Amaró - blocs.xtec.cat · 1.1 Un poble, una història: Es fa un repàs de la història del poble...

AmaróEl poble gitano: una unitat global

b1

amaro_1.indd 1 19/08/2010 12:11:06

índex

amaro_1.indd 2 19/08/2010 12:11:06

3El poble gitano: una unitat global

1. El poble gitano: una unitat global

1.1 Descripció de l’activitat: Un poble, una històriaFitxa: Un poble, una història. Dels orígens al segle XV

Fitxa: Un poble, una història. D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI

Fitxa: Feu l’auca històrica del poble gitano

1.2 Descripció de l’activitat: Els romà al mónFitxa: Mapes i xifres: Els romà al món

Fitxa: Programa d’acció de Durban

1.3 Descripció de l’activitat: El cel, la terra i el camíFitxa: Què en sabem, de la bandera del poble gitano?

Fitxa: La bandera del poble gitano

Fitxa: La bandera de l’Índia

1.4 Descripció de l’activitat: La llengua romaní, una llengua errant

Fitxa: Endevina, endevinalla...

Fitxa: La llengua romaní, una llengua errant

Fitxa: ��

Fitxa: �� Fitxa: La llengua, patrimoni immaterial

1.5 Descripció de l’activitat: Gelem, gelem: un himne universal

Fitxa: Gelem, gelem: un himne universal

Fitxa: Partitura del Gelem, gelem

1.6 Descripció de l’activitat: El 8 d’abril: Dia Internacional del Poble Gitano

Fitxa: Vine i explica’ns la teva festa!

Fitxa: El 8 d’abril en imatges

1.7 Descripció de l’activitat: Coneguem-nos, reconeguem-nos

Fitxa: Defensa del reconeixement dels drets del poble gitano

Fitxa: Posiciona’t. La teva veu també compta!

Fitxa: Reconeixement dels drets del poble gitano. Acords

5

812

13

17

1822

26

2832

33

34

36

40

42

45

47

49

50

54

56

58

62

66

68

72

76

77

índex

amaro_1.indd 3 19/08/2010 12:11:06

«Quan es parla de nosaltres es fa referència al poble gitano, els romà, els romanies, els gypsy, els sinti, els nòmades, com si es tractés de pobles diferents amb els mateixos problemes. Des de la nostra organització reclamem que es respecti l’únic nom amb el qual els gitanos de tot el món volem ser coneguts i identifi cats, que és el concepte romà, amb accent tònic a la a com a paraula aguda. Romà és el plural del nom rom i vol dir, senzillament, “gitanos”. Nosaltres som els romà, és a dir, els gitanos.»

Intervenció de la Unió Internacional Romaní a la Conferència Mundial de Durban, el 2001

amaro_1.indd 4 19/08/2010 12:11:06


A Catalunya, ja fa més de sis-cents anys que els gitanos i les gitanes

conviuen amb nosaltres. Malgrat això, les característiques, els valors i la identitat que

comparteixen continuen essent desconeguts i incompresos. Tal com va dir Estrella Borjas,

de Mujeres Progresistas de Santander, a les I Jornades de Dona Kale Dor Kayiko (Bilbao,

maig del 2005): «Tots tenim coses a aportar. Els paios ens han de conèixer. Perquè si no

ens coneixen, no poden parlar de nosaltres.»

La comunitat internacional està avançant cada vegada més cap a la inclusió de* nitiva

i el reconeixement del poble gitano. Un pas previ a reconèixer l’altre és conèixer-lo;

per això a través de les activitats que presentem en aquest bloc oferim una introduc-

ció als trets identitaris del poble gitano, així com dades bàsiques de la situació actual

del poble romaní.

Insistim en el fet que el poble gitano és internacional: es calcula que hi ha entre dotze i

quinze milions de persones gitanes que viuen a Europa, dels quals entre set i nou milions

viuen als 27 països de la Unió Europea.1 Degut la mancança de dades estadístiques no

se sap concreatament el nombre de persones gitanes que hi ha al món, però hi són a

Amèrica, a l’Àfrica, a Àsia, a Austràlia i sobretot a Europa. Aquesta dispersió i el fet de no

tenir aspiracions territorials, perquè no reivindiquen cap estat gitano, no resta sentiment

d’unitat a un poble que històricament ha estat perseguit i rebutjat.

1. El poble gitano: una unitat global/

1 . European Parliament resolution of 31 January 2008

on a European strategy on the Roma: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.

do?type=TA&reference=P6-TA-2008-0035&language=EN

amaro_1.indd 5 19/08/2010 12:11:06

6 Amaró

Les activitats ens acosten als aspectes de conjunt que comparteixen, com la història,

la llengua i els símbols. En aquest sentit, volem subratllar la necessitat d’anar més enllà

de les presentacions estereotipades o folklòriques, i a la vegada posar de manifest la

importància de reconèixer els valors i els símbols amb què s’identi� ca una persona.

Les set propostes que formen part del bloc són les següents:

1.1 Un poble, una història: Es fa un repàs de la història del poble gitano

des dels seus orígens i � ns a l’arribada a Europa al segle xv, passant per

l’entrada a la Península i la seva presència a Catalunya des del segle xv � ns

als nostres dies. Es proposa treballar elaborant una auca.

1.2 Mapes i xifres: En aquesta activitat es presenten dades bàsiques sobre la

població gitana al món. Permet utilitzar el llenguatge matemàtic i grà� c a

través d’exercicis de càlcul i de completar mapes.

1.3 El cel, la terra i el camí: Aquests són els elements que simbolitzen el blau,

el verd i la roda de la bandera gitana. A més d’explicar aquest simbolisme,

es proposa un taller per elaborar la bandera i altres activitats.

1.4 La llengua romaní, una llengua errant: Amb aquesta activitat ens acos-

tem a la llengua romaní: paraules, poesies i re! exions sobre la llengua i la

identitat a través de la selecció d’alguns textos per llegir i analitzar.

1.5 Gelem, gelem: un himne universal: Gelem, gelem és l’himne, trist i bonic

alhora, del poble gitano, i que a partir d’una cançó de l’Est parla de les

persecucions i la unió dels gitanos de tot el món. Se’n presenta la lletra i la

partitura per poder-lo analitzar i interpretar musicalment.

amaro_1.indd 6 19/08/2010 12:11:06


1.6 El 8 d’abril: Dia Internacional del Poble Gitano: Gràcies a una entrevista i a algu-

nes imatges sabrem com se celebra a tot el món.

1.7 Coneguem-nos, reconeguem-nos: En aquest cas les paraules dels parla-

mentaris són les que ens parlen dels drets del poble gitano. S’analitzen els

textos i els processos de reconeixement institucional, i haurem de pensar

quin seria el nostre paper en un congrés de diputats.

amaro_1.indd 7 19/08/2010 12:11:07

Descripció de l’activitat: Un poble, una història

Objectius - Conèixer l’origen del poble gitano i les etapes bàsiques de la

seva història.

- Aprendre algunes de les seves dates històriques clau a

Catalunya.

- Valorar la itinerància del poble gitano com quelcom positiu,

i la seva tradició de poble pací& c que mai no ha envaït ni

reclamat cap territori.

Recomanada per a - Ciències socials.

- Expressió visual i plàstica.

- Educació en el lleure.

Edat 12-16 anys.

Durada Aproximadament 4 hores.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dinàmica

1. Introducció de l’activitat: S’inicia amb un diàleg en què els nois i noies comparteixen

els coneixements que tenen sobre la història del poble gitano. Per promoure el diàleg es

parteix de preguntes com:

] Sabem la procedència del poble gitano? Quin origen té?

] El recorregut va ser molt llarg? Fins a quins països van arribar?

] Als llibres d’història se’n parla?

Lectura del text Un poble, una història. De l’origen al segle XV: Es llegeix

individualment o en gran grup. Se’n comenten les idees principals i es busca el

signi& cat de les paraules clau que s’inclouen al quadre.

1.1

.

R

G

1

N

amaro_1.indd 8 19/08/2010 12:11:07

Lectura/exposició D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI: La lectura del text es

pot fer individualment o en grup. Donada la di! cultat i la longitud del text, es pot reduir o

simplement el professorat pot fer-ne una exposició breu.

2. Treball en grup: Fem una auca: Abans de començar l’activitat, i en cas que no se

sàpiga, s’explica en què consisteix dibuixar una auca.* Cada grup ha d’escollir primer

quins fets històrics vol representar a les vinyetes i després repartir-ne el dibuix. En tot

cas cal que el professorat vagi donant suport als grups i els ajudi a resoldre els dubtes

que puguin tenir.

Exposició de les auques: Es mostren les diferents auques a tot el grup, deixant espai

per a la re( exió i l’avaluació. Si és possible, es poden penjar en algun espai col·lectiu.

Per ! nalitzar l’activitat seria interessant compartir les re( exions que sorgeixin sobre les

preguntes següents o les que es vulguin formular:

] Què us ha semblat més interessant?

] Com veieu ara la itinerància del poble gitano?

] Què en pensàveu abans? I ara?

] És important conèixer aquesta història? Per què?

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos / Fitxa: Un poble, una història. Dels orígens al segle XV.

/ Fitxa: D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI.

/ Fitxa: Manel Giménez, l’Oncle Manel.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Orientacions

- Els textos es poden substituir per explicacions orals de la persona educadora.

- Un dels personatges que es pot treballar a partir d’aquesta activitat és en Manel

Giménez i re( exionar sobre el fet històric que una persona gitana hagi rebut la Creu

de Sant Jordi: si afavoreix o no el reconeixement i com in( ueix en la imatge social del

poble gitano. En dibuixar l’auca es pot introduir com un dels fets històrics importants

de la història de Catalunya.

*Explicar una història per mitjà de vinyetes i d’una explicació breu amb la frase més important.

J

amaro_1.indd 9 19/08/2010 12:11:07

- Es pot tancar l’activitat amb la manifestació visual de tot el que re" ecteixin

els treballs de l’alumnat i utilitzar la re" exió per desmiti# car els possibles

estereotips o prejudicis que hagin aparegut.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Alternatives i suggeriments

- Traçar el recorregut històric del poble gitano sobre un mapa assenyalant

els països per on va passar i com se’l va tractar.

- Fer un eix cronològic enlloc d’una auca.

- Realitzar una representació teatral dels fets històrics.

- Buscar informació dels fets històrics exposats a Internet.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Informació

- Unión Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de Juliol de 2010).

- Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe

# nal. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

E

i

amaro_1.indd 10 19/08/2010 12:11:07

amaro_1.indd 11 19/08/2010 12:11:07

12 Amaró

Un poble, una història. Dels orígens al segle XV

Els orígens del poble gitano es troben al subcontinent Indi, a les regions del Punjab

i el Sinth . Des del segle XI i " ns al XIV les persones gitanes es van anar disseminant pels paï-

sos d’Europa de l’Est. Més endavant, a " nals del segle XIV i principis del XV, van començar a

aparèixer escrits sobre la presència de persones gitanes arreu d’Europa. Durant els primers

anys de l’arribada al continent europeu, les persones gitanes eren tractades amb una certa

consideració gràcies al bon tracte que se solia donar als pelegrins per ajudar-los en el seu

viatge i per la curiositat que produïa el seu exotisme. Però al cap de pocs anys hi va haver un

canvi d’actitud amb el poble gitano. En alguns escrits de l’època, com la Crònica de Baviera

(1439), ja s’hi recullen prejudicis i actituds discriminatòries envers aquest poble.

Els primers documents que indiquen l’arribada del poble gitano a Catalunya i Espanya

daten dels anys 1415, 1425, 1447 i 1460. Es tracta de diferents salconduits, és a dir,

documents que autoritzaven a travessar territoris o fronteres i que s’havien donat a

viatgers gitanos, en els quals es destacava que es dirigien a llocs sants com Roma o

Compostel·la. Al principi, la noblesa catalana i espanyola va rebre molt bé les persones

gitanes per les seves habilitats amb els cavalls, i " ns i tot alguns líders gitanos van rebre

el títol nobiliari de comte o duc.

