ANNEX 6. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA - gencat.cat · Queralt- Les Piles, que el va elaborar l’empresa...

MILLORA GENERAL. VARIANT. VARIANT DE SARRAL. CARRETERA C-241D DEL PK 7+700 AL 11+100. TRAM: SARRAL

ANNEX 6. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

1


ÍNDEX1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................................3 2 GEOLOGIA..........................................................................................................................................................4

2.1 MARC GEOLOGIC REGIONAL..................................................................................................................4 2.2 ESTRATIGRAFIA .......................................................................................................................................5

2.2.1 Paleogen............................................................................................................................................5 2.2.1.1 Eocè Mitjà-Superior: ..................................................................................................................5 2.2.1.1.1 Nivell PElx: margues llimoses vermelles amb nivells d’argila i quelcom de guix.......................5 2.2.1.1.2 Nivell PExg: gresos, margues i guixos. .....................................................................................5 2.2.1.1.3 Nivell PEcgg: conglomerats, gresos i margues vermelles.........................................................6 2.2.1.2 Eocè Superior-Oligocè: .............................................................................................................6 2.2.1.2.1 Nivell PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos. ..................................................................6 2.2.1.2.2 Nivell PEOlx: gresos, lutites i guixos. ........................................................................................6

2.2.2 Quaternari ..........................................................................................................................................7 2.2.2.1 Dipòsits al·luvials Qal: ...............................................................................................................7 2.2.2.2 Dipòsits col·luvials Qc: ..............................................................................................................7

2.2.3 Rebliments antròpics..........................................................................................................................7 2.3 ESTRUCTURA I TECTONICA....................................................................................................................7 2.4 GEOMORFOLOGIA ...................................................................................................................................7 2.5 HIDROGEOLOGIA .....................................................................................................................................8

2.5.1 Hidrologia...........................................................................................................................................8 2.5.2 Hidrogeologia.....................................................................................................................................8

3 GEOTÈCNIA .......................................................................................................................................................9 3.1 ANTECEDENTS .........................................................................................................................................9 3.2 TREBALLS REALITZATS...........................................................................................................................9

3.2.1 Cales..................................................................................................................................................9 3.2.2 Assaigs de penetració dinàmica DPSH............................................................................................10

3.3 ASSAIGS DE LABORATORI ....................................................................................................................10 3.4 NATURALESA DEL TERRENY................................................................................................................11

3.4.1 Característiques geotècniques. Unitats geotècniques .....................................................................113.4.1.1 Unitat R. Rebliment antròpic. ..................................................................................................11



2

3.4.1.2 Unitat Q: Dipòsits quaternaris. ................................................................................................ 12 3.4.1.2.1 Subunitat Qal: Dipòsit al·luvial. ............................................................................................... 12 3.4.1.2.2 Subunitat Qc: Dipòsit col·luvial. .............................................................................................. 12 3.4.1.3 Unitat PEO. Substrat Eocè-Oligocè ........................................................................................ 12 3.4.1.3.1 Subunitat PEOlx. Gresos, lutites i guixos................................................................................ 12 3.4.1.3.2 Subunitat PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos........................................................... 13 3.4.1.4 Unitat PE. Substrat Eocè ........................................................................................................ 13 3.4.1.4.1 Nivell PEcgg: conglomerats, gresos i margues vermelles. ..................................................... 13 3.4.1.4.2 Subunitat PExg: gresos, margues i guixos.............................................................................. 13 3.4.1.4.3 Subunitat PElx: margues llimoses vermelles amb nivells d’argila i quelcom de guix. ............. 13

3.5 CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES ................................................................................................... 14 3.5.1 Estructures....................................................................................................................................... 14 3.5.2 Desmunts......................................................................................................................................... 15 3.5.3 Terraplens........................................................................................................................................ 18 3.5.4 Caracterització d’esplanada............................................................................................................. 20 3.5.5 Estudi de materials: jaciments, préstecs, plantes de subministrament i abocadors. ....................... 21

3.5.5.1 Jaciments: pedreres i graveres ............................................................................................... 21 3.5.5.2 Zones de préstec .................................................................................................................... 22 3.5.5.3 Plantes de subministrament: formigó i aglomerat asfàltic ....................................................... 23 3.5.5.4 Dipòsits de terres i runes. Abocadors ..................................................................................... 23

APÈNDIX 1. PLANOL GEOLÒGIC. ESCALA 1:50.000

APÈNDIX 2. PLÀNOLS GEOLÒGICS. ESCALA 1:10.000

APÈNDIX 3. CAMPANYA D’INVESTIGACIÓ GEOTÈCNICA. EPTISA

APÈNDIX 4. PLÀNOL DE JACIMENTS: ESCALA 1:100.000

APÈNDIX 5. PLÀNOL DE ZONES DE PRÉSTEC. ESCALA 1:10.000



3

1 INTRODUCCIÓ

L'estudi informatiu Millora General. Variant. Variant de Sarral. Carretera C-241d del PK 7+700 al 11+100. Tram: Sarral, CLAU: EI-VT-08112 defineix i valora les obres necessàries per a la realització de la variant de la ctra C-241d mitjançant l'estudi de dues alternatives i l'elecció d'una d'elles per a la seva tramitació.

La proposta de variant contempla dos enllaços amb el nucli del Sarral, un de complet a l'oest i un altre de semi-complet a l'est. A més, la nova variant connectarà amb les carreteres T-233 i TV-2333. L'estudi també preveu una connexió directa amb la Ctra. TP-2311 a l'oest del nucli.

L'estudi es divideix en tres trams:

Tram 1 (C-241d PK 0+000 al PK 1+700)

Aquest tram és el mateix per a les dues alternatives. S'inicia al PK 7+682 de l'actual Ctra. C-241d i arriba al final de l'enllaç previst amb la T-233. El tram discorre pel nord del municipi respectant la franja que reserva el planejament i, després de separar-se de la traça actual poc abans del pont existent sobre el riu La Salada, creua de nou La Salada i amb una rasant ascendent enllaça amb la Ctra. T-233. S'inclou en aquest tram un primer semi enllaç d'accés al Sarral a través de l'actual Ctra. C-241d, un vial de servei paral·lel a la nova traça de la variant que connecta l'actual C-241d mitjançant una rotonda de 36 m de diàmetre amb l'enllaç previst amb la T-233 i la totalitat d'aquest últim enllaç.

Aquest tram conté els eixos 1 al 12.

Tram 2 (C-241d PK 1+700 al PK 3+309 ALT1 i PK 3+395 ALT 2)

En aquest tram s'estudien dues alternartives:

Alternativa 1: Es preveu un semi enllaç d'accés per a l'Est de Sarral ubicat a proximitat de l'actual intersecció amb al carretera TV-2333 de Montbrió. El semi enllaç previst obliga a modificar la part final de la Ctra. TV-2333 per tal de connectar-se a la rotonda prevista. Aquesta alternativa finalitza en el PK 11+066 de l'actual Ctra. C-241d.

El tram 2 de l’alternativa 1 conté els eixos del 19 al 23.

Alternativa 2: Es preveu un semi enllaç per a l'Est del Sarral més aprop del nucli de tal manera que es reconverteix part de l'actual C-241d amb la continuïtat de la Ctra. TV-2333. Aquesta alternativa finalitza en el PK 11+093 de l'actual Ctra. C-241d.

Aquesta alternativa conte els eixos del 19 al 24.



4

Tram 3 (TP-2311)

Aquest tram és el mateix per ambdues alternatives. La nova traça pretén connectar per l'oest del nucli l'actual TP-2311 amb la C-241d. Mitjançant la implantació d'una nova rotonda a la Ctra. TP-2311 a l'alçada del Polígon Industrial poc abans de l'entrada al poble i en el PK 10+050, es preveu seguir la traça existent en direcció nord i connectar a la rotonda del semi enllaç del tram 1 aprofitant un tram existent de la C-241d.

El tram 3 conté els eixos 13 al 18.

Per a la realització d’aquest annex de geologia i geotècnia s’ha consultat diversos informes geotècnics que s’han fet en la zona i en especial:

L’estudi d’esplanada del Reforçament de ferm de la carretera C-241D del PK 9+600 al 13+000 i del 21+300 al 25+500. Tram: Sarral- Sta Coloma de Queralt. Clau: RT-04070, elaborat per APPLUS, el gener de 2005.

Annex geotècnia de l’Estudi Informatiu. Millora general. Condicionament de la caterretera C-241d del PK 0+000 al 25+200. Tram: Montblanc- Santa Coloma de Queral. Clau EI-AT-05097, elaborat per Consultoria Geològica i Geotècnica EGN, S.L l’octubre de 2007.

