ani" Joan/<Ü) 4

NQ 168 - 20 SETEMBRE 1.985 REVISTA QUINZENAL

DioPRtCIPI-IACION

V

/

METEOROSOBSERVADOS VI6NIO

DOMI.NANTE

^T

/

Precipitación total del mes

Nombre de la Estación-S> s-s"/*? <f

ProvinciaQ/? LElflRE^

Mes

R Q Q S T Q

Numéro•S/-t>

Año

I? r?5Observador

Mí?T£0 B ñ R C L L O MflrBS

/• l Lf(f ~ "

Suma NUMERO DE DIAS DE:

LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocíoEscarchaNieve cubrió suelo

*.A.R.

SumaDÍAS PRECIPITACIÓN< 0.1 (ip.)

> 0.1> 1,0 .> iao> 3QO

PRECIPITACIÓNMÁXIMA EN UN OÍA

Sant Joan 2 - Ilk

NOTES ;

Els articles publucats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels propisautors.Les fotografies publicades en aquestarevista SANT JOAN, les podeu adquirira Estudio Fotográfico Mayol, carrerBelisario, 19.

S U M A R I

MeteorologiaFestes Patronals - Proves esportivesCarreres de cavalls a GosaubaMoto eros a HortellaPromoció i Curs de VoleibolComu-nitat AutònomaConsell Insular de MallorcaMoviment ParroquialNous telèfons a Sant JoanFesta d'es ButifarróDn. Francisco J. de SenmenatTemes útils - TétanosAlcoholismePremis Ciutat de PalmaCurs de cultura de les Balears^urs ae cultura ae íes oaxears

-̂""" dí°-- | Llibre de Gabriel Calmés Truyols

Suma Viento dominant«

.mm

El lli di:ii» Unie

Ei >l 119 ii•il lluu

Revista SANT JOANNQ 168 - 20 de setembre de 1.985

DIRECTOR; Caries Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

COL·LABORADORS

Miquel Florit 'Joan JaumeGabriel FerriolMiquel GayàVicens MillánCatalina MasAntonia CostaMateu BoverTomeu Juan C.Josep MayolMaria CompanyFrancisca BarcelóBenigno CompanyJosep GayàAntoni BauzàAntoni GayàGuillem MunarGabriel Jaume

/_

-^

/_

MEItOROSOBSERVADOS

•&

VleN'ODOMI-N A N U

•>

-±

Precipitación total del mes

Nombre de la EstaciónJ?- yf^ra^ y

Provincia

BALff lRËSMes

-JUUO

NúmeroW- +

Año9í9 ¿ï

Observador

MfìTGfì RiifíC

^J^

Suma NUMERO DE DIAS DE:

Lluvia •Nieve -X- LGranizo N ATormenta f^Niebla =ROCÍO r.

Escarcha , ,Nieve cubrió suelo gfl

SumaDÍAS PRECIPITACIÓN< 0.1 (ip.)> 0.1> 1,0

> 10,0> 3QO

PRECIPITACIÓNMÁXIMA EN UN OÍA " mm. dio

Suma Viento dominante

mm

Ei leí di«di lililí

El li dli dlmil llum

3 - 175 Reportatge

Club

Temps Lliure

Demostració de

Jimnàsia Esportiva

. *. I * i

fflf fVf

FESTES PATRONALSEXPOSICIONES

Els alumnes de l'Institut Mn. Alcoverde Manacor, repetiren la seva col.labora-ció, exposant les maquetes realitzadesdurant el curs 84-85. Com a novetat,hi va haver treballs realitzats amb fanc.

Tant una cosa com l'altre fou moltben comentat. Enhorabona i endevant.

En canvi l'aportació dels autors localsa l'exposició fou molt escasa. Destacarenuns projectes de unes ambicioses obres,unes pintures, una maqueta de fane ivaris estudis d'escultura. Totes aqueste'sobres demostren l'alt nivell de perfecciódels seus corresponents autors.

FUTBOLET •

Resultats Torneig Festes Patronals

Ca Na Blanch, 5- Smoking-60, 2Bar Centro, 4- Quintos-86, O

Clasificació:GT1-— Bar Centro2— Ca Na BlanchGT"3v— Quintos-864— Smoking-60

FUTBOL

Juvenils Sant Joan 6 - Sineu O3a Regional Sant Joan 2 - Sineu 1

Reportatge 4 - 176

ATLETISME

-Fémines nascudes el 74 i posteriorsIa Gati Karmany

-Fémines nascudes el 72 i 73Ia Maria Alzamora

-Fémines nascudes el 70 i 711a Carmen Roja - Sollerense2a Cati Juan

-Fémines nascudes els 67, 68 i 69Ia Josefina Hisado - Campos

-Mas-- .lins "del 74" -i posteriors"1Q Juan Barceló - Campos

-Masculins del 72 i 73Ia José Pérez - Mediterráneo

-Masculins del 70 i 71Ie Antonio Peña - Juan Capó

-Masculins del 67,68 i 691Q Bartomeu Torrens - Sollerense

-Veterans A.- 1Q Andreu Caballero-Veterans B.- 1Q Basilio Martínez-Juniors 1Q Bartomeu Serra - Santa Maria.-Sèniors Is Manuel Salvador - C.N.Montjuich

x

Clasificació per equips: C.A. Filipides.

