ANNEX 1 TEMA 12 tgest atc - Departament de la...

www.cef.es SumariJULIOL 2017

T. GesTors ATC. ANNeX 1 TemA 12

1. L’acte administratiu: Concepte i classes

2. Elements de l’acte administratiu

3. La motivació i la forma

4. El silenci administratiu: el silenci positiu i els actes presumptes

5. Eficàciadel’acteadministratiu:principisgenerals

6. Executivitat de l’acte administratiu

7. Notificacióipublicació

8. Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. Convalidació

9. Conversió d’actes viciats

10. Conservació d’actes i tràmits

11. Límitsdeladeclaraciódenul·litatdedisposicionsgenerals

12. Convalidació

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

www.cef.es 12‒1JULIOL 2017

1. L’acte administratiu: concepte i cLasses

Cal tenir present que la matèria que és objecte d’estudi és producte de la integració de la legislació bà-sica estatal; Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públi-ques (LPAC), en virtut del títol competencial 149.1.18 de la Constitució Espanyola, i de la legislació catalana sobre la matèria, la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions pú-bliques de Catalunya, dictada en virtut de l’establert en l’article 159.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

1.1. ConCEptE

Garrido Falla adopta la definició d’acte administratiu de Zanobini segons el qual «acte administra-tiu és qualsevol declaració de voluntat, desig, coneixement o judici realitzat per un subjecte de l’Admi-nistració pública en l’exercici d’una potestat administrativa» (i segons García de Enterría, diferent de la potestat administrativa reglamentària).

Cal destacar doncs d’aquesta definició que:

• És una declaració de voluntat, desig, coneixement i judici, quant a la naturalesa de la seva activitat.

• Incideix en les situacions jurídiques subjectives dels ciutadans en les seves relacions amb l’Administració (és a dir, en els seus drets i interessos legítims), tot i que també hi ha actes d’aquesta que són merament interns, i que no afecten els ciutadans, com, per exemple, una sanció disciplinària imposada a un empleat públic per haver comès una infracció d’aquesta naturalesa en l’exercici de llurs funcions.

• La declaració ha de procedir de l’Administració, i s’exclouen els actes que emanin de qual-sevol altre òrgan o poder públic (judicial, legislatiu, etc.), és a dir, actes que dicten els òrgans

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

tEMA

12 L’acte administratiu: concepte i classes. elements de l’acte administratiu. La moti-vació i la forma. el silenci administratiu: el silenci positiu i els actes presumptes. eficàcia de l’acte administratiu: principis generals. executivitat de l’acte administra-tiu. notificació i publicació. invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret, anul·labilitat. convalidació


Oposicions

12‒2 www.cef.es

T. GesTors ATC

que conformen aquests altres poders públics al marge de la seva mateixa activitat ordinària, i que, malgrat tot, són fiscalitzables per la jurisdicció contenciosa administrativa, segons preveu l’article 1.3, apartats a) i b) de la Llei estatal 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la juris-dicció contenciosa administrativa (LJCA), com ara els actes i disposicions en matèria de per-sonal, administració i gestió patrimonial de les Corts Generals, del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional, del Defensor del Poble, del Tribunal de Comptes.

• Que aquesta potestat es dugui a terme en l’exercici d’una potestat administrativa, motiu pel qual s’exclouen els actes jurídics privats de l’Administració, com ara els contractes privats o altres figures com la donació, etc., subscrits per aquesta amb els particulars.

• Que aquesta potestat sigui diferent de la potestat reglamentària, motiu pel qual s’exclouen per tant els reglaments (si s’admet la tesi de García de Enterría).

1.2. CLASSES

1.2.1. segons els efectes jurídics que produeixen es pot distingir entre

A) Actes negocis jurídics:

Són aquells actes administratius que deriven de la declaració de voluntat que l’acte com-porta (l’admissió, la concessió, l’autorització i la dispensa). Dins d’aquesta classe d’actes hi ha, al seu torn, dues classes d’actes, segons el professor Entrena Cuesta:

Els que amplien els drets subjectius o els interessos legítims dels seus destinataris, com ara les concessions (mitjançant les quals l’Administració transfereix a un subjecte un dret propi d’aquesta), les autoritzacions (mitjançant les quals l’Administració dóna a un ciuta-dà un dret concret), les aprovacions (mitjançant les quals l’Administració presten eficàcia o exigibilitat a altres actes ja perfeccionats), les admissions (mitjançant les quals l’Admi-nistració inclou un subjecte en una institució o organització, o en una categoria de perso-nes), i les dispenses (mitjançant les quals l’administració exonera a un ciutadà o una altra Administració del compliment d’un deure ja existent), i

Els que limiten els drets subjectius o els interessos legítims dels seus destinataris, com ara les ordres (mitjançant les quals l’Administració imposa a un subjecte un deure de conducta positiu o negatiu, dels quals, l’incompliment pot provocar una sanció penal o administrativa a l’obli-gat), les sancions (mitjançant les quals l’Administració imposa una sanció arran de la comissió d’una infracció administrativa), i els actes expropiatoris (mitjançant les quals l’Administració transfereix la propietat o alguna de les facultats a un tercer o a una Administració).

B) Actes no negocis jurídics:

Són aquells actes administratius en què els seus efectes no procedeixen de la declaració de voluntat, sinó de la mateixa llei, que els fixa (les comprovacions, els certificats, les ins-cripcions i les resolucions de consulta).

1.2.2. segons els subjectes que intervinguin es pot distingir entre

A) Actes simples:

Són aquells actes administratius en què tan sols intervé un òrgan en l’emissió de la reso-lució final, com ara una resolució que prové de la sola voluntat d’un òrgan administratiu (un ministre, un conseller, un alcalde, etc.).


www.cef.es 12‒3

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

B) Actes complexos:

Són aquells actes administratius en què en l’emissió de la resolució final hi intervenen dos o més òrgans administratius, com ara un acte sotmès a l’autorització o aprovació d’un òrgan superior.

