada molt particular
sobre cadascun dels territoris on es pretén implementar. El principal escull inicial que cal
superar és què s’entén per sostenibilitat en el marc del Priorat. Quins són els principis clau
sobre els que ha d’orientar-se el Pla d’Acció. Posar el focus sobre les qüestions ambientals
permet definir bé el concepte de la Carta Europea de Turisme Sostenible i més enllà del
primer procés d’acreditació de l’espai territorial orientar accions per a cada agent i per a
cada empresa que es vulgui certificar.
Això ens permet atendre el repte de com incloure el concepte de sostenibilitat al Pla d’Acció
en clau del Priorat.
La sostenibilitat ambiental s’estableixen en funció dels diferents àmbits als quals afectaran
les accions:
Espais Naturals: Protecció, valorització i potenciació dels valors naturals
Espais econòmics: Promoure activitats respectuoses amb l’entorn
o Indústria: reducció d’emissions i contaminació, ús d’energies renovables i
reutilització de residus
o Construcció: eficiència energètica i integració a l’entorn
o Agricultura: Respectuosa amb el medi a tres nivells de menor a major
exigència: racional, integrada i ecològica i/o biodinàmica. En general l’aposta
ambiental de l’agricultura va dirigida a la reducció de la utilització de
fitosanitaris, la fixació de CO2, el manteniment del sòl i de la qualitat de les
aigües.
L’economia és un motor de transformació del paisatge. Els acords comarcals
fixats a la Carta del Paisatge on es desprenen unes directrius d’actuació
consensuades han de ser incorporades mitjançant les normatives urbanístiques
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
293
d’àmbit municipal i en les accions de caràcter sectorial d’impuls de l’economia i
de la creació d’infraestructures.
Espais antròpics: respecte per al medi ambient i minimització dels efectes del canvi
climàtic. Reducció de les emissions de CO2. Utilització d’energies naturals. Foment
de la Recuperació, reciclatge i reutilització de residus
La sostenibilitat social implica:
El manteniment d’uns llindars poblacionals suficients per al manteniment de les
infraestructures i serveis de la comarca
Fixar gent al territori i si convé incorporar nous efectius demogràfics
La capacitat per oferir serveis i atendre adequadament a tots els sectors de la
població, especialment als joves i la gent gra
La capacitat per mantenir i transmetre el patrimoni cultural immaterial: coneixements i
sabers populars, costums, festes i tradicions
La valorització del patrimoni històric i cultural
La potenciació dels valors definits en la Candidatura a la UNESCO i la Carta del
Paisatge
La formació com a forma de capacitació de la població en les accions encaminades
en la sostenibilitat ambiental
La sostenibilitat econòmica
La creació d’ocupació a partir del desenvolupament del turisme sostenible però
també en altres àmbits i sectors de l’economia vinculats a la sostenibilitat
La promoció del turisme com element de gaudi i de descoberta del territori
L’accés a nous mercats on valorin la distinció dels productes propis i de la
sostenibilitat ambiental
La formació per atendre els nous mercats i les noves oportunitats
La comercialització i elaboració dels productes agraris i artesanals del Priorat
El treball en xarxa amb altres territoris
La gran virtut de la diagnosi en el marc de la CETS és que orienta les activitats turístiques
però també les no turístiques i especialment aquelles que permeten el gaudi recreatiu dels
espais. Per tant la CETS permet construir un model turístic per tot l’àmbit d’actuació que
facilita estructurar les propostes sobre un model turístic que ha de fer recomanacions pel
que fa a les activitats, als llocs on es desenvolupen, i les condicions on es desenvolupen:
Activitats: quines són les més recomanables, establint un grau de prioritat que pot
variar en funció dels indrets i la intensitat on es desenvolupa.
Zonificació: La bondat o no de les activitats no ve donada tan per les
característiques de l’activitat en si, sinó per el lloc on es desenvolupa. Implica definir
zones on es permeten o es promouen activitats, zones on es poden limitar i zones on
fins i tot es poden impedir.
Intensitat. El darrer factor a considerar serà la intensitat, que pot anar determinada
pel nombre de persones que fan ús de l’espai, el temps de permanència en el lloc o
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
294
el moment en que fan l’activitat. La intensitat obliga a establir capacitats de càrrega
d’activitat per les distintes zones, activitats i períodes.
El Model turístic del Priorat canvia la mirada sobre el concepte de turisme sostenible i de la
sostenibilitat en general per centrar l’objecte de base en el territori.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
295
8 AVALUACIÓ DE LA DIAGNOSI A TRAVÉS DELS TEMES CLAU DE LA CARTA
EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE
8.1 Cooperació. Implicar totes les parts relacionades amb el turisme
8.2 Elaborar i aplicar una Estratègia i Pla d’Acció en turisme sostenible
8.3 Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural
8.4 Millorar la qualitat de l’experiència turística
8.5 Conscienciar al públic
8.6 Desenvolupament del turisme vinculat a les particularitats de la zona
8.7 Formació
8.8 Protecció i suport a la qualitat de vida de la població local
8.9 Desenvolupament econòmic i social: Incrementar els beneficis del turisme per
la població local.
8.10 Controlar el nombre de turistes
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
296
Un cop feta la diagnosi presentem de forma sintètica les fortaleses i debilitats, amenaces i
oportunitats del Parc Natural de la Serra de Montsant i de la seva àrea d’influència tenint en
compte les directrius establertes a la Carta Europea de Turisme Sostenible en funció dels
temes clau que ha d’atendre la carta.
Els temes clau són:
Cooperació. Implicar totes les parts relacionades amb el turisme
Elaborar i aplicar una Estratègia i Pla d’Acció en turisme sostenible
Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural
Millorar la qualitat de l’experiència turística
Conscienciar al públic
Desenvolupament del turisme vinculat a les particularitats de la zona
Formació
Protecció i suport a la qualitat de vida de la població local
Desenvolupament econòmic i social: Incrementar els beneficis del turisme per la
població local.
Controlar el nombre de turistes
La informació, que es basa amb el resultat de la diagnosi, es presenta en 10 fitxes, una per
a cada tema clau. Cada fitxa s’estructura prenent com a referència les implicacions
contemplades a la CETS per a cada tema clau.
Per a cada tema clau, s’assenyalen els punts forts i febles identificats a la diagnosi, així com
les amenaces i oportunitats.
Els punts forts indiquen els elements que ja es porten a terme de manera total o parcial. Les
febleses indiquen les deficiències actuals. Les oportunitats identifiquen factors externs que
poden afavorir el desenvolupament del tema clau mentre que les amenaces identifiquen,
també factors externs, que poden posar en dificultat el tema clau en qüestió.
Finalment la confrontació entre els distints components de l’anàlisi DAFO (Debilitats,
Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) permeten definir uns objectius per a cada principi on
s’assenyalen els compromisos del l’objectiu en relació a la CETS, les accions i les seves
referències bibliogràfiques que ja s’han portat a terme a l’àrea i els marc d’actuació que
acotarà les accions a proposar en el Pla d’Acció.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
297
8.1 COOPERACIÓ: IMPLICAR TOTES LES PARTS RELACIONADES
AMB EL TURISME DE L’ESPAI PROTEGIT I LES ZONES
PROPERES, EN EL DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DE L’ESPAI
PROTEGIT.
Exigències de la CETS
Existència d’associacions conservacionistes de turisme o d’altres sectors
Estructures de participació que impliquin tots els actors en el desenvolupament i
gestió del turisme al territori
Constitució d’un fòrum permanent de participació orientat a la gestió de l’espai
objecte de la CETS
Manteniment de vincles amb els estaments regionals i nacionals
Objectius
1.1: Establir un sistema de cooperació entre tots els agents implicats en el turisme al Priorat
1.2: Unificar la gestió de l’activitat turística al Priorat
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
El PNMON participa activament en tots els projectes d’abast comarcal relacionats amb el desenvolupament local
A la comarca hi ha un alt nivell d’associacionisme on es troben representades associacions privades d’activitats i serveis turístics, associacions conservacionistes, sindicats agraris i associacions culturals
Hi ha un ampli consens en la imatge del Priorat
S’ha creat el Grup de Treball per l’impuls de la CETS on s’integren representants públics interns i externs implicats en el desenvolupament del turisme a la comarca
S’ha constituït el Fòrum permanent per l’Impuls de la CETS on s’integren tota la diversitat d’agents públics i privats de la Comarca
Desigual implicació de distints estaments i organitzacions en les polítiques de desenvolupament territorial
Baix nivell d’implicació dels ajuntaments en la gestió turística de la comarca
OPORTUNITATS AMENACES
El turisme és un eix estratègic de desenvolupament local
El Parc Natural és reconegut com element integrador del conjunt de la comarca
Els programes de desenvolupament local derivats dels ajuts LEADER poden contribuir a l’articulació de projectes de desenvolupament sostenible
Crear un model de gestió dels turisme per la comarca i per la candidatura a la UNESCO
La descoordinació de les accions perjudiquin la imatge i l’economia de la comarca
Baixa disponibilitat de recursos públics
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
298
1.1: Establir un sistema de cooperació entre tots els agents implicats en el turisme
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Existència d’associacions conservacionistes de turisme o d’altres sectors
Vehiculació del Grup de Treball cap a un òrgan de gestió operatiu
Creació d'estructures de participació que impliquin tots els actors en el desenvolupament i gestió del turisme al territori
Vincular el Pla d’Acció de la CETS a les estratègies de la Carta del Paisatge del Priorat i al pla de gestió del turisme de la candidatura del Priorat a la UNESCO
Manteniment de vincles amb els estaments regionals i nacionals
Vehicular les demandes sorgides als plans de participació orientats a la sostenibilitat de la comarca
Fomentar i implicar diferents agents en la gestió del turisme sostenible a la comarca
Continuïtat del projecte LEADER
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Des de la seva creació el Parc Natura de Montsant ha participat en tots els processos d'impuls socioeconòmic tant en el seu àmbit d'actuació com em en el conjunt de la comarca
1.3
Els programes LEADER han incorporat el turisme com un eix central de desenvolupament des del 1998 fins l’actualitat
1.3
L'any 2008 es va impulsar l'agenda 21 de Montsant 1.3 - 3.5.1 -
4.3.1
El Parc manté diversitat de relacions amb actors públics i privats del territori 4.1.2
El Patronat de Turisme del a Diputació de Tarragona amb el finançament de la CETS i aporta l'experiència en l'acreditació del PN del Delta de l'Ebre
2.1
S’ha constituït el Grup de Treball. 2.3.1 - 2.3.2
Creació del consorci de la Serra de Llaberia l'any 2004 3.5.2
A la Junta Rectora del Parc Natural hi formen part entitats públiques i associacions privades. 4.1.5
L’any 2007 es crea la Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de Montsant 4.1.2
El Parc Natural forma part del Patronat de la Cartoixa d’Escaladei, monument nacional gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni.
