ANNEX 1. INFORME AMBIENTAL PLA ... - AJUNTAMENT DE … 01-INF...desfavorablement l’Avanç de Pla...

GEOSERVEI, Projectes i Gestió Ambiental S.L.. Oriol Martorell, 40, 1r, 3a. 17003 GIRONA. Tf. 972210365 - Fax. 972410639 - [email protected]

ANNEX 1. INFORME AMBIENTAL

PLA PARCIAL URBANÍSTIC

SUD 4 – SECTOR RACÓ BLAU

TERME MUNICIPAL DE BLANES (LA SELVA)

AGOST 2010


ANNEX 1. INFORME AMBIENTAL

PLA PARCIAL URBANÍSTIC

SUD 4 – SECTOR RACÓ BLAU

TERME MUNICIPAL DE BLANES (LA SELVA)

AGOST 2010

Dirigit i realitzat per:

Joan Solà i Subiranas

Geòleg (UAB)

Màster Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC)

Montse Hervás i Sánchez

Geòleg (UAB)

Informe ambiental del Pla Parcial Racó Blau (Blanes)

-i-


TAULA DE CONTINGUT

1. APARTATS PRELIMINARS ..............................................................................................3

1.1. INTRODUCCIÓ .........................................................................................................3

1.2. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT ............................................................................4

1.3. OBJECTIUS DEL DOCUMENT.................................................................................5

2. PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA DE PLANEJAMENT.............................................11

2.1. CONTEXT TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES DE L’ÀMBIT DEL PLA...........11

2.2. CONVENIÈNCIA I OBJECTIUS GENERALS DEL PLA+........................................13

3. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS BÀSICS DEL PLA PARCIAL.........................17

3.1. REFERÈNCIES DE LA LEGISLACIÓ AMBIENTAL APLICABLE ...........................17

3.2. OBJECTIUS I CRITERIS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL DEL PLA URBANÍSTIC MUNICIPAL GENERAL I D’INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA..21

3.2.1. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ...........................................................22

3.2.2. Pla estratègic d’acció ambiental: Agenda 21 ..................................................24

3.3. OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS A ADOPTAR AL PLA PARCIAL.............25

4. DETERMINACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS DE L’ÀMBIT DEL PLA....................................................................................................................................29

4.1. ANÀLISI DEL MEDI RECEPTOR............................................................................29

4.1.2.Medi físic ..........................................................................................................29

4.1.3.Medi natural .....................................................................................................37

4.1.4.Medi antròpic....................................................................................................42

4.1.5.Riscos ambientals ............................................................................................50

4.2. DIAGNOSI DEL MEDI RECEPTOR. PERFIL AMBIENTAL INICIAL.......................59

4.2.1. Zones d’importància ambiental .......................................................................59

4.2.2. Zonificació i anàlisi de la sensibilitat ambiental global ....................................60

4.2.3. Síntesi de les sensibilitats socioambientals de l’àmbit del Pla........................61


-ii-


4.3. OBJECTIUS, CONDICIONANTS I MESURES SOCIOAMBIENTALS ESPECÍFIQUES A ADOPTAR AL PLA ....................................................................65

5. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ESCOLLIDA ......71

5.1. PRESENTACIÓ DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ CONSIDERADES.....71

5.2. ANÀLISI AMBIENTAL DE CADA ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ........................75

5.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ESCOLLIDA.78

6. AVALUACIÓ DE LES DEMANDES DE RECURSOS I INFRAESTRUCTURES ............83

6.1. ABASTAMENT D’AIGUA ........................................................................................83

6.1.1. Actual sistema d’abastament de l’aigua al municipi de Blanes ......................83

6.1.2. Previsió de les futures demandes d’aigua ......................................................83

6.1.3. Factors limitants per garantir l’abastament de les futures demandes d’aigua 84

6.2. SANEJAMENT I AIGÜES RESIDUALS ..................................................................85

6.3. LA PLANIFICACIÓ D’ALTRES SERVEIS BÀSICS.................................................86

7. AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS EFECTES SIGNIFICATIUS I PROPOSTA DE MESURES.........................................................................................................................91

7.1. PREVISIÓ D’IMPACTES DEL SECTOR SUD 4 – SECTOR BLAU PER PART DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DEL POUM .................................91

7.2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS.....92

7.3. PROPOSTA DE MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I COMPENSATÒRIES..............................................................................................105

8. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS.................................................................................................................115

9. SUPERVISIÓ I CONTROL. ESTUDI DE SEGUIMENT AMBIENTAL...........................123

9.1. BASES PER UN PROGRAMA DE SEGUIMENT AMBIENTAL............................123

9.2. MODALITAT DE SEGUIMENT DEL PLA..............................................................133

9.3.PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL..........................................................135

-1-


1. APARTATS PRELIMINARS 1


-2-


-3-


1. APARTATS PRELIMINARS

1.1. INTRODUCCIÓ

El present document conté l'Informe ambiental del Pla Parcial del sector SUD-4 “Racó Blau” de Blanes, que pretén desenvolupar urbanísticament aquest sector classificat en el planejament urbanístic actual com a Sòl Urbanitzable Delimitat.

L’àmbit objecte del present Pla Parcial Urbanístic se situa a l’extrem SW del nucli urbà de Blanes, ocupant uns terrenys elevats emplaçats entre el barri de Mas Marull, el barri de Mas Torrents i les instal·lacions industrials de NYLSTAR, en el marge esquerre de la riera de Vall de Burg, en el marge esquerre del tram baix del riu Tordera, i paral·lelament a la Carretera de Malgrat, pel seu costat sud.

Un cop el POUM de Blanes s’aprova definitivament el 4 de juny del 2010 (DOGC 5643 de 04.06.10), havent estat objecte de l’avaluació ambiental estratègica que li correspon, el procediment per a l’aprovació d’aquest Pla parcial que desenvolupa el planejament urbanístic general se simplifica, i aleshores s’adequa a les determinacions de l’article 100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, requerint únicament un informe mediambiental. El present document constitueix aquest requeriment administratiu per a l’aprovació del Pla parcial.

Antecedents

El tràmit d’aprovació que ha seguit el Pla parcial ha tingut un llarg recorregut. L’octubre de 2005 es presenta a l’Ajuntament de Blanes l’Avanç de Pla Parcial Urbanístic del sector “Carretera de Malgrat”, delimitat pel PGOU de Blanes.

Al desembre del mateix any, la Junta de Govern local de l’Ajuntament de Blanes, informa desfavorablement la proposta d’Avanç del Pla Parcial Urbanístic de Delimitació del sector “Carretera de Malgrat”, atenent a l’inici de la redacció del POUM del municipi. Així mateix, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, al febrer de 2006, informa també desfavorablement l’Avanç de Pla Parcial.

Posteriorment, es recorre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, al gener de 2008, ratifica el Dictamen Pericial presentat en contra de l’informe desfavorable de l’Ajuntament de Blanes.

Al juny de 2008, es signa un conveni amb l’Ajuntament de Blanes, sota el qual es classifiquen els terrenys del sector abans anomenat “Carretera de Malgrat”, com a Sòl urbanitzable delimitat (SUD) incorporant-se d’aquesta manera al POUM.


-4-


1.2. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

L’article 100 del Reglament 305/2006, que desenvolupa la Llei d’Urbanisme, estableix el contingut que ha de tenir aquest informe ambiental.

A continuació s’apunten les equivalències entre els requeriments d’aquest article 100 i l’estructura del document. Val a dir que s’han incorporat alguns apartats propis de l’article 70 del Reglament, atribuïts a informes de sostenibilitat ambiental per a plans sotmesos a avaluació ambiental.

• El capítol 2 justifica la conveniència del Pla, descriu les seves característiques bàsiques, i en defineix els objectius generals.

• El capítol 3 recull els objectius i obligacions de protecció ambiental dels plans territorials o supramunicipals que afecten l’àmbit objecte d’estudi, i concreta les estratègies ambientals del Pla parcial.

• El capítol 4 respon directament a l’apartat a del Reglament, sobre la determinació dels requeriments ambientals significatius del Pla. Més concretament, conté els aspectes ambientals rellevants de l’àmbit, que esdevenen elements de diagnosi i, per tant, criteris a tenir en compte per a la presa de decisions sobre l’ordenació dels usos previstos del sòl. Aquest mateix capítol estableix els objectius ambientals específics del Pla, especialment per a la seva fase de planejament.

• El capítol 5 s’ajusta al requeriment b de la normativa, o sigui, a la justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, que inclou una descripció de les característiques de les alternatives considerades, l’anàlisi de cadascuna d’elles, i la justificació ambiental de l’alternativa escollida.

• El capítol 6 es correspon amb la segona part d’aquest apartat b, on hi consta una descripció de l’ordenació adoptada, expressant les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient, i a continuació s’identifiquen i es quantifiquen les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures derivades del desenvolupament del Pla.

• El capítol 7 s’ajusta a l’apartat c, que demana una identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, que conté aspectes específics com els efectes sobre els recursos naturals i sobre la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel Pla, i finalment es determinen les mesures pel foment de la preservació i la millora del medi ambient.

• El capítol 8 representa una avaluació global del Pla i una justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, tal com estableix l’apartat d de

-5-


l’article 100, que comprèn una verificació i justificació detallades de la congruència del Pla amb els requeriments ambientals preestablerts, i una anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del Pla.

• El capítol 9 proposa un programa de mesures de supervisió i control per dur a terme un seguiment ambiental de l’execució i l’explotació del Pla.

1.3. OBJECTIUS DEL DOCUMENT

L’objectiu fonamental d’aquest informe ambiental és valorar la compatibilitat, concordança i ajustament del Pla parcial urbanístic del “sector Racó Blau” als requeriments socioambientals de la planificació territorial sostenible.

Per assolir aquest objectiu general es requereix la següent seqüència de treball:

1. FASE DESCRIPTIVA. Descripció i diagnosi dels aspectes i els elements ambientals del territori que són rellevants en l’establiment de l’ordenació, i són objectes susceptibles de ser afectats pels canvis en els usos del sòl.

2. FASE AVALUATIVA. Identificació, caracterització i avaluació dels possibles efectes significatius de l’ordenació proposada sobre els diferents aspectes i elements ambientals.

3. FASE PROPOSITIVA. Proposta de mesures preventives, correctores i compensatòries per a la protecció del medi ambient durant l’execució i l’explotació del sector industrial.

4. FASE DE VERIFICACIÓ. Justificació de la correcta incorporació de les successives aportacions obtingudes al llarg del procés de valoració ambiental del Pla, les quals han aportat millores ambientals significatives.

5. FASE DE SEGUIMENT. Proposta d’un pla de seguiment ambiental pel control del compliment dels objectius ambientals establerts, i per a la valoració de l’eficàcia de les mesures ambientals incorporades al Pla.


-6-


Convé destacar que la discussió urbanística dels principis, els objectius i les condicions d’ordenació del Pla parcial, s’ha desenvolupat de manera conjunta entre l’equip redactor del Pla, i l’equip tècnic ambiental, amb la finalitat d’haver incorporat a la proposta d’ordenació urbanística els criteris i els objectius adients d’abast ambiental.

D’acord amb això, i ampliant el significat de l’objectiu fonamental abans citat, les principals finalitats d’aquest informe ambiental són els següents:

1) Influir directament i de manera fonamentada en la presa de decisions per a l’ordenació urbana del sector, assessorant a l’equip redactor del planejament

DESCRIPCIÓ

AVALUACIÓ

SEGUIMENT

Anàlisi i diagnosi ambiental delsector

Establiment d'objectius específics

Caracterització i valoració delsimpactes positius i negatius

derivats del Pla

Definició d'un programa deseguiment ambiental del Pla

Augment de la capacitat per prevenir,corregir i compensar problemàtiques i

riscos ambientals a curt, mig i llarg termini

Escenificació del perfil socioambientalresultant

PROPOSICIÓINFORMEAMBIENTAL

Definició de mesures de protecciódel medi ambient

Garanties de continuïtat en la compatibilitatentre la implantació dels usos industrialsprevistos i la protecció del medi ambient

VERIFICACIÓJustificació de la progressiva

millora ambiental del Pla al llargdel procés de valoració

-7-


per garantir que la proposta incorpori objectius i criteris ambientals decisius, i s’ajusti a les sensibilitats ambientals del medi.

2) Avaluar els probables efectes significatius sobre el medi d’acord amb la proposta de planejament finalment escollida, i definir mesures pal·liatives, preventives, correctores i de compensació per minimitzar o anul·lar els impactes previstos, així com establir un programa de seguiment ambiental del pla.

Els objectius ambientals, i les mesures que els apliquen, s’han integrat en origen (primer tràmit), però són modificats, complementats i perfeccionats al llarg del procés de valoració ambiental dut a terme fins ara, amb la finalitat de dissenyar un planejament millor, viable, eficient, integral i, en definitiva, que compleixi totes les garanties necessàries per a la protecció dels valors de la sostenibilitat.

D’altra banda, aquest document també assumeix les funcions pròpies d’una memòria ambiental durant el procés d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes, que són les de verificació de la correcta integració dels aspectes ambientals a la proposta del planejament durant la seva fase de redacció. Més concretament, s’avalua la manera com s’ha dut a terme aquest procés global de valoració, decisió i seguiment ambiental, i analitza de quina manera s’han integrat, cronològicament, tots els continguts ambientals al Pla.


-8-


-9-


PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA DE PLANEJAMENT 2


-10-



-12-


Els terrenys objecte de la proposta d’ordenació se situen en un entorn periurbà, continu amb la trama urbana, en el marge esquerre de la Tordera. Es tracta d’una àrea elevada, de pendent mitjà i amb una cota màxima a l’extrem NE des d’on pren un suau i continuat desnivell fins al carrer Xaloc, a la banda S. A grans trets, es tracta d’un sector amb una coberta boscosa dominantment de pins i alzines sureres. Aquesta es troba molt antropitzada i localment semiabandonada.

En un context més general, la finca objecte del Pla parcial resta circumscrita, a l’W i SW, per terrenys d’ús agrícola que s’extenen en un continu paissatgístic fins al riu Tordera; al N, per terrenys industrials ocupats per les instal·lacions de NYLSTAR i; a l’E i al S, pels barris residencials Mas Torrents i Mas Marull i les instal·lacions del càmping La Sardana.