En el primer estudi, efectuat per APPLUS, es va realitzar una campanya geotècnica que va consistir en l’excavació de 4 cales al llarg del traçat.

En el segon annex de geotècnia, elaborat per EGN, es varen fer inspeccions visual en tota la traça per a determinar la litologia i la campanya geotècnica va consistir en 14 cales distribuïdes al llarg del tram 1 de la C-241D, des del inici fins al PK 14+500. Des d’aquest últim PK fins al final del tram, no es varen efectuar cap prospecció, però varen obtenir les dades de l’estudi informatiu de millora de revolts de la C-241D del PK 12+900 al PK 21+300. Tram: Rocafort de Queralt- Les Piles, que el va elaborar l’empresa GEOS GEOTECNIA l’any 2000.

2 GEOLOGIA

2.1 MARC GEOLOGIC REGIONAL

En el present document s’analitzen els condicionats d’origen geològic reconeguts en l’àrea de estudi, que es troba situada en el límit SE de la Depressió de l’Ebre, en la comarca de la Conca de Barberà, dins de la província de Tarragona.

La depressió de l’Ebre es una conca de grans extensions i en forma triangular que es troba limitada al nord pels Pirineus i al sud pels Catalànids.

Està reomplerta per materials sedimentaris d’edat cenozoic, tant d’origen marí com continental, els quals poden estar recoberts superficialment per materials més recents, d’edat quaternària, tant al·luvials com col·luvials.

En la figura adjunta es mostra la situació de la zona estudiada dins de Catalunya.

En l’apèndix 1 es mostra un plànol geològic de la zona objecte d’estudi a escala 1:50.000.

Font: Mapa geològic de Catalunya . Institut Geològic de Catalunya. 2008.



5

2.2 ESTRATIGRAFIA

En aquest apartat es fa un descripció dels materials geològics, de més antics a més moderns, que es desenvolupen en la zona objecte de l’estudi informatiu.

Les dues alternatives de variant de Sarral afecten a materials paleogens, quaternaris i d’origen antròpic.

En l’apèndix 2 s’adjunta un plànol geològic de la zona amb la traça de la variant a escala 1:10.000.

2.2.1 Paleogen

2.2.1.1 Eocè Mitjà-Superior:

Els materials paleògens de l’Eocè mitjà al Superior conformen en la zona de Sarral tres nivells litològics ben diferenciats que es descriuen en més detall a continuació. El conjunt dels tres nivells es coneix com a Formació Cabra del Camp o bé Formació Montblanc. El gruix d’aquest conjunt de materials pot ser d’entre 190 m i 220 m.

2.2.1.1.1 Nivell PElx: margues llimoses vermelles amb nivells d’argila i quelcom de guix.

Es desenvolupa en la part sud de la zona objecte d’estudi. Està formada per margues llimoses de color vermell amb intercalacions d’argila que localment contenen guix.

Aquest nivell es veurà afectat en el tram 1, 2B i 3 de la nova variant.

Camps agrícoles al voltant de la carretera T-233 on s’hi desenvolupen les margues llimoses amb argiles i quelcom de guix.

2.2.1.1.2 Nivell PExg: gresos, margues i guixos.

Nivell que es desenvolupa de forma lenticular dins del nivell PElx. Està constituïda per gresos, margues de color gris i guixos. Els guixos es troben en petits nivells centimètrics o bé de l’ordre mètric i en forma de nòduls d’alabastre.

Aquests materials seran afectats de forma parcial en el tram 1 de la variant.

En aquesta fotografia poden veure el nivells de guix nodulós intercalats amb les margues vermelles. Els estrats de guix són de mida centimètrica (fotografia esquerra).

En el talús de la carretera T-233, en unes naus abandonades, es poden observar els nivells de guix intercalats amb les margues i els gresos (fotografia dreta).



6

2.2.1.1.3 Nivell PEcgg: conglomerats, gresos i margues vermelles.

Aquest nivell es desenvolupa de forma tabular o lenticular dins del nivell margós PElx. Els conglomerats són polimíctics, amb còdols heteromètrics i ben rodats, amb unes mides de 4 a 10 cm i de materials triàsics i eocens. La seva matriu és detrítica.

Els nivells de conglomerat, gresos i margues vermelles es veuran afectats de forma molt puntual en el tram 1 de la nova variant.

Estrat de conglomerat de mida decimètrica-mètrica aflorant en un camí d’accés a unes granges des de la carretera a Cambra del Camp TP-2311.

2.2.1.2 Eocè Superior-Oligocè:

Aquests materials en la zona objecte d’estudi presenten dos nivells de litologia diferent:

2.2.1.2.1 Nivell PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos.

Aquest nivell es desenvolupa en la part nord de la zona estudiada i han estat explotats en la Cantera de Sarral per a la fabricació de ciment. Està format per alternances de nivells de calcària, marga, lutites i gres de color gris blavós a la base i ocre groguenc a sostre. Les calcàries i les margues contenen abundants fòssils de fauna (bivalves i peixos) i de flora (pi, sequoia, acàcia, roure, etc). Els nivells son d’ordre centimètric a decimètric.

En generals els materials tenen un cabussament d’uns 5 a 10 º vers al NNO.

Aquests materials conformen la Formació Sarral o Calcàries de Sarral i seran afectats principalment en el tram 1 i el trams 2A i 2B.

Antics fronts d’explotació de les calcàries, margues i lutites de la Cantera de Sarral. Es pot observar que els estrats son de mida centimètrica en general.

2.2.1.2.2 Nivell PEOlx: gresos, lutites i guixos.

Com l’anterior nivell es desenvolupa en la part septentrional de la zona d’estudi. Esta formada per alternances de lutites vermelles i ocres, gresos i guixos. Localment pot incloure algun nivell de conglomerat.

Conté restes fòssils de fauna, com gasteròpodes, caròfites i algunes restes de micromamífers.

La potencia d’aquest nivell es d’uns 250 m.

Aquests materials no s’afectaran amb la nova variant.



7

2.2.2 Quaternari

El Quaternari està format per dipòsits de reompliment més recents en el temps, relacionats amb la dinàmica fluvial i/o torrencial dels principals cursos d’aigua i per l’estabilització de vessants.

En la zona estudiada podem trobar dos unitats que representen aquests materials, els dipòsits al·luvials i els dipòsits col·luvials.

2.2.2.1 Dipòsits al·luvials Qal:

Es corresponen als dipòsits quaternaris dels rius i rieres que estan formats per sorres i graves amb argila.

Els dipòsits més representatius de la zona d’estudi son els desenvolupats en el riu de Vallverd i riu de la Salada.

S’afecta aquests materials en les estructures del tram 1 i 3 principalment.

2.2.2.2 Dipòsits col·luvials Qc:

Estan formats per sorres argiloses amb graves i es desenvolupen en zones de suau pendent. El seu gruix pot estar entre 1 m i els 3 m.

S’afectarà principalment a dos dipòsits col·luvials quaternaris en el tram 1 i 3 de la variant.

2.2.3 Rebliments antròpics

Es corresponen en un dipòsit de rebliment que no es coneix ni el gruix ni la litologia dels materials de rebliment. Es localitza en la Cantera de Sarral i estimem que s’ha executat recentment.

Estarà afectat en el tram 1 de la variant.

En la fotografia es pot veure el rebliment antròpic efectuat en la Cantera de Sarral que es disposa sobre dels materials eocens de margues, gresos i guixos (subunitat PExg).

2.3 ESTRUCTURA I TECTONICA

Des d’un punt de vista estructural i com s’ha comentat en els darrers capítols, la zona objecte d’estudi es situa en la Depressió de l’Ebre, en el seu sector SE. En aquest sector hi predominen els relleus de tipus tabular i arrodonit, formats per materials paleògens que varen reomplir la Depressió.

Des d’un punt de vista estructural, en el sector objecte d’estudi, no hi ha cap unitat o element a destacar, com ara falles o encavalcaments.

2.4 GEOMORFOLOGIA

Geomorfològicament, l’àrea objecte d’estudi es caracteritza per dues unitats diferents, una de morfologia plana o de molt poc pendent que ha estat modificat per l’activitat agrícola i una altra on el relleu hi té més presència, en forma de turons de morfologia plana.

En les zones planes o de suaus pendents s’hi desenvolupen les margues vermelles i les margues amb guix de les unitats de l’Eocè Mitjà-Superior que poden estar recobertes pels dipòsits col·luvials i al·luvials quaternaris. El turonets menys elevats, arrodonits i tabulars, s’hi desenvolupen els conglomerats i els gresos de l’Eocè Mitjà-Superior.