4.1.5
El PNNM ha creat diverses comissions de treball on s’integren agents interns i externs 4.1.5
L’any 2009 es va impulsar un projecte de participació i de dinamització social al PNMON 4.3.1
Acords amb l’associació Carrutxa per l’estudi del patrimoni etnogràfic 4.3.2
Existència de comissions de treball al Parc Natural sobre regulació de l'escalada, seguretat en la munyanya, foc, caça, conservació de l'àguila cuabarrada, etc.
4.1.5
Col·laboració amb Europarc Espanya 4.3.2
Suport a les excavacions arqueològiques amb la Universitat de Barcelona 4.3.2
Treballs d’inventari amb el suport dels Agents Rurals 4.3.2
Col·laboració amb la Diputació de Tarragona en diversos aspectes: tallers ocupacionals 4.3.2
Col·laboració amb la DOQ Priorat 4.3.2
Col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili 4.3.2
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
299
Col·laboració amb els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 4.3.2
Col·laboració amb el Departament d’etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 4.3.2
Col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Priorat 4.3.2
Col·laboració amb altres entitats: Associació Club del Colom Català i MN Consultors 4.3.2
Col·laboració amb entitats financeres “La Caixa” 4.3.3
Col·laboració amb empreses d'educació ambiental: Empresa Pedrenca, Natura i Cultura, SCP 4.4.3
S’ha creat una comissió entre propietaris , ens social i escaladors per la regulació de l’escalada 4.4.4.
Centre Iniciatives Turístiques del Priorat xx
1.2: Unificar la gestió de l'activitat turística al Priorat
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Constitució d’un fòrum permanent de participació orientat a la gestió de l’espai objecte de la CETS
Dotar de recursos l'estructura de gestió del turisme a la comarca
Implicar més als agents turístics
Implicar més als agents del conjunt del territori
Millorar els ingressos de les activitats turísitques millorant la comunicació i la promoció
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
S'han realitzat accions prèvies orientades a la coordinació del desenvolupament turístic 2.1
Hi ha estudis previs de l'activitat i el potencial turístics de la comarca. 2.1
Acord comarcal d'unificar esforços entre tots els agents participants en la gestió i la promoció de l'activitat turística
2.1
Creació i participació amb l'associació Prioritat 2.1 - 4.3.2
S'ha constituït el Fòrum Permanent 2.3.3
Al fòrum permanent hi ha representats tots els agents implicats en la gestió del turisme, tant de caràcter intern com extern
2.3.3
El Consell Comarcal centralitza la informació i la promoció turística de la Comarca 5.4
Existència de la Taula de Turisme de la comarca. XXX
Pla d’acció turística 2006-2009 anomenat Priorat Futur 5.4
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
300
8.2 ESTRATÈGIA: ELABORAR I APLICAR UNA ESTRATÈGIA DE
TURISME SOSTENIBLE I UN PLA D’ACCIÓ PER L’ESPAI
PROTEGIT
Exigències de la CETS
Definició de la zona d’aplicació de la Carta Europea de Turisme Sostenible
o Delimitació de l’àrea d’influència del Parc Natural de la Serra de Montsant
o Avaluació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de la zona
o Avaluació dels visitants potencials i actuals i dels futurs mercats potencials
o Definició dels valors naturals, culturals i paisatgístics de la comarca
Determinar els objectius estratègics per al desenvolupament i la gestió del turisme
que incloguin:
o La conservació i millora del medi ambient i el patrimoni
o El desenvolupament econòmic i social
o La protecció i millora de la qualitat de vida dels agents locals
o La millora de la qualitat de vida i de l’oferta turística
Elaborar un Pla d’actuació
Definir els compromisos dels diferents agents participants per el desenvolupament
del turisme sostenible
Seguiment dels resultats del pla d’acció
Objectius
2.1. Definir els valors que han de fonamentar l’estratègia i el Pla d’acció
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Hi ha acord per delimitar l’àrea d’influència del PNMON al conjunt de la comarca
Implicació d’agents privats en les estratègies de desenvolupament sostenible
Els recursos turístics estan inventariats
El patrimoni natural està reconegut el % del territori té figures de protecció
Implicació del sector del vi en la protecció dels valors naturals i paisatgístics
Hi ha estudis de demanda tot i es té quantificada i tipificada l’oferta
Dificultat pel reconeixement dels valors socials i culturals
Pocs efectius demogràfics per atendre les noves demandes
Els estudis de demanda turística estan molt orientats a la zona costanera
OPORTUNITATS AMENACES
Hi ha una demanda creixent de productes turístics responsables
El turisme és un sector en creixement
L’àmbit de la marca turística del PNMON té experiència en la gestió del turisme
La no gestió i planificació del turisme pot posar en perill els atractius de la comarca
Baixa disponibilitat de recursos públics
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
301
2.1: Elaborar una estratègia i un Pla d'Acció per al desenvolupament del turisme sostenible al Priorat
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Elaborar una estratègia per al turisme sostenible aplicable a una àrea definida i homogènia
Identificar els valors propis del Priorat , potenciar-los i establir mesures per protegir-los
L’estratègia ha de ser participada per tots els agents de la comarca. Especialment els turístics però no exclusivament els agents turístics
Delimitar les funcions dels diferents agents implicats en el desenvolupament del turisme, la gestió i la planificació turística
L’estratègia i el pla d’acció s’ha d’adequar a les particularitats de l’àmbit d’aplicació
Elaborar un pla d'acció , temporalitzat i amb la identificació d'indicadors de resultats
Definir els valors de la comarca que han de fonamentar l’estratègia i el pla d’acció
Estendre les mesures de valorització a l'àrea d'influència del Parc Natural
Establir acords entre els actors locals Aprofitar la creixent dinàmica turística per justificar recursos públics destinats al manteniment dels recursos naturals, culturals i patrimonials del Priorat
Implicació de les administracions turístiques i de gestió territorial per l’estratègia de sostenibilitat turística
Activar les directrius de la Carta del Paisatge del Priorat i dels Plans de Gestió dels espais Naturals per la protecció dels valors naturals i culturals dels diversos recursos
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
S'ha delimitat l'àrea d'influència del Parc Natural i àmbit d'aplicació de la CETS al conjunt de la comarca del Priorat
2.2
Els primers acords del Grup de Treball és l'establiment de l'àrea d'influència del PNMON i per tant l'àrea d'aplicació de la CETS el conjunt de la comarca
2.3.1
S'han realitzat presentacions públiques de la CETS al conjunt de la comarca 2.3.1
S'ha facilitat la participació dels agents mitjançant diversos processos. Reunions presencials i sistemes telemàtics
2.3.1
S'ha creat una web de comunicació i participació 2.3.4
S'han realitzat diversos processos de participació on s'han identificat accions i reclamacions dels agents locals susceptible de ser incloses en el Pla d'Acció
2.1- 4.1.5 - 4.3.1
S'han recollit propostes per al Pla d'acció dels membres del fòrum permanent 2.4.4 - 6.1 - 6.5
La candidatura del Priorat a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO es fonamenta amb els valors que formen part de la identitat del Priorat
1.3 - 2.1 - 4.2.3 - 5.1.1
Al Grup de Treball hi ha representats els organismes oficials que gestionen i promouen el turisme al Priorat: Agència Catalana de Turisme, Diputació de Tarragona i Consell Comarcal
2.3.2
Al Grup de Treball hi els gestors dels principals recursos culturals de la comarca 2.3.2
Al Grup de treball hi ha representats els agents privats turístics a partir de Priorat Enoturisme 2.3.2 - 2.3.3
El Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona i les associacions privades de la comarca que volen promoure el turisme sostenible: Priorat Enoturisme, Prioritat formen part del Grup de Treball i del Fòrum Permanent
2.3.2
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
302
8.3 PROTEGIR I PROMOCIONAR EL PATRIMONI NATURAL I
CULTURAL
Exigències de la CETS:
Seguiment sobre l’impacte a la flora i la fauna controlant els llocs turístics sensibles
Promoure activitats que contribueixin al manteniment del patrimoni històric, la cultura
i les tradicions locals
Preservar els recursos naturals
Animar als visitants i al sector turístic a contribuir en la conservació de la natura
Objectius:
3.1 Protegir i valoritzar el patrimoni natural
3.2 Conservar i valoritzar el patrimoni arquitectònic
3.3 Conservar i valoritzar el patrimoni etnològic i la cultura local
3.4 Preservar el paisatge del Priorat
3.5 Preservar la qualitat ambiental
3.6 Reduir i optimitzar l’ús de l’energia
3.7 Minimitzar i valoritzar els residus
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
El Parc Natural de la Serra de Montsant va ser el primer Parc Natural de Catalunya que va incloure en la seva declaració la protecció dels valors culturals i paisatgístics.
El Parc Natural de Montsant té un Pla anual d’actuació en relació a la protecció de la flora i la fauna dins dels límits administratius del Parc i ha publicat diversos itineraris i guies pedagògiques.
Al Priorat hi ha moltes propostes turístiques encaminades a la valorització del patrimoni natural i cultural a traves de diversos actors: El Parc Natural, la Serra de Llaberia, el Consell Comarcal i alguns ajuntaments.
La Serra de Llaberia ha impulsat un Pla d’Us i Gestió de l’entorn on s’identifiquen els principals valors naturals i s’estableixen mesures de protecció i valorització
Creixement de formes de producció agrícola respectuosa amb l’entorn
Les cooperatives i les associacions d’agricultors mantenen un servei d’assessorament professional per minimitzar l’impacte sobre el medi de les activitats agràries a partir de les Associacions de Defensa Vegetal
Baixa pressió turística ens els llocs més sensibles
Regulació d’activitats dins dels Espais Naturals Protegits. Exemple de l’escalada.
