Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández,...

52
Annals del Sagrat Cor Annals del Sagrat Cor, 2016. Volum 23. Número 2. Publicació trimestral EDITORIAL .................................................................................. 56 DEBAT. TÉ VIGÈNCIA L’ANAMNESI AVUI EN DIA? 57 Dr. Miquel Balcells Anamnesis dels pacients, avui. Lucía Mata Haya La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapéutica. Margarita Aguas ORIGINALS .................................................................................... 60 Demència vascular:prevenció i tractament. Laura Güell Espigol CASOS CLÍNICS............................................................................ 65 Hematoma espinal subdural iatrogènic per apixaban: revisió a propòsit d’un cas clínic. Alba Colell Carcinoma neuroendocrino de colon. Presentación, diagnóstico y terapéutica. Ignacio Saguier Padilla, Antonio Cárdenas Quiste de Baker complicado. Felip Orient López, Mª Dolors Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI DE RADIODIAGNÒSTIC......................................................... 76 Lesión parafaríngea. Iacopo Ciampa, Elisenda Grivé Isern NOTA TÈCNICA .......................................................................... 78 Guía de radioprotección del personal quirúrgico del Hospital Universitari Sagrat Cor. Mar Martí Ejarque, Carlos Castejón Sánchez, Elena Montalbán Martínez ARTICLE ESPECIAL ................................................................... 80 Llamamos a nuestro país Ghana y ésta es nuestra formación en medicina. Michael Busia, Michael Osei Agyapong RECERCA ........................................................................................ 82 Tesi doctoral. Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica. M.Neus Aymamí i Sanromà Memòria d’activitats del Comitè Étic d’Investigació Clínica (CEIC) 2015. Montserrat Granados Plaza, Margarita Aguas Compaired L’HOSPITAL ÉS HISTÒRIA ..................................................... 89 Unidades de patología mamaria Patología mamaria. Dr. Eduardo Basilio Més de 20 anys d’unitat de patologia mamària a l’husc. I seguim. Dr. Santiago Barba … Por goleada. Dr. Antonio Segade Dr. Carles Pijoan de Beristain: l’home, el cardiòleg, el personatge Dr. Carles Pijoan de Beristain, una biografia. Pol Pijoan Rotge Primera junta democrática del COMB (1976-1982). Antoni Mirada i Canals Maestro y amigo. Moisés Cadierno Dr. Pijoan al cor. Carles Pons de Beristain

Transcript of Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández,...

Page 1: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat CorAnnals del Sagrat Cor 2016

Volum 23 Nuacutemero 2 Publicacioacute trimestral

EDITORIAL 56

DEBAT TEacute VIGEgraveNCIA LrsquoANAMNESI AVUI EN DIA 57bull Dr Miquel Balcellsbull Anamnesis dels pacients avui Luciacutea Mata Hayabull La necesidad de una correcta anamnesis

farmacoterapeacuteutica Margarita Aguas

ORIGINALS 60Demegravencia vascularprevencioacute i tractament Laura Guumlell Espigol

CASOS CLIacuteNICS 65bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban

revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic Alba Colellbull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten

diagnoacutestico y terapeacuteutica Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas

bull Quiste de Baker complicado Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

DIAGNOgraveSTIC PER IMATGES DEL SERVEI DE RADIODIAGNOgraveSTIC 76Lesioacuten parafariacutengea Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern

NOTA TEgraveCNICA 78Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez

ARTICLE ESPECIAL 80Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina Michael Busia Michael Osei Agyapong

RECERCA 82bull Tesi doctoral Factors associats i de resposta al tractament

en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica MNeus Aymamiacute i Sanromagrave

bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave Eacutetic drsquoInvestigacioacute Cliacutenica (CEIC) 2015 Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

LrsquoHOSPITAL EacuteS HISTOgraveRIA 89Unidades de patologiacutea mamariabull Patologiacutea mamaria Dr Eduardo Basiliobull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc

I seguim Dr Santiago Barbabull hellip Por goleada Dr Antonio Segade

Dr Carles Pijoan de Beristain lrsquohome el cardiograveleg el personatgebull Dr Carles Pijoan de Beristain una biografia Pol Pijoan

Rotgebull Primera junta democraacutetica del COMB (1976-1982)

Antoni Mirada i Canalsbull Maestro y amigo Moiseacutes Cadiernobull Dr Pijoan al cor Carles Pons de Beristain

Director Jordi Delaacutes

Coordinacioacute Mariacutea Joseacute Saacutenchez

Redactora en cap Luciacutea Montobbio Campa

Disseny i maquetacioacute Sogravenia Poch

Consell de Redaccioacute

Margarita Aguas Miquel Balcells Jordi Delaacutes Enric Gil de Bernabeacute Eduardo Irache Luciacutea Mata Mariacutea Joseacute Saacutenchez

ANNALS DEL SAGRAT COR Fundats el 1993 pel Dr Josep Mordf Puigdollers Colaacutes SC

ANNALS del SAGRAT COR

Publicacioacute trimestral 4 nuacutemeros lrsquoany DL B‐3794‐93 ISSN 1695‐8942 Correspondegravencia Biblioteca Hospital Universitari Sagrat Cor c Viladomat 288 08029 Barcelona Tel 933221111 mail bibhschscorcom DISPONIBILITAT ELECTROgraveNICA Annals del Sagrat Cor estagrave disponible online a httpwwwannalsdelsagratcororg httpissuucomannals_sagrat_cor LICENCIA DE USO

Annals del Sagrat Cor por Hospital Universitari Sagrat Cor se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribucioacuten

40 Internacional

Amb el suport de lrsquoassociacioacute professional de metges i titulats

superiors

Rosa Antoacuten (Cirurgia) Joseacute Aragoacute (Gastroenterologia) Adriagrave Arboix (Neurologia) Jordi Argimoacuten (Medicina interna) Isabel Arias (Anestegravesia) Joan Ballesta (Cirurgia plagravestica) Santi Barba (Cirurgia) Nuacuteria Barrera (Medicina famiacutelia) Xavier Beltraacuten (Cirurgia vascular) Antoni Bosch (Cirurgia) Jesuacutes Broto (Cirurgia pediagravetrica) Eleuterio Caacutenovas (Otorrinolaringologia) Margarita Centelles (Oncologia) Rosa Coll (Medicina interna) Maria Joseacute Conde (Radiologia) Emili Comes (Neurologia) Frederic Dachs (Traumatologia) Vicente De Sanctis (Anestegravesia dolor) Nadia El Hilali (Farmagravecia) Francesc Fernaacutendez (Medicina interna) Juanjo Fibla (Cirurgia toragravecica) Javier Foncillas (Cirurgia) Caterina Fornoacutes (Medicina interna) Rosa Garciacutea‐Penche (Infermeria) Elisenda Griveacute (Radiologia) Maribel Iglesias (Dermatologia) Albert Isidro (Traumatologia)

Joan Carles Jordagrave (Infermeria) Ana Lozano (Medicina interna) Joan Massons (Neurologia) Ignasi Machengs (Oncologia) Juan Carlos Martiacuten (Cirurgia pediagravetrica) Carles Miquel (Cirurgia vascular) Montserrat Oliveres (Neurologia) Nuacuteria Parra (Docegravencia) Olga Parra (Pneumologia) Antoni Pelegriacute (Nefrologia) Nuacuteria Pinilla (Infermeria) Montserrat Pons (Farmagravecia) Carme Prat (Traumatologia) Vicenccedil Querol (Radiologia) Nuacuteria Roca (Medicina interna) Assumpta Ros (Otorrinolaringologia) Vicenccedil Ros (Cirurgia plagravestica) Germaacuten Rosales (Traumatologia) Jesuacutes Sacristaacuten (Urologia) Rosario Salas (Medicina interna) Montse Salleras (Dermatologia) Antonio Segade (Cirurgia) Joan Seguiacute (Psiquiatria) Ricard Solans (Medicina intensiva) Juanjo Sopentildea (Pneumologia) Dolors Sort (Medicina interna) Ignasi Valls (Ginecologia)

Jamil Ajram Marta Grau Luis Hernaacutendez Fani Labori Gemma Martiacuten

Eduard Mauri Luis Medina Laure Molins Ceacutesar Morcillo

Luis M Peacuterez Varela Carles Pons Manuel Saacutenchez Regantildea Cecilia Targa Pere Torras

CONSELL EDITORIAL

CONSELL ASSESSOR

ACADEgraveMIA DELS ANNALS

Cayetano Alegre de Miquel Joan Barceloacute

Eduardo Basilio Bonet Pau Umbert Millet

Gonzalo Vidal Loacutepez

ISSN 1695-8942

Annals del Sagrat Cor 2016

Volume 23 Issue 2

EDITORIAL 56

DISCUSSION TODAY THE ANAMNESIS IS STILL VALID 57

ORIGINALS 60bull Vascular dementia prevention and treatment Laura Guumlell

Espigol

CLINICAL CASES 65bull Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma

review and case report Alba Colellbull Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation

diagnosis and therapeutics Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas

bull Complicated Bakerrsquos cyst Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

DIAGNOSIS IMAGING RADIODIAGNOSIS DEPARTMENT 76bull Parapharingeal lesion Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern

TECHNICAL NOTE 78bull Surgical team radiation protection guide of the Hospital

Universitary Sagrat Cor Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez

SPECIAL ARTICLE 80bull We call our country Ghana and this is our practice of

medicine Michael Busia Michael Osei Agyapong

RESEARCH 82bull Doctoral tesis Neus Aymamiacute i Sanromagravebull Report from Comitegrave Eacutetic drsquoInvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

2015 Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

HOSPITALrsquoS HISTORY 89bull Breast Unitbull Dr Carles Pijoan de Beristain the man the cardiologist

the character

Summary

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

56

Si ens preguntessin per a una tegravecnica en medicina que fos rentable exempta drsquoefectes indesitjables i guaridora en si mateixa una bona resposta seria

parlar parlar amb els pacients Podem revisar un cas re-colzar-nos en la bibliografia elaborar un protocol entrar dades dissenyar un estudi perograve hem parlat amb ells amb les persones que atenem En lrsquoera dels ordinadors de les bases de dades de les interconsultes virtuals se-gueix sent vagravelid allograve que una visita no eacutes una bona actua-cioacute si el pacient no surt drsquoella trobant-se millor

La vigegravencia de lrsquoanamnesi eacutes el tema del debat drsquoaquest nuacutemero A meacutes a meacutes de les seccions clagravessiques presen-tem la reflexioacute drsquoun estudiant de Ghana que ens parla arran de la seva estada drsquoestiu al nostre Hospital sobre la medicina en el seu paiacutes

Rebem amb notable satisfaccioacute una nova tesi doctoral aquesta vegada de la Dra Neus Aymamiacute La seva rigorosa i fonamentada trajectograveria compta amb una llarga estada en el nostre Hospital

En la nostra vocacioacute de constituir un centre drsquointerpretacioacute de lrsquoHospital hem trobat una gran alianccedila en la Galeria de Metges Catalans Mitjanccedilant la seva web httpwwwgaleriametgescatindexphp preteacuten donar a conegraveixer els metges i metgesses que han destacat al llarg de la histograveria ja sigui per la seva activitat megravedica cientiacutefica o docent com tambeacute social cultural o poliacutetica Amb lrsquoagravenim

de retrersquols lrsquohomenatge que es mereixen i alhora mantenir la seva memograveria Moltes drsquoaquestes biografies ens perme-ten entendre molt millor els temps actuals a la vegada que ilmiddotlustren el nostre context amb noves visions de metges que han estat cabdals en el desenvolupament de lrsquoHospital del Sagrat Cor Salvador Cardenal i Fernagravendez (Valegraven-cia 1852 - Barcelona 1927) gran desenvolupador de la moderna cirurgia catalana i un dels primers caps de servei i directors del nostre Hospital Hermenegild Puig i Sais [Albons 1860 ndash Barcelona 1941] Cap de Servei de Medici-na Interna des de 1907 Agravengel - Santos Palazzi i Duarte (Ciudad de Boliacutevar (Veneccediluela) 1909 ndash Barcelona 1993 ] Cap de Servei de Traumatologia

Fruit drsquoaquesta colmiddotlaboracioacute i tambeacute amb el Colmiddotlegi de Metges el 2 de juny de 2016 srsquoha fet una sessioacute com-memorativa del centenari del naixement del Cap de Ser-vei de Cardiologia Carles Pijoan de Beristain (Barcelona 1914ndash 1989) httpwwwgaleriametgescatgaleria-fitxaphpicod=KDH En aquesta sessioacute es ret homenatge al metge al cardiograveleg i el personatge que va liderar la pri-mera Junta Democragravetica del Colmiddotlegi de Metges de Barce-lona coincidint amb el 40 aniversari drsquoaquesta eleccioacute I amb ell tambeacute a tots aquells companys que varen contri-buir a la transformacioacute drsquouna part sensible de la societat i de la prestacioacute dels serveis a la poblacioacute en mategraveria de salut

EditorialGaleria de metges

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

57

Debat

La praacutectica del acto meacutedico se concreta en la realiza-cioacuten sucesiva de la historia cliacutenica exploracioacuten diag-noacutestico pronoacutestico y tratamiento a seguir

La historia cliacutenica en ocasiones requiere la participacioacuten de los familiares o amigos y debe realizarse de manera mi-nuciosa y detallada Muchas veces la anamnesis orienta el diagnoacutestico de la enfermedad sirva de ejemplo que ante un enfermo con cefalea el diagnoacutestico de migrantildea o cefalea de tensioacuten entre otras se realiza con la anamnesis pues la ex-ploracioacuten siempre es anodina salvo que en aquel momento el migrantildeoso sufra una crisis

Dos aspectos deben cuidarse el primero es compren-der lo que nos dice el enfermo el leguaje empleado debe significar lo mismo para ambos enfermo y meacutedico Una palabra inespeciacutefica como mareo o reumatismo deben matizarse para valorar un siacutentoma determinado En estos casos el facultativo debe poner ejemplos variados para que el enfermo escoja el que cree maacutes adecuado o parecido a sus siacutentomas

El segundo aspecto igualmente importante es inte-rrumpir detalles no pro-pios del motivo de la consulta detalles que hacen referencia a cir-cunstancias ambientales o acontecimientos colatera-les todos ellos solo alar-gan inuacutetilmente el tiempo de la consulta

En muchas ocasiones cuando el meacutedico sospe-cha un cuadro determi-nado puede servirse de preguntas especiacuteficas por ejemplo ante un enfer-mo que explica siacutentomas recurrentes y pasajeros

de parestesias inestabilidad podemos preguntar -el que es-cribe estas liacuteneas es neuroacutelogondash ldquoiquestha tenido episodios de miccioacuten imperiosa alteraciones del equilibrio visioacuten borro-sa en un ojo o la sensacioacuten de una descarga eleacutectrica que desciende por la columna cervical cuando realiza un mo-vimiento brusco con la cabezardquo En caso afirmativo pode-mos presumir que el enfermo sufre una esclerosis muacuteltiple Ante un enfermo que se queja de fatiga se le puede pre-guntar ldquosi toma un Gin Tonic iquestve usted doblerdquo en caso afirmativo es posible que el paciente sufra miastenia ndashla quinina de la bebida interfiere la unioacuten neuromuscular de los nervios oculomotores que generalmente son los prime-ros en afectarse en esta enfermedad-

La manera de inicio del cuadro su evolucioacuten duracioacuten presentacioacuten recurrente de accesos de horas o pocos diacuteas de duracioacuten deben preguntarse siempre

La buena historia orienta hacia doacutende debemos centrar la exploracioacuten cliacutenica e igualmente sobre queacute exploraciones complementarias debemos solicitar Una indicacioacuten sobre la hipoacutetesis diagnoacutestica siempre es de ayuda para el que

practica la exploracioacuten con imagen (TAC RM ecografiacutea etc)

En caso de duda una vez realizada la historia la exploracioacuten cliacutenica y las exploraciones com-plementarias el rehacer la historia cliacutenica y la ex-ploracioacuten puede ser de gran utilidad Finalmente la praacutectica de la anamne-sis es la oportunidad de establecer una buena re-lacioacuten enfermondashmeacutedico circunstancia siempre de-seable

Valor de la historia cliacutenicaDr Miquel Balcells

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Debat bull Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

58

Quegrave hi ha de diferent en el proceacutes de realitzar una anamnesi ara a la que es feia fa anys

Anamnesi f 1 DIAG Indagacioacute dels antecedents familiars fisiologravegics patologravegics etc drsquoun malalt amb vista a la diagnosi

Analitzem aquesta breu definicioacute on resta clar que lrsquoobjectiu de lrsquoanamnesi ben recollida eacutes el diagnograves-tic i per quelcom no constatat ens fa pensar que

aquesta relacioacute entre lrsquoanamnesi i el diagnogravestic pot haver canviat Probablement hi ha diferegravencies que tenen a veure amb lrsquoevolucioacute natural del temps i les coses La medicina estagrave cada cop meacutes especialitzada les persones vivim meacutes i per tant anem afegint patologies i cronicitats les noves graduacions de metges i infermeres soacuten de la generacioacute de la informacioacute immediata dels fluxgrames resolutius i lrsquoencreuament automagravetic i ragravepid de diferents informacions Drsquoaltra banda la informatitzacioacute de la Histograveria Cliacutenica (HC) i tot el que envolta el proceacutes assistencial com per exemple la prescripcioacute tambeacute informatitzada ens fa pensar que com tot estagrave escrit estagrave a lrsquoabast de tothom

Perograve no eacutes el mateix una bona anamnesi que una cerca de totes les anotacions Lrsquoanamnesi necessita una entre-vista escolta activa exploracioacute retroalimentacioacute informa-tiva i deixar fluir el que el pacient vol explicar a la seva manera

Lrsquoanamnesi tranquilmiddotla que ens porta a lrsquoobjectiu diag-nogravestic resultant ha de ser un proceacutes de cuina lenta amb ingredients coneguts i provats que hem drsquoanar combinant segons lrsquoexperiegravencia pregravevia i el gust que hi volem donar

ANAMNESIS

bull La anamnesis tiene por obejto determinar el estado de salud o enfermedad del paciente y suele obtenerse a traveacutes de la entrevista planeada

bull Cabe definir la ENTREVISTA como un diaacutelogo entre el paciente y la enfermera de caraacutecter personal

Cal respectar lrsquoordre de cada recepta i no passar al se-gon ingredient o al segon pas fins a haver preparat sufi-cientment lrsquoanterior i haver-nos assegurat quegrave eacutes el que va aquiacute Lrsquoorientacioacute del metge de capccedilalera generalista ha canviat La limitacioacute de temps en la seva consulta eacutes una dificultat per lrsquoescolta activa El pacient actual sembla que ha drsquoanar explicant un bociacute de quegrave li passa a cada especialis-ta i de quina petita part del cos li fa mal on sent quelcom estrany

Si el diagnogravestic eacutes difiacutecil a causa drsquoallograve que el pacient sent o explica hi ha el perill de quegrave es busqui ragravepidament el fluxgrama mental o virtual que meacutes hi encaixi o que es miri la HC informatitzada on el llistat de les vistes a consul-tes o proves fetes per diferents professionals facin pensar que tenim davant un pacient histegraveric psicosomagravetic o fins i tot hipocondriacuteac Pesat

LA VALORACIOacuteN FIacuteSICA

El examen fiacutesico se realiza en direccioacuten ceacutefalo-caudal considerando en diferentes regiones los sistemas y viacutesceras que deben ser evaluadas

Teacutecnicas utilizadas

bull Inspeccioacutenbull Palpacioacutenbull Auscultacioacutenbull Percusioacuten

Si el pacient al principi de la seva preocupacioacute no ha coincidit amb alguacute que practiqui lrsquoanamnesi a la manera clagravessica o sistemagravetica exploracioacute craneu caudal o per apa-rells potser es vagin acumulant factors que poden fer que tot srsquoallargui innecessagraveriament es faci meacutes carregoacutes pel pro-fessional i un risc pel pacient que tenint meacutes possibilitats drsquoatencioacute que mai se sent cada cop meacutes sol

Tot aixograve eacutes quelcom mai constatat cientiacuteficament perograve que poc o molt hem pensat

Anamnesi dels pacients avuiLuciacutea Mata Haya

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia bull Debat

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

59

Realizar una historia farmacoterapeacuteutica completa y correcta al ingreso hospitalario es parte importante de la anamnesis meacutedica Una historia farmacotera-

peacuteutica erroacutenea o incompleta puede no detectar problemas relacionados con la medicacioacuten y causar interrupciones o utilizacioacuten inadecuada de los medicamentos que el paciente requiere de forma croacutenica Si estos errores ademaacutes se per-petuacutean al alta hospitalaria pueden afectar tanto a la efectivi-dad como a la seguridad del paciente

Los errores de medicacioacuten son una de las principales causas de morbilidad en pacientes hospitalizados Se han publicado que la mitad se producen en procesos relacio-nados con las transiciones asistenciales En este sentido numerosas publicaciones ponen en evidencia el elevado nuacutemero de errores que se cometen al realizar la historia far-macoterapeacuteutica domiciliaria al ingreso del paciente en el hospital Incluso se llega a atribuir a este hecho el 50 de los errores de la medicacioacuten que se producen en el hospital y hasta del 20 de los efectos adversos detectados

Diversos factores contribuyen a que con frecuencia la cumplimentacioacuten de las historias sea inadecuada la alta

prevalencia de pacientes pluripatoloacutegicos y polimedicados la falta de tiempo suficiente para valorar completamente la terapia del paciente por parte del meacutedico en el momento del ingreso la carencia de registros uacutenicos para los distintos niveles asistenciales y la poca fiabilidad de los que existen Ademaacutes en el paciente anciano por sus especiales caracte-riacutesticas (variabilidad interindividual fragilidad y reduccioacuten de la homeostasis) un error en la utilizacioacuten de medica-mentos tiene maacutes riesgo de producir dantildeo que en uno que no lo es

La verificacioacuten de la lista completa y correcta con el paciente de la mediacioacuten que toma y la actualizacioacuten de su registro en la historia cliacutenica son elementos esencia-les para asegurar la coherencia con la nueva medicacioacuten que se le prescribe Las discrepancias de medicacioacuten no detectadas pueden ser una de las causas que motivan el actual problema de salud del paciente o bien pueden conducir a la aparicioacuten de errores asociados a la medi-cacioacuten en el futuro Esto podriacutea derivar en una iatroge-nesis evitable al paciente y un consumo innecesario de recursos del sistema

La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapeacuteuticaMargarita Aguas

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 2: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Director Jordi Delaacutes

Coordinacioacute Mariacutea Joseacute Saacutenchez

Redactora en cap Luciacutea Montobbio Campa

Disseny i maquetacioacute Sogravenia Poch

Consell de Redaccioacute

Margarita Aguas Miquel Balcells Jordi Delaacutes Enric Gil de Bernabeacute Eduardo Irache Luciacutea Mata Mariacutea Joseacute Saacutenchez

ANNALS DEL SAGRAT COR Fundats el 1993 pel Dr Josep Mordf Puigdollers Colaacutes SC

ANNALS del SAGRAT COR

Publicacioacute trimestral 4 nuacutemeros lrsquoany DL B‐3794‐93 ISSN 1695‐8942 Correspondegravencia Biblioteca Hospital Universitari Sagrat Cor c Viladomat 288 08029 Barcelona Tel 933221111 mail bibhschscorcom DISPONIBILITAT ELECTROgraveNICA Annals del Sagrat Cor estagrave disponible online a httpwwwannalsdelsagratcororg httpissuucomannals_sagrat_cor LICENCIA DE USO

Annals del Sagrat Cor por Hospital Universitari Sagrat Cor se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribucioacuten

40 Internacional

Amb el suport de lrsquoassociacioacute professional de metges i titulats

superiors

Rosa Antoacuten (Cirurgia) Joseacute Aragoacute (Gastroenterologia) Adriagrave Arboix (Neurologia) Jordi Argimoacuten (Medicina interna) Isabel Arias (Anestegravesia) Joan Ballesta (Cirurgia plagravestica) Santi Barba (Cirurgia) Nuacuteria Barrera (Medicina famiacutelia) Xavier Beltraacuten (Cirurgia vascular) Antoni Bosch (Cirurgia) Jesuacutes Broto (Cirurgia pediagravetrica) Eleuterio Caacutenovas (Otorrinolaringologia) Margarita Centelles (Oncologia) Rosa Coll (Medicina interna) Maria Joseacute Conde (Radiologia) Emili Comes (Neurologia) Frederic Dachs (Traumatologia) Vicente De Sanctis (Anestegravesia dolor) Nadia El Hilali (Farmagravecia) Francesc Fernaacutendez (Medicina interna) Juanjo Fibla (Cirurgia toragravecica) Javier Foncillas (Cirurgia) Caterina Fornoacutes (Medicina interna) Rosa Garciacutea‐Penche (Infermeria) Elisenda Griveacute (Radiologia) Maribel Iglesias (Dermatologia) Albert Isidro (Traumatologia)

Joan Carles Jordagrave (Infermeria) Ana Lozano (Medicina interna) Joan Massons (Neurologia) Ignasi Machengs (Oncologia) Juan Carlos Martiacuten (Cirurgia pediagravetrica) Carles Miquel (Cirurgia vascular) Montserrat Oliveres (Neurologia) Nuacuteria Parra (Docegravencia) Olga Parra (Pneumologia) Antoni Pelegriacute (Nefrologia) Nuacuteria Pinilla (Infermeria) Montserrat Pons (Farmagravecia) Carme Prat (Traumatologia) Vicenccedil Querol (Radiologia) Nuacuteria Roca (Medicina interna) Assumpta Ros (Otorrinolaringologia) Vicenccedil Ros (Cirurgia plagravestica) Germaacuten Rosales (Traumatologia) Jesuacutes Sacristaacuten (Urologia) Rosario Salas (Medicina interna) Montse Salleras (Dermatologia) Antonio Segade (Cirurgia) Joan Seguiacute (Psiquiatria) Ricard Solans (Medicina intensiva) Juanjo Sopentildea (Pneumologia) Dolors Sort (Medicina interna) Ignasi Valls (Ginecologia)

Jamil Ajram Marta Grau Luis Hernaacutendez Fani Labori Gemma Martiacuten

Eduard Mauri Luis Medina Laure Molins Ceacutesar Morcillo

Luis M Peacuterez Varela Carles Pons Manuel Saacutenchez Regantildea Cecilia Targa Pere Torras

CONSELL EDITORIAL

CONSELL ASSESSOR

ACADEgraveMIA DELS ANNALS

Cayetano Alegre de Miquel Joan Barceloacute

Eduardo Basilio Bonet Pau Umbert Millet

Gonzalo Vidal Loacutepez

ISSN 1695-8942

Annals del Sagrat Cor 2016

Volume 23 Issue 2

EDITORIAL 56

DISCUSSION TODAY THE ANAMNESIS IS STILL VALID 57

ORIGINALS 60bull Vascular dementia prevention and treatment Laura Guumlell

Espigol

CLINICAL CASES 65bull Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma

review and case report Alba Colellbull Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation

diagnosis and therapeutics Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas

bull Complicated Bakerrsquos cyst Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

DIAGNOSIS IMAGING RADIODIAGNOSIS DEPARTMENT 76bull Parapharingeal lesion Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern

TECHNICAL NOTE 78bull Surgical team radiation protection guide of the Hospital

Universitary Sagrat Cor Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez

SPECIAL ARTICLE 80bull We call our country Ghana and this is our practice of

medicine Michael Busia Michael Osei Agyapong

RESEARCH 82bull Doctoral tesis Neus Aymamiacute i Sanromagravebull Report from Comitegrave Eacutetic drsquoInvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

2015 Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

HOSPITALrsquoS HISTORY 89bull Breast Unitbull Dr Carles Pijoan de Beristain the man the cardiologist

the character

Summary

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

56

Si ens preguntessin per a una tegravecnica en medicina que fos rentable exempta drsquoefectes indesitjables i guaridora en si mateixa una bona resposta seria

parlar parlar amb els pacients Podem revisar un cas re-colzar-nos en la bibliografia elaborar un protocol entrar dades dissenyar un estudi perograve hem parlat amb ells amb les persones que atenem En lrsquoera dels ordinadors de les bases de dades de les interconsultes virtuals se-gueix sent vagravelid allograve que una visita no eacutes una bona actua-cioacute si el pacient no surt drsquoella trobant-se millor

La vigegravencia de lrsquoanamnesi eacutes el tema del debat drsquoaquest nuacutemero A meacutes a meacutes de les seccions clagravessiques presen-tem la reflexioacute drsquoun estudiant de Ghana que ens parla arran de la seva estada drsquoestiu al nostre Hospital sobre la medicina en el seu paiacutes

Rebem amb notable satisfaccioacute una nova tesi doctoral aquesta vegada de la Dra Neus Aymamiacute La seva rigorosa i fonamentada trajectograveria compta amb una llarga estada en el nostre Hospital