Llegiu el text i responeu les preguntes

1. Expliqueu amb una frase: Qui són? O què és? O on és?

] Punjab

] Pelegrí

] Salconduit

] Pèrsia

] Diàspora

/

$!

.

amaro_1.indd 12 19/08/2010 12:11:07


Va ser amb l’arribada dels Reis Catòlics al poder que es va començar a

perseguir el poble gitano a Catalunya i Espanya. El 1499 es va establir la Pragmàtica de

Medina, que obligava totes les persones gitanes a fer-se sedentàries i a posar-se sota

les ordres d’un senyor feudal en el termini de seixanta dies si no volien ser expulsades

d’Espanya. La persecució del poble gitano no es va acabar amb els Reis Catòlics, sinó

que va continuar amb regnats posteriors. Per exemple, a principis del segle XVI Carles I va

arribar a dictar que les persones gitanes que fossin nòmades serien esclavitzades, i a

% nals del mateix segle Felip II els va prohibir viatjar a Amèrica, signant un escrit que deia:

«Que no passin a les Índies els gitanos, ni els seus % lls, ni criats.»

Durant els segles XVI i XVII es van continuar aprovant diferents pragmàtiques i lleis que

tenien l’objectiu de dissoldre el poble gitano i acabar amb la seva diferència cultural.

Per exemple, es prohibien els seus vestits, l’ús de la seva llengua, les seves danses o

el fet que les famílies es reunissin en un mateix barri.

Més endavant, a partir de l’entrada dels Borbons (1714), es van dur a terme políti-

ques de repressió «antigitanes» que van tenir conseqüències importants. Un exemple

en va ser l’intent que els gitanos només visquessin en determinades poblacions. El

1717 es va promulgar una llista amb les ciutats on les persones gitanes tenien dret a

instal·lar-se i també se’ls va prohibir desplaçar-se: només podien anar a % res i mer-

cats amb la condició de deixar les dones i els nens al lloc d’origen. Aquesta situació

de repressió va generar el que es coneix com La Gran Batuda del 30 de juliol de 1749,

en què l’exèrcit de Ferran VI va detenir i empresonar unes dotze mil persones gitanes.

En van morir més del 40 %.

/Un poble, una història. D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI

amaro_1.indd 13 19/08/2010 12:11:07

14 Amaró

Durant tot el segle XIX i principis del XX, la discriminació contra el poble gitano va seguir

present a les lleis i a les relacions amb la societat majoritària. A començaments del segle

XX a Alemanya ja es prohibia l’entrada de persones gitanes a espais públics com els parcs,

les % res o els banys. Posteriorment, amb l’accés de Hitler al poder, la persecució de les

persones gitanes va anar augmentant % ns que el 1934 es van seleccionar les primeres

persones gitanes per fer campanyes d’esterilització i castració amb l’objectiu d’impedir-

ne la descendència. Finalment, un dels episodis més durs del segle passat va ser la mort

d’un milió de persones gitanes a l’Holocaust nazi durant els anys quaranta.

A Catalunya i Espanya el règim de Franco també va perseguir explícitament el poble

gitano. En concret, el 1943 es va aprovar la Ley de vagos y maleantes, que situa-

va les persones gitanes sota la vigilància rigorosa i especí% ca de la Guàrdia Civil. La

industrialització, la migració als nuclis urbans i la sedentarització van acompanyar les

situacions d’empobriment i guetització, que van derivar en noves situacions de rebuig

i d’atac a la seva cultura.

Pel que fa a l’Estat espanyol, quan es va aprovar la Constitució (1978) i els posteriors esta-

tuts d’autonomia,2 la igualtat de drets per als gitanos va quedar reconeguda de manera

implícita, ja que es va donar per fet que eren persones de nacionalitat espa nyola i que

vivien al territori estatal.3 A partir d’aquell moment es van començar a plantejar actua-

cions o% cials amb el poble gitano, diametralment oposades, això sí, a les que s’havien

realitzat % ns aleshores, pràcticament sempre des de l’estament eclesiàstic o dels vincu-

lats a l’Església. El 1985, des del Govern central es va crear el que avui és el Programa

de Desarrollo Gitano,4 val a dir, però, que malgrat que el programa ha estat reconegut

de fet, mai no ho ha estat jurídicament ni s’ha inclòs a les accions previstes i programa-

des pel Govern, és a dir, no s’ha publicat mai al Butlletí O% cial de l’Estat (BOE). El Plan

de Desarrollo Gitano original tenia tres línies d’actuació: la primera era l’eradicació del

barraquisme; la segona, l’escolarització dels menors gitanos, i la tercera, la promoció del

moviment associatiu.

2 . L’antic Estatut d’autonomia de Catalunya era del desembre del 1979.

Tanmateix, el Parlament de Catalunya aprovà el 30 de setembre de 2005 la

Proposta de Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que fou acceptada a tràmit pel Congrés de Diputats el 2

de novembre de 2005. Fou aprovat el maig de 2006 per les Corts Generals

espanyoles després d’una substancial modi% cació i fou aprovat en referèn-

dum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. És vigent des del 9

d’agost de 2006.

3. Article 14 de la Constitució: «Los españoles son iguales ante la ley, sin

que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza,

sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal

o social.»

4. Aquest pla es va aprovar el 1985 i depenia del Ministeri d’Afers Socials.

amaro_1.indd 14 19/08/2010 12:11:07


A més a més, el 21 de novembre de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar el reconeixement

del poble gitano com un poble integrant de Catalunya. A més d’aquest re coneixement institucional

també es va aprovar la realització d’un estudi de la població gitana a Catalunya que permetés tenir

una radiogra� a de la seva situació. El reconeixement institucional i l’estudi van ser els fonaments del

Pla integral del poble gitano que es va posar en marxa amb l’objectiu de millorar la situació de les per-

sones gitanes. Un dia especialment emocionant per a les persones gitanes de Catalunya va ser el 8

d’abril de 2003, el primer dia en què es va commemorar o� cialment el Dia Internacional del Poble

Gitano.

Finalment, l’any 2005 el Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre la situació del poble

gitano a la UE on reconeixia l’Holocaust Romanès, i cridava a la Comissió i als Estats membres a

reconèixer el poble gitano com a una minoria Europea. De la mateixa forma, l’any 2007 el Parlament

de Catalunya va aprovar la Declaració de reconeixement de la persecució i el genocidi del poble

gitano.

L’educació es reconeix com un dels elements fonamentals per superar les desigualtats que pateix el

poble gitano. Aquesta a� rmació no és un tòpic ni un argument propi de la societat majoritària que

vol convèncer les persones gitanes. Totes les organitzacions gitanes d’arreu de Catalunya estan tre-

ballant i reivindicant una educació que porti les properes generacions a una promoció important.

Entre les necessitats clau de la població gitana, l’educació només se situa per darrere de l’habitatge

i la feina.

Principals necessitats de la població gitana de Catalunya

31,35 % Feina

25,35 % Habitatge/Urbanisme

20,43 % Educació

9,45 % Identitat

5,35 % Prog. igualtat de drets racisme

3,83 % Família

1,72 % Salut

1,4 % Llengua

0,65 % Participació

[...] Estudi sobre la població gitana de Catalunya (2005), pàg. 37–46.

amaro_1.indd 15 19/08/2010 12:11:07

16 Amaró

Llegiu el text i responeu les preguntes

1. Comprensió del text:

] Quin any es va crear el Programa de Desarrollo Gitano des del Govern

central? Quines línies d’actuacions tenia?

] Quan es va reconèixer la cultura gitana a Catalunya?

2. A la taula anterior s’hi especi$ quen les principals necessitats de la població gitana de

Catalunya. Si considerem que a Catalunya actualment hi ha unes 80.000 persones gita-

nes, quantes necessiten feina, habitatge, educació?

3. Al vostre barri hi viuen persones gitanes? Digueu dos barris on visquin per-

sones gitanes.

$!

amaro_1.indd 16 19/08/2010 12:11:07


Feu l’auca històrica del poble gitano

1. Un cop s’han exposat els principals fets històrics, el pas següent és

elaborar-ne una auca en petits grups. Després de fer totes les auques,

poseu en comú les exposicions compartint les re% exions entorn d’aquestes

preguntes:

] Què us ha semblat més interessant?

] S’han observat els motius de les migracions?

] Com veieu ara la itinerància del poble gitano?

] Què en pensàveu abans? I ara?

] És important conèixer aquesta història? Per què?

] Sabem la procedència del poble gitano? Quin origen té?

] El recorregut va ser molt llarg?

/

amaro_1.indd 17 19/08/2010 12:11:08

Descripció de l’activitat: Els romà al món

Objectius - Conèixer la presència del poble gitano als diferents països

d’Europa.

- Conèixer les diferents denominacions que fan referència al

poble gitano.

- Representar grà$ cament les xifres sobre la població gitana.


- Geogra$ a.

- Matemàtiques.

Edat 14-16 anys.


------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dinàmica

1. Presentació de l’activitat: S’inicia l’activitat comentant que en general tenim pocs

coneixements de la presència de població gitana al món. Es pregunta als nois i noies

si al seu poble o barri hi ha població gitana, i si tenen alguna idea del nombre

aproximat de persones que són. Després, s’explica que la població gitana no és

present només a Europa sinó a tot el món. Se subratlla el fet que el poble gitano no

planteja cap reivindicació territorial i que a la vegada té un gran sentit d’unitat malgrat

la seva dispersió i heterogeneïtat.

2. Lectura del text i exercicis: Repartim la $ txa «Mapes i xifres: Els romà al món» i la

fem llegir individualment o en grup. Al text es dóna informació sobre la presència de

la població gitana als diferents països i continents. Un cop llegit, s’obre un torn de

preguntes i comentaris amb tot el grup. Després, es passen a fer, individualment o

en parelles, els exercicis que proposa la mateixa $ txa:

a. Comprensió lectora: L’exercici de comprensió lectora, que no presenta

massa di$ cultat, està pensat perquè es respongui de manera individual.

1.2

.

R

G

1

N

amaro_1.indd 18 19/08/2010 12:11:08

19

b. Exercicis de càlcul i representació grà# ca: Els exercicis es poden fer

en parelles.

]Càlcul de percentatges: Calcular els percentatges de població

gitana als diferents països europeus a partir de xifres, amb l’ajuda

de calculadores o ordinadors.

]Realització de grà# cs: Amb les dades de població, fer diferents

tipus de grà# cs.

c. Mapa: Amb la # txa «Mapa mut polític d’Europa», els nois i noies

representen la quantitat de població gitana que hi ha als països dels quals

tenen informació. L’activitat implica treballar amb un atles per consultar els

països i elaborar una llegenda de categories segons les xifres totals

de persones gitanes.

3. Cerca a la xarxa: La darrera activitat consisteix a cercar la Declaració i el Programa d’acció

que es van elaborar fruit de la Conferència Mundial de Durban contra el Racisme, la

Discriminació Racial i la Intolerància. Es farà servir un buscador per a aquesta tasca i es

llegiran especialment els articles del 39 al 44 del Programa d’Acció, que fan referència al

poble gitano.

En cas que no els trobin, després d’una estona, se’ls faciliten els enllaços correctes:

http://www.fund-culturadepaz.org/DECLARACIONES%20RESOLUCIONES/

DurbanrRACISMO,%20XENOFOBIA_sp%5B1%5D.pdf (consultada el 21 de juliol de 2010).

A més, s’adjunta la # txa «Programa d’acció» aprovat per la Conferència Mundial de

Durban, amb els articles citats.

4. Posada en comú i debat: Per # nalitzar, es discuteixen amb tot el grup els nous

aprenentatges adquirits i allò que més els hagi cridat l’atenció.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos / Fitxa: Mapes i xifres: Els romà al món.

