ANÀLISI DE CICLE DE VIDA APLICADA A … · Grup de Recerca en ACV Àrea de Medi Ambient Servei del...

Àrea de Medi Ambient Servei del Medi Ambient

ANÀLISI DE CICLE DE VIDA APLICADA A DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ DE RESIDUS URBANS EN MUNICIPIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.

Grup de Recerca en ACVInstitut de Ciència i Tecnologia Ambientals

Universitat Autònoma de Barcelona

2

Ivan Muñoz Ortiz Joan Rieradevall Pons Xavier Domènech Antúnez Grup de Recerca en ACV Institut de Ciència i tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona

3

ÍNDEX Agraïments..............................................................................................................................5 1. INTRODUCCIÓ.............................................................................................................6

1.1. Justificació de l’estudi ..................................................................................................... 6 1.2. Fonaments de l’ACV........................................................................................................ 7

1.2.1. Definició ...................................................................................................................................7 1.2.2. Esquema metodològic ...............................................................................................................8

1.2.2.1. Definició d’objectius i abast de l’estudi ............................................................................8 1.2.2.2. Inventari ............................................................................................................................9 1.2.2.3. Avaluació d’impactes........................................................................................................9 1.2.2.4. Valoració .........................................................................................................................10 1.2.2.5. Interpretació ....................................................................................................................10 1.2.2.6. Revisió crítica..................................................................................................................11

1.2.3. ACV aplicada a la gestió de residus........................................................................................11 1.2.3.1. La unitat funcional com a entrada al sistema ..................................................................11 1.2.3.2. Anàlisi “de la porta a la tomba” ......................................................................................11

2. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS ......................................................................................14 2.1. Objectius ......................................................................................................................... 14 2.2. Destinataris de la informació obtinguda...................................................................... 14

3. ABAST DE L’ESTUDI ................................................................................................15 3.1. Selecció dels municipis................................................................................................... 15 3.2. Fluxos de residus inclosos i exclosos............................................................................. 16 3.3. Models de gestió de residus en els quatre municipis................................................... 17

3.3.1. Model “porta a porta” al municipi A ......................................................................................17 3.3.2. Model de “cinc fraccions” al municipi B ................................................................................21 3.3.3. Model de “cinc fraccions” al municipi C ................................................................................24 3.3.4. Model “residu mínim” al municipi D......................................................................................27

3.4. Funció del sistema i unitat funcional............................................................................ 30 3.4.1. Funció del sistema...................................................................................................................30 3.4.2. Unitat funcional ......................................................................................................................30

3.5. Diagrames de flux i límits del sistema .......................................................................... 30 3.5.1. Aspectes exclosos ...................................................................................................................30 3.5.2. Aspectes inclosos ....................................................................................................................31

3.5.2.1. Energia i materials auxiliars ............................................................................................31 3.5.2.2. Processos de gestió de residus.........................................................................................31 3.5.2.3. Materials i energia obtinguts mitjançant la valorització dels residus ..............................31

3.6. Principals hipòtesis plantejades i dades utilitzades .................................................... 36 3.6.1. Hipòtesis plantejades ..............................................................................................................36

3.6.1.1. Escenari real/escenari normalitzat...................................................................................36 3.6.1.2. Recollida i transport de residus .......................................................................................37 3.6.1.3. Quantitats de FORM recollides selectivament ................................................................38 3.6.1.4. Composició de la unitat funcional en cada municipi.......................................................39 3.6.1.5. Cicle de vida dels contenidors.........................................................................................41 3.6.1.6. Impactes ambientals evitats mitjançant el reciclatge de materials ..................................44 3.6.1.7. Biodegradabilitat del rebuig abocat.................................................................................46 3.6.1.8. Producció d’electricitat ...................................................................................................46 3.6.1.9. Impactes evitats mitjançant la valorització del biogàs d’abocador..................................47

3.6.2. Síntesi de dades utilitzades .....................................................................................................48 3.7. Metodologia d’avaluació d’impacte ambiental ........................................................... 52

3.7.1. Esgotament de Recursos Abiòtics (ERA) ...............................................................................54 3.7.2. Potencial d’Escalfament global (PEG)....................................................................................54

Autors:

4

3.7.3. Potencial d’Acidificació (PA).................................................................................................54 3.7.4. Potencial de Toxicitat Humana (PTH)....................................................................................55 3.7.5. Potencial d’Eutrofització (PEu) ..............................................................................................55 3.7.6. Potencial de Formació d’Ozó Troposfèric (PFOT).................................................................56 3.7.7. Consum d’Energia (CE)..........................................................................................................56 3.7.8. Consum d’Aigua (CA)............................................................................................................57 3.7.9. Producció de Residus Sòlids (PRS) ........................................................................................57

4. ANÀLISI DELS FLUXOS DE RESIDUS EN ELS QUATRE MUNICIPIS............58 4.1. Introducció ..................................................................................................................... 58 4.2. Fluxos de residus ............................................................................................................ 58

4.2.1. Rebuig total.............................................................................................................................59 4.2.2. Nivells de recuperació.............................................................................................................60

4.2.2.1. Municipis B i C (model de cinc fraccions) ......................................................................60 4.2.2.2. Municipi D (model residu mínim)...................................................................................60 4.2.2.3. Municipi A (porta a porta) ...............................................................................................60

5. AVALUACIÓ D’IMPACTES ......................................................................................61 5.1. Impacte ambiental global .............................................................................................. 61

5.1.1. Escenari real............................................................................................................................61 5.1.1.1. Resultats ..........................................................................................................................61 5.1.1.2. Discussió .........................................................................................................................66

5.1.2. Escenari normalitzat................................................................................................................66 5.1.2.1. Resultats ..........................................................................................................................67 5.1.2.2. Discussió .........................................................................................................................72

5.2. Contribucions a l’impacte ambiental en els subsistemes de la recollida selectiva ... 72 5.2.1. Impacte ambiental del compostatge ........................................................................................73 5.2.2. Recollida i transport de residus ...............................................................................................75

5.2.2.1. Escenari real ....................................................................................................................75 5.2.2.2. Escenari normalitzat........................................................................................................77

5.2.3. Contenidors.............................................................................................................................79 5.2.4. Reciclatge mecànic de plàstics................................................................................................80 5.2.5. Altres processos ......................................................................................................................82

6. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA ......................................................83 6.1. Fluxos de residus urbans ............................................................................................... 83 6.2. Comparació ambiental dels models de gestió (escenari normalitzat) ....................... 84 6.3. Impacte ambiental dels subsistemes en la recollida selectiva..................................... 87

6.3.1. Compostatge ...........................................................................................................................87 6.3.2. Recollida i transport de residus ...............................................................................................87 6.3.3. Reciclatge mecànic de plàstics................................................................................................88 6.3.4. Processos amb baix impacte ambiental...................................................................................88

6.4. Propostes de millora ...................................................................................................... 88 6.4.1. Propostes específiques per als municipis estudiats (escenari real)..........................................88

6.4.1.1. Municipi A.......................................................................................................................89 6.4.1.2. Municipi B.......................................................................................................................89 6.4.1.3. Municipi C ......................................................................................................................89 6.4.1.4. Municipi D ......................................................................................................................89

6.4.2. Propostes generals..................................................................................................................90 6.4.2.1. Recollides selectives .......................................................................................................90 6.4.2.2. Tractament.......................................................................................................................90 6.4.2.3. Compra verda ..................................................................................................................90

Sigles i acrònims...................................................................................................................92 Referències bibliogràfiques..................................................................................................93 Adreces d’internet.................................................................................................................99

5

Agraïments Els autors volen agraïr la col·laboració de les següents persones, empreses i institucions, les quals han aportat informació de gran utilitat per la realització del present estudi.

6

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Justificació de l’estudi A causa del progressiu increment en la producció de residus urbans, l’administració ha desenvolupat un nou marc legislatiu dels residus a Catalunya, influït també per la legislació estatal i europea, que ha sofert canvis importants en els darrers anys. Aquesta legislació ha obligat a planificar la gestió de residus, de forma que han anat canviant les prioritats vers la prevenció i el reciclatge, al mateix temps que s’han definit noves estratègies. L’estratègia en la qual s’ha invertit més recursos, és la recollida selectiva. Existeix un elevat consens respecte al fet que cal recollir selectivament els residus, tant per recuperar recursos, com per disminuir la pressió sobre abocadors i incineradores. No obstant, existeix més discrepància alhora de decidir quin és el model de recollida més convenient. A la província de Barcelona, per exemple, podem trobar diferents esquemes de recollida: uns inclouen la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) i altres no, en uns altres es recull porta a porta i en d’altres s’usen contenidors d’acera, uns separen els materials reciclables del rebuig, d’altres no, etc. Fins l’actualitat els factors que han incidit en l’elecció de un sistema de recollida han estat els econòmics, els socials o els urbanístics, però no els ambientals de forma global i quantitativa. Es pretén, doncs, incidir en aquesta problemàtica, fent-ho des d’un punt de vista d’impacte ambiental global, ja que els diferents models impliquen diferents necessitats de containerització, majors o menors consums energètics pel que fa al transport, així com diferents índex de reciclatge i per tant més o menys necessitat d’utilitzar tractaments finalistes, amb el corresponent impacte ambiental que aquests comporten. Així doncs, es pretén realitzar una avaluació ambiental, mitjançant l’aplicació de l’eina Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) a diferents models de recollida, actualment en funcionament en municipis de la província, complementant d’aquesta manera els resultats dels estudis econòmics i socials desenvolupats per la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya.

7

1.2. Fonaments de l’ACV En aquest apartat es descriu, a grans trets, en què consisteix l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), de quins elements metodològics consta, així com les peculiaritats referents a la seva aplicació a la gestió de residus.

1.2.1. Definició Probablement la millor manera de descriure aquesta eina de gestió ambiental sigui utilitzant les paraules d’una de les organitzacions lider en el desenvolupament de l’ACV en el món: la SETAC (Society of Environmental Toxicology and Chemistry), segons la qual (Consoli i altres, 1993): “L’ACV és un procés objectiu per avaluar les càrregues ambientals associades a un producte, procés, o activitat. Això es dúu a terme:

o Identificant i quantificant l’energia, materials utilitzats, i residus de tot tipus alliberats al medi;

o Determinant l’impacte d’aquest ús de l’energia, materials, i descàrregues al medi; o Avaluant i implementant pràctiques de millora ambiental”. Un dels aspectes més interessants d’aquesta eina és el seu caràcter global. Existeix un ampli consens sobre el fet que els problemes ambientals han de ser enfocats des d’una perspectiva integral, és a dir, no s’han d’aplicar mesures de tipus sectorial, que puguin desplaçar els impactes d’un vector ambiental a un altre, d’una àrea geogràfica a una altra, o d’una fase del procés a una altra. L’ACV es mostra consistent amb aquesta visió del medi ambient, ja que analitza totes les fases possibles del producte o procés en qüestió, “des del bressol a la tomba”, sense límits geogràfics, funcionals, ni temporals. Segons la norma UNE-EN ISO 14040, algunes aplicacions de l’ACV són l’ajuda en la presa de decisions en la indústria, l’administració (p. ex. planificació estratègica, establiment de prioritats, disseny o redisseny de productes o processos), així com el màrketing ambiental (ecoetiquetatge).

8

1.2.2. Esquema metodològic L’ACV es divideix en quatre fases fonamentals, les quals es representen gràficament en la Figura 1, i que es descriuen breument en els següents apartats.

Figura 1. Les fases d’una ACV. Font: ISO 14040.

1.2.2.1. Definició d’objectius i abast de l’estudi És la primera fase de l’estudi i probablement la més important, ja que s’hi estableixen els fonaments sobre els quals es construirà la resta de l’ACV. Els principals subapartats dels quals consta es descriuen a continuació. Cal destacar el fet que, si durant l’estudi apareix informació que així ho aconselli, el contingut d’aquests elements es pot redefinir o reconsiderar. En primer lloc es defineixen els objectius de l’estudi, les raons que han portat a fer-lo, quin tipus de decisions es prendran en base als resultats, si aquests s’utilitzaran de manera únicament interna, o també externa (per exemple, per informar a la opinió pública o la administració). En l’abast es defineix el sistema a analitzar, els seus límits (conceptuals, geogràfics i temporals), els requisits de les dades a utilitzar, les hipòtesis clau i les limitacions de l’estudi. Un altre important component d’aquest apartat és l’establiment de la unitat funcional, que és aquella a la qual es refereixen totes les entrades i sortides del sistema, i per tant els impactes ambientals.

Anàlisi d’inventari

Avaluació d’impactes

Interpretació

Definició d’objectius i abast

9

1.2.2.2. Inventari L’etapa d’inventari de Cicle de Vida (ICV) és bàsicament un procés tècnic de recollida de dades per quantificar les entrades i sortides del sistema (és a dir, l’energia i matèries consumides, les emissions a l’aire, a l’aigua, i al sòl, i els coproductes resultants durant el cicle de vida complert del producte o procés). Per facilitar i clarificar l’estudi, es divideix el sistema en diversos subsistemes o etapes (Figura 2), i les dades que s’obtenen queden agrupades en diverses categories dins d’una tabla d’inventari.

Figura 2. Diagrama esquemàtic d’un sistema. Les entrades i sortides constitueixen els aspectes a determinar en l’inventari del sistema. Font: Fullana i Puig, 1997.

1.2.2.3. Avaluació d’impactes La fase d’Avaluació d’Impactes del Cicle de Vida (AICV) és un procés que pretén identificar i caracteritzar els efectes sobre el medi ambient de l’objecte d’estudi, utilitzant les dades obtingudes en l’inventari. Es tracta d’una fase complicada, que encara es troba en procés de perfeccionament, i es divideix en tres elements, que es descriuen a continuació. En l’etapa de classificació les dades procedents de l’anàlisi d’inventari són agrupades en diverses categories, en base a l’impacte ambiental al qual s’espera que contribueixin (p.ex. esgotament de recursos, eutrofització de les aigües, etc).

Subsistema 3

Subsistema 1

Subsistema 2

Sistema

Emissions: - A l’aire - A l’aigua - Al sòl

Energia

Matèries primeres

Productes

10

Taula 1. Categories d’impacte ambiental, agrupades segons l’àmbit geogràfic d’incidència.

Global Continental Regional Local Esgotament de

recursos Efecte hivernacle Impacte sobre els

ecosistemes Desertització

Esgotament de recursos

Desertització Radiacions ionitzants Esgotament de l’ozó

estratosfèric Acidificació

Utilització de sòl Toxicitat humana Radiacions ionitzants Ecotoxicitat Esgotament de l’ozó

estratosfèric Acidificació Nutrificació del sòl i

les aigües Formació d’oxidants

fotoquímics Calor residual

Utilització de sòl Toxicitat humana Salut laboral Contaminació

acústica Ecotoxicitat Acidificació Nutrificació del sòl i

les aigües Formació d’oxidants

fotoquímics Calor residual

Font: Rieradevall i Vinyets, 1999. En la caracterizació es quantifica i agrega l’impacte produït pels agents contaminants dins d’una categoria d’impacte (per exemple, què acidifica més, el SO2, o els NOx? i quant més?).

Taula 2. Factors de caracterització per alguns gasos contribuents a la categoria d’acidificació.

Contaminant Factor de caracterització (kg eq. SO2/kg)

NH3 1,9 NOx 0,7 SO2 1,0

Font: Hauschild i Wenzel, 1998. 1.2.2.4. Valoració Les dades de les diferents categories d’impacte són ponderats (per exemple, quantes vegades més o menys ha de preocupar a Catalunya l’impacte de l’erosió del sòl que la pluja àcida?) per tal de ser comparats entre si. Aquesta és una etapa els criteris de la qual ja no són científics, sinó què es basen en preferències i valors socials. Cal remarcar que en el present estudi no s’ha realitzat, només s’ha arribat a la caracterització. 1.2.2.5. Interpretació En aquesta fase s’expliquen els resultats obtinguts i es fan les recomanacions pertinents, d’acord amb l’objectiu de l’estudi i a qui està adreçat. També es pot comentar el resultat obtingut en les anàlisis de sensibilitat i d’incertesa i com afecten aquests als resultats

11

globals obtinguts. Cal deixar clares les limitacions de l’estudi, no únicament causades per la qualitat de les dades sinó també a la metodologia i hipòtesis emprades. 1.2.2.6. Revisió crítica La revisió crítica és opcional i el seu objectiu és verificar la metodologia, hipòtesis i dades utilitzades en l’ACV. Aquesta verificació pot ser duta a terme per algú que ha col·laborat directament en l’estudi (revisió interna) o bé per algú no implicat en l’elaboració de l’estudi (revisió externa).

1.2.3. ACV aplicada a la gestió de residus L’ACV és una eina d’anàlisi ambiental que està trobant una aplicació cada cop més gran en el camp de la gestió de residus. No obstant això, aquesta tècnica ha estat més àmpliament utilitzada en l’anàlisi de productes, existint certes diferències o peculiaritats, a l’hora d’aplicar-la a la gestió de residus, les quals es comenten breument a continuació. 1.2.3.1. La unitat funcional com a entrada al sistema En una ACV de productes, la unitat funcional sol estar referida al flux de sortida del sistema productiu (per exemple un bolígraf), o bé a la funció exercida per ell (superfície escrita). Quan es tracta d’avaluar un sistema de gestió de residus, la unitat funcional correspon als residus generats en la zona geogràfica d’estudi, és a dir, el flux d’entrada del sistema (per exemple, una tona de RSU de composició mitjana). 1.2.3.2. Anàlisi “de la porta a la tomba” L’ACV aplicat a la gestió de residus no correspon a una anàlisi del “bressol a la tomba”, sinó de la “porta a la tomba”, ja que el producte que s’analitza (els residus) prové de la mateixa tecnosfera. D’altra banda, no es du a terme una anàlisi ambiental d’un producte, sinó d’una gran quantitat d’ells (Figura 3), és a dir els constituents dels RSU: paper, plàstics, matèria orgànica, metalls, etc., incloent només el final del seu cicle de vida.

12

Figura 3. Cicle de vida d’un producte (a) comparat amb el corresponent a un sistema de gestió de residus (b). Aquest últim inclou part del cicle de vida de molts tipus de productes. Font: White i altres, 1995.

Com s’ha mencionat, les entrades a un sistema de gestió de residus estan constituïdes pels residus, però també per les fonts d’energia i materials auxiliars, mentre que les sortides corresponen tant als productes materials i energètics, com a les emissions al medi (Taula 3).

(a)

(b) Productes

Extracció matèries primeres

Manufactura

Distribució

Gestió de residus

Ús

Extracció matèries primeres

Manufactura

Distribució

Gestió de residus

Ús

Límits del sistema

13

Taula 3. Entrades i sortides d’un sistema de gestió de residus.

ENTRADES SORTIDES

Residus Recursos naturals Productes de la

tecnosfera Energia

Emissions:

A l’aire A l’aigua Al sòl Emissions sòlides (residus

inerts en l’abocador) Calor residual

Productes:

Materials recuperats Compost Energia

Font: White i altres, 1995. La tècnica ACV permet efectuar comparacions entre diferents alternatives de gestió. Per exemple, es pot comparar una estratègia basada en el reciclatge i abocament, amb una altra basada en el compostatge de la fracció orgànica i la incineració amb recuperació d’energia. Tot i així, l’eina selecciona l’estratègia òptima des d’un punt de vista ambiental, encara que la decisió final, des d’una visió integrada i de sostenibilitat, ha de tenir en compte també factors econòmics i socials.

14

2. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS

2.1. Objectius Els objectius d’aquest estudi són els següents: o Utilitzar la metodologia ACV per tal de quantificar i comparar els impactes ambientals

derivats de la gestió dels residus urbans segons diferents models de gestió implantats en municipis de la província de Barcelona, fent èmfasi en els sistemes de recollida selectiva.

o Analitzar l’impacte ambiental específic de la gestió de residus urbans en els municipis estudiats.

o Obtenir dades locals sobre la gestió de residus urbans en municipis de la província de Barcelona.

o Proposar mesures de millora ambiental, tant a la gestió específica dels municipis estudiats, com de manera més genèrica als models que apliquen.

