Annexos - territori.gencat.catterritori.gencat.cat/web/.content/home/01_departam... · 14...

Annexos

Annex 1

Matrius de coherència

ISA A1.1

Estratègia

1 Establir una xarxa d’espais protegits pel seu valor intrínsec a escala regional, comarcal i local amb limitacions importants cara a la urbanització i degradació dels seus valors naturals.

2 Garantir la funcionalitat territorial i ecològica de la xarxa d’espais de protecció especial mitjançant un conjunt d’espais connectors que reuneixin les condicions adients i la presència d’hàbitats d’interès comunitari.

3 Positivitzar la totalitat dels espais lliures en tres categories de sòl no urbanitzable amb objectius de protecció i regulació diferenciats, en funció del seu valor ambiental, estratègic i d’oportunitat de cara a possibles desenvolupaments urbanístics futurs.

4 Incorporar les determinacions del Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida, en fase de tramitació, i de les directrius corresponents, en fase d’elaboració, per tal de dotar de protecció addicional a àrees específiques del sòl no urbanitzable.

5 Dotar de protecció territorial a les zones inundables de les principals conques fluvials de l’àmbit del Pla.

6 Incloure, dins els terrenys de protecció especial, les principals zones orogràfiques i rieres i canals secundaris o sense delimitació de zona inundable.

7 Afavorir el manteniment de la població rural en el territori i la pluriactivitat.

8 Valoritzar els conreus amb més valor econòmic afegit i interès ambiental.

9 Assignació, a cada assentament, d’una estratègia de creixement.

10 Augmentar l’autocontenció dels nuclis de població

11 Créixer en continuïtat i compacitat amb el teixit urbà consolidat

12 Limitació estricta a la creació d’àrees especialitzades

13 Fomentar la cooperació intermunicipal

14 Consolidar una xarxa d’infraestructures viàries que connecti els diversos pols urbans entre si i amb la xarxa viària principal o primària.

15 Estructurar les principals polaritats de l’àmbit mitjançant transport públic ferroviari.

ISA A1.2

Matriu de coherència.

Objectius ambientals del sistema d’espais oberts versus estratègies de preservació del territori

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural.

b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística.

c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.

d) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic.

e)

Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts, de manera que s’afavoreixi la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.

f) Establir una gradació de preferències en relació a les alternatives d’urbanització i edificació.

g)

Assenyalar indicativament la localització de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur atenent la seva connectivitat, topografia o condicions.

h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.

i) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària pel seu especial interès en la gestió dels espais oberts.

j) Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o altres usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió.

k) Propiciar la gestió i protecció del paisatge rural.

Millora notablement les condicions mediambientals i ajuda a la seva preservació

Les condicions mediambientals no es veuen afectades o no varien substancialment

Caldria prendre mesures perquè les condicions ambientals no es modifiquin negativament

ISA A1.3

Matriu de coherència. Objectius ambientals del sistema d’assentaments versus

estratègies de preservació del territori 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

a) Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya.

b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i acostin els serveis al territori.

c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada.

d) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos de la segregació urbana.

e) Evitar la dispersió d’usos i edificacions en el territori i la seva suburbanització.

f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud.

g) Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans.

h) Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades.

i) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments.




ISA A1.4

Matriu de coherència. Objectius ambientals del sistema d’infraestructures de mobilitat i

transport versus estratègies de preservació del territori 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

a) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de desenvolupament dels assentaments urbans

b) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes d’assentaments

c) Vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori

d) Completar les xarxes bàsiques establertes en els plans sectorials amb altres traçats de menor rang que siguin rellevants a l’escala del Pla

e) Definir les condicions dels elements d’infraestructura que siguin funcionals i espacialment significatius en l’àmbit del Pla

f) Propiciar un bon ajustament dels traçats a la matriu biofísica del territori




Annex 2

Catàleg dels espais d’interès regional

inclosos en la categoria de protecció especial

ISA A2.1

Codi Nom Hàbitats d'interès Flora i vegetació Fauna Geotops i

geozones Estat de

Conservació Observacions

R1 Altiplà Alguaire-Almenar

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Matollars gipsícoles ibèrics (Gypsophiletalia).

Bosquines i prats. Pinedes de pi blanc. Chara connivens Lythrum tribactreatum Ranunculus sadrous trilobus

arpella xurra calàndria sisó terrerola vulgar

Processos de concentració parcel·laria.

Processos erosius

Terrassa fluvial plioquaternària. Una de les últimes llacunes endorreiques de les Terres de Lleida. Inclòs parcialment proposta XN2000

R2 Torre Ribera-Moredilla

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) . Estepes salines mediterrànies continentals (Limonietalia). Prats secs (Thero-Brachipodietea).

Platanus hispanica Populus deltoides

trenca gaig blau milà negre botxi falcó mostatxut

Processos erosius puntuals.

Vegetació natural escassa present

als marges.

Cultius de regadiu sèquies del Canal d'Urgell Jaciments arqueològics. Inclòs parcialment proposta XN2000

R3 Planes de Castelldans-Alfés-Aspa

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachipodietea). Bosquines mediterrànies dominades per Juniperus sp. Herbassars megafòrbics nitròfils i humits. Matollars halonitròfils. Vegetació submergida o flotant de rius cabalosos. Omeda amb heura. Carrascars

Màquia de garric i arçot Euphorbia helioscopia Limonium ibericum Astragalus alopercuiodes Dianthus serrulatus Genista biflora Stipa lagascae

alosa becuda ganga trenca calàndria gaig blau terrerola vulgar terrerola rogenca xoriguer petit sisó còlit negre torlit oreneta cua-rogenca perdiu roja àguila cuabarrada arpella conill sargantana cua-roja sargantaner petit Priontropis flexuosa Truxalis nasuta Stenobothrus festivs Zegris eupheme Melanargia ines

Lleus processos erosius als

vessants del tossal i als marges d’alguns bancals.

Cultius de secà. Petits marges i turons. Afloraments rocallosos. Inclou PEIN i RNP Mas de Melons-Alfés, també inclòs en proposta XN2000

ISA A2.2

Codi Nom Hàbitats d'interès Flora i vegetació Fauna Geotops i geozones

Estat de Conservació Observacions

R4 Secans de Sunyé-Sarroca

Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Bosquines mediterrànies amb Juniperus sp. Ginestars mediteranis termòfils amb Lygos sphaerocarpa.

