ELS ANIMALS INVERTABRATS

Jordi De Sande

Marta Rodriguez

Mariona Calsina

Ferran Quintana

Gener 2013

1r ESO A

Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

Els porífers i els celentarats

Els cucs

Els mol·luscs

Els artròpodes

Els equinoderms

Els porífers

Són uns animals de una organització molt senzilla ja que no tenen ni òrgans

ni aparells.

EX 1: A quina característica del cos d’una

esponja fa referencia el nom de porífer?

Que té forma de sac.

EX 2: En què es diferencien un pòlip i

una medusa? En què s’assemblen?

Es diferencien en la forma, en el lloc de

l’obertura i de la forma de com viuen

S’assemblen en que son celentarats

EX 24: Copia el dibuix d’aquesta esponja

i indica-hi per mitjà de fletxes el recorre-

gut que fa el corrent d’aigua des que hi

entra fins que surt.

EX 25: Identifica- hi els animals

de cada grup.

Meduses: celentarat Esponges: Porífers

Els celenterats

Són animals aquàtics que presenten simetria bilaterat,

tenen tenctacles, amb una cavitat gastrovascular.

Característiques

generals dels

porífers i celen-

terats

Tenen simetria

radial

Tenen tentacles

Tenen una cavitat

gastrovascular

Esponja és un porífer i està perforat per porus.

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

La medusa és un celentarat que viu nedant activament o surant a l’ai-gua.

2. ELS CUCS

Definició i característiques generals

Els platihelmints: són els cucs més senzills . Tenen el cos pla , prim tou dividit. En segments i sense òrgans de locomo-ció.

Els nematodes: Tenen el cos cilíndric, tou , no esta dividit en anellsi els extrems acaben en punta.

Els anèl·lids: tenen el cos tou i cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans.

EX 3: Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Que els platihelmints tenen el coss pla, els nematodes tenen el cos cilíndric, els anèl·lids tenen

el cos tou, cilíndric i dividit amb anells.

EX 4: Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

Platihelmint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La ma-

joria són paràsits com les tènies

Anèl·lid: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells,

com per exemple el cuc de terra.

EX 28: Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o

terrestres molt humits.

Perquè respiren per la pell.

EX 30: A) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis? Per agafar-se B) Investiga com es

reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital. La tènia es reprodueix amb una porció seva neix

un nou individu. La tènia s’alimenta dels nostres nutrients.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen simetria bilateral Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu. El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar. Tenen el cos cobert per una fina membrana, ano-menada mamell que en la majoria dels grups de mol·luscs produeixen cap a l’exterior una conquilla amb funció protectora.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Repirem per mitjà de brànquies els aquàtics en canvi els terrestres per un pulmó. Tenen alimentació molt variada. Hi ha molts mol·luscs hermafrodites i també n’hi ha que tenen sexes szeparats. La fecundació pot ser interna o externa, són ovípars. Tenen meta-morfosi. Es clasifiquen en gasteròpodes, bivalvesi cefalòpodes.

Els gasteròpodes: Tenen quatre tentacles, tenen el peu´musculós i el fan servir per reptar, a la boca tenen una llengua amb dents petites, anomenada rádula que utilitzen per alimentar-se. Els marins respiren per brànquies i els terrestres per un pulmó. Són hervíbors. Els bivalves: El nom ve de dues valves que formen la conquilla. Tenen un peu petit, característi-ca que permet que l’animal s’enterri a la sorra. Respiren per brànquies, s’alimenten filtran l’aigua. Els cefalòpodes: El peu el tenen desenvolupat com tentacles. Respiren per brànquies. Són carní-vors.

Grups de mol·luscss

El caragol és un mol·lusc terrestre amb una conquilla enrotllada en espiral

El llimac és un mol·lusc terrestre que no té colum-na vertebrat.

El musclo és un bivalve que viu fixat a les roques

EX 6: Quines guncions té el peu dels mol·luscs? Per nedar, reptar o excavar. EX 7: Quines són les parts principals del cos d’un mol·luscs? El cap, la massa visceral i el peu. EX 8:Busca els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode. Gasteròpode: grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet reptar, com els cargols. Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces articulades que encaixen una de l’altra. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i que geneneralment no tenen con-quilla, com el pop. EX 9: Aquin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Als bivalves perquè tenen dues closques.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetria bilateral Tenen un exosquelet Tenen apèndixs articulars Tenen el cos dividt en tres zones: el cap,, el tórax i l’abdomen.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen sexes separats, són ovípars, tenen metamorfosi, tenen un procés anomenat muda. Es clasifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

La vespa és un artropode.

EX 10: Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Artròpode: grup d’animals invertebrats que estan recoberts d’un exosquelet i es tenen el cos seg-mentat i proeit de potes articulades. EX 11: Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? Permet habitar-se a tots els hábitats terrestres. EX 12: Per què els artròpodes ha de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Perquè creixen, aquest procés s’anomena muda.