2.2. Destinataris de la informació obtinguda Aquest estudi va adreçat, en primer lloc, a l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, per tal de desenvolupar un pla de gestió de residus urbans de baix impacte ambiental. En segon lloc, es pretén que els resultats de l’estudi siguin útils en la incorporació dels aspectes ambientals en la planificació i gestió de residus per als diferents actors implicats a la província: entitats supramunicipals, ajuntaments, empreses concessionàries de la recollida, gestors de les diferents plantes de tractament, universitats etc. Així mateix, donada la rellevància actual de l’objecte d’estudi, els resultats d’aquest projecte poden ser de l’interès d’actors implicats en la gestió residus en àmbits externs a la província.

15

3. ABAST DE L’ESTUDI

3.1. Selecció dels municipis Els criteris per tal d’escollir els municipis a estudiar van ser els següents: o Variabilitat en els models de recollida de residus utilitzats: a la província

coexisteixen actualment diferents estratègies de recollida (número de fraccions a separar en la llar, nombre de contenidors, tipologia de camions, plantes de triatge, etc). Aquest constitueix un dels aspectes més importants que s’han considerat en l’estudi, ja que fins ara no s’han analitzat quantitativament aquestes estratègies des d’un punt de vista ambiental.

o Diferències des del punt de vista urbanístic: aquesta variable intenta reflectir una

realitat territorial, formada per municipis molt compactes, d’elevada densitat poblacional i per centres urbans més difusos o rurals.

o Recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM) totalment implantada:

contràriament a la fracció inorgànica (paper, vidre, envasos), la segregació de la FORM es troba, en general, en un estat d’implantació molt incipient a tota la província. Tot i així, sembla interessant incloure aquesta recollida en l’estudi, per començar a disposar de dades objectives sobre els avantatges o inconvenients ambientals que implica aquest esforç per part tant de l’administració com dels ciutadans.

o Disponibilitat de dades sobre la gestió: s’ha triat municipis que en general disposessin

de la major quantitat possible d’informació relativa a la gestió de residus urbans (nivells de participació, recollida i transport, qualitat dels residus recollits, tractament, etc.).

o Elevat grau de participació ciutadana en la separació de les diferents fraccions,

respecte al conjunt de municipis que utilitzen el mateix model: el fet que un determinat model de recollida no assoleixi un elevat grau de reciclatge en un municipi pot no ser causat pel model en si, sinó per una mala gestió, una insuficient campanya de concienciació, etc. Per tant, calia referir-se a aquells municipis que han assolit més èxit en el seu model.

La selecció ha estat producte del compromís entre tots aquests criteris. Es van triar inicialment cinc municipis, per bé que un d’ells va ser finalment exclòs, ja que es troba en un estat de transició, en la seva estratègia de gestió de residus, que no el fa representatiu.

16

El nombre total de municipis analitzats, doncs, ha estat de quatre, que en endavant anomenarem municipis A, B, C i D. A la Taula 4 es mostra un breu resum de les seves principals característiques. Amb aquesta mostra, s’analitzen tres models de gestió de residus força característics: d’una banda el sistema “porta a porta”, actualment en expansió i amb unes particularitats que el fan molt interessant, sent analitzat en un municipi de caire rural. En segon lloc el model de “cinc fraccions”, majoritari a la província, i que analitzem en dos casos, els municipis B i C, amb característiques urbanístiques i poblacionals diferents, i per últim, s’inclou el cas del municipi D, de característiques principalment urbanes, adscrit al model “residu mínim”.

Taula 4. Característiques generals dels municipis estudiats.

Taula 5. Característiques generals dels municipis estudiats.

A B C D Tram de població (2001)

Entre 5.000 i 10.000

Entre 40.000 i 50.000

Entre 10.000 i 15.000

Entre 20.000 i 25.000

Superfície (km2) 16,5 10,7 65,4 16 Densitat de població 360 4.500 200 1.300

Tipus de poblament

Nucli urbà envoltat de camps de conreu i masies aïllades.

Compacte en general, amb poligons industrials, alguns barris residencials i un petit àmbit rural.

Nucli urbà principal compacte, acompanyat d’urbanitzacions residencials i masies aïllades.

Compacte en general, amb poligons industrials i alguns barris residencials aïllats.

Model de gestió de residus implantat *

Porta a porta Cinc fraccions Cinc fraccions Residu Mínim

* Vegeu la descripció d’aquests models de gestió de residus en el punt 3.3.

3.2. Fluxos de residus inclosos i exclosos Queden incloses les recollides selectives, tant domiciliàries com comercials, que afecten a les principals fraccions que composen els residus urbans. Concretament, es tracta de les recollides selectives de: o La fracció orgànica dels residus urbans (FORM). o Els materials inorgànics, constituïts principalment per envasos: vidre, paper i cartró,

plàstics, i metalls.

17

També s’inclou la recollida indiferenciada en massa de residus urbans o rebuig. Queden excloses la resta de recollides selectives, com ara el servei de deixalleria, piles, roba, etc. També queden exclosos els voluminosos. El servei de deixalleria s’exclou, per una banda, perquè aquests residus solen representar poc pes respecte de les recollides que podríem anomenar “de carrer”. També s’ha de dir que el servei de deixalleria constitueix un sistema complicat d’analitzar, ja que acull multitud de residus cadascun d’ells amb una gestió diferent, per la qual cosa mereixeria un estudi específic. En el cas de recollides selectives de piles, llaunes, o roba, generalment les quantitats recollides són petites en relació a la resta de residus. Pel que fa als voluminosos, manquen dades generalment respecte a la seva gestió. Així, en algunes estadístiques se sol comptabilitzar com a recollida selectiva, encara que el seu destí pot anar des de la reutilització fins al transport directe a l’abocador.

3.3. Models de gestió de residus en els quatre municipis

En aquest subcapítol es descriuen a grans trets els models de recollida de residus urbans corresponents als cinc municipis, tenint en compte només les fraccions o fluxos de residus inclosos en l’estudi (vegeu punt 3.2). Així mateix, es mostren algunes dades estadístiques bàsiques al respecte.

3.3.1. Model “porta a porta” al municipi A El model implantat actualment al municipi A és el conegut com “porta a porta”, el qual es fonamenta en el fet que els posseïdors dels residus (ciutadans, comerços, etc.), efectuen la segregació de les diverses fraccions de llurs residus en origen, però en lloc de dipositar-les en uns contenidors que de forma permanent romanen a la via pública, les diverses fraccions són recollides directament en el punt de generació d’acord amb un calendari preestablert. Per tal que a un municipi li sigui reconeguda l’adopció del model esmentat de manera integral, aquest haurà d’efectuar, com a mínim, la recollida porta a porta de FORM i rebuig. Aquest model comporta, per tant, la desaparició de la via pública dels contenidors de com a mínim aquestes dues fraccions.

18

La recollida porta a porta s’efectua a A separant les següents fraccions: o Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM): restes d’aliments, cuina i jardí. o Rebuig: aquells materials no recuperables, com ara bolquers, compreses, pols

d’escombrar, restes de cendrer, paper plastificat, articles de pell, restes de ceràmica, porexpan, etc.

o Materials inorgànics reciclables: paper, cartró i envasos lleugers. El funcionament del sistema és el següent: cada família separa en origen la FORM, els materials reciclables (paper, cartró i envasos lleugers junts) i ho deixa el dia estipulat a la porta de casa. La FORM es treu a l’exterior del domicili en cubells de 10 a 30 litres, encara que els residus han de presentar-se a l’interior en bosses de plàstic biodegradable1, que puguin ser compostades. Els materials reciclables i el rebuig es presenten en bosses convencionals de plàstic. En el primer cas es recomana que siguin de color blau; en tots dos casos es recomana que siguin bosses més aviat transparents. Finalment, la recollida del vidre es realitza en àrea d’aportació, mitjançant contenidors verds tipus iglú de 3 m3. Pel que fa a les freqüències de recollida, aquestes es mostren en la Taula 6, on es fa un resum de les principals característiques del sistema. D’altra banda, els grans productors (mercats, restaurants, escoles, etc.) separen les mateixes fraccions, encara que se’ls distribueix cubells de 240 litres per la FORM i reciclables, i de 120 litres pel rebuig. Les bosses compostables també són específiques, sent de 240 litres. El municipi A va produir, l’any 2001, quasi 2.900 tones de residus (Taula 5), que corresponen a 1,32 kg/habitant i dia. Globalment, l’índex de recollida selectiva és molt elevat, del 71%, en comparació amb el 14% de promig a la província. Aquest 71% està repartit a parts similars entre els reciclables, la matèria orgànica i altres recollides, principalment la deixalleria.

Taula 6 i Figura 4. Producció de residus urbans al municipi A en l’any 2001. Font: Mancomunitat La Plana.

Recollida Tones

Reciclables 699 FORM 615 Vidre 149 Altres selectives a 568 Rebuig 836 Total 2.867

1 Es tracta de plàstic produït a partir de midó de blat de moro.

Recollida selectiva

71%

Reciclables24%

Vidre5%

Altres20%

FORM21%Rebuig

29%

a Inclou voluminosos i deixalleria.

19

Pel que fa al tractament dels residus, la FORM es composta en una planta de residus industrials situada als afores de Centelles; els materials reciclables es trien en les instal·lacions de la Mancomunitat La Plana, a Malla, mentre que el rebuig es transporta a l’abocador controlat d’Orís, des de la planta de transferència de Seva. D’altra banda, el vidre és recollit per l’empresa Santos Jorge, la qual s’encarrega de la recuperació en les seves instal·lacions de Mollet del Vallès.

Taula 7. Principals característiques del model de recollida de residus urbans al municipi A.

FORM Reciclables Vidre Rebuig MODEL DEL MUNICIPI A

“PORTA A PORTA”

RD

RC

RD

RC

RD/RC

RD RC

Volum contenidors/ cubells (litres)

10-30

240

- 240 3.000 - 120

Materials admesos Restes d’aliments de cuina i de jardí.

Paper i cartró, envasos de plàstic, llaunes, tetrabrick.

Envasos de vidre.

Bolquers i compreses, pols d’escombrar, restes

de cendrers, paper plastificat, ceràmica,

porexpan... Freqüència de recollida 3/setmana a 2/setmana 1/mes b 1 /setmana

Tipus de recollida Porta a porta Porta a porta Àrea

d’aportació Porta a porta

Destí dels residus Planta de compostatge industrial “Els Sots”

(St. Martí de Centelles)

Planta de triatge de la Mancomunitat la Plana

(Malla)

Planta de recuperació Santos Jorge

(Mollet del V.)

Dipòsit controlat d’Orís

RD: residus domiciliaris, RC: residus comercials. a 4/setmana en el cas dels grans generadors durant l’estiu. b Aproximadament.

21

3.3.2. Model de “cinc fraccions” al municipi B

Al municipi B els residus urbans es gestionen seguint l’esquema més àmpliament estés a la província de Barcelona. Aquest model es basa en la recollida, completament containeritzada, de cinc fraccions o grups de residus, que en el cas de B es presenta de la següent manera: o Un contenidor de vorera marró de 360 litres, per la matèria orgànica (FORM). Aquesta

fracció es va començar a recollir el 1999, com a experiència pilot, en tres barris on predominen els habitatges unifamiliars amb jardí. Progressivament, el servei s’ha anat estenent fins a la resta del municipi, estant totalment implantat a finals del 2001.

o Un contenidor blau, tipus iglú, o caixa metàl·lica de 3.000 litres, per la recollida de

paper i cartró. A més d’aquesta recollida, existeix un servei porta a porta per als comerços.

o Un contenidor verd tipus iglú, de 2.500-3.000 litres, en àrea d’aportació, per la recollida

de vidre. o Un contenidor groc tipus iglú, o caixa metàl·lica de 3.000 litres, en àrea d’aportació, per

la recollida d’envasos lleugers. o Un contenidor de vorera verd de 3.200 litres de capacitat, per a vehicle de càrrega

lateral, destinat a la recollida del rebuig. En la Taula 8 es presenta un resum d’aquest sistema. La producció de residus a B és d’unes 22.000 tones anuals, que corresponen a 1,28 kg/habitant i dia. El 2001 es va recollir selectivament el 15% d’aquests residus, nivell molt similar al promig provincial del 14%. A la Figura 20 es pot observar que gairebé la meitat de la recollida selectiva correspon als fluxos no inclosos en l’estudi, principalment la deixalleria i els voluminosos. Cal dir, però, que la deixalleria no només dóna servei a B, sinó també a alguns municipis veïns. D’altra banda, encara que els voluminosos s’han comptabilitzat com a recollida selectiva, el seu destí actualment a B és l’abocament controlat. De les recollides selectives incloses en aquest estudi d’ACV, el paper i la FORM són les més importants, seguida del vidre i els envasos. Probablement, si la recollida de FORM hagués estat totalment implantada a principis del 2001, aquest seria el flux selectiu més important dels quatre estudiats.

22

Taula 8 i Figura 5. Producció de residus urbans al municipi B en l’any 2001. Font: Ajuntament del municipi B.

Recollida Tones Paper i cartró (AA) 625Paper i cartró (PaP) 80Envasos lleugers 150FORM 756Vidre 379Altres selectives a 1.352Rebuig 18.958Total 22.300 El destí dels residus és el següent: la FORM es composta en la planta de Granollers; el paper i cartró té com a destí la planta de recuperació de Papeles Allende situada també a Granollers, encara que el recollit porta a porta s’envia a una planta situada a Mollet del Vallès. A aquesta mateixa planta s’envien els envasos lleugers. D’altra banda, el vidre és recollit per l’empresa Santos Jorge, la qual s’encarrega de la recuperació en les seves instal·lacions també a Mollet. El rebuig s’envia a l’abocador de Vacarisses, des de la planta de transferència de Granollers.

Altres selectives

6%

Paper 3%

FORM 3%

Envasos lleugers 1%

Vidre 2%

Rebuig85%

Recollida selectiva

15%

AA: Àrea d’aportació. PaP: Porta a Porta. a Deixalleria, voluminosos i piles.

Taula 9. Principals característiques del model de recollida de residus urbans al municipi B.

FORM Paper-cartró Envasos lleugers

Vidre Rebuig

MODEL DEL MUNICIPI B “CINC FRACCIONS”

RD/RC

RD

RC -

RD/RC

RD/RC

RD/RC


240-360 2.500-3.000 - 2.500-3.000 2.500 3.200

Materials admesos

Restes d’aliments

de cuina i de jardí.

paper d’oficina, revistes i diaris, envasos de cartró, etc.

envasos de: plàstic, tetrabrik

i metall.

Envasos de vidre.

Bolquers, compreses, pols,

restes de cendrers, paper plastificat,

ceràmica, porexpan...

Freqüència de recollida 7/setmana

3-4/setmana a 2/setmana 4/setmana 1/setmana 1/mes b 7/setmana

Tipus de recollida Vorera Àrea d’aportació Porta a porta Àrea d’aportació Àrea d’aportacióVorera càrrega

lateral

Destí dels residus Planta de

compostatge de Granollers

Papeles Allende (Granollers)

Planta de triatge (CESPA Mollet

del Vallès)

Planta de triatge (CESPA Mollet)

Santos Jorge (Mollet del V.)

Dipòsit controlat de Vacarisses (TRATESA)

RD: residus domiciliaris, RC: residus comercials. a En alguns barris es recull diàriament, mentre que en d’altres es fa cada dos dies. b Aproximadament.

24

3.3.3. Model de “cinc fraccions” al municipi C El model de gestió de residus urbans actualment vigent a C coincideix amb el descrit per al municipi B, que hem anomenat model de cinc fraccions. Les recollides implantades són molt similars: o Àrees d’aportació per a paper, vidre i envasos lleugers, a més d’una recollida porta a

porta de paper i cartró per a domicilis i comerços. o Contenidors en vorera de 240 i 360 litres per a FORM, destinats a residus domiciliaris i

grans produtors. Hi ha també una recollida setmanal per al mercat. o La recollida del rebuig, però, no es realitza amb contenidors de càrrega lateral, sinó amb

contenidors convencionals per a càrrega posterior. En la Taula 10 es presenta un resum del sistema.

La producció anual de residus urbans a C és d’unes 6.700 tones (Taula 9 i Figura 6), de les quals un 21% es recull selectivament, és a dir, 7 punts per sobre del promig provincial. La producció per habitant i dia és de 1,37 kg. La principal recollida selectiva és constituïda per la matèria orgànica, que suposa un 10% del total. S’ha de dir, però, que de les 686 tones de residus orgànics, un 16% correspon a residus verds procedents de parcs i jardins i no a la recollida domiciliària/comercial. D’altra banda, el paper i el vidre es recullen en quantitats similars, mentre que els envasos suposen una contribució molt menor en pes.

Taula 10 i Figura 6. Producció de residus urbans al municipi C en l’any 2001. Font: Ajuntament del municipi C.

Recollida Tones Paper (AA) 172Paper (PaP) 73FORM + Poda 686Vidre 185Envasos lleugers 62Rebuig 5.393Altres selectives a 184Total 6.755 Pel que fa al tractament dels residus, El paper i cartró recollit porta a porta és gestionat per l’empresa Recuperacions Masnou, ubicada a Sant Celoni, mentre que el d’iglús es recupera

FORM + poda10%

Paper4%

Altres 3%

Vidre 3%

Envasos lleugers 1%

Recollida selectiva

21%

Rebuig79%

AA: Àrea d’aportació. PaP: Porta a Porta. a Deixalleria, roba, voluminosos i piles.

25

a Granollers. El vidre, els envasos lleugers i la FORM, tenen el mateix destí que en el cas del municipi B, mentre que el rebuig es transporta directament a l’abocador de Sta. Mª de Palautordera, sense utilitzar planta de transferència.

Taula 11. Principals característiques del model de recollida de residus urbans al municipi C.

FORM Paper-cartró Envasos lleugers

Vidre Rebuig

MODEL DEL MUNICIPI C “CINC FRACCIONS”

RD/RC

RD

RC -

RD/RC

RD/RC

RD/RC


240-360 2.500-3.000-

5.000 - 2.500 2.500-3.000 800-1.100-1.300

Materials admesos

Restes d’aliments



envasos de: plàstic, tetrabrik

i metall.

Envasos de vidre.

Bolquers, compreses, pols,

restes de cendrers, paper plastificat,

ceràmica, porexpan...

Freqüència de recollida 3/setmana 1/setmana 1/setmana 1/mes a 7/setmana

Tipus de recollida Vorera Àrea d’aportació Porta a porta Àrea d’aportació Àrea d’aportacióVorera càrrega

lateral

Destí dels residus Planta de

compostatge de Granollers

Papeles Allende (Granollers) Planta de triatge (CESPA Mollet)

Santos Jorge (Mollet del V.)

Dipòsit controlat (CESPA Sta. Mª de Palautordera)

RD: residus domiciliaris, RC: residus comercials. a Aproximadament.

27

3.3.4. Model “residu mínim” al municipi D Els dos aspectes més significatius d’aquest model són: o Una clara prioritat sobre la recollida de la FORM, que comença a recollir-se en origen a

finals del 1996, mitjançant contenidors de vorera, al municipi D. Es tracta, doncs, d’un municipi pioner en aquest aspecte.

o L’eliminació del concepte de “contenidor de rebuig”, ja que el model parteix de la

separació de dues fraccions principals: la orgànica (FORM) i la inorgànica o seca (FIRM), constituïda per tota la resta de residus. Aquesta darrera fracció no té com a destí un tractament finalista, sinó la màxima recuperació possible mitjançant triatge. A més, com que la fracció inorgànica inclou els envasos lleugers, aquest model prescindeix del contenidor groc, que trobem als municipis B i C.

