Aliança Cooperativa Internacional L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és una organització...

��

��

��

��

��

de l'empresa cooperativa PRESENTACIÓ

El Manual de l’Empresa Cooperativa: Promoció del Cooperativisme en el Desenvolupament Local està dividit en 2 parts:

Part I:

pretén ser una eina d’informació bàsica sobre l’empresa cooperativa i està dirigida als professionals de les entitats que informen i assessoren a grups d’emprenedors.

S’ha elaborat amb l’objectiu de donar a conèixer amb més profunditat la fórmula cooperativa i facilitar la tasca del professional que informa i assessora en l’àmbit empresarial. Altrament considerem que el receptors de la informació i/o l’assessorament, les persones emprenedores, han de disposar de la màxima informació possible que els asseguri prendre la decisió en relació a la demanda plantejada.

Part II:

presenta una estratègia de promoció del cooperativisme que cal tenir present dins el catàleg de promoció econòmica i desenvolupament local dels territoris i està dirigida als grups locals que en són responsables.

Aquesta estratègia es fonamenta en el fet demostrat que el cooperativisme i el desenvolupament local són dos models de progrés territorial que, actuant de forma conjunta, poden potenciar i multiplicar els seus efectes individuals, molt especialment en termes de desenvolupament sostenible cohesió social.

FITXA TÈCNICA

Per veure els continguts actualitzats del Manual cal registrar-se com usuari al web de l'Observatori del Cooperativisme de Catalunya.

Un cop registrats podeu consultar el Manual a la secció de Documentació/Recursos/Manual de l'Empresa Cooperativa: Promoció del Cooperativisme en el desenvolupament

Per a qualsevol consulta, aclariment o suggeriment podeu contactar amb: Confederació de Cooperatives de Catalunya C/ Bailèn, 22, principal 2a. 08010 – Barcelona

Tel. 93 265 60 00

Fax. 93 265 40 65

a/e: [email protected]

www.cooperativescatalunya.coop

Elaboració:

Col·laboren:

EXEMPCIÓ DE RESPONSABILITAT

Amb el present Manual de l’Empresa Cooperativa: Promoció del Cooperativisme en el Desenvolupament Local, la Confederació de Cooperatives de Catalunya pretén oferir per una banda informació bàsica en relació als aspectes bàsics de la empresa cooperativa, i per l’altra, proposar una estratègia de promoció del cooperativisme dins els plans de desenvolupament econòmic i local dels territoris.

La Confederació de Cooperatives de Catalunya no assumeix cap responsabilitat respecte als temes següents:

La informació que es presenta és de caràcter general i bàsica, per tant no és exhaustiva ni completa.

Pel que fa aspectes o normatives legals, cap dels documents legals que conté el portal, ja sigui en forma de document o d'enllaç a altres pàgines web, haurà de ser pres com una forma d'assessorament. La Confederació desaconsella, per tant, que hom prengui, o s'abstingui de prendre, cap mena de decisió que es basi en la lectura total o parcial, o en la interpretació, de cap d'aquests documents sense consultar prèviament un professional.

Hi ha referències i enllaços a altres webs aliens a la Confederació de Cooperatives de Catalunya sobre els quals la Confederació no té cap control i per tant es declina tota responsabilitat sobre el seu funcionament o contingut.

CAPÍTOL I QUÈ ÉS UNA COOPERATIVA

DEFINICIÓ

Llei de cooperatives de Catalunya Llei 18/2002, de 5 de juliol

Llei de cooperatives de Catalunya: Llei 18/2002, de 5 de juliol.

En la Llei de cooperatives 18/2002 les cooperatives es defineixen amb les següents característiques:

Són societats, amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica;

Associen persones físiques o jurídiques amb necessitats o interessos socioeconòmics comuns;

Tenen el propòsit de millorar la situació econòmica i social de llurs components i de l’entorn comunitari; fan una activitat empresarial de base col·lectiva en la qual el servei mutu i l’aportació pecuniària de tots els membres permetin de complir una funció que tendeix a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular.

Aliança Cooperativa Internacional

L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és una organització no governamental independent, que reuneix i representa a organitzacions cooperatives de tot el món.

Va ser fundada a Londres l'any 1895. Els seus membres són organitzacions de cooperatives de tots els sectors d'activitat. Agrupa més de 230 organitzacions de més de 100 països, que en conjunt representen més de 730 milions de persones de tot el món.

Des de la seva creació l'any 1895, l’ACI representa l'autoritat definitiva en la definició de cooperatives i en l'elaboració dels principis sobre els que s'haurien de basar aquestes empreses. L'ACI ja va realitzar dues declaracions formals sobre els principis cooperatius, l'any 1937 a París i a Viena el 1966, basant-se en els principis o regles emanades de la que és considera la primera cooperativa, la Cooperativa de Consum de Rochdale fundada l’any 1844.

La definició que l’ACI proposa de cooperativa és la següent:

Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

L’ACI, en el seu darrer Congrés de Manchester el setembre del 1995, va adoptar la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretén guiar les organitzacions cooperatives a principis del segle XXI.

http://www.ica.coop/es/index.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Organitzaci%C3%B3_no_governamental

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cooperativa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Londres

http://ca.wikipedia.org/wiki/1895

IDENTITAT: VALORS I PRINCIPIS

Valors cooperatius

Les cooperatives es basen en els valors de:

Ajuda mútua

Autoresponsabilitat

Democràcia

Igualtat

Equitat

Solidaritat

Honestedat

Transparència

Responsabilitat social

Principis cooperatius

Els principis cooperatius són pautes mitjançant les quals les cooperatives posen en pràctica els seus valors. Els principis cooperatius són 7:

1r. Adhesió voluntària

Les cooperatives són organitzacions voluntàries: són les sòcies i els socis els qui prenen la decisió de formar-ne part i, si s’escau, de deixar de ser-ne socis. La cooperativa és oberta a totes les persones que poden aportar-hi el seu treball o usar-ne els serveis i que estan disposades a acceptar les responsabilitats de ser socis, sense discriminació de sexe, raça, opció política o religió.

2n. Gestió democràtica per part dels socis

Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels seus socis i sòcies, que participen activament en la fixació de les polítiques d'actuació i en la presa de decisions. La participació suposa el dret i el deure de ser escollit per als càrrecs socials de la cooperativa. La distribució de vots no es basa en el capital sinó que, generalment, cada soci té un vot.

3r. Participació econòmica dels socis

Els socis contribueixen equitativament al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament. Com a mínim una part d’aquest capital normalment és de propietat comuna de la cooperativa. Normalment, si n’hi ha, els socis reben una compensació limitada en relació al capital aportat com a condició per ser soci. A més a més, s’encarreguen d’assignar els excedents per a algunes o totes de les finalitats següents: desenvolupar la cooperativa, possiblement mitjançant l’establiment de reserves, una part de les quals com a mínim serien irrepartibles; beneficiar els socis en proporció a les seves operacions amb la cooperativa i donar suport a d’altres activitats aprovades pels socis.

4rt. Autonomia i independència

Les cooperatives són organitzacions autònomes, gestionades pels seus socis. Si firmen acords amb altres organitzacions, governs inclosos, o bé si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic per part dels seus socis i mantinguin l’autonomia cooperativa.

5è. Educació, formació i informació

Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis i sòcies, als representants escollits, als directius i als treballadors perquè puguin contribuir al desenvolupament de les seves cooperatives d'una manera eficaç. També informen a la resta de la societat de la naturalesa i beneficis de la cooperació.

6è. Cooperació entre cooperatives

Les cooperatives serveixen als seus socis i sòcies d'una manera eficaç i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.

7è. Interès per la comunitat

Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les comunitats on estan implantades mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.

CLASSES DE COOPERATIVES

Cooperatives de primer grau

Segons la Llei de cooperatives de Catalunya, les cooperatives de primer grau es classifiquen de la següent manera:

Cooperatives agràries:

Associen titulars d’explotacions agrícoles, ramaders o forestals que tenen com a objecte la realització de tot tipus d’activitats encaminades a la millora de les explotacions, dels socis, de la cooperativa i de l’entorn rural. Finalment, les cooperatives agràries també poden fer conjuntament l’explotació comunitària de la terra i l’aprofitament del bestiar, de terres i d’immobles susceptibles d’explotació agrària.

Cooperatives marítimes, fluvials i lacustres:

Associen a persones físiques o jurídiques titulars d’explotacions dedicades a activitats pesqueres o d’indústries de pesca marítima i les derivades, en llurs diverses modalitats del mar, els rius. els llacs o les llacunes, que tenen per objecte tot tipus d’activitats i operacions encaminades a la millora econòmica i tècnica de les explotacions dels socis, i qualsevol altre servei propi d’aquest tipus d’activitats. També poden dur a terme activitats de consum i serveis per als socis i per als membres de llur entorn social.

Cooperatives d’assegurances:

Exerceixen l’activitat asseguradora d’acord amb la legislació sectorial vigent.

Cooperatives de consumidors i usuaris:

Tenen per objecte primordial el lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i de llurs familiars, i el desenvolupament de les activitats necessàries per a l’increment de la informació, la formació i la defensa dels drets dels consumidors i dels usuaris.

Cooperatives de crèdit:

Tenen per objecte exclusiu satisfer les necessitats de finançament i potenciació dels estalvis dels socis respectius, primordialment, i de terceres persones, en la mesura que la normativa específica aplicable ho autoritzi, mitjançant les activitats pròpies de les entitats de crèdit.

Cooperatives d’ensenyament:

Tenen per objecte procurar o organitzar qualsevol mena d’activitat escolar o docent. També poden tenir per finalitat educar els alumnes dels centres escolars en la pràctica cooperativista. Són formades per la lliure associació de pares i mares, d’alumnat o de les persones que el representen legalment, de personal docent i de personal no docent.

Cooperatives d’habitatges:

Tenen per objecte procurar a preu de cost habitatges, serveis o edificacions complementàries a llurs socis, organitzar-ne l’ús en tot allò referent als elements comuns i regular la seva administració, conservació i millora.

Cooperatives sanitàries:

Cooperatives d’assegurances l’activitat empresarial de les quals consisteix a cobrir riscos relatius a la salut dels socis o assegurats i de llurs beneficiaris.

Cooperatives de serveis:

Associen persones físiques o jurídiques, titulars d’explotacions industrials o de serveis i professionals o artistes que exerceixen llur activitat per compte propi que cooperativitzen béns o serveis per ser més competitius.

Cooperatives de treball associat:

Associen persones físiques. El treball i el soci són l’eix de la seva activitat. La seva finalitat és la de produir béns o dur a terme serveis per a tercers i millorar les condicions econòmiques i de treball dels seus socis.

Cooperatives mixtes:

Compleixen les finalitats pròpies de diverses classes de cooperatives i unifiquen les diverses activitats en una sola cooperativa de primer grau.

Cooperatives més habituals a Catalunya: especificitats i exemples

Passem a definir les especificitats de les classes de cooperatives més habituals a Catalunya acompanyades d’alguns exemples:

Cooperatives agràries:

ESPECIFICITATS EXEMPLES COOPERATIVES

Els Estatuts socials de la cooperativa han de regular, entre d’altres, les aportacions obligatòries dels socis que s’incorporen al capital social i les formes de participació del socis en els serveis que ofereix la cooperativa.

Un nombre important de cooperatives agràries tenen secció de crèdit per satisfer les necessitats de finançament i d’estalvi dels seus socis.

Un grup de ramaders o d’agricultors que constitueixen una cooperativa per a la transformació i comercialització conjunta dels seus productes: carn, llet, oli, etc.

Un grup de titulars d’explotacions vinícoles que gestionen conjuntament un celler que transforma i comercialitza el seu raïm.

ACTEL www.actel.es

COSELVA www.coselva.es

EMPORDALIA www.empordalia.com

PLANA DE VIC www.cpv-vic.com

Cooperatives de consumidors i usuaris:

ESPECIFICITATS

EXEMPLES COOPERATIVES

El número mínim de socis oscil·la entre 50 i 300 socis depenent del nombre d’habitants de la població on s’ubiqui la cooperativa. L’Administració pot autoritzar excepcions a aquests límits.

Tenen la condició de majoristes i poden vendre al detall com a minoristes.

Els lliuraments de béns i la prestació de serveis als socis de la cooperativa no tenen la condició de vendes, ja que es tracta de consumidors agrupats que els han adquirit conjuntament.

Un grup de pares que s’associen per comprar el material educatiu de forma conjunta.

Un grup de gent gran que conviu en una residència.

ABACUS www.abacus.coop

COOPERATIVA 70 www.cooperativa70.com

MÚTUA DE PA I QUEVIURES www.coopemanlleu.com

SCIAS www.asc.es

http://www.actel.es/

http://www.coselva.es/

http://www.empordalia.com/

http://www.cpv-vic.com/

http://www.abacus.coop/

http://www.cooperativa70.com/

http://www.coopemanlleu.com/

http://www.asc.es/

Cooperatives d’ensenyament:


Si estan formades per associacions de pares i mares o alumnat, se’ls-hi apliquen les normes establertes per a les cooperatives de consum, excepte pel que fa al nombre mínim de socis.

En el cas de cooperatives d’ensenyament que només associïn personal docent i personal no docent, se’ls-hi apliquen les normes de les cooperatives de treball associat.

Un conjunt de mestres que s’uneixen per impartir classes.

DAINA ISARD www.daina-isard.com

BASSEGODA / ESCOLA PETIT PLANÇO www.xtec.es/centres/b7002405

EL GINEBRÓ www.ginebro.com

ESCOLA ELISABETH www.escolaelisabeth.com

Cooperatives d’habitatges:


Cap persona no pot ésser simultàniament, en una mateixa comarca, titular de més d’un habitatge o local de promoció cooperativa.

Els ens públics, les cooperatives i les entitats sense ànim de lucre poden ser socis de les cooperatives d’habitatges.

Les cooperatives d’habitatges poden alienar o llogar a terceres persones que no en siguin sòcies els locals, les instal·lacions i les edificacions complementàries, però no els habitatges.

Una cooperativa d’habitatges no es pot dissoldre fins que no han transcorregut un mínim de cinc anys d’ençà de la data de transmissió dels habitatges.

Un grup de persones que volen aconseguir un habitatge a preu de cost.

CELOBERT www.arrelssl.com

HABITATGE ENTORN www.h-entorn.com

HABITATGE SOCIAL DE LA USOC www.usoc.es

LLOC NOU www.llocnou.org

http://www.daina-isard.com/

http://www.xtec.es/centres/b7002405

http://www.xtec.es/centres/b7002405

http://www.ginebro.com/

http://www.escolaelisabeth.com/

http://www.arrelssl.com/

http://www.h-entorn.com/

http://www.usoc.es/

http://www.llocnou.org/

Cooperatives de serveis:


Tenen la finalitat de prestació de serveis de subministraments i serveis d’execució d’operacions, i la millora de les condicions econòmiques i tècniques de les activitats professionals.

Un grup de traductors que treballen de forma autònoma, però que tenen la comercialització i una marca en comú.

Uns camioners que s’associen per compartir unes infraestructures.

COFAC www.cofac.es

COTRAT www.cotrat.es

COVECA www.coveca.net

INTERSPORT www.intersport.es

Cooperatives de treball associat:


El nombre mínim de socis és de tres.

Poden contractar persones no sòcies, amb unes limitacions (veure l’apartat Contractació de persones treballadores).

Els socis poden escollir el règim de la Seguretat Social (optant entre el règim general o el règim especial de treballadors autònoms). Aquesta és una decisió col·lectiva que afecta per igual a tots ells. L’elecció es pot revisar passats cinc anys.

Els socis poden regular les seves condicions sociolaborals a través del Règim Intern de la cooperativa.

Un grup de joves que tenen diferents oficis i que s’uneixen per fer una empresa relacionada amb el món de la construcció.

Tres joves dissenyadors que volen obrir una botiga de roba.

CIPA www.cipa-sccl.com

ECOTÈCNIA www.ecotecnia.com

NÉMESIS www.nemesis-arq.com

VIVES www.vivessccl.com

http://www.cofac.es/

http://www.cotrat.es/

http://www.coveca.net/

http://www.intersport.es/

http://www.cipa-sccl.com/

http://www.ecotecnia.com/

http://www.nemesis-arq.com/

http://www.vivessccl.com/

Cooperatives mixtes:


Venen determinades pel tipus de cooperatives que la composen.

Una escola en la qual els pares dels alumnes són socis de consum i els professors socis de treball.

Una cooperativa de serveis (veure els exemples d’aquest apartat) que a la vegada té socis de treball.

LA FAGEDA www.fageda.com

ARÇ INTERCOOPERACIÓ ECONÒMICA www.pangea.org/arccoop/intercoop.htm

Altres formes de cooperació

També existeixen les cooperatives de segon grau amb l’objecte de completar, promoure, coordinar, reforçar o integrar l’activitat econòmica de les entitats de les quals en són membres, generalment cooperatives de primer grau, amb l’extensió o l’abast que estableixin els seus Estatuts respectius.

EXEMPLES DE COOPERATIVES DE SEGON GRAU

LLET NOSTRA www.lletnostra.com

GRUP CLADE www.grupclade.com

El grup cooperatiu és el conjunt format, majoritàriament, per diverses societats cooperatives, de la

classe que sigui, i l’entitat cap de grup, que necessàriament ha d’ésser una cooperativa, que exerceix facultats o emet instruccions de compliment obligat per a les entitats agrupades, de manera que es produeix una unitat de decisió en l’àmbit d’aquestes facultats.

Una darrera forma de cooperació són els convenis intercooperatius que són tots aquells pactes que, derivats de l’establiment de relacions entre cooperatives de classes iguals o diferents, permeten a les cooperatives oferir als socis d’altres cooperatives, obertament i en tot allò que sigui possible, el subministrament de tots els béns i els serveis de què disposen llurs socis.

http://www.fageda.com/

http://www.pangea.org/arccoop/intercoop.htm

http://www.pangea.org/arccoop/intercoop.htm

http://www.lletnostra.com/

http://www.grupclade.com/

Cooperatives amb condició especial

Cooperativa sense ànim de lucre:

Als efectes de concursos públics, de contractació amb ens públics, de beneficis fiscals i de subvencions, tenen la mateixa condició que la resta d’entitats sense ànim de lucre les cooperatives que en els seus Estatuts socials especifiquin expressament que:

Els excedents de lliure disposició, un cop ateses les dotacions als fons obligatoris, no es distribueixen entre les persones sòcies, sinó que es destinen, mitjançant una reserva estatutària irrepartible, a les activitats pròpies d’aquesta classe de cooperativa, a la qual poden imputar totes les pèrdues.

Els càrrecs de membre del Consell Rector i els de la Intervenció de Comptes no són remunerats.

Les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l’interès legal del diner.

Les retribucions dels socis treballadors o, si s’escau, dels socis de treball i del personal que treballi per compte d’altri no poden superar el 150% de les retribucions que, en funció de l’activitat i categoria professional, estableixi el conveni col·lectiu aplicable al personal assalariat del sector i de la zona corresponent.

Condició de cooperativa com a entitat sense ànim de lucre. Cooperativa d’iniciativa social:

Són reconegudes com d’iniciativa social les cooperatives sense ànim de lucre que tenen per finalitat la integració laboral, la plena inserció o la defensa de persones, o col·lectius, amb dificultats especials d’integració o afectades per qualsevol classe d’exclusió social o limitació de llurs drets socials, o bé la satisfacció de necessitats socials no ateses, o ateses insuficientment, pel mercat, mitjançant les activitats que determinin els Estatuts socials respectius.

Per assolir llur finalitat, l’objecte social pot ésser la prestació de serveis assistencials, mitjançant activitats terapèutiques, sanitàries, residencials, d’atenció domiciliària, educatives, culturals, recreatives i altres de naturalesa social, o bé qualsevol mena d’activitat econòmica.

EXEMPLES

ESCALER www.escaler.coop

L'OLIVERA www.olivera.org

RÈGIM SOCIAL: ELS SOCIS

Introducció

La Llei de cooperatives de Catalunya no preveu un nombre màxim de socis per a la cooperativa, però si un nombre mínim, que l’article 7 fixa en tres persones sòcies per a constituir les cooperatives de primer grau, amb l’excepció per les cooperatives de consumidors i usuaris.

Les cooperatives de segon grau han d’ésser integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals ha d’ésser cooperativa, i la major part dels vots socials ha d’estar en mans d’entitats cooperatives.

http://www.escaler.coop/

http://www.olivera.org/

Tipus de socis

Soci: “Pot ésser soci/a d’una cooperativa de primer o segon grau tota persona física amb plena capacitat d’obrar, llevat dels casos autoritzats expressament per aquesta Llei, especialment pel que fa a les cooperatives d’iniciativa social. També en pot ésser soci/a tota persona jurídica, pública o privada” (Article 17, Llei 18/2002, de 5 de juliol)

Soci treballador: persona física amb plena capacitat d’obrar, que juntament amb altres socis i mitjançant el seu treball, es proposa produir béns o prestar serveis per a terceres persones. En les cooperatives de treball associat s’anomena d’aquesta manera les persones que essent socis de la cooperativa realitzen l’activitat cooperativitzada.

Soci de treball: els Estatuts socials de les cooperatives de primer grau que no siguin de treball i les cooperatives de segon grau poden determinar el reconeixement de socis de treball a aquelles persones treballadores que ho sol·licitin.

Soci excedent: s’hi considera al soci/a que el Consell Rector ha autoritzat per deixar de dur a terme temporalment l’activitat cooperativitzada a la cooperativa. No poden ésser membres dels òrgans rectors i no tenen dret a cap retorn cooperatiu. A l’Assemblea General tenen dret de veu, però no de vot.

Soci col·laborador: els Estatuts socials poden regular la possibilitat que la cooperativa tingui socis col·laboradors, que, sense dur a terme l’activitat cooperativitzada principal, puguin col·laborar en la consecució de l’objecte social de la cooperativa. Els seus drets i obligacions queden regulats als Estatuts. Poden ser persones físiques o jurídiques, públiques o privades. Tenen el dret de vot a l’Assemblea, però el conjunt de vots dels socis col·laboradors no pot superar en cap cas el 40% de la totalitat dels vots socials. També es fan càrrec de les pèrdues, si s’escau.

Drets dels socis

L’article 23 de la Llei 18/2002 enumera els drets mínims dels socis de la cooperativa:

Participar en la realització de l’objecte social de la cooperativa.

Escollir i ser escollit per als càrrecs dels òrgans de la societat.

Participar amb veu i vot en l’adopció de tots els acords de l’Assemblea General i dels altres òrgans que integrin.

Sol·licitar informació sobre les qüestions que afectin llurs interessos econòmics i socials i rebre qualsevol aclariment sobre el funcionament de la societat.

Participar en els excedents, si n’hi ha, segons el que estableixin els Estatuts.

Percebre el reemborsament de llur aportació actualitzada, en el cas de baixa o liquidació o transformació de la cooperativa, que no s’ha de veure afectat per una suspensió temporal dels drets a causa d’un expedient sancionador.

Els altres drets que resultin de les normes legals i estatuàries, així com dels acords vàlidament presos pels òrgans de govern.

Deures dels socis

L’article 26 de la Llei de cooperatives de Catalunya estableix les obligacions principals que tenen els socis envers la cooperativa i són les següents:

Participar en les activitats que constitueixen l’objecte de la cooperativa i dur a terme l’activitat cooperativitzada.

Complir les obligacions econòmiques que els corresponguin.

Assistir a les assemblees generals i altres reunions a les que siguin convocats.

Acceptar els càrrecs socials, llevat que tinguin una causa justificada.

Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.

No dedicar-se a activitats que siguin una competència per a la cooperativa, ni col·laborar amb qui en faci.

Participar en les activitats de formació i intercooperació que promogui o recomani la cooperativa.

Guardar secret sobre els assumptes i les dades de la cooperativa que puguin perjudicar-ne els interessos socials.

Procés d’admissió

Requisits:

La Llei no defineix els requisits necessaris per ser soci, a banda de la definició de socis de l’article 17 són els Estatuts socials de la cooperativa els que han d’establir aquests requisits, tenint en compte que han de tenir un caràcter objectiu.

Procediment:

La persona que vol ser sòcia de la cooperativa ho ha de comunicar per escrit al Consell Rector, aquest ha de prendre una decisió en el termini de dos mesos i comunicar-la a la persona interessada també per escrit; si no es produís resposta caldria entendre que el Consell Rector ha decidit denegar l’admissió, la qual només pot denegar-se per motius basats en la Llei o en els Estatuts socials.

Tant en el cas que el Consell Rector decideixi l’admissió de la persona que vol ser sòcia com que la denegui, aquesta o qualsevol membre de la cooperativa pot recórrer contra la decisió davant l’Assemblea o el Comitè de Recursos, si la cooperativa en té, d’acord amb l’article 18.2 de la Llei de cooperatives.

En el cas de socis treballadors o socis de treball,

• Si el Consell Rector ho decideix o els Estatuts ho estableixen, la persona que vol ser sòcia ha de complir un període de prova que serveix per a tenir un coneixement mutu que serà la base perquè el Consell Rector prengui la decisió d’admissió i perquè el futur soci decideixi si vol o no vol ser soci de la cooperativa.