6a

7a

8a

CARRERAS DE CAVALLS A TROT ENGANXAT

"Gossauba"Ia carrera guanyà -N9 6 Edik2a " '33 » • »43 " «53 » »

-NQ 8 Grillo-N9 3 Helana Twist-NQ 6 Jaqué S.M.

5 Varcolina P.1 C. Betis

-Ns

-N9

-N9 6 BùfaloMuls i Mules (locals)

. Is Propietari Juan Font "Foc"29 Antoni Barceló "Gosauba"39 Guillem company "Foc"49 . Pep Gayà "Penya"59 Francisco Bauza "Paloni"6Ö " Guillem Bou "Bou"

9a carrera guanyà -N9 5 Espoir de Chapeau10a " a galop " -Ne 3 FelanioIIa " " -N9 2 Fina12a - " " locals.

1e Jamaica- Margarita Bauza Mesquida2Q Galana- Bartomeu Company Monroig3Q Eredero- Sebastià Jaume

EXPO-FOTO 3

"Expo-Foto 3". L'artista fotògrafo CésarJosé Bujosa, baix el patrocini de SanNostra, va exposar un bon grapat de laseva obra fotogràfica. La mostra va essermolt visitada i molt ben comentada. Provade l'aceptació que va tenir, es que el80% va quedar venut.

Desitjam a l'autor moltstant en la vida artística com la profesio-nal.

d'èxits,

Si bien en un comentario de estasinteresantes carreras, en alguna de lascuales el codo a codo con los primerosclasificados fue emocionante y espectacu-lar, cabe destacar la agradable sorpresaque nos deparó la joVen sanjuanense Marga-rita Bauza, demostrando buen estilo ymontura, que le valió superar sin dificul-tades la prueba.

5 - 177

EN EL MOTO CROSS "HORTELLA" VENCIERON

LOS FAVORITOS

El pasado día 15 de septiembre tuvolugar la inauguración de un nuevo circuitoen "Sa Pietà d'Hortella", un circuitoconstruido por un grupo de aficionadosde Villafranca y Sant Joan, esforzadosen la promoción del deporte motociclista.

La prueba inaugural reunió a un buennùmero de pilotos así como a bastantesaficionados que disfrutaron de la emocióny espectacularidad de la prueba, en. laque se desarrollaron mangas para . lascilindradas de 80, 125 y 250 ce.

Como eabía esperara Gabriel Cabotsobre Yamaha de la Peña Motorista seimpuso en 80 ce. En 125 ce. el vencedorfue Jaime Fiol sobre Cagiva del Montesióny en 250 Mateo Riutort sobre Yamahade la Peña Motorista no tuvo rival, lesiguió Clemente Fernández y HonoratoZubiri.

Cuidó de la parte técnica y controlde la prueba, como la ha venido haciendoen Santa Margarita, Ses Salines o Arta,la Peña Motorista San Juan y la pruebafue puntuable para el Campeonato de Ma-llorca.

CARRERES CICLISTES

EsportsVOLEIBOL

i erAlevins: 1—^classificat,- Miquel Verd Bauza.- Antoni Gaya Gaya.- Martí Bauza Jaune

.-r Pep Mestre Estelrich

Infantils: 1—Cadets: 1—

GI*Juvenils: 1—Socials (majors 'de 35 anys)

1—classificat.- Antoni Matas MásTotal d'inscripcions 35 corredors; hi haque destacar la participació de 3 fémines.

MOTORISMO

Resultats de les proves de motorisme,Gimkama motociclista.Motos.- Ia Mateo Jaume

2a Guillermo Bou3Q Cosme Bauza

Ciclomotores.- 1a Mateo Jaume2a Rafael Bauza3a Gabriel Jaume

Con motivo de las Fiestas Patronalesde San Juan, el pasado día 25 de Agostose cxelebraron dos partidos de voleibol.El primero que se disputó, enfrentó alos equipos de: Petra, en el cual seencontraban jugadores Sanjuanenses, contrael equipo de Buñola, en la categoríade 3a regional masculino. El resultadofinal fue de 3-1 a favor del equipo deBuñola.

El segundo partido de la noche enfrentóal equipo juvenil femenino de Sant Joancontra el equipo de Villafranca. Lasjugadoras locales lograron imponersepor un claro 3-0.

