Altar de Zeus a Pèrgam

Títol: altar de Zeus.Autor: desconegut.Cronologia: 180-160

a. CTipologia: altar.Materials: marbre.Estil: Grec

hel·lenístic.Localització:

Pergamonmuseum (Berlín).

Fitxa tècnica

Obres de la mateixa època

Gàlata moribund (230 a. C.)

Afrodita de Melos (finals segle IL a. C.)

Context històric

Aquest altar dedicat a Zeus va ser construït per ordre del rei atàlida Èumedes II per commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitina. S’atribueix a l’escola de Pèrgam, taller que va destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions.

És considerat l’altar més gran de l’antiguitat. Va ser descobert a la darreria del segle XIX per l’enginyer alemany Carl Humann i el seu equip durant unes excavacions arqueològiques. El 1930, la façana de l’altar va ser desmuntada peça a peça i traslladada a Berlín.

Descripció formal

En origen, l’altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7 m d’alçada, sobre el qual s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana –decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics-, que a la façana oest adquiria forma de “U” i deixava al mig una escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior tancat on hi havia l’altar dels sacrificis al déu.

Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu de més de 120 m de llarg, i el pati interior, amb un fris esculpit igualment, de temàtica mitològica.

De tot el conjunt només n’ha arribat als nostres dies la façana, suficientment per imaginar la magnificència de l’edifici l’espectacularitat de la decoració escultòrica. La part conservada del fris exterior de la gigantomàquia destaca por la força i el dinamisme compositiu, en el qual les figures s’entrellacen i conformen les diferents escenes. Els personatges exhibeixen actituds violentes reproduïdes amb força gràcies a un treball escultòric excel·lent en la musculatura del cos, en l’expressivitat dels rostres i en el moviment dels vestits.

Entorn i integració urbanística

L’altar de Zeus estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam (actual població de Bergama, a Turquia) sobre una terrassa, a la qual s’accedia a través d’un propileu. La façana principal del monument, avui destruït en part, es conserva al Pergamonmuseum de Berlin, on també es pot veure una maqueta de tot el conjunt i l’entorn urbanístic original.

Funció, contingut i significat

Durant el període hel·lenístic l’altar adquireix entitat arquitectònica fins a esdevenir un monument gairebé independent. L’altar de Zeus a Pèrgam és l’expressió màxima d’aquesta evolució.

L’altar de Zeus està decorat amb dos frisos, un d’interior sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida. Tèlef, fill d’Heracles, i un altre d’interior de gairebé 200 m (en origen) i que presenta la gigantomàquia, es a dir, la lluita dels déus olímpics -l’ordre- contra els gegants –el caos. L’elecció d’aquesta temàtica no és casual, perquè té la finalitat d’associar la victòria del poble atàlida (identificat amb els déus) sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants). Zeus que és agafat com a model del rei Eumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l'estratègia en la guerra, són els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris.

Models i influències

L’altar de Zeus va ser el més gran de l’Antiguitat i, en línies generals, segueix l’esquema formal establert per a aquest tipus de monuments. No obstant això, s’hi aprecia una particularitat: presenta un podi enorme que eleva el fris escultòric, i una escalinata monumental que, en certa manera, va prendre com a model l’altar de Zeus a Olimpia.L’aparició per primera vegada de paisatge de fons al fris de Tèlef i el model narratiu de les escenes fan d’aquests frisos un precedent clar de la Columna Trajana. També cal assenyalar que pel dinamisme, la teatralitat i l’expressivitat són un antecedent de les característiques del Barroc.

Columna Trajana i detall del fris que la envolta en espiral (107-113)