Analisi inundacions Borriana 2009

Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana.

(Provisional)

Bruno Arnandis i Ventura

Enginyer tècnic de Mines

Novembre 2009

Índex de continguts

Introducció............................................................................................................................................3

Pluviometria.........................................................................................................................................4

Intensitats màximes..........................................................................................................................6

Radar Meteorològic.....................................................................................................................7

Tronades de disseny emprades als projectes de pluvials.................................................................8

Escorrentiu superficial..........................................................................................................................9

Consideracions inicials....................................................................................................................9

Usos del sòl.................................................................................................................................9

Costa sud de Borriana....................................................................................................................10

Sector Platja:.............................................................................................................................11

Sector Port.................................................................................................................................12

Sector Serratella........................................................................................................................13

Barranc de Betxí............................................................................................................................14

Infraestructures de drenatge...............................................................................................................16

Xarxa de sèquies............................................................................................................................16

Col·lectors de pluvials i clavegueram............................................................................................17

Conclusions........................................................................................................................................18

Mesures preventives i correctores..................................................................................................18

Bibliografia.........................................................................................................................................20

__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________

copyleft: br1 pàgina 2 de 20

Introducció.

Les pluges que va patir Borriana els darrers dies de Setembre, van provocar les pitjors inundacions

de les últimes dècades, afectant especialment a les zones marítimes, concretament a la Serratella,

port i platja.

L'objectiu del present estudi és el de determinar les causes d'aquestes inundacions per tal de

plantejar possibles mesures correctores i preventives que minven els danys de properes inundacions.

Per determinar les causes cal determinar primer la quantitat i la distribució de la pluja recollida, per

a després estudiar el moviment de l'aigua en la superfície, també caldrà fer una avaluació de les

xarxes de drenatge existents.

El primer dilema que es presenta és determinar si ens trobem davant d'un fenomen excepcional o si

per el contrari es tracta d'una tronada més habitual. Canvis importants en els usos del sòl i de la

xarxa de sèquies poden haver agreujat les conseqüències d'una tronada similar a altres

experimentades en els últims 20 o 30 anys.



Pluviometria.

Tot i que les dades de precipitació màxima en 24 hores arriben a valors corresponents al període de

retorn de 500 anys segons la publicació "Maximas lluvias diarias en la España peninsular" del

ministeri de fomento (1997), com és el cas del pluviometre situat a l'ajuntament de Borriana (no

oficial)les intensitats màximes registrades no prenen valors excepcionals. A més cal remarcar que

l'esmentada publicació es basa en una estadística global i generalista i sovint la xifra dels 300mm es

veu superada.

Com a exemple cal citar un estudi referent a Castelló i Benicàssim, poblacions amb valors de

precipitació màxima en 24 hores semblants als que s'obtindrien per a Borriana segons la publicació

abans esmentada.

Període de

retorn (anys)

Castelló. Benicàssim.

Ginés i Cerdán M. Fomento Ginés i Cerdán M. fomento

2 107,9 75,7 119,2 88,7

5 181,5 119,1 195,5 133

10 230,3 147,9 246 162,3

20 277,1 175,5 294,5 190,4

30 304 191,3 322,4 206,6

50 337,6 211,2 357,2 226,8

100 376,8 238 404,2 254

250 442,7 273,2 466,1 289,9

500 487,8 299,8 512,8 317

Font: Valores máximos de precipitación en los municipios de Castelló y Benicàssim Fernando

Ginés Llorens i Miguel Ángel Cerdán Pérez

Situació dels pluviometres utilitzats al present estudi:



Pluviometres i àrees d'influència i unitats hídriques estudiades.

La tronada patida els darrers dies de Setembre va deixar una mitjana de 220 mm al terme de

Borriana, segons el mapa inclòs a l'informe de l'AEMET, que indica una xifra de 185mm per al dia

29 i 120mm per als dies 27 i 28. El dia 29 a l'estació del CEAMET es van totalitzar 195mm , mentre

que a l'ajuntament de Borriana es van recollir 315mm. Altres estacions van recollir 205 mm (IVIA)

i 240 mm (Sindicat de recs) el dia 29.

Precipitació acumulada (AEMET)



Intensitats màximes.

El Pluviometre que el CEAMET te instal·lat al Palasiet va recollir 195 mm el dia 29

Segons aquest pluviometre la màxima intensitat horària es va observar entorn a les 09:50 hores del

dia 29, amb una intensitat horària màxima de 72 mm/h durant 20 minuts.