Quant a infraestructures viàries importants que circumden els terrenys del Pla parcial cal destacar a l’W i NW, la línia del ferrocarril Barcelona-França –per la costa–, al N, la carretera GIP-6831 de Malgrat a Blanes, al S i SW, l’Avinguda de Catalunya; i a l’E, l’Avinguda Europa.

En les fotografies adjuntes es pot veure l’àmbit del sector Racó Blau, els terrenys adjacents i els usos que s’hi desenvolupen.

Fotografies 1-4. Vistes parcials de l’àmbit objecte d’urbanització

Límit N amb la carretera de Malgrat Extrem E llindant amb avinguda Europa

Sector W des del Barri de Mas Marull Extrem SW llindant amb la carretera de Malgrat

-13-


2.2. CONVENIÈNCIA I OBJECTIUS GENERALS DEL PLA+

Els objectius principals del desenvolupament i l’ordenació del present Pla Parcial Urbanístic, es defineixen de manera genèrica en la fitxa del sector del POUM de Blanes de la manera següent:

• Completar l’àrea urbana residencial situada al S de la carretera de Malgrat, possibilitant la formació d’un gran parc urbà final en el salt topogràfic dels Pedrets i la Plantera.

• El sector s’ordenarà respectant l’àrea prevista com a espais lliures en la part alta i central de l’àrea boscosa, i situant les àrees edificables en els extrems E i W del sector.

La conveniència i justificació del desenvolupament del sector esdevé important en el moment actual, també per altres diverses raons:

• El desenvolupament i consolidació de l’àmbit pròxim a l’avinguda d’Europa, es va plantejar degut a la dinàmica de creixement de l’eixample de Can Borell, i la urbanització i consolidació de l’avinguda d’Europa dintre de la xarxa viària de l’entorn. De tot aquest entorn, del sector Racó Blau, la zona més pròxima a l’avinguda d’Europa és la que reuneix les millors condicions per a la seva urbanització.

• A més, el POUM de Blanes, determina la reordenació dels terrenys entre el sector Racó Blau i l’avinguda d’Europa, dintre del sector de PMU Paradís-avinguda d’Europa, afectant un parc i unes instal·lacions esportives existents de manera important.

El desenvolupament del sector Racó Blau, permet replantejar conjuntament aquest dos àmbits, donant una solució de transició adequada entre la zona urbana pròxima a l’avinguda d’Europa, i el gran parc urbà central del Racó Blau, a més de aconseguir minimitzar l’afectació que el POUM plantejava sobre el parc i les instal·lacions existents, respectant-les en la seva major part.

• Pel seu costat S, l’àmbit del present sector està en contacte amb el barri de Mas Marull, a través del carrer del Xaloc, en la part en que es desenvoluparà la part central del gran parc urbà del sector. Actualment la relació d’aquest barri amb la zona boscosa del sector és nul·la, ja que es troba tancat amb un filat que impedeix qualsevol tipus de accessibilitat.

L’ordenació i desenvolupament del present sector permetria l’obertura i accessibilitat des de el barri de Mas Marull, al parc urbà central.

• El present àmbit se situa dintre d’una zona de terrenys elevats respecte de l’entorn,


-14-


amb una configuració topogràfica amb pendents en direcció NW, amb espais boscosos semiabandonats i força transformats per l’acció humana, amb restes de les edificacions enderrocades de les antigues colònies, en un entorn límit del sòl urbà i industrial, per la qual cosa presenten una expansió destacada de la vegetació ruderal i del sotabosc que degrada el conjunt forestal.

El plantejament de la urbanització i consolidació de les zones residencials i el més important, l’ordenació del parc urbà central del sector, haurà de contribuir a evitar l’expansió d’usos marginals o periurbans que degradin la qualitat del conjunt, afavorint la millora d’aquesta àrea del municipi i el seu entorn.

• L’àmbit SW del sector, concentra la implantació d’usos residencials i comercials en una parcel·la anteriorment ocupada per les instal·lacions de depuració de la NYLSTAR, entre la carretera de Malgrat i l’avinguda de Catalunya.

La situació d’aquest parcel·la, permet la situació d’una edificació de caràcter singular que permetrà definir la entrada a Blanes des de Malgrat, alhora que consolida el final de la urbanització de l’avinguda de Catalunya.

-15-


OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS BÀSICS DEL PLA 3


-16-



-22-


> Pla d’Espais d’Interès Natural

> Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya

-Desplaçament de la N-II al corredor de la C-32 per a la millota de l’accessibilitat als nuclis urbans i la comunicació intercomarcal

-Suprimir barreres i introduir sistemes de telepeatge a la C-32

-Autopista C-32 en el tram Palafolls – Lloret de Mar

> Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

> Pla de Ports de Catalunya

> Pla de l’Energia de Catalunya

> Pla de Sanejament de Catalunya

> Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya

> Pla de transport de viatgers de Catalunya

> Pla d’Espais Fluvials de la Tordera

3.2.1. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

En aquests moments del tràmit del Pla parcial, el POUM està aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de 4 de juny de 2010 (DOGC 5643 de 04.06.10). El POUM estableix per a la zona SUD Racó Blau els següents paràmetres urbanístics:

Índex d’edificabilitat bruta: 0,50 m2 sostre / m2 sòl

% de cessions per zones verdes i equipaments: d’acord amb la LLU

Ús principal: Residencial

Usos compatibles: Habitatge vinculat a l’establiment comercial (13.937,50 m2 locals comercials)

-23-


Figura 2. Localització de la zona SUD Racó Blau.

Font: Estudi de mobilitat generada del POUM de Blanes. La Vola.


-24-


En termes de protecció ambiental, el POUM ha definit les seves propostes urbanístiques en consonància amb una sèrie d’objectius i criteris ambientals generals, que són els següents:

Prioritzar un model de creixement compacte.

Reconeixement i modificació de les urbanitzacions actuals.

Evitar la creació d’àrees excessivament especialitzades i fomentar la diversitat d’usos en els teixits existents.

Preveure una matriu d’espais oberts que permeti mantenir la connectivitat terra-mar dels espais naturals.

Protecció de la matriu agrícola i de la seva funció paisatgística.

Preservar el paisatge com a valor social i actiu econòmic del territori.

Alliberar espai destinat a vialitat motoritzada i creació de xarxes per a vianants i bicicletes.

Prevenció dels riscos ambientals.

Minimització del consum i tancament del cicle de l’aigua.

Previsió d’una mobilitat sostenible a nivell supramunicipal.

Minimitzar l’efecte de barrera de les infraestructures de mobilitat.

Protecció territorial dels terrenys en pendents superiors al 20 %.

Dissenyar un sistema d’espais verds urbans que configuri una veritable xarxa.

El Pla parcial segueix a grans trets aquestes consideracions, i té en compte diferents mesures ambientals (vegeu capítol 7.2) per garantir-ne la seva aplicació.

3.2.2. Pla estratègic d’acció ambiental: Agenda 21

L’Ajuntament de Blanes va redactar entre el 2005 i 2006 la seva Agenda 21 local. Es tracta d’un document de planejament estratègic del municipi que ha de servir per orientar les polítiques municipals en termes de sostenibilitat territorial, ambiental, econòmica i social. Tanmateix, estableix unes condicions mínimes per desenvolupar un planejament

-25-


urbanístic sostenible. El Pla parcial Racó Blau ha assumit algunes de les estratègies i objectius definits, i ha incorporat en el pla de supervisió alguns dels indicadors de seguiment ambiental que es proposen per verificar el compliment dels objectius i les prioritats ambientals.

3.3. OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS A ADOPTAR AL PLA PARCIAL

Els objectius i els criteris ambientals que s’apliquen al Pla esdevenen el principal fil conductor que dóna coherència a tot el procés de redacció-tramitació-desenvolupament del planejament.

A l’hora de concretar aquests objectius ambientals, s’ha donat compliment a l’annex I de la Directiva 2001/42/CE que insta a definir els objectius de protecció ambiental fixats en els àmbits internacional, comunitari o de l’Estat que guardin relació amb el pla o programa, i que estableix que caldrà concentrar-se en aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna i la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural i el paisatge.

Les estratègies i objectius ambientals generals a adoptar al Pla parcial s’adeqüen als criteris del desenvolupament urbanístic sostenible que contempla l’article 3 de la Llei 1/2005 d’Urbanisme de Catalunya, i tanmateix recull els criteris dels plans i les normatives sectorials que afecten l’àmbit, i els que provenen d’exercicis de reflexió per a la millora de la planificació territorial estratègica.

Tot seguit es relacionen les línies estratègiques-objectius generals que adopta el Pla parcial per garantir la compatibilitat de les intervencions urbanístiques amb la preservació i potenciació dels valors físics, naturals i socials de la matriu territorial preexistent, i també per aprofitar les oportunitats i sinèrgies del territori, i per crear les condicions favorables de qualitat urbana i benestar social. L’objectiu fonamental és assolir un nou espai ordenat, funcional, de bona qualitat urbanística i ambiental, i que garanteixi el bon desenvolupament de l’activitat econòmica prevista i contribueixi al benestar i la qualitat social del terme. Això s’aconseguirà mitjançant les següents estratègies:

1. Ocupació del sòl. Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús.

2. Qualitat de l’ordenació. Millorar la qualitat de l’espai i la seva relació amb l’entorn.

3. Capacitat d’acollida del territori. Adequar l’ordenació a les sensibilitats del territori.


-26-


4. Permeabilitat i connectivitat ecològica, social i paisatgística funcional. Conservar la biodiversitat, i evitar la fragmentació i l’aïllament territorial dels espais naturals i agroforestals.

5. Integració a l’entorn i maximització del seu compromís amb la protecció del medi. Crear les millors condicions perquè la urbanització es pugui dur a terme amb garanties, sense provocar perjudicis ambientals. Això requereix una sèrie d’estratègies particulars en aquest sentit:

- Gestió de residus. Implantar l’equipament i els mecanismes adients per a la recollida dels residus.

- Integració paisatgística. Ordenar i acondiciar l’espai per garantir el seu funcionament sostenible i procurar la integració a l’entorn.

- Criteris d’ecoeficiència en les edificacions. Adequar les solucions constructives a l’aprofitament de les energies alternatives, per maximitzar-ne el rendiment energètic.

- Cicle integral de l’aigua. Compatibilitzar l’ordenació amb el cicle natural de l’aigua i optimitzar-ne la seva utilització.

- Qualitat de l’ambient atmosfèric. Prevenir i minimitzar els efectes negatius sobre la qualitat del medi atmosfèric (soroll, llum, etc.).

6. Mobilitat sostenible. Crear les condicions adequades per a una bona estratègia d’ordenació de la mobilitat sostenible.

7. Cohesió i benestar social. Crear un espai socialment integrador i d’identitat social en la mesura que sigui possible.

8. Riscos ambientals. Planificar i ordenar l’espai amb previsió, adaptació i gestió dels riscos ambientals existents (inundació, risc geològic, hidrogeològic, de contaminació de sòls,...).

-27-


DETERMINACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS RELLEVANTS DE L’ÀMBIT DEL PLA 4


-28-



-30-


També, cal destacar l’existència d’un altre observatori en el municipi situat a l’IES Sa Palomera de Blanes.

Els vents dominants són de Garbí (SW) i el Xaloc o Marinada (SE), encara que a l’hivern hi bufa de tant en tant el Llevant (E), la Tramuntana (N) i Ponent (W).

Pel que fa a la radiació solar (irradiació global diària sobre la superfície horitzontal) s’han utilitzat les dades de l’Atles de radiació solar a Catalunya del DMAiH de l’any 2000.

Tal com s’observa en la figura 3 la irradiació solar al municipi és de 14 a 14,5 MJ/m2, disminuint aquesta radiació en zones d’altitud, amb punts on oscil·la entre els 13,5 a 14 MJ/m2.

Figura 3. Mitjana de la irradiació solar anual al municipi de Blanes (en MJ/m2)

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2010.

S’aconsella tenir en compte factors climàtics com la direcció del vent, l’orientació, el pendent, i la irradiació solar en el desenvolupament del POUM per tal d’establir la ubicació, la tipologia d’edificacions i les energies renovables compatibles amb la capacitat d’acollida del territori, d’acord amb el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

-31-


4.1.2.2.Geologia

Des del punt de vista geogràfic l’àmbit d’estudi se situa en la comarca de la Selva. Més concretament, en el límit sud-occidental del terme municipal de Blanes. Geològicament, Blanes es troba situat en les estribacions més nord-orientals de la Serralada Costanera Catalana, tot limitant al N i NE amb la Depressió de La Selva i al NW amb el Montseny.

Figura 4. Mapa geològic regional de Blanes

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya 2010.

A grans trets la zona d’estudi s’emplaça sobre un massís granític cristal·lí, els límits del qual depassen els de la zona. Així doncs, els terrenys del Pla parcial se situen sobre materials granítics tardihercinians que conformen un relleu elevat circumscrit entre els dipòsits al·luvials quaternaris del riu Tordera, al SW, i de la riera de Blanes, al NE. Els terrenys quaternaris queden fora de l’àmbit del sector Racó Blau.

Serralada Costanera Catalana


-32-


Figura 5. Mapa geològic del sector Racó Blau

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya 2010.

A continuació es descriuen cadascuna de les unitats geològiques identificades a partir de la seva edat, les litologies que les conformen i les principals àrees d’aflorament.

Unitats paleozoiques

Les unitats paleozoiques tenen una presència areal destacada en el municipi de Blanes, en tant que es desenvolupa a pràcticament tot terme municipal. Corresponen a roques plutòniques i filonianes tardihercinianes, de composició granítica i granodiorítica que intrueixen els materials cambroordovicians que configuren els Catalànids, els quals no es desenvolupen a l’àrea de Blanes.

Roques plutòniques: leucogranits de gra groller(1) i granodiorites porfídiques (2)

(1) Es tracta de granitoïds de tonalitats rosades i clares, caracteritzat per una textura granular de gra groller (b

c-2γ3). En la seva composició destaquen principalment minerals com el quars, els feldspats potàssics i les plagioclases i, minoritàriament com a minerals accesoris, la biotita, la moscovita (miques) i el zircó. Un fet destacable és la seva alteració en forma de disjunció bolar gràcies al seu grau de diaclassació i a la seva textura. A més a més poden presentar un grau d’alteració més elevat en forma de sauló.

la Tordera

Riera de Blanes

Àmbit Pla parcial

-33-


Afloren extensament al llarg del terme municipal, sobretot en el límit nord-est del municipi, en les àrees de fort pendent (Turó d’en Trompa i Turó de Monells).