En la nostra vocacioacute de constituir un centre drsquointerpretacioacute de lrsquoHospital hem trobat una gran alianccedila en la Galeria de Metges Catalans Mitjanccedilant la seva web httpwwwgaleriametgescatindexphp preteacuten donar a conegraveixer els metges i metgesses que han destacat al llarg de la histograveria ja sigui per la seva activitat megravedica cientiacutefica o docent com tambeacute social cultural o poliacutetica Amb lrsquoagravenim

de retrersquols lrsquohomenatge que es mereixen i alhora mantenir la seva memograveria Moltes drsquoaquestes biografies ens perme-ten entendre molt millor els temps actuals a la vegada que ilmiddotlustren el nostre context amb noves visions de metges que han estat cabdals en el desenvolupament de lrsquoHospital del Sagrat Cor Salvador Cardenal i Fernagravendez (Valegraven-cia 1852 - Barcelona 1927) gran desenvolupador de la moderna cirurgia catalana i un dels primers caps de servei i directors del nostre Hospital Hermenegild Puig i Sais [Albons 1860 ndash Barcelona 1941] Cap de Servei de Medici-na Interna des de 1907 Agravengel - Santos Palazzi i Duarte (Ciudad de Boliacutevar (Veneccediluela) 1909 ndash Barcelona 1993 ] Cap de Servei de Traumatologia

Fruit drsquoaquesta colmiddotlaboracioacute i tambeacute amb el Colmiddotlegi de Metges el 2 de juny de 2016 srsquoha fet una sessioacute com-memorativa del centenari del naixement del Cap de Ser-vei de Cardiologia Carles Pijoan de Beristain (Barcelona 1914ndash 1989) httpwwwgaleriametgescatgaleria-fitxaphpicod=KDH En aquesta sessioacute es ret homenatge al metge al cardiograveleg i el personatge que va liderar la pri-mera Junta Democragravetica del Colmiddotlegi de Metges de Barce-lona coincidint amb el 40 aniversari drsquoaquesta eleccioacute I amb ell tambeacute a tots aquells companys que varen contri-buir a la transformacioacute drsquouna part sensible de la societat i de la prestacioacute dels serveis a la poblacioacute en mategraveria de salut

EditorialGaleria de metges

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

57

Debat

La praacutectica del acto meacutedico se concreta en la realiza-cioacuten sucesiva de la historia cliacutenica exploracioacuten diag-noacutestico pronoacutestico y tratamiento a seguir

La historia cliacutenica en ocasiones requiere la participacioacuten de los familiares o amigos y debe realizarse de manera mi-nuciosa y detallada Muchas veces la anamnesis orienta el diagnoacutestico de la enfermedad sirva de ejemplo que ante un enfermo con cefalea el diagnoacutestico de migrantildea o cefalea de tensioacuten entre otras se realiza con la anamnesis pues la ex-ploracioacuten siempre es anodina salvo que en aquel momento el migrantildeoso sufra una crisis

Dos aspectos deben cuidarse el primero es compren-der lo que nos dice el enfermo el leguaje empleado debe significar lo mismo para ambos enfermo y meacutedico Una palabra inespeciacutefica como mareo o reumatismo deben matizarse para valorar un siacutentoma determinado En estos casos el facultativo debe poner ejemplos variados para que el enfermo escoja el que cree maacutes adecuado o parecido a sus siacutentomas

El segundo aspecto igualmente importante es inte-rrumpir detalles no pro-pios del motivo de la consulta detalles que hacen referencia a cir-cunstancias ambientales o acontecimientos colatera-les todos ellos solo alar-gan inuacutetilmente el tiempo de la consulta

En muchas ocasiones cuando el meacutedico sospe-cha un cuadro determi-nado puede servirse de preguntas especiacuteficas por ejemplo ante un enfer-mo que explica siacutentomas recurrentes y pasajeros

de parestesias inestabilidad podemos preguntar -el que es-cribe estas liacuteneas es neuroacutelogondash ldquoiquestha tenido episodios de miccioacuten imperiosa alteraciones del equilibrio visioacuten borro-sa en un ojo o la sensacioacuten de una descarga eleacutectrica que desciende por la columna cervical cuando realiza un mo-vimiento brusco con la cabezardquo En caso afirmativo pode-mos presumir que el enfermo sufre una esclerosis muacuteltiple Ante un enfermo que se queja de fatiga se le puede pre-guntar ldquosi toma un Gin Tonic iquestve usted doblerdquo en caso afirmativo es posible que el paciente sufra miastenia ndashla quinina de la bebida interfiere la unioacuten neuromuscular de los nervios oculomotores que generalmente son los prime-ros en afectarse en esta enfermedad-

La manera de inicio del cuadro su evolucioacuten duracioacuten presentacioacuten recurrente de accesos de horas o pocos diacuteas de duracioacuten deben preguntarse siempre

La buena historia orienta hacia doacutende debemos centrar la exploracioacuten cliacutenica e igualmente sobre queacute exploraciones complementarias debemos solicitar Una indicacioacuten sobre la hipoacutetesis diagnoacutestica siempre es de ayuda para el que

practica la exploracioacuten con imagen (TAC RM ecografiacutea etc)

En caso de duda una vez realizada la historia la exploracioacuten cliacutenica y las exploraciones com-plementarias el rehacer la historia cliacutenica y la ex-ploracioacuten puede ser de gran utilidad Finalmente la praacutectica de la anamne-sis es la oportunidad de establecer una buena re-lacioacuten enfermondashmeacutedico circunstancia siempre de-seable

Valor de la historia cliacutenicaDr Miquel Balcells

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Debat bull Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

58

Quegrave hi ha de diferent en el proceacutes de realitzar una anamnesi ara a la que es feia fa anys

Anamnesi f 1 DIAG Indagacioacute dels antecedents familiars fisiologravegics patologravegics etc drsquoun malalt amb vista a la diagnosi

Analitzem aquesta breu definicioacute on resta clar que lrsquoobjectiu de lrsquoanamnesi ben recollida eacutes el diagnograves-tic i per quelcom no constatat ens fa pensar que

aquesta relacioacute entre lrsquoanamnesi i el diagnogravestic pot haver canviat Probablement hi ha diferegravencies que tenen a veure amb lrsquoevolucioacute natural del temps i les coses La medicina estagrave cada cop meacutes especialitzada les persones vivim meacutes i per tant anem afegint patologies i cronicitats les noves graduacions de metges i infermeres soacuten de la generacioacute de la informacioacute immediata dels fluxgrames resolutius i lrsquoencreuament automagravetic i ragravepid de diferents informacions Drsquoaltra banda la informatitzacioacute de la Histograveria Cliacutenica (HC) i tot el que envolta el proceacutes assistencial com per exemple la prescripcioacute tambeacute informatitzada ens fa pensar que com tot estagrave escrit estagrave a lrsquoabast de tothom

Perograve no eacutes el mateix una bona anamnesi que una cerca de totes les anotacions Lrsquoanamnesi necessita una entre-vista escolta activa exploracioacute retroalimentacioacute informa-tiva i deixar fluir el que el pacient vol explicar a la seva manera

Lrsquoanamnesi tranquilmiddotla que ens porta a lrsquoobjectiu diag-nogravestic resultant ha de ser un proceacutes de cuina lenta amb ingredients coneguts i provats que hem drsquoanar combinant segons lrsquoexperiegravencia pregravevia i el gust que hi volem donar

ANAMNESIS

bull La anamnesis tiene por obejto determinar el estado de salud o enfermedad del paciente y suele obtenerse a traveacutes de la entrevista planeada

bull Cabe definir la ENTREVISTA como un diaacutelogo entre el paciente y la enfermera de caraacutecter personal

Cal respectar lrsquoordre de cada recepta i no passar al se-gon ingredient o al segon pas fins a haver preparat sufi-cientment lrsquoanterior i haver-nos assegurat quegrave eacutes el que va aquiacute Lrsquoorientacioacute del metge de capccedilalera generalista ha canviat La limitacioacute de temps en la seva consulta eacutes una dificultat per lrsquoescolta activa El pacient actual sembla que ha drsquoanar explicant un bociacute de quegrave li passa a cada especialis-ta i de quina petita part del cos li fa mal on sent quelcom estrany

Si el diagnogravestic eacutes difiacutecil a causa drsquoallograve que el pacient sent o explica hi ha el perill de quegrave es busqui ragravepidament el fluxgrama mental o virtual que meacutes hi encaixi o que es miri la HC informatitzada on el llistat de les vistes a consul-tes o proves fetes per diferents professionals facin pensar que tenim davant un pacient histegraveric psicosomagravetic o fins i tot hipocondriacuteac Pesat

LA VALORACIOacuteN FIacuteSICA

El examen fiacutesico se realiza en direccioacuten ceacutefalo-caudal considerando en diferentes regiones los sistemas y viacutesceras que deben ser evaluadas

Teacutecnicas utilizadas

bull Inspeccioacutenbull Palpacioacutenbull Auscultacioacutenbull Percusioacuten

Si el pacient al principi de la seva preocupacioacute no ha coincidit amb alguacute que practiqui lrsquoanamnesi a la manera clagravessica o sistemagravetica exploracioacute craneu caudal o per apa-rells potser es vagin acumulant factors que poden fer que tot srsquoallargui innecessagraveriament es faci meacutes carregoacutes pel pro-fessional i un risc pel pacient que tenint meacutes possibilitats drsquoatencioacute que mai se sent cada cop meacutes sol

Tot aixograve eacutes quelcom mai constatat cientiacuteficament perograve que poc o molt hem pensat

Anamnesi dels pacients avuiLuciacutea Mata Haya

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia bull Debat

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

59

Realizar una historia farmacoterapeacuteutica completa y correcta al ingreso hospitalario es parte importante de la anamnesis meacutedica Una historia farmacotera-

peacuteutica erroacutenea o incompleta puede no detectar problemas relacionados con la medicacioacuten y causar interrupciones o utilizacioacuten inadecuada de los medicamentos que el paciente requiere de forma croacutenica Si estos errores ademaacutes se per-petuacutean al alta hospitalaria pueden afectar tanto a la efectivi-dad como a la seguridad del paciente

Los errores de medicacioacuten son una de las principales causas de morbilidad en pacientes hospitalizados Se han publicado que la mitad se producen en procesos relacio-nados con las transiciones asistenciales En este sentido numerosas publicaciones ponen en evidencia el elevado nuacutemero de errores que se cometen al realizar la historia far-macoterapeacuteutica domiciliaria al ingreso del paciente en el hospital Incluso se llega a atribuir a este hecho el 50 de los errores de la medicacioacuten que se producen en el hospital y hasta del 20 de los efectos adversos detectados

Diversos factores contribuyen a que con frecuencia la cumplimentacioacuten de las historias sea inadecuada la alta

prevalencia de pacientes pluripatoloacutegicos y polimedicados la falta de tiempo suficiente para valorar completamente la terapia del paciente por parte del meacutedico en el momento del ingreso la carencia de registros uacutenicos para los distintos niveles asistenciales y la poca fiabilidad de los que existen Ademaacutes en el paciente anciano por sus especiales caracte-riacutesticas (variabilidad interindividual fragilidad y reduccioacuten de la homeostasis) un error en la utilizacioacuten de medica-mentos tiene maacutes riesgo de producir dantildeo que en uno que no lo es

La verificacioacuten de la lista completa y correcta con el paciente de la mediacioacuten que toma y la actualizacioacuten de su registro en la historia cliacutenica son elementos esencia-les para asegurar la coherencia con la nueva medicacioacuten que se le prescribe Las discrepancias de medicacioacuten no detectadas pueden ser una de las causas que motivan el actual problema de salud del paciente o bien pueden conducir a la aparicioacuten de errores asociados a la medi-cacioacuten en el futuro Esto podriacutea derivar en una iatroge-nesis evitable al paciente y un consumo innecesario de recursos del sistema

La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapeacuteuticaMargarita Aguas

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 3: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

ISSN 1695-8942

Annals del Sagrat Cor 2016

Volume 23 Issue 2

EDITORIAL 56

DISCUSSION TODAY THE ANAMNESIS IS STILL VALID 57

ORIGINALS 60bull Vascular dementia prevention and treatment Laura Guumlell

Espigol

CLINICAL CASES 65bull Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma

review and case report Alba Colellbull Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation

diagnosis and therapeutics Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas

bull Complicated Bakerrsquos cyst Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

DIAGNOSIS IMAGING RADIODIAGNOSIS DEPARTMENT 76bull Parapharingeal lesion Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern

TECHNICAL NOTE 78bull Surgical team radiation protection guide of the Hospital

Universitary Sagrat Cor Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez

SPECIAL ARTICLE 80bull We call our country Ghana and this is our practice of

medicine Michael Busia Michael Osei Agyapong

RESEARCH 82bull Doctoral tesis Neus Aymamiacute i Sanromagravebull Report from Comitegrave Eacutetic drsquoInvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

2015 Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

HOSPITALrsquoS HISTORY 89bull Breast Unitbull Dr Carles Pijoan de Beristain the man the cardiologist

the character

Summary

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

56

Si ens preguntessin per a una tegravecnica en medicina que fos rentable exempta drsquoefectes indesitjables i guaridora en si mateixa una bona resposta seria

parlar parlar amb els pacients Podem revisar un cas re-colzar-nos en la bibliografia elaborar un protocol entrar dades dissenyar un estudi perograve hem parlat amb ells amb les persones que atenem En lrsquoera dels ordinadors de les bases de dades de les interconsultes virtuals se-gueix sent vagravelid allograve que una visita no eacutes una bona actua-cioacute si el pacient no surt drsquoella trobant-se millor

La vigegravencia de lrsquoanamnesi eacutes el tema del debat drsquoaquest nuacutemero A meacutes a meacutes de les seccions clagravessiques presen-tem la reflexioacute drsquoun estudiant de Ghana que ens parla arran de la seva estada drsquoestiu al nostre Hospital sobre la medicina en el seu paiacutes

Rebem amb notable satisfaccioacute una nova tesi doctoral aquesta vegada de la Dra Neus Aymamiacute La seva rigorosa i fonamentada trajectograveria compta amb una llarga estada en el nostre Hospital

En la nostra vocacioacute de constituir un centre drsquointerpretacioacute de lrsquoHospital hem trobat una gran alianccedila en la Galeria de Metges Catalans Mitjanccedilant la seva web httpwwwgaleriametgescatindexphp preteacuten donar a conegraveixer els metges i metgesses que han destacat al llarg de la histograveria ja sigui per la seva activitat megravedica cientiacutefica o docent com tambeacute social cultural o poliacutetica Amb lrsquoagravenim

de retrersquols lrsquohomenatge que es mereixen i alhora mantenir la seva memograveria Moltes drsquoaquestes biografies ens perme-ten entendre molt millor els temps actuals a la vegada que ilmiddotlustren el nostre context amb noves visions de metges que han estat cabdals en el desenvolupament de lrsquoHospital del Sagrat Cor Salvador Cardenal i Fernagravendez (Valegraven-cia 1852 - Barcelona 1927) gran desenvolupador de la moderna cirurgia catalana i un dels primers caps de servei i directors del nostre Hospital Hermenegild Puig i Sais [Albons 1860 ndash Barcelona 1941] Cap de Servei de Medici-na Interna des de 1907 Agravengel - Santos Palazzi i Duarte (Ciudad de Boliacutevar (Veneccediluela) 1909 ndash Barcelona 1993 ] Cap de Servei de Traumatologia

Fruit drsquoaquesta colmiddotlaboracioacute i tambeacute amb el Colmiddotlegi de Metges el 2 de juny de 2016 srsquoha fet una sessioacute com-memorativa del centenari del naixement del Cap de Ser-vei de Cardiologia Carles Pijoan de Beristain (Barcelona 1914ndash 1989) httpwwwgaleriametgescatgaleria-fitxaphpicod=KDH En aquesta sessioacute es ret homenatge al metge al cardiograveleg i el personatge que va liderar la pri-mera Junta Democragravetica del Colmiddotlegi de Metges de Barce-lona coincidint amb el 40 aniversari drsquoaquesta eleccioacute I amb ell tambeacute a tots aquells companys que varen contri-buir a la transformacioacute drsquouna part sensible de la societat i de la prestacioacute dels serveis a la poblacioacute en mategraveria de salut

EditorialGaleria de metges

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

57

Debat

La praacutectica del acto meacutedico se concreta en la realiza-cioacuten sucesiva de la historia cliacutenica exploracioacuten diag-noacutestico pronoacutestico y tratamiento a seguir

La historia cliacutenica en ocasiones requiere la participacioacuten de los familiares o amigos y debe realizarse de manera mi-nuciosa y detallada Muchas veces la anamnesis orienta el diagnoacutestico de la enfermedad sirva de ejemplo que ante un enfermo con cefalea el diagnoacutestico de migrantildea o cefalea de tensioacuten entre otras se realiza con la anamnesis pues la ex-ploracioacuten siempre es anodina salvo que en aquel momento el migrantildeoso sufra una crisis

Dos aspectos deben cuidarse el primero es compren-der lo que nos dice el enfermo el leguaje empleado debe significar lo mismo para ambos enfermo y meacutedico Una palabra inespeciacutefica como mareo o reumatismo deben matizarse para valorar un siacutentoma determinado En estos casos el facultativo debe poner ejemplos variados para que el enfermo escoja el que cree maacutes adecuado o parecido a sus siacutentomas

El segundo aspecto igualmente importante es inte-rrumpir detalles no pro-pios del motivo de la consulta detalles que hacen referencia a cir-cunstancias ambientales o acontecimientos colatera-les todos ellos solo alar-gan inuacutetilmente el tiempo de la consulta

En muchas ocasiones cuando el meacutedico sospe-cha un cuadro determi-nado puede servirse de preguntas especiacuteficas por ejemplo ante un enfer-mo que explica siacutentomas recurrentes y pasajeros

de parestesias inestabilidad podemos preguntar -el que es-cribe estas liacuteneas es neuroacutelogondash ldquoiquestha tenido episodios de miccioacuten imperiosa alteraciones del equilibrio visioacuten borro-sa en un ojo o la sensacioacuten de una descarga eleacutectrica que desciende por la columna cervical cuando realiza un mo-vimiento brusco con la cabezardquo En caso afirmativo pode-mos presumir que el enfermo sufre una esclerosis muacuteltiple Ante un enfermo que se queja de fatiga se le puede pre-guntar ldquosi toma un Gin Tonic iquestve usted doblerdquo en caso afirmativo es posible que el paciente sufra miastenia ndashla quinina de la bebida interfiere la unioacuten neuromuscular de los nervios oculomotores que generalmente son los prime-ros en afectarse en esta enfermedad-

La manera de inicio del cuadro su evolucioacuten duracioacuten presentacioacuten recurrente de accesos de horas o pocos diacuteas de duracioacuten deben preguntarse siempre

La buena historia orienta hacia doacutende debemos centrar la exploracioacuten cliacutenica e igualmente sobre queacute exploraciones complementarias debemos solicitar Una indicacioacuten sobre la hipoacutetesis diagnoacutestica siempre es de ayuda para el que

practica la exploracioacuten con imagen (TAC RM ecografiacutea etc)

En caso de duda una vez realizada la historia la exploracioacuten cliacutenica y las exploraciones com-plementarias el rehacer la historia cliacutenica y la ex-ploracioacuten puede ser de gran utilidad Finalmente la praacutectica de la anamne-sis es la oportunidad de establecer una buena re-lacioacuten enfermondashmeacutedico circunstancia siempre de-seable

Valor de la historia cliacutenicaDr Miquel Balcells

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Debat bull Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

58

Quegrave hi ha de diferent en el proceacutes de realitzar una anamnesi ara a la que es feia fa anys

Anamnesi f 1 DIAG Indagacioacute dels antecedents familiars fisiologravegics patologravegics etc drsquoun malalt amb vista a la diagnosi

Analitzem aquesta breu definicioacute on resta clar que lrsquoobjectiu de lrsquoanamnesi ben recollida eacutes el diagnograves-tic i per quelcom no constatat ens fa pensar que

aquesta relacioacute entre lrsquoanamnesi i el diagnogravestic pot haver canviat Probablement hi ha diferegravencies que tenen a veure amb lrsquoevolucioacute natural del temps i les coses La medicina estagrave cada cop meacutes especialitzada les persones vivim meacutes i per tant anem afegint patologies i cronicitats les noves graduacions de metges i infermeres soacuten de la generacioacute de la informacioacute immediata dels fluxgrames resolutius i lrsquoencreuament automagravetic i ragravepid de diferents informacions Drsquoaltra banda la informatitzacioacute de la Histograveria Cliacutenica (HC) i tot el que envolta el proceacutes assistencial com per exemple la prescripcioacute tambeacute informatitzada ens fa pensar que com tot estagrave escrit estagrave a lrsquoabast de tothom

Perograve no eacutes el mateix una bona anamnesi que una cerca de totes les anotacions Lrsquoanamnesi necessita una entre-vista escolta activa exploracioacute retroalimentacioacute informa-tiva i deixar fluir el que el pacient vol explicar a la seva manera

Lrsquoanamnesi tranquilmiddotla que ens porta a lrsquoobjectiu diag-nogravestic resultant ha de ser un proceacutes de cuina lenta amb ingredients coneguts i provats que hem drsquoanar combinant segons lrsquoexperiegravencia pregravevia i el gust que hi volem donar

ANAMNESIS

bull La anamnesis tiene por obejto determinar el estado de salud o enfermedad del paciente y suele obtenerse a traveacutes de la entrevista planeada

bull Cabe definir la ENTREVISTA como un diaacutelogo entre el paciente y la enfermera de caraacutecter personal

Cal respectar lrsquoordre de cada recepta i no passar al se-gon ingredient o al segon pas fins a haver preparat sufi-cientment lrsquoanterior i haver-nos assegurat quegrave eacutes el que va aquiacute Lrsquoorientacioacute del metge de capccedilalera generalista ha canviat La limitacioacute de temps en la seva consulta eacutes una dificultat per lrsquoescolta activa El pacient actual sembla que ha drsquoanar explicant un bociacute de quegrave li passa a cada especialis-ta i de quina petita part del cos li fa mal on sent quelcom estrany

Si el diagnogravestic eacutes difiacutecil a causa drsquoallograve que el pacient sent o explica hi ha el perill de quegrave es busqui ragravepidament el fluxgrama mental o virtual que meacutes hi encaixi o que es miri la HC informatitzada on el llistat de les vistes a consul-tes o proves fetes per diferents professionals facin pensar que tenim davant un pacient histegraveric psicosomagravetic o fins i tot hipocondriacuteac Pesat

LA VALORACIOacuteN FIacuteSICA

El examen fiacutesico se realiza en direccioacuten ceacutefalo-caudal considerando en diferentes regiones los sistemas y viacutesceras que deben ser evaluadas

Teacutecnicas utilizadas

bull Inspeccioacutenbull Palpacioacutenbull Auscultacioacutenbull Percusioacuten

Si el pacient al principi de la seva preocupacioacute no ha coincidit amb alguacute que practiqui lrsquoanamnesi a la manera clagravessica o sistemagravetica exploracioacute craneu caudal o per apa-rells potser es vagin acumulant factors que poden fer que tot srsquoallargui innecessagraveriament es faci meacutes carregoacutes pel pro-fessional i un risc pel pacient que tenint meacutes possibilitats drsquoatencioacute que mai se sent cada cop meacutes sol

Tot aixograve eacutes quelcom mai constatat cientiacuteficament perograve que poc o molt hem pensat

Anamnesi dels pacients avuiLuciacutea Mata Haya

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia bull Debat

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

59

Realizar una historia farmacoterapeacuteutica completa y correcta al ingreso hospitalario es parte importante de la anamnesis meacutedica Una historia farmacotera-

peacuteutica erroacutenea o incompleta puede no detectar problemas relacionados con la medicacioacuten y causar interrupciones o utilizacioacuten inadecuada de los medicamentos que el paciente requiere de forma croacutenica Si estos errores ademaacutes se per-petuacutean al alta hospitalaria pueden afectar tanto a la efectivi-dad como a la seguridad del paciente

Los errores de medicacioacuten son una de las principales causas de morbilidad en pacientes hospitalizados Se han publicado que la mitad se producen en procesos relacio-nados con las transiciones asistenciales En este sentido numerosas publicaciones ponen en evidencia el elevado nuacutemero de errores que se cometen al realizar la historia far-macoterapeacuteutica domiciliaria al ingreso del paciente en el hospital Incluso se llega a atribuir a este hecho el 50 de los errores de la medicacioacuten que se producen en el hospital y hasta del 20 de los efectos adversos detectados

Diversos factores contribuyen a que con frecuencia la cumplimentacioacuten de las historias sea inadecuada la alta

prevalencia de pacientes pluripatoloacutegicos y polimedicados la falta de tiempo suficiente para valorar completamente la terapia del paciente por parte del meacutedico en el momento del ingreso la carencia de registros uacutenicos para los distintos niveles asistenciales y la poca fiabilidad de los que existen Ademaacutes en el paciente anciano por sus especiales caracte-riacutesticas (variabilidad interindividual fragilidad y reduccioacuten de la homeostasis) un error en la utilizacioacuten de medica-mentos tiene maacutes riesgo de producir dantildeo que en uno que no lo es

La verificacioacuten de la lista completa y correcta con el paciente de la mediacioacuten que toma y la actualizacioacuten de su registro en la historia cliacutenica son elementos esencia-les para asegurar la coherencia con la nueva medicacioacuten que se le prescribe Las discrepancias de medicacioacuten no detectadas pueden ser una de las causas que motivan el actual problema de salud del paciente o bien pueden conducir a la aparicioacuten de errores asociados a la medi-cacioacuten en el futuro Esto podriacutea derivar en una iatroge-nesis evitable al paciente y un consumo innecesario de recursos del sistema

La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapeacuteuticaMargarita Aguas

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 4: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

56

Si ens preguntessin per a una tegravecnica en medicina que fos rentable exempta drsquoefectes indesitjables i guaridora en si mateixa una bona resposta seria

parlar parlar amb els pacients Podem revisar un cas re-colzar-nos en la bibliografia elaborar un protocol entrar dades dissenyar un estudi perograve hem parlat amb ells amb les persones que atenem En lrsquoera dels ordinadors de les bases de dades de les interconsultes virtuals se-gueix sent vagravelid allograve que una visita no eacutes una bona actua-cioacute si el pacient no surt drsquoella trobant-se millor

La vigegravencia de lrsquoanamnesi eacutes el tema del debat drsquoaquest nuacutemero A meacutes a meacutes de les seccions clagravessiques presen-tem la reflexioacute drsquoun estudiant de Ghana que ens parla arran de la seva estada drsquoestiu al nostre Hospital sobre la medicina en el seu paiacutes

Rebem amb notable satisfaccioacute una nova tesi doctoral aquesta vegada de la Dra Neus Aymamiacute La seva rigorosa i fonamentada trajectograveria compta amb una llarga estada en el nostre Hospital

En la nostra vocacioacute de constituir un centre drsquointerpretacioacute de lrsquoHospital hem trobat una gran alianccedila en la Galeria de Metges Catalans Mitjanccedilant la seva web httpwwwgaleriametgescatindexphp preteacuten donar a conegraveixer els metges i metgesses que han destacat al llarg de la histograveria ja sigui per la seva activitat megravedica cientiacutefica o docent com tambeacute social cultural o poliacutetica Amb lrsquoagravenim

de retrersquols lrsquohomenatge que es mereixen i alhora mantenir la seva memograveria Moltes drsquoaquestes biografies ens perme-ten entendre molt millor els temps actuals a la vegada que ilmiddotlustren el nostre context amb noves visions de metges que han estat cabdals en el desenvolupament de lrsquoHospital del Sagrat Cor Salvador Cardenal i Fernagravendez (Valegraven-cia 1852 - Barcelona 1927) gran desenvolupador de la moderna cirurgia catalana i un dels primers caps de servei i directors del nostre Hospital Hermenegild Puig i Sais [Albons 1860 ndash Barcelona 1941] Cap de Servei de Medici-na Interna des de 1907 Agravengel - Santos Palazzi i Duarte (Ciudad de Boliacutevar (Veneccediluela) 1909 ndash Barcelona 1993 ] Cap de Servei de Traumatologia

Fruit drsquoaquesta colmiddotlaboracioacute i tambeacute amb el Colmiddotlegi de Metges el 2 de juny de 2016 srsquoha fet una sessioacute com-memorativa del centenari del naixement del Cap de Ser-vei de Cardiologia Carles Pijoan de Beristain (Barcelona 1914ndash 1989) httpwwwgaleriametgescatgaleria-fitxaphpicod=KDH En aquesta sessioacute es ret homenatge al metge al cardiograveleg i el personatge que va liderar la pri-mera Junta Democragravetica del Colmiddotlegi de Metges de Barce-lona coincidint amb el 40 aniversari drsquoaquesta eleccioacute I amb ell tambeacute a tots aquells companys que varen contri-buir a la transformacioacute drsquouna part sensible de la societat i de la prestacioacute dels serveis a la poblacioacute en mategraveria de salut

EditorialGaleria de metges

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

57

Debat

La praacutectica del acto meacutedico se concreta en la realiza-cioacuten sucesiva de la historia cliacutenica exploracioacuten diag-noacutestico pronoacutestico y tratamiento a seguir

La historia cliacutenica en ocasiones requiere la participacioacuten de los familiares o amigos y debe realizarse de manera mi-nuciosa y detallada Muchas veces la anamnesis orienta el diagnoacutestico de la enfermedad sirva de ejemplo que ante un enfermo con cefalea el diagnoacutestico de migrantildea o cefalea de tensioacuten entre otras se realiza con la anamnesis pues la ex-ploracioacuten siempre es anodina salvo que en aquel momento el migrantildeoso sufra una crisis

