Amb senyera d’esperança - Cossetània Edicions AmbseneradesperansaTAST.pdf · li va fer...

Amb senyera d’esperança[Dietari 2015/2016]

CELDONI FONOLL

Col·lecció El Tinter - 148

Amb senyera d'esperança (dietari 2015-2016) .indd 3 3/10/18 15:49

Primera edició: novembre del 2018

© Celdoni Fonoll

Disseny de la coberta: Georgina SoléFotografia de la coberta: Isaac Fonoll, senyera ventejada pel ponent

al cim de la Carbassa (la Cerdanya)

© de l’edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsCarrer de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 [email protected] • www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 x Tres

Impressió: Romanyà Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-780-5

DL T 1188-2018


Camino contra el mal vent,amb senyera d’esperança.

C. F.


ÍNDEX

Any 2015 .............................................................................. 7

Any 2016 ...........................................................................213


ANY 2015


9

Amb senyera d’esperança (dietari 2015)

9

GENER DEL 2015

Dijous, 1r de gener.

Primer regal de l’any arran del vídeo “L’agenda”, de Josep M. Espinàs, que vaig enregistrar a VilaWeb i que han publicat avui, el dia que tocava:

Jordi Badia i Pujol @jbadia16 La veu sòlida i autèntica de Celdoni Fonoll fa olor de terra ca-

talana.

Pere Cardús i Neus Pinart repiulen el piulet.

El text d’Espinàs:

L’AGENDA

Vaig comprar-me una agendael primer de gener,per saber cada diael que havia de fer.Déu meu, si n’hi trec de suc!Jo treballo, treballocom un ruc.

Apuntar-hi les horesque he de telefonar,els clients que visito,venciments a pagar.Això sí que és un invent!Amb l’ajut de l’agendajo vaig fent.


10

Celdoni Fonoll

El diumenge a la tardavaig anar a Montjuïc,vaig trobar-hi una noiai vam fer-nos amics.Vam quedar per l’endemà.Com que no era una feinano m’ho vaig apuntar.

I per més que m’hi esforçono sé l’hora ni el lloci ara veig que una agendaem serveix de ben poc.Potser sí que em farà ric.Més valia ser pobrea Montjuïc.

Cançó del començament dels Setze Jutges i d’allò que se’n va anomenar la Nova Cançó. Té una frescor i un aire brassensià, si es pot dir així. Espinàs va ser l’introductor de Brassens a casa nostra amb el disc Espinàs canta Brassens (1962).

Al parc hi veig un pit-roig —enguany hi són cars de veure—, un pinsà, unes quantes cotxes fumades —n’hi ha potser més que altres anys— i hi sento la xerrameca d’una mallerenga emplomallada, mentre la mallerenga carbonera insinua el “totestiu” enmig d’un fred que “pela es cul a ses llebres”, com diuen a Mallorca.

A darrera hora parlo amb la petita Elna per telèfon i em diu “Lluna, barraca barroca”, el primer vers del poema “Revetlla”, de Guerau de Liost, que tinc enregistrat i que ha sentit tot anant en cotxe amb els seus pares i germans. Bon acabament del dia!

REVETLLA

Lluna, barraca barroca;palp policíac del vent;grills, musiqueta que toca;taxi, pujol de forment.Passa, nocturna boirina,


11


àvola fembra del xal,xal de penombra que fina,ombra de nit i de mal.Obre del taxi la porta.Fica’t a dintre llisquent.Deixa-t’hi caure somorta.Para el motor del torrent.

Divendres, 2 de gener.

Quin matí de llum! L’anticicló ens abraça.

Aixec d’ales entre ullastres al parc: grassos tudons s’hi envolen.

Amb la rojor de la posta, anem amb la Lloll cap a Olesa: Fang i setge. El musical de 1714.

Dissabte, 3 de gener.

Primer exemplar de llibre signat el 2015. Es tracta de la meva primera antologia de poemes La poesia al carrer (1977), el meu repertori dels recitals d’aleshores. Me’l fa signar en Lluís Serra, d’Olesa, voluntari acomodador del Teatre de la Passió —allà tots són voluntaris!—, i propietari de la llibreria Núria. M’explica que aquest exemplar el va acompanyar a Melilla, al servei militar, i que li va fer descobrir Martí i Pol, i Estellés, amb els quals es va entu-siasmar i dels quals, després, en va comprar llibres. També em diu que aquesta antologia de poemes va influir en un cunyat seu que va acabar estudiant filologia catalana i ara és filòleg.