(2) Es tracta de granodiorites de tonalitats fosques caracteritzades per una textura granuda amb mida de gra mitjà (Ggd). Pel que fa a la seva composició, estan constituïdes per quars, plagioclases i miques (biotites), les responsables de la seva tonalitat fosca. Per aquest fet alguns autors també les anomenen granít biotític. De la mateixa manera que els leucogranits poden presentar un grau important d’alteració en forma de sauló.

Dins del terme municipal de Blanes afloren en les zones de canvi de pendent a prop de la costa i constitueixen el substrat de la major part del nucli urbà inclosos els terrenys afectats pel Pla Parcial.

Roques filonianes: Granòfirs, felsòfirs, microgranits, aplites i pegmatites

A Blanes les roques filonianes presenten afloraments puntuals en el sector oriental del municipi. Concretament es tracta de granòfirs, felsòfirs i microgranits (Fgf i Fgfm) intruïts en una àrea d’aflorament de naturalesa granodiorítica i que es presenten en forma de dics de direcció dominant NE-SW. Amb menor representativitat es localitza un aflorament puntual d’aplites i pegmatites a l’àrea de Sant Pol.

Unitats quaternàries

Tot i que no es desenvolupen en l’àrea d’estudi tenen certa entitat en el municipi, especialment al S i en el sector central del nucli urbà. En general, es poden distingir tres tipologies sedimentàries: (1) dipòsits relacionats amb els cursos fluvials que solquen el municipi (dipòsits al·luvials), (2) dipòsits resultants de l’alteració sense transport del substrat granític (dipòsits el·luvials) i (3) dipòsits associats a moviments de caràcter gravitacional (dipòsits col·luvials).

Dipòsits al·luvials

Estan relacionats directament amb dinàmica hídrica la Tordera i de la riera de Blanes i corresponen a dipòsits de terrassa (Qt1) constituïts per llims i sorres de fines a grolleres amb proporcions variables i a dipòsits de plana d’inundació constituïts per llims i argiles. El gruix d’aquests dipòsits tot i ser variable s’interpreta que pot arribar a assolir una potència màxima d’uns 20 m.

Dipòsits el·luvials

Són el resultat de l’alteració sense transport de les unitats geològiques subjacents, és a dir, dels materials granítics que configuren el substrat geològic de l’àrea de Blanes. Es tracta de dipòsits d’escasa potència constituïts bàsicament per sorres i argiles. Són d’escassa entitat motiu pel qual estan cartografiats en el mapa geològic adjunt.


-34-


Dipòsits col·luvials

Es localitzen de manera local a peu dels vessants; per aquest motiu no tenen representació en el mapa geològic adjunt.

4.2.2.3.Geomorfologia

La morfologia actual del territori és el resultat del modelat quaternari en el qual s’han combinat processos deposicionals i altres d’erosius que han propiciat l’existència de dues àrees planeres, sectors del riu Tordera i riera de Blanes encaixades entre terrenys de relleu acusat i constituint àrees topogràficament elevades.

El sector Racó Blau se situa en una àrea elevada, emplaçada en el marge esquerre del riu Tordera amb unes cotes sobre el nivell del mar que varien de 8-10 m a 25-30 m. En general, els pendents de la zona no són molt acusats, tot i que localment poden superar el 15%.

4.2.2.4.Hidrologia

La xarxa fluvial que abraça l’àmbit d’estudi s’organitza fonamentalment entorn del sistema fluvial de la Tordera i de la conca litoral de la riera de Blanes.

Els principals cursos fluvials que solquen l’àmbit d’estudi, i el seu entorn més immediat, són:

a l’W i SW, la riera Vall de Burg canalitzada, en paral.lel a l’Avinguda de Catalunya i, que en part, limita amb els terrenys del Pla parcial (extrem SW), i

al NW, la riera de Blanes coberta al seu pas pel nucli urbà.

4.2.2.5.Hidrogeologia

En el marc de la Directiva de l’Aigua (2000/60/CE), l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat la caracterització de les masses d’aigua subterrània de les conques internes de Catalunya. En aquest estudi es concreten les distintes àrees hidrogeològiques presents a tot el territori i a on es diferencien una sèrie de masses d’aigua. Cadascuna d’aquestes masses d’aigua està constituïda per diferents unitats aqüíferes.

El municipi de Blanes se situa en el sector hidrogeològic de les àrees litorals i a l’àrea fluviodeltaica de la Tordera (codi 403), i que comprèn la massa d’aigua subterrània dels

-35-


al·luvials de la Baixa Tordera i Delta, a cavall amb els granits de la Baixa Costa Brava (codi 303) en els que no hi ha definida cap massa d’aigua.

Localment, els terrenys del sector Racó Blau se situen sobre el substrat granític (vegeu fotografia 1) i, per tant, sobre la unitat aqüífera dels granits de la Baixa Costa Brava. Es tracta d’un aqüífer fissurat amb permeabilitat condicionada pel grau de fissuració existent en la roca, i en el que es pot establir una connexió amb els nivells més superficials i més permeables corresponents a la part alterada que sovint es troba en forma de sauló. Els cabals que s’exploten en aquesta unitat acostumen a ser baixos, per la qual cosa es considera un aqüífer de baixa permeabilitat.

Des del punt de vista administratiu, cal destacar que els aqüífers del Baix Tordera estan inclosos en la relació d’aqüífers protegits (Decret 328/1988) i el terme municipal de Blanes hi està parcialment inclòs, així com també està declarat zona vulnerable en relació a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Decret 476/2004).

4.2.2.6.Edafologia

En l’actualitat, l’Institut Geològic de Catalunya promou el projecte de mapa de sòls de Catalunya a escala 1:25.000. En el cas del municipi de Blanes, aquest mapa encara no s’ha elaborat. Per aquest motiu, la caracterització dels sòls –a manca d’informació oficial de detall, s’ha dut a terme en base al reconeixement visual i a la tipologia habitual dels sòls que es desenvolupen sobre una unitat litològica determinada, contrastat alhora amb la informació disponible, encara que molt genèrica.

De forma concordant amb la geologia, els sòls desenvolupats en l’àmbit d’estudi estan relacionats principalment amb la litologia que conforma l’espai i amb la geomorfologia del mateix. D’aquesta manera destaquen els sòls granítics associats a la litologia de les grans unitats de relleu; i els sòls al·luvials associats a la dinàmica fluvial dels corrents superficials existents.

Els materials de tipus silícic àcid corresponen als granitoïds que configuren la Serralada Litoral. Es tracta dels materials més abundants presents a l’àmbit d’estudi i que, per tant, influeixen de gran manera en el tipus de sòls que s’hi desenvolupen: xerortents, xerocrepts i localment xeralfs (Soil Taxonomy System, 1975).

En general són sòls poc profunds i desenvolupats, amb un únic horitzó, amb una capacitat de retenció d’aigua relativament baixa i localitzats en àrees de pendent, els quals són fàcilment erosionables, fet que els fa poc favorables per al seu ús agrícola.

En els sectors amb major massa forestal, els sòls presenten un important contingut en materia orgànica. Localment, el substrat granític es presenta de manera aflorant i subaflorant.


-36-


Fotografia 5. Granit aflorant al talús del sector N de l’àmbit del Pla parcial

4.2.2.7.Atmosfera

El municipi de Blanes es troba a la zona de Qualitat de l’Aire 8 de les comarques de Girona.

En el municipi no hi ha cap estació de control de la contaminació atmosfèrica. Les més properes se situen als termes Fornells de la Selva i Sant Celoni. D’acord amb el document Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’any 2007, a partir de les mesures automàtiques i manuals de les estacions de control, permet caracteritzar que la Zona de Qualitat de l’Aire de les comarques gironines presenta uns nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el diòxid de nitrogen, el sulfur d’hidrogen, el plom i el benzè que estan per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent.

Aquest informe apunta que els nivells d’ozó troposfèric mesurats són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2020. No obstant, no s’ha detectat cap superació del llindar d’alerta.

Pel que fa a les partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres, l’informe conté que s’ha superat el valor límit anual i el valor límit diari en un punt de mesurament industrial ubicat a Sant Celoni respecte dels 5 punts de mesurament de què disposa aquesta zona. Tot i així afegeix que s’ha mantingut la tendència dels nivells d’immissió respecte els darrers anys.

-37-


4.1.3.Medi natural

4.1.3.1.Vegetació

Blanes està dominat per un paisatge mediterrani, caracteritzat per una vegetació perennifòlia i esclerofil·la. Aquests ambients són propis de la zona de terra baixa mediterrània, a on les comunitats vegetals predominants són els alzinars i les pinedes.

En el municipi, s’identifiquen diferents comunitats d’alzinar litoral: amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale pistacietosum), amb roure cerrioide (Quercetum ilicis galloprovinciale cerrioidetosum), l’alzinar litoral esclarissat (Quercetum ilicis galloprovinciale arbutetosum) i la sureda (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum).

Altrament, es localitzen pinedes amb predomini de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (P. pinea); tot i que puntualment es poden identificar altres tipus de pineda com la pineda de pinastre (P. pinaster) i, amb menor proporció, el pi insigne (P. radiata) i el pi roig (P. Sylvestis).

Al sector del Pla parcial s’identifiquen algunes pinedes (Pinus sp.) i exemplars d’alzines sureres (Quercus suber).

Fotografies 6 i 7. Principals comunitats vegetals existents en el sector del Pla parcial

Altres elements arbrats presents en l’àmbit del Pla parcial són alguns eucaliptus que apareixen tant de forma aïllada com arrenglerats, sobretot a la banda S del sector d’estudi i alguns xiprers (Cupressus sempervirens) i palmeres (Arecaceae) a les zones d’explanada de la meitat oriental; i alguns plàtans (Platanus x hispanica) dispersos a l’extrem SW on es localitzen les instal·lacions en desús de la NYLSTAR.

Pineda (Pinus sp) a l’extrem NE

Algunes exemplars d’alzines sureres (Quercus suber)


-38-


Fotografies 8 a 10. Alguns dels elements arbrats identificats al sector del Pla parcial

Al sector del Pla parcial la zona boscosa és densa i atapeïda, alhora que presenta un sotabosc degradat i força antropitzat, on es localitzen comunitats ruderals i nitròfiles. En aquest sentit, i tenint en compte que el Pla parcial no afecta cap espai natural d’especial protecció, la construcció d’una àrea residencial-comercial amb un parc urbà contribuirà a evitar l’expansió d’usos marginals o periurbans que degradin la qualitat del conjunt, afavorint la millora d’aquesta àrea del municipi.

A la zona hi destaca la presència de vegetació ruderal pròpia d’espais semiabandonats així com la presència d’espècies al·lòctones i invasores com les robínies (Robinia pseudoacacia), figueres de moro (Opuntia ficus), plomes de la Pampa (Cortaderia selloana. També cal destacar la presència de canyars (Arundo donax) als entorns del torrent que discorre parcialment pel sector S del Pla parcial.

Fotografies 11 a 15. Espècies vegetals al·lòctones.

Yucca sp.

Filera d’eucaliptus al peu del camí

Exemplar de Xiprer al fons Exemplar de plàtan

Plomes de la Pampa (Cortaderia selloana)

-39-


4.1.3.2.Fauna

La fauna de la zona es caracteritza per la presència d’espècies tant de caràcter mediterrani com de l’element eurosiberià, d’acord amb la seva situació biogeogràfica i els condicionants climàtics locals.

En el cas concret del Pla parcial aquesta fauna s’associa típicament a la de boscos d’àmbit periurbà, amb el ben entès que la freqüentació antròpica (infraestructures, circulació rodada, sorolls...) a l’àmbit ha fet retrocedir la seva presència. Tanmateix, l’àrea encara conserva part de l’ecosistema forestal que podria permetre l’entrada o el pas de fauna però difícilment el seu establiment.

Les espècies animals més característiques de les pinedes, tot i que poden trobar-se en altres tipus de bosc, són els ocells, com la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (A. nisus), el mussol banyut (Asio otus), o el bruel (Regulus ignicapillus). Entre els mamífers destaca l’esquirol (Sciurus vulgaris). Pel que fa a espècies animals pròpis d’alzinars destaquen el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans) o el pit roig (Erithacus rubecula), així com mamífers com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el teixó (Meles meles).

Val a dir que les espècies animals més representatives dels matollars són els tallarols (Sylvia melanocephala, Sylvia cantillans...) i el passerell (Carduelis cannabina), i a les aus que hi nidifiquen, sobretot el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el falcó mostatxut (Falco subbuteo). També hi són característics el llangardaix comú (Lacerta lepida), la serp blanca (Elaphe scalaris) i la serp verda (Malpolon monspessulanum).

Mostra de baladres (Nerium oleander) Figueres de moro (Opuntia ficus)

Robínies (Robinia pseudoacacia)


-40-


L’àmbit del Pla Parcial no forma part de cap Zona d’Especial Conservació (ZEC) o Lloc d’Importància Comunitària (LIC) proposat o delimitat d’acord amb la Directiva d’hàbitats (92/43/CEE) ni de cap zona d’especial conservació per a les aus (ZEPA) proposada o delimitada d’acord amb la Directiva de les aus (79/409/CEE). Així doncs, no es tracta d’un indret d’interès comunitari per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de l’annex II de la Directiva d’hàbitats, ni d’interès comunitari per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus (article 4).

D’acord amb la cartografia del Sistema d’Informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient, la zona d’estudi es troba fora d’àrees catalogades com a hàbitats d’interès comunitari no prioritari, o com a zona humida, essent les més properes els Estanys de la Tordera i la Desembocadura de la Tordera, al NW i SSW, respectivament.