• El període de prova pot ser d’un any, encara que pot reduir-se per mutu acord. Durant el període de prova, i en acabat aquest, tant la persona sòcia com el Consell Rector de la cooperativa poden resoldre la relació per lliure decisió unilateral, una decisió que han de comunicar per escrit. A més a més, el soci a prova, si no ha estat admès definitivament com a soci, pot recórrer contra aquesta decisió.

• En el transcurs del període de prova, les persones que volen ser sòcies poden assistir a les assemblees de la cooperativa amb veu i sense vot, gaudeixen del dret d’informació establert en els Estatuts i han d’estar donades d’alta al règim de la Seguretat Social en què estan els socis.

Un cop la persona que vol ser sòcia és admesa, el recorregut per la Llei de cooperatives ens porta als articles de les obligacions econòmiques que genera la condició de nou soci i als dels drets i els deures dels socis.

L’Assemblea General fixa anualment la quantia de l’aportació obligatòria inicial dels nous socis, que, llevat del cas dels socis col·laboradors, no pot excedir les aportacions obligatòries inicials i successives dels socis amb més antiguitat, actualitzades segons l’IPC i, si s’escau, incrementades com a resultat de regularitzacions de balanços i de la imputació de retorns cooperatius, ni pot ésser inferior a l’import mínim escripturat per a les aportacions obligatòries al capital social.

L’esquema del procediment per a la admissió de nous socis, incorporant la situació del soci treballador i el soci de treball, seria doncs el següent:

Sol·licitud per serSoci al Consell

Rector

Decisiód'admissió delConsell Rector

Període de prova Alta SeguretatSocial

Admissió com asoci

Aportació deCapital

Drets iObligacions del

soci

Procés de baixa

Els socis es poden donar de baixa de la cooperativa en qualsevol moment, de conformitat amb els Estatuts socials.

Els Estatuts poden fixar un termini de preavís que no podrà ser superior a nou mesos, llevat dels supòsits de baixa causada per força major, baixa forçosa o baixa obligatòria.

Els Estatuts poden limitar la baixa dels socis establint un termini mínim de permanència en la cooperativa, que mai no podrà ser superior a cinc anys. Si es demana la baixa abans d’aquest termini, no és que el soci no pugui marxar, sinó que la seva baixa és injustificada i per aquest motiu pot tenir una deducció en el reemborsament del seu capital.

Hi ha dues modalitats previstes de baixa voluntària dels socis: la baixa justificada i la injustificada.

Baixa justificada: sempre que s’hagin respectat els terminis de preavís o els de permanència que estiguin establerts als Estatuts.

Baixa injustificada: si no s’han respectat els tràmits i compromisos marcats als Estatuts.

Quan un soci es dóna de baixa de la cooperativa per qualsevol causa, té dret a percebre el valor de les seves aportacions. De les aportacions realitzades pel soci/a, estimades segons el balanç aprovat de l’exercici en què demana la baixa, s’hi han de deduir les pèrdues de l’exercici i d’exercicis anteriors que li siguin imputables, les previsions de pèrdues de l’exercici en curs i els deutes i responsabilitats del soci davant la cooperativa.

REGULACIÓ LABORAL A LA COOPERATIVA

Normativa laboral

Les cooperatives amb socis treballadors o socis de treball poden regular la seva pròpia normativa laboral.

Només estan subjectes a la legislació laboral per que fa a treballs nocturns, insalubres, penosos, nocius o perillosos; les normes regulades per la Seguretat Social i les de prevenció de riscos laborals, i les que regulen les causes legals de suspensió i excedència.

La normativa laboral ha de figurar en els Estatuts socials o ser objecte d’un reglament de Règim Intern aprovat per l’Assemblea amb el vot favorable dels 2/3 dels assistents a la reunió.

Règim de la Seguretat Social

Els socis que treballen a la cooperativa poden escollir el règim de la Seguretat Social a què volen acollir-se: general, autònoms, o especials, segons l’activitat.

Aquesta opció afecta a totes les persones sòcies.

Es pot canviar d’opció transcorreguts cinc anys de la data en què es va triar l’opció anterior i a través d’una modificació d’Estatuts.

Contractació de persones treballadores

El primer que cal tenir present és que les cooperatives poden contractar persones treballadores. En les cooperatives de treball associat o mixtes amb socis de treball, el nombre d’hores l’any fetes pels treballadors, no socis, amb contracte de treball no pot superar el 30% del total d’hores l’any fetes pels socis treballadors o de treball. En el càlcul d’aquest percentatge no s’han de tenir en compte:

a. Els treballadors integrats en la cooperativa per subrogació legal i els que s’incorporin a activitats sotmeses a dita subrogació.

b. Els treballadors que substitueixin a socis treballadors que es trobin en situació d’excedència o d’incapacitat laboral temporal, o gaudint de permís per maternitat o paternitat, adopció o acolliment, exercint un càrrec públic o complint un deure públic de caràcter inexcusable.

c. Els treballadors que treballin en centres de treball subordinat o accessori.

d. Els treballadors amb contractes de treball en pràctiques per a la formació o per obra o servei determinats.

e. Els treballadors contractats de conformitat amb una disposició de foment de l’ocupació de persones amb discapacitats físiques o psíquiques.

SOCI/A TREBALLADORSOCI/A DE TREBALL

TREBALLADOR/A

Pot ésser sòcia d’una cooperativa tota persona física amb capacitat plena d’obrar. També en pot ésser soci/a tota persona jurídica, pública o privada.

Els socis han de fer les aportacions obligatòries al capital social i poden participar dels resultats de la cooperativa. Aquestes aportacions poden ser objecte d’interès al capital.

Participa en els òrgans socials de la cooperativa.

La responsabilitat del soci es limita a la quantia de les seves aportacions socials, per tant podem dir que la responsabilitat és limitada, llevat que els Estatuts fixin el contrari.

La bestreta laboral és l’import que reben els socis que treballen a la cooperativa en concepte de retribució de treball. Fiscalment està considerada com a rendiment del treball (assimilat a salari).

Els socis treballadors o socis de treball de les cooperatives s’hauran d’incorporar al sistema de la Seguretat Social de la cooperativa (autònoms, general o especials, segons l’activitat). Aquesta opció és col·lectiva i es pot canviar transcorreguts cinc anys de la data en què es va triar l’opció anterior i a través d’una modificació d’Estatuts.

Les normes de treball dels socis i sòcies han de figurar en els Estatuts socials o ser objecte d’un reglament de Règim Intern aprovat amb la majoria prevista per la Llei de cooperatives. El treball dels cooperativistes no està subjecte a la legislació laboral perquè és una relació societària i no laboral. Per tant, es poden autoregular en matèria de treball a excepció de les normes laborals relatives a treballs nocturns, insalubres, penosos, nocius o perillosos; les normes regulades per la Seguretat Social i les de prevenció de riscos laborals, i les que regulen les causes legals de suspensió i excedència.

La cooperativa pot contractar qualsevol persona física com a treballador/a que tingui la capacitat professional requerida.

No ha de fer les aportacions al capital social. Pot tenir opció a participar en els resultats de la cooperativa.

Es pot preveure la seva participació a la cooperativa si els socis així ho decideixen.

El treballador no respon pels deutes de la cooperativa.

El treballador rep un salari a canvi del seu treball.

En el cas de cooperatives de treball o mixtes amb socis de treball, el nombre d’hores l’any fetes pels treballadors amb contracte de treball no pot superar el 30% del total d’hores l’any fetes pels socis treballadors/socis de treball. En el càlcul d’aquest percentatge no s’han de tenir en compte els contractes per obra o servei ni els de pràctiques o els de formació.

La seva relació laboral amb la cooperativa està subjecte a l’Estatut dels treballadors i al conveni col·lectiu aplicable.

El pas de persona treballadora a persona sòcia

El procés de treballador/a a soci/a segueix el mateix esquema que la incorporació de socis a la cooperativa.

FUNCIONAMENT I GESTIÓ COOPERATIVA

Introducció

El funcionament i la gestió d’una cooperativa ve determinada per la seva doble vessant d’empresa i d’organització amb dimensió social.

Òrgans cooperatius

Els òrgans cooperatius o socials són els instruments de què disposa la cooperativa per al seu bon govern i integren els requisits de participació i gestió democràtica. L’Assemblea General, el Consell Rector i la Intervenció de Comptes (aquest últim amb excepció de les cooperatives de primer grau formades per tres socis) són òrgans obligatoris.

Estructura Social

EstructuraEmpresarial

AssembleaGeneral

Consell Rector

DireccióEmpresarial

Interventor deComptes

Comité deRecursos

Assemblea General

COMPOSICIÓ FUNCIONS PRINCIPALS

DINÀMICA

La totalitat dels socis de la cooperativa.

És el màxim

òrgan d’expressió de la voluntat social.

Fixar la línia general d’actuació de la societat.

Aprovar la gestió i els comptes executats pel Consell Rector en l’exercici anterior.

Aprovar el Pla de gestió de l’exercici següent.

Es regeix pel principi democràtic d’una persona, un vot.

És convocada pel Consell Rector mitjançant una comunicació als socis.

L’Assemblea General adopta els acords per majoria simple del nombre de vots socials dels assistents. No obstant això, alguns supòsits (fusió, escissió, transformació, etc.) necessiten les 2/3 parts dels socis presents de vot favorable.

Els Estatuts poden establir el vot per representació.

Els acords són d’obligat compliment per a tots els socis.

N’hi ha de dos tipus:

ordinària: s’ha de convocar obligatòriament com a mínim un cop a l’any i en el termini de 6 mesos des del tancament de l’exercici.

extraordinària: es convoca quan el Consell Rector ho considera convenient, quan es requereix per a l’aprovació de temes derivats de les funcions atorgades per Llei o quan ho sol·licita la Intervenció de Comptes o el 10% dels socis.

Consell Rector/Presidència

COMPOSICIÓ FUNCIONS PRINCIPALS

DINÀMICA

Integrat com a mínim per tres socis, escollits per un màxim de cinc anys, excepte en cas de reelecció.

És l’òrgan de govern de la cooperativa, encarregat de la seva gestió i representació.

Exercir el control permanent i directe de la Direcció

Establir les directrius generals d’actuació, d’acord amb la política fixada per l’Assemblea.

Els seus membres són escollits per l’Assemblea General entre els socis de la cooperativa.

La Presidència té atribuïda la representació legal.

L’exercici del càrrec no dóna dret a cap retribució, excepte, si ho estableixen, els Estatuts o l’Assemblea, en el cas que compleixi tasques de gestió directa o per compensació de despeses.

Quant als càrrecs, el Consell Rector haurà de nomenar al menys un president i un secretari. També pot nomenar un o diversos vicepresidents i un tresorer.

Les deliberacions només són vàlides si hi assisteixen més de la meitat dels components.

Els acords s’adopten per majoria absoluta. Es pot establir als Estatuts que el president sigui diriment en cas d’empat.

NOTA: en les cooperatives constituïdes per tres socis, aquests es constitueixen alhora en Consell Rector i en Assemblea General.

Intervenció de Comptes

COMPOSICIÓ FUNCIONS DINÀMICA

És obligatori en cooperatives de més de tres socis.

S’han d’elegir d’un a tres interventors/res, en funció del que determinin els Estatuts.

El mandat no pot ser inferior a un any ni superior a cinc anys, excepte en cas de reelecció.

El càrrec és incompatible amb el de membre del Consell Rector, la Direcció o la Gerència.

Comprovar la documentació de la cooperativa.

Presentar a l’Assemblea General un informe sobre els comptes anuals i els documents comptables.

Elegit per l’Assemblea General d’entre els socis.

Si aquests no tenen els coneixements idonis per a l’exercici del càrrec, l’Assemblea pot autoritzar assessorament extern.

L’exercici del càrrec no dóna dret a cap retribució, excepte, si ho estableixen, els Estatuts o l’Assemblea.

Comitè de Recursos


És un òrgan opcional.

Ha d’estar integrat com a mínim per tres membres, per un període de dos anys.

Tramitar i resoldre els recursos contra les sancions que el Consell Rector imposa als socis i altres recursos.

Són elegits per l’Assemblea General d’entre els socis.

Poden comptar amb un assessor extern.

Aquest càrrec és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec d’elecció dins la cooperativa.

Els acords del comitè de recursos són immediatament executius i definitius, com a expressió de la voluntat social.

Direcció empresarial/Gerència


És opcional. L’Assemblea General pot acordar instituir una Gerència o Direcció.

Gestionar de forma ordinària la cooperativa.

Actua sense perjudici de les competències i les facultats del Consell Rector.

La seva gestió ha de ser coherent amb els principis cooperatius.

Estatuts socials

Els Estatuts socials d’una cooperativa són el document que dóna fe de la personalitat jurídica de la cooperativa, regula la vida exterior i social de l’entitat i el seu funcionament.

La Llei de cooperatives estableix els continguts mínims que han de regular els Estatuts:

La denominació de la societat

El domicili social

L’activitat que en constitueix l’objecte social

La durada

L’àmbit territorial de l’activitat cooperativa principal

El règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials

Les diverses classes de socis

Els requisits per a l’admissió i la baixa dels socis

Els drets i els deures dels socis

Les normes de disciplina social

El capital social mínim de la cooperativa i la determinació de l’aportació obligatòria inicial dels diversos socis de la societat

El dret de reemborsament de les aportacions dels socis i el règim de transmissió d’aquestes

Els criteris d’aplicació dels resultats

La manera i el termini per convocar l’Assemblea General i també el règim d’adopció d’acords

L’estructura dels òrgans socials d’administració i control de caràcter obligatori

Les normes sobre el procediment electoral i la renovació dels òrgans socials

Els membres del Consell Rector als quals es confereix el poder de representació

Les causes de la dissolució de la cooperativa

Els criteris per a determinar el compromís de participació intercooperativa i de foment de la formació

Reglament(s) de règim intern

Els Estatuts socials poden ser desplegats per reglaments de règim intern.

Han de ser aprovats per l’Assemblea General, és a dir, per tots els socis. De la mateixa manera, han de ser tots els socis el qui han de participar en la seva elaboració. Un cop aprovats, són de compliment obligatori, com qualsevol acord d’Assemblea.

Poden regular tots els temes que tenen a veure amb el treball: bestretes laborals, horaris, calendaris de festes i vacances, funcions i responsabilitats, excedències, faltes, sancions, etc.

RÈGIM ECONÒMIC: LA PARTICIPACIÓ ECONÒMICA DELS SOCIS

El capital social

La Llei actual estableix que el capital social mínim per constituir una cooperativa sigui de 3.000 €, ha d’estar totalment subscrit i desemborsat, i acreditat davant el notari que atorgui l’escriptura pública de constitució, mitjançant la certificació del dipòsit emesa per l’entitat corresponent.

El capital social està constituït per la suma de les aportacions obligatòries i aportacions voluntàries dels socis, les quals han d’estar acreditades a través de títols nominatius o mitjançant llibretes de participació nominatives.

Aquestes aportacions poden ser dineràries o béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.

Els Estatuts socials o l’Assemblea General han d’establir si les aportacions al capital social poden donar interès i sota quins criteris. En qualsevol cas l’interès no pot excedir en cap cas de sis punts d’interès legal del diner, a excepció de les cooperatives d’iniciativa social que no poden sobrepassar l’interès legal del diner.

Les aportacions obligatòries

Són les fixades pels Estatuts socials per adquirir la condició de soci/a. En el moment de formalitzar la inscripció s’ha de desemborsar com a mínim un 25% i la resta de la manera que determinin els Estatuts o l’Assemblea. En tot cas, el capital social mínim inicial ha de ser totalment desemborsat.

Són les acordades amb aquest caràcter per l’Assemblea General.

Les aportacions voluntàries

Són les aportades pels socis voluntàriament. En aquest cas, l’Assemblea fixa la quantia, el límit i les condicions i és el soci qui decideix lliurement, si hi participa o no.

Responsabilitat dels socis pels deutes socials

La responsabilitat del soci es limita a la quantia de les seves aportacions socials subscrites, tant si han estat desemborsades com si no, llevat que els Estatuts fixin el contrari.

Malgrat que el soci es doni de baixa continua sent responsable davant la cooperativa durant cinc anys, amb el límit a les seves aportacions socials, per les obligacions contretes amb la cooperativa anteriorment a la data de la pèrdua de la seva condició de soci.

Resultats cooperatius i extracooperatius

La determinació dels resultats de l’exercici econòmic s’ha de fer de conformitat amb la normativa general comptable.

A les cooperatives podem obtenir dues classes de resultats: els resultats cooperatius i els extracooperatius. És molt important fer aquesta distinció sobretot pel que fa a la distribució de resultats i a l’impacte fiscal d’aquests resultats.

Són resultats cooperatius els que es deriven de:

a. Les activitats integrades en l’objecte social, malgrat que procedeixin d’entitats no cooperatives si aquestes duen a terme activitats preparatòries, complementàries o subordinades de la mateixa cooperativa.

b. La gestió de la tresoreria de la cooperativa.

c. L’activitat financera de la secció de crèdit, si s’escau.

d. En el cas de les cooperatives de treball associat, l’activitat cooperativitzada duta a terme per terceres persones no sòcies.

e. La regularització de balanços.

f. Les plusvàlues, en determinats casos.

Són resultats extracooperatius els que es deriven de:

a. L’activitat cooperativitzada duta a terme amb terceres persones no sòcies.

b. Les activitats econòmiques o fonts alienes, directament o indirectament, a les finalitats específiques de la cooperativa.

c. Les inversions o participacions financeres.

d. L’alienació dels elements de l’actiu immobilitzat, en determinats casos.

Els excedents: aplicació

Fons de Reserva Obligatori

FINALITAT PROCEDÈNCIA CARACTERÍSTIQUES

És un fons de capitalització i serveix per a la consolidació, desenvolupament i garantia de la cooperativa.

Aquest fons es constitueix amb:

L’aplicació dels excedents cooperatius i els beneficis extracooperatius.

Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en cas de baixa injustificada o expulsió de socis.

Les quotes d’ingrés o periòdiques.

És irrepartible.

És obligatori, en els mínims establerts.

Fons d’Educació i Promoció Cooperatives


La finalitat d’aquest fons és:

La formació dels socis i dels treballadors, si n’hi ha.

La promoció i difusió del cooperativisme.

L’atenció a objectius d’incidència social i de lluita contra l’exclusió social.

El pagament de les quotes a la federació a la qual pertany.

Es constitueix amb:

Els percentatges sobre els excedents cooperatius i els beneficis extracooperatius.

Les sancions de caràcter econòmic que per via disciplinària imposi la cooperativa als seus socis.

Les subvencions, les donacions i qualsevol altre classe d’ajuda que es rebin dels socis o de tercers, per al compliment de les finalitats pròpies d’aquest fons.

L’Assemblea estableix les línies bàsiques per a la seva aplicació.

És irrepartible entre els socis.

És inembargable.

És obligatori, en els mínims establerts.

Fons de Reserva Voluntari


Impulsar la capitalització de les cooperatives per part dels seus socis.

La Llei de cooperatives obre la possibilitat de crear aquest fons amb una part dels excedents (un cop satisfets els impostos exigibles, podem destinar els excedents a la dotació d’aquest fons).

S’hi poden imputar totes les pèrdues.

És irrepartible.

En cas de dissolució es pot distribuir entre els socis el Fons de Reserva Voluntari de caràcter repartible, si n’hi ha, d’acord amb el que diguin els Estatuts. Abans de procedir a la distribució del fons, caldrà saldar els deutes socials i reintegrar als socis llurs aportacions al capital social.

Els excedents: criteris d’aplicació

Dels excedents comptabilitzats per a la determinació del resultat cooperatiu, un cop deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors, i abans de la consideració de l’impost de societats, s’han de destinar almenys, els percentatges següents:

el 30% al Fons de Reserva Obligatori

el 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperatives

el 50% dels excedents procedents de la regularització de balanços, al Fons de Reserva Obligatori

el 100% dels excedents procedents de les plusvàlues, al Fons de Reserva Obligatori

Dels beneficis extracooperatius, una vegada deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors i abans de la consideració de l’impost de societats, s’ha de destinar almenys un 50% al Fons de Reserva Obligatori.

Els excedents cooperatius i els beneficis extracooperatius disponibles, un cop satisfets els impostos exigibles, s’han d’aplicar, de conformitat amb el que estableixin els Estatuts socials o acordi l’Assemblea General, amb les retencions corresponents que estableix l’estatut fiscal de les cooperatives de la següent manera:

Retorn cooperatiu als socis (tot i que no es podrà distribuir aquest retorn als socis de les cooperatives sense ànim de lucre i a les d’iniciativa social). Aquest retorn es pot destinar al capital social incrementant la part corresponent a cada soci o bé monetitzar-se i satisfer-lo immediatament després de l’aprovació dels resultats de l’exercici, aplicant abans el tractament fiscal que s’escaigui.

Dotació a fons de reserva voluntaris, amb caràcter repartible o irrepartible.

Els excedents generats per la regularització del balanç que no s’hagin destinat al Fons de Reserva Obligatori s’han d’aplicar d’acord amb el que estableixen els Estatuts, a l’actualització del valor de les aportacions al capital social o a l’increment dels fons de reserva.

Si s’escau, es pot fer constar als Estatuts els drets dels treballadors no socis de la cooperativa a percebre una retribució anual en funció dels resultats de l’exercici econòmic, que té caràcter salarial i es pot compensar.

La imputació de pèrdues

En cas que després del tancament de l’exercici econòmic s’hagin produït pèrdues, cooperatives o extracooperatives, caldrà procedir a la seva imputació de la manera següent:

1. Fins al 50% es poden imputar al Fons de Reserva Obligatori. Si s’ha utilitzat aquest fons, fins que no s’hagi recuperat la quantia d’abans d’haver-lo utilitzat no es podran aplicar, imputar o repartir retorns cooperatius o altres resultats positius repartibles.

2. Totes les pèrdues es poden imputar al Fons de Reserva Voluntari.

3. La quantia no compensada amb els fons obligatoris i voluntaris s’imputa a cada soci seguint els mateixos criteris que la imputació d’excedents. En cap cas no es pot fer la imputació segons les aportacions del soci al capital social.

Aquestes pèrdues imputades al soci caldrà fer-les efectives de la manera següent:

a. Satisfer-les directament dins l’exercici econòmic següent a aquell en què s’hagin produït mitjançant deduccions al capital social.

b. Satisfer-les amb el càrrec a retorns que podrien correspondre al soci/a. Si passat el termini fixat per la llei corresponent no han estat compensades caldrà que siguin satisfetes directament pel soci/a en el termini d’un mes fins al límit de les seves aportacions al capital o amb noves ampliacions al capital.

RÈGIM FISCAL

NOTA: la legislació tributària està sotmesa a canvis freqüents, més o menys profunds, per la qual cosa cal ser molt rigorosos i curosos en l’aplicació de les normes fiscals vigents en cada moment.

LLEI 20/1990 DE RÈGIM FISCAL DE COOPERATIVES

Les societats cooperatives tenen les mateixes obligacions tributàries i poden gaudir dels beneficis fiscals establerts amb caràcter general per a totes les empreses. Però paral·lelament, la Llei 20/1990 de règim fiscal de cooperatives, normativa estatal, estableix un règim fiscal específic per a aquest tipus de societats en consideració a la seva funció social, activitats i característiques.

CLASSES DE COOPERATIVES A EFECTES FISCALS:

Les cooperatives fiscalment protegides es classifiquen en 2 grups:

a. cooperatives protegides fiscalment

b. cooperatives especialment protegides

Cooperatives protegides fiscalment

Una cooperativa es considera protegida fiscalment sempre que acompleixi els requisits següents:

s’ajusti als principis i disposicions de la Llei de cooperatives estigui regularment constituïda i inscrita al Registre de Cooperatives corresponent

no incorri en cap de les causes de pèrdua de la condició fiscalment protegida que preveu la normativa esmentada en els seu article 13.

No fa falta cap declaració administrativa prèvia on es qualifiqui a la cooperativa com a protegida fiscalment. La condició de ‘protegida fiscalment’ no s’ha de sol·licitar a cap finestreta i aquesta consideració s’aplica en l’exercici corresponent a aquesta situació.

BENEFICIS FISCALS RECONEGUTS A LES COOPERATIVES PROTEGIDES:

1. En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals:

2. Exempció respecte als actes, contractes i operacions següents:

• Els actes de constitució, ampliació de capital, fusió i escissió.

• La constitució i cancel·lació de préstecs, inclosos els representats per les obligacions.

• Les adquisicions de béns i drets que s’integrin al Fons d’Educació i Promoció per al compliment dels seus fins.

3. En l’Impost de Societats:

• A la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats cooperatius s’aplicarà el tipus del 20%.

• A la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats extracooperatius s’aplicarà el tipus general.

Així mateix, gaudiran en l’Impost de Societats de llibertat d’amortització dels elements d’actiu fix amortitzable, adquirits en el termini de tres anys a partir de la data d’inscripció en el Registre de Cooperatives.