Dos aspectos deben cuidarse el primero es compren-der lo que nos dice el enfermo el leguaje empleado debe significar lo mismo para ambos enfermo y meacutedico Una palabra inespeciacutefica como mareo o reumatismo deben matizarse para valorar un siacutentoma determinado En estos casos el facultativo debe poner ejemplos variados para que el enfermo escoja el que cree maacutes adecuado o parecido a sus siacutentomas

El segundo aspecto igualmente importante es inte-rrumpir detalles no pro-pios del motivo de la consulta detalles que hacen referencia a cir-cunstancias ambientales o acontecimientos colatera-les todos ellos solo alar-gan inuacutetilmente el tiempo de la consulta

En muchas ocasiones cuando el meacutedico sospe-cha un cuadro determi-nado puede servirse de preguntas especiacuteficas por ejemplo ante un enfer-mo que explica siacutentomas recurrentes y pasajeros

de parestesias inestabilidad podemos preguntar -el que es-cribe estas liacuteneas es neuroacutelogondash ldquoiquestha tenido episodios de miccioacuten imperiosa alteraciones del equilibrio visioacuten borro-sa en un ojo o la sensacioacuten de una descarga eleacutectrica que desciende por la columna cervical cuando realiza un mo-vimiento brusco con la cabezardquo En caso afirmativo pode-mos presumir que el enfermo sufre una esclerosis muacuteltiple Ante un enfermo que se queja de fatiga se le puede pre-guntar ldquosi toma un Gin Tonic iquestve usted doblerdquo en caso afirmativo es posible que el paciente sufra miastenia ndashla quinina de la bebida interfiere la unioacuten neuromuscular de los nervios oculomotores que generalmente son los prime-ros en afectarse en esta enfermedad-

La manera de inicio del cuadro su evolucioacuten duracioacuten presentacioacuten recurrente de accesos de horas o pocos diacuteas de duracioacuten deben preguntarse siempre

La buena historia orienta hacia doacutende debemos centrar la exploracioacuten cliacutenica e igualmente sobre queacute exploraciones complementarias debemos solicitar Una indicacioacuten sobre la hipoacutetesis diagnoacutestica siempre es de ayuda para el que

practica la exploracioacuten con imagen (TAC RM ecografiacutea etc)

En caso de duda una vez realizada la historia la exploracioacuten cliacutenica y las exploraciones com-plementarias el rehacer la historia cliacutenica y la ex-ploracioacuten puede ser de gran utilidad Finalmente la praacutectica de la anamne-sis es la oportunidad de establecer una buena re-lacioacuten enfermondashmeacutedico circunstancia siempre de-seable

Valor de la historia cliacutenicaDr Miquel Balcells

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Debat bull Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

58

Quegrave hi ha de diferent en el proceacutes de realitzar una anamnesi ara a la que es feia fa anys

Anamnesi f 1 DIAG Indagacioacute dels antecedents familiars fisiologravegics patologravegics etc drsquoun malalt amb vista a la diagnosi

Analitzem aquesta breu definicioacute on resta clar que lrsquoobjectiu de lrsquoanamnesi ben recollida eacutes el diagnograves-tic i per quelcom no constatat ens fa pensar que

aquesta relacioacute entre lrsquoanamnesi i el diagnogravestic pot haver canviat Probablement hi ha diferegravencies que tenen a veure amb lrsquoevolucioacute natural del temps i les coses La medicina estagrave cada cop meacutes especialitzada les persones vivim meacutes i per tant anem afegint patologies i cronicitats les noves graduacions de metges i infermeres soacuten de la generacioacute de la informacioacute immediata dels fluxgrames resolutius i lrsquoencreuament automagravetic i ragravepid de diferents informacions Drsquoaltra banda la informatitzacioacute de la Histograveria Cliacutenica (HC) i tot el que envolta el proceacutes assistencial com per exemple la prescripcioacute tambeacute informatitzada ens fa pensar que com tot estagrave escrit estagrave a lrsquoabast de tothom

Perograve no eacutes el mateix una bona anamnesi que una cerca de totes les anotacions Lrsquoanamnesi necessita una entre-vista escolta activa exploracioacute retroalimentacioacute informa-tiva i deixar fluir el que el pacient vol explicar a la seva manera

Lrsquoanamnesi tranquilmiddotla que ens porta a lrsquoobjectiu diag-nogravestic resultant ha de ser un proceacutes de cuina lenta amb ingredients coneguts i provats que hem drsquoanar combinant segons lrsquoexperiegravencia pregravevia i el gust que hi volem donar

ANAMNESIS

bull La anamnesis tiene por obejto determinar el estado de salud o enfermedad del paciente y suele obtenerse a traveacutes de la entrevista planeada

bull Cabe definir la ENTREVISTA como un diaacutelogo entre el paciente y la enfermera de caraacutecter personal

Cal respectar lrsquoordre de cada recepta i no passar al se-gon ingredient o al segon pas fins a haver preparat sufi-cientment lrsquoanterior i haver-nos assegurat quegrave eacutes el que va aquiacute Lrsquoorientacioacute del metge de capccedilalera generalista ha canviat La limitacioacute de temps en la seva consulta eacutes una dificultat per lrsquoescolta activa El pacient actual sembla que ha drsquoanar explicant un bociacute de quegrave li passa a cada especialis-ta i de quina petita part del cos li fa mal on sent quelcom estrany

Si el diagnogravestic eacutes difiacutecil a causa drsquoallograve que el pacient sent o explica hi ha el perill de quegrave es busqui ragravepidament el fluxgrama mental o virtual que meacutes hi encaixi o que es miri la HC informatitzada on el llistat de les vistes a consul-tes o proves fetes per diferents professionals facin pensar que tenim davant un pacient histegraveric psicosomagravetic o fins i tot hipocondriacuteac Pesat

LA VALORACIOacuteN FIacuteSICA

El examen fiacutesico se realiza en direccioacuten ceacutefalo-caudal considerando en diferentes regiones los sistemas y viacutesceras que deben ser evaluadas

Teacutecnicas utilizadas

bull Inspeccioacutenbull Palpacioacutenbull Auscultacioacutenbull Percusioacuten

Si el pacient al principi de la seva preocupacioacute no ha coincidit amb alguacute que practiqui lrsquoanamnesi a la manera clagravessica o sistemagravetica exploracioacute craneu caudal o per apa-rells potser es vagin acumulant factors que poden fer que tot srsquoallargui innecessagraveriament es faci meacutes carregoacutes pel pro-fessional i un risc pel pacient que tenint meacutes possibilitats drsquoatencioacute que mai se sent cada cop meacutes sol

Tot aixograve eacutes quelcom mai constatat cientiacuteficament perograve que poc o molt hem pensat

Anamnesi dels pacients avuiLuciacutea Mata Haya

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia bull Debat

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

59

Realizar una historia farmacoterapeacuteutica completa y correcta al ingreso hospitalario es parte importante de la anamnesis meacutedica Una historia farmacotera-

peacuteutica erroacutenea o incompleta puede no detectar problemas relacionados con la medicacioacuten y causar interrupciones o utilizacioacuten inadecuada de los medicamentos que el paciente requiere de forma croacutenica Si estos errores ademaacutes se per-petuacutean al alta hospitalaria pueden afectar tanto a la efectivi-dad como a la seguridad del paciente

Los errores de medicacioacuten son una de las principales causas de morbilidad en pacientes hospitalizados Se han publicado que la mitad se producen en procesos relacio-nados con las transiciones asistenciales En este sentido numerosas publicaciones ponen en evidencia el elevado nuacutemero de errores que se cometen al realizar la historia far-macoterapeacuteutica domiciliaria al ingreso del paciente en el hospital Incluso se llega a atribuir a este hecho el 50 de los errores de la medicacioacuten que se producen en el hospital y hasta del 20 de los efectos adversos detectados

Diversos factores contribuyen a que con frecuencia la cumplimentacioacuten de las historias sea inadecuada la alta

prevalencia de pacientes pluripatoloacutegicos y polimedicados la falta de tiempo suficiente para valorar completamente la terapia del paciente por parte del meacutedico en el momento del ingreso la carencia de registros uacutenicos para los distintos niveles asistenciales y la poca fiabilidad de los que existen Ademaacutes en el paciente anciano por sus especiales caracte-riacutesticas (variabilidad interindividual fragilidad y reduccioacuten de la homeostasis) un error en la utilizacioacuten de medica-mentos tiene maacutes riesgo de producir dantildeo que en uno que no lo es

La verificacioacuten de la lista completa y correcta con el paciente de la mediacioacuten que toma y la actualizacioacuten de su registro en la historia cliacutenica son elementos esencia-les para asegurar la coherencia con la nueva medicacioacuten que se le prescribe Las discrepancias de medicacioacuten no detectadas pueden ser una de las causas que motivan el actual problema de salud del paciente o bien pueden conducir a la aparicioacuten de errores asociados a la medi-cacioacuten en el futuro Esto podriacutea derivar en una iatroge-nesis evitable al paciente y un consumo innecesario de recursos del sistema

La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapeacuteuticaMargarita Aguas

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 5: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

57

Debat

La praacutectica del acto meacutedico se concreta en la realiza-cioacuten sucesiva de la historia cliacutenica exploracioacuten diag-noacutestico pronoacutestico y tratamiento a seguir

La historia cliacutenica en ocasiones requiere la participacioacuten de los familiares o amigos y debe realizarse de manera mi-nuciosa y detallada Muchas veces la anamnesis orienta el diagnoacutestico de la enfermedad sirva de ejemplo que ante un enfermo con cefalea el diagnoacutestico de migrantildea o cefalea de tensioacuten entre otras se realiza con la anamnesis pues la ex-ploracioacuten siempre es anodina salvo que en aquel momento el migrantildeoso sufra una crisis

Dos aspectos deben cuidarse el primero es compren-der lo que nos dice el enfermo el leguaje empleado debe significar lo mismo para ambos enfermo y meacutedico Una palabra inespeciacutefica como mareo o reumatismo deben matizarse para valorar un siacutentoma determinado En estos casos el facultativo debe poner ejemplos variados para que el enfermo escoja el que cree maacutes adecuado o parecido a sus siacutentomas

El segundo aspecto igualmente importante es inte-rrumpir detalles no pro-pios del motivo de la consulta detalles que hacen referencia a cir-cunstancias ambientales o acontecimientos colatera-les todos ellos solo alar-gan inuacutetilmente el tiempo de la consulta

En muchas ocasiones cuando el meacutedico sospe-cha un cuadro determi-nado puede servirse de preguntas especiacuteficas por ejemplo ante un enfer-mo que explica siacutentomas recurrentes y pasajeros

de parestesias inestabilidad podemos preguntar -el que es-cribe estas liacuteneas es neuroacutelogondash ldquoiquestha tenido episodios de miccioacuten imperiosa alteraciones del equilibrio visioacuten borro-sa en un ojo o la sensacioacuten de una descarga eleacutectrica que desciende por la columna cervical cuando realiza un mo-vimiento brusco con la cabezardquo En caso afirmativo pode-mos presumir que el enfermo sufre una esclerosis muacuteltiple Ante un enfermo que se queja de fatiga se le puede pre-guntar ldquosi toma un Gin Tonic iquestve usted doblerdquo en caso afirmativo es posible que el paciente sufra miastenia ndashla quinina de la bebida interfiere la unioacuten neuromuscular de los nervios oculomotores que generalmente son los prime-ros en afectarse en esta enfermedad-

La manera de inicio del cuadro su evolucioacuten duracioacuten presentacioacuten recurrente de accesos de horas o pocos diacuteas de duracioacuten deben preguntarse siempre

La buena historia orienta hacia doacutende debemos centrar la exploracioacuten cliacutenica e igualmente sobre queacute exploraciones complementarias debemos solicitar Una indicacioacuten sobre la hipoacutetesis diagnoacutestica siempre es de ayuda para el que

practica la exploracioacuten con imagen (TAC RM ecografiacutea etc)

En caso de duda una vez realizada la historia la exploracioacuten cliacutenica y las exploraciones com-plementarias el rehacer la historia cliacutenica y la ex-ploracioacuten puede ser de gran utilidad Finalmente la praacutectica de la anamne-sis es la oportunidad de establecer una buena re-lacioacuten enfermondashmeacutedico circunstancia siempre de-seable

Valor de la historia cliacutenicaDr Miquel Balcells

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Debat bull Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

58

Quegrave hi ha de diferent en el proceacutes de realitzar una anamnesi ara a la que es feia fa anys

Anamnesi f 1 DIAG Indagacioacute dels antecedents familiars fisiologravegics patologravegics etc drsquoun malalt amb vista a la diagnosi

Analitzem aquesta breu definicioacute on resta clar que lrsquoobjectiu de lrsquoanamnesi ben recollida eacutes el diagnograves-tic i per quelcom no constatat ens fa pensar que

aquesta relacioacute entre lrsquoanamnesi i el diagnogravestic pot haver canviat Probablement hi ha diferegravencies que tenen a veure amb lrsquoevolucioacute natural del temps i les coses La medicina estagrave cada cop meacutes especialitzada les persones vivim meacutes i per tant anem afegint patologies i cronicitats les noves graduacions de metges i infermeres soacuten de la generacioacute de la informacioacute immediata dels fluxgrames resolutius i lrsquoencreuament automagravetic i ragravepid de diferents informacions Drsquoaltra banda la informatitzacioacute de la Histograveria Cliacutenica (HC) i tot el que envolta el proceacutes assistencial com per exemple la prescripcioacute tambeacute informatitzada ens fa pensar que com tot estagrave escrit estagrave a lrsquoabast de tothom

Perograve no eacutes el mateix una bona anamnesi que una cerca de totes les anotacions Lrsquoanamnesi necessita una entre-vista escolta activa exploracioacute retroalimentacioacute informa-tiva i deixar fluir el que el pacient vol explicar a la seva manera

Lrsquoanamnesi tranquilmiddotla que ens porta a lrsquoobjectiu diag-nogravestic resultant ha de ser un proceacutes de cuina lenta amb ingredients coneguts i provats que hem drsquoanar combinant segons lrsquoexperiegravencia pregravevia i el gust que hi volem donar

ANAMNESIS

bull La anamnesis tiene por obejto determinar el estado de salud o enfermedad del paciente y suele obtenerse a traveacutes de la entrevista planeada

bull Cabe definir la ENTREVISTA como un diaacutelogo entre el paciente y la enfermera de caraacutecter personal

Cal respectar lrsquoordre de cada recepta i no passar al se-gon ingredient o al segon pas fins a haver preparat sufi-cientment lrsquoanterior i haver-nos assegurat quegrave eacutes el que va aquiacute Lrsquoorientacioacute del metge de capccedilalera generalista ha canviat La limitacioacute de temps en la seva consulta eacutes una dificultat per lrsquoescolta activa El pacient actual sembla que ha drsquoanar explicant un bociacute de quegrave li passa a cada especialis-ta i de quina petita part del cos li fa mal on sent quelcom estrany

Si el diagnogravestic eacutes difiacutecil a causa drsquoallograve que el pacient sent o explica hi ha el perill de quegrave es busqui ragravepidament el fluxgrama mental o virtual que meacutes hi encaixi o que es miri la HC informatitzada on el llistat de les vistes a consul-tes o proves fetes per diferents professionals facin pensar que tenim davant un pacient histegraveric psicosomagravetic o fins i tot hipocondriacuteac Pesat

LA VALORACIOacuteN FIacuteSICA

El examen fiacutesico se realiza en direccioacuten ceacutefalo-caudal considerando en diferentes regiones los sistemas y viacutesceras que deben ser evaluadas

Teacutecnicas utilizadas

bull Inspeccioacutenbull Palpacioacutenbull Auscultacioacutenbull Percusioacuten

Si el pacient al principi de la seva preocupacioacute no ha coincidit amb alguacute que practiqui lrsquoanamnesi a la manera clagravessica o sistemagravetica exploracioacute craneu caudal o per apa-rells potser es vagin acumulant factors que poden fer que tot srsquoallargui innecessagraveriament es faci meacutes carregoacutes pel pro-fessional i un risc pel pacient que tenint meacutes possibilitats drsquoatencioacute que mai se sent cada cop meacutes sol

Tot aixograve eacutes quelcom mai constatat cientiacuteficament perograve que poc o molt hem pensat

Anamnesi dels pacients avuiLuciacutea Mata Haya

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia bull Debat

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

59

Realizar una historia farmacoterapeacuteutica completa y correcta al ingreso hospitalario es parte importante de la anamnesis meacutedica Una historia farmacotera-

peacuteutica erroacutenea o incompleta puede no detectar problemas relacionados con la medicacioacuten y causar interrupciones o utilizacioacuten inadecuada de los medicamentos que el paciente requiere de forma croacutenica Si estos errores ademaacutes se per-petuacutean al alta hospitalaria pueden afectar tanto a la efectivi-dad como a la seguridad del paciente

Los errores de medicacioacuten son una de las principales causas de morbilidad en pacientes hospitalizados Se han publicado que la mitad se producen en procesos relacio-nados con las transiciones asistenciales En este sentido numerosas publicaciones ponen en evidencia el elevado nuacutemero de errores que se cometen al realizar la historia far-macoterapeacuteutica domiciliaria al ingreso del paciente en el hospital Incluso se llega a atribuir a este hecho el 50 de los errores de la medicacioacuten que se producen en el hospital y hasta del 20 de los efectos adversos detectados

Diversos factores contribuyen a que con frecuencia la cumplimentacioacuten de las historias sea inadecuada la alta

prevalencia de pacientes pluripatoloacutegicos y polimedicados la falta de tiempo suficiente para valorar completamente la terapia del paciente por parte del meacutedico en el momento del ingreso la carencia de registros uacutenicos para los distintos niveles asistenciales y la poca fiabilidad de los que existen Ademaacutes en el paciente anciano por sus especiales caracte-riacutesticas (variabilidad interindividual fragilidad y reduccioacuten de la homeostasis) un error en la utilizacioacuten de medica-mentos tiene maacutes riesgo de producir dantildeo que en uno que no lo es

La verificacioacuten de la lista completa y correcta con el paciente de la mediacioacuten que toma y la actualizacioacuten de su registro en la historia cliacutenica son elementos esencia-les para asegurar la coherencia con la nueva medicacioacuten que se le prescribe Las discrepancias de medicacioacuten no detectadas pueden ser una de las causas que motivan el actual problema de salud del paciente o bien pueden conducir a la aparicioacuten de errores asociados a la medi-cacioacuten en el futuro Esto podriacutea derivar en una iatroge-nesis evitable al paciente y un consumo innecesario de recursos del sistema

La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapeacuteuticaMargarita Aguas

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 6: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Debat bull Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

58

Quegrave hi ha de diferent en el proceacutes de realitzar una anamnesi ara a la que es feia fa anys

Anamnesi f 1 DIAG Indagacioacute dels antecedents familiars fisiologravegics patologravegics etc drsquoun malalt amb vista a la diagnosi

Analitzem aquesta breu definicioacute on resta clar que lrsquoobjectiu de lrsquoanamnesi ben recollida eacutes el diagnograves-tic i per quelcom no constatat ens fa pensar que

aquesta relacioacute entre lrsquoanamnesi i el diagnogravestic pot haver canviat Probablement hi ha diferegravencies que tenen a veure amb lrsquoevolucioacute natural del temps i les coses La medicina estagrave cada cop meacutes especialitzada les persones vivim meacutes i per tant anem afegint patologies i cronicitats les noves graduacions de metges i infermeres soacuten de la generacioacute de la informacioacute immediata dels fluxgrames resolutius i lrsquoencreuament automagravetic i ragravepid de diferents informacions Drsquoaltra banda la informatitzacioacute de la Histograveria Cliacutenica (HC) i tot el que envolta el proceacutes assistencial com per exemple la prescripcioacute tambeacute informatitzada ens fa pensar que com tot estagrave escrit estagrave a lrsquoabast de tothom

Perograve no eacutes el mateix una bona anamnesi que una cerca de totes les anotacions Lrsquoanamnesi necessita una entre-vista escolta activa exploracioacute retroalimentacioacute informa-tiva i deixar fluir el que el pacient vol explicar a la seva manera

Lrsquoanamnesi tranquilmiddotla que ens porta a lrsquoobjectiu diag-nogravestic resultant ha de ser un proceacutes de cuina lenta amb ingredients coneguts i provats que hem drsquoanar combinant segons lrsquoexperiegravencia pregravevia i el gust que hi volem donar

ANAMNESIS

bull La anamnesis tiene por obejto determinar el estado de salud o enfermedad del paciente y suele obtenerse a traveacutes de la entrevista planeada

bull Cabe definir la ENTREVISTA como un diaacutelogo entre el paciente y la enfermera de caraacutecter personal

Cal respectar lrsquoordre de cada recepta i no passar al se-gon ingredient o al segon pas fins a haver preparat sufi-cientment lrsquoanterior i haver-nos assegurat quegrave eacutes el que va aquiacute Lrsquoorientacioacute del metge de capccedilalera generalista ha canviat La limitacioacute de temps en la seva consulta eacutes una dificultat per lrsquoescolta activa El pacient actual sembla que ha drsquoanar explicant un bociacute de quegrave li passa a cada especialis-ta i de quina petita part del cos li fa mal on sent quelcom estrany

Si el diagnogravestic eacutes difiacutecil a causa drsquoallograve que el pacient sent o explica hi ha el perill de quegrave es busqui ragravepidament el fluxgrama mental o virtual que meacutes hi encaixi o que es miri la HC informatitzada on el llistat de les vistes a consul-tes o proves fetes per diferents professionals facin pensar que tenim davant un pacient histegraveric psicosomagravetic o fins i tot hipocondriacuteac Pesat

LA VALORACIOacuteN FIacuteSICA

El examen fiacutesico se realiza en direccioacuten ceacutefalo-caudal considerando en diferentes regiones los sistemas y viacutesceras que deben ser evaluadas

Teacutecnicas utilizadas

bull Inspeccioacutenbull Palpacioacutenbull Auscultacioacutenbull Percusioacuten

Si el pacient al principi de la seva preocupacioacute no ha coincidit amb alguacute que practiqui lrsquoanamnesi a la manera clagravessica o sistemagravetica exploracioacute craneu caudal o per apa-rells potser es vagin acumulant factors que poden fer que tot srsquoallargui innecessagraveriament es faci meacutes carregoacutes pel pro-fessional i un risc pel pacient que tenint meacutes possibilitats drsquoatencioacute que mai se sent cada cop meacutes sol

Tot aixograve eacutes quelcom mai constatat cientiacuteficament perograve que poc o molt hem pensat

Anamnesi dels pacients avuiLuciacutea Mata Haya

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia bull Debat

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

59

Realizar una historia farmacoterapeacuteutica completa y correcta al ingreso hospitalario es parte importante de la anamnesis meacutedica Una historia farmacotera-

peacuteutica erroacutenea o incompleta puede no detectar problemas relacionados con la medicacioacuten y causar interrupciones o utilizacioacuten inadecuada de los medicamentos que el paciente requiere de forma croacutenica Si estos errores ademaacutes se per-petuacutean al alta hospitalaria pueden afectar tanto a la efectivi-dad como a la seguridad del paciente

Los errores de medicacioacuten son una de las principales causas de morbilidad en pacientes hospitalizados Se han publicado que la mitad se producen en procesos relacio-nados con las transiciones asistenciales En este sentido numerosas publicaciones ponen en evidencia el elevado nuacutemero de errores que se cometen al realizar la historia far-macoterapeacuteutica domiciliaria al ingreso del paciente en el hospital Incluso se llega a atribuir a este hecho el 50 de los errores de la medicacioacuten que se producen en el hospital y hasta del 20 de los efectos adversos detectados

Diversos factores contribuyen a que con frecuencia la cumplimentacioacuten de las historias sea inadecuada la alta

prevalencia de pacientes pluripatoloacutegicos y polimedicados la falta de tiempo suficiente para valorar completamente la terapia del paciente por parte del meacutedico en el momento del ingreso la carencia de registros uacutenicos para los distintos niveles asistenciales y la poca fiabilidad de los que existen Ademaacutes en el paciente anciano por sus especiales caracte-riacutesticas (variabilidad interindividual fragilidad y reduccioacuten de la homeostasis) un error en la utilizacioacuten de medica-mentos tiene maacutes riesgo de producir dantildeo que en uno que no lo es

La verificacioacuten de la lista completa y correcta con el paciente de la mediacioacuten que toma y la actualizacioacuten de su registro en la historia cliacutenica son elementos esencia-les para asegurar la coherencia con la nueva medicacioacuten que se le prescribe Las discrepancias de medicacioacuten no detectadas pueden ser una de las causas que motivan el actual problema de salud del paciente o bien pueden conducir a la aparicioacuten de errores asociados a la medi-cacioacuten en el futuro Esto podriacutea derivar en una iatroge-nesis evitable al paciente y un consumo innecesario de recursos del sistema

La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapeacuteuticaMargarita Aguas

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 7: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Teacute vigegravencia lrsquoanamnesi avui en dia bull Debat

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

59

Realizar una historia farmacoterapeacuteutica completa y correcta al ingreso hospitalario es parte importante de la anamnesis meacutedica Una historia farmacotera-

peacuteutica erroacutenea o incompleta puede no detectar problemas relacionados con la medicacioacuten y causar interrupciones o utilizacioacuten inadecuada de los medicamentos que el paciente requiere de forma croacutenica Si estos errores ademaacutes se per-petuacutean al alta hospitalaria pueden afectar tanto a la efectivi-dad como a la seguridad del paciente

Los errores de medicacioacuten son una de las principales causas de morbilidad en pacientes hospitalizados Se han publicado que la mitad se producen en procesos relacio-nados con las transiciones asistenciales En este sentido numerosas publicaciones ponen en evidencia el elevado nuacutemero de errores que se cometen al realizar la historia far-macoterapeacuteutica domiciliaria al ingreso del paciente en el hospital Incluso se llega a atribuir a este hecho el 50 de los errores de la medicacioacuten que se producen en el hospital y hasta del 20 de los efectos adversos detectados

Diversos factores contribuyen a que con frecuencia la cumplimentacioacuten de las historias sea inadecuada la alta

prevalencia de pacientes pluripatoloacutegicos y polimedicados la falta de tiempo suficiente para valorar completamente la terapia del paciente por parte del meacutedico en el momento del ingreso la carencia de registros uacutenicos para los distintos niveles asistenciales y la poca fiabilidad de los que existen Ademaacutes en el paciente anciano por sus especiales caracte-riacutesticas (variabilidad interindividual fragilidad y reduccioacuten de la homeostasis) un error en la utilizacioacuten de medica-mentos tiene maacutes riesgo de producir dantildeo que en uno que no lo es

La verificacioacuten de la lista completa y correcta con el paciente de la mediacioacuten que toma y la actualizacioacuten de su registro en la historia cliacutenica son elementos esencia-les para asegurar la coherencia con la nueva medicacioacuten que se le prescribe Las discrepancias de medicacioacuten no detectadas pueden ser una de las causas que motivan el actual problema de salud del paciente o bien pueden conducir a la aparicioacuten de errores asociados a la medi-cacioacuten en el futuro Esto podriacutea derivar en una iatroge-nesis evitable al paciente y un consumo innecesario de recursos del sistema

La necesidad de una correcta anamnesis farmacoterapeacuteuticaMargarita Aguas

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 8: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

60

OriginalsDemegravencia vascular

prevencioacute i tractamentDemencia vascular prevencioacuten y tratamiento

Vascular dementia prevention and treatment

Laura Guumlell EspigolR1 Medicina Familiar i Comunitagraveria Hospital Universitari Sagrat Cor

RESUM

La demegravencia vascular eacutes una patologia adquirida que consisteix en un deteriorament progressiu de les fun-cions mentals superiors i una incapacitat funcional

Des del punt de vista cliacutenic la demegravencia vascular es pot manifestar amb degraveficits cognitius (afagravesia apragravexia) o beacute en forma de demegravencia subcortical (bradipsiacutequia bradi-cinegravesia i siacutendrome disexecutiu)

Pel que fa al diagnogravestic diferencial amb la malaltia dAlzheimer en aquesta uacuteltima predomina la pegraverdua de memograveria mentre que en la demegravencia vascular hi ha una major afectacioacute de funcions executives Aixograve no obs-tant cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la majoria dels criteris diag-nogravestics actuals no reconeixen aquesta entitat com a tal

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cerebrovascular Els principals factors de risc soacuten ledat i la hipertensioacute

Pel que fa al tractament els estudis millors dissenyats han obtingut resultats positius amb fagravermacs anti-Alzhe-imer (inhibidors de lacetilcolinesterasa i memantina) perograve la guia terapegraveutica de la EFNS considera insufi-cients les dades actuals per donar suport a aquest trac-tament

ABSTRACT

Vascular dementia is an acquired condition which con-sists in a progressive deterioration of higher mental functions and functional disability

From a clinical point of view vascular dementia may manifest in cognitive decline (aphasia apraxia) or sub-cortical dementia (bradypsychia bradychinesia and dy-sexecutive syndrome)

For differential diagnosis from Alzheimer disease me-mory loss prevails in the latter while in vascular demen-tia there is a higher damage of the executive functions However diagnosis of mixed dementia is increasingly common although most actual diagnostic criteria do not recognize this entity as such

As a general concept the prevention of vascular cogniti-ve impairment equals prevention of the cerebrovascular diseases The main risk factors are age and hyperten-sion