Actualment els artròpodes es coneixen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.

Com són els rèptils

Els insectes

-Al cap hi tenen un parell d’ulls compostos. -Dos o tres ocels. -Un parell d’antenes amb funció olfactiva i táctil. -Té tres parells de potes articulades i generalment un o dos parells d’ales. -Té uns tubs ramificats anomenats tràquees. -Presenten metamorfosi, presenten una fase o dos, la de larva i la de ninfa.

Aparells bucals dels insectes

Boca maste-gadora (insectes)

Boca xucla-dora

Boca maste-gadora i llepadora

Metamorfosi de la papallona monarca. Cada famella pou ous, neix una larva, després d’un periode de creixement i maduració, passa per una fase de nin-fa, s’embolcalla dins d’un capoll, rep el nom de crisàlide, finalment experi-menta un seguit de canvis fins que es converteix en una papallona.

Quan la papallona pon un ou, neix una larva, una eruga.

L’eruga, passa una fase de nimfa en la qual s’embolcalla dins d’un capoll, el crisàlde.

Quan experimenta tots els canvis es converteix en una papallona

EX 13: Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes? Perquè deu ser el nom científic. EX 14: Com respiren els insectes? Per uns tubs anomenats tràquees, que s’obren a l’exterior uns orificis petits situat a l’abdomen. EX 29: Les fotografíes següents s´on d’un anèl·lid i d’una eruga. D’una eruga. A)Identifica

Boca picado-ra i xucladora

Els aràcnids

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l’abdomen. Al cefalotórax tenen dos quelícers, dos pedipalps i quatre parells de potes. Respiren per mitjà de tràquees. Tenen els sexes separats.

Els crustacis

Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen. Al cap hi tenen dos parells d’antenes, al tórax tenen cinc parells de potes. L’abdomen està segmentat. Respiren per mitjà de brànquies. Tenen una alimentació molt variada; la majoria són carnívors. La majoria tenen sexes separats.

Aquí teniu una

imatge d’un exem-

ple d’un aràcnid,

una aranya. Podeu

veure el cefalotó-

rax i l’abdomen.

Un exemple dels crustacids és el cranc,tenen el cos dividdit en el cap, el tórax i l’abdo-men com aquí poden apreciar.

EX 15: Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat tenen? Són dos extremitats que tenen al cefalotórax, que serveixen per menjar. EX 16: Busca en els conceptes clau el signifi-cat de miriàpode. Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i dividit en nombrosos segments. Cada segment té un o dos parells de potes, com el centpeus o el milpeus. EX 17: A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les paparres? Els escorpins als aràcnids i les paparres als insectes EX 18: Quina és la principal diferencia que hi ha entre els centpeus i els milpeus? Que el centpeus té un parell de potes en can-vi el milpeus tenen dos parells de potes.

Els miriàpodes

Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb una nombre variable de segments iguals A cada segment tenen un porell de potes, o dos parells de potes. Respiren per mitjà de tràquees. Tenen sexes separats.

El cuc es un exemple de mi-riàpodes, tenen el cos allargat format pel cap i el tronc.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Tenen simetria radial

Tenen el cos de forma arrodonida

Presenten esquelet intern

No tenen cap diferenciat

Com són les funcions dels equinoderms

Tenen un aparell ambulacral que consisteix amb uns tubs interns, plens d’aigua, que formen els peus ambulacrals. Respiren a través de la pell. Són carnívors. Presenten sexes separats.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus

EX 19: Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm. Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que tenen. EX 20: Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa? L’aparell ambulacral és un aparell exclusiu que permet que els equinoderms es desplacin.

Equinoïdeus

Ofiuroïdeus

Holotu-rioïdeus

Crinoïdeus

A fons

Explica la informació de la classificació dels insectes. (Elimina aquestes paraules quan hagueu d’escriure la introducció).

Himenòptes Tenen dos parells d’ales mem-branoses tot i que alguns no en tenen. L’aparell bucal està adap-tat per llepar, mossegar i xuclar líquids

Dípters Tenen un parell d’ales membrano-ses. Les posteriors estan reduïdes a òrgans que mantenen l’equilibri quan volen.

Coleòpters Tenen dos parells d’ales. Les anteriors són gruixudes , dures i opaques , i les posteriors, i mem-branoses i les tenen plegades sota les primeres quan estan en

Dermàpters Tenen les ales anteriors molt cur-tes i les posteriors molt grosses i membranoses , plegades sota les primeres en estat repós

Tenen dos parells d’ales , les ante-riors endurides i les posteriors ple-gasdes sota les les primeres. L’aparell bucal es mastegador.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

tenen una part engruixida i les poste-

riors són membranoses. La boca està

adaptada per perforar i per xuclar

Lepidòperts Tenen dos parells d’ales membra-noses amb escates

Tenen dos parells d’ales estretes grosses i membranoses. L’aparell bucal es mastegador

Informació de la foto