CURSO DE VOLEIBOL

Durante los meses de Septiembre aDiciembre y en días alternos, se desarro-llará en nuestra villa un cursillo oescuela de voleibol, que estará a cargode los aficionados y jugadores AndrésGelabert y Rafael Bauza, los cuales consu entrega han demostrado su capacidady conocimientos de este deporte al" cose-char Campeonatos y victorias, entrenando

' al equipo femenino local de Voleibol.

Esports.- El Consell Insular de Mallor-ca du endavant la seva política esportivade foment de l'esport base. A la darreraComisió s'ha aprovat un pla especiald'ensenyament del Voleibol a les Escolesde Mallorca. Aquest pla contempla l'ense-nyament gratuit per uns 500 nins. ElC. I.M. cobrirà el cost de cada alumnedurant tot el curs. Una altra iniciativaés la creació d'un torneig de futbolbenjamí. Hi ha una ajuda prevista de130.000 Ps. per a cada equip perticipant.En principi s'ha previst que aquestaajuda comprengui un total de 28 equips.

A la mateixa Comisió s'aprovaren diver-ses ajudes per una quantitat pròximaals 3,400.000 Pis. destinades a Clubs,Ajuntaments i Associacions per a la cele-bració de proves i diades esportives.

Aquest poble 6 - 178

COMUNITAT AUTÒNOMA

El Conseller d'Agricultura i Pesca,Juan Simarro, i el Director General JoanA. Fuster han mantingut contacte ambla totalitat de baties i menescals munici-jpals de Mallorca, amb la finalitat d'expli(car-lis directament les característiques!de la campanya d'erradicació de la pesta"africana" que afecta el remat porcí.

A les diverses sessions informatives,es va fer esment de l'obligació existentper a tots els propietaris de remat porcí,d'incloure's en el corresponent RegistreMunicipal d'Explotació Porquina, siguiquin sigui el nombre d'animals que esposseeixin.

A hores d'ara, tots els municipishan rebut ja la documentació relativaa la campanya, que serà explicada tambépròximament als baties i manescals d'Eivi-sa i Menorca.

CONSELL INSULAR DE MALLORCAi

Agricultura.- Es convoquen bequesper sursar el 2on. cicle d'estudis deCapacitació Agrària a la peninsula peral curs 85-86. Es concediran beques de125.000 fis. destinan-se a tal fi la quanti-tat de dos milions.

Contractació.- S'ha aprovat la contrac-1

tació dels programes següents: Gabinetd'^ "ormació, Prevenció de l'abús de,Dr^,0aes, Educació Sanitària a les Escolesd'Infants de Mallorca i Educació Sanitàriaja les Escoles d'E.G.B. de Mallorca.

Cultura.- A la darrera Comissió deCulturas^acrodà donar conformitat ala proposta d'otorgar a l'Obra CulturalBalear la quantitat de 2,000.000 ils. pel!projecte VOLTOR-3. Anteriorment el Consell,Insular es va adherir a la campanya pro-moguda per tal fi.

TERCERA EDAT

Les Associacions de la Tercera Edatde Balears, organitzen pel dia 26 d'octu-bre a Manacor les II Jornades.

a les 10 està prevista la concentracióarribada . d'autoritats, concert per laBanda de Música i de "La Capella" deManacor, balls regionals i diferentsparlaments. Devers la una dinar i a les15'45, Assemblea General.

els tickets tendrán una bonificacióde 500 PB cada un.

CASAMENTS

El dia 8 de juny, la col·laboradora id'aquesta revista Catalina Mas Munares va casar amb En Francisco EgidosJavaloya. Enhorabona.

Tf<- âNOUS CRISTIANS

Dia 15-8-85 rebé el Baptisme Juana MariaCatalà Más. Va néixer el dia 11-5-1985filla de Mateu i de.Margalida.

Dia 15-8-85 rebé el ' Baptisme AntonioRegis Nigorra. Va néixer el dia 18-5-1985 fill de Macià i de Montserrada.

AMPLIACIÓN DE TELEFONOS

Para el mes de Octubre está previstala ampliación de líneas telefónicas ennuestra población, siendo el número pre-visto de 200 nuevos teléfonos, si bienparece ser que no han llegado a estacifra las solicitudes. Con ello seránunos trescientos los teléfonos instaladosen Sant Joan, lo que da un alto porcentajede viviendas que gozarán de esta mejora.

7 - 179

DIA 6 D'OCTUBRE; FESTIVAL DEL MOTOR

FESTA D'ES BUTIFARRO

Un any més, la "Peña Motorista SanJuan" organitza la festosa diada delprimer d'Octubre a on s'hi mesclen moltbe, la part esportiva del Festival delMotor, unes proves d'habilitat per amotos i automòbils, que començaren acelebrar-se a l'any 1966 amb motiu delX Aniversari, i la part recreativa queés la agradosa Festa d'es Butifarra,que nasqué de la necesitat d'obsequiarals esportistes participants.