Estic content que algú encara recordi aquesta petita —i prehis-tòrica— antologia de cent vint-i-vuit pàgines amb quaranta-quatre poemes de vint poetes diferents, que van des de Francesc Vicenç Garcia (el Rector de Vallfogona) fins a Miquel Desclot. Tot passant per Maragall, Carner, Riba, Sebastià Pons, Foix, Salvat-Papasseit, Sagarra, Pere Quart, Màrius Torres, Rosselló-Pòrcel, Espriu, Vi-nyoli, Pedrolo, Ferrater, Estellés, Martí i Pol, Feliu Formosa. I un rar afegitó, fruit de l’època: “Estadi Xile”, de Víctor Jara, que vaig traduir al català. També hi ha les primeres partitures de cançons


12

Celdoni Fonoll

meves: l’estellesiana “Cançó de bressol” i “Bons consells a una minyona”, del de Vallfogona.

Diumenge, 4 de gener.

Al recer assolellat del turó de les Tres Creus o del Calvari, una papallona de la reina se m’ha parat a la part de dalt del xandall. L’altre dia n’hi havia una d’esclafada a terra per la bota badoca o incívica, o totes dues coses alhora, d’un turista.

Veig Venus a l’hora malva. “L’estrella del matí” o “L’estrella de la tarda”, ara és l’estel del crepuscle. No tan brillant com l’any passat, el veig poca estona des de l’estudi, potser mitja hora, i s’amaga de seguida rere els arbres del Putget.

Dilluns, 5 de gener.

Em diu l’amic Batista en un correu: “Potser ja és hora de co-mençar a pensar en la publicació del dietari, no?” Té raó, però hi ha tanta feina a esporgar i a endreçar tot el que tinc escrit, que no sé com posar-m’hi. M’ho hauré d’exigir.

Nit de Reis a Calaf. Portem coses per als tres fillols: l’Elna, el Gerber i el Pui. A l’Arnau de la Núria les hi portarem un altre dia.

Vénen els patges a ca l’Olga i l’Isaac. L’Elna i el Gerber estan nerviosos. Comencen d’obrir paquets i el menjador s’omple de tota classe de coses: camió que transporta cotxes, granja, un patinet, patins, una tenda de campanya de joguina, trencaclosques, llapis de colors, unes sabatetes VamCats i un caminador per al Pui… El Gerber diu, després de veure els patins de l’Elna: “El meu patinet no és de sabates”. Sopem amb tota la família Fonoll Colell.

Tard, tornem cap a Barcelona. La clara lluna plena de gener ens observa durant tot el viatge.

Dimarts, 6 de gener.

Reis. VilaWeb publica el vídeo que hi vaig enregistrar amb aquests versos espriuans:


13


ELS TRES REIS D’ORIENT

Personatges de cartró, d’una vella comèdia infantil.

Tres que van sempre plegats, mirant estrelles del cel, per camins de vent i sorra.

[…]

Arriben davant un nen ben igual al teu o a un altre. En bolquers molt endreçats, plora als braços de la mare. També veuen una mula, un bou ajaçat al sol (enorme repòs del bou!) i un home que pica claus assegut en un escó, amb gran aire de fatiga i de no saber què passa.

—Ofrenem or, mirra, encens, quasi un plus de vida cara. Preneu-ne la voluntat, dispenseu que sigui magra: als arxius sacerdotals no hi ha precedents legals. Déu mantingui la salut i no augmenti la mainada. El viatge ja enllestit, baró de florida vara, acompanya’ns al cancell i dóna’ns almenys les gràcies.

Els jerarques van tranquils, per la calma de la tarda.

[…]

Salvador Espriu, Les cançons d’Ariadna


14

Celdoni Fonoll

Les cançons d’Ariadna és, en paraules de Joaquim Molas, un “lli-bre ple de contrastos, entre la sàtira i l’esperpent, l’elegia i la lírica”. És en la línia de les narracions del llibre Ariadna al laberint grotesc (primera edició 1935), i de l’obra de teatre Primera història d’Esther (primera edició 1948), subtitulada Improvisació per a titelles.