/ Mapes: Mapa mut polític d’Europa.

/ Fitxa: Programa d’acció de Durban.

/ Internet.

/ Atles.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_1.indd 19 19/08/2010 12:11:08

Orientacions

- Aquesta activitat està indicada especialment per estudiar el medi social i geogrà" c

amb l’aplicació d’eines instrumentals de matemàtiques i de llengua.

- Cal preveure el grau de di" cultat dels exercicis per al nostre grup de nois i noies. Es

recomana fer-los en parelles o petits grups per treballar conjuntament i potenciar la

cooperació entre iguals. Recordar o explicar conceptes i procediments (grà" c de

barres o sectors, càlcul de percentatge, etc.) en funció dels coneixements previs.

Durant l’activitat, la persona educadora pot posar èmfasi en el fet que la presència

de població gitana es coneix poc i que la societat no és conscient de les seves xifres.

Es pot posar l’exemple de Catalunya o de la localitat de referència,

preguntant a l’alumnat si creuen que hi viuen persones gitanes i si les dades que

s’han presentat coincideixen amb la seva visió.

---------------------------------------------------------------------------------------------------


- Els exercicis de matemàtiques es poden treballar amb l’ajuda del programa

informàtic Excel.

- Es pot consultar a Internet o utilitzar el fragment seleccionat sobre els documents

que es van aprovar o" cialment a la Conferència de Durban que fan referència

al poble gitano.

- Aquesta activitat es pot relacionar amb les del bloc «Racisme i poble gitano».

- A la posada en comú " nal poden sorgir nous interrogants que serveixin per iniciar

un procés de recerca d’informació o un treball posterior.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Informació

- European Information Roma O* ce: www.erionet.org (consultada el 21 de juliol de 2010).

- Fundación Secretariado General Gitano: www.gitanos.org (consultada el 21 de juliol de

2010).

- Unión Internacional Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010).

- Declaració de Durban: http://www.fund-culturadepaz.org/DECLARACIONES%20

RESOLUCIONES/DurbanrRACISMO,%20XENOFOBIA_sp%5B1%5D.pdf (consultada el 21

de juliol de 2010).

---------------------------------------------------------------------------------------------------

E

i

J

amaro_1.indd 20 19/08/2010 12:11:08

amaro_1.indd 21 19/08/2010 12:11:08

22 Amaró

/ Mapes i xifres: Els romà al món

El poble gitano és un poble únic: es troba arreu del món i no té cap aspiració terri-

torial, és a dir, no reivindica un territori propi.

Podem trobar persones gitanes arreu del món i d’Europa. Els països amb més població gitana

són Bulgària, Espanya, Hongria, Eslovàquia i Romania. Actualment hi ha di& cultats per donar

dades exactes sobre la quantitat de població gitana a l’Estat espanyol, però segons dades de

la Fundación Secretariado Gitano i del Ministeri de Treball i Assumptes Socials aproximada-

ment n’hi ha comptabilitzades entre sis-centes i sis-centes cinquanta mil. Pel que fa a Europa,

el Parlament Europeu estima que hi ha al voltant de dotze i quinze milions de persones gita-

nes. 5

A la taula següent es poden observar els diferents estats de la Unió Europea on hi ha

presència de població gitana i el seu nombre aproximat.

GrèciaHolandaHongria

IrlandaItàlia

LuxemburgPortugal

Regne UnitRomania

Suècia

85.000–120.00015.000–20.00010.000–15.000700.000–800.0002.500–4.500500.000500.000–600.0005.000–8.000200.000–300.000

Font: -European Roma Rights, Minority Rights Group, Centre de Recherches Tsiganes i UNICEF. www.unionromani.org

-EU Roma, Red Europea para la Inclusión Social de la Población Gitana en el Marco de los Fondos Estructurales. www.euromanet.eu

AlemanyaÀustriaBèlgica

BulgàriaDinamarcaEslovàquia

EspanyaFinlàndia

França

140.000–200.00030.000–40.000520.00–650.0000.000–27.00085.000–120.000200–50050.000–100.00080.000-100.000555.250

15.000-20.000

5 . European Parliament resolution of 31 January

2008 on a European strategy on the Roma: www.europarl.

europa.eu/sides/getDoc.do?type=TA&reference=P6-

TA-2008-0035&language=EN

amaro_1.indd 22 19/08/2010 12:11:08


A Catalunya s’estima que actualment hi viuen unes 80.000 persones gitanes.

Com en qualsevol cultura, les persones gitanes són molt diferents les unes de les altres.

A més, entre una persona gitana procedent de Romania, una de Catalunya i una altra

d’Anglaterra hi ha moltes diferències. Tot i així, el poble gitano té un gran sentit d’unitat:

en general, els gitanos i les gitanes, a part de ser catalans o francesos, també senten

que formen part d’un mateix poble gitano. A través de les seves organitzacions han fet

palesa la necessitat d’utilitzar un sol nom per denominar totes les persones gitanes del

món.

A la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i

les Formes Connexes d’Intolerància, que es va celebrar a Durban (Àfrica del sud) el

se tembre del 2001, la International Romaní Union (Unió Romaní Internacional) va fer una

intervenció pública en la qual va destacar la necessitat de parlar d’un sol poble tot i les

diferents denominacions que existeixen:

En aquest sentit, des de les associacions gitanes es promou el concepte romà, que tra-

duït al català és poble gitano. Romà prové de rom, que en rromanès signi� ca «persona

gitana». A continuació transcrivim un fragment de la mateixa intervenció, en què es parla

d’aquest nom:

«Quan es parla de nosaltres es fa referència al poble gitano, els romà, els romanies, els gypsy, els sinti o els nòmades, com si es tractés de pobles diferents units per uns mateixos problemes.»(Intervenció de la Unió Internacional Romaní a la Conferència Mundial de Durban, el 2001)

amaro_1.indd 23 19/08/2010 12:11:08

24 Amaró

«Des de la nostra organització reclamem que es respecti l’únic nom amb el qual els gitanos de tot el món volem ser coneguts i identifi cats, que és el concepte romà, amb accent tònic a la a com a paraula aguda. Romà és el plural del nom rom i vol dir, senzillament,

“gitanos”. Nosaltres som els romà, és a dir, els gitanos.» (Intervenció de la Unió Internacional Romaní a la Conferència Mundial de Durban, el 2001)

1. Després de llegir el text, responeu les preguntes següents:

]Quantes persones gitanes hi ha a Europa? I al món?

]Què podem dir sobre les possibilitats que tinguin un territori propi en un futur?

]A la Conferència Mundial de Durban es va tractar la denominació de les

persones gitanes als diferents països. Quines demandes es van fer?

2. A calcular!

]Us hem donat xifres sobre la població gitana d’alguns països d’Europa.

Calculeu el percentatge de població gitana a cada un d’aquests països

amb relació al total de població gitana a Europa.

]Si teniu les dades de població total dels diferents països també podeu cal-

cular el percentatge de població gitana en cada cas amb relació al total.

]Quin percentatge representa en el cas de Catalunya?

3. I a fer grà) cs!

]Amb aquestes xifres i percentatges podeu fer diferents grà) cs. Us propo-

sem elaborar un grà) c de barres amb les poblacions totals que teniu, i

grà) cs de sectors amb la distribució de població gitana dins de cada país i

comparativament entre els diferents països.

Llegiu el text i responeu les preguntes$!

amaro_1.indd 24 19/08/2010 12:11:08


Mapa mut polític d’Europa

4. Passeu als mapes

]Amb aquestes xifres agafeu el mapa mut polític d’Europa i pinteu-lo segons la

presència del poble gitano als diferents països. Haureu d’escollir unes cate-

gories (per exemple: països entre 0 i 1.000 persones gitanes, països entre

1.000 i 5.000, etc.) i un color per a cadascuna. D’aquestes categories i la seva

descripció, com sabeu, se’n diu llegenda d’un mapa.

amaro_1.indd 25 19/08/2010 12:11:09

26 Amaró

*Traducció pròpia del castellà al català.

Font: http://www.fund-cultura-

depaz.org/DECLARACIONES%20

RESOLUCIONES/DurbanrRACISMO,%20

XENOFOBIA_sp%5B1%5D.pdf (consulta-

da el 21 de Juliol de 2010).

Fitxa: Programa d’acció de Durban

Com en moltes altres conferències internacionals, després de la

Conferència Mundial de Durban es va elaborar una declaració amb els acords i

objectius més importants a què s’havia arribat. També es va fer el que s’anomena

Programa d’acció, un document amb propostes d’accions concretes per aconse-

guir els objectius de la declaració.

Busqueu aquests dos documents (Declaració i Programa d’acció) al web, amb

algun cercador com Google o algun altre. En cas que no els trobeu després d’una

estona, podeu demanar-los a la persona educadora.

Com veureu, els apartats 39-44 del Programa d’acció fan referència al poble gitano.

Diuen el següent:

Fragment del Programa d’acció de la Conferència Mundial de Durban, 2001*

»Reconeixent la necessitat urgent de convertir els objectius de la Declaració en un

Programa d’acció pràctica i aplicable, la Conferència Mundial contra el Racisme, la

Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància: [...]

»39. Fa una crida als estats perquè garanteixin als nens i joves romanís, gitanos, sintis

i nòmades, en particular a les nenes, la igualtat d’oportunitats d’accés a l’educació i

que els programes d’estudi a tots els nivells, inclosos els programes complemen-

taris per a l’educació intercultural, puguin, entre altres coses, incloure l’oportunitat

d’aprendre l’idioma o7 cial en l’etapa preescolar, la contractació de mestres i ajudants de

classe romanís, gitanos, sintis i nòmades, i oportunitats per a aquests nens i joves

d’aprenentatge en la llengua materna, responguin a les seves necessitats [sic];

/

amaro_1.indd 26 19/08/2010 12:11:09


»40. Encoratja els estats a adoptar polítiques i mesures apropiades i concretes,

a desenvolupar mecanismes d’aplicació, en els casos en què encara no existeixin, i a

intercanviar experiències, en cooperació amb representants dels romanís, els gitanos,

els sintis i els nòmades, per eradicar la discriminació envers ells, permetre’ls assolir la

igualtat i assegurar-los el ple gaudiment de tots els drets humans, segons va recoma-

nar el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial en el cas dels romanís en la

seva Recomanació general XXVII, amb l’objectiu d’atendre les seves necessitats;

»41. Recomana que les organitzacions intergovernamentals tractin degudament en

els seus projectes de cooperació amb diversos estats i d’assistència a ells [sic] la

situació de les comunitats romanís, gitanes, sintis i nòmades, i promoguin el seu des-

envolupament econòmic, social i cultural;

»42. Insta els estats i encoratja les organitzacions no governamentals a augmentar la

consciència sobre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes con-

nexes d’intolerància que experimenten els romanís, els gitanos, els sintis i els nòma-

des, i a promoure el coneixement i el respecte de la seva cultura i història;

»43. Encoratja els mitjans de comunicació a promoure l’accés igual i la participació

dels romanís, els gitanos, els sintis i els nòmades als mitjans d’informació, i a protegir-

los d’informacions racistes, estereotipades i discriminatòries, i insta els estats a facili-

tar els esforços dels mitjans de comunicació al respecte;

»44. Convida els governs a formular polítiques encaminades a combatre el racisme,

la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d’intolerància basades en

dades estadístiques ) ables que reconeguin els motius de preocupació existents

determinats consultant-los amb els mateixos romanís, gitanos, sintis i nòmades, i

que re* ecteixin, amb la major precisió possible, la seva situació en la societat. Tota

aquesta informació s’ha de recollir de conformitat amb les disposicions relatives als

drets humans i les llibertats fonamentals, així com la reglamentació sobre la protecció

de dades i les garanties de respecte de la intimitat, i consultant-ho amb les persones

interessades; [...].»

amaro_1.indd 27 19/08/2010 12:11:09

Descripció de l’activitat: El cel, la terra i el camí

Objectius - Identi! car la bandera del poble gitano com a tret identitari

i de reconeixement.