Regarding treatment the best designed studies reported positive outcomes with anti-Alzheimer drugs (acetylcho-linesterase inhibitors and memantine)

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 9: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

61

INTRODUCCIOacute

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressiva pro-duiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriorament persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social la-boral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Iden-tificar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Po-dem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia moto-ra transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradicinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recu-peracioacute de material pregraveviament apregraves estant altres fun-cions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuog-nogravesiques generalment preservades

La demegravencia eacutes una siacutendrome adquirida i progressi-va produiumlda per una afectacioacute orgagravenica que en pacients sense alteracioacute de la consciegravencia produeix un deteriora-ment persistent de diverses funcions mentals superiors que provoquen una incapacitat funcional en lrsquoagravembit social laboral o familiar del malalt produint la pegraverdua de les ca-pacitats pregravevies del mateix [1] La malaltia drsquoAlzheimer eacutes la demegravencia meacutes frequumlent la segueix la demegravencia vascular o multi infart Els estudis poblacionals en el nostre medi permeten afirmar que a Europa la demegravencia afecta aproxi-madament a un 5-8 dels individus de meacutes de 65 anys a un 15-20 dels de meacutes de 75 anys i a un 25-50 dels de meacutes de 85 anys [2]

OBJECTIUS

Conegraveixer les principals caracteriacutestiques diferencials de la demegravencia vascular respecte la malaltia drsquoAlzheimer Identi-ficar les mesures preventives i terapegraveutiques disponibles en lrsquoactualitat i conegraveixer la seva eficagravecia

CRITERIS DIAGNOgraveSTICS DE DEMEgraveNCIA VASCULAR DSMV [3]

bull Degraveficit cognitiu en alguacute dels seguumlents camps aprenen-tatge i memograveria llenguatge funcions executives atencioacute activitat constructiva (planificacioacute organitzacioacute etc)

bull Els degraveficits cognitius causen un deteriorament significa-tiu en lrsquoagravembit funcional io social i suposen un empitjo-rament del nivell funcional previ del pacient

bull Els degraveficits no apareixen exclusivament en el curs drsquoun deliri

bull Els signes neurologravegics focals els siacutemptomes i lrsquoevidegravencia en les proves complementagraveries han de ser etiologravegicament congruents i estar relacionades amb els degraveficits

Paraules clau demegravencia vascular deteriorament cog-nitiu ictus trastorns cerebrovasculars inhibidors de la colinesterasaKeywords vascular dementia cognitive impairment stroke cerebrovascular disorders cholinesterase inhi-bitorsRebut 8-febrer-2016Aceptat 3-marccedil-2016Correspondegravencia lauraguespigolgmailcom

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 10: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

62

bull Els degraveficits cognitius no srsquoexpliquen millor en el context drsquoun altre trastorn mental (trastorn depressiu major es-quizofregravenia) o trastorn sistegravemic

MANIFESTACIONS CLIacuteNIQUES

Des del punt de vista cliacutenic podem distingir dos patrons neuropsicologravegics ben definits [4] Un primer patroacute que consisteix en la presegravencia de degraveficits cognitius distribuiumlts de forma desigual que afecten a funcions cognitives concretes i que depegraven de la localitzacioacute de la lesioacute Podem observar siacutendromes drsquohemisferi dominant (diferents graus drsquoafagravesia de Broca afagravesia de Wernicke afagravesia motora transcortical apragravexia gestual o constructiva acalculia) o drsquohemisferi no dominant (associat amb diferents graus drsquoheminegligegravencia anosognogravesia hemiasomatognogravesia apragravexia constructiva desorientacioacute topogragravefica apragravexia del vestir)

Un segon patroacute cognitiu ben diferenciat de lrsquoanterior eacutes el del deteriorament cognitiu o demegravencia subcortical que sol caracteritzar-se per la presegravencia de bradipsiacutequia i bradi-cinegravesia siacutendrome disexecutiu dificultats en la recuperacioacute de material pregraveviament apregraves estant altres funcions com el llenguatge les pragravexies i les habilitats visuognogravesiques gene-ralment preservades

DIAGNOgraveSTIC DIFERENCIAL AMB LA DEMEgraveNCIA DrsquoALZHEIMER

La malaltia drsquoAlzheimer es caracteritza per un deteriora-ment cognitiu continu no atribuiumlble a altres patologies del sistema nervioacutes central o a malalties sistegravemiques mentre que la demegravencia vascular srsquoacompanya drsquoevidegravencia de pato-logia cerebrovascular com mostra la figura 1 que es consi-dera etiologravegicament relacionada amb la demegravencia Aixograve no obstant exagravemens cliacutenicopatologravegics mostren una relacioacute en-tre la presegravencia de lesions vasculars i lrsquoexpressioacute del deterio-rament cognitiu en pacients amb malaltia drsquoAlzheimer [4]

Pel diagnogravestic diferencial drsquoambdues malalties eacutes fona-mental valorar el patroacute del deteriorament cognitiu En ge-neral els pacients afectes de malaltia drsquoAlzheimer que eacutes el prototipus de demegravencia cortical mostren una major pegrave-rdua de memograveria i de meacutes llarga evolucioacute mentre que els pacients afectes de demegravencia vascular presenten una major afectacioacute de funcions executives [4] Mentre que la malaltia drsquoAlzheimer segueix un curs progressiu i un inici gradual la demegravencia vascular es relaciona amb siacutemptomes focals neurologravegics o evidegravencia de malaltia cerebrovascular En ambdoacutes processos lrsquoedat avanccedilada constitueix el factor de risc meacutes important

Lrsquoabsegravencia de criteris diagnogravestics clars i la falta de mar-cadors biologravegics especiacutefics provoquen en la pragravectica cliacute-nica habitual que el diagnogravestic diferencial entre ambdoacutes processos no sigui sempre evident Cada vegada soacuten meacutes frequumlents els diagnogravestics de demegravencia mixta tot i que la ma-joria dels criteris diagnogravestics actualment utilitzats no reco-neixen aquesta entitat com a tal [4]

Figura 1 TC CRANEAL Signes de leucoaraiosi moderada i infarts llacunars crogravenics capsulo-lenticulars drets

MESURES PREVENTIVES

Com a concepte general la prevencioacute del deteriorament cognitiu vascular equival a la prevencioacute de la malaltia cere-brovascular

La HTA i lrsquoedat soacuten els principals factors de risc per pa-tir una malaltia cerebrovascular i a meacutes es relaciona amb la probabilitat de desenvolupar algun grau de lrsquoespectre cliacutenic del deteriorament cognitiu El diagnogravestic i control de la HTA eacutes una de les principals estrategravegies per disminuir la probabi-litat de patir una malaltia cerebrovascular i el deteriorament cognitiu [56] No obstant no existeix una evidegravencia convin-cent de quegrave el descens de la PA previngui el desenvolupa-ment de demegravencia o deteriorament cognitiu en pacients hi-pertensos sense aparent malaltia cerebrovascular pregravevia [7]

Els pacients amb DMII presenten una major suscepti-bilitat a lrsquoarteriosclerosi i una major prevalenccedila de factors de risc drsquoaterogegravenesi (HTA obesitat i DLP principalment) A meacutes constitueix un factor de risc independent drsquoictus is-quegravemic [1] La repercussioacute de la DM eacutes major en les dones que en els homes

En general sembla que hi ha una relacioacute clara entre la dislipegravemia i el risc drsquoinfart cerebral Sembla que les xifres de colesterol HDL baixes constitueixen un factor de risc drsquoinfart cerebral en els homes situacioacute que no estagrave com-pletament demostrada en les dones Els nivells elevats de colesterol LDL es relacionen clarament amb un major risc cardiovascular i algunes guies internacionals estableixen en els seus objectius la necessitat drsquoun adequat control dels ni-vells plasmagravetics de LDLc [4]

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 11: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Demegravencia vascular prevencioacute i tractament bull Originals

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

63

Respecte als hagravebits togravexics els coneguts efectes ne-gatius del tabac sobre la malaltia cardiovascular i lrsquoictus augmenten el risc de demegravencia vascular Lrsquoabuacutes crogravenic drsquoalcohol ocasiona diferents processos neurodegenera-tius inclosa la demegravencia Aixograve no obstant tot i que el consum moderat drsquoalcohol srsquoassocia amb un major grau drsquoatrogravefia cerebral tambeacute es relaciona amb un menor risc de malaltia de la substagravencia blanca infarts cerebrals si-lents i ictus [4]

Pel que fa a les cardiopaties lrsquoACxFA eacutes un factor de risc de malaltia cerebrovascular isquegravemica important i trac-table [4] LrsquoACxFA eacutes la cardiopatia que meacutes frequumlentment srsquoassocia als infarts cardioembogravelics que constitueixen el subtipus drsquoinfart cerebral de major gravetat

Taula 1 Resum drsquoevidegravencia de les mesures preventives de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

Factors de risc vascular (HTA DM i DLP)

1-2+2- les dades disponibles drsquoestudis de cohorts o drsquoECA dissenyats per avaluar altres variables no permeten demostrar que el tractament dels factors de risc vascular disminueixi el risc de desenvolupar demegravencia No hi ha ECA adequadament dissenyats per avaluar-ho

Consum drsquoalcohol o consum crogravenic drsquoAINE

2++2+ el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer en estudis de cohorts i de casos i controls perograve no hi ha ECA que confirmin aquest benefici

Taula 2 Recomanacions de la guia de pragravectica cliacutenica del SNS [8]

C Es recomana el control dels factors de risc vascular (HTA DM hipercolesterolegravemia) i els hagravebits de vida saludables (consum drsquoagravecids grassos omega-3 realitzacioacute drsquoexercici fiacutesic i mental) per la clara evidegravencia disponible sobre el seu benefici en altres aspectes de la salut tot i que el seu possible benefici sobre la disminucioacute del risc de demegravencia no estigui recolzada per estudis apropiadament dissenyats

C

tot i que el consum moderat drsquoalcohol o el consum crogravenic drsquoAINE srsquohan associat a menor risc de malaltia drsquoAlzheimer tambeacute tenen altres riscs per la salut i no hi ha suficient evidegravencia per recomanar-los en la prevencioacute de la demegravencia

TRACTAMENT SIMPTOMAgraveTIC DEL DETERIORAMENT COGNITIU VASCULAR

Pel que fa al tractament de la demegravencia vascular els estudis millor dissenyats i amb resultats positius tot i que modes-tos srsquohan obtingut amb fagravermacs anti Alzheimer com els in-hibidors de lrsquoacetilcolinesterasa o la memantina

En pacients tractats amb anticolinesteragravesics el deterio-rament cognitiu va ser menor principalment en els tractats amb donepezilo i galantamina suggerint un major benefici en pacients amb afectacioacute cortical i muacuteltiples lesions terri-torials comparat amb els que presentaven afectacioacute de vas

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 12: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Originals bull Demegravencia vascular prevencioacute i tractament

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

64

petit En canvi els efectes obtinguts amb el tractament amb memantina van ser millors en el grup amb malaltia vascular cerebral de vas petit [9]

No obstant segons la guia terapegraveutica de la EFNS (Eu-ropean journal of neurology) les dades actuals soacuten insufi-cients per recolzar lrsquouacutes dels anticolinesteragravesics o de la me-mantina en la demegravencia vascular [10]

CONCLUSIONS

La importagravencia megravedica de la demegravencia vascular radica en quegrave eacutes una patologia molt prevalent que implica un elevat cost sociosanitari i que eacutes potencialment prevenible

Un primer episodi drsquoictus pot ser suficient per desen-volupar degraveficits neuropsicologravegics permanents Per aixograve lrsquoactuacioacute sobre els factors de risc per evitar el primer ic-tus (prevencioacute primagraveria) eacutes molt important per prevenir lrsquoaparicioacute de la demegravencia de tipus vascular

Un cop establerta la demegravencia vascular no disposem drsquoun tractament estagravendar eficaccedil Les agegravencies americana i europea reguladores del medicament (FDA i EMEA) no han aprovat la indicacioacute de fagravermacs anticolinesteragravesics ni la memantina pel tractament de la demegravencia vascular

BIBLIOGRAFIA

1 Demegravencies [Internet] Tresclicks Atencioacute primagraveria ba-sada en lrsquoevidegravencia Barcelona Institut Catalagrave de la Sa-lut Disponible a httpwwwicsgencatcat3clicsmainphppage=GuiaPageampidGuia=60ampidEsp=12

2 Lobo A Saz P Marcos G et al Prevalence of demen-tia in a southern European population in two different time periods the Zarademp Project Acta Psychiatr Scand 2007 116 299-307

3 American Psychiatric Association Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM) 5th Edition (DSM-5) Arlington VA American Psychia-tric Association 2013

4 Grau-Oliveres M Arboix A Deterioro cognitivo de tipo vascular Madrid Ergon 2009

5 Dichgans M Zietemann V Prevention of vascular cognitive impairment Stroke 2012 43 3137-46

6 Douiri A McKevitt C Emmett S et al Long-term effects of secondary prevention on cog-nitive function in stroke patients Circulation 20131281341-8

7 McGuinness B Todd S Passmore P et al Systematic review blood pressure lowering in patients without prior cerebrovascular disease for prevention of cog-nitive impairment and dementia J Neurol Neurosurg Psychiatry 2008794-5

8 Guiacutea de praacutectica cliacutenica sobre la atencioacuten integral a las personas con enfermedad de Alzheimer y otras demencias [Internet] Disponible a httpwwwguiasaludesGPCGPC_484_Alzheimer_AIAQS_complpdf

9 Kavirajan H Schneider Lan S Efficacy and adverse effects of cholinesterase inhibitors and memantine in vascular dementia a meta-analysis of randomized controlled trials Lancet Neurol 20076782-92

10 Waldemar G Dubois B Emre M et al Recommenda-tions for the diagnosis and management of Alzheimers disease and other disorders associated with dementia EFNS guideline Eur J Neurol 2007 14e1-26

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 13: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

65

Casos cliacutenicsHematoma espinal subdural iatrogegravenic

per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Hematoma espinal subdural iatrogeacutenico por apixaban revisioacuten a propoacutesito de un caso cliacutenico

Apixaban-related iatrogenic spinal subdural hematoma review and case report

Alba ColellServei de Neurologia Hospital Universitari Sagrat Cor Universitat de Barcelona

RESUM

Durant luacuteltima degravecada lafany per aconseguir anticoa-gulants orals meacutes segurs sha aconseguit gragravecies a una nova segraverie de fagravermacs coneguts com a nous anticoagu-lants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Laparicioacute dun hematoma espinal no traumagravetic pot ser una complicacioacute excepcional associada a luacutes daquests nous agents Presentem el cas cliacutenic duna pacient en la qual el tractament amb apixaban com a teragravepia de prevencioacute secundagraveria duna fibrilmiddotlacioacute auricu-lar no reumagravetica va ocasionar un hematoma subdural medulmiddotlar

ABSTRACT

In the last decade the desire for safer oral anticoa-gulants led to the emergence of newer drugs that had proved a lower risk of life-threatening bleeding events Non traumatic spinal hematoma is an uncommon emer-gency that can be associated with the use of these new agents We report a case of spinal subdural hematoma due to apixaban treatment for an auricular fibrillation

INTRODUCCIOacute

Durant meacutes de 50 anys lrsquouacutenic anticoagulant disponible fou la warfarina un antagonista de la vitamina K que ha de-mostrat agravempliament la seva eficagravecia terapegraveutica malgrat les seves limitacions potencials que inclouen interaccions me-dicamentoses inici drsquoaccioacute retardada finestra terapegraveutica

Paraules clau hemorragravegia subdural hemorragravegia in-tracranial induiumlda quiacutemicament fibrilmiddotlacioacute auricular complicacions anticoagulant apixabanKeywords Hematoma subdural intracranial haemo-rrhages chemically induced atrial fibrillation compli-cations anticoagulant apixabanRebut 30-Novembre-2015Aceptat 4-Febrer-2016Correspondegravencia albacolellgmailcom

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 14: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

66

estreta amb necessitat continuada de monitoratge de lrsquoINR i un gran nombre possible drsquoefectes adversos hemorragravegics associats Eacutes per aixograve que srsquoha estimulat durant aquesta uacutelti-ma degravecada lrsquoafany per a descobrir nous anticoagulants orals (NACOs) que han demostrat un menor risc de sagnat Els principals soacuten el dabigatran lrsquoapixaban i el ribaroxaban

Lrsquohemorragravegia intracranial eacutes una de les complica-cions meacutes greus associades a lrsquouacutes drsquoACOs aixiacute com tam-beacute lrsquohematoma espinal post-traumagravetic En canvi lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma espinal no traumagravetic com a consequumlegravencia del tractament anticoagulant eacutes una entitat drsquoexcepcional presentacioacute i amb histograveria natural molt poc coneguda Nomeacutes uns pocs (1-3) casos han estat descrits a la litera-tura com a associats als ACOs El nostre cas documenta lrsquoaparicioacute drsquoun hematoma subdural espinal iatrogegravenic en el context de tractament anticoagulant amb apixaban

CAS CLIacuteNIC

Es tracta drsquouna pacient de 75 anys independent per les activitats bagravesiques de la vida diagraveria i amb bona qualitat de vida pregravevia Com a antecedents presenta hipertensioacute arte-rial en tractament farmacologravegic amb enalapril 5mg24h i fibrilmiddotlacioacute auricular tractada amb NACOs (drsquoinici amb da-bigatran fent un canvi al cap de poc per apixaban) Ingres-sa al nostre hospital per derivacioacute per paraparegravesia en estudi per possible malformacioacute vascular medulmiddotlar baixa versus sagnat medulmiddotlar secundari

Revisant la histograveria pregravevia destaca un ingreacutes hospitala-ri 10 dies abans de lrsquoinici de la paraparegravesia per dolor abdo-minal observant-se hematoma en muacutescul iliacuteac esquerre de 3x4cm de diagravemetre lesional magravexim La pacient estava pre-nent dabigatran a dosis de 150mg12h Lrsquoorientacioacute diag-nogravestica en aquell moment fou de possible diverticulitis agu-da amb bursitis pertrocantegraverea esquerra i fou donada drsquoalta a domicili amb canvi de dabigatran per apixaban sense pa-rar atencioacute a lrsquohematoma en muacutescul iliacuteac

Posteriorment i havent passat 10 dies i estant ja a do-micili i seguint el tractament amb apixaban inicia de for-ma brusca i en el context drsquoaparicioacute drsquohematomes cutanis muacuteltiples en extremitats superiors un degraveficit motor cru-ral bilateral de predomini distal efectuant-se nou ingreacutes hospitalari on es confirma una paraparegravesia de predomini esquerre efectuant-se una RNM medulmiddotlar que suggereix focus hemorragravegics amb sospita de malformacioacute vascular espinal

Per aquest motiu es deriva al nostre Centre per conti-nuar estudi Ingressa al servei de Neurologia i a lrsquoexamen neurologravegic es confirma una paraparegravesia evident de predo-mini clarament distal i de predomini esquerre (25) meacutes que dreta (35) amb hiperreflegravexia discreta hipoestegravesia a la sensibilitat profunda dorsal baixa i amb un reflex cutani-plantar esquerre indiferent i dret flexor La RNM medulmiddotlar efectuada va confirmar la presegravencia drsquouna hemorragravegia sub-dural extensa amb afectacioacute cervico-dorso-lumbo-sacra amb compressioacute espinal descartant-se malformacioacute vascu-lar associada (figura 1 2 i 3)

Figura 1 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona cervical

Figura 2 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona dorsal

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 15: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

67

Figura 3 Ocupacioacute intraraquiacutedia extramedulmiddotlar compatible amb hematoma subagut a zona sacra

Per aquest motiu es va realitzar intervencioacute quiruacutergica amb una laminectomia D1-D3 amb exegraveresi de lesioacute sub-dural confirmant-se el diagnogravestic drsquohematoma medulmiddotlar subdural subagut La pacient va seguir inicialment un curs cliacutenic satisfactori amb tractament amb dexametasona 12mg24h a dosis decreixents i amb bon control del dolor amb analgegravesia convencional

Malgrat aixograve despreacutes drsquouna setmana de la cirurgia es realitza RMN de control que informa de resolucioacute de la compressioacute medulmiddotlar per hematoma subdural en el seg-ment intervingut (D1 - D3) perograve amb persistegravencia de he-morragravegia subdural i compressioacute espinal en el segment D4-D7 (figura 4 5)

Figura 4 Resolucioacute hematoma a nivell D1-D3

Per aquest motiu es decideix reintervencioacute realit-zant-se una nova laminectomia D4 i D7 (parcial) i com-pleta D5-D6 sense complicacions La pacient presenta una evolucioacute positiva tot i que molt lentament vencent amb meacutes facilitat la forccedila contra gravetat a cama dreta i amb lleu millora a cama esquerra Amb fisioteragravepia re-habilitadora aconsegueix lrsquoalta hospitalagraveria a les 3 setma-nes de lrsquoingreacutes hospitalari bipedestacioacute assistida i inici de marxa amb ajuda

Figura 5 Persitegravencia hematoma D4-D7

DISCUSSIOacute

Els hematomes espinals (HE) soacuten una entitat cliacutenica poc frequumlent que pot causar un deteriorament neurolograve-gic brusc i a vegades irreversible si no es diagnostica i es tracta precoccedilment El primer cas diagnosticat cliacutenicament data del 1869 per Jackson sota el nom de ldquoCase of spinal apoplexyrdquo(4) El primer cas evacuat quiruacutergicament amb egravexit es va publicar el 1911 (5) En els uacuteltims anys estem veient un cert augment de casos que es pot justificar pels avenccedilos en les tegravecniques diagnogravestiques i pel nombre de pacients que reben tractament anticoagulant

Els HE es poden classificar en epidurals subdurals subaracnoidals o intramedulmiddotlars segons el compartiment anatogravemic afectat De tots ells els meacutes frequumlents soacuten els de localitzacioacute epidural que representen el 75 La resta especialment els subdurals soacuten molt infrequumlents Exis-teix controvegraversia respecte a lrsquoorigen del sagnat i el meca-nisme de formacioacute dels HSE Alguns autors (6) han pos-tulat que un increment de la pressioacute abdominal io toragrave-cica es transmet a la vascularitzacioacute espinal particular-ment a les venes radiculomedulmiddotlars que travessen lrsquoespai subaracnoidal i subdural Si la pressioacute del liacutequid cefalorra-quidi (LCR) no neutralitza aquest augment de pressioacute pot produir-se una dehiscegravencia de la paret dels vasos Haines et al(7) descriu que la duramare estagrave composta externa-ment de fibroblasts i una quantitat important de colmiddotlagen extracelmiddotlular mentre que el marge intern (unioacute durama-re-aracnoides) no presenta colmiddotlagen i existeix un major espai extracelmiddotlular i major debilitat per a una possible disrupcioacute Drsquoacord amb aquest estudi no existiria un es-pai virtual entre la duramare i lrsquoaracnoide de manera que els anomenats hematomes subdurals srsquohan de considerar intradurals o hematomes del marge intern dural

Els hematomes subdurals espinals (HSE) com el cas que ens ocupa solen ser secundaris eacutes a dir apareixen principalment com a consequumlegravencia de lesions vasculars o tumors subjacents o poden ser el resultat drsquoun procedi-ment invasiu com una puncioacute lumbar anestegravesia epidural o fins i tot acupuntura associats a discragravesies sanguiacutenies i alteracions en la coagulacioacute (7) En una revisioacute de 106

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 16: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Casos cliacutenics bull Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

68

casos drsquoetiologia no traumagravetica es va trobar una alteracioacute hemostagravetica en el 54 i antecedents de puncioacute lumbar en el 47 (8) En canvi els hematomes espinals primaris o espontanis soacuten meacutes excepcionals

A la literatura consten molt pocs casos drsquohematomes espinals com a consequumlegravencia uacutenica i directa de tracta-ment anticoagulant En aquest sentit dels pocs casos descrits predominen els drsquoafectacioacute epidural eacutes a dir he-matomes espinals epidurals (9) No consta documentat cap cas drsquohematoma espinal subdural en el context de tractament amb apixaban com eacutes el nostre cas perograve siacute en tractament amb drsquoaltres dels nous anticoagulants (Veure taula 1)

Pel que fa a la cliacutenica solen presentar un curs brusc i agut Cursen generalment amb dolor dorsal espinal en funcioacute del nivell afectat dorsolumbar en el 70 dels casos per ser la localitzacioacute meacutes frequumlent (8) seguit de siacutemptomes de compressioacute medulmiddotlar Srsquohan descrit muacutelti-ples degraveficits neurologravegics alteracions sensitives motrius disfuncioacute drsquoesfiacutenters siacutendrome de Brown-Seacutequard entre drsquoaltres En el nostre cas la pacient no presentagrave dolor dorsal i el degraveficit fou principalment mixt motor-sensitiu

Pel que fa al diagnogravestic la ressonagravencia magnegravetica (RMN) eacutes el megravetode drsquoeleccioacute i srsquoha mostrat superior a la tomografia computeritzada (TC) (10) ja que la RMN presenta una alta sensibilitat per a definir el tipus de sag-nat i delimitar lrsquoextensioacute craneocaudal de lrsquohematoma Els canvis evolutius de la intensitat del senyal en RMN soacuten similars als dels hematomes cerebrals tot i que sem-bla que el metabolisme de lrsquohemoglobina teacute lloc meacutes ragravepidament al canal espinal que en lrsquoespai intracranial Aixiacute doncs en les primeres 24 hores apareixen lesions isointenses en T1 i hiperintenses en T2 per lrsquoexistegravencia drsquooxihemoglobina En el segon i tercer dia mostren hi-posenyal tant en T1 com en T2 i posteriorment augmen-ta el senyal en ambdues sequumlegravencies a causa de lrsquoaparicioacute de metahemoglobina

Els nivells meacutes afectats soacuten les unions cervicodor-sals i dorsolumbars perograve varia en funcioacute de lrsquoedat sent en nens i joves meacutes frequumlents a la regioacute cervical i dorsal mentre que en adults eacutes meacutes frequumlent lrsquoafectacioacute dorso-lumbar En el nostre cas la pacient presenta una afectacioacute agravemplia de predomini en la zona dorsal D1-D7

Pel que fa al tractament no estagrave del tot establert de-gut principalment a la seva escassa frequumlegravencia La ma-joria drsquoautors consideren que es tracta drsquouna urgegravencia quiruacutergica obtenint millors resultats despreacutes de la seva evacuacioacute precoccedil Existeixen poques referegravencies de re-solucioacute espontagravenia dels HSE El volum i lrsquoabsegravencia de siacutemptomes neurologravegics importants orientarien meacutes en direccioacute conservadora Alguns autors suggereixen que els HSE localitzats en zona lumbar poden tractar-se mi-tjanccedilant drenatge percutani tot i que comporta un ma-jor risc de lesioacute vascular i la impossibilitat drsquoevacuacioacute de component hemagravetic sogravelid Lrsquoexistegravencia drsquohemorragravegia subaracnoidea associada empitjora el pronogravestic ja que a lrsquoefecte compressiu de lrsquohematoma si afegeix el limfo-proliferatiu de la sang al LCR que doacutena lloc a aracnoiumldi-tis (11)

CONCLUSIONS

Recentment les indicacions per a rebre un tractament anticoagulant incloent els nous anticoagulants srsquohan es-tegraves La demostracioacute drsquoun menor risc de sagnat amb els nous anticoagulants orals en comparacioacute amb la warfa-rina ha estat demostrada perograve tot i aixiacute persisteix un risc de iatrogegravenia Per tant lrsquoestabliment drsquoun algoritme de tractament o el descobriment drsquoun antiacutedot efectiu per als NACOs eacutes de summa importagravencia

Lrsquohematoma subdural espinal eacutes una entitat cliacutenica molt poc frequumlent que ha de considerar-se en pacients amb tractament anticoagulant que presenten signes es-pontanis de lesioacute medulmiddotlar La identificacioacute precoccedil de la colmiddotleccioacute hemagravetica mitjanccedilant RMN eacutes important per diferenciar-la drsquoaltres patologies espinals ja que eacutes necessari un tractament quiruacutergic immediatament per evitar danys neurologravegics irreversibles Un seguiment amb aquesta tegravecnica resulta indispensable per a valorar atrogravefiamedulmiddotlar o signes drsquoaracnoiditis

Agraiumlments

Als Drs A Guzman A Arboix Caiazzo E Griveacute per lrsquoassistegravencia a la pacient descrita en aquesta nota cliacutenica

Taula 1 Casos cliacutenics drsquohematomes subdurals medulmiddotlas iatrogegravenics per NACOs

Castillo et al1

Home de 69 anys

Toracolumbar Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor lumbar + paraplegravegia + disfuncioacutedrsquoesfiacutenters

Drenatge cervical i lumbar

Sense millora

Darganzanli et al2

Home de 72 anys

Toragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + paraplegravegia

Complexprotombiacutenic + intervencioacute quiruacutergica

Sensemillora als 6 mesos de IQ

Zaarour et al3

Dona de 58 anys

Cervicotoragravecic Rivaroxavan 20mgdia

ACXFA no reumagravetica

Dolor agutinterescapular + debilitat EEII

Corticoides a dosis altes + intervencioacute quiruacutergica

Millora important perograve no completa despreacutes de IQ

El nostre cas

Dona de 75 anys

Cervico-dorso-lumbo-sacre

Apixaban ACXFA no reumagravetica

Paraparegravesia aguda de predomini Esquerre

Corticoides a dosis altes + 2 intervencions quiruacutergiques

Millora parcial al mes de la segona IQ

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 17: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesit drsquoun cas cliacutenic bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