C) Actes unilaterals:

Són aquells actes administratius en què els seus efectes es despleguen independentment de l’acceptació o no del subjecte destinatari final de l’acte, com ara una sanció adminis-trativa.

D) Actes plurilaterals:

Són aquells actes administratius en què creen efectes per ambdues parts i depenen de l’ac-ceptació del subjecte destinatari de l’acte, com ara un contracte administratiu.

1.2.3. segons la naturalesa de les potestats que exerciti l’administració per concretar la declaració de voluntat dels actes administratius es pot distingir entre

A) Actes reglats:

Són aquells actes administratius en què tots els elements són fixats i precisats per la llei, com ara l’atorgament d’una llicència administrativa d’obres, si el sol·licitant compleix tots els requisits.

B) Actes discrecionals:

Són aquells actes administratius en què no tots els elements estan fixats legalment, així es possibilita a l’Administració un àmbit d’actuació lliure entre diverses opcions d’elecció, indiferents des d’un punt de vista jurídic, com ara l’avaluació d’un opositor en un procés de selecció de personal en el si d’una Administració en un exercici oral.

1.2.4. segons el moment o fase en què s’adopten

A) Actes de tràmit:

Són aquells actes administratius que impulsen, desenvolupen, preparen i promouen els ex-pedients i llur ulterior decisió, com ara l’adopció de mesures provisionals, els informes, els dictàmens o les propostes de resolució.

B) Actes definitius:

Són aquells actes administratius que posen fi al procediment, és a dir, els que decideixen el fons de l’assumpte, com ara la resolució de sobreseïment d’un expedient, o la imposi-ció d’una sanció administrativa.

C) Actes provisionals:

Són aquells actes administratius que resolen un acte administratiu, però hi ha la reserva de les correccions que l’Administració pugui fer posteriorment a les al·legacions que puguin presentar els interessats, com ara la fase de publicació de la llista provisional d’admesos en una oposició procés de selecció de personal en el si d’una Administració també.


Oposicions

12‒4 www.cef.es

T. GesTors ATC

1.2.5. segons el seu règim d’impugnació en via administrativa

A) Actes que esgoten la via administrativa.

També anomenats «actes que causen estat» o «actes que exhaureixen la via administrati-va». Poden ser impugnats davant l’Administració, a través del recurs potestatiu de repo-sició.

B) Actes que no esgoten la via administrativa.

Que poden ser impugnats davant l’Administració ordinàriament davant de l’òrgan superi-or jeràrquic de l’òrgan que els dictà, mitjançant el recurs administratiu d’alçada.

Per tant, només els actes definitius (o de tràmit, en casos determinats) que esgoten la via administrativa, poden ser impugnats directament en via contenciosa administrativa. Segons preveu l’article 114 de la LPAC:

1.2.6. Posen fi a la via administrativa

A) Les resolucions dels recursos d’alçada.

B) Les resolucions dels procediments a què es refereix l’article 112.2.

C) Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari.

D) Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de finalitzadors del procediment.

E) La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial, independent-ment del tipus de relació, pública o privada, de què derivi.

F) La resolució dels procediments complementaris en matèria sancionadora a què es refereix l’article 90.4.

G) Les altres resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho estableixi.

1.2.6.1. A més del que preveu l’apartat anterior, en l’àmbit estatal posen fi a la via administrativa els actes i les resolucions següents

A) Els actes administratius dels membres i òrgans del govern.

B) Els emanats dels ministres i els secretaris d’Estat en l’exercici de les competències que tenen atribuïdes els òrgans dels quals són titulars.

C) Els emanats dels òrgans directius amb nivell de director general o superior, en relació amb les competències que tinguin atribuïdes en matèria de personal.

D) En els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents de l’Admi-nistració General de l’Estat, els emanats dels màxims òrgans de direcció unipersonals o col·legiats, d’acord amb el que estableixin els seus estatuts, llevat que s’estableixi una altra cosa per llei.

En les administracions autonòmiques s’aplicaran, adaptant-los a la seva organització, els preceptes propis. A Catalunya, en l’article 85 de la Llei catalana 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procedi-


www.cef.es 12‒5

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

ment administratiu de les administracions públiques de Catalunya (LLRJPAL), hom preveu que posen fi a la via administrativa:

1.2.6.2. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, els actes administratius dels òrgans següents

A) El president o presidenta de la Generalitat, el govern, els consellers i, si escau, el conseller primer o consellera primera, i el vicepresident o vicepresidenta.

B) Els secretaris generals, els directors generals i els òrgans directius dels organismes i enti-tats públiques dependents de l’Administració de la Generalitat en matèria de personal.

C) Qualsevol altre òrgan, si actua per delegació d’un òrgan l’actuació del qual posa fi a la via administrativa.

D) Els òrgans que no tenen superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el contrari.

E) Altres òrgans, si així ho estableix una norma.

1.2.6.3. En tot cas, els actes que exhaureixen la via administrativa són

A) La resolució d’un recurs d’alçada.

B) La resolució dels procediments de reclamació o d’impugnació que estableix l’article 79 de la Llei 26/2010.

C) Els acords, els pactes, els convenis o els contractes que tinguin com a efecte la finalització del procediment.

Per acabar, quan un acte administratiu no pot ser impugnat ni en via administrativa ni en via jurisdic-cional contenciosa administrativa, llevat que es pugui interposar el recurs administratiu extraordinari de revisió, es qualifica d’acte ferm, mentre que els actes en els quals no concorre aquesta circumstància es diu que encara no són actes ferms. Un acte es pot convertir en ferm per una de les següents circumstàncies:

• Perquè ja hagi estat impugnat mitjançant tots els recursos que estableix el Dret positiu (ad-ministratius o contenciosos administratius), o bé

• Perquè, havent estat notificat correctament, s’han deixat transcórrer els terminis que l’orde-nament jurídic.

Per finalitzar, els actes reproductors i confirmatoris: Segons l’article 28 de la LJCA, «no és admissi-ble el recurs contenciós administratiu contra els actes que siguin reproducció d’altres definitius i ferms, i els confirmatoris d’actes consentits per no haver estat recorreguts en temps i forma».