Els Parc Natural segueix les directrius de
• Inexistència de plans d’actuació fora dels límits dels espais naturals protegits • Dificultat per al manteniment de les infraestructures de suport turístic • Dificultat en mantenir la traçabilitat entre les accions dels turistes i els agents turístics i el manteniment dels recursos naturals • Baix grau de materialització de les propostes dels distints plans de participació realitzats a la comarca • Desconeixement de la población local. Manca de visió de comarca.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
303
l’Agenda 21, redactada i aprovada l’any 2011.
Altres municipis de la comarca disposen d’Agenda 21
Iniciativa DELOS. Recomanacions d’UICN de com integrar els valors culturals i espirituals en la gestió de la conservació.
Base cartográfica de flora i fauna del PNMON.
Consens comarcal en la protecció dels valors naturals per part de la població local
Baixa implementació de l’activitat industrial a la comarca
Existència de la Carta del Paisatge del Priorat
Millora de la rehabilitació dels nuclis rurals
El Parc Natural permet vehicular ajuts al desenvolupament sostenible per al manteniment d’elements patrimonials, marges, camins i senyalització turística.
El Parc Natural de Montsant hi ha la única població coneguda a nivell mundial de la somereta de Montsant (Steropleurus panteli)
OPORTUNITATS AMENACES
Mercat de turisme creixent
Suport de les administracions al model turístic que implica la valorització dels recursos naturals i culturals
Necessitat d’establir espais de valorització i protecció de recursos naturals per al conjunt de la societat fora dels àmbits amb més pressió urbanística
Suport a les activitats turístiques a través dels programa LEADER
Suport al turisme i al sector agrari a través del PDR de Catalunya
Declaració del Paisatge del Priorat patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO
La CETS com a instrument de garantia de la protecció dels recursos naturals històrics i patrimonials i impulsora de l’activitat turística
L’any 2016 Catalunya serà declarada regió europea de la gastronomia
Disminució de recursos públics per part de les administracions
Baixa rendibilitat de les activitats turístiques
Pèrdua del valor dels recursos naturals
Abandonament de l’activitat agrària
Pèrdua de valor paisatgístic
Canvi climàtic i increment de la fragilitat dels espais naturals
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
304
3.1: Protegir i valoritzar el patrimoni natural
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Estudi, inventari i seguiment del patrimoni natural Inventari i seguiment del patrimoni natural fora de les àrees protegides
Establiment de mesures de protecció als llocs sensibles
Impulsar els Plans de gestió dels Espais Naturals Protegits
Rehabilitació d’espais degradats Reduir l'impacte negatiu de les activitats sobre els recursos naturals
Col·laboració amb associacions conservacionistes Establir una ordenació i sistema de gestió d'usos del Parc Natural, especialment del turisme i de l'ús públic
Creació i manteniment d’equipaments que permetin acolli visitants i protegir l’entorn
Mantenir i promoure activitats turístiques que fomentin la conservació i la valorització del patrimoni natural
Vincular els empresaris en la protecció dels espais naturals
Participació directa de les empreses turístiques en els projectes de conservació
Diversificar el coneixement sobre el patrimoni integrant els recursos complementaris
Diversificar el coneixement del patrimoni integrant recursos més desconeguts
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Reserva de Fauna Salvatge al congost de Fraguerau 4.1.2
Inventaris diversos del PN. S’han identificat 72 especies de flora i 162 de fauna amb interès pel seu estatus. D’aquestes 101 tenen alguna catalogació o amenaça.
4.2.1
Des de la creació del Parc Natural s’han impulsat diversos estudis fins al 2014 s’han realitzat fins a 131 estudis. 99 específics sobre inventari, diagnosi o mesures de protecció del patrimoni natural; 13 de diagnosi i adequació turística.
4.3.1
Per la protecció dels valors faunístics s’han prioritzat quatre projectes: La reintroducció de la Tortuga Mediterrània: la conservació de l’àguila cuabarrada i seguiment de l’àguila daurada; el projecte de conservació de la Somereta de Montsant; El cranc de riu autòcton
4.3.1
Es fan censos i seguiments de distintes especies de flora i fauna 4.3.1
S’han realitzat acords entre agricultors a través de les ADV’s i la DOQ Priorat per eliminar plantes al·lòctones, any 2012.
4.3.1
Pla de comunicació de les accions del PNOM 4.4.4
Regulació de l’escalada, accés als camins 4.4.5
Agenda d'activitats de divulgació del patrimoni naturals dins la campanya "Descobreix el Parc Natural de Montsant
4.4.4
Creació del nucli zoològic en captivitat de la tortuga mediterrània 4.3.1.
Elaboració del catàleg d'arbres monumentals i singulars del PNMON 4.3.1.
Elaboració del mapa d'hàbitats del PNMON 4.3.1.
Línia d'ajuts per al finançament d'actuacions dins els espais naturals protegits promoguda pel DAAM
XX
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
305
3.2: Conservar i valoritzar el patrimoni arquitectònic i arqueològic
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Conservar, valoritzar i restaurar el patrimoni arquitectònic
Inventariar els espais amb valors arquitectònic i arqueològic
Identificar i protegir els espais arqueològics Promoure activitats turístiques de valorització del patrimoni arquitectònic
Valorització del patrimoni arqueològic en l’oferta turística Preservar els recursos arqueològics de l'activitat turística
Fer partícips a la població local i a l’empresariat turístic del valors del patrimoni cultural
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
13 municipis de la comarca disposen de POUM, 3 de Normes subsidiàries i 10 de Normes de planejament urbanístic.
3.5.1
Carta Arqueològica del Priorat on s’han identificat un totals de 143 jaciments arqueològics als municipis que integren el Parc Natural de la Serra de Montsant
4.2.2 - 4.3.2
Els elements del Patrimoni històric estan catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i las instruments de planejament urbanístic des municipis
4.2.2
S’han establert mesures de protecció per bona part dels elements de patrimoni arquitectònic catalogats als municipis de Montsant i s’han declarat BCIL (Bens Culturals d’Interès Local)
4.2.2
Agenda d'activitats de divulgació del patrimoni cultural dins la campanya "Descobreix el Parc Natural de Montsant 4.4.4
Restauració de la façana de l'ermita de la Mare de Déu de Montsant 4.3.2
Suport a les campanyes arqueologiques de la Universitat de Barcelona (Margalef) i la Universitat Autònoma de Barcelona (Ulldemolins)
4.3.2
Línia d'ajuts per al finançament d'actuacions dins els espais naturals protegits promoguda pel DAAM
XX
Restauració del Mas de l’Estrem 4.3.3
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
306
3.3: Conservar i valoritzar el patrimoni etnològic i la cultura local
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Promoció i conservació del patrimoni i la cultura local Completar els inventaris iniciats pel PNMON sobre patrimoni etnològic i cultura local i extendre'ls al conjunt de la comarca
Recollir i inventariar els elements constituents de la cultura local
Integrar els elements de la cultura local en les propostes turístiques
Promoure els estudis de la cultura local Implicar la població local en la valorització del patrimoni etnoògic i les festes locals
Promoure festes que posin en valor la cultura local Potenciar el patrimoni gastronòmic més enllà de l'enoturisme
Potenciar la gastronomia local
Síntesis d'accions desenvoluapdes al territori Referències
El 2007 es va realitzar un estudi per establir la relació entre valors espirituals i la conservació de l’espai natural protegit. L’estudi forma part de la Iniciativa Delos impulsada per la UCIN
4.3.2
S’ha creat un itinerari d'interpretació de la pedra seca (Racó de Montalts) un altra vinculat a l’espiritualitat de Montsant (Ruta dels cartoixans)
4.3.2
El Parc Natural ha impulsat diversos estudis per la identificació i posada en valor la cultura i el patrimoni cultural de l’àrea del Parc Natura: masos, molins hidràulics, aprofitament de l'aigua i pedra seca, les ermites de Montsant…
4.3.2
Des de l’any 2004, el Parc Natural impulsa la realització de l’estudi del patrimoni etnogràfic i la seva difusió a partir de la col·laboració, principalment amb l’associació Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria
4.3.2
L’adquisició de Mas Roger esdevé un instrument per la gestió integral del patrimoni natural i cultural 4.3.2
Al voltant del món del vi es fan festes de recuperació de formes tradicionals com la Festa de la Verema a l’Antiga de Poboleda
5.1.4
Les festes del vi i especialment la Fira del vi promouen la identitat del Priorat vinculada a la cultura del Vi. (Fira del Vim Blanc)
5.1.4
Les fires de l’oli 5.1.4
La festa de la "tuita en suc d'Ulldemolins" 5.1.4
Agenda d'activitats de divulgació del patrimoni cultural dins la campanya "Descobreix el Parc Natural de Montsant
4.4.4
Línia d'ajuts per al finançament d'actuacions dins els espais naturals protegits promoguda pel DAAM
XX
Col·laboració amb la Cartoixa d'Escaladei com a punt d'informació del Parc i en l'organització d'activitats
4.3.2.
Col·laboració en la redacció del “Manual 10 d’Europarc España: El patrimonio inmaterial: valores culturales y espirituales. Manual para su incorporació en las áreas protegidas” publicat l’any 2012
4.3.2.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
307
3.4: Preservar el paisatge del Priorat
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Control de l’ús del sòl a través de distints instruments:
Incorporar les directrius de la Carta del Paisatge del Priorat
Plans urbanístics
Plans sectorials urbanístics
Plans sectorials d’intervenció sobre els sòls agraris
Manteniment de la diversitat del paisatge Integrar a la CETS les directrius sorgides dels dossier de la Candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània.
Identificació de les característiques i els valors del paisatge no construït
Identificació dels valors del paisatge urbà
Millora de la qualitat paisatgística Implicar als agricultors i al sector turístic en la preservació i valorització del paisatge
Creació de plans i Programes de conservació del paisatge
Impulsar accions de millora de la qualitat paisatgística
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
S’ha creat l’Associació Prioritat per promoure la Candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània .
1.3 - 2.1- 4.2.3 - 5.1.1
Tots els municipis de la comarca tenen normes urbanístiques en distints novells de desenvolupament
3.5.1
La comarca del Priorat disposa de 25.485 ha espais delimitats al PEIN, que representa un 51,10% del total de la superfície de la comarca.