4.1.3.3.Connectivitat ecològica

Dins el terme municipal de Blanes, s’identifiquen tres àrees d’interès des del punt de vista natural i paisatgístic i sense cap dubte amb funcions de connectivitat ecològica. Es tracta de (1) Montbarbat – els Tres Turons – Torrent de les Cigonyes, (2) Curs baix i delta del Tordera i (3) el PEIN i PNIN de Pinya de Rosa, situada a l’extrem oriental de la costa municipal i que encara representa una massa forestal rellevant. Malgrat que l’àmbit d’estudi se situa fora d’aquestes zones, es localitza a uns 600 metres del curs fluvial de la Tordera.

Com es pot veure a la figura que segueix, aquests tres àrees d’interès apareixen aïllats, situats en els tres vèrtex d’un triangle imaginari que es correspon aproximadament amb la forma del terme municipal de Blanes. Els dos primers tenen una rellevància connectora a nivell supramunicipal: La Tordera és sense dubte un corredor ecològic amb unes grans potencialitats envers els grans espais PEIN de l’interior (Montseny i Guilleries) i les serres del Montnegre i el Corredor. Per la seva banda, el continu forestal de Montbarbat-els Tres Turons-torrent de les Cigonyes s’estén fins a Cadiretes, més enllà del nucli urbanitzat de Lloret.

A escala municipal, val a dir que la funcionalitat ecològica d’aquests tres espais d’interès natural, mai serà completa si entre ells no s’assegura una correcta connectivitat. Atesa la seva disposició, cal buscar els espais connectors en els espais que queden entre les àrees d’interès.

Per assolir aquest objectiu, a la memòria descriptiva de l’Agenda 21 de Blanes es proposen i es descriuen dos corredors potencials que permetrien connectar els tres espais esmentats. Es tracta d’una àrea, en forma de “Y” invertida, que voreja el nucli urbà a dreta i esquerra, mantenint-lo en el centre de la façana marítima del municipi, tot permetent els fluxos ecològics en sentit terra – mar a ambdues bandes d’aquest.

-41-


Tanmateix les infraestructures viàries, ferroviàries i urbanitzacions actuen d’elements barrera.

Figura 6. Els espais d’interès natural i proposta de connectors ecològics

Font: Extret de l’Agenda 21 de Blanes.

L’àmbit d’estudi no s’insereix estrictament en aquest corredor, tanmateix la característica boscosa de bona part de l’àmbit contribueix a reforçar el corredor de la franja de la Tordera. Cal tenir en compte que l’execució del Pla parcial convertirà l’àrea central de l’àmbit en un parc urbà de gestió municipal, aspecte que beneficiarà el tractament de la zona atès que es gestionarà sota criteris de jardineria sostenible (espècies autòctones, tractaments fitosanitaris poc agressius, etc.), tal com l’Ajuntament ja està duent a terme a les altres zones verdes de la ciutat.

D’altra banda, destacar que hi ha una petita peça forestal a l’extrem SW de l’àmbit inclosa dins el catàleg de béns a protegir del patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic i històric-artístic de Blanes, com a àmbit paisatgístic singular sota la denominació Salt topogràfic dels Padrets - La Plantera Alta. En aquest sector discorre un petit torrent d’escorrentia, pel límit SW-S de l’àmbit en direcció al carrer Xaloc que es troba en un estat força degradat –amb presència de canyars i restes d’abocaments incontrolats– que condiciona la seva funció ecològica i connectora. En continuïtat lateral, a l’altra banda de l’avinguda Catalunya, la riera Vall de Burg, que discorre pel SW de l’àmbit, en el tram no canalitzat, es troba també sotmesa a un cert grau de pressió antròpica.


-42-


4.1.4.Medi antròpic

4.1.4.1.Paisatge

El sector del Pla parcial pertany a la unitat paisatgística de l’Ardenya-Cadiretes, d’acord amb la divisió que proposa pel Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines. Correspon a una àrea amb identitat pròpia conformada per un mosaic de gran valor forestal que, a escala regional, actua com connector entre els sistemes naturals de les Gavarres, la Costa Brava i la plana de la Selva.

Es caracteritza per un paisatge de costa alta, abrupte, amb grans penya-segats, que ressegueix la façana marítima del massís de l’Ardenya i les seves estribacions meridionals. Aquesta unitat paisatgística la conformen densos boscos de suredes, alzinars i pinedes de pi pinyer que envolten les platges i cales que s’han format en els punts on els torrents i les rieres arriben al mar.

Figura 7. Unitats del paisatge de l’àmbit i entorn proper

Font: Catàleg del paisatge de les comarques gironines, 2010.

-43-


A nivell local, el sector Racó Blau es presenta com una peça forestal annex a la trama urbana de Blanes i que enllaça a l’W i SW amb camps de conreu i amb la plana al·luvial de la Tordera (vegeu figura 10).

Figura 8. Usos actuals del sòl a l’àmbit del Pla

4.1.4.2.Usos del sòl

L’àmbit del Pla parcial actualment acull de manera dispersa una petita activitat agrícola (hortes) a l’extrem NE, un habitatge particular actualment deshabitat i algunes instal·lacions de l’empresa NYLSTAR en estat obsolet i d’abandó.

Fotografies 16 a 18. Usos actuals del sòl a l’àmbit del Pla

Zona d’hortes situada a l’extrem NE, annex a la pineda que llinda amb l’avinguda d’Europa

La Tordera

Camps de conreu

Sector Pla Parcial


-44-


A l’àmbit d’estudi no es localitzen camins ni itineraris excursionistes que intersectin al sector del Pla parcial. Només destacar el carril bici paral·lel a la carretera de Malgrat i que llinda amb el sector N de Racó Blau.

Cal donar constància de l’existència d’àrees antròpicament més pressionades amb usos marginals (deixalles, acumulació de material de la construcció, etc.), que denoten una progressiva banalització d’aquest sector, especialment a l’extrem SW i al camí paral·lel al carrer Xaloc i al torrent que discorre pel límit S del Pla parcial.

Fotografies 19 a 21. Usos marginals derivats d’una manca d’ordenació del sector

4.1.4.3.Patrimoni cultural

A Blanes s’hi localitzen molts elements arquitectònics d’interès, així com també nombrosos elements de patrimoni arqueològic que han estat recollits i inventariats. El POUM de Blanes recull i protegeix específicament el patrimoni, tant arquitectònic com

Torrent sector S Torrent sector S Extrem SW

Instal·lacions obsoletes de la NYLSTAR, al sector SW


-50-


4.1.5.Riscos ambientals

4.1.5.1.Inundabilitat

Blanes se situa en la plana d’inundació del marge esquerre de la Tordera. Segons l’estudi de Planificació de l’Espai Fluvial de la Tordera (2007), l’extrem SW de l’àmbit del Pla parcial es localitza en zona de sistema hídric, en la qual no es pot admetre cap activitat urbanística ni cap ús que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua o l’alteració del règim de corrents en cas d’avinguda (segons article 6.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).

Per aquest motiu, al febrer de 2009, durant el procés d’informació pública de la PEF de la conca de la Tordera, l’Ajuntament de Blanes va sol·licitar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la modificació de la zonificació de la zona fluvial i del sistema hídric per fer viable les previsions del seu POUM. A l’abril del 2009 l’ACA, en base a les al·legacions rebudes, redefineix el sistema hídric “aigües avall del pont del ferrocarril: resseguint la traça de la vialitat existent”.

D’aquesta manera l’extrem SW del Pla parcial passa a tenir la consideració de zona inundable, que segons l'article 6.4. del Reglament de la Llei d'urbanisme fixa un règim o compatibilitat d’usos segons si els terrenys afectats es troben en zona d’inundació greu, moderada o lleu –definides en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de calat i velocitat de l'avinguda.

L’article 6.4. del Reglament de la Llei d'urbanisme permet que el planejament urbanístic destini els terrenys situats en zona inundable per episodis extraordinaris a usos diferents dels relacionats en la primera part de l'article quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'Administració hidràulica, prevegi l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament. L'execució de les obres esmentades no ha de generar problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector i es considera com una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.

Per aquest motiu s’encarrega un estudi d’inundabilitat a l’àmbit del Pla Parcial (juliol 2010) a l’empresa ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting. Aquest estudi (1) redefineix les cotes per un període d’inundació de 500 anys, (2) avalua la perillositat tenint en compte que les condicions d’inundació lleu s’establirien exclusivament a partir del calat d’inundació (que hauria de ser inferior a 0,40 m) ja que les velocitats del flux d’inundació serien despreciables i (3) proposa cotes d’urbanització per complir amb les condicions de perillositat.

-53-


Tot i que Blanes es troba en una zona d’intensitat 2 (les zones van des de la 0 a la 4), no hi ha constància històrica de terratrèmols que l’hagin afectat; de manera que els riscos que es poden derivar d’un fenomen sísmic es preveuen baixos podent afectar lleugerament les edificacions.

Tanmateix, segons el Pla per Emergències Sísmiques de Catalunya (SISMICAT) el municipi de Blanes ha d‘elaborar el corresponent Pla d.Actuació Municipal atenent a que es tracta d’un municipi amb intensitat sísmica igual o superior a VII (500 anys).

Les noves construccions han de complir amb les normes NCSR-02 (Norma de Construcción Sismoresistente. Parte general i edificación) reflectides en el RD 997/2002 de 27 de setembre del 2002, i el nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) segons RD 314/2006 i la seva posterior modificació RD 1351/2007.

4.1.5.3.Riscos geològics/geotècnics

En general a Blanes no es donen els condicionants litològics, estructurals, morfològics i climàtics que puguin desencadenar inestabilitats de tipus gravitatori i d’altres riscos geològics com l’erosió de sòls, si no són propiciats per accions d’origen antròpic i en àrees molt puntuals.

No obstant, en les àrees de vessant amb pendents importants i desenvolupats sobre materials fortament fracturats, juntament amb l’acció de processos erosius externs, fa que es pugui desencadenar la formació d’inestabilitats gravitatòries. A Blanes es localitzen problemes d’estabilitat en certes àrees del municipi: el carrer Vidal i Barraquer, la plaça Catalunya i el carrer S’Auguer (àrea del Fortí), el Racó d’en Portes; així com esllavissades a la cala de Sa Palomera recentment el darrer estiu.

Pel que fa al sector del Pla parcial no es té constància de la generació d’aquests tipus de processos gravitacionals.

L’ordenació del sector Racó Blau no tindrà previsiblement efectes sobre el risc geològic. Els estudis geotècnics hauran d’establir les condicions de les edificacions, d’acord amb les característiques geotècniques del terreny de cimentació.

En un clima com el de Blanes el risc d’erosió de sòls no és destacable si no és propiciat per accions antròpiques, i d’aquesta manera restarà circumscrit a les immediacions de les infraestructures lineals, amb motiu d’excavacions i de formació de morfologies de fort pendent en els sectors de nova urbanització. En canvi, a l’àrea reservada com a zona verda, on els sòls es troben poc desenvolupats, el risc d’erosió augmentaria en cas que un incendi forestal reduís la coberta vegetal. D’aquesta manera, l’evident desprotecció en què restaria el sòl, unit al seu poc desenvolupament i al pendent es combinarien de


-54-


manera que en moments de pluja important l’escolament superficial tindria un fort efecte d’erosió i transport del material.

Figura 12. Zones amb risc d’esllavissades a Blanes

Font: Extret de l’Agenda 21 de Blanes.

4.1.5.4.Contaminació de sòls i aigües subterrànies

D’acord amb el que s’ha explicat en els apartats corresponents a la caracterització geològica i hidrogeològica del sector i a la descripció del sòls, es desprèn que el sector Racó Blau és poc-moderadament vulnerable a possibles contaminacions del sòl i de les aigües subterrànies. De fet, al sector del Pla Parcial no hi ha constància de sòls potencialment contaminats tal i com es reflecteix a la memòria descriptiva de l’Agenda 21 de Blanes.

La vulnerabilitat intrínseca es considera baixa a causa de la naturalesa dels materials que únicament presentaria permeabilitat per fissuració (permeabilitat moderada-baixa). No obstant, a aquesta baixa vulnerabilitat s’hi ha d’afegir, però, el risc que representa una ocupació urbana i industrial tant en el sector del Pla parcial com en els entorns del mateix.

-55-


4.1.5.5.Contaminaciò atmosfèrica

Tal com s’ha determinat en l’apartat d’atmosfera anterior, la qualitat de l’aire del municipi de Blanes es preveu bona, tal com li correspon a la zona de Qualitat de l’Aire 8, de les comarques gironines.

Pel que fa a la contaminació atmosfèrica cal destacar la inclusió de la indústria NYLSTAR en el Registre d’Emissions i Transferència de contaminants de Catalunya (PRTR-CAT-CAT).

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha engegat el Registre Europeu d’Emissions i Transferències de Contaminants (E-PRTR), aprovat per la Comissió Europea el febrer de 2006. Aquest nou registre substitueix l'anterior inventari EPER i amplia el seu camp d’actuació pel que fa a activitats afectades i contaminants; i a més, incorpora emissions als sòls i també transferència de residus.

4.1.5.6.Contaminaciò acústica

La capacitat acústica del municipi és moderada-alta i, per tant, poc o moderadament sensible al soroll, segons el mapa de contaminació acústica de Blanes que contempla el POUM.

Segons el mapa el principal focus de soroll es localitza entorn la carretera de Malgrat GIP-6831 i l’avinguda d’Europa amb un impacte acústic notable (amb valors mesurats de soroll equivalents o superiors als 70 dBA) que es poden veure incrementats en moments de major afluència de trànsit.

En aquest sentit cal destacar també la font emissora de soroll que esdevé la mateixa indústria tèxtil NYLSTAR amb un destacat impacte acústic que caldrà considerar en les mesures correctores i, en menor grau, la proximitat de la línia del ferrocarril Barcelona-França per la costa.


-58-


4.1.5.8.Riscos per accidents de matèries perilloses

La carretera comarcal GI-600 que travessa el municipi de N a S, la GI-682 que el travessa en direcció W-E i que connecta Blanes amb Lloret de Mar, així com la carretera GIP-6831 de Malgrat esdevenen en les principals vies d’accés al municipi, fet que implica l’afluència de trànsit de vehicles de transport.

Tanmateix, el transport de mercaderies perilloses en el municipi de Blanes està considerat de baix risc segons el Pla TRANSCAT (programa de transport de mercaderies perilloses a Catalunya).

En tot cas, les possibilitats d’aquest tipus de risc serien com a conseqüència del pas de vehicles de transport de mercaderies perilloses procedents d’altres vies principals.