La quantitat fiscalment deduïble –en concepte de llibertat d’amortització una vegada practicada l’amortització normal en cada exercici (mai inferior al mínim fixat)– no podrà excedir l’import del compte de resultats cooperatius, disminuït en l’import de les aplicacions obligatòries al Fons de Reserva Obligatori i, en el seu cas, les quantitats que els excedents nets disponibles s’abonin al personal assalariat.

Compatibilitat de la llibertat d’amortització amb la deducció per inversions previstes en les lleis fiscals reguladores de l’Impost de Societats.

A més a més, les cooperatives de treball associat fiscalment protegides que integrin almenys un 50% de socis amb minusvalidesa i que acreditin que en el moment de constituir-se la cooperativa aquests socis estaven en situació d’atur, obtindran una bonificació del 90% de la quota íntegra de l’Impost de Societats durant els cinc primers anys d’activitat social, sempre i quan es mantingui aquest percentatge de socis.

4. En l’Impost sobre Activitats Econòmiques:

• Bonificació del 95% de la quota i, en el seu cas, dels recàrrecs, sense perjudici d’altres beneficis fiscals que li puguin correspondre d’acord amb les normes generals d’aquest impost.

5. Impost sobre Béns Immobles:

• Bonificació del 95% de la quota i, en el seu cas, dels recàrrecs, sols sobre béns de naturalesa rústica de les cooperatives agràries o les cooperatives d’explotació comunitària de la terra.

Cooperatives especialment protegides

A continuació, oferim un llistat de possibles cooperatives especialment protegides: les cooperatives de treball associat, les cooperatives agràries, les d’explotació comunitària de la terra, les cooperatives del mar i les cooperatives de consumidors i usuaris.

En tot cas, aquestes classes de cooperatives, per tal de ser considerades especialment protegides hauran de reunir i mantenir els requisits previstos en la Llei de règim fiscal 20/1990, per a cadascuna de les diferents classes de cooperatives, i no incórrer en cap causa de pèrdua de la condició de cooperativa fiscalment protegida.

No fa falta cap declaració administrativa prèvia on es qualifiqui a la cooperativa com a especialment protegida. La condició de ‘especialment protegida’ no s’ha de sol·licitar a cap finestreta i aquesta consideració s’aplica en l’exercici corresponent a aquesta situació.

BENEFICIS FISCALS RECONEGUTS A LES COOPERATIVES PROTEGIDES:

1. En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals:

• A més a més de tots els beneficis reconeguts per a les cooperatives protegides, gaudiran de l’exempció per a les operacions d’adquisició de béns i drets destinats directament al compliment de les seves finalitats socials i estatutàries.

2. En l’Impost de Societats:

• Tots els beneficis reconeguts per a les cooperatives protegides.

• Bonificació del 50% de la quota íntegra de l’impost.

A part, les cooperatives estan obligades, com qualsevol altre tipus de societat, a fer les liquidacions d’IVA i IRPF i a efectuar totes les declaracions que l’Agència Tributària tingui establertes, per exemple la declaració d’operacions amb tercers.

La Llei 20/1990 de règim fiscal de cooperatives preveu en l’article 13 diferents causes que suposen la pèrdua de la condició de cooperativa especialment protegida.

QUADRE RESUM DEL RÈGIM FISCAL DE LES COOPERATIVES

ESPECIALMENT PROTEGIDES

PROTEGIDES NO PROTEGIDES

Constitució, ampliació de capital, fusió i escissió

Exempció Exempció No exempció

Constitució i cancel·lació de préstecs

Exempció Exempció No exempció

ITP i AJD

Adquisició de béns i drets

Exempció

Per a fins socials i el FEPC

Exempció

Per a FEPC No exempció

Procediment particular per a determinar la base imposable

Sí Sí Sí

Resultats cooperatius Tipus de gravamen 20%, amb bonificació del 50%

Tipus de gravamen 20%


Impost de Societats

Resultats extracooperatius

Tipus de gravamen 35% amb bonificació del 50%



IAE Bonificació del 95% Bonificació del 95%

No Bonificació

IBI Bonificació del 95% Cooperatives agràries i d’explotació comunitària de la terra

Bonificació del 95% Cooperatives agràries i d’explotació comunitària de la terra

No Bonificació

DOCUMENTACIÓ SOCIAL

Les cooperatives han de portar en ordre i al dia els llibres següents:

LLIBRE DE REGISTRE DE PERSONES SÒCIES I APORTACIONS SOCIALS

S’hi farà constar els socis, indicant la identitat i domicili del soci, així com la seva aportació social.

LLIBRE D’ACTES DE L’ASSEMBLEA GENERAL I DEL CONSELL RECTOR

Les cooperatives han de portar un llibre d'actes de l'Assemblea General, del Consell Rector, i si s'escau, de les assemblees preparatòries o de secció. Hi constaran, com a mínim, tots els acords que es prenen i es detallaran:

Dades relatives a la convocatòria i a la constitució de l'òrgan.

Un resum dels assumptes debatuts.

Les intervencions de què s'hagi sol·licitat constància.

Acords adoptats.

Resultat de les votacions.

LLIBRE D’INVENTARI I BALANÇOS

S'obrirà amb l'inventari detallat d'iniciació de l'empresa i es transcriuran, trimestralment, els balanços de comprovació de sumes i saldos i, anualment, l'inventari de tancament de l'exercici i els comptes anuals. Inclou el balanç, el compte de pèrdues i guanys i la memòria.

LLIBRE DIARI

Registrarà, dia a dia, totes les operacions relatives a l'exercici de l'empresa; si bé serà vàlida l'anotació conjunta dels totals de les operacions per períodes no superiors al mes, a condició que es detalli en altres llibres de registre concordants, d'acord amb la naturalesa de l'activitat corresponent.

CAPÍTOL II LA SOCIETAT COOPERATIVA I LA RESTA DE FÓRMULES JURÍDIQUES

LA SOCIETAT COOPERATIVA I LA RESTA DE FÓRMULES JURÍDIQUES

Forma jurídica Factor fona-mental

Responsa-bilitat (1)

Capital social (mínim)

Socis (mínim) Òrgan sobirà

Adminis-tració de la Societat

Òrgans de control

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Agrària

Persona Béns o Serveis

3 socis titulars d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Consumidors i usuaris

Persona Béns o Serveis

Variable en funció de la població on s’ubiqui (4)

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Ensenyament

Persona Béns i Serveis

3 socis formats per pares i mares, alumnat, personal docent i personal no docent

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Habitatges


3 socis formats per persones, ens públics, cooperatives o entitats sense ànim de lucre

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Serveis


3 socis titulars d’explotacions industrials o de serveis i professionals o artistes que exerceixen llur activitat per compte propi

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Treball associat

Persona Treball

Limitada o Il·limitada

(Indicat en els Estatuts)

3.000,00 €

3 socis treballadors

Assemblea General(2)

Consell Rector (3)

Interven-ció de Comptes

(1) Responsabilitat limitada: el soci respon només amb la seva aportació al capital social.

Responsabilitat il·limitada: el soci respon amb el seu patrimoni personal pels deutes de la societat.

(2) Assemblea General, composada per tots els socis. Cada soci té un vot.

(3) Consell Rector. òrgan col·legiat format pels socis escollits per l’Assemblea.

(4) Nombre mínim de socis de les cooperatives de consumidors i usuaris:

Mínim de 300 socis, si duen a terme la major part de llur activitat a Barcelona.

Mínim de 150 socis, si la duen a terme en altres ciutats de més de 20.000 habitants.

Mínim de75 socis, si la duen a terme en poblacions de 5.000 a 20.000 habitants.

Mínim de50 socis, si la duen a terme en poblacions de menys de 5.000 habitants.

La Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació pot realitzar excepcions a aquests límits.

Forma jurídica

Factor fona-mental

Respon-sabilitat

Capital social (mínim)

Socis (mínim)

Òrgan sobirà Administració de la Societat

Òrgans de control

Empresari individual

Treball Il·limitada 0€ 1 persona És la mateixa persona

És la mateixa persona

SCP, Societat Civil Privada

Treball Il·limitada 0€ 2 socis Els socis es reuneixen i prenen acords segons les necessitats de cada moment

No hi ha cap òrgan específic de govern, és realitzat pels propis socis

CdB, Comunitat de béns

Capital Il·limitada Bé comú 2 socis Els partícips es reuneixen i prenen acords segons les necessitats de cada moment

No hi ha cap òrgan específic de govern, és realitzat pels propis partícips

SL, SRL, Limitada

SL Unipersonal

Capital Limitada 3.005,06€ 2 socis

1 soci

SLNE, Limitada Nova Empresa

Capital - Treball

Limitada 3.012€ 1 soci

SA Anònima

SA Unipersonal

Capital Limitada 60.101,21€ 2 socis

1 soci

SLL, Limitada Laboral

Capital - Treball

Limitada 3.005.06€ 3 socis treballadors

SAL, Anònima Laboral

Capital - Treball

Limitada 60.101,21€ 3 socis treballadors

Junta General de socis

(5)

Administrador/Consell d’Administració.

(6)

N

o ex

iste

ixen

(1) Junta General de socis, composada per tots els accionistes. Voten pel valor del capital subscrit.

(2) Administrador/Consell d’Administració. No és necessari que tingui la condició de soci.

Forma jurídica Resultats econòmics Fiscalitat (impostos)

Impost de Societats – IS A) Resultats cooperatius 20% B) Resultats extracooperatius 35% Bonificació del 50% si és Especialment Protegida (*) Beneficis fiscals en altres impostos.

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Agrària


SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Consumidors i usuaris

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Ensenyament

Impost de Societats – IS A) Resultats cooperatius 20% B) Resultats extracooperatius 35% (*) Beneficis fiscals en altres impostos.

Resultats cooperatius. Una part es destina a fons obligatoris i la resta es reparteix si ho acorda l’Assemblea

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Habitatges


Resultats extracooperatius. El 50% s’ha de destinar al Fons de Reserva Obligatori.


SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa – Serveis

SCCL o SCC Il·ltda, Cooperativa -Treball associat


Empresari individual Els resultats són de la persona Impost de la renda - IRPF

SCP, Societat Civil Privada

Impost de la renda - IRPF

CdB, Comunitat de béns

Repartició dels resultats entre els socis segons contracte

Impost de la renda – IRPF

SL, SRL, Limitada SL Unipersonal

Impost de Societats- IS 30% o 35%

SLNE, Limitada Nova Empresa

Impost de Societats – IS 30% o 35% Ajornable

SA Anònima SA Unipersonal

Impost de Societats – IS 30% o 35%

SLL, Limitada Laboral Impost de Societats – IS 30% o 35%

SAL, Anònima Laboral

Dividends. Es reparteixen entre els socis, segons la participació en el capital.

Dividends. Es reparteixen entre els socis, segons la participació en el capital.

Impost de Societats – IS 30% o 35%

ELS AVANTATGES DE LA FÓRMULA COOPERATIVA

Ha quedat palesa, aquests darrers anys, la importància del model cooperatiu per a crear una ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social. La cooperativa, des dels punts de vista jurídic i econòmic, pot esdevenir una figura clau per a la consolidació del concepte actual de l’empresa competitiva, ja que compta, d’una banda, amb la importància que es dóna en aquest tipus de societats, dins els seus recursos, al capital humà i, d’altra banda, amb la idea de responsabilitat social de l’empresa.

(Preàmbul, Llei 18/2002, de 5 de juliol de cooperatives)

EMPRESA DE PARTICIPACIÓ AMB LA GESTIÓ DEMOCRÀTICA

Les cooperatives estan considerades com la forma d’organització més democràtica d’una societat amb activitat econòmica.

Els socis i les sòcies de les cooperatives participen activament en la presa de decisions estratègiques.

Aquesta participació col·lectiva implica un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.

Les relacions interpersonals adquireixen una importància cabdal en un marc legal en què els criteris personals i professionals prenen més valor que l’aportació de capital.

EMPRESA AMB RESPONSABILITAT SOCIAL

Existeixen paral·lelismes evidents entre la filosofia en què es basa la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) i la identitat cooperativa.

Les cooperatives neixen amb una doble dimensió: la econòmica i la social, i la seva activitat i excedents tenen com a objectiu satisfer les necessitats econòmiques o socials de les persones que en són sòcies, enfortir la pròpia cooperativa i participar en el desenvolupament sostenible de les comunitats i territoris on operen.

REGULACIÓ PRÒPIA I PERSONALITZADA DEL FUNcIONAMENT INTERN

Els Estatuts de la cooperativa permeten regular, respectant el que la Llei determina al respecte, el funcionament de la cooperativa, des del règim de responsabilitat del socis pels deutes socials o els drets i deures dels socis fins a les normes de disciplina social o els criteris d’aplicació dels resultats.

En el cas de les cooperatives de treball o de cooperatives amb socis treballadors també poden regular matèries pròpies del règim de treball: l’organització del treball, les jornades, el descans setmanal, les festes laborals, les vacances, els permisos, la classificació professional, els criteris retributius (especialment les bestretes laborals), la mobilitat funcional i geogràfica, les excedències o qualsevol altra causa de suspensió o extinció de la relació de treball cooperatiu i, en general, tota altra matèria vinculada directament amb els drets i les obligacions derivats de la prestació de treball pels socis treballadors o socis de treball.

RÈGIM DE SEGURETAT SOCIAL OPCIONAL

Els socis que treballen a les societats cooperatives poden escollir el règim de la Seguretat Social: règim d’autònoms, general o especial, segons l’activitat. Cal tenir present que és una opció col·lectiva i que per tant ha de ser la mateixa per a tots.

Aquesta opció es pot canviar transcorreguts cinc anys, a través d’una modificació dels Estatuts.

CAPITALITZACIÓ DE L’ATUR

Aquesta forma jurídica permet als socis fundadors o a aquells que s’hi incorporen, si tenen reconegut el dret a una prestació d’atur, la facultat de sol·licitar l’import íntegre d’aquesta prestació per aportar-la a la cooperativa, realitzant l’anomenada capitalització de l’atur o sol·licitud de pagament únic de la prestació.

INCENTIUS FISCALS

Les cooperatives són organitzacions fiscalment protegides i en aquest sentit tenen un seguit d’avantatges fiscals.

Si reuneixen els requisits d’especialment protegides poden gaudir d'importants incentius fiscals, com un tipus impositiu reduït en l'Impost de Societats, la bonificació de l'Impost d'Activitats Econòmiques, l'exempció o bonificació de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals en certes operacions, i la llibertat d'amortització d'alguns actius.

AJUTS PÚBLICS ESPECÍFICS PER A LES COOPERATIVES

Degut als objectius de naturalesa social que persegueix la cooperativa, l’Administració n’afavoreix la seva creació i consolidació mitjançant línies d’ajut especifiques i programes de subvencions.

ALTA i BAIXA DE LA COOPERATIVA

El procés d’alta i baixa de socis està regulat per la Llei de cooperatives, essent l’admissió i la sortida d’un soci un procés pautat i transparent.

En produir-se la baixa d’una persona sòcia, aquesta té dret al reemborsament de les seves aportacions voluntàries i obligatòries, al capital social i també al retorn cooperatiu que li correspongui en funció de la seva activitat cooperativitzada i, si s’escau, a la part individualitzada del fons de reserva voluntari. Els Estatuts han de regular aquest procediment seguint el marc legal.

http://www.gencat.net/treballiindustria/ocupacio_activitat/autoocupacio/subvencions_i_financament/subvencions/capitalitzacio_coop_sal/index.html

http://www.gencat.net/treballiindustria/ocupacio_activitat/autoocupacio/subvencions_i_financament/subvencions/capitalitzacio_coop_sal/index.html

ALGUNS ASPECTES QUE CAL TENIR PRESENT

ASPECTES SOBRE ELS SOCIS

En la cooperativa, per identitat i pel propi marc legal que se’n deriva, la participació dels socis és un pilar fonamental que requereix exercir els drets i deures de forma responsable.

Les relacions personals esdevenen cabdals en una cooperativa ja que l’aportació de capital no és prioritària, i caldrà doncs evitar conflictes de relació entre els socis perquè no puguin transformar-se en un fre per al negoci, i evitar que la falta d’acord bloquegi l’activitat de la cooperativa.

CONTRACTACIÓ DE TREBALLADORS/ES

Les cooperatives poden contractar treballadors.

Les cooperatives de treball o mixtes amb socis de treball tenen una limitació legal en el nombre de treballadors no socis que poden estar contractats.

BENEFICIS I PÈRDUES DE LA COOPERATIVA

En el cas dels beneficis, una part d’aquests es destinen als fons de reserva obligatori i la resta és l’Assemblea qui decideix la seva destinació: a reserves, a increment de capital o a fer-ho efectiu als socis.

En cas de pèrdues, la imputació d’aquestes és contra els fons de reserva (obligatori i voluntari) i en darrer terme al soci. No obstant això, és vàlid imputar-les a un compte especial per amortitzar-les amb càrrec a futurs resultats positius.

FONS DE RESERVA OBLIGATORIS

A diferència d’altres formes jurídiques, en la cooperativa existeixen uns fons socials obligatoris als quals es destinen part dels excedents obtinguts per a enfortir a la societat incrementant-ne els recursos, formant els socis i treballadors, i promovent el cooperativisme.

INTERESSOS AL CAPITAL

Anualment l’Assemblea pot establir un tipus d’interès amb el qual remunerar les aportacions realitzades pels socis.

L’interès no pot excedir en cap cas de 6 punts el tipus d’interès legal del diner, llevat del cas de les cooperatives d’iniciativa social

CAPÍTOL III PASSOS PER A CONSTITUIR UNA COOPERATIVA

EMPRENEDORS COOPERATIVISTES

DEFINICIÓ DEL GRUP PROMOTOR COOPERATIU

El grup promotor o grup emprenedor cooperatiu és el que es proposa constituir una cooperativa, i legalment s’anomenen fundadors.

Una de les tasques fonamentals de qualsevol grup promotor d’un projecte empresarial, cooperativista o no, és estudiar la seva viabilitat socioempresarial.

El grup també ha de prendre decisions com quina serà la forma jurídica que adoptarà per desenvolupar la seva idea col·lectiva. En aquest cas, una cooperativa. Hi ha una sèrie de factors però que s’han de tenir en compte per assegurar que aquesta forma és l’adequada:

Nombre de persones que participen en el projecte empresarial: determinades classes de cooperatives exigeixen un número determinat de persones físiques o jurídiques per poder adoptar aquesta forma.

Responsabilitat dels promotors: la cooperativa admet les dues possibilitats: Responsabilitat Limitada o Responsabilitat Il·limitada, aquest règim de responsabilitat s’especifica en els Estatuts socials. Habitualment se sol escollir la Responsabilitat Limitada.

Necessitats econòmiques del projecte: la cooperativa exigeix un capital mínim per començar, al igual que altres fórmules mercantils SL, SLL, SA, etc. En el cas de la cooperativa el capital social mínim és de 3.000€

Règim Seguretat Social: en el cas de les cooperatives de treball associat o mixtes amb socis treballadors també és important conèixer els cost previst de Seguretat Social (règim general o treballadors autònoms). La cooperativa permet optar de forma unànime a tot els socis treballadors a cotitzar en el règim que ells col·lectivament decideixin.

La tasca del grup promotor acostuma a plasmar-se en un pla d'empresa, que va adreçat, en primer lloc, a aquest grup per a qui és un eina de treball a l’hora de pensar i dur a terme l’activitat econòmica. A més a més, pot ser d’utilitat per a la recerca de fonts de finançament i possibles ajuts i subvencions.

Tot i que cal cercar l’assessorament que es consideri convenient, el grup promotor és qui ha de dur endavant la tasca directa de realitzar-lo, ja que això permetrà als seus membres perfeccionar el projecte i tenir més arguments per defensar-lo.

Del grup promotor han de sortir els membres del Consell Rector que en els casos de cooperatives petites coincideix amb el mateix grup promotor. Serà el Consell Rector qui haurà de portar a terme el projecte de la cooperativa.

PLA D’EMPRESA

El pla d’empresa d’una cooperativa és, com en el cas de qualsevol altra fórmula jurídica, un document en el qual el grup promotor ofereix una visió global i detallada a partir d’una idea emprenedora; on s’identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, examinant la viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte.

La finalitat del pla d'empresa és ser un instrument d'anàlisi per als promotors del projecte, ser la carta de presentació que permet donar a conèixer el model de negoci a tercers i ser el generador de confiança per a negociacions amb socis estratègics, financers, etc.

El pla d’empresa té tres funcions fonamentals per a l’emprenedor:

Realitzar la planificació estratègica de l’empresa i l’enfocament que es donarà al negoci.

Tenir un document que serveixi de guia de treball i punt de referència en la presa de decisions futures.

Obtenir fons de finançament.

Seguidament plantegem els mínims continguts que ha de tenir un pla d’empresa, amb independència de que es tracti d’una cooperativa o d’un altre tipus de societat empresarial. Val a dir, que en funció de la classe de cooperativa aquests continguts tindran un caire diferent:

Índex

Introducció: en aquest apartat hi constarà el nom i adreça de l’empresa projectada. També hi apareixerà el nom i currículum dels promotors del projecte i de totes les persones que col·laborin en la redacció del pla d’empresa i la posada en marxa de l’activitat.

Descripció del negoci: breu descripció del projecte; oportunitats detectades, així com una descripció clara de l’activitat cooperativa que es vol desenvolupar.

Anàlisi de mercat: entenent per mercat totes aquelles possibles persones, ja siguin físiques o jurídiques (societats) a les quals es vol dirigir el producte o servei. És molt important que es faci un bon estudi de mercat ja que possiblement es descobriran aspectes que es desconeixien i que poden ser molt útils per desenvolupar el projecte. Cal que hi consti qui és el mercat potencial, els canals de distribució que es volen utilitzar i una anàlisi de la competència.

Pla de marketing: s’hi indica com el client o usuari arribarà a conèixer el producte o servei, quins seran els arguments de diferenciació i d’acostament a les persones interessades (en funció de la classe de cooperativa).

Pla d’organització: descripció de l’organigrama de l’empresa, l’estructura funcional, la plantilla de personal necessària, els assessoraments externs.

Pla d’operacions: descripció de la localització de l’empresa, les infraestructures, el procés de producció o prestació del servei, les subcontractacions, la gestió d’existències (aprovisionament i emmagatzemament), proveïdors.

Pla econòmic i financer: descripció dels recursos necessaris per a posar en marxa el projecte, així com les fonts i el cost. Pla de finançament inicial, pla d’inversions inicial, pressupost de tresoreria provisional, balanç de situació, compte de pèrdues i guanys provisionals dels primers tres anys, punt d’equilibri o punt mort.

Aspectes jurídics: la forma jurídica de l’empresa, en aquest cas cooperativa, les responsabilitats dels socis, el règim d’afiliació a la seguretat social al qual s’acolliran els socis treballadors o socis de treball si n’hi ha, assegurances, protecció de la propietat industrial/intel·lectual.

PROCEDIMENT DE CONSTITUCIÓ PAS A PAS

Sol·licituddenominació

social

Redacciód'Estatuts

Assembleaconstituent (*)

Sol·licitud dequalificació prèvia

(opcional) (*)

Elevació aescriptura pública

dels EstatutsSocials

Impost TransmissionsPatrimonials i Actes

Jurídics Documentals

InscripcióRegistre de

Cooperatives (*)

Sol·licitud de CIF provisionali

Alta Impostos

Alta SeguretatSocial

Obertura CompteBancari

AportacionsCapital Social

Obtenció CIFdefinitiu

(*) Nota: tràmit específic en la constitució de les societats cooperatives; la resta són comuns a la constitució de qualsevol model societari.

En el cas de socis treballadors o socis de treball

SOL·LICITUD DE DENOMINACIÓ SOCIAL

Els promotors han de triar el nom de la cooperativa projectada i sol·licitar per escrit al Registre de Cooperatives un certificat de denominació social, que asseguri que no hi ha inscrita prèviament cap altra cooperativa amb aquesta denominació.

Per triar la denominació, els promotors han de tenir en compte les regles següents:

Pot estar formada amb lletres o expressions numèriques i incloure parèntesis i cometes.

Pot referir-se a una activitat econòmica, sempre que sigui la que fa la cooperativa, o pot ser inventada.

Pot incloure, totalment o parcialment, el nom de persones (naturals o jurídiques) sempre que en siguin sòcies.

Ha d’incloure obligatòriament “SCCL” (societat cooperativa catalana limitada) o “SCC Il·ltda” (societat cooperativa catalana il·limitada).

No s’hi poden incloure expressions o mots contraris a la llei o als bons costums.

No s’hi poden incloure termes que indueixin a error sobre la naturalesa o classe de cooperativa.

No s’hi pot inscriure cap cooperativa amb denominació idèntica a la de cap altra.

Sol·licitud al Registre Central de Cooperatives de la Direcció General d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació

La sol·licitud de certificat de denominació social pot incloure més d’una denominació. El grup promotor pot triar més d’una denominació i fer-les constar a la sol·licitud, per ordre de més a menys preferència. És una cautela per evitar haver de fer de nou el tràmit si ja existís una cooperativa amb la denominació inicialment triada.

