Activitat 1........................ 3 a 5

Activitat 2........................ 6 a12

Activitat 3........................ 13 a 19

Activitat 4........................ 20 a

Antònia Font.Antònia Font.

BIOGRAFIABIOGRAFIA

Antònia Font és un grup format en 1997 a Mallorca, la seva música es caracteritza pel seu to festiu i lletres fantàstiques. Temes habituals en la seva música són l'espai, l'astronomia, la astronáutica, la robòtica, el mar... temes molt allunyats, en general, als habituals en la majoria de grups. Sovint estableixen un joc entre aquests temes i els quotidians i pròxims, per a destacar així el constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món que estem immersos. Se li classifica habitualment com un grup de pop, encara que ells manifesten que al compondre les cançons no tenen "prejudicis d'estil" i que això és una mica que sovint surt espontàniament. El compositor del grup és Joan Miquel Oliver, que alhora és el guitarrista. També ha editat discos en solitari i compon per a altres grups.

19991999 20012001 20022002 20042004 20062006 2007 2007

Podríem considerar com a poemes les lletres d’aquestes cançons?Podríem considerar com a poemes les lletres d’aquestes cançons?

Sí perquè les lletres tenen les característiques d'un poema. La rima, la personificació, la metàfora...Tenen, a més a més, la peculiaritat de transmetre emocions que l'autor, a partir d'aquestes característiques, ha amagat dins les lletres de les cançons.

“El primer disc dels Antònia Font, intitulat Antònia Font, va sortir el 1999. Té un regust de mar, de bombolles, d'ones, de sol i roques, de barques i de paraules plenes d'encís i de poesia.“

http://botiboti.org/grupsweb/antoniafont.html

Recull de poemes i cançons agrupades per temàtica.Recull de poemes i cançons agrupades per temàtica.

AMOR

títol Amors que maten

poema/cançó Jo no vull un amor civilitzat, amb rebuts i escena del sofà;jo no vull que viatges al passat i tornis del mercat amb ganes de

plorar.

Jo no vull veïnes amb olles ;jo no vull sembrar ni compartir;

jo no vull catorze de febrer ni aniversari feliç.

Jo no vull carregar amb les teves maletes ;jo no vull tallar-me la cua que elegeixis el meu xampú;jo no vull mudar-me de planeta, brindar a la teva salut.

Jo no vull diumenges a la tarda;jo no vull gronxador en el jardí;

el que jo vull, cor covard, és que moris per mi.

I morir-me amb tu s i et mates i matar-me amb tu s i et mors perquè

l'amor quan no mor mata perquè amors que maten mai moren.

Jo no vull ajuntar per a matí, no em demanis arribar a fi de mes;

jo no vull menjar-me una poma|illa dues vegades per setmana sense

ganes de menjar.Jo no vull calor d'hivernacle;jo no vull besar la teva cicatriu;

jo no vull París amb xàfec ni Venècia sense tu.

No m'esperis a les dotze al jutjat;no em diguis " tornem a començar";

jo no vull ni lliure ni ocupat, ni carn ni pecat, ni orgull ni pietat.

Jo no vull saber per què ho vas fer;jo no vull amb tu ni sense tu;

el que jo vull, noia d'ulls tris tos , és que moris per mi.

I morir-me amb tu s i et mates i matar-me amb tu s i et mors perquè

l'amor quan no mor mata perquè amors que maten mai moren.

autor Joaquín Sabina

imatge

AMISTATJo sóc el teu amic

Quan tot sona tan repetittan inútil, tan avorrit,

quan l'únic combustible és el dolor.

Quan la veu que tant t'ha proméset confesa que no pot més,

quan el que era per sempre, ara és record.

Quan se't fa tan costa amuntcomençar des del mateix punt

prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amicvull que em molestis, sóc aquí,

parla'm o plora,mai és mal moment, mai tard o d'hora.

Jo sóc el teu amicvull que em molestis, sóc aquí,

parla'm o plora,que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,provar d'endevinar el que sents,

puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costati si estàs desesperat

puc provar de cantar-te una cançó.

Si sóc bo quan els temps són bonstambé vull compartir els malsons,

prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic...

Els pets

POLÍTICAPau

Pau treballa i estudia,repassa apunts i llibres

sota el taulell mig d’amagat,d’una petita oficina

on es guanya la vida,amb un contracte temporal.Pau comparteix la nevera

amb dos companys de feinai un marroquí mig il·legal.

I a l’habitació somiaamb una gironina

que viu al bloc que hi ha al davant.Pau és com la resta,

quan veu molt molesta,a les cambreres dels locals .