Màquia de garric i arçot amb llentiscle. Brolles de romer i maleïda amb esteperola. Espartars amb siscallars. Prats de teròfits i hemicriptòfits.

xurra ganga torlit gaig blau calàndria terrerola vulgar terrerola rogenca arpelles xoriguer petit llangardaix ocel·lat sargantaner petit sargantana cua-roja

Mitjà, amb algunes àrees en greu procés de

degradació.

Plataformes i replans sobre estrats calcaris i de gres. Conreu de secà amb fruiters. Connecta EINs dels Erms d’Aitona i Utxesa.

R5 Almatret-Montmeneu

Prats mediterranis rics en anuals, bàsofils (Thero-Brachypodietalia). Bosquines mediterrànies. dominades pel Juniperus sp. Ginestars mediterranis termòfils. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

pi blanc llentiscle càdec arçot Brolla de romer i maleïda amb esteperola Espartar. Siscallar amb Lygos sphaerocarpa

tortil siboc cogullada fosca còlit ros capsigany còlit negre àguila cuabarrada àguila calçada àguila daurada voltor oreneta de ribera oreneta cua-rogenca roquerol sargantana cua-roja sargantaner petit

Successió oigocena de Serra Picarda-Montmeneu (GZ 206)

En general bo

Petits barrancs que desaigüen al Segre i l'Ebre. Dóna continuïtat al PEIN dels tossals d’Almatret. Inclòs al catàleg de Important Bird Areas (IBA, 108)

R6 Serra de Montllober

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Ginestars mediterranis termòfils. Jonqueres mediterrànies (Molinio-Holoschoenion)

Màquia de garric i arçot amb llentiscle (Rhamno lycioides-Quercetum cocciferae subas. pistaciotesum). Brolla de romer i maleïda amb esteperola (Genisto-Cistetum clussi)

terrerola vulgar tererola rogenca còlit negre cogullada fosca còlit ros tallareta cuallarga siboc gralla de bec vermell sargantana cua-roja sargantaner petit gripau d'esperons gripau corredor llangardaix ocel·lat

Regular excepte en sectors amb més pendent

Tossal de petita elevació. Cultius cerealistes i fruiters de secà. Inclou el PEIN de Montllober i resta del tossal no protegit i amb rica vegetació estèpica.

ISA A2.3



R7 Salades de Torres de Segre i Alcarràs

Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Arthocnemetalia fruticosae)

Vegetació helofílica Bosquets de tamarius

xurra terrerola rogenca torlit arpella agró roig martinet menut cabusset cabussó emplomallat camesllargues corriol petit perdiu de mar tortuga de rierol Mioscirtus wagneri

Bastant degradat. Les basses tenen

un estat de conservació

favorable

Conreus herbacis de regadiu molt humanitzat. Presència de sòls salins. Presència d’arrossars. Inclou dues zones humides inventariades (codis 1521800 i 1541800).

R8 Tossals de Margalef

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Alzinars i carrascars. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Ginestars mediterranis termòfils amb Lygos sphaerocarpa.

Ferula loscosi Bombycilaena discolor Malva stipulacea

cogullada fosca Regular excepte en sectors amb més pendent

Zona tampó de cultius extensius i fruters de reg. Inclou parcialment EIN Tossals de Torregrossa.

R9 Cerdera-Pantà de l'Arròs

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Alzinars i carrascars. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Ginestars mediterranis termòfils amb Lygos sphaerocarpa.

Brolles i pradells mediterranis. Canyís (Phragmites australis) i boga (Typha sp.).Espècies helòfites: Sciprus holoschoenus, S.littoralis, S. lacustris, S. maritimus, Carex nemerosa, Cyperus eragrostis, Juncus bufonius, J. articulatus. Esp. halòfites: Atriplex halimum, Suaeda vera

gaig blau trenca arpella agró roig ànec capblanc blauet tortuga de rierol Melanogryllus desertus

Bo, excepte el pantà de l’Arròs,

amb problemes de rebliment.

Antic polvorí militar de la Cerdera. Pantà de l'Arròs

ISA A2.4



R10 Mitjana d'Alcoletge Boscos de ribera mediterranis Herbassars nitròfils anuals colonitzadors de sediments fluvials (Chenopodion rubri)

Vegetació de codolars Canyissars

blauet teixidor oriol picot garser gros aligot milà negre ardèides becada vidriol tortuga de rierol tòtil llúdriga

Regular-bo

Inclou la zona humida inventariada Meandre del Mas del Segre (codi 1511800)

R11 Mitjana de Lleida

Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials (Chenopodion rubri). Salzedes, alberedes i omedes mediterrànies

Albareda continental (Rubio tinctorium-Populetum albae). Salzeda (Saponario officinalis-Salicetum purpurae, Atriplici-Salicetum fragilis). Bardisses (Rubo ulmifolii-Coriarietum myrtifoliae). Comunitats aquàtiques i higròfiles (Potamo pectiniati-Myruiphylletum spicati, Thypho-Schoenoplectetum glauci). Codolars (Adryaletum ragusinae)

blauet teixidor oriol picot garser gros aligot milà negre bernat pescaire esplugabous martinet blanc corb marí gros agró roig cigonya blanca corriol petit xivita xivitona becada vidriol tortuga de rierol tòtil llúdriga

Bo

Mitjana de terra emergida amb meandres i basses. Està inclosa a l’inventari de zones humides (codi 1501800).

ISA A2.5



R12 Espai fluvial del Segre Sud

Vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques. Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucion flavi).

Arbres de bosc de ribera amb àlbers (Populus alba) verns (Alnus glutinosa) salzes (Salix alba, Salix purpurea). Comunitats de ribera aquàtiques i higròfiles (Potamo pectinati-Myruiphylletum spicati, Thypho-Schoenoplectetum glauci). Comunitats de codolars (Adryaletum ragusinae). Bardisses (Rubo ulmifolii-Coriarietum myrtifoliae).

blauet teixidor oriol picot garser gros aligot milà negre ardèides agró roig cigonya blanca corriol petit xivita xivitona martinet de nit arpella becada vidriol tortuga de rierol tòtil llúdriga

regular o bo

dependent dels sectors

Zones entollades a banda i banda de riu. Àmbit afectat per les proteccions i servituds de la llei d’aigües.

