Anfibis rèptils i mamífers

Anfibis, rèptils i mamífers d e S a n t J o a n D e s p í

4Col·lecció Conèixer i estimar Sant Joan Despí

Centre Mediambiental L’Arrel

De la present edicióAjuntament de Sant Joan Despí

TextÀngel Arroyes

Revisió científicaSergi Sales

Fotografies i imatges Eduardo Cruz Casanova: fitxa 6, 15 i 16Marcial Lorenzo Pereira: fitxa 7Alexandre Portheault: fitxa 8Javier Pérez Marañón: fitxa 10Javier Fernández Trapero: fitxa 17Joan Guillamat Castells: fitxes 1, 2, 3, 4, 5, 9, 11, 12, 13, 14, així com lesfotografies dels rastres i de l’egagròpila.

Totes les espècies que apareixen en aquesta guia han estatobservades a Sant Joan Despí

Disseny gràficTrimatge. Disseny i comunicació per al món associatiu

Dipòsit LegalB-4909-07

Amfibis, rèptils i mamífersPer a moltes persones els amfibis, elsrèptils i els mamífers que viuen a SantJoan Despí són els grans desconeguts dela nostra fauna. Per a d’altres, aquestsanimals són éssers indesitjables, comsucceeix amb les serps o amb algunsrosegadors.Aquests sentiments derepulsa són en la majoria dels casos fruitde la desconeixença i de factors culturals.

Amb aquest llibre us volem acostar aconèixer alguns d’aquests animals pertrencar els mites que existeixen al voltantd’uns éssers vius dignes de ser admirats iconservats per a les generacions futures.

Relació d’espècies AMFIBIS1. Granota comuna Rana perezzi

RÈPTILS2. Tortuga de rierol Mauremys leprosa3. Tortuga de Florida Trachemys scripta 4. Dragó comú Tarentola mauritanica5. Sargantana ibèrica Podarcis hispanica6. Serp blanca Elaphe scalaris7. Serp verda Malpolon monspessulanus8. Serp d’aigua Natrix maura

MAMÍFERS9. Eriçó comú Erinaceus europaeus10. Ratapinyada comuna Pipistrellus pipistrellus11. Conill Oryctolagus cuniculus12. Rata negra Rattus rattus13. Rata comuna Rattus norvegicus14. Ratolí domèstic Mus musculus15. Esquirol vermell Sciurus vulgaris16. Porc senglar Sus scrofa17. Guineu Vulpes vulpes

1 2 3 4

5 6 7

8 9 10 11

12 13 14

15 16 17

Com podem observarels animals d’aquesta guiaObservar amfibis, rèptils i mamífers nosempre és feina fàcil. La majoria de lesvegades sabem de la seva presència perrastres i petjades que trobem al camp. Els seus hàbits discrets i el fet que moltstenen activitat nocturna, els fa passardesapercebuts.

Si volem detectar la presència d’aquestsanimals cal tenir molta paciència i saberbuscar entre pedres i murs, compararpetjades al fang o trobar femtes a terra.Però, sobretot, cal ser prudents per nomolestar aquests animals que formen partdel patrimoni natural de Sant Joan Despí.

On observar amfibis, rèptils imamífers a Sant Joan Despí?

1. Riu Llobregat, zona agrícola i disseminat

2. Parc de Torreblanca

3. Parc de la Fontsanta

4. Zona urbana

[SJD]

1

1

2

34

Abreviatures

Cas: castellà

Basc: basc

Gal: gallec

Ang: anglès

Amfibis, rèptils i mamífers de Sant Joan Despí

ls amfibis sónvertebrats que en estatadult tenen quatre

extremitats (tetràpodes), pellnua, fina i humida, i que podenviure fora de l'aigua ja querespiren per pulmons, encaraque necessiten el suport de larespiració cutània.

Necessiten l'aigua perreproduir-se, ja que dipositenels òvuls fecundats. Al cap de 2 o 3 mesos neixen les larves(capgrossos), que respiren perbrànquies, no tenenextremitats i es mouenmitjançant una cua.

Després experimenten unametamorfosi: la cua es redueix,apareixen les quatre potes,desapareixen les brànquies i esformen els pulmons, per la qualcosa ja poden sortir de l'aigua.

EAmfibis

Rana perezzi


• Distribució

Arreu del país, seguint la presència d'aigua.A Sant Joan Despí la trobem al riu

Llobregat, la zona agrícola i als parcs de la Fontsanta i de Torreblanca.

