ÁAlir n! · erraietan, Euskadiko industrializazioaren sustraiak errotzen dira. Enkarterriko...

2
¡Alirón! Visit Enkarterri Next to Bilbao Enkarterri se encuentra en la parte más occidental de Bizkaia, en un entorno natural que, partiendo desde Bilbao, se extiende hacia el oeste entre cumbres y valles. Fue cuna de la industria vasca en la segunda mitad del siglo XIX. Aquí, en las entrañas de los Montes de Hierro, hunde sus raíces la industrialización de Euskadi. La explotación de los yacimientos minerales de Enkarterri forjó las sobrecogedoras panorámicas que moldean nuestros paisajes. Al calor de la minería surgieron grandes oportunidades de industrialización y nuevas manufacturas, como la textil, que emprendió su propia revolución. Las últimas minas cerraron hace décadas, pero sus ecos aún resuenan más allá de nuestra tierra. En los Montes de Triano nació el grito entonado para festejar las victorias del Athletic: ¡Alirón! Los mineros celebraban así ante sus patronos ingleses la extracción de hierro puro, “all iron”, que conllevaba paga extra. Enkarterri inició tras la reconversión industrial un proceso de regeneración del entorno que aspira a conservar y revitalizar el antiguo patrimonio industrial. Las minas, las fábricas y otros vestigios centenarios se aparecen por doquier en este recorrido por las entrañas de nuestro patrimonio industrial. Enkarterri Bizkaiko muturrean dago, natura betean. Bilbotik abiatu eta mendebalderantz hedatzen da, gailur eta haranak zeharkatuz. Euskal industriaren jaiolekua izan zen eskualdea XIX. mendeko bigarren erdialdean. Hemen, Burdin Mendien erraietan, Euskadiko industrializazioaren sustraiak errotzen dira. Enkarterriko lurpeko aberastasunen ustiapenak gurean nagusi diren panoramika hunkigarriak moldatu zituen. Meatzaritzaren babesean industrializazio aukera ugari azaldu eta manufaktura berriak agertu ziren. Ehungintzan, esaterako, sekulako iraultza gertatu zen. Azkeneko meategiak aspaldi itxi zituzten, baina langileen deiadar oraindik ere entzun dezakegu. Tradizioak dio Trianoko Mendietan Athleticen garaipenak ospatzeko abesten dugun oihua jaio zela: Alirón! “All iron” antzeko zerbait oihukatzen zuten meatzariek burdin hutsa agertzen zenean, ordainsaria jasotzeko asmoz. Enkarterrik ingurumena bere onera ekartzeari ekin zion industria- birmoldaketaren ondoren, ondare industriala mantendu eta suspertzeko helburuarekin. Meategiak, antzinako lantegiak eta bestelako industria aztarnak nonahi agertzen dira gure industriaren erraietatik abiatzen den ibilbide honetan. Enkarterri, cuna de la industria vasca Enkarterri, euskal industriaren jaiolekua facebook.com/bilbaoenkarterri twitter.com/enkarterribio instagram.com/enkarterribio www.visitenkarterri.com Ibilbidea Enkarterriko industriaren erraietatik Un recorrido por las entrañas industriales de Enkarterri ENKARTUR C/ Martin Mendia, 2. 48800 Balmaseda (Bizkaia) Tfno. +34 / 946 80 29 76 | www.visitenkarterri.com | [email protected] Más rutas industriales | Industria-ibilbide gehiago www.visitenkarterri.com/ver-hacer/touring/ Bilbo-Bilbao Enkarterri Vitoria-Gasteiz Donostia-San Sebastián Madrid Barcelona LANESTOSA KARRANTZA HARANA VALLE DE VILLAVERDE CANTABRIA ARTZENTALES BALMASEDA ZALLA GORDEXOLA GÜEÑES ALONSOTEGI GALDAMES ORTUELLA ABANTO- ZIERBENA MUSKIZ SOPUERTA TRUCIOS TURTZIOZ PARQUE NATURAL DE ARMAÑÓN ZIERBENA TRAPAGARAN Valle de Trápaga PORTUGALETE SANTURTZI SESTAO BERANGO GETXO LEIOA ERANDIO BARAKALDO BILBAO/BILBO ARABA BURGOS CANTABRIA URDULIZ Cueva de Pozalagua Pozalagua Kobazuloa Bº Ranero Karrantza Harana 649 811 673 www.cuevadepozalagua.eus Parketxea Centro de Interpretación del Parque Natural de Armañón Armañongo Natura Parkeko Interpretazio Zentroa Bº Ranero (frente a la cueva | kobazuloaren aurrealdean) Karrantza Harana 946 560 079 Fábrica de Dolomitas Dolomitas Lantegia Bº Ambasaguas Karrantza Harana 946 806 928 Fábrica Museo La Encartada La Encartada Fabrika Museoa Bº El Peñueco, 11 Balmaseda 946 800 778 www.bizkaikoa.bizkaia.eus/laencartada Hornos de calcinación Kiskalketa labeak Bº Alisal Sopuerta Torre Loizaga Loizaga Dorrea Bº Concejuelo Galdames 946 802 976 | 649 412 001 www.torreloizaga.com Mina Concha II Concha II meategia Ortuella Funicular La Reineta Larreinetako funikularra Trapagaran Ferrería El Pobal El Pobaleko burdinola Bº El Pobal. Muskiz 629 271 516 www.bizkaikoa.bizkaia.eus/elpobal Museo de la Minería del País Vasco Euskal Herriko Meatzaritzaren Museoa Bº Campodiego, 3 Gallarta (Abanto-Zierbena) 946 363 682 www.meatzaldea.eus Ekoetxea | Meatzaldea Peñas Negras Carretera forestal La Arboleda – Muskiz, km 1,6. Ortuella 946 338 097 01 01 01 01 02 03 04 05 06 06 06 07 Horno de calcinación Apold-Fleisner Apold-Fleisner kiskalketa labea Ortuella Poblado Minero Meatzarien herrixka Ortuella 01 01