Segons l'ajuntament de Borriana, tot i no disposar de dades mes detallades es van recollir 315 litres.

amb aquesta quantitat total i una distribució deuminutal similar a la de l'estació del CEAMET s'ha

construït una tronada de disseny que s'ha introduït a la simulació hidrològica. S'ha optat per aquest

mecanisme per representar la pitjor opció, enlloc de fer una estadística amb les diferents estacions.

A les estacions de la CHJ a Onda, Almassora i Alfondeguilla es registren intensitats similars, tot i

que amb quantitats totals menors.

Precipitació recollida cada 10 minuts (CEAMET)

Pluja acumulada del 27 al 29 estació CEAMET (el palasiet) i extrapolació al ajuntament.

27/09/09 23:3028/09/09 02:10

28/09/09 04:5028/09/09 07:30

28/09/09 10:1028/09/09 12:50

28/09/09 15:3028/09/09 18:10

28/09/09 20:5028/09/09 23:30

29/09/09 02:1029/09/09 04:50

29/09/09 07:3029/09/09 10:10

29/09/09 12:5029/09/09 15:30

29/09/09 18:1029/09/09 20:50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

CEAMET Ajuntament

24:00 06:00 12:00 18:00 24:00 06:00 12:00 18:0028Sep2009 29Sep2009

Pre

cip

(mm

)

0

2

4

6

8

10

12

14

200909BOR GAGE PRECIP-INC



24:00 06:00 12:00 18:00 24:00 06:00 12:00 18:0028Sep2009 29Sep2009

Pre

cip

(mm

)

0

50

100

150

200

250

R270W270 RUN:200909 PRECIP-CUM R180W180 RUN:200909 PRECIP-CUM R110W110 RUN:200909 PRECIP-CUM

Pluja acumulada, observatoris d'Alfondeguilla (R270), Onda (R110) i Almassora (R180)

Radar Meteorològic.

De les dades obtingudes del radar meteorològic de l'AEMET es pot deduir l'intensitat horaria de la

pluja. Es representen les reflectivitats de les 05:30, 06:00 i 14:00, corresponents a les màximes

intensitats.

El groc i el taronja corresponen a una reflectivitats de 45 a 47 dBZ, equivalents a intensitats d'entre

24:00 06:00 12:00 18:00 24:00 06:00 12:0028Sep2009 29Sep2009

Prec

ip (m

m)

0

1

2

3

4

5

6

7

8

200909ALF GAGE PRECIP-INC 200909OND GAGE PRECIP-INC 200909SAN GAGE PRECIP-INC

Pluja cincminutal, observatoris d'Alfondeguilla (ALF), Onda (OND) i Almassora (SAN)



40 i 120 mm/h (segons els paràmetres que s'utilitzen, en aquest cas s'ha fet servir els valors de

Marshall-Palmer i els de "Summer deep convection" segons el NOAA). Es pot observar la límitada

extensió de les pluges més intenses, tant espacial com temporalment.

Tronades de disseny emprades als projectes de pluvials.

A la següent taula s'han calculat els valors de l'intensitat màxima horaria (mm/h) que es solen

utilitzar a l'hora de dimensionar les xarxes de recollida de pluvials, per a diferents periodes de

retorn, i les intensitats màximes enregistrades per les estacions automàtiques existents, a més de la

calculada per a l'ajuntament de Borriana.

Periode de retorn (Anys) CEAMET CHJ CHJ AJBmin hores 100 25 10 Palasiet Alfondeguilla Almassora Ajuntament

Intensitat horaria (mm/h)5 0,08 456,04 334,42 261,41 79,2 86,4

10 0,17 320,8 235,25 183,89 72 54 61,2 118,7415 0,25 258,13 189,29 147,97 44,8 48,830 0,5 174,31 127,82 99,92 56 35,6 35,6 92,3660 1 114,44 83,92 65,6 50 24,4 28,2 82,46

1440 24 228,88 167,84 131,2 195 114,4 145 315

Comparant les quantitats marcades en groc es pot comprobar que l'intensitat màxima observada

durant el dia 29 en cap moment supera les intensitats màximes calculades mitjançant el métode de

Témez, tal com indiquen les instruccions del MOPU.



Escorrentiu superficial.

Consideracions inicials.