Enguany el XVIII Festival del Motorcomençarà a les 15*30 en el terreny "d'esCamp", on hi haurà gimkama per a motoci-cletes i un slalom per automòbils, enel que es disputa el trofeu Miquel Fiolcom homenatge al President fundador.Hi haurà trofeus pels locals, així comper les conductores.

Llavors, després d'una desfilada deles xeremies, dimonis i caps-grossos,i a partis de les 18 h., a la plaça dela Constitució, es farà l'encesa de foga-rons per a la torrada de butifarronsi llengonisses. Hi haurà també coquesi begudes.

Entretant tendra lloc el ball de botper a tothom, i les actuacions dels grupsAires de Pagesia, Música Nostra i ElsValldemossa, que interpretaran cançómallorquina i els Geminis per a la músicamoderna, així la vetlada és per totsels gusts i tothom s'hi troba be, jaque acudint a la torrada es sent protago-nista de la Festa que, any darrera anyatreu a gent de tota Mallorca.

, VA MORIR D. FRANCESC JOAN DE SETMENAT

El senyor dels Calderers, com eraj conegut, morí fa uns mesos a Ciutat,; i aquí a la nostra Parròquia també escelebrà un funeral per la seva ànima,ja que eren molts els que el coneixieni l'havien tractat.

D. Francesc Joan de Setmenat era unhomo molt admetent i feia cas a tothom,sentia- apreci per Sant Joan i va arreglarel Casal dels Calderers a on hi donàfestes amb membres del Govern Central,hi vengueren diferents ministres durantel temps d'en Franco, i també foren sona-

< des les noces que hi celebraren les seves', filles, una de les quals és l'esposadel Ministre de Treball i Seguretat SocialSantiago Rodríguez Miranda, un home quetambé,, així com don Francesc es sentia

: vinculat a Sant Joan i gaudien tot dosde visitar amb molta freqüència Els Calde-rers i com no, la nostra villa.

i Allà, als Calderers acollien autoridatsi als que s'hi acostaven en demanda de

¡ consells i també, tant ell com la famíliadisfrutaven mostrant el casal i les seves

! bodegues.Desde aquí volem testimoniar el nostre

condol als seus familiars.i A la mort de D. francese es va donarI la circunstancia que el mateix dia moria1 a Sant Joan • En Joan Rebassa Bauza "Es1 Garrigues d'els Galderers". Qui ho aniriaa dir, en les seves llargues encontradesen els calderers, que senyor i garriguer

i passarien a l'altre món amb tan poquesi hores de difeència. Així son les cosesde la vida.

LA CARRETERA DE MONTUIRI HA SIDO ARREGLADA ' Ve de la Pàgina 12

Por el Govern Balear ha sido debidamen-te asfaltada la carretera que une nuestravilla con Montuiri, una mejora necesariay que ha alegrado a la población, puesquizás esta via sea la más transitadapor los sanjuanenses. Con ello nuestravilla tiene en perfectas condicioneslas carrteras que nos unen con las villasvecinas.

Centre Social de Palma, Conservatoride Música, Dansa i Art Dramàtic. Bibliote-ques, arxius i conservatoris: Museu deMallorca, Museu Arqueològic; instalacionsesportives i de la joventut: Poliesportiu"Principes de España", Campament de LaVictòria, i "diversos edificis que estana carreg de la Conselleria.

Col·laboracions 8 - 180

Antes de describir el siguiente tema,que espero sea de vuestro interés, quierodisculparme por la irregularidad conque pueden haber salido mis artículos;no es por pereza, sino falta de tiempoo no encontrar el momento oportuno. Creoque merecéis una explicación. Apartede un horario usual de trabajo, que ocupatodo el día, realizo servicios con losaviones-ambulancia del Centro Médicodos día por semana y domingos alternos,a excepción de este mes de agosto queha sufrido un levísimo descenso; desdemarzo he volado todos los días de servicioy ello ocupa muchas horas; en ocasioneshe estado dos días sin ver al fruto delamor con mi esposa, el pequeño, tiernoy travieso Marcos. Espero que me compren-dáis y sepáis perdonarme.

TÉTANOS

El tétanos es una enfermedad infecciosaproducida por una bacteria, una de estas,plantitas pequeñísimas que tiene dospropiedades importantes, que hacen que1

junto con otras de su especie, formenun grupo aparte.

1a.- Es "anaerobia", esto quieredecir que tiene que vivir SIN aire; eloxígeno, que para nosotros es imprescindi-ble para vivir, para este germen es puroveneno.

2a.- Es capaz de formar una pequeñísi-ma "semilla" que puede vivir en la tierradurante AÑOS!!.

La eliminan por las heces (el estiér-col) los caballos y vacunos, se depositaen la tierra y debido a esta "semillita"tan fuerte y resistente puede vivir duran-te mucho tiempo.