R13

Noguera Ribagorçana a Alfarràs-Ibars de Noguera

Vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques. Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucion flavi). Herbassars nitròfils anuals colonitzadors de sediments fluvials (Chenopodion rubri).

Comunitats de ribera aquàtiques i higròfiles (Potamo pectinati-Myruiphylletum spicati, Thypho -Schoenoplectetum glauci). Comunitats de codolars (Adryaletum ragusinae) Bardisses (Rubo ulmifolii-Coriarietum myrtifoliae)

blauet teixidor oriol picot garser gros orenetes de ribera merla d'aigua ardèides agró roig cigonya blanca corriol petit migradores xivita xivitona becada vidriol tortuga de rierol tòtil llúdriga

Dependent del sector, regular-bo

Espais fluvials d'importància per als ocells migratoris. Àmbit afectat per les proteccions i servituds de la llei d’aigües.

ISA A2.6



R14 Noguera Ribagorçana a Albesa

Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucion flavi). Herbassars nitròfils anuals colonitzadors de sediments fluvials (Chenopodion rubri).

Comunitats de ribera aquàtiques i higròfiles (Potamo pectinati-Myruiphylletum spicati, Thypho-Schoenoplectetum glauci). Comunitats de codolars (Adryaletum ragusinae) Bardisses (Rubo ulmifolii-Coriarietum myrtifoliae).

blauet teixidor oriol picot garser gros ardèides agró roig cigonya blanca corriol petit xivita xivitona vidriol tortuga de rierol tòtil llúdriga

Regular-bo

Comunitats de ribera ben desenvolupades. Àmbit territorial d’aplicació del Pla de conservació de la llúdria.

R15 Riu de la Cana i sector forestal de la Bovera

Vegetació amfíbia mediterrània de basses temporals. Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus sp.

Brolles mediterrànies amb garric (Quercus coccifera), llentiscle (Pistacia lentiscus) i càdec (Juniperus oxycedrus). Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis). Obacs amb roure valencià (Quercus faginea), arboç (Arbutum unedo), marfull (Viburnum tinus) i boix (Buxus sempervirens)

còlit negre merdla blava duc oreneta cua-rogenca astor aligot comú àguila marcenca àguila daurada àguila cuabarrada còlit ros cogullada fosca siboc capsigrany botxí tortit gaig blau tord cotxa fumada tord ala-roig griva cerdana merla de pit blanc durbec verderola gripau comú granoteta de punts

Bo

Zona de barrancs que formen una interessant solana. Molt important a la tardor-hivern per a diverses espècies de túrdids.

ISA A2.7



R16 Vall del riu Ondara-Montornès

Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium). Rouredes ibèriques de roure valencià i roure africà. Carrascars. Pinedes de pinassa.

Mosaic amb pinassa (Pinus nigra), pi blanc (Pinus halepensis), carrasca (Quercus ilex rotundifolia) i roure valencià (Quercus faginea).

perdiu roja conill àguila cuabarrada astor Platycleis affinis Chorthippus apicalis

Bo, tot i que força

fragmentat per infraestructures

Sector en mosaic. Limita amb geotop (N) i zona ZEPA (S)

R17 Bessons-Vallseca

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Alzinars i carrascars. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Brolla de garric (Quercus coccifera) i romaní (Rosmarinus officianalis). Retalls de carrascars (Quercus rotundifoliae) i fragments d’alzinars amb marfull (Viburno tini-Quercetum ilicis). pi blanc (Pinus halepensis)

àguila cuabarrada àguila daurada Chorhippus apicalis

Regular

Relleu aturonat solcat per torrents, amb roques calcàries Alternancia de conreu de secà amb bosquines i brolles Connexió de diferents espais del PEIN

R18 Secà de Belianes-Preixana

Matollars halonitròfils (Pegano Salsoletea). Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia).

gaig blau xoriguer petit xoriguer comú gralla xixella òliba mussol comú tortit calàndria esparver cendrós sisó àguila daurada àguila cuabarrada esparver d'espatlles negres Calliptamus wattenwylianus Platycleis affinis

Bo

Plana extensiva cerealista amb relleu molt suau. Presència d'abundants cabanes i antigues construccions enmig del secà (importants per reproducció d’aus).

ISA A2.8



R19 Serra de la Llena

Prats mediterranis rics en anuals, bàsofils (Thero-Brachypodietalia) Alzinars i carrascars. Bosc de ribera (alberedes, salzedes...)

Mosaic amb alzinars, pinedes, rouredes i fruiters de secà i cereal.

àguila cuabarrada àguila daurada duc àguila marcenca astor còlit ros cogullada fosca capsigrany botxí

En general bo

Espai de muntanya format pels barrancs de capçalera del riu de Set

R20 Estany d'Ivars - Vila-sana

Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Canyissar

fotges ànecs arpella agró roig repicatalons cruixidell

Bo

Antiga cubeta endoreica assentada sobre terrenys oligocènics i fàcies margosa, recentment recuperada; inclosa en l’inventari de zones humides (codi 1781800)

R21 Secà d'Anglesola

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia).

esparver cendrós torlit sisó arpella Platycleis afinis

Mitjà

Zona extensiva amb reg de suport hivernal. Espai inicialment afectat pel projecte de regadiu Segarra-Garrigues

ISA A2.9



R22 Canelles-Santa Anna-Monts de Millà

Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia). Màquies i garrigues amb Juniperus spp arborescents. Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea). Alzinars i carrascars.

Carrascars (Quercus rotundifoliae) Rouredes de roure valencià (Violo-Quercetum faginae) Repoblacions de Pinus halepensis i Pinus nigra

voltor àguila cuabarrada àguila daurada aufrany trencalòs falcó pelegrí duc gralla bec vermell còlit negre merla blava merla d'aigua blauet mosquiter pàl·lic tallarol de garriga tallarol emmascarat llúdriga gat fer Ctenodecticus thymi

geòtop 129: Corçà- vall d'Àger, d'interès pels seus aspectes estratigràfics i sedimentològics

En general bo

Espai de muntanya que formen els primers contraforts prepirinencs. Bona part de la superfície inclosa en boscos d’utilitat pública. Inclòs en el pla de recuperació del trencalòs i de la llúdria.

