Algues

Les Algues

1Guió de pràctiques de Botànica

1 Les Algues

Organismes fotosintetitzadors que poden ser des de molt petits i simples, organismesunicel·lulars, fins a molt complexos i grossos amb veritables teixits i elevat grau dediferenciació cel·lular. Generalment són al medi aquàtic.

ESQUEMA SISTEMÀTICEs poden establir els següents grups:

PROCARIOTES : - CIANÒFITS

EUCARIOTES : - EUGLENÒFITS

- PIRRÒFITS

- CRISÒFITS

- CLORÒFITS

- FEÒFITS

- RODÒFITS

TERMINOLOGIAColònia: Conjunt de cèl·lules que viuen juntes de forma permanent, originades per successives

divisions d'una cèl·lula mare.

Còrtex: Part externa del tal·lus d’una alga, generalment pigmentada.

Esporòfit: En les algues amb alternança de generacions, generació diplont productora demeiòspores.

Estigma: Orgànul vermell que es pot observar en algunes espècies d’algues. Es tracta d’acúmulsde carotenoides.

Filamentós: Morfologia algal allargada, ramificada o no.

Filaments sifonals: Filaments formats per cèl·lules grans, plurinucleades, sense septestransversals (excepte quan formen òrgans reproductors).

Flagel: Orgànul cel·lular filamentós responsable del moviment de la cèl·lula.

Gametòfit: En les algues amb alternança de generacions, generació haplont productora degàmetes.

Laminar: Morfologia algal aplanada d'aspecte foliaci.

Medul·la: Part interna del tal·lus, generalment poc o gens pigmentada.

Pseudoparènquima: Conjunt de filaments condensats i entrellaçats amb aparença d’un teixitparenquimàtic.

Ramificació: Les cèl·lules d'un filament que s’han dividit longitudinalment per un eix perpendicularo oblic al del creixement.

Tal·lus: cos vegetatiu pluricel·lular sense diferenciació en arrel, tija i fulles.

Guió de pràctiques de Botànica2

Les Algues

BIBLIOGRAFIA

GENERAL:LLIMONA, X.; BALLESTEROS, E.; BRUGUÉS, M.; COMÍN, F.A.; CROS, R.M.; MOLERO,J.; ROMERO, J.; TOMÀS, X. & TORRELLA, F. 1985. Plantes inferiors. In: Història Natural delsPaïsos Catalans, vol.4. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

BOLD, H.C. & WYNNE, M.J. 1985. Introduction to the Algae. Prentice-Hall. New Jersey.

IZCO, J.; BARRENO, E.; BRUGUÉS, M. ; COSTA, M.; DEVESA, J.; FERNÁNDEZ, F.;GALLARDO, T.; LLIMONA, X.; SALVO, E.; TALAVERA, S. & BALDÉS, B. 1997. Botánica.Mc Graw- Hill -Interamericana. Madrid.

RAVEN, P.H.; R.F. EVERT & S.E. EICHHOR. 1990-92. Biología de las Plantas. 2 vols.Reverté. Barcelona.

SCAGEL, R.F.; BANDONI, R.J.; ROUSE, G.E.; SCHOFIELD,W.B.; STEIN, J.R. & TAYLOR,T.M. 1987. El Reino Vegetal. Omega. Barcelona.

SCAGEL, R.F.; BANDONI, R.J.; MAZE, J.R.; ROUSE, G.E.; SCHOFIELD, W.B. & STEIN,J.R. 1991. Plantas no vasculares. Omega. Barcelona.

STRASBURGER, E.; NOLL, F.; SCHENCK, H.& SCHIMPER, A.F.W. 1994. Tratado deBotánica. Omega. Barcelona.

GUIES I MANUALS DE PRÀCTIQUES:

BRIGHTMAN, F.H. & B.E. NICHOLSON.1977. Guía de campo de las plantas sin flores. Omega.Barcelona.

CAMBRA, J.; GÓMEZ, A. & RULL, J. 1989. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans.Pòrtic. Barcelona.

RODRIGUEZ, C. 1989. Algues de la Costa Brava. Ajuntament de Calonge. Calonge.