Transcript of ÁAlir n! · erraietan, Euskadiko industrializazioaren sustraiak errotzen dira. Enkarterriko...

¡Alirón!Visit EnkarterriNext to Bilbao

Enkarterri se encuentra en la parte más occidental de Bizkaia, en un entorno natural que, partiendo desde Bilbao, se extiende hacia el oeste entre cumbres y valles. Fue cuna de la industria vasca en la segunda mitad del siglo XIX. Aquí, en las entrañas de los Montes de Hierro, hunde sus raíces la industrialización de Euskadi. La explotación de los yacimientos minerales de Enkarterri forjó las sobrecogedoras panorámicas que moldean nuestros paisajes. Al calor de la minería surgieron grandes oportunidades de industrialización y nuevas manufacturas, como la textil, que emprendió su propia revolución. Las últimas minas cerraron hace décadas, pero sus ecos aún resuenan más allá de nuestra tierra. En los Montes de Triano nació el grito entonado para festejar las victorias del Athletic: ¡Alirón! Los mineros celebraban así ante sus patronos ingleses la extracción de hierro puro, “all iron”, que conllevaba paga extra. Enkarterri inició tras la reconversión industrial un proceso de regeneración del entorno que aspira a conservar y revitalizar el antiguo patrimonio industrial. Las minas, las fábricas y otros vestigios centenarios se aparecen por doquier en este recorrido por las entrañas de nuestro patrimonio industrial.

Enkarterri Bizkaiko muturrean dago, natura betean. Bilbotik abiatu eta mendebalderantz hedatzen da, gailur eta haranak zeharkatuz. Euskal industriaren jaiolekua izan zen eskualdea XIX. mendeko bigarren erdialdean. Hemen, Burdin Mendien erraietan, Euskadiko industrializazioaren sustraiak errotzen dira. Enkarterriko lurpeko aberastasunen ustiapenak gurean nagusi diren panoramika hunkigarriak moldatu zituen. Meatzaritzaren babesean industrializazio aukera ugari azaldu eta manufaktura berriak agertu ziren. Ehungintzan, esaterako, sekulako iraultza gertatu zen. Azkeneko meategiak aspaldi itxi zituzten, baina langileen deiadar oraindik ere entzun dezakegu. Tradizioak dio Trianoko Mendietan Athleticen garaipenak ospatzeko abesten dugun oihua jaio zela: Alirón! “All iron” antzeko zerbait oihukatzen zuten meatzariek burdin hutsa agertzen zenean, ordainsaria jasotzeko asmoz. Enkarterrik ingurumena bere onera ekartzeari ekin zion industria-birmoldaketaren ondoren, ondare industriala mantendu eta suspertzeko helburuarekin. Meategiak, antzinako lantegiak eta bestelako industria aztarnak nonahi agertzen dira gure industriaren erraietatik abiatzen den ibilbide honetan.