3.5.2
El Consorci de la Serra de Llaberia ha redactat un Pla Especial de protecció del Medi Natural i el Paisatge
3.5.2
El Parc Natural de Montsant forma part de la Junta de l’Associació Prioritat 4.3.2
El Parc Natural forma part de la taula de seguiment de la Carta del Paisatge del Priorat on ha assumit un conjunt de compromisos pel que fa a la protecció del medi natural, a la gestió de l’agricultura en l’àmbit del Parc i la integració de la cultura en la gestió del paisatge
4.3.2
Redacció d’un document per establir els criteris en la rompuda de vinyes entre el PNMON i la DOQ Priorat l’any 2005
4.3.2
Proposta metodològica per l’anàlisi de la qualitat visual del Paisatge amb col·laboració amb el Màster de Planificació Territorial de la URV el 2015
4.3.2
El Parc Natural realitza accions de millora paisatgística 4.3.2
S’han creat itineraris per la valorització del paisatge 4.3.2
S’han impulsat acords de custòdia del territori per promoure recuperar l’activitat agrària i promoure-la de forma sostenible.
4.3.3
Línia d'ajuts per al finançament d'actuacions dins els espais naturals protegits promoguda pel DAAM
XX
El Parc media i promou acords de custòdia agrària 4.3.3
El Parc disposa de Pla de Prevenció d'incendis 4.3.3
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de Montsant, 1.1.3 -4.1.4
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
308
3.5 Preservar la qualitat ambiental
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
La protecció ambiental és l’eix de la sostenibilitat Promoure activitats i serveis turístics que mantinguin la qualitat ambiental
Reducció de les emissions contaminants Promoure activitats respectuoses amb la fauna i els valors de tranquil·litat de l’entorn
Mesures per la millora de la gestió de l’aigua, estalvi i racionalització
Estendre la qualitat ambiental més enllà de la zona de protecció del PNMON
Protecció i conservació dels rius
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
A la comarca del Priorat s'incrementa la producció agrària ecològica 3.3.1
El Consorci de la Serra de Llaberia realitza accions de gestió de la massa forestal 3.5.2
Els Parc Natural realitza accions de suport a la Gestió Forestal i l'extinció d'incendis 4.3.3
El Parc Natural té competències en la preservació de la qualitat ambiental. Diversos projectes es centren en la qualitat de les aigües
4.2.1 - 4.3 - 4.4
Caracterització lumínica i acústica dels municipis del Parc Natural de Montsant XX
Projecte "Boscos d'evolució lliure" XX
Realització de treballs silvícoles i de millora rual per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic XX
Millora de la vegetació de ribera 4.3.1
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
309
3.6 Reduir i optimitzar l'ús d'energia
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Reducció de l’ús d’energies no renovables Programa per promoure les energies netes i renovables
Creació d’un pla d’ús de les energies Programa d'estalvi energètic per les empreses i els serveis turístics
Implicació dels sector turístic en l’ús eficient de l’energia
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Redacció del Pla de Desenvolupament Prioritari d’energia eòlica 3.4.4
Participació en el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible XX
3.7: Minimitzar i valoritzar els residus
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Eliminació d’abocadors incontrolats Pla de gestió i neteja de l'espai natural i el paisatge
Reciclatge de residus urbans, especialment en els establiments turístics
Pla de comunicació a població i empreses de serveis turístics
Sensibilització dels turistes en la generació de residus Accions d'implicació dels visitants en la gestió i recollida per la reutilització dels residus
Formació dels empresaris en la reducció i valorització dels residus
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
S’han netejat abocadors incontrolats de residus a la comarca i s’han senyalitzat 3.4.4
El Priorat genera una quantitat de residus inferior a la mitjana de Catalunya i en recicla en un percentatge superior
3.4.4
El Pla de recollida de residus es va acompanyar d'una campanya de sensibilització a la població 3.4.4
Desmantellament d’una bassa d’oliasses a la Vilella Baixa 4.3.2
Recollida d’artefactes diversos a l’àmbit del Parc Natural 4.3.2 - 4.4.5
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
310
8.4 MILLORAR LA QUALITAT DE L’EXPERIÈNCIA TURÍSTICA.
Exigències de la CETS:
Estudi de les expectatives i el grau de satisfacció des visitants actuals i potencials
Atendre les necessitats especials dels visitants amb discapacitats
Donar suport a les iniciatives per comprovar i millorar la qualitat de les instal·lacions i
dels serveis
Objectius:
4.1 Conèixer millor als visitants actuals
4.2 Fer accessible els recursos i equipaments a persones discapacitades
4.3 Millorar la qualitat dels serveis turístics
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Alta valoració de l’experiència turística per part dels visitants
El Priorat és una marca molt valorada
Es recullen enquestes des del Parc Natural l’Oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat i diversos establiments.
Hi ha una bona percepció de qualitat pels establiments del Priorat
El Parc ha desenvolupat diversos programes per la senyalització direccional i informativa dels principals recursos i atractius.
Existència d’acords de col·laboració entre el Parc Natural i empreses de guiatge, Catsud i el Brogit per donar a conèixer el patrimoni natural, històric i cultural i els indrets més emblemàtics
El Parc Natural impulsa infraestructures turístiques particulars com les Via Ferrada.
El parc Natural disposa d’equipaments propis per l’ús turístic i informes per incorporar els recursos patrimonials i naturals a les propostes turístiques
Hi ha acord per delimitar l’àrea d’influència del PNMON al conjunt de la comarca
Implicació d’agents privats en les estratègies de desenvolupament sostenible
Els recursos turístics estan inventariats
El patrimoni natural està reconegut el % del territori té figures de protecció
Implicació del sector del vi en la protecció dels valors naturals i paisatgístics
Les enquestes que es disposen no són homogènies. El tractament de les dades està infrautilitzat. No permet establir estratègies d’actuació.
Dificultat per accedir als espais naturals per part dels visitats amb discapacitats
No hi ha sistemes de certificació de la qualitat. La qualitat és, ara per ara, i pel que fa als serveis turístics al Priorat una percepció
Horaris inadequats a les característiques i necessitats dels consumidors no residents i turistes.
Els establiments turístics no visibilitzen la sostenibilitat de la seva activitat.
Increment de la massa forestal
Debilitat de l’oferta de serveis complementaris a l’activitat turística
Insuficient i desigual presència de punts d’informació a la comarca
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
311
OPORTUNITATS AMENACES
El PCT disposa d’un sistema d’informació d’ocupació turística orienta a la presa de decisions dels agents públics i privats.
La CETS és una oportunitat per establir sistemes de qualitat per al conjunt dels establiments de la comarca en l’àmbit del turisme.
La CETS pot esdevenir una oportunitat per adequar recursos i productes a les necessitats de visitants amb discapacitats
La demanda exigent obliga a la modernització i actualització de serveis i equipaments
La demanda cada cop és més exigent
Desconèixer els canvis en la demanda potencial
Poca capacitat de retenció dels visitants.
Increment de la competència entre les destinacions turístiques
Desatendre les oportunitats
4.1: Millorar el coneixement dels turistes
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Millorar el coneixement dels turistes actuals i potencials
Unificar la informació sobre visitants, fluxos i comportaments i posar-la a disposició dels distints agents públics i privats de forma ràpida per tal de permetre la presa de decisions estratègiques ja sigui a nivell d'empresa com a nivell de destinació
Realitzar estudis de mercat per identificar productes i tipologies de visitants sensibles als criteris de sostenibilitat ambiental
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
L'oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat recull dades dels turistes 5.3.1
L'Observatori de Turisme de la Fundació d'Estudis turístics integrada al Parc Científic i Tecnològic de trisme i Oci de Catalunya recull sistemàticament dades d'ocupació i d'oferta turística.
5.3.1
L'Observatori de Turisme de la Fundació d'Estudis turístics integrada al Parc Científic i Tecnològic de trisme i Oci de Catalunya realitza periòdicament enquestes als turistes per tenir dades sobre segments, motivacions i comportament
5.4
Estudi d'impacte econòmic dels Espais Naturals Protegits (Institut Cerdà - Fundació la Caixa) XX
4.2: Fer accessible els recursos i equipaments a persones discapacitades
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Atendre les necessitats especials dels visitants amb discapacitats
Promoure accions que permetin la màxima accessibilitat física, intel·lectual i emocional a equipaments i serveis d'interès turístic de la zona com a tret diferenciador i de qualitat Identificar equipaments i recursos
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Activitats de senderisme amb col·laboració ONCE XX
Maqueta per invidents feta amb col·laboració de l'ONCE 4.4.3.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
312
4.3: Millorar la qualitat dels serveis turístics
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Donar suport a les iniciatives per comprovar i millorar la qualitat de les instal·lacions i dels serveis
Definir criteris objectius per la qualitat dels serveis i equipaments turístics
Promoure un pla per la millora de la qualitat dels establiments de la comarca
Incorporar bones pràctiques turístiques d'altres territoris en el conjunt de l'oferta turística en l'àmbit de la CETS
Millorar l’oferta turística Articular processos continus de millora de la qualitat turística
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Pla de Foment del turisme: Priorat futur 5.4
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
313
8.5 CONSCIENCIAR AL PÚBLIC
Exigències de la CETS:
La promoció s’ha de basar amb imatges autèntiques i s’adapta a les necessitats i
capacitats segons el moment i el lloc.
Oferir al visitant informació de qualitat i de fàcil accés a tota l’àrea d’influència
Facilitar instal·lacions i serveis educatius que donin a conèixer el patrimoni i l’entorn
de la zona als visitats i a la població local
Objectius:
5.1 Facilitar el coneixement del patrimoni natural i cultural del Priorat als visitants
5.2 Segmentar la informació
5.3 Conscienciar a la població i les empreses locals
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Consens entre els agents turístics en quines són les imatges que cal transmetre al Priorat.
Disposició d’un banc d’imatges de qualitat per al Priorat
Agents interns amb capacitat per proporcionar imatges de qualitat.
Existència de Centres de visita i d’interpretació
Hi ha m un bon volum de material divulgatiu i de promoció turística, recent i ben cuidat.
Existència de llibres de prestigi en relació als recursos patrimonials i naturals més importants del Priorat
El Parc Natural ha editat nombrosos fulletons de material divulgatiu i formatiu
L’oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat concentra la informació turística de tota la comarca
Existència a la comarca de grups especialistes en formació i en guiatge de grups.
