Altres activitats del sector primari -...

7
Altres activitats del sector primari La ramaderia, la pesca i l'explotació forestal son activitats que també formen part del sector primari. Malgrat que el sector primari cobreix les necessitats básiques de la poblado, la seva importancia en l'economia mundial ha disminuit els últims cent anys. Gairebé el 40% de la població activa mundial s'ocupa en aqüestes activitats, pero baixa cada any. A escala mundial, hi ha profundes diferencies en el sector primari. Ais paisos desenvolupats, la utilització de técniques avangades per millorar la producció ha fet disminuir la població activa en aquest sector. Mentrestant, ais paisos pobres la producció del sector primari és mes baixa, genera menys beneficis i la població activa que ocupa és molt mes nombrosa.

Transcript of Altres activitats del sector primari -...

Altres activitats del sector primari

La ramaderia, la pesca i l'explotació forestal son activitats que també formen part del sector primari. Malgrat que el sector primari cobreix les necessitats básiques de la poblado, la seva importancia en l'economia mundial ha disminuit els últims cent anys. Gairebé el 40% de la població activa mundial s'ocupa en aqüestes activitats, pero baixa cada any.

A escala mundial, h i ha profundes diferencies en el sector primari. Ais paisos desenvolupats, la utilització de técniques avangades per millorar la producció ha fet disminuir la població activa en aquest sector. Mentrestant, ais paisos pobres la producció del sector primari és mes baixa, genera menys beneficis i la població activa que ocupa és molt mes nombrosa.

1» La ramaderia La ramaderia és la cria d'animals per a l'obtenció d'aliments i altres productes, com ara mel, cuir o llana. Alguns animáis es fan servir com a forga de treball, o es destinen a la repro-ducció.

Les especies d'animals que es crien habitualment son el bes-tiar boví (vaques, vedells, bous), oví (ovelles) i porcí (porcs). A mes a mes, en alguns llocs determinats son importants el bestiar cabrum (cabres) i equí (cavalls).

També trobem la cria de conills, anomenada cunicultura, la cria d'aviram, que es diu avicultura, i la d'abelles, coneguda com a apicultura.

La ramaderia i l'agricultura están relacionades. Sovint, la ra­maderia ocupa terrenys poc apropiáis per conrear i , a mes a mes, proporciona fem per a adobs. D'altra banda, l'agricultu-ra conrea plantes per alimentar el bestiar.

Depenent del grau de mecanització i les técniques utilitza-des, es distingeixen dos tipus de ramaderia: l'extensiva i la intensiva.

La ramaderia extensiva El bestiar corre lliure peí camp i s'alimenta de pastures natu-rals. No necessita de moka má d'obra, n i d'instal-lacions per ais animáis, aliments... Té poca productivitat.

Els tipus de bestiar característic son el boví i l'oví. En els pa­isos desenvolupats els productes obtinguts es destinen a la venda. En el cas deis paisos subdesenvolupats els productes es destinen a l'autoconsum.

Trobem aquest tipus de ramaderia al centre i l'oest deis Estats Units, a la Pampa argentina, a l'est del Brasil, al sud de Rússia, a Australia i a la República de Sud-áfrica, on h i ha pastures abundan ts.

La ramaderia intensiva Els animáis es crien en els estables de les granges i se'n con­trola l'alimentació i la salut. Son necessáries grans inversions en instal-lacions, tecnología, pinsos per al bestiar... Té una productivitat alta.

Els tipus de bestiar característic son el boví, el porcí i l'avi-ram. És una ramaderia propia deis paisos desenvolupats on els productes obtinguts es destinen al mercat.

Aquest tipus de ramaderia es practica sobretot a l'est deis Es­tats Units i Canadá, a l'Europa occidental, al sud-est d'Austrá-lia i a Nova Zelanda.

DICCIONARI VISUAL

S A B I E S QUE...

La malaltia de les «vaques boges», o encefalopatía espongiforme bovina, és un exemple prou ciar deis perills que comporta la manipulado deis pinsos per al bestiar. El 1996, es va destapar l'escándol a Europa. Es van fer servir despulles d'ovelles amb una malaltia neurológica per elaborar pinsos destináis a l'engreix del bestiar boví, que en va resultar infectat. Quan les persones van ingerir la carn de boví amb la malaltia, també es van contagiar i en van morir algunes dotzenes.

64

A C T I V I T A T S

Compren 1. Desc r i u c o m son . Classífica en ramaderia intensiva

o extensiva. Digues quin tipus de bestiar és i quin producte s'obté.

¡Sil Ramaderia:

Bestiar:

Producte:

Ramaderia:

Bestiar:

Producte:

Ramaderia:

Bestiar:

Producte:

2. Concep t e s . Digues el significat d'aquestes paraules. Cunicultura:

Raona 3. Re f l e x i ona . Els productes d'un animal críat en una

granja, et mereixen la mateíxa confianga que els que s'obtenen d'animals criáis de manera natural a Taire lliure? Raona'n la resposta,

4. Exp l i ca . És el mateix ramaderia i bestiar?

Quina diferencia hi ha entre la ramaderia extensiva i la intensiva?