Classe: Amfibia

Ordre: Anura Família: Ranidae Gènere: RanaGranota comunaCas: Rana común Basc: Ur-igel arrunt Gal: Ra verde Ang: Iberian Green Frog

Conèixer i estimar Sant Joan Despí

• Descripció: Fins a 15 cm de longitud. Esvelta i àgil. Lacoloració pot ser verda, castanya o grisenca, amb taquesmés fosques.Ventre blanquinós i taques grises. Podentenir una línia vertebral groguenca. El mascle és més granque la femella.Té el cap tan ample com llarg, amb ullsque sobresurten molt. Hibernació relativament llarga iacoblament entre abril i maig. La posta pot arribar als10.000 ous. El seu desenvolupament s'allarga fins benentrat l'estiu i a la tardor passa a refugiar-se al llim delfons dels estanys. Malauradament, el conegut “croac” queemeten els mascles passa desapercebut en èpoquesreproductores, en part degut a la contaminació acústicaque ens envaeix.

• Dieta: S’alimenta d’insectes, artròpodes aquàtics ipetits vertebrats.

• Hàbitat: Molt aquàtic.Viu a tot tipus de massesd'aigua, ja siguin naturals o artificials, d'on surt només perassolellar-se. Costums principalment diürns.

1


ls rèptils són vertebratsque presenten el cosrecobert d'escates

epidèrmiques seques iimpermeables, les quals elspermeten suportar ambientsmolt secs.

No generen prou calor permantenir una temperaturacorporal constant; per aixòagafen i perden temperatura del'ambient per regular latemperatura interna, movent-se entre sol i ombra, o permitjà de circulació sanguíniapreferencial.

Tenen respiració pulmonar i esreprodueixen per fecundacióinterna (ous proveïts de closca).

Poden presentar quatre potescom les sargantanes o cap com les serps. Com que latemperatura interna ésvariable, no incuben els ous,simplement els enterren, i elseu desenvolupament ésdirecte, és a dir, sense faseslarvàries.

Es distingeixen quatre tipus:

> Saures> Ofidis> Quelonis> Crocodilians

ERèptils

Mauremys leprosa


• Distribució

Al nostre municipi es trobaexclusivament al riu Llobregat on lluita

amb la degradació de les vores i lacompetència amb la Tortuga de Florida.

Classe: Reptilia

Ordre: Quelonis Família: Emydidae Gènere: MauremysTortuga de rierolCas: Galápago leproso Basc:Apoarmatu korrontezaleGal: Sapoconcho riscado Ang: Stripe-necked terrapin


• Descripció: Tortuga amb closca aplanada que pot ferfins a 20 cm, de color variable, bru, ocre o verdós, ambestries ataronjades al coll i amb taques ataronjades a laclosca en juvenils i subadults. Cinc plaques vertebrals iquatre plaques costals, i plaques inguinals i axil·lars bendesenvolupades, amb la cua llarga i una carena vertebralmés o menys marcada. Molt aquàtica, neda i es capbussamolt bé. Pren el sol prop de l’aigua i se submergeixràpidament davant de qualsevol signe de perill. La còpulaés primaveral i la posta consta de 5 a 12 ous que sónenterrats en la proximitat de l’aigua. A vegades la sevaclosca és colonitzada per algues, conferint-li un aspectedeteriorat, del qual prové el seu nom científic.

• Dieta: Principalment carnívora, s’alimenta d’insectes ilarves, mol·luscs, peixos i fins i tot carronya. A vegadesels adults incorporen matèria vegetal a la seva dieta.

• Hàbitat: Viu sempre a prop de l’aigua, en lloc diversoscom rius, llacs, basses, embassaments, canals de rec, etc.

2

Trachemys scripta


• Distribució

Es distribueix des del sud-est dels EstatsUnits fins al Brasil.A Sant Joan Despí

aquesta espècie al·lòctona la trobem alriu i als estanys dels grans parcs.