Aquest , doncs, és el plantejament bàsic del model, encara que aquests dos contenidors (FORM i FIRM) es veuen reforçats principalment per les següents recollides selectives específiques: o Àrees d’aportació per a paper i vidre, amb contenidors iglú de 2.500-3.000 litres. En

carrers estrets se substitueixen per contenidors de 240 o 360 litres. o Recollida porta a porta de paper i cartró comercial, sense contenidors. Les estadístiques de producció de residus a D es mostren en la Taula 11 i Figura 7. S’hi produeixen anualment més de 9.000 tones de residus urbans, que suposen 1,33 kg/habitant i dia. Com es pot veure, el nivell de recuperació de residus és força elevat globalment, del 40%, mentre que el promig de la província és del 14%. De fet, és el municipi de més de 10.000 habitants amb majors taxes de recuperació a Catalunya, per la qual cosa ha rebut aquest any un premi, atorgat per la Junta de Residus. Es pot veure a la Taula 11 i Figura 7 que la FIRM és una part important del total recuperat; aquí trobem principalment envasos lleugers i paper. Aquest últim material ha de sumar-se al recollit de manera selectiva al carrer, que conjuntament amb la FORM suposa la major part de residus recollits selectivament. Aquestes dades, però, han de comparar-se amb cura amb les corresponents als altres municipis, ja que en els quatre casos anteriors es presentaven els nivells de recollida per a cada fracció, diferenciant entre recollida selectiva i rebuig. En el cas de D, però, la FIRM no es pot considerar recollida selectiva2 ni tampoc rebuig, per la qual cosa s’ha utilitzat les

2 Aproximadament el 80% de la FIRM surt de la planta de triatge com a rebuig.

28

dades de recuperació de la planta de triatge, referents als nivells d’aprofitament d’aquesta fracció.

Taula 12 i Figura 7. Producció de residus urbans al municipi D en l’any 2001. Font: Ajuntament del municipi D.

Recollida Tones FORM 1.059Paper (AA) 572Paper (PaP) 102Vidre 226FIRM recuperada a 1.144Altres selectives b 621Rebuig 5.530Total 9.254 El destí dels diferents residus és el següent: la FORM es composta en la planta de Torrelles de Llobregat; la FIRM es tria a la planta de Molins de Rei, i el rebuig obtingut en aquesta es transporta a l’abocador d’Hostalets de Pierola. El paper i cartró té com a destí la fàbrica de cartronet reciclat Stora Enso, a Castellbisbal, i el vidre la planta de recuperació Daniel Rosas S.A. a El Prat de Llobregat.

FIRM recuperada

12%

Altres 7%

FORM 11%

Vidre 2%

Paper 7%

Recollida selectiva +

FIRM recuperada

40%

Rebuig60%

AA: Àrea d’aportació. PaP: Porta a Porta. a Constituïda per paper, vidre, envasos i ferralla. b Deixalleria i voluminosos.

Taula 13. Principals característiques del model de recollida de residus urbans al municipi D.

FORM Paper-cartró Vidre FIRM

MODEL DEL MUNICIPI D “RESIDU MÍNIM”

RD/RC

RD

RC -

RD/RC

RD/RC


240-360-660 a 2.500-3.000-5.000

360 d -

2.500 240 d

1.000-1.100

Materials admesos

Restes d’aliments



Envasos de vidre.

Residus inorgànics no recollits

selectivament, incloent els envasos lleugers, i rebuig.

Freqüència de recollida 3-4-5/setmana b 1-2-3/setmana c 3/setmana 1/mes e 7/setmana Tipus de recollida Vorera Àrea d’aportació Porta a porta Àrea d’aportació Vorera

Destí dels residus

Planta de compostatge de

Torrelles de Llobregat

STORA ENSO (Castellbisbal) Daniel Rosas

(El Prat de Llobregat)

Planta de triatge de Molins de Rei

a Els residus del mercat es recullen en un contenidor de 5 m3. b d’octubre a maig, juny i setembre, juliol i agost, respectivament. c En funció del grau d’ompliment de cada contenidor. d En carrers estrets. e De mitjana, encara que depén del grau d’ompliment de cada contenidor: alguns es buiden cada quinze dies, altres cada dos mesos, etc.

30

3.4. Funció del sistema i unitat funcional Segons la norma UNE - EN ISO 14.040, en l’abast de l’ACV s’ha d’especificar clarament quina és la funció del sistema a analitzar, així com una unitat funcional, que serveixi com a base de càlcul i de comparacions.

3.4.1. Funció del sistema El sistema estudiat, en els quatre casos, té dues funcions: o La primera i més important, gestionar els residus evitant que aquests posin en perill el

medi ambient i la salut de les persones. o La segona, maximitzar la valorització dels residus, produint materials reciclats o bé

energia útil, contribuint així a estalviar recursos naturals i tractaments finalistes.

3.4.2. Unitat funcional La unitat funcional considerada en aquest estudi correspon a una tona de residus urbans, distribuïda en fluxos de recollida segons les estadístiques de gestió de cada municipi per l’any 2001 i incloent únicament els fluxos especificats en el punt 3.2.

3.5. Diagrames de flux i límits del sistema En aquest apartat s’especifica quins processos s’inclouen en el sistema i quins queden fora. Aquesta limitació és necessària en tota ACV, ja que sense ella el sistema s’estendria indefinidament i resultaria impossible analitzar-lo. En les Figures 8 a 11 es mostren els diagrames de flux corresponents als diferents sistemes de gestió dels quatre municipis.

3.5.1. Aspectes exclosos Exceptuant els cubells i contenidors, queden exclosos de l’anàlisi la resta de béns de capital implicats (vehicles per al transport de residus, infraestructures de gestió, etc.). Això

31

significa que no s’ha tingut en compte l’impacte ambiental associat al cicle de vida d’aquest capital. No obstant, tractant-se de béns durables (per exemple l’obra civil té una vida útil al voltant dels 20 anys), se suposa que l’impacte és molt baix en comparació als processos inclosos en l’estudi. A més, tot aquest equipament és similar als quatre municipis.

3.5.2. Aspectes inclosos 3.5.2.1. Energia i materials auxiliars S’inclou, en tots els casos, la producció i ús dels vectors energètics i materials auxiliars utilitzats en el sistema: o Combustibles (gasoil, fuel, gas natural, carbó) o Producció d’electricitat segons tecnologies (tèrmica, nuclear, hidràulica, etc.) o Materials utilitzats en el tractament dels residus (reactius, aigua, etc.) 3.5.2.2. Processos de gestió de residus De manera general, s’inclouen tots aquells processos que tenen lloc des que els residus són dipositats en els contenidors, fins que han rebut un tractament adequat, i les fraccions no valoritzables són dipositades en un abocador controlat. S’inclouen, per tant, els següents processos: o Contenidors o Recollida o Transport o Tractament dels residus o Transport dels residus secundaris o Tractament dels residus secundaris 3.5.2.3. Materials i energia obtinguts mitjançant la valorització dels

residus Mitjançant la valorització dels residus, s’obtenen materials i/o energia, que surten fora del sistema. Aquest és el cas del paper o del vidre recuperat, o l’energia elèctrica que s’obté mitjançant cogeneració en l’abocador. Aquest fet s’interpreta com un estalvi de materials i energia, ja que s’evita haver de produir-los a partir de recursos naturals. Així doncs, se li restarà al sistema l’impacte ambiental d’haver de produir, segons correspongui: polpa de paper, ingredients per a vidre, plàstics, electricitat, etc.

FORM Compost

Vidre

Rebuig

Rebuig

Reciclables

Plàstics separats

Tr

Rebuig

Rebuig

Grança reciclada

Metalls fèrrics

Alumini

Paper i cartró

Vidre

Brick

Electricitat

Figura 8. Diagrama de flux per al sistema de gestió de residus urbans al municipi A (model porta a porta).

Energia Recursos

Residus Emissions

Límits del sistema

Cubell o contenidor

Contenidor

Bossa o contenidor

Bossa o contenidor

Domicilis i comerços

Tr

Tr

Tr

Tr

Tr

Tr

Tr Transferència Abocador controlat

Tr

Recuperació

Reciclatge de plàstics

Rebuig Tr

Triatge

Compostatge

33

Figura 9. Diagrama de flux per al sistema de gestió de residus urbans al municipi B (model de cinc fraccions).

FORM Compost

Vidre

Rebuig

Límits del sistema

Contenidor

Contenidor

Rebuig

Grança reciclada

Vidre Tr

Tr

Tr

Energia Recursos

Residus Emissions

Rebuig

Envasos lleugers Contenidor

Plàstics separats

Tr

Rebuig Contenidor

Rebuig

Paper i cartró

Electricitat

Metalls fèrrics

Alumini

Brick

Tr

Tr

Tr


Paper i cartró

Contenidor o bossa

Rebuig

Tr

Tr

Tr

Tr

Triatge

Recuperació

Recuperació



Compostatge en túnels

34

Figura 10. Diagrama de flux per al sistema de gestió de residus urbans al municipi C (model de cinc fraccions).

FORM Compost

Vidre

Rebuig

Límits del sistema

Contenidor

Contenidor

Rebuig

Grança reciclada

Vidre Tr

Tr

Tr

Energia Recursos

Residus Emissions

Rebuig

Envasos lleugers Contenidor

Plàstics separats

Tr

Rebuig Contenidor

Rebuig

Paper i cartró

Electricitat

Metalls fèrrics

Alumini

Brick

Tr

Tr

Tr

Tr Transferència

Paper i cartró

Contenidor o bossa

Rebuig

Tr

Tr

Tr

Tr

Triatge

Recuperació

Recuperació



Compostatge en túnels

Abocador controlat

35

Figura 11. Diagrama de flux per al sistema de gestió de residus urbans al municipi D (model residu mínim).

FORM Compost

Vidre

Rebuig

Límits del sistema

Contenidor

Contenidor

Rebuig

Grança reciclada

Vidre Tr

Compostatge en piles

Tr

Tr

Energia Recursos

Residus Emissions

FIRM Contenidor

Plàstics separats

Tr

Rebuig

Rebuig

Paper i cartró

Electricitat

Metalls fèrrics

Alumini

Brick

Tr

Tr


Paper i cartró

Contenidor o bossa

Rebuig

Tr

Tr

Tr

Tr

Triatge

Recuperació

Recuperació



36

3.6. Principals hipòtesis plantejades i dades utilitzades

En aquest subcapítol es detallen les principals hipòtesis que s’han plantejat, així com les característiques de les dades utilitzades per a realitzar l’inventari de cicle de vida.

3.6.1. Hipòtesis plantejades 3.6.1.1. Escenari real/escenari normalitzat En el present estudi s’ha analitzat dos escenaris. El primer d’ells l’anomenem escenari real. En aquest cas, s’intenta reflectir tan acuradament com les dades locals obtingudes ho permeten, la gestió de residus urbans en els quatre municipis estudiats. En el segon escenari, que denominem escenari normalitzat, fixem alguns paràmetres, a fí de facilitar la comparabilitat entre models diferents, ja que algunes peculiaritats locals podrien distorsionar la comparació entre models de gestió. Aquests elements s’enumeren a continuació: o Tecnologia de compostatge: en l’àmbit d’estudi s’utilitzen diferents tecnologies (piles

i túnels). En l’escenari normalitzat s’ha considerat el compostatge tipus túnel, utilitzant com a planta model la ubicada a Granollers, la qual dóna servei a dos dels municipis estudiats, B i C.

o Distàncies interurbanes a recórrer pel transport de residus: aquestes distàncies són

aquelles que fan els vehicles recol·lectors des de la base fins a la zona de recollida (distància 1), i des d’aquí fins a la instal·lació de transferència o tractament pertinent (distància 2). Els recorreguts intraurbans (de buidat de contenidors o recollida de bosses) no s’han modificat en aquest escenari, ja que són aspectes més aviat específics del model de recollida aplicat. En la Taula 13 es mostren les distàncies normalitzades per a cada flux de recollida i paràmetre de distància. Els valors fixats corresponen aproximadament al promig pels quatre municipis.

37

* Fins a la planta de triatge en el cas de la FIRM (cas del municipi D) i de transferència en els tres municipis restants. ** Fins a l’abocador des de la planta de triatge de la FIRM (cas del municipi D) i de transferència en els tres municipis restants.

Taula 14. Distàncies utilitzades per la recollida i transport de residus en l’escenari normalitzat.

Fracció recollida Distància 1 (km) Distància 2 (km) Reciclables 15 20 Vidre 15 20 Paper-cartró (AA) 15 20 Paper-cartró (PaP) 2 5 Envasos lleugers 15 20 FORM 2 15 FIRM/rebuig 2 5 * Rebuig - 30 **

Sobre la normalització dels recorreguts en el transport de residus cal reconèixer les següents limitacions: o S’ha considerat el mateix consum específic de combustible (litres/km) per a un mateix

vehicle en els dos escenaris. Això en realitat no seria cert, ja que els vehicles recol·lectors de residus varien el consum per km depenent de la component urbana/interurbana del recorregut que fan, incrementant-se quan la component urbana augmenta. No obstant, no s’ha obtingut suficient informació de qualitat sobre els vehicles com per incloure aquesta variable.

o S’ha suposat que la recollida és realitzada pel mateix tipus de vehicle. Això pot no ser

cert, ja que el sistema de recollida real en cada municipi està adaptat a les necessitats reals i als costos derivats. Potser en un escenari com el que es planteja, en el qual varien les distàncies a recórrer pels vehicles, els costos variarien de manera que seria rentable invertir en un vehicle de major capacitat, per exemple. Això podria afectar els consums unitaris. Tot i així, intentar incloure aquest aspecte queda fora de l’abast del present estudi.

3.6.1.2. Recollida i transport de residus Per la recollida i transport de residus crus (els recollits directament del ciutadà) s’ha utilitzat les dades proporcionades pels gestors dels quatre municipis – principalment empreses adjudicatàries del servei i ajuntaments – que inclouen les distàncies recorregudes, el tipus de vehicles, el seu consum, etc. En algun cas, però, s’ha hagut de fer una estimació teòrica, com ara per la recollida de vidre al municipi A. D’altra banda, en l’escenari normalitzat s’han plantejat les hipòtesis exposades en l’anterior punt. Per al transport de residus diferent de la recollida, és a dir, quan es tracta de portar-los senzillament des d’un punt a un altre, s’ha considerat en tots els casos el viatge de tornada

38

del vehicle en buit. Així doncs, si la distància són 30 km, en els càlculs s’ha tingut en compte 60 km. Aquest aspecte afecta el transport del rebuig cru des de les plantes de transferència a l’abocador i a tots els transports de residus secundaris. Altres hipòtesis que afecten el transport de residus secundaris són: o A menys que les dades reals ho contradiguin, s’ha considerat que tots els residus

secundaris que tenen com a destí l’abocador controlat s’hi transporten utilitzant, en primer lloc, una planta de transferència. La distància fins a la planta, si no es coneix, s’ha fixat en 5 km. Des d’aquesta planta el transport a l’abocador es realitza mitjançant un vehicle transfer, per al qual s’ha utilitzat les dades corresponents als vehicles que realitzen aquest servei al CGRVO. La distància fins a l’abocador, si no es coneix, s’ha fixat en 30 km.

o La distància fins a les plantes de reciclatge mecànic de plàstics s’ha fixat en 100 km. En

la realitat, cada planta de triatge d’envasos té un o més recicladors adjudicats per ECOEMBES per a cada material. Les empreses receptores dels plàstics recuperats a la província sovint es troben ubicades en aquesta, tot i que en alguns casos poden estar a altres punts de Catalunya o fins i tot d’Espanya.

Tant per al transport de residus crus com secundaris, les distàncies que han hagut de ser definides entre localitats reals de la província, o bé s’han fixat a partir de la informació obtinguda dels gestors, o bé utilitzant l’assistent d’itineraris per carretera de la pàgina web de Michelin http://www.viamichelin.com 3.6.1.3. Quantitats de FORM recollides selectivament Dels quatre municipis estudiats, només dos (C i D) compten amb una experiència superior a un any pel que fa a la implantació de la recollida de matèria orgànica. Al municipi A es va començar a recollir en tot el municipi el febrer de 2001, mentre que en el cas de B es va acabar d’implantar a desembre del mateix any. Per tant, el registre de tones de FORM segregades per a l’any 2001 no és realista en aquests dos municipis, ja que durant una part de l’any no tots els ciutadans van tenir la possibilitat de separar la FORM; això, doncs, impedeix, en principi, comparar directament els models de gestió entre si. Per pal·liar aquesta limitació, s’ha optat per fer una estimació de les quantitats que s’haurien recollit a A i B, si a 1 de gener de 2001 la recollida de FORM hagués estat totalment implantada. Així doncs, s’ha utilitzat el promig mensual de tones recollides en el període de temps posterior (Taula 14) i s’ha multiplicat per dotze mesos.

39

Taula 15. Estimació de les tones anuals de FORM recollides a A i B.

A B

Període a Febrer-desembre 2001 (onze mesos)

Desembre 2001- abril 2002 (5 mesos)

Recollit període (tones) 605 649Promig mensual (tones) 55 130Estimació anual (tones) 660 1.560

a Període pel qual es té dades de la recollida totalment implantada.

Com que la producció global de residus és la mateixa, si incrementem les quantitats de FORM, hem de restar del flux de rebuig aquestes quantitats de matèria orgànica afegides (Taula 15), per poder quadrar el balanç anual de residus de l’any 2001.

Taula 16. Quantitats de rebuig recollides a A i B segons la hipòtesi de recollida de FORM.

Quantitats (tones) A B

Recollit FORM 2001 615 756Estimació anual FORM a 660 1.560Diferència 45 804Rebuig 2001 real 836 18.958Rebuig corretgit 791 18.154

a Vegeu Taula 16.

3.6.1.4. Composició de la unitat funcional en cada municipi A causa del diferent grau de recollida selectiva, la tona de residus urbans promig en cada municipi (que hem definit com unitat funcional) es distribueix de diferent manera en els distints fluxos de recollida; per exemple, on es recullin més residus selectivament, la tona de RU tindrà un percentatge més baix de rebuig. Per determinar la composició de la tona en cada municipi, s’ha comptabilitzat les quantitats recollides en l’any 2001 per als fluxos inclosos (vegeu punt 3.2) i s’ha expressat les proporcions obtingudes per a 1.000 kg. En el cas de la FORM i el rebuig, per als municipis A i B, s’ha utilitzat les quantitats calculades en el punt 3.6.1.3. Els resultats d’aquest càlcul es mostren a la Taula 16 i de manera gràfica en la Figura 12.

40

Nota: Vegeu el punt 3.3 per a informació sobre els diferents fluxos de residus en cada municipi i la nomenclatura utilitzada.

Taula 17. Càlcul de la composició de la unitat funcional en cada municipi.

Municipi Flux de recollida A B C D

Quantitats totals anuals recollides FORM 660 1.560 576 1.059FIRM - - - 6.674Reciclables 699 - - -Paper i cartró - 705 245 674Vidre 149 379 185 226Envasos lleugers - 150 62 -Rebuig 791 18.154 5.393 -Total 2.299 20.948 6.461 8.633

Tona promig FORM 287 74 89 123FIRM - - - 773Reciclables 304 - - - Paper i cartró - 34 38 78Vidre 65 18 28 26Envasos lleugers - 7 10 - Rebuig 344 867 835 - Total 1.000 1.000 1.000 1.000

41

Figura 12. Composició de la unitat funcional en cada municipi.

3.6.1.5. Cicle de vida dels contenidors A causa de les diferents necessitats de containerització dels models de gestió de residus analitzats, s’ha considerat pertinent incloure el cicle de vida dels contenidors. Aquesta és una tasca complexa, a causa de la gran variabilitat (capacitats, materials utilitzats, cases comercials existents) en el tipus de contenidors emprats per a cada fracció i municipi, que fa inviable una anàlisi en detall. Per tant, la quantificació de les càrregues ambientals associades als contenidors s’ha realitzat partint de les dades disponibles, i de suposicions fonamentades. Els aspectes bàsics a tenir en compte han estat els següents: o Nombre i tipologia de contenidors existents en cada municipi

Sant Celoni

Rebuig83%

Envasos lleugers 1%

Paper i cartró4%

FORM 9%

Vidre 3%

Tona

FORM29%

Reciclables30%

Vidre6%

Rebuig35%

Mollet del Vallès

Rebuig87%

Vidre2% Envasos

lleugers 1%

Paper i cartró3%

FORM7%

Molins de Rei

FIRM77%

FORM12%

Vidre3%

Paper i cartró8%

A D

C B

42

o Materials que els composen o Pes o Procés de fabricació utilitzat o Distribució o Manteniment o Vida útil o Gestió final com a residu Tota aquesta informació s’ha obtingut dels diferents actors implicats: ajuntaments, cases comercials representatives, empreses adjudicatàries del servei de neteja i recollida de residus, així com d’hipòtesis de l’equip realitzador de l’estudi, destinades a omplir els buits d’informació existents. Les fases del cicle de vida incloses, i per tant quantificades per a cada tipus de contenidor han estat les següents: o Extracció de recursos i producció de matèries primeres o Transport de matèries primeres o Producció del contenidor o Distribució o Manteniment o Gestió del contenidor com a residu En les Taules 17 a 20 es mostra el nombre i tipologia de contenidors en servei als quatre municipis estudiats.