En el termini d’un mes, el Registre de Cooperatives remetrà la certificació al sol·licitant, que ha de ser un dels socis constituents, fent-li saber que la denominació sol·licitada queda reservada durant dotze mesos, en els quals s’ha de presentar al Registre la sol·licitud d’inscripció de la cooperativa. A més a més, caldrà atorgar l’escriptura pública de constitució com a màxim en els quatre mesos següents a la data en què hagi estat atorgat el certificat de denominació social.

VIGÈNCIA DEL NOM:

4 mesos per a la incorporació a una escriptura pública de constitució o de canvi de nom.

12 mesos des de la data d'expedició del certificat per a presentar l'escriptura pública al Registre de Cooperatives competent.

http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_85096093_1.pdf


REDACCIÓ DELS ESTATUTS SOCIALS

Els Estatuts socials regeixen el funcionament de la cooperativa. La seva primera redacció correspon al grup promotor i ha de ser aprovada pel socis que constitueixin la cooperativa. Els Estatuts quedaran inscrits en el Registre de Cooperatives, juntament amb l’escriptura pública de constitució.

Els Estatuts poden ser desplegats per reglaments de règim intern aprovats per l’Assemblea.

La redacció dels Estatuts ha de ser conforme al contingut mínim de la Llei 18/2002, del 5 de juliol, sobre cooperatives (Art. 11).

Els Estatuts que han de regir el funcionament de la cooperativa han de fer constar, com a mínim, els elements següents:

La denominació de la societat.

El domicili social.

L’activitat que en constitueix l’objecte social.

La durada.

L’àmbit territorial de l’activitat cooperativa principal.

El règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials, (és a dir si es limitada o il·limitada).

Les diverses classes de socis.

Els requisits per a l’admissió i la baixa dels socis.

Els drets i les obligacions dels socis, amb indicació de llur compromís o llur participació mínima en les activitats de la cooperativa, i també el reconeixement del dret dels socis a poder accedir a la informació sobre la situació financera de la cooperativa.

Les normes de disciplina social, la tipificació de les faltes i les sancions, els procediments sancionadors i els recursos que s’hi poden interposar.

El capital social mínim de la cooperativa i la determinació de l’aportació obligatòria inicial dels diversos socis de la societat.

El dret de reemborsament de les aportacions dels socis i el règim de transmissió d’aquestes.

Els criteris d’aplicació dels resultats, amb la determinació dels percentatges dels excedents que s’han de destinar als fons socials obligatoris.

La manera i el termini per a convocar-ne l’Assemblea General, i també el règim d’adopció dels acords.

L’estructura dels òrgans socials d’administració i control que tinguin caràcter obligatori, i també llur règim d’actuació.

Les normes sobre el procediment electoral i la remoció dels òrgans socials.

Els membres del Consell Rector als quals es confereix el poder de representació.

Les causes de dissolució de la cooperativa.

Els criteris per a determinar el compromís de participació intercooperativa i de foment de la formació.

Hi ha models orientatius per confeccionar els Estatuts socials de la cooperativa, però és altament recomanable que el grup promotor confeccioni el text que consideri més adequat per al projecte cooperatiu que es proposa tirar endavant, comptant amb la formació i l’assessorament que cregui més convenients en cada cas.

Es poden trobar diferents models d’Estatuts segons el tipus de cooperatives a la web del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

http://www.gencat.net/treballiindustria/ambits/economia_social/cooperativa/tramits/estatuts/index.html

MODEL D'ESTATUTS D'UNA COOPERATIVA AGRÀRIA

MODEL D'ESTATUTS D'UNA COOPERATIVA D’HABITATGES

MODEL D'ESTATUTS D'UNA COOPERATIVA DE SERVEIS

MODEL D'ESTATUTS D'UNA COOPERATIVA DE TREBALL ASSOCIAT

MODEL D'ESTATUTS D'UNA COOPERATIVA DE SEGON GRAU

ASSEMBLEA CONSTITUENT

Celebració de l’Assemblea constitutiva. L’Assemblea constituent és la reunió de tots els socis i les sòcies inicials de la cooperativa que decideixen formalment i fan constar en acta, com a mínim els acords següents:

Declaració de la voluntat constitutiva.

Designació dels representants per a la tramitació. Persones amb facultats per a realitzar els actes necessaris durant la constitució de la cooperativa fins al moment de la inscripció al Registre de Cooperatives.

Aprovació dels Estatuts socials.

Nomenament del primer Consell Rector.

Nomenament d’Interventors de Comptes (en cooperatives de més de 3 socis).

Hi ha de constar la signatura dels socis fundadors amb el seu nom i dades d’identificació fiscal. A partir de l’Assemblea constituent s’ha de redactar l'Acta de l'Assemblea de constitució de la

cooperativa.

MODEL D'ACTA DE L'ASSEMBLEA DE CONSTITUCIÓ DE LA COOPERATIVA

http://www.gencat.net/treballiindustria/economia_social/cooperativa/documentacio/index.html

http://www.gencat.net/treballiindustria/economia_social/cooperativa/documentacio/index.html

Obertura d’un compte bancari. Aportacions al capital social

De cara a poder fer les aportacions dels socis al capital social, és necessari obrir un compte bancari en una entitat de crèdit amb el nom de la cooperativa seguit de “en constitució”.

En aquest compte bancari cada soci hi farà la seva aportació al capital social de la cooperativa, i per aquest fet demanarà a l’entitat de crèdit un certificat al respecte.

Aquest certificat serà necessari per al pas a elevació a escriptura pública dels Estatuts socials.

SOL·LICITUD DE QUALIFICACIÓ PRÈVIA (PAS OPCIONAL)

De cara a evitar que desprès de l’elevació dels Estatuts a escriptura pública sorgeixi cap problema i que s’hagin de retocar, es pot sol·licitar la qualificació prèvia dels Estatuts socials.

Aquest pas opcional garanteix que els Estatuts no contindran errors i d’aquesta manera s’evitaran costos de rectificació i pèrdues de temps.

La sol·licitud es pot presentar al Registre Central de Cooperatives de Catalunya o a qualsevol dels seus Registres Territorials de Cooperatives, juntament amb la següent documentació:

La certificació negativa de nom coincident

L’acta de l’Assemblea constitutiva (3 exemplars)

Els Estatuts socials (3 exemplars)

Una resolució signada, juntament amb una còpia dels Estatuts amb la indicació de qualificació prèvia favorable, garantirà la correcció dels documents. En cas contrari, es marcaran totes les modificacions que cal fer perquè la documentació sigui adequada a la llei i s’hauran d’esmenar i retornar abans d’anar al notari.

Els socis han d’elevar a escriptura pública els Estatuts socials en el termini màxim de dos mesos a partir de rebre la resolució favorable sobre la qualificació prèvia.

Elevació a escriptura pública dels Estatuts socials

Tots els socis i sòcies constituents han d’anar a una notaria per signar l’escriptura pública de constitució. Aquesta, a més de la identificació dels fundadors, contindrà els acords adoptats per l’Assemblea constituent.

L’ESCRIPTURA PÚBLICA CONTINDRÀ:

Acta de l’Assemblea constitutiva. Relació nominal dels socis.

Estatuts socials.

Manifestació de la voluntat de constitució.

Manifestació de la subscripció i desemborsament d’aportacions.

Aportacions socials subscrites per cada soci.

Aportacions no dineràries (informe pericial sobre el valor atribuït als béns).

Certificació de l'ingrés del capital social mínim a una entitat de crèdit.

Certificació vigent de denominació social com a cooperativa.

L’escriptura pública de les cooperatives d’iniciativa social i de les cooperatives sense ànim de lucre ha de contenir la manifestació expressa dels fundadors conforme es compleixen els requisits legals per tenir aquesta condició.

Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de sol·licitar una reducció en els aranzels notarials d'acord amb la disposició addicional cinquena, apartat 8, de la Llei 27/1999, del 16 de juliol, de cooperatives de l'Estat.

8. Los aranceles notariales, en los casos en que la escritura pública o cualquier otro instrumento público notarial venga impuesto por la legislación cooperativa, tendrán una reducción igual a la que se le concede al Estado.

La misma bonificación se aplicará a los aranceles registrales, siempre que se trate de inscripciones obligatorias de actos y contratos previstos en la normativa aplicable o dirigidos al mejor cumplimiento del objeto social.

Sol·licitud del CIF

Per demanar el CIF (codi d’identificació fiscal, que és el NIF de la cooperativa), cal adreçar-se a l’Agència Tributària que correspongui.

El CIF es sol·licita mitjançant l’imprès model 036.

Inicialment es rebrà un CIF provisional, però una vegada es rebi la resolució del Registre de Cooperatives en la que es comuniqui que s’ha realitzat amb èxit la inscripció de la cooperativa, caldrà obtenir la targeta definitiva.

Cada tipus de societat comença amb una lletra diferent que la distingeix de la resta de formes jurídiques. En el cas de la cooperativa, la lletra del CIF és la F.

http://www.aeat.es/wps/portal/Delegaciones?channel=eea819fa3174b010VgnVCM1000004ef01e0a____&ver=L&site=56d8237c0bc1ff00VgnVCM100000d7005a80____&idioma=ca_ES&menu=1&img=8

http://www.aeat.es/AEAT/Contenidos_Comunes/La_Agencia_Tributaria/Modelos_y_formularios/Declaraciones/Censos__Certificados_y_otros/036/mod036e.pdf

Alta d’impostos

L’alta dels impostos a què està obligada la societat es tramita en el mateix moment i en l’imprès de sol·licitud del CIF (model 036), on es faran constar les obligacions fiscals de l’empresa (exemple: IVA, Impost de Societats, etc.).

IAE

L’Impost d’Activitats Econòmiques és un tribut directe per a realitzar una activitat empresarial, professional o artística. Es tramita a l’Agència Tributària corresponent.

ESTAN EXEMPTS D’AQUEST IMPOST:

Les persones físiques

Els subjectes passius que iniciïn l’activitat durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost.

Els subjectes passius de l’Impost de Societats, les societats civils i les comunitats de béns que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a un milió d’euros.

En el moment que l’empresa superi la xifra de negocis d’1 milió d’euros, ha de comunicar-ho a l’Administració Tributària omplint l’imprès corresponent (model 840). Aquesta situació es detectarà com a molt tard, en el moment que es realitzi la declaració-liquidació de l’IVA corresponent al darrer trimestre de l’exercici econòmic. Cal tenir en compte que les cooperatives tenen bonificacions en aquest impost.

En cas que la cooperativa no compleixi aquests requisits d’exempció, podrà gaudir de les bonificacions d’acord amb la Llei 20/1990, règim fiscal de cooperatives (Art. 33.4), que regula el seu règim fiscal.

4. Gozarán de una bonificación del 95 por 100 de la cuota, y, en su caso, de los recargos, de los siguientes tributos locales:

a) Impuesto sobre Actividades Económicas.

b) Impuesto sobre Bienes Inmuebles correspondiente a los bienes de naturaleza rústica de las Cooperativas Agrarias y de Explotación Comunitaria de la Tierra.



LIQUIDACIÓ DE L’IMPOST DE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTALS

Cal demanar l’exempció de l’Impost d’Actes Jurídics Documentals a l’oficina del Departament d’Economia i Finances corresponent al domicili de la cooperativa.

Aquest impost grava, entre d’altres, les operacions de constitució de societats, però les cooperatives protegides n’estan exemptes (són cooperatives protegides aquelles que s’ajusten a la Llei de cooperatives, i per tant en el moment de la creació la totalitat d’elles), d’acord amb la Llei 20/1990, règim fiscal de cooperatives (Art. 33.1), que regula el seu règim fiscal.

Beneficios tributarios reconocidos a las cooperativas

Artículo 33.Beneficios fiscales reconocidos a las cooperativas protegidas.

Las cooperativas protegidas disfrutarán de los siguientes beneficios fiscales:

1. En el Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados, exención, por cualquiera de los conceptos que puedan ser de aplicación, salvo el gravamen previsto en el artículo 31.1 del texto refundido aprobado por Real Decreto Legislativo 3050/1980, de 30 de diciembre (RCL 1981\ 275 y 651), respecto de los actos, contratos y operaciones siguientes:

a) Los actos de constitución, ampliación de capital, fusión y escisión.

b) La constitución y cancelación de préstamos incluso los representados por obligaciones.

c) Las adquisiciones de bienes y derechos que se integren en el Fondo de Educación y Promoción para el cumplimiento de sus fines.

S’ha de presentar la següent documentació:

Escriptura de constitució (original i còpia)

Imprès 600

CIF de la cooperativa

Tot i que les cooperatives protegides n’estan exemptes, i no han de pagar, han de lliurar l’imprès amb la documentació corresponent, havent omplert prèviament el quadre “Exempt o subjecte bonificat” amb el codi “215” (Règim fiscal de cooperatives).

http://www.gencat.cat/economia/departament/adreces/index.html

http://www.gencat.cat/economia/departament/adreces/index.html

http://www.e-tributs.net/pt/ca/Tributs/Tributs/Transmissions+patrimonials/transmissions.htm?seccion=MODELS

Inscripció al Registre de Cooperatives

Cal sol·licitar la inscripció de la cooperativa al Registre de Cooperatives corresponent al seu domicili social. Aquesta inscripció és la que dóna personalitat jurídica pròpia a la cooperativa, i per tant, fixa l’inici de la capacitat d’actuació.

Aquest tràmit pot durar tres mesos des de la data de la sol·licitud.

Presentació d'una instància i una còpia simple de l'escriptura pública de constitució.

El Registre qualificarà i, si s'escau, inscriurà la constitució en un termini de 3 mesos. Si no hi ha cap resolució expressa en el termini esmentat, la sol·licitud s'entendrà desestimada (Llei 18/2002, de 5 de juliol, de Cooperatives, Art. 15.2).

2. El Registre, en un termini de tres mesos, ha d’emetre una resolució, després d’haver fet la qualificació jurídica dels documents. Si no hi ha una resolució expressa del Registre en el termini esmentat, la sol·licitud s’ha d’entendre desestimada per silenci negatiu.


ALTA A LA SEGURETAT SOCIAL

Els socis treballadors i socis de treball s’han d’inscriure obligatòriament a la Seguretat Social.

Els socis que treballen ales cooperatives de treball associat tenen la possibilitat d’acollir-se a qualsevol dels dos règims; aquesta és una opció que afecta a tots aquests socis. Modalitats que es poden escollir de la Seguretat Social:

Treballadors assimilats a treballadors per compte aliè: en el Règim General de la Seguretat Social o en algun dels règims especials de la Seguretat Social, segons la seva activitat, amb dret a cobrar el subsidi d’atur sempre que estiguin afiliats al Règim General o especial que prevegi la cotització per a aquesta contingència i sense dret a FOGASA.

Treballadors autònoms: en el Règim Especial de Treballadors Autònoms.

Les cooperatives de treball associat han d’exercir aquesta opció als Estatuts, la qual afectarà a tots els socis treballadors per igual, i només podrà ésser modificada mitjançant la corresponent modificació als Estatuts, afectant la nova opció a tots els socis que treballen a la cooperativa i a partir d’un termini de cinc anys des de la data en què es va exercir l’opció anterior.

A les cooperatives que no siguin de treball associat, els socis de treball, quan n’hi hagi, han d’estar adscrits obligatòriament al Règim General de la Seguretat Social.

Hi ha la possibilitat de cotització dels socis treballadors/de treball a temps parcial en el Règim General de la Seguretat Social.

Obtenció del CIF definitiu

En el moment que s’obtingui la resolució d’inscripció al Registre de Cooperatives, caldrà sol·licitar el CIF definitiu a l’Agència Tributaria corresponent. En aquest cas s’utilitzarà el model 036 (Declaración censal de alta, modificación y baja en el censo de obligados tributarios) i es senyalarà a l’apartat de modificació “Solicitud de N.I.F. definitivo, disponiendo de N.I.F. provisional”.



NORMATIVA APLICABLE

Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives (DOGC 3679 de 17/07/2002). http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_15843307_1.PDF

Llei 20/1990, de 19 de desembre, de règim fiscal de cooperatives (BOE 304, de 20 de desembre). http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_20650957_1.PDF

Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives de l'Estat (BOE 170, de 17 de juliol). http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_82104463_1.PDF

Decret 203/2003, d'1 d'agost, sobre l'estructura i el funcionament del Registre General de Cooperatives de Catalunya (DOGC 3966 de 12/09/2003). http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_16741110_1.PDF

http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_15843307_1.PDF




Reial Decret 1278/2000, de 30 de juny, pel qual s'adapten determinades disposicions de la Seguretat Social per a llur aplicació a les societats cooperatives. http://www.gencat.net/treballiindustria/doc/doc_41343554_1.PDF


CAPÍTOL IV

RECURSOS

ORGANISMES I ENTITATS

Els organismes i entitats que treballen dins l’àmbit del cooperativisme i de l’economia social són diversos. A continuació, oferim un llistat d’adreces i enllaços a aquestes institucions, junt amb una breu descripció dels serveis i tasques que realitzen.

ÀMBIT DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

DIRECCIÓ GENERAL D’ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I D’AUTOOCUPACIÓ

FUNCIONS:

Ordenació i gestió dels dos registres de societats, cooperatives i societats laborals. Foment de l'economia social, el moviment cooperatiu i les societats laborals. Impuls de la promoció de les iniciatives empresarials i autoempresa, projectes empresarials o empreses qualificades d'I+O, agents d'ocupació i desenvolupament local (AODL) i foment del desenvolupament local, com també les accions adreçades a la promoció de l'ocupació autònoma.

DIRECCIÓ GENERAL D’ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I D’AUTOOCUPACIÓ

C. Casp, 15, 7a i 8a planta

08010 Barcelona

Tel.: 93 342 98 42

www.gencat.net/treballiindustria/economia_social/index.html En el web s’hi pot trobar la informació següent: Llibre blanc de l'economia social. Models d'impresos per a cooperatives, estadístiques sobre l'economia social, descripció de l'estructura de la cooperativa i de la societat laboral i documentació per crear-les. Normatives, aspectes legals i adreces d'interès.

INSTITUT PER A LA PROMOCIÓ I LA FORMACIÓ COOPERATIVES

FUNCIONS:

Estudi i difusió de la cooperació com a moviment econòmic i social, els seus principis, les seves tècniques i els seus mètodes. Organització de cursos, taules rodones, conferències i seminaris sobre cooperativisme i les empreses d'economia social. Elaboració d'estudis de suport financer i de recerca respecte al moviment cooperatiu, a d'altres formes de treball associat o a formes d'economia social similars.

INSTITUT PER A LA PROMOCIÓ I LA FORMACIÓ COOPERATIVES


08010 Barcelona

Tel.: 93 342 57 23

Fax: 93 342 57 24

www.gencat.net/treballiindustria/economia_social/promocio_formacio/

En el web s’hi pot trobar la informació següent: índex de publicacions de què disposa l'institut. Subvencions disponibles per a les cooperatives.

http://www.gencat.net/treballiindustria/economia_social/index.html

http://www.gencat.net/treballiindustria/economia_social/promocio_formacio/

REGISTRE CENTRAL DE COOPERATIVES

FUNCIONS:

Gestió administrativa del Registre de cooperatives i societats anònimes laborals. Elaboració, seguiment i control de les certificacions de nom no coincident pel que fa a les cooperatives. Tramitació i seguiment de les autoritzacions i els expedients relatius a les funcions inspectores derivades de la legislació vigent.

Qualificació, inscripció i certificació d'actes de:

Cooperatives de segon grau

Cooperatives d'assegurances

Cooperatives sanitàries

Seccions de crèdit de cooperatives

Grups de cooperatives

Dipòsit de comptes anuals de cooperatives de segon grau i sanitàries. Dipòsit d'auditories de comptes. Legalització de llibres de cooperatives de segon grau, cooperatives sanitàries i seccions de crèdit.

REGISTRE CENTRAL DE COOPERATIVES


08010 Barcelona

Tel.: 93 342 98 42

Fax: 93 301 66 55

Registres territorials

FUNCIONS:

Qualificació, inscripció i certificació d'actes de les cooperatives de primer grau. Dipòsit de comptes anuals de cooperatives de primer grau. Legalització de llibres de cooperatives de primer grau.

REGISTRE TERRITORIAL DE BARCELONA

C. Albareda, 2-4

08004 Barcelona

Tel.: 93 622 04 00

Fax: 93 622 04 01

REGISTRE TERRITORIAL DE GIRONA

Av. Lluís Pericot, 86-90

17003 Girona

Tel.: 972 48 32 02

Fax: 972 20 39 00

REGISTRE TERRITORIAL DE TARRAGONA

C. Joan Baptista Plana, 29-31

43005 Tarragona

Tel.: 977 23 36 31

Fax: 977 24 33 74

REGISTRE TERRITORIAL DE LLEIDA

C. General Britos, 3

25007 Lleida

Tel.: 973 23 00 80

Fax: 973 23 36 23

ESTRUCTURES REPRESENTATIVES DEL COOPERATIVISME

CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CATALUNYA

FUNCIONS:

Òrgan representatiu i d’interlocució del conjunt del cooperativisme català i que dóna cohesió a la diversitat del món cooperatiu. Té com a prioritats divulgar els principis cooperatius, defensar els interessos del cooperativisme i promocionar projectes d’interès comú per al sector, d’acord amb els principis cooperatius de l’Aliança Cooperativa Internacional.

CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CATALUNYA

C. Bailèn, 22, principal 2a

08010 Barcelona

Tel.: 93 265 60 00

Fax: 93 265 40 65

www.cooperativescatalunya.coop

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: informació de les actuacions que duu a terme la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Relacions que manté. Informació de les federacions de cooperatives que agrupa i vincles a pàgines web relacionades amb el cooperativisme i l'economia social.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

FUNCIONS:

La seva missió és representar i defensar els interessos de les cooperatives agràries i del seus socis, així com donar assessorament i servei a les cooperatives agràries i al món rural. Ser agents socials del món rural.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA

C. València, 1, subsòl, pavelló central

08015 Barcelona

Tel.: 93 226 03 69

Fax: 93 226 06 73

www.cooperativesagraries.coop

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: informacions i noticies sobre cooperatives agràries i del món rural. Vincles d’interès. Informes i estudis. Formació cooperativa. Aspectes legals.


http://www.cooperativescatalunya.coop/

mailto:[email protected]

http://www.cooperativesagraries.coop/


FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA

FUNCIONS:

La seva missió és esdevenir una eina conjunta de representació, promoció i defensa del cooperativisme de consum i dels drets dels consumidors. Acull iniciatives de les pròpies cooperatives i genera dinàmiques d'intercooperació i aliances. Assumeix un clar compromís social com a organització de consumidors.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS DE CATALUNYA

Premià, 13-15, 2n

08014 Barcelona

Tel.: 93 301 20 20

Fax: 93 412 56 57

[email protected]

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA

FUNCIONS:

La seva missió és representar i defensar les cooperatives d’ensenyament, així com agrupar i potenciar l’intercanvi. Ofereix serveis per a la millora de la seva gestió i qualitat. Forma els professionals del col·lectiu, com a professionals de l’ensenyament cooperatiu.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’ENSENYAMENT DE CATALUNYA

C. Riera de Sant Miquel, 68

08006 Barcelona

Tel.: 93 415 93 56

Fax: 93 415 69 26

www.agrescat.com

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: normativa. Articles de premsa. Llistat d’escoles. Formació.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’HABITATGES DE CATALUNYA

FUNCIONS:

La seva missió és representar i defensar els interessos de les cooperatives d’habitatges, així com mantenir i incrementar la seva presència en l’oferta residencial a Catalunya. Potencia i facilita l’accés a l’habitatge cooperatiu.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES D’HABITATGES DE CATALUNYA

C. Pau Clarís, 165, 3r D

08037 Barcelona

Tel.: 93 488 21 38

Fax: 93 488 33 59

[email protected]


http://www.agrescat.com/



FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA

FUNCIONS:

La seva missió és servir al petit i mitjà empresari, per orientar la seva activitat en direcció a un cooperativisme de serveis modern, que el faci capaç d’afrontar el futur amb un esperit social i progressista, així com optimitzar la seva gestió empresarial o professional.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE SERVEIS I DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA

C. Premià, 13-15, 2n

08014 Barcelona

Tel.: 93 268 02 24

Fax: 93 268 16 99

www.servicoop.org

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: notícies “Publicoop”. Calendari d’activitats. Models i formularis. Normativa. Apartat d’anuncis “Workcoop”. Activitats i serveis que ofereixen. Formació.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA

FUNCIONS:

La seva missió és possibilitar una resposta social coordinada de totes les cooperatives de treball membres, respecte als objectius de defensa i promoció dels seus interessos i del cooperativisme en general, i també la contribució a un teixit cooperatiu sòlid tant des del punt de vista econòmic com social. Així mateix, es proposa potenciar i donar suport als processos que incorporen els valors de la democràcia i l’autogestió a l’empresa i a l’economia.

FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA

C. Premià, 13-15, 1r

08014 Barcelona

Tel.: 93 318 81 62

Fax: 93 302 18 85

www.cooperativestreball.coop

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: notícies. Calendari d’activitats. Models i formularis. Normativa. Activitats i serveis que ofereixen. Formació. Enllaços. Directori de cooperatives. Informació sobre el cooperativisme i com constituir una cooperativa de treball.

http://www.servicoop.org/


http://www.cooperativestreball.coop/


ÀMBIT DE DIFUSIÓ, FORMACIÓ I CONSTITUCIÓ DE COOPERATIVES

OBSERVATORI DEL COOPERATIVISME DE CATALUNYA

FUNCIONS:

L'Observatori és l’eina que permet fer visible a les administracions, a l’entorn empresarial i a la societat en general, el pes i la dimensió que té i tindrà el cooperativisme en el teixit econòmic i social de Catalunya. És un projecte impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

www.cooperativescatalunya.coop/observatori/

S’hi pot trobar:

Notícies i agenda sobre el cooperativisme. Directori de cooperatives. Vincles d’interès. Informes i estudis. Formació cooperativa. Aspectes legals.

ARA_COOP. Societat per a la promoció de cooperatives

FUNCIONS:

Organisme de suport a la creació d’empreses cooperatives de tot tipus, que ajuda durant el procés de constitució. Presta serveis de constitució de l’empresa cooperativa, informació sobre ajudes i subvencions, consolidació de la cooperativa mitjançant la tutoria d’un any i formació cooperativa.

ARA_COOP


08014 Barcelona

Tel.: 93 318 81 62

Fax: 93 302 18 85

www.aracoop.coop

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: informació i material de suport per a la constitució de cooperatives. Documentació de suport per al funcionament de la cooperativa.

ESCOLA DE COOPERATIVISME APOSTA, SCCL FUNCIONS:

Realitza una formació cooperativa treballant aspectes que afavoriran el desenvolupament de les cooperatives i la resta d’empreses gestionades de manera democràtica i compromeses socialment.

APOSTA, SCCL


08014 Barcelona

Tel.: 93 318 81 62

Fax: 93 302 18 85

www.aposta.coop

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: programació de cursos. Informació sobre l’escola.

http://www.cooperativescatalunya.coop/observatori/

http://www.aracoop.coop/


http://www.aposta.coop/


FUNDACIÓ ROCA I GALÈS

FUNCIONS:

La Fundació Roca i Galès té per objectiu la promoció i difusió del cooperativisme a Catalunya, com a element indispensable de l'economia social, i també treballa per al coneixement i la defensa del patrimoni natural i el benestar social als Països Catalans.

Fundació Roca i Galès i Biblioteca Ventosa i Roig

C. Aragó, 281, 1r 1a

08009 Barcelona

Tel.: 93 215 48 70

Fax: 93 487 32 83

www.rocagales.org

[email protected]

En el web s’hi pot trobar la informació següent: servei de biblioteca amb informació sobre cooperativisme i economia social. Revista "Cooperació Catalana". Enllaços amb entitats relacionades amb el cooperativisme i l'economia social. Informació sobre les activitats que desenvolupa (jornades, taules rodones, etc.).

http://www.rocagales.org/


LÍNIES D’AJUT I SUBVENCIONS

INTRODUCCIÓ

La cooperativa, com a societat que realitza una activitat empresarial, té dret a acollir-se a tots aquells ajuts i subvencions generals per a tot tipus d’empresa, a més a més de comptar amb unes ajudes específiques per a cooperatives.

A continuació, distingim tres apartats per facilitar una visió entenedora dels ajuts i subvencions disponibles per a les societats cooperatives.

Ajuts generals

Capitalització de l’atur

Ajuts específics

En aquests apartats s’inclou un recull dels ajuts més significatius, essent un llistat no exhaustiu, i que cal revisar la seva vigència i modificacions o ampliacions en les pertinents adreces d’Internet o als ministeris/departaments corresponents.

AJUTS GENERALS

INCENTIUS A LA CONTRACTACIÓ D’INTERINS

Finalitat Subvencionar la contractació de persones aturades per a substitucions.

Beneficiaris

a) Treballadors que tinguin suspès el seu contracte de treball per risc durant l’embaràs i fins que s’iniciï la corresponent suspensió del contracte per maternitat biològica o desaparegui la impossibilitat de la treballadora de reincorporar-se al seu lloc de treball anterior a un altre compatible amb el seu estat.

b) Treballadors que tinguin suspès el seu contracte de treball durant els períodes de descans per maternitat, adopció o acolliment preadoptiu o permanent.

c) Treballadors autònoms, socis treballadors o socis de treball de les societats cooperatives, en els supòsits de risc durant l’embaràs, períodes de descans per maternitat, adopció o acolliment preadoptiu o permanent.

Tipus d’ajut Bonificació del 100% de les quotes empresarials de la Seguretat Social, incloses les d’accidents de treball i malalties professionals, i de les aportacions empresarials de les quotes de recaptació conjunta.

Organisme Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales - (Administració Central)

http://www.mtas.es/

http://www.mtas.es/

AJUT PER A LA REALITZACIÓ DE DIAGNOSIS DEL PROGRAMA CRÉIXER

Finalitat Diagnosi empresarial:

Realitzar una diagnosi empresarial mitjançant un procés de reflexió amb l'acompanyament d'un expert extern per tal de detectar les necessitats reals de l'empresa i establir un pla de treball de forma individualitzada.

La diagnosi farà un recorregut per les diferent àrees de l'empresa: Comercial i Vendes, Exportació, Recerca i Desenvolupament, Estructura Organitzativa, Finançament, Producció, Compres i Logística,... i acabarà amb un pla de treball prioritzant aquells punts a millorar i fent unes observacions finals.

Implementació d'accions de millora:

Implementació d'accions de millora per part d'un assessor extern especialitzat, de les accions de millora que s'hagin definit en una diagnosi empresarial prèvia i afectin a una o varies de les següents àrees funcionals de l'empresa: Comercial, Control de gestió, Finances i Gestió empresarial innovadora.

Beneficiaris

Petites i mitjanes empreses amb establiment operatiu a Catalunya l'activitat de les quals estigui compresa dins de les seccions C, D i E, de la classificació catalana d'activitats econòmiques així com aquelles que tinguin una activitat compresa en la secció F d'aquesta classificació i, a més a més, estiguin relacionades amb l'activitat industrial.

Les petites i mitjanes cooperatives i societats laborals de qualsevol sector econòmic amb establiment operatiu a Catalunya.

Tipus d’ajut Diagnosi empresarial:

L’ajut serà de 350€ per a la realització d'una diagnosi que tindrà un cost previst de 500€ (IVA exclòs).

En cas que el sol·licitant sigui una empresa d’economia cooperativa o una micro o petita empresa que hagi estat assessorada a través de la Xarxa d’Entitats Col·laboradores de la Subdirecció General de Programes d’Autoempresa, la subvenció serà de 500€.

Implementació d'accions de millora:

L’ajut serà de fins al 40% del cost subvencionable del projecte, amb un màxim de 3.000€.

En cas que el sol·licitant sigui una empresa d’economia cooperativa o una micro o petita empresa que hagi estat assessorada a través de la Xarxa d’Entitats Col·laboradores de la Subdirecció General de Programes d’Autoempresa, la intensitat de l’ajut es podrà incrementar fins a un màxim d’un 25% del cost subvencionable del projecte, i l’ajut màxim serà de 4.875€.

Organisme Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)

Pg. de Gràcia, 129. 08008 Barcelona

Tel. 93 476 72 00

http://www.cidem.com

http://www.cidem.com/

INICIATIVES D'OCUPACIÓ (I+O)

Finalitat Projectes empresarials o empreses que creïn una activitat econòmica i generin llocs de treball en el seu àmbit territorial.

Beneficiaris

Empreses que encara no s'hagin constituït (no estiguin inscrites al Registre Mercantil o al Registre de Cooperatives o que no s'hagin donat d'alta al cens d'Hisenda en el cas d'autònoms o comunitats de béns) o les empreses constituïdes dins d'un termini màxim de 6 mesos anteriors al moment en què es fa la sol·licitud sempre que no hagin iniciat la seva activitat (és a dir, abans de donar-se d'alta de l'IAE).

Requisits:

a) Que la Generalitat de Catalunya o una corporació local doni el seu suport al projecte.

b) Que tinguin en compte la contractació de treballadors o la incorporació de socis treballadors en el cas de cooperatives o societats laborals.

c) Que la plantilla prevista en constituir l'empresa no superi els 25 treballadors.

d) Que es tracti d'una empresa de nova creació i generi activitat econòmica.

e) Que la producció de béns i serveis estigui relacionada amb activitats econòmiques emergents o que, dins d'una activitat tradicional a la zona, cobreixi necessitats no satisfetes a l'estructura existent.

f) Que tingui condicions de viabilitat tècnica, econòmica i financera.

Tipus d’ajut

1. Subvenció financera per a la reducció dels interessos de préstecs per a inversions destinades a la creació i posada en marxa de l'empresa.

2. Subvenció de suport a la funció gerencial per ajudar a l'emprenedor en la presa de decisions necessàries per al funcionament de l'empresa en forma de tutories, formació i realització externa d'estudis i informes sobre l'activitat.

3. Subvenció per a l’assistència tècnica per a la contractació d'experts tècnics d'alta qualificació.

4. Subvenció per a la contractació indefinida de treballadors en atur.

5. Subvencions per a cooperatives i societats laborals.

Organisme Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

Serveis Territorials de Treball i Indústria a Barcelona

Albareda, 2-4. 08004 Barcelona.

Tel: 93 622 04 00 / Fax: 93 622 04 01

http://www.gencat.net/treball


CAPITALITZACIÓ DE LA PRESTACIÓ D’ATUR I SUBVENCIÓ DE LES QUOTES DE LA SEGURETAT SOCIAL PER A COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS I PERSONES AMB MINUSVALIDESA

Finalitat Capitalitzar per a la constitució d’una societat cooperativa.

Beneficiaris a) Constitució d’una societat, que obligatòriament haurà de ser Societat Cooperativa Catalana Limitada (SCCL), Societat Limitada Laboral (SLL) o Societat Anònima Laboral (SAL). Apart de la constitució, també s’admet la incorporació, sempre com a soci treballador, a una societat d’aquest tipus que ja estigui en actiu.

b) Constitució com a treballador autònom amb discapacitat: persona física o empresari individual, si aquesta persona té una discapacitat igual o superior al 33%.

Requisits bàsics:

Tenir dret a la prestació contributiva per desocupació (atur).

No haver fet ús de la capitalització en els 4 anys immediatament anteriors a la sol·licitud.

Tenir pendents de percebre un nombre de mesos de prestació igual o superior a 3.

Tipus d’ajut 1.- CONSTITUCIÓ D'UNA SCCL, SLL o SAL

L'import que el treballador cobrarà en concepte de capitalització serà percebut en funció de la seva aportació obligatòria al capital social de l’empresa.

Així doncs, es poden trobar dues situacions:

1.1.- Capitalització total: l’aportació que fa el treballador és igual o superior a l'import total de la seva prestació. En aquest cas, es subvencionarà el 100% de la quota obrera del Règim General o el 50% de la quota mínima del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) durant el temps que tenia reconeguda la prestació per desocupació.

1.2.- Capitalització parcial: l’aportació obligatòria que fa el treballador és inferior a la quantitat total de la seva prestació. En aquest cas, la resta de l'import li servirà per a poder finançar trimestralment el 100% de la seva cotització a la Seguretat Social, cotitzi pel RETA o pel Règim General.

2.- INCORPORACIÓ A UNA SCCL, SLL o SAL

El treballador cobrarà en concepte de capitalització l'import necessari per adquirir la condició de soci (aportació obligatòria al capital social) que li especifiqui la societat. S'aplica el mateix que s'ha comentat per a la nova creació de societats, en el sentit que es podrà donar el cas de capitalització total o parcial.

Es pot donar el cas que la darrera relació laboral temporal hagi estat amb la mateixa empresa a la qual sol·licita incorporar-se. En aquest cas, el treballador només podrà sol·licitar incorporar-se a la societat que li ha donat la situació legal d'atur si la seva relació laboral temporal amb l'empresa no ha durat més de 24 mesos.

Organisme Inem - (Administració Central)

www.inem.es

http://www.inem.es/

AJUTS ESPECÍFICS

AJUTS PER AL FOMENT DE LA MODERNITZACIÓ I LA CONCENTRACIÓ DE LES COOPERATIVES I ALTRES ENTITATS ASSOCIATIVES AGRÀRIES

Finalitat Ajudar per mitjà de la concentració empresarial amb la finalitat que puguin adaptar-se als canvis del mercat, mantenir o crear nous llocs de treball i aprofitar noves sortides comercials.

Beneficiaris Les cooperatives agràries constituïdes legalment i les entitats associatives agràries que sota qualsevol fórmula jurídica, reconeguda en dret, estiguin formades o participades majoritàriament per cooperatives agràries, així com els nous grups cooperatius que resultin d’acords o concerts de col·laboració.

Tipus d’ajut Processos d’integració cooperativa.

Ajuts per a fomentar la concentració i modernització de l’oferta cooperativa dirigida a consolidar processos d’integració de cooperatives agràries per fusió, absorció o creació de nous grups cooperatius.

Millora de la qualitat de la producció.

Ajuts per a fomentar les actuacions que permetin la millora i l’adequació de la qualitat dels productes, dels serveis agroalimentaris i dels seus processos d’adaptació a les necessitats dels consumidors i que possibilitin l’augment del valor de la producció agrària.

Millora i adequació de l’estructura, els processos i els circuits comercials i de distribució agroalimentaris.

Ajuts per a fomentar la innovació, la millora i l’adequació de l’estructura, els processos i els circuits comercials i de distribució agroalimentaris.

Adequació dels recursos humans.

Ajuts per a l’adequació dels recursos humans per a la millora de la gestió tecnicoeconòmica i per a la creació de nous llocs de treball o la promoció professional del personal.

Organisme Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614

08007 Barcelona

Tel: 93 304 67 00

Tel. d'informació: 93 304 67 76

Fax: 93 304 67 07

http://www.gencat.net/darp

http://www.gencat.net/darp

LÍNIA ESPECIAL DE PRÉSTECS I AVALS PER A SOCIETATS COOPERATIVES I LABORALS

Finalitat Invertir en immobilitzat material, actiu circulant, operacions de refinançament, bestretes de subvencions.

Beneficiaris Societats cooperatives i societats laborals, les estructures representatives de l’economia social, les empreses d’inserció i entitats sense finalitat de lucre l’objecte social de les quals sigui la inserció sociolaboral de persones amb disminució o risc d’exclusió i que constin degudament inscrites als registres corresponents.

Tipus d’ajut Ajut de fins al 70% del projecte inversió, amb un mínim de 31.000€ per operació i fins el 100% en cas de bestreta per subvencions o contractes. En el cas d’aval per inversió es pot garantir el 100% del préstec sempre que aquest financiï com a màxim el 70% de la inversió.

La durada màxima del préstec serà de 8 anys, ampliable fins a 15 segons la naturalesa de l’operació. En el cas de bestretes per subvencions i contractes el termini serà de 4 anys.

Carència fins a 2 anys.

Tipus d’interès: variable, fix o mixt, a elecció de l’empresa.

Organisme DG d'Economia Cooperativa, Social i Autocupació - (Generalitat de Catalunya)

C/ Casp, 15

08010, Barcelona

Tel. 93 342 98 42


Institut Català de Finances

Gran Via de les Corts Catalanes, 635

08010 Barcelona

Tel. 93 342 84 10

http://www.icfinances.com


http://www.icfinances.com/

SUBVENCIONS PER AL FOMENT DE L’ECONOMIA COOPERATIVA

Finalitat Aquestes subvencions estan destinades al foment de l’economia cooperativa i al foment de l’ocupació i la millora de la competitivitat de les cooperatives i les societats laborals.

Beneficiaris Respecte als programes 1 i 2: cooperatives inscrites al Registre de Cooperatives de Catalunya i societats laborals inscrites al Registre Administratiu de Societats Laborals de la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació.

Respecte al Programa 3, en poden ser beneficiàries les cooperatives de segons o ulterior grau de nova creació (inscrites al registre corresponent dins de l’any immediatament anterior a la data de publicació d’aquesta Ordre).

Respecte al Programa A: cooperatives i societats laborals.

Respecte al Programa C: les cooperatives de treball associat, les societats laborals i les entitats associatives de cooperatives i de societats laborals per a les actuacions d’assistència tècnica que prestin a un conjunt determinat de les esmentades societats.

Respecte al Programa D: cooperatives amb socis treballadors o de treball i les societats laborals.

Excepció del Programa F: les estructures representatives de l’economia social, les universitats així com les entitats sense ànim de lucre, totes elles amb seu social a Catalunya.

Els programes A, C, D i F no seran subvencionats quan les sol·licituds siguin presentades per empreses que pertanyin al sector del transport, o per al desenvolupament d’activitats relacionades amb la producció, primera transformació o comercialització a l’engròs dels productes que figuren a l’annex 1 del tractat de la Comunitat Europea, i activitats d’exportació.

No podran ser beneficiàries dels ajuts previstos en aquesta Ordre les entitats respecte de les quals s’hagi practicat el tancament registral previst a la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives.

Tipus d’ajut Programa 1: subvencions per a estudis, auditories i assessorament empresarial, amb la finalitat de finançar l’assistència tècnica que rebin les cooperatives i les societats laborals.

Programa 2: subvencions per a inversions productives destinades al foment de l’ocupació i la competitivitat, amb la finalitat de donar suport a les inversions en elements productius d’immobilitzat material i les inversions finançades mitjançant arrendament financer (leasing) que estiguin relacionades amb l’objecte social.

Programa 3: subvencions per a la creació de cooperatives de segon o ulterior grau, amb la finalitat de donar suport a la creació d’aquest tipus d’estructures.

Programa A: subvencions per a la incorporació de socis treballadors o socis de treball a cooperatives i societats laborals.

Programa C: subvencions per a assistència tècnica, amb la finalitat de recolzar l’assistència tècnica en la gestió i la producció que requereixin les cooperatives de treball associat i les societats laborals.

Programa D: subvencions directes per a inversions, amb la finalitat de recolzar les inversions en immobilitzat material o immaterial, necessàries per a la seva posada en funcionament o ampliació, així com per a la incorporació de noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

Programa F: subvencions per a accions de formació, difusió i foment de l’economia social.

Organisme Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Direcció General d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació C/Casp 15, 08010 Barcelona Tel. 93 342 98 42 / Fax 93 301 66 55 http://www.gencat.net/treball


Cal tenir present que es poden fer recerques sobre ajuts i subvencions en els llocs web següents:

Serveis i tràmits de la Generalitat de Catalunya

Departament de Treball - (Generalitat de Catalunya)

Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació – (Generalitat de Catalunya)

Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)

Base de dades FISUB del CIDEM

Institut Català de Finances

CAPÍTOL V PREGUNTES FREQÜENTS

1. Quin és el capital mínim per a constituir una cooperativa?

El capital mínim per a constituir una cooperativa són 3.000 euros.

[Ampliar informació]

2. El capital mínim pot ser no dinerari?

És possible que el capital mínim estigui constituït per aportacions no dineràries, sempre que aquestes siguin béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica. En aquest cas el Consell Rector ha de valorar dites aportacions, amb l’informe previ d’experts independents.


3. Cal començar la cooperativa amb tres socis, o es pot començar amb dos socis i incorporar posteriorment el tercer?

Cal començar la cooperativa amb tres socis com a mínim (a excepció de les cooperatives de consumidors i usuaris que en requereixen més). No és possible començar la cooperativa amb dos socis, excepte en el cas de les cooperatives de segon grau que poden constituir-se amb dos socis.

4. Cal tenir dedicació exclusiva a la cooperativa?

No cal. És possible treballar en una cooperativa com autònom o en el règim general de la Seguretat Social, i treballar a la vegada en una altra empresa, també en qualsevol dels dos règims, sempre i quan no existeixi un règim d’incompatibilitat fixat en els estatuts de qualsevol de les dues empreses que impedeixi dur a terme les dues activitats a la vegada.

5. Què passa quan hi ha pèrdues?

La meitat de les pèrdues es poden imputar als fons de reserva obligatoris i la totalitat de les pèrdues als fons de reserva voluntaris, si n’hi ha. Les quanties no compensades s’imputen als socis en proporció a les operacions, els serveis o les activitats realitzats per cadascun d’aquests amb la cooperativa.


http://www.cat365.net/Inici/Tramits/Ajudes/?TipUsu=EMP

http://www.gencat.net/treballiindustria

http://www.gencat.net/treballiindustria/ajuts_subvencions/index.html

http://www.cidem.com/cidem/cat

http://www.cidem.com/cidem/cat/serveis/financament/bbddajuts/index.jsp

http://www.cidem.com/cidem/cat/serveis/financament/bbddajuts/index.jsp

6. Si els socis estan en règim d’autònoms, han de facturar?

La facturació no ve determinada pel règim de la Seguretat Social dels socis treballadors/socis de treball, sinó pel fet que aquests desenvolupin o no una activitat econòmica a nivell individual.

En una cooperativa de treball associat i en aquelles mixtes amb socis de treball, sempre facturarà la cooperativa, com a societat, sigui quin sigui el règim de la Seguretat Social dels socis treballadors/socis de treball.

En els altres tipus de cooperatives, com són les cooperatives de serveis, la societat cooperativa facturarà als clients pel servei que se’ls ofereix. Per exemple, una cooperativa que realitza els serveis de transports emetrà una factura pels serveis concrets que ha prestat. Per altra banda, el transportista autònom com a professional facturarà a la cooperativa tots els serveis que ha realitzat per compte d’aquesta.

7. Una cooperativa pot vendre a tercers?

Una cooperativa pot perfectament vendre a tercers, incloses les cooperatives de consumidors i usuaris.

8. Una cooperativa pot tenir una activitat temporal (per exemple, concentrada als mesos d’estiu)?

Com en qualsevol tipologia d’empresa és legalment possible funcionar com a cooperativa en una activitat temporal, però no resulta recomanable, ja que pot suposar moltes complicacions a efectes de la Seguretat Social, i per la pròpia manca d’activitat de la cooperativa durant tot el temps d’aturada.

9. A què s’ha de destinar el Fons d’Educació i Promoció Cooperatives?

Segons la llei el FEPC es pot destinar a:

a. La formació dels socis i dels treballadors en els principis i les tècniques cooperatives, empresarials, econòmiques i professionals.

b. La promoció de les relacions intercooperatives i la difusió del cooperativisme.

c. L’atenció a objectius d’incidència social i de lluita contra l’exclusió social.

d. El pagament de les quotes de la federació a la qual pertany, si s’escau, la cooperativa.


Per exemple, el FEPC pot utilitzar-se per a pagar la formació de socis, per a fer un conveni amb la Universitat per incorporar a l’empresa estudiants en pràctiques amb una beca, per a promocionar activitats culturals o esportives al barri, per a organitzar un concurs d’idees, etc.

10. El soci pot donar-se de baixa en qualsevol moment?

Els socis es poden donar de baixa de la cooperativa en qualsevol moment, de conformitat amb els Estatuts socials. La baixa podrà ser justificada o injustificada, en funció que es compleixin o no els requisits que s’estableixen als Estatuts. La baixa injustificada, si es preveu als Estatuts, podrà donar lloc a un descompte de la quantitat a reemborsar al soci que es dóna de baixa.


11. En una cooperativa es poden contractar treballadors?

Sí, una cooperativa pot contractar treballadors. Cal però tenir present que en les cooperatives de treball associat o mixtes amb socis de treball, el nombre d’hores l’any fetes pels treballadors amb

contracte de treball no pot superar el 30% del total d’hores l’any fetes pels socis treballadors o de treball. En el càlcul d’aquest percentatge no s’han de tenir en compte:

Els treballadors integrats en la cooperativa per subrogació legal i els que s’incorporin a activitats sotmeses a la dita subrogació.

Els treballadors que substitueixin socis treballadors que es trobin en situació d’excedència o d’incapacitat laboral temporal, o gaudint de permís per maternitat o paternitat, adopció o acolliment, exercint un càrrec públic o complint un deure públic de caràcter inexcusable.

Els treballadors que treballin en centres de treball subordinat o accessori.

Els treballadors amb contractes de treball en pràctiques per a la formació o per obra o servei determinats.

Els treballadors contractats de conformitat amb una disposició de foment de l’ocupació de persones amb discapacitats físiques o psíquiques.


NOTA: si considereu que hi ha alguna altra qüestió que s’hauria d’incorporar en aquest capítol, ens la podeu fer arribar a l’adreça de correu electrònic [email protected]. Us respondrem i, si es considera oportú, integrarem aquesta resposta en aquest apartat.


CAPÍTOL I EL COOPERATIVISME I EL DESENVOLUPAMENT LOCAL “Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’ha unit de forma voluntària per a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica”

Definició de l’Aliança Cooperativa Internacional

“El cooperativisme i les organitzacions solidàries es constitueixen com a vertaders instruments de desenvolupament local. El desenvolupament local entès com una estratègia per al canvi de les condicions de vida dels actors socials de diferents territoris permet afrontar els problemes i lligar propostes d’economia social, que incloguin el desenvolupament endogen, l’autogestió, en esquemes ‘de baix a dalt’ i que promoguin la millora del nivell de vida de les poblacions.”

