¿CÓMO INSCRIBIRSE COMO USUARIO EN MOODLE?. PÁGINA DE MOODLE PÁGINA DE MOODLE DE AEMET:
Analisis moodle
Transcript of Analisis moodle
Anàlisis d'imatges
Identificació de l'obra: autor, títol, època, data, país, emplaçament...
Nivell denotatiu (s'inclou tot allò que tothom pot reconèixer i descriure de manera objectiva)
Com és la imatge: fotografia, fotograma, collage fotogràfic... mides.
Descripció del motiu fotogràfic. L'anàlisi de la fotografia ha de començar amb una detallada descripció del motiu fotogràfic, és a dir, del que la fotografia representa, en una primera lectura de la imatge. Aquesta primera aproximació ens informarà del grau de figuració o abstracció de la fotografia i, així mateix, de la clau o claus genèriques a la que cal emmarcar el text fotogràfic que estudiem Elements del llenguatge visual i plàstic: línies, forma, grandària, color, textura.
Valors estructurals. Organització de l'espai: enquadrament-planificació, indicadors de profunditat-perspectiva, posició d'elements, composició.
Il·luminació: direcció, intensitat, efecte...
Recursos tècnics que es puguin deduir (en la presa i en la posterior manipulació)
Quin tema té?, pertany a cap gènere establert?, quin grau d'iconicitat (representació-abstracció) té? A quin estil, moviment, escola, grup o tendència podria pertànyer.
.
Nivell connotatiu ((s'inclouen els significats de cada un dels elements que formen la imatge per poder arribar a descobrir el significat del conjunt).
Valors semàntica i expressius: en quin context es produeix la fotografia, quina funcionalitat comunicativa compleix, quines sensacions, idees i/o significats simbòlics transmet, records i associacions que provoca, presència de símbols culturalment establerts, conclusions
Tipus de plansEs parla de pla com a valor d'enquadrament per referir-se al grau d'apropament de la càmera a la realitat. És en aquest sentit que es parla de planificació. La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, fent la relació de plans en funció de l'allunyament o apropament de la persona.Simplificant bastant, pot dir-se que els plans més llunyans aporten un valor descriptiu mentre que els plans més propers hi aporten un valor expressiu o dramàtic. Els plans mitjans aporten sobretot un plus narratiu.
Gran Pla General. Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.
Pla General. Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament
Pla sencer. Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció
Pla americà o tres quarts. Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor
Pla mitjà. Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat
Primer pla. Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.
Primeríssim pla. Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic. del pla
Pla de detall. Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració
ELS ANGLES
L'angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l'objecte o subjecte que han de ser fotografiats o filmats. L'angle de visió és una variable que pot potenciar el valor expressiu de la presa. Convencionalment es fa aquesta classificació:
• Angulació en picat. És l'angle format per la càmera que enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per fer més petit el subjecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud.
• Angulació normal. L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat.
• Angulació en contrapicat. És l'angle de la càmera que enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecte queda engrandit
Portat a l'extrem màxim, col · locarem la càmera sobre l'objecte o el subjecte a fotografiar, llavors es diu pla zenital .
Quan el contrapicat s'extrema tant que la càmera apunta en línia recta cap amunt, el pla rep nom de nadir .
.
• Angle inclinat. Correspon a un enregistrament amb la càmera inclinada lateralment. És un angle poc emprat i expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat,...
El punt com a centre d'interès o focus d'atenció, Què és el primer que veus quan mires la imatge?Pot coincidir o no amb els punts de fuga quan es tracta d'una composició en perspectiva. Pot coincidir o no amb el centre geomètric de la imatge. En aquest últim cas, depenent de la posició del punt en l'espai de la representació, la composició pot tenir un major o menor dinamisme.
CENTRE D'INTERÈS
El punt és l'element més simple i alhora més complex de la imatge. És l'element més utilitzat en el pla del disseny. Morfològica i compositivament, el punt no és la representació geomètrica d'aquest concepte sinó que té una dimensió relativa i variable i pot adoptar infinites formes.