STREBLE, H. & KRAUTER, D. 1987. Atlas de los microorganismos de agua dulce. Omega.Barcelona.

RECOL·LECIÓ I CONSERVACIÓLes algues microscòpiques es recullen i conserven en petits flascons, fixant-les amb formol al 4%.Tanmateix, es recomana de recollir el material en flascons sense fixar-lo, i observar-lo el més aviatpossible. Quan s'hagi de fer l’observació uns dies després, és aconsellable guardar els recipientsdestapats al frigorífic.

El fitoplàncton es recull mitjançant una mànega de plàncton amb un diàmetre de malla convenient.

Les algues macroscòpiques es poden conservar fixades de la mateixa forma que les microscòpiquesi es poden guardar en flascons. També es poden premsar i fer un herbari d’algues. El mètode és elmateix que per a les plantes superiors, tenint present alguna precaució. Per tal que quedin ben esteseses deixen surar en un recipient pla, es col·loca una cartolina per sota l’exemplar i es treu de l’aiguacurosament. En aquesta operació ens podem ajudar amb un vidre inclinat, fix a la cubeta, i que ensfaciliti l’extracció simultània de la cartolina i de l’alga. Un cop la tenim damunt la cartolina, l’alga esrecobreix amb un tros de roba fina (niló, per exemple). Això es fa per tal que l’alga no quedi enganxadaal paper assecant.

És molt important fer un bon etiquetatge des d’un principi, amb el màxim d’informació possible:

- Gènere i espècie.- Grup taxonòmic.- Localitat i data de la recol·lecció.- Hàbitat i profunditat.- Recol·lector i determinador.

Les Algues


OBSERVACIÓ

Les algues microscòpiques es poden observar directament al microscopi posant-ne una petita quantitatentre porta i cobre amb una gota d’aigua. Cal anar afegint aigua quan s’evapori.

Per a les algues macroscòpiques, després d’observar-les sota la lupa binocular, és convenient estudiarl’estructura del tal·lus al microscopi. Per això, es faran talls tan prims com es pugui, o bé es posarandirectament les mostres entre porta i cobre.

DIVISIÓ CIANÒFITS (CIANOBACTERIS)

Procariotes fotosintetitzadors unicel·lulars o colonials, de color variable, sovint verd blau. Lescolònies poden ser globoses, laminars, irregulars o filamentoses.

TERMINOLOGIAAcinet: Cèl·lula diferenciada d'alguns cianòfits filamentosos, força més gran que una cèl·lula

ordinària i amb la paret més engruixida.

Beina: Capa mucilaginosa externa pluriestratificada que enbolcalla les cèlu·les o colònies. No totsels cianòfits en presenten.

Filament: En els cianòfits, conjunt format pel tricoma i la beina.

Heterocist: Cèl·lula diferenciada d'alguns cianòfits filamentosos, més gran i refringent que la restade cèl·lules del filament.

Matriu gelatinosa: Mucíleg on queden immersos diversos filaments o cèl·lules.

Ramificació falsa: El tricoma s’ha trencat per algun punt i un o els dos extrems produïts per laruptura creixen cap a fora de la beina primitiva formant un nou filament.

Tricoma: En els cianòfits, conjunt de les cèl·lules d’un filament.

OBSERVACIÓ

Podem trobar cianòfits sobretot en parets on regalimi aigua, formant una capa llefiscosa verd fosca.També els trobarem sobre sòl i roques formant taques de color verd blavoses, brunes o negres i enaigües corrents i marines en forma de coixinets foscos.

Característiques en les quals cal fixar-se:- Hàbitat (parets, sòl, aigües corrents, etc.).- Característiques macroscòpiques:

- Color.- Aspecte i forma: (capa llefiscosa, massa amorfa, coixinet, etc.).

- Característiques microscòpiques:- Morfologia (unicel·lular o colonial, ramificacions veritables, ramificacions falses, tricoma

atenuat, etc.).- Beina o matriu gelatinosa (monostratificada o pluristratificada, gruixuda, prima, etc.).- Forma i mida de les cèl·lules (esfèriques, ovals, etc.).- Estructures reproductives i formes cel·lulars especialitzades.- Heterocists (forma, mida, posició intercalar o terminal).- Acinets (forma, mida