R23 Contraforts meridionals del Montsec

Boixedes (Buxus sempervirens). Bosquines mediterranies i submediterrànies dominades per Juniperus sp. Rouredes ibèriques de Quercus faginea. Carrascars

Vegetació mediterrània, de l’estatge montà i oromediterrani de roquissar calcari.

àguila daurada aufrany diversos quiròpters llangardaix ocel·lat salamandra tritó pirinenc tòtil

Bo

Surgències argiloses del Montsec. Àmbit inclòs en el pla de recuperació del trencalòs.

R24

Carretera del Doll - Noguera Pallaresa - Sant Mamet

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea). Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus. Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

Bosquines de carrascars, amb roures de fulla petita. Brolles calcícoles

àguila daurada voltor àguila cuabarrada trencalòs escorxador merla roquera cercavores gat fer Ctenodecticus thymi

geotop 131: Vall d'Àger - La Règola geotop 132: Carretera del Doll

Bo

Presència de penya-segats. Àmbit inclòs en el pla de recuperació del trencalòs i de la llúdria.

ISA A2.10



R25 Serra Blanca - Monteró - Cingles de Gerb

Matollars gipsícoles ibèrics, Estepes guixenques (Gypsopliletalia). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus. Alzinars i carrascars. Rouredes de roure valencià i roure africà. Matollar halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Plantes d’ambients guixencs: Lepidium subulatum Helianthemum squamatum Gypsophila hispanica Limonium catalaunicum Alzinars, boixedes i rouredes. Brolles i bosquines de roure valencià i pi blanc

còlit negre hortolà tallarol trencamates cucut reial merla blava gaig blau torlit esparver cendrós conill perdiu roja duc àguila cuabarrada àguila daurada àguila marcenca àguila calçada llangardaix ocel·lat vidriol serp de ferradura

Bo

Parcialment inclosa en àrea ZEPA i IBA. Inclou la zona humida inventariada de la Bassa del Macip (codi 1671800). Àmbit inclòs en el pla de recuperació del trencalòs i de la llúdria.

R26 Plans de la Figuera

Matollars gipsícoles ibèrics, Estepes guixenques (Gypsophiletalia). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus. Alzinars i carrascars. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Cubeta cerealista amb pi blanc plantat i vegetació natural.

gaig blau xoriguer petit esparver cendrós arpella pàl·lida voltor aufrany àguila daurada àguila cuabarrada sisó tortil calàndria llangardaix ocel·lat

Bo

Part de l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 aprovada pel Govern, entre la Serra Llarga i la serra de la Guineu.

ISA A2.11



R27 Secà de Balaguer

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

xoriguer petit esparver cendrós arpella esparver d'estpatlles negres milà negre xurra calàndria sisó gaig blau terrerola vulgar gralla de bec vermell

Regular, tot i la

forta intensificació

Envolta l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 aprovada pel Govern.

R28 Altiplà de Bellmunt - Almenara

Matollars gipsícoles ibèrics,Estepes guixenques (Gypsophiletalia). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea) Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades pel Juniperus. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Pinus halepensis de repoblació. Bosquines amb algunes alzines carrasques (Quercus rotundifolia).

sisó esparver cendrós torlit calàndria gaig blau arpella sargantaner petit llargandaix ocel·lat milà reial àguila cuabarrada falcó mostatxut Calliptamus wattenwylianus

Bo, tot i que

amb forts impactes

Altiplà cerealista de secà. Àrea afectada pel projecte Segarra-Garrigues.

R29 Plans d'Hostafrancs

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) Alzinars i carrascars

esparver cendrós torlit sisó gaig blau àguila cuabarrada àguila daurada esparver d'espatlles negres

En general bo

Conreus extensius de secà. Inclòs a l’IBA 142: secans de Lleida.

ISA A2.12


geozones Estat de


R30 Serra del Munt i tram mig del Segre

Matollars gipsícoles ibèrics Estepes guixenques (Gypsophiletalia) Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus. Salzedes i alberedes. Rouredes de roure valencià i roure africà.

roure martinenc (Quercus humilis) roure valencia (Quercus faginea)

llúdriga turó aufrany àguila cuabarrada blauet merla d'aigua oreneta cua-rogenca Ctenodecticus thymi

En general bo

Espai englobat per dues àrees fluvials disjuntes del riu Segre. Inclou la resclosa del Canal d’Urgell (codi 1631800, inventari zones humides)

R31 Capçalera del riu Rialb

Pinedes submediterranies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) Alzinars i carrascars Rouredes de roure valenciàRoques calcícoles amb vegetació casmofítica ombrejada mediterrània

Alzinars i rouredes de roure valencià i martinenc amb auró negre claps de pi roig moixera (Sorbus aria) boix marfull sabina (Juniperus phoenicea) Fragments de brolles d’eriçó (Erinacea anthyllis) i Juniperus sp. molses i falgueres calcícoles al congost del riu Rialb

voltor aufrany trencalòs àguila daurada àguila cuabarrada àguila marcenca àguila calçada astor duc gamarús falcó peregrí merla blava merla roquera tallarol gros llúdriga gat fer cérvol cabirol escurçó ibèric escurçó pirinenc vidriol lludrió llistat tritó pirinenc salamandra tòtil truita de riu genètica cranc de riu

Ben conservada

i poc freqüentada

Sector de muntanya força trencat i amb carener d’elevat interès connector i de nidificació d’ocells; gran extensió forestal i amb una rica diversitat. Zona de contacte entre Prepirineu exterior i interior (coll de Bóixols). Inclou surgència càrstica del Forat del Buli. Àmbit inclòs en el pla de recuperació del trencalòs i de la llúdria.

ISA A2.13



R32

Conca del Llobregós - Bosc del Siscar - Serra de Montclar

Matollars gipsícoles ibèrics, Estepes guixenques (Gypsophiletalia). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Pinedes mediterrànies de pinassa. Rouredes de roure valencià (Violo-Quercetum faginae) Alocars i tamarigars de rius (Nerio-Tamaricetea). Salzedes i alberedes mediterrànies. Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus sp.

Alzina carrasca (Quercus rotundifolia) Pinassa (Pinus nigra) Roure valencià (Quercus faginea) Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

conill àguila cuabarrada àguila daurada àguila cridanera àguila marcenca milà reial llúdriga gat fer trencalòs

geotop 201: successió lacustre paleògena de Sanaüja

En general bo

Espais extensius de secà i zones aturonades. En bona part inclòs en l’IBA 142 dels secans de Lleida i en l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 aprovada pel Govern.