- Conèixer el signi! cat dels colors i els símbols de la bandera.

- Dissenyar banderes i els seus elements amb diversos materials.

Recomanada per a - Matemàtiques.

- Expressió plàstica.


Edat 12-14 anys.


------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dinàmica

1. Debat col·lectiu: S’introdueix l’activitat a partir de la imatge de la bandera gitana

(! txa «La bandera del poble gitano» o alguna altra imatge). Sense dir inicialment quina

bandera és, els nois i noies han d’intentar donar resposta a preguntes com:

] Coneixeu aquesta bandera?

] Amb quin poble la identi! queu?

] Quina és la vostra bandera?

] Quin signi! cat té per a un poble, un país o un equip esportiu la seva

bandera?

] Us identi! queu amb alguna bandera? I amb més d’una?

] Els colors o símbols d’una bandera tenen algun signi! cat?

] Què signi! quen el vermell i el groc de la senyera?

] Què signi! ca el verd de la bandera del poble gitano?

] I el blau? I la roda vermella?

2. Explicació/Lectura: Per con! rmar les respostes, es fa una explicació oral al grup

sobre l’origen i el signi! cat de la bandera, o es llegeix el text de la ! txa «Què en sabem,

de la bandera del poble gitano?». També es pot fer servir la ! txa «La bandera de l’Índia».

1.3

.

R

G

1

N

amaro_1.indd 28 19/08/2010 12:11:09

29

3. Disseny de la bandera: S’organitzen petits grups de nois i noies. Cada grup ha

de dissenyar una bandera gitana amb les tècniques i els materials que esculli

(pintura, collage, costura, gra" t, etc.). Per fer un bon projecte de bandera cal

incloure l’esbós, la mida prevista, el material necessari, el pressupost, etc.

Després es valora la viabilitat de la proposta " ns a donar-la per bona.

4. Cerca dels materials: Cada grup busca els materials necessaris (es compren o

s’agafen del mateix centre) o es delega en una comissió la cerca dels materials

necessaris per a tots els grups.

5. Elaboració de la bandera: Finalment cada grup elabora la seva bandera segons

el projecte que ha preparat. El professorat dóna suport a les necessitats dels

grups i els orienta.

6. Debat col·lectiu: Amb tot el grup es re% exiona sobre els continguts treballats i el

grau de coneixement que es té de la cultura gitana. En aquesta re% exió conjunta

també es decideix què fer amb les banderes: on es poden mostrar, amb quins

objectius i durant quant de temps.

7. Mostra de banderes: S’exposen les banderes realitzades pels joves d’acord amb

el que s’hagi decidit en grup.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos / Fitxa: La bandera del poble gitano.

/ Fitxa: La bandera de l’Índia.

/ Fitxa: Què en sabem, de la bandera del poble gitano?

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Orientacions

- L’activitat pot tenir un elevat component lúdic, o més aviat tècnic si s’hi inclou el

treball de procediments com l’ús del compàs, la precisió en el dibuix tècnic, etc.

J

amaro_1.indd 29 19/08/2010 12:11:09

- És important evidenciar que la bandera és, entre altres, un símbol que dóna un

reconeixement i una identitat al poble gitano, i tractar-la en condicions d’igualtat amb

la de qualsevol altre poble.

- L’activitat dóna l’oportunitat de treballar els símbols de diferents cultures, per això pot

ser útil incloure-la quan es treballi la interculturalitat.

- La bandera gitana pot incorporar-se en jocs de nit, jocs de pistes, a l’esbarjo, etc.

------------------------------------------------------------------------------------------------------


- L’activitat permet treballar procediments com l’ús del compàs i el dibuix geomètric,

així com la resolució dels problemes que es plantegin en la construcció de la

bandera. També es poden treballar els continguts conceptuals de la circumferència,

el cercle, el radi, el perímetre, la superfície, etc.

- Aprofundir en el dibuix geomètric a partir de la bandera de l’Índia. Utilitzar el compàs

per fer la roda de vint-i-quatre radis, que pot presentar una certa di+ cultat. Proposar

altres activitats de dibuix tècnic, com fer diferents tipus de rodes amb més o menys

radis.

- Plantejar problemes matemàtics al voltant del càlcul de la superfície de la roda o de la

construcció de la bandera amb un perímetre o una superfície determinats.

- Construir la roda amb fustes o altres materials de reciclatge, en relleu, etc.

- Elaborar diferents banderes d’arreu del món per decorar un espai amb la representació

de diferents pobles i/o països.

- Si el grup és petit i es disposa d’una sala gran, es pot construir una bandera de grans

dimensions entre tot el grup.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Informació

- enciclopedia.us.es/index.php/India (consultada el 21 de juliol de 2010).

- es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Roma_6 ag.svg (consultada el 21 de juliol de 2010).

------------------------------------------------------------------------------------------------------

i

E

amaro_1.indd 30 19/08/2010 12:11:09

amaro_1.indd 31 19/08/2010 12:11:09

32 Amaró

Què en sabem, de la bandera del poble gitano?

La bandera gitana és un dels principals símbols del poble gitano. Es

va institucionalitzar l’any 1971 al I Congrés Gitano Internacional, que va tenir lloc el 8

d’abril del mateix any a Londres, i on es van prendre acords molt importants per al

poble gitano.

Com podeu veure, aquest símbol consta de dues franges horitzontals: una de color

blau i una de color verd. El blau simbolitza el cel i la llibertat, i el verd és el símbol de la

terra fèrtil. També hi podeu veure una roda de color vermell a la part central. Aquesta

roda té setze radis i recorda la de la bandera de l’Índia, que en té vint-i-quatre. Aquest

element simbolitza, d’una banda, l’origen d’un poble que prové de l’Índia i, de l’altra, el

moviment i el progrés que ha caracteritzat la història i la cultura del poble gitano.

La majoria de les banderes corresponen a països que tenen un territori propi. El poble

gitano, però, no té territori i tampoc no en reivindica. És un poble sense fronteres. I

la seva bandera esdevé un símbol d’identitat i de reconeixement d’un poble que és

present a tot el món.

/

amaro_1.indd 32 19/08/2010 12:11:09


/La bandera del poble gitano

amaro_1.indd 33 19/08/2010 12:11:09

34 Amaró

/La bandera de l’Índia

amaro_1.indd 34 19/08/2010 12:11:09

Descripció de l’activitat: La llengua romaní, una llengua errant

Objectius - Conèixer l’existència del rromanès al món.

- Valorar la importància de les llengües minoritàries,

en especial del rromanès.

- Re% exionar sobre la relació entre llengua i identitat individual

i col·lectiva.

Recomanada per a - Llengua.

Edat 12-16 anys.


------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dinàmica

1. Preguntes inicials (treball individual): Com a motivació per conèixer la llengua

romaní es reparteix la * txa «Endevina, endevinalla...», que conté preguntes tipus test

per respondre individualment. És probable que els nois i noies no sàpiguen les res-

postes, per això representarà una novetat.

2. Lectura del text i resposta de les preguntes en grups: A continuació es reparteix

la * txa «La llengua romaní, una llengua errant», es llegeix el text i es diu a l’alumnat

que després hauran de respondre les preguntes sense consultar-lo. S’organitzen

petits grups per respondre les preguntes, es dóna un temps a cada grup i es posen

les respostes en comú. També es poden comparar el nombre d’encerts de cada

grup com si es tractés d’un concurs.

3. Poesia «Rać savi ni bistarav»: Es fa una lectura individual o compartida de la

poesia i tot seguit es responen les preguntes.

1.4

.

R

G

1

N

amaro_1.indd 35 19/08/2010 12:11:10

4. Poesia «Amari Ćhib»: Es llegeix, preferiblement en grup, la poesia sobre la llengua

i el text sobre diversitat cultural i patrimoni immaterial. Després se’n fa un comentari

col·lectiu que permetrà re# exionar sobre la importància de la llengua i els sentiments

d’identi$ cació, i s’introdueix l’activitat sobre la llengua materna.

5. Lectura i debat sobre la llengua com a patrimoni: Es reparteix la $ txa «La llengua,

patrimoni immaterial», se’n fa una lectura col·lectiva i s’obre el debat. Algunes

preguntes per orientar-lo poden ser:

] Què signi$ ca la llengua per a un poble?

] Si un poble perd la seva llengua, què més perd?

] Per què creieu que la UNESCO inclou la llengua dins el patrimoni

immaterial? Què vol dir aquest nom?

] Com pot ajudar al rromanès el fet que hi hagi un dia internacional

de la llengua materna?

] Què podem dir respecte al català?

] Què podem fer nosaltres per conservar la nostra llengua?

6. Creació d’un eslògan: Es crea un eslògan publicitari o un cartell que sigui

l’emblema de la Campanya per a la promoció de la llengua romaní del 21 de

febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos / Fitxa: Endevina, endevinalla...

/ Fitxa: La llengua romaní, una llengua errant.

/ Fitxa: Rać savi ni bistarav.

/ Fitxa: Amari Ćhib.

/ Fitxa: La llengua, patrimoni immaterial.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Orientacions

- La informació que s’aporta en aquesta activitat permet trencar la imatge de

desprestigi de la llengua romaní. Cal presentar la llengua romaní com una llengua

minoritària i viva que manté tota la riquesa identitària i cultural del poble gitano.

J

amaro_1.indd 36 19/08/2010 12:11:10

- És un bon moment per valorar la riquesa lingüística del grup. Si hi ha nois i noies gitanos es pot

fer que expliquin la seva vivència de la llengua caló. Si hi ha nois i noies d’origen indi, s’ha de

tenir en compte que les llegües tenen semblances lingüístiques

i que pot ser una ocasió per fer-los protagonistes.

- Les activitats es poden realitzar tant individualment com per parelles, així com en petits grups.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


- Buscar textos, cançons, etc., en rromanès.

- Utilitzar el manual del rromanès estàndard per fer jocs de paraules i aprendre’n

de noves.

- Construir entre tots un Memory amb paraules en rromanès utilitzant el manual

d’aquesta llengua.

- Organitzar altres activitats de tipus lúdic per aprendre paraules senzilles d’una

llengua estrangera.

- Representar amb una imatge, un quadre o un mural alguna de les poesies treballades.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Informació

Bibliogra* a

- Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana a Catalunya. Informe

* nal. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005.

- Queraltò, A. Curs de romaní. Lacho Baji Calí. Departament de Benestar i Família,

Generalitat de Catalunya, 2005.

Pàgines web

- Fundación Secretariado Gitano: www.gitano.org (consultada el 21 de juliol de 2010).

- International Romani Writers Association (IRWA): www.romaniwriters.com (consultada el 21 de

juliol de 2010).

- Institut Linguapax, Centre UNESCO de Catalunya: www.linguapax.org (consultada el 21 de juliol

de 2010).

- PROEL, Promotora Espanyola de Lingüística: www.proel.org/index.php?pagina=mundo/

indoeuro/indoiran/indico/romani (consultada el 21 de juliol de 2010).

- Romani Linguistics and Romani Language Projects: http://romani.humanities.manchester.ac.uk/

(consultada el 21 de juliol de 2010).

- Unión Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010).

- O Vurdon: www.vurdon.it/spanish.htm (pàgina d’on s’han extret les poesies).

E

i

amaro_1.indd 37 19/08/2010 12:11:10

amaro_1.indd 38 19/08/2010 12:11:10


/Endevina, endevinalla...

Ho endevineu? Llegiu aquest fragment: Quina llengua creieu que és?