Classe: Reptilia

Ordre: Quelonis Família: Emydidae Gènere: TrachemysTortuga de FloridaCas: Galápago americano Basc: Apoarmatu amerikarra Gal: Tartaruga de Florida Ang: Pond slider


• Descripció: Tortuga al·lòctona, semiaquàtica,depotes palmejades que es caracteritza per tenir taquesvermelles, taronges o grogues als costats del cap. Closcaovalada i lleugerament en forma de quilla. Plastró mésample en la part anterior que en la posterior, de colorgrogós amb taques negres en els adults. De color verdóso marró, posseeix escut axil·lar i inguinal bendesenvolupats. El perfil de la mandíbula inferior ésarrodonit. De fins a 25 cm de llargada, pot arribar a pesarprop d’un kilogram. Els mascles adults són més petits queles femelles i tenen les ungles i la cua molt llargues. Lafemella pot fer diverses postes a l’any, cadascuna entre 12i 15 ous, que fan eclosió entre els 50 i els 62 dies.

• Dieta: Principalment carnívora, s’alimenta d’insectes ilarves, mol·luscs, peixos i fins i tot carronya. S’hacomprovat la predació que pot afectar greumentpoblacions d’amfibis i peixos autòctons.

• Hàbitat: Malgrat la prohibició del seu alliberamentintencionat al medi, és present en qualsevol bassa urbana.A casa nostra comparteix el territori amb la tortuga derierol, amb la qual pot competir pel territori i pel menjar,desplaçant la nostra espècie autòctona.

3

Tarentola mauritanica


• Distribució

A Catalunya, és abundant i es distribueix arreu,excepte les zones més elevades del Pirineu.A

Sant Joan Despí el trobem en construccionshumanes i en zones amb esquerdes i roques.

Classe: Reptilia

Ordre: Squamata Família: Gekkonidae Gènere: RanaDragó comúCas: Salamanquesa común Basc: Dragoitxo arrunta Gal: Osga común Ang: Moorish gecko


• Descripció: Gecònid gran i robust, que pot arribar als19 cm de longitud total. Pupil·la vertical amb iris gris.Part inferior dels dits amb làmines adhesives no divididespel mig. Dits amb ungles visibles en només dos dits. Cosrecobert amb fileres de grans tubercles. Parts inferiorsamb escates hexagonals llises. Coloració dorsal marró ogrisa, amb quatre o cinc bandes transversals fosques.Parts inferiors blanques o grogues. La coloració generalés mes fosca durant el dia i més clara a la nit. Actiu a laprimavera i l’estiu, fins i tot a la tardor i l’hivern en zonesde clima temperat.Activa diürna i nocturna, s’assolella aprimeres hores del dia i després s’amaga en esquerdes opedres, fins a primeres hores de la nit, quan surt decacera. Els mascles son més grans i amb el cap més grosque les femelles. Perden la cua amb facilitat.

• Dieta: Dieta molt variada basada en insectes els qualscaça a l’aguait durant la nit en llocs il·luminats. Netegenles nostres llars d’invertebrats.

• Hàbitat: És abundant en ambients humanitzats i zonesde roquissars. Hiberna en esquerdes, forats, edificis, troncs.Sovint apareix dins d’armaris de roba, on s’alimenta deles arnes que ataquen els nostres vestits.

4

Podarcis hispanica


• Distribució

La trobem a la península Ibèrica, al nord-oestd’Àfrica i a una part de França.A Sant Joan

Despí la trobem arreu, i és fàcilmentobservable en voreres, parets i roquissars.

Classe: Reptilia

Ordre: Squamata Família: Lacertidae Gènere: PodarcisSargantana ibèricaCas: Lagartija ibérica Basc: Sugandila iberiarra Gal: Lagartixa dos penedos Ang: Iberian Wall Lizard


• Descripció: Petita i esvelta, de cap lleugeramentaplanat. El cap i el tronc mesuren junts uns 6,5 cm i lacua dobla aquesta longitud. Gran diversitat de colors idibuixos, des de marró o ocre verdós fins a verd brillant.Poden aparèixer taques negres més o menys irregulars o bandes dorsolaterals. El dibuix dorsal tacat és méshabitual en els mascles, mentre que les bandeslongitudinals que alternen franges fosques i clares sónmés freqüents en les femelles. Els mascles són més grans i els joves poden tenir la cua de color verd o blau.Activaquasi tot l’any durant les hores de sol, sobretot al migdia, fa una breu hibernació, inexistent en els climesmés càlids. Aparellament entre febrer i abril, amb dues o tres postes.

• Dieta: Bàsicament insectívora, en alguns casos s’hacomprovat la ingesta de matèria vegetal i la predaciósobre juvenils d’altres lacèrtids, preses d’entre 2 i 5 mm.