Existència d’associacions de caràcter privat orientades a la promoció i la comercialització de productes turístics
Existència de serveis turístics dispersos pel conjunt de la comarca
Alt grau d’associacionisme
El Parc Natural té un programa de formació on s’inclouen cursos i seminaris orientats, entre altres temes, al turisme i la sostenibilitat al Priorat, sobre els valors de la Carta del Paisatge i de la Candidatura de la UNESCO
El Parc Natural té equipaments propis amb l’objectiu de dedicar-los a l’educació ambiental (Mas Roger)
Desconeixement per part de la gent de la zona i del propi sector turístic del potencial atractiu de la zona
El cost del material divulgatiu de qualitat per la promoció
Alt cost de manteniment de les infraestructures dels Centres de Visitants i d’Interpretació
Xarxa feble de punts d’informació turística
Baixa participació d’alguns agents en les iniciatives col·lectives
Formació turística i en llengües
Minimització de l’àrea d’educació ambiental del Parc.
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
314
OPORTUNITATS AMENACES
Les TIC per la difusió d’informació de qualitat
Creix l’ interès dels turistes per adquirir coneixements
La mida i la naturalesa de les empreses afegeix un grau d’autenticitat molt alt
Menor disponibilitat de recursos públics
Baixa rendibilitat de l’activitat turística i dificultat per invertir en elements promocionals
5.1: Facilitar el coneixement del patrimoni natural i cultural del Priorat als visitants
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Fer dels habitants un bons comunicadors dels valors naturals i culturals del Priorat
Desenvolupar productes turístics que expliquin els valors de la zona utilitzant els mitjans més adequats. Utilitzar tècniques de comunicació interpretativa i utilitzant elements patrimonials vius i autèntics
Col·laboració entre institucions i empresaris turístics per promoure i difondre el patrimoni natural i cultural
Potenciar estratègies comunicacionals amb missatges coherents aprofitant el consens pel que fa als valors i les imatges de la comarca
Assegurar l’accessibilitat als centres d’informació Assegurar el manteniment i l’accés dels centres d’interpretació existents
Promoure activitats per conèixer els valors naturals i culturals entre els visitants
Mantenir i actualitzar els continguts dels equipaments d’interpretació de la comarca
Promoure la comarca a partir d'imatges autèntiques i adaptades a les distintes activitats, èpoques i llocs
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
A febrer de 2015 s’ha presentat el Pla de Foment del Turisme de Natura als Espais Naturals Protegits. Diagnosi i Pla d’Acció per encàrrec del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
4.3.1
El Parc Natural disposa d'un pla de comunicació i ús públic que inclou l'organització de jornades, cicles de xerrades, divulgació, publicacions, pàgina web, etc.
4.4.4
Els Parc Natural ha habilitat un punt d’informació turístic amb diversos serveis a la seu del Parc Natural i també ha habilitat altres punts d’informació a altres municipis de major freqüentació turística
4.4.2
Agenda d'activitats "Descobreix el Parc Natural de Montsant" 4.4.3
Creació de la Xarxa d’itineraris del Parc Natural de Montsant (municipals, de flora i monogràfics) 4.4.3
El Parc Natural i el Consell Comarcal del Priorat disposen de pàgina web pròpia i facebook 4.4.4 - XX
Creació del projecte " Xarxa de camins" des del Consell Comarcal del Priorat, que vertebra i uneix tots els senders de la comarca
1.3 - 4.4.3
Senyalització i Edició de tríptics d'itineraris de la "Xarxa de camins" xx
El Parc Natural disposa d'un pla de comunicació i ús públic que inclou l'organització de jornades, cicles de xerrades, divulgació, publicacions, pàgina web, etc.
4.4.4
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
315
5.2 Segmentar la informació
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Utilitzar les noves tecnologies per dirigir i orientar la promoció
Aprofundir en la comunicació 2.0 i en la informació circulada a través de les xarxes socials
Oferir informació adequada als segments en quant a motivacions i idioma
Millorar les eines de comunicació
Promoure una oferta turística "slow" orientada a aquest públic
Orientar l'oferta i la divulgació turística a segments de demanda motivacionals
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Priorat enoturisme ofereix al web la promoció turística en funció d'uns pocs segments de demanda 5.4
5.3: Conscienciar a la població i les empreses locals
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Facilitar l'accés de la informació a la població local Fer dels habitants del Priorat el millors comunicador per la qual cosa cal conscienciar a través d’accions experimentals als habitants propis de la comarca
Facilitar informació de qualitat i accessible Millorar la divulgació de l'oferta turística
Promoure el coneixement dels recursos i valors entre la població local
Programar accions de conscienciació a les escoles i als centres de secundària del Priorat
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
El Consorci de la Serra de Llaberia fa tasques d'educació ambiental 3.5.2
Butlletí informatiu "El Parc Informa" 4.4.4
Des de l’any 2004 campanya “Descobreix el Parc Natural de Montsant a partir d’agents propis del territori
4.4.4
Gaudeix del Parc en família 4.4.4
Els parc Natural ha promogut diversos plans de formació i comunicació amb projectes com “Casa d’oficis. Senders de Montsant”, jornades amb les cases de pagès i altres establiments turístics, ... jornades diverses i edició de material de comunicació
5.5 - 4.4.4
Edició de l'Agenda Escolar del Parc Natural de Montsant (2009-2015) 4.4.4.
Festa del Parc a l'escola. Dia europeu dels Parcs 4.4.4.
Campanya d'educació ambiental escolar 4.4.4
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
316
8.6 DESENVOLUPAMENT DEL TURISME VINCULAT A LES
PARTICULARITATS DE LA ZONA
Exigències de la CETS:
Promocionar productes turístics específics que permetin al visitant descobrir,
comprendre i establir una relació directa amb al territori. L’oferta i promoció
d’activitat, esdeveniments i fórmules que incloguin la interpretació de la natura i el
patrimoni.
Objectius
6.1 Vincular l’oferta turística als valors del Priorat
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Des del 2007 el Par Natural de Montsant realitza jornades per donar a conèixer els valors naturals i culturals de l’espai protegit al sector turístic
Hi ha productes específics per l’espai protegit: escalada, oleoturisme, enoturisme, senderisme
Material divulgatiu divers a la zona.
Propostes integrades de serveis turístics complerta
Existència d’associacions privades dedicades a la comercialització de productes turístics
Existència de operadors locals dedicats a la comercialització turística
Importància de la indústria agroalimentària tant a nivell global de la comarca com dels petits municipis.
Projecte de custodia agrària per la recuperació de conreus abandonats a Montsant
La inversió en la promoció
La percepció sobre els preus al Priorat
OPORTUNITATS AMENACES
Pla estratègic de gestió dels Espais Naturals protegits de Catalunya 2015-20 del DAMM. L’eix 5 de foment de l’ús públic especifica l’impuls de l’activitat turística en el marc de la CETS
Canals de promoció externs de turisme a través de l’Agencia Catalana de Turisme i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
Singularitat de l’oferta del Priorat per als turistes estrangers que tenen nivells de despesa superior als de proximitat
Pèrdua de conreus
Disminució de l’estada mitjana i de la despesa del turista. Especialment al turista nacional i de proximitat
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
317
6.1: Vincular l'oferta turística als valors del Priorat
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Definir els valors del Priorat com a pas previ a la vinculació a l'oferta turística
Utilitzar els canals de promoció altres canals de promoció que permeten arribar mercats sensibles pels criteris de sostenibilitat i pels elements diferenciadors del Priorat
Orientar l'oferta turística a segments que valorin la sostenibilitat turística dels territoris
Dissenyar paquets de turisme sostenible
Incorporar a l'oferta el conjunt del territori
Promoure productes turístics que incorporin propostes més enllà de l'enoturisme
Potenciar productes actuals existents
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Els municipis que formen part del Parc Natural disposen de diversos centres d’interpretació i actius turístics que es fonamenten en els valors del Priorat
4.4.1
Creació de la Xarxa d’itineraris del Parc Natural de Montsant 4.4.3
Creació de la Xarxa d’itineraris del Parc Natural de Montsant (municipals, de flora i monogràfics) 4.4.3
Itineraris d'interpretació de la pedra seca de Montsant i Ruta dels Cartoixans 4.4.3
Programa "Fem Parc" (creació de paquets ecoturístics) 5.5.3
Creació del projecte " Xarxa de camins" des del Consell Comarcal del Priorat, que vertebra i uneix tots els senders de la comarca
1.3 - 4.4.3
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
318
8.7 FORMACIÓ
Exigències de la CETS:
Ampliar els coneixements sobre l’espai protegit i els temes vinculats amb la sostenibilitat
entre els actors relacionats amb el turisme.
Objectius
7.1 Formar als gestors del turisme
7.2 Formar a la població local
7.3 Formar als empresaris turístics
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Experiència en l’organització de cursos i seminaris
Programa anual de seminaris de divulgació dels valors del Priorat
Entitats amb capacitat per formar entorn al vi. Escola d’enologia, VITEC, les mateixes DO’s.
En els plans de divulgació dels valors naturals del Parc Natural i ha una clara vocació formativa
Altres entitats promouen cursos i seminaris en la formació
El Consell Comarcal impulsa jornades de formació i capacitació específiques
Dèficits de formació en relació al turisme i les llengües
Desigual coneixement entre la població dels recursos del Priorat
Desconeixement del que implica la sostenibilitat
OPORTUNITATS AMENACES
L’increment de l’ interès pels recursos i valors propis permet una millor receptivitat per part dels agents locals que es tradueix en una major implicació dels centres de formació primària
La proximitat i relació amb la URV per la formació en turisme
L’administració periòdicament ofereix formació per facilitar l’ocupabilitat de les persones en atur
No formar fa perdre competitivitat
Menor disponibilitat de recursos públics
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
319
7.1: Formar els gestors del turisme
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Formar els agents del Parc Fomentar la formació reglada en turisme i educació ambiental
Formar els agents turístics del conjunt de la comarca Centralitzar, crear i difondre recursos formatius
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
El Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona periòdicament programen accions de formació específica
3.2.3
El DAAM programa cada any cursos de formació no reglada en l'àmbit del turisme rural 3.2.3
Els parc Natural ha promogut diversos plans de formació i comunicació amb projectes com “Casa d’oficis. Senders de Montsant”, jornades amb les cases de pagès i altres establiments turístics, ... jornades diverses i edició de material de comunicació
5.5 - 4.4.4
Consell Comarcal del Priorat contempla un pla de formació i emprenedoria XX
Projecte de Montsant a taula: coneixement i difusió del sector primari; fòrum de comercialització 1.3 - 4.3.3 -
5.5.3
Formació d'etnologia i oli en grau de formació professional a l'Institut Antoni Vilanova de Falset xx
7.2 Formar a la població local
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Programa de formació a la població local en sostenibilitat ambiental
Generar activitats orientades a la població local per formar-los en els valors de la comarca i els seus atractius
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
El Parc Natural de Montsant promou activitats d’educació ambiental, any 2008 4.3.1
Difusió del Projecte “Coneguem la Tortuga de Montsant” 4.3.1
Jornades per la prevenció d’incendis 4.3.3
Des de l’any 2004 campanyes d’educació ambiental escolar 4.4.4
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
320
7.3 Formar els empresaris turístics
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Formar els empresaris turístics en turisme sostenible Fomentar la professionalització del sector turístic, tant públic com privat
Formar els empresaris turístics en creació, promoció i comercialització de productes turístics
Centralitzar, crear i difondre recursos formatius
Fomentatar la formació dels agents i empresaris turístics en llengües, gestió d'empreses i activitats i atenció al client
Síntesis d'accions desenvoluapdes al territori Referències
La Universitat Rovira i Virgili ofereix un Grau de formació en turisme i diversos Masters especialitzats
3.2.3
El Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona periòdicament programen accions de formació específica
3.2.3
El DAAM programa cada any cursos de formació no reglada en l'àmbit del turisme rural 3.2.3
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
321
8.8 PROTECCIÓ I SUPORT A LA QUALITAT DE VIDA DE LA
POBLACIÓ LOCAL
Exigències de la CETS:
Garantir la millora de l’activitat turística sense que això impliqui la reducció de la qualitat de
vida de la població local.