Els relleus més alts i de forma tabular es corresponen amb els nivells de l’Eocè Superior-Oligocè, formats per calcàries, margues, lutites i gresos.

Les zones planes o de suau pendent son els Freginals, Sant Jaume, les Forques, el Portell, Horta de Baix, i els Vilars, amb petits turonets tabulars on hi predominen els conglomerats i els gresos.

En les parts més altes, on hi afloren les calcàries, margues, lutites i gresos, es corresponen amb la Serra, la Comagualada, el Reboll Gros, Rocacorba, el Tossal d’en Benet.



8

2.5 HIDROGEOLOGIA

2.5.1 Hidrologia La zona objecte d’estudi, des d’un punt de vista hidrogràfic, es troba dins la Conca del Francolí, amb una superfície total de 85.735 Ha.

Plànol de situació i límits de la conca hidrogràfica del Francolí. Agència Catalana de l’Aigua i Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El curs fluvial de la conca es el Francolí, que drena de nord a sud. La xarxa hidrològica secundària la configuren els rius i torrents que desemboquen al Francoli.

Aquesta xarxa secundària, en el municipi de Sarral ho son els rius de Vallverd, de l’Horteta, de la Salada (rasa de l’Escanceta) i d’Anguera i les rieres Rasa de la Fassina, Rasa de Tous, Rasa de la Coma del Callot i Rasa de Coma-d'heures que en conformen subconques hidrològiques del Francolí.

El la figura següent es mostren les subconques d’aquests rius i rieres.

Rasa de PiraRiu de Vallverd

Rasa de la FassinaRiu de Vallverd

Rasa de la Fassina

Rasa de l'Escanceta

Rasa de Pira

Riu de l'HortetaRasa de PiraRiu de l'Horteta

Riu de VallverdRasa de l'Escanceta

Riu de l'Horteta

Riu de VallverdRiu de VallverdRiu de Vallverd

Riu de Vallverd

Riu d'Anguera

Riu d'Anguera

Rasa de PiraRiu d'Anguera

Rasa de Tous

Rasa del TorrentetRiu d'Anguera Rasa del Torrentet

Piles de Gaià, les

Solivella

Forès

Sarral

Rocafort de Queralt

Pontils

Pont d'Armentera, elCabra del Camp

Barberà de la ConcaPira

Plànol de situació i límits de les subconques del Segre en els municipis de Torres de Segre, Sunyer i Alfés. Agència Catalana de l’Aigua i Departament de Medi Ambient i Habitatge. Escala 1:100000.

2.5.2 Hidrogeologia

En base el Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya, a escala 1:250.000, elaborat pel Servei Geològic de Catalunya, en la zona estudiada hi ha 2 àrees hidrogeològiques:

Àrea de l’oligocè detrítric de les Garrigues (208)

Àrea de l’oligocè lacustre de la Segarra (210)

Dins de les dues àrees hidrològiques anteriors podem distingir quatre unitats que es desenvolupen en el sector objecte d’aquest estudi:

Dipòsits lacustres oligocens (D10): formats en calcàries i dipòsits lacustres que ofereixen una permeabilitat mitjana/alta per porositat i per fissuració.

Margues i evaporites (F10): formats en margues, guixos i sals de l’Oligocè, que conformen aqüífers poc permeables.

Conglomerats oligocens (B10): aqüífers que ofereixen permeabilitat per fissuració o per intergranularitat dels conglomerats.

Dipòsits detrítics oligocens (E12): formats en margues i lutites, es corresponen a aqüífers de poca productivitat i permeablitat baixa.



9

3 GEOTÈCNIA

3.1 ANTECEDENTS

Per a la realització d’aquest annex de geologia i geotècnia, com s’ha comentat en el capítol 1, s’ha consultat diversos informes geotècnics del estudis informatius que s’han fet en la zona i en especial els següents:

L’estudi d’esplanada del Reforçament de ferm de la carretera C-241D del PK 9+600 al 13+000 i del 21+300 al 25+500. Tram: Sarral- Sta Coloma de Queralt. Clau: RT-04070, elaborat per APPLUS, el gener de 2005.

Annex geotècnia de l’Estudi Informatiu. Millora general. Condicionament de la caterretera C-241d del PK 0+000 al 25+200. Tram: Montblanc- Santa Coloma de Queral. Clau EI-AT-05097, elaborat per Consultoria Geològica i Geotècnica EGN, S.L l’octubre de 2007.

En el primer estudi, es varen efectuar 4 cales al llarg del traçat, essent la més propera a la traça de variant la cala C-1 que es va realitzar en el PK 10+400 de la C-241D. En els propers apartats aquesta cala figurarà com C-1 Applus

En el segon annex de geotècnia, elaborat per EGN, es varen fer 14 cales distribuïdes al llarg del tram 1 de la C-241D, des del inici fins al PK 14+500. Des d’aquest últim PK fins al final del tram, no es varen efectuar cap prospecció especifica, però varen obtenir les dades de l’estudi informatiu de millora de revolts de la C-241D del PK 12+900 al PK 21+300. Tram: Rocafort de Queralt- Les Piles, que el va elaborar l’empresa GEOS GEOTECNIA l’any 2000.

Les cales que es varen efectuar en aquest annex de geotècnia estan allunyades de la traça projectada en aquest estudi informatiu i per tant no es de molt interès.

3.2 TREBALLS REALITZATS

Els treballs geològics i geotècnics han consistit en diverses inspeccions del terreny el llarg de tota la traça amb la finalitat de conèixer les característiques geològiques i geotècniques dels terrenys travessats que s’ha complementat amb la bibliografia existent de la zona.

Durant el mes de setembre de 2009, l’empresa Eptisa va realitzar la campanya d’investigació geotècnica de camp. Els treballs han consistit en la realització de 6 cales mecàniques i 3 assaigs de penetració dinàmica de tipus DPSH.

Les cales es varen realitzar mitjançant una pala retroexcavadora. La profunditat investigada es compren entre 0,50 m i 3,50 m.

Durant la realització de les cales es varen prendre mostres de sòl per tal d’assajar posteriorment al laboratori.

En l’apèndix 3 s’adjunta la campanya d’investigació geotècnica elaborada per Eptisa.

En els apartats següents es descriuen els treballs realitzats així com els resultats obtinguts.

3.2.1 Cales

Les cales es varen distribuir al llarg de la traça de variant acordada el mes d’agost de 2009 (apèndix 3).

L’objectiu de realitzar aquestes prospeccions és la d’identificar els diversos materials que es desenvolupen en el subsòl i recollir-ne mostres representatives per tal d’assajar-ne les seves propietats georesistents.

La profunditat d’aquestes cales i els materials detectats s’exposa en el següent quadre (veure apèndix 3):

CalaProfunditat

assolida (m)

Cotaabsoluta

(m)Profunditat

(m) Materials Mostres extretes Profunditat (m)

0,00-0,20 Terra vegetal _

0,20-1,80 Argila amb força sorra i indicis de grava (CL) 1,00-1,50

1,80-2,10 Argila amb força sorra de color marró-vermellós _

C-1 3,50 445

2,10-3,50 Argila amb força sorra de color gris _


0,20-0,80 Argila amb sorra i indicis de grava 0,50-0,80 C-2 1,10 465

0,80-1,10 Argil·lita de color vemellós _

0,00-0,40 Terra vegetal - C-3 1,00 478

0,40-1,00 Sorra argilosa amb quelcom de graves 0,50-1,00

0,00-0,20 Terra vegetal _ C-4 0,50 488

0,20-0,50 Gresos de color marró clar _

0,00-0,30 Terra vegetal _ C-5 1,10 489

0,30-1,10 Argil·lita de color vermellós 0,50-1,00

0,00-0,30 Terra vegetal _ C-6 0,40 490

0,30-0,40 Argil·lita de color vermellós _



10

CalaProfunditat

assolida (m)

Situació

PK

Cotaabsoluta

(m)Profunditat

(m) Materials Mostres extretes Profunditat (m)


0,20-1,50

Llim sorrenc de color gris amb graves poligèniques de diàmetre màxim de 15 cm subanguloses. Amb nivells argilosos de color gris

C1R1

C-1 Applus 2,40 10+400 484

1,50-2,40

Argiles vermelles consolidades amb guizos i força carbonatació. Apareixen blocs de gres de gra fi amb nòduls argilosos de color gris.

C1R2

3.2.2 Assaigs de penetració dinàmica DPSH

Com a complement de les cales mecàniques s’han efectuat un total de 3 assaigs de penetració dinàmica de tipus DPSH.

