ELS ANIMALS VERTEBRATS LLIÇÓ : 4

FERRAN PRAT I GUTIÉRREZ GEMMA ALTADILL I COLOMER PAULÍ GROS I CREUS MARC MENDOZA I IGLESIAS CIÈNCIES DE LA NATURALESA, curs 2012-2013 1er ESO B APARTATS: EL REGNE DELS ANIMALS CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS ELS MAMÍFERS ELS OCELLS ELS RÈPTILS ELS AMFIBIS ELS PEIXOS GENER 2013

Definició del regne dels animals

Son els seguits de catecteristiques comunes que comparteixen tots els animals

Classificació dels animals en funció de la presencia de columna vertebral.

Vertebrats i invertebrats

Preguntes relacionades amb el tema:

Què significa que

una cèl·lula és

eucariota?

Que no te paret

cel·lular pero núcli

si.

Tots els animals són capaços de desplaçar-se? Posa dos exemples

d’animals que visquin fixats en el subsol. No, pòlip, estrerlla de mar

Quina diferencia hi ha entre endoesquelet i exoesquelet? Endos-

quelet es que tenen columna vartebral i exosquelet es que tenen

un esquelet extern.

Característi-

ques generals

dels animals

Són pluri-

cel·lulars, tenen

cèl·lules eucario-

tes, tenen nutri-

ció heterótrofa,

tenen una gran

sensibilitat i te-

nen capacitat de

desplaçament.

Cavall, vertabrat

4. Els animals vertebrats

1. EL REGNE DELS ANIMALS

Caragol, invertebrats

2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS

Expliqueu les característiques principals i comunes als vertebrats acompanyades d’una foto on es vegi la característica esmentada.

(Les fotografíes no poden ser del llibre de curs). (Un cop hagueu fet aquest apartat, feu desaparèixer aquest text i adapteu l’espai

de la página que tindreu).

Tenen un esquelet intern o en-dosquelet, del qual forma part de la columna vertebral.

Quins són els grups de vertebrats?

Anomena’ls.

Els grups de vertebrats són: els mamí-

fers, els ocells, els rèptils, els amfibis i els

peixos.

Tenen el cos dividit en dues parts: cap, tronc i cua, tot i que alguns no tenen cua.

Tenen extremitats articulades, que poden tenir forma de potes, ales o aletes. Alguns casos, per exemple els serps no tenen extremitats.

Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat, que els permet tenir un comportament com-plex. L’element principal es l’encèfal, que es trova al cap protegit pel crani. Al cap també es concentren la major part del òrgans dels sentits.

Presenten simetría bilateral. El seu cos es pot dividir en dues meitats idèntiques per mitjà d’un ùnic pla.

A fons. Meitats simètriques.. (Resumeix la

informació que hi ha al llibre).

Un vertebrat es pot dividir en dues mei-

tats, dreta i Esquerra i les dues meitats

són iguals. És a dir, són meitats simètri-

ques.

Aquesta divisió només es pot fer mitjan-

cant un pla, i per tant només hi ha dues

meitats simètriques.

Això s’anomena simetría bilateral.

Aquesta simetría només es externa, ja

que la distribució dels òrgans no és simè-

trica.

Tot hi que en el regne d’animals també hi

han altres tipus de simetría.

Com per exemple l’estrella de mar que es

pot dividir en meitats simetriques per

mitjà de diversos plans. Aquest tipus de

simetría s’anomena radial.

Mentre els invertebrats podem ntrobar

diferents tipus de simetria, els vertebrats

només presenten simetria bilateral.

Quants plans de simetria té l’estrella de

mar?

20 plans de simetria.

Tots els vertebrats presenten simetria bilateral? Sí

Explica en què consisteix aquesta aquesta simetria. En que es divideix el cos de l’animal per la meitat i les dues parts són

iguals.

Tots els animals tenen aquest tipus de simetria? No.

La simetria també és interna o només és també externa? Coneixes algun vertebrat que no presenti simetria bilateral? Només

és externa perquè per dins els òrgans están repartits molt diferents. No.

Com són els mamífers

3. ELS MAMÍFERS

La majoria són terrestres, tot i que n’hi ha que són marins, com els dofins, i fins i tot hi ha un tipus de mamífer que vola, que és el retpanat. Per que un animal sigui mamífer ha de seguir cinc carac-terístiques. Hi ha tres tipus de mamífers, els monotremes, els marsupials i els placentaris. Els éssers vius fan diferents fun-cions.