Implicant les comunitats locals en la planificació turística de la zona
Garantint una bona comunicació entre l’espai natural protegit, la seva població local i
els visitants
Objectius
8.1 Millorar la qualitat de vida de la població local
8.2 Reforçar la comunicació entre la població local, els visitants i l’espai protegit
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Els programes LEADER han permès el desenvolupament d’una xarxa d’equipaments de suport l’activitat turística, especialment allotjaments i restaurants participats per agents locals i resident a la comarca.
Existència de mecanismes de participació en el si del Parc Natural
El Fòrum Permanent s’ha constituït amb gairebé un centener d’agents de la comarca.
Els principals agents de la comarca participen en la Junta rectora del Parc i en el Fòrum permanent
Tradició en els plantejaments conjunts
La dimensió de la comarca només permet sistemes de comunicació molt personals
Identificació de la població amb el seus espais protegits i el paisatge de la comarca
Infraestructures turístiques per a petits contingents
S’han fet diversos plans de participació. PN, Prioritat, Agendes 21
Baix nivell d’ocupació dels establiments de turisme
Infraestructures turístiques per a petits contingents
La participació es restringeix a uns poca agents territorials
Dificultats de comunicació entre l’espai natural protegit i els habitants de la comarca
Desconeixement dels agents privats de les iniciatives públiques per la dinamització i promoció turística del territori
OPORTUNITATS AMENACES
El Priorat és reconegut com un espai amb valors singulars
Bona xarxa de camins que s’ha millorat en diversos plans d’actuació: Pla de Foment del Tursme del Priorat i en els Plans d’actuació dins de l’àmbit de l’espai Protegit
El turisme està creixent
Potencial important d’excursionistes de zones turístiques properes
Existència de nous sistemes de comunicació econòmics i personals derivats de l’ús generalitzat
La fragilitat dels espais naturals
Conflictivitat entre l’ús agrari dels espais i l’ús turístic
Saturació turística d’alguns indrets
Que la població es desentengui de la gestió turística.
Descoordinació entre les estratègies de promoció turística entre els agents públics i privats
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
322
de la informàtica
8.1 Millorar la qualitat de vida de la població local
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Garantir la millora de l’activitat turística sense que això impliqui la reducció de la qualitat de vida de la població local.at turística sense que això impliqui la reducció de la qualitat de vida de la població local.
Crear infraestructures turístiques que millorin la qualitat de vida de la població local
Implicant les comunitats locals en la planificació turística de la zona
Donar suport i promoure sistemes d'ajut a la dinamització socioeconòmica i al desenvolupament sostenible
Identificar i evitar possibles conflictes entre activitat turística i la població local
Facilitar l'accés a l'habitatge per fixar població
Utilitzar el turisme per millorar els entorns d’ús de la població local
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Conveni entre el Consell Comarcal i el Departament de Territori i sostenibilitat per la millora del transport públic de passatgers
3.4.2
Pla Connecta impulsat per la Generalitat de Catalunya 2010 3.4.2
El PNMONT ha impulsat diversos estudis sobre la ramaderia a Montsant els anys 2006, 2007, 2008, 2009, 2013. Sobre el sector oleícola al 2011. Caracterització de les zones agrícoles al 2013
4.3.1
Concreció d'acords de custòdia agrària al Parc Natural de Montsant 4.3.3
Senyalització dels principals punts d'interès turístic comarcal 4.3.3 - xx
Arranjament de les àrees de lleure i aparcaments dels municipis el Parc Natural amb el suport 4.3.4
Línia d'ajuts per al finançament d'actuacions dins els espais naturals protegits promoguda pel DAAM
XX
8.2 Reforçar la comunicació entre la població local, els visitants i l'espai protegit
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Garantir una bona comunicació entre l’espai natural protegit, la seva població local i els visitants
Facilitar espais de trobada entre la població local i els agents turístics
Generar complicitats entre els visitants, l'espai protegit i la població local
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Edició del butlletí "El Parc Informa" 4.4.4
Pàgina web i facebook pròpia del Parc Natural de Motnsant 4.4.4
El Parc Natural disposa d'un pla de comunicació i ús públic que inclou l'organització de jornades, cicles de xerrades, divulgació, publicacions, cartelleres, calendaris…
4.4.4
Difusió digital. El Parc Natural de Motnsant disposa d'una àmplia base de dades de persones, ens púbics i privats del territori i d'aquells interessats en rebre la informació del parc.
4.4.4
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
323
8.9 DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL: INCREMENTAR
ELS BENEFICIS DEL TURISME PER LA POBLACIÓ LOCAL.
Exigències de la CETS:
Promoure la compra de productes locals entre els visitants i les empreses turístiques
Promoure l’ocupació en el sector turístic entre la població local
Objectius
9.1 Facilitar la compra de productes locals
9.2 Crear nous llocs de treball vinculats al turisme i la sostenibilitat
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
La major part dels cellers venen els seus productes
Han aparegut noves botigues especialitzades en la venda de vins i de productes locals
Han sorgit empreses de elaboració i comercialització de productes agroalimentaris i artesanals més enllà del vi
Arrelament de la cultura KMO
Diversos restaurants de la comarca formen part de la xarxa de restaurants km0 promoguda per l’associació slow food
Edició del material de Montsant a Taula
Increment de la rendibilitat de les empreses locals a través de la venda directa
Alt nivell de formació entre els joves agricultors
La comarca té una gran atractivitat turística però amb una dèbil capacitat d’acollida i gestió de fluxos
Baixa inversió pública en el sector turístic
Hi ha municipis de la comarca sense serves i equipaments turístics
No tots els establiments turístics venen productes locals
Envelliment de la població
Baix nivell de formació en llengües
OPORTUNITATS AMENACES
Programes de l’administració orientat al foment de la iniciativa privada i especialment el turisme en el marc del PDR del LEADER
Interès pels visitants per al compra de productes locals
Creixement mundial del nombre de turistes
Valorització creixent amb la declaració de la Dieta Mediterrània Patrimoni Mundial per la UNESCO
Compatibilitat entre el model agrícola predominant i la possibilitat de desenvolupament turístic del territori
El turisme diversifica l’economia tradicional de la comarca.
Demanda creixent de productes ecològics o amb distintius d’origen i de proximitat, la qual cosa comporta oportunitats per la comercialització de productes locals.
Posada en marxa d’un marc legal per al foment de la venda i de la certificació de productes de proximitat . Decret 24/2013, de 8 de gener.
Creació d’una xarxa de centres d’interpretació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de
Visibilitat turística de la comarca diferenciada per la proximitat d’ofertes turístiques massives
Crisi econòmica en general
Creixement dels costos de l’energia
Agreujament de la crisi en el turisme de proximitat
Increment dels costos en l’actualització i generació de negocis turístics dificultant la inversió
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
324
Montsant i de la comarca.
9.1 Facilitar la compra de productes locals
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Vincular els productes locals als criteris de sostenibilitat de la comarca
Promoure espais de trobada entre els productors agroalimentaris i el sector turístic de la comarca
Promoure els mercats locals
Facilitar la comercialització de productes locals. Estendre la idea de "Montsant" per a tot l'àmbit d'aplicació de la CETS
Crear i donar suport a esdeveniments orientats a a la comercialització de productes locals
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Aplicatiu per mòbil del Consell Comarcal de Montsant de promoció dels productors locals xx
Projecte "Montsant a Taula" 4.3.2
9.2 Crear nous llocs de treball vinculats al turisme i la sostenibilitat
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Promoure noves formes de treball vinculades a turisme sostenible
Promoure projectes de petites dimensions que impliquin directament als productors i les persones locals
Promoure l'ocupació Crear mecanismes de suport a la inversió i a la creació d'empreses
Facilitar l'accés al treball Evitar la pèrdua de l'activitat agrícola i forestal
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Programes LEADER 1.3 - 5.4
Millores en infraestructures 3.4
Associació forestal de les Comarques de Tarragona 3.3.2
El Consorci de la Serra de Llaberia ha creat el 2009 l'empresa d'Inserció Sòcio-laboral i Serveis Ambientals de la Serra de Llaberia
3.5.2
El Consorci de la Serra de Llaberia ha signat un conveni amb la Cooperativa les Atxes per la comercialització de biomassa
3.5.2
Projecte "Montsant a Taula" 4.3.2
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
325
8.10. CONTROLAR EL NOMBRE DE TURISTES
Exigències de la CETS:
Mantenir un registre de visitants en el temps i l’espai
Crear i implementar un pla de gestió de visitants
Promoure l’ús del transport públic, la bicicleta i el senderisme com alternatives a l’ús
del vehicle privat
Controlar la localització i l’estil dels nous assentaments turístics
Objectius:
10.1 Millorar la informació sobre els visitants
10.2 Crear un pla de gestió de visitants
10.3 Definir la capacitat de carrega turística en el temps i l’espai
10.4 Promoure la mobilitat sostenible tenint en compte les particularitats del Priorat
10.5 Definir criteris per la localització i característiques dels equipaments turístics
Taula DAFO
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
Hi ha un registre de visitants al Parc Natural
L’oficina de turisme del Consell Comarcal recull dades de visitants a l’oficina i dels principals atractius de la comarca.
