ANÀLISI D´UNA OBRA

AUDIOVISUAL BREU Narrativa audiovisual

PARAULES CLAU Cinema clàssic, cinema d´art i assaig, Hollywood,

codi Hays, Robert Stam, Bordwell, narració, espai i

temps, Jesús Garcia Jimenez, el cinema d´excés.

Laia Mena Grau de Comunicació

Anàlisi d´una obra audiovisual breu

pág. 1 Laia Mena 04/12/15

SPIKE JONZE I ADIDAS

https://www.youtube.com/watch?v=_Zvqf3sF0b4

PUNTS EN COMÚ I DIVERGENTS AMB EL CINEMA CLÀSSIC DE HOLLYWOOD

El cinema clàssic de Hollywood es situa entre el 1910 i 1960 aproximadament i es

caracteritza per una producció industrial altament organitzada per l´enregistrament en

estudis i enfocada a una alta rendibilitat en taquilla. La major par de les pel·lícules de

ficció eren creades mitjançant sistemes narratius amb similars característiques

temporals i espacials conseqüència d´una divisió del treball en l´estudi

d´enregistrament molt estructurada. En un context social en el que el cinema passava

per el filtre del codi Hays que regulava allò que es podia mostrar i eliminava allò que

no es podia mostrar, el cinema clàssic de Hollywood realitzava èxits de taquilla basats

en narratives construïdes a partir de l´encadenament d´esdeveniments aparentment

naturals i lògics. El cinema clàssic de Hollywood doncs cercava de reflectir una

coherència en la vida dels seus personatges i una racionalitat en la causalitat dels

seus esdeveniments, on aquests funcionen alhora com a causa del següent

esdeveniment fins que el relat arriba a una solució final i alliberadora. La felicitat és

sempre l´últim argument i el punt de màxima intensitat en la narració. El cinema es va

establir com a producte d´entreteniment de masses i la seva narrativa havia de

complaure tant les necessitats simbòliques de la societat més pobre com les

exigències de la burgesia així que es van establir unes opcions normalitzades per

representar la història i manipular les possibilitats d´argument i estíl. El cinema clàssic

viurà l´aparició del color en la pantalla, la definició del so i l´ampliació de la pantalla al

format panoràmic. El cinema clàssic de Hollywood te la seva pròpia estètica i en

comparació amb el cinema dels orígens, l´espectador es introduït en el relat d´una

manera més naturalista i no pas com si mires per una finestra extern a tota l´acció. Es

comença a construir el punt de vista a partir de l´orientació de l´espectador.

El professor d´universitat a Nova York, Robert Stam, descriu els punts característics

del cinema clàssic de la següent manera. Els protagonistes són els agents causals

dels esdeveniments, aparició de problemes concrets i objectius definits, resolució del

conflicte com a final de la narració, els esdeveniments i les causes són l´element

unificador i l´espai s´utilitza per donar realisme, la narració és omniscient i altament

Anàlisi d´una obra audiovisual breu

pág. 2 Laia Mena 04/12/15

comunicativa i es seleccionen els moments temporals on donar més profunditat en la

descripció i els moments temporals que eliminar per evitar intranscendències.

A partir d´aquesta descripció bàsica del cinema clàssic podem analitzar les similituds

i diferències amb l´anunci proposat.

Com a punts en comú trobem la simple recerca de la fascinació de l´audiència que és

comú en tota producció audiovisual pertanyi a la època que pertanyi. Per altra banda

també comparteix amb el cinema clàssic la mirada hetereodiegètica de l´espectador

que es troba fora de l´univers diegètic del personatge principal. Podríem trobar també

similitud en la conseqüència dels esdeveniments en l’anunci quan el personatge

camina entre un espai i el següent encadenant les situacions i que finalitza en la

tornada al llit i el plaer de tornar a dormir encara que en l´anunci és en un pla oníric

que marcaria una gran diferència amb el cinema clàssic realista. En l´anunci l´element

desencadenant de les situacions passades i futures són les bambes, protagonistes

de la narració i mitjançant raccords de continuïtat s´articula el moviment per l´espai

construint la continuïtat temporal.

La narració en l´anunci està més a prop del cinema d´art i d´assaig que no pas el

clàssic. Coincideix més en els seus punts oposats al clàssic. El cinema d´art i d´assaig

explora més els camins de la realitat de la imaginació que no pas la realitat en sí. La

consecució d´esdeveniments és poc rigorosa i el coneixement exposat a l´espectador

és més escàs exigint un nivell d´interpretació més alt per part del públic. La narració

es centra més en el personatge que en la causa dels esdeveniments arribant a

permetre llacunes en la successió de la història. La desviació de l´atenció de

l´espectador força a canviar la tècnica. S´introdueixen “comentaris” o concentrats

narratius durant la narració principal, per introduir simbolismes i connotacions que si

ve requereixen d´un nivell elevat d´atenció per part de l´espectador afegeixen relació

emocional amb el mateix.