69

BIBLIOGRAFIA

1 Castillo JM Afanador HF Manjarrez E Morales XA Non-traumatic spontaneous spinal subdural hema-toma in a patien twith non-valvular atrial fibrillation during treatment with rivaroxaban Am J Case Rep 201516377ndash381

2 Dargazanli C Lonjon N Gras-Combe G Nontrauma-tic spinal subdural hematoma complicating direct fac-tor Xa inhibitor treatment (rivaroxaban) a challenging management Eur Spine J 2015 Jul 31 doi101007s00586-015-4160-2

3 Zaarour M Hassan S Thumallapally N Qun Dai Ri-varoxaban-induced nontraumatic spinal subdural he-matoma an uncommon yet life-threatening complica-tion Case Rep Hematol 2015 Article ID 275380 5p httpdxdoiorg1011552015275380

4 Jackson R Case of spinal apoplexy Lancet 1869 25-6

5 Kreppel D Antoniadis G Seeling W Spinal hematoma a literature survey with meta-analysis of 613 patients Neurosurg Rev 2003 261-49

6 Langmayr JJ Ortler M Dessl A et al Management of spontaneous extramedullary spinal hematomas re-

sults in eight patients after MRI diagnosis and surgical decompression J Neurol Neurosurg Psychiatry 1995 59442-7

7 Varela Rois P Gonzaacutelez Garcia J Regueira Portas M et al Hematomas espinales la apoplejiacutea espinal Neurolo-giacutea 2010 25 96-103

8 Domenicucci M Ramieri A Ciapetta P et al Non-traumaticacutespinal subdural hematoma report of five cases and review of the literature J Neurosurg 19999165-73

9 Jaeger M Jeanneret B Schaeren S Spontaneous spinal epidural haematoma during Xa inhibitor treatment (Ri-varoxaban) Eur Spine J 2012(Suppl 4)433ndash5

10 Haines DE Harkey HL Al-Mefty O The laquosubduralraquo space a new look at an outdated concept Neurosur-gery 199332111-20

11 Boukobza M Haddar D Boissonet M Merland JJ Spi-nal subdural hematoma a study of three cases Clin Ra-diol 200156475-80

12 Kok AJ M Verhagen WI M Bartels RHMA et al Spi-nal arachnoiditis following subarachnoid haemorrhage report of two cases and review of the literature Acta Neurochir (Wien) 2000142795-9

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 18: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

70

Casos cliacutenics

INTRODUCCIOacuteN

El carcinoma neuroendocrino de colon es un tumor epite-lial muy poco frecuente de especial agresividad en su com-portamiento cliacutenico y cuyo pronoacutestico suele ser malo Se manifiestan con un patroacuten diseminado de entidades histo-patoloacutegicas de alta malignidad lo que hace muy difiacutecil su diagnoacutestico a tiempo y tratamiento efectivo (12)

Presentamos un caso con esta tiacutepica presentacioacuten y analizamos las distintas posibilidades terapeacuteuticas

CASO CLIacuteNICO

Paciente varoacuten de 58 antildeos que consulta el 9 de octubre de 2015 en el Hospital Universitario Sagrat Cor por dolor lumbar de 1 mes de evolucioacuten que se inicioacute el 9 de septiem-bre tipo lancinante en zona lumbar alta que lo despierta por las noches empeora con decuacutebito supino y no tiene caracteriacutesticas mecaacutenicas estrictas Cuenta no haber tenido fiebre o aumento de la temperatura corporal sin peacuterdida de peso astenia ni adinamia Tampoco tenemos vesical ni cliacute-nica compatible con HPB Al preguntarle por cambios en el ritmo evacuatorio dice haber tenido desde hace 4 meses periodos de diarrea-estrentildeimiento y alguacuten hilo de sangre que eacutel asociaba con sus hemorroides

Antecedentes Autoacutenomo para las actividades baacutesicas de la vida diaria vive con su mujer No refiere antecedentes de tabaquismo ni alcohol Diabetes mellitus en tratamiento con gliclazida hiperuricemia y crisis de gota aguda medi-cado con Alopurinol valoracioacuten prostaacutetica normal hace 4 antildeos sin seguimiento habitual hemorroides de 10 antildeos de evolucioacuten y apendicectomiacutea a los 28 antildeos de edad

Antecedente familiar padre fallecido por complicacio-nes de un Ca digestivo (no recordaba de queacute exactamente)

Al examen fiacutesico presentaba una EVA de cuatro cons-ciente orientado en espacio y tiempo colaborador Obesi-dad grado I (IMC 33) Bien hidratado Dolor en tronco y raquis a la palpacioacuten de apoacutefisis espinosas de L2 a L4 y a la

Palabras clave carcinoma neuroendocrino neopla-sias de colon manejo de la enfermedadKeywords neuroendocrine carcinoma colonic neo-plasm disease managementRecibido ut 16-noviembre-2015Aceptado 3-diciembre-2015Correspondencia acardenashscorcom

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Carcinoma neuroendocriacute de cogravelon Presentacioacute diagnogravestic i terapegraveutica

Neuroendocrine carcinoma of the colon Presentation diagnosis and therapeutics

Ignacio Saguier Padilla Antonio CaacuterdenasServicio de Medicina Interna

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 19: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

71

palpacioacuten paravertebral Maniobras de Lassague Braggard y Fabree negativas Sensibilidad 22 en todas las metaacuteme-ras Fuerza y balance muscular 45 en muacutesculos flexores de cadera y 55 en extensores de piernas

Extremidades se palpa en zona gluacutetea izquierda noacute-dulo indurado no moacutevil no doloroso de consistencia blanda de 1cm x 1cm No edemas ni TVP

Urogenitalanal Hidrocele en testiacuteculo derecho Sin focalidad Neuroloacutegica Babinski negativoEl paciente traiacutea consigo una RMN realizada en la Cliacute-

nica Sant Jordi por el mismo motivo Eacutesta informaba que en los cuerpos vertebrales T11 T12 lumbares y en algunos sacros habiacutea lesiones hipertensas en T2 y STIR con defor-midad bicoacutencava en L2 sugestivo de compromiso metaacutesti-co Deshidratacioacuten de discos intervertebrales con protusioacuten difusa L2-L3 L3-L4 y L4-L5 que contactan levemente a las raiacuteces de los recesos laterales

Se decidioacute realizar una Gammagrafiacutea oacutesea que mostroacute imaacutegenes activas originadas por un aumento de la fijacioacuten de radiotrazador en la unioacuten entre la cabeza y el cuello hu-meral izquierdo la iliacuteaca derecha y el tercio medio diafisia-rio del feacutemur izquierdo asiacute como un aacuterea anterior al tro-caacutenter tambieacuten izquierdo con leve aumento de la densidad No permiten descartar la existencia de patologiacutea infiltrativa oacutesea y tambieacuten se aprecia una irregularidad en la configura-cioacuten gammagraacutefica de la columna dorsal baja y lumbar con alguacuten refuerzo maacutes evidente en el margen superior izquier-do de L2 de maacutes difiacutecil valoracioacuten En la radiografiacutea dorso- lumbar se observa un colapso del cuerpo de L2 (Figura 1)

Se pidioacute una analiacutetica de control que solo mostraba li-gera neutrofiliacutea APTT ligeramente elevado con TP normal

Los resultados de la RMN la RX y la gammagrafiacutea oacutesea realizadas no permitiacutean un diagnoacutestico concreto y hasta se apreciaba una cierta discordancia entre ellos Se conside-raron distintos diagnoacutesticos diferenciales de dolor lumbar de origen neoplaacutesico mieloma muacuteltiple osteoma osteoide metaacutestasis de neoplasias de paacutencreas proacutestata pulmoacuten y colon junto con carcinomatosis meniacutengea

Se ampliaron los estudios con una Tomografiacutea Toraco-abdomino-peacutelvica y una Ecografiacutea renovesicoprostaacutetica para asiacute determinar si realmente era una metaacutestasis y cuaacutel seriacutea su origen primario

La ecografiacutea revelaba hiacutegado de tamantildeo normal y eco estructura heterogeacutenea con presencia de muacuteltiples peque-ntildeas imaacutegenes nodulares soacutelidas isoecoicas y con halo hi-poecoico sugestivas de M1 Paacutencreas de tamantildeo normal con presencia de adenopatiacuteas peripancreaacuteticas la mayor de unos 33 mm Bazo vejiga y proacutestata sin alteraciones (Fi-gura 2)

La TC mostroacute muacuteltiples lesiones osteoliacuteticas en co-lumna vertebral dorso-lumbar sugestivas de M1 Pareacutenqui-ma pulmonar muestra 2 nodulillos de 8 y 6 mm en LSD adyacentes a la cisura menor compatible con M1 Hiacutegado heterogeacuteneo con muacuteltiples lesiones nodulares hipodensas con halo de captacioacuten perifeacutericas de distribucioacuten difusa y bilobular compatible con M1 La mayor de 39 cm en seg-mento V Adenopatiacuteas en trono celiaco hilio hepaacutetico pe-ripancreaacuteticas y espacio portocava la mayor de 4 x 27cm

Engrosamiento de densidad partes blandas en paredes del ciego con infiltracioacuten de morfologiacutea nodular pericecal Presencia de diversas formaciones nodulares de aspecto de adenopatiacuteas infiltradas las mayores de 29 x 25 y 34 x 2 cm

Se pidioacute nueva analiacutetica con marcadores tumorales (CEA AFP CA 19-9 PSA) dando todos negativos Con estos resultados pareciacutea que el origen primario de las me-taacutestasis presentes en hiacutegado hueso y pulmoacuten proveniacutean del ciego Se amplioacute el estudio de la lesioacuten tumoral a traveacutes de una fibrocolonoscopia y la consecuente toma de biop-sias En ciego y adyacente a la vaacutelvula ileocecal se eviden-cioacute una neoformacioacuten plana de aspecto velloso y dura al tacto compatible con adenocarcinoma (figuras 3 y 4)

En la descripcioacuten microscoacutepica se destacoacute infiltracioacuten celular atiacutepica constituida por nidos soacutelidos de ceacutelulas de nuacutecleos hipercromaticos irregulares con escaso citoplas-ma dispuestos en encaje y rodeados por estroma desmo-plaacutesico Se identifican numerosas mitosis El estudio inmu-nohistoquiacutemico muestra positividad para CD56 positivi-dad deacutebil para sinaptofisina y positividad focal para CDX2 y negativo para TTF-1 CK20 y CD20 Iacutendice Ki 67 del 100

Se confirmoacute el diagnostico de carcinoma neuroendocri-no de ceacutelulas pequentildeas asociado a lesioacuten adenomatosa con displasia de bajo grado

Al decimotercer diacutea de ingreso se evidencioacute una altera-cioacuten de la funcioacuten hepaacutetica en la analiacutetica de control (AST 274 bilirrubina total 532 a la vez que aumentaba el dolor La analgesia controlada por la Unidad del dolor croacutenico se pautoacute con parches de fentanilo transdeacutermico 50 mcg 84h y analgesia de rescate con cloruro moacuterfico subcutaacuteneo de 5mg a la vez que se le ofrecioacute tratamiento radioteraacutepico pa-liativo completaacutendose 2 diacuteas de tratamiento

El equipo de oncologiacutea del HUSC decidioacute un trata-miento paliativo de quimioterapia con cisplatino pero tras completar el segundo diacutea el paciente no lo toleroacute maacutes pre-sentando una encefalopatiacutea hepaacutetica de difiacutecil manejo Fa-llecioacute a los 20 diacuteas de haber ingresado a planta

Figura 1 Rx columna lumbar

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 20: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Casos cliacutenics bull Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

72

Figura 2 Ecografiacutea

Figuras 3 Fibrocolonoscopia

Figuras 4 Fibrocolonoscopia

DISCUSIOacuteN

El tumor neurondocrino de colon es un tumor epitelial raro que comprende un espectro de entidades histopa-toloacutegicas de alta malignidad y habitualmente de evolu-cioacuten toacuterpida Comprenden uacutenicamente del 1 al 4 de

todas las neoplasias malignas de colon y la variedad de ceacutelulas pequentildea solamente 02 de todas las neoplasias colorrectales Dentro de eacuteste son maacutes comunes en el ciego y recto-sigmoides y maacutes raros en el colon ascen-dente o descendente

La edad media de presentacioacuten suele estar entre la sexta y seacuteptima deacutecadas No presenta factores de riesgo claros por lo que su prevencioacuten es difiacutecil

Hay tres variedades seguacuten el patroacuten histoloacutegico e in-munohistoquiacutemico identificado neuroendocrino puro predominantemente neuroendocrino y tumor con igual expresioacuten neuroendocrina que exocrina Por otra par-te se han descrito tres subgrupos seguacuten el tipo celular predominante tumor de ceacutelulas pequentildeas de ceacutelulas in-termedias y de ceacutelulas grandes que se distinguiriacutean por el iacutendice de actividad mitoacutetica pleomorfismo y grado de necrosis lo que condicionariacutea el pronoacutestico de cada grupo La inmunorreactividad de este tipo de tumores es demostrada por anticuerpos contra la enolasa especiacutefica de las neuronas sinaptofisina cromogranina A y hormo-nas

Solo del 5 al 7 se manifiestan con la cliacutenica tiacutepica del adenocarcinoma de colon como dolor abdominal alteracioacuten del haacutebito intestinal hematoquecia o hemo-rragia oculta en heces masa abdominal Sin embargo podriacuteamos inferir que nuestro paciente si presento alguacuten rastro sanguiacuteneo en la materia fecal ya que asiacute lo refirioacute el Pero si presentaba un patroacuten de diseminacioacuten gene-ral que es la mayor forma de presentacioacuten de estos tu-mores Tampoco suelen haber siacutentomas de siacutendrome pa-raneoplasico carcinoide ni anormalidades metaboacutelicas

La diseminacioacuten se realiza por viacutea linfaacutetica y hema-toacutegena siendo el hiacutegado un lugar usual y temprano de localizacioacuten de metaacutestasis El subtipo de ceacutelulas peque-ntildeas es la variedad que metastatiza con mayor frecuencia sobre todo en el hiacutegado pero tambieacuten lo hace en hueso pulmoacuten y peritoneo

Es una neoplasia altamente agresiva y la mayoriacutea de casos suelen presentar un pronoacutestico muy malo dado que una gran cantidad de estos tumores han metastati-zado en el momento del diagnoacutestico (en contraste con el adenocarcinoma de colon y recto donde soacutelo se mani-fiestan asiacute en el 25) Tiene peor pronoacutestico la variedad de carcinoma neuroendocrino puro y el subtipo de ceacutelu-las pequentildeas

La sobrevida estaraacute condicionada por el estadio tu-moral en el momento del diagnoacutestico pero dado las ca-racteriacutesticas de este tipo de tumores en la mayoriacutea de los casos (91) son neoplasias en estadios avanzados C y D de DukesEl tiempo medio de supervivencia se situacutea entre 6 y 15 meses y solo en aquellos pacientes con en-fermedad localizada y estadio tumoral precoz (estadio A o B de Dukes) se consiguen supervivencias a los 5 antildeos entre el 30 y el 90

La cirugiacutea es el uacutenico tratamiento que logra la cura-cioacuten de los Carcinomas Neuroendocrino y se aconseja la colecistectomiacutea dado que en algunos casos se vio una relacioacuten con el caacutencer de las viacuteas biliares Si son obstruc-

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 21: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

e-Articles bull Casos cliacutenics

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

73

tivos pero irresecables se puede evaluar la colocacioacuten de stents o realizar derivaciones proximales aisladas

Si la lesioacuten ya tiene metaacutestasis hepaacuteticas y con sufi-ciente hiacutegado residual para una funcioacuten hepaacutetica posto-peratoria adecuada (afectacioacuten de menos del 50 del hiacute-gado) se debe agregar reseccioacuten hepaacutetica con propoacutesito curativo lo cual mejora la sintomatologiacutea y la supervi-vencia

Es posible combinar la cirugiacutea con ablacioacuten por ra-diofrecuencia crioterapia embolizacioacuten arterial hepaacutetica y quimioembolizacioacuten en los casos de caacutencer avanzado La radioterapia se puede utilizar como tratamiento pa-liativo (de las metaacutestasis en hiacutegado hueso pulmoacuten y ce-rebro o ante sangrados u obstrucciones intestinales) o curativo La con Quimioterapia se realiza con anaacutelogos de la somatostatina (octreotide lanreotide) cisplatino y etosposido

Utilizando la radioterapia con anaacutelogo de la somatostatinase han reportado con ellas respuestas cliacute-nicas del tumor hasta del 30 y 40 (Principalmente en aquellos pacientes con metaacutestasis cerebrales y oacuteseas) Hay carcinomas neuroendocrinos pobremente diferen-ciados los grado 3 muestran una alta tasa de respuestas ala combinacioacuten de quimioterapia con cisplatino y etos-posido

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Vilallonga R Espiacuten Basany E Loacutepez Cano M et al Car-cinomas neuroendocrinos de colon y recto Experiencia de una unidad en seis antildeos Rev Esp Enferm Dig 2008 100 11-6

2 Vaacutezquez Ruiz J Martiacuten Diacuteaz L Mansilla Molina D et al Carcinoma neuroendocrino de colon y recto Cir Esp 2000 67 625-7

3 Prieto-Montantildea J Salazara W Reyna-Villasmil E Nobre-ga-Correa H Carcinoma neuroendocrino de ceacutelulas pe-quentildeas de colon Gastroenterol Hepatol 2011 3454-56

4 Longo D Fanci A Casper D et al Harrison Manual de medicina interna 18ordf ed Madrid McGraw-Hill Intera-mericana 2013

5 Goldman L Ausiello Da Cecil Tratado de Medicina interna 24ordf ed Barcelona Elsevier 2013

6 Garciacutea LM Farreacute M Montero A Dolor lumbar de ori-gen neoplaacutesico Diagnoacutestico y tratamiento conservador Rev Soc Esp Dolor 2001 8 118-123

e-ArticlesACLF Acute-on-chronic liver failure

Dra Anna Reig

El pacient cirrogravetic eacutes un malalt fragravegil que ingressa i consulta a urgegravencies sovint en el nostre hospital Fins a un 22 dels pacients que consulten ho fan per una descompensacioacute aguda recentment descrita com ACLF que presenta una alta mortalitat (1 de cada 3) a meacutes a meacutes un 10 dels pacients ingressats per un altre motiu desevoluparan aquesta siacutendrome Eacutes important la seva identificacioacute precoccedil i tractament multidisciplinari Per aquest motiu srsquoha realitzat una revisioacute de lrsquoACLF la seva definicioacute presentacioacute i tractament

La Dra Anna Reig del servei de Digestiu ha elaborat aquesta revisioacute que podeu consultar a

httpsannalsdelsagratcorwordpresscom20160425aclf-acute-on-chronic-liver-failure

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 22: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

74

Casos cliacutenics

Paciente de 58 antildeos con antecedentes de artritis gotosa que acudioacute a urgencias de nuestro centro por presentar dolor edema y tumefaccioacuten a nivel

de la pierna izquierda de 24 horas de evolucioacuten y sin antecedente traumaacutetico previo Referiacutea que el diacutea ante-rior a la visita le aparecieron de forma espontaacutenea dos hematomas (uno en la parte medial del pie izquierdo y otro en el hueco popliacuteteo) presentando progresivamen-te dolor al caminar y posteriormente incluso al apoyar o mover el pie asociados a malestar general distermia y escalofriacuteos

En el momento de la exploracioacuten fiacutesica el paciente presentaba un importante edema que afectaba a toda la pierna izquierda con aumento de la temperatura dolor a la palpacioacuten empastamiento del triacuteceps sural y hema-tomas extensos a nivel de hueco popliacuteteo y cara interna del tobillo Ante la sospecha cliacutenica de trombosis venosa profunda de la extremidad inferior izquierda se le practi-

coacute estudio por ECO-doppler que informaba de la pre-sencia de un sistema venoso profundo permeable y de la presencia de una coleccioacuten liacutequida compatible con un hematoma a nivel del hueco popliacuteteo Se solicitoacute reso-nancia magneacutetica para completar estudio por imagen que informaba de la presencia de una formacioacuten alargada a nivel popliacuteteo de 5 x 5 x 15cm (375cc) mal delimitada dishomogeacutenea que se podiacutea corresponder con un quiste de Baker complicado con aacutereas hemorraacutegicas edema y cambios inflamatorios

Tras orientar el cuadro cliacutenico como Quiste de Baker complicado se procedioacute a realizar tratamiento conserva-dor con reposo relativo AINES vendaje elaacutestico com-presivo y tratamiento rehabilitador (magnetoterapia ultrasonido pulsaacutetil crioterapia y medidas antiedema) presentando el paciente mejoriacutea progresiva de su sinto-matologiacutea hasta la resolucioacuten del cuadro cliacutenico

Diagnoacutestico Quiste de Baker complicado

CONCLUSIONES

Las exploraciones complementarias nos ayudaraacuten a esta-blecer un correcto diagnoacutestico diferencial El tratamiento conservador es el de eleccioacuten en esta patologiacutea quedan-do el tratamiento quiruacutergico relegado a los casos que no mejoran dado el importante iacutendice de recidivas

1 Molpus WM Shah HR Nicholas RW et al Case re-port 731 Complicated Bakerrsquos cyst Skeletal Radiol 199221(4)266-8

Palabras clave quiste popliacuteteo diagnosis rodilla pa-tologiacutea diagnoacutestico por imagenKeywords Popliteal cyst diagnosis knee pathology diagnostic imagingRebut 28-octubre-2015Acceptat 4-febrero-2016Correspondegravencia feliporienthscorcom

Quiste de Baker complicadoQuist de Baker complicat

Complicated Bakerrsquos cyst

Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez

Servicio de Medicina fiacutesica y rehabilitacioacuten (a) Servicio de Medicina Interna

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 23: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

75

Figura 1

Figura 2

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 24: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

76

TC coronal con contraste

TC axial con contraste

iquestEn queacute espacio anatoacutemico se encuentra la lesioacuten que observas en la imagen

bull Masticadorbull Parotideobull Parafariacutengeo pre-estiloideobull Parafariacutengeo post-estiloideo

Respuesta El espacio parafariacutengeo tiene la forma de una piraacutemide invertida es lateral a la faringe y se extiende desde

DiagnoacutesticoServicio de Radiodiagnoacutestico P

OR

IM

AG

EN

Lesioacuten parafariacutengeaLesioacute parafariacutengia

Parapharingeal lesion

Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute IsernServicio de Radiodiagnoacutestico Hospital Universitari Sagrat Cor

Palabras clave Schwannoma neoplasias fariacutengeas imagen por resonancia magneacutetica tomografiacutea compu-tarizada por Rayos XKeywords Schwannoma pharyngeal neoplasms magnetic resonance imaging tomography x-ray com-putedCorrespondencia iacopociampahscorcom

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 25: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Lesioacuten parafariacutengea bull Servicio de Radiodiagnoacutestico

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

77

la base del craacuteneo hasta el hueso hioides Presenta un alto contenido graso y se divide en dos subespacios separados por la apoacutefisis estiloides y el diafragma estiloideo la pre-estiloidea y la post-estiloidea La lesioacuten de la imagen se en-cuentra en el espacio parafariacutengeo (EPF) post-estiloideo tambieacuten llamado ldquoespacio carotideordquo porque contiene el paquete vasculonervioso del cuello Una manera de locali-zar en que regioacuten se encuentra la masa es observar el des-plazamiento de los vasos

iquestCoacutemo se desplazan los vasos en presencia de una le-sioacuten post-estiloidea

bull La arteria caroacutetida interna (ACI) y la vena yugular se des-plazan hacia atraacutes

bull La ACI y la yugular se desplazan hacia adelantebull La ACI y la yugular se desplazan medialmentebull Los vasos estaacuten colapsados por la masa

Respuesta En general se puede decir que las lesiones que ocupan el EPF post-estiloideo desplazan los vasos ha-cia delante Las lesiones pre-estiloideas los desplazan hacia atraacutes En el TC de la imagen la flecha gruesa sentildeala la vena yugular desplazada en sentido anterolateral y la flecha fina sentildeala la ACI desplazada en sentido anteromedial

iquestCuaacutel es la etiologiacutea maacutes frecuente de una masa post-estiloidea

bull Tumor neurogeacutenicobull Congeacutenitabull Tumor de origen glandular salivalbull Infecciosa

Respuesta las lesiones post-estiloideas maacutes frecuentes son los tumores neurogeacutenicos

Las lesiones pre-estiloideas maacutes frecuentes son los tu-mores que se originan en el tejido glandular salival

Entre las siguientes elige el diagnoacutestico maacutes proba-ble para la lesioacuten de la imagen

bull Paraganglioma (tumor gloacutemico) vagalbull Schwannoma (Neurinoma)bull Adenoma pleomorfobull Quiste branquial

Respuesta La masa de la imagen es sugestiva de Schwan-noma (Neurinoma) porque es una lesioacuten en EPF post-es-tiloideo bien delimitada de densidad similar a la de los muacutesculos adyacentes en el TC sin contraste y que presen-ta importante realce homogeacuteneo en el TC con contraste

El diagnoacutestico diferencial por TC seriacutea con un para-ganglioma vagal que tambieacuten puede tener la misma locali-zacioacuten y captar intensamente el contraste aunque suele ser una captacioacuten maacutes heterogeacutenea

En el EPF retro-estiloideo no encontramos tejido sali-var Una lesioacuten quiacutestica no captariacutea contraste centralmen-te

Al paciente tambieacuten se le realizoacute una RM

La RM permite diferenciar el schwannoma maacutes homogeacute-neo del tumor gloacutemico que es altamente vascularizado y suele presentar un patroacuten micronodulillar por muacuteltiples vasos en su interior

Tras la reseccioacuten quiruacutergica de la lesioacuten la anatomiacutea patoloacutegica confirmoacute el diagnoacutestico de schwannoma

T1 axial T1 sagital y T2 axial con saturacioacuten de grasa y contraste ev

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 26: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

78

Nota tegravecnica

INTRODUCCIOacuteN

El personal del bloque quiruacutergico en su trabajo diario se encuentra expuesto a agentes perjudiciales para su salud uno de ellos son las radiaciones ionizantes Existen dudas sobre coacutemo debemos trabajar con radiaciones ionizantes debido a la falta de formacioacuten especiacutefica en el grado de En-fermeriacutea La finalidad de este trabajo es tener una guiacutea que nos proporcione la informacioacuten necesaria sobre

bull Por queacute nos tenemos que protegerbull Queacute tenemos que protegerbull Coacutemo nos debemos protegerbull Doacutende debemos protegernos

METODOLOGIacuteA

A partir de la buacutesqueda bibliograacutefica en los metabuscado-res Tripdatabase Epistemonikos Pubmed Uptodate y Co-chrane usando los descriptores ldquoradiacioacuten ionizanterdquo AND ldquoproteccioacuten radioloacutegicardquo y los MESH radiation ionizing y ldquoradiation protectionrdquo sin hacer restriccioacuten de idioma ni de antildeo de publicacioacuten y la informacioacuten facilitada por expertos en radioproteccioacuten ademaacutes de literatura gris se elaboroacute la guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico en el Hos-pital Universitari Sagrat Cor (Quiroacuten Salud)

RESULTADOS

iquestPOR QUEacute NOS TENEMOS QUE PROTEGERLa radiacioacuten es la emisioacuten de energiacutea en forma de ondas

cuando eacutesta es capaz de arrancar los electrones del aacutetomo re-

Palabras clave radiacioacuten ionizante proteccioacuten radio-loacutegica exposicioacuten profesional prevencioacuten y control quiroacutefanosKeywords radiation ionizing radiation protection occupational exposure prevention amp control opera-ting roomsRecibido 10-noviembre-2015Aceptado 3-Diciembre-2015Correspondencia mmmartihscorcom

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico

del Hospital Universitari Sagrat CorGuia de radioproteccioacute del personal quiruacutergic

de lrsquoHospital Universitari Sagrat Cor

Surgical team radiation protection guide of the Hospital Universitary Sagrat Cor

Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten MartiacutenezEnfermeros Bloque quiruacutergico Hospital Universitari Sagrat Cor

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 27: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Guiacutea de radioproteccioacuten del personal quiruacutergico del Hospital Universitari Sagrat Cor bull Nota tegravecnica

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

79

cibe el nombre de radiacioacuten ionizante La radiacioacuten por rayos X puede producir efectos Estocaacutesticos (aleatorios como leu-cemia o malformaciones geneacuteticas) o Deterministas (dosis-dependientes como quemaduras cataratas y abortos)

En los quiroacutefanos se utilizan equipos de rayos x que pueden trabajar en dos modalidades radiografiacutea y radios-copia

En el primer caso los tiempos de exposicioacuten a la ra-diacioacuten son muy cortos del orden de deacutecimas de segundo por lo que es posible que todo el personal que no esteacute invo-lucrado directamente en la intervencioacuten pueda alejarse del equipo y del paciente en el momento del disparo Alejarse una distancia superior a dos metros o utilizar un delantal plomado proporciona suficiente proteccioacuten en este caso

En el caso de la escopia los tiempos son largos por lo que es posible que ademaacutes del cirujano haya maacutes personas que deban permanecer cerca del haz de radiacioacuten