Gelem, gelem lungone dromençar

maladilem baxtale Rromençar

A Rromalen kotar tumen aven

E caxrençar bokhale ćhavençar

1. La llengua internacional del poble gitano es diu...

A Rom B Hongarès C Hindi D Rromanès

2. El rromanès deriva del...

A Turc B Sànscrit C Hebreu D Àrab

3. La llengua romaní és una llengua...

A Llatina B Germànica C Indoeuropea D Celta

4. El rromanès i el català comparteixen una característica, totes dues són llengües...

A Llatines B Orals C Minoritàries D Asiàtiques

5. El rromanès és una llengua de tradició...

A Marginal B Teatral C Oral D Musical

6. Quina d’aquestes opcions no caracteritza la llengua romaní?

A Cohesió B Diversitat C No usada D Identitat

amaro_1.indd 39 19/08/2010 12:11:10

40 Amaró

7. Segons els cientí" cs, el caló és un...

A Dialecte B Idioma C Pogadolecte D Fenomen cultural

8. L’any en què es va presentar l’alfabet gitano va ser el...

A. 1890 B. 1990 C. 1695 D. 1790

9. El rromanès és una llengua viva que es parla a...

A. Països de l’Europa B. Romania, Hongria C. Països de l’Europa D. Als cinc continents

de l’Est i Bulgària de l’Est, Espanya i

Portugal

10. Les iniciatives per recuperar la llengua gitana s’han dut a terme principalment per part de...

A. Associacions B. Associacions C. Centres cívics D. Escoles

de veïns gitanes

11. Les principals varietats dialectals del rromanès són...

A. Cinc B. Sis C. Vuit D. Quatre

Quantes d’aquestes respostes sabeu o penseu que sabeu?

Després de llegir el text La llengua romaní, una llengua errant, segur que les sabreu respondre de memòria.

amaro_1.indd 40 19/08/2010 12:11:11


/La llengua romaní, una llengua errant

La llengua del poble gitano s’anomena rromanès o llengua romaní.

Hem de saber que es tracta d’una llengua molt antiga i viva que s’ha anat enriquint al

llarg del temps i ha esdevingut un dels elements culturals i d’identitat imprescindibles

del poble gitano. Avui dia el rromanès representa la convivència i la barreja de cultu-

res, i és transmissor de valors interculturals.

I és que la història del rromanès és la història del poble gitano. De fet, l’origen del

poble gitano s’ha conegut gràcies a la investigació lingüística, tot i que hi ha diferents

teories i hipòtesis. A través de les recerques & lològiques que van dur a terme investi-

gadors com Rudiger i Reliman, a & nals del segle XVIII es va descobrir que hi havia una

gran semblança entre el rromanès i diverses llengües indoàries del nord de l’Índia.

Des d’aleshores s’ha anat con& rmant que la llengua romaní és una llengua indoeuro-

pea que deriva del sànscrit, igual que altres llengües índies modernes com l’hindi, el

bengalí o el nepalès, amb les quals el rromanès manté algunes similituds.

Així doncs, el rromanès, com el poble gitano, prové de l’Índia i també va fer un llarg

recorregut, de manera que ha estat en contacte amb diferents llengües i pobles.

D’aquest itinerari en queda bona constància en la mateixa llengua: molts dels seus

dialectes contenen paraules perses, gregues, armènies, etc. Com hem dit, els estudis

& lològics han estat molt importants per anar esbrinant quin va ser l’itinerari del poble

gitano a través d‘Àsia i d’Europa. Amb l’arribada a la península Ibèrica, la llengua del

poble gitano també va entrar en contacte i es va barrejar amb les llengües pròpies,

com el català, el castellà o l’èuscar, i va donar lloc al caló.

Malauradament, la llengua romaní ha patit la mateixa persecució ferotge que el poble

gitano ha hagut de suportar. A l’Estat espanyol, per exemple, va estar prohibida i per-

amaro_1.indd 41 19/08/2010 12:11:11

42 Amaró

seguida per diferents lleis discriminatòries des del segle XV i ! ns a la dictadura fran-

quista, en què el caló es considerava «llengua de delinqüents».

Però, malgrat les persecucions, al segle XXI el rromanès és una llengua viva, testimo-

ni de la transnacionalitat del poble gitano: es parla a la majoria de països de la Unió

Europea i més enllà d’aquests. A més, és el mitjà de comunicació habitual entre gita-

nos de diferents nacionalitats.

No obstant això, també trobem diferències en els parlars segons la zona geogrà! ca.

Els especialistes parlen de quatre grans varietats dialectals: els dialectes balcànics,

els dialectes gurbert-cergart, els dialectes kalderari-lovari i els dialectes sinto.

El rromanès no té res a veure amb una llengua marginal sense estructura oral i escri-

ta. Aquesta idea esbiaixada no té en compte que al llarg de la història el rromanès ha

estat una llengua de tradició oral, però que ha existit com a llengua escrita a través

dels diferents dialectes. Amb el temps s’ha arribat a impulsar la creació del rromanès

estàndard: el 1990, al IV Congrés Mundial Gitano celebrat a Varsòvia, es va presen-

tar l’alfabet gitano, que actualment es troba en procés de difusió i que encara no és

massa conegut, però que és de molta utilitat.

Cal destacar, també, la presència de la llengua romaní als mitjans de comunicació. En

aquest sentit, països d’Europa de l’Est com Bulgària compten amb una televisió en

rromanès (TVRoma) i utilitzen aquesta llengua en diversos canals radiofònics. A més,

el rromanès és present a la majoria de portals web gitanos com una de les versions

lingüístiques en què es presenta la informació.

En de! nitiva, estem parlant d’una de les llengües més riques que encara podem sen-

tir. Igual que la mateixa cultura gitana, aquesta llengua té una gran capacitat per fer

seus els valors procedents d’altres idiomes i pobles.

A Catalunya la llengua de les persones gitanes és el caló-català. Com ja sabeu, el

caló no és cap llengua ni cap dialecte, sinó una mena de barreja entre el que era

amaro_1.indd 42 19/08/2010 12:11:11


la llengua mare del poble gitano (el rromanès) i la llengua que es parlava al territori,

en aquest cas el català. Passa igual amb l’èuscar o el castellà, de manera que a la

península Ibèrica coexisteixen el caló-castellà, el caló-gallec/portuguès i el caló-èus-

car o erromintxela.

Catalunya és coneguda per ser una terra d’acollida i per la seva riquesa cultural. La

parla dels gitanos i gitanes n’és un bon exemple. Hi ha una gran heterogeneïtat i

riquesa en el vocabulari del caló-català ja que, d’alguna manera, és fruit dels diferents

lligams històrics i familiars entre grups gitanos d’origen castellanoparlant o francès,

per exemple. També ha estat important la in� uència de les diferents migracions gita-

nes que han arribat a Catalunya, com ara de famílies d’Europa de l’Est a � nals del

segle XIX, o de famílies procedents d’Andalusia i d’altres zones de la Península durant

els anys seixanta i setanta del segle XX.

Cal dir, però, que avui en dia l’ús del caló es redueix a algunes paraules, de manera

que ni tan sols una persona gran gitana pot dir una frase sencera en caló sense fer

servir com a base el català o el castellà, entre altres llengües. Sembla que a principis

del segle XX el caló era molt més viu i utilitzat. La dictadura franquista en va reprimir

i perseguir l’ús públic, i posteriorment no va ser reconegut ni fomentat a través dels

textos i els organismes o� cials.

Tot i això, actualment s’estan promovent iniciatives de recuperació i coneixement de

la llengua gitana: tallers de llengua que es duen a terme des de les associacions gita-

nes i classes a la Universitat (fora dels programes o� cials) o a les escoles en horari

extraescolar, com les classes de rromanès o caló que preveu el Pla integral del poble

gitano a Catalunya.

amaro_1.indd 43 19/08/2010 12:11:11

44 Amaró

/Rać savi ni bistarav�� !�� " � � � �"#�� $�� #� �� %�� & ��&�� ' � �� (� � �� )�� (��%� ��

�� *�� + �� ( �� , �� - �� *� �� .�� /� � � �� (�� . �� 0 ��"� �1 2 "�� .�� , � �� 2 ��3 � �� 2�� 3 � �� 2�� Semso Avdic Rrom xoraxano

amaro_1.indd 44 19/08/2010 12:11:11


L’autor d’aquesta poesia és Semso Avdic Rom Jorajanó, que va néixer a Banja Luka

el 1950. Amb un llenguatge simple expressa sentiments profunds i intensos. Va gua-

nyar el tercer premi de poesia a l’edició del 1986 del concurs Nosside a Itàlia.

1. Quins sentiments us transmet aquesta poesia?

2. El text fa referència a un fet fonamental que ha patit el poble gitano durant molts

segles. Quin?

3. Seleccioneu les dues primeres estrofes i continueu el poema amb un " nal

diferent.


amaro_1.indd 45 19/08/2010 12:11:11

46 Amaró

/�� !� ��"�� #� �� $�� %�� !� ��"�� #� �� $�� &�� '� �� (�� $ �� $ "�� !� �� )�� #��"� ��*+�� "�� "� �,��$�� ( " �� (��-$ %��"�� %� .��(�� #�� "�� (.�� #/� � '�� "��$�� 0�� 1/�(� �� 0"��2�� 3��$2�� $ �� #�� %4�& �� !�� 0�%�$ (�� 1 �� $��%�� %� �� $5�.�� ,#� ��*�� %��%��

6��(� �� 7�� $��(� �� 8 � #��8� �� 9�� $�� "�� #�� #�� #��$!�� :��*�� "�� #�� #��(��&��$!�� "7(�&��$ ��(� �� $ �� "�� 8�� #�� 8�� "�� ;�$�� :�8"� �� 8�*��$� � ��!�� <� "�#��!�� "�� #�� 8 8" "�$8� �� #��"��= �� #��"��>�8�� $��8�� $� �� "��!�� (� �� "��*�1� �7��"��>��<�& � �� ?��$8��& � ��#�� 8� �7@��8 � ��!�� #��<�Sergio Franzese

amaro_1.indd 46 19/08/2010 12:11:11



1. Quines altres llengües coneixeu que corrin el perill de perdre’s?

2. Quina és la vostra o les vostres llengües? Quins sentiments de pertinença teniu

cap a elles?

amaro_1.indd 47 19/08/2010 12:11:11

48 Amaró

/La llengua, patrimoni immaterial

La diversitat lingüística i cultural representa valors universals que

enforteixen la unitat i la cohesió de les societats, per això no podem menystenir el

rromanès com a llengua materna de tot un poble, el gitano. Les llengües s’inclouen

en el que la UNESCO1 anomena patrimoni immaterial. Aquest patrimoni és molt

important perquè representa l’origen de la identitat de moltes cultures expressades al

llarg de la història, sobretot pels grups minoritaris. El reconeixement de la importàn-

cia de la diversitat lingüística va motivar la decisió de la UNESCO de celebrar el Dia

Internacional de la Llengua Materna. La celebració es va proclamar l’any 1999 durant

la Conferència General de la UNESCO.

Des de llavors, cada 21 de febrer se celebra arreu del món el Dia Internacional de

la Llengua Materna. L’objectiu d’aquest dia és promoure la diversitat lingüística,

l’educació multilingüe i fomentar el coneixement de les tradicions lingüístiques i cultu-

rals, basant-se en la comprensió, la tolerància i el diàleg.

Una de les accions per recuperar el rromanès després de tants segles de persecu-

ció pot ser promoure-la com una llengua materna que no ha mort, sinó que ha estat

amagada durant molt temps.2

Sigui frase o sigui cartell, la imaginació al poder!

1. Amb tota la informació que heu obtingut sobre el rromanès, la UNESCO us

demana que aquest any feu el cartell o l’eslògan de promoció de la campanya

del 21 de febrer sobre la llengua romaní.

1. La UNESCO és l’Organització

de les Nacions Unides per a

l’Educació, la Ciència i la Cultura.

2. Elaboració pròpia a partir

de la informació extreta de

l’Institut Linguapax (Centre

UNESCO de Catalunya).