Taula 18. Nombre i tipologia de contenidors en el municipi A.

Fracció FORM Reciclables Vidre Rebuig Capacitat (litres) 10 30 240 240 1.100 3.000 120 1.100Material PP PP HDPE HDPE HDPE HDPE HDPE HDPEDescripció Cubell Cubell 2 rodes 2 rodes 4 rodes Iglú 2 rodes 4 rodesUnitats en servei 2.300 1.100 61 38 10 18 29 10

Taula 19. Nombre i tipologia de contenidors en el municipi B.

Fracció FORM Paper-cartró a Vidre Envasos lleugers a Rebuig a Capacitat (litres) 10 360 2.500 3.000 2.500 2.500 3.000 3.200 Material PP HDPE HDPE Acer HDPE HDPE Acer Acer HDPEDescripció Cubell 2 rodes Iglú Caixa Iglú Iglú Caixa Càrrega lateralUnitats en servei 17.780 297 45 45 93 46 46 149 148

a S’ha considerat 50% de plàstic i 50% d’acer, ja que es desconeix el nombre exacte de cada tipus.

Taula 20. Nombre i tipologia de contenidors en el municipi C.

Fracció FORM Paper-cartró Vidre Envasos lleugers Rebuig Capacitat (litres) 10 240 360 2.500 3.000 5.000 2.500 3.000 2.500 800 1.100 1.300Material PP HDPE HDPE HDPE Acer Acer HDPE Acer HDPE HDPE HDPE HDPEDescripció Cubell 2 rodes 2 rodes Iglú Caixa Caixa Iglú Caixa Iglú 4 rodes 4 rodes 4 rodesUnitats en servei 4.136 203 34 26 10 8 38 4 39 51 289 25

Taula 21. Nombre i tipologia de contenidors en el municipi D.

Fracció FORM Paper-cartró Vidre FIRM Capacitat (litres) 10 240 360 660 360 2.500 3.000 5.000 240 2.500 1.000 1.100 Material PP HDPE HDPE HDPE HDPE HDPE Acer Acer HDPE HDPE HDPE HDPE Descripció Cubell 2 rodes 2 rodes 2 rodes 2 rodes Iglú Caixa Caixa 2 rodes Iglú 4 rodes 4 rodesUnitats en servei 8.500 84 73 60 39 27 87 4 12 97 27 336

44

3.6.1.6. Impactes ambientals evitats mitjançant el reciclatge de materials Els beneficis del reciclatge de materials radiquen en què obtenint materials a partir dels residus, s’evita la producció d’aquests materials novament a partir de recursos naturals. Això suposa assumir que el material reciclat pot exercir les mateixes funcions que el material primari, la qual cosa pot no ser certa, ja que de vegades les propietats dels materials reciclats poden no ser vàlides per determinats usos. Per tal de tenir en compte aquesta disminució de qualitat en alguns materials, s’ha utilitzat uns factors d’equivalència menors a la unitat, que es mostren en la Taula 21 i es justifiquen en cada cas. Un factor d’equivalència igual a 1 suposa que 1 kg de material reciclat substitueix 1 kg de material primari.

45

Taula 22. Factors d’equivalència per a materials reciclats i primaris.

Materials recuperats/

reciclats

Material desplaçat

Factor d’equivalència a Comentaris

Paper i cartró Pasta mecànica 1 = 0,75

Les fibres de cel·lulosa usades perden longitud. Aproximadament, en un púlper es recupera el 75% de les fibres (Grant i altres, 2001). Com a material desplaçat s’ha considerat pasta mecànica, utilitzada per exemple per fabricar paper premsa.

Sorra de quars 1 = 0,7

Carbonat càlcic 1 = 0,06

Carbonat sòdic 1 = 0,12

Dolomita 1 = 0,06 Feldespat 1 = 0,03 Additius 1 = 0,09

Vidre Ingredients per fabricar

vidre

Gas natural 1 = 2,25 b

El vidre no perd les seves propietats. Equival a la quantitat d’ingredients per a produïr 1 kg de vidre verge: 70% sorra de quars, 6% CaCO3, 12% Na2CO3, 6% MgCO3, 3% feldespat, 3% altres additius (Loos, 1992). S’ha tingut en compte aquests ingredients com a materials desplaçats, així com un estalvi energètic en la fundició, que està al voltant de 2,25 MJ/kg de vidre recuperat. Com a font d’energia desplaçada s’ha considerat gas natural.

Grança reciclada (HDPE, LDPE, PET, PVC, PP)

Grança verge

(HDPE, LDPE, PET,

PVC, PP)

1 = 1

No es disposa d’altres factors. El factor 1 a 1 és possible, segons l’aplicació que es tracti. Com a material desplaçat s’ha considerat grança verge del polímer corresponent.

Nitrat càlcic amònic (CAN)

1 = 0,078

El compost té en pes humit 21 g de N-total (dada promig de Catalunya). Considerant nitrat càlcic amònic, que té un 27% de N-total (Davis & Haglund, 1999), s’obté la relació 78g de fert./kg de compost.

Triple super fosfat (TSP) 1 = 0,031

El compost té en pes humit 6,5 g P/kg (dada promig de Catalunya), que equival a 14,9 g P2O5/kg. Considerant triple super fosfat, que té un 48% de P2O5 (Davis & Haglund, 1999) s’obté la relació 31g fert./kg compost.

Compost Fertilitzants de N, P y K

Clorur potàssic (KCl)

1 = 0,022

El compost té en pes humit 13 g k2O/kg (dada promig de Catalunya). Considerant KCl, que té un 60% en pes de K2O (Davis & Haglund, 1999), se obté la relació 22g de fert./kg compost.

Metalls fèrrics Ferro primari 1 = 0,95

Es perd aproximadament un 5% del material en la fundició (Grant i altres, 2001). El material desplaçat és ferro.

Alumini Alumini primari 1 = 0,95

Es perd aproximadament un 5% del material en la fundició (Grant i altres, 2001). El material desplaçat és alumini primari, produït a partir de bauxita.

Brik Pasta mecànica 1 = 0,56

Aproximadament el 75% en pes de l’envàs és paper kraft, les fibres del qual es recuperen fins a un 75% en un púlper (Grant y altres, 2001). S’ha considerat com a desplaçat el mateix material que en el cas del paper i cartró.

a 1kg material secundari = x kg material primari. b 1kg material secundari = x MJ de gas natural.

46

3.6.1.7. Biodegradabilitat del rebuig abocat En tots els municipis estudiats, es recullen selectivament les principals fraccions biodegradables contingudes en els residus urbans: matèria orgànica i paper-cartró. Això ha de tenir-se en compte a l’hora d’assignar les càrregues ambientals de l’abocament controlat, ja que una major segregació d’aquests residus comporta un menor impacte ambiental del rebuig abocat. Per incloure aquest aspecte en l’ACV, s’ha tingut en compte, per al total de rebuig abocat en cada municipi (FIRM no recuperada en el cas del municipi D), el percentatge de residus biodegradables que conté. Posteriorment, aquest factor ha estat utilitzat per calcular la producció potencial de biogàs en l’abocador. El percentatge biodegradable del rebuig per a cada municipi s’ha determinat de dues maneres: en el cas d’A, s’ha disposat de dades promig reals, corresponents a mostreigs del rebuig, mentre que en la resta de municipis s’ha realitzat una estimació teòrica tenint en compte les quantitats produïdes de cada fracció, a partir de la composició mitjana de Catalunya per als residus urbans i les quantitats separades gràcies a la recollida selectiva. A la Taula 22 es resumeixen els resultats.

Taula 23. Percentatge estimat de residus biodegradables (matèria orgànica i paper-cartró) continguts en el rebuig dels residus urbans per a cada municipi.

A a B C D b

Matèria orgànica 1-10% 38% 34% 40%Paper-cartró 9-26% 22% 21% 6%Total biodegradable 23% 60% 55% 46%a En el municipi A els impropis biodegradables són més quantiosos en el rebuig dels contenidors d’emergència o àrees d’aportació que en la recollida porta a porta . S’ha agafat el valor promig. b En el cas del municipi D no existeix un flux directe de rebuig, ja que la FIRM es tracta a una planta de triatge. Per tant, considerem rebuig als residus no recuperats a la planta.

Tenint en compte les dades de la Taula anterior, es pot dir, per exemple, que en el cas del municipi C, dels 835 kg de rebuig inclosos en la unitat funcional, el 55%, que correspon a 459 kg, és biodegradable i produïrà biogàs en l’abocador. 3.6.1.8. Producció d’electricitat Les càrregues ambientals associades a la producció d’electricitat s’han determinat a partir de les diferents tecnologies utilitzades a l’estat espanyol, tenint en compte el percentatge de producció associat a cadascuna d’elles durant l’any 2000, segons dades de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético), que es mostren a la Taula 23.

47

Taula 24. Percentatges de producció bruta d’electricitat

a Espanya segons tecnologies en l’any 2000.

Tecnologia % Carbó 33,2Fuel 7,5Gas natural 10,1Nuclear 29,6Hidroelèctrica 16,9Altres 2,7

Font: IDAE. Únicament s’ha quantificat impactes ambientals per a la producció mitjançant carbó, fuel, gas i nuclear, ja que la categoria “altres” inclou majoritàriament renovables, per a les quals no es disposa de dades. Per tant, per cada 100 kWh consumits en el sistema, s’ha assignat impacte a 97,3 kWh. 3.6.1.9. Impactes evitats mitjançant la valorització del biogàs d’abocador En l’abocament de residus biodegradables s’obté biogàs, el qual s’ha considerat que en tots dos escenaris és captat i utilitzat per produir energia elèctrica, que s’exporta a la xarxa. Gràcies a aquesta valorització, s’evita haver de produir aquesta electricitat a partir de recursos naturals. En aquest estudi s’ha considerat que aquesta electricitat desplaça la producció d’electricitat a partir de centrals tèrmiques i hidroelèctriques, i no del perfil elèctric global espanyol (Taula 23). Aquesta decisió queda justificada pel fet que les centrals nuclears tenen un sistema de producció continu (no paren mai de produir energia) i no es veuen afectades per l’entrada d’energia de fonts alternatives a la xarxa. Això no succeeix amb les plantes hidroelèctriques, ni tampoc amb les tèrmiques. Aquestes centrals cobreixen els anomenats pics de demanda, i per tant si estan condicionades per la quantitat d’energia que entra a la xarxa procedent de les fonts energètiques de règim especial3: renovables, cogeneració, incineració, etc. Tot i que és difícil determinar quin tipus de tecnologia actua de reguladora en cada moment, és a dir, quina central deixarà de produir quan s’aboca electricitat des d’una tecnologia en règim especial, a partir de la producció diària d’electricitat4 es pot determinar l’elasticitat de les diferents tecnologies. Com a aproximació, en aquest estudi s’ha considerat el següent perfil de producció marginal: 3 La tecnologia que produeix “el darrer kWh”, la que determina el preu de l’electricitat, s’anomena tecnologia marginal. 4 Vegeu els informes mensuals d’OMEL (Operadora del Mercado Eléctrico), consultables a http://www.mercaelectrico.comel.es

48

o 70% hidroelèctrica o 25% tèrmica de carbó o 5% tèrmica de gas natural Val a dir, però, que aquesta és una aproximació limitada, ja que aquest camp requereix més investigació, pel fet que prendre una decisió o altra respecte als impactes evitats de la valorització energètica pot influir notablement en els resultats d’una ACV de gestió de residus. En principi, no ha de ser el cas en aquest estudi, ja que s’utilitza el mateix perfil per a tots els municipis comparats, i s’espera que els impactes evitats gràcies al biogàs no siguin decisius front als evitats gràcies al reciclatge de materials.

3.6.2. Síntesi de dades utilitzades La Taula 24 mostra l’origen i les principals característiques de les dades utilitzades: àmbit geogràfic, antiguitat, així com comentaris i hipòtesis d’interès.

Taula 25. Síntesi de dades utilitzades en l’estudi.

Aspecte Procedència Antiguitat Comentaris PRODUCCIÓ I ÚS DE FONTS D’ENERGIA

Combustibles: (carbó, fuel, gasoil, gas natural)

Internacional <=6 anys

Bases de dades incloses en Simapro 4.0 i 5.0: BUWAL 250 (1996). BUWAL 300 (Dall’Acqua, 1997). ETH-ESU (Frischneckt i altres, 1996):

Utilitzada per definir el consum d’aigua associat a la producció de combustibles.

Producció d’electricitat a Espanya

Estatal, internacional <=6 anys

Perfil de producció elèctrica en l’any 2000 (IDAE, 2000). Impacte de les diferents tecnologies de producció (carbó, nuclear, fuel, gas i hidràulica) mitjançant les bases de dades: BUWAL 250. ETH-ESU (Frischneckt i altres, 1996):

Utilitzada per definir el consum d’aigua associat a la producció d’electricitat.

CONTENIDORS

Dotació Local <1 any Dades proporcionades pels gestors locals

(ajuntaments i entitats supramunicipals de gestió de residus).

Característiques contenidors Estatal <1 any

Materials que els constitueixen i pes unitari, proporcionat per les empreses Alqui-envás, Contenur, Ros Roca i OMB.

En algun cas s’ha extrapolat a partir de les dades reals proporcionades.

49

Producció contenidors

Estatal, internacional <=21 anys

Producció de plàstic (PP, HDPE) i acer a partir de la base de dades BUWAL 250 (1996).

Rotomoldeig de plàstic, dades locals de l’empresa REYDE.

Moldeig per injecció, les dades són de 1981 (Kemna, 1981).

Galvanització, base de dades IDEMAT 96.

Transports Internacional 6 anys Models de transport per carretera de la base

de dades BUWAL 250 (1996): vehicles de 28 i 40 tones de PMA.

Manteniment i destí final Local <1 any

Dades subminstrades pels actors implicats en la recollida de residus: ajuntaments, empreses adjudicatàries, entitats supramunicipals, etc.

Gestió com a residus Internacional <= 10 anys

Reciclatge del plàstic, dades incloses en Simapro 4.0 (Heijningen i altres, 1992) i bibliogràfics procedents d’Austràlia (Grant i altres, 2001).

Reciclatge de la ferralla, consum energètic de la trituració i compactació, http://www.akros.intl.com

PROCESSOS DE GESTIÓ DE RESIDUS Recollida i transport de residus crus

Local <1 any

Dades subminstrades pels actors implicats en la recollida de residus als quatre municipis: ajuntaments, empreses adjudicatàries, entitats supramunicipals, etc.

Transferència Local <1 any Planta del Centre Comarcal de Gestió de Residus del Vallès Oriental a Granollers.

Recuperació de paper i cartró Local 3 anys

Dades d’una planta ubicada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Papeles Allende S.L.

Recuperació de vidre Local < 1 any Dades d’una planta a Mollet del Vallès,

Santos Jorge S.A.

Triatge d’envasos Local <1 any

Balanços de materials i d’energia de tres plantes de la província: Malla, Molins de Rei i Sta. Maria de Palautordera.

Reciclatge mecànic de plàstics


Consums energètics a partir de base de dades Simapro 4.0 (Heijningen i altres, 1992) i bibliogràfics (Grant i altres, 2001).

Emissions a partir de base de dades IDEMAT 96 i dades bibliogràfiques procedents d’Austràlia (Grant i altres, 2001).

50

Compostatge Local <= 5 anys

Dades reals de tres plantes de la província: Torrelles de Llobregat, St. Martí de Centelles i Granollers, complementades amb bibliografia.

Balanç energètic real per les tres plantes. Balanç de massa estimat a partir de dades

bibliogràfiques (Soliva, 2001) i d’altres plantes a Catalunya (Jorba, Botarell i Sant Cugat).

Emissions a l’atmosfera estimades teòricament a partir de dades bibliogràfiques (Soliva, 2001; Smet i altres, 1999; Beck-Friis, 2001; Sonesson, 1997).

Contingut de metalls pesants en el compost a partir de dades facilitades per la Junta de Residus.

Transport de residus secundaris

Internacional 6 anys Consum energètic d’un vehicle de 28 tones

de PMA. Base de dades BUWAL 250 (1996).

Abocament controlat

Local, internacional <=7 anys

Composició del biogàs a partir de dades reals de l’abocador de Manresa (Romo, 1997) complementades amb bibliografia (White i altres, 1995).

Composició mitjana dels lixiviats d’abocadors de residus urbans a Catalunya (dades de la Junta de Residus).

Dades energètiques i tecnològiques reals de l’abocador de Sta. Maria de Palautordera.

Bibliografia sobre abocament i ACV (Nielsen i altres, 1998; Bez i altres, 1998; Eggels i Van der Ven, 1995).

IMPACTES EVITATS MITJANÇANT LA VALORITZACIÓ DE RESIDUS

Energia elèctrica obtinguda a partir de biogàs


Perfil de producció d’electricitat a partir de tecnologies marginals: 70% hidràulica, 20% carbó, 5% gas natural. Dades de l’equip realitzador de l’ACV.

Impacte de les diferents tecnologies de producció mitjançant les bases de dades: BUWAL 250 (1996). ETH-ESU (Frischneckt i altres, 1996):

Utilitzada per definir el consum d’aigua associat a la producció d’electricitat.

Paper i cartró recuperat Internacional 5 anys

Producció de pasta mecànica a Suïssa. Base de dades BUWAL 250 (1996).

Consum d’aigua extret de la base de dades BUWAL 132 (Habersatter, 1991).

51

Vidre recuperat Internacional <=12 anys

Producció d’ingredients per a la fabricació de vidre verge. Proporcions a partir de la base de dades SPIN Glass (Loos, 1992): 70% sorra de quars, 12% Na2CO3, 6% MgCO3, 3% feldespat, 6% CaCO3, 3% altres (no inclosos). També s’ha tingut en compte l’estalvi energètic, de 2,25 MJ/kg, suposant gas natural. Sorra de quars (SiO2): Base de dades

BUWAL 132 (Habersatter, 1991). Carbonat sòdic (Na2CO3): Steinhage, 1990. Dolomita (MgCO3): Base de dades BUWAL

132 (Habersatter, 1991). Feldespat: Base de datos BUWAL 132

(Habersatter, 1991).. Gas natural: vegi’s l’apartat “combustibles”.

Alumini recuperat Internacional 12 anys

Producció d’alumini a partir de bauxita. Inclou fins l’etapa d’electròlisi (Steinhage, 1990).

Ferralla recuperada Internacional 12 anys Producció de ferro primari (Steinhage,

1990).

PP reciclat Internacional 5 anys Base de dades BUWAL 250 (1996). Producció de grança verge de PP.

HDPE reciclat Internacional 5 anys Base de dades BUWAL 250 (1996). Producció de grança verge de HDPE.

LDPE reciclat Internacional 5 anys Base de dades BUWAL 250 (1996). Producció de grança verge de LDPE.

PET reciclat Internacional 5 anys Base de dades BUWAL 250 (1996). Producció de grança verge de PET.

PVC reciclat Internacional 5 anys Base de dades BUWAL 250 (1996). Producció de grança verge de PVC.

Brik recuperat Internacional 5 anys

Els envasos brik contenen aproximadament un 75% de paper kraft (Rodríguez, 1995).

Producció de pasta mecànica a Suïssa. Base de dades BUWAL 250 (1996).