Seguacuten el principio ALARA las dosis recibidas por los trabajadores deben ser tan bajas como sea posible y siem-pre por debajo de los liacutemites establecidos por la legislacioacuten

iquestQUEacute TENEMOS QUE PROTEGERSeguacuten el Real Decreto 7832001 las dosis maacuteximas per-

mitidas por antildeo sonCRISTALINO 150 mSv antildeo oficial 50 mSv si son

estudiantes o personal en formacioacutenEs posible superar el liacutemite anual de dosis (150 mSv) si

se realizan entre 30 y 40 exploraciones al mes sin utilizar elementos de proteccioacuten adecuados

PIEL 500 mSvantildeo Dicho liacutemite se aplicaraacute a la dosis promediada sobre cualquier superficie de 1 cm2 150 mSv para estudiantes y personal en formacioacuten

TIROIDES Los estudios han demostrado que la inci-dencia del caacutencer de tiroides papilar ha aumentado debido a la radiacioacuten meacutedica

MANOS PIES TOBILLOS Y ANTEBRAZOS 500 mSvantildeo150 mSv para estudiantes y personal en for-macioacuten

MUJER EMBARAZADA O EN PERIacuteODO DE LACTANCIA no realizaraacute trabajos que supongan expo-sicioacuten a la radiacioacuten

iquestCOacuteMO NOS DEBEMOS PROTEGERLas normas adecuadas para la proteccioacuten radioloacutegica

ante el uso de escopia son

bull Llevar delantal plomado y permanecer a la maacutexima dis-tancia posible del haz directo compatible con las funcio-nes que hay que desempentildear en la intervencioacuten

bull Si hay que manipular sobre el paciente durante la escopia y dentro del haz de radiacioacuten se utilizaraacuten guantes qui-ruacutergicos con proteccioacuten plomada (Actualmente existen modelos que se asemejan en textura y sensibilidad a los normales por lo que son mucho maacutes coacutemodos)

bull Se debe utilizar la radioscopia el tiempo miacutenimo impres-cindible para obtener la informacioacuten necesaria

bull Los dosiacutemetros de solapa cuyo uso es obligatorio en este tipo de exposicioacuten se deben colocar debajo del delantal y aquellas personas que participando directamente en la intervencioacuten tienen probabilidad de introducir las manos en el haz de radiacioacuten deben utilizar dosiacutemetros de mu-ntildeeca

El historial dosimeacutetrico de los trabajadoresas de bloque quiruacutergico (cat B seguacuten BOE) quedaraacute registrado en las dosis anuales o estimadas

iquestDOacuteNDE DEBEMOS PROTEGERNOSDebido a la radiacioacuten dispersa siempre se debe trabajar

con el tubo (foco de radiacioacuten) debajo de la mesa quiruacutergi-ca Se debe tener especial cuidado durante las proyecciones oblicuas y siempre tener presente la ley del cuadrado de la distancia por la que la radiacioacuten dispersa es inversamente proporcional al cuadrado de la distancia desde la fuente

BIBLIOGRAFIacuteA

1 Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radia-ciones ionizantes laquoBOEraquo nuacutem 178 de 26 de julio de 2001 paacuteginas 27284 a 27393 [Consulta 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2001-14555

2 Real Decreto 14392010 de 5 de noviembre por el que se modifica el Reglamento sobre proteccioacuten sanitaria contra radiaciones ionizantes aprobado por Real De-creto 7832001 de 6 de julio laquoBOEraquo nuacutem 279 de 18 de noviembre de 2010 paacuteginas 96395 a 96398 [Consul-tado 25-mayo-2015] httpwwwboeesdiario_boetxtphpid=BOE-A-2010-17709

3 Sociedad Espantildeola de Proteccioacuten Radioloacutegica Las Recomendaciones 2007 de la Comisioacuten Internacional de Proteccioacuten Radioloacutegica [consulta 25-mayo-2015] httpwwwicrporgdocsp103_spanishpdf

4 Cervantes Ortega G Aacutelvarez Saacutenchez C Franceacutes Fon-devila A et al Procedimiento de radioproteccioacuten y vigi-lancia de la salud de trabajadores expuestos a radiacio-nes ionizantes Prevencioacuten 200416930-42

5 Sinnott B Ron E Schenider AB Exposing the thyroid to radiation a review of its current extent risks and implications Endocr Rev 201031756-73

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 28: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

80

Article especial

The first batch of students to smoothly transition out of the medical school in Ghana as doctors were a proud group of thirty-nine who had braved the

tough but patient training that medicine required Seven years earlier these determined youngsters had been admit-ted into an infant medical school which boasted a com-pletely local staff but was now learning to stand on its feet with firmness There was only one fledgling medical school and all the countryrsquos doctors were foreign-trained

Fifty-three years down the line Ghana has four medi-cal schools that churn out approximately 600 doctors yearly with plans underway to build at least one more Across the country the study of medicine is an empyreal beauty with enthusiastic young individuals gleaning the rudiments of the noble profession through devoted study and an almost apprentice-like walk with consultant doctors

On average medical school in Ghana runs for 6 years after which a 2 year housemanship is required before the budding doctor receives his medical license and becomes a fully-fledged medical officer This aside each school has their own peculiarities concerning the running of the cour-se My school Kwame Nkrumah University of Science and Technology (KNUST) divides this 6 year period into 2 broad phases The first is the preclinical period where the student is exposed to the basic sciences (anatomy bioche-

We call our country Ghana and this is our practice of medicine

Llamamos a nuestro paiacutes Ghana y eacutesta es nuestra formacioacuten en medicina

Anomenem el nostre paiacutes Ghana i aquesta eacutes la nostra formacioacute en medicina

Michael Busia Michael Osei Agyapong6th Year School of Medical Sciences

Kwame Nkrumah University of Science amp Technology Ghana West Africa

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 29: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

We call our country Ghana and this is our practice of medicine bull Article especial

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

81

mistry physiology pharmacology microbiology and patho-logy) Much of the work in the preclinical period is done in the lecture room Students also get to combine chemicals and observe reactions in laboratories

After three years of preclinical work the student is us-hered into the clinical phase and the bulk of work is shifted to the hospital ward Almost foudroyantly students begin the junior clerkship where they encounter real patients The pathologies that were hitherto only described in books and heard from the mouths of lecturers grow into reality meeting the student eyeball to eye ball However the student need not be overwhelmed because he does not face them alone

Grouped into teams students are coached by experien-ced consultants who walk them through the three clinical years exposing the broad disciplines of medicine and sur-gery as well as the subspecialties that fall under them

It is refreshing to see students trudging confidently to the ward in their white lab coats to have their daily dose of hospital work The Komfo Anokye Teaching Hospital (KATH) where students from KNUST have their clinical experience is the second largest hospital in Ghana Named after a fetish priest in Ghanarsquos history(who was said to be so powerful that he drove a sword into a rock and which has remained till date) the hospital has a 1200 bed capa-

city and serves as a tertiary unit and referral centre for the upper half of the country KATH has about 12 clinical di-rectorates ranging from the Mighty Medicine to Surgery across the Feline Obstetrics and Gynaecology to Paedia-trics down the hill of Glowing Radiology and Anaesthesia as far as Physiotherapy to mention but a few

A student who goes through KATH is therefore well-prepared and poised to offer the best of health service to patients In the fifth year students are given the opportuni-ty of experiencing medicine as practiced in other countries through Erasmus (exchange) I am delighted and grateful to have been given the opportunity to do so in Europe Ghana also opens its arms wide prepared with hospitality at its best to receive students from all over the world for Erasmus

Our exchange officers are always keen to welcome in-ternational students and to help plan thrilling trips and eye popping adventures across the country so that our visitors have the greatest experiences ever

Just to add a one-liner Ghana offers postgraduate courses as well and it will only be an

understatement to say that Ghanaian doctors can match the best of their fields around the world contributing in di-verse ways to the study and practice of medicine in hospi-tals all over the globe

Rounding up I present to you Ghana which borders the salty sea along the coast of West Africa known not only for its soil rich in minerals but also its hospitable peace-loving inhabitants its tasty dishes that leave a long term saporific effect on the tongue and its decent practi-ce of medicine And just like our counterparts of the noble profession of medicine all over the world we also say the physicianrsquos prayer once said by the Great Physician Hut-chinson ldquoFrom inability to let well alone from too much zeal for the new and contempt for what is old from put-ting knowledge before wisdom science before art and cle-verness before common sense from treating patients as ca-ses and from making the cure of the disease more grievous than the endurance of the same good Lord deliver usrdquo

httpsmsknustedugh

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 30: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

82

Recerca

RESUM

Tenint en compte les greus consequumlegravencies del trastorn de joc (TJ) i la seva afectacioacute en poblacioacute general (1-2) aquest treball preteacuten analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament mitjanccedilant la presentacioacute drsquoun compendi de sis articles originals drsquoinvestigacioacute em-piacuterica que srsquohan fet a la Unitat de Joc Patologravegic (UJP) del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Es fa una revisioacute de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneiumltat del trastorn factors sociodemogragravefics biologravegics psicologravegics o situacionals) i lrsquoeficagravecia dels tractaments

Els objectius dels sis estudis permeten obtenir evidegravencia empiacuterica sobre la heterogeneiumltat del TJ determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament i sobre mecanismes subjacents de mediacioacute Les mostres utilitzades oscilmiddotlen entre 108 i 1470 subjectes (segons lrsquoestudi) que va-ren acudir a la UJP de lrsquoHUB entre els anys 2010 i 2015

RESULTATS I CONCLUSIONS

Estudi 1 Es varen identificar 4 subgrups de jugadors pato-logravegics en funcioacute de variables sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat I (ldquodesorganitzat i emocionalment inesta-blerdquo) II (ldquoesquizoiderdquo) III (ldquosensible a la recompensardquo) i IV (ldquoaltament funcionalrdquo) segons la gravetat del trastorn i els siacutemptomes associats

Estudi 2 Lrsquoedat drsquoinici precoccedil srsquoassocia a meacutes gravetat del TJ Tambeacute constitueix una variable rellevant per a com-prendre millor lrsquoheterogeneiumltat del TJ La cerca de sensa-cions podria esdevenir un potent factor de risc per lrsquoinici precoccedil del TJ

Estudi 3 Es troba una prevalenccedila de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute i hiperactivitat (TDAH) del 232 en pacients amb TJ Els nivells meacutes elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ meacutes joves i es va associar a meacutes gravetat del TJ i a meacutes psicopatologia general aixiacute com a trets dis-funcionals de personalitat La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patroacute de persona-litat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gra-vetat del TJ

Estudi 4 Determinades dimensions de la ira estan associa-des als nivells de psicopatologia general a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patolograve-gics depenent del subtipus diagnogravestic

Estudi 5 Lrsquoactivitat drsquoinversioacute en mercats financers pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil cliacutenic diferent dels altres tipus de joc Srsquoassocia en lrsquoagravembit alt drsquoestudis i a puntuacions elevades en cooperativitat En relacioacute a les preferegravencies de joc es podria hipotetitzar que la diferegravencia entre els diversos perfils cliacutenics drsquoaddiccioacute al joc rau meacutes en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual srsquoadapten al context social

Tesi doctoralFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica

Autora MNeus Aymamiacute i SanromagravePsicograveleg adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari de Bellvitge

Professora associada Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 31: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Comentaris i perspectives bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

83

Estudi 6 El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal eacutes efectiu pel TJ Els pacients varen mostrar un canvi signi-ficatiu (puntuacions meacutes baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ)

Aquests resultats corroboren lrsquoheterogeneiumltat del TJ aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propos-tes terapegraveutiques meacutes eficients Els programes de TCC han demostrat ser eficaccedilos tot i que srsquohaurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferegravencies indi-

viduals Eacutes essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de deteccioacute precoccedil i preventius per a poblacions vulnera-bles com la dels joves incidint en el maneig drsquoestrategravegies drsquoautocontrol resposta a la recompensa millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira per minimitzar la simptomatologia associada i la mateixa in-tensitat del TJ Aixiacute tambeacute resulta fonamental continuar lrsquoestudi sobre altres preferegravencies de joc i els seus correlats cliacutenics

Comentaris i perspectivesDr J Delaacutes

Si sempre eacutes emocionant rebre a la nostra revista Annals del Sagrat Cor una nova tesi doctoral aquesta de Maria Neus Aymamiacute i Sanromagrave Psicograveleg Adjunt de la Unitat de Joc Patologravegic del Servei de Psiquiatria de lrsquoHospital Uni-versitari de Bellvitge Professora Associada del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Cliacutenica de la Universitat de Barcelona teacute un indubtable factor afegit

Les tesis soacuten sempre el darrer esglaoacute en la carrera universitagraveria perograve de vegades suposa lrsquoopera prima de lrsquoinvestigador i en altres eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna feina de llarg recorregut la trajectograveria cientiacutefica raonada i creativa La Dra Aymamiacute fa anys es va incorporar al Servei de Medicina de lrsquoHospital del Sagrat Cor com una prova meacutes de lrsquoesperit humanista que impregnava el Cap de Servei Dr Puigdollers Hi havia una constant preocupacioacute per la psi-cologia per la Medicina Psicosomagravetica que va potenciar la creacioacute del Servei de Psiquiatria ndashoriginagraveriament adscrit a Medicina Interna- i que hi haguessin psicogravelogues integrades en el mateix Servei com eacutes el cas de la Neus Aymamiacute

Cal dir que no solament va engegar la seva liacutenia assistencial i la gegravenesis de lrsquoactual recerca sinoacute que va ser un pun-tal en el desenvolupament de lrsquoequip la seva cohesioacute i equilibri No es recorda en ella una mala cara ni quasi beacute un mal moment en tota el recorregut conjunt

En el text anterior hi ha lrsquooportunitat de llegir el resum de la tesi resultat de 6 publicacions 1-6 a revistes interna-cionals La reconeguda capacitat de siacutentesis de la Dra Aymamiacute ens permet familiaritzar-nos en lrsquoexistegravencia de 4 sub-grups de patologia del joc a partir de diferegravencies sociodemogragravefiques cliacuteniques i de personalitat La importagravencia de lrsquoedat drsquoinici i la prevalenccedila drsquoun 232 de trastorn per degraveficit drsquoatencioacute e hiperactivitat I que determinades dimen-sions de la ira estan associades a la intensitat del trastorn del joc

1 Aacutelvarez-Moya EM Jimeacutenez-Murcia S Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Granero R Santamariacutea J et al Subtyping study of a pathological gamblers sample Can J Psychiatry 2010 55(8)498ndash506

2 Jimeacutenez-Murcia S Aacutelvarez-Moya EM Stinchfield R Fernaacutendez-Aranda F Granero R Aymamiacute MN et al Age of onset in pathological gambling clinical therapeutic and personality correlates J Gambl Stud 2010 26(2)235-48

3 Aymamiacute MN Jimeacutenez-Murcia S Granero R Ramos-Quiroga JA Fernaacutendez-Aranda F Claes L et al Clinical psychopathological and personality characteristics associated with ADHD among individuals seeking treatment for gambling disorder BioMed Res Int 2015 965303

4 Aymamiacute MN Granero R Penelo E Fernaacutendez-Aranda F Krug I Gunnard K et al Anger in pathological gam-bling clinical psychopathological and personality correlates Spanish J Psychol 2014 17 e39 1ndash12

5 Granero R Taacuterrega S Fernaacutendez-Aranda F Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M Moragas L et al Gambling on the stock market an unexplored issue Compr Psychiatry 2012 53(6) 666-73

6 Jimeacutenez-Murcia S Granero R Fernaacutendez-Aranda F Arcelus J Aymamiacute MN Goacutemez-Pentildea M et al Predictors of outcome among pathological gamblers receiving cognitive behavioral group therapy Eur Addic Res 2015 21(4) 169-78

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 32: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

84

Recerca

INTRODUCCIOacute

Durant lrsquoany 2015 el CEIC idcsalud a Catalunya ha man-tingut la seva missioacute de vetllar per la proteccioacute dels drets seguretat i benestar dels pacients avaluant la correcta me-todologia lrsquoegravetica i la legalitat dels projectes de recerca i mi-llorar les garanties del seu funcionament intern

Drsquoaltra banda srsquoha refermat la sistemagravetica de treball ini-ciat el 2014 amb la fusioacute dels CEICs de lrsquoHospital Univer-sitari Sagrat Cor i de lrsquoHospital General de Catalunya Un dels principals esforccedilos ha anat dirigit al treball comuacute i en especial el de millorar el seguiment dels projectes de recerca presentats al CEIC

Com activitats destacables durant el 2015 es destaca

bull Presentacioacute de dues comunicacions al II Congreacutes ANCEI Saragossa 8 juny 2015

ndash Pogravester Preparaacutendonos para el futuro o lo que hemos aprendido al fusionar 2 ComiteacutesEacuteticos de Investigacioacuten Cliacutenica

ndash Comunicacioacute Oral Seguimiento de Proyectos Evaluacioacuten de una herramienta disponible en la Intranet del CEIC

bull Procediment VHP Participacioacute en la prova pilot drsquoavaluacioacute harmonitzada amb AEMPS En dues oca-sions una drsquoelles com a CEIC de Referegravencia

bull Assistegravencia al CEIC de Residents i alumnes de Magravesters amb interegraves de formacioacute 5 residents i 2 alumnes Magravester Medicaments i Sistema Sanitari

bull Representacioacute del CEIC en el Jurat Premis Cientiacutefics Hospital General de Catalunya 2015

COMPOSICIOacute DEL COMITEgrave

Durant el 2015 srsquo ha produiumlt una baixa en els membres Dr Jamil Ajram Maksoud (Servei Pediatria) per jubilacioacute

PRESIDENT Dra Margarita Aguas Compaired (Farmagravecia Hospitalagraveria)

SECRETARI Sra Montserrat Granados Plaza (Infer-mera i membre Comissioacute Investigacioacute)

METGES Dr Joseacute Javier Bara Casaus (Cirurgia Maxilmiddotlo-facial) Dr Francesc Fernaacutendez Monragraves (Servei Medicina Interna) Dr Francisco Javier Ruiz Moreno (Me-dicina Intensiva) Dra Mordf Aacutengeles Rivas Fernaacutendez (Servei de Pediatria)

FARMACOgraveLEG CLIacuteNIC Dr Rafael Azagra i Le-desma Dra Maria Estrella Barcelograve Colomer

FARMACEgraveUTIC HOSPITALARI Dra Pilar Mar-cos Pascua

FARMACEgraveUTIC ATENCIOacute PRIMAgraveRIA Sra Olga Manrique Rodriguez Professional drsquoOficina de Far-magravecia

INFERMERIA Sra Cristina Sagrera i Felip (Inferme-ra Responsable Seguretat del Pacient i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial) Sr Magraverius Tregravemols Esmel (Supervisor Hospitalitzacioacute i membre del Comitegrave Egravetica Assistencial)

UNITAT ATENCIOacute A LrsquoUSUARI Sra Marta Tagrave-pia (Unitat drsquo Atencioacute a lrsquoUsuari)

MEMBRE ALIEgrave A LES PROFESSIONS SANI-TAgraveRIES Sra Montse Bielsa Jurista Sra Louisa Garciacutea Bonillo Administrativa

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (CEIC)

idcsalud a Catalunya 2015

Montserrat Granados Plaza Margarita Aguas Compaired

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 33: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

85

FORMACIOacute

El CEIC ha de mantenir una activitat formativa a fi de ga-rantir lrsquoactualitzacioacute dels coneixements i criteris en el des-envolupament de les seves funcions i en el funcionament del comitegrave Durant el 2015 aquesta activitat formativa es va concretar en lrsquoassistegravencia a

I Curs Intensiu drsquoActualitzacioacute en Bioegravetica Up-Date en Bioegravetica ldquoConeixements Generals de Proteccioacute dadesrdquo Institut Borja de Bioegravetica Universitat Ramon Llull (15 cregravedits)

II Congregraves ANCEI ZaragozaMagravester Universitari en Investigacioacute en Atencioacute Pri-

magraveria Universitat Miguel Hernaacutendez Alacant Modalitat on-line 60 cregravedits

II Jornada del Comiteacute Eacutetico de Investigacioacuten Cliacutenica (CEIC)de lrsquoHospital Universitari de Bellvitge Big data en investigacioacute implicacions i consequumlegravencies

ACTIVITAT DrsquoAVALUACIOacute

El total de projectes avaluats durant lrsquoany 2015 ha estat de 63En la distribucioacute dels projectes avaluats per centres

com es pot veure en el gragravefic destaca lrsquoHospital Universi-tari del Sagrat Cor en nombre drsquoestudis presentats amb un 333 del total

Per tipus de disseny meacutes de la meitat dels projectes corresponen a Assaigs cliacutenics amb medicaments i a estudis observacionals de Cohorts amb un 333 i un 285 res-pectivament del total de projectes

Per tipus de Promotor drsquoestudis eacutes a dir per tipus de solmiddotlicitants drsquoavaluacioacute com es pot veure en el seguumlent quadre lrsquoinduacutestria farmacegraveutica concentra la meitat de les solmiddotlicituds i li segueix la promocioacute interna que corres-pon a aquelles que soacuten a iniciativa dels mateixos profes-sionals i que no compten amb suport de cap induacutestria ni drsquoinstitucions o associacions

N

Industria farmacegraveutica 32 508

Altre industria biosanitagraveria 1 16

Altres Institucions privades 4 63

Promocioacute Interna 21 333

SocietatAssociacioacute cientiacutefica 1 16

FundacioacuteInstitutAsoc investigacioacute biomegravedica

4 63

Total 63 1000

Per especialitat o agraverea de coneixement destaca lrsquoactivitat de recerca realitzada pel servei drsquoOftalmologia provinent de lrsquoInstitut Catalagrave de la Retina (ICR) i de Vallegraves Oftalmologia Recerca (VOR)

N

Cardiologia 4 63

Cirurgia Maxilmiddotlofacial 1 16

Cirurgia Ortopegravedica i Traumatologravegica 2 32

Dermatologia 3 48

Docegravencia 1 16

Infermeria 2 32

Farmagravecia 4 63

Ginecologia i Obstetriacutecia 2 32

Medicina Interna 1 16

Nefrologia 1 16

Pneumologia 2 32

Neurologia 8 127

Nutricioacute 1 16

Oftalmologia 20 317

Oncologia Radioteragravepica 1 16

ORL 1 16

Pediatria 2 32

Psicologia 3 48

UCI 3 48

Universitat Internacional Catalunya 1 16

Total 63 1000

En lrsquoavaluacioacute dels projectes quan es tracta drsquoassaigs cliacutenics multicegraventrics el CEIC pot actuar com a CEIC de Referegraven-cia o Implicat En el primer cas el CEIC nomenat actuaragrave

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 34: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

86

com a referent per als CEICs de la resta de centres que hi participen drsquoaquesta manera centralitza tots els informes en un dictamen uacutenic que eacutes el que es fa arribar als promo-tors Quan srsquoactua com a implicat envia al de Referegravencia lrsquoinforme resultant de la seva avaluacioacute Durant lrsquoany 2015 hem actuat en sis ocasions com CEIC de Referegravencia En la resta drsquoestudis srsquoactua com a CEIC Local

En la resta drsquoestudis srsquo actua com a CEIC Local

N

Referegravencia 6 111

Implicat 15 222

Local 42 667

Total 63 1000

De tots els projectes si els classifiquem en funcioacute de la par-ticipacioacute dels centres que es tutelen

N

Multicegraventric Internacional 15 238

Multicegraventric Europeu 13 206

Multicegraventric Nacional 12 190

Unicegraventric 23 365

Total 63 1000

Els resultats de lrsquoactivitat avaluadora del CEIC durant el 2015 queda recollida en la seguumlent taula

Tipus Projectes APR A+APR DEN A+DEN A+Pte Resposta

Cancelmiddotlat

AC CEIC implicat 3 6 1 1 4

AC CEIC referegravencia 0 4 0 0 2

IC PS 0 1 0 0 1

EPA 3 2 0 0 2 0

No EPA 0 3 0 0 1 0

AC Assaig Cliacutenic

IC PS Investigacioacute Cliacutenica amb Producte Sanitari

EPA Estudis Post Autoritzacioacute

No EPA No Estudis Post Autoritzacioacute

Altres Altres estudis no inclosos en els apartats anteriors

APR Aprovats o amb informe favorable directament sense haver demanat aclariments

A+APR Aprovats o amb informe favorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

EN Denegats o amb informe desfavorable directament sense haver demanat aclariments

A+DEN Denegats o amb informe desfavorable despreacutes drsquohaver demanat aclariments

A+ Pte Resposta Solmiddotlicitud Aclariments pendents resposta a 31 desembre 2014

A+Cancelmiddotlat Solmiddotlicitud aclariments i cancelmiddotlat a peticioacute IP abans drsquo emetre Dictamen Final

Si analitzem el global dels projectes avaluats per anys po-dem observar la tendegravencia en positiu del seu nombre que consolida any rere any lrsquo activitat del nostre CEIC

En relacioacute a Modificacions rellevants que poden implicar canvis importants en el desenvolupament i continuiumltat dels

estudis es van avaluar 47 esmenes drsquo aquesta categoria du-rant el 2015

DADES DE SEGUIMENT

El CEIC realitza un seguiment dels projectes que es porten a terme en el nostre centre des del seu inici fins a la recep-cioacute del seu informe final

A data 31 de desembre de 2015 es trobaven en situa-cioacute drsquoactius (oberts en la base de dades) 165 projectes de recerca

Per tipus de disseny drsquoestudis destaquen els assaigs cliacute-nics ja que eacutes habitual que tinguin un periacuteode de seguiment relativament llarg (meacutes drsquoun any) i els observacionals per-quegrave soacuten dels meacutes representatius

La distribucioacute dels projectes per centres acreditats es mostren en el seguumlent gragravefic destacant lrsquoHospital Universi-

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 35: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic) bull Recerca

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

87

tari Sagrat Cor i lrsquoHospital General de Catalunya que agluti-nen el 72 del total de projectes actius

Per especialitat es manteacute el servei drsquoOftalmologia com lrsquoespecialitat amb meacutes activitat de recerca seguit de Neuro-logia

Per especialitat o agraverea de coneixement

INFORMES SEGUIMENT REALITZATS PER INVESTIGADORS

De lrsquoactivitat de seguiment realitzada per els mateixos inves-tigadors fins al dia de tancament de la recollida drsquoinformes (12 febrer 2016) srsquohan actualitzat 130 projectes el que supo-sa el 788 de compliment per part dels investigadors

En la seguumlent taula es pot observar la taxa drsquoinformes de seguiment rebuts per centres on els centres del nostre grup (Cliacutenica del Vallegraves Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital General de Catalunya) presenten un percentatge de compliment superior al 80

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 36: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Recerca bull Memograveria drsquoactivitats del Comitegrave eacutetic drsquoinvestigacioacute Cliacutenica (Ceic)

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

88

Dels projectes que srsquoha rebut informacioacute la situacioacute actua-litzada en la qual es troba lrsquoestudi es pot veure en la seguumlent taula

N

Finalitzat (Informe final enviat) 24 145

FinalitzatAnticipat (Informe final Enviat) 1 06

Finalizat (Informe final pendent) 28 170

Reclutament Tancat 24 145

Reclutament 52 315

No obert 6 36

Cancelmiddotlat 4 24

Parada temporal 1 06

Pendent 25 151

Total 165 1000

Altra informacioacute recollida eacutes la relativa al nombre de pa-cients reclutats esdeveniments adversos

Nombre de pacients participants es van reclutar un global de 3848 pacients entre tots els centres dels quals fins al moment han completat lrsquoestudi o assaig 2271 Es-deveniments Adversos Greus notificats cap ha estat en els nostres centres

Drsquoenccedilagrave que es va sistematitzar la recollida de seguiment dels centres el grau de compliment ha anat en augment tal com es pot veure en el gragravefic i taula seguumlents encara que no hem assolit lrsquoobjectiu marcat drsquoarribar al 100 dels estudis actius

Any Informes rebuts

Total Projectes Actius

2008 11 23 48

2009 17 27 63

2010 22 39 56

2011 29 57 51

2012-1r 41 67 61

2012-2on 53 68 78

2013-1r 62 76 8158

2013-2on 58 73 7945

2014 94 143 65

2015 130 165 788

CONCLUSIONS

Respecte al nombre de projectes presentats al CEIC ha augmentat un 20 respecte a lrsquoany anterior

En assaigs cliacutenics multicegraventrics srsquoha augmentat tambeacute en lrsquoactuacioacute de CEIC de Referegravencia enguany srsquoha actuat en el 28 del total drsquoassaigs cliacutenics avaluats En relacioacute al segui-ment srsquoha pogut comprovar que la tasca de suport i formacioacute donat als investigadors al respecte ha revertit en un augment important del percentatge drsquoinformes de seguiment rebuts De totes maneres srsquoha de continuar i potenciar lrsquoactivitat de seguiment dels projectes presentats en el centre

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 37: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

89

El caacutencer de mama ya era conocido en la antiguumledad En los papiros de Edwin Smith 1600 aC y de Ebers 1500 aC ya explicaban las caracteriacutesticas cliacutenicas y

aconsejaban tratarlos con la exeacuteresis del tumor y la cauteri-zacioacuten La lucha contra el caacutencer de mama nunca ha cesado dada su alta frecuencia su morbimortalidad y la importante repercusioacuten psiacutequica sobre la mujer que siente que pierde o se modifica su imagen corporal