R33 Sector forestal de la conca del Llobregós

Pinedes submediterranies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) Herbassars nitròfils anuals colonitzadors de sediments fluvials (Chenopodion rubri)

pinassa (Pinus nigra) roure valencià (Quercus faginea) roure martinenc (Quercus humilis)

astor gat fer llúdriga

Bo

Sector forestal amb mosaic amb cereal de secà, d'elevada diversitat. Inclou zona humida inventariada del meandre del Segre a Gualter(1651800). Àmbit afectat pel pla de conservació de la llúdria.

Annex 3

Catàleg dels espais d’interès comarcal


ISA A3.1



C1 Tiurana - barranc de la Bastida

Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea)

Centaurea linifolia Limonium catalaunicum Lepidium subulatum Moehringia muscosa Viola wilkommii

llúdriga gat fer turó trencalòs àguila daurada àguila cuabarrada àguila calçada astor duc voltor llangardaix ocel·lat vidriol lludrió llistat serp escurçonera escurçó ibèric tritó pirinenc salamandra tòtil gripau d'esperons reineta

Bo, amb activitat

humana molt baixa

Plana d'inundació del riu Segre, afectada pel pantà de Rialb. Zona de contacte espais forestals prepirinencs amb mosaics agroforestals segarrencs.

C2 Plana d'Aspa Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea)

Màquia de garric i arçot (Rhamno lycioides-Quercetum cocciferae). Carrascar (Quercetum rotundifoliae). Brolles de romaní i maleïda. Espartars (Delphinio gracilis-Lygeetum sparti). Llistonars (Ruto angustifolii-Brachypodietum retusi). Lygeum spartium Genista biflora Retama sphaerocarpa Centaurea linifolia Limonium catalaunicum

xoriguer petit ganga sisó torlit calàndria terrerola vulgar terrerola rogenca gaig blau còlit negre merla blava perdiu roja arpella sargantana cua-roja llangardaix ocel·lat gripau corredor

Bo

Mosaic de planes amb cultius extensius de secà, amb important fauna de caire estèpic. Espai inclòs a la IBA 144 (Cogul-Alfés)

ISA A3.2



C3 Connexió amb PEIN Ribaroja

Bosquines mediterrànies dominades per Juniperus sp.

Claps de màquia de llentiscle (Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae subass. pistacietosum) i de Carrascar (Quercetum rotundifoliae). Pinedes pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles de romer i maleïda amb esteperola (Genisto-Cistetum clusii) Brolla de bruc d'hivern amb bufalaga tinctòria

àguila cuabarrada duc aufrany voltor àguila calçada falcó pelegrí

Bo

Formacions de barrancs i fondalades i mosaic fruiters de secà amb bosquines mediterrànies. Inclòs a la IBA 108 (Curs baix riu Matarranya-Ribarroja).

C4

Clamor de Vallmanya - reguer del Cap - Sèquia de Raimat

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea)

Aizoon hispanicum Limonium catalaunicum Ferula loscosi Astragalus alopecuroides

Cames llarges arpella agró roig cabussó emplomallat corriol petit

Regular

Cultius extensius de regadiu amb petits reductes de vegetació natural. Zona de connexió entre els espais R-1 Almenar-Alguaire i R-9 (Cerdera) amb zones estèpiques de l’Aragó.

C5 Connexió Garrigues Baixes

Bosquines mediterrànies dominades pel Juniperus sp. Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea)

Clapes de pi blanc. Garrigues (Quercetum cocciferae). Brolles de romer i maleïda (Rosmarino officinalis-Linetum suffruticosi) Llistonars (Ruto angustifolii-Brachypodietum retusi) Espartars (Delphinio gracilis-Lygeetum sparti)

còlit negre còlit ros oreneta cua-rogenca llangardaix ocel·lat

Bo

Espai de connexió múltiple, entre la serralada prelitoral (Montsant) i el secà de Segrià Sud, amb barrancs i serres amb mosaic forestal i de conreus de secà.

ISA A3.3



C6 Riu de Set

Bosquines mediterrànies dominades per Juniperus sp. Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea)

Màquia de garric i arçot (Rhamo lycioidis-Quercetum cocciferae) Brolles de romer i maleïda (Rosmarino officinalis-Linetum suffruticosi) Esteperola (Genisto-Cistetum clusii) Roure valencià (Quercus faginea) Canyissar (Thypho-Schoenoplectetum glauci) Omedes (Hedero-Ulmetum minoris) Alberedes (Rubio tinctorium-Populetum albae)

Rossinyol bord balquer oriol boscarla de canyar oriol teixidor merla blava còlit negre roquerol oreneta cua-rogenca llangardaix ocel·lat

Bo en la part sud, tot i que va degradant-se a

mesura que entra a la plana

Barranc i vessants del riu de Set. Connexió de la Serra de la Llena amb el riu Segre. Inclòs parcialment a la IBA 142 (secans de Lleida). Zona afectada pel sistema Segarra-Garrigues i el pantà de l’Albagés.

C7 Conca alta del riu Llobregós

Rouredes ibèriques de roure valencià (Violo-Quercetum faginae). Pinedes de pinassa. Salzedes i albaredes mediterrànies. Alocars i tamarigars de rius i llacunes (Nerio-Tamaricetea). Alzinars i carrascars. Jonqueres mediterrànies (Molinio-Holoschoenion). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Matollars gipsícoles ibèrics: estepes guixenques (Gyupsopliletalia).

Llúdriga (ocasional) astor àguila calçada tallarol emmascarat tallareta cuallarga tallarol de garriga còlit ros hortolà sargantaner petit llangardaix ocel·lat serp llisa meridional

Bo, en molts sectors

recuperació de la vegetació

Turons guixencs amb important mosaic forestal, de brolles, de cereal de secà i de retalls de bosc de ribera. Àmbit afectat pel pla de recuperació del trencalòs i de la llúdria.