L'assaig s'utilitza per a determinar “in situ” la resistència dels sòls i de les roques toves.

Aquest assaig consisteix en la introducció en el terreny d’una punta cònica metàl·lica en velocitat reduïda, de manera que el registre de dades es produeixi de manera contínua. El sistema emprat per a clavar la punta metàl·lica és el golpeig d'una massa sobre el cap del varillatge

La resistència a la penetració dinàmica es defineix com el nombre de cops necessaris per a clavar una punta normalitzada a una longitud determinada.

En la norma UNE 103-801-94 es defineix i es descriu el procediment per a realitzar l’assaig de penetració dinàmica DPSH. En aquest assaig la massa és de 63,5 kg i es deixa caure des d'una alçada de 75 cm, sobre una punt cònica de 50 mm de diàmetre. L'índex de resistència s'amida pel nombre de cops necessaris per a aconseguir una penetració de 20 cm.

Es dona per finalitzat l’assaig quan el nombre de cops necessaris per baixar els 20 cm és 100.

La localització dels 3 assaigs de penetració s’exposa en el següent quadre:

Assaig de penetració dinàmica DPSH

Profunditat assolida

m)

Cota absoluta

(m)

PD-1 1,60 445

PD-2 1,40 478

PD-3 1,20 489

3.3 ASSAIGS DE LABORATORI

Amb les mostres extretes durant la campanya de camp, l’empresa Eptisa va realitzat una sèrie d’assaigs al seu laboratori acreditat per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat. El tipus i número d’assaigs que s’han realitzat són els següents:

ASSAIGS DE LABORATORI I NORMATIVA APLICADA UNITATS

GRANULOMETRIA PER GARBELLAT. UNE 103 101 4

LÍMITS D'ATTERBERG. UNE 103 103. UNE 103104 4

CONTINGUT DE MATÈRIA ORGÀNICA. UNE 103 204 4

CONTINGUT DE SALS SOLUBLES. NLT-114 8

CONTINGUT EN GUIXOS. NLT-115 8

PROCTOR NORMAL. UNE 103 500 4

PROCTOR MODIFICAT. UNE 103 500 2

INFLAMENT LLIURE AMB EDÒMETRE. UNE 103 601 4

COL·LAPSE. NLT-254 4

Les actes amb els resultats dels assaigs de laboratori i valoracions queden recollits en l’apèndix 3.



11

3.4 NATURALESA DEL TERRENY

3.4.1 Característiques geotècniques. Unitats geotècniques

En base els treballs de camp efectuats, tant per a la realització de la cartografia geològica com per a la campanya d’investigació, hem diferenciat 3 unitats geotècniques en la zona objecte d’estudi, que es corresponen amb les unitats litològiques descrites en els capítols anteriors.

En els següents apartats s’efectua una descripció més detallada de cadascuna de les unitats, de més nova a més antiga des d’un punt de vista geològic.

Unitat R: Rebliment antròpic.

Unitat Q: Dipòsits quaternaris.

o Subunitat Qal: dipòsits al·luvials

o Subunitat Qc: dipòsits col·luvials

Unitat PEO: Substrat Eocè-Oligocè

o Subunitat PEOlx: gresos, lutites i guixos.

o Subunitat PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos.

Unitat PE: Substrat Eocè.

o Subunitat PEcgg: conglomerats, gresos i margues.

o Subunitat PExg: gresos, margues i guixos.

o Subunitat PElx: margues llimoses, argiles i quelcom de guixos.

3.4.1.1 Unitat R. Rebliment antròpic.

S’ha identificat en la Cantera de Sarral i es correspon en un dipòsit de rebliment antròpic. Per les característiques morfològiques del rebliment pensem que ha estat executat recentment. En els talussos del rebliment es poden veure restes de runes que molt probablement provenen de l’antiga edificació de la cantera que pot haver estat enderrocat. També s’ha identificat com a material de rebliment, margues, argiles, calcarenites.

No es coneix el gruix real d’aquest dipòsit recent no obstant, en base a la cartografia, es pot estimar uns 5 m com a mínim.

Aquesta unitat serà afectada en el tram 1 de la nova variant, entre el PK 1+150 i el PK 1+180.

Des d’un punt de vista geotècnic es tracta d’un conjunt de materials molt heterogeni que es caracteritza per un baix i desigual grau de compactació. En cas de ser reutilitzats caldrà realitzar assaigs per determinar-ne la seva idoneïtat però s’estima que son inadequats.

La cala 3 s’ha efectuat en el peu del dipòsit de rebliment i està formada per sorra amb argila graves. S’ha considerat que aquest materials formen part d’un dipòsit antròpic donat que la cala s’ha efectuat en un camí d’accés a les antigues instal·lacions de la cantera.

Amb l’assaig de penetració dinàmica PD-2 s’han obtingut uns valors de N20 de 10 i de 12, que equivalen a valors de Nspt de 15 i de 18, indicatius d’una compacitat mitja.

En la taula següent es mostren les característiques geotècniques d’aquesta subunitat:

CARACTERISTIQUES GEOTÈCNIQUES Unitat R: Dipòsit de rebliment antròpic

PARÀMETRES Cala C-3/PD-2 Tamís 20 UNE 97,0 % Tamís 2 UNE 73,0 % Tamís 0,40 UNE 45,0 %

Granulometria

Tamís 0,080 UNE 35,2 % Límit líquid 31,70 Límit plàstic 21,40 Límits d’Atterberg Índex de Plasticitat 10,3

Matèria orgànica (%) 0,50 % Guixos (%) 12,0 % Sals solubles (%) 3,55%

Densitat màxima (gr/cm3) 2,10 Próctor modificat

Humitat òptima (%) 8,50 Índex de CBR 95%-98%-100% PM 6-9-11 Índex de col·lapse (%) 0,10 Inflament lliure amb edòmetre (%) 2,3 N20 Assaig PD-2 10-12 Nspt Equivalent assaig PD-2 15-18 Classificació sòl SUCS SCClassificació sòl PG3 Sòl marginal



12

3.4.1.2 Unitat Q: Dipòsits quaternaris.

Aquesta unitat es correspon als dipòsits quaternaris d’origen al·luvial i col·luvial que recobreixen els materials paleògens.

3.4.1.2.1 Subunitat Qal: Dipòsit al·luvial.

Es correspon amb els dipòsits quaternaris desenvolupats en els rius i rieres de la zona com son el del riu Vallverd i de la Salada.

L’al·luvial recent està format per sorres i graves amb argila i solen presentar un gruix d’entre 1 a 2 m.

S’inclouen en aquesta subunitat les terrasses al·luvials baixes formades principalment per graves amb sorres que es poden presentar quelcom cimentades i que presenten una potencia d’entre 1 a 3 m.

No es disposen de dades georesistents d’aquesta unitat, donat que no s’ha fet cap prospecció, no obstant poden dir que ofereixen una capacitat de càrrega baixa a mitja.

Es veurà afectada en els trams 1 i 3, concretament en les obres de fàbrica dels eixos 1, 2 i 13 (OF 1.1, OF 1.3 La Salada i OF 1.3 Vallverd).

3.4.1.2.2 Subunitat Qc: Dipòsit col·luvial.

Son els dipòsits corresponents a mantells del substrat, que han patit un procés de fragmentació, degradació i s’han transportat per acció de la gravetat cap a les parts baixes de les vessants. La naturalesa dels dipòsits col·luvials està directament relacionada amb els materials del substrat.

Està formada per argiles amb sorra i algunes graves. El seu gruix pot estar entre 1 i 4 m.

En aquests materials s’han excavats les cales 1, 2 i la C-1 Applus i s’ha executat l’assaig de penetració dinàmica PD-1.

Des d’un punt de vista geotècnic es corresponen a sòls de tipus CL de consistència mitja a compacte, amb uns valors de N20 d’entre 21 i 33 que equivalen a valors de Nspt de 32 a 50.

Pel què fa a la classificació del sòl tant per a la formació d’esplanada com per al seu aprofitament cal dir que poden ser materials tolerables o bé marginals, en funció del contingut en guixos i en sals solubles.

La variant afectarà aquests materials en el tram 1 i en el tram 3. Concretament en l’eix 1, entre els PK’s 0+315 i 0+320, en l’eix 13, entre el PK 0+820 i PK 0+860 i en els eixos 16 i 17 de forma parcial.