Per a més informació consulteu

la pàgina web

www.linguapax.org.

amaro_1.indd 48 19/08/2010 12:11:11

Descripció de l’activitat: Gelem, gelem: un himne universal

Objectius - Conèixer l’himne gitano i el seu signi" cat.

- Conèixer, a través de l’himne, aspectes històrics i d’identitat

del poble gitano.

- Re% exionar al voltant dels esdeveniments que apareixen

al text.

- Llegir i interpretar una partitura.


- Llengua.

- Música.

Edat 12-14 anys.

Durada Aproximadament 1 hora.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dinàmica

1. Presentació i audició de l’himne: Es realitza una breu presentació oral explicant

que es tracta de l’himne del poble gitano. Es lliura la " txa «Gelem, gelem: un himne

universal», que inclou la lletra de la cançó i les preguntes per aprofundir-hi. Es fa una

primera audició de la peça seguint el text.

2. Anàlisi del text: Es llegeix la traducció de la lletra al català de forma individual. Es

responen les preguntes del segon full de la " txa «Gelem, gelem: un himne universal»

en petits grups. Després es posen en comú les respostes amb tot el grup i s’obre un

espai per a comentaris, re% exions, etc.

3. Presentació del compositor: Es presenta el compositor de la música de l’himne gitano,

Jarko Jovanovic, i el seu " ll, Petro Ivanovich, músic de renom internacional.

(Vegeu la Borsa de personatges.)

1.5

.

R

G

1

N

amaro_1.indd 49 19/08/2010 12:11:11

4. Lectura de la partitura: Es lliura la partitura de la peça als nois i noies i se’n realitza

una audició repetida, s’explica breument l’estructura musical i s’aclareix el signi# cat

dels signes que puguin resultar dubtosos per a l’alumnat (probablement caldrà

explicar la lligadura, la notació anglosaxona, etc.).

5. Interpretació musical: Es proposa als nois i noies cantar la lletra en rromanès

a sobre de la versió enregistrada després d’algunes audicions en silenci. Finalment

es pot realitzar un acompanyament rítmic amb algun instrument que hi hagi a mà

(caixa xinesa, triangle, etc.).

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos / Fitxa: Gelem, gelem: un himne universal (inclou la lletra de la peça

i preguntes per comentar-la).

/ Fitxa: Partitura del Gelem, gelem.

/ Peça musical: Gelem, gelem (disponible a www.unionromani.org).

/ Personatge: Jarko Jovanovic i Petro Ivanovich.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Orientacions

- L’activitat pot ajudar a entendre un episodi molt important de la història contemporània:

l’Holocaust nazi i les conseqüències que va tenir per al poble gitano. Es pot relacionar

amb l’activitat centrada en el Porrajmos.

- La resposta a les preguntes es pot repartir entre diferents nois i noies (per exemple,

dos que busquin signi# cats al diccionari i a l’enciclopèdia), de manera que es fomenti la

seva habilitat de treball en grup.

- La interpretació musical es pot no fer o ampliar en funció del grup i del context on

s’apliqui. Per exemple, es pot improvisar amb diferents instruments com la guitarra,

el teclat, la 0 auta, el violí i/o algun element de percussió, i afegir-hi les veus de la resta

de nois i noies.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

J

amaro_1.indd 50 19/08/2010 12:11:12

E

i


- Treballar la lletra utilitzant el diccionari de rromanès.

- Traduir l’himne a l’anglès o a altres llengües, dins de l’àrea de llengua estrangera.

- Fer un dibuix/imatge/quadre que expressi grà$ cament el text.

- Relacionar l’himne amb la història de l’Holocaust gitano, el Porrajmos, i treballar-la

juntament amb l’activitat especí$ ca sobre aquest tema.

- Inventar la lletra d’un altre himne.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Informació

- Union Romaní: www.unionromani.org (consultada el 7 de juliol de 2006; permet

l’accés a diferents versions d’àudio del Gelem, gelem).

---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_1.indd 51 19/08/2010 12:11:12

amaro_1.indd 52 19/08/2010 12:11:12


/Gelem, gelem: un himne universal

Escolteu l’himne seguint la lletra en rromanès —la llengua internacional

del poble gitano—, a la columna de l’esquerra. La columna de la dreta conté una

traducció en català que us ajudarà a entendre el signi% cat de la cançó. Poseu molta

atenció i després en parlem!�� !�� "#� �� $��%�� &� � � �� '�� (�� )� %�� %�'�� *�� )� �� +� �� ,+� �� -� ��, �� !�� .� � �� /�*�� #�+� �� !� � ��0

�� 1� �� / �� 0� � � �� (2�� 3� � � �� )�� 4� ��+�5 �� +� �� "�� 6 .��07�� +�� 8�� +�� 0� � � �� ,�� (9�� +��'�-�# �� +�� +�-�# ��9 �� +�� 0� � � �� -��:�� 9� �� 7�� 6�0'�-�# �� -�� 6� �� ;� �� .� �2�� 0��<��: �� 8��:�� +� �� 2=� � � ��-�� +��<0amaro_1.indd 53 19/08/2010 12:11:12

54 Amaró

1. Fixeu-vos en el moment que parla de la Legió Negra: es refereix a les SS

nazis (policia de l’exèrcit nazi), que duia uniformes foscos. Busqueu-ne més

informació per comentar-la amb tot el grup.

2. Busqueu el signi$ cat de la paraula himne. Busqueu també el signi$ cat

d’altres paraules que no entengueu.

3. Comenteu els versos més tristos de l’himne i els versos on veieu esperança.

En altres versos hi trobeu ràbia, orgull, ànim de venjança?

4. Fixeu-vos en el vers que es repeteix («Ai, gitano! Ai, joves!»): quins senti-

ments us desperta el fet que es refereixi especialment als joves?

5. Hi ha referències també als nens i nenes petits? Quines?

6. «Caminar, recórrer, venir, llargs camins...» Quines imatges us fan venir al cap?

Com les relacioneu amb les característiques del poble gitano? Com s’anomena

un poble amb aquestes característiques?

7. Quins altres himnes coneixeu? Molts himnes es refereixen a la idea d’un terri-

tori. En aquest cas, es fa referència a «la meva gent» i a gitanos de tot el món,

per tant, hi ha un sentit universalista. Com ho valoreu?

amaro_1.indd 54 19/08/2010 12:11:12


/Partitura del Gelem, gelem

Ara escoltarem l’himne del poble gitano, el Gelem, gelem, amb la parti-

tura al davant per seguir-ne el ritme i la melodia. Mireu-vos-la bé i pregunteu tots els

signes que no entengueu.

Quan l’haguem escoltat alguns cops el cantarem amb la música. Després agafarem

instruments i el cantarem i tocarem, aquesta vegada sense la cançó de fons. Prepareu

les veus i els instruments!

amaro_1.indd 55 19/08/2010 12:11:13

56 Amaró

amaro_1.indd 56 19/08/2010 12:11:13

Descripció de l’activitat: El 8 d’abril: Dia Internacional del Poble Gitano

Objectius - Conèixer la celebració, cada 8 d’abril, del Dia Internacional

del Poble Gitano i els seus símbols principals.

- Valorar positivament la diversitat de tradicions i actes

culturals a Catalunya.


- Ciències socials.


Edat 12-14 anys.


------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dinàmica

1. Pluja d’idees: els dies internacionals, els dies dels pobles: Es convida els nois

i noies a dir tots els dies internacionals que coneguin (el Dia Internacional de la Dona

Treballadora, el Dia Mundial contra el Sida, etc.) i totes les diades i dies de celebració

dels pobles. Després de repassar-los s’obre un espai de preguntes i comentaris al

voltant de la importància, el sentit i el signi& cat d’aquestes celebracions. Algunes

preguntes que poden orientar el debat són:

] Per a qui són importants aquests dies?

] Qui els decideix?

] De quines maneres se celebren?

] Quins us agraden més? Quins menys? Per què?

] Com celebrem l’11 de setembre a Catalunya? Què us agradaria

treure-hi o afegir-hi?

] Coneixeu el dia 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano?

1.6

.

R

G

1

N

amaro_1.indd 57 19/08/2010 12:11:13

2. Lectura/Interpretació de l’entrevista: Es distribueix la ! txa «Vine i explica’ns la

teva festa!», en què s’hi transcriu una entrevista radiofònica. Els nois i noies es posen

en parelles i es reparteixen els papers d’entrevistador i entrevistat. Es fa una primera

lectura del text per interpretar-lo i després es llegeix diverses vegades per entendre’l

i entonar-lo correctament. Si es creu oportú, es pot gravar l’entrevista o fer-ne una

representació davant el grup.

3. Discussió: Es posa en comú el que els nois i noies hagin après en l’entrevista i els

dubtes que els hagi generat. Algunes preguntes que es poden tractar són:

] Què passa el 8 d’abril? Perquè és aquest dia i no un altre? On se

celebra, i com?

] Quina importància pot tenir l’acte de caire institucional que es fa

al matí?

] El poble gitano viu des de fa més de sis segles amb nosaltres, per què

encara el desconeixem tant?

4. Expressió oral i posada en comú: S’explica a tot el grup el que cada parella o

grup ha après o el que vol destacar. El professorat pot apuntar a la pissarra les idees

fonamentals que s’han exposat.

5. Anàlisi de la imatge ! xa i expressió escrita: Es reparteix la ! txa «El 8 d’abril en

imatges». Els nois i noies l’han d’observar amb atenció i fer-ne una anàlisi, i després

han d’escriure una redacció breu sobre el que han après del Dia Internacional del

Poble Gitano.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos / Fitxa: Vine i explica’ns la teva festa!

/ Fitxa: El 8 d’abril en imatges.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Orientacions

- És una bona oportunitat per conèixer les celebracions de les diferents cultures

del grup. Si hi ha nois i noies gitanos, convé donar-los espai per explicar com veuen

aquesta festa.

J

amaro_1.indd 58 19/08/2010 12:11:13

E

i

- És aconsellable que l’activitat de lectura i de comprensió del text es realitzi

en parelles, però també es pot fer en petits grups o individualment.

- En el context formal, l’activitat d’anàlisi de la imatge es pot fer individualment i utilitzar-se

com a avaluació.

---------------------------------------------------------------------------------------------------


- Elaborar una entrevista i fer-la a una persona gitana coneguda.

- Convidar una persona gitana a assistir a l’aula i explicar la història del 8 d’abril

(l’alumnat pot preparar preguntes).

- Buscar altres imatges de la festa del 8 d’abril i fer un mural.

- Treballar, a partir de l’article que es proposa a l’apartat d’informació, altres

celebracions i representacions institucionals.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Informació

- 8 de abril. Día Internacional de los Gitanos. Gitanos, pensamiento y cultura, núm.

29, abril del 2005. Disponible a: www.gitanos.org/upload/78/19/29noticias.pdf

(consultada el 21 de juliol de 2010).

- Unión Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010).

- Associació Drom Kotar Mestipen: www.dromkotar.org (consultada el 21 de juliol

de 2006).

---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_1.indd 59 19/08/2010 12:11:13

amaro_1.indd 60 19/08/2010 12:11:13


/Vine i explica’ns la teva festa!

Dins del cicle radiofònic sobre els dies dels pobles que conviuen a

Catalunya, ha estat convidada la Maria, una noia que el 8 d’abril va celebrar el dia del

seu poble: el Dia Internacional del Poble Gitano. Llegiu l’entrevista amb un company

o companya (un pot fer d’entrevistador i l’altre de Maria) i poseu en comú el que heu

après sobre el 8 d’abril.