• Hàbitat: Viu en espais amb presència de roques,bàsicament a les terres baixes. Se la troba en construccionshumanes i es refugia sota pedres, en forats de parets i alpeu de plantes.

5

Elaphe scalaris


• Distribució

Habita quasi tota la Península, excepte Galícia iel País Basc.A Sant Joan Despí la podem trobar

a l’espai agrari i fluvial, així com als espais lliures.Esporàdicament, als grans parcs de la població.

Classe: Reptilia

Ordre: Squamata Família: Colubridae Gènere: ElapheSerp blancaCas: Culebra de escalera Basc: Eskailera-sugea Gal: Serpe riscada Ang: Ladder Snake


• Descripció: Pot arribar a fer 1,60 m de longitud. Lacoloració de l'adult és uniforme entre castany i groguencamb dues franges dorsolaterals de color fosc. Les partsventrals són més clares i poden presentar petites taquesde color fosc. La coloració dels joves és blanca i presentaunes barres fosques transversals que s'ajunten amb lesdorsolaterals formant un dibuix en forma d'escala, fentuna espècie de “H”. Aquesta coloració dels joves li dónael nom, tant científic com en català. Solen presentar unafranja que va de l'ull a les comissures de la boca. Capacabat en punxa. Llarga hibernació des dels primers fredsfins ben entrada la primavera. La posta és al juliol i ladesclosa al setembre o a principis d'octubre.

• Dieta: Ratolins i altres petits rosegadors, ocells delsnius, adormits i ferits, i artròpodes. Constrictora ambespècies grosses.

• Hàbitat: Fortament mediterrània, ocupa localitatsseques, assolellades i vessants rocallosos. És diürna iactiva a les hores de més calor. Necessita força estonaper assolellar-se, i això fa que sigui fàcil d'observar alsmarges del camins i carreteres asfaltades on normalmenttroba la mort en ser atropellada o apallissada per l'home.

6

Malpolon monspessulanus


• Distribució

Molt abundant a Catalunya.A Sant Joan Despí la podem trobar a l’espai agrari i fluvial,

així com als espais lliures. Esporàdicament,als grans parcs de la població.

Classe: Reptilia

Ordre: Squamata Família: Colubridae Gènere: MalpolonSerp verdaCas: Culebra bastarda Basc: Montpellierko sugea Gal: Cobregón Ang: Montpellier snake


• Descripció: És la serp més grossa del nostre àmbit ipot superar els 2 m de longitud. Color entre bru iverdós, amb taques o sense. Una mena de cresta sobrel'ull li configura una mirada poc amable. Els individusjoves tenen un dibuix més viu que els adults. Tot i que laposició dels ullals fa difícil la seva picada als humans,aquesta només provoca una inflamació local oentumiment. Hibernació des de començaments de tardorfins ben entrada la primavera, aparellament d'abril a maigi posta els dos mesos següents. Els ous desclouen cap alsetembre o abans segons les comarques.

• Dieta: Insectes grossos i petits vertebrats com araratolins, rates, cries de conill, sargantanes, saures i ocells,sempre condicionats per la mida dels dos animals.Subjecta la presa i li inocula el verí.

• Hàbitat: Àrees seques, pedregoses o rocoses, ambvegetació arbustiva, clarianes de bosc i zones agrícoles,fins i tot zones habitades. Bàsicament terrestre, diürna isovint activa al migdia.

7

Natrix maura


• Distribució

Es distribueix pel nord-oest d’Africa i pelsud-oest d’Europa.A Sant Joan Despí estroba exclusivament lligada a les masses

d’aigua de la zona fluvial i agrària.

Classe: Reptilia

Ordre: Squamata Família: Colubridae Gènere: NatrixSerp d’aiguaCas: Culebra viperina Basc: Cobra sapeira Gal: Suge biperakara Ang: viperine snake


• Descripció: Serp de mida mitjana, pot superar elmetre de longitud. Cua curta i cap ample i ben delimitatrespecte al cos. De coloració verda, més o menys fosca,groga, vermella o negra, presenta al dors una línia vertebralen forma de ziga-zaga. Existeix un patró alternatiu queconsisteix en dos línies longitudinals paral·leles, de colorsclars i de recorregut dorsal. El ventre pot ser blanc,groguenc, vermellós o negre. Té un comportamentdefensiu consistent en el mimetisme amb l’escurçó, totaplanant i triangulant el cap emetent uns bufs sonors,alhora que infla el cos i simula atacs amb la boca tancada,sense arribar a mossegar mai. En ser manipulada emet unasecreció pudent per la seva cloaca. Es diferencia delsescurçons perquè no té les pupil·les traçades verticalment.Hiberna fins a principis de la primavera. La seva activitat esprodueix durant el dia i sempre a prop de l’aigua dolça,traient els orificis nasals fora de l’aigua per respirar.