Per a la determinació de l'escorrentiu superficial s'han fet servir simulacions amb HEC-HMS,

diferenciant dues unitats hidrològiques distintes: El Barranc de Betxí i la meitat sud de Borriana.

Per a determinar l'excés de precipitació s'ha fet servir el mètode del n de corba del SCS. Els transits

s'han calculat fent servir el mètode de Muskingum-Cunge i per al càlcul del temps de concentració

de cada subconca s'ha fet servir el mètode racional, excepte a les subconques més planes de

Borriana on aquest mètode no es aplicable i s'ha fet servir el mètode de la ona cinemàtica fent servir

el software hydroCAD.

Usos del sòl.

Els usos del sòl influeixen d'una manera determinant en la quantitat d'escorrentiu i amb la velocitat

del flux difús.

S'han diferenciat tres tipus d'us: zona urbanitzada, cultius de tarongers i bosc clar, fent servir el

mapa d'usos CORINE2000.

Al mapa original s'han afegit les zones de recent urbanització, ja que l'escorrentiu que es genera a

aquestes és molt superior al de les àrees agrícoles o forestals.

Pel que fa a la zona agrícola cal indicar que s'ha considerat que la totalitat de les parcel·les de

Borriana es troben en producció i que caldria estudiar el grau d'abandonament dels camps de

tarongers, donat que un hort abandonat produeix generalment una quantitat d'escorrentiu molt

superior al que produeix un hort en funcionament. A més caldria considerar que les parcel·les

desbrossades mecànicament (returades) produeixen un escorrentiu molt menor que quan aquestes

son tractades amb herbicida.

A partir del mapa d'usos del sól i de la geologia, s'ha realitzat un mapa amb els valors de nombre de

corba.



Costa sud de Borriana.

S'ha suposat que l'aigua recollida amunt de l'AP7 i part de l'aigua recollida amunt de la CV18 ha

anat a parar a la ratlla, juntant-se a l'aigua provinent del barranc de Betxí. A més s'ha suposat que el

sistema de clavegueram de Borriana va poder evacuar tota l'aigua recollida al casc urbà i que aquest

no va aportar escorrentiu al conjunt, aquesta suposició és evidentment falsa i cal determinar quina

és la capacitat real del clavegueram de Borriana per tal de estudiar possibles millores.

Nombre de corba (SCS)



Sector Platja:

S'estima que la tronada va generar "in situ" un cabal d'uns 10 m3/s, als quals cal afegir una quantitat

semblant provinent de la zona de Jardines de la Malvarrosa, la qual va recollir l'excedent

d'escorrentiu que la xarxa de pluvials de Novenes no va poder drenar. Cal determinar quina es la

capacitat real de drenatge dels col·lectors de Novenes per tal de determinar la quantitat d'aigua

aportada a la platja.



Hidrograma representant el cabal recollit a la platja (traç curt), l'aportat d'aigües amunt (traç llarg) i total (línia continua)

Sector Port.

El cabal d'aigua recollit per precipitació directa és de 6.5 m3/s als quals cal afegir 15 m3/s que es

recullen a l'Axiamo i aigües amunt d'aquest. amb un total de 20 m3/s

00:00 12:00 00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009 30Sep2009

Flow

(M3/

S)

0

2

4

6

8

10

12

14J unction "J PLT" Results for Run "Run 5"

Run:RUN 5 Element:J PLT Result:Outflow Run:RUN 5 Element:J AM-PLT Result:Outflow Run:RUN 5 Element:PLT Result:Outflow



00:00 12:00 00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009 30Sep2009

Flow

(M3/

S)

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20J unction "J POR" Results for Run "Run 5"

Run:RUN 5 Element:J POR Result:Outflow Run:RUN 5 Element:AXI-POR Result:Outflow Run:RUN 5 Element:POR Result:Outflow

Hidrograma representant el cabal recollit al port (traç curt), l'aportat d'aigües amunt (traç llarg) i total (línia continua)

Sector Serratella.

L'escorrentiu generat a la zona senyalada ascendeix a uns 15 m3/s als que caldria afegir 27 m3/s

recollits aigües amunt arribant a un cabal punta de 37 m3/s.