Calma anticiclònica. Minves de gener. Boirina a Barcelona i al mar. Als marfulls hi va esclatant, de mica en mica, la florida blan-ca. Quatre flors de ginesta s’han equivocat d’estació.

Dimecres, 7 de gener.

Atemptat islamista a París a una revista d’humor, per haver ca-ricaturitzat Mahoma fa vuit anys. Dotze morts. No us fieu mai de qui no té sentit de l’humor, de qui persegueix l’humor. Les dicta-dures sempre ho fan.

Atac salvatge contra l’humor, la sàtira, la llibertat d’expressió, la democràcia. Ja ho he dit aquí mateix altres vegades i ho repetei-xo: l’islamisme radical és el nazisme del segle XXI.

Dijous, 8 de gener.

Consternació a Europa per l’atemptat islamista d’ahir a París.

Fa dies que em fan mal les cames i, finalment, he anat a veure un reumatòleg. Diagnòstic: és dolor muscular provocat per la cor-tisona que vaig prendre amb la quimioteràpia. És a dir, els músculs troben a faltar l’efecte estimulant de la cortisona —el metge em sembla que ho ha dit si fa no fa així—, però de mica en mica tor-naran a la normalitat. Ja em van dir que n’hi havia per a un any o més, d’eliminar tots els efectes d’aquell tractament tan agressiu.


Fa dos mesos del 9-N i el més calent és a l’aigüera. Vull votar una llista de país, però al pas que anem ni votar no farem. “Som una colla de ximples”, tal com si fa no fa va dir algú ara massa


15


menyspreat. Els unionistes són feliços gràcies a la nostra estupi-desa.

Esquerres, dretes? Jo vull la llibertat del meu país.

En Lluís Serra, d’Olesa, m’ensenya les seves dues botigues de llibres, papereria i material d’oficina i passegem una mica pel rovell de l’ou d’Olesa. Entrem a cal Boter, un pagès que té un pessebre ar-tístic a l’entrada de casa, i uns quants bròquils, coliflors, escaroles de collita pròpia per vendre. Hi compro una coliflor i una escarola.

Una acomodadora del Teatre de la Passió, d’Olesa, em fa signar un exemplar de l’antologia La poesia a l’escola del curs 1980-81. Va venir a un d’aquells recitals per a escolars i en guarda el llibret i un bon record. Encara que molt sovint no ho sembli, de tot el que fas, alguna cosa en queda.


L’amor platònic no mor? Com tot acaba fent figa però, sentimen-tal il·lús, en tiraràs un bon tros a l’olla d’un amor només idealitzat!

“No tirar-ne cap tros a l’olla” o “Ja en tirarem un bon tros a l’olla!”: no treure cap profit material d’una cosa.

A les 6 de la tarda, a entrada de fosc, apareix el puntet de Venus sobre els arbres del Putget. I a quarts de vuit, tot anant cap a Ole-sa, amb la Lloll veiem com Mercuri i Venus, prou junts, es ponen a l’horitzó aturonat de la banda de mar.

Diumenge, 11 de gener.

Última representació, amb gran èxit, de Fang i setge. El musical de 1714, al Teatre de la Passió, d’Olesa de Montserrat. La Lloll ha parlat al final de la representació per agrair a tothom la gran i bona feina que s’ha fet. Hi ha hagut força emoció.

La Lloll —la Núria del tabac i del cacau a Fang i setge— ha regalat un centenar d’exemplars del seu llibre Quin món de mo-nes!, a artistes i col·laboradors, i ha fet fer a un pastisser tres grans reproduccions de xocolata del programa de Fang i setge. Al pisco-labis de comiat han estat molt ben assaborides.


16

Celdoni Fonoll

Amb la Lloll hem conegut la bona gent d’Olesa que col·labora a La Passió i al teatre de la Passió. Tot plegat ha estat ben gratificant!


Hipocresia pepera i espanyola: Rajoy i els seus es manifestaven ahir a París per la llibertat d’expressió, mentrestant no ens deixen votar, fan la vida impossible al nostre jutge Santiago Vidal, la llei mordassa, etcètera. I avui detenen una colla d’advocats d’Euskal Herria defensors de Batasuna.