Però al mateix temps es mou,vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,Pau té clar que no vol renunciar,Pau no espera res ignat al terra,Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia,de la pornografia,

n’escapa del món neo-liberal.Pau hi ha cops que desespera

però sap que no hi ha trevaen un combat tan des igual.

Pau no és cap heroic,però té vocació,

de ser carn de santoral,però per dormir tranquil

a de seguir.Pau no espera des de la trinxera,Pau té clar que no vol renunciar,Pau no espera res ignat al terra,Pau demà tornarà a començar.

Pau no espera des de la trinxera,Pau té clar que no vol renunciar,Pau no espera res ignat al terra,Pau demà tornarà a començar.

Els pets

RECORDTorna aviat

Si tu no hi ets les coses no van bé i no em serveix obrir el llum.

Vaig a les fosques, trencant les ombres que et vas deixar pel meu pis buit...

Surto al carrer amb ulls de gos perdut, busco en tothom un altre tu.

Demano auxili, sense fortuna, que cadascú va amb cadascú...

Torna aviat... Saps que l’amor no té un altre camí

que l’alfabet dels teus dits per arribar fins a mi.

Torna aviat. No saps que el sol se’m dóna només pel teu cor

i no tinc més escalfor que el bategar del teus cos.

I mentre vaig dibuixant nostàlgics horitzons amb els colors del meu record... Et recordo.

Que sense tu les coses no em van bé i el món que visc no és el meu món,

ni amics, ni feina, on amagar el meu cor, ni cap demà que esperi obert...

Passa el cavall pels carrers de la sang i sé que em vol fer el seu genet. Demano auxili, sense fortuna, que cadascú va amb cadascú.

Torna aviat...

Lluis Llach

VIDAVida

Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em pos in

a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba,

que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara

de robar-li a la vida i així omplir el meu bagatge.

Mentre tot això m’arriba... vida, vida! Encara veig a vegades, de vegades veig encara

els meus ulls d’infant que busquen, més enllà del glaç del vidre,

un color a la tramuntana. M’han dit les veus assenyades

que era inútil cansar-me; però a mi un somni mai no em cansa,

i malgrat la meva barba sóc infant en la mirada.

A vegades veig encara... vida, vida! S i em faig vell en les paraules , s i em faig vell en les paraules

per favor tanqueu la porta i fugiu de l’enyorança

d’una veu que ja s ’apaga.

Que a mi no m’ha de fer pena, que a mi no em farà cap pena

i aniré de branca en branca per sentir allò que canten

nous ocells del meu paisatge. Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

S i la mort ve a buscar-me, s i la mort ve a buscar-me

té permís per entrar a casa, però que sàpiga des d’ara

que mai no podré estimar-la. I s i amb ella he d’anar-me’n, i s i amb ella he d’anar-me’n,

tot allò que de mi quedi, s iguin cucs o s igui cendra o un acord del meu viatge,

vull que cantin aquest s igne... vida, vida! Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em pos in

a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada.

Mentre tot això m’arriba... vida, vida! Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Lluís Llach

MORTCampanades a mort

Campanades a mortfan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.

I el poble es recull quan el lament s'acosta, ja són tres penes més

que hem de dur a la memòria. Campanades a morts

per les tres boques closes, ai d'aquell trobador

que oblidés les tres notes! Qui ha tallat tot l'alè

d'aquests cossos tan joves, sense cap més tresor

que la raó dels que ploren? Assassins de raons, de vides,

que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts fan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.

Operò no podràs, que del seu cos tenim record

i cada nit aprendrem a estimar-lo. Disset anys només

i tu tan vell; impotent per l'amor que ell tenia,

li has donat la mort per companya, però no podràs, que per allò que ell va estimar,

el nostres cos sempre estarà en primavera. Disset anys només

i tu tan vell; envejós de tan jove bellesa,

has volgut esquinçar els seus membres, però no podràs, que tots guardem aquesta llum

i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres. La misèria esdevingué poeta

i escrigué en els camps en forma de trinxeres,

i els homes anaren cap a elles. Cadascú fou un mot del victoriós poema.

Lluís Llach

Poemes visuals.Poemes visuals.

GUERRA DE SEXESGUERRA DE SEXES

Aquesta imatge té un doble sentit, ja que vol representar l’acte sexual humà mitjançant parts de l'engrapadora i el trepant. L’engrapadadora és “oberta” mentre el trepant dóna una imatge d’un penis humà en erecció.