Com són les funcions dels mamífers

Els homeoterms són capaços de mantener la temperatura del cos constant i independent del medi que els envolta. Respiren per pulmons, tenen una alimentació molt variada i hi ha mamífers carnívors, insectívors, herbívors, granívors, etc. Tenen fecundació interna i les cries es desenviolupen al ventre de la mare; es a dir, són vivípars. Després del part, les cries s’alimenten amb la llet materna.

Les persones som mamífers. El desenvolupament de la inte-l·ligència i la nostra capacitat per modificar el medi segons les nostres necessitats fan que siguem capaços de viure en qualse-vol zona del planeta. Algunes característiques de la nostra espècie són: ·No tenim cua i el cap s’uneox al tronc pel coll. ·Tenim poc pel al cos. ·Els nadons són molt indefensos. Al contrari dels altres mamí-fers, quan neixem necessitem que tinguin cura de nosaltres. · Ens per mitjà de diferents llenguatges. La nostra comunicació és més complexa que la de altres animals. ·Tenim el cervell molt més desenvolupat que la resta de mamí-fers, tant pel que fa la mida com la complexitat.

Grups de mamífers

Manotremes: Com l’ornitorrinc. Són ovípars. Tenen bec però no te-nen dents.

Manotremes: Com l’ornitorrinc. Són ovípars. Tenen bec però no te-nen dents.

Placentaris: Com el gat. Es desenvolupen al ventre matern.

L’ésser humà.

5.Quina característica dels mamífers dóna nom al grup? Que tenen glàndules mamàries. 6.Busca en els conceptes clau el significat del terme bípede. Animal que té dos peus o dues potes. 7. Les persones sordmudes no utilitzen el llen-guatge parlat. Esmenta altres tipus de llenguat-ge que fem servir les persones. El llenguatge escrit, amb símbols de mans...

Com són els ocells

4. ELS OCELLS

Els ocells són vertebrats terrestres, tot i que alguns, com els pingüins, passen una gran part del temps a l’aigua. La majoria tenen la capacitat de volar, però també n’hi ha que no volen, com els estruços. ·Tenen el cos aerodinàmic adaptat per volar i el cap està unit al tronc pel coll. ·Tenen el cos cobert de plomes. ·Els ossos són vuits. ·Tenen el bec corni i no tenen dents.

Com són les funcions dels ocells

Són animals homeoterms. Respiren per pulmons, que están connectats a unes cavitats plenes d’aire anomenades sacs aeris. Aquests sacs afavo-reixen la respiració i els ajuden a mantener-se volant. Els ocells són ovípars; és a dir, es produeixen per mitjà d’ous, que han de covar fins que neix el pollet

Becs dels ocells

Alibot: Bec corbat i fort i de gran obertu-ra. Caça preses i n’esquinça la carn.

Oreneta: Bec curt i de gran cobertura. Captura insec-tes mentre vola

Bernat: Bec llarg i punxegut. Pes-ca de peixos en aigües poc fon-des.

8. Quina diferencia hi ha entre la reproducció ovípara dels rèptils i la dels ocells? Que els rèptils neixen d’ous que no coven i els ocells si. 9. Quines característiques dels ocells els permeten volar? Que tenen el cos aerodinàmic i tenen plomes. 10. Busca en els conceptes clau el significat de corni. De corn (banya) o amb les característiques d’aquest.

Ànec: Bec pla i ample. Filtra l’aigua i en reté lalimentl.

Gall: Bec curt i fort. S’alimenta de gra que ha de trencar.

Com són els rèptils

5. ELS RÈPTILS

Els rèptils són vertebrats terrestres, tot i que hi ha tortugues que són marines, i que els cocodrils i algunes passen una gran part del temps a l’aigua. Principals característiques: - Tenen quatre extremitats en forma de pota que surten del tronc lateralment, que fa que s’ hagin d’ arrossegar per caminar. - Tenen el cos cobert d’ escates dures i unides entre sí, que els protegeix de la dessacació. Quan muden de pell i es desprenen de l’ anterior, procés que rep el nom d’ exuviació

Com són les funcions dels rèptils

Els rèptils no poden regular la temperatura corporal, això fa que depengui del medi ambient. Els animal d’ aquest tipus s’ anome-nen poiquiloterms. Respiren pels pulmons. La majoria són carnívors. Tenen dents amb els quals capturen les preses. Són ovípars amb fecundació interna. Els ous están protegits per una coberta dura (closca) que evita que es deshidratin, i els proge-nitors no els coven. Algunes serps són ovovivíperes, és a dir, l’ ou es desenvolupa a l’ interior de la famella.