-59-


4.2. DIAGNOSI DEL MEDI RECEPTOR. PERFIL AMBIENTAL INICIAL

4.2.1. Zones d’importància ambiental

La caracterització anterior del medi dóna elements de diagnosi per valorar les sensibilitats especialment socials i ambientals, que han de condicionar la presa de decisions a l’hora de plantejar les propostes de zonificació i regulació urbanística dels usos del territori.

La definició de la sensibilitat ambiental té per objectiu establir quins són els àmbits que permeten un major nivell d’acolliment del nou ús previst. Es realitza a partir de l’associació dels nivells de sensibilitat o acollida prèviament analitzats per als diferents aspectes del medi al capítol anterior.

La sensibilitat es pot definir com a molt alta, alta, moderada i baixa, en funció dels atributs que s’hi localitzen:

Sensibilitat baixa: no s’aprecien elements especialment significatius que poguessin fer no recomanable la seva transformació urbanística. Es tracta de les àrees on s’haurien de situar els elements més impactants.

Sensibilitat moderada: S’hi donen condicions específiques que, sense impedir estrictament la seva transformació, fan recomanable l’adopció de determinades mesures preventives o correctores.

Sensibilitat alta: coincideixen amb àrees que per les condicions o posició relativa respecte d’altres elements haurien de quedar preferentment excloses del procés de transformació o, en cas que això no fos possible, prendre mesures preventives, correctores o compensatòries significatives.

Sensibilitat molt alta: són aquelles àrees on s’hi aprecien condicionants que desaconsellen totalment la seva transformació o directament queden excloses del procés urbanitzador per determinacions legals o de risc.

A la figura següent s’hi pot veure la zonificació de la sensibilitat al sector del Pla parcial.

-61-


a la part més elevada del Pla parcial amb visibilitat cap al nucli urbà de Blanes. Es tracta d’una àrea dominada per pins, amb presència d’algun canyar i de robínies. Localment, es detecten abocaments incontrolats. Cal assenyalar com a fet puntual la presència d’antiga senyalització en pedra sobre l’advertència d’una àrea de perill d’incendi forestal. També, es considera de moderada sensibilitat l’àrea on actualment es localitzen unes hortes amb un tancament perimetral de baixa qualitat estètica i amb presència algunes petites construccions (casetes, bidons, dipòsits d’aigües pluvials,...) degrades.

Des del punt de vista biològic i paisatgístic, són diversos els àmbits i elements a destacar a escala local amb elevada sensibilitat. S’ha valorat com a alta sensibilitat la franja E amb l’avinguda d’Europa on domina una pineda i algunes alzines sureres resseguint al peu del camí que desemboca a l’avinguda (cal destacar però que la majoria dels peus arboris es troben fora de l’àmbit del Pla parcial). Altrament es consideren zones de sensibilitat elevada les àrees topogràficament més elevades i que ocupen la major part del sector SW de l’àmbit d’estudi. Es tracta en general d’una àrea amb important pendent, dominada per pins, presumptament amb poca pressió antròpica atenent a que es tracta en la seva major part d’una finca tancada perimetralment de difícil accés.

Tanmateix, cal especificar que l’extrem SW –llindant amb l’avinguda Catalunya– es podria considerar de baixa sensibilitat atenent a que es tracta en general d’un àrea força antropitzada i parcialment ocupada per les instal·lacions en desús de la indústria NYLSTAR (dipòsit elevat, decantadora i altres restes d’infraestructures); així com la baixa qualitat paisatgística i ecològica d’un torrent d’escorrentia que circula pel límit S amb el desenvolupament de canyars i amb presència d’abocaments incontrolats. No obstant, tenint en compte que aquest sector es troba en zona inundable, la sensibilitat passa a ser de consideració elevada, malgrat que es prendran les mesures preventives oportunes per reduir el perill d’inundació.

Per últim, en el sector del Pla parcial s’identifiquen diversos peus d’arbres d’especial valor paisatgístic, a banda de les pinedes (hàbitats naturals d’interès comunitari no prioritaris), i que pertanyen a espècies de la flora autòctona: alzines sureres (considerats hàbitats prioritaris) i alguns roures i un parell d’exemplars de plàtans. En aquest sentit seria interessant el manteniment d’alguns d’aquests exemplars d’especial vàlua.

4.2.3. Síntesi de les sensibilitats socioambientals de l’àmbit del Pla

D’acord amb l’anàlisi socioambiental del capítol 4.1 i les valoracions del subapartat anterior, la taula que segueix a continuació recull les sensibilitats del medi que suportarà la proposta urbanística, i que també és objecte d’oportunitats amb el seu desenvolupament.

-65-


4.3. OBJECTIUS, CONDICIONANTS I MESURES SOCIOAMBIENTALS ESPECÍFIQUES A ADOPTAR AL PLA

D’acord amb les sensibilitats identificades, la proposta de planejament del Pla assumeix uns condicionants ambientals específics que concreten les estratègies socioambientals ja establertes a l’apartat 3.2. Es tracta de mesures particulars per (1) resoldre problemàtiques i amenaces existents, per (2) minimitzar i evitar riscos, i per (3) aprofitar oportunitats, amb la finalitat garantir un bon funcionament de la zona urbana. Tot seguit es detallen i es jerarquitzen −segons prioritat− aquests objectius específics per a cadascuna de les estratègies socioambientals definides1.

1. Ocupació del sòl. Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús:

1a. Evitar l’ocupació innecessària del sòl ( ).

1b. Minimitzar l’alteració de zones d’interès ambiental ( ).

1c. Respectar les condicions d’ocupació i d’edificació que estableix el planejament general per aquest sector ( ).

1d. Procurar la segregació d’usos i la funcionalitat de l’àmbit ( ).

1.e. Adaptar l’ordenació a les formes del relleu i a les característiques geomorfològiques i geològiques del terreny ( ).

2. Qualitat de l’ordenació. Millorar la qualitat de l’espai i la seva relació amb l’entorn:

2a. Endreçar acuradament les vores de l’àmbit i la seva transició amb els espais d’interès ambiental de l’entorn ( ).

2b. Desmantellar les instal·lacions obsoletes de l’empresa NYLSTAR ( ).

3. Capacitat d’acollida del territori. Adequar l’ordenació a les sensibilitats del territori:

3a. Ordenar els usos en funció de la sensibilitat ambiental de l’àmbit ( ).

1 El triangle expressa la prioritat de cada objectiu específic d’acord amb la seva importància relativa ( Prioritat molt alta;

Prioritat alta).


-66-


3b. Garantir la disponibilitat de recursos hídrics, energètics i de les infraestructures ambientals internes i externes, necessaris per satisfer adequadament les noves demandes esperades ( ).

4. Permeabilitat i connectivitat ecològica, social i paisatgística funcional. Conservar la biodiversitat i evitar la fragmentació territorial:

4a. Preservar i potenciar els hàbitats naturals preexistents a l’àmbit ( ).

4b. Procurar la continuïtat del paratge amb l’entorn, malgrat que es presenta força antropitzat, ( ).

4c. Conservar en la mesura del possible la vegetació autòctona existent abans de l’ordenació de l’àmbit ( ).

4d. Evitar l’ús d’espècies vegetals exòtiques que tinguin un comportament expansiu o invasor en el nou enjardinament del sector on s’escaigui ( ).

4e. Minimitzar l’impacte paisatgístic de la nova zona des dels recorreguts visuals de dins i fora de l’àmbit ( ).

5. Integració ambiental i paisatgística. Ordenar i acondiciar l’espai per garantir el seu funcionament sostenible i procurar la integració a l’entorn. Això requerirà una sèrie d’estratègies i objectius particulars en aquest sentit:

5.1. Gestió racional de residus. Implantar l’equipament i els mecanismes adients per a la recollida dels residus.

5.1.a. Facilitar la recollida selectiva dels residus urbans ( ).

5.2. Integració paisatgística. Ordenar i acondiciar l’espai per garantir el seu funcionament sostenible i procurar la seva integració a l’entorn.

5.2.a. Permeabilitzar la nova àrea residencial amb els espais oberts de l’entorn ( ).

5.3. Criteris d’ecoeficiència en les edificacions i l’espai públic. Fomentar la construcció d’edificacions que minimitzin el consum de recursos energètics i materials.

5.3.a. Minimitzar la demanda energètica dels edificis i racionalitzar al màxim l’eficiència dels serveis energètics ( ).

-67-


5.3.b. Introduir criteris bioclimàtics en el disseny dels espais públics i del front de les façanes ( ).

5.3.c. Regular l’activitat constructiva al projecte d’urbanització ( ).

5.4. Cicle integral de l’aigua. Compatibilitzar l’ordenació i el desenvolupament dels usos previstos amb el cicle natural de l’aigua, i optimitzar-ne la seva utilització:

5.4.a. Minimitzar el consum d’aigua, i fomentar-ne l’estalvi i la reutilització a les edificacions ( ).

5.4.b. Procurar l’eficàcia dels sistemes de subministrament i de sanejament de l’aigua ( ).

5.4.c. Facilitar la infiltració d’aigua de pluja, i reduir i compensar la creació de superfícies impermeables ( ).

5.5. Qualitat de l’ambient atmosfèric. Prevenir i minimitzar els efectes negatius sobre la qualitat de l’aire (soroll, llum, contaminació atmosfèrica, etc.):

5.5.a. Millorar l’eficiència energètica del sector i potenciar l’ús d’energies renovables ( ).

5.5.b. Protegir el nou espai i l’entorn immediat de la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica ( ).

6. Mobilitat sostenible. Crear les condicions adequades per a una bona estratègia d’ordenació de la mobilitat sostenible:

6.a. Ordenar el trànsit a les vies internes i perimetrals, i garantir un espai de seguretat viària ( ).

6.b. Assegurar que la superfície de la zona d’aparcament públic i privat sigui la adient, i adequar-la amb les millors condicions d’integració ( ).

6.c. Preveure la integració de la zona dins les xarxes de transport col·lectiu ( ).


-68-


6d. Afavorir l’accessibilitat a peu i en bicicleta dins el sector i envers els itineraris proposats en l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del POUM de Blanes ( ).

7. Cohesió i benestar social. Crear un espai socialment integrador i d’identitat social:

7.a. Crear espais comunitaris de relació i destinat a usos de lleure i gaudi ( ).

7.b. Aprofitar la proximitat a espais naturals de valor per fomentar funcions pedagògiques i de conscienciació ambiental ( ).

8. Riscos ambientals. Planificar i ordenar l’espai amb previsió, adaptació i gestió dels riscos ambientals existents (inundació, incendi, contaminació de sòls, i hidrogeològic):

8.a. Adaptar l’ordenació del sector als àmbits inundables delimitats pels estudis hidràulics de detall ( ).

8.b. Aplicar mesures de prevenció d’incendis forestals a la zona del futur parc urbà ( ).

-69-


JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ESCOLLIDA 5


-70-


-71-


5. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ESCOLLIDA

Aquest capítol es dedica a una anàlisi de contrast d’alternatives per (1) justificar la conveniència de la globalitat de la nova proposta de Pla respecte al planejament vigent, i sobretot, per (2) escollir l’opció ambientalment més idònia per a la urbanització del sector Racó Blau

5.1. PRESENTACIÓ DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ CONSIDERADES

Per a l’anàlisi de les alternatives, val a dir que s’ha tingut en compte l’alternativa ja considerada durant l’avanç del Pla Parcial de la “Carretera de Malgrat” (2005), i s’afegeixen les que s’han valorat com a possibilitats d’ordenació durant aquest nou procediment urbanístic.

També comentar que les darreres alternatives, responen a una evolució millorada de l’anterior, havent (1) incorporat nous aspectes socioambientals i havent (2) potenciat criteris d’ordenació que milloren la protecció dels valors i les possibilitats ambientals del sector. D’aquesta manera, el treball continuat d’avaluació ambiental ha servit per definir l’opció ambientalment més satisfactòria.

En aquest marc, les tres opcions d’ordenació corresponen a les següents alternatives:


-72-


Figura 16. Presentació de les alternatives considerades

Alternativa 1

Síntesi descriptiva

Zona residencial: 40.473,13 m2 (40,66%)

Zona comercial: 4.027,04 m2 (4,05%)

Zona verda: 19.955,93 m2 (20,05%)

Equipaments: 10.008,87 m2 (10,06%)

Vialitat rodada: 22.009,35 m2 (22,11%)

Vialitat peatonal: 3.066,42 m2 (3,08%)

Pel que fa a edificació:

A la banda S, a tocar del barri de Mas Marull, es proposen edificacions plurifamiliars de PB+1PP.

Al N, en contacte amb la zona verda, es plantegen edificacions PB+1PP

A l’E, edificis plurifamiliars amb alçades PB+2PP i PB+5PP

A la banda N, llindant amb la carretera de Malgrat es proposa la implantació de zones comercials per donar activitat aquest tram de carretera.

Pel que fa a zones verdes i equipaments:

La zona verda es concentra al llarg d’una franja sinuosa al N i al SW.

Els equipaments es localitzen a l’entorn de l’habitatge existent al sector NW.

Pel que fa als vials:

-73-


Es plantegen 3 vials d’accés al sector en continuïtat amb les àrees residencials existents.

Es contempla una vialitat peatonal integrada en la zona verda que garanteix la transició entre aquesta i les zones edificables.

Alternativa 2


Zona residencial- comercial: 28.178,71 m2 (26,29%)

Espais lliures: 63.665,00m2 (59,40%)

Vialitat: 15.336,29 m2 (14,31%)

Pel que fa a edificació (428 habitatges):

A la banda W es proposen edificacions plurifamiliars amb alçades compreses entre PB+3PP i PB+9PP.

A la banda SE es contemplen edificis plurifamiliars amb alçades compreses entre PB+4PP i PB+5PP

La zona comercial resta integrada en la zona residencial, ocupant els baixos de les edificacions.

Pel que fa a zones verdes – espais lliures:

La zona verda es concentra al voltant de les illes, a la vora N del polígon SW llindant amb la carretera de Malgrat i al sector SE; i a la banda N de la primera línia d’edificacions del sector E cap a la carretera de Malgrat.