Cal considerar que a la realitat el temps de concentració observat va ser molt major al calculat

teòricament, això potser degut a la importància del fluxe subterrani a la zona dela marjal. A aquest

00:00 12:00 00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009 30Sep2009

Flow

(M3/

S)

0

5

10

15

20

25

30

35

40J unction "J SER" Results for Run "Run 5"

Run:RUN 5 Element:J SER Result:Outflow Run:RUN 5 Element:LLB-SER Result:Outflow Run:RUN 5 Element:SER Result:Outflow



cabal cal afegir l'aigua provinent del barranc de Betxí.

Taula resum de les característiques de les subconques estudiades.

Codi Long. Pendent

Tc

(min)

Area

km2 Z Max Z min Qt Qr Qd Qe Vtot (m3)BOR 1500 0,33% 72 1,55 14 9 20 0 20 0 465500LLO 1000 0,50% 17,78 3,58 15 10 23 9 23 0 959600LLB 1100 0,64% 20,22 3,25 10 3 27 19 10 0 903200SER 850 0,35% 17,71 2,37 3 0 37 27 14 1 1400700AXI 2006 0,35% 28,35 2,69 10 3 11 16 10 4 453300POR 510 0,39% 21,97 0,49 2 0 20 15 6,5 5 728800NOV 582 0,86% 19,92 0,51 10 5 10 0 15 5 303400JAM 960 0,21% 25,62 1,21 5 3 17 10 7 0 317400PLT 460 0,44% 25,62 0,87 2 0 20 17 10 7 728800BET 3341 0,75% 43,71 6,59 60 35 25 0 25 0 1112900LAA 1649 0,73% 27,74 4,63 35 23 24 16 15 0 673200LAB 1600 0,63% 25,5 6,71 23 13 26 24 11 0 819000Qt: escorrentiu total.

Qr: escorrentiu rebut de les subconques situades aigües amunt.

Qd: escorrentiu directe per pluja "in situ"

Qe: cabal drenat.

Volum: correspon al volum total a drenar.

Barranc de Betxí.

Conca receptora del barranc de Betxí



El barranc de Betxí recull l'aigua dels voltants de la muntanyeta de sant antoni i de la part situada

aigües amunt de l'AP7 i part de les aigües recollides amunt de la CV-18, vials que creua amb un

pont de considerables dimensions, la depressió per la que baixa es fa gradualment més suau fins que

pràcticament desapareix el llit a l'altura del camí Llombai, escampant-se les seves aigües per la

marjal, afectant al sud de la serratella als termes de Borriana i Nules.

00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009

Flow

(M3/

S)

0

20

40

60

80

100

120

140Sink "Mar" Results for Run "200909 A"

Run:200909 A Element:MAR Result:Outflow Run:200909 A Element:Outlet Result:Outflow



Infraestructures de drenatge.

Xarxa de sèquies.

La xarxa de sèquies de Borriana és una de les mes completes i ben estructurades dels voltants i un

patrimoni cultural històric i agrari força important. A mes del rec dels camps de tarongers serveix de

xarxa de drenatge superficial.

S'han realitzat medicions i estimacions de la capacitat d'algunes de les sequies més importants per al

drenatge superficial.

Nom

Longitud

(m)

Cota

Max

Cota

min Pendent

Am

ple

(m)

Calat

(m)