Consum d’aigua extret de la base de dades BUWAL 132 (Habersatter, 1991).

Compost Local, internacional <= 3 anys

Contingut de nutrients en el compost català a partir de dades de la Junta de Residus.

Producció de fertilitzants minerals de Nitrògen (nitrat càlcic amònic, CAN), fòsfor (triple super fosfat, TSP) i potassi (clorur de potassi, KCl), a partir de dades europees (Davis & Haglund, 1999).

52

3.7. Metodologia d’avaluació d’impacte ambiental

L’objectiu de l’avaluació d’impactes és facilitar la interpretació de les dades obtingudes en l’inventari i la identificació de punts crítics del sistema. Per tal d’avaluar els impactes ambientals produïts s’han realitzat els tres passos que tenen major acceptació a nivell internacional: o Selecció i definició de les categories/indicadors d’impacte o Classificació o Caracterització Els següents passos, normalització i valoració, s’han considerat no necessaris, ja que introdueixen més incertesa als resultats. En la Taula 25 es presenten les categories i indicadors utilitzats, així com les seves unitats i la justificació per incloure’ls en l’estudi, mentre que en els subapartats següents es fa una breu descripció de les categories i indicadors.

53

Taula 26. Categories i indicadors d’impacte utilitzats.

Categories Relació amb el sistema

Unitats Justificació

Esgotament de Recursos Abiòtics (ERA)

Entrades kg equivalents de mineral d’Antimoni

La gestió de residus consumeix productes químics i recursos energètics; també els estalvia mitjançant la valorització.

Potencial d’Escalfament Global (PEG)

Sortides kg equivalents de diòxid de carboni (CO2)

Importants emissions a causa de l’ús de combustibles fòssils i abocament de matèria orgànica.

Potencial d’Acidificació (PA) Salidas

kg equivalents de diòxid de sofre (SO2)

La gestió de residus produeix importants emissions de gasos àcids, sobretot pels processos de combustió.

Potencial de Toxicitat Humana (PTH) Sortides kg equivalents de

1,4 - diclorobenzè

Gran rellevància. Els processos de gestió de residus són responsables de l’emissió de contaminants tòxics.

Potencial d’Eutrofització (PE) Sortides kg equivalents de

fosfat (PO43-)

En la gestión de residuos es generen aigües residuals que contribueixen a aquesta categoria d’impacte.

Potencial de Formació d’Ozó Troposfèric (PFOT)

Sortides kg equivalents d’etilè (C2H4)

Els oxidants fotoquímics afecten a la salut de les persones i els ecosistemes. L’abocament de matèria orgànica i els transports afecten a aquesta categoria, principalment en zones urbanes.

Indicadors Relació amb el sistema

Unitats Justificació

Consum d’Energia (CE) Entrades MegaJoules

Bon indicador de l’impacte ambiental d’un procés i àmplia disponibilitat de dades.

Consum d’Aigua (CA) Entrades Litres

Rellevant des d’un punt de vista regional. En molts processos de gestió de residus es consumeix aigua.

Producció de Residus Sòlids (PRS) Sortides kg de residus

abocats

La producció de residus finals és un indicador de l’ús d’abocadors i per tant del nivell de reciclatge.

54

3.7.1. Esgotament de Recursos Abiòtics (ERA) Aquesta categoria d’impacte es refereix únicament a recursos no renovables abiòtics. S’inclou l’extracció de minerals i combustibles fòssils. Els factors de caracterització, expressats com a equivalents de mineral d’antimoni, tenen en compte les reserves disponibles, així com la taxa d’explotació de cada recurs (Guinée i altres, 2000).

3.7.2. Potencial d’Escalfament global (PEG) En aquesta categoria s’inclouen les emissions a l’atmosfera que contribueixen a l’increment de l’efecte hivernacle. La propietat que s’utilitza per determinar el factor de caracterització per a cada gas emès és el GWP (Global Warming Potential: Potencial d’Escalfament Global), el qual és definit pel IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), prenent com a referència la capacitat radiativa del CO2 (Houghton i altres, 1994, 1995). Aquest factor té en compte tant la capacitat radiativa de la substància com el seu temps de vida mitja en l’atmosfera. Per això és necessari determinar l’horitzó temporal en què es treballa. S’ha escollit el més utilitzat en estudis d’ACV, 100 anys.

3.7.3. Potencial d’Acidificació (PA) El Potencial d’Acidificació es pot definir com la capacitat d’alliberar protons (H+) al medi, la qual cosa provoca el descens del pH (Heijungs i altres, 1992), segons la capacitat

Un important aspecte a remarcar en aquesta categoria és que no s’ha comptabilitzat el CO2 d’origen biogènic com a contribuent a l’escalfament global. La justificació d’aquest supòsit rau en el fet què el cicle biogeoquímic del carboni implica, de manera natural, que aquest element passi de formes reduïdes orgàniques al seu estat més oxidat, el CO2, i d’aquest un altre cop a formes reduïdes a través de la fotosíntesi. Per tant, si incinerem matèria orgànica, el que estem fent és accelerar el cicle natural del carboni, que haguès provocat aquesta oxidació de totes maneres, retornant així a l’atmosfera carboni que havia estat fixat recentment per plantes. No obstant, aquest plantejament no s’ha considerat vàlid pel metà (CH4) d’origen biogènic, ja que no es produiria de forma natural en la gestió de residus, si l’ésser humà no provoqués la seva formació, mitjançant l’abocament de la matèria orgànica. Es tracta doncs, d’una espècie química la formació de la qual n’és responsable l’activitat humana, raó per la qual s’ha decidit comptabilitzar aquest gas.

55

neutralitzadora que tingui el medi receptor (sòl o ecosistemes aquàtics). A més dels efectes sobre el medi natural, cal destacar també la degradació dels materials de construcció. Els factors de caracterització en aquesta categoria d’impacte es basen en l’avaluació del nombre de mols de H+ que potencialment poden ser alliberats per cada substància. Aquest potencial s’expressa utilitzant com a referència el diòxid de sofre (SO2).

3.7.4. Potencial de Toxicitat Humana (PTH) Aquesta categoria avalua l’impacte de les substàncies tòxiques sobre els éssers humans, encara que excloent les efectes derivats de l’exposició laboral. Els factors de caracterització, expressats com a equivalents de 1,4-diclorbenzè, s’han calculat tenint en compte el destí dels contaminants en el medi natural, així com les diferents vies d’exposició sobre les persones i l’efecte potencial que produeixen. Els impactes relatius a toxicitat són variables en funció de l’horitzó temporal que s’utilitza en els càlculs. Així, si s’utilitza un horitzó curt, reben més importància els impactes actuals que els futurs. L’elecció d’aquest horitzó és doncs un factor clau en la definició del PTH. En aquest estudi s’ha utilitzat un horitzó de 100 anys, per consistència amb el PEG i perquè constitueix el terme mig dels horitzons utilitzats en els càlculs d’aquest model de toxicitat: 20, 100 i 500 anys (Huijbregts, 2000).

3.7.5. Potencial d’Eutrofització (PEu) L’enriquiment en nutrients dels sistemes aquàtics (eutrofització) dóna lloc a un desequilibri del balanç entre producció i respiració de l’ecosistema, la qual cosa provoca, principalment, una davallada del nivell d’O2 dissolt. La baixa concentració d’oxigen a l’aigua converteix aquesta en un medi reductor, que dificulta la vida dels organismes aerobis, i degrada la salut de l’ecosistema (pèrdua de biodiversitat, menor abundància i temps de vida dels organismes, etc.). Els principals nutrients que limiten el creixement dels productors primaris són, en primer lloc, el fòsfor, i en segon lloc el nitrògen. Per tant, es considera que contribueixen a aquesta categoria tots els compostos fosforats i nitrogenats, tant si són emesos a l’aigua com a l’aire o al sòl. També s’inclou en aquesta categoria l’indicador de contaminació orgànica DQO (Demanda Química d’Oxigen), no perquè aporti nutrients al medi aquàtic, sinó per la contribució directa que suposa al consum d’oxigen dissolt.

56

Els factors de caracterització utilitzats corresponen als proposats per Huijbregts i altres (2001) per a l’àmbit geogràfic europeu. Aquests factors, a més de tenir en compte el potencial eutrofitzant de cada substància (Heijungs i altres, 1992), inclou una anàlisi del destí per als contaminants emesos a l’ aire i al sòl. Com a unitat de mesura s’utilitza el pes equivalent de fosfat (PO4

3-).

3.7.6. Potencial de Formació d’Ozó Troposfèric (PFOT) Encara que existeixen nombrosos oxidants fotoquímics d’importància (OH-, H2O2, nitrat de peroxiacetil o PAN, etc.), en l’AICV se sol tenir en compte únicament la formació d’ozó (O3) troposfèric. Els principals precursors d’aquest són els COV (Compostos Orgànics Volàtils), però també el CO (monòxid de carboni), i els òxids de nitrògen (NOx), que en presència de llum intervenen en complexes reaccions químiques que dónen lloc a substàncies com l’ozó (Figura 13), tòxic per a les persones i per a la resta d’organismes.

Figura 13. Presentació simplificada de la formació d’oxidants fotoquímics. Font: Hauschild i Wenzel, 1998. Els factors de caracterització utilitzats prenen com a referència o unitat de mesura el potencial de l’etilé (C2H4). Aquests factors s’han extret de Heijungs i altres (1992), encara que s’ha afegit factors per al monòxid de carboni (Hauschild i Wenzel, 1998) i per als NOx (Guinée i altres, 2000).

3.7.7. Consum d’Energia (CE) El consum d’energia primària s’utilitza en aquest estudi únicament com a indicador i per tant no s’han aplicat factors de caracterització. la raó per incloure’l és que és un bon indicador de l’impacte ambiental d’un procés, ja que en produir i utilitzar energia es consumeixen recursos i es generen contaminants. Encara que aquests últims aspectes queden recollits per la resta de categories, s’ha considerat que el CE pot ser útil per la seva fàcil lectura.

VOC , CO Formes reactives d’oxigen O3 , PAN

Llum OH NOx

57

3.7.8. Consum d’Aigua (CA) El consum d’aigua s’ha inclòs com a indicador; això significa que totes les fonts de consum reben la mateixa ponderació, tant si es tracta de recursos subterranis com superficials o altres. Aquest consum d’aigua s’expressa en litres i inclou aquella aigua que ha estat movilitzada antròpicament per a la seva utilització en el sistema estudiat. En realitat, el fet de consumir aigua no implica destruir-la, ja que es tracta d’un recurs renovable; tot i així, es tracta d’un recurs escàs, la qualitat del qual disminueix generalment desprès del seu ús.

3.7.9. Producció de Residus Sòlids (PRS) La producció de residus sòlids no rep caracterització, com en els dos casos anteriors. Com a limitació, això implica que se li dóna la mateixa importància a un rebuig urbà que a residus industrials o tòxics i perillosos. Tot i així, sembla un indicador útil de l’ús d’abocador. S’inclou tots els residus finals produïts durant el cicle de vida, tant en els processos de tractament com en la producció de vectors energètics i béns d’equip.

58

4. ANÀLISI DELS FLUXOS DE RESIDUS EN ELS QUATRE MUNICIPIS

4.1. Introducció En aquest capítol es pretèn, a partir dels balanços de massa del sistema, analitzar els fluxos de residus urbans en els quatre municipis estudiats des d’un punt de vista quantitatiu, utilitzant com a base de comparació la unitat funcional (una tona de residus). Cal dir que per a aquesta anàlisi no cal diferenciar entre escenari real/escenari normalitzat, ja que el destí dels residus és el mateix en tots dos. A part de l’interès inherent que té el fet de conèixer en detall què passa amb els residus un cop es recullen, la presentació d’aquestes dades permetrà posteriorment una més fàcil interpretació dels resultats de l’Avaluació d’Impactes del Cicle de Vida (AICV).

4.2. Fluxos de residus A la Taula 26 i a la Figura 14 es mostren els materials recuperats totals i el rebuig total obtingut, per tona gestionada de residus urbans (és a dir la unitat funcional). Aquestes dades tenen en compte, per als diferents processos de recuperació i triatge, les quantitats realment obtingudes de materials (outputs del procés). En el cas de la FORM, es presenta la quantitat real de FORM, sense impropis. Finalment, el rebuig inclou no només el recollit com a tal directament del ciutadà, sinó també el rebuig secundari produït en els processos de recuperació, triatge i compostatge. Cada material inorgànic inclou les quantitats totals recuperades, en alguns casos en diferents recollides. Així, per exemple, el paper i cartró inclou el recollit selectivament com a tal i el separat en plantes de triatge d’envasos. Això també és aplicable al vidre.

59

Taula 27. Materials recuperats totals i rebuig total, per tona gestionada, en els quatre municipis.

kg Materials A B C D

Paper i cartró 106 33 37 146Vidre 63 18 27 44Plàstics (PET, PE, PVC) 42,6 2,7 3,8 42,6Metalls (fèrrics i alumini) 21,3 0,5 0,7 23,9Brick 12,2 0,6 0,8 5,4Recuperat inorgànic total 245 54 70 262FORM neta 285 63 77 107

Recuperat total 530 127 147 369Rebuig total (cru + secundari) 470 883 853 631RESIDUS TOTALS 1.000 1.000 1.000 1.000

Figura 14. Materials recuperats totals i rebuig total, per tona gestionada, en els quatre municipis.

4.2.1. Rebuig total Un dels primers aspectes a assenyalar de les dades presentades és que el rebuig total és major què aquell que se sol presentar en les estadístiques de recollida. Per exemple, la unitat funcional a A conté un 35% de rebuig cru (recollit directament del ciutadà), no obstant, si es té en compte tots els impropis i rebuig generat en la recuperació, triatge i compostatge, com s’ha fet en aquesta anàlisi, el rebuig total augmenta fins a un 47%. Aquest fet rep més importància realtiva com més quantitat de residus es recull selectivament; per això a B, amb uns nivells de recollida selectiva relativament baixos, l’increment del rebuig és d’un 1%. Es

0

200

400

600

800

1000

A B C D

kg

Rebuig total

FORM neta

Brick

Metalls

Plàstics

Vidre

Paper i cartró

A B C D

60

pot argumentar, però, que el rebuig obtingut a les plantes ja no es considera legalment un residu urbà, sinó un residu industrial.

4.2.2. Nivells de recuperació 4.2.2.1. Municipis B i C (model de cinc fraccions) De la comparació dels quatre municipis, s’observa que B i C presenten un perfil molt semblant, amb uns nivells de recuperació lleument superiors en el cas del primer. És notori el fet que en tots dos casos les quantitats recollides de residus orgànics són superiors, encara que moderadament, a les d’inorgànics. Això ve donat pel fet que els residus orgànics són molt més densos que els inorgànics. Si aquesta comparació es realitzés en base al volum total recollit en comptes del pes, els inorgànics tindrien una contribució molt més gran. 4.2.2.2. Municipi D (model residu mínim) El municipi D presenta uns nivells de recuperació elevats, ja que aconsegueix desviar de l’abocador uns 370 kg/tona. No obstant, es constata que aquest model de gestió és més eficaç recuperant materials inorgànics que orgànics. Aquesta eficaç recuperació d’inorgànics es deu a dos factors: una recollida selectiva de paper i vidre amb una bona participació i en segon lloc a què tots aquells residus potencialment aprofitables que no han estat separats en origen, incloent els envasos lleugers, es veuen sotmesos de manera obligada a un procés de triatge. Un clar exemple d’aquesta eficàcia és la recuperació d’envasos lleugers (plàstics, metalls i brick): mentre que el model del contenidor groc assoleix uns nivells de separació de 4-5kg/tona a B i C, el triatge de la FIRM a D assoleix nivells superiors en un ordre de magnitud, de 72 kg/tona. 4.2.2.3. Municipi A (porta a porta) A és el municipi que assoleix uns nivells globals de recuperació més elevats. Al voltant de 530 kg/tona es desvien de l’abocador. Analitzant les quantitats de materials de cada tipus, s’observa que el model d’A és tan eficaç recuperant residus orgànics com inorgànics. Els nivells de recollida de FORM són notablement elevats respecte als altres municipis, i la recuperació d’inorgànics està pràcticament al nivell de D. Aquesta diferència està relacionada amb el tipus de recollida que s’hi troba, és a dir, el porta a porta.

61

5. AVALUACIÓ D’IMPACTES En aquest capítol es presenta el resultat de la caracterització d’impactes del cicle de vida, pels quatre municipis i pels dos escenaris estudiats. Posteriorment, s’analitza en detall alguns punts crítics detectats. Tal com es veurà, en els resultats apareixeran valors negatius en algunes categories d’impacte o indicadors. Aquesta situació es dóna quan els impactes evitats mitjançant la valorització dels residus (recuperació, reciclatge i recuperació de biogàs) són superiors als produïts en gestionar-los (amb la recollida i transport, el tractament, etc.). D’aquesta manera, el sistema de gestió de residus no produeix un impacte ambiental, sinó que produeix un estalvi, ja sigui de recursos o d’emissions al medi.

5.1. Impacte ambiental global

5.1.1. Escenari real 5.1.1.1. Resultats En les Taules 27 a 30 es mostren els resultats de la caracterització d’impactes per la gestió d’una tona de RU en els quatre municipis en l’escenari real. Cada columna de les Taules mostra l’impacte global de cadascun dels fluxos inclosos, així com el total. Les Figures 15 a 23 mostren els resultats globals de forma comparativa per cadascuna de les categories d’impacte i indicadors.

Taula 28. Caracterització d’impactes per al municipi A en l’escenari real.

Categoria/indicador Unitats Reciclables Vidre FORM Rebuig TOTAL

PEG kg CO2 -122 -26 -1,61 63,4 -86,4PEu kg PO4

3- -0,033 -0,00355 0,0718 0,00733 0,0426PA kg SO2 -1,13 -0,0387 1,23 0,0832 0,145PTH kg 1,4 d -12,1 0,989 0,925 0,994 -9,21PFOT kg C2H4 -0,689 -0,0146 0,0912 0,101 -0,511ERA kg Sb -2,22 -0,127 0,0281 0,0185 -2,3CE MJ LHV -3,46E+03 -252 76,9 52,2 -3,59E+03CA Litres -806 -179 47,3 -51,9 -990PRS kg 109 -5,23 -5,24 344 442

62

Taula 29. Caracterització d’impactes per al municipi B en l’escenari real.

Categoria/indicador Unitats Envasos

lleugers Paper-cartró Vidre FORM Rebuig TOTAL

PEG kg CO2 -6,39 -7,49 -6,8 0,169 396 375PEu kg PO4

3- -0,00169 -0,00204 -0,000794 0,00289 0,0322 0,0306PA kg SO2 -0,0753 -0,0918 -0,00721 0,0555 0,288 0,169PTH kg 1,4 d -0,23 -2,85 0,338 1 2,73 0,99PFOT kg C2H4 -0,0324 -0,00608 -0,0032 0,0119 0,605 0,575ERA kg Sb -0,103 -0,0518 -0,0318 0,0322 -0,0172 -0,172CE MJ LHV -125 -279 -64,6 61,1 61,6 -346CA Litres 1,23 -228 -43 113 -509 -667PRS kg 2,55 1,83 -1,4 9,15 868 880

Taula 30. Caracterització d’impactes per al municipi C en l’escenari real.



PEG kg CO2 -8,51 -7,74 -10,7 1,26 347 321PEu kg PO4

3- -0,002 -0,00196 -0,00128 0,00446 0,0263 0,0255PA kg SO2 -0,099 -0,0989 -0,0126 0,0815 0,224 0,0955PTH kg 1,4 d -0,203 -3,1 0,499 1,38 1,94 0,512PFOT kg C2H4 -0,0432 -0,00737 -0,00551 0,0178 0,532 0,493ERA kg Sb -0,141 -0,0554 -0,0511 0,0451 -0,0261 -0,228CE MJ LHV -165 -310 -103 87,4 32,9 -458CA Litres 9,27 -246 -70 134 -471 -643PRS kg 3,55 2,27 -2,18 10,1 835 849

Taula 31. Caracterització d’impactes per al municipi D en l’escenari real.