• Dieta: S’alimenta d’amfibis, peixos, cucs i petits mamífers.Captura les seves preses a l’aguait o mitjançant recerca.

• Hàbitat: Lligada a medis aquàtics, habita tant espaisnaturals com artificials. Malgrat ser una bona nedadora,generalment només està dins l’aigua per caçar.

8


ls mamífers són animalsvertebrats que escaracteritzen per la

presència de glàndulesmamàries que en les femellesprodueixen llet destinada aalimentar les seves cries.

La capa exterior dels mamífersés la pell, un òrgan elàstic iflexible que sol estar recobertde pèl o pelatge.

Els mamífers tenen cossosendotèrmics o de sang calenta,amb respiració pulmonar itenen una reproducció sexualque necessita de la presènciade cèl·lules reproductoressexuals masculines i femeninesper desenvolupar-se.

Els mamífers representen unes5.500 espècies d’animals.

EMamífers

Petjades

Petjada de conill

Petjades derata comuna

Petjada de senglar Petjada de guineu

Petjades d’eriçó

Mida natural


EgagròpilesRastresLatrina de conill

Petjada desenglar

Femtes de conill

Pinya rossegada per esquirol

Femtes deratapinyada

Moltes aus de presa mengeninsectes i petits vertebrats els quals digereixenfonamentalment sencers.

Els sucs gàstrics de l'audigereixen les parts toves peròno pas els ossos, el pèl, lesungles i les dents. Les restes nodigerides formen una massa quel'au regurgitarà.

La presència de restes òssies demicromamífers ens permet demanera indirecta de confirmar laseva presència en un territori.

Aquesta massa s'anomenaegagròpila, i conté les restes de petits vertebrats iinvertebrats.

Un rapinyaire pot fer de 2-3egagròpiles per jornada decacera.

Esquema del crani d’un ratolí

Erinaceus europaeus


• Distribució

A Sant Joan Despí el trobem a l’espaiagrícola i fluvial, i de manera més escassa

en els espais lliures i els grans parcs.

Classe: Mammalia

Ordre: Erinaceonorpha Família: Erinaceidae Gènere: ErinaceusEriçó comúCas: Erizo europeo Basc:Triku Gal: Ourizo cacho Ang: Western hedgehog


• Descripció: Animal terrestre i solitari, actiu alcrepuscle i de nit. És ràpid i neda bé. De 25-34 cm dellargada. Cap sense coll i musell agut. Orelles curtes,arrodonides i visibles parcialment. Ulls petits. Dors, flancsi part superior del cap recoberts d’espines protectores,de color clar amb un parell de bandes més fosques, una ala base i l’altra gairebé a la punta, que li donen unacoloració marronosa. Cua i potes curtes amb dits amburpes. Es contrau tot fent una bola en cas de perill.Aparellament d’abril a setembre. Les cries neixen cegues,amb les espines encara toves i sota la pell, i pesen entre 12-25 g. Viu entre 4 i 8 anys.

• Dieta: Alimentació variada: glans, fruits caiguts, baies,cucs de terra, escarabats, erugues, llimacs, petits cargols;malmet tot sovint niuades de ratolins i ocells.

• Hàbitat: Habita en boscos perennifolis i caducifolis,bardissars, conreus, marges de camps i camins quepossibilitin l’abundància d’aliment i la construcció del niude cria i el refugi hivernal (octubre-abril, llit de fulles iherbes de 50 cm de diàmetre).Visitant habitual delsjardins i els parcs, té un gran nombre de baixes peratropellament.

9

Pipistrellus pipistrellus


• Distribució

Difós arreu d’Europa, excepte alnord d’Escandinàvia. És molt

abundant a tot el país.A Sant JoanDespí el trobem arreu.