Un hito en la historia fue la figura de William Hasted que en 1981 preconiza la cirugiacutea radical de la mama con vaciado axilar bajo la idea del tratamiento locoregional Este concepto se mantuvo invariable durante unos 70 antildeos con tentativas de aumentar la agresividad quiruacutergica (mamaria interna medias-tino fosa supraclavicular) y posteriormente a reducirla (Crile Patey y Madden) hasta las publicaciones de Spitalier y Amalric de Marsella en 1960 que ofreciacutean buenos resultados con el tra-

tamiento conservador de la mama y que fueron confirmados con los ensayos randomizados de Fisher y Veronesi en 1981

Todo ello se ha unido a que en estos antildeos se ha produ-cido una verdadera revolucioacuten en el tratamiento del caacutencer de mama con la quimioterapia adyuvante y neoadyuvante con nuevas y maacutes potentes drogas la hormonoterapia nue-vas teacutecnicas de irradiacioacuten los anticuerpos monoclonales la biopsia del ganglio centinela mejores teacutecnicas en el diagnoacutes-tico por la imagen el screening mamario de grandes masa de poblacioacuten y de la poblacioacuten de riesgo la inmunohistoquimia la clasificacioacuten molecular y la informacioacuten geneacutetica Todo ello armonizado dentro de la unidad de patologiacutea mamaria multidisciplinaria que enriquece cientiacuteficamente a sus miem-bros y que ofrece como resultado un tratamiento mejor e in-dividualizado a la mujer

Las unidades de mama hospitalarias fueron surgiendo poco a poco por el intereacutes de especialistas en el tema y que

formaban un grupo de colaboradores con reuniones perioacutedicas Asiacute fueron la del Prof Gros en Estrasburgo en 1960 Teje-rina en Madrid 1961 Prats Esteve en Bar-celona 1966 y Mansel en Glasgow en 1996

En 1995 un comiteacute de expertos del British National Health Service recomien-da la creacioacuten de unidades de mama Y es ratificado por el Parlamento Europeo en17 febrero 2003

La European Society of Mastology pu-blica las condiciones que han de requerir las unidades de mama en 2000

En Espantildea la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria fundada en 1980 tiene como objetivos principales la formacioacuten de especialistas y la creacioacuten de unidades de mama que raacutepidamente fue-ron formaacutendose en todos los hospitales especialmente en Cataluntildea

Lhospitaleacutes Histograveria

Unidades de patologiacutea mamariaDr Eduardo Basilio

Papiros de Edwin Smith

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 38: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Histograveria bull Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

90

Al llarg de la histograveria de lrsquoHospital del Sagrat Cor i de la histograveria dels hospitals predecessors que el defineixen com ara eacutes el nostre les pacients afec-

tes de lesions mamagraveries (benignes o malignes) o les que srsquoaproparen per a revisions preventives han estat tractades amb el magravexim interegraves i la millor atencioacute des de les diferents consultes ja siguin les de Ginecologia Cirurgia General Ci-rurgia Plagravestica Oncologia o les antigues consultes de Pato-logia Mamagraveria dels diferents hospitals

El 1993 amb la unificacioacute dels equips megravedics de lrsquoHospital Central de lrsquoAlianccedila i de lrsquoHospital del Sagrat Cor i la progressiva ubicacioacute de tota lrsquoactivitat hospitalagraveria i de consultes de pacients aguts en lrsquoHospital del Sagrat Cor (despreacutes Hospital Universitari Sagrat Cor) el Dr Eduardo Basilio i Bonet va posar en marxa la Unitat de Patologia Mamagraveria de lrsquoHUSC

El Dr Basilio Cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de lrsquoHospital Central i tambeacute Director Gerent dels dos hos-

pitals de lrsquoAlianccedila en aquell moment havia liderat lrsquoatencioacute en patologia mamagraveria a lrsquoHospital Central juntament amb els Drs Antonio Segade Lluis Puigdomegravench Fernando Bou-fard i la Dra Mordf Agravengels Blasco creant una consulta espe-ciacutefica de ldquoPatologia Mamagraveriardquo Per altra banda a lrsquoHospital del Sagrat Cor aquesta atencioacute estava assumida des del Servei de Ginecologia i Obstetriacutecia liderant-la el Dr Joseacute Antonio Rodriacuteguez Soriano des de la seva incorporacioacute a lrsquohospital (per oposicioacute) el 1964 va simultaniejar lrsquoactivitat amb la seva placcedila a la cagravetedra drsquoAnatomia Patologravegica a lrsquoHospital Cliacutenic pioner tambeacute en patologia mamagraveria adquiriacute el primer mamograve-graf a Barcelona (1971) que srsquoubicagrave al Servei de Ginecologia essent els professionals del mateix servei els que feien les ma-mografies i tambeacute els primers estudis anatomopatologravegics els seus colmiddotlaboradors meacutes propers en aquesta tasca van ser el Dr Agustiacute Castella el Dr Antonio Poncela el Dr Joan Sol-sona i el Dr Antonio Rodriacuteguez Rigau

Al 1993 el Dr Basilio posa en marxa la Unitat de Patolo-gia Mamagraveria de lrsquoHUSC de comuacute acord i amb la genero-

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquoHUSC I seguim

Dr Santiago Barba

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 39: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

91

sitat dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digestiva i amb lrsquoaprovacioacute de la Direccioacute de lrsquoHospital La unitat neix amb el compromiacutes drsquoassumir tots els pacients amb patologia mamagraveria que srsquoatenen a lrsquoHUSC seguint el protocol diagnogravestic i terapegraveutic elaborat per la Unitat

Dissenyada com a unitat funcional interdisciplinagraveria es compon de membres del Servei de Ginecologia i del Servei de Cirurgia General i Digestiva que atenen les consultes de ldquoPatologia Mamagraveriardquo i de membres dels serveis drsquoAnatomia Patologravegica Cirurgia Plagravestica Medicina Nuclear Oncologia Megravedica Oncologia Radioteragravepica (H Platoacute) Radiodiagnograves-tic Rehabilitacioacute i Psiquiatria Teacute assignada 1 infermera es-peciacutefica per la Unitat

La direccioacute i gestioacute de la Unitat eacutes independent dels serveis de Ginecologia i Obstetriacutecia i de Cirurgia General i Digesti-va i encarregada al Cap de la Unitat de Patologia Mamagraveria inicialment assumida pel Dr Basilio amb posterioritat lrsquohan rellevat el Dr Antonio Segade i en lrsquoactualitat el Dr Santi Barba

Durant aquests meacutes de 20 anys les consultes especiacute-fiques de ldquoPatologia Mamagraveriardquo han estat ateses pels Drs Eduardo Basilio Antonio Segade Santi Urgell Pere Salord Ignasi Valls Santi Barba i la Dra Rosa Anton amb forma-cioacute i dedicacioacute especiacutefica a aquest camp de la medecina i tots en possessioacute del tiacutetol de ldquoMaacutester en Senologiacutea y Pa-tologia Mamariardquo per la Universitat de Barcelona I la cara meacutes amable i propera sempre atenta a lrsquoacompanyament i a respondre a totes les necessitats de les pacients ha estat

la de les Sres Marquina Mateos Fina Bravo i Maite Clara-monte infermeres amb dedicacioacute preferent a la unitat

Des de la Unitat de Patologia Mamagraveria del HUSC srsquohan organitzat sessions formatives per a dones en el format de ldquoCurs drsquoautoexploracioacute mamagraveriardquo srsquohan organitzat ldquoSym-posium Avances en Senologiardquo en 5 edicions la ldquoIV Reu-nioacuten del Capitulo Espanyol de la Societat del Mediterraneo Latinordquo a la seu de lrsquoHUSC ldquoCurs de formacioacute continuada en Patologia Mamagraveria per a Metges drsquoAssistegravencia Primagraveriardquo i lrsquoorganitzacioacute del ldquoI Congreacutes Catalagrave de Sinologia i Pato-logia Mamagraveriardquo el 2002 que es va celebrar a la Casa de la Convalescegravencia de la UAB Tota aquesta activitat en estreta colmiddotlaboracioacute amb la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Pa-tologiacutea Mamaria de la que van ser impulsors i socis funda-dors el Dr Basilio Dr Segade i Dr Puigdomenech

Durant aquest periacuteode srsquoha consolidat el tractament con-servador com a primera opcioacute en el cagravencer de mama en estadis inicials la introduccioacute precoccedil de la tegravecnica de gan-gli sentinella des del 1997 amb lrsquoobjectiu drsquoevitar limfade-nectomies innecessagraveries amb sequumleles greus la introduccioacute de la RMN mamagraveria per la millor definicioacute de la malaltia neoplagravesica la implementacioacute progressiva de les diferents formes de biogravepsies percutagravenies que han eliminat les cirur-gies diagnogravestiques la categoritzacioacute i seguiment del ldquorisc de cagravencer de mamardquo la reconstruccioacute mamagraveria diferida o simultagravenia en colmiddotlaboracioacute amb el Servei de Cirurgia Plagraves-tica aixiacute com les tegravecniques oncoplagravestiques per poder assolir major nombre de tractaments conservadors la indicacioacute de

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 40: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Histograveria bull hellip Por goleada

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

92

Para aquellos que estas liacuteneas lleguen a leer y para aquel a quien hacen referencia De vuestra generosi-dad solicito comprensioacuten y disculpa

Desconozco la razoacuten por la que se me ha encargado la tarea de glosar la figura por otro lado irrepetible del Dr Dn J Eduardo Basilio Bonet

Le pido disculpas a eacutel porque es muy posible que mis puntos de vista no sean precisamente imparciales iexclson tantos los antildeos del ldquocodo a codordquo

Al mismo tiempo recabo de los lectores la virtud de la comprensioacuten es seguro que los editores habriacutean podido encontrar mejor pluma y maacutes imparcial relator

Desde el momento de iniciar este escrito dos dudas me asaltan y no cejan en su empentildeo iquestDebo poner de relieve al profesional o por el contrario hacer hincapieacute en la ver-tiente humana del personaje

Aquellos que desconocen al profesional e incluso aque-llos que creen conocerlo solo tendriacutean que echar un vista-zo a su curriacuteculo para percatarse de su categoriacutea No voy a transcribir aquiacute la totalidad de dicho historial profesional pues para ello seriacutea preciso utilizar el espacio de media re-vista pero siacute al menos dejar alguna pincelada del mismo Licenciado en Medicina y Cirugiacutea por la Universidad de Barcelona en 1956 meacutedico de APD por oposicioacuten en 1957 Especialista en Urologiacutea en Cirugiacutea General y en Cirugiacutea del aparato Digestivo Doctor en Medicina y Cirugiacutea cum laude por la Universidad de Barcelona ameacuten de otras espe-

cialidades no quiruacutergicasProfesor asociado a la Facultad de Medicina y profesor

del Maacutester de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Univer-sidad de Barcelona

A nivel hospitalario Jefe de Servicio de Cirugiacutea del Hospital Central de Quinta Salut La Alianza de 1978 a 1990 Director-Gerente del mismo hospital y del Hospital Universitario Sagrat Cor de Barcelona de 1990 a 1993 Fun-dador y Coordinador de la Unidad de Patologiacutea Mamaria desde 1987 hasta 1995

Miembro de numerosas sociedades cientiacuteficas ndash Cirugiacutea Oncologiacutea Digestivo etc - entre las que cabriacutea destacar la Sociedad Italiana de Terapia dei Tumori y la Association Franccedilaise de Chirurgie

Miembro fundador de la Sociedad Espantildeola de On-cologiacutea de la Sociedad Espantildeola de Senologiacutea y Patologiacutea Mamaria de la Sociedad Espantildeola de Cirugiacutea del Medite-rraacuteneo Latino y de Medicus Mundi

Miembro de honor de las sociedades Espantildeola de Se-nologiacutea y Patologiacutea Mamaria Boliviana de Cirugiacutea Brasilei-ra de Mastologiacutea

Ex-presidente de varias de las sociedades a las que con anterioridad he hecho mencioacuten

Y evidentemente numerosos trabajos comunicacio-nes publicaciones ponencias en mesas redondas charlas conferencias Tanto a nivel nacional como internacional Creo no equivocarme si dejo para el final aquello de lo que

lrsquoestudi genegravetic en pacients amb alta associacioacute de cagravencer familiar la indicacioacute de lrsquouacutes de plataformes genogravemiques per la millor estratificacioacute diagnogravestic molecular i pronogravestic del cagravencer i poder aplicar el tractament individualitzat a cada si-tuacioacute la implementacioacute dels nous fagravermacs pels anomenats ldquotractaments dianardquo la indicacioacute de tractaments sistegravemics neoadjuvants amb la doble intencioacute de millorar el pronogravestic de la malaltia i assolir major nombre de tractaments conser-vadors

Mantenim colmiddotlaboracioacute amb la Universitat de Barcelo-na participant com a docents a les sessions teograveriques i re-bent alumnes en pragravectiques del ldquoMaacutester de Patologia Ma-maria y Senologiacuteardquo

Hem iniciat colmiddotlaboracioacute amb Universitat Autogravenoma de Barcelona amb la participacioacute amb aportacioacute de pacients a lrsquoestudi ldquoCaacutencer de mama y dietardquo dirigit pel Professor Eduard Escrich Director del ldquoGrupo multidisciplinar para el estudio del caacutencer de mamardquo

Durant el 2015 hem fet 2975 visites (fins novembre) i 97 intervencions quiruacutergiques 75 per patologia maligna

Tot aquest treball al llarg drsquoaquests meacutes de 20 anys srsquoha pogut dur a terme per la formacioacute continuada dels professio-nals amb lrsquoassistegravencia a cursos i congressos de lrsquoespecialitat i sobretot pel treball cooperatiu i interdisciplinari amb els membres dels altres serveis que componen la unitat funcio-nal de forma meacutes concreta a la sessioacute Diagnogravestica de Pato-logia Mamagraveria (dilluns) i a la sessioacute del Comitegrave de Tumors (dimecres) on es consensuen els tractaments essent aquesta relacioacute professional lrsquoactiu meacutes valuoacutes de la unitat

Hem viscut diferents realitats organitzativesadminis-tratives de lrsquohospital adaptant-nos per tal de poder garantir la qualitat assistencial que demanden les nostres pacients i perseverant en el model cooperatiu de treball ara en aquests moments de nous canvis SEGUIM amb la voluntat de continuar sent el referent de qualitat per a les pacients amb patologia mamagraveria i pels professionals de lrsquoHUSC

Lrsquohospital ha drsquoestar agraiumlt al nombroacutes grup de profes-sionals dels molts serveis que integren la unitat funcional que al llarg de tots aquests anys han donat assistegravencia de qualitat a les nostres pacients

hellip Por goleadaDr Antonio Segade

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 41: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

hellip Por goleada bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

93

creo se siente maacutes satisfecho MEDALLA DE ORO DE LA SOCIEDAD ESPANtildeOLA DE SENOLOGIacuteA Y PA-TOLOGIacuteA MAMARIA

iexclSoacutelo una pinceladaMaacutes iquestqueacute decir del personaje Supe de su existencia

cuando auacuten no habiacutea finalizado mi paso por la Facultad de Medicina de Valladolid es decir alejado del aacuterea de activi-dad de nuestro personaje Y hasta Valladolid me llegoacute in-formacioacuten acerca de un cirujano de Barcelona joven con iacutempetu con inmejorable formacioacuten y enorme capacidad de trabajo solicitado desde diversos lugares de Espantildea para ir a operar cuando los cirujanos locales se veiacutean ldquoapuradosrdquo en suma un excelente cirujano reconocido no soacutelo en Bar-celona sino tambieacuten fuera de Cataluntildea

Y decidiacute que cuando hubiese dado fin a mi licenciatura intentariacutea formarme a su sombra

Y asiacute fue Y asiacute sigue siendoDescubriacute un hombre joven alto algo tostado por el sol

(color de mar) amable de faacutecil conversacioacuten con manos grandes de las que ninguacuten hijo querriacutea sentir sobre eacutel de-dos regordetes untildeas bien cuidadas y unos ojos inquietos de mirada a veces dura a veces amable Siempre activo siem-pre inquieto aunque sin apresuramiento Siempre a la buacutes-queda de algo y ese algo acostumbraba a ser trabajo maacutes trabajo Pero no tanto por el trabajo en siacute mismo como por lo que conlleva de experiencia buacutesqueda de lo uacuteltimo en congresos reuniones o trabajos publicados siempre fue la bibliografiacutea una de sus pasiones y de ello pueden dar fe en la biblioteca del hospital

De su inquietud cientiacutefica es faacutecil percatarse cuando se examina siquiera sea por encima el resumen de curriacuteculo que antecede impulsor fundador presidente y colaborador de tantas y tantas sociedades

Enorme dedicacioacuten enorme capacidad de trabajo y iexclenorme Conchita sin cuyo apoyo y estiacutemulo estoy seguro de que no habriacutea sido el mismo

Deciacutea Quevedo ldquoErase un hombre a una nariz pegado nariz superlativardquo mofaacutendose de Goacutengora

Y yo digo ldquoErase un hombre a una agenda pegado superlativa agendardquo De perderla habriacutea perdido la cor-teza prefrontal con su memoria a corto plazo el hipo-

campo con su memoria a largo plazo y hasta los ganglios basales con su capacidad de discernimiento sobre lo que querriacutea recordar u olvidar Es decir de perder su agenda habriacutea perdido praacutecticamente su cerebro Pero tambieacuten ese detalle habla de su capacidad de organizacioacuten cada cosa a su tiempo una detraacutes de otra y ninguna para maacutes tarde

iquestTodo magnificencia y esplendor Pues he de recono-cer que no He definido su mirada como inquieta a veces amable a veces dura Es cierto que de la exigencia para consigo mismo sea faacutecil deducir la exigencia para con los demaacutes pero esta segunda parte no siempre resulta faacutecil de transmitir y si hasta las 11 de la mantildeana casi todo el mundo procuraba eludir el contacto personal resultaba ser en aras de una mejor convivencia

iquestAlguien recuerda a la dinastiacutea de los Anastasio So-moza de Nicaragua Pues Somoza fue durante un tiem-po su sobrenombre Y eacutel lo sabiacutea Y nunca se ha enorgu-llecido de ello Y creo que su fuerza de voluntad y su afaacuten de mejora auacuten a costa de violentarse a siacute mismo es lo que le ha llevado a corregir la actitud de otrora

Los profesores tienen alumnos Los maestros disciacute-pulos Sus disciacutepulos se extienden desde los campos de refugiados de Palestina si auacuten viven y espero que siacute has-ta los maacutes diversos paiacuteses de Sudameacuterica y el Caribe sin olvidar por supuesto la peniacutensula de la piel de toro y sus archipieacutelagos Una gran labor formativa a lo largo de una vida dedicada no soacutelo a ensentildear Cirugiacutea sino de transmi-tir una forma de entender la profesioacuten meacutedica como un servicio a quienes acuden a nosotros en busca de ayuda Dedicacioacuten sin liacutemites sin horarios sin festivos Dedica-cioacuten plena

No lo conozco en familia pero seacute de su dedicacioacuten a ella de coacutemo disfruta cuando consigue reunirla en torno a eacutel y su esposa aunque a veces proteste pero siempre con la boca pequentildea Y seacute de la admiracioacuten y carintildeo de su familia para con eacutel

De sus amistades la vida le va privando lenta pero inexorablemente Pero son tantas las que tiene repartidas por todo el mundo que nunca le han de faltar

iexclLa mirada amable gana por goleada

Dr Segade

Dr Basilio

Dr Barba

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 42: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

94

Fill del metge Baltasar Pijoan Soterasfundador de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Generalitat i ne-bot de Josep Pijoan Soteras conegut historiador de lrsquoart Carles Pijoan de Beristain acaba el ba-

txiller a lrsquoInstitut de Barcelona el 1931 i passa a estudiar a la Facultat de Medicina La Guerra Civil i el patiment drsquouna severa tuberculosi fan que interrompi els estudis i no es pot llicenciar fins al 1940 Alumne intern a la Cliacutenica Megravedica A que dirigeix el professor Agustiacute Pedro Pons a lrsquoHospital Cliacutenic de Barcelona srsquointeressa per la Cardio-logia El mateix 1941 entra com a resident a lrsquoInstitut de Medicina Experimental a cagraverrec de JM Framis de Mena i tot dos amb prograveleg de Pedro Pons escriuen lrsquoAtlas de introduccioacuten a la electrocardiografiacutea

Lrsquoany 1947 Carles Pijoan eacutes ajudant de Joan Codi-na Alteacutes cardiograveleg responsable de Cardiologia a la Cliacute-nica Megravedica B que dirigeix el professor Magravexim Soriano a lrsquoHospital Cliacutenic i cofundador de la Cliacutenica Platoacute de Barcelona amb qui prepara la seva tesi doctoral Las de-rivaciones unipolares del electrocardiograma que llegeix aquest mateix any a Madrid Codina esdeveacute el seu mestre i mentor aixiacute com dels seus condeixebles Ramon Casares Potau i Albert Periz Sagueacute amb els qui formen un grup de cardiogravelegs de referegravencia a Barcelona

Lrsquoany 1953 Carles Pijoan ingressa a lrsquoHospital del Sagrat Cor de Barcelona que ha nomenat a Joan Codina responsable del Servei de Cardiologia que es convertiragrave en un centre molt productiu en publicacions cientiacutefiques sobretot sobre la valvulopatia mitral i aogravertica Quan el juny de 1963 mor Codina Pijoan es fa cagraverrec del Servei de Cardiologia on es forma un nombroacutes grup de cardiogravelegs com Loacutepez Vila Freixa Teixonera Cadierno Carpintero Emeterio Reig Feliu Antuacutenez Juliagrave Roura Soler Massa-na el seu nebot Carles Pons Beristain i el seu fill Pol Pi-joan Rotgeacute Els anys 1970 a meacutes Pijoan dirigeix el Servei de Radiologia de la Poliacuteclina del Sagrat Cor

Paralmiddotlelament Carles Pijoan inicia una intensa acti-vitat en forma de conferegravencies i participacioacute en congres-sos de lrsquoespecialitat Participa en el I Congreacutes Nacional de Cardiologia celebrat a Madrid el 1944 on es funda la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) de la qual nrsquoesdevindragrave membre del seu Comitegrave Executiu lrsquoany 1963 Assisteix a la majoria de congressos de la SEC i concre-tament en el II Congreacutes Nacional Pijoan eacutes vocal del co-mitegrave organitzador i interveacute amb vagraveries ponegravencies al cos-

Dr Carles Pijoan de Beristainuna biografia

Pol Pijoan Rotge

Retrat del cardiograveleg Carles Pijoan de Beristain al seu despatx professional anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Carles Pijoan Congregraves espanyol de Cardiologia 1962

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 43: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Dr Carles Pijoan de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

95

tat de Codina Interveacute en diferents congressos nacionals i internacionals El 1964 presenta el seu treball Los siacuten-dromes cliacutenicos post infarto de miocardio al IX Congreacutes Nacional Secretari del X Congreacutes Nacional de lrsquoany 1965 Carles Pijoan organitza un concurs pel disseny del progra-ma que guanya el pintor catalagrave Antoni Tapies Dos anys despreacutes presideix el Simposi sobre Histograveria Natural de la Pericarditis mentre que el 1977 ho eacutes del Simposi Inter-nacional sobre Diagnogravestic i Tractament de les Ariacutetmies Cardiacuteaques

President de la Seccioacute de Cardiologia i Angiologia de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Megravediques de Catalunya i Balears el bienni 1959- 1960 i compromegraves amb la professioacute megravedica lrsquoany 1970 Carles Pijoan de Beristain perd les eleccions a la presidencia del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) davant Joaquim Tornos Solano perograve guanya les del 1976 encapccedilalant un grup de metges proper al sector catalanista liacuteder de les lluites hospitalagraveries i defensor de la

sanitat puacuteblica Antoni Mirada Josep Corominas Ramon Espasa Joaquim Ramis Jordi Mundi Josep A Curtoacute No-lasc Acarin Xavier Trias Francesc Fatjoacute i Ramon Trias Ru-biegraves qui el succeeix en la presidegravencia lrsquoany 1982 despreacutes que Carles Pijoan greument malalt des del 1980 no es pre-senta a la reeleccioacute El mandat colmiddotlegial del president Car-les Pijoan eacutes remarcable pel debat obert i democragravetic que impulsa dins la institucioacute i amb altres societats megravediques i la mateixa societat catalana alhora que fomenta la catalanit-zacioacute i modernitzacioacute del Colmiddotlegi i les seves Delegacions Destaca lrsquoelaboracioacute drsquouns Estatuts del COMB els primers aprovats democragraveticament despreacutes la Guerra Civil

Carles Pijoan amb Victor Salleras als anys 60 al Monestir de Montserrat

Sopar amb la Dra Roure Moises Cadierno Carlos Pijoan i el Dr Coll Robert anys 70-80

Portada de la Reunioacute Anual de la Societat Espanyola de Cardiologia dissenyada pel pintor catalagrave Antoni Tapias com a guanyador del concurs que convoca el Carles Pijoan de Beristain secretari del Congreacutes que se celebra a Barcelona novembre 1965 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 44: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

96

El dia 7 drsquo Abril de 1976 va tenir lloc lrsquoeleccioacute de la nova junta i el resultat va provocar un veri-table impacte recollit com a primera notiacutecia per la TV oficial i en els dies seguumlents per tots

els mitjans de premsa Per primera vegada en les eleccions drsquouna institucioacute espanyola una candidatura anomenada ldquocandidatura democragraveticardquo sortia elegida Cal recordar que en aquells moments el govern estava presidit per Arias Navarro que el dictador feia tot just cinc mesos que havia mort que no existia cap cambra parlamentagraveria escollida els partits poliacutetics tindrien que esperar lrsquoany 1977 per a poder manifestar-se puacuteblicament i amb llibertat (i no tots) i que la Constitucioacute no arribaria fins lrsquoany 1978 La transicioacute po-liacutetica encara era non nata En aquestes circumstagravencies que una candidatura democragravetica fos votada majoritagraveriament obria pas a lrsquoesperanccedila i era tot un succeacutes El dia de la vo-tacioacute des de les nou del matiacute srsquoobservava gran animacioacute a la seu colmiddotlegial i cap a les tres de la tarda la cua de votants

srsquoestenia al llarg del passeig de la Bonanova Fins dues ho-res calia esperar per a votar A la tarda per assegurar el quograverum que exigien els estatuts aleshores vigents es va fer una crida per les emissores de radio i van aparegraveixer molts metges joves (residents majoritagraveriament) i molts drsquoells duien un clavell a la solapa (cal recordar que lrsquoany 1974 a Portugal va tenir lloc la revolucioacute dels clavells) A lrsquohora de tancar les urnes seguia encara la cua al carrer

La candidatura democragravetica es va gestar molt abans el setembre de 1975 en unes reunions al club del Colmiddotlegi en les que participaren companys demogravecrates i catalanistes de tendegravencies molt diverses ADM (Agrupacioacute Democragraveti-ca de Metges) companys vinculats meacutes o menys a alguns partits en clandestinitat (CDC PSUC) membres de la Mesa drsquoHospitals antics candidats de les eleccions del 70 alguns residents (MIR) i metges que havien participat en les lluites hospitalagraveries (la primavera del 75 va tenir lloc la llarga vaga els MIR en defensa drsquoun contracte laboral i del propi pro-grama MIR i que va acabar aquiacute a Catalunya amb lrsquoexpulsioacute de 61 metges residents del total de 73 expulsats a tot lrsquoEstat i amb ells un grup de metges drsquostaff de la Vall drsquoHebron) Es va aconseguir un consens entre demogravecrates catalanistes i ogravebviament antifranquistes i es va conformar una candidatu-ra sense sospitar la rapida evolucioacute posterior dels esdeveni-ments arrel de la mort del dictador La presidegravencia srsquooferiacute al Dr Carles Pijoan de Beristain eminent i respectat cardiograveleg en aquell moment director del Servei de cardiologia de

El Doctor Carles Pijoan i de Beristainpresident de la primera junta democragravetica del

Col∙legi Oficial de Metges de Barcelona (1976-1982)

Dr Antoni Mirada i Canals

Recepcioacute de Jordi Pujol a la primera junta de govern democragravetica del Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona Dacuteesquerra a dreta Joaquim Ramis Xavier Trias Josep Laporte Carles Pijoan Jordi Pujol Ramon Trias Antoni Mirada Josep Curto i Armand Redondo Palau de la Generalitat Barcelona 1980 [Dr Joaquim Ramis]

Conferegravencia del doctor Carles Pijoan de Beristain durant un Congreacutes Nacional de Cardiologia anys 1970 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 45: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