El parc urbà ocupa l’espai entre les dues zones residencials projectades


-74-



Hi ha connexió directa amb la carretera de Malgrat

Al sector E es projecten dos vials principals perpendiculars entre ells de circulació rodada i amb una línia d’aparcament

S’integra el carril bici amb la vialitat peatonal del futur parc urbà i de la zona residencial

Alternativa 3


Zona residencial-comercial: 27.284,00m2 (25,48%)

Espais lliures: 63.686,00m2 (59,47%)

Vialitat: 16.120,00 m2 (15,05%)

Pel que fa a edificació (428 habitatges):

Al sector W es proposen edificacions plurifamiliars amb alçades compreses entre PB+3PP i PB+9PP

Al sector SE es contemplen blocs amb alçades de PB+5PP

La zona comercial resta integrada en la zona residencial i focalitzada al sector SW i la vora del sector E

Pel que fa a zones verdes i espais lliures:

La zona verda es concentra al voltant de les illes, a la vora N del polígon SW llindant amb la carretera de Malgrat; i a la banda N de la primera línia d’edificacions del sector E cap a la carretera de Malgrat.

El parc urbà ocupa l’espai entre les dues zones residencials projectades

-75-



Al sector E, es crea un vial secundari llindant amb la zona comercial amb aparcament a les dues bandes i d’accés directe a la carretera de Malgrat. També es defineix un únic vial principal de circulació rodada a partir del qual es vertebra una vialitat peatonal a les dues bandes d’accés a la zona residencial i amb connexió directa amb els itineraris o camins del futur parc urbà.

Al sector W, es projecta una intersecció de 3 vies que connecten la carretera de Malgrat, amb l’avinguda Catalunya i el barri Mas Marull.

5.2. ANÀLISI AMBIENTAL DE CADA ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ

La taula que segueix a continuació emet una valoració del significat ambiental de cada alternativa d’acord amb el compliment de les estratègies i els objectius ambientals que s’han apuntat en els capítols 3 i 4, els quals recullen aquells aspectes genèrics i específics que necessita recollir la proposta de planejament per resoldre o tractar millor les sensibilitats i les possibilitats ambientals del nou sector. És a dir, es valora com s’adequa cada alternativa a les capacitats del medi objecte de transformació i de l’entorn influent.

A l’apartat anterior, on es descriuen les alternatives d’ordenació, s’han denotat especialment diferències relatives a (1) distribució dels usos, (2) superfície destinada als usos, (3) disposició i densitat parcel·lària i (4) estructuració viària. Això es tradueix en conceptes avaluables de sensibilitat a la conservació de valors ambientals, a la funcionalitat de l’activitat prevista, a les formes d’ocupació del sòl, etc., que tot seguit s’avaluen.

-79-


S’afavoreix la mobilitat sostenible adequant espais per a la circulació prioritària de vianants i bicicletes (connexió directa amb el carril-bici paral·lel a la carretera de Malgrat, amb els itineraris del futur parc urbà, amb zones peatonals, etc.).

Tanmateix, si se centra la discussió entre les alternatives 2 i 3 –malgrat ser molt similars, l’alternativa 3 respecte la 2 presenta millores substancials en dos aspectes rellevants: (1) en l’estructura viària i la mobilitat sostenible, ja que es fomenta la mobilitat a peu a través de vies amb circulació restringida a vehicles i amb connexió directa amb els itineraris o camins del futur parc urbà; i (2) en la disposició de les edificacions, que en conjunció amb la distribució i un cert augment dels espais verds, afavoreix la integració paisatgística del conjunt

Així doncs, es considera que amb l’alternativa 3 s’assoleix de la millor manera possible les estratègies i els objectius establerts inicialment, especialment pel que fa a la conservació de les preexistències de la matriu biofísica, a la integració paisatgística del nou sector i a les millors condicions per garantir la mobilitat sostenible.


-80-


-81-


AVALUACIÓ DE LES DEMANDES DE RECURSOS I INFRAESTRUCTURES 6


-82-


-83-


6. AVALUACIÓ DE LES DEMANDES DE RECURSOS I INFRAESTRUCTURES

En aquest apartat s’aborda la totalitat dels aspectes relatius a la demanda de recursos relatius i infraestructures, estimant les necessitats d’abastament d’aigua, de sanejament d’aigües residuals, de subministrament d’energia, d’enllumenat, i de recollida de residus, així com valorant les capacitats dels sistemes existents i les característiques dels previstos per dimensionar els serveis bàsics a les garanties d’un bon desenvolupament urbanístic i el seu compromís amb la protecció dels recursos naturals. Les fases de planejament i d’execució procuren obtenir una proposta sensible a les limitacions dels recursos i a les possibilitats tècniques.

6.1. ABASTAMENT D’AIGUA

La implantació de nova zona residencial i comercial al sector Racó Blau suposarà un augment evident del consum d’aigua, i la necessitat d’ampliació dels sistemes d’abastament i de sanejament existents al sector per satisfer les noves demandes.

Aquest apartat justifica les garanties d’abastament d’aigua al nou sector d’acord amb la suficiència en la disponibilitat dels recursos hídrics al medi, i les previsions de millora de les capacitats futures del sistema d’abastament i sanejament d’aigua.

6.1.1. Actual sistema d’abastament de l’aigua al municipi de Blanes

Actualment Blanes s’abasteix a partir de dotze captacions d’aigües subterrànies que exploten l’aqüífer al·luvial de la Tordera i subministren un cabal anual de 2.459.317 m3 (13.626 m3/dia) i de la connexió de l’Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina de Blanes amb una concessió anual de 2.000.502 m3 (5.481 m3/dia), segons dades any 2005.

6.1.2. Previsió de les futures demandes d’aigua

El POUM de Blanes realitza una projecció de la futura demanda d’aigua i una previsió de les noves actuacions que hauran de satisfer les noves necessitats hídriques, pels usos residencials, municipals i industrials, en una població en que el nou planejament urbanístic preveu un creixement substancial respecte els consums actuals d’aigua.

El POUM preveu un creixement de 5.225 habitatges i estima un augment de la demanda d’aigua de 4.542 m3/dia i de 1.493.157 m3/any.


-84-


Per al sector del Pla parcial Racó Blau, el POUM estima els consums d’aigua per a ús domèstic. En total es preveu un increment del consum mig de 185 m3/dia, el que equival a 67.525 m3 anuals.

Tal i com reflecteix l’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua, tenint en compte que els recursos disponibles del municipi són de 19.107 m3/dia i que el desenvolupament previst pel POUM suposarà una demanda d’aigua de 18.447 m3/dia, Blanes disposa de capacitat suficient per al seu abastament. Així mateix, posa de manifest que segons el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya el municipi no presenta problemes de quantitat de recurs per als horitzons 2015 i 2025, encara que preveu la construcció d’un nou dipòsit també planificat en les actuacions del POUM.

6.1.3. Factors limitants per garantir l’abastament de les futures demandes d’aigua

Aquest apartat posa en evidència la vulnerabilitat de l’aqüífer l’al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera que poden comprometre el règim d’explotació dels cabals de les fonts pròpies. Els aqüífers de la Tordera mitjana i de la baixa Tordera són objecte de les determinacions del Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment amb relació a aquest aqüífer. També cal tenir en compte el que estableix l’Edicte de 26 de setembre de 2003, que dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de 18 de setembre de 2003, pel qual s’aprova el el Pla d’Ordenació d’Extraccions i la declaració definitiva de sobreexplotació d’aquests aqüífers.

La constatació del greu dèficit estructural de recursos subterranis al delta de la Tordera a causa de la sobreexplotació i de la progressiva salinització de l’aquïfer va motivar la construcció de la l’Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina. En aquest sentit, l’Agència Catalana de l’Aigua informa favorablement sobre l’abastament del municipi en el marc de l’aprovació del POUM.

El POUM preveu la construcció d’una nova captació en previsió de substitució d’aquelles que presentin problemes de quantitat i de qualitat del recurs.

Pel que fa al sector del Racó Blau, el projecte d’urbanització del Pla parcial preveu les següents actuacions:

La xarxa d’aigua potable s’haurà de connectar amb la xarxa de distribució d’Aigües de Blanes, existent en la carretera de Malgrat, en l’avinguda d’Europa i en el carrer Vicens Andrés Estellés.

La xarxa d’abastament inclourà els hidrants d’incendis per a la seguretat i manteniment del sector, d’acord amb el que determina la legislació vigent. Aquests hidrants estan emplaçats en la via pública o espais d’accessibilitat equivalent per a

-85-


vehicles de bombers i a una distància tal que qualsevol punt d'una façana a nivell de rasant estigui a menys de 100 m d'un hidrant.

Es preveuen tres derivacions des de la xarxa d’aigua potable per a una possible i instal·lació de tres fonts municipals. En cadascuna d’aquestes derivacions s’ha previst la instal·lació de comptador per a controlar el consum d’aigua de cadascuna de les fonts previstes.

Hi haurà una xarxa d’aigua regenerada, des de la que es donarà subministrament a la xarxa de reg del sector del Pla parcial. Aquesta xarxa, per poder donar subministrament al nou sector s’haurà de connectar amb la xarxa d’aigua regenerada existent. Des de cadascun dels punts de connexió amb la xarxa existent, la xarxa discorrerà per les voreres dels diferents carrers, fins arribar als límits del sector.

6.2. SANEJAMENT I AIGÜES RESIDUALS

Les aigües residuals de Blanes són conduïdes i tractades a la depuradora del municipi. Segons el POUM la depuradora disposarà de cabal suficient per tractar el cabal previst amb del desenvolupament total del planejament (18.447 m3/dia). Tanmateix, l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua posa de manifest que es podrien donar problemes en els mesos d’estiu. Atenent a aquesta estacionalitat pròpia d’un municipi turístic, l’Agència proposa (1) reservar uns terrenys al costat de l’actual depuradora per a una possible ampliació i que (2) el sector urbanitzable de tipologia industrial previst es doti d’una depuradora pròpia amb la reserva d’una part del sòl per a tractar les seves aigües residuals.

En el cas del sector del Pla parcial i en relació a la xarxa de clavegueram, es dissenya la separació dels sistemes d’evacuació de les aigües pluvials i de les residuals de la següent manera:

Tots els elements de la xarxa de clavegueram seran accessibles pels serveis de manteniment.

La xarxa projectada serà separativa i tindrà com a punts d’abocament les xarxes d’aigües pluvials i fecals existents que actualment discorren per la carretera de Malgrat, avinguda de Catalunya, avinguda d’Europa i carrer Vicens Andrés Estellés.


-86-


6.3. LA PLANIFICACIÓ D’ALTRES SERVEIS BÀSICS

Tot seguit es recullen les principals previsions del Pla Parcial amb relació a la instal·lació de la infraestructura necessària per garantir els serveis bàsics de gestió dels residus, telecomunicació, subministrament energètic i enllumenat.

Pel que fa a la gestió dels residus Blanes disposa de deixalleria municipal i segons l’informe ambiental del POUM és suficient per a acollir l’increment de població que proposa el POUM. Actualment, la major part dels residus municipals (rebuig i part dels voluminosos) es destinen a l’abocador de Lloret de Mar (88%). El 12% restant (paper, cartró, vidre, envasos i ferralla) són derivats a una planta de Tordera on és procedeix al seu reciclatge. La de matèria orgànica i restes d’esporga i jardineria recollida (2,7%) es condueix a la planta de compostatge de Santa Coloma de Farners, i els residus de construcció i demolició al dipòsit controlat de runes de Lloret de Mar.

En el cas del sector del Pla parcial, el projecte d’urbanització inclourà la definició d’espais i àrees d’aportació de residus.

Pel que fa a la xarxa de telecomunicacions:

La xarxa aèria de telefonia que travessa el sector del Pla parcial serà desmantellada, i es substituirà per la xarxa de telefonia projectada.

La xarxa de telefonia prevista discorrerà per les voreres dels diferents vials i enllaçarà en amb la xarxa soterrada existent que discorre per la carretera de Malgrat.

Es preveu una xarxa de telecomunicacions local, composada per 4 canalitzacions de PVC de diàmetre 125 mm. i pericons de registre de dimensions 1x1 m.

Pel que fa al subministrament elèctric es preveu que aquest s’incrementi significativament, tot i que la xifra dependrà de les mesures adoptades per maximitzar l’estalvi i l’eficàcia d’aquestes. L’aplicació del decret 21/2006 d’ecoeficiència permetrà reduir el consum energètic domèstic per càpita en els nous edificis.

La xarxa aèria de mitjana tensió que travessa el sector serà desmantellada i es substituirà per una nova xarxa de mitjana tensió projectada.

La xarxa de mitjana tensió prevista discorrerà per les voreres dels diferents vials, formant un anell que enllaçarà amb la línia de mitjana tensió soterrada o aèria, existent en els límits del sector.

S’ha previst la instal·lació d’un centre de transformació prefabricat, des del qual es donarà subministrament elèctric a la xarxa d’enllumenat públic prevista.

-87-


Pel que fa a la xarxa d’enllumenat:

En compliment del decret 82/2005, les lluminàries projectades seran de VSAP. Els nivells d’il·luminació previstos en cadascun dels carrers compleixen amb els mínims establerts, pel citat decret, segons si el transit de cada vial es considera baix o moderat.

Totes les insalivacions d’enllumenat públic es projectaran amb un sistema d’estalvi d’energia, que consistirà en la estabilització i reducció del nivell de tensió a la capçalera de la instal·lacions, és a dir, en el propi quadre de comandament.

Pel que fa a la xarxa de gas:

Alguns trams de la xarxa de gas s’hauran de desmantellar, ja que amb la nova ordenació discorrerien per l’interior de les parcel·les. La xarxa de gas discorrerà per les voreres.

Pel que fa a jardineria:

Els nous carrers disposaran d’arbres d’alineació del tipus Morus Alba Fruitless en escossells de 1,00*1,00 m.

A les terres vegetals per la plantació dels arbres s’inclourà per unitat d’arbre a plantar 300 gr d’Osmocote, 800 gr. d’ Agrosil i 25 litres de volum de compost.

La xarxa de reg proposada consistirà en un sistema de reg per degoteig, per als diferents arbres de cada vial. Els serveis (electricitat, enllumenat, clavegueram, aigua, pluvials, telefonia, gas, etc.) no passaran per sota dels escocells.