Classe: Mammalia

Ordre: Chiroptera Família: Vespertilionidae Gènere: PipistrellusRatapinyada comunaCas: Murciélago enano Basc: Pipistrelo arrunt Gal: Morcego común Ang: Common pipistrelle


• Descripció: Es tracta de l’espècie de ratpenat méspetita i difosa d’Europa, amb una envergadura d’uns 22cm i una longitud de 3 a 5 cm. Pesa uns 8 g. El seu pèl ésde color variable, malgrat que predomina el color marróvermellós, amb el ventre més pàl·lid. Orelles curtes,triangulars i arrodonides a les puntes, el musell també ésarrodonit. No presenta dimorfisme sexual, tot i que elsòrgans sexuals són visibles a simple vista. Hiberna tard,cap al desembre, i encara en aquesta estació se’l potveure volar. El seu vol és ràpid i espasmòdic. Les colòniesde cria es creen al maig i es dissolen a l’agost, quan lescries ja volen.

• Dieta: S’alimenta d’insectes voladors, entre els qualsdestaquen mosquits, coleòpters i papallones petites.

• Hàbitat: Viu en pobles i ciutats, així com en parcs iboscos, sempre que hi trobi refugi. També és possibletrobar-lo en cavitats naturals. Crea colònies tant en elperíode de cria com en el d’hibernació. És fàcil de veurementre caça a prop de les fonts de llum.

10

Oryctolagus cuniculus


• Distribució

Originari de la península Ibèrica i el nordd’Àfrica, ha estat introduïda en moltes zones

del món.A Sant Joan Despí la trobem al’espai fluvial i agrari i als grans parcs.

Classe: Mammalia

Ordre: Lagomorpha Família: Leporidae Gènere: OryctolagusConillCas: Conejo Basc: Mendi-untxia Gal: Coelho bravo Ang: Rabbit


• Descripció: Té el cos cobert de pelatge espès i llanut,de color terrós fosc a gris, i destaca la part interna de lacua, de color blanc. Cap ovalat, ulls grans, orelles llarguesi cua molt curta. Potes anteriors més curtes que lesposteriors, té unes potents extremitats posteriorsadaptades a la cursa i al salt. No presenta dimorfismesexual. Viu en llodrigueres i és molt prolífic.A la natura,el període de reproducció va des del març fins alsetembre. La femella pot donar a llum de 4 a 5 cries.Pot tenir fins a 4 parts per any i els joves arriben a lapubertat entre els 3 i els 5 mesos d’edat. L’esperança devida del conill és d’uns 8 o 10 anys.

• Dieta: Menja diversos tipus de vegetals, com ara herba,fruites, hortalisses, fulles, fruits del bosc, etc. Practica lacoprofàgia: ingereix un tipus especials d’excrements, elsquals en passar dues vegades pel tracte digestiu, alliberenmolt millor els nutrients presents als vegetals.

• Hàbitat: Espècie eminentment mediterrània, viu enprats, espais oberts, boscos aclarits i a les zones mésexteriors del boscos. Viu fins als 1.500 m d’alçada. Lesseves poblacions es veuen greument afectades per duesmalalties: la mixomatosi i l’hemorràgia vírica.

11

Rattus rattus


• Distribució

La seva distribució està molt lligada a la presènciade zones humanitzades. Es troba a tot Europa,

excepte al nord, i és abundant a la Mediterrània.ASant Joan Despí es troba a l’espai agrari i fluvial.

Classe: Mammalia

Ordre: Rodentia Família: Muridae Gènere: RattusRata negraCas: Rata negra Basc: Arratoi beltza Gal: Rata cincenta Ang: Black rat


• Descripció: Rosegador que es diferencia de la ratacomuna perquè té el cos més allargat, orelles nues i cuasense pèl i molt llarga. Les femelles són més petites queels mascles. Els adults tenen una coloració dorsal moltfosca, amb tonalitats que van del gris fosc fins al marróvermellós. El ventre és més clar i la línia de divisióevident.Viuen en grups jerarquitzats, amb un masclepredominant i dues femelles subordinades. Comportamentarbori en l'època de cria característic nomès de França ila península Ibèrica. És una espècie d’hàbits crepusculars inocturns, malgrat que és fàcil observar-la al llarg del dia.Se la considera vector en la transmissió d’algunesmalalties infeccioses. Serveix d’aliment a depredadorscom l’òliba, el duc o la guineu. Potencialment cadafemella pot tenir fins a 56 cries per any.

• Dieta: Menja de tot però amb una dieta mésvegetariana que la rata comuna.

• Hàbitat: Viu en espais diversos, des de matolls oboscos fins a camps de fruiters i horts, sempre que nosiguin zones fredes i hi hagi cobertura vegetal. La sevapresència als nuclis habitats ve marcada per la presènciade la rata comuna, més resistent, gran i agressiva.