Entrevistador: Bon dia a totes i tots; benvinguts al nostre programa «Vine i

explica’ns la teva festa!». Avui tenim la sort de tenir entre nosaltres la Maria,

una noia de Barcelona que estudia primer de batxillerat. A més de ser una molt

bona estudiant i fer de voluntària a una escola amb els nens i nenes de primària,

també té temps per divertir-se i participar en les festes i esdeveniments impor-

tants, i precisament per això ha vingut a explicar-nos que ahir va celebrar el Dia

Internacional del Poble Gitano. Segurament molts dels nostres oients no saben

per què el 8 d’abril és el dia en què es dóna un reconeixement internacional al

poble gitano. Ens ho expliques una mica, Maria?

Maria: Sí, nosaltres celebrem la festa del poble gitano el 8 d’abril perquè aquest

mateix dia de l’any 1971, a Londres, es va celebrar el I Congrés Internacional del Poble

Gitano amb les persones representants de les organitzacions gitanes que hi havia.

E: I què es va decidir en aquest Congrés? Suposo que devien prendre deci-

sions molt importants, perquè si des de llavors aquest és el Dia Internacional

del Poble Gitano, devia ser una reunió molt important per al poble gitano, oi?

M: La veritat és que sí, a veure... Van fer bastants coses..., potser una de les més

importants és que es va aprovar la constitució de la primera organització gitana inter-

amaro_1.indd 61 19/08/2010 12:11:14

62 Amaró

nacional, la Unió Romaní Internacional. També es va destacar la necessitat que les

persones gitanes de tot el món tinguessin un himne, una bandera i un dia que els

identi� qués com a poble. Les conclusions que es van acordar en aquest Congrés

van arribar a les associacions gitanes de tot el món, que van difondre aquests sím-

bols identitaris que recullen trets característics de la història i la cultura gitanes.

E: Vaja, molt interessant... Així que es van recuperar i instaurar aquests sím-

bols identitaris i llavors totes les associacions gitanes del món els van adop-

tar... I què et sembla, això?

M: Doncs... Em sembla bé, penso que està molt bé que no es perdin els símbols

amb què les persones gitanes s’identi� quen... És igual que com a Catalunya tenim la

nostra bandera i el nostre himne i la Diada, doncs és el mateix, el poble gitano, encara

que no estigui en una sola zona geogrà� ca, també ha de poder tenir les seves carac-

terístiques pròpies, que no són incompatibles amb la societat on viu. Jo crec que puc

celebrar igualment la Diada, perquè sóc catalana, i el 8 d’abril, perquè sóc gitana.

E: Clar que sí! Per tant, com que ahir era 8 d’abril, segur que es van fer moltes

celebracions arreu del món, a tots els països on hi ha persones gitanes, oi?

Què es fa normalment durant aquest dia?

M: Normalment durant aquest dia s’organitzen diferents activitats culturals, commemora-

tives i lúdiques per denunciar la situació de discriminació en què viu el poble gitano i des-

tacar que ser gitano no és incompatible amb poder fer les mateixes coses que la resta de

gent, com estudiar, tenir una bona feina o sentir-se català. També sé que les administra-

cions i les organitzacions recolzen i donen més reconeixement al poble gitano, i aquest

dia se solen fer actes de suport i coses així..., i a la resta de països on hi ha persones gita-

nes, doncs més o menys igual, perquè també hi ha moltes associacions gitanes...

E: I vosaltres en concret, la teva família o les teves amigues i amics, en quin

tipus d’activitat vau participar ahir?

amaro_1.indd 62 19/08/2010 12:11:14


M: Bé, nosaltres ja fa alguns anys que participem en la festa. Primer de tot es fa un acte

commemoratiu al Parlament de Catalunya. A aquest acte hi van polítics, els represen-

tants de les institucions i també membres de les entitats gitanes. És més formal... Després

tots anem a dinar al riu... I, mira, anem allà i passem el dia tots junts, amb la família i amics,

cantant i ballant, ens ho passem molt bé... Ahir, després de dinar, alguns representants

de les associacions que hi havia van llegir diferents manifestos o missatges... I al % nal vam

portar les banderes, vam fer l’ofrena & oral i després vam cantar el Gelem, gelem, que és

el nostre himne... Ah! També, a la tarda, vam anar a veure una exposició molt maca sobre

les dones gitanes al Museu d’Història de Catalunya. En conjunt..., és un dia molt bonic.

E: Sí, realment estem encantats de totes les coses que ens expliques, perquè

sembla un dia molt especial. Això que ens has dit de l’ofrena & oral, què és

exactament?

M: Ah! Doncs és súper maco. Es porten molts, molts, pètals de rosa i es llencen al riu...

E: I quin signi% cat té?

M: Doncs representa el poble gitano, que es va repartir arreu del món des dels orí-

gens. És un ritual que prové de l’Índia, el lloc d’on provenim, i signi% ca que de la

mateixa manera que els rius entren pels territoris sense demanar permís, les perso-

nes gitanes van marxar pel món igual que els pètals pel riu, pel seu amor a la llibertat.

E: Així, les persones gitanes d’arreu van als rius que tenen a prop i fan el mateix que

vosaltres aquí?

M: Sí, jo sé que això es fa a altres rius d’Europa o del món, com el Volga, el Ganges,

el Sena, el Danubi o el Plata.

E: Doncs està molt bé que se celebri amb la participació de tothom i que ho

puguem conèixer i compartir-ho amb vosaltres! Ens convidaràs l’any vinent?

amaro_1.indd 63 19/08/2010 12:11:14

64 Amaró

M: Clar que sí! A la nit hi va haver un espectacle de música i més festeta, o sigui que..., ja

ho sabeu!

E: I amb aquesta invitació de la Maria ens acomiadem, molt contents d’haver-la

tingut aquí entre nosaltres i que ens hagi ensenyat tantes coses! Una última:

com es diu adéu en rromanès?

M: Devleça.

E: Devleça, Maria!

amaro_1.indd 64 19/08/2010 12:11:14


/El 8 d’abril en imatges

1. Utilitzeu aquestes imatges per explicar els símbols que coneixeu del 8 d’abril

en una petita redacció.

2. Expliqueu què se celebra aquest dia i què fan les persones de la fotogra$ a.

amaro_1.indd 65 19/08/2010 12:11:14

66 Amaró

amaro_1.indd 66 19/08/2010 12:11:14

Descripció de l’activitat: Coneguem-nos, reconeguem-nos

Objectius - Tenir informació sobre el procés de reconeixement

institucional del poble gitano a Catalunya, a l’Estat espanyol

i a Europa.

- Treballar amb textos reals, propis del context polític.

- Valorar la importància i la necessitat del reconeixement

del poble gitano.


- Ciències socials.


Edat 16-18 anys.


------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dinàmica

1. Presentació de l’activitat: Es parteix d’una presentació oral de l’activitat per

introduir termes com reconeixement polític i institucional, i apropar els nois i noies

al context polític i parlamentari. Algunes preguntes introductòries poden ser:

] Recordem què és el Congrés dels Diputats?

] I el Parlament Europeu?

] Si parlem de reconeixement polític o institucional, de què penseu que

estem parlant?

] Coneixeu algun exemple de reconeixement polític? (Dret de vot de la

dona, reconeixement de la igualtat a la Constitució del 1978, etc.)

] Les persones del poble gitano tenen reconeixement polític?

1.7

.

R

G

1

N

amaro_1.indd 67 19/08/2010 12:11:14

En aquesta presentació, la persona educadora també introdueix el personatge de

l’eurodiputada Lívia Járóka (amb l’ajut de la � txa o presentació «Lívia Járóka»).

2. Lectura i comentari de la defensa d’una proposició no de llei relativa al

reconeixement dels drets del poble gitano: Es reparteix la � txa «Defensa dels

drets de reconeixement del poble gitano», en què es transcriu l’inici del debat

polític sobre el reconeixement dels drets del poble gitano. Es llegeix individualment o

de forma conjunta en veu alta.

Es comenten les preguntes sobre el text, de forma oral o escrita, i els aspectes que

no s’hagin entès o que hagin generat dubtes.

3. Elaboració en grups d’una proposta de resolució política: En grups de tres

o quatre persones, els nois i noies han d’elaborar un text, dirigit al govern del país,

amb propostes per promoure el reconeixement del poble gitano. Segons el temps

disponible, es poden enunciar esquemàticament les propostes o es pot desenvolupar

l’esquema amb una redacció completa.

4. Lectura de la resolució aprovada i comentari col·lectiu: Es llegeix el text que

s’ha aprovat � nalment i que recull les mesures que el Congrés dels Diputats insta el

Govern de l’Estat espanyol a emprendre. Es comparen amb les propostes que han

sortit del grup i es fa un debat � nal per tancar l’activitat.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos / Fitxa: Defensa dels drets de reconeixement del poble gitano

(intervenció del parlamentari Josep Andreu al Congrés dels Diputats

del Govern espanyol).

/ Fitxa: Reconeixement dels drets del poble gitano. Acords (text aprovat

pel ple de la cambra del Congrés dels Diputats del Govern espanyol).

/ Fitxa: Lívia Járóka.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_1.indd 68 19/08/2010 12:11:14

Orientacions

- Defensar clarament la necessitat de reconeixement polític i institucional de qualsevol

poble o minoria que hagi estat discriminada (es poden posar altres exemples

que constatin aquesta necessitat). Destacar que en aquest sentit hi ha un consens

entre els partits de diferents ideologies, tant en l’àmbit català com europeu.

- Destacar la rellevància de la participació social i la repercussió que pot tenir en l’àmbit

polític.

- Subratllar que el Parlament de Catalunya va ser pioner en el reconeixement institucional

del poble gitano al novembre del 2001. Les dates de reconeixement institucional amb

relació al poble gitano són: el novembre del 2001 al Parlament de Catalunya, l’abril del

2005 al Parlament Europeu i el setembre del 2005 al Congrés dels Diputats.

------------------------------------------------------------------------------------------------------


- Proposar als joves que busquin la informació sobre el reconeixement dels drets

del poble gitano que el 25 d’abril de 2005 va fer el Parlament Europeu. D’aquesta

manera es pot treballar sobre un document europeu, analitzar-ne alguns punts

i/o comparar-los amb el text que va aprovar el Congrés dels Diputats o amb el que han

elaborat els mateixos joves.

- Buscar el text del novembre del 2001 que va aprovar el Parlament de Catalunya

i treballar-lo conjuntament.

- Fer una exposició de les lleis de persecució i discriminació envers el poble gitano

aprovades % ns a l’actualitat per evidenciar la necessitat d’un reconeixement polític

i de les institucions com l’ERRC* (es treballa al bloc 7: Racisme i poble gitano).

- Relacionar els textos amb les activitats dels materials sobre el posicionament polític

i les accions polítiques de la Unió Europea (es treballa al bloc 2: Identitats múltiples

i convivència multicultural).

- Es pot consultar al butlletí o% cial del Congrés dels Diputats la primera iniciativa que es

va plantejar, el debat i el text aprovat de la Proposició no de llei relativa al reconeixement

dels drets del poble gitano.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

E

J

amaro_1.indd 69 19/08/2010 12:11:15

i Informació

- Boletín O" cial de las Cortes Generales, núm. 114, 27 de setembre de 2005.

Disponible a:

www.congreso.es/public_o" ciales/L8/CONG/DS/PL/PL_114.PDF (consultat el 21

de juliol de 2010).

- Congrés dels Diputats: www.congreso.es (consultada el 21 de juliol de 2010).

- Web de notícies de la Unión Romaní sobre l’aprovació de la proposició

al Congrés dels Diputats: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010).

- Document del Parlament Europeu: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do;jsessi

onid=DB754F1D53002EC87DCFB85CF869E78A.node1?language=ES&pubRef=-//EP//

NONSGML+MOTION+P6-RC-2005-0272+0+DOC+PDF+V0//ES (consultat el 21 de juliol de

2010).

- Generalitat de Catalunya. Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya. Disponible a:

www.gencat.cat/governacio-ap/ACCIO_CIUTADANA/DOCS-FORMULARIS/Pla_poble_gita-

no.pdf (consultat el 21 de juliol de 2010).