Es recullen dades d’afluència als cellers de les rues del vi de la DO Montsant i dee la DOQ Priorat.
Millora de la xarxa de transports i les infraestructures viaries
Existència de la Carta del Paisatge del Priorat
Propostes de mobilitat no motoritzada per la comarca
Les dades sobre visitants no són homogènies
El tractament de les dades és costós en quan a recursos humans
Les dades es disposen amb decalatge de temps
La disponibilitat de les dades per les empreses turístiques
Inexistència de mètodes per mesurar fluxos turístics
Deficiència del transport públic
Inexistència d’estudis de capacitat de càrrega dels principals punts d i de mobilitat turística
OPORTUNITATS AMENACES
L’ús de les noves tecnologies permet noves fórmules més eficients de recol·lecció de dades
Experiència i proximitat de l’Observatori de turisme del PCT de Catalunya en quan la gestió de dades turístiques
Increment de la mobilitat entre turistes i residents
Redacció del Pla Director Urbanístic de l’Enoturisme
Increment de la mobilitat entre els turistes i els residents
Increment de les activitats d’oci poc respectuoses amb l’entorn natural, patrimonial i cultural del Priorat i contraries als valors de tranquil·litat com ara les activitats motoritzades
No regulació d’activitats de lleure en essencialment en zones sensibles
Desconeixement de la capacitat de càrrega turística dels diferents espais i recursos
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
326
10.1 Millorar la informació sobre els visitants
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Control dels fluxos de visitants en l'espai i el temps Aplicació de mesures per respectar la capacitat de càrrega dels espais de freqüentació de visitants
Establiment de mesures d'observació, anàlisi i seguiment de fluxos dels visitants
Sistematitzar la informació sobre la percepció de l'espai per part dels visitants
Contribució de l'empresariat turístic i les administracions locals en el registre dels visitants
Implicar als agents turístics en el registre de visitants
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
El PNMON disposa de comptadors als principals punts d'accés al Parc 4.4.3
L'oficina de turisme del Consell Comarcal del Priorat recull dades dels turistes 5.3.1
L'Observatori de Turisme de la Fundació d'Estudis turístics integrada al Parc Científic i Tecnològic de trisme i Oci de Catalunya realitza periòdicament enquestes als turistes per tenir dades sobre segments, motivacions i comportament
5.4
10.2 Crear un pla de gestió de visitants
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Elaboració i aplicació d'un Pla de Gestió de la mobilitat dels visitants que integri la informació, la senyalització, els equipaments turístics i els itineraris
Crear un Pla de Gestió dels visitants per a tot l'àmbit d'aplicació de la CETS
Integrar oferta complementaria per redistribuir fluxos de visitants
Fer participar als agents en la creació de Pla de Gestió de visitants
Transferir eines i instruments als empresaris turístics per canalitzar els fluxos turístics
Integrar senyalització, promoció, itineraris, recursos visitables i estacionament com a recursos per la gestió de visitants
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Habilitació de Centres d'Interpretació i de visita 4.4.1 - 5.2.3
Senyalització de recursos turístics 4.4.2 - 5.2.7 -
5.4
En el document de propostes i criteris de gestió aprovat per la Junta Rectora del Parc Natural de Montsant el novembre de 2003 es van establir els criteris per la gestió d’activitats lúdiques a l’espai protegit en relació a l’excursionisme, l’escalada l’acampada i la pernoctació, l’ús de la bicicleta de muntanya, la caça, la pesca l’espeleologia el bany les activitats aèries i la circulació motoritzada recreativa.
4.4.5
Regulació i zonificació de l’escalada amb l’edició del mapa de regulació de l’escalada del Parc Natural
4.4.5
Regulació de les àrees d'acampada i pernoctació dins els límits el Parc Natural 4.4.5
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
327
10.3: Definir la capacitat de capacitat de carrega turística en el temps i l’espai
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Definir la capacitat de càrrega dels diferents espais i recursos
Estudi de la capacitat de càrrega i de freqüentació en l'àmbit d'aplicació de la CETS
Zonificar la capacitat de càrrega de visitants en funció de les activitats
Crear i difondre una base de dades que relacioni activitats, intensitat, època i zona per la realització d'activitats a l'aire lliure
Establir els criteris de temps, intensitat i període en la presencia de turistes
Programar accions i activitats per descongestionar els espais amb més pressió
Manteniment de serveis fora de temporada de major freqüentació
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Regulació de l'accés al Medi Natural 4.1.4
Regulació de les activitats motoritzades 4.1.4
Consell i bones pràctiques per l'escalada 4.4.5
10.4 Promoure la mobilitat sostenible tenint en compte les particularitats del Priorat
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Establir un Pla de gestió de la mobilitat Integrar el transport públic i privat en un pla de mobilitat integrat
Foment del transport públic Habilitar espais per al control de l'accessibilitat als recursos naturals, culturals i patrimonials
Foment del transport sostenible Promoure la mobilitat sostenible
Reglamentació de l'accés als recursos sensibles Utilitzar el Pla de mobilitat per regular l'accés a determinats espais sensibles
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
328
10.5 Definir criteris per la localització i característiques dels equipaments turístics
Exigències de la CETS Marc d'accions a desenvolupar
Establiment de directrius per la implementació d'equipaments turístics
Identificar els elements bàsics que defineixen les formes tradicionals de l'urbanisme als municipis del Priorat
Prioritzar la rehabilitació d'edificis Promoure la rehabilitació d'edificis respectant i mantenint els valors del Priorat
Respectar i mantenir l'estil arquitectònic tradicional Participar com agent actiu a la Carta del Paisatge del Priorat i de suport a les administracions locals en el desplegament de la normativa urbanística
Síntesis d'accions desenvolupades al territori Referències
S’ha creat l’Associació Prioritat per promoure la Candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània .
1.3 - 2.1- 4.2.3 - 5.1.1
Carta del Paisatge del Priorat 2.1 - 2.2 - 3.5.2 - 4.2.3 - 4.3.2 -
5.4
Tots els municipis disposen de normes urbanístiques en diversos nivells de desenvolupament 3.5.1
La normativa que regula l'allotjament rural està orientada al manteniment de l'estil arquitectònic tradicional
5.2.1
A continuació es mostra una taula resum dels objectius per cada un dels 10 principis
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
329
Principi Objectiu
1. Cooperació: Implicar totes les parts relacionades amb el turisme de l’espai protegit i les zones properes, en el desenvolupament i gestió de l’espai protegit.
1.1: Establir un sistema de cooperació entre tots els agents implicats en el turisme al Priorat
1.2: Unificar la gestió de l’activitat turística al Priorat
2. Estratègia: Elaborar i aplicar una estratègia de turisme sostenible i un pla d’acció per l’espai protegit
2.1: Elaborar una estratègia i un pla d’acció per el desenvolupament del turisme sostenible al Priorat