El punt no ha d'estar representat físicament per mostrar-se com element de la imatge o actuar plàsticament en la composició, ja que pot ser intangible, imperceptible i immaterial. En aquest sentit, es poden distingir de tres tipus de punts implícits:
Centres geomètrics a l'espai plàstic el centre és el focus o centre principal d'atracció visual. Quan el centre d'interès coincideix amb el centre geomètric de la imatge parlem de composicions més estàtiques que si no coincideix.
Punts de fuga: són llocs d'atracció visual i provoquen una visió en perspectiva.
Punts, focus o centres d'atenció: són posicions de la imatge que, per la disposició dels elements provoquen i atrauen la atenció de l'observador
Les línies condueixen, separen, connecten, estabilitzen o desestabilitzen els elements de la fotografia.Poden ser gruixudes, primes, llargues, curtes, rectes, corbes, explícites o implícites, verticals, horitzontals, diagonals...Les línies verticals i horitzontals són estables i formals. Les obliqües són dinàmiques i les corbes són tranquil·les.L’atracció per les línies té una base fisiològica. Tant l’ull com el cervell cerquen les línies com a elements bàsics estructurals que ens permeten identificar els objectes.
Les línies horitzontals transmeten normalment sensacions d'estabilitat, calma o descans.Si volem que les nostres fotos transmetin aquestes sensacions, millor utilitzar un enquadrament horitzontal, on l'amplada sigui major que l'alçada de la imatge (apaïsat).
Les línies verticals fan arribar sensacions de força, fermesa o creixement
Les línies oblíqües donen sensació de moviment, de inestabilitat i donen ritme a les composicions.
És aconsellable buscar elements que Trenquin la monotonia de les línies.
Al trencar amb la monotonia de les línies horitzontals i verticals, les línies obliqües creen efectes molt interessants, atraient la nostra atenció cap a la direcció on es troba la línia
Composició: Podem simplificar la imatge en una figura geomètrica
Llei de terços
La major o menor importància del centre d'interès d'un objecte visual a l'interior del enquadrament està lligada al pes que té en la composició, en relació amb altres elements visuals. Si aquest centre d'interès coincideix amb el centre geomètric de la imatge, el seu pes serà menor que si està ubicat en zones més allunyades.
La força visual d'un element plàstic serà més intensa quan estigui situat en algun dels punts d'intersecció de les anomenades línies de terços. És precisament aquest principi el que ve expressat per la coneguda llei de terços.
L'obtenció d'aquestes línies de terços s'aconsegueix en dividir la imatge en tres parts iguals en horitzontal i en vertical.
Els punts d'intersecció d'aquestes línies horitzontals i verticals són quatre: quan els objectes o elements visuals coincideixen amb aquests 4 punts, l'objecte adquireix una major força i pes visual. A l'hora de situar en l'enquadrament la línia de l'horitzó, per exemple en una fotografia de paisatge, generalment sol coincidir amb alguna dels dos línies de terços de la composició.
El colorHi ha colors freds i colors càlids, n’hi ha de tranquils i n’hi ha d’excitants. Uns colors produeixen sensacions harmòniques i uns altres tot el contrari.El color influeix clarament en la composició de la fotografia. Sovint, en fotografia, es manipulen els colors amb la utilització de filtres, atorgant coloracions irreals als objectes.Genèricament es poden establir categories de coloracions:Quan ens trobem davant fotografies en blanc i negre podem parlar de tonalitats de grisos o tonalitats contrastades.
Colors contrastats: produeixen un efecte màxim en composicions senzilles.
Colors apagats: s’utilitzen per mostrar ambients.
Colors harmònics: l’harmonia dels colors està en funció de la seva proximitat dins el cercle cromàtic.
Profunditat
La percepció de plàns en una imatge ve donada per dos elements: la superposició de les figures de l'enquadrament, la qual cosa permet distingir entre objectes situats més a prop o més lluny del punt d'observació, i per la perspectiva (punts de fuga)