Quatre grups de rèptils

Ofidis: Serps terrestres i aquàtiques

Saures: Sargantanes, llangardaixos, camaleons i dragons.

Quelonis: Tortugues te-rrestres i aquàti-ques.

El final del Cretaci veié l'extinció de la megafauna reptiliana del Mesozoic (vegeu extinció del Cretaci-Terciari). Dels grans rèptils marins, només en queden les tortugues marines, i dels dinosau-res, només en sobrevisqueren els pe-tits teròpodes emplomallats, en forma d'ocells.

Crocodilians: Cocodrils i cai-mans

Esquelets de tiranosaure (esquerra) i apatosaure(dreta) al Museu Americà d'Història Natural

Els dinosaures. Aquells grans rèptils

Com són els amfibis

6. ELS AMFIBIS

Els amfibis són animals terrestres, tot i que les premeres eta-pes de la seva vida les passen a ‘aigua. Tenen quatre extre-mitats en forma de pota. Tenen la pell humida, fina i nua. En alguns casos tenen glàndules amb vreí. Els amfibis que no tenen cua ( com la granota) s’anomenen anurs i els que si que en tenen ( com la salamandra) s’anomenen d’urodels.

Com són les funcions dels amfibis

Els amfibis són poiquiloterns,,i per aixó no poden viure en llocs freds. Els adults respiren pels pulmons i també a trevés de la pell, , per aixó la pell sempre ha d’estar humida. Les lar-ves anomenades capgrossos, són aquàtiques hi respiren per brànquies. Els adults són carnívors i els xapgrossos són hervívors. La majoria són opívars i ponen ous a l’aigua. Algu-nes espècies són ovovivípares. Els anurs tenen fecundació externa mentre que els urodels la tenen interna. Els amfibis són els unics que presenten metamofosi, es a dir, conjunt de transformacions que es produeixen des de que surten de l’ou fins que són adults.

A fons

La femella pon els ous a l’aigua i el mascle els fecunda.

De cada ou surt un capgròs de vida aquàtica, amb brànquies i cua.

Es desenvolu-pen les potes i desapareixen gradualment la cua i les brànquies.

11. Quín tipus de fecundació tenen els granotes, externa o interna? Externa 12. Fes una taula amb totes les diferencies que hi ha entre un capgròs i una granota adulta. DIFERENCIES ENTRE UN CAPGRÒS I UNA GRANOTA Que els capgrossos tenen respiració per branquies, són aquàtiques, són hervívors, no tenen extremitats i Tenen cua. En canvi les granotes respiren per pulmons o a través de la pell, són terrestres, són carnívores, tenen extremitats i no tenen cua. 13. Busca en els conceptes clau el terme metamorfosis. La femella pon els ous i el mascle els fecunda. De cada Ou surt un capgròs de vida acuática, amb brànquies i cua. Es desenvolupen les potes i desapareixen Gradualment la cua i les brànquies. La granota adulta és de vida terrestre, té quatre potes i pulmons. 27. Quins avantatges li proporciona a un amfibi la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la pell? Que així poden respirar sota l’aigua. 28. En aquests quatre esquemes es reresenten les diverses fases de la metamorfosi d’una granota. A) ordena-les temporalment. B– D– A– C. B) Quines fases tenen respiració branquial? Totes menys l’última , que es la que es converteix en granota Total. C) Quines diferències hi ha entre l’alimentació d’un capgròs i la d’una granota adulta? Que els capgrossos són hervívors i els aduls són carnívors. D) Descriu els canvis que es produeixen al llarg de la metamorfosis. Que el capgròs surt de l’ou i li van sortint Les potes i la cua li va desaparaixent. Al final es converteix en una granota total, es a dir, adulta.

La granota adul-ta és de vida terrestre, té quatre potes i pulmons.

Com són els peixos

7. ELS PEIXOS

Tots els peixos són aquàtics. N’ hi ha de marins i d’ altres que viuen en aigües dolçes. - són fusiormes, el cos dels peixos és amplea la zona central i s’ estreny cap als extrems. - les seves extremitats són aletes. Erl nombre, el tipus i la dis-posicióde les aletes és diferent en cada espècie, tot i que, la majoria tenen aletes dorsals, pectorals, ventrals i una aleta caudal. - tenen el cos cobert d’ escates, que munten les unes sobre les altres. En els taurons, la pell està coberta de petits denti-cles. - presenten una línea lateral, un òrgan sensorial que detecta les vibracions del medi. - molts tenen una bufeta natatòria, un òrgan en forma de sac que poden omplir d’ aire per controlar la fondària on es tro-ben.