De la descrito se deduce y de hechoasí ocurre, que el tétanos infecta aque-llas heridas profundas donde entra pocoaire y que sangran poco,- producidas enla tierra o con objetos viejos. Paraponer un ejemplo, la herida que es máspropensa a contagiarse, es aquella produ-cida en la planta del pie por un clavooxidado en un estercolero, así si loanalizamos resulta:1) La herida se ha producido en un ester-colero, donde es habitual que viva elgermen del tétanos.2) Al ser producida por un clavo es pro-funda y él aire no puede entrar.3) La planta del pie , ante esta punzada:cierra como si fuera goma.

4) La herida sangra poco por ser sóloun punto, la sangre contiene oxígenoy es defensa frente al germen tetánico.5) Hay partes de la planta del pie, comoel talón, que sangran poco.

Una vez introducido el gremen, eneste caso su semillita, en la heridaque le conviene, nace crece y produceuna pequeña cantidad de líquido llamadotoxina tetánica, el cual entra en lasangre y de allí se dirige a los nerviosque es donde ejerce su efecto nocivo;los estimula y se contraen, o sea hacen,fuerza y este es el principio de lossíntomas.

Empiezan a contraerse los músculosde la mandíbula, pero con la particulari-dad de que duelen mucho; con el tiempoalcanza los músculos responsables dela respiración y los paraliza, se parala función respiratoria y el pacientemuere. Si está en un sitio tranquiloy sin el menor ruido, las crisis de dolorson menos frecuentes, pero, basta el máspequeño sonido para despertar una crisisen el enfermo y provocarle fortisimosdolores.

Yo tuve la desagradable experienciade trasladar un enfermo de tétanos desdeMahon y tuvimos que dejarlo casi aneste-siado antes de subirlo al avión, puesel ruido de los motores y el traqueteodel suelo hubiesen hecho imposible eltraslado por las numerosas crisis quehubiera despertado en el enfermo.

MEDICINA PREVENTIVA

A pesar del ejemplo que hemos expuestode herida en la planta del pie como máspeligrosa, cualquier herida es potencial-mente susceptible de infectarse por téta-nos, incluso las pieles muertas que quedanen las heridas de accidente de tráficopueden ser peligrosas, pues se da lacircunstancia de que también se infectanpor otros gérmenes que gastan el oxígenoy dejan el terreno libré al tétanos,por lo tanto ante cualquier herida hayque acudir a consulta. Si estamos lejos,los . consejos expuesos a continuaciónpueden salvar la infección:- Lavar la herida con agua hervida yjabón en abundancia. •

El agua oxigenada suelta oxígeno yhace imposible la vida del germen.- Mercromina y NO TAPAR la herida.- VACUNARSE, nunca es de más una vacuna.

Yo personalmente, en las heridas sospe-

9 - 181

chosas doy estas dosis:- En el momento de curar la herida.- A la semana.- Al mes.- Al año.- A los 5 años.

y siempre que me encuentro ante una heridasospechosa, a pesar de estar vacunado,aplico otra dosis de refuerzo.

Si el paciente lleva mucho tiemposin vacunarse y la herida es profundaaplico gamma globulina, pues el tétanosincuba de 14 a 21 días, la vacuna tarda19 días en hacer el efecto y la gammaglobulina hace efecto ya desde el primermomento que se aplica y dura dos semanasaproximadamente.

De todas formas, ante una herida produ-cida en terreno propicio y si es profunda,consultad siempre con un médico.

Toni

UN GREU PROBLEMA SOCIAL;

LA MALALTIA DE L'ALCOHOLISME

En tot el món està admès que l'alcoho-lisme és una malaltia i no simplementun vici. El tan debatut dilema de sil'alcohol és bo o dolent, ha restat com-pletament aclarit, i establert que ingeritamb moderació no pot ocasionar problemes,però que l'habitud exagerada pot convertiruna persona en una autèntica deferrahumana.

Una definició sobre l'alcohol, dictadapel màxim organisme sanitari mundial-l'Organització Mundial de la Salut-,diu: "L'alcohol és una droga de accióintermèdia, per naturalesa i intensitat,entre las drogues que produeixen toxicoma-nia i creen hàbit".

Ho s'ha demostrat que la malaltiade l'alcoholisme es transmeti genèticamentperò en una llar on un dels cònjugessigui alcohòlic, hi ha un elevat percen-tatge de contagi entre pares i fills,ja que està demostrat que la figura delpare -en el que és bo i en el que ésdolent-, normalment, és imitada pelsfills. No solament l'hàbit és el desenca-denant de la malaltia de l'alcoholisme,ja que aquest generalment, de no estarcondicionat per una alteració emocional,condueix a problemes físics, no per aixòsense interès, però menys destructiusque els psíquics.