12

Rattus norvegicus


• Distribució

Originària de la Xina. Va colonitzarEuropa a començaments del segle XVIII, iva arribar a Espanya al segle XIX.A Sant

Joan Despí la podem trobar arreu.

Classe: Mammalia

Ordre: Rodentia Família: Muridae Gènere: RattusRata comunaCas: Rata parda Basc: Arratoi arrunta Gal: Rata común Ang: Brown rat


• Descripció: Rosegador que presenta el musellarrodonit, ulls i orelles petites. Coloració gris clara, ambel dors gris-marronós i les parts ventrals clares. Elexemplars joves són més foscos. La seva cua és forçamés curta que el cos. Els exemplars que viuen en medisurbans són més grans que els que viuen en medis rurals.Les femelles són lleugerament més petites que els mascles,i posseeixen sis parells de mames: tres pectorals i tresinguinals. Pot arribar a tenir fins a sis o set parts l’any,amb un nombre de cries per part d’entre 11 i 14. Hàbitsbàsicament nocturns i crepusculars. És bona nedadora ipot portar una vida semiaquàtica. En medis urbanss’estimen proporcions de fins a cinc rates per habitant.

• Dieta: Espècie omnívora i oportunista, amb una dietamolt variada.Al camp menja fruites, verdures i cereals,així com invertebrats, petits vertebrats, ous, cries d’ocellsi carronya. A ciutat s’alimenta fonamentalment de deixalles.

• Hàbitat: Lligat a la presència humana, tant al campcom a la ciutat. És fàcil trobar-la en abocadors, clavegueres,soterranis i en general en qualsevol forat sota terra. Ésfreqüent en ports i ambients costers. Hi ha poblacionssilvestres molt lligades a la presència d’aigua.

1 3

Mus musculus


• Distribució

A Sant Joan Despí el trobem arreu,sempre que trobi aliment disponible.

Classe: Mammalia

Ordre: Rodentia Família: Muridae Gènere: Mus Ratolí domèstic Cas: Ratón casero Basc: Etxe-sagua Gal: Rato caseiro Ang: House mouse


• Descripció: Semblant al ratolí de bosc encara que demida inferior i amb les orelles, els ulls i, sobretot, el peuposterior més petits. Cos esvelt i musell punxegut. Cuarecoberta d’escames, relativament gruixuda, gairebé nua iaproximadament de la mateixa longitud que el cap i elcos. Coloració molt variable, des del gris més fosc fins aun gris molt clar barrejat sempre amb pèls groguencs. Lapart ventral del cos i les potes solen ser més clars. Granactivitat crepuscular i nocturna, es manté amagat dins delseu refugi durant el dia, encara que no és difícil veure’lde forma esporàdica. Gran capacitat reproductora ques’allarga durant tot l’any, especialment en els animalslligats a les zones humanitzades.

• Dieta: Malgrat que es tracta d’un granívor, pot nodrir-sede gran varietat d’aliments, sobretot dels emmagatzematsper l’home.

• Hàbitat: Animal cosmopolita, acompanya sempre elshumans. Acostuma a viure dins dels edificis, ocupantescletxes o forats. Ocupa territoris molt petits al voltantdel seu centre d’alimentació. Els exemplars assilvestratscontinuen sotmesos a la presència humana, ocupant lavegetació herbàcia i els marges de pedra dels camps.

1 4

Sciurus vulgaris


• Distribució

Present a tota Europa.A Sant Joan Despí només ha estat

localitzada al Parc de Torreblanca, onés una espècie molt escassa.

Classe: Mammalia

Ordre: Rodentia Família: Sciuridae Gènere: SciurusEsquirol vermellCas: Ardilla Basc: Katagorri arrunta

Gal: Esquío Ang: Red squirrel


• Descripció: Rosegador de petites dimensions (38-45 cm de longitud), que viu als arbres. Pèl vermellós,més fosc a l’hivern, quan desenvolupa uns pèls llargs al’extrem de les orelles, amb certa variabilitat que potdonar un petit percentatge d’exemplars grisos. Cua benpoblada, voluminosa i esponjosa que l'ajuda a mantenirl'equilibri. Potes curtes i fortes, amb les ungles corbes ipunxegudes. S'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'unarbre a l'altre. Actiu durant tot l’any, fa nius de formaesfèrica, on cria i troba refugi; a més, els utilitza com arebost. Quan baixa per un arbre, sempre ho fa de cap peravall. Les seves potes davanteres li permeten subjectar elsaliments. Grans fluctuacions poblacionals lligades a laproducció de pinyons.