“El desenvolupament local no té a veure amb micro-iniciatives de desenvolupament comunitari, sinó amb estratègies globals, nacionals i locals (totes elles integrades) que comprenen els instruments de política social i de foment multisectorial que presenta l’economia institucional en el seu conjunt.”

Conclusions Taula de Treball “Cooperativisme i Desenvolupament Local de l’Assemblea General de l’Aliança Cooperativa Internacional –Cartagena d’Índies (Colòmbia), juliol del 2005-

El cooperativisme suposa una manera diferent de fer empresa, de fer economia, diferent a la del sector públic i diferent a l’activitat privada tradicional. Per entendre el cooperativisme és necessari partir de la base que és un model orientat a satisfer necessitats, en què l’eix central i vertebrador és la persona i no el capital.

Per aquest motiu, tot i que com en qualsevol empresa els resultats econòmics són un indicador fonamental a l’hora d’avaluar la viabilitat d’un projecte empresarial, en el cas del cooperativisme no és l’únic; la generació de solidaritat, de cohesió social i de vincles territorials també son indicadors d’èxit en aquest tipus d’organitzacions.

I és que la identitat, els principis i els valors del cooperativisme i de l’economia social en general, no es defineixen a partir d’un camp d’activitat o de producció específic sinó que per aprofundir en el seu concepte és necessari tenir en compte que el cooperativisme:

COOPERATIVISME DESENVOLUPAMENT LOCAL



Es defineix en relació a una lògica de funcionament determinada en què destaquen, entre altres, l’arrelament a la comunitat on s’insereixen, l’interès col·lectiu com el seu objectiu social o la defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat mediambiental.

Ha configurat un conjunt d’empreses socialment responsables, generant llocs de treball estables i de qualitat, amb experiències innovadores i diferenciadores.

Compta amb una estructura i mida empresarial dinàmica i flexible que permet una alta adaptabilitat als canvis i a les necessitats locals.

Des de la perspectiva del cooperativisme, es remarca la necessitat del treball en xarxa i de la participació dels ciutadans del territori, la creació d’un nexe fort entre territoris, empreses i polítiques socials, i el foment de mecanismes financers que reforcin els llaços amb el territori, com pot ser a través de la reinversió social dels excedents empresarials.

Altrament les empreses cooperatives, per la seva condició de pimes, formen part del teixit empresarial català majoritari i, per la seva doble funcionalitat econòmica i social, són un corrector i compensador de les desigualtats al territori.

Si centrem el focus d’atenció en el desenvolupament local, que té implícit en les seves estratègies els agents locals com a principals protagonistes i en el qual el procés es desenvolupa de forma endògena aprofitant el seu potencial social i institucional, és evident que el seu complement natural es el model socioeconòmic de l’economia social en general i del cooperativisme en particular.

Si identifiquem el desenvolupament local amb el desenvolupament de les capacitats de les persones, amb la capacitat d’autogovern de les comunitats a partir de la democràcia participativa o amb una economia estable i controlada per la pròpia comunitat, són també manifestes les relacions i les complicitats amb el model del cooperativista.

A tall de síntesi, podem enumerar les aportacions del cooperativisme al desenvolupament local en els següents punts:

Les organitzacions d’economia social, i especialment les cooperatives, tenen el seu origen al territori i sorgeixen com a resposta a les seves necessitats locals, consolidant-se en la convivència geogràfica del col·lectiu productor i el col·lectiu client/beneficiari.

Les cooperatives creen llocs de treball estables i de qualitat per a la població local, fet que és sinònim de cohesió social i de progrés endogen.

El cooperativisme, pel seu caràcter d’economia relacional en combinació amb les seves arrels locals, tendeix a crear sòlides vinculacions amb altres grups del territori com poden ser les aliances o la creació de plataformes estables amb autoritats locals, sindicats, empreses tradicionals o associacions privades, fet que configura una estructura en xarxa i en garanteix la seva consolidació.

El cooperativisme basa el seu comportament en el diàleg, la participació i la cooperació; en resum i en una paraula: la implicació. Implicació que pot suposar per al ciutadà una forma d’influència directa en el procés econòmic i que pot representar un paradigma de participació cívica per a altres entorns.

En conseqüència, podem dir que potenciar polítiques de foment i de consolidació del cooperativisme és sinònim de potenciar el desenvolupament local i viceversa, ja que les vinculacions i complicitats

entre el cooperativisme i el desenvolupament local com a models de progrés des del punt de vista del territori són prou paleses en la realitat de molts territoris catalans.

Tant a nivell teòric com en la pràctica, està amplament demostrat que les diferents fórmules jurídiques de l’economia social (cooperatives, societats laborals, mutualitats, fundacions, associacions) són activadors idonis per al desenvolupament local en termes de sostenibilitat i al mateix temps, és el territori amb la seva perspectiva local, l’àmbit embrionari, de creixement i de consolidació ideal d’aquest sector econòmic.

Però si bé és fàcil constatar que la convivència del cooperativisme i el desenvolupament és especialment dinamitzadora i la seva suma provoca un clar efecte multiplicador, en la pràctica s’infrautilitzen les potencialitats d’aquesta combinació. En realitat gran part de les polítiques administratives, els grups d’acció local, les organitzacions d’economia social i les pròpies cooperatives, només exprimeixen una mínima part dels beneficis que suposa una acció coordinada. És per aquest motiu que sovint es dibuixa un escenari en el qual l’economia social -el cooperativisme- i el desenvolupament local creixen i es desenvolupen sense que es coneguin bé, sense tenir-se massa en compte i sense aprofitar l’enriquiment d’unes polítiques conjuntes que els permetin desenvolupar a fons els principis que els uneixen

CAPÍTOL II EL PES DEL COOPERATIVISME A CATALUNYA

INTRODUCCIÓ

“Aquests darrers anys ha quedat palesa la importància del model cooperatiu per a crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social. La cooperativa, des dels punts de vista jurídic i econòmic, pot esdevenir una figura clau per a la consolidació del concepte actual de l’empresa competitiva, ja que compta, d’una banda, amb la importància que es dóna en aquest tipus de societats, dins els seus recursos, al capital humà i, d’altra banda, amb la idea de responsabilitat social de l’empresa.”

Preàmbul de la LLEI 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives Preàmbul de la LLEI 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives

Seguidament es presenten algunes dades que pretenen donar una idea de la rellevància econòmica i social del cooperativisme català com a sector empresarial creador de riquesa, generador de llocs de treball i de cohesió social en el conjunt del teixit socioeconòmic de Catalunya.

EL COOPERATIVISME I LES PERSONES1

A Catalunya hi ha més d’1.000.000 de persones vinculades al cooperativisme, en la suma de persones: sòcies de treball, sòcies treballadores, treballadores i sòcies de consum.

El 15% dels catalans són socis d’alguna cooperativa, ja sigui com a socis treballadors, socis de treball o bé com a socis consumidors.

EL COOPERATIVISME I L’ECONOMIA2

Les cooperatives catalanes produeixen actualment al voltant del 6% del PIB de Catalunya.

EL COOPERATIVISME I LES EMPRESES

Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre de cooperatives.3

Les cooperatives a Catalunya representen el 23% del conjunt de cooperatives d’Espanya.3

Al territori català hi ha al voltant de 5.800 cooperatives.3

El perfil de la cooperativa catalana és de petita i mitjana empresa, amb una tendència actual cap a la dimensió més mitjana.1

EL COOPERATIVISME I L’OCUPACIÓ

En termes d’ocupació, les cooperatives catalanes representen el 13,2% del conjunt de l’ocupació cooperativista de l’Estat.3

El cooperativisme català representa al voltant del 2% de l’ocupació a Catalunya.2

1. Font: Observatori del Cooperativisme de Catalunya. www.cooperativescatalunya.coop/observatori. Dades: Juny del 2006

2. Font: Llibre Blanc de l’Economia Social a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. 2001. S’hi pot accedir en l’apartat de documentació del web www.cooperativescatalunya.coop/observatori

3. Font: Direcció General del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Dades: Març del 2006 www.mtas.es/Empleo/economia-soc/Default.htm

EL COOPERATIVISME I EL TERRITORI1

El cooperativisme està implantat en tot el territori català: no hi ha cap comarca sense presència cooperativa.

LA DISTRIBUCIÓ DE LES COOPERATIVES PER DEMARCACIONS PROVINCIALS ÉS LA SEGÜENT:

Barcelona: 73,06%. La presència cooperativa és patent en totes les comarques d’aquesta demarcació, essent les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, per aquest ordre, les que concentren el 72,5% de les empreses cooperatives.

Tarragona: 7,68%. A Tarragona les comarques del Baix Ebre i el Montsià, en primer lloc, seguides de la Terra Alta i el Baix Camp, són els territoris on l’empresa cooperativa té un ressò més important.

Lleida: 12,46%. A la província de Lleida, la comarca del Segrià és capdavantera, amb diferència, en el nombre de cooperatives, seguida de la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell.

Girona: 6,80%. En aquesta demarcació, la comarca del Gironès agrupa pràcticament 1/3 de les cooperatives existents, destacant de la resta l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.

http://www.cooperativescatalunya.coop/observatori


http://www.mtas.es/Empleo/economia-soc/Default.htm

PER CLASSES DE COOPERATIVES I SEGUINT LA VARIABLE DE DEMARCACIÓ PROVINCIAL, LA REALITAT ÉS LA SEGÜENT:

Barcelona: la tipologia més implantada és la de les cooperatives de treball associat. Seguidament trobem les de serveis, les d’habitatge, les agràries, les d’ensenyament i les de consumidors i usuaris.

Tarragona: en aquesta demarcació les més representatives són les cooperatives de treball associat i les agràries.

Lleida: en aquesta província, les que tenen una major implantació són també les cooperatives agràries i les de treball associat.

Girona: la presència cooperativa més important és la de les cooperatives de treball associat, agràries i serveis.

EL COOPERATIVISME I LES TENDÈNCIES DE FUTUR1

COOPERATIVES AGRÀRIES

L’entramat cooperatiu agrari a Catalunya ha constituït i constitueix un pilar fonamental per al desenvolupament tècnic, econòmic, social i d’equilibri territorial del país. La previsió és que el creixement de cooperatives agràries es consolidi a través de cooperatives de segon grau per tal de donar més valor afegit als productes i incrementar els nivells de transformació i comercialització. La producció integrada és una tendència creixent que possibilita una producció més racional i més sostenible per al medi ambient.

COOPERATIVES DE CONSUMIDORS I USUARIS

Les cooperatives de consum tenen el seu origen especialment en la distribució alimentària, però actualment compten amb una gran diversitat d’activitats. Actualment hi ha una tendència positiva en la creació de cooperatives de consumidors enfocades a activitats com l’alimentació ecològica, el comerç just, els serveis a col·lectius, l’educació o la salut.

COOPERATIVES D’ENSENYAMENT

L’escola cooperativa es pot entendre com un instrument socialitzador, una eina d’educació per a la transmissió d’un conjunt de valors cooperatius de gestió democràtica, participació directa en els projectes i de corresponsabilitat entre els diferents actors: alumnes, mestres, pares i personal no docent. El cooperativisme és un valor en alça perquè els seus principis i valors són demanats per la societat actual no sols en l’àmbit escolar sinó també en l’empresarial i per la societat en general.

COOPERATIVES D’HABITATGES

En l’última dècada, la pràctica de les cooperatives d’habitatge a Catalunya ha permès l’accés a l’habitatge a persones que en altres condicions els hi hagués estat difícil i ha servit d’element regulador dels preus de mercat. Les cooperatives d’habitatge han de ser un instrument, en col·laboració amb l’administració pública, en la gestió de la política d’habitatge protegit.

COOPERATIVES DE SERVEIS

El cooperativisme de serveis és un instrument clau de supervivència del petit negoci, base de tot el teixit productiu del país, que permet a petits empresaris/es i professionals posar els seus béns o serveis en comú per augmentar el seu grau de competitivitat. Inclou una gran diversitat de sectors d’activitat, com és el cas de moltes de les cooperatives formades per petites botigues associades que, d’altra manera, ja no existirien, les cooperatives de transportistes o les que agrupen professionals de la consultoria i l’assessorament.

COOPERATIVES DE TREBALL ASSOCIAT

Les cooperatives de treball associat s’insereixen en el moviment de microempresa que vigoritza el teixit productiu del país. Mostren un comportament actiu i emprenedor en els nous filons d’ocupació. Són empreses que creen llocs de treball estables i riquesa en qualsevol conjuntura econòmica i molt especialment en èpoques de recessió de l’activitat econòmica. El creixement d’aquest sector vindrà donat per la consolidació i el creixement qualitatiu i quantitatiu d’aquelles realitats que ja existeixen, i per la creació de noves cooperatives en sectors tradicionals i emergents.

CAPÍTOL III

PROGRAMA DE PROMOCIÓ DEL COOPERATIVISME DES DEL TERRITORI : L’EXPERIÈNCIA

INTRODUCCIÓ

El 2003 la Confederació de Cooperatives de Catalunya, amb el suport de la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació, va iniciar una experiència pilot de promoció del cooperativisme des del propi territori mitjançant la incorporació d’un Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) especialitzat en cooperativisme, en tres grups d’acció local de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà: Fundació Garrotxa Líder, Consorci Ripollès Desenvolupament i Associació Alt Empordà Desenvolupament, respectivament. Aquests agents especialitzats van actuar com a elements dinamitzadors i aglutinadors en les iniciatives locals de l’economia social fent una promoció del cooperativisme des de la base territorial.

JUSTIFICACIÓ DEL PROGRAMA

El Programa de Promoció del Cooperativisme des del territori s’ha basat en les evidents vinculacions i complicitats entre l’economia social i el desenvolupament local com a models de progrés del territori, tal com indicàvem en el capítol El cooperativisme i el desenvolupament local.

MISSIÓ

Promoure i difondre els valors, els principis i el model d’organització del cooperativisme des del territori, a través del territori i per al territori, tot impulsant la creació de cooperatives i afavorint la consolidació de les existents.

http://www.garrotxalider.com/

http://www.ripollesdesenvolupament.com/


OBJECTIUS

Seguidament presentarem els objectius del Programa en diferents nivells, però no es pot oblidar que la seva qualitat d’experiència pilot, i per tant de forma intrínseca la posta en marxa del Programa, ha pretès validar un metodologia específica de promoció del cooperativisme.

OBJECTIU ESTRATÈGIC DEL PROGRAMA: promocionar el model empresarial del cooperativisme des del territori, en les comarques de La Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà.

OBJECTIU OPERACIONAL DEL PROGRAMA: crear una xarxa d’agents d’ocupació i desenvolupament local especialitzats en cooperativisme, en les comarques de La Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà.

OBJECTIUS GENERALS DEL PROGRAMA:

1. Potenciar la creació d’empreses cooperatives.

2. Augmentar les possibilitats de consolidació empresarial de les cooperatives existents a la comarca.

3. Divulgar, donar a conèixer la identitat, els principis i el model cooperatiu com a opció empresarial i d’organització economicosocial, a la societat.

ROL I FUNCIONS DELS AGENTS D’OCUPACIÓ I DESENVOLUPAMENT LOCAL ESPECIALITZATS EN COOPERATIVISME

El rol de l’agent d’ocupació i desenvolupament local especialitzat en cooperativisme en el Programa ha estat:

1. Ser un recurs dinamitzador i de desenvolupament del programa.

2. Ser un connector entre les necessitats i les demandes del sector cooperatiu del territori i els recursos existents.

3. Funcionar en xarxa entre els diferents agents del territori i els recursos del sector cooperatiu.

Per tal d’assolir els objectius anteriorment esmentats, les funcions realitzades pels agents d’ocupació i desenvolupament locals especialitzats en cooperativisme han estat:

Funció 1 - Definir el mapa cooperatiu comarcal.

Funció 2 - Dissenyar un pla de treball per a la promoció del cooperativisme a la comarca.

Funció 3 - Desenvolupar el pla de treball per a la promoció del cooperativisme a la comarca.

Funció 4 - Oferir assistència a les cooperatives de nova creació i a les existents.

HIPÒTESIS ESTRATÈGIQUES

Les hipòtesis estratègiques del Programa sorgeixen en desenvolupar la funció 1, que ha permès definir el mapa cooperatiu comarcal a través d’un estudi de camp (cooperatives de la comarca, pes de representació al territori, idiosincràsia de les cooperatives, dinamisme, necessitats, potencialitats,...), i d’una anàlisi de la realitat cooperativa del territori.

Les dues hipòtesis estratègiques plantejades que han marcat les línies d’actuació posteriors que cal seguir han estat:

Hipòtesi A) Què passaria si:

Les persones joves, futurs emprenedors, tinguessin dins el seu catàleg de coneixements el concepte “cooperativa”; si a més a més les cooperatives presents en el seu territori fossin sovint objecte de l’atenció dels mitjans de comunicació i si quan aquests emprenedors arribessin a la xarxa pública de suport a la creació d’empreses, aquesta fos proactiva vers el cooperativisme i enllacés amb una xarxa de prescriptors decisius.

Hipòtesi B) Què passaria si:

Les cooperatives existents veiessin com el seu impacte mediàtic en el seu entorn territorial augmenta i si tots els recursos generats a Catalunya per tal de donar suport al cooperativisme i a les empreses en general s’alineessin i es posessin al seu abast.

Les respostes esperades serien:

Considerem que augmentaria el nombre de cooperatives creades.

Considerem que les cooperatives existents rebrien un suport real pel que fa a la consolidació del seu projecte empresarial.

Considerem que la societat reconeixeria de forma més propera el model d’organització, els valors i els principis del cooperativisme.

Per tant, aquestes respostes esperades suposen una coherència total amb els objectius generals del Programa.

LÍNIES D’ACTUACIÓ

El Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori, per tal d’assolir la seva missió i per tal de propiciar la verificació de les hipòtesis, es va plantejar, un cop analitzada la realitat cooperativa del territori, els següents objectius estratègics que passen a constituir les 5 línies d’actuació.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 1. Assessories.

Aconseguir que les assessories, públiques i privades, recomanin la cooperativa com a qualsevol altra fórmula jurídica, i que es doni un acompanyament de qualitat als nous emprenedors i a les cooperatives actuals.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 2. Cooperatives.

Aportar informació útil i facilitar l’accés als recursos cooperatius, i empresarials en general, existents.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 3. Centres formatius.

Introduir accions educatives als centres formatius de la comarca perquè els joves coneguin el model cooperatiu alhora que es treballa la pedagogia de valors.

AODL

ASSESSORIES (públiques i

privades)

BORSA DE RECURSOS

COOPERATIVES

CENTRES FORMATIUS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

OBJECTIU ESTRATÈGIC 4. Mitjans de comunicació.

Possibilitar que el cooperativisme aparegui de forma freqüent en els mitjans de comunicació comarcal.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 5. Borsa de recursos.

Mantenir a l’abast tots els recursos del sector cooperatiu (comarcals i extracomarcals) per donar suport a les cooperatives.

Des d’una perspectiva global, es van distingir tres àmbits diferenciats en l’enfocament de les actuacions: l’àmbit de les societats cooperatives existents, l’àmbit de la creació de noves societats cooperatives i l’àmbit de la població en general.

Amb aquests paràmetres d’actuació es va treballar per aconseguir les fites dels objectius del programa que s’anunciaven anteriorment.

Aquesta definició de les 5 línies d’actuació són el resultat de la Funció 2 dels AODL: Dissenyar un pla de treball per a la promoció del cooperativisme a la comarca.

METODOLOGIA

La metodologia del Programa ha estat basada en 4 pilars:

1. La presentació del Programa de forma col·lectiva a totes les entitats i les organitzacions vinculades al desenvolupament local del territori i als mitjans de comunicació locals.

2. El treball en xarxa dels AODL de les diferents comarques en totes aquelles accions que ho permetien, per tal d’optimitzar al màxim els recursos i el capital humà.

3. La tutoria mitjançant reunions de seguiment i supervisió mensuals dels AODL amb els responsables del Programa de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i un avaluador extern, en què revisen i coordinen les línies d’actuació així com l’evolució dels indicadors marcats per a l’assoliment de cada objectiu.

4. La coordinació a través de les reunions periòdiques de seguiment amb tots els agents implicats en el programa: AODL, Confederació de Cooperatives de Catalunya i grups d’acció local.

La posta en marxa del Programa, que reforça les tres premisses metodològiques anteriors, ha comptat amb un Pla d’acollida inicial dels AODL amb 3 fites bàsiques:

Conèixer els diferents organismes i recursos en matèria de cooperatives a Catalunya (i en aquest àmbit també ha estat essencial donar-se a conèixer), Espanya i internacionalment.

Conèixer les organitzacions relacionades amb el desenvolupament local de la comarca.

Conèixer la realitat comarcal i de l’entorn des d’un punt de vista social i econòmic.

CAPÍTOL IV PROGRAMA DE PROMOCIÓ DEL COOPERATIVISME DES DEL TERRITORI : ELS RESULTATS

INTRODUCCIÓ

Els resultats obtinguts de l’experiència pilot del Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori desenvolupat durant 2 anys (2003-2005) mitjançant el Pla dissenyat en base a les 5 línies d’actuació següents

es presenten a continuació en el format d’informes que es van elaborar en el seu moment per procedir a la validació tècnica de l’experiència pilot.

LÍNIA D’ACTUACIÓ: ASSESSORIES

Un dels objectius generals del Programa és potenciar la creació d’empreses cooperatives.

S’ha detectat la importància de la xarxa de serveis públics d’assessorament empresarial, dels punts d’autoempresa i de les assessories i gestories d’empresa en general, en la creació de cooperatives. El seu coneixement i el seu criteri sobre el concepte i la gestió de la fórmula cooperativa són determinants a l’hora de prescriure-la.

Per tant, a l’hora de plantejar una promoció del cooperativisme és imprescindible comptar amb assessors/es que coneguin les especificitats i el potencial de l’empresa cooperativa.

En conseqüència, en aquesta línia d’actuació ha estat clau identificar els punts d’informació i assessorament empresarial als quals s’adrecen les persones emprenedores i posar a la seva disposició els recursos del Programa per facilitar i millorar l’assessorament vers l’organització cooperativa.

AODL

ASSESSORIES (públiques i

privades)

BORSA DE RECURSOS

COOPERATIVES

CENTRES FORMATIUS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

INFORME EN RELACIÓ A LA XARXA DE SERVEIS PÚBLICS D’ASSESSORAMENT EMPRESARIAL I PUNTS D’AUTOEMPRESA

OBJECTIU

Es planteja un doble objectiu estretament vinculat:

1. Integrar l’AODL en la xarxa d’assessorament públic i punts d’autoempresa del territori, oferint a aquests prescriptors la informació adequada i pertinent per tal d’augmentar els seus coneixements de l’organització cooperativa amb la finalitat que, per una banda, puguin assessorar a les cooperatives sense dificultat i, per l’altra, que les persones emprenedores rebin informació i assessorament empresarial de totes les opcions societàries en igualtat de condicions.

2. Donar eines d’assessorament cooperativista. En l’estudi de camp previ al disseny d’un pla de promoció del cooperativisme, un aspecte clau que es va constatar és l’existència d’una insuficient informació/formació en una gran part de la xarxa i dels punts anteriorment esmentats. A banda de les causes d’aquesta situació, la conseqüència més directa es que es pot arribar a informar de forma incompleta als emprenedors sobre la fórmula jurídica cooperativa i per tant, la cooperativa pot ser una opció poc impulsada a l’hora d’aconsellar a emprenedors que desitgen constituir una empresa col·lectiva.

ACTUACIONS

Per aconseguir els 2 objectius definits en l’informe, l’AODL ha connectat amb el 100% dels assessors públics del territori, incloent-t’hi les entitats públiques o privades acreditades com a Punts d’Autoempresa, per informar-los dels objectius del Programa, del seu paper en el mateix i dels beneficis que en poden extreure com a informadors/assessors empresarials. Val a dir que prèviament se’ls va convidar a la jornada de presentació que va tenir lloc als territoris per presentar el Programa a tots els agents implicats en el desenvolupament local i als mitjans de comunicació locals. L’entrevista mantinguda presenta 3 finalitats:

• personalitzar la presentació del Programa i oferir els recursos que poden integrar-se al servei que desenvolupen;

• recollir les necessitats específiques d’informació i formació en relació a la organització i gestió cooperativista;

• establir línies de col·laboració en l’assessorament a cooperatives, en el sentit de possibles derivacions a l’AODL especialitzat en cooperativisme quan els serveis públics d’assessorament empresarial detecten algun grup d’emprenedors que potencialment poden constituir-se sota la fórmula cooperativa.

Pel que fa a les necessitats d’informació i formació es presenten en la taula següent i evidencien que les qüestions que més interessen són: el règim fiscal aplicable a les cooperatives, els aspectes relacionats amb la gestió laboral, els ajuts i subvencions i, finalment, la creació i constitució de la cooperativa, especialment pel que fa a la possibilitat de capitalització de l’atur.

En relació al fet de donar resposta a les demandes generades a partir de la línia de col·laboració, l’AODL compta amb els recursos del territori i els del sector cooperatiu. Algunes consultes s’han traslladat a la federació de cooperatives corresponent i en ocasions la federació s’ha traslladat al territori per donar facilitats als emprenedors.