2. eLements de L’acte administratiu

2.1. ELEMEnt SubjECtIu

L’Administració pública està formada per una sèrie d’ens, les competències dels quals són exerci-des per diversos òrgans dels quals són titulars els funcionaris i els empleats públics, les autoritats o el personal laboral nomenats a l’efecte, si escau.


Oposicions

12‒6 www.cef.es

T. GesTors ATC

El subjecte de l’acte administratiu és un òrgan de l’Administració, però com els subjectes adminis-tratius s’encarnen en persones físiques, cal distingir un doble aspecte de la capacitat necessària per a la validesa dels actes:

A) La capacitat de l’òrgan com a tal (competència): És el conjunt d’atribucions que correspon a un òrgan administratiu. La doctrina distingeix tres tipus de competències:

a) Territorial (per raó del territori).

b) Funcional (per raó de la matèria).

c) Jeràrquica (per raó del grau).

La infracció d’aquests criteris pot determinar la nul·litat absoluta de ple Dret (en el cas de la competència territorial i funcional) o l’anul·labilitat (en el cas de la competència jeràr-quica).

B) La capacitat del titular de l’òrgan com a persona física (voluntat): La voluntat que ha de ser exterioritzada, ha de mancar de vicis i també ha d’estar legalment adscrit a l’òrgan i no estar sotmès en cap dels motius d’abstenció i recusació dels articles 28 i 29 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic (LRJSP), atès que segons el professor Entrena Cuesta, no hi ha capacitat del dit òrgan en els supòsits següents:

a) Quan exerceix la funció sense títol suficient.

b) Quan l’acte de nomenament del titular de l’òrgan està viciat (tot i que es considera per la doctrina que, en aquest cas, dit acte serà vàlid fins que s’anul·li el seu nome-nament), i

c) Quan, tot existint el nomenament legal de l’òrgan, l’acte es dicta abans que dit no-menament pugui produir efectes legals (per exemple, si encara no havia tingut lloc la possessió del càrrec), o bé després que s’hagi extingit (per exemple, si ja s’havia decretat el cessament del càrrec).

2.2. ELEMEnt objECtIu: ContIngut

El contingut té dos sentits:

A) Ampli: És un conjunt d’elements de l’acte (diferent de la forma), és a dir, el fons de l’as-sumpte.

B) Estricte: És la declaració de coneixement, voluntat, desig o judici equivalent a l’efecte pràctic que amb aquest acte es proposa aconseguir l’òrgan administratiu.

En qualsevol cas, el contingut de l’acte haurà de ser possible, lícit (ajustat a Dret), determinat i idoni per a la consecució dels fins que l’acte persegueix, per tractar-se d’una exigència d’ineludible ob-servança per a la validesa de l’acte (tal com preveu l’art. 34 de la LPAC, segons el qual «Els actes ad-ministratius que dictin les administracions públiques, bé d’ofici o a instància de l’interessat, s’han de produir mitjançant l’òrgan competent i s’han d’ajustar als requisits i al procediment establert. El con-tingut dels actes s’ha d’ajustar al que disposa l’ordenament jurídic i s’ha de determinar i adequar a les seves finalitats».


www.cef.es 12‒7

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

2.3. ELEMEnt CAuSAL

És causa de l’acte administratiu el motiu que en determina i provoca l’emissió del mateix (en opinió de Garrido Falla o de García de Enterría), és a dir, el perquè de l’acte, o la raó justificadora en cadascun d’ells, la circumstància que justifica en cada cas que un acte administratiu es dicti.

Per això els pressupòsits del fet de l’acte s’incorporaran com a elements d’aquest. I, així, estaria vici-at per exemple l’acte pel qual es convoca un concurs per a la provisió d’una càtedra que no està vacant; o aquell altre que resol un contracte administratiu basant-se en l’incompliment de les seves obligacions per part del contractista, si aquest incompliment no s’ha produït: en ambdós casos manca el pressupòsit que la càtedra estigui vacant o de l’incompliment contractual, i, per tant, no concorre la causa de l’acte dictat.

2.4. ELEMEnt tELEoLògIC o fI

El fi de l’acte ha d’ésser l’interès públic que ha de perseguir l’Administració en dictar els seus actes, atès que els actes administratius han d’anar dirigits sempre a un fi objectiu (senyalat per l’ordenament jurídic), per a cada sector de l’activitat administrativa. És a dir, consisteix en l’interès públic previst pel legislador per a cada cas.

La inadequació entre aquest fi i els mòbils particulars de l’òrgan administratiu dóna lloc a la desvi-ació de poder (art. 48 de la LPAC, segons el qual «Són anul·lables els actes de l’Administració que in-corrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder. No obstant això, el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no tingui els requisits formals indispen-sables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió dels interessats. La realització d’actuacions admi-nistratives fora del temps establert per a aquestes només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini»).

Els actes administratius han d’anar dirigits sempre a un fi objectiu i la seva inadequació dóna lloc a la desviació de poder.

3. La motivació i La forma

Consisteix en l’exteriorització de les raons que han portat l’Administració a dictar un acte determi-nat. Com a norma general, en el Dret espanyol, els actes administratius no han de ser motivats, i quan s’exterioritzen de forma escrita, serà suficient que les resolucions continguin només la decisió en què consisteixen.

Els únics supòsits en què s’exigeix la motivació dels actes són els següents, d’acord amb allò que disposa a l’article 35 de la LPAC:

A) Els que limiten drets subjectius o interessos legítims.

B) Els que resolen procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, re-cursos administratius, i procediments d’arbitratge, i els que declarin la seva no admissió.

C) Els que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans con-sultius.

D) Els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu de la suspensió, així com l’adop-ció de mesures provisionals previstes en l’article 56 de la LPAC.


Oposicions

12‒8 www.cef.es

T. GesTors ATC

E) Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència, d’ampliació de terminis i de realització d’actuacions complementàries.

F) Els actes que rebutgin proves proposades pels interessats.

G) Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de con-tinuar-lo per causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Adminis-tració en procediments iniciats d’ofici.

H) Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial.

I) Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa.

La motivació dels actes que exhaureixin els procediments selectius i de concurrència competitiva s’ha de fer de conformitat amb el que disposin les normes que regulin les convocatòries, i, en tot cas, han de quedar acreditats en el procediment els fonaments de la resolució que s’adopti.

En relació a la forma: és la manifestació o exteriorització dels actes administratius: Com a regla ge-neral, els actes administratius es produiran o consignaran per escrit, encara que de vegades, quan la seva naturalesa o circumstàncies no exigeixen o permeten una altra forma d’expressió o constància, podrà emprar-se la forma verbal o mímica.

Quan l’acte procedeix de determinats òrgans, aquesta forma escrita s’haurà d’adaptar a unes ma-trius predeterminades en l’ordenament jurídic, que constitueixen el mitjà per jerarquitzar els actes als quals s’apliquen.

Tot això ens porta a considerar, segons el professor García de Enterría, que l’acte administratiu no es pot produir de qualsevol forma (a voluntat de l’òrgan competent), sinó que ha de seguir el procedi-ment establert per una norma legal o reglamentària, de tal manera que el dit procediment assegura un ordre determinat en el qual els diversos actes han de ser complets fins a concloure en la resolució final que decideix el procediment, en tant que l’acte finalitzador de tota aquesta ordenació unitària d’una plu-ralitat d’operacions expressades en diferents actes.

4. eL siLenci administratiu: eL siLenci positiu i eLs actes presumptes

4.1.1. segons la forma de producció es pot distingir entre

A) Actes expressos:

Són aquells actes administratius en què hi ha una clara exteriorització de la declaració de voluntat, de judici, de desig, etc., i poden ser a la vegada orals, escrits o mímics, segons el llenguatge emprat per a la seva exteriorització, encara que la regla general és que els actes administratius siguin escrits (tal com preveu l’art. 36 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), segons el qual: «Els actes administratius s’han de produir per escrit a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d’expressió i constàn-cia. En els casos en què els òrgans administratius exerceixin la seva competència de forma verbal, la constància escrita de l’acte, quan sigui necessària, l’ha d’efectuar i signar el ti-tular de l’òrgan inferior o funcionari que la rebi oralment, i en la comunicació d’aquest ha d’expressar l’autoritat de la qual procedeix.


www.cef.es 12‒9

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

Si es tracta de resolucions, el titular de la competència ha d’autoritzar una relació de les que hagi dictat de forma verbal, amb expressió del seu contingut. Quan s’hagi de dictar una sèrie d’actes administratius de la mateixa naturalesa, com ara nomenaments, concessi-ons o llicències, es poden refondre en un únic acte, acordat per l’òrgan competent, que ha d’especificar les persones o altres circumstàncies que individualitzin els efectes de l’acte per a cada interessat».

B) Actes presumptes:

Són aquells actes administratius en què no hi ha una manifestació administrativa expressa ni una conducta a la qual s’hi pugui atribuir un valor o sentit en virtut d’una interpretació racional, sinó que el significat d’aquesta conducta el fixa l’ordenament jurídic, i així es tanca la porta a tota tasca interpretativa com succeeix quan la llei atribueix al silenci ad-ministratiu de l’Administració uns efectes positius o negatius.

En aquest apartat, cal destacar, per la vinculació que hi ha amb el silenci administratiu, les previsions que contenen els articles 21 al 25 de la LPAC, a destacar:

a) Article 21. Obligació de resoldre:

• L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, així com de desaparició sobrevinguda de l’objecte del procedi-ment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables. S’excep-tuen de l’obligació a què es refereix el paràgraf primer els supòsits de termi-nació del procediment per pacte o conveni, així com els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració.

• El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així ho prevegi el dret de la Unió Europea.

• Quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim, aquest és de tres mesos. Aquest termini i els que preveuen l’apartat anterior s’han de comptar:

– En els procediments iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació.

– En els iniciats a sol·licitud de l’interessat, des de la data en què la sol-licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l’Administració o or-ganisme competent per a la seva tramitació.

• Les administracions públiques han de publicar i mantenir actualitzades al por-tal web, a efectes informatius, les relacions de procediments de la seva compe-tència, amb indicació dels terminis màxims de durada dels procediments, així com dels efectes que produeixi el silenci administratiu. En tot cas, les adminis-tracions públiques han d’informar els interessats del termini màxim establert per resoldre els procediments i per notificar els actes que els posin terme, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu. Aquesta menció s’ha d’incloure en la notificació o publicació de l’acord d’iniciació d’ofici, o en la comunicació que s’ha de dirigir a l’efecte a l’interessat dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre


Oposicions

12‒10 www.cef.es

T. GesTors ATC

electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la comunicació ha d’indicar a més la data en què la sol-licitud ha estat rebuda per l’òrgan competent.

• Quan el nombre de les sol·licituds formulades o les persones afectades pugui suposar un incompliment del termini màxim de resolució, l’òrgan competent per resoldre, a proposta raonada de l’òrgan instructor, o el superior jeràrquic de l’òrgan competent per resoldre, a proposta d’aquest, poden habilitar els mit-jans personals i materials per complir el despatx adequat i en termini.

• El personal al servei de les administracions públiques que tingui a càrrec seu el despatx dels afers, així com els titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, són directament responsables, en l’àmbit de les seves competències, del compliment de l’obligació legal de dictar resolució expres-sa en termini. L’incompliment d’aquesta obligació dóna lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària, sense perjudici de la que correspongui d’acord amb la normativa aplicable.

b) Article 24. Silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat:

• En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, sense perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictar tal com preveu l’apartat 3 d’aquest article, el venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat cap reso-lució expressa legitima l’interessat o els interessats per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplica-ble a Espanya estableixin el contrari. Quan el procediment tingui per objecte l’accés a activitats o el seu exercici, la llei que disposi el caràcter desestimato-ri del silenci s’ha de fonamentar en la concurrència de raons imperioses d’in-terès general. El silenci té efecte desestimatori en els procediments relatius a l’exercici del dret de petició, al qual es refereix l’article 29 de la Constitució, aquells l’estimació dels quals tingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient i en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. El sentit del silenci també és desestimatori en els procediments d’impugnació d’actes i disposicions i en els de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels inte-ressats. No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la de-sestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta ni notifica cap resolució expressa, sempre que no es refe-reixi a les matèries enumerades al paràgraf anterior d’aquest apartat.