L’alimentació de tot el sistema de reg per degoteig, es realitzarà des de la xarxa d’aigua regenerada.


-88-


-89-


AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS EFECTES SIGNIFICATIUS I PROPOSTA DE MESURES 7


-90-



-92-


Els impactes específics identificats en el SUD sector Racó Blau per part de l’ISA del POUM són les següents:

pèrdua de permeabilitat del sòl,

desforestació de la massa forestals,

afectacions de terrenys amb pendents superiors al 20%, i

augment del consum d’aigua, d’energia i de la generació de residus.

El mateix ISA del POUM suggereix la necessitat de tenir en compte mesures preventives i correctores per tal de prevenir i contrarestar els impactes identificats. Les mesures proposades són les següents:

Mesures per a l’acondiciament de l’espai verd i la urbanització: minimitzar els espais impermeables, utilitzar espècies locals per l’enjardinament, protecció del bosc de ribera i les masses forestals associades a la riera.

Mesures per afavorir l’estalvi d’aigua. Establiment d’una xarxa separativa d’aigües pluvials, per ser utilitzades per al reg de zones verdes.

Establiment de requeriments constructius per tal de minimitzar el consum d’aigua dels municipis.

En aquest sentit, el Pla parcial objecte d’aquest informe ambiental introdueix criteris per aplicar aquestes mesures anteriors per, quan s’escaigui, totes les fases de desenvolupament del Pla parcial (planejament, execució i explotació), les quals permetran minimitzar o evitar els impactes previstos per l’ISA del POUM.

7.2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS

Tot seguit s’identifiquen els impactes més significatius que pot causar el desenvolupament del Pla d’acord amb les formes i l’abast de l’ocupació del sòl que planteja el planejament derivat que s’està avaluant, i els efectes que deriven de la urbanització del sector objecte d’estudi.

De la matriu d’avaluació d’impactes que segueix a continuació cal destacar-ne les següents observacions:

> concreta alguns dels efectes identificats per l’ISA del POUM, i

-93-


> caracteritza noves repercussions derivades d’una proposta d’ordenació concreta, i també de regulació.

Alguns dels impactes avaluats per l’ISA del POUM podran ser tractats per a la seva minimització o eliminació després d’haver introduït les mesures i els criteris adients en la proposta d’ordenació i de regulació del Pla parcial.

La taula següent representa una matriu d’avaluació amb aquests possibles impactes que comportarà la nova ocupació del sòl. Metodològicament, es defineix el tipus d’impacte segons cadascun dels àmbits d’anàlisi per cada medi receptor, se’n fa una breu descripció, es caracteritza i, finalment, s’avalua.

Val a dir que per a la caracterització de l’impacte s’ha fet una tria –atenent criteris de claredat conceptual i significació– entre les diferents tipificacions que regula el Real Decreto 1131/88, de 30 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament Legislatiu 1302/86, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental. Aquestes tipificacions són les de:

• Positiu / negatiu.

• Simple / acumulatiu / sinèrgic.

• Permanent / temporal.

• Reversible / irreversible.

• Continu / discontinu.

Pel que fa a l’avaluació, s’han establert els conceptes més usats en aquesta mena d’anàlisis, i que es concreten en:

• Favorable: aquell efecte que té un caràcter positiu, i esdevé oportunitat de millora.

• Compatible: aquell de recuperació immediata i que no precisa mesures correctores.

• Moderat: aquell en el que la recuperació del medi no precisa mesures correctores intensives, però que a la vegada es requereix un cert temps per a la recuperació de les condicions ambientals inicials.

• Sever: aquell que la recuperació de les condicions ambientals del medi exigeix l’adequació de mesures correctores i, tot i les mesures, cal encara un període de temps considerable per retornar a l’estat inicial.


-94-


• Crític: aquell de magnitud superior a l’acceptable i que suposa una pèrdua de qualitat permanent, sense recuperació possible de les condicions ambientals inicials ni, fins i tot , amb l’adopció de mesures correctores.

Cal apuntar que aquestes definicions sovint no s’adapten a l’avaluació precisa de l’impacte, de tal manera que ben bé poden expressar diferents graus d’incidència o de magnitud.


-104-


-105-


7.3. PROPOSTA DE MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I COMPENSATÒRIES

Tot seguit es distingeixen les mesures de prevenció, correcció, minimització i anul·lació dels efectes que resultin de la fase d’execució de les obres previstes.

Així, es garanteix la supervisió del compliment adequat dels objectius ambientals previstos, el seguiment acurat de l’evolució d’aquest nou sector cap a la sostenibilitat, i la seguretat del seu bon servei territorial, econòmic i socioambiental.

Amb relació als efectes sobre el sòl haurien de prendre’s les següents mesures:

Assegurar la legalitat de les explotacions que subministren el material per acondiciar els perfils geomorfològics del terreny.

Optimitzar l’ús del material que resulta del treball d’anivellament del sòl i el desmantellament d’usos.

Ordenar el moviment i l’aparcament dels vehicles pesats durant la fase d’execució de les obres.

Col·locar les acumulacions de terra en espais destinats a edificacions o vials.

Es reutilitzaran els horitzons superiors de sòl per a les actuacions que comportin enjardinament o revegetació.

Restaurar les superfícies denudades amb tractaments antierosius simultàniament a les operacions d’obra, reduint el temps d’exposició d’aquestes superfícies de protecció als fenòmens atmosfèrics causants de l’erosió.

Amb relació als efectes sobre el medi natural i la connectivitat ecològica haurien de prendre’s les següents mesures:

Per a la concreció del disseny dels espais verds i jardins privats, caldrà tenir en compte la següent tipologia de vegetació:

• Es podran utilitzar preferentment les següents espècies arbòries:

- càdec (Juniperus oxycedrus)

- alzina (Quercus ilex)

- roure martinenc (Quercus humilis)

- lledoner (Celtis australis)


-106-


- arboç (Arbutus unedo)

- olivera (Olea europaea)

- tots els fruiters (en especial figuera, magraner, llimoner, nesprer, ametller, perera, etc.)

Per a l’estrat arbustiu es donarà prioritat a les següents espècies:

- arç blanc (Crataegus monogyna)

- aladern (Rhamnus alaternus)

- llentiscle (Pistacia lentiscus)

- esbarzer (Rubus ulmifolius)

- englantina (Rosa sempervirens)

- aranyoner (Prunus spinosa)

- ginesta (Spartium juncem)

- matapoll (Daphne gnidium)

- estepa blanca (Cistus albidus)

- estepa borrera (Cistus salviifolius)

- sanguinyol (Cornus sanguinea)

- heura (Hedera helix)

- romaní (Rosmarinus officinalis)

- saüc (Sambucus nigra)

- marfull (Viburnum tinus)

- lligabosc (Lonicera implexa)

- vidalba (Clematis vitalba)

- arítjol (Smilax aspera)

• A les zones residencials del SW i de l’E es proposa les següents actuacions:

• Conservar els exemplars grans, rellevants, singulars o escassos de peus arboris existents a l’àmbit, o en el seu defecte es considerà el trasplantament d’altres exemplars procedents de zones on al seu lloc s’hi preveu urbanitzar.

• Per a totes les zones se seleccionaran exemplars de plantació que siguin de procedència garantida.

-107-


• Es prohibeixen les espècies amb demostrat comportament expansiu o invasor. Els projectes concretaran el conjunt d’aquestes espècies al·lòctones (arbres, arbustos, plantes entapissants i reptants, plantes crasses, i espècies ornamentals), però d’entrada s’haurien de descartar els següents tàxons:

Arbres Arbustos • acàcia (Robinia pseudoacacia) • Amphorpha fruticosa

• ailant (Ailanthus altissima) • Baccharis halimifolia

• freixe americà (Fraxinus pennsylvanica) • budlèia (Buddleja davidii)

• freixe de flor (Fraxinus ornus) • cornera de la Xina

• mimosa (Acacia dealbata) (Cotoneaster lacteus)

• negundo (Acer negundo) • coronil·la glauca

• troana (Ligustrum lucidum) (Coronilla valentina)

• Cotoneaster tomentosa

• piracant (Pyracantha angustifolia)

• pitospor (Pittosporum tobira)

Pel que fa als arbustos, seria convenient utilitzar:

- arç blanc (Crataegus monogyna)

- sanguinyol (Cornus sanguinea)

- aranyoner (Prunus spinosa)

- esbarzer (Rubus ulmifolius)

• Per a la traça de carrers, es donarà prioritat a espècies naturalitzades, amb capacitat d’ombreig, de baix consum hídric, i de fulla caduca:

- Lledoner (Celtis australis) - Arbre de l’amor (Cercis siliquastrum)

Per a les àrees d’aparcament es podrà utilitzar arbrat perennifoli, preferentment l’alzina (Quercus ilex).

• Es podran aprofitar les sinèrgies del procés urbanístic per endreçar la franja S en contacte amb els camps de conreu i el carrer Xaloc i el torrent d’escorrentia que transcorre pel límit SW-S de l’àmbit en direcció al carrer Xaloc que es troba en un estat força degradat. Això significa retirar els exemplars de robínia, canyars i altres espècies al·lòctones i invasores. És necessari emprar exemplars d’una certa mida a fi i efecte


-108-


d’assegurar la seva viabilitat, així com una recuperació el més ràpida possible.

Per garantir la viabilitat d’aquestes mesures caldrà un control i manteniment d’aquests espais per part de l’Ajuntament dins el seu marc d’actuacions per a la gestió de les zones verdes urbanes (reg, poda, reposició d’exemplars, sega, etc.), i així no degradar les qualitats i les funcions ambientals de l’àmbit del Pla.

Adequar els espais lliures a la seva funció principal de conservació i revalorització ambiental especialment pel seu caràcter connector i d’espai de vora, i afavorir els usos d’ús públic de passeig, descans i contemplació.

Amb relació a la contaminació acústica haurien de prendre’s les següents mesures:

Respectar i restringir els horaris laborals a les franges diürnes, adaptats a la franja horària laboral comuna (de 8 a 20h).

Utilitzar maquinària que compleixin els nivells normatius de soroll permesos.

Limitar la velocitat dels vehicles de les obres.

Controlar periòdicament els focus d’emissió i la intensitat del soroll.

Amb relació a la contaminació de l’aire haurien de prendre’s les següents mesures:

Racionalitzar el moviment de terres i el transport de materials per evitar la generació i emissió significativa de pols.

Remullar les terres que s’hagin de remoure, i regar les àrees utilitzades pel transport i magatzem de material i de circulació de vehicles d’acord amb l’època de l’any i els nivells d’humitat ambiental.

Evitar el moviment de terres en situacions de vent fort.

Amb relació a la contaminació llumínica haurien de prendre’s les següents mesures:

Optimitzar la distribució dels peus d’enllumenat exterior.

Reduir el consum d’energia en l’enllumenat exterior:

- Es donarà prioritat a la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP).

-109-


- S’aplicaran mecanismes automàtics d’accionament en l’enllumenat públic (cèl·lules fotoelèctriques o rellotges astronòmics) i sistemes de regulació del nivell llumínic (fluxors) que permeti reduir la intensitat de llum durant la nit.

Per la reducció de la contaminació atmosfèrica caldria fomentar l’estalvi energètic a partir de:

Afavorir la utilització de fonts energètiques renovables,

Impulsar l’arquitectura bioclimàtica, amb paràmetres principals com l’orientació de les façanes, el tipus de vegetació dels espais verds i del sistema viari, el material de les construccions, i l’estalvi energètic, aplicant els criteris d’ecoeficiència en els edificis (segons Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis)

Garantir que el projecte d’urbanització adeqüi equilibradament les capacitats de la xarxa de distribució de baixa tensió a les necessitats potencials de consum,

Garantir la mobilitat sostenible a partir de valorar la possibilitat de connectar l’àrea al transport col·lectiu, i de senyalitzar adientment els diferents espais de mobilitat del sector per separar clarament les àrees reservades per l’ús dels vehicles, dels vianants i de les bicicletes.

Amb relació als efectes sobre el medi hidrològic i hidrogeològic haurien de prendre’s les següents mesures:

Garantir que el projecte d’urbanització detalli l’entramat de les xarxes separatives de subministrament d’aigua potable, d’evacuació de les aigües pluvials, de sanejament i de reg de zones verdes.

Afavorir la infiltració d’aigua al sòl en els espais verds lliures d’edificacions,

Controlar el manteniment de la maquinària de les obres per evitar l’abocament d’olis i hidrocarburs al sòl i impedir els seus efectes al freàtic,

Contemplar l’existència a l’obra de materials absorbents d’hidrocarburs per utilitzar en cas d’abocaments accidentals,

En el cas que sigui necessària la construcció de basses de desenvolupament de les obres per a tractaments de diferents materials o d’aigües per a la neteja de camions i maquinària, hauran d’estar degudament impermeabilitzades amb geotèxtils o similars. Un cop s’acabin les obres o


-110-


quan estigui plena, les aigües del seu interior hauran de ser retirades per una empresa especialitzada i portades a una depuradora.

Garantir la capacitat i el manteniment de la xarxa de sanejament de les aigües residuals per evitar pèrdues i, d’aquesta manera, provocar la contaminació de les aigües subterrànies,

Amb relació als efectes sobre integració paisatgística haurien de prendre’s les següents mesures:

Homogeneïtzar l’arquitectura, els colors i la textura de les edificacions, i procurar la seva integració amb l’entorn

Amb relació als efectes sobre mobilitat sostenible haurien de prendre’s les següents mesures:

Es concretarà la implantació de les xarxes integrades d’itineraris de mobilitat tova (vianants, bicicletes i transport col·lectiu)

Es dotaran les places necessàries d’aparcament

Es preveurà una parada de bus integrada a l’itinerari del transport col·lectiu del municipi

Per a la seguretat viària de les persones es tindran en compte els següents elements:

Reserva d’espais als laterals dels passos de vianants que es trobin a tocar d’un carril d’aparcament. Aquests espais podran esdevenir orelleres o ser destinats a aparcaments de motocicletes, i així garantiran unes millors condicions de visibilitat entre els usuaris (conductors i vianants) de la via pública.

Reserva de trams de la via per a la implementació de passos de vianants elevats.

Garantia de voreres d’1,40 metres mínims d’amplada sense obstacles pel lliure pas dels vianants.