En la taula següent es mostren les característiques geotècniques d’aquest nivell:

CARACTERISTIQUES GEOTÈCNIQUES Subunitat Qc: Argiles amb sorra i graves

PARÀMETRES Cala 1/PD-1 Cala 2 C-1 Applus R-1 Tamís 20 UNE 95,0 100 91,0 Tamís 2 UNE 88,0 99,0 70,0 Tamís 0,40 UNE 81,0 97,0 65,0

Granulometria

Tamís 0,080 UNE 67,9 83,4 61,0 Límit líquid 29,7 28,6 40,4 Límit plàstic 18,3 18,9 21,2 Límits d’Atterberg Índex de Plasticitat 11,4 9,70 19,2

Matèria orgànica (%) 0,99 0,35 0,33 Guixos (%) 0,25 4,41 1,06 Sals solubles (%) 0,14 0,11 1,23

Densitat màxima (gr/cm3) 1,87 1,93 2,00 Próctor normal/modificat

Humitat òptima (%) 12,5 12,8 10,90 Índex de CBR 95%-98%-100% PN - - 3-6-8 Índex de col·lapse (%) 0,03 0,13 0 Inflament lliure amb edòmetre (%) 0 1,5 2,18 N20 Assaig PD-2 21-33 - - Nspt Equivalent assaig PD-2 32-50 - - Classificació sòl SUCS CL CL CLClassificació sòl PG3 Sòl tolerable Sòl marginal Sòl tolerable

3.4.1.3 Unitat PEO. Substrat Eocè-Oligocè

Correspon al substrat geològic d’edat eocena-oligocena que en la zona de Sarral està formada per les següents subunitats:

o Subunitat PEOlx: gresos, lutites i guixos.

o Subunitat PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos.

3.4.1.3.1 Subunitat PEOlx. Gresos, lutites i guixos

Aquesta subunitat està constituïda per una alternança de lutites vermelles i ocres amb gresos i guixos. De forma local pot incloure algun nivell de conglomerat. Conté restes de fauna com ara



13

gasteròpodes i caròfites. Els nivells de lutites i gresos es presenten en estrats centimètrics a decimètrics.

Es desenvolupa en la part nord del municipi de Sarral i no estaran afectats la nova variant de Sarral.

Aquests materials no han estat prospectats durant la campanya d’investigació geotècnica.

3.4.1.3.2 Subunitat PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos.

Està formada per una alternança de calcàries, margues, lutites i gresos de color gris i ocre marró. Els nivells de margues i de calcàries contenen abundants fòssils de bivalbes i de peixos i també de flora. Els estrats són de mida centimètrica a decimètrica i en general tenen un cabussament molt i molt suau, d’uns 5º a 10º vers al nord.

Es desenvolupen en la part nord del municipi i afloren en la Cantera de Sarral, on han estat explotats per a la fabricació de ciment.

Aquests materials estaran afectats en els trams 1 i 2 (A i B). En concret en els eixos 1, 5 i 8 i també en els eixos del 19 al 23 de l’alternativa 1 (tram 2A) i els eixos 21 al 24 de l’alternativa 2 (tram 2B).

Els nivells de calcària es poden considera com a una roca de resistència mitja. Els nivells de gres, donat el gruix dels estrats, es consideren com a sòl de compacitat densa a molt densa. Els nivells de margues i de lutites es corresponen a un sòl de consistència dura a molt dura. Des d’un punt de vista geotècnic es tracta d’un nivell que pot oferir una resistència mitja a alta.

Aquests materials han estat excavats en les cales 4 i 6 (apèndix 3). En la cala 4 apareixen gresos de color ocre i en la cala 6 s’excaven argiles vermelles. No es disposen d’assaigs de laboratori d’aquests materials per a determinar-ne les seves propietats per aprofitament i per a la formació d’esplanada. No obstant això es pot fer una estimació de que els materials seran tolerables o marginals.

3.4.1.4 Unitat PE. Substrat Eocè

Com a l’anterior unitat, configura el substrat geològic d’edat eocena. En la zona de Sarral està representada per les següents subunitats:

o Subunitat PEcgg: conglomerats, gresos i margues.

o Subunitat PExg: gresos, margues i guixos.

o Subunitat PElx: margues llimoses, argiles i quelcom de guixos.

El conjunt d’aquests nivells del substrat es coneix com a Formació Cabra del Camp o bé Formació Montblanc.

3.4.1.4.1 Nivell PEcgg: conglomerats, gresos i margues vermelles.

Aquest nivell es desenvolupa de forma tabular o lenticular dins de la subunitat PElx. Els conglomerats són polimíctics, amb còdols heteromètrics i ben rodats, amb unes mides de 4 a 10 cm i de materials triàsics i eocens. La seva matriu és detrítica. Els estrats de conglomerats son de l’ordre decimètric a mètric.

Aquesta subunitat es pot veure afectada en el tram 1, en concret en l’eix 4, entre el PK 0+105 i el PK 0+210 i de forma parcial en l’eix 13.

No s’ha efectuat cap prospecció geotècnica en aquesta subunitat i no es disposa d’assaigs de laboratori per tal de valorar-ne les seves característiques georesistents. No obstant això, geotècnicament, es correspon a una roca de resistència mitja-alta. Des d’un punt de vista d’aprofitament de materials i de formació d’esplanada es pot avaluar que son materials seleccionats o bé tolerables.

3.4.1.4.2 Subunitat PExg: gresos, margues i guixos.

Nivell que es desenvolupa de forma lenticular dins del nivell PElx. Està constituïda per gresos, margues de color gris i guixos. Els guixos es troben en petits nivells centimètrics o bé de l’ordre mètric i en forma de nòduls d’alabastre.

Aquests materials es desenvolupen en la part nord-oest del municipi de Sarral i es poden veure afectats en el tram 1, eixos 1, 5, 8, 9, 10 i 11.

No es disposa d’assaigs de laboratori per tal de valorar la seva idoneïtat però es pot estimar que pot oferir una resistència mitja. Quant al seu aprofitament com a materials de rebliment o bé per a formar l’esplanada cal estimar que són materials marginals donat el seu contingut alt en guixos.

3.4.1.4.3 Subunitat PElx: margues llimoses vermelles amb nivells d’argila i quelcom de guix.

Aquesta subunitat té una representació amplia en el sector sud del municipi de Sarral. Està formada per margues llimoses de color vermell amb nivells intercalats d’argiles que contenen localment guixos.

Aquests materials s’han prospectat en la cala 5 i en PD-3.

Des d’un punt de vista geotècnic es correspon a sòls de consistència dura a molt dura.

Els assaigs de laboratori posen de manifest de que en general es tracta de sòls de tipus CL de consistència compacta a dura, amb uns valors de N20 d’entre 27 i 73 que equivalen a valors de Nspt de 41 a rebuig.

Pel què fa a la classificació del sòl tant per a la formació d’esplanada com per al seu aprofitament cal dir que en general són materials tolerables però no es pot descartar que de forma local puguin ser marginals pel seu contingut en sals o bé en guixos.

Es veuran afectats de forma parcial en el tram 1 i tram 2B i de forma més generalitzada en el tram 3 de la nova variant. En la taula següent es mostren les característiques geotècniques d’aquest nivell:



14

CARACTERISTIQUES GEOTÈCNIQUES Subunitat PElx: margues llimoses vermelles

PARÀMETRES Cala 5/PD3 Tamís 20 UNE 100 Tamís 2 UNE 95,0 Tamís 0,40 UNE 87,0

Granulometria

Tamís 0,080 UNE 82,9 Límit líquid 32,1 Límit plàstic 17,5 Límits d’Atterberg Índex de Plasticitat 14,6

Matèria orgànica (%) 0,45 Guixos (%) 0,75 Sals solubles (%) 0,14

Densitat màxima (gr/cm3) 1,95 Próctor normal/modificat

Humitat òptima (%) 13,9 Índex de CBR 95%-98%-100% PN 15-26-38 Índex de col·lapse (%) 0,05 Inflament lliure amb edòmetre (%) 0 N20 Assaig PD-2 27-73 Nspt Equivalent assaig PD-2 41-R Classificació sòl SUCS CLClassificació sòl PG3 Sòl tolerable

3.5 CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES

A partir de la informació extreta dels treballs de camp així com dels resultats dels assaigs de laboratori s’exposen a continuació les consideracions geotècniques a tenir en compte per al desenvolupament de l’estudi informatiu.

3.5.1 Estructures

En aquest estudi informatiu s’han previst diverses estructures com ara obres de fàbrica (ponts o marcs), obres de drenatge (tubs o marcs) i murs de contenció.

Tenint en compte les unitats geològiques desenvolupades així com els treballs de geotècnia realitzats, en aquest apartat es fa una recomanació del tipus de fonamentació a plantejar en fase constructiva per a les diferents estructures projectades en la variant.