Enkarterri, cuna de la industria vasca

Enkarterri, euskal industriaren jaiolekua

facebook.com/bilbaoenkarterritwitter.com/enkarterribio

instagram.com/enkarterribio

www.visitenkarterri.com

Ibilbidea Enkarterriko industriaren erraietatik

Un recorrido por las entrañas industriales de Enkarterri

ENKARTURC/ Martin Mendia, 2. 48800 Balmaseda (Bizkaia)

Tfno. +34 / 946 80 29 76 | www.visitenkarterri.com | [email protected]

Más rutas industriales | Industria-ibilbide gehiago www.visitenkarterri.com/ver-hacer/touring/

Bilbo-Bilbao

Enkarterri

Vitoria-Gasteiz

Donostia-San Sebastián

Madrid

Barcelona

LANESTOSA

KARRANTZA HARANA

VALLE DE VILLAVERDE

CANTABRIA

ARTZENTALES

BALMASEDA

ZALLA

GORDEXOLA

GÜEÑES ALONSOTEGI

GALDAMES

ORTUELLA

ABANTO-ZIERBENA

MUSKIZ

SOPUERTA

TRUCIOSTURTZIOZ

PARQUE NATURALDE ARMAÑÓN

ZIERBENA

TRAPAGARANValle de Trápaga

PORTUGALETE

SANTURTZI

SESTAO

BERANGO

GETXO

LEIOA

ERANDIO

BARAKALDO

BILBAO/BILBO

ARABA

BURGOS

CANTABRIA

URDULIZ

Cueva de Pozalagua Pozalagua KobazuloaBº RaneroKarrantza Harana649 811 673www.cuevadepozalagua.eus

Parketxea Centro de Interpretación del Parque Natural de ArmañónArmañongo Natura Parkeko Interpretazio ZentroaBº Ranero (frente a la cueva | kobazuloaren aurrealdean)Karrantza Harana946 560 079

Fábrica de DolomitasDolomitas LantegiaBº AmbasaguasKarrantza Harana 946 806 928

Fábrica Museo La Encartada La Encartada Fabrika MuseoaBº El Peñueco, 11Balmaseda946 800 778www.bizkaikoa.bizkaia.eus/laencartada

Hornos de calcinación Kiskalketa labeak

Bº Alisal Sopuerta

Torre LoizagaLoizaga DorreaBº Concejuelo

Galdames946 802 976 | 649 412 001

www.torreloizaga.com

Mina Concha IIConcha II meategiaOrtuella

Funicular La ReinetaLarreinetako funikularraTrapagaran

Ferrería El PobalEl Pobaleko burdinola

Bº El Pobal. Muskiz629 271 516

www.bizkaikoa.bizkaia.eus/elpobal

Museo de la Minería del País Vasco Euskal Herriko

Meatzaritzaren Museoa Bº Campodiego, 3

Gallarta (Abanto-Zierbena)

946 363 682www.meatzaldea.eus

Ekoetxea | Meatzaldea Peñas Negras

Carretera forestal La Arboleda – Muskiz, km 1,6. Ortuella

946 338 097

01

01

01

01

02

03

04

05

06

06

06

07

Horno de calcinación Apold-FleisnerApold-Fleisner

kiskalketa labeaOrtuella

Poblado MineroMeatzarien herrixkaOrtuella

01

01

Entre asombrosas vistas de la antigua mina Concha II, el Museo de la Minería del País Vasco (Abanto-Zierbena) alberga una de las mayores colecciones de útiles mineros recogidos en montes y fábricas a lo largo de los años.

