ÀLIGA CUABARRADA I RADIOSEGUIMENT

El lliure accés a les dades de radioseguiment de l’àliga cuabarrada podria ser un instrument de protecció de la fauna i del paisatge mediterrani

Els conreus extensius de secà han estat el paisatge més abundant a Catalunya i bona part de la península ibèrica

Un paisatge que ja existia fa més de 1000 anys, i que té un important valor cultural, estètic i ecològic.

Un paisatge que s’extinguirà definitivament amb la darrera generació de (pagesos) gestors del paisatge.

Un conreu menys productiu que els conreus intensius, però de gran productivitat ecològica. Als llocs on encara no s’aplica sega química, es fa una coberta herbàcia que és el suport de bona part de la fauna mediterrània.

Milions de tords, estornells i molts altres ocells europeus depenen d’aquest hàbitat com a font d’alimentació al llarg de l’hivern.

Els oliverars amb exemplars de prop de 1000 anys ja no poden mantenir aquesta fauna a l’hivern perquè han estat tractats amb herbicides (sega química) per facilitar la collita de les olives.

Amb l’abandonament, la coberta herbàcia que donava aliment a la fauna, passa a ser substituïda per un matollar amb una biodiversitat molt inferior.

Els pins arriben a la major part dels conreus de secà abandonats, i quan arriben a la maduresa sexual, formen ràpidament una pineda tancada.

A

BC

Un estudi sobre la taxa d’abandonament dels conreus arboris de secà...

..sobre un mostreig de 286 punts de 1ha en 286 Km2...

CAS punt 258 1956 CAS punt 258 1974

CAS punt 258 1996CAS punt 258 2004

..on es comparen els usos del sòl entre 1956 i 2004...

Taxa desaparició conreu arbori de secà

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010

Any

Tax

a d

e d

esap

aric

ió a

nu

al (

%)

...mostra com la taxa d’abandonament creix ràpidament. En 20 anys els conreus arboris de seca poden desaparèixer com a unitat funcional.

Perquè l’àliga cuabarrada?

L’àguila cuabarrada és, a Catalunya, l’espècie de major rellevància internacional que està desapareixent amb els conreus extensius de secà.

Població europea 860-1100 pp

Població espanyola 670-713 pp

Població catalana 66 pp

Població prov.Tarragona 58 pp

El 71% de la població europea a l’estat espanyol

El 7% de la població europea a Catalunya.

El 88% de les parelles catalanes a Tarragona

Un fort declivi poblacional.

Àguila cuabarradaHieraaetus fasciatus

Figura a l’Annex I de la Directiva 79/409/CEE,Per tant, els estats membres han de delimitar zones de protecció i presentar els resultats de l’aplicació de les mesures de protecció.

La Directiva 92/43/CEE (Directiva de hàbitats) diu també que:

• Cal garantir l’aplicació d’un sistema de vigilància de l’estat de conservació.

• Cal capacitat d’adaptació al progrés tècnic i científic.

Per tant, no basta amb delimitar àrees protegides i restringir activitats:

Cal aplicar una estratègia de protecció i demostrar que funciona!

I perquè s’extingeix l’àliga cuabarrada?

Nius als cingles situats als vessants externs dels massissos. Zones d’alimentació en espais oberts on viuen perdius i conills, les seves preses principals.

Una àliga lligada al paisatge agrícola mediterrani

Una àliga que fa niu prop de casa nostra i que competeix amb nosaltres per perdius i conills.

Uns hàbits que han comportat una persecució activa per part de caçadors.

La pèrdua del seu hàbitat de cacera, fortament depenent del conreu extensiu de secà, . . .

. . . és l’origen de la gradual desaparició d’aquesta espècie

Perdius, conills i grans llangardaixos desapareixen amb els espais oberts. L’àliga cuabarrada ha perdut un 25% de la seva població a Catalunya a causa de la fam.

L’àliga cuabarrada és una espècie que no pot capturar les seves preses enmig del bosc.

Els incendis són possiblement el factor que ha atenuat més el declivi poblacional de l’àliga cuabarrada.

I això comporta l’increment de la mortalitat dels adults (12%, fonamentalment per electrocució). . .

La pèrdua d’hàbitats d’alimentació fa que tinguin que explorar més territori i que tinguin que capturar altres espècies.

I quina és la relació de tot això amb el radioseguiment i la necessitat d’obrir d’aquesta informació a tota la comunitat científica?

Les promotores eòliques han finançat estudis de radioseguiment per a la major part de les parelles d’àliga cuabarrada que encara resten a Catalunya. Tanmateix aquestes dades NO són obertes.

L’argument per no lliurar aquesta informació a la resta de la comunitat científica i naturalista és que es tracta d’una informació que pot facilitar l’accés als nius.

Seguit aquest argument, caldria prohibir la cartografia vectorial 1:5.000 que l’Institut Cartogràfic de Catalunya ofereix gratuïtament.

Si superposem la informació l’atles dels ocells nidificants a Catalunya amb la topografia 1:5.000, podem segregar fàcilment els penya-segats on es poden situar els nius.

I si superposem aquests penya-segats sobre el mapa de zones d’exclusió del mapa eòlic (disponible a la xarxa), podem obtenir amb molta facilitat la situació dels nius!

On és el niu?

I on és el niu en aquesta altra zona d’exclusió? (com a màxim 3 alternatives!)

És fàcil saber on son els nius, tanmateix sabem massa poc sobre les zones d’alimentació. I les dades de seguiment podrien ser un instrument fonamental per identificar zones prioritàries a restaurar.

Podem saber com era el paisatge fa 55 anys.

Podem identificar penya-segats i zones d’alimentació.

Podem delimitar els conreus que encara resten.

Però hauríem de saber quins són els prioritaris.

No tots els conreus estan en el mateix estadi d’abandonament – aforestació.

No tots els espais tenen el mateix potencial per a la fauna.

I per això necessitem que les dades de radioseguiment de les àligues cuabarrades siguin obertes!

Necessitem les dades sense tractar i els kernels.

La determinació dels kernels respon a una metodologia que pot ser obsoleta en pocs anys.

Una característica bàsica de la ciència es que evoluciona i, les dades de radioseguiment poden tenir ja més de 10 anys en alguns casos.

Bibliografia aconsellada.

Clicant el link la podeu descarregar.•Kernel methods for estimating the utilization distribution in home-range studies. Worton 1989.

• An evaluation of the accuracy of kernel density estimators for home range analysis. Powell 1996.

• Determinació de l’àrea de campeig i ritme d’activitat de l’àliga cuabarrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Zozaya et al 2007.

Ens interessa molt la teva opinió

Si creus que obrir les dades a tots pot ser útil per l’àguila cuabarrada i pels ecosistemes mediterranis, necessitem el teu recolzament.

www.sgm.cat