FRÀGILFRÀGIL

Aquest cal·ligrama representa l’equilibri mundial. Aquest equilibri encara no s’ha trobat. En aquesta imatge el món es fa una pregunta a sí mateix: Trobarem algun dia aquest equilibri?

EL PAS DEL TEMPSEL PAS DEL TEMPS

Aquesta fotografia ens representa el pas del temps a través de les petjades que deixem al llarg de la nostra vida. Aquestes petjades mai s’esborren i són els records que sempre ens acompanyen.

POSEM ULLERES A LA CEGUESA HUMANAPOSEM ULLERES A LA CEGUESA HUMANA

T

A ? T C A ?

O T V R I E

U C Q N

E E..Bellesa.. ..Lletgesa..

...Llum... veritat... ..foscor.. mentida.. ..bondat…amor..blanc.. ..maldat…odi...negre...

...respecte... felicitat....... ... menyspreu...tristesa... ...netedat .... civilitat........ ...brutícia... incivilitat ...... ...generositat... fidelitat... .... avarícia ...infidelitat...

..confiança...esperança. .desconfiança...buidor... ..amor..enamorament ..odi.desanamorament

...riure... somni.. .plorar...malson. ....sort..... .desgràcia

Aquesta imatge vol representar la barreja de contradiccions com l’amor i l’odi, de manera que la gent vegi les coses d’una altra manera, des d’un altre punt de vista.

CAUCAU

Aquesta imatge representa que aquesta paraula és polisèmica i per tant té dos significats: cau, de caure. Per això les paraules descendeixen. I cau, de amagatall. Per això les paraules queden arraulides.

CREACIÓ POÈTICA.CREACIÓ POÈTICA.

Indignació:Indignació:

Un dijous al matí,on tot era bonic,

a classe de català,ens la van voler colar.

Ens volen fer pagar,així ell podrà dinar,

una gran mariscada, per la seva cara.

LA CRISI HA ARRIBAT,I 12€ HE DE PAGAR,

MA MARE EM FOTRÀ,UNA OSTIA AMB LA MÀ.

La Roser ens vol suspendre,sinó anem a veure’l.

Som uns desgraciats,i a sobre anem caminant!

Arribar tardArribar tard

Un dilluns a les vuit,quan els carrers són buits,

apareix a la porta,amb cara de morta.

L’Elena arriba tard,com el més passat.

Una estona al passadís, Amb ganes de fer pis.

COM ES QUE ARRIBES TARD,SI VIUS AQUÍ AL COSTAT?

COM ES QUE ARRIBES TARD,SI PORTES AIXÒ AL NAS?

Al cap d’una estona,L’Elena dintre es troba.

Una bona excusa, Ha de dir mentre bufa.

x2

Jo, més joJo, més jo

Encara que aparegui, apagui,balli, begui, buidi,

canti, camini,digui, dibuixi,

escrigui, estigui, entristeixi, existeixi, estimi, escolti, encengui,

faci, mori, mani, mengi, miri,

menteixi, molesti, mossegui,necessiti,

obri, olori, ompli,parli, pensi, porti, pinti, plori,

rigui, salti, sigui,

tanqui,visqui...

Seguiré apareixent, apagant,ballant, bevent, buidant,

cantant, caminant,dient, dibuixant,

escrivint, estant, entristint, existint,estimant, escoltant, encenent,

fent,morint, manant, menjant, mirant,mentint, molestant, mossegant,

necessitant,obrint, olorant, omplint,

parlant, pensant, portant, pintant, plorant,rient,

saltant, sent,tancant,

visquen...

Deixa caure els braços.Deixa sentir la pluja a la cara,

sentir-la a la pell.El contacte amb l'aigua.

Camina descalça,deixa't sentir el fred,

el terra humit queha deixat el pas de la pluja.

Tanca els ulls. Escolta.Escolta com parla el silenci.Baixa, amb veu molt baixa...

......

Viatge a FrançaViatge a França

Demà marxo a Françai me'n porto l'esperança

agafaré confiançacom agafo una llança.

Visitaré la Torre Eiffel,menjaré gel

i escoltaré un violoncel.

L'Anaïs té pis i li agrada l'anis.

Al matí vesteix blau marí.A la tarda la lia parda

amb camisa de quadres,i a la nit es fica a llit

amb un vestit embotit.

L'AnaïsL'Anaïs

M'ha vingut olor a merda,serà que he menjat herba.

Si em tiro un pet,sortirà tot desfet.

Si em tiro un rot,em ficaran un clatellot.

Olor desconegutOlor desconegut