• L’estimació per silenci administratiu té a tots els efectes la consideració d’ac-te administratiu finalitzador del procediment. La desestimació per silenci ad-ministratiu té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent.

• L’obligació de dictar resolució expressa a què es refereix l’apartat primer de l’article 21 està subjecta al règim següent:

– En els casos d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només es pot dictar en cas de ser con-firmatòria d’aquell.


www.cef.es 12‒11

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

– En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució ex-pressa posterior al venciment del termini l’ha d’adoptar l’Administració sense cap vinculació al sentit del silenci.

• Els actes administratius produïts per silenci administratiu es poden fer valer tant davant l’Administració com davant qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. Aquests produeixen efectes des del venciment del termini màxim en què s’ha de dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta s’hagi expedit, i se’n pot acreditar l’existència per qualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el certificat acreditatiu del silenci produït. Aquest certificat l’ha d’expedir d’ofici l’òrgan competent per resoldre en el termini de quinze dies des que expiri el termini màxim per resoldre el procediment. Sense perjudici d’això, l’interessat el pot demanar en qualsevol moment, i el termini indicat an-teriorment es computa des de l’endemà del dia en què la petició tingui entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per resoldre.

c) Article 25. Falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici:

• En els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s’hagi dictat ni notificat cap resolució expressa no eximeix l’Adminis-tració de complir l’obligació legal de resoldre, i produeix els efectes següents:

– En el cas de procediments dels quals es pugui derivar el reconeixement o, si s’escau, la constitució de drets o altres situacions jurídiques favora-bles, els interessats que hagin comparegut poden entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu.

– En els procediments en què l’Administració exerceixi potestats sancio-nadores o, en general, d’intervenció, susceptibles de produir efectes des-favorables o de gravamen, es produeix la caducitat. En aquests casos, la resolució que declari la caducitat ha d’ordenar que s’arxivin les actua-cions, amb els efectes que preveu l’article 95.

• En els supòsits en què el procediment s’hagi paralitzat per causa imputable a l’in-teressat, s’interromp el còmput del termini per resoldre i notificar la resolució.

C) Actes tàcits:

Són aquells actes administratius en què no hi ha una clara exteriorització d’aquesta decla-ració de voluntat, judici, coneixement o desig, però davant la conducta administrativa es presumeix racionalment l’existència d’una voluntat que produeix efectes jurídics.

5. eficàcia de L’acte administratiu: principis generaLs

L’article 39.1 de la LPAC, resol el problema del moment en què són eficaços els actes administra-tius, establint com regla general que «Els actes de les administracions públiques subjectes al Dret ad-ministratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que aquests disposin una altra cosa», de tal manera que la dita presumpció és iuris tantum (és a dir, que admet prova en contrari), corresponent al particular la càrrega d’impugnar els actes preparatoris dels actes resolutoris que conté l’expedient, si estima que no són ajustats a Dret.

Per tant no s’ha de confondre validesa –des que es dicta– i executivitat –que es demora–.


Oposicions

12‒12 www.cef.es

T. GesTors ATC

6. executivitat de L’acte administratiu

Regulat a l’article 97 i següents de la Llei 39/2015.

En primer lloc cal fer referència a dos requisits previs:

• Prohibició d’execució material sense títol que legitimi: les administracions públiques no han d’iniciar cap actuació material d’execució de resolucions que limiti drets dels particulars sense que prèviament hagi estat adoptada la resolució que li serveixi de fonament jurídic.

• Obligació de notificar la resolució a executar: l’òrgan que ordeni un acte d’execució mate-rial de resolucions està obligat a notificar al particular interessat la resolució que autoritzi l’actuació administrativa.

Una vegada dictat l’acte administratiu i efectuada la seva notificació són immediatament executius, llevat que:

• Es produeixi la suspensió de l’execució de l’acte.

• Es tracti d’una resolució d’un procediment de naturalesa sancionadora contra la qual es pugui interposar algun recurs en via administrativa, inclòs el potestatiu de reposició.

• Una disposició estableixi el contrari.

• Es necessiti una aprovació o autorització superior.

En cas que el destinatari de l’acte no executi voluntàriament el mateix, es procedeix a la seva exe-cució forçosa:

A) Requisits:

• Advertiment previ que en cas que no s’acompleixi de forma voluntària quedarà ex-pedita la via d’execució forçosa i el mitjà d’execució forçosa.

• Respecte al principi de proporcionalitat; per tant adequació del mitjà a la finalitat que es pretén aconseguir, que suposa alhora respectar el principis de menor onerositat i restrictivitat.

• Si és necessari entrar al domicili de l’afectat o a la resta de llocs que requereixin l’auto-rització del seu titular, les administracions públiques n’han d’obtenir el consentiment o, si no, l’autorització judicial oportuna. En relació al domicili, el concepte s’ha anat am-pliat jurisprudencialment tant que es considera necessària l’autorització judicial amb re-lació a qualsevol dependència, sigui de caràcter arquitectònic, natural o artificial, en què transcorri la vida privada o la intimitat personal dels ciutadans, com ara les roulottes, les autocaravanes, les tendes de campanya o les barraques (STS de 29 de gener de 2001).

B) Prohibició d’accions possessòries. No s’admeten a tràmit accions possessòries contra les ac-tuacions dels òrgans administratius realitzades en matèria de la seva competència i d’acord amb el procediment establert legalment.