V

Es important saber que l'alcohòlicno neix essent-ho, sinó que una- sèriede factors emocionals el converteixenen això. No és determinable a quina edatsorgeix el problema amb totes les sevesconseqüències - tot i que l'índex méselevat de -malalts alcohòlics en lluretapa crònica és dóna entre els trentai els quaranta anys-, després d'haverrecorregut un procés destructiu moltdolorós. Malgrat això, cada dia són mésels joves que arriben a aquest puntSón paraules d'un alcohòlic: "Es pateixmoltíssim abans de conèixer la nostraveritat: que som malalts alcohòlics".

Des d'un temps ençà ha augmentat laconsciència social vers el problema del'alcoholisme -sens dubte el problemasocial més greu del nostre temps-, jaque no afecta només al malalt com a indi-vidu, sinó també a tots els que l'envoltenLes estadístiques oficials determinesque s'acosten als quatre milions de ma-lalts alcohòlics a tot Espanya (mig mioliósón dones), això suposant que no haguiestat superat aquest nombre. Això equivala dir que més de deu milions d'espanyols,bé directament (els malalts) o indirecta-ment (els familiars), viuen el problema_de l'alcoholisme.

L'associació mundial Alcohòlics Anònimsdisposa d'un interessant test per a deter-minar la presència de la malaltia de

Cultura 10 - 182

l'alcoholisme, el qual només pot ésserrespost pels mateixos interessats:1.- Has tractat alguna vegada de deixarde beure durant una setmana o més tems,sense haver pogut acomplir el termini?2.- Et molesten els consells d'altrespersones que han tarctat de convèncer-te que deixis de beure?3,- Has intentat alguna vegada de contro-lar-te canviant d'una beguda a una altra?4.- Has begut alguna vegada a primerahora del matí, durant el darrer any?5.- Tens enveja de les persones quepoden beure sense que això els plantegidificultats?6.- Ha empitjorat progressivament elteu problema amb la beguda durant eldarrer any?7.- La teva manera de beure ha creatproblemes a casa teva?8.- A les festes familiars o socials,en les quals la beguda és limitada, trac-tes d'aconseguir-ne d'extra?9,- Malgrat que sigui evident que" nopots controlar-te, has continuat afirmantque pots deixar de beure "per tu mateix"quan vulguis fer-ho?10.- Has faltat al treball durant eldarrer any a causa de la beguda?11,- Has tingut alguna vegada "lapsusmentals" (oblit d'actes realitzats) acausa de la beguda?12.- Has pensat alguna vegada que podriestenir més èxit a la vida si no beguessis?

Has respost "si" a quatre o més pregun-tes? Si és així. les probabilitats sónque ja tens un seriós problema d'alcoho-lisme, o que el tindràs en un futur moltpròxim. Per què asseguren això els alcohò-lics anònims? Senzillament, perquè l'expe-riència personal de cents de milers d'al-cohòlics recuperats en llurs grups., elsha ensenyat algunes veritats bàsiquesrespecte als símtomes en la forma debeure que acaban arrossegant a la malaltia

Per a qualsevol informació respected'aquest tema o per a conèixer la ubicaciódels grups d'Alcohòlics Anònims, podeudirigir-vos a l'Apartat de Correus 1.015,a 07080-Palma de Mallorca, o trucar altelèfon (971) 23-11-69, on sereu informatsgratuïtament de tot el que comporta -lamalaltia de l'alcoholisme i la seva recu-peració.

RAMON DRAPER I MIRALLES(Escriptor especialitzat

de marginalitat social)en temes

PREMIS "CIUTAT DE PALMA"

L'ajuntament de Palma, en sessió plenà-ria, celebrada el dia 13 de juny, acordàconvocar els Premis de Novel·la, Poesia,Pintura, Estímul d'Activitats Artístiquesi d'Investigació.

El Premi de Novel, la està dotat amb750.000 Pfe. Hauran d'ésser inèdites, redac-tades en català i amb una extensió aproxi-mada de 200 fols. El termini d'admisióes el 29 de novembre.'- El de Poesia estarà dotat amb 450.000h. Hauran d'ésser originals i inèdites,escrites en català i amb una extensióaproximada de tres-cents versos. Es pre-sentaran per quintuplicat, finalitzantel termini el dia 219 de Novembre.