Destrempada política a Catalunya per la manca d’acord entre

partits independentistes:

NOSTRESINYÓ @NOSTRESINYODIVIDE ET IMPERA. UNITE ET TREMPERA.

Per sopar he amanit l’escarola i he fet al vapor la coliflor que vaig comprar al pagès d’Olesa. Per tall, tonyina caríssima compra-da a Veritas. Tot ben bo!

Dimarts, 13 de gener.

Veig un ramadet de pinsans al parc i penso: “Vindrà fred.” I al telenotícies del migdia, els de l’oratge anuncien una bona baixada de les temperatures per a divendres vinent. La setmana dels bar-buts es farà respectar.

A quarts de 7 del vespre ja és gairebé fosc, i Venus i Mercuri, de bracet, s’amaguen rere els pins del Putget. Valgui la rima.

Dimecres, 14 de gener.

ACORD! “Sursum corda”, que diu l’amic Batista, és a dir: “Amunt els

cors”. Refet el pacte d’unitat. Eleccions el 27 de setembre.


17


Després d’una llarga reunió d’avui del president Artur Mas amb Oriol Junqueras, Muriel Casals (Òmnium), Carme Forcadell (ANC) i Josep M. Vila d’Abadal (AMI), Mas anuncia eleccions el 27 de setem-bre. Els partits faran llistes separades amb un full de ruta comú. Els mesos vinents es dedicaran a crear les estructures d’estat necessàries.

Salvador Cardús Ros @salvadorcardus Gran acord, gran victòria. Jo confiava en l’acord. Jo confio en

la victòria. Serem independents!!!

Sóc independentista des que tinc ús de raó. Sempre he volgut deixar de ser independentista per ser independent. No ho havíem tingut mai tan a tocar com ara. Serem independents!

NOSTRESINYÓ @NOSTRESINYOE LOS UNS E LOS AUTRES NOSTRESINYÓ LLOAREN E LOS SPHÍNTERS DE TOT UN POBLE SE RELAXAREN E ÇÒ PLAC DÉUS E LOS HÒMENS.

Oremus per los paubres sphínters d’est paubre poble!

Dijous, 15 de gener.

Bon piulet-quarteta:

Jaume Aulet @Jaumaulet Mare de Déu de l’Acord, siguis blanca o moreneta: treu-nos ja de la dissort i fes-nos lliures, punyeta!

—Aaaaanem.


Garses, merles, gavians, estornells. Obro la balconada de l’es-tudi al matí: un breu vol de garses ratlla el cel grisós, i dues merles


18

Celdoni Fonoll

“ploma negra, bec daurat” fan equilibris amb la cua alçada a una antena de davant de l’estudi. Pocs gavians argentats planegen sen-se pressa. Dos estornells negroides passen “com un espant”, que diria Salvat-Papasseit. Cau un plugim persistent.

Els qui volen ser tota la vida independentistes i mai indepen-dents ja han començat a malparlar de l’acord de Mas, Junqueras, Forcadell, Casals i Vila d’Abadal. Hi ha més botiflers dels que no ens pensem entre alguns que es diuen independentistes. Catalans malaltissos, sempre tristos i emprenyats, remugaires, esgarriacries, masoquistes, malparits.

Després hi ha els botiflers de sempre, hispanocèntrics paladins de l’autoodi, corsecats d’espanyolitat, gent dolenta.

I el ministro del clavegueram espanyol ja deu preparar més guerra bruta: mentides, difamacions, amenaces, brutícia policial.

Amb vent i fred veig les primeres flors de mimosa al parc: “La mimosa ja és desclosa / olor amarga, llum de mel.”

A les sis de la tarda, llenques de núvols afinats pel vent i dau-rats i enrogits pel sol decoren la posta. Tranquil·lament s’esfuma el dia.


“Dia desset Sant Antoni…”

Llengua, cultura i paísens vol destrossar el dimoni.Treure’l defora és precís,ajudau-nos Sant Antoni!

Glosa que avui presideix la façana de l’Ajuntament de Manacor.

A quarts de 9, el matí és diàfan i fred. Ve la cotxa a la terrasseta.