C) Mitjans d’execució forçosa:

a) Constrenyiment sobre el patrimoni: si s’ha de satisfer una quantitat líquida s’ha de seguir el procediment que preveuen les normes reguladores del procediment de cons-trenyiment. No es pot imposar als administrats una obligació pecuniària que no esti-gui establerta d’acord amb una norma de rang legal.


www.cef.es 12‒13

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

b) Execució subsidiària: quan es tracti d’actes que, com que no són personalíssims, els pot realitzar un subjecte diferent de l’obligat. L’Ajuntament de realitzar l’acte, per si mateix o a través de les persones que determinin, a costa de l’obligat. L’import de les despeses, els danys i els perjudicis s’ha d’exigir via constrenyiment i es pot liquidar de manera provisional abans de l’execució, a reserva de la liquidació de-finitiva.

c) Multa coercitiva: Quan així ho autoritzin les lleis, i en la forma i la quantia que aques-tes determinin, es poden imposar multes coercitives, reiterades per lapses de temps que siguin suficients per complir el que s’ha ordenat, en els supòsits següents:

• Actes personalíssims en què no escaigui la compulsió directa sobre la persona de l’obligat.

• Actes en què, tot i que la compulsió és procedent, l’Administració no la con-sidera convenient.

• Actes l’execució dels quals pot ser encarregada per l’obligat a una altra per-sona.

La multa coercitiva és independent de les sancions que es puguin imposar per aquest caràcter i compatible amb aquestes.

d) Compulsió sobre les persones: Els actes administratius que imposin una obligació personalíssima de no fer o suportar poden ser executats per compulsió directa sobre les persones en els casos en què la llei ho autoritzi expressament, i dins sempre del respecte degut a la seva dignitat i als drets reconeguts a la Constitució. Si, tractant-se d’obligacions personalíssimes de fer, no es realitza la prestació, l’obligat ha de resca-balar els danys i perjudicis, a la liquidació i el cobrament dels quals s’ha de procedir en via administrativa.

7. notificació i pubLicació

Una vegada dictada la resolució administrativa, aquesta s’ha de notificar, diferenciant la resolució administrativa de l’acte de notificació.

Si bé l’article 16 de la Llei 39/2015 imposa l’obligació de registrar d’entrada tot document que es presenti, pel que fa al registre «També s’hi pot anotar la sortida dels documents oficials dirigits a altres òrgans o particulars», qüestió que no es formula de forma preceptiva.

7.1. RègIM juRídIC dE LA notIfICACIó

Regulat a l’article 40 i següents de la Llei 39/2015, s’ha de cursar dins del termini de 10 dies a par-tir de la data de resolució.

Quan no sigui possible efectuar la notificació d’acord amb el que s’assenyala a la sol·licitud, s’ha de practicar en qualsevol lloc adequat amb aquesta finalitat, i per qualsevol mitjà que permeti tenir cons-tància de la recepció per part de l’interessat o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat.


Oposicions

12‒14 www.cef.es

T. GesTors ATC

7.1.1. Ha de contenir

a) Text íntegre de la resolució.

b) Indicació de si posa fi o no a la via administrativa.

c) Expressió dels recursos que siguin procedents, si s’escau, en via administrativa i judicial, l’òrgan davant el qual s’hagin de presentar i el termini per interposar-los, sense perjudici que els interessats puguin exercir, si s’escau, qualsevol altre que considerin procedent.

7.1.2. Notificació defectuosa

És la que conté el text íntegre de l’acte però omet algun dels altres requisits. En aquest cas la reso-lució administrativa és plenament vàlida però no desplega efectes per contenir, l’acte de notificació, un defecte. En aquest supòsit podem trobar:

a) Aquest defecte s’esmena i per tant la notificació defectuosa desplega efectes partir de la data en què l’interessat porti a terme actuacions que suposin el coneixement del contingut i l’abast de la resolució o l’acte objecte de la notificació.

b) Aquest defecte s’esmena i per tant la notificació defectuosa desplega efectes partir de la data interposi qualsevol recurs que sigui procedent.

c) Que l’Administració executi l’acte defectuosament notificat, execució que estarà viciada de nul·litat o anul·labilitat segons els casos.

7.1.3. Notificació dins de termini

A l’efecte d’entendre complerta l’obligació de notificar dins del termini màxim de durada dels pro-cediments, n’hi ha prou amb la notificació que contingui, si més no, el text íntegre de la resolució, així com l’intent de notificació degudament acreditat.

Si és electrònica, s’entén complerta l’obligació amb la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica de l’Ajuntament.

7.1.4. Les notificacions són vàlides

Independentment del mitjà utilitzat, les notificacions són valides sempre que permetin tenir cons-tància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o l’accés per part de l’interessat o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari. L’acreditació de la notificació efectuada s’incorpora a l’expedient.

7.1.5. avís electrònic

Independentment del fet que la notificació es faci en paper o per mitjans electrònics, les administra-cions públiques han d’enviar un avís al dispositiu electrònic i/o a l’adreça de correu electrònic de l’in-teressat que aquest hagi comunicat, per informar-lo de la posada a disposició d’una notificació a la seu electrònica o a l’adreça electrònica habilitada única. La falta de pràctica d’aquest avís no impedeix que


www.cef.es 12‒15

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

es consideri plenament vàlida la notificació. Quan l’interessat accedeixi al contingut de la notificació per via electrònica, se li ha d’oferir la possibilitat que la resta de notificacions es puguin efectuar a tra-vés de mitjans electrònics.

7.1.6. Notificació per diferents vies

Quan es notifiqui l’interessat per diferents vies, s’ha de prendre com a data de notificació la d’aque-lla que s’hagi produït en primer lloc.

7.2. notIfICACIó ELECtRònICA

7.2.1. caràcter preferent i subjectes obligats per Llei

Té caràcter preferent i en tot cas quan l’interessat estigui obligat a rebre-la per aquesta via que són:

a) Les persones jurídiques.

b) Les entitats sense personalitat jurídica.

c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obli-gatòria, per als tràmits i actuacions que portin a terme amb les administracions públiques en exercici de l’activitat professional esmentada. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’hi entenen inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.

d) Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.

e) Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, tal com determini reglamentàriament cada Administració.