Muy cerca, en La Arboleda (Trapagaran), encontramos un antiguo poblado minero con una vivienda completamente rehabilitada. Aquellas primeras construcciones eran barracones de hojalata y madera levantados a la carrera, aunque con el paso del tiempo el barrio fue equipándose con un hospital, una iglesia, escuelas...

El funicular de La Reineta, inaugurado en 1926 para ayudar a transportar mercancías a las minas de los Montes de Triano, nos deja a menos de un kilómetro del lugar. Hoy sigue en funcionamiento y nos descubre las sobrecogedoras panorámicas modeladas por la explotación del hierro.

En el barrio de Golifar, en Ortuella, se alza un inmenso horno de calcinación Apold-Fleisner, una instalación declarada bien de interés cultural. Todos los cambios del entorno han sido documentados por la ekoetxea Meatzaldea - Peñas Negras, que nos ofrece un mirador privilegiado del arco minero.

Concha II meategiaren ikuspegi hunkigarrien artean, Euskal Herriko Meatzaritzaren Museoak (Abanto-Zierbena) urteetan zehar mendietan eta lantegietan jasotako meatze-erreminten bilduma handienetako bat du.

Hemendik oso gertu La Arboledako (Trapagaran) meatzarien herrixka dago, bisita daitekeen etxe erabat berritua duena. Langileentzako bizilekuak arrapaladan eraikitako latorri eta zurezko barrakoiak ziren hasiera batean, baina denbora igaro ahala ospitalea, eliza eta eskolak ere eraiki zituzten auzoan.

Larreinetako funikularrak herrixkatik kilometro batera du geltokia. 1926an inauguratu zuten Trianoko Mendiko meategietaraino merkantziak garraiatzeko. Martxan jarraitzen du gaur egun eta burdinaren ustiapenak moldatutako panoramikak ikusteko aukera bikaina eskaintzen digu.

Ortuellako Golifar auzoan Apold-Fleisner kiskalketa labe erraldoi bat dago, kultura-ondasuna izendatua. Meatzaldea - Peñas Negras Ekoetxeak industriak denboran zehar ingurunean eragindako aldaketak dokumentatu ditu. Eskualdeko meatze-paisaiak behatzeko begiratoki aparta dugu.

En las entrañas de la tierraLurraren erraietan

Abanto Zierbena, Trapagaran, Ortuella

La Encartada es una fábrica textil del siglo XIX, especializada en la confección de boinas, que ha conservado intacta su imagen y dotación tecnológica desde 1892. Los viejos edificios, la maquinaria y la colonia obrera son hoy parte de un museo industrial cuya visita nos transporta a la época de su fundación, con las poleas, las correas y la turbina originales aún en marcha.

La fábrica se encuentra en Balmaseda, en un hermoso paraje natural junto a las aguas del río Kadagua, que accionaba su sofisticada maquinaria con la fuerza de la corriente.

La Encartada ehun-gaiak –txapelak, batez ere– ekoizten zituen XIX. mendeko fabrika da, jatorrizko dekorazioa eta dotazio teknologikoa bere horretan mantendu dituenak 1892tik. Eraikin nagusia, makineria eta langileen etxebizitzak garai hartara garamatzagun museo industrial baten parte dira gaur egun, hasierako poleak, uhalak eta turbinekin batera.

La Encartada Balmasedan dago, Kadagua ibaiaren ertzeko paraje eder batean, ur korronteak lantegiko makinak martxan ipintzen baitzituen.

Una fábrica centenaria Ehun urtetik gorako fabrika

Balmaseda

07

Se trata de una fábrica hidráulica del siglo XVI, situada en la ribera del río Barbadún (Muskiz), en la que se transformaba el mineral de hierro para convertirlo en metal y elaborar toda clase de herramientas. Estuvo en funcionamiento hasta 1965, por lo que su visita nos traslada al nacimiento, el auge y el declive de la siderurgia tradicional.

Es la única ferrería de Euskadi que ha conservado la maquinaria original –la rueda hidráulica, los singulares fuelles de piedra y el martillo pilón–, que aún puede verse en marcha en este museo vivo de la industria del hierro.