Categoria/indicador Unitats Paper-

cartró Vidre FORM FIRM TOTAL

PEG kg CO2 -15,1 -9,65 4,2 61,3 40,7PEu kg PO4

3- -0,00298 -0,00129 0,0311 -0,0227 0,00419PA kg SO2 -0,188 -0,0115 0,529 -1,28 -0,951PTH kg 1,4 d -6,23 0,517 1,21 -9,46 -14PFOT kg C2H4 -0,0108 -0,00496 0,0478 -0,356 -0,324ERA kg Sb -0,109 -0,0438 0,0426 -2,34 -2,45CE MJ LHV -623 -91,6 91,7 -3720 -4340CA Litres -515 -50,8 67,2 -887 -1390PRS kg 4,5 -1,94 12,9 592 607

63

Figura 15. Potencial d’Escalfament Global per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

Figura 16. Potencial d’Eutrofització per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

Figura 17. Potencial d’Acidificació per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

PEG (kg CO2 eq.)

-200-100

0100200300400

A B C D

PEu (kg PO43- eq.)

0

0,01

0,02

0,03

0,04

0,05

A B C D

PA (kg SO2 eq.)

-1,2-1

-0,8-0,6-0,4-0,2

00,20,4

A B C D

64

Figura 18. Potencial de Toxicitat Humana per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

Figura 19. Potencial de Formació d’Oxidants Fotoquímics per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

Figura 20. Esgotament de Recursos Abiòtics per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

PTH (kg 1,4-diclorobenzè eq.)

-15

-10

-5

0

5

A B C D

PFOT (kg C2H4 eq.)

-0,6-0,4-0,2

00,20,40,60,8

A B C D

ERA (kg Antimoni eq.)

-3

-2,5

-2

-1,5

-1

-0,5

0A B C D

65

Figura 21. Consum d’Energia per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

Figura 22. Consum d’Aigua per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

Figura 23. Producció de Residus Sòlids per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari real.

CE (MegaJoules)

-5000

-4000

-3000

-2000

-1000

0A B C D

CA (Litres)

-1500

-1000

-500

0A B C D

PRS (kg)

0

200

400

600

800

1000

A B C D

66

5.1.1.2. Discussió Els resultats globals per a la gestió de residus urbans en els quatre municipis, segons la situació real, mostren els següents aspectes: o Els municipis B i C presenten uns resultats molt similars, lleument favorables en el cas

de C, per les següents raons: l’impacte del transport del rebuig – el flux principal en pes – és inferior a causa de la proximitat de l’abocador i també es deu a uns nivells de recollida selectiva lleugerament superiors respecte a B, que impliquen majors impactes evitats.

o El municipi B, encara que aconsegueix un estalvi d’impactes en ERA, CE i CA, obté els pitjors resultats en totes les categories i indicadors, excepte el PEu. Això està relacionat amb el relativament baix nivell de recuperació de residus urbans, ja que la major part de la tona gestionada té com a destí l’abocador (vegeu el capítol 4).

o El municipi A assoleix uns resultats molt favorables en algunes categories i indicadors, com ara al PEG, PFOT i al PRS, on obté els millors resultats respecte als quatre municipis; també obté resultats notablement favorables en l’ERA, PTH i CE. No obstant, és el municipi que presenta pitjors resultats pel que fa al Potencial d’Eutrofització, així com tampoc obté bons resultats en el Potencial d’Acifificació.

o Com es pot veure a la Taula 27, el flux que més contribueix a aquest impactes sobre l’Acidificació i l’Eutrofització en la gestió d’A és la recollida selectiva de la FORM. Aquest elevat impacte sobre el PEu i el PA és conseqüència de les emissions d’amoníac (NH3) produïdes en la descomposició de la matèria orgànica en el procés de compostatge.

o El municipi D obté els millors resultats en totes les categories i indicadors, exceptuant el PEG i el PRS, on són preferibles els resultats d’A. Aquest perfil ambiental tan favorable en general és conseqüència dels següents factors: d’una banda els impactes ambientals evitats gràcies a la recollida selectiva i la recuperació de la FIRM, ja que com s’ha vist en el capítol 5, A aconsegueix una gran eficàcia de recuperació de materials inorgànics.

o En el PEG, PFOT i PRS, A assoleix millors resultats que D gràcies a la eficaç recollida selectiva de matèria orgànica. Aquest element diferenciador implica un menor rebuig final abocat i amb un contingut de materials biodegradables molt baix, minimitzant així la producció de biogàs.

5.1.2. Escenari normalitzat En aquest escenari, s’han variat els següents elements, els quals han estat fixats de manera que els models de gestió de residus siguin més comparables: o La tecnologia de compostatge, considerant la intensiva amb túnels en tots quatre casos.

67

o Les distàncies interurbanes a recórrer pels vehicles de recollida i transport de residus. 5.1.2.1. Resultats En les Taules 31 a 34 es mostren els resultats de la caracterització d’impactes pels quatre municipis en l’escenari normalitzat. Cada columna de les Taules mostra l’impacte global de cadascun dels fluxes inclosos, així com el total. Les Figures 24 a 32 mostren els resultats globals de forma comparativa per cadascuna de les categories d’impacte i indicadors.

Taula 32. Caracterització d’impactes per al municipi A en l’escenari normalitzat.

Categoria/indicador Unitats Reciclables Vidre FORM Rebuig TOTAL

PEG kg CO2 -116 -26,5 -6,64 63,2 -86,4PEu kg PO4

3- -0,0279 -0,00401 0,00812 0,00716 -0,0166PA kg SO2 -1,05 -0,0457 0,169 0,0806 -0,849PTH kg 1,4 d -11,2 0,903 3,21 0,962 -6,08PFOT kg C2H4 -0,671 -0,0162 0,0369 0,101 -0,549ERA kg Sb -2,19 -0,13 0,0972 0,0174 -2,2CE MJ LHV -3390 -258 187 49,7 -3410CA Litres -793 -180 397 -52,3 -628PRS kg 109 -5,23 -6,05 344 441

Taula 33. Caracterització d’impactes per al municipi B en l’escenari normalitzat.



PEG kg CO2 -6,15 -7,03 -6,76 0,146 389 370PEu kg PO4

3- -0,00148 -0,00162 -0,000754 0,00287 0,0262 0,0253PA kg SO2 -0,072 -0,0854 -0,00661 0,0552 0,197 0,0878PTH kg 1,4 d -0,189 -2,77 0,345 0,999 1,6 -0,0143PFOT kg C2H4 -0,0316 -0,0046 -0,00306 0,0119 0,583 0,556ERA kg Sb -0,102 -0,0489 -0,0315 0,032 -0,0586 -0,209CE MJ LHV -122 -273 -64 60,8 -25,8 -424CA Litres 1,78 -227 -42,9 113 -525 -680PRS kg 2,55 1,83 -1,4 9,15 868 880

68

Taula 34. Caracterització d’impactes per al municipi C en l’escenari normalitzat.



PEG kg CO2 -8,83 -7,73 -10,9 0,843 353 327PEu kg PO4

3- -0,00228 -0,00195 -0,00144 0,00409 0,0318 0,0302PA kg SO2 -0,103 -0,0988 -0,015 0,0758 0,311 0,17PTH kg 1,4 d -0,257 -3,1 0,469 1,31 3,13 1,55PFOT kg C2H4 -0,0442 -0,00733 -0,00607 0,0165 0,551 0,51ERA kg Sb -0,143 -0,0553 -0,0522 0,0425 0,0171 -0,191CE MJ LHV -170 -310 -106 81,9 120 -383CA Litres 8,54 -246 -70,4 133 -424 -599PRS kg 3,55 2,27 -2,18 10,1 835 849

Taula 35. Caracterització d’impactes per al municipi D en l’escenari normalitzat.

Categoria/indicador Unitats Paper-

cartró Vidre FORM FIRM TOTAL

PEG kg CO2 -15,4 -9,59 -0,199 62,6 37,4PEu kg PO4

3- -0,00326 -0,00123 0,00464 -0,0214 -0,0213PA kg SO2 -0,192 -0,0106 0,0897 -1,26 -1,38PTH kg 1,4 d -6,28 0,528 1,64 -9,23 -13,3PFOT kg C2H4 -0,0118 -0,00476 0,0197 -0,351 -0,348ERA kg Sb -0,111 -0,0434 0,0525 -2,34 -2,44CE MJ LHV -627 -90,7 100 -3700 -4320CA Litres -515 -50,6 184 -884 -1270PRS kg 4,5 -1,94 12,6 592 607

69

Figura 24. Potencial d’Escalfament Global per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

Figura 25. Potencial d’Eutrofització per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

Figura 26. Potencial d’Acidificació per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

PEG (kg CO2 eq.)

-200-100

0100200300400

A B C D

PEu (kg PO43- eq.)

-0,03-0,02-0,01

00,010,020,030,04

A B C D

PA (kg SO2 eq.)

-1,5

-1

-0,5

0

0,5

A B C D

70

Figura 27. Potencial de Toxicitat Humana per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

Figura 28. Potencial de Formació d’Oxidants Fotoquímics per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

Figura 29. Esgotament de Recursos Abiòtics per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

PTH (kg 1,4-diclorobenzè eq.)

-15

-10

-5

0

5

A B C D

PFOT (kg C2H4 eq.)

-1

-0,5

0

0,5

1

A B C D

ERA (kg Antimoni eq.)

-3-2,5

-2-1,5

-1

-0,50

A B C D

71

Figura 30. Consum d’Energia per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

Figura 31. Consum d’Aigua per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

Figura 32. Producció de Residus Sòlids per la gestió de residus urbans en els quatre municipis en l’escenari normalitzat.

CE (MegaJoules)

-5000

-4000

-3000

-2000

-1000

0A B C D

CA (Litres)

-1400-1200-1000-800-600-400-200

0A B C D

PRS (kg)

0

200400

600800

1000

A B C D

72

5.1.2.2. Discussió Fruit dels canvis de condicions a fi de disposar d’un escenari mes neutre, que faci mes comparable el sistema, s’observen els següents aspectes: o Globalment, els resultats d’aquest escenari mostren dos grups d’impacte ambiental

diferent. Per una banda, el model de cinc fraccions, representat pels municipis B i C, obté un impacte ambiental superior en totes les categories i indicadors, en relació als models porta a porta i residu mínim, representats per A i D, respectivament, que assoleixen millors resultats gràcies a un elevat nivell de recuperació de residus inorgànics i orgànics.

o Les categories d’impacte que presenten més variació respecte a l’escenari real són el PEu i el PA produït pels municipis de A i D. Tots dos redueixen el seu impacte fins al punt d’obtenir un estalvi global d’emissions. La raó d’aquest canvi és que en aquest escenari s’ha considerat una planta de compostatge de tipus túnel, on les emissions d’amoníac, crítiques en aquestes categories d’impacte, s’han considerat minimitzades gràcies als biofiltres.

o L’indicador CA empitjora per al municipi A. Això també està relacionat amb el compostatge, ja que en l’anterior escenari, el consum d’aigua en la planta de Centelles era nul, mentre que a la planta de túnels de Granollers si hi ha un cert consum. L’efecte és més marcat per A perquè és el municipi que més FORM destina al compostatge. Cal dir, però, que globalment tots quatre municipis, i entre ells A, assoleixen un estalvi d’aigua que varia des de 600 a 1.400 litres/tona gestionada.

o La resta de categories d’impacte i indicadors registren uns canvis moderats, en passar d’un escenari a un altre.

o Per al municipi B s’observa una lleugera millora en els resultats, causada pels canvis logístics d’aquest escenari, principalment el fet de considerar que la planta de transferència i l’abocador es troben a una distància menor que a la realitat (5 km i 30 km, en comptes de 15 km i 45 km).

o Els resultats pel municipi C empitjoren lleument, ja que l’efecte produït per aquest escenari és el contrari que per a B, de manera que el consum energètic de la recollida de rebuig s’incrementa.

5.2. Contribucions a l’impacte ambiental en els subsistemes de la recollida selectiva

En aquest punt s’analitza l’impacte ambiental de diferents subsitemes de la gestió de residus estudiats; s’analitzen els subsistemes que mostren tenir un impacte crític, o bé que són susceptibles de ser millorats. Recordem que en total, s’ha analitzat els següents subsistemes:

73

o Contenidors o Recollida i transport de residus crus o Tractament de residus crus: compostatge, recuperació, abocament, etc. o Transport de residus secundaris o Abocament de residus secundaris

L’abocament de RU, tot i que mostra tenir un impacte ambiental molt important, no s’analitza, ja que l’objectiu prioritari d’aquest estudi és la recollida selectiva.

5.2.1. Impacte ambiental del compostatge Els resultats per al municipi A en l’escenari real han mostrat un elevat impacte per la gestió de la FORM en dues categories d’impacte, el PEu i el PA. Tal i com es pot veure en la Taula 35 i la Figura 33: o Aquest impacte és causat pel compostatge, i més concretament per les emissions

d’amoníac durant el procés, que són responsables de més del 90% de la contribució a aquestes categories.

o En el cas del municipi D, la situació és similar a la d’A, ja que tots dos municipis tenen en comú el compostatge en piles, en el qual les emissions produïdes no es controlen amb filtres.

o En l’escenari normalitzat aquesta situació canvia, ja que s’ha considerat una planta de tipus intensiu amb túnels, equipada amb biofiltres, aquests últims destinats a minimitzar l’emissió de amoníac i altres compostos volàtils.

Taula 36. Contribucions al Potencial d’Eutrofització i al Potencial d’Acidificació en la gestió de la FORM al municipi A en l’escenari real.

Subsistema PEu (kg PO4

3- eq.)PA

(kg SO2 eq.) Contenidors 0,000564 0,0131Recollida i transport 0,0046 6,99E-02Compostatge (NH3) 0,0734 1,25Transport impropis 3,24E-05 0,000492Abocament impropis 1,53E-05 0,000247Total 0,0786 1,334

Nota: només es tenen en compte els impactes produïts i no els evitats.

74

Figura 33. Contribucions al Potencial d’Eutrofització i al Potencial d’Acidificació en la gestió de la FORM al municipi A en l’escenari real.

o D’altra banda, el compostatge és un procés intensiu en l’ús d’energia, principalment

gasoil en el compostatge en piles, i electricitat en l’intensiu amb túnels.

o Aquest consum energètic té un notable impacte, que es reflecteix en la resta de categories i indicadors, el qual no queda compensat pels impactes evitats del compost com a fertilitzant, ja que el contingut de nutrients en aquest és baix.

En la Taula 36 i Figura 34 es mostra la contribució per subsistemes al consum energètic global, en la gestió de la FORM per al municipi D, en l’escenari real (compostatge en piles) i el normalitzat (compostatge en túnels); com es pot veure: o En tots dos casos, tant en piles com en túnels, més del 40% del consum d’energia

primària associat al cicle de vida de la gestió de FORM prové del compostatge.

Taula 37. Contribucions al Consum d’Energia en la gestió de la FORM al municipi D en els dos escenaris considerats.

Subsistema Escenari

normalitzat (MegaJoules)

Escenari real(MegaJoules)

Contenidors 15,5 15,5Recollida i transport 47,3 41,8Compostatge 46,9 43,4Transport impropis 1,4 1,5Abocament impropis 1,5 1,5Total 112,6 103,8


PEu

93%

0% 1%0% 6% Contenidors

Recollida i transportCompostatge (NH3)Transport impropisAbocament impropis

PA

93%

6%0%1%0%

ContenidorsRecollida i transportCompostatge (NH3)Transport impropisAbocament impropis

75

Figura 34. Contribucions al Consum d’Energia en la gestió de la FORM al municipi D en els dos escenaris considerats.

5.2.2. Recollida i transport de residus Una de les principals fonts d’impacte ambiental en els sistemes de recollida selectiva dels quatre municipis és la recollida dels residus i el seu transport fins a les plantes de recuperació. És cert que els estalvis que comporta obtenir materials recuperats en moltes ocasions compensa amb escreix l’impacte de la recollida i del tractament – per això molts resultats apareixen amb signe negatiu als resultats – però això no és raó per deixar de millorar el sistema: com menor sigui l’impacte de la recollida selectiva, major serà l’estalvi ambiental que s’obtingui. 5.2.2.1. Escenari real A la Taula 37 es mostra, per als diferents fluxos de recollida selectiva, la contribució de l’etapa de recollida i transport al consum energètic total de cada flux. Així, per exemple, per la recollida de vidre al municipi A, la recollida i transport suposa el 44% de l’energia total esmerçada en la gestió d’aquest material (el 100% correspondria al consum energètic del cicle de vida dels contenidors, la recollida i transport, la recuperació del vidre, i la gestió del rebuig generat en la recuperació). o Es constata que en algunes recollides selectives més del 60% de l’energia es consumeix

en recollir i transportar els residus a la corresponent planta de tractament.

CE - Escenari normalitzat14%1%1%

42%42%

ContenidorsRecollida i transportCompostatgeTransport impropisAbocament rebuig

CE - Escenari real15%

40%43%

1% 1%

ContenidorsRecollida i transportCompostatgeTransport impropisAbocament rebuig

76

Taula 38. Contribució de la recollida i transport dels residus al consum energètic total de cada flux dels diferents fluxes de recollida selectiva, en l’escenari real.

Fracció A B C D Vidre 43,9% 39,0% 39,8% 18,5%Reciclables 9,9% Paper-cartró (AA/PaP) 66,7% 51,4% 68,1%Envasos lleugers 19,0% 30,0% FORM 40,2% 42,0% 49,4% 43,1%

Taula 39. Consum de gasoil (litres) per tona de cada fracció recollida en l’escenari real.

Fracció A B C D Vidre 5,4 8,0 7,4 4,8 Reciclables 3,0 Paper-cartró (AA) 9,9 12,3 9,5 Paper-cartró (PaP) 21,0 11,2 61,7 Envasos lleugers 19 36,8 FORM 5,0 9,4 12,9 8,3 Rebuig/FIRM 3,5 5,6 4,2 4,4

Figura 35. Consum de gasoil per tona de cada fracció recollida en l’escenari real.

A la Taula 38 i la Figura 35 es mostra, per cadascuna de les fraccions recollides en els quatre municipis, el consum de gasoil per tona de cada fracció. D’aquestes dades s’observa el següent: o En tots els municipis estudiats, la recollida del rebuig i el seu transport a l’abocador

consumeix de mitjana uns 4 litres/tona de rebuig, mentre que les recollides selectives fàcilment consumeixen més del doble.

010203040506070

Tona Mollet delVallès

Sant celoni Molins deRei

Litre

s ga

soil/

tona

VidreReciclables

Paper-cartró (AA)Paper-cartró (PaP)

Envasos lleugersFORM

Rebuig/FIRM

A B C D

77

o El consum de gasoil per recollir selectivament els residus és superior al necessari per recollir-los com a rebuig.

o Les recollides selectives més eficients són les de vidre en general (al voltant dels 6 litres/tona de vidre), i la de materials reciclables al municipi A (3 litres/tona de reciclables).

o La recollida de FORM, excepte al municipi A, té un consum proper als 10 litres/tona de FORM. En aquest municipi el consum és més baix perquè es realitza una petita etapa de transferència a Malla.

o Els casos més greus d’ineficiència són, en primer lloc la recollida de paper i cartró porta a porta als municipis B i D, i en general els envasos lleugers.

o L’elevat consum de la recollida porta a porta de paper i cartró pot ser causada per la utilització de vehicles inadequats per a aquest propòsit. Probablement la recent implantació d’aquestes recollides influeix en el baix grau d’optimització que presenten. En aquest sentit, la recollida en àrees d’aportació és més eficient. El cas més clar és el municipi D.

o La recollida d’envasos lleugers inevitablement suposa un elevat consum de gasoil, a causa de la baixa densitat dels residus, però s’observa que la distància fins a la planta de triatge pot ser un element de gran importància. El municipi B té la planta de triatge als afores del municipi, mentre que C ha de portar els residus a aquesta mateixa planta, a uns 35 km de distància. Com a conseqüència, el consum unitari a C és gairebé el doble.

o No solament la distància des de la zona de recollida fins a la planta és important, sinó també la distància des de la base dels vehicles fins a la zona de recollida. Al municipi A, per exemple, aquest factor està molt optimitzat pels reciclables, la qual cosa afecta al baix consum registrat. Pels envasos lleugers a B passa el contrari, ja que, com s’ha dit anteriorment, la planta de triatge es troba als afores del municipi, però els vehicles de recollida tenen la base a Granollers, a uns 15 km.