El Doctor Carles Pijoan i de Beristain bull Histograveria

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

97

lrsquoHospital del Sagrat Cor fill drsquoun metge ilmiddotlustre el Dr Bal-tasar Pijoan Soteras fundador i primer director de lrsquoEscola drsquoInfermeria de la Mancomunitat i meacutes tard de la Generali-tat i nebot de Josep Pijoan Soteras historiador de lrsquoart co-negut internacionalment i home drsquoaccioacute ja que de jove va eacutesser cabdal en la creacioacute de Institut drsquoEstudis Catalans en la recuperacioacute del romagravenic catalagrave i en posar els fonaments del que avui es la Biblioteca de Catalunya i el MNAC Un demogravecrata de socarel catalanista de vasta cultura tolerant i obert que en tot moment va exercir la presidegravencia amb encert i coratge i consensuant les decisions amb els demeacutes membres de la junta Lrsquoescrutini va durar fins les 4 de la ma-tinada amb el saloacute drsquoactes ple de companys i la candidatura democragravetica va eacutesser la guanyadora El nou president fou Carles Pijoan de Beristain el vicepresident primer Antoni Mirada secretari Josep Corominas vicesecretari Ramon Espasa i tresorer Joaquim Ramis Tambeacute va resultar elegit de la candidatura encapccedilalada per Victor Coacutenill Josep A Curto en representacioacute dels metges de la Seguretat Social i pels metges titulars Jordi Mundi La manca de quograverum per designar la resta de membres de la Junta va obligar a celebrar una segona volta el 3 de juny En aquesta ocasioacute es proclamaren Amand Redondo de la candidatura de V Coacutenill com a vicepresident segon (comarques) i de la nos-tra Francesc Fatjoacute vocal drsquoassistegravencia col-lectiva Ramoacuten Trias Rubies vocal amb meacutes de deu anys drsquoexercici (el 1982 seria elegit president) i Anna Ribera vocal amb menys de deu anys drsquoexercici i que es convertiacute en la primera dona en la histograveria del COMB a ocupar un cagraverrec a la junta directi-va Un temps meacutes tard Guillem Aresteacute va substituir a Jordi Mundi i Anna Ribera va deixar pas a Josep Roca a les seves vocalies respectives Tambeacute en una fase posterior Alex Dar-nell va eacutesser substituiumlt per Xavier Trias Vidal i de Llobatera Quan Ramoacuten Espasa va ocupar en el govern Tarradellas la conselleria de Sanitat el seu cagraverrec a la Junta va restar va-cant Meacutes endavant assistien a les juntes Jordi Gol com a representant de lrsquoAcadegravemia de Ciegravencies megravediques Nolasc Acariacuten com a director del Gabinet drsquoAssessoria i Promocioacute de la Salut (GAPS) i Ramoacuten Bacardiacute quan va substituir a

Ramoacuten Espasa en la direccioacute del Butlletiacute En primer lloc la nova junta pretenia la recuperacioacute democragravetica del Colmiddotlegi garantint el poder decisori de lrsquoAssemblea de Compromis-saris que des drsquoaleshores es va reunir cada tres mesos per conegraveixer i donar el vist i plau a totes les decisions impor-tants es varen crear comissions assessores a cada vocalia srsquoorganitzaren trobades sectorials i es va donar autonomia en lrsquoorganitzacioacute i administracioacute a les delegacions comar-cals i srsquoen van obrir de noves a Sant Feliu Mataroacute-Arenys Vic i Sabadell En la recuperacioacute democragravetica i la norma-litzacioacute del COMB era fonamental i urgent la seva catala-nitzacioacute Drsquoimmediat es va procedir a restablir el catalagrave a les actes a la denominacioacute de la institucioacute a la nova reto-lacioacute de lrsquoedifici a lrsquoedicioacute del carnet col-legial al butlletiacute drsquoinformacioacute colmiddotlegial (dirigit per Ramoacuten Espasa) i el res-tabliment del catalagrave en tots els actes puacuteblics Cal destacar lrsquoesforccedil realitzat per a revitalitzar les seccions i es va crear una assessoria juriacutedica laboral la direccioacute de la qual va assu-mir Ramon Casares i una bossa de treball Per tal de posar-nos al dia es va iniciar la redaccioacute drsquouns nous estatuts del COMB que un cop debatuts foren aprovats per Assemblea Es va reformar la Comissioacute Deontologravegica la presidegravencia de la qual assumiacute Moises Broggi i es va procedir a redactar unes Normes Deontologravegiques que despreacutes de ser agravemplia-ment debatudes per Assemblea van eacutesser aprovades el dia 11 de Juliol de 1978 Especialment conflictius van eacutesser els apartats referits a la reproduccioacute i la mort que van motivar una forta contestacioacute per part drsquoun grup de col-legiats que van adreccedilar-se fins i tot al President Tarradellas El text fi-nalment aprovat va representar una posta al dia equilibrada i alhora valenta i sens dubte la meacutes avanccedilada de lrsquoEstat

En el terreny de la projeccioacute ciacutevica la Junta es va im-plicar en les campanyes encaminades a la consecucioacute drsquoun Estat de Dret i en defensa dels drets i llibertats ciutadanes (declaracioacute sobre la pragravectica de la tortura i els maltracta-ments als detinguts protesta per la prohibicioacute de la marxa de la llibertat en la qual va ser detingut i sancionat Joan Co-

Trobada dels membres de la junta de govern del COMB a casa de Ramon Trias a Cabanelles Drsquoesquerra a dreta de peu lrsquooficial major Ferran Casas lrsquoadvocat Xavier Fusteacute i els metges Ramon Espasa Guillem Aresteacute Amand Redondo Carles Pijoan Ramon Trias Josep Corominas i Joaquim Ramis Asseguts Xavier Trias Nolasc Acariacuten Francesc Fatjoacute Josep Roca Cabanelles primavera 1976 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

El president del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona acompanyat del metge i catedragravetic drsquoHistograveria de la Medicina Felip Cid assisteixen a la XV Mostra Filategravelica que se celebra a Barcelona lrsquoany 1981 [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 46: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Histograveria bull El Doctor Carles Pijoan i de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

98

lomines adhesioacute a lrsquoacte per lrsquoamnistia i la llibertat promo-gut per lrsquoAssemblea de Catalunya acte de agermanament amb els metges represaliats pel franquisme i aixiacute una ex-tensa llista que es faria massa llarga El Juliol del 1976 es va crear per part de la Junta el GAPS (Gabinet drsquo assessoria promocioacute de la salut) com una oficina tegravecnica del COMB sota la direccioacute de Nolasc Acariacuten El GAPS va neacuteixer en un moment que feia molta falta i durant molt temps va eacutesser pragravecticament en solitari un centre de referegravencia per lrsquoanagravelisi i assessorament en temes sanitaris Exercint una funcioacute vi-cariant va assessorar no solament al nostre paiacutes ans tambeacute a moltes de les incipients autonomies arreu drsquoEspanya va organitzar els primers cursos de salut puacuteblica i va dur a ter-me una segraverie drsquoinformes de gran transcendegravencia (El metge de capccedilalera en un nou sistema sanitari Lrsquoassistegravencia sanitagraveria a les comar-ques de Catalunya El medi ambient i la salut El centre de salut inte-grat El risc laboral El paper del metge en la educacioacute sanitagraveria tots ells publicats pel Colmiddotlegi i lrsquoeditorial Laia en una colmiddotleccioacute titulada ldquoSalut i Sanitatrdquo Altres informes que tambeacute es van publicar son Lrsquoassistegravencia extrahospitalagraveria de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona Les formes de provisioacute de places en els establiments sanitaris puacuteblics La formacioacute del postgraduat Salut i treball Tot aixograve abans no es constituiacutes una administracioacute sanitagraveria progravepia El GAPS va crear un servei de documentacioacute i una bibliote-ca de consulta i el documentalista fou Joan Clos Hi havia un Comitegrave Assessor format per I Asagoacute J M Artigues R Espasa J Gol J M Jaen H Pardell F Soleacute Sabariacutes i R Bonal A nivell de lrsquoEstat ens varem ocupar drsquoimpulsar un canvi democragravetic i adaptat a la nova estructura autonograve-

mica del Consejo General de Colegios de Meacutedicos Es va confeccionar un projecte de reforma de la Organizacioacuten Meacutedica Colegial (OMC) per fer-la meacutes democragravetica sota el signe de la participacioacute i autonomia desmantellant el cor-porativisme franquista Una dura batalla que va durar di-versos anys i va passar per fases molt contradictograveries per acabar en uns estatuts aprovats el Novembre del 79 i que van eacutesser molt decebedors per lo qual Junta i Assemblea van acordar abstenir-se de la assistegravencia a les reunions del CG i la retencioacute de les quotes que li estaven destinades Paralmiddotlelament tot i algunes inicials discrepagravencies es van intensificar les relacions amb els altres colmiddotlegis catalans i lrsquoany 1981 es va constituir el Consell de Colmiddotlegis de Metges de Catalunya que tambeacute haviacuteem impulsat redactant lrsquoavant projecte i que fou discutit al parador de Sau Lrsquoaspecte cul-tural es tingueacute molt en compte i un exemple en foren el ci-cle de conferegravencies sobre la vida i la mort que ompliren el saloacute drsquoactes durant el curs 79-80 Hi participaren J Gol A Colodron J L Aranguren F Cordon E Nagravejera i P Folch Mateu Posteriorment foren recollides en un Ilibre Tam-beacute ens adherirem a la campanya per la restitucioacute del monu-ment al Dr Robert i es va participar en el Congreacutes de Cul-tura Catalana Ja abans srsquohavia donat suport al X Congreacutes de Metges i Biogravelegs de Llengua Catalana celebrat a Per-pinyagrave represa dels congressos emmudits pel franquisme i en general es va participar en tots els problemes ciutadans que eren motiu de debat El doctor Pijoan fou un excelmiddotent president i en tot moment va exercir un paper de directori moderador en les decisions adoptades buscant sempre el magravexim consens i acceptant sempre discutir les discrepagraven-

cies en un sentit positiu i mantenint sempre harmonia entre tots Lrsquoany 1979 per raons de salut va tenir que resignar ac-cidentalment les seves funcions en el vicepresident primer per un periacuteode proper a any Posteriorment es reincorporagrave a la presidegravencia fins a finalitzar el mandat el Maig de 1982Els quatre colmiddotlegis catalans el proposaren lrsquoany 1982 per la Creu de Sant Jordi

Retrat del doctor Carles Pijoan de Beristain president del COMB del 1976 al 1982 que srsquoexposa a la Galeria de Presidents del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona Autor no identificat [Colmiddotlegi Oficial de Metges de Barcelona]

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 47: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

99

Al filo del Centenario de su nacimiento afloran en mi memoria unos recuerdos que estaban como dormi-

dos entre la niebla del tiempo Admi-to que siento una evidente tendencia quizaacute ineludible necesidad a redactar unas lineas sobre el amigo que hoy ce-lebramos una exigencia que me dicta el corazoacuten y a la que difiacutecilmente puedo sustraerme

Siempre he pensado que el panegiacute-rico de los vivos peca de adulador e in-cluso de oportunista El de los muertos es maacutes generoso objetivo y desintere-sado Personalmente me dignifica maacutes enjuiciar la memoria de quien ya no estaacute con nosotros que el laudatorio (a veces con resultados gratificantes pro-ducto del pago a la vanidad del halago) del integrado en la legioacuten de los vivos

Al Dr Pijoan jamaacutes dediqueacute puacute-blicamente unas letras de lisonja a su persona Con disimulada sorna me de-ciacutea hace antildeos ldquoSeacute que me quieres pero espero que no tengas que elogiarme cuando se publique mi esquelardquo Ahora que no puedo complacer sus oiacutedos con la justa admiracioacuten y carintildeo que le pro-fesaba me veo en la imperiosa necesi-dad de evocar su recuerdo en el Cen-tenario de su nacimiento quizaacute torpe-mente pero con el mayor sentimiento

Hace maacutes de cincuenta antildeos que conociacute al Dr Pijoan Dictaba entonces aquellas ensentildeanzas a las que tantos cardioacutelogos de mi eacutepoca debemos la mayor parte de nuestra formacioacuten pro-fesional Las recuerdo nostaacutelgicamente demasiado alejadas por el tiempo y el lugar donde las aprendiacute

En el centenario de un maestro y amigo

el Dr Carlos Pijoan de BeristainMoiseacutes Cadierno

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 48: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Histograveria bull En el centenario de un maestro y amigo

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

100

Cuando vuelvo la vista atraacutes me parece imposible el que se pudiera aprender tanto desde un servicio con tan pobres recursos con escasas camas en aquel viejo Hospital del Sagrado Corazoacuten si medios generosos de ex-ploracioacuten y con el auxilio de un viejo electro-cardioacutegrafo y de una primitiva instalacioacuten de radiodiagnoacutestico que engendraba a menudo como una tormenta de magia con maacutes true-nos que rayos Pero el generoso desintereacutes y la ilusionada vocacioacuten del inolvidable Maestro salvaban todas las dificultades

Cuentan que cierto famoso cirujano fran-ceacutes al suplicarle una alta dignidad eclesiaacutestica cuidados maacutes escrupulosos que los que dis-pensara a los enfermos beneacuteficos respondioacute vivamente ldquoEminencia trato a todos mis en-fermos de hospital como si fueran Arzobispos de Pariacutesrdquo El Dr Pijoan podiacutea suscribir la afir-macioacuten todaviacutea maacutes eficiente y provechosa de que todos sus pacientes vulgares o selectos pobres o ricos fueron siempre ldquosusrdquo enfer-mos Con unos y con otros prodigoacute a manos llenas cuidados y afectos inmejorable asisten-cia meacutedica y humanos consuelos Leccioacuten de la que tambieacuten aprendimos un conocimiento de particular eficacia que en la Medicina hay algo que vale tanto y que hasta parece maacutes uacutetil que la propia Ciencia la Bondad acaso por-que el bien es hermano de la sabiduriacutea

Su vitalismo se recreaba en la amistad pen-sando como Ciceroacuten que ldquovivir sin amigos no es vivirrdquo El Pijoan Maestro supo inculcar a sus disciacutepulos el amor al trabajo como uacutenica ruta honesta en el ejercicio de la maacutes humana de las profesiones Y asiacute logroacute ensentildear estudiando eacutel constantemente que la uacutenica linea de conduc-ta para el desempentildeo de nuestra profesioacuten es la de ldquoser estudiante toda la vidardquo

Logroacute ser un Cardioacutelogo en toda la acep-cioacuten de la palabra Pocas parclas escapaban a su dominio y eacutestas sabiacutea rechazarlas fiel a unos principios eacuteticos de no in-miscuirse en campos en que no se sentiacutea con total dominio re-solutivo Decir que ensentildeoacute Cardiologiacutea como nadie es la pura verdad de la que somos permanentes voceros cuantos escu-chamos con asiduidad sus ensentildeanzas (Alberto Periz Ramoacuten Casares Potau Josep Loacutepez Vila Emeterio Reig Feliu Antu-nez Josep Mariacutea Soler Julia Roure Joseacute Mariacutea Galvaacuten Carlos Pons y muchos maacutes que tendraacuten que disculpar mi memoria)

Su espiacuteritu asomaba a unos ojos vivos brillantes escudri-ntildeadores unos ojos inquisitivos que admitiacutean siempre la posi-ble razoacuten del interlocutor como si supiera que en lo huma-no nada absoluto existe en las propias y ajenas razones Eran los ojos de un filoacutesofo que conoce a fondo los misterios de la siacutestole y la diaacutestole el sincronismo de los dos grandes riacuteos que conducen el canal de nuestra vida Eran los ojos d un Meacutedico cuya filosofiacutea fue naciendo entre cama y cama de esa gran escuela que se llama Hospital

El Dr Pijoan produciacutea fiacutesicamente la sensacioacuten de escu-drintildear la semilla de la vida como la escudrintildea el labriego para lanzarla a la sementera A su vez su enorme contenido hu-maniacutestico y cultural le nimbaba con ese aura especial al que Unamuno aludiacutea en ldquoDon Quijote y Sanchordquo

Habiacutea en eacutel una cierta inquisitud que impresionaba No hizo misterio de su ciencia sino claridad Por ello sus disciacute-pulos saben lo que le deben y son como razones vivientes de su permanencia en el recuerdo

Uno de los hombres maacutes vitalistas que he conocido Con Carlos Pijoan he hecho realidad la sentencia de aquel pensa-dor calvinista del siglo XVII Pierre Bayle ldquoUn hermano es un amigo que nos da la naturaleza un amigo es un herma-no que nos da la sociedadrdquo He tenido la inmensa fortuna de que un amigo se transformara en un hermano y hoy celebrar el Centenario del nacimiento de ese hermano y Maestro

Que empiece ahora otro siglo de eternidad para el Dr Carlos Pijoan de Beristain

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 49: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

101

El set drsquoabril de 1976 es van celebrar al COMB les primeres eleccions democragravetiques La candidatu-ra del Dr Carles Pijoan va aconseguir la majoria de vots en unes eleccions que es recorden com a

uacuteniques ja que la participacioacute va ser extraordinagraveria i les ldquocues sortien al carrerrdquo com recorda el Dr Miquel Bruguera presi-dent del COMB entre 1994 i 2010

Un total de 9462 de colmiddotlegiats va acudir a les urnes per escollir entre sis candidatures ben diferents Finalment va guanyar la que portava com a eslogravegan principal la catalanitza-cioacute del Colmiddotlegi encapccedilalada pel Dr Carles Pijoan

MEMBRES DE LA JUNTA

Dr Carles Pijoan President

Dr Antoni MiradaVicepresident 1 (en 1979 va assumir la presidegravencia accidental per malaltia del Dr Pijoan)1 2

Dr Josep Corominas i Busqueta Secretari

Dr Ramon Espasa i Oliver Vice-secretari

Dr Joaquim Ramis I Coris Tresorer

Dr Josep A Curtoacute Vocal SOE

Dr Jordi Mundiacute Vocal del metges titulars

Dr Ramon Trias i Rubies Vocal de metges drsquoexercici lliure

Les iniciatives que van marcar aquest mandat (1976-1982) van ser la renovacioacute democragravetica lrsquoadaptacioacute als canvis de la transicioacute i la catalanitzacioacute

En aquest sentit la Junta del Dr Pijoan va instaurar la cooficialitat de les dues llenguumles (catalagrave i castellagrave) i va restablir lrsquouacutes del catalagrave en les actes Es va catalanitzar la denominacioacute de la Institucioacute i els regravetols de lrsquoedifici aixiacute com la titulacioacute i re-tolacioacute de la revista colmiddotlegial i lrsquoedicioacute del carnet de colmiddotlegiat

1 httpsblogcombcat2010112534-anys-de-democracia-al-colC2B7legi-de-metges-de-barcelona

Equip del Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat que dirigeix el doctor Carles Pijoan de Beristain assegut i envoltat del seus colmiddotlaboradors Drsquoesquerra a dreta els metges Nadim Aboudan Feliu Antunez Seguiacute Enric Emeterio Reig Carles Pons de Beristain -nebot de Carles Pijoan- i Josep Maria Soler Masana Amb ells la infemera Mercegrave i la secretagraveria Maria Joseacute Barcelona c 1975 [Famiacutelia Pijoan Rotgeacute]

DR MIQUEL BRUGUERA CROgraveNICA DrsquoUNS MOMENTS EXCEPCIONALS2

En aquelles eleccions srsquohavien presentat cinc candidatures en-capccedilalades per metges destacats com el cirurgiagrave Miquel Mol-ins Benedetti el ginecograveleg Manuel Carreras Roca el catedragravetic de Ginecologia Victor Conill lrsquoapogravestol del cooperativisme megravedic el Dr Josep Espriu Castelloacute i lrsquoesmentat Carles Pijoan Van ser unes eleccions renyides i la candidatura del doctor Pi-joan va ser la que va tenir meacutes vots El Dr Ramoacuten Trias era llavors un cirurgiagrave destacat Fill del professor Joaquim Trias i Pujol i deixeble del Dr Joan Puig Sureda era professor titular de cirurgia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona i respon-sable de la cirurgia digestiva de lrsquoHospital de Sant Pau on te-nia un gran prestigi per ser pioner en la cirurgia de la hiperten-sioacute portal La junta presidida pel Dr Pijoan en la que el doc-tor Ramoacuten Trias era el vocal drsquoexercici lliure estava composta per metges amb forccedila prestigi professional Va fer una feina de catalanitzacioacute del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona molt no-

2 Bruguera M El Dr Ramon Triacuteas i Rubieacutes un President exemplar del ColmiddotlegiOficialdeMetgesdeBarcelonaGimbernat2012()vol58227-232httpwwwcombcatUploadDocuments6727PDF

Les primeres eleccions democragravetiques al Colmiddotlegi de Metges de Barcelona1

Comiteacute de Redaccioacute dels Annals del Sagrat Cor

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 50: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

Annals del Sagrat Cor 2016Vol 23 nuacutemero 2

102

table Aquesta junta va tenir una projeccioacute social i dins de la professioacute considerable ja que membres molt destacats com els Drs Ramon Espasa i Nolasc Acariacuten van tenir un paper determinant en la confeccioacute del mapa sanitari de Catalunya

Lrsquoany 1982 acabat el mandat de la junta del doctor Pijoan hi tornen a haver eleccions al Colmiddotlegi de Metges En aquella contesa electoral hi havia dues candidatures en joc la que pre-sidia el doctor Mirada el vicepresident de la junta anterior i la encapccedilalada pel doctor Ramoacuten Trias El doctor Trias que va guanyar per una majoria considerable i va ser president (1982-1994)3 Va morir lrsquoany 2012

EL GAPS4

La creacioacute del GAPS a lrsquooctubre de 1976 va ser una de les primeres decisions que va prendre la Junta del Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presidida per el Dr Carles Pijoan

Aquesta iniciativa volia ser la continuacioacute dels esdeveni-

3 httpswwwfacebookcompermalinkphpid=173813755966175ampstory_fbid=1719163529412844 httpwwwcapscatimagesstoriescapsmemoria_25anys_asemblea09pdf

ments sanitaris succeiumlts en anys anteriors a Catalunya com al setembre del mateix 1976 a Perpinyagrave la celebracioacute del Xe Congreacutes de Metges i Biogravelegs de llengua catalana amb la seva importantiacutessima i novedosa segona ponegravencia ldquoLa Funcioacute So-cial de la Medicinardquo i meacutes tard la cloenda del proceacutes de discus-sioacute i participacioacute de ldquoLrsquoagravembit drsquoestructura Sanitagraveria del Con-greacutes de Cultura Catalanardquo

Aquests esdeveniments unitaris i drsquoagravemplia repercussioacute en el moacuten sanitari anaven configurant la sanitat que voliacuteem en la nova democragravecia El GAPS va durar de 1976 al 1982 amb una Junta nomenada pel Colmiddotlegi de Metges i constituiumlda per Nolasc Acarin President Josep Martiacute Secretari Felip Soler Sa-baris Jordi Gol Ramon Espasa Fins el seu nomenament com a Conseller de Sanitat Ignasi Aragoacute Josep Artigas Helios Par-dell Josep Mordf Jaen Ramon Bacardiacute Raimon Bonal Substituiumlt a lrsquoany per Jesus Marcos

Posteriorment es varen integrar a la Junta Joan Clos Ja-cint Reventos Andreu Segura I com a colmiddotlaboradors i res-ponsables de liacutenees de treball JMordf Antoacute Elisabet Janeacute Josep Cuervo Elisa Seculi Raimon Belenes Mercegrave Casas Elvira Mendez Ricard Gutierrez Dolors Capella Gloria Arbonegraves JMordf Casanelles i portant la secretaria del GAPS la Nuria Agell

No temis la mort sinoacute la vida no aprofitada

Ja fa molts anys que el Dr Pijoan de Beristain ens va deixar tanmateix el seu llegat inunda constantment a tots els que el vam conegraveixerPer un seguit de raons familiars que ninguacute ja recordava

amb precisioacute no el vaig tractar fins que era prop de la seixan-tena

Em vaig trobar un home fort radiant agut que parlava un francegraves com si hagueacutes nascut a Perpinyagrave un anglegraves fluid com si llegiacutes a Yeats i explicava llargs acudits en alemany de molt difiacutecil comprensioacute per nosaltres pobres mortals bilin-guumles

No era culte per el molt que sabia sinoacute per les moltes co-ses que lrsquointeressaven Amb tot no tenia problemes per esgra-nar el reguitzell dels reis de la Casa drsquo Agraveustria amb les seves interminables esposes i amants

Tot i que el cor no es meacutes que un vas modificat no tinc millor racoacute on guardar el seu record No tan sols em va en-senyar Cardiologia sinoacute que me la va fer estimar em va em-penyar a marxar a Franccedila a ampliar estudis sempre va tenir

un mot de suport i malgrat el seu posat una mica eixut tras-puava afecte i incluacutes en ocasions se li descosia la tendresa

Malgrat aix tot sent a militar en la curiositat universaloacute la seva millor lliccediloacute no va raure a lrsquoECG ni en el Cor Pulmonale Amb ell vaig aprendre a gaudir buscant el coneixement a que la vida srsquoha de viure intensament en totes les seves vessants i que es pot ser un fantagravestic professional de la medicina sense renunciar a cap experiegravencia enriquidora

Va patir catalanista i republicagrave una generacioacute marcada per el Cop drsquoEstat del 36 la Guerra Incivil i una dura post-guerra que li va negar la identitat i el passaport Amb tot aixoacute i una tuberculosi pulmonar habitual per lrsquoegravepoca va viure du-rant anys una mena drsquoexili interior que tant li feia esculpir en fusta magniacutefiques figures romagraveniques de Crist creu-clavat com convertir-se juntament amb el seu mestre el Dr Codi-na-Alteacutes en els veritables forjadors de la Cardiologia a Cata-lunya

Un agnogravestic com jo no li podia desitjar a un altre agnogravestic com ell que descanseacutes en pau Tots dos dubtagravevem que des-preacutes de aquest enigmagravetic i commovedor proceacutes de la mort hi hagueacutes descans o pau perograve siacute que li voldria dir Dr Pijoan home sagaccedil i salaccedil que segueixo guardant el seu record

Dr Pijoan al corDr Carles Pons de Beristain

Nebot i Cardiograveleg

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 51: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related

LrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor conjuntament amb el Colmiddotlegi de Metges de Barcelona presenta la sessioacute cientiacutefica

Dr Carles Pijoan de Beristain lhome el cardiograveleg el personatge

Dijous 2 de juny de 2016 12 horesSala drsquoactes 7ordf planta Hospital Universitari del Sagrat Cor

En memograveria del que va ser Cap de Servei de Cardiologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor i President del Collegi de Metges de Barcelona durant la transicioacute

Moderador Dr Miquel Balcells Cap de Servei de Neurologia de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1974) i Director de lrsquoHospital del Sagrat Cor (1990-1994)

Inauguracioacute de lrsquoacte Dra Noemiacute Pou i Ribalta directora de lrsquoHospital Universitari del Sagrat Cor

ldquoLrsquoHome i el Cardiogravelegrdquo Dr Pol Pijoan i Rotgeacute cardiograveleg i fill del Dr Carles Pijoan de Beristain

ldquoEl Dr Pijoan en un temps de canvisrdquo Dr Antoni Mirada i Canals Vice-President del Collegi de Metges en la Junta presidida pel Dr Pijoan (1976 al 1982)

ldquoEl President del Collegirdquo Dr Miquel Bruguera president del Collegi de Metges de Barcelona (1994-2010)

Amb la participacioacute dels metges del Servei de Cardiologia del Servei del Dr Pijoan de Beristain

  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack
Page 52: Annals del Sagrat Cor · Sort Granja(a), Mª Dolores Sánchez Corretger, Carlos Agudo Fernández, Jesús Tinoco González DIAGNÒSTIC PER IMATGES DEL SERVEI ... • Apixaban-related
  • _GoBack
  • _GoBack
  • _PRINCIPIS_BC380SICS
  • _GoBack
  • _GoBack
  • Debat
    • Margarita Aguas
    • Dr Miquel Balcells
    • Luciacutea Mata Haya
      • Originals
        • Demegravencia vascularprevencioacute i tractament
          • Laura Guumlell Espigol
              • Casos cliacutenics
                • Hematoma espinal subdural iatrogegravenic per apixaban revisioacute a propogravesitdrsquoun cas cliacutenic
                  • Alba Colell
                      • Carcinoma neuroendocrino de colon Presentacioacuten diagnoacutestico y terapeacuteutica
                        • Ignacio Saguier Padilla Antonio Caacuterdenas
                          • Quiste de Baker complicado
                            • Felip Orient Loacutepez Mordf Dolors Sort Granja(a) Mordf Dolores Saacutenchez Corretger Carlos Agudo Fernaacutendez Jesuacutes Tinoco Gonzaacutelez
                              • Diagnoacutestico
                                • Lesioacuten parafariacutengea
                                  • Iacopo Ciampa Elisenda Griveacute Isern
                                      • Nota tegravecnica
                                        • Guiacutea de radioproteccioacutendel personal quiruacutergicodel Hospital Universitari Sagrat Cor
                                          • Mar Martiacute Ejarque Carlos Castejoacuten Saacutenchez Elena Montalbaacuten Martiacutenez
                                              • Article especial
                                                • Michael Busia Michael Osei Agyapong
                                                  • Recerca
                                                    • Tesi doctoral
                                                    • Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc determinants en poblacioacute cliacutenica
                                                      • Autora MNeus Aymamiacute i Sanromagrave
                                                          • Lhospital
                                                            • Unidades de patologiacutea mamaria
                                                              • Dr Eduardo Basilio
                                                                • Meacutes de 20 anys drsquounitat de patologia mamagraveria a lrsquohusc I seguim
                                                                  • Dr Santiago Barba
                                                                    • hellip Por goleada
                                                                      • Dr Antonio Segade
                                                                          • _GoBack