El Pobal Barbadun ibaiaren arroan (Muskiz) dagoen XVI. mendeko lantegi hidraulikoa da. Burdin harria lantzen zuten hemen, mota guztietako lanabesak eta tresnak sortzeko. 1965 urtera arte egon zen martxan; beraz, burdingintza tradizionalaren hastapenetik, goralditik eta beheralditik garamatza burdinolak.

Euskadin jatorrizko makineria –gurpil hidraulikoa, harrizko hauspo bitxiak eta gabia– mantendu duen burdinola bakarra da, oraindik ere martxan ikus dezakeguna burdingintzaren museo bizi honetan.

Ferrería El Pobal El Pobaleko Burdinola

Muskiz

04

Torre Loizaga (Galdames) es una fortaleza medieval que alberga la mayor colección privada de Rolls-Royce de Europa. Incluye todos los modelos fabricados entre 1910 y 1998, además de otra selecta muestra de coches antiguos, clásicos y deportivos que nos guía por la historia de la industria del automóvil.

En el barrio de San Pedro, a 4 kilómetros de la fortaleza, nos recibe la estatua del naviero Martínez de las Rivas, erigida sobre un pedestal con grabados de escenas de trabajo. Se considera uno de los monumentos honoríficos más sobresalientes de Euskadi.

Loizaga Dorrea (Galdames) Europako Rolls-Royce bildumarik handiena gordetzen duen Erdi Aroko gotorlekua da. 1910 eta 1998 bitartean fabrikatutako modelo guztiez gain, automobilaren historiatik gidatzen gaituzten beste hainbat luxuzko ibilgailu ere badira ikusgai: kiroletako autoak, klasikoak…

San Pedro auzoan, gotorlekutik 4 kilometrotara, Martínez de las Rivas ontzi-jabearen omenez altxatutako estatua aurkituko dugu. Meategietako lan eszenak grabatuta ditu oinarrian eta, adituen arabera, Euskadiko ohorezko monumentu bikainetako bat da.

El templo del motorIbilgailuen tenplua

Galdames

05

Itsaslur (Muskiz) es hoy un relajado paseo marítimo que serpentea por los acantilados del Cantábrico, pero hubo un tiempo en que fue uno de los mayores cotos mineros de Euskadi.

Los vestigios que se aparecen en el recorrido nos guían por todo el proceso minero, desde la extracción hasta el embarque: los viejos hornos de calcinación, el trazado del antiguo ferrocarril, los restos del cargadero de El Castillo, la mina Josefa y el túnel de La Galerna, etc.

El repliegue de las mareas de la playa de La Arena nos descubre, enterradas bajo las dunas del arenal, las bases del desaparecido tranvía aéreo que permitía el traslado del mineral de hierro desde La Arboleda hasta los lavaderos de Campomar. Fue el más extenso de Europa, un prodigio técnico de 8 kilómetros de longitud.

Itsasoko labarren ertzetik bihurka doan pasealeku lasaia da Itsaslur (Muskiz) gaur egun, baina garai batean Euskadiko meatze-barruti handienetako bat izan zen.

Ibilbidean zehar agertzen diren aztarnek meatze-prozesuaren urrats guztietatik gidatzen gaituzte, erauzketatik ontziratzera arte: kiskalketa labe zaharrak, antzinako meatze-trenbidea, El Castillo karga-lekuko aztarnak, Josefa meategia eta La Galernako tunela, besteak beste.

La Arena hondartzako mareek atzera egiten dutenean desagertutako aireko tranbia baten oinarriak agerian geratzen dira, dunen azpian lurperatuta. Tranbiak burdin minerala garraiatzen zuen La Arboledatik Campomareko garbitegietaraino. Punta-puntako garraio sistema hau Europako luzeena izan zen, 8 kilometrorekin.

Muskiz

El cargadero de BizkaiaBizkaiko karga-lekua

03

Enkarterri fue en el pasado un importante nudo ferroviario. Los trenes partían desde las minas y surcaban los valles camino de los cargaderos costeros. La infraestructura se desmanteló hace décadas y en su lugar encontramos la Vía Verde de los Montes de Hierro.