Secció

(m2) Q (m3/s)Gola Caramit 2438 2 0 1,00% 1,5 1,2 1,8 8,27Sequia Subirana 6176 17 14 0,05% 2,3 1,5 3,45 4,08Sequia de Nules 5571 21 15 0,11% 3 1,5 4,5 8,71Ull del Braç 3041 18,5 16,5 0,07% 1,4 1,4 1,96 2,16Ull del Rovellat 2T 1046 10 7 0,29% 1 1,1 1,1 2,071er braçal Caramit 2399 9,5 3 0,27% 0,9 1 0,9 1,53Ull del Fleix 2309 14 10 0,17% 1 1,2 1,2 0Rajoli de la Serratella 2420 3 1 0,08% 2,3 1,5 3,45 5,32Sequia del Ullal 1541 4 1,5 0,16% 0,75 0,85 0,64 0,75Ull del Rovellat 2T 1341 7 2 0,37% 1 1,1 1,1 2,35Braçal Axiamo - Gola 3 Finello 1677 4 0 0,24% 1 1 1 1,68Ull del Rovellat 1T 2078 10,5 3,5 0,34% 0,9 0,9 0,81 1,5Ull de la Bosca 1326 9 3,5 0,41% 0,9 0,9 0,35 1,66Braþal Axiamo 601 6,5 3,5 0,50% 1 1 1 2,43Rajoli Perolets 628 2 1 0,16% 1 1 1 1,37Gola 2 Finello 890 3 0,5 0,28% 1,5 1 1,5 3,23Braçal del Mig 2582 10,5 5 0,21% 0,8 0,9 0,72 1,01Braçal del Convent 856 5 4,3 0,08% 0,8 0,9 0,72 0,63Ull de Valero 991 5,7 4,8 0,09% 0,7 0,8 0,56 0,47Ull de la Vila 918 4 1 0,33% 2 1 2 5,14Rajoli Malva-Rosa 556 2,2 0,4 0,32% 1,5 1 1,5 3,46Ull de Llombai 1229 13,5 10,5 0,24% 0,8 1 0,9 1,46Ull de Benixola 2114 7 1,5 0,26% 1 1,5 1,5 2,84Ull del Rovellat 1002 15,5 10,5 0,50% 1 1 1 2,43Rajoli Torre Onda 281 2,2 2 0,07% 1 1 1 0,92Rajoli Torre Onda 123 2 0 1,63% 1,5 1,5 2,25 12,92Ull del Caramit 1266 15,5 10 0,43% 0,9 1 0,9 1,94Ull del Caramit 1321 5 2 0,23% 0,9 1 0,9 1,4Ull del Caramit 1542 10 5,5 0,29% 0,9 1 0,9 1,59Rajolinet del port 850 2,4 0,6 0,02% 1 1,1 1 2Gola Caramit 0 0 0 0,00% 0 0 0 8Gola nova 350 2 0 0,33% 2,5 1,5 3,75 12,84La capacitat de les sèquies s'ha estimat mitjançant les medicions de camp i fent servir l'equació de



Manning, amb un coeficient n de 0,014 que correspon a superficies de formigó ben acabat i en

bones condicions.

Només s'ha tingut en consideració la part de la xarxa que circula a cel obert, els soterraments més

antics sembla que s'han realitzat mitjançant el tancament de la sèquia original amb un encofrat,

respectant la secció rectangular original, en canvi els soterraments mes recents es fan mitjançant

tubs amb una secció menor que la sèquia original, per exemple un tub d'un metre de diametre

representa un 33% menys de capacitat que una sèquia de secció quadrada i d'un metre de costat. Pel

que fa a la desembocadura a la mar de les principals sèquies o goles sembla que la majoria

d'aquestes s'obstrueixen fàcilment, possiblement degut a l'acció de l'onatge.

D'aquestes capacitats es pot deduir que la part corresponent a la platja te (o tenia originalment) la

capacitat per a evacuar 13 m3/s, al port aquesta capacitat és d'un mínim de 5 m3/s, i a la Serratella

de 15 a 20 m3/s.

Part de l'aigua que arriba a la platja per la gola segona del Finello i pel rajolí perolets es bombeja

cap a la gola tercera del Finello, dificultant l'eixida de l'aigua que recull el braçal de l'Axiamo.

Col·lectors de pluvials i clavegueram.

Pel que es va poder observar el mateix dia 29 la capacitat de la xarxa va ser superada en molts llocs,

al nucli de Borriana l'aigua sortia per les tapes del clavegueram, al igual que al port i a la platja.

També es va veure superada a zones recentment urbanitzades com a Novenes de Calatrava on tot i

no haver encara una gran superfície construïda part important de l'escorrentiu superficial va baixar

directament cap a la zona del PAI Jardines de la Malvarosa i posteriorment a la platja.

En alguns punts la xarxa de sèquies s'uneix a la de pluvials a les zones de recent urbanització, això

pot provocar que les séquies tributaries saturen el sistema, evitant la correcta evacuació de pluvials

o inclús la surgència d'aigües a traves dels embornals i pous de la xarxa de pluvials.

Molt a sovint els embornals de drenatge de les zones urbanitzades es troben totalment obstruïts.



Conclusions.

Per les intensitats horàries observades, els sistemes de recollida de pluvials dissenyats per a

períodes de retorn de 10 o 25 anys haurien d'haver estat capaços d'evacuar la pluja recollida sobre

les zones de recent urbanització.

Pel que fa als sectors platja i port, sembla que si els rajolins existents estigueren en òptimes

condicions, ells sols haurien d'haver sigut capaços d'evacuar l'aigua caiguda in situ. Inclús

considerant l'aigua aportada de les zones situades amunt (axiamo, jardines, novenes...) les

inundacions s'hagueren reduït considerablement tant en calat com en extensió i duració.