5.2.2.2. Escenari normalitzat En l’escenari normalitzat, les dades de recollida i transport de residus són més comparables entre si, ja que s’han fixat les distàncies interurbanes a recórrer pels vehicles. En la Taula 39 i Figura 36 es mostren els consums de gasoil unitaris (per tona recollida de cada fracció) en cada municipi, mentre que a la Taula 40 es mostra el consum total de la unitat funcional, és a dir el consum de recollir i transportar la tona promig de cada municipi, calculat creuant els consums unitaris amb les quantitats recollides de cada fracció. A l’hora d’interpretar aquestes dades s’ha de ser prudent, ja que són el resultat de càlculs tèorics amb incertesa.

78

Taula 40. Consum de gasoil (litres) per tona de cada fracció recollida en l’escenari normalitzat.

Fracció A B C D Vidre 2,9 8,8 5,4 5,6 Reciclables 9,0 Paper-cartró (AA) 12,9 11,5 11,7 Paper-cartró (PaP) 35,7 13,6 41,1 Envasos lleugers 30,0 26,8 FORM 6,0 9,4 11,5 9,3 Rebuig/FIRM 3,3 3,2 6,5 5,0

Figura 36. Consum de gasoil (litres) per tona de cada fracció recollida en l’escenari normalitzat.

Taula 41. Consum de gasoil (litres) associat a la recollida i transport de la unitat funcional en l’escenari normalitzat.

Fracció A B C D Vidre 0,2 0,2 0,2 0,1 Reciclables 2,7 Paper-cartró (AA) 0,4 0,3 0,8 Paper-cartró (PaP) 0,1 0,1 0,5 Envasos lleugers 0,2 0,3 FORM 1,7 0,7 1,0 1,1 Rebuig/FIRM 1,1 2,8 5,4 3,9 Total 5,8 4,4 7,3 6,4

De les dades presentades es desprén que: o Una de les hipòtesis de partida respecte a la recollida integral de residus porta a porta,

tal com es porta a terme al municipi A, és que implica un augment dels recorreguts a

0

10

20

30

40

50

Tona Mollet delVallès

Sant celoni Molins deRei

Litre

s ga

soil/

tona

Vidre

Reciclables

Paper-cartró (AA)

Paper-cartró (PaP)

Envasos lleugers

FORM

Rebuig/FIRM

A B C D

79

realitzar pels vehicles i per tant un major consum de combustible que en una recollida equivalent containeritzada. Els resultats presentats per A en l’escenari normalitzat, encara que mostren un increment del consum respecte a l’escenari real, sobretot pel que fa a la recollida de reciclables, no confirmen la hipòtesi inicial, ja que el consum global es manté dins del rang de la resta de municipis.

o Per poder constatar realment si la recollida integral porta a porta suposa un increment del consum de combustible, a causa de majors recorreguts intraurbans, caldria haver analitzat el municipi A abans i després d’implantar el sistema, ja que comparar municipis diferents resulta difícil.

o Dins d’un mateix model, s’observa un increment global del consum en l’àmbit rural respecte a l’urbà, representats per C i B respectivament. Això es deu a uns majors consums unitaris en la recollida de rebuig principalment, i en segon terme a la recollida de FORM. Paradoxalment, els consums unitaris de les recollides selectives d’envasos (paper, vidre, envasos lleugers) són menors a C que a B.

5.2.3. Contenidors Globalment, la contribució del cicle de vida dels contenidors a l’impacte ambiental del sistema és baixa. Tot i així, com que es tracta d’un dels elements que diferencien els models de gestió de residus analitzats, es fa a continuació una breu discussió de l’impacte que ocasionen. En la Taula 41 Figura 37 es presenta, com a indicador d’impacte ambiental, el Consum d’Energia per tona de residus urbans (la unitat funcional) associat al cicle de vida dels contenidors, incloent des de l’extracció de recursos fins a la seva gestió com a residus, encara que no s’han descomptat els impactes evitats pel seu reciclatge.

Taula 42. Consum d’Energia associat al cicle de vida dels contenidors per tona de RU gestionada.

Municipi A B C D CE (MegaJoules) 47,4 58,2 88,1 84,6

80

Figura 37. Consum d’Energia associat al cicle de vida dels contenidors per tona de RU gestionada.

Utilitzant el Consum d’Energia com a indicador, s’observa: o Un impacte ambiental menor en el model porta a porta (municipi A) respecte a l’ús de

contenidors. Aquest resultat era a priori previsible, però tal com es veu, tampoc hi ha un impacte zero, ja que continua havent-hi contenidors, encara que d’un altre volum i pes, sobretot en mans dels usuaris. El consum de recursos es produeix però no s’observa en l’entorn urbà.

o Els resultats del municipi D mostren que l’impacte dels contenidors és relativament elevat. Però com s’ha vist en els resultats globals (vegeu apartat 6.1.2), aquest és un dels municipis que obté millors resultats globals. Així doncs, sembla que tenir una dotació elevada de contenidors – amb tot l’impacte que suposa aquest bé d’equip – queda compensat amb escreix si el sistema de gestió de RU afavoreix la recuperació, com té lloc a D, on aproximadament es recupera el 40% dels residus.

o La diferència entre B i C es deu a una major dotació de contenidors (nombre d’unitats/habitant) en aquest últim municipi.

5.2.4. Reciclatge mecànic de plàstics El reprocessament de les diferents famílies de polímers (HDPE, LDPE, PET, etc.) té una elevada contribució sobre algunes categories i indicadors d’impacte. Com a exemple, en la Taula 42 i Figures 38 i 39 es mostra la contribució dels diferents subsistemes al PTH i al CA en dos fluxos de residus: la gestió dels envasos lleugers a B i els reciclables a A, ambdós casos en l’escenari real.

CE (MegaJoules)

0

20

40

60

80

100

A B C D

81

Taula 43. Contribucions per subsistemes al PTH (kg 1,4-diclorobenzè) i alCA (litres) en la gestió d’envasos lleugers al municipi B i de reciclables al municipi A, en l’escenari real.

Envasos lleugers municipi B

Reciclables Municipi A Subsistema

PTH CA PTH CA Contenidors 0,0566 7,54 0,037 4,87Recollida i transport 0,0709 0,954 0,486 6,54Triatge 0,0412 4,73 1,88 174Altres transports 1,71E-02 3,36E-01 3,90E-01 9,85E+00Reciclatge plàstics 0,171 30,9 2,74 495Abocament rebuig 0,00395 0,206 0,174 9,08Total 0,36 44,7 5,7 699

Figura 38. Contribucions per subsistemes al PTH (kg 1,4-diclorobenzè) i al CA (litres) en la gestió d’envasos lleugers al municipi B en l’escenari real.

Figura 39. Contribucions per subsistemes al PTH (kg 1,4-diclorobenzè) i al CA (litres) en la gestió de residus reciclables al municipi A en l’escenari real.

Les dades presentades permeten constatar que per tornar a utilitzar els plàstics com a matèria primera cal un acondicionament que es tradueix en un consum energètic, i sobretot d’aigua, importants.


CA 17%

2%

11%

1%

69%

0%Contenidors

Recollida i transportTriatge

Altres transportsReciclatge plàstics

Abocament rebuig

PTH 16%

20%

11%5%

47%

1%Contenidors



Abocament rebuig

PTH

33%

7%

47%

1%3% 9% Contenidors



Abocament rebuig

CA25%

1%

71%

1%1% 1%

Contenidors



Abocament rebuig

82

5.2.5. Altres processos S’ha detectat alguns subsistemes o processos de gestió de residus que tenen un impacte ambiental moderat o baix: o Contenidors (vegeu el punt 5.2.3): exceptuant alguna recollida selectiva, la contribució

dels contenidors a l’impacte ambiental total de la gestió de residus és baixa. La principal raó és que a causa de la seva durabilitat, l’impacte per tona gestionada és poc significatiu.

o Transport de residus secundaris: aquests transports (vegeu la seva contribució, per exemple, a les Figures 34, 38 i 39) ocasionen menys impacte per dues raons: les quantitats transportades, respecte a la tona inicial recollida, són petites. A més, es tracta de transports amb un consum de combustible més baix que la recollida, ja que no hi ha la component arrancada-parada típica dels recol·lectors de residus.

o Triatge i recuperació de residus: encara que la seva contribució no és menypreable (vegeu les Figures 38 i 39, per exemple), tampoc es tracta de processos d’impacte ambiental crític, ja que generalment són operacions relativament senzilles, en molts cops basades en la separació manual complementada amb maquinària auxiliar de transport i compactació.

o Abocament de residus secundaris: els impropis dels processos de recuperació i triatge suposen una contribució molt baixa a l’impacte global del sistema (vegeu la seva contribució, per exemple, a les Figures 34, 38 i 39), en primer lloc perquè les quantitats abocades són minoritàries, en comparació amb el rebuig cru recollit directament del ciutadà. A més, s’ha considerat que són principalment no biodegradables.

83

6. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA

En aquest capítol s’exposen, de manera sintètica, les principals conclusions de l’ACV aplicat a diferents models de gestió de residus en municipis de la província de Barcelona. Aquest capítol s’ha estructurat en els següents subcapítols: o Fluxos de residus urbans: es resumeixen els aspectes més destacables sobre el destí

dels residus en cada municipi.

o Comparació ambiental dels models de gestió de RU: es presenten les principals conclusions respecte a la comparació dels models en l’escenari normalitzat. A la Taula 43 es recull una matriu comparativa.

o Impacte ambiental en els subsistemes de la recollida selectiva: es presenten els processos o aspectes amb un impacte ambiental més rellevant pel que fa a les recollides selectives, així com aquells l’impacte dels quals no és rellevant.

o Propostes de millora: es proposen millores per a la gestió real dels quatre municipis i genèriques per als models de gestió i els seus processos.

6.1. Fluxos de residus urbans

El model de gestió de residus que assoleix un major nivell de recuperació de residus urbans, al voltant del 55%, és el “porta a porta”, implementat i estudiat al municipi A.

El model “residu mínim”, implementat i estudiat a D, assoleix també un notable nivell de recuperació de residus, al voltant del 40%.

El factor diferencial entre aquests dos models és la major capacitat del model “porta a porta” per aconseguir una eficaç recollida selectiva de la FORM, recollint quasi 290 kg/tona RU, mentre que a D es recull al voltant de 125 kg/tona, menys de la meitat. Pel que fa a la recollida selectiva de residus inorgànics (paper, vidre, envasos), tots dos models són eficaços, arribant a recuperar al voltant de 250 kg/tona RU.

El model que en aquest estudi hem anomenat de “cinc fraccions”, analitzat als municipis B i C, assoleix uns nivells de recuperació de residus urbans relativament baixos, al voltant del 15%, en comparació als models “porta a porta” i “residu mínim”.

Una explicació de les diferències entre models quant a nivells de recuperació pot ser la següent:

84

El model “porta a porta” incentiva la recollida selectiva i penalitza la recollida de rebuig, fixant diferents freqüències de recollida per ambdues i realitzant un control exhaustiu i individualitzat de la segregació dels residus per part dels ciutadans.

El model “residu mínim” té, com a gran avantatge, per a tots els residus inorgànics que els usuaris no han segregat voluntàriament, una obligada operació de triatge prèvia a l’abocament, la qual, sumada a la recollida selectiva, permet assolir uns nivells elevats de recuperació.

El model “cinc fraccions” fonamenta l’èxit de la recollida selectiva en la col·laboració voluntària i desinteressada dels ciutadans, ja que no hi ha cap incentiu per realitzar-la, o el que és el mateix, una penalització del rebuig. A més, suposa una major complexitat, a causa de la necessitat de separar cinc tipus de residus a la llar o als comerços.

6.2. Comparació ambiental dels models de gestió (escenari normalitzat)

Els models de gestió de residus que assoleixen majors nivells de recuperació, “residu mínim” i “porta a porta”, obtenen el menor impacte ambiental en pràcticament totes les categories d’impacte ambiental i indicadors utilitzats.

Aquests dos models de gestió de residus urbans suposen un estalvi de recursos i emissions al medi, gràcies a la recuperació de residus i el menor nivell d’abocament de rebuig. L’excepció és el Potencial d’Escalfament Global per al model “residu mínim” i la Producció de Residus Sòlids per a tots dos models.

En algunes categories i indicadors, el model “residu mínim” sembla obtenir millors resultats. Això es deu a que les quantitats de FORM a compostar són menors que en el model “porta a porta”. Com a conseqüència, l’impacte ambiental del compostatge, causat pel seu consum energètic i les emissions produïdes, és també menor.

El model “residu mínim” es presenta ambientalment com una bona alternativa de gestió per a zones on l’aplicació del model integral “porta a porta” no es consideri viable per raons, per exemple, urbanístiques.

El model de “cinc fraccions” obté els pitjors resultats comparatius, encara que s’ha de dir que en l’Esgotament de Recursos Abiòtics, el Consum d’Energia i el Consum d’Aigua, suposen un estalvi de recursos i emissions al medi, gràcies a la recuperació de residus i la important recuperació de biogàs produït en l’abocador.

Es constata que l’impacte ambiental de la gestió de residus urbans està principalment relacionat amb el destí dels residus, sent generalment menor l’impacte quan el destí és la recuperació i no l’abocament. Així doncs, els pitjors resultats del model “cinc

85

fraccions” millorarien si els nivells de recuperació fossin similars als altres dos models estudiats.

Així doncs, de cara a dissenyar un model de gestió sostenible, el factor principal a tenir en compte pels planificadors, després de la minimització, és com assolir uns elevats nivells de recuperació. Si aquests s’assoleixen amb el model “cinc fraccions” acompanyat d’una campanya de comunicació que aconsegueix la participació de tots els ciutadans, probablement serà tan positiu com un model “residu mínim” o “porta a porta” amb només quatre fraccions. L’avantatge d’aquest últim és que, mitjançant una reorganització de la recollida, s’aconsegueix modificar el comportament de l’usuari cap a la direcció que interessa, l’aprofitament dels residus.

86

Taula 44. Matriu comparativa dels models de gestió de residus urbans estudiats, respecte a l’ESCENARI NORMALITZAT.

IMPACTE AMBIENTAL MODEL

MUNICIPIS ESTUDIATS POBLACIÓ

FRACCIONS SEPARADES

ÍNDEX DE RECUPERACIÓ

RU PEG PEu PA PTH PFOT ERA CE CA PRS

A 5.967 H.

Rural

o FORM o Reciclables o Vidre o Rebuig

53%

D

21.366 H. Urbà

o FORM o Paper o Vidre o FIRM

37%

C 13.495 H. Semi-rural

15%

B 47.577 H.

Urbà

o FORM o Paper o Vidre o Envasos lleugerso Rebuig 12%

Impacte mínim Impacte baix Impacte moderat Impacte alt Qualificació relativa:

PEG: Potencial d’Escalfament Global; PEu: Potencial d’Eutrofització; PA: Potencial d’Acidificació; PTH: Potencial de Toxicitat Humana; PFOT: Potencial de Formació d’Ozó Troposfèric; ERA: Esgotament de Recursos Abiòtics; CE: Consum d’Energia; CA: Consum d’Aigua; PRS: Producció de residus sòlids.

87

6.3. Impacte ambiental dels subsistemes en la recollida selectiva

6.3.1. Compostatge

S’ha detectat un impacte ambiental relativament elevat en el compostatge de la FORM en totes les categories d’impacte (per exemple, al municipi A, en el flux de FORM, al voltant del 90% de l’impacte sobre l’eutrofització i l’acidificació prové d’aquest procés). Això es deu al consum energètic que implica – tant elèctric com de combustible – i a les emissions a l’atmosfera que produeix, sobretot d’amoníac i compostos orgànics volàtils. Encara que constitueix una alternativa favorable a l’abocament, s’ha de pensar que el compostatge no està exent d’impacte ambiental.

El compostatge en túnels té un impacte ambiental menor en els impactes d’eutrofització i acidificació (en un 80% aproximadament), tot i que no s’ha avaluat l’impacte de la construcció d’una planta d’aquest tipus, més complexa que una de piles.

6.3.2. Recollida i transport de residus

Generalment, el consum de gasoil per recollir selectivament els residus és superior al necessari per recollir-los com a rebuig. En tots els municipis estudiats, la recollida del rebuig i el seu transport a l’abocador consumeix de mitjana uns 4 litres/tona de rebuig, mentre que les recollides selectives fàcilment consumeixen el doble o més.

La recollida selectiva més eficient quant a transport és el vidre (de 3 a 9 litres/tona de vidre), mentre que les menys eficients són els envasos lleugers (al voltant dels 30 litres/tona d’envasos) i la recollida específica porta a porta de paper i cartró (fins a 60 litres/tona de paper).

L’elevat consum de la recollida porta a porta específica de paper i cartró pot ser causada per la utilització de vehicles inadequats per a aquest propòsit. Probablement la recent implantació d’aquesta recollida influeix en el baix grau d’optimització que presenta.

La recollida d’envasos lleugers suposa un elevat consum de gasoil pels següents factors: la baixa densitat dels residus, també la distància fins a la planta de triatge pot ser un element de gran importància, així com la distància des de la base dels vehicles fins a la zona de recollida.

88

El consum energètic de la recollida i transport de residus en el model “porta a porta” es manté dins del rang de la resta de municipis. Per poder constatar si realment la recollida integral porta a porta suposa un increment del consum de combustible, a causa de majors recorreguts intraurbans, caldria haver analitzat el municipi A abans i després d’implantar el sistema, ja que comparar municipis diferents resulta difícil.

Dins d’un mateix model, s’observa un cert increment global del consum en la recollida i transport en l’àmbit rural respecte a l’urbà, representats per B i C respectivament en el model “cinc fraccions”.

6.3.3. Reciclatge mecànic de plàstics

El reprocessament de les diferents famílies de polímers (HDPE, LDPE, PET, etc.), té una elevada contribució sobre algunes categories i indicadors d’impacte, ja que suposa una important despesa energètica i un elevat consum d’aigua.

6.3.4. Processos amb baix impacte ambiental

S’ha detectat alguns subsistemes o processos de gestió de residus que tenen un impacte ambiental moderat o baix. Aquests són, de més a menys impacte, aproximadament:

Triatge i recuperació de residus Contenidors: encara que aquest subsistema té poc pes, s’ha detectat que en la

recollida porta a porta no suposa un impacte ambiental nul, ja que continua havent contenidors en mans dels usuaris.

Transport de residus secundaris Abocament de residus secundaris

6.4. Propostes de millora Per últim, a partir dels resultats obtinguts, es proposen unes accions de millora ambiental per als processos estudiats.

6.4.1. Propostes específiques per als municipis estudiats (escenari real)

89

6.4.1.1. Municipi A

El sistema integral “porta a porta” està molt optimitzat en aquest municipi. El principal aspecte a millorar són les emissions associades al compostatge. Caldria operar la planta de manera que es minimitzés l’alliberament d’amoníac i COV’s. Una altra opció és transportar els residus a una planta de compostatge en túnels – sempre i quan aquesta es trobi a una distància raonable – on aquestes emissions són controlables a partir de biofiltres.

6.4.1.2. Municipi B

El principal aspecte a millorar a B és la col·laboració dels ciutadans en la recollida selectiva, mitjançant campanyes d’educació ambiental. Un altre aspecte que pot incidir en un major nivell de col·laboració en la recollida selectiva en àrea d’aportació és una major dotació de contenidors, ja que l’actual, al voltant d’una unitat per cada 500 habitants sembla baixa (encara que compleix mínimament les recomanacions legals). Al municipi C, per exemple, està al voltant d’1 cada 300 habitants.