Premi de Pintura dotat amb 750.000Pis. Podran presentar-s'hi tant autorsespanyols com estrangers, amb una obraper concursant. El tema' serà lliure aixícom el material i les tècniques emprades.Es presentaran enmarcades, amb una midamínima NQ 20 i màxima Ns 120. L'admisiótendra lloc del 2 al 14 de desembre,de 9 a 14 hores al Palau Solleric.- Premi Estímul d'Activitats Artístiques(Beca d'estudis). Podran participar enaquest concurs tots els artistes, pintorso escultors -nascuts a Balears o residentsa l'arxipièlag, menors de 30 anys i queno haguin realitzat cap exposició indivi-dual. Podran presentar una obra; el temaes lliure. Admisió d'obres del 2 al 14de desembre al Palau Solleric. Es concedi-rà una Beca d'estudis a l'estranger aun pintor o escultor. El premi consistiràenei pagamente del viatge d'anada i torna-da a París, i_ 150.000 Pis en metàlic perdespeses d'alotjament i manteniment durantun mes.-.Premi d'Investigació. Beques a Projectesd'Investigació a l'àrea de Ciències dela Naturalesa i de les Humanitats i Cièn-cies Socials, sense limitacions idiomàti-ques, però vinculats a l'àmbit culturalbalear. El termini de presentació esel 30 de Novembre, al Negociat de Culturade l'Ajuntament de Palma. L'import dela beca es de 200.000 Pis.

Per més informació acudiu al Negociatde Cultural de !•'A juntament de Palmacarrer Almudaina, 7 b. Tel. 224082 i226513.

11 - 183

CuRS

DE

CULTURA

DE

¡LES

BALEARS

"A tota plana" setmanari d'informacióde Manacor, anuncia que baix la direcciódel Professor Joan Barceló (1) començaràel I Curs "A tota plana" de llengua icultura de les Balears, que tendra unaduració de 36 setmanes.

A partir del número 254 i al Ilarede trenta i sis setmanes "A tota plana"publicarà una nova secció que , baixel títol "I Curs", tractarà de l'estudide la llengua i cultura de les Balears.

El curs va dirigit esencialment alssegüents col·lectius:

- A totes les persones majors quesentin inquietut per la nostra culturai desitgin des de casa seva aprendrea xerrar, lletgir i escriure correctamentla nostra llengua. Tot això amb un mínimde dedicació i esforç.

- A tots els escolars d'E.G.B., ciclesuperior (sisè, setè i vuitè d'E.G.B.).

- Als estudiants de BUP i COU, ambl'objecte de rememoritzar els coneixementsja obtinguts.

El curs, que tendra .una duració de36 lliçons, a raó d'una per setmana,estarà integrat pe nocions de Llenguatgeoral, Llenguatge escrit i lèxic, GramàticaLectura i comentaris de texte, i Literatu-ra i sociollinguística.

Està previst, al final dels tres tri-mestres que durarà el curs i al objectede mantenir un mínim de contactes directesentre els participants i el Directordel Curs, organitzar uns actes públics,tipus taula redona, una gran gala fide curs i entrega de premis d'un concursde redacció.

(1) Joan Barceló i Matas, santjoaner,és al mateix temps Professor del Col·legi"La Pureza de Maria" de Manacor i Batledel noatre poble.

Manacor Comarcal

"SCALA AVERNI". de Gabriel Calmés (1)Per J. Gayà.

Scala Averni, el primer volum de narra-cions del jove escriptor manacorí GabrielCalmés, publicat recentment a la col·lec-ció "Tia de Sa Real" serà editat perQuaderns Crema, una de les principaleditorials del moment en llengua catalana.Molt. possiblement, Scala Averni, queen l'edició de Quaderns Crema se titularàParfait Amour, sortirà al carrer el properoctubre. El llibre de gabriel Calmésserà publicat a la col·lecció mínimade butxaca i se n'editaran dos mil exem-plars.

La nova edició d'Scala Averni oferiràdos canvis a tenir en compte: el primer,com hem senyalat, és que el llibre setitularà Parfait Amour. El canvi de títoles deu a una sèrie de raons: en primerlloc, Parfait Amour resulta molt méscomercial. En aquest sentit s'ha de dirque Quaderns Crema té sempre molt encompte la possibilitat de traduir elsseus títols a l'anglès -l'empresa téuna agent literària a New York-. i homeconsidera que és més fàcil d'assimilarun títol en francès que no en llatí.En segon lloc, es considera positiu canvi-ar el títol sota el qual el llibre jas'ha publicat a una altra banda, i final-ment hi ha una darrera raó que resultaòbvia: tant a l'editor, Jaume VallcorbaPlana, com a l'autor, els agrada mésParfait Amour que no Scala Averni.

La segona novetat d'aquesta ediciódels contes d'en Gabriel Calmés és queseran substituïdes dues narracions: estracta de Malintès -p'entura una de lesmés representatives del llibre- i Elque ha de venir, que seran canviadesper dues narracions inèdites, escritesduant l'hivern passat, i que es titulenParfait amour i Viatge, i que constituei-ran un alicient per tornar a llegir elllibre per a tots aquells que ja l'hanllegit en l'edició de "Tia de Sa Real".