Concretament a la platja s'hauria d'haver drenat tota l'aigua a primera hora de la nit, al port, tot i no

considerar la xarxa de pluvials o clavegueram, ni l'aigua que va arribar directament al mar per

escorrentiu superficial, l'aigua hauria d'haver estat drenada el dia 30 de matí.

A la serratella, l'existència de la marjal i del barranc de Betxí complica la situació, si be es cert que

les sèquies existents haurien d'haver pogut drenar l'aigua recollida in situ i haurien d'haver drenat

l'escorrentiu provinent d'aigües amunt (sense considerar l'esmentat barranc) abans del matí del dia

30.

Mesures preventives i correctores.

Abans d'emprendre cap mesura estructural, seria convenient realitzar un estudi d'inundabilitat de tot

el terme de Borriana, cal analitzar les causes de les possibles inundacions, les zones més

vulnerables i el recorregut natural de l'escorrentiu per tal d'avaluar les millors solucions.

Cal realitzar pla d'acció municipal davant el risc d'inundacions en el qual s'inclouen, a més de la

planificació d'emergències, programes d'informació i consells a la població i un seguiment

pluviohidrològic que permeta una alerta temprana.

Revisar, restaurar i ampliar la xarxa de sèquies, especialment els rajolins i les goles.

Revisió i millora de la xarxa de clavegueram de Borriana.

Revisió i millora de les xarxes de pluvials de les noves zones urbanitzades.

Restauració hidrològica forestal, potenciant l'explotació dels tarongers amb mètodes tradicionals

(returat) o un abandonament sense conseqüències hidrològiques.

Al rajolí de la Serratella seria aparentment fàcil obrir noves eixides a la mar, multiplicant la

capacitat de drenatge d'aquest.

Intercepció dels pluvials recollits aigües amunt de les zones marítimes urbanitzades mitjançant una



canalització que faça de cuneta perimetral, amb eixida directa a la mar.

Es podria estudiar la possibilitat de crear algun col·lector de pluvials a algunes zones que recullen

l'escorrentiu superficial difús, com l'escorredor, a més de minvar els danys provocats per inundació

al port també es reduiria el de Borriana.

Prendre les mesures estructurals necessàries per a evitar que les goles queden obstruïdes per les

ones del mar.

Canalització del barranc de Betxí amb una capacitat de 150 a 200 m3/s, cabal que suposa la

construcció d'un canal d'uns 15 metres d'amplada. Aquesta canalització permetria a més l'evacuació

de les aigües recollides aigües amunt del sector Serratella, mitjançant l'execució d'una sèquia

paral·lela al mar que desembocara en aquest canal, també es podria ampliar les sèquies de Llombai i

de l'ullal per a aquesta funció.

Considerar la possibilitat d'establir àrees de sacrifici facilitant la inundació de terrenys agrícoles

aigües amunt de les zones habitades, això provocaria majors pèrdues a les zones agrícoles però

possiblement els danys serien menors que en cas d'inundar-se àrees habitades



Bibliografia.

Fernando Ginés Llorens i Miguel Ángel Cerdán Pérez: Valores máximos de precipitación en los municipios de Castelló y Benicàssim 2002

Agència Catalana de l'Aigua. Departament de medi ambient, Generalitat de Catalunya.

“Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” 2003.

Dirección General de Carreteras, Ministerio de Fomento; “Máximas lluvias diarias en la España

Peninsular”. Madrid, 1993

Monserrat Ferrer J., Blanco J., Ramírez J.: Propuesta metodológica para la adaptación del parámetro del número de curva a las nuevas fuentes de datos. (II congreso de ingeniería civil, territorio y medio ambiente).

Paramjit Chibber: Overland flow time of concentration on flat terrains. (tesi doctoral) 2004

Brisbane city Council: Manning roughness determination guide.

Diversos autores; Hydraulic design manual, Texas department of transport.

Hydrologic Engineering Center (HEC), Institute for Water Resources, US Army Corps of

Engineers.

Http://www.hec.usace.army.mil

Meteored:

Http://www.meteored.com

Agencia Española de Meteorología:

http://www.aemet.es

CEAMET.

http://www.ceam.es/ceamet/index.html



Analisi inundacions Borriana 2009

Documents

Transcript of Analisi inundacions Borriana 2009