En la taula següent es mostra les distintes estructures, la seva localització en la variant, la unitat geotècnica de fonamentació i el tipus de fonamentació a considerar.

Estructures Tram Eix Localització (PK) Unitat geotècnica Fonamentació

OF 1.1 LA SALADA 1 2 0+290 Qal i PElx Profunda/semiprofunda. Anàlisis d’agressivitat al formigó

OF 1.1 VALLVERD 3 13 0+460 Qal i PElx Profunda/semiprofunda. Anàlisis d’agressivitat al formigó

OF 1.2 1 1 0+290 PElx Semiprofunda/superficial. Anàlisis d’agressivitat al formigó

OF 1.3 1 1 0+320 Qal i PElx Profunda/semiprofunda. Anàlisis d’agressivitat al formigó

OF 1.4 1 1 0+990 PEgx i PElx Semiprofunda/supeficial. Anàlisis d’agressivitat al formigó

OF 2.1 2AB 1 1+950 PEOcm Semiprofunda/supeficial

OF 3.1 2A 1 2+900 PEOcm Semiprofunda/supeficial

OF 3.1 2B 1 2+900 PElx i PEOcm Semiprofunda/supeficial. Anàlisis d’agressivitat al formigó

OF 4.1 2AB 1 3+100 PEOcm Semiprofunda/supeficial

ODTL 1.1 1 1 0+840 PElx Superficial. Anàlisis d’agressivitat al formigó

ODTL 2.1 1 1 0+410 PEOcm Superficial

ODT 3.1 2AB 1 2+100 PEOcm Supercial

ODT 3.2 2A 1 2+655 PEOcm Superficial

ODT 3.2 2B 1 2+710 PElx i PEOcm Superficial. Anàlisis d’agressivitat al formigó

MUR 2.1 1 8 0+300 R i PEOcm Superficial/Semiprofunda



15

Estructures Tram Eix Localització (PK) Unitat geotècnica Fonamentació

MUR 2.2 1 5 0+300 PEOCm Superficial/Semiprofunda

MUR 2.3 1 5 0+400 PEOcm Superficial/Semiprofunda

3.5.2 Desmunts

L’estudi informatiu ha projectat diversos desmunts pel desenvolupament de la nova variant.

En aquest apartat es descriuen els desmunts més significatius, les característiques geològiques on es formaran, el tipus de inestabilitats que es poden produir sense considerar cap mesura, l’excavabilitat i les recomanacions de disseny a tenir en compte.

Aquest treball s’ha fet tenint en compte les observacions efectuades en els talussos existents al voltant de la nova traça i segons les unitats litològiques desenvolupades.

En la taula següent es descriuen els desmunts més significatius de la nova variant.



16

Desmunt Tram Eix Localització (PK) Alçada desmunt (m) Unitat geotècnica Inestabilitats sense aplicar mesures Excavabilitat1 Recomanacions de disseny

1 1 1 0+000-0+240 4 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix

Erosio per circulació d’aigua superficial. Despreniments de tipus rotacional a llarg termini Baixa-mitjana dificultat

2 1 1 1+690-1+790 8-10 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos

Caiguda de blocs (de petites dimensions) per la presència de juntes i estratificació a favor del pendent.Alteració de les capes toves i conseqüent descalç en forma de blocs de les capes dures

Alta dificultat


Erosio per circulació d’aigua superficialDespreniments de tipus rotacional a llarg termini Baixa-mitjana dificultat

4 1 4 0+110-0+200 6 PEcgg:conglomerats, gresos i margues vermelles


Alta dificultat



6 1 5 0+030-0+120 5-10 PExg: Gresos, margues i guixos Erosio per circulació d’aigua superficial. Despreniments de tipus rotacional a llarg termini en les capes toves.Caiguda de blocs (de petites dimensions) per la presència de juntes i estratificació a favor del pendent.Alteració de les capes toves i conseqüent descalç en forma de blocs de les capes dures

Mitjana-alta dificultat

7 1 5 0+120-0+280 5-10 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos


Alta dificultat

Inclinació talús 3H:2V (34º)

Revegetació

8 1 8 0+120-0+400 15-20 R: Rebliment antròpic

PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos

Erosio per circulació d’aigua superficial. Despreniments de tipus rotacional a llarg termini en les capes toves o soltes. Caiguda de blocs (de petites dimensions) per la presència de juntes i estratificació a favor del pendent.Alteració de les capes toves i conseqüent descalç en forma de blocs de les capes dures

Baixa-mitjana dificultat

Alta dificultat

Dividir el desmunt en dos talussos quan supera els 12 m d’alçada

Inclinació de 3H:2V (34º)

Revegetació

9 1 8 0+120-0+400 5-7 PExg: Gresos, margues i guixos Erosio per circulació d’aigua superficial. Despreniments de tipus rotacional a llarg termini en les capes toves. Caiguda de blocs (de petites dimensions) per la presència de juntes i estratificació a favor del pendent.Alteració de les capes toves i conseqüent descalç en forma de blocs de les capes dures

Mitjana-alta dificultat



Inclinació talús 3H:2V (34º)

Revegetació

11 2A 1 2+150-2+620 10-20 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos


Alta dificultat



Alta dificultat



Revegetació



Alta dificultat Inclinació talús 3H:2V (34º)

Revegetació



Alta dificultat



Revegetació

1 Grau d’excavabilitat segons classificació tradicional Carterpillar. Excavació baixa-mitjana dificultat: rendiments apropietats per a elements de potencia mitja del tipus retroexcavadora giratoria amb potències superiors a 100 CV. Excavació mitjana-alta dificultat. Rendiment mitjà en excavació mitjançant retroexcavadores giratòries. Bon rendiment de retroexcavadores d’alta potencia i ripadores autopropulsades. Excavació d’alta dificultat: precisa de la utilització de retroexcavadores d’alta potencia, superior a 200 CV i la utilitzacio puntual de martell pneumàtic. No excavable: precisa de demolició prèvia mitjançant martell o voladura.



17

Desmunt Tram Eix Localització (PK) Alçada desmunt (m) Unitat geotècnica Inestabilitats sense aplicar mesures Excavabilitat2 Recomanacions de disseny

15 2B 1 2+150-2+280 15-18 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos


Alta dificultat



Revegetació

16 2B 1 2+320-2+380 5 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos


Alta dificultat



Alta dificultat

18 2B 1 2+720-2+820 5 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos


Alta dificultat


Revegetació



Alta dificultat



Revegetació



Alta dificultat



Alta dificultat

22 3 13 0+120-0+260 4-5

PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix

PEcgg:conglomerats, gresos i margues vermelles

Erosio per circulació d’aigua superficial. Despreniments de tipus rotacional a llarg termini. Caiguda de blocs (de petites dimensions) per la presència de juntes i estratificació a favor del pendent.Alteració de les capes toves i conseqüent descalç en forma de blocs de les capes dures


Alta dificultat

23 3 18 0+040-0+060 4-7


PEcgg:conglomerats, gresos i margues vermelles

Erosio per circulació d’aigua superficial. Despreniments de tipus rotacional a llarg termini. Caiguda de blocs (de petites dimensions) per la presència de juntes i estratificació a favor del pendent.Alteració de les capes toves i conseqüent descalç en forma de blocs de les capes dures


Alta dificultat


Revegetació

2 Grau d’excavabilitat segons classificació tradicional Carterpillar. Excavació baixa-mitjana dificultat: rendiments apropietats per a elements de potencia mitja del tipus retroexcavadora giratoria amb potències superiors a 100 CV. Excavació mitjana-alta dificultat. Rendiment mitjà en excavació mitjançant retroexcavadores giratòries. Bon rendiment de retroexcavadores d’alta potencia i ripadores autopropulsades. Excavació d’alta dificultat: precisa de la utilització de retroexcavadores d’alta potencia, superior a 200 CV i la utilitzacio puntual de martell pneumàtic. No excavable: precisa de demolició prèvia mitjançant martell o voladura.



18

3.5.3 Terraplens

S’han projectat diversos terraplens en l’estudi informatiu de la nova variant de Sarral, els més representatius tenen unes alçades compreses entre 7 i 9 m, no obstant en general es troben al voltant dels 5 i 7 m.

La majoria de terraplens es recolzen en les unitats del substrat Eocè i Oligocè de litologia molt variada, des de roques com les calcàries, els conglomerats, fins a sòls durs com les margues, els gresos i les lutites.