ISA A3.4



C8 Pla de la Serra - Miralcamp

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Brolles de romer i maleïda (Rosmarino officinalis-Linetum suffruticosi). Llistonar (Ruto angustifolii-Brachypodietum retusi). Espart (Lygeum spartum) Stipa parviflora

calàndria terrerola vulgar torlit

Dolent

Petit altiplà sobre el Pla d'Urgell, l’origen del qual són antigues terrasses fluvials. El darrer espai amb vegetació estèpica del Pla d’Urgell. Una petita part inclosa en el PEIN dels Tossals de Torregrossa.

C9

Banquetes del Canal d'Urgell - connexió serra de Vilobí

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Roureda de roure valencià (Violo-Quercetum faginae). Salzedes i albaredes mediterrànies. Bosquines mediterrànies dominades per Juniperus sp.

Reductes de pi roig (Pinus sylvestris). Pinus nigra salzmannii. Pi blanc (Pinus halepensis) Carrasca (Quercus rotundifolia). Roure (Quercus faginea)

teixidor oriol

El sector de mosaic forestal és bo, mentre

que les connexions a la

Plana són dolentes

Connexió entre la serra de Vilobí (serralada prelitoral) i la plana central del Segre, enllaçant diversos espais d’interès nacional, regional i comarcal. Afectat pel sistema Segarra-Garrigues. Travessa la IBA 142.

C10 Riu Farfanya

Matollars gipsícoles (Gypsophiletalia). Jonqueres mediterrànies (Molinio-Holoschoenion). Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Bosquines mediterrànies dominades per Juniperus sp.

Claps d’albereda (Rubio tinctorium-Populetum albae) Canyissars de Phragmites australis. carrasques (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus faginae) escassos.Llistonar (Ruto angustifolii-Brachypodietum retusi). Espart (Lygeum spartum) Siscallars (Salsolo vermiculatae-Artemisietum herba-albae).

aligot comú milà negre Corb gaig blau xoriguer petit hortolà còlit ros

Bo

El curs fluvial actua com a connector entre les serres i boscos de la Noguera amb el Segre. Inclou zona humida inventariada 1721800 Bassa de la casa del Manyet.

ISA A3.5



C11Vores de la Serra de Montclar - Bosc del Siscar


Mosaic arrascars (Quercetum rotundifoliae) amb conreus extensius cerealistes.

Conill Perdiu roja àliga cuabarrada àguila daurada milà reial àguila calçada llangardaix ocel·lat tallarol de garriga mosquiter pàl·lid

Bo

Conreus extensius cerealistes. Inclòs a la IBA 142 (secans de Lleida).

C12 Connexió riu Sió

Salzedes i alberedes mediterrànies. Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio.Alliarietalia). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea).

Canyissars de Phragmites australis. Bardissa (Rubo ulmifolii-Coriaretum myrtifoliae) Om (Ulmus minor) Alberedes (Rubio tinctorium-Populetum albae

llúdriga rossinyol bord blaquer boscarla de canyar oriol teixidor picot garser gros gaig astor cranc de riu

Manté trams de vegetació de ribera en molt

bon estat

Conca molt oberta ocupada per conreus principalment cerealistes de secà fins a trobar-se el domini regat del canal d'Urgell

C13 Connexió riu Corb

Salzedes, alberedes mediterrànies. Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio.Alliarietalia). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea). Alzinars i carrascars

vegetació de ribera amb taques de roureda i alzinar

llúdriga rossinyol bord balquer boscarla de canyar oriol teixidor milà negre aligot comú astor cranc de riu

Mig, amb

alguns sectors degradats

Connexió entre masses forestals de la Conca de Barbera (Baixa Segarra) i el Segre; també entre l'estany d'Ivars–Vila-sana i el Segre.

ISA A3.6



C14 Connexió Mig Segre

Bosquines mediterrànies dominades pel Juniperus sp. Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea). Alzinars i carrascars. Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Salzedes i alberedes mediterrànies.

Brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion). Carrascars (Quercetum rotundifoliae). Rouredes (Violo-Quercetum faginae). Pradells d'anuals (Thero-Brachypodion).

llúdriga blauet merla d'aigua àguila cuabarrada falcó pelegrí gralla de bec vermell astor

En general bo

Espais fluvials i de barrancs de connexió, d’interès per a la llúdriga i fauna aquàtica i riberenca en general.

C15Obacs de les valls del Montsec

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) Bosquines mediterrànies dominades per Juniperus sp.

roure valencià (Quercus faginea) roure martinenc (Quercus humilis)

tallarol de garriga mosquiter pàl·lid àguila calçada gat fer

Bo

Rouredes importants en extensió. Àmbit inclòs dins del Pla de recuperació del trencalòs.

C16 Secans del nord de l'Urgell

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea) Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Arthocnometalia fruticosae). Alocars i tamarigars de rius i llacunes (Nerio-Tamaricetea). Alzinars i carrascars

sisó torlit calàndria esparver cendrós àguila cuabarrada

Bo

Plans de caire estèpic amb conreu cerealista de secà. Inclou les zones humides inventariades del Clot dels Reguers (codi 1881800) i la llacuna de Claravall (1741800).

ISA A3.7



C17Connexions fluvials de la Plana

Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials (Chenopodion rubri). Gespes vivaces decumbents dels rius mediterranis amb cabal permanent (Paspalo-Agrostion semiverticilatae). Vegetació hidròfita arrelada o flotant en llacs i aigües eutròfiques. Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia). Rouredes, alberedes i omedes mediterrànies.

llúdriga cigonya blanca agró roig bernat pescaire martinet blanc martinet de nit corriol petit camesllargues milà negre falcó mostatxut blauet picot garser gros oriol teixidor balquer boscarla de canyar oreneta de ribera grasset de muntanya repicatalons cruixidell tortuga de rierol vidriol

Bo, dependent dels trams

Curs baix fluvial amb clar interès connector. Inclou patamolls de Montoliu, l'illa del Segre de la Segona Marrada i el meandre del Segre

C18 Connexió horta de Lleida

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea). Salzedes alberedes i omedes mediterrànies.

albers (Populus alba) oms (Ulmus minor) roure valencià (Quercus faginea) Canyissars (Typho-Schoenoplecetum glauci). Canyars (Arundini-Convolvuletum sepium)

Regular

Tram de la sèquia Major de Pinyana i la Clamor de les Planes

ISA A3.8



C19 a

C27

Connectors de plana Inclou: a) masos i serra de Matelescabres; b) connector Matacarnera; c) connector d’Arbeca; d) connector de Mollerussa; e) connector de Vilagrassa; f) connector de Soses; g) Ribera d’Ondara-Talavera; h) connector de Sudanell-Sunyer; i) connector espais fluvials Segre Sud

Bosquines mediterrànies dominades per Juniperus sp. Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia). Salzedes i alberedes mediterrànies. Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea). Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) Vegetació de les lleres pedregoses dels rius mediterranis (Glaucions flavi) Vegetació submergida o flotant de rius cabalosos. Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials (Chenopodion rubri)

Variable

Diversos espais connectors (d,e,f i h) que pretenen mantenir la continuïtat als dos costats de l’ A-2 i AP-2. En general són connectors de reduïdes dimensions i amb reductes de vegetació natural, voltats d’activitat agrícola i/o infrastructures.