Tots els itineraris per a vianants seran adaptats d’acord amb les normes d’accessibilitat urbanística previstes al Codi d’accessibilitat.

-111-


Amb relació als efectes sobre la gestió de residus haurien de prendre’s les

Recollir selectivament la producció de residus sòlids durant la fase de construcció, i evitar la seva concentració permanent.

Garantir el trasllat dels materials de rebuig i els residus generats per l’obra a l’abocador de Lloret que li correspon, i especificar detalladament l’empresa responsable d’aquestes tasques d’evacuació.

Un cop finalitzat el conjunt de les obres, caldrà fer una neteja general de l’entorn per recollir material i brossa vegetal generada en l’execució de les obres.

Seria convenient que tot aquest conjunt de mesures es complementin amb les que proposa l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM.

Per garantir el correcte desenvolupament ambiental del nou sector és convenient definir un programa de seguiment ambiental que garanteixi el control i la capacitat de correcció de les actuacions previstes. El capítol 10 d’aquest informe proposa un programa de supervisió i control ambiental del Pla que hauria de permetre avaluar l’evolució ambiental d’aquest sector per a tota una sèrie de vectors ambientals, fent especial èmfasi en els que s’han identificat com els més sensibles.

Tanmateix, en matèria de mobilitat, i dins aquesta fase d’explotació caldrà preveure mesures de gestió de la mobilitat sostenible, amb l’objectiu que prevalgui l’ús de modes de transport de menor impacte ambiental que el vehicle privat. Caldrà adequar-se a l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del POUM.

Pel que fa a inundabilitat se seguiran les indicacions de l’estudi d’inundabilitat de detall.

D’altra banda, pel que fa al risc d’inundació i al risc d’incendi s’haurien d’establir uns protocols d’actuació i incorporar-los als Plans d’Actuació Municipal del municipi per a riscos especials.

En un altre ordre de consideracions, per incidir en les sensibilitats ambientals de la població i apropar-la als valors naturals de l’àmbit, s’aconsella, a mig termini, la senyalització ambiental i interpretativa d’aquest espai per fomentar la divulgació ambiental, així com es valora positivament la rehabilitació de l’edificació existent com a centre d’interpretació natura.


-112-


-113-


AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS 8


-114-


-119-


d. la potenciació de les propietats i funcions naturals del sector, i en general de la personalitat del paisatge de la zona,

e. la prevenció enfront els riscos naturals, i

f. l’acostament de la població al sector i als seus valors naturals, a partir de la revalorització del patrimoni natural preexistent.

Finalment, convé afegir que, d’acord amb els resultats i les aportacions de tot el procés de valoració ambiental del Pla, es considera que la proposta de planejament procura, en termes generals, minimitzar els efectes de l’ocupació del sòl i la transformació de l’espai, i aprofitar les oportunitats del canvi urbanístic que preveu el planejament urbanístic municipal.


-120-


-121-


SUPERVISIÓ I CONTROL. ESTUDI DE SEGUIMENT AMBIENTAL 9


-122-


-123-


9. SUPERVISIÓ I CONTROL. ESTUDI DE SEGUIMENT AMBIENTAL

9.1. BASES PER UN PROGRAMA DE SEGUIMENT AMBIENTAL

La planificació de les actuacions de sostenibilitat ambiental que convé dur a terme pel desenvolupament del Pla parcial requereix d’un programa de seguiment que permeti validar l’efectivitat de les propostes i, si s’escau, que pugui reorientar els objectius o les línies d’actuació. Consisteix, doncs, en assegurar el control del compliment dels objectius ambientals establerts al llarg del desenvolupament del Pla, i comprovar l’efectivitat de les mesures que els apliquen.

La legislació per a l’avaluació ambiental de plans i programes, sol·licita establir mesures de supervisió i control per a les fases posteriors a la de Planejament (fase de redacció del projecte d’urbanització o projecte constructiu d’infraestructures derivades, fase d’execució de les obres i, si s’escau, fase d’explotació). És convenient convenient establir unes bases pel seguiment ambiental del desenvolupament del Pla, vinculat al pla de supervisió que acompanya el POUM recentment aprovat, i que està recollit al seu document de Memoria Ambiental. Aquestes bases serviran per definir un futur Programa de Seguiment Ambiental, amb el qual es permetrà la vigilància de l’execució del Pla, en tant que:

Controlar que s’incorporen a la redacció del projecte d’urbanització o projectes constructius derivats (d’obres complementàries i bàsics d’edificació) les mesures aplicables que estableix el Pla.

Donar assistència en la fase d’execució de les obres, i supervisar l’aplicació de les mesures ambientals per a cada aspecte que pugui provocar efectes sobre el medi.

Disposar d’indicadors pel seguiment ambiental del Pla al llarg del seu desenvolupament per verificar la seva evolució en els termes de la sostenibilitat urbanística.

Aquests tres objectius s’expressen en tres blocs dins aquest Programa de Seguiment Ambiental. La taula següent estructura aquesta fórmula de seguiment ambiental del desenvolupament del Pla:


-130-


Percentatge d’estalvi d’aigua assolit amb els sistemes d’estalvi adoptats.

Ascendent i el més gran possible

Percentatge d’àrea enjardinada amb criteris de xerojardineria i sistemes eficients de reg

Igual al 100%

Percentatge de superfície de zones verdes públiques i privades amb sistemes eficients de reg

Proper al 100%

Nombre de comptadors de telelectura per cada xarxa sectoritzada d’abastament

Proper a 1

Percentatge de volums incontrolats a la xarxa d’abastament general

Inferior o igual al 10%

Producció de residus domèstics (Kg/dia) Disminució progressiva

Percentatge de residus destinats al reciclatge per a cada fracció Proper al 100%

Percentatge de l’eficiència de la recollida selectiva

E = V x 100 / R x C

On, E és eficiència de la recollida selectiva (paper i cartró, vidre o envasos), V es la quantitat recollida selectiva (àrees d’aportació i deixalleria), R és la producció total i C és el percentatge en pes

Augment progressiu

Percentatge d’edificacions amb qualificació energètica igual o superior a C (Decret 47/2007) Proper al 100%

Percentatge d’edificacions amb una demanda energètica no superior a 50 KWh/m2/any Proper al 100%

Percentatge d’energia procedent de fonts d’energia renovable Proper al 100%

Emissió de CO2 (en Kg) en funció dels consums energètics i dels usos Reducció progressiva

Valors d’immissió dels diferents contaminants atmosfèrics obtinguts de les estacions automàtiques de Sant Celoni i Fornells de la Selva de control atmosfèric, incloses a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)

Per sota dels valors límit i guia que fixa la normativa Directiva 99/30/CE

Emissions de CO2 equivalent generades pel trànsit motoritzat al sector

Reducció progressiva

Nivell de radiofreqüència Inferior al límit de 27 V/m (Decret 281/2003)

-133-


9.2. MODALITAT DE SEGUIMENT DEL PLA

Tot seguit es concreta el mecanisme de garantia per dur a terme aquest seguiment ambiental durant les fases d’execució i explotació del Pla:

9.2.2. Fase d’execució

a) L’equip redactor dels projectes d’urbanització i els constructius derivats, hauran de tenir en compte, i en la mesura del possible, els aspectes, les mesures i els criteris ambientals regulats al document de planejament del Pla, i que queden recollits a aquest informe ambiental, amb la finalitat de poder donar compliment als objectius inicialment establerts.

c) Per dur a terme el Seguiment Ambiental de les obres, l’INCASÒL estableix que s’han de considerar tres documents durant aquesta fase d’execució del Pla:

1. Programa de Seguiment Ambiental (PSA), que haurà d’estar incorporat a l’Estudi Ambiental del Projecte executiu d’urbanització

2. Pla de Medi Ambient (PMA) del Contractista, que ha de contenir els criteris considerats al Programa de Seguiment Ambiental que formi part de l’Estudi Ambiental de Projecte constructiu o projectes constructius derivats.

El PMA constitueix el document clau perquè el Responsable de la Vigilància Ambiental de la Direcció d’Obra pugui dur a terme el seguiment de les obres des de la perspectiva ambiental.

Es tracta d’un document dinàmic, és a dir, amb l’avanç de les obres poden sorgir nous condicionants ambientals no previstos a la fase de replantejament i que, per tant, hauran de ser incorporats al PMA a mesura que el Responsable de la Vigilància Ambiental ho requereixi, o que el propi Contractista ho dugui a terme per iniciativa pròpia. Cada vegada que es realitzi una modificació del PMA, el Contractista haurà d’entregar una nova còpia del citat document al Responsable de la Vigilància Ambiental de la Direcció d’Obra.

És imprescindible que aquest document incorpori els continguts necessaris pel control de les actuacions que poden produir afeccions al medi ambient. Igualment, ha de recollir el conjunt de requeriments legals obligats pel correcte funcionament de les obres, un llistat de residus que previsiblement es generaran al llarg de l’execució de les diferents actuacions, i l’explicació de determinades activitats i procediments amb implicació ambiental.

En aquest sentit, el PMA ha d’incorporar els apartats que se citen a continuació:

- Emplaçament de l’actuació en l’àmbit municipal.


-134-


- Breu descripció de l’actuació a desenvolupar.

- Organització de l’obra.

- Organigrama on hi figuri el personal de l’empresa contractista i de la Direcció de l’Obra.

- Ubicació de les instal·lacions auxiliars amb implicació ambiental (Punt Net de Residus Especials/Perillosos, zona d’apilament de terres vegetals, etc.).

- Recull de legislació aplicable, és a dir, recull normatiu de caire ambiental que té incidència en les obres que s’executen.

- Permisos requerits de caire general (llicència d’activitats), maquinària (ITV, gestió olis usats), aigües (permís de captació d’aigües, autorització d’abocament, etc.), etc.

- Identificació i avaluació dels requeriments ambientals per a les activitats d’obra necessaris per evitar, pal·liar o compensar els efectes sobre el medi ambient i les condicions requerides per al compliment dels citats requeriments (per exemple per l’activitat de moviments de terres, els requeriments són aplec de la terra vegetal, gestió dels residus vegetals, etc.).

- Llistat de residus previstos (especials, no especials i inerts que es preveu que es generaran per cada activitat de l’obra.

- Plans específics que es referiran a les actuacions que requereixen un coneixement més detallat dels procediments que segueix el Contractista per dur a terme l’activitat: pla específic de gestió de residus, pla específic d’abocadors, pla específic de préstecs, pla específic de terres vegetals.

3. El PMA constitueix el document principal per dur a terme la Vigilància Ambiental de les obres, doncs recull totes les prescripcions i mesures ambientals considerades en la documentació ambiental pertinent i d’altres generals requerides per l’INCASÒL. El Responsable de la Vigilància Ambiental és l’encarregat de la redacció dels informes ambientals periòdics.

9.2.3. Fase d’explotació

Atès que els càlculs periòdics dels indicadors d’explotació permeten controlar la qualitat del nou sector urbanístic, cal procurar que aquests indicadors es puguin fer extensibles a tot el municipi i per tant, es puguin contrastar amb els considerats en altres plans i

-135-


programes com el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat que integra l’Agenda 21 de Blanes.

Tots els indicadors especificats a l’apartat anterior caldrà que s’integrin a un exercici de vigilància ambiental a nivell de terme municipal que, amb la implicació i l’impuls des de l’Ajuntament, permetrà controlar el conjunt del desenvolupament urbanístic del municipi, amb l’objectiu de verificar que Blanes evoluciona adequadament cap a tendències ambientals desitjables, especialment en aquest moment que s’ha projectat urbanísticament el municipi a través del POUM, i que en els propers anys s’executaran les seves previsions aprovades. És necessari mesurar la salut socioambiental del municipi al llarg dels següents anys.

9.3.PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

Finalment, el programa de vigilància ambiental és una de les parts més importants del seguiment ambiental. L’encarregat de dur-la a terme és el Responsable de la Vigilància Ambiental de la Direcció d’Obra, i les seves funcions es poden sintetitzar en:

1. Responsabilitzar-se del seguiment, control i valoració de l’aplicació de: criteris ambientals, mesures per a la preservació i millora del medi ambient considerades en l’Informe Ambiental i que posteriorment han de ser incorporades a l’annex d’Estudi Ambiental del projecte constructiu.

2. Assistir i assessorar la Direcció d’obra: anticipar-se a l’execució de les tasques programades amb implicació ambiental, informant a la Direcció d’Obra i al Contractista dels aspectes ambientals a considerar, controlar que els materials i les tasques realitzades pel Contractista, de caràcter o amb implicació mediambiental, respectin els condicionants ambientals establerts i, en cas de dificultats, posar-les en coneixement de la Direcció d’Obra, i informar-la sobre l’adequació ambiental de les obres segons els criteris i mesures ambientals especificats a l’annex d’Estudi Ambiental del projecte constructiu o dels projectes constructius derivats.

En definitiva, amb el Programa de Vigilància Ambiental es pretén aconseguir un doble objectiu:

1. La prevenció de danys al medi ambient aplicant els criteris i les mesures incloses al Pla de Medi Ambient (PMA) del Contractista, i prestar assistència a la Direcció d’Obra en relació amb aspectes ambientals de l’obra

2. L’assistència a la Direcció d’Obra en relació amb els aspectes ambientals, que es desglossa en dues fases:


-136-


a) Abans de l’inici de les Obres: verificar l’adaptació del Pla de Medi Ambient (PMA) del Contractista als criteris ambientals especificats al Programa de Seguiment Ambiental (PSA), el compliment de la legislació aplicable, i comprovar que el PMA segueix l’estructura i els continguts proposats al PSA.

És especialment important identificar les activitats d’obra que es desenvoluparan i verificar que el PMA incorpora els requeriments ambientals que cal controlar per a cada una d’elles.

b) Durant les obres: control i vigilància de les actuacions d’obra, que es reflectiran en informes periòdics de seguiment.

Girona, Agost de 2010

-137-


ANNEX. DOCUMENT EN FORMAT DIGITAL (cd)

ANNEX 1. INFORME AMBIENTAL PLA ... - AJUNTAMENT DE … 01-INF...desfavorablement l’Avanç de Pla...

Documents

Transcript of ANNEX 1. INFORME AMBIENTAL PLA ... - AJUNTAMENT DE … 01-INF...desfavorablement l’Avanç de Pla...