Alguns terraplens també s’han projectat sobre dipòsits quaternaris d’origen col·luvial, els quals tenen un gruix de com a molt 2 m.

En la taula adjunta es mostren les característiques dels principals terraplens de la variant i s’efectua una recomanació pel que fa al seu anàlisis de consolidació amb el terreny de recolzament de cares a la fase de projecte constructiu.

Terraplè Tram Eix Localització (PK) Alçada terraplè (m) Unitat geotècnica de recolzament Observacions i recomanacions

1 1 1 0+240-0+300 4-5 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix Els assentaments que es poden preveure seran els propis del terraplè.

2 1 1 0+340-0+440 4-7 Qc: Argiles amb sorra i algunes graves


Retira de la subunitat Qc. Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

3 1 1 0+510-0+680 4 Qc: Argiles amb sorra i algunes graves


Retirar de la subunitat Qc. Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

4 1 1 0+780-0+980 7-9 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix

Assentaments previsibles propis del terraplenat. Es recomana en fase constructiva un estudi d’assentaments en terraplens amb alçades superiors a 8 m.

5 1 1 1+000-1+080 7 PExg: Gresos, margues i guixos Assentaments previsibles propis del terraplenat. Es recomana en fase constructiva un estudi específic d’assentaments donada la presència de guixos

6 1 1 1+080-1+260 4 R: Rebliment antròpic

PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Retirar la unitat R. Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

7 1 1 1+260-1+680 5-7 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

8 2AB 1 1+780-2+150 6-7 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

9 2AB 1 2+380-2+530 5-7 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos


Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

10 2A 1 2+530-+2+690 6 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.



19

Terraplè Tram Eix Localització (PK) Alçada terraplè (m) Unitat geotècnica de recolzament Observacions i recomanacions

11 2AB 1 2+660-2+710 5-7 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

12 2AB 1 2+820-3+300/3+400 6-8 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

13 2A 19 0+000-0+113 5 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

14 2B 19 0+000-0+113 5 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

15 2AB 21 0+080-0+280 5 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

16 2B 21 0+400-0+660 6 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

17 2A 22 0+000-0+400 5-7 PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

18 2B 22 0+000-0+500 5-7 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix

PEOcm: calcàries, margues, lutites i gresos Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

19 2A 23 0+000-0+110 4 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

20 3 13 0+410-0+430 3 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

21 3 13 0+490-0+570 5-6 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.

22 3 13 0+570-0+770 5 PElx: Margues llimoses amb argiles i quelcom de guix Assentaments que es poden generar seran els propis del terraplè.



20

3.5.4 Caracterització d’esplanada

La categoria d’esplanada es determina a partir de la classificació dels sòls segons el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puntes (PG 3) vigent.

En base als treballs de laboratori efectuats i segons les característiques litològiques de les unitats desenvolupades podem diferenciar les següents classificacions de sòls:

Sòls marginals: en aquesta classificació s’han inclòs les següents unitats i subunitats:

o Unitat R: Rebliment antròpic. Es disposen d’assaigs de laboratori de la cala 3 i el resultat obtingut es de marginal, donat el contingut elevat en guixos i sals solubles. Estimem que tot el rebliment actual pot contenir aquest valors.

o Unitat Q. Subunitat Qc: Formada per argiles amb sorres i algunes graves. S’han realitzat 3 assaigs i en 1 d’ells el sòl ha resultat ser marginal. En aquest cas, el material també presenta valors alts en guixos.

o Unitat PEO. Subunitat PEOlx. Constituïda per gresos, lutites i guixos. A priori s’ha valorat que els materials poden ser marginals de forma local, atès el potencial contingut en guixos.

o Unitat PEO. Subunitat PEOcm. Formada per calcàries, margues, lutites i gresos. Com en el cas anterior s’ha valorat que pot contenir traces de sulfats i sals i per tant s’ha considerat que de forma local pot ser marginal.

o Unitat PE. Subunitat PExg. Està formada per gresos, margues i guixos i malgrat no disposar d’assaigs de laboratori s’ha valorat que es tracta de materials marginals.

Sòls tolerables: en aquesta classificació s’han inclòs les següents unitats i subunitats:

o Unitat PEO. Subunitat PEOcm. Formada per calcàries, margues, lutites i gresos. Els nivells formats per gresos, margues i lutites que no continguin valors alts en evaporites seran materials aptes per a formar l’esplanada i per a reaprofitament, per tant es consideren tolerables.

o Unitat PE. Subunitat PElx. Està formada per margues, argiles i quelcom de guix. Els assaigs efectuats en una mostra indiquen que els continguts en sals i guixos no son molt alts i per tant es poden classificar com a sòls tolerables.

o Unitat PE. Subunitat PEcgg. Constituïda per conglomerats, gresos i margues. A priori aquest materials al no contenir guixos i sals i no ser potencialment expansius són materials tolerables.

Sòls seleccionats: la subunitat PEcgg es considera com a material seleccionat pel què fa als nivells de conglomerats i de gresos.

Segons les classificacions anteriors es proposa la següent tramificació de la variant pel què fa referència a la classificació del sòl i caracterització de l’esplanada.

Tram Eix Localització (PK) Classificació sòl Caracterització esplanada

1 0+000-0+960 Tolerable 0

1 0+960-1+970 Marginal IN

1 1+970-2+610 Tolerable 0


2 0+000-0+357 Tolerable 0

3 0+000-0+113 Tolerable 0

4 0+000-0+682 Tolerable 0

5 0+000-0+030 Tolerable 0


6 0+000-0+240 Tolerable 0

7 0+000-0+113 Tolerable 0



9 0+034-0+486 Tolerable 0

10 0+000-0+103 Marginal IN

11 0+000-0+087 Marginal IN

12 0+000-0+060 Marginal IN

1

12 0+060-0+093 Tolerable 0



21


1 1+970-2+610 Tolerable 0


19A 0+000-0+113 Marginal IN





19B 0+000-0+113 Tolerable 0

20B 0+000-0+141 Tolerable 0

21B 0+000-0+520 Marginal IN

21B 0+520-0+763 Tolerable 0

22B 0+000-0+230 Tolerable 0

22B 0+230-0+537 Marginal IN

23B 0+000-0+113 Tolerable 0

2

24 0+000-0+307 Marginal IN


13 0+000-0+869 Tolerable 0

14 0+000-0+128 Tolerable 0

15 0+000-0+108 Tolerable 0

16 0+000-0+105 Tolerable 0

17 0+000-0+125 Tolerable 0

3

18 0+000-0+096 Tolerable 0

3.5.5 Estudi de materials: jaciments, préstecs, plantes de subministrament i abocadors.

L’estudi de materials en aquesta fase informativa tracta els següents aspectes:

Relació de pedreres, graveres per a l’extracció de materials.

Valorar la posició i la qualitat de futures zones de préstec que siguin pròximes a la traça.

Relació de plantes de subministrament de formigó i d’aglomerat asfàltic

Relació de dipòsits controlats de terres i runes que es trobin situats en l’àmbit de la traça o altres zones autoritzades.

En primer lloc s’adjunta una relació de jaciments propers a la traça, pedreres i graveres, per a l’obtenció d’àrids per al formigó, d’àrids per a les capes de rodadura, el tot-ú natural i artificial, i altres materials que puguin ser utilitzats per a terraplenar (sòls seleccionats, terres tolerables, etc...), sempre que tinguin les qualitats establertes segons PG-3.

En segon lloc s’inclou una relació de zones de préstec, ja els volums d’excavació de zones de desmunt son molt inferiors als volums a terraplenar.

També s’ha afegit una relació de plantes de subministrament de formigó i d’aglomerat asfàltic properes a la zona de la traça, així com els dipòsits controlats de terres i runes a l’abocament d’aquelles unitats no aprofitables.

3.5.5.1 Jaciments: pedreres i graveres

Les pedreres i les graveres són una aportació de materials útil per a formar les capes de coronació, per l’obtenció d’àrid o de tot-ú tant pel formigó com per a la formació de les capes de rodadura, així com també per a la formació d’escullera.

Les dades dels jaciments s’han extret de la base de cartografia, en format SIG Miramon, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (http://mediambient.gencat.cat/cat/inici).

Es presenta una relació de 5 pedreres i 1 graveres pròximes a la traça que es mostren en la taula adjunta. En l’apèndix 4 s’ha incorporat un plànol a escala 1: 100.000 amb la localització d’aquests jaciments.