7.2.2. ampliació dels subjectes obligats per reglament

Reglamentàriament, es pot establir l’obligació de practicar electrònicament les notificacions que per raó de la capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.

7.2.3. a través de la seu electrònica

Accés per part de l’interessat o el seu representant degudament identificat al contingut de la noti-ficació, mitjançant la compareixença a la seu electrònica de l’Ajuntament. S’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut.

7.2.4. Rebuig de la notificació

S’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la no-tificació sense que s’accedeixi al seu contingut.


Oposicions

12‒16 www.cef.es

T. GesTors ATC

7.3. notIfICACIó En pApER.

7.3.1. s’ha de fer per aquest mitjà

Aquelles en què l’acte que s’ha de notificar vagi acompanyat d’elements que no siguin suscepti-bles de conversió en format electrònic i les que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats, com ara xecs.

7.3.2. es pot fer per aquest mitjà

Quan la notificació s’efectuï en ocasió de la compareixença espontània de l’interessat o el seu repre-sentant a les oficines d’assistència en matèria de registre i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment i quan per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa sigui necessari practicar la notificació per lliurament directe d’un empleat públic de l’Administració notificadora.

7.3.3. es pot fer càrrec qualsevol persona major de 14 anys

Quan la notificació es practiqui al domicili de l’interessat, en cas de no ser present aquest en el mo-ment de lliurar-se la notificació, se’n pot fer càrrec qualsevol persona major de catorze anys que es trobi al domicili i faci constar la seva identitat. Novetat que elimina dubtes i que va en consonància amb el fet que la identitat s’acredita amb el DNI, quina edat obligatòria per posseir-lo són els 14 anys (art 2 RD 1553/2005, de 23 de desembre).

7.3.4. Si ningú es fa càrrec de la notificació

S’ha de fer constar aquesta circumstància en l’expedient, juntament amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació, intent que s’ha de repetir per una sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s’hagi efectuat abans de les quinze hores, el segon intent s’ha d’efectuar després de les quinze hores i viceversa, i cal deixar en tot cas almenys un marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació.

7.3.5. Rebuig de la notificació

Quan l’interessat o el seu representant rebutgi la notificació d’una actuació administrativa, s’ha de fer constar a l’expedient, amb especificació de les circumstàncies de l’intent de notificació i el mitjà, i s’ha de donar per efectuat el tràmit i seguir el procediment.

7.4. notIfICACIó EdICtAL

7.4.1. casos

Interessats desconeguts, s’ignori el lloc de la notificació o bé, un cop aquesta s’hagi intentat, no s’hagi pogut practicar.


www.cef.es 12‒17

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

7.4.2. s’ha de fer obligatòriament

Per mitjà d’un anunci publicat al «Butlletí Oficial de l’Estat».

7.4.3. es pot complementar potestativament

Al butlletí oficial de la comunitat autònoma o de la província, al tauler d’edictes de l’Ajuntament de l’últim domicili de l’interessat o del consolat o secció consular de l’ambaixada corresponent o resta de mitjans de difusió.

7.5. pubLICACIó

7.5.1. casos

• Quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment.

• Quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent.

• Quan l’acte tingui per destinatari una pluralitat indeterminada de persones.

• Quan l’Administració consideri que la notificació efectuada a un sol interessat és insuficient per garantir la notificació a tots, i en aquest últim cas és addicional a la feta individualment.

• Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus. En aquest cas, la convocatòria del procediment ha d’indicar el mitjà on s’efectuaran les publicacions successives, i les que es portin a terme en llocs diferents no tenen validesa.

7.5.2. on s'ha de publicar

La publicació dels actes s’ha de fer al diari oficial que correspongui, segons quina sigui l’Admi-nistració de la qual procedeixi l’acte a notificar. La publicació d’actes i comunicacions que, per dispo-sició legal o reglamentària s’hagi de practicar en un tauler d’anuncis o edictes, s’entén completa per la seva publicació al diari oficial corresponent. Tanmateix, l’article 58.3 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, permet substituir o complementar la publicació dels actes i les comunicacions que, per disposició legal o reglamentària, s’han de publicar en el tauler d’anuncis o per mitjà d’edictes per la publicació a la seu electrònica corresponent.

7.5.3. Ha de contenir

a) Text íntegre de la resolució.

b) Indicació de si posa fi o no a la via administrativa.

c) Expressió dels recursos que siguin procedents, si s’escau, en via administrativa i judicial, l’òrgan davant el qual s’hagin de presentar i el termini per interposar-los, sense perjudici que els interessats puguin exercir, si s’escau, qualsevol altre que considerin procedent.


Oposicions

12‒18 www.cef.es

T. GesTors ATC

7.5.4. publicació defectuosa

És la que conté el text íntegre de l’acte però omet algun dels altres requisits. En aquest cas la reso-lució administrativa és plenament vàlida però no desplega efectes per contenir, l’acte de notificació, un defecte. En aquest supòsit podem trobar:

• Aquest defecte s’esmena i per tant la notificació defectuosa desplega efectes partir de la data en què l’interessat porti a terme actuacions que suposin el coneixement del contingut i l’abast de la resolució o l’acte objecte de la notificació.

• Aquest defecte s’esmena i per tant la notificació defectuosa desplega efectes partir de la data interposi qualsevol recurs que sigui procedent.

• Que l’Administració executi l’acte defectuosament notificat, execució que estarà viciada de nul·litat o anul·labilitat segons els casos.

7.5.5. Tant la notificació per mitjà d’anuncis com la publicació tenen un límit

Si s’aprecia que lesiona drets o interessos legítims, s’ha de limitar a publicar al diari oficial que cor-respongui una indicació succinta del contingut de l’acte i del lloc on els interessats poden comparèixer, en el termini que s’estableixi, per conèixer el contingut íntegre de l’acte esmentat i deixar constància d’aquest coneixement.