La ruta desentraña el pasado y los vestigios ferrosos de la comarca, como los del antiguo poblado minero del barrio de Alén, en Sopuerta. Un poco más adelante se levantan los espectaculares hornos de calcinación de la mina Catalina, de unos 20 metros de altura. Junto a la mina, cuya entrada es hoy un lago, se mantienen en pie las antiguas caballerizas, una trituradora de mineral y la tolva de carga.

La Vía Verde continúa su avance por la cuenca del río Barbadún. Se trata de un recorrido de 15 kilómetros jalonado por los vestigios de viejos molinos, ferrerías y puentes. Los más antiguos datan del siglo XV y forman un Conjunto Monumental protegido.

Garrantzi handiko trenbide-bidegurutzea izan zen Enkarterri garai batean. Trenak meategietatik irteten ziren kostaldeko karga-lekuetaraino, haranak zeharkatuz. Trenbideen lekuan Burdin Mendien Bide Berdea aurkitzen dugu gaur.

Ibilbideak eskualdeko iragana eta burdin aztarnetatik gidatzen gaitu. Sopuertako Alen auzoan meatzarien herrixka baten hondakinekin topatuko gara. Pixka bat aurrerago Catalina meategiko kiskaltze labe harrigarriak altxatzen dira, 20 metroko altuera dutenak. Meategiko sarrera erabat istilduta dago, baina bere inguruan antzinako zalditegiek, mineral-birringailuak eta kalapatxak oraindik ere zutik diraute.

Aurrera egiten du Bide Berdeak Barbadun ibaiaren arroan zehar. 15 kilometroko ibilbide honetan agertzen diren antzinako errotak, burdinolak eta zubiak Monumentu Multzoa osatzen dute. Zaharrenak XV. mendekoak dira.

Artzentales, Sopuerta, Galdames, Muskiz

La Ruta del HierroBurdinaren Ibilbidea

0201

La cueva de Pozalagua (Karrantza) es un prodigio de la naturaleza, un universo subterráneo que oculta la mayor concentración de estalactitas excéntricas del mundo. La cueva se descubrió de forma casual en 1957, después de que una explosión en la cantera Donosa abriera un agujero en la montaña.

El antiguo yacimiento es hoy un anfiteatro tallado en la propia roca caliza, cortada con la técnica del hilo de diamante. La dolomía se muestra al desnudo, tan deslumbrante que parece mármol. Es uno de los mejores lugares de la Península Ibérica para observar el proceso de dolomitización.

El mineral se trituraba y transportaba desde el actual Centro de Interpretación del Parque Natural de Armañón a la antigua Fábrica de Dolomitas mediante un sistema de tranvía aéreo, el último en funcionamiento en Bizkaia. Aún podemos contemplar el sistema de poleas gigantes que lo accionaba de forma manual. En la fábrica se elaboraban ladrillos refractarios, unas piezas claves en la industrialización que servían para revestir los altos hornos.

Naturaren zirrara beste inon bezala azaltzen da Pozalaguan (Karrantza), munduan estalaktita eszentrikoen multzorik handiena duen kobazuloan. Kasualitatez aurkitu zuten lurpeko katedral hau 1957an, Donosa harrobian gertatutako leherketa batek mendia zulatu ostean.

Antzinako harrobia kareharrian zizelkatutako anfiteatroa da gaur. Dolomia hutsa (diamante-haria izeneko teknikaren bidez moztuta) begi-bistan agertzen da, marmola bezain distiratsua. Izan ere, dolomitizazio-prozesua behatzeko Iberiar Penintsulako toki onenetako bat da Pozalaguako anfiteatroa.

Minerala gaur egun Armañongo Natur Parkeko Interpretazio Zentroa den lekuan birrintzen zen. Hemendik Dolomitas Fabrikaraino eramaten zuten aireko tranbia baten bidez, Bizkaiko azkenekoa. Tranbia eskuz mugitzen zuten polea erraldoiak oraindik ere ikus ditzakegu. Lantegian labe garaiak estaltzeko erabiltzen ziren adreilu erregogorrak fabrikatzen ziren, ezinbestekoak Euskadiko industrializazioan.

Un hallazgo explosivoSekulako aurkikuntza

Karrantza

06

Foto | Argazkia: Orconera Iron Ore Company Limited