• Dieta: Menja pinyons, fruits secs i llavors, malgrat quepot alimentar-se d’altres fruits, bolets, brots de branquestendres, insectes, ous i petits ocells.Acostuma a netejar lespinyes que menja en un mateix lloc, anomenat “taller d’esquirol”.

• Hàbitat: Forestal i arborícola. Agraeix la presènciad’aigua, essent freqüent en espais fluvials i fonts.Tolera lapresència dels humans, sempre que no mostrin conductesagressives. És habitual en alguns parcs de les grans ciutats.

1 5

Sus scrofa


• Distribució

Es distribueix per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica.A Sant Joan Despí és un visitant

ocasional de la zona fluvial, especialment alshiverns, encara que cada cop més freqüent.

Classe: Mammalia

Ordre: Artiodactyla Família: Suidae Gènere: SusPorc senglarCas: Jabalí Basc: Basurdea Gal: Porco bravo Ang: Wild boar


• Descripció: Mamífer gran i corpulent. Pot arribar a fer150 cm de llargada i 90 d’alçària. Coloració fosca, quasinegra en els adults, encara que durant els primers 4-5mesos són marronosos amb el dors ple de frangeslongitudinals que li donen el nom típic de “raions”.Els mascles adults tenen dos llargs ullals arcats com adefenses, i són més corpulents que les femelles. El morroés mòbil, truncat i molt dur. La seva activitat ésprincipalment crepuscular i nocturna. Espècie moltprolífica, amb tres o quatre cries a cada part. Són vectorsde transmissió de diverses malalties, especialment enzones en contacte amb porcs domèstics, cosa quedesaconsella el consum de la seva carn sense una anàlisiveterinària.

• Dieta: Omnívor predominantment vegetarià, causaestralls a l’agricultura. Depreda nius, colònies d’ocells icarronya. La proximitat a l’home fa que cerqui deixallesal voltant dels habitatges, i fins i tot es pot domesticar.

• Hàbitat: Ocupa hàbitats forestals, maresmes, zonesagrícoles o fins i tot perifèries urbanes, sempre que trobiabundant vegetació. A Europa ha experimentat una fortaexpansió, degut en part a l’abandonament dels boscos.

1 6

Vulpes vulpes


• Distribució

És el carnívor de més amplia distribuciómundial.A Sant Joan Despí el trobem a l’espaifluvial i agrari, on ha arribat a criar. Esporàdic

en alguns grans parcs de la població.

Classe: Mammalia

Ordre: Carnivora Família: Canidae Gènere: VulpesGuineuCas: Zorro Basc: Azeri arrunta Gal: Raposo Ang: Red fox


• Descripció: Cànid caracteritzat per una llarga cuaacabada en una punta blanca, la qual pot arribar a ser el70% de la longitud total del cos. Musell allargat i orellesprominents, negres per fora, igual que els peücs.Extremitats llargues i primes, amb petjada característica.Ulls petits i pupil·la vertical. Coloració variable, ambpredomini de les tonalitats vermelloses, groguenques ogrises, a vegades amb pitet blanc, platejat o negre.Activitat eminentment nocturna, especialment allà on sesenten assetjats.

• Dieta: Carnívor oportunista, basa la seva dieta en elrecurs més abundant o fàcil de trobar en un territori.Menja micromamífers, conills, animals domèstics (gallines,gats...), i carronya, a més de fruits i invertebrats. En zonesmolt humanitzades, el 50 % de la seva dieta por arribar aestar formada per deixalles.

• Hàbitat: Habita tot tipus d’ambients, des del subàrticfins al desert, tant arran de mar com fins a l’altamuntanya, en boscos, espais oberts i fins i tot ciutats. Lesseves poblacions s’autoregulen amb forts brots demalalties (com ara la sarna).

1 7

Aquest quart volum de la col·lecció de llibres“Conèixer i estimar Sant Joan Despí” neix ambla voluntat d’aconseguir dos objectius. D’unabanda, introduir-nos en el món dels amfibis,rèptils i mamífers i, de l’altra, contribuir alconeixement del patrimoni natural de SantJoan Despí.

Anfibis rèptils i mamífers

Documents

Transcript of Anfibis rèptils i mamífers