Com a punts clars divergents trobem la manca de coherència i lògica en l´espai i el

temps de l´anunci d´Adidas. En el cinema clàssic l´observador es concentra en

construir la historia i no pas, com en el vídeo, a preguntar perquè la narració

representa la historia d´aquesta manera específica. L´anunci divergeix en els punts 1,

2 i 3 de l´anàlisi de Bordwell. 1- L´ús de la tècnica com a vehicle per a la transmissió

Anàlisi d´una obra audiovisual breu

pág. 3 Laia Mena 04/12/15

de la informació de la historia per mitjà de l´argument. 1 - L’estil impulsor de

l´espectador a construir un temps i un espai coherents i consistents. 3 – Els recursos

organitzats, limitats i ordenats segons les demandes de l´argument.

ESPAI I TEMPS EN L´ANUNCI

L´espai narratiu és un somni i dona les possibilitat i la llibertat a l´autor d´alterar l´espai

fílmic. El protagonista està en un univers inventat i que per tant és alterat per

complaure la imaginació de l´autor que deforma i transforma l´espai per on es mou el

personatge. D´esquerra a dreta, en horitzontal o vertical i inclús amb moviments que

desafien la llei de la gravetat, el personatge avança en un espai canviant i en constant

transformació. El temps al seu torn també es veu alterat i distorsionat en comparació

amb el temps real.

Els raccords de continuïtat i moviments ens mostren com a espectadors externs

(ocularització zero) en el somni del personatge on la mirada l´acompanya en la carrera

per espais desconeguts i morfològicament canviants. La nostra posició espacial és

doncs una narració hetereodiegètica on el narrador i nosaltres, els espectadors

prenem el mateix espai. Aquest punt de vista heterodiegètic ens dona una mobilitat

espacial amb possibilitats infinites de moure´ns per l´espai profílmic.

Espai significant és doncs els somni i l´espai representat són els múltiples espais per

on passa el protagonista. Segons les característiques de l´espai de Jesús Garcia

Jiménez en l´anunci, apareixen espais interiors i exteriors de naturalesa artificial, de

magnitud infinita, oberts i tancats com a qualificació, identificació i finalitat onírica. La

relació amb el personatge és directa i intensa, les bambes donen al personatge la

capacitat d´alterar l´espai sota els seus peus.

En quant a la relació amb el temps, podríem intentar encaixar l´anunci d´Adidas, en

la categoria de les el·lipsis o hiats entre continuïtats temporals que relacionen un pla

amb el següent mitjançant l´omissió d´una part de l´acció, encara que la finalitat en

aquest cas no és la de eliminar elements poc importants de la història si no crear un

univers diegètic nou i inventat, imaginat o somiat.

Anàlisi d´una obra audiovisual breu

pág. 4 Laia Mena 04/12/15

Tant l´espai com el temps en aquest vídeo estan desestructurats amb motiu de la

narració. És la tècnica utilitzada per donar sensació de realitat al somni en que es veu

immers el personatge.

CINEMA D´EXCÉS

El cinema d´excés fa referència a la confrontació entre narració i abundància

d´imatges tècnicament creades per ser espectaculars representacions gràfiques. Les

imatges creades tècnicament, és a dir, per ordinador, cerquen per una banda

representar una escena però per altra banda, cerquen també el reconeixement del

públic en la tècnica. Els efectes especials són l´element d´atracció en la producció

cinematogràfica, deixant enrere el relat i l´argumentació. Els efectes visuals són una

part suplementària i complementària de l´argument. És la simulació i l’il·lusionisme

alterant la realitat i la coherència, com en l´anunci, aconseguir que el personatge

camini per la paret o el sostre, el que atrau a l´audiència encara que aquesta sigui

conscient que no és la realitat. L´atractiu d´allunyar-se de la realitat creant espais i

temps nous. És crea l´emoció tecnològica. Per Lev Manovich, les imatges d´ordinador

són imatges de síntesi i una representació realista d´una nova realitat. El cinema

d´excés cerca la relació espectador-imatge i no pas la relació espectador- narració.

En l´anunci es detecten les tècniques digitals des del primer moment en que entren

les sabatilles a escena rodant soles per l´aire. A partir d´aquí els cordons són un

element viu, el personatge vola i camina per les parets, els espais s´esfumen i es

construeixen a gust del personatge i l´espectador ha de mirar-se dos cops el vídeo

perquè la primera les tècniques visuals l´han distret totalment de l´argument bàsic de

la història que és secundària i una excusa per utilitzar els recursos visuals.