Des del punt de vista logístic, podria millorar-se les recollides selectives en àrea d’aportació, pel que fa a la base dels vehicles, ja que a pesar de la relativa proximitat de les plantes de recuperació, la base dels vehicles es troba a una distància aproximada de 15 km. Una distància menor incidiria en menors consums de gasoil en el transport.

També és possible optimitzar la recollida específica porta a porta de paper i cartró, utilitzant un vehicle adequat a les quantitats recollides, molt baixes actualment.

6.4.1.3. Municipi C

Com al municipi B, cal una major col·laboració dels ciutadans en la recollida selectiva, per això caldria intensificar l’educació ambiental, realitzant campanyes contínues que recordin als usuaris la importància del seu esforç en segregar els residus a la llar.

També des del punt de vista logístic, es pot millorar les recollides en àrea d’aportació per a paper i envasos lleugers, portant els residus a les plantes locals. El cas més clar són els envasos lleugers, ja que es transporten a uns 35 km de distància quan a 3 km hi ha una altra planta de triatge, gestionada a més per la mateixa empresa.

6.4.1.4. Municipi D Cal una campanya d’educació ambiental continuada, per tal d’incrementar el nivell de recollida selectiva de la FORM, ja que estan molt per sota de les quantitats per habitant del municipi A.

Caldria millorar la recollida específica porta a porta de paper i cartró, ja que presenta un consum de gasoil unitari extremadament elevat. Potser seria suficient utilitzar un

90

vehicle més petit, o variar la freqüència de recollida, per recollir quantitats més elevades per viatge.

6.4.2. Propostes generals 6.4.2.1. Recollides selectives

La primera proposta, de cara a la millora de les recollides selectives, sobretot en el cas del model “cinc fraccions”, és una campanya generalitzada d’educació ambiental, que promogui la separació en origen dels residus, tant pels domicilis com pels generadors singulars (comerços, hosteleria, etc.), incloent tant la fracció orgànica com la inorgànica (paper, envasos i vidre). A més de les actuacions puntuals quan el sistema de recollida s’implanta, caldria fer un seguiment, per monitoritzar els nivells de participació, i si s’estanquen o empitjoren, endegar noves campanyes que recordin, en mitjans de comunicació, publicitat, etc. la indispensable col·laboració de tots els ciutadans en la gestió dels seus residus.

Vistos els resultats favorables dels models “porta a porta” i “residu mínim”, es proposa afavorir la implantació del “porta a porta” en tots aquells municipis on sigui viable tècnicament o econòmica, ja que assoleix els majors nivells de recuperació. En cas contrari, es proposa implantar el model “residu mínim”, el qual és viable, com s’ha vist, en municipis de característiques urbanes, com ara D, on s’assoleixen uns nivells de recuperació notablement elevats.

6.4.2.2. Tractament

Caldria estudiar en profunditat el procés de compostatge pel que fa als aspectes d’impacte ambiental: emissions a l’atmosfera i consums energètics, eficiència dels sistemes de filtració actualment en funcionament (biofiltres i scrubbers), etc., per tal de trobar la manera més favorable ambientalment d’estabilitzar els residus orgànics obtenint al mateix temps un compost de qualitat.

6.4.2.3. Compra verda

L’administració pública també pot jugar un paper important en aspectes que afecten l’impacte ambiental de la recollida dels residus, fixant determinades condicions en els plecs de condicions tècniques per a l’adquisició d’equipaments, com ara els contenidors i els vehicles:

Pel que fa als contenidors, es proposa que en els plecs es promogui la compra de contenidors fabricats – parcialment o total – amb materials reciclats. Això pot ser més fàcil d’aconseguir potser pels cubells domèstics de recollida de FORM, els quals no necessiten una qualitat de plàstic tan extrema com els ubicats al carrer,

91

sotmesos a més desgast (majors canvis de temperatura, radiació UV, etc.). D’altra banda, es pot fixar com a condició que les empreses subministradores es facin càrrec del reciclatge dels contenidors al final de la seva vida útil.

Cal promoure la compra de vehicles que incloguin aspectes de millora ambiental, com ara una major capacitat de compactació (per transportar majors quantitats per viatge), menors consums de combustible, o l’ús de combustibles alternatius, com ara biodiesel o gas natural.

Per últim, cal una correcta planificació de la recollida i transport, dirigida a minimitzar els km recorreguts per tona recollida, optimitzant recorreguts, utilitzant les plantes de recuperació més properes a les zones de recollida i ubicant les bases dels vehicles tan properes com sigui possible del centre de gravetat de producció de residus.

92

Sigles i acrònims AA: Àrea d’aportació ACV: Anàlisi de Cicle de Vida AICV: Avaluació d’Impactes del Cicle de Vida APME: Association of Plastics Manufacturers in Europe BUWAL: Bundesamt für Umwelt, Wald und Landschaft CA: Consum d’Aigua CAN: Calcium Ammonium Nitrate CE: Consum d’Energia CEPA: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius COV’s: Compostos Orgànics Volàtils CGRVO: Consorci per a la Gestió de Residus en el Vallès Oriental EDAR: Estació Depuradora d’Aigües Residuals EMSHTR: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus ERA: Esgotrament de Recursos Abiòtics FIRM: Fracció inorgànica dels Residus Municipals FORM: Fracció Orgànica dels Residus Municipals FV: Fracció Vegetal GWP: Global Warming Potential HDPE: Polietilè d’alta densitat ICV: Inventari de Cicle de Vida IDAE: Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético IPCC: Intergovernmental Panel on Climate Change LDPE: Polietilè de baixa densitat. PA: Potencial de Acidificación PaP: Porta a Porta. PEG: Potencial d’Escalfament Global PET: Terefetalat de Polietilè PEu: Potencial d’Eutrofització PFOT: Potencial de Formació d’Ozó Troposfèric PMA: Pes Màxim Autoritzat PP: Polipropilè PROGREMIC: Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya PRS: Producció de Residus Sòlids PTH: Potencial de Toxicitat Humana PVC: Policlorur de Vinil. RC: Residus Comercials. RD: Residus Domiciliaris. RU: Residus Urbans SETAC: Society of Environmental Toxicology and Chemistry TSP: Triple Super Phosphate

93

Referències bibliogràfiques • ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE NORMALIZACIÓN (AENOR) (1996): “UNE 150-

040: 1996 EX: análisis del ciclo de vida. Principios generales”. Ed. AENOR, Madrid, España.

• ANTÚNEZ, R; BAYLINA, M; DELGADO, X; LA CERA, P; PAREDES, A; VILLA,

M. (2001): “Recollida selectiva de la fracció orgànica dels RSM de Molins de Rei. Informe preliminar”. Treball de l’assignatura “organització i gestió de projectes”, 3r curs de la llicenciatura en Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona. No publicat.

• ASOCIACIÓN NACIONAL DE RECICLADORES DE PLÁSTICOS (ANARPLA)

(1999): “Propuesta de guía técnica-administrativa para los establecimientos industriales de gestión de materias plásticas”, Valencia, 1999.

• AUDSLEY E. (coord.); ALBER S.; CLIFT R.; COWELL S.; CRETTAZ P.;

GAILLARD G.; HAUSCHERD J.; JOLLIET O.; KLEIJN R.; MORTENSEN B.; PEARCE D.; ROGER E.;TEULON H.; WEIDEMA B.; VAN ZEIJTS H. (1997): “ Harmonisation of Environmental Life Cycle Assessment for Agriculture. Final Report”. Concerted Action AIR3-CT94-2028. European Commission. DG VI Agriculture.

• BECK-FRIIS, B. (2001): “Emissions of Ammonia, Nitrous Oxide and Methane

during Composting of Organic Household waste”. Doctoral Thesis. Swedish University of Agricultural Sciences. Uppsala.

• BEZ, J; GOLDHAN, G; HEYDE, M. (1998): “Waste treatment in product specific

life cycle inventories. An approach of material-related modelling”. Part II: Sanitary Landfill. En: International Journal of Life Cycle Assessment 3 (2) pp 100-105. Ed. Ecomed Publishers. Landsberg, Germany.

• BUNDESAMT FÜR UMWELT, WALD UND LANDSCHAFT (BUWAL) (1996):

“Ökoinventare für Verpackungen”. Schriftenreihe Umwelt 250, Bern, 1996. • CAHNER (coord.) i altres (1981): “Gran geografia comarcal de Catalunya”. Ed.

Enciclopèdia Catalana. • CONSOLI, F. i altres (1993): “Guidelines for LCA: a code of practice”. Pensacoli,

Florida: SETAC Press; 1993.

94

• DALEMO, M. (1997): "The ORWARE simulation model. Anaerobic digestion and sewage plant sub-models". Licenthiate thesis. Swedish Institute of Agricultural Engineering, Swedish University of Agricultural Sciences (SLU), Uppsala. AFR-report 152, Swedish Environmental Protection Agency.

• DALL’ACQUA, S. (1997): “Separation into precombustion and combustion for the

different thermal energy carriers of BUWAL 250”. EMPA St. Gallen, September 1997 (internal report, unpublished results).

• DALMAU, E. (2000): “Estudi de cabals i alternatives per a la redacció de

l’avantprojecte d’ampliació de l’estació depuradora de Lloret de Mar”. Treball de final de carrera de la llicenciatura en ciències ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona.

• DAVIS, J; HAGLUND, C. (1999): “Life Cycle Inventory (LCI) of fertiliser

production. Fertiliser products used in Sweden and western Europe”. Master’s Thesis at the Department of Chemical Environmental Science. Chalmers University of Technology. SIK report nº 654-1999.

• DELFT UNIVERSITY OF TECHNOLOGY (1996): “IDEMAT 96”. Delft, Holanda,

1996. • DIPUTACIÓN FORAL DE BIZKAIA (1996): “Estudio de la situación ambiental de

los vertederos de RSU de Bizkaia.”Departamento de Medio Ambiente y Acción Territorial.

• DOMÉNECH, X. (1993): “Química ambiental”. Miraguano ediciones. Madrid, 1993. • DOMÉNECH, X.; RIERADEVALL, J.; FULLANA, P.; (1997): “Application of Life

Cycle Assessment to Landfilling”. En: International Journal of Life Cycle Assessment, 2 (3) pp 141-144. Ecomed publishers, Landsberg, Germany, 1997.

• EGGELS, P.;VAN DER VEN, B. (1995): “Allocation model for landfill”. A “Life

Cycle Assessment and Treatment of Solid Waste”. Proceedings of the international workshop, september 28-29, 1995, Stockholm, Sweden.

• ENTITAT METROPOLITANA DEL MEDI AMBIENT (EMMA) (1997): “Programa

Metropolitano de Gestión de Residuos Municipales ”. Barcelona, 1997. • EUROPEAN IPPC BUREAU (2000): “Integrated Pollution Prevention and Control.

Reference Document on Best Available Techniques in the Glass Manufacturing Industry”. European Commission. Institute for Prospective Technological Studies (Sevilla). Disponible en: http://eippcb.jrc.es

95

• EUROPEAN IPPC BUREAU (2000): “Integrated Pollution Prevention and Control.

Reference Document on Best Available Techniques in Common Waste Water and Waste Gas Treatment/Masnagement Systems in the Chemical Sector. Draft dated may 2000”. European Commission. Institute for Prospective Technological Studies (Sevilla). Disponible en: http://eippcb.jrc.es

• FRISCHKNECHT i altres (1996): “Öko-inventare von Energiesystemen”. Base de

dades ETH-ESU. 3ª edició. • FULLANA, P. y PUIG, R. (1997): “Análisis del ciclo de vida”. Ed. Rubes. • GRANT, T; KARLI, J; LUNDIE, S; SONNEVELD, K. (2001): “Stage 2 Report for

Life Cycle Assessment for Paper and Packaging waste Management Scenarios in Victoria”. Stage 2 of the national project on Life Cycle Assessment of waste management systems for domestic paper and packaging. RMIT University, Victoria University, University of South Wales (Australia). Disponible en: http://www.cfd.rmit.edu.au/lca/LCAframe2.html

• GUINÉE, J. y otros (2000): “Life Cycle Assessment. An operational guide to ISO

standards”.Volume 1, 2, 3. Centre of Environmental Science – Leiden University (CML), Holanda.

• HABERSATTER, K. (1991): “Ecobalance of packaging materials”.BUWAL 132,

Suiza, 1991. • HAUSCHILD, M., WENZEL, H. (1998): “Environmental Assessment of Products”.

Vol. 2: “Scientific background.”. Chapman & Hall. • HEIJNINGEN, R.J.J. van; DE CASTRO J.F.M.; WORRELL E. (1992):

“Energiekentallen in relatie tot Preventie en Hergebruik van Afvalstromen”. Nationaal Onderzoekprogramma Hergebruik van Afvalstoffen, rapport nr. 9210, NO- VEM/ RIVM.

• HEIJUNGS, R; GUINÉE, J; HUPPES, G; LANKREIJER, R.M; HAES U. de;

WEGENER, A; ANSEMS, A; EGGELS, P.G; VAN DUIN, R; GOEDE, H.P. de. (1992): “Environmental Life Cycle Assessment of Products. Guide and Backgrounds”. CML, Leiden University, The Netherlands.

• HERNÁNDEZ, A; HERNÁNDEZ, A; GALÁN, P. (2000): "Manual de depuración

Uralita. Sistemas para depuración de aguas residuales en núcleos de hasta 20.000 habitantes". 2ª ed. Paraninfo.

96

• HOUGHTON, J.T; MEIRA FILHO, L.G; BRUCE, J; LEE, H; CALLANDER, B.A; HAITES, E; HARRIS, N; MASKELL, K. (eds) (1994): “Climate change 1994. Radiative forcing of climate change an evaluation of the IPCC IS92 Emissions scenarios”. Cambridge University Press, Cambridge.

• HOUGHTON, J.T; MEIRA FILHO, L.G; CALLANDER, B.A; HARRIS, N;

MASKELL, K; KATTENBERG, A. (eds) (1995): “Climate change 1995. The science of climate change; contribution of WGI to the second assessment report of the intergovernmental panel on climate change”. Cambridge University Press, Cambridge.

• HUIJBREGTS, M. (2000): “Priority assessment of toxic substances in the frame of

LCA (Draft)”. Institute for Biodiversity and Ecosystem Dynamics. University of Amsterdam, Holanda. Disponible en: http://www.leidenuniv.nl/interfac/cml/lca2/.

• HUIJBREGTS, M; SEPPÄLÄ, J. (2001): “Life Cycle Impact Assessment of

Pollutants Causing Aquatic Eutrophication”. En: International Journal of Life Cycle Assessment, 6 (6), pp. 339-343.

• INSTITUTO PARA LA DIVERSIFICACIÓN Y EL AHORRO ENERGÉTICO (IDAE)

(2000): “Prospectiva energética y CO2: escenarios 2010”. Ministerio de Ciencia y Tecnología, Madrid.

• IKAUR (1999): “Redacción del estudio de alternativas de tratamiento del fango de

las estaciones depuradoras de aguas residuales del territorio histórico de Gipuzkoa”. No publicat.

• ISO (1997): “ISO 14.040: Environmental management – Life cycle assessment –

Principles and Framework”. Suïssa, 1997. • JUNTA DE RESIDUS (2001): ”Programa de Gestió de Residus Municipals de

Catalunya”. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. • KÄRRMAN, E. (1995): “Jämforände studier av avloppssystem – en litteraturstudie

(comparing studies of sewage systems – a litterature review”. In swedish. Institutionen för vattenförsörjnings – och avsloppsteknik, Chalmers tekniska högskola. Göteborg. Sweden.

• KEMNA, R.B.J. (1981): “Energiebewust ontwerpen”. Delft University of Technolgy,

The Netherlands. • LINDFORS, L. y otros (1995): “Nordic Guidelines on Life Cycle Assessment”.

Nordic Council of Ministers.

97

• LOOS, B. (1992):”De produktie van glas, glasvezel en glaswol”. Rijksinstituut voor

Volksgezondheid en Milieu (RIVM), The Netherlands. • MANCOMUNITAT LA PLANA (2002): “Memòria de resultats Mancomunitat La

Plana 2001”. • METCALF & EDDY (1996): “Ingeniería de aguas residuales. Tratamiento, vertido

y reutilización”. McGraw-Hill. 3ª edición. • NIELSEN, P; HAUSCHILD, M. (1998): “Product specific emissions from municipal

solid waste landfills”. Part I: Landfill model. En: International Journal of Life Cycle Assessment 3 (3) pp 158-168 (1998). Ed. Ecomed Publishers. Landsberg, Germany.

• PÉREZ, S. (1998): “Implantación del Reglamento CEE 1836/93 EMAS, en una

empresa de reciclaje de vidrio”. Proyecto de final de carrera, licenciatura de Ciencias Ambientales. Universitat Autònoma de Barcelona.

• PUJOL-BUSQUETS, M. (1997): “La incineradora de Tona: anàlisi d’una política

pública per al tractament dels residus sòlids urbans a Catalunya”. Treball de final de carrera de la LLicenciatura en Ciències Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona.

• RIERADEVALL, J.; VINYETS, J. (1999): “Ecodisseny i Ecoproductes”. Monografies

de medi ambient. Ed. Rubes. • RIERADEVALL, J. (coord.); DOMÈNECH, X.; MILÀ, Ll.; BALA, A.; RAMÍREZ,

A.; MUÑOZ, I.; GAZULLA, C.; SANTOS, N.; VERNET, E. (2001):” Anàlisi de cicle de vida (ACV) aplicat al sector nacional d’envasos de cartró. Estudi d’un expositor de cartró”. Escola Superior de Disseny Elisava, Barcelona. Estudi realitzat per a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

• RODRÍGUEZ, M.E. (1995): “Evaluación del balance energético correspondiente al

reciclado integral de envases Tetra Brik”.Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales, Universidad Politécnica de Madrid, marzo 1995. No publicado.

• ROMO, M. (1997): “Avaluació del cicle de vida d’abocadors de residus sòlids

urbans (RSU)”. Treball de final de carrera de la llicenciatura de ciències ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona. Document inèdit.

• SMET, E; LANGENHOVE, H; DE BO, I. (1999): “The emission of volatile

compounds during the aerobic and the combined anaerobic/aerobic composting of

98

biowaste”. En: Atmospheric Environment 33 (1999) pp 1295-1303. Ed. Elsevier Science Ltd.

• SOLIVA, M. (2001):”Compostatge i gestió de residus orgànics”. Estudis i

monografies. Ed. Àrea de Medi Ambient, Diputació de Barcelona. • SONESSON, U. (1997): "The ORWARE simulation model. Compost and transport

sub-models". Licenthiate thesis. Swedish Institute of Agricultural Engineering, Swedish University of Agricultural Sciences (SLU), Uppsala. AFR-report 151, Swedish Environmental Protection Agency.

• STEINHAGE C.C.M. i altres (1990): “Milieuinventarisatie verpakkingsmaterialen”.

CPM TNO for Van den Bergh en Jurgens, Rotterdam,The Netherlands, August 1990. • VILA, M. (1998): “Anàlisi de cicle de vida del compostatge de residus sòlids

municipals. Comparació de plantes de compostatge obert amb i sense recollida selectiva en origen”. Treball de final de carrera de la LLicenciatura en Ciències Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona.

• WHITE, P; FRANKE, M; HINDLE, P; (1995): “Integrated Solid Waste

Management: A Lifecycle Inventory”. Blackie Academic & Professional, U.K., 1995.

99

Adreces d’internet http://diba.es http://www.taradell.org http://www.cresidusvo.com/ http://idescat.es http://www.pangea.org/cepa/ http://www.contenur.es http://www.alquienvas.com http://www.mattiussiecologia.com http://www.viamichelin.com http://www.akros.intl.com http://www.junres.es http://www.leidenuniv.nl/interfac/cml/lca2/ http://eippcb.jrc.es http://www.cfd.rmit.edu.au/lca/LCAframe2.html http://www.io.tudelft.nl/research/dfs/idemat/index.htm

ANÀLISI DE CICLE DE VIDA APLICADA A … · Grup de Recerca en ACV Àrea de Medi Ambient Servei del...

Documents

Transcript of ANÀLISI DE CICLE DE VIDA APLICADA A … · Grup de Recerca en ACV Àrea de Medi Ambient Servei del...