Com són les funcions dels peixos

Els peixos no poden regular la temperatura, són poiquilo-terms. Respiren per mitjà de branquies, captant oxigen que hi ha dissolt a l’ aigua. Les brànquies són estructures laminars que están al darrera de la boca protegides per l’ opercle. Gairebé tots són carnívors. Són ovípars, amb fecundació externa. Alguns tenen fecuna-dació interna, com els taurons, són ovovípars.

Grups de peixos

Tenen bufeta natatòria, l’ es-quelet ossi, la boca en posició frontal i la pell coberta d’ esca-tes. Viuen en tots els am-bients aquàtics.

Ex 14 pàg. 67 14. Quina de les aletes d’ un peix s’ encarrega, principalment, de propulsar l’ animal ? La aleta caudal Ex 15 pàg. 67 15. Fes una relació de les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis i els peixos osteïctis. Posa un exemple de cada grup : Els condrictis no tenen bufeta natatòria, els osteïctis tenen bufeta natatòria. Els condrictis tenen l’ esquelet cartila-ginós, els osteïctis tenen l’ esquelet ossi. Els condrictis tenen la boca en posició ventral i la pell coberta de denticles, en canvi els osteïctis tenen la boca en posició frontal i la pell coberta d’ escates. Els condrictis gairebé tots són ma-rins i grans depredadors, en canvi, els osteïctis viuen en tots els ambients aquàtics. Ex. de condrictis: tauró. Ex. de osteïctis: barbs.

No tenen bufeta natatòria, tenen l’ esquelet carti-laginós, la boca en posició ven-tral i la pell co-berta de denti-cles. Gairebé tots són marins i grans depre-dadors.

31. Quina és la funció de la closca? Protegir els ous i evitar que es deshidratin. 32. La closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa. Quina funció té aquesta porositat? B) permetre l’ intercanvi de gasos amb l’ exterior. 33.Els ocells coven ous fins que neixen els pollets. Per contra, els rèptils no els coven. Quina deu ser la causa d’ aquesta diferencia? Perque els rèptils no poden pasar un temps determinat sense estar a l’ aigua, en canvi els ocells no tenen la neces-sitat d’ estar a l’ aigua. 34. En el dibuix de dalt a la dreta es representa un ou. És d’ un ocell o d’ un rèptil. És d’ un rèptil. 35.Quines característiques d’ un vertebrat pots réconeixer en la formació de la cria del dibuix? Té extremitats articulades, presenten simetría bilateral, tenen el cos dividit en tres parts: cap, tronc i cua, tenen un esquelet intern. 36. A l’ interior de l’ ou hi ha un sac amb vitel(substància nutritiva). Quina funció té? Nodrir a l’ embrió durant el seu desnvolupament. 37. A més del sac vitel·lí, dins dels ous hi ha un altre sac associat a l’ embrió. Amb quina de les funcions següents creus que pot estar associat a l’ ambrió? Proporcionar escalfor a l’ embrió. 38. Amb quina funció dels éssers vius están relacionats aquests dos sacs? Dintre d’ un ou existeixen tres espais : el sac amniòtic, els al·lantoides i el sac vitel·lí. Gràcies al sac amniòtic ple de líquid, pot créixer i desarrolar-se el embrió, gràcies als al·lantoides, que conté aire, l’ embrió pot respirar i gràcies al sac vitel·lí l’ embrio es pot alimentar.

UNA ANÀLISI CIENTÍFICA

40. copia la taula següent i completa-la amb les característiques de cada un dels cinc grups d’ animals vertebrats.

Pèl Vívipars

Ovípars

Mamífers

Ocells

Rèptils

Amfibis

Peixos

Potes Pulmons Homeoterm

Ales i potes Plomes

Potes Escates

Variada Pulmons

Variada

Homeoterm

Carnívors Pulmons

Pulmons

Poiquiloterm

Pell nua Carnívors Potes

Poiquiloterm

Carnívors Brànquies Escates Aletes

Tipus d’ ali-mentació

Tipus de res-piració

Homeoterm/ poiquiloterm

Recobriment de la pell

Forma de les extremitats

Ovípars

Ovípars

Ovovivípars

Tipus de re-producció

Poiquiloterm