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Disponible a: www.congreso.es/public_o" ciales/L8/CONG/DS/PL/PL_114.PDF

amaro_1.indd 70 19/08/2010 12:11:15


/Defensa del reconeixement dels drets del poble gitano

El dia 27 de setembre de 2005 es va debatre al Congrés dels Diputats

del Govern espanyol la proposició no de llei relativa al reconeixement dels

drets del poble gitano, una iniciativa que havia presentat el mes d’abril del

mateix any el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Després de les intervencions de diputats de diferents partits polítics que pro-

posaven algunes esmenes, es va fer una votació per procedir a aprovar la

propo sició no de llei. Els resultats de la votació van ser: 319 vots a favor, 0 vots

en contra (319 vots emesos).

A continuació teniu la intervenció que va fer el parlamentari Josep Andreu a

l’inici del debat:*

«La señora vicepresidenta (Chacón i Piqueras): Señorías, continuamos con el

siguiente punto del orden del día: Proposición no de ley del Grupo Parlamentario de

Esquerra Republicana de Catalunya, relativa al reconocimiento de los derechos del

pueblo gitano. Para su defensa tiene la palabra el señor Andreu.

»El señor Andreu Domingo: Presidenta, señorías, lachos baberes delgao Rom al

Congreso, que el tchivés dori siñelé lacho para unos roms y romís camelan sasti-

pen thaj mestipen. Bienvenidos, representantes del pueblo gitano en el Congreso,

que el día de hoy sea un hito para unos hombres y mujeres amantes de la libertad

y la justicia. En esta legislatura son varias las iniciativas que han pasado por esta

Cámara para dar a diversas minorías derechos y deberes y situarlas en pie de igual-

dad al resto de la ciudadanía. Hoy, por su historia y por su pasado, traemos a esta

* Diario de Sesiones del Congreso

de los Diputados, núm. 114, 27

de setembre de 2005, pàg. 5761-62.

Disponible a: www.congreso.es/public_

o+ ciales/L8/CONG/DS/PL/PL_114.PDF

amaro_1.indd 71 19/08/2010 12:11:15

72 Amaró

tribuna una causa cargada de razón y sedienta de igualdad. El pasado 25 de abril el

Parlamento Europeo aprobó una resolución sobre la situación de la población romaní,

en la que se pide al Consejo, a la Comisión, a los Estados miembros y a los países

candidatos que consideren el reconocimiento de la población romaní como minoría

europea. La propuesta fue presentada por la diputada del Partido Popular europeo,

Livia Jaroka, una mujer gitana. El 29 de septiembre de 2004, en el mismo encuentro

en que la diputada Livia Jaroka decidió hacer esta propuesta, yo prometí pública-

mente en la sede del Parlamento Europeo a la presidenta de una asociación gita-

na de mujeres de Cataluña, Emilia, que trabajaría por presentar al Congreso de los

Diputados una propuesta sobre el reconocimiento de nuestro pueblo. En esa reunión

participamos parlamentarios europeos y de los Estados de todo el abanico político

europeo y nos poníamos fácilmente de acuerdo en esta propuesta. ¿Por qué ha sido

tan fácil el consenso entre respectivas políticas tan diferentes? La Unión Europea

de los Veinticinco se ha encontrado con que el pueblo gitano constituye su mayoría

autóctona mayoritaria y sus dimensiones van a aumentar todavía mucho más con los

países candidatos.

»Las instituciones europeas están siendo, por ! n, conscientes de la gravedad de los

problemas culturales, educativos, laborales, sanitarios y sociales en general que sufre

gran parte del pueblo gitano o los romà, como también nos denominamos. Todas

y todos debemos cambiar para resolver esta situación, tanto las personas gitanas

como la sociedad mayoritaria, incluyendo las instituciones y las fuerzas políticas que

las representamos. Europa está, por ! n, reconociendo las injusticias históricas come-

tidas contra los romà. Ahora es cuando estamos siendo conscientes de que en el

holocausto nazi, que en romanó llamamos porrajmos, se exterminó a más de medio

millón de roms y romis. España tiene que jugar un papel relevante en esta nueva

prioridad europea; tenemos el mayor número de personas gitanas de los actuales

Veinticinco Estados miembros, 630.847, según el informe de la subcomisión para el

estudio de la problemática del pueblo gitano. Pero además hemos desarrollado el

movimiento asociativo más importante de este pueblo en el mundo. Desde la transi-

ción democrática las administraciones hemos colaborado progresivamente con sus

amaro_1.indd 72 19/08/2010 12:11:15


asociaciones y contribuido a mejorarlas. El Parlamento catalán ya fue precursor del

actual proceso europeo, aprobando por unanimidad el reconocimiento del pueblo

gitano el día 21 de noviembre de 2001. Grupos de investigación españoles han sido

y son referencia de las actuales orientaciones de las instituciones y el Parlamento

europeo. España está aprendiendo mucho de otros países europeos que tienen

más experiencia en la inclusión de diferentes sectores de inmigrantes. Europa quiere

aprender mucho de los primeros pasos que estamos dando en España en la inclu-

sión del pueblo gitano.

»La tarea es importante. Estamos intentando reparar en pocas décadas las injusticias

de varios siglos. La presencia de los romà en la Península data del siglo XV. Las prag-

máticas y las leyes contrarias a sus formas de vida prohibieron su lengua y su manera

de vestir; les obligaron a dedicarse a la labranza y decretaron la pena de muerte para

aquellos que no se asimilaran al resto de la ciudadanía. No será hasta el reinado de

Carlos III cuando se les reconoce la libertad de o# cio y de domicilio, aunque se les

continúa demandando abandonar la vida errante, vestir según los usos del territorio

en el que están y utilizar su lengua solo entre ellos. Durante la dictadura franquista

se volvió a prohibir su lengua, cali# cada como jerga delincuente. La Constitución de

1978 que creó este Congreso de los Diputados abrió también la posibilidad de avan-

zar hasta la plena igualdad de derechos y libertades de los roms y las romis. Las

administraciones democráticas surgidas de esta transición, las asociaciones gitanas

desarrolladas desde entonces y la propia sociedad civil hemos trabajado ya lo su# -

ciente como para ser una referencia en este tema en la actual Europa. Ha llegado

el momento de dar un paso más. Tenemos hoy el honor de estar acompañados en

este hemiciclo por representantes roms que han trabajado intensamente tanto por el

reconocimiento de la sociedad mayoritaria como simultáneamente por el avance de

su propio pueblo. Saben muy bien que ambas cosas son necesarias para conseguir

su plena inclusión. Rompiendo uno de los principales estereotipos podemos ver que

no sólo hay roms, hombres de respeto gitano, sino también romis, mujeres gitanas

que, como ellas dicen actualmente en sus múltiples encuentros, son el motor de

cambio de nuestro pueblo. Diputados y diputadas, hoy tenemos el honor de demos-

amaro_1.indd 73 19/08/2010 12:11:15

74 Amaró

trarles que las y los representantes políticos de todas las tendencias reconocemos su

trabajo y sus derechos a través de la enmienda transaccional; que estamos orgullos

de tenerlos entre nosotros en los diversos pueblos de España y aquí, en el Congreso.

Diputados y diputadas, permítanme que � nalice de nuevo con unas palabras en esta

lengua que se nos prohibió hablar y aprender: Sastipen thaj mestipen, opre roma.

Salud y libertad, adelante pueblo gitano. [Aplaudiments]»

1. Què es busca amb aquest manifest?

2. Què es va fer al Parlament Europeu el 25 d’abril de 2005?

3. Té alguna relació amb la proposició que heu llegit? Quina?

4. Quin paper ha de tenir el nostre país en aquesta situació?

5. El Parlament de Catalunya ha fet alguna actuació destacable?

6. Quina ha estat la situació del poble gitano al llarg de la història?

Llegiu el text i responeu les preguntes $!

amaro_1.indd 74 19/08/2010 12:11:15


/Posiciona’t. La teva veu també compta!

1. Quin efecte creieu que va tenir la presentació de la Proposició no de llei

relativa al reconeixement dels drets del poble gitano al Congrés dels Diputats

espanyol?

2. Si el dia que es va presentar la Proposició haguéssiu estat un diputat o una

diputada al Congrés, hauríeu votat a favor o en contra d’aprovar-la? Per què?

3. Poseu-vos en grups i intenteu arribar a consensuar un possible text de re-

solució de la Proposició. Després podeu buscar a Internet o al Butlletí O% cial

de les Corts Generals (BOCG) el text aprovat pel ple de la cambra el passat 27 de

setembre de 2005 i comparar-lo amb les vostres propostes.

amaro_1.indd 75 19/08/2010 12:11:15

76 Amaró

Texto Aprobado por el Pleno de la Cámara, de la Proposición No de

Ley Relativa al Reconocimiento de los Derechos del Pueblo Gitano

El Pleno del Congreso de los Diputados, en su sesión del día de hoy, con motivo del

debate de la Proposición no de Ley del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana

(ERC), relativa al reconocimiento de los derechos del pueblo gitano (núm. expte.

162/000320 ), publicada en el BOCG. Congreso de los Diputados, serie D, no 186, de

15 de abril de 2005, ha acordado lo siguiente:

«El Congreso de los Diputados insta al Gobierno español a:

a) Emprender una campaña de difusión de la lengua, la cultura, la historia y la

identidad gitana dirigida tanto a la población gitana, en particular, como al

resto de la población en general.

b) Tener presente en las iniciativas legislativas culturales y sociales suscep-

tibles de afectar a la cultura, la lengua e identidad gitana la opinión de las

organizaciones romaníes legalmente establecidas. En este sentido, en las

consultas previas a la presentación de una nueva ley educativa, que este

Congreso demandó, el Gobierno español mantendrá contactos para reco-

ger las propuestas efectuadas por las organizaciones gitanas que trabajan

en dicho ámbito.

c) Defender ante la Unión Europea el pleno reconocimiento de la identidad,

cultura y lengua del pueblo gitano como propias de Europa. En este senti-

/Reconeixement dels drets del poble gitano. Acords

amaro_1.indd 76 19/08/2010 12:11:16


do, se defenderá ante la Unión Europea el respeto a esta identidad, cultura

y lengua por parte de los actuales integrantes de la Unión Europea y como

requisito imprescindible para la entrada de nuevos miembros, tal y como

se recoge en los criterios de Copenhague con la exigencia de ‘respeto y

protección a las minorías’.

d) Consultar a las asociaciones representativas del pueblo gitano y a las

federaciones de asociaciones gitanas representativas en las diferentes

Comunidades Autónomas del Estado sobre cuáles son las aspiraciones y

las prioridades que legítimamente tiene como pueblo gitano, tanto en los

aspectos legales, culturales, educativos, de vivienda, servicios sociales y

salud.

e) Impulsar, en el Consejo Estatal del Pueblo Gitano, iniciativas para coordinar

y trabajar, conjuntamente con el Gobierno y las Comunidades Autónomas,

en el diseño de propuestas encaminadas al impulso, protección y pleno

reconocimiento de la identidad, lengua y cultura romaní, origen del caló, en

la Unión Europea.

Asimismo impulsar la creación del Instituto de la Cultura Gitana como instrumento

básico para investigar, promover y difundir su lengua y su cultura en el marco de la

Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias.»

Se ordena la publicación de conformidad con lo dispuesto en el artículo 97 del

Reglamento de la Cámara.

Palacio del Congreso de los Diputados, a 27 de septiembre de 2005.

amaro_1.indd 77 19/08/2010 12:11:16

78 Amaró

amaro_1.indd 78 19/08/2010 12:11:16


amaro_1.indd 79 19/08/2010 12:11:16

Amaró - blocs.xtec.cat · 1.1 Un poble, una història: Es fa un repàs de la història del poble...

Documents

Transcript of Amaró - blocs.xtec.cat · 1.1 Un poble, una història: Es fa un repàs de la història del poble...