Finalment, davant la demanda permanent sobre la creació de cooperatives per part de diferents grups d’emprenedors també es va realitzar una jornada sobre “Ser soci/a d’una cooperativa” per donar resposta a aquestes inquietuds.

TAULA DE RESULTATS DE LA DETECCIÓ DE LES NECESSITATS FORMATIVES

NOMBRE DE DEMANDES

PERCENTATGE DE TEMES

DEMANDANTS

Règim fiscal de les cooperatives 6 100,0%

Gestió laboral: Seguretat Social i prestacions dels socis 5 83,3%

Ajuts i subvencions per a cooperatives 5 83,3%

Constitució d'una cooperativa: les capitalitzacions 4 66,7%

Creació d’una cooperativa 4 66,7%

Gestió laboral d’una cooperativa 3 50,0%

Legislació d’una cooperativa 2 33,3%

Funcionament intern d'una cooperativa 2 33,3%

Norma comptable per a societats cooperatives 1 16,7%

Interpretació de balanços 1 16,7%

Intercooperació i formació 1 16,7%

Font: elaboració pròpia

RESULTATS

Entrevistes amb el 100 % dels serveis públics d’assessorament empresarial i punts d’autoempresa del territori.

Lliurament de material de suport per a l’assessorament cooperativista.

Proposta d’una formació específica.

Nombre de consultes ateses generades a partir de les línies de col·laboració amb la xarxa de serveis públics d’assessorament empresarial: 38 (de les quals un 10% han arribat a constituir-se com a cooperativa).

Jornada “Ser soci/a d’una cooperativa”: 19 persones assistents.

INFORME EN RELACIÓ A LES ASSESSORIES I GESTÒRIES D’ÀMBIT PRIVAT

Per tal d’elaborar el mapa cooperatiu comarcal i conèixer la realitat del sector en els territoris respectius, es va realitzar una entrevista amb les pròpies cooperatives. En l’entrevista, dirigida sobretot a la presidència o gerència de les cooperatives, l’AODL aprofundia, entre d’altres qüestions, sobre els aspectes de la gestió de la cooperativa. En l’aspecte purament de la gestió, un gran nombre de cooperatives de les tres comarques van adreçar a l’AODL directament cap a l’assessoria responsable de la gestió de la seva cooperativa. Per tant, es va plantejar que era indispensable entrevistar personalment a aquestes assessories.

OBJECTIU

En aquests contactes s’ha detectat que en el cas de les assessories privades, el seu criteri és fonamental i decisiu no sols en el procés d’assessorament de la creació de la cooperativa, sinó també en el de transformació a altres tipus de societats o en la dissolució. En aquest àmbit l’objectiu ha estat analitzar els prejudicis fonamentats en informacions errònies que, a banda dels criteris de viabilitat empresarial, poguessin influir negativament en la promoció del cooperativisme.

ACTUACIONS

Es van entrevistar el 100% de les cooperatives actives a cada comarca, i en relació a les assessories i gestories privades les xifres són les següents:

Alt Empordà: 17 assessories i gestories privades.

Garrotxa: 14 assessories i gestories privades.

Ripollès: 4 assessories i gestories privades.

Així doncs, s’ha tingut contacte amb un total de 35 assessories dels tres territoris que s’ocupen de la gestió de, com a mínim, una cooperativa.

RESULTATS

La visió general de la gestió de les cooperatives que té l’assessoria és que la cooperativa és una organització molt complexa en relació a altres tipus de fórmules societàries, sobretot pel que respecta a la seva estructura de funcionament i òrgans cooperatius.

Aquesta visió combinada amb el fet que majoritàriament donen serveis a altres fórmules jurídiques provoca que aquests prescriptors acostumin a prescriure fórmules societàries diferents a la cooperativa davant la demanda de nous emprenedors o davant possibles transformacions de cooperatives existents, fet que deixa al cooperativisme en una situació de desavantatge real.

En conseqüència es planteja, com en el cas de la xarxa pública d’assessors d’empresa i de punts d’autoempresa, un pla de formació específica que equilibri els efectes negatius en termes de promoció del cooperativisme.

INFORME DEL PLA FORMATIU SOBRE COOPERATIVES PER ALS ASSESSORS D’EMPRESA PÚBLICS I PRIVATS

OBJECTIU

A partir de la conclusió que els assessors d’empresa, tant públics com privats, esdevenen un element important de dinamització o bé de desestimulació en l’assessorament per a la creació d’empreses cooperatives, es fonamenta l’objectiu estratègic de la línia d’actuació en ASSESSORIES:

“Aconseguir que els assessors, públics i privats, recomanin la cooperativa com qualsevol altra fórmula jurídica, i es doni un acompanyament de qualitat als nous emprenedors i a les cooperatives actuals”.

ACTUACIONS

Aquest objectiu s’ha plantejat des de la següent programació d’intervencions:

1. Detectar els prescriptors en l’àmbit públic i privat.

2. Facilitar les eines als prescriptors a fi que puguin resoldre les seves mancances i les seves necessitats.

3. Connectar aquest grup amb els recursos existents en matèria de d’assessorament cooperativista.

4. Fer el seguiment del grup.

S’han entrevistat personalment el 100% dels assessors públics de les tres comarques i també els assessors privats que gestionen, com a mínim, una empresa cooperativa o bé aquells que han mostrat interès per aprofundir en el coneixement del cooperativisme des de la seva condició d’assessors: un total de 35 assessories privades. Així doncs, s’ha tingut contacte amb un total de 44 prescriptors, tant públics com privats.

En aquestes entrevistes l’AODL ha conegut la visió que tenen els prescriptors de les cooperatives del territori, les principals dificultats d’assessorament cooperatiu, les fonts d’informació i eines que utilitzen per resoldre les dificultats de gestió... Així mateix, en el contacte l’AODL ha aprofitat per informar-los de tots els recursos que tenen al seu abast.

En general s’ha evidenciat una manca d’informació important respecte de la gestió cooperativa que alimenta tot un seguit de prejudicis que afecten negativament al desenvolupament del cooperativisme. Els prejudicis fonamentals es podrien recollir en el següent llistat:

La constitució i dissolució d’una cooperativa surt car

Els tràmits per constituir o dissoldre una cooperativa són lents

Quan es dissol una cooperativa els beneficis s’han de donar al cooperativisme

La cooperativa esdevé una fórmula incòmoda quan una empresa cooperativa creix

La cooperativa és una fórmula massa burocratitzada

El principal problema de la cooperativa és el tema de la propietat

El càlcul de l’Impost de Societats és complicat

La cooperativa s’associa a frau, a algú que vol lliurar-se de pagar impostos

La cooperativa és una fórmula antiquada

La cooperativa només serveix per capitalitzar l'atur

El problema de la cooperativa és que no es poden contractar treballadors

Que el registre de cooperatives sigui diferent al registre mercantil en complica la gestió

Els negocis que plantegen la gent de cooperatives sempre són de poc volum i amb poques aspiracions.

Paral·lelament s’ha realitzat la detecció de les necessitats formatives específiques. S’han pogut obtenir dades sobre les necessitats formatives en relació al cooperativisme de 9 assessors públics i 28 assessors privats, 37 en total.

TAULA DE RESULTATS DE LA DETECCIÓ DE LES NECESSITATS FORMATIVES DELS ASSESSORS PÚBLICS I PRIVATS

TEMES NOMBRE DE DEMANDES PERCENTATGE DE

DEMANDANTS

PRIVATS PÚBLICS

Règim fiscal de les cooperatives 18 8 70,3%

Gestió laboral: Seguretat Social i prestacions dels socis 15 6 56,8%

Ajuts i subvencions per a cooperatives 16 7 62,2%

Constitució d'una cooperativa: les capitalitzacions 12 5 45,9%

Creació d’una cooperativa 11 5 43,2%

Gestió laboral d’una cooperativa 13 5 48,6%

Legislació d’una cooperativa 9 4 35,1%

Funcionament intern d'una cooperativa 5 3 21,6%

Norma comptable per a societats cooperatives 15 1 43,2%

Interpretació de balanços 5 1 16,2%

Intercooperació i formació 3 3 16,2%

Òrgans cooperatius 6 1 18,9%

Mediació i resolució de conflictes dins la cooperativa 3 1 10,8%

Iniciació a la cooperativa 3 0 8,1%

Funcions i responsabilitats del soci 8 0 21,6%

Funcions i responsabilitats del Consell Rector 5 1 16,2%

Estructura i funcionament del Registre General de cooperatives 2 0 5,4%

El pressupost, els costos i tresoreria 1 0 2,7%

Comptabilitat avançada a les cooperatives 8 1 24,3%

Font: elaboració pròpia

Els resultats dels qüestionaris de les necessitats formatives indiquen que els temes que més interès desperten als assessors d’empresa són principalment els que fan referència als ajuts i subvencions per a les cooperatives, el règim fiscal, la gestió laboral i com constituir una cooperativa en especial a través de les capitalitzacions. També es constata que els temes d’interès són els mateixos per als assessors públics i privats.

A partir d’aquesta informació s’ha dissenyat un pla formatiu en col·laboració amb l’Escola de Cooperativisme, APOSTA, SCCL.

DISSENY DEL PLA FORMATIU PER ALS ASSESSORS D’EMPRESA

La formació dels assessors d’empresa té dos objectius:

L’objectiu de fons: combatre els prejudicis i aconseguir una major predisposició vers la prescripció de cooperatives.

L’objectiu pràctic: donar resposta als temes que ens han plantejat que requereixen formació (temes derivats dels resultats de l’enquesta) i explicar quines són les diferències entre una empresa de capital i una cooperativa.

Es plantegen dues sessions formatives que, sota el títol Què cal saber sobre les cooperatives?, responguin de forma transversal a tots els temes d’interès, amb la següent estructura:

Sessió 1:

1. Contextualització

• Definició de cooperativa

• Marc ètic: principis i valors

• Tipologia de cooperatives

• Naixement i història del cooperativisme

• El cooperativisme avui

2. Regulació cooperativa

• La persona sòcia

i.Tipus de soci

ii.Alta i baixa

iii.Drets i deures i règim de treball

iv.Faltes i sancions

• Participació econòmica

v.Capital social

vi.Fons de reserves

3. Funcionament dels òrgans

• La participació

• Els òrgans socials

i. Assemblees: tipus

ii.Consell Rector i Intervenció de Comptes

• Altres òrgans estatutaris o de participació

Sessió 2:

1. Règim fiscal

• Llei 20/1990 del règim fiscal a les cooperatives

• Tributacions especials

• Altres especificitats

2. Règim econòmics

Moviments de capital i fons propis

• El capital

• Fons de reserva

Aplicació dels resultats

• Tractament dels excedents

• Tractament de les pèrdues

• Resultats extracooperatius

3. Règim laboral

• Normativa laboral dels socis

• La contractació dels socis

• La contractació dels treballadors

• Bestreta laboral

4. Altres normatives que afecten les cooperatives

Cada sessió presenta una durada de 4 hores cadascuna i tot i tenir un caràcter de complementarietat podria realitzar-se de forma independent. Aquest programa formatiu es va desenvolupar a Olot i a Figueres.

RESULTATS

El curs per “Què cal saber sobre les cooperatives?”, va comptar en les seves dues edicions amb una assistència de 23 persones representants de 17 entitats.

ENTITATS PERSONES

Cooperativa 2 2

Gestoria 3 6

Creació cooperativa 1 1 Figueres

Administració pública 1 1

Cooperativa *4 5 Olot

Gestoria 3 3

Cooperativa 0 0

Gestoria 2 3 Ripoll

Administració pública 1 2

TOTAL 17 23

* Una d'aquestes cooperatives és una gestoria

La valoració del curs ha estat d’una mitjana de 7 sobre 10.

RESUM DE LA MITJANA PER BLOCS

1 Continguts del curs o acció formativa 6,5

2 Personal docent 7,5

3 Metodologia i mitjans didàctics 6,5

4 Mitjans tècnics i instal·lacions 7

5 Organització i impartició del curs 7,5

6 Valoració general 6,5

56789

10

1 2 3 4 5 6

LÍNIA D’ACTUACIÓ: COOPERATIVES

Un dels objectius generals del Programa és augmentar les possibilitats de consolidació empresarial de les cooperatives existents a la comarca.

INFORME DE LA RADIOGRAFIA DEL TERRITORI

OBJECTIU

Si l’objectiu estratègic del Programa és promoure el cooperativisme i fer-ho des del territori, amb el territori i per al territori, és imprescindible conèixer prèviament la realitat de les empreses cooperatives de la zona, així com la seva xarxa de relacions, per fer una diagnosi general i elaborar així el mapa cooperatiu comarcal. I és a partir de l’estudi d’aquesta realitat que el Programa pot concretar actuacions estratègiques enfocades a les necessitats del territori i orientades a aconseguir l’objectiu del Programa.

ACTUACIONS

La primera funció que ha desenvolupat l’AODL especialitzat en cooperativisme ha estat la definició del mapa cooperatiu. Per aconseguir-ho, s’ha entrevistat amb els agents del territori més implicats amb el cooperativisme a la comarca: els socis/es de les cooperatives. Amb aquestes entrevistes, adreçades bàsicament als presidents de les cooperatives, s’han recollit les dades més importants per conèixer quina és la realitat del sector.

Amb la informació recollida en aquestes entrevistes s’ha elaborat una anàlisi de la realitat i la potencialitat del sector cooperatiu del territori a través d’una matriu de diagnòstic estratègic DAFO (anàlisi interna de punts forts i punts febles, i anàlisi externa d’amenaces i oportunitats) per establir així els factors de vulnerabilitat, d’empenta, de desgast i d’èxit d’aquest sector. Aquesta anàlisi ha estat validada per representants del propi sector al territori.

A partir de tota aquesta informació s’ha dissenyat el pla d’intervenció del Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori en aquesta línia d’actuació.

RESULTATS

Mapa cooperatiu de la zona (radiografia del territori)

DAFO del sector cooperatiu al territori

Pla d’actuacions del Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori

INFORME DEL SUPORT OFERT A LES COOPERATIVES

OBJECTIU

Dins l’objectiu de potenciar i consolidar les cooperatives existents en els territoris, s’ha considerat convenient acostar i facilitar a les cooperatives:

El coneixement entre el sector cooperativista

L’accés a informació i assessorament cooperativista

La formació específica de cooperatives

La formació i els programes de millora empresarial en general

ACTUACIONS

L’AODL de promoció del cooperativisme encarregat de portar a terme aquest programa s’ha convertit en l’element dinamitzador del cooperativisme al territori on opera. La primera tasca que va realitzar va ser donar-se a conèixer a les cooperatives i presentar-los els objectius del programa.

A partir d’aquest primer contacte s’aconsegueix que l’AODL sigui un referent en matèria cooperativista al territori, referència que s’ha anat consolidant al llarg de l’experiència pilot.

Les consultes rebudes per part de les cooperatives han estat majoritàriament per demanar informació sobre ajuts i subvencions i altres consultes més específiques relacionades amb el funcionament quotidià de les diferents cooperatives, sobre el qual algunes gestories també han plantejat dubtes. El tema dels serveis de les federacions també ha estat una consulta repetida, així com el tema de la formació. Finalment, amb l’entrada en vigor de la nova llei de cooperatives al 2002, un tema recurrent de consulta per part de les cooperatives ha estat també l’adaptació dels Estatuts socials de la cooperativa a la nova Llei.

En les entrevistes que l’AODL ha realitzat amb les cooperatives del seu territori, també s’ha informat dels programes de suport i millora empresarial que gestionen els ens de desenvolupament local a cada territori. Coneixedor dels recursos del territori i dels recursos del sector cooperatiu, l’AODL també vetlla perquè les cooperatives estiguin contínuament informades dels recursos que els hi poden ser útils.

I perquè totes les cooperatives disposin d’informació sobre el sector cooperatiu s’edita periòdicament, amb una regularitat semestral, un butlletí informatiu sobre el cooperativisme a cada una de les tres comarques on s’està portant a terme aquest Programa. Les informacions que contenen els butlletins són molt diverses, però han de servir perquè les cooperatives tinguin tots els recursos al seu abast. També és interessant donar-hi a conèixer el funcionament propi de les cooperatives del territori per tal d’iniciar així dinàmiques d’intercooperació. Els butlletins informatius es fan arribar a totes les cooperatives de la comarca i als seus gestors, i també a aquells grups d’emprenedors que han sol·licitat informació sobre aquest tipus de fórmula jurídica. Finalment, si hi ha alguna informació puntual que pugui ser d’interès per a les cooperatives, aquesta també es fa arribar en forma de flaix informatiu.

RESULTATS

Consultes rebudes i assessorades: el 100% de la demanda

Tipologia de consultes rebudes:

30% Sobre ajuts i subvencions

22,5% Sobre la modificació dels Estatuts

15% Sobre els serveis de les federacions

10% Sobre formació

22,5% Altres

PROGRAMES DE SUPORT EMPRESARIAL ALS QUALS S’HAN ACOLLIT LES COOPERATIVES DELS TRES TERRITORIS:

A l’Alt Empordà 2 cooperatives de treball i 6 cooperatives agràries entren al programa Proder.

A la Garrotxa 2 cooperatives de treball s’incorporen el programa Leader Plus.

Al Ripollès 1 cooperativa de treball s’acull al programa Leader Plus; 1 cooperativa de consum s’ha format en Prevenció de Riscos Laborals a través d’un seminari organitzat pel Consorci Ripollès Desenvolupament, organisme encarregat de gestionar el Leader en aquesta comarca.

ENVIAMENT DELS BUTLLETINS INFORMATIUS: (PER CORREU ORDINARI O CORREU ELECTRÒNIC I PER FAX)

TOTAL: 124 entitats

A totes les cooperatives del territori (65% del total)

Als serveis públics d’assessorament empresarial (5% del total)

A les assessories i gestories que assessoren a les cooperatives (15% del total)

Als emprenedors que han demanat informació sobre cooperatives (15% del total)


LÍNIA D’ACTUACIÓ: CENTRES FORMATIUS

CENTRES FORMATIUS

INFORME DE L’ESTUDI SOBRE LA INTRODUCCIÓ DEL COOPERATIVISME ALS OBJECTIU

És a partir de l’objectiu estratègic 3 “Introduir accions educatives en els centres formatius de la comarca perquè els joves coneguin el model cooperatiu alhora que es treballa la pedagogia de valors” que es genera la necessitat d’un estudi que serveixi per a definir la manera d’introduir els principis i valors cooperatius als centres formatius. Els principis i valors cooperatius aporten intrínsecament valors educatius d’alt contingut pedagògic que afavoreixen el desenvolupament de la persona i per extensió de la societat; per tant amb la consecució de l’objectiu anteriorment esmentat s’aconsegueix per una banda reforçar la presència de tots aquests valors en els centres formatius i paral·lelament difondre aquesta altra manera de fer empresa que representa el cooperativisme. Així doncs, és important que quan ens referim a centres formatius també incloguem els centres de formació empresarial.

En primer terme l’objectiu a aconseguir requereix conèixer la realitat dels centres educatius i dels centres de formació empresarial de la comarca per elaborar una estratègia que permeti implementar accions pedagògiques i de sensibilització concretes i eficients que serveixin per a transmetre els valors cooperatius entre la població jove. Perquè és en aquest segment de població on trobem els potencials nous emprenedors de l’empresa del segle XXI, una empresa que ha de tenir responsabilitats socials i responsabilitats mediambientals i que ha de ser altament competitiva i eficaç.

ACTUACIONS

L’AODL ha connectat amb el 100% dels centres de formació secundària de la comarca per esbrinar i estudiar les seves necessitats, i posteriorment fer una proposta d’accions que cal desenvolupar. També s’ha realitzat aquesta sensibilització en els centres de formació empresarial del territori ja que hi trobem col·lectius d’entre els quals poden sorgir iniciatives de creació empresarial que poden utilitzar la fórmula cooperativa com a resposta a les seves necessitats.

D’altra banda, s’ha fet un esforç important per sensibilitzar i formar els professors/educadors, ja que en definitiva, seran ells els qui podran fer prevaler aquests principis en l’ensenyament i donar una visió de què és l’economia social i el cooperativisme al llarg dels anys.

Així doncs, aquest estudi presenta 2 actuacions que mantenen entre elles una relació consecutiva:

1. Conèixer la realitat dels centres formatius de la comarca.

2. Dissenyar un pla de promoció dels valors i principis de l’economia social i el cooperativisme en aquests centres.

RESULTATS

En la primera de les actuacions, s’ha contactat amb un total de 54 centres formatius/educatius i centres de formació empresarial amb entrevistes als seus responsables i cap d’estudis. Aquests centres s’han seleccionat prioritzant els que imparteixen batxillerat i cicles formatius, practiquen la simulació d’empreses, imparteixen formació per a l’autoocupació o bé s’han interessat en el programa. També s’han entrevistat els diferents Centres de Recursos Pedagògics del territori. S’ha realitzat una anàlisi DAFO respecte a la introducció del cooperativisme en els centres formatius de cada comarca.

La segona actuació parteix d’un recull de materials i orientacions sobre eines pedagògiques per poder dissenyar així un pla de promoció dels valors i principis de l’economia social i el cooperativisme en aquests centres estudiats; i finalitza amb un total de 42 propostes concretes per al conjunt de centres formatius de les comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès.

INFORME D’ACTUACIONS DE DIFUSIÓ DEL COOPERATIVISME REALITZADES ALS CENTRES FORMATIUS

OBJECTIU

Promoure i difondre el cooperativisme entre la població més jove, a través dels centres formatius, amb la finalitat d’informar i orientar als emprenedors “del futur” respecte a les empreses d’economia cooperativa.

En conseqüència es contemplen els centres formatius com una de les línies d’actuació del Programa que en el seu desplegament com a objectiu estratègic 3 definíem com

“Introduir accions educatives en els centres formatius de la comarca perquè els joves coneguin el model cooperatiu alhora que es treballa la pedagogia de valors”.

Aquest objectiu contempla:

1. Dissenyar accions educatives sobre cooperativisme i aconseguir que siguin impartides en el màxim de centres formatius.

2. Recollir en una base de dades, tipus catàleg, totes aquestes accions.

ACTUACIONS

Com a complement d’aquesta actuació s’ha realitzat de forma coordinada un estudi en cada comarca per a la introducció del cooperativisme als centres formatius

La iniciativa Equal territorial a les comarques de Girona del programa x@rxa 8 plus, que va finalitzar el desembre de 2004, contemplava actuacions de foment del cooperativisme i l’autoocupació promogudes per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Un dels objectius d’aquest programa era la creació d’un dispositiu integral que difongués el cooperativisme i fomentés l’interès per a la creació de cooperatives. Aquesta actuació es dirigia

als diferents col·lectius que podien tenir interès per a aquest tema, entre ells els centres de formació, els IES o les escoles taller i s’estructurava a través de xerrades, tallers, seminaris, etc.

En aquest cas, l’AODL de promoció del cooperativisme va coordinar i posar en contacte la persona encarregada d’aquesta acció de l’Equal i els centres formatius del seu territori.

RESULTATS

En total es van realitzar 16 xerrades, amb un total de 275 joves informats.

NÚM. XERRADES

JOVES INFORMATS

RIPOLLÈS 6 113

ALT EMPORDÀ 5 82

GARROTXA 5 80

TOTAL 16 275

D’altra banda, a través de l’Escola de Cooperativisme Aposta, SCCL i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, s’han mantingut contactes per poder introduir la fórmula cooperativa en el programa de simulació d’empreses de l’Escola Pia d’Olot.

ESTUDI DE PROMOCIÓ DELS VALORS I PRINCIPIS DE L’ECONOMIA SOCIAL I EL COOPERATIVISME EN CENTRES FORMATIUS A LA COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ – 2004 Anar a ANNEXOS Estudi Empordà

ESTUDI DE PROMOCIÓ DELS VALORS I PRINCIPIS DE L’ECONOMIA SOCIAL I EL COOPERATIVISME EN CENTRES FORMATIUS A LA COMARCA DE LA GARROTXA – 2004 Anar a ANNEXOS Estudi Garrotxa

ESTUDI DE PROMOCIÓ DELS VALORS I PRINCIPIS DE L’ECONOMIA SOCIAL I EL COOPERATIVISME EN CENTRES FORMATIUS A LA COMARCA DEL RIPOLLÈS – 2004 Anar a ANNEXOS Estudi Ripollès

LÍNIA D’ACTUACIÓ: MITJANS DE COMUNICACIÓ

INFORME DE DIFUSIÓ DELS VALORS I ELS PRINCIPIS DEL COOPERATIVISME ARREU DEL TERRITORI A TRAVÉS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS

OBJECTIU

L’objectiu estratègic del programa és la difusió de la fórmula jurídica cooperativa i dels seus valors. Per això cal que el cooperativisme estigui present en tots els mitjans de comunicació i que la fórmula cooperativa sigui coneguda arreu.