Quaderns Crema és una editorial jove-recentment va cumplir els cinc anysde vida- que a hores d'ara ja ha adquirituna gran reputació, fins al punt de conver_tir-se en una de les editorials més impor-tants de Catalunya -on gaudeix del recone^Lxament de l'élite intel·lectual catalana-i de tot l'Estat Espanyol. Destaca perl'esment en la qualitat de l'edició delsseus llibres i té col·leccions que es

^Culturapoden considerar gairabé exclusives pera bibliòfils (han editat l'Heràldicade Martí de Riquer en un volum realmentfastuós).

La més popular de les seves col·leccionsés la Mínima de Butxaca, -en la quales .publicarà Parfait Amour-, dedicadaíntegrament a narrativa, i que editaels volums de contes d'autors del prestigide Quim Monzá . i dels mallorquí ValentíPuig entre altres. El _q_ue pretén en JaumeVillacorba amb els autors que publiquenels seus llibre a la col·lecció Mínimade Butxaca de Quaderns Crema és crearuna mena d'escriptors amb idees novesquant a literatura i desvinculats detot compromís amb els cercles intel·lectu-als que regeixen les lletres catalanes.

D'acord amb la manera de fer de l'edi-torial, el llibre de gabriel Calmés esllançarà amb forta campanya publicitària:abans de publicar es farà . una "Preview"(es tracta d'enviar fotocopies del llibreals crítics literaris) i de seguida esfaran dues presentaciions, una a Barcelona,i una a Palma. A més, tant la premsacatalana com la ràdio s'ocuparan deltema. Amb tot la publicaió del llibred'en Gabriel Calmés a Quaderns Cremapromet ésser tot un esdeveniment literari.

En Gabriel Calmés, de vint-i-tresanys i amb un sol llibre publicat, haaconseguit entrar per la porta gran enel món de les lletres catalanes, i lacol·lecció "Tia de Sa Real" n'ha 'estatel mitjà. Des d'aquí la nostra enhorabonaa l'escriptor, de qui amb tota seguretatpodrem seguir la seva evolució literària,i a la col·lecció manacorina per, la sevatasca de promoció dels joves valors mana-corins.

(1) Gabriel Calmés i Truyols (santjoanerd'una cama) es fill del metge MonserratCalmés i de Margarida Truyols Camps deSon Gil.

LA ECONOMIA DE BALEARES

A LA HORA DE LA C.E.E.

Un interessant llibre editat pel BancExterior d'Espanya amb el patrocini icol·laboració del Govern Balear, titulat"La economía de Baleares a la hora dela CEE, ha arribat a la nostra redacció.

El llibre ha estat redactat per unequip de treball compst per: Juan AntonioPayno, Director; José Àngel Moreno Izquier^dor Subdirector, i els Economistes: Mer-

12 - 184

ce Amer, Joan Mestre, Benito Ponce, MariaLluisa Rayó i Enric Vidal.

El llibre que es divideix en quatreapartats diferents, i diversos subapartatsels apartats són el següents: 1 "Situa-ción y función de la economía balearen la economía española". 2 "El espacioregional". 3 "El horizonte de la adhe-sión a la CEE", i 4 "Conclusiones: sínte-sis del presente y líneas del futuro".

El llibre comença amb un pròleg delConseller d'Economia i Hisenda del GovernBalear, Cristòfol Soler.

PALAU REIAL, 1

La revista Palau Reial, 1; que treual carrer el Consell Insular de Mallorca,en el darrer número parla de diversostemes, escrits per gent prou conegudadins el món de la leteratura, el periodis-me, la història o la geografia.

Aquest darrer NQ ha- estat dedicaten gran part a la ciutat cap de comarcaManacor, amb dos articles, el primer"Manacor i la realitat comarcal" ha estatescrit pel professor del Departamentde Geografia de la Universitat Balear,Miquel Grimait, i parla de Manacor desde la realitat geogràfica, característi-ques generals del medi natural, i del'ocupació humana.

El segon article es presenta amb eltítol "Unes consideracions sobre Manacor"uqe ha estat escrit pel conegut escriptormanacorí Miquel Àngel Riera.

Continuen articles de Sebastià Verd"Ara ja es Europa" que parla de l'entradad'Espanya a la CEE; segueix Andreu Manresaque parla de "Els secrets del contraban-a Mallorca". Després un d'Eduard. Jordà"La ciutat d'Arena".

Uns dels darrers, és el que presentaamb el títol "Francesc de B.Moll: Treballsi dies", l'escriptor mallorquí, JosepMa Llompart.

La revista acaba amb una informaciódel CIM, "L'arxiu del Consell Insularde Mallorca".

GUIA DE LA CONSELLERIA

D'EDUCACIÓ I CULTURA

Aquesta guia que , ens ha arribat esdivideix en cinc apartats, Dependènciesadministratives: Oficina Insular de Menor-ca, Centres Culturals propis, Sa Llotja,Ca'n Fàbregues, Centre Social de Manacor,

Segueix a la pàgina 7