Annex 4

Catàleg dels espais d’interès local


ISA A4.1



L1 Turons del baix Segre

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Màquia de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae). Brolles de romer i esteperola (Genisto-Cistetum clusi). Matollars de botja pudent i siscall (Salsolo vermiculatae-Artemiscietum herba-albae). Llistonars (Thero-Brachypodion).

cogullada fosca tallareta cuallarga còlit negre tellerola vulgar trobat xoriguer petit sargantaner petit sargantana cua-roja llangardaix ocel·lat serp de ferradura Calliptamus wattenwylianus Ramburiella hipanica Sphingonotus azurescens

En general és dolent

Petits turons de les terrasses altes del Segre. La vegetació natural queda relegada als vessants amb pendent.

L2 Turons i vessants de les planes d'Almacelles


Màquia de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae). Brolles de romer i esterperola (Genisto-Cistetum clusi). Matollars de botja pudent i siscall (Salsolo vermiculatae-Artemiscietum herba-albae). Llistonars (Thero-Brachypodion). Pi blanc (Pinus halepensis)

mussol banyut Regular

Petits turons disgregats i vessants de plataformes de les terrasses fluvials. Espais no conreats en un territori intensament ocupat.

L3 Bosquets de les Avellanes

Estepes guixenques (Gypsopliletalia) Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades per Juniperus sp.

Hortolà z. d’alimentació de rapinyaires

Bo

Espais dispersos situats a les muntanyes de l'entorn del Monestir de les Avellanes.

ISA A4.2



L4 Pinedes de la Segarra

Pinedes mediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii). Rouredes de roure valencià (Quercus faginea).

Bosquetss de roures (Quercus faginea) i pinedes de pinassa (Pinus halepensis). Rodals de pi roig i pi blanc. Fragments de bosc de ribera

conill perdiu roja astor

En general bo

Alta diversitat ecològica. Connector entre les comarques de l'Anoia i la Conca de Barberà.

L5 Zones humides de la plana

Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, Galio-Alliarietalia). Salzedes, alberedes i omedes mediterrànies.

Vegetació helofítica de canyissar (Phragmites australis). Alguns arbres de ribera: Xops, salzes, tamarius i plàtans. Jonqueres i vegetació de salades (molt puntual)

cabusset arpella agró roig fotja balquer boscarla de canyar cames llargues corriol petit repicatalons cuixidell aligot comú falcó mostatxut oriol teixidor xixella tudó griva abellerol

Regular o bo tenint en

compte els continus impactes

Recull una dotzena d’espais, sèquies, basses o pantans. Diverses zones a partir de l'inventari de zones humides. Trams de banquetes de canal i reguers

L6 Coladors de Boldú

Pradells i jonqueres halòfiles, mediterrànies (Juncetalia maritimae). Estepes salines mediterrànies continentals (Limonietalia). Salzedes, alberedes i omedes mediterrànies.

Ass. de gipsòfila perfoliada ( Gypsophiletum perfoliatae). Jonquera amb plantatge crassifoli. Jonguera amb lletsó crassifoli. Limonium catalaunicum Limonium latebracteum Limonium costae Sonchus crassifolius Senecio auriculata Microcnemus coralloides Silibum eburneum

Acceptable

Relicte d'antigues depressions endorèiques amb certa humitat edàfica i amb alta riquesa ecològica. Inclou zona humida inventariada: coladors de Boldú (1741800).

ISA A4.3


geozonesEstat de


L7 Tossal de les Cases

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Acceptable

Petits turons i vessants allargades de terrasses altes del riu. Zona amb alta activitat humana

L8 Ribes de canal de Pinyana

Estepes salines mediterrànies continentals (Limonietalia). Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Ribes colonitzades per siscallars i pradells terofítics

Regular

Franja que ressegueix el canal de Pinyana. Catalogat com a bosc d'utilitat pública malgrat no existir bosc de ribera en l'actualitat

L9 Turons de l'horta de Lleida

Estepes salines mediterrànies continentals (Limonietalia). Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea). Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Arthrocnemetalia fruticosae).

Reductes de vegetació de secà (siscallars, pradells terofítics, brolles, etc.).

Dolent

Turons i marges de vessant s dispersos en un espai fortament conreat.

L10 Altres

Bosquines mediterrànies i submediterrànies dominades pel Juniperus. Alzinars i carrascars. Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (Thero-Brachypodietea) Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Fragment de geotop 130

Variable

Petites àrees amb interès local per a la conservació, lligam entre connectors, reductes de fauna o altres. Sectors amb alta necessitat de protecció

Annex 5

Anàlisi del grau de cobertura

dels hàbitats d’interès comunitari

pels espais inclosos en la

categoria de protecció especial

ISA A5.1

La categoria de sòl no urbanitzable de protecció especial inclou la totalitat dels espais d’interès natural protegits per la legislació catalana (PEIN i Xarxa Natura 2000), a més de les forests d’utilitat pública, els àmbits dins del Pla de protecció d’espècies de fauna amenaçada, les àrees d’interès geològic catalogades per la Generalitat de Catalunya (geòtops i geozones) i els espais de valor natural i de connexió a nivell regional, comarcal i local identificats per l’estudi previ encarregat específicament a aquest efecte (vegeu també annexos 2, 3 i 4), que inclouen també una mostra important d’espais agrícoles de secà d’elevat valor per a acollir sobretot fauna amenaçada o en risc d’extinció de caire pseudoestèpic. En total, representa el 48,08% de la superfície de l’àmbit. La majoria de grans famílies d’hàbitats es troben suficientment representats. De les 18 families d’hàbitats presents al territori, 9 es troben representades en més del 90 %, 4 es troben representades entre el 80 i el 90%, 3 entre el 70 i el 80%, 1 entre el 60 i el 70%, i 1 entre el 50 i el 60%. QUADRE A3.1. Grans famílies d’hàbitats i nivell de representació dins el sòl no urbanitzable de protecció especial