Calçotada a Valls, a la masia dels pares del Jordi Ferré, el cos-setà director de Cossetània Edicions, amb la Montserrat Oller, la


19


Gemma Ferré Oller, l’Isaac, l’Olga, l’Elna, el Gerber, el Pui, el Joan Bertran, la Lloll i menda.

Anècdotes dels petits: tot escoltant alguna cançó meva on hi sona una flauta, el Gerber pregunta al seu pare: “Quin instrument és aquest?” I l’Isaac: “Una flauta dolça.” I el Gerber: “Que es menja?” Tot parlant de la cançó “El noi de la mare”, l’Elna diu a l’Olga, la seva mare: “El noi de tu.” La Lloll agafa el Gerber i diu: “Tinc aquest nen per jugar.” I el Gerber: ”Jo no sóc una joguina.” Com que ha vist que rèiem, ho ha repetit diverses vegades.

Hi estem bé amb els amics cossetans i allarguem l’estada fins a quarts d’una de la matinada. A fora la temperatura és d’1º sota zero.

Tot anant cap a Barcelona rebem un whatsapp dels bons amics d’Olesa que fan un sopar, i decidim d’anar-hi. Hi arribem a dos quarts de dues de la matinada. Grans aplaudiments per a la Lloll i alegria per part de tothom pel fet d’haver-hi anat, encara que sigui en hora tan intempestiva. Jo tenia un esborrany de versos sobre Olesa, vila que he conegut una mica arran de Fang i setge, els he llegits i han agradat. Abraçades del Joan Font, dels Comediants, i director d’El musical de 1714. La Lloll ha fet petons i ha parlat amb tothom. La cosa s’ha allargat. Cap a les acaballes de la festa he dit dos poemets eròtics dels meus: “La cigala i la formiga” i “El canonge de Calonge”: rialles i aplaudiments. Finalment, pels volts de les 4 de la matinada i amb 2º sota zero hem anat cap a Barcelona després d’acomiadar-nos més que amicalment. La Lloll ha ballat, al carrer, un petit fragment de “Marina” amb la Beatriu Galan, noia vital i riallera que balla a l’Esbart Olesà, surt a La Passió i ha sortit a Fang i setge.

A les 5 de la matinada em ficava al llit. La Lloll encara més tard.


Dia gris, plujós, fred. Neu al Pirineu, Prepirineu i a molts llocs de la Catalunya central. La Setmana dels Barbuts es reivindica.

Dono per acabats els versos per a Olesa, un esborrany dels quals vaig llegir, tal com ja he dit, dissabte passat al sopar d’olesans:


20

Celdoni Fonoll

IMPROVISACIÓ ROMÀNTICA DESPRÉS DE VISITAR OLESA DE MONTSERRAT

ARRAN DE LES REPRESENTACIONS, AL TEATRE DE LA PASSIÓ,

DE FANG I SETGE. EL MUSICAL DE 1714

Als olesans de La Passió i de Fang i setge.

Anar a Olesa fa peresaquan no en saps la pulsació.

Bell nom pre-romà és Olesa, Olesa, oli i Passió,Olesa de gent despresaque encomana estimació.

I eixos turons, bona Olesa, símbols clars de la Nació que avança amb tota fermesacap a l’alliberació.

Plena de llum, de grandesa,de caliu acollidor,Olesa, art i tendresa,nostàlgia de glosador…

Deixar Olesa fa tristesai hi tornes tant sí com no.

Citacions i notes:

“Pre-romà”: A mi m’agrada més amb guionet, però segons la normativa actual ha d’anar sense. Ho consulto a l’amic filòleg, cap d’estil de VilaWeb, Jordi Badia i Pujol i em contesta:

Sobre el guionet. A VilaWeb trobem més clar el sistema de Pompeu Fabra, que mantenia el guionet en alguns prefixos (ex-, sots-, vice-, pseudo-…). Aquesta mesura tan simplificadora de l’Institut ha portat molts maldecaps. I com que la vida dels catalans ja és prou complicada ens sembla que no cal compli-


Amb senyera d’esperança - Cossetània Edicions AmbseneradesperansaTAST.pdf · li va fer...

Documents

Transcript of Amb senyera d’esperança - Cossetània Edicions AmbseneradesperansaTAST.pdf · li va fer...