Aplica 5. I nves t i ga . Busca informació a Internet sobre el

funcionament d'una granja automatitzada I explica qulns aspectes et semblen positius i quins negatius.

Ramaderia ovina:

Avicultura: _

65

2. La pesca La pesca és l'activitat económica que es dedica a la captura de peixos i al tres animáis en mars, rius o llacs. La pesca marina és la mes important.

Aproximadament, el 75 % de les captures mundials es desti­nen al consum huma; la resta es fa servir com a primera mate­ria per a fabricar farines de peix i olis.

Segons la distancia a la costa en qué es pesqui, es distingeixen diversos tipus de pesca: • Pesca d'autoconsum. Es practica a la vora de la costa, en

petites embarcacions i fent servir métodes artesans. Les cap­tures es destinen prácticament a l'autoconsum i , en menys quantitat, al mercat local.

• Pesca costanera o litoral. S'efectuen prop de la costa. S'uti-litzen embarcacions petites o mitjanes, amb bodega, per conservar les captures durant un dia.

• Pesca d'altura. Es practica en alta mar amb vaixells molt grans equipats amb tecnologia per detectar els bañes de peixos i amb técniques que aconsegueixen moltes captu­res. Els vaixells duen grans congeladors, ja que s'estan al mar durant setmanes o mesos. És la pesca mes cara i pro­ductiva.

La pesca es concentra ais caladors, que son zones on abunden peixos. Els mes bons son les plataformes continentals que son les planures submarines que baixen des de la costa fins a uns 200 metres de profunditat.

Principáis paisos productors de pesca

(en milions de tones)

Xina

Estats Units

]. j Indonesia

Japó

Xile

índia

J Rússia

_ j Tailandia

] Noruega

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

P R O D U C C I O (en % )

Marina Cont inenta l

66

ACTIVITATS Compren

6. Concep t es . Completa la taula i explica les principáis característiques de cada tipus de pesca.

Tipus de pesca Característiques

Autoconsum

Litoral o costanera

D'altura

Raona 7. Re f l e x i o na . Penses que l'ésser huma és el

responsable de la desaparició de moltes especies marines? Raona la resposta.

8. Ana l i t z a . Observa la fotografía i respon.

• Quin tipus de pesca porta aterme aquesta embarcado?

• On penses que anirá a pescar?

Aplica 9. Op i n a . Récordes la campanya sobre la mida

mínima deis peixos que consumim? Explica'n la importancia del missatge.

10. I n ves t i ga . Entra a la página web del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i elabora un petit informe sobre les especies i les modalitats pesqueres del calador mediterrani.

• Quins equipaments creus que porta a bord?

3.L explotació forestal L'explotació forestal és una activitat económica que es basa en l'aprofitament deis boscos. Els productes que s'obtenen a par­tir deis arbres son diversos: fusta, resina, suro...

El recurs forestal mes important en quantitat i mes rendible económicament és la fusta. S'utilitza básicament per fabricar paper, per a la construcció i per a la industria del moble.

La producció de fusta está relacionada amb el clima deis pa­isos on es porta a terme. Així, les explotacions mes rendibles s'obtenen amb les especies frondoses de les selves i els boscos tropicals, i amb les coníferes deis grans boscos temperats.

Actualment, l'explotació incontrolada deis boscos está posant seriosament en perill grans zones boscoses de la Terra.

Per evitar que aquests boscos desapareguin, en molts llocs es practica la silvicultura, o conreu deis boscos per explotar-los económicament.

A les zones on aquesta regeneració natural és difícil o triga molt de temps, es fan repoblacions.

El Canadá: una explotació fo res ta l sos ten ib le El model d'explotació forestal canadenc s'ha convertit per a molts en tot un exemple a seguir. Es tracta que les generacions futures tinguln garantit el gaudl ecológlc i económlc deis boscos. Gairebé tots els boscos del Canadá son de propletat pública. Una legislació estricta impedeix que cada any s'exploti mes de! 0,25% d'aquests boscos amb finalitats comerciáis i vigila que es compleixi un programa molt ambiciós de reforestació, que comporta la plantació d'uns 650 milions d'arbres l'any. Tot i aixó, l'explotació forestal contribueix d'una manera important a la riquesa económica del país. El Canadá és el primer exportador mundial de fusta.

Rais amb la fusta talada

68

ACTIVITATS

C o m p r e n 11. Concep t e s . Digues el significat d'aquestes

paraules. Explotació forestal:

Silvicultura:

Repoblació:

12. Exp l i ca . Escriu les diferencies entre l'explotació forestal deis boscos i la silvicultura.

Quin és el recurs forestal mes important?

Quins altres productes s'obtenen a partir de l'explotació forestal?

14. Ana l i t z a . És possible obtenir ¡mportants beneficis de l'explotació forestal i, alhora, conservar els boscos? Explica breument com ho aconsegueixen al Canadá.

A p l i c a 15. I n ves t i ga . Entra a la página web de ENSCAT

(Ens Cátala Sol-licitant de la Certif icado Forestal), i elabora un petit informe sobre aquesta associació; explica també qué és el certificat forestal del PEFC.

R a o n a 13. Re f l e x i ona . Quines son les conseqüéncies d'una

explotació forestal Incontrolada?