Codi Familia d’hàbitats Cobertura (%)

1. Hàbitats costaners i halòfils

13 Maresmes i prats halòfils atlàntics i mediterranis 100,00 14 Maresmes i prats halòfils mediterranis i termoatlàntics 52,63 15 Matollars mediterranis continentals halòfils i gipsòfils 81,08 31 Aigües quietes (estanys i llacs) 99,83

3. Hàbitats d’aigua dolça

32 Aigües corrents (rius i torrents) 98,78

4. Landes i matollars de les zones temperades

40 Landes i matollars de les zones temperades 100 51 Matollars submediterranis i de zones temperades 99,22

5. Matollars escleròfil·les

52 Matollars arborescents mediterranis 94,20 53 Matollars, garrigues i ginestars mediterranis termòfils 87,43

6. Pastures naturals i seminaturals

62 Pastures seminaturals 77,22 64 Pastures humides i herbassars megafòrbics 81,19

7. Torberes altes i torberes baixes

72 Torberes basòfiles 95,87

8. Hàbitats rupícoles

81 Tarteres de muntanya 100 82 Vegetació casmofítica de parets i cingleres 87,32

9. Boscos

91 Boscos caducifolis de l’Europa temperada 97,76 92 Boscos caducifolis mediterranis i submediterranis 77,17 93 Boscos esclerofil·les mediterranis 77,81 95 Boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies 60,71

Font: Elaboració pròpia.

ISA A5.2

GRÀFIC A3.1. Representativitat de les grans famílies d’hàbitats dins el sòl no urbanitzable de protecció especial

Font: Elaboració pròpia. Si s’analitzen en detall els hàbitats d‘interès comunitari presents i la seva representació dins el sòl no urbanitzable de protecció especial, s’obtenen els resultats que expressa el gràfic A3.2. i que són els següents: dels 32 hàbitats d’interès comunitari presents a l’àmbit de les Terres de Lleida, 5 són integrament representats, 11 superen el 90 % de representativitat i 5 se situen entre el 80 i el 90%, 4 entre el 70% i el 80%, 3 entre el 60% i el 70%, 2 entre el 50% i el 60% i 1 per sota del 50%. GRÀFIC A3.2. Representativitat dels hàbitats d’interès comunitari dins el sòl no urbanitzable de protecció especial

Font: Elaboració pròpia.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1310

1410

1420

1430

1510

1520

31-?

3150

3250

3260

3270

3280

4090

5110

5210

5130

5330

6210

6220

6420

6430

7210

8130

8210

9180

91E

O

9240

92A

0

92D

0

9340

9530

9540

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

13 14 15 31 32 40 51 52 53 62 64 72 81 82 91 92 93 95

ISA A5.3

QUADRE A3.2. Hàbitats d’interès comunitari i nivell de representació dins el sòl no urbanitzable de protecció especial

Codi Hàbitat interès comunitari Tipus Cobertura (%)1310 Comunitats de salicòrnia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o

arenosos salins No prioritari 100,00

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi No prioritari 50,25

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) No prioritari 98,36

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) No prioritari 49,65

1510 Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant Prioritari 96,571520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) Prioritari 89,2031-? Diverses comunitats d’aigües continentals que no podem discernir en la cartografia

d’hàbitats No prioritari 99,36

3150

Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua

No prioritari

100,00

3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucion flavi No prioritari 100,00

3260

Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion flu Batrachion)

No prioritari

91,81

3270

Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.

No prioritari

99,07

3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes

No prioritari 87,77

4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis No prioritari 100,005110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos No prioritari 93,94

5130 Formacions de Juniperus communis colonitzadores de landes o de pastures calcícoles

No prioritari 100,00

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars No prioritari 95,04

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics No prioritari 60,35

6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

No prioritari 100,00

6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) Prioritari 78,62

6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion

No prioritari 89,14

6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya No prioritari 99,05

7210 Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus) Prioritari 95,87

8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila No prioritari 68,06

9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del Tilio-Acerion Prioritari 100

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No prioritari 87,11

91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) Prioritari 97,76

9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)

No prioritari 70,54

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No prioritari 90,32

92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)

No prioritari 81,80

9340 Alzinars i carrascars No prioritari 75,90

9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) Prioritari 91,82

9540 Pinedes mediterrànies No prioritari 57,04

Font: Elaboració pròpia. Cal destacar que hi ha zones existents com a hàbitats d’interès comunitari que no tenen una codificació clara, per tant queden com a buits dins l’àmbit de les Terres de Lleida. Aquestes zones ocupen un 7,5 % de la superfície dels hàbitats d’interès comunitari de l’àmbit.

ISA A5.4

Es pot dir que la representativitat dels hàbitats d’interès comunitari dins el sòl no urbanitzable de protecció especial del Pla, no és total però sí notable. En total, un 77,65% dels hàbitats d’interès comunitari està inclòs dins el sòl no urbanitzable de protecció especial. Val a dir que aquest percentatge seria força superior si no fos per la importància relativa de les pinedes mediterrànies de pi blanc, les quals en el context català i ibèric són abundantíssimes. Els hàbitats d’interès comunitari menys representats (amb menys del 60%), són 2 sobre 32, i venen detallats en el quadre A3.3. QUADRE A3.3. Hàbitats d’interès comunitari menys representats dins el sòl no urbanitzable de protecció especial

Codi Hàbitat Cobertura (%)

1430

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

49,65

9540

Pinedes mediterrànies

57,04

Font: Elaboració pròpia. Els matollars halonitròfils de Pegano-Salsoleta es troben a la meitat nord del Segrià i a la baixa Noguera, en zones generalment força transformades per l’agricultura de reg o bé amb projectes previstos de transformació.

Annexos - territori.gencat.catterritori.gencat.cat/web/.content/home/01_departam... · 14...

Documents

Transcript of Annexos - territori.gencat.catterritori.gencat.cat/web/.content/home/01_departam... · 14...