22

JACIMENT RECURSEXPLOTAT

NOMEXPLOTACIÓ

ADREÇA EXPLOTACIÓ

TELÈFONEXPLOTACIÓ EMPRESA SUPERFICIE

(Ha)COORDENADES

UTMX (m) ; Y(m)

DISTÀNCIA(Km)

J-1 CALCÀRIES AMP.PONTILS 03

Ctra. Pontils – Sant Magí de a Brufaganya km.5 43421PONTILS

977 88 11 61 BERCONTRES,S.A 82,2 366705,0 m

4592980,2 m 28

J-2 CALCÀRIES AMP. ORPÍ Afores, s/n, 08787 ORPÍ 938 08 03 02 ARIDOS

UNILAND, S.A 34,7 383488,5 m 4597856,4 m 45

J-3 CALCÀRIES TERESA

Carretera de Valls a Picamoixons, Km 2,5 43800 VALLS

977 63 54 00 LAFARGE 12,1 350547,3 m 4574613,8 m 23

J-4 CALCÀRIES AMP.TERESA 01

Carretera de Valls a Picamoixons, Km 2,5 43800 VALLS

977 63 54 00 LAFARGE 28,3 350489,9 m 4574786,7 m 23

J-5 CALCÀRIES AMP. LA PONDEROSA03

Partida MansóRomiguera, S/N, 43460 ALCOVER

977 84 62 57 CANTERAS LA PONDEROSA,S.A

84,6 345396,6 m 4569169,0 m 27

J-6 GRAVES AMP. LA CLOSA 04

Ctra. D’Ivars km 1,5 25250BELLPUIG

973 32 00 41 ARENESBELLPUIG, S.A 123,9 332964,9 m

4607500,1 m 42

J-7 GRAVES ARENESBELLPUIG

Ctra. D’Ivars km 1,5 25250BELLPUIG

973 32 00 41 ARENESBELLPUIG, S.A 22,3 332.164,7 m

4.612.542,8 m 42

J-8 GRAVES ROMÀ Av. Dr. Garcia Teixidó, 114 25242MIRALCAMP

973 601 733 ÀRIDS ROMÀ, S.A 5,3 332,835,2 m

4.612.635,8 m 42

3.5.5.2 Zones de préstec

Donat el fet que les alternatives projectades es desenvolupen en terraplens, hi haurà la necessitat de localitzar i valorar zones de préstec per a formar els terraplens.

En la part S de les dues alternatives, en uns indrets coneguts com la Coma, les Forques, Torremilans i la Plana, es desenvolupen dues unitats geològiques, la PEcgg i la PElx que conformen el substrat geològic d’edat eocena. La unitat PEcgg està formada per conglomerats, gresos i margues vermelles, que poden ser materials de tipus seleccionat i tolerable, per tant aptes per a terraplenar. La unitat PElx està formada per margues llimoses i nivells d’argila que poden contenir de forma local guix, per tant aquests materials poden ser aptes i de tipus tolerable si el contingut de guix és inferior al 5% i el contingut en resta de sals solubles inferior al 1 %.

En la part N de Sarral es desenvolupa la unitat PEOcm formada per margues de colors ocre amb intercalacions de calcarenites amb restes de fòssils (de fauna i de vegetals) i alguns nivells esporàdics de gres i de conglomerats. Aquests materials han estat explotats en la Cantera del Sarral per a fabricar ciment i actualment s’ha vist una petita excavació en el turonet de la zona dels Freginals. Aquests materials poden ser aptes per a terraplenar i s’estima que seran tolerables.

En la taula següent es mostra una relació de les diverses zones de préstec que s’han localitzat en les proximitats de la traça.

En l’apèndix 5 s’ha incorporat un plànol a escala 1:10.000 amb la localització d’aquests jaciments.

PLANTA LOCALITZACIÓ COORDENADES UTM X (m) ; Y(m)

UNITAT GEOLÒGICA

SUPERFICIE(Ha, m2) VOLUM

P-1 La Coma 354.378,6 m 4.589.335,1 m

0,8 Ha 8.859,01 m2 35436,04 m3

P-2 Les Forques 354.159,6 m 4.589.216,5 m

2,3 Ha 23.892,31 m2 71676,93 m3

P-3 Les Forques 353.732,2 m 4.589.138,0 m

PEcgg;conglomerats, gresos i margues vermelles

PElx; margues llimoses vermelles amb intercalacions d’argila que contenen localment guix 3,7 Ha

37.538,98 m2 150155,92 m3

P-4 La Plana 352.330,0 m 4.589.313,0 m

PEcgg;conglomerats, gresos i margues vermelles

1,7 Ha 17983,84 m2 53951,52 m3

P-5 Els Freginals 352.863,9 m 4.590.442,6 m

PEOcm

Margues de color ocre amb intercalacions de calcarenites amb restes de fòssils

1,7 Ha 17559,08 m2 52677,24 m3



23

3.5.5.3 Plantes de subministrament: formigó i aglomerat asfàltic

A Continuació es mostra una relació de les plantes de formigó i d’aglomerat asfàltic més pròximes a la zona d’estudi:

PLANTA TIPUS EMPRESA ADREÇA TELÈFON

PF-1 PLANTA DE FORMIGO CANTERAS LA PONDEROSA, S.A

Partida Mansó Romiguera, S/N, 43460 ALCOVER 977 84 62 57

PF-2 PLANTA DE FORMIGO HORMIGONES UNILAND, S.L Crta. Del Pla, 206 Nau 3 43800 VALLS 977 60 67 14

PF-3 PLANTA DE FORMIGÓ CEMEX, S.A C/Fusters, s/n Pol. Ind. De Valls 43800 VALLS 977 61 38 60

PA-1 PLANTA D’AGLOMERAT ASFÀLTIC

PANASFALTOEIFFAGEINFRAESTRUCTURAS

Crta. Valls-Picamoixons km 2,5 43800 VALLS 977 6024 89

PA-2 PLANTA D’AGLOMERAT ASFÀLTIC GRUP SORIGUÉ C/Alcalde Pujol, 4

25006 LLEIDA 973 70 61 00

3.5.5.4 Dipòsits de terres i runes. Abocadors

En aquest apartat es presenta una relació dels abocadors autoritzats que hi ha en les proximitats de les dues alternatives de variant de Sarral.

Les dades dels abocadors s’han extret de la base de cartografia, en format SIG Miramon, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (http://mediambient.gencat.cat/cat/inici) i de les dades de l’Agencia de Residus de Catalunya (www.arc.cat).

En la taula següents es mostren els abocadors autoritzats i la seva localització.

ABOCADOR NOM CONTACTE I ADREÇA TELÈFON COORDENADES UTM

DISTANCIA (Km)

A-1 D.C MIRALCAMP ARIDS ROMA, SA Bellfort 25242 Miralcamp

973601733 324.892 m 4.605.646 m 54 km

A-2 D.C BORGES BLANQUES

JAUME ORO, S.L Camardèvol, 25400 Les Borges Blanques 973 32 06 20 323.532 m

4.597.311 m 46 km

A-3 D.C CERVERA UTE MASCARDONAParatge de Mascardona 25200 Cervera

93 414 47 88 356.250 m 4.614.750 m 41 km

A-4 D.C JORBA

U.T.E. GESTORA DE RUNES DE LA C. I CISTERO, SA Pol. Ind. 7 Riera Clariana, parcel.la 111 08719 Jorba

93 414 47 88 379.088 m 4.606.786 m 38 km

A-5 D.C TÀRREGA

CONSORCI PER A LA GESTIO RESIDUS URBANS DE L'URGELL Plans de l’Ofegat 25300 Tàrrega

973 50 07 07 347.241 m 4.614.659 m 29 km



24

El present annex de geologia i geotècnia consta de 24 pàgines numerades i 5 apèndixs.

Cerdanyola del Vallès, novembre de 2010.

Laura Rodríguez i Pont Enginyera Tècnica de Mines

Col·legiada núm. 936



AAPPÈÈNNDDIIXX 11:: PPLLÀÀNNOOLL GGEEOOLLÒÒGGIICC.. EESSCCAALLAA:: 11::5500..000000



AAPPÈÈNNDDIIXX 22:: PPLLÀÀNNOOLLSS GGEEOOLLÒÒGGIICCSS.. EESSCCAALLAA:: 11::1100..000000



AAPPÈÈNNDDIIXX 33:: CCAAMMPPAANNYYAA DD’’IINNVVEESSTTIIGGAACCIIÓÓ GGEEOOTTÈÈCCNNIIAA.. EEPPTTIISSAA 22000099

ANNEX 6. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA - gencat.cat · Queralt- Les Piles, que el va elaborar l’empresa...

Documents

Transcript of ANNEX 6. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA - gencat.cat · Queralt- Les Piles, que el va elaborar l’empresa...