3. Protegir i promocionar el patrimoni natural i cultural
3.1 Protegir i valoritzar el patrimoni natural
3.2 Conservar i valoritzar el patrimoni arquitectònic i arqueològic
3.3 Conservar i valoritzar el patrimoni etnològic i la cultura local
3.4 Preservar el paisatge del Priorat
3.5 Preservar la qualitat ambiental
3.6 Reduir i optimitzar l’ús de l’energia
3.7 Minimitzar i valoritzar els residus
4. Millorar la qualitat de l’experiència turística.
4.1 Millorar el coneixement dels turistes
4.2 Fer accessible els recursos i equipaments a persones discapacitades
4.3 Millorar la qualitat dels serveis turístics
5. Conscienciar al públic 5.1 Facilitar el coneixement del patrimoni natural i cultural del Priorat als visitants
5.2 Segmentar la informació
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
330
5.3 Conscienciar a la població i les empreses locals
6. Desenvolupament del turisme vinculat a les particularitats de la zona
6.1 Vincular l’oferta turística als valors del Priorat
7. Formació
7.1 Formar els gestors del turisme
7.2 Formar a la població local
7.3 Formar els empresaris turístics
8. Protecció i suport a la qualitat de vida de la població local
8.1 Millorar la qualitat de vida de la població local
8.2 Reforçar la comunicació entre la població local, els visitants i l’espai protegit
9. Desenvolupament econòmic i social: Incrementar els beneficis del turisme per la població local.
9.1 Facilitar la compra de productes locals
9.2 Crear nous llocs de treball vinculats al turisme i la sostenibilitat
10. Controlar el nombre de turistes
10.1 Millorar la informació sobre els visitants
10.2 Crear un pla de gestió de visitants
10.3 Definir la capacitat de carrega turística en el temps i l’espai
10.4 Promoure la mobilitat sostenible tenint en compte les particularitats del Priorat
10.5 Definir criteris per la localització i característiques dels equipaments turístics
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
331
9 TAULES
Taula 1: Establiments turístics de la Mancomunitat de Municipis de Montsant, any 2013 .....18 Taula 2: Cronograma de les accions realitzades fins al moment ..........................................22 Taula 3: Cronograma de les presentacions de la CETS realitzades als municipis ................25 Taula 4: Llistat resum dels membres que formen part del Fòrum Permanent .......................28 Taula 5: Classificació dels membres per àmbits ...................................................................33 Taula 6. Mapa topogràfic i localització de la comarca del Priorat ..........................................38 Taula 7: Mapa geològic del Priorat .......................................................................................39 Taula 8: Evolució de la població per municipis 1996-2013 ...................................................41 Taula 9: Mapa d’evolució de la població per municipis 1996-2013 (%) .................................42 Taula 10: Habitants. Distribució per municipis. Any 2014 .....................................................43 Taula 11: Creixement intercensal de la població, per components i sexe. 2001-2011 ..........44 Taula 12: Creixement per mil habitants. Priorat. Sèrie temporal ...........................................44 Taula 13: Creixement de la població ....................................................................................45 Taula 14: Població per sexe i edat quinquennal. Priorat. 2012 .............................................45 Taula 15: Població. Per grups d'edat. 2013 ..........................................................................46 Taula 16: Estructura per edats, envelliment i dependència. Priorat. Sèrie temporal .............46 Taula 17: Índexs demogràfics. Estructura de la població. Catalunya – Priorat ......................47 Taula 18: Població de 15 a 64 anys que no ha assolit estudis primaris. 2011. Per 100 habitants ..............................................................................................................................48 Taula 19: Taxes específiques d'escolarització Taxes específiques per 100 hab. 2012 .........48 Taula 20: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica productiva (VAB pb) ........................50 Taula 21: Evolució dels ocupats per sector 2001 - 2011 .......................................................51 Taula 22: Indicadors relatius a ocupacions d'alt contingut tecnològic ...................................51 Taula 23: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica ocupacional. Afiliacions de persones amb residència a la comarca (totes les edats) ......................................................................53 Taula 24: Mapa de distribució de l’atur registrat per comarques (desembre 2013) ...............54 Taula 25: Mapa de variació de l’atur registrat per comarques (des’13-des’07) .....................55 Taula 26: Indicadors d’atur registrat. Catalunya - Priorat ......................................................56 Taula 27: Atur registrat. Per sectors. Any 2013. Unitats: Mitjanes anuals .............................56 Taula 28: Indicadors sectorials d'estructura i dinàmica de l'atur registrat ..............................57 Taula 29: Població ocupada resident i llocs de treball localitzats ..........................................59 Taula 30: Autocontenció i autoocupació. 2001 - 2011 ..........................................................59 Taula 31: Evolució dels ocupats sector primari. 1991-2011 ..................................................61 Taula 32: Afiliacions al règim d'autònoms de la S.S. a l’agricultura. Sèrie temporal..............61 Taula 33: Explotacions agràries. Segons tinença de ramaderia. 2009 ..................................61 Taula 34: Explotacions agràries. Segons tinença de terres. 2009 ........................................62 Taula 35: Superfície agrícola utilitzada (SAU). 2009 ............................................................62 Taula 36: Distribució de la superfície agrària. 2009 (hectàrees) ...........................................62 Taula 37: Evolució de la SAU en hectàrees (1989-2009) .....................................................63 Taula 38: Titulars d’explotacions agràries, per sexe. Anys 1999-2009 .................................63 Taula 39: Nombre de titulars d’explotació agrària, segons rang d’edat .................................64 Taula 40: Terres llaurades. Per tipus de conreu. 2009 .........................................................64 Taula 41: Hectàrees de vinya segons municipi. 2009 ...........................................................65 Taula 42: Evolució de la producció de raïm a la DOQ Priorat (2001-2014) ...........................67 Taula 43: Collita 2014. Desglossament per varietats. DOQ Priorat ......................................67 Taula 44: Nombre de cellers segons municipi / vila ..............................................................68 Taula 45: Cellers DOQ Priorat ..............................................................................................69 Taula 46: Cellers DO Montsant amb domicili social al Priorat. Desembre 2014 ....................72 Taula 47: Hectàrees d’olivera segons municipi. 2009 ...........................................................76 Taula 48:Fruiters de fruits secs. Any 2009............................................................................78
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
332
Taula 49: Població ocupada segons sectors d'activitat (2001 i 2011) ...................................84 Taula 50: Empreses Inscrites en el Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC), amb més de 5 treballadors. Consulta realitzada el desembre de 2014 .................................84 Taula 51: Estructura i dinàmica productiva (VAB pb) de la construcció ................................86 Taula 52: Estructura i dinàmica ocupacional (afiliació a la Seguretat Social) de la construcció .............................................................................................................................................86 Taula 53: Taula resum d’estructura i dinàmica del mercat de treball de la construcció .........87 Taula 54: Treballadors afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms, per municipi i secció d'activitat econòmica (CCAE-2009). Desembre de 2014 ...........................................88 Taula 55: Afiliació al Règim General de la Seguretat Social, per municipi del compte de cotització, I per sector d'activitat econòmica. Desembre de 2014 .........................................89 Taula 56: PIB Priorat 2001-2010 (en milions d'euros) ...........................................................92 Taula 57: Renda familiar disponible bruta (RFDB). 2008-2010. En milers d’euros i percentatge ..........................................................................................................................93 Taula 58: Renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant. 2010. En milers..................93 Taula 59: Renda familiar disponible bruta per habitant. Base 2008. Priorat ..........................93 Taula 60: Llistat de carreteres de la Diputació de Tarragona a la comarca del Priorat .........94 Taula 61: Horaris de trens de la línia R-15 (Barcelona - Reus - Riba-roja d’Ebre) ................96 Taula 62: Llistat de parcs eòlics en servei i en tràmit al Priorat .............................................99 Taula 63: Residus municipals. 2013 ................................................................................... 101 Taula 64: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Priorat. Tones 102 Taula 65: Nivell d’implantació i model de Recollida Selectiva de la FORM (fracció orgànica) ........................................................................................................................................... 102 Taula 66: Residus industrials. 2012 .................................................................................... 103 Taula 67: Instruments de planejament urbanístic dels municipis ........................................ 106 Taula 68: Pla d'Espais d'Interès Natural (abril 2008) .......................................................... 112 Taula 69: Espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) al Priorat. 2012 ........ 112 Taula 70: Superfície administrativa de PEIN per municipi i espai (Priorat).......................... 113 Taula 71: Mapa de l’espai PEIN Serra de Llaberia ............................................................. 115 Taula 72: Superfície administrativa de la Serra de Llaberia ................................................ 116 Taula 73: Mapa de l’espai PEIN Muntanyes de Prades ...................................................... 119 Taula 74: Superfície administrativa de les Serres de Pradell - l'Argentera .......................... 119 Taula 75: Superfície administrativa de l’espai Riu Siurana i planes del Priorat ................... 120 Taula 76 Titularitat de la propietat ...................................................................................... 123 Taula 77 Relacions institucions públiques i privades .......................................................... 123 Taula 78 Superfície dels municipis que constitueixen la delimitació ................................... 125 Taula 79 Àmbit territorial i municipis de l'espai natural protegit de la delimitació vigent de la serra de Montsant. Escala 1:200000 .................................................................................. 126 Taula 80 Figures de protecció ............................................................................................ 127 Taula 81 Junta Rectora del Parc Natural ............................................................................ 130 Taula 82 Comissions de treball .......................................................................................... 131 Taula 83 Recursos humans Parc ....................................................................................... 132 Taula 84 Organigrama Parc ............................................................................................... 133 Taula 85 Pressupost anual ................................................................................................. 134 Taula 86 Béns culturals d'interès nacional dels municipis del PN ....................................... 140 Taula 87 Llistat d’estudis .................................................................................................... 145 Taula 88 Àrees de lleure del Parc ...................................................................................... 176 Taula 89 Senders de Gran i Petit Recorregut ..................................................................... 177 Taula 90 Itineraris municipals ............................................................................................. 178 Taula 91 Itineraris de flora .................................................................................................. 178 Taula 92 Itineraris intrepretatius ......................................................................................... 178 Taula 93 Evolució de l'estimació del nombre de visitants al Parc ....................................... 180 Taula 94 Evolució d'alumnes participants campanya educació ambiental .......................... 181
Diagnosi Carta Europea Turisme Sostenible PN Montsant-Priorat
333
Taula 95 Evolusió de participants a la campanya "Descobreix el PN de Montsant" ............ 182 Taula 96 Jornades organitzades pel Parc (2005-2011) ...................................................... 183 Taula 97 Evolució de visites al web del PN Montsant (2009 – 2014) .................................. 184 Taula 98 Material editat ...................................................................................................... 185 Taula 99 nombre d'inscrits Ultra Trail Serra de Montsant 2011-2014 ................................. 189 Taula 100 àrees d'acampada i de pernoctació permeses ................................................... 190 Taula 101 Camins de baix i alt nivell de restriccions ........................................................... 194 Taula 102 Classificació dels recursos turístics del Priorat d’una major jerarquia ................ 211 Taula 103 Liistat de recursos turístics per municipis ........................................................... 211 Taula 104: Allotjaments turístics. Nombre i places. 2001-2013 ........................................... 215 Taula 105: Establiments hotelers. Any 2013 ....................................................................... 216 Taula 106: Places hoteleres. Any 2013 .............................................................................. 216 Taula 107: Establiments i places de càmpings, segons categoria. Any 2013 ..................... 217 Taula 108: Places de turisme rural per municipi ................................................................. 218 Taula 109: Establiments de turisme rural. Any 2013 ........................................................... 218 Taula 110: Restaurants per municipi. Any 2015 ................................................................. 220 Taula 111: Empreses d’oferta turística complementària. Any 2015 .................................... 221 Taula 112 Llistat d'agències de viatges de fora del Priorat que ofereixen activitats a la comarca ............................................................................................................................. 222 Taula 113: Cellers visitables. Any 2015 .............................................................................. 223 Taula 114 Llistat d'agències de viatges que ofereixen activitats enoturístiques al Priorat ... 225 Taula 115: Molins d’oli visitables. Any 2015 ....................................................................... 226 Taula 116: Activitats que ofereixen els molins d’oli visitables. 2015 ................................... 227 Taula 117: Matriu Productes - Mercats ............................................................................... 235 Taula 118: Especialització productiva en Serveis turístics del Priorat respecte a Catalunya. 2005 ................................................................................................................................... 237 Taula 119: Especialització productiva en turisme rural del Priorat respecte Catalunya. 2005 ........................................................................................................................................... 238 Taula 120 Distribució dels establiments hotelers,per municipis del Parc i per categories, any 2013 ................................................................................................................................... 242 Taula 121 Distribució de les places hoteleres, per municipis del Parc i per categories, any 2013 ................................................................................................................................... 242 Taula 122 Distribució de les places hotelers i d'hostals i pensions per categories, any 2013 ........................................................................................................................................... 243 Taula 123 Distribució de l'oferta de càmpings de la comarca, per categories i municipis, any 2013 ................................................................................................................................... 243 Taula 124 Distribució de l'oferta de turisme rural, per municipis i tipologies, any 2013 ....... 244 Taula 125 Places de turisme rural per tipologies, any 2013 ................................................ 244 Taula 126 Distribució de l'oferta de restauració, per municipis, any 2015 ........................... 245 Taula 127 Membres del Fòrum Permanent que van respondre l’enquesta on-line ............. 249 Taula 128 Membres del Grup de Treball que van respondre l’enquesta on-line ................. 250 Taula 129 Esquema tradicional de la Sostenibilitat ............................................................. 290 Taula 130 Esquema Innovador de la Sostenibilitat ............................................................. 292