8. invaLidesa deLs actes: nuL·Litat de pLe dret, anuL·LabiLitat. convaLidació

En primer lloc, cal fer una diferenciació entre els actes invàlids i els actes ineficaços.

Un acte és invàlid quan està viciat en algun dels seus elements, i, segons la importància i transcen-dència del vici, la invalidesa podrà aconseguir el grau de nul·litat o anul·labilitat, la qual cosa pot afec-tar la mateixa existència de l’acte i fa possible l’eliminació de l’acte mateix. Mentre que un acte pot ser vàlid però ineficaç quan no produeixi efectes, atès que pot estar supeditat a la comunicació a les perso-nes interessades, a l’aprovació de l’òrgan superior jeràrquic en els casos admesos per la llei o bé a la sus-pensió per part dels tribunals si consideren que l’acte pot comportar, mentre es tramita el procés, danys o perjudicis d’impossible o difícil reparació a l’interessat.

Els vicis que determinen la nul·litat absoluta, anul·labilitat o la irregularitat de l’acte administratiu són els següents:

8.1. ACtES nuLS dE pLE dREt

Els actes nuls de ple Dret són, segons l’article 47 de la LPAC:

• Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.

• Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.


www.cef.es 12‒19

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

• Els que tinguin un contingut impossible.

• Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.

• Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

• Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los.

• Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició amb rang de llei.

També són nul·les de ple dret les resolucions administratives que vulnerin el que estableix una dis-posició reglamentària, segons l’article 37.2 de la Llei 39/2015 en el marc del principi d’inderogabilitat singular.

8.2. ACtES AnuL·LAbLES

En canvi, els actes anul·lables són, segons l’article 48 de la LPAC, els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder. No obstant això, el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no tingui els requisits formals indispen-sables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió dels interessats. La realització d’actuacions admi-nistratives fora del temps establert per a aquestes només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini.

En aquest sentit, cal recordar que el concepte de desviació de poder es conté actualment a l’article 70.2 de la LJCA –«...l’exercici de potestats administratives per a finalitats diferents de les fixades en l’ordenament jurídic...»–.

8.3. dIfERènCIES EntRE ACtES nuLS I ACtES AnuL·LAbLES

A) Quan els actes nuls de ple Dret:

a) Donada la gravetat del vici que els afecta, manquen inicialment i perpètuament d’efectes.

b) De vegades, en canvi, es pot pretendre establir un estat de coses a l’empara de l’acte nul. Aleshores caldrà provocar una sentència declarativa que manifesti la nul·litat de l’acte.

c) Els efectes de la declaració de nul·litat es produiran des de la data en què es va dictar l’acte.

d) L’acte nul no es pot convalidar.

e) La nul·litat, pel fet de derivar de normes que són considerades d’ordre públic perquè es dicten atenent l’interès de la comunitat, pot ser al·legada en qualsevol moment: Pel particular (i encara que l’acte administratiu viciat hagi adquirit l’aparença de ferm legalment, perquè han transcorregut els terminis per poder-lo recórrer i no s’ha fet). Per l’Administració (sense necessitat de declarar en via administrativa la lesi-vitat de l’acte).


Oposicions

12‒20 www.cef.es

T. GesTors ATC

B) Quan els actes anul·lables:

a) Produeixen efectes mentre no siguin anul·lats.

b) La sentència que estableix l’anul·labilitat de l’acte té caràcter constitutiu.

c) Per això, l’anul·lació produeix efectes des de la data en què s’efectua la declaració anul·labilitat.

d) Poden ser convalidats.

e) El particular tan sols pot al·legar anul·labilitat dins dels terminis indicats per re-córrer (llevat que es pugui interposar el recurs extraordinari de revisió). En canvi, l’Administració només pot al·legar-la mitjançant el procés de lesivitat davant la ju-risdicció contenciosa administrativa (sempre que declari prèviament en via adminis-trativa l’anul·labilitat de l’acte ho faci, en el termini màxim de 4 anys, a comptar des de la data en què hagi dictat l’acte).

9. conversió d’actes viciats

Els actes nuls o anul·lables que, tanmateix, continguin els elements constitutius d’un altre de dife-rent tenen els efectes d’aquest (art 50 de la Llei 39/2015).

10. conservació d’actes i tràmits

L’òrgan que declari la nul·litat o anul·li les actuacions ha de disposar sempre la conservació d’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’hagués comès la infracció (art 51 de la Llei 39/2015).

11. Límits de La decLaració de nuL·Litat de disposicions generaLs

Segon l’art 73 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa adminis-trativa, les sentències fermes que anul·lin un precepte d’una disposició general no afecten per si matei-xes l’eficàcia de les sentències o els actes administratius ferms que l’hagin aplicat abans que l’anul·lació assolís efectes generals, excepte en el cas que l’anul·lació del precepte impliqui l’exclusió o la reducció de les sancions encara no executades completament.

12. convaLidació

La convalidació comporta la verificació d’un fet jurídic o d’una declaració administrativa en virtut de la qual l’acte anul·lable adquireix plena validesa. En aquest sentit, l’article 52 de la LPAC, preveu que «1. L’Administració pot convalidar els actes anul·lables, i reparar els vicis que presentin. 2. L’acte de convalidació té efecte des de la seva data, llevat del que disposa l’article 39.3 per a la retroactivitat dels actes administratius. 3. Si el vici consisteix en incompetència no determinant de nul·litat, l’òrgan competent, quan sigui superior jeràrquic del que va dictar l’acte viciat, pot dur a terme la convalidació.


www.cef.es 12‒21

Oposicions Annex 1

JULIOL 2017

4. Si el vici consisteix en la manca d’alguna autorització, l’acte pot ser convalidat mitjançant l’atorga-ment de l’autorització per part de l’òrgan competent».

En tot cas, les declaracions administratives mitjançant les quals es convaliden els actes anul·lables, adopten la forma de ratificació o confirmació, o bé de reparació.


ANNEX 1 TEMA 12 tgest atc - Departament de la...

Documents

Transcript of ANNEX 1 TEMA 12 tgest atc - Departament de la...