ACTUACIONS

Un cop estudiada la realitat del cooperativisme al territori i dissenyat el pla d’actuacions, el que calia era donar a conèixer obertament els objectius i les fites del Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori. Per això es van realitzar jornades de presentació als territoris on opera el programa, i també es va realitzar una jornada conjunta de presentació del programa als organismes més representatius del sector cooperatiu. Aquesta va ser una ocasió perfecta per entrar en contacte amb els mitjans de comunicació de cada territori i per plantejar-los també l’objectiu que es persegueix. La difusió del programa també s’ha portat a terme a través de tríptics de difusió, anuncis a la premsa i assistència a fires.

No obstant això, perquè el cooperativisme i els seus valors siguin coneguts arreu del territori cal que es parli sovint de cooperatives als mitjans de comunicació, sobretot als d’abast comarcal. Per aquest motiu l’AODL s’ha posat en contacte amb el 100% dels mitjans de comunicació (ràdio, premsa i televisió) del territori i ha establert amb ells una línia de col·laboració. Això també ho ha aconseguit amb els mitjans de comunicació del sector cooperatiu, destacant la relació amb la Fundació Roca i Galès, a través de la seva revista Cooperació Catalana. Finalment, doncs, s’ha comunicat a les cooperatives la possibilitat d’utilitzar l’AODL com a connector entre les cooperatives i els mitjans de comunicació.

RESULTATS

Jornada de presentació del programa als organismes vinculats al sector cooperatiu

Jornades de presentació del programa als territoris respectius

Augment dels impactes sobre cooperatives als mitjans de comunicació

TOTAL D’IMPACTES GENERATS: 34

LÍNIA D’ACTUACIÓ: BORSA DE RECURSOS

INFORME DE LA GUIA RÀPIDA DE RECURSOS DEL SECTOR COOPERATIVISTA

OBJECTIU

L’objectiu estratègic que justifica aquesta línia d’actuació determina per una banda, la identificació i actualització permanent de tots els recursos del sector cooperativista en format d’una guia ràpida de recursos i per l’altra, l’acostament i connexió d’aquesta guia als prescriptors i assessors públics i privats per a facilitar els seus serveis en la promoció del cooperativisme.

ACTUACIONS

Elaboració de la Guia Ràpida de Recursos del Sector Cooperatiu, per a facilitar als prescriptors l’accés als recursos disponibles del sector cooperatiu i aconseguir que tinguin a l’abast un llistat d’adreces bàsiques (amb telèfons, persones de contacte, etc.), referències a ajuts i subvencions, etc.

La informació s’ha distribuït en dos grans blocs. Un primer apartat pròpiament de recursos i un segon apartat amb els ajuts i subvencions específiques per a cooperatives, i que normalment s’obren en convocatòries anuals.

Considerem que amb aquesta guia ràpida de recursos els assessors, públics i privats, estaran millor informats i en disposició d’assessorar correctament els emprenedors cooperatius, alhora que podran donar un suport més concret i real a les cooperatives existents al territori.

Així doncs, l’AODL de promoció del cooperativisme ha estat l’encarregat d’elaborar aquesta guia i de difondre-la al territori.

RESULTATS

El resultat que sorgeix d’aquesta actuació és una Guia Ràpida de Recursos del Sector Cooperatiu. Això queda reflectit en un document de consulta que es farà arribar al 100% dels assessors públics i a 35 assessors privats, a més d’altres persones implicades en el sector del cooperativisme, l’economia social i la promoció econòmica del territori.

MODEL GUIA RÀPIDA DE RECURSOS DEL SECTOR COOPERATIU

INFORME DE LES FEDERACIONS DE COOPERATIVES I ALTRES RECURSOS AFINS

OBJECTIU

El Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori es nodreix dels recursos a l’entorn del cooperativisme i els ha treballat des del punt de vista de crear i alinear els recursos existents en el format de Guia Ràpida de Recursos que és un dels elements clau de les actuacions del Programa. D’aquesta borsa en destaca com a recursos el suport que ofereixen les diferents federacions de cooperatives.

Tot i que el Programa no contempla explícitament cap objectiu individual amb les federacions, sí que hi ha hagut un objectiu implícit de mantenir-hi un contacte continu per facilitar l’enllaç entre les cooperatives del territori i les federacions corresponents, fomentar la utilització dels serveis de les federacions i intentar que augmenti el percentatge de cooperatives federades, fet que beneficia tant a les pròpies federacions com a les cooperatives. L’objectiu ha estat, doncs, acostar les federacions al territori i utilitzar-ne els serveis per dinamitzar el cooperativisme.

Així doncs, el suport i la implicació que s’ha rebut de les federacions ha estat total i absolut, com era d’esperar, ja que el Programa és fruit de la voluntat del Consell Rector de les federacions que configuren la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

ACTUACIONS

La primera actuació en relació a aquest objectiu que s’ha portat a terme des del Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori ha estat la visita a les diferents federacions de cooperatives per tal d’estar informats de les funcions i tasques que realitza cada federació, els serveis que ofereix, les cooperatives que té associades a cada territori, etc.

Una segona actuació ha estat la difusió dels serveis de les federacions al territori per tal d’incrementar-ne el seu ús, tant per les cooperatives federades com per les no federades. Aquesta difusió s’ha fet tant en l’àmbit de les cooperatives existents com en l’àmbit d’assessors públics i privats.

També s’han canalitzat demandes i consultes concretes d’emprenedors per a l’acompanyament en la creació d’una cooperativa i de les mateixes cooperatives.

Una quarta actuació ha estat l’acostament dels serveis de les federacions al territori. D’aquesta manera s’han evitat desplaçaments de les cooperatives, o grups d’emprenedors, a Barcelona, cosa que de vegades pot suposar una insuficient utilització d’aquest recurs.

També s’ha utilitzat el material editat per les federacions per atendre consultes i informar sobre els diferents tipus de cooperatives al territori.

Finalment, s’ha apropat al territori la formació que ofereix l’Escola de Cooperativisme APOSTA, SCCL, i d’aquesta manera s’han facilitat les possibilitats de formació dels socis cooperatius d’aquestes comarques.

En aquest cas, l’AODL de promoció del cooperativisme s’ha encarregat de realitzar o coordinar les actuacions aquí esmentades.

RESULTATS

Els resultats obtinguts han estat els següents:

Visites a les federacions.

S’han visitat les 6 federacions de cooperatives i també els organismes més representatius del sector cooperatiu: l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives i la Fundació Roca i Galès. A més a més, també s’ha rebut informació puntual de les activitats que realitzen i les revistes que editen.

Difusió dels serveis de les federacions.

La difusió dels serveis de les federacions s’ha realitzat a les cooperatives i als assessors del territori mitjançant la documentació facilitada per les mateixes federacions.

D’altra banda, i de forma periòdica, es difonen per correu electrònic les activitats que realitzen les federacions.

A través del Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori, la Federació de Cooperatives de Treball Catalunya ha fet una oferta que es basa en la utilització gratuïta durant 6 mesos dels seus serveis per a les cooperatives no federades. Tres cooperatives s’hi han acollit.

Demandes i consultes d’emprenedors i de cooperatives.

Des que s’ha iniciat el Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori s’està realitzant l’atenció de consultes d’emprenedors amb la intenció de crear una cooperativa. Varies d’aquestes consultes s’han traspassat a les federacions corresponents per donar-los una resposta i oferir uns serveis òptims, o per la complexitat/importància d’aquesta consulta.

El major nombre de consultes ha estat dirigit a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, seguit de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Serveis i de Transportistes de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya. L’AODL també ha acudit a les federacions per resoldre consultes de les mateixes cooperatives. Aquestes són consultes molt variades, des de suport per a l’adaptació dels Estatuts, a possibles plans de millora, a la possibilitat d’acollir-se a un ajut concret, etc.

Acostament dels serveis de les federacions al territori.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya s’ha desplaçat tres vegades al territori per assessorar els emprenedors i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya ho ha fet en una altra ocasió.

També es va realitzar la jornada “Ser soci/a d’una cooperativa” (19 assistents) amb la col·laboració de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En aquesta jornada també es va presentar el programa de l’Escola de Cooperativisme APOSTA, SCCL.

Utilització de material de les federacions.

Amb la nova Llei de cooperatives de Catalunya 18/2000 de 6 de juliol els materials editats fins al moment van quedar obsolets. Per poder informar correctament i donar suport a noves iniciatives de creació de cooperatives les federacions han preparat material adaptat a la nova llei, i aquest és el que s’ha utilitzat en l’orientació als emprenedors.

Formació amb l’Escola de Cooperativisme, APOSTA, SCCL

Per donar un suport real als socis de les cooperatives del territori s’ha realitzat un recull de necessitats formatives de les cooperatives. Amb les necessitats formatives detectades s’ha realitzat un pla de formació. De moment s’han dut a terme dues sessions formatives: un curs sobre “Elaboració i gestió de projectes” i un seminari sobre “La Llei de protecció de dades personals”.

Aquest mateix objectiu s’ha plantejat amb els assessors, tant públics com privats

També de forma periòdica s’informa a les cooperatives i assessories de la formació que ofereix APOSTA, tant en temes de gestió com de l’àmbit cooperatiu.

FORMACIÓ AMB LES FEDERACIONS QUE DESENVOLUPEN ELS CONTRACTES PROGRAMA DE FORMACIÓ CONTINUA I ACCIONS COMPLEMENTÀRIES.

En aquest sentit s’informarà puntualment a les cooperatives del territori de l’oferta existent en matèria de formació contínua que executen les federacions, al mateix temps que s’estableix un pont entre el tipus de formació que les cooperatives del territori demanen i les federacions.

Utilització de l’Observatori del Cooperativisme de Catalunya com a font d’informació bàsica (www.cooperativescatalunya.coop/observatori).

L’Observatori del Cooperativisme de Catalunya és una eficaç eina de coneixement i una font d’informació emprada habitualment per a la tasca diària de l’agent de promoció del cooperativisme.


CAPÍTOL V LOCAL COOP

ANTECEDENTS

LOCAL COOP és el resultat de la validació d’una estratègia d’intervenció de l’experiència pilot Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori desenvolupat durant el període 2003-2005 en tres grups d’acció local a les comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès. Aquesta validació ha permès plantejar la transferència d’aquesta metodologia d’actuació de promoció del cooperativisme en l’àmbit de la promoció econòmica i el desenvolupament local.

QUE ÉS LOCAL COOP?

LOCAL COOP és un programa que té com a finalitat promoure el model d’organització del cooperativisme des del territori, a través del territori i per al territori, tot impulsant la creació de cooperatives i afavorint la consolidació de les ja existents.

El Programa es basa en les evidents vinculacions i complicitats entre el cooperativisme i el desenvolupament local, que ja detallàvem en el capítol El cooperativisme i el desenvolupament local, i vol enfortir aquesta relació a fi de multiplicar els efectes d’aquests dos models de progrés territorial.

LOCAL COOP és un programa impulsat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya amb la col·laboració de l’Associació Alt Empordà Desenvolupament, la Fundació Garrotxa Líder i el suport de la Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació.

LOCAL COOP al territori

LOCAL COOP es posa a disposició de les estructures, els agents i les dinàmiques de promoció econòmica i desenvolupament local existents al territori català per fomentar el cooperativisme, fet que és sinònim de fomentar el desenvolupament local. En una primera fase, l’àmbit d’actuació s’ha concentrat en el conjunt de les comarques de la demarcació provincial de Girona.

http://www.garrotxalider.com/

Funcions dels AODL de LOCAL COOP

Els AODL especialitzats en cooperativisme que han liderat l’experiència pilot actuen com a intermediaris i dinamitzadors del Programa en aquesta actuació d’expansió a les comarques gironines. Aquests agents són el nòdul referent i faciliten la intercessió entre les demandes en matèria de cooperativisme que es puguin produir al territori i els recursos existents per donar resposta a aquestes demandes.

A qui s’adreça LOCAL COOP?

LOCAL COOP és un recurs dirigit a les estructures i agents de promoció econòmica; especialment a aquells que considerin que el seu desenvolupament local pot optimitzar-se a través del foment i la promoció de les empreses cooperatives.

RECOMANACIONS PER A PROMOCIONAR EL COOPERATIVISME DES DEL TERRITORI

Aquest apartat va dirigit a tots aquells territoris que volen fer una aposta de promoció del cooperativisme com una fórmula per potenciar el desenvolupament local. És per aquest motiu que a continuació presentem el perfil i les funcions que ha de realitzar tot agent de promoció del cooperativisme i les línies d’actuació que ha seguir per promoure el cooperativisme al territori.

Cal tenir present que LOCAL COOP juntament amb la societat cooperativa ARA_COOP, que té com a objectiu donar suport a grups d’emprenedors o prescriptors en la creació de cooperatives, i la pròpia Confederació de Cooperatives de Catalunya, posen a disposició dels territoris que ho considerin oportú els seus recursos i assessorament per tirar endavant actuacions de promoció del cooperativisme.

Així mateix tot i que LOCAL COOP compte amb uns agents especialitzats en cooperativisme, cada territori pot plantejar les alternatives més convenients com pot ser el fet que un AODL incorpori en el seu catàleg d’actuacions algunes de les línies d’actuació que presentem en aquest capítol, com una altra via per treballar en el desenvolupament local.

Perfil i funcions de l’agent de promoció del cooperativisme

Perfil:

Bon coneixedor del territori

Coneixedor de les dinàmiques de desenvolupament local del territori

Coneixedor de les cooperatives del territori

Coneixedor dels recursos cooperativistes i empresarials que poden ser útils per a la creació i la consolidació de cooperatives.

Metodològicament ha de treballar en xarxa en relació als AODL del seu territori i també amb els especialitzats en promoció del cooperativisme d’altres territoris, per tal d’integrar les seves estratègies dins les generals de desenvolupament local i aconseguir l’efecte multiplicador de les seves actuacions.

Funcions:

Sensibilització

Dinamització

Enllaç connector entre les demandes/necessitats del sector cooperativista i els recursos, entesos des d’un sentit ampli, existents.

És molt important que des del primer moment tots els interlocutors amb els que ha d’interactuar el tècnic de promoció de cooperatives tinguin coneixement de l’abast de les seves funcions, actuacions i metodologia.

Línies d’actuació

A continuació, recomanem les 5 línies d’actuació que han de servir com a guia a l’agent de promoció del cooperativisme i que parteixen de l’experiència pilot del Programa de Promoció del Cooperativisme des del Territori. La justificació i desenvolupament detallat de cadascuna d’aquestes línies la podeu trobar en el capítol corresponent als resultats del Programa

Seria interessant que l’agent de promoció del cooperativisme incorporés totes o alguna d’aquestes línies de promoció del cooperativisme en el seu pla de treball de promoció econòmica.

Cada línia ve presentada en un format de Pla de Treball en què s’especifica:

Objectiu estratègic: fita que es vol aconseguir

Indicador: ítem de consecució de l’objectiu estratègic o operacional

Objectiu operacional: fites facilitadores al servei de la consecució de l’objectiu estratègic

Accions: actuacions que cal desenvolupar per aconseguir l’objectiu operacional

Així mateix i per tal de facilitar la transferència del Programa a totes aquelles estructures de promoció econòmica i desenvolupament local, cadascuna de les 5 línies d’actuació ve acompanyada de:

models i protocols que poden ser de gran utilitat a l’hora de desenvolupar les accions corresponents.

Enllaços als capítol de resultats obtinguts en la fase pilot. Aquests vincles detallen i per tant faciliten, l’execució de les línies d’actuació.

LÍNIA D’ACTUACIÓ: ASSESSORIES

OBJECTIU ESTRATÈGIC 1: Aconseguir que els assessors, públics i privats, recomanin la cooperativa com a qualsevol altra fórmula jurídica, i es doni un acompanyament de qualitat als nous emprenedors i cooperatives actuals.

Indicador: Taxa de transformació: nombre d’oportunitats prescrites i nombre de cooperatives creades

OBJECTIU OPERACIONAL 1.1:

Identificar els prescriptors empresarials públics i privats del territori.

ACCIONS:

1.1.1. Identificar la xarxa de serveis públics d’assessorament empresarial

1.1.2. Identificar els punts d’autoempresa públics i privats

1.1.3. Identificar les assessories privades que tinguin com a mínim 1 cooperativa en el seu catàleg de clients

1.1.4. Del grup identificat en l’acció anterior, establir contactes que possibilitin futures línies de col·laboració amb les gestories/assessories privades Anar a ANNEXOS Model 1

1.1.5. Establir contactes amb la resta de punts d’informació i assessorament empresarial de l’àmbit públic de la comarca per establir línies de col·laboració en el marc del Programa Anar a ANNEXOS Model 2 especialment pel que fa a l’atesa i/o derivació de grups d’emprenedors col·lectius Anar a ANNEXOS Model 2B

Indicador: Llistat dels prescriptors empresarials públics i privats del territori en els quals es pot col·laborar i l’abast d’aquesta potencial col·laboració.


Detectar les necessitats formatives en matèria de cooperativisme del llistat de prescriptors.

ACCIONS:

1.2.1 Elaborar un qüestionari sobre la detecció de necessitats formatives Anar a ANNEXOS Model 3

1.2.2. Passar el qüestionari al llistat de prescriptors generat en l’objectiu anterior

1.2.3. Elaborar un llistat amb les necessitats formatives detectades

Indicador: Necessitats formatives detectades


Realitzar un programa de formació adequat a les necessitats formatives del llistat de prescriptors.

ACCIONS:

1.3.1. Elaborar un programa de formació adequat a les necessitats del grup Anar a ANNEXOS Model 4

1.3.2. Realitzar el programa de formació

Indicador: Formació, eines i accessos a recursos facilitats

[Enllaç al capítol de resultats obtinguts en la fase pilot]


Posar en contacte el llistat de prescriptors amb ARA COOP.

ACCIONS:

1.4.1. Realitzar una entrevista conjunta amb els prescriptors i ARA COOP per donar a conèixer el suport que ARA COOP pot oferir als prescriptors i establir línies de col·laboració

Indicador: Relació entre les entrevistes que cal realitzar i les entrevistes realitzades


Fer el seguiment de les accions conjuntes portades a terme entre els prescriptors i l’agent especialitzat en cooperativisme.

ACCIONS:

1.5.1 Elaborar una fitxa que reculli les accions conjuntes desenvolupades

1.5.2 Fer un seguiment periòdic d’aquestes accions

Indicador: Seguiment de cada prescriptor

LÍNIA D’ACTUACIÓ: COOPERATIVES

OBJECTIU ESTRATÈGIC 2: Aportar informació útil i facilitar l’accés als recursos cooperatius, i empresarials en general, existents.

Indicador: Nombre d’informacions facilitades. Nombre d’accessos facilitats.


Identificar i analitzar el potencial cooperativista que està operant al territori.

ACCIONS:

2.1.1 Identificar les cooperatives del territori a través de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

2.1.2 Contactar per correu electrònic/postal amb les cooperatives per explicar el Programa i comunicar la propera trucada telefònica de l’AODL per concertar una entrevista per tal de complimentar el qüestionari descrit en l’acció 2.1.3 Anar a ANNEXOS Model 5 . Si es considera oportú també es pot enviar la carta juntament amb el qüestionari de l’acció 2.1.3. Anar a ANNEXOS Model 6

2.1.3 Analitzar el potencial socioeconòmic de les cooperatives de la comarca mitjançant un qüestionari. Anar a ANNEXOS Model 7

2.1.4 Analitzar el potencial socioeconòmic del teixit cooperativista a la comarca mitjançant una anàlisi DAFO amb els representants significatius (cooperatives, assessories, entitats de desenvolupament local. Anar a ANNEXOS Protocol 8


Informar a les cooperatives de totes aquelles eines que poden ajudar a la seva consolidació empresarial.

ACCIONS:

2.2.1 Fer un recull de material sobre la consolidació empresarial i els ajuts i subvencions destinats a les cooperatives Anar a ANNEXOS Model 9 / Anar a ANNEXOS Model 10

2.2.2 Informar periòdicament a les cooperatives sobre tots aquests recursos a través d’un butlletí específic Anar a ANNEXOS Model 10B / Anar a ANNEXOS Model 10C o per a la integració d’aquesta informació en un butlletí dirigit al teixit empresarial ja existent

2.2.3 Atendre les demandes de les cooperatives en relació a l’objectiu operacional Anar a ANNEXOS Model 11

Indicador: Nombre d’informacions facilitades. Nombres d’accessos facilitats.


Organitzar accions formatives adaptades a les necessitats de les cooperatives.

ACCIONS:

2.3.1 Detectar les necessitats formatives a les cooperatives Anar a ANNEXOS Model 12

2.3.2 Elaborar i dissenyar un pla de formació adreçat a les cooperatives i que respongui a les seves necessitats

Indicador: Nombre de formacions realitzades


LÍNIA D’ACTUACIÓ: CENTRES FORMATIUS

OBJECTIU ESTRATÈGIC 3: Introduir accions educatives en els centres formatius de la comarca perquè els joves coneguin el model cooperatiu alhora que es treballa la pedagogia de valors.

Indicador: Nombre d’accions educatives impartides


Identificar els centres formatius de la comarca.

ACCIONS:

3.1.1. Recollir les dades d’identificació dels centres formatius de la comarca: batxillerat, cicles formatius, escoles taller, centres de formació contínua i similars

3.1.2. Contactar amb els responsables dels centres formatius de la comarca i explicar-los els objectius del Pla de Treball en relació als centres formatius. Anar a ANNEXOS Model 13

Indicador: Llistat de contactes realitzats amb els centres formatius


Dissenyar un pla de promoció del cooperativisme per als centres formatius de la comarca.

ACCIONS:

3.2.1. Establir els objectius d’aquest pla de promoció

3.2.2. Obtenir els materials pedagògics existents entorn al cooperativisme

3.2.3. Recollir les activitats formatives dels centres de la comarca susceptibles de poder-hi incloure accions de promoció i difusió del cooperativisme (visites a centres de treball que siguin cooperatives, crèdits vinculats a l’entorn empresarial, xerrades sobre valors empresarials...)

3.2.4. Fer un registre de les accions que permetran impulsar els objectius del pla de promoció als centres formatius

3.2.5. Dissenyar el pla de promoció

3.2.6. Dinamitzar les actuacions definides en aquest pla específic

Indicadors:

Potencialitats i possibilitats per a promoure el cooperativisme a cada centre formatiu

Recursos educatius/formatius disponibles i la implantació feta als centres formatius


LÍNIA D’ACTUACIÓ: MITJANS DE COMUNICACIÓ

OBJECTIU ESTRATÈGIC 4: Possibilitar que el cooperativisme aparegui de forma freqüent en els mitjans de comunicació comarcal.

Indicador: Nombre d’aparicions als mitjans de comunicació


Identificar els mitjans de comunicació comarcals amb possibilitats d’establir-hi canals de col·laboració.

ACCIONS:

4.4.1. Elaborar un llistat amb els mitjans de comunicació presents a la comarca

4.4.2. Contactar amb els mitjans de comunicació comarcal

4.4.3. Realitzar una entrevista amb els responsables dels mitjans de comunicació per tal d’establir uns vincles de col·laboració i obtenir un contacte permanent en cada mitjà a través d’una mateixa persona Anar a ANNEXOS Protocol 14

4.4.4. Detectar en quines seccions o programes poden tenir cabuda notícies o reportatges sobre el cooperativisme del territori

Indicador: Llistat dels mitjans. Llistat de les persones de contacte dels mitjans


Seleccionar les notícies/reportatges de les cooperatives per fer-ne difusió

ACCIONS:

4.2.1. Contactar amb les cooperatives per plantejar-los la difusió de les seves notícies/reportatges

4.2.2. Seleccionar les notícies/reportatges de les cooperatives que poden transmetre els mitjans de comunicació

4.2.3. Informar als mitjans de comunicació de les notícies/reportatges de les cooperatives perquè en facin difusió

4.2.4. Agrupar reculls de premsa i fer un seguiment de les notícies/reportatges relacionats amb el sector cooperatiu a la comarca

Indicador: Nombre d’aparicions als mitjans de comunicació


LÍNIA D’ACTUACIÓ: BORSA DE RECURSOS

OBJECTIU ESTRATÈGIC 5: Mantenir a l’abast tots els recursos del sector cooperatiu (comarcals i extracomarcals) per donar suport a les cooperatives.

Indicador: Identificació i actualització constant de la totalitat de recursos del sector cooperatiu


Identificar i conèixer els recursos (organismes, activitats, etc.) del sector cooperatiu.

ACCIONS:

5.1.1. Elaborar un llistat amb els recursos que el sector cooperatiu té a la seva disposició [Model] Anar a ANNEXOS Model 15

5.1.2. Actualitzar periòdicament aquestes dades

5.1.3. Definir les aportacions que ens ofereix cada recurs

5.1.4. Obtenir un interlocutor permanent de referència per a cada recurs

Indicador: Llistat de recursos


Mantenir una xarxa de relacions amb tots aquests recursos

ACCIONS:

5.2.1. Contactar amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya perquè coordini aquest objectiu operacional

5.2.2. Recollir periòdicament les relacions establertes amb aquests recursos i els resultats obtinguts

Indicador: Llistat de persones de contacte. Utilitzacions dels recursos


Aliança Cooperativa Internacional L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és una organització...

Documents

Transcript of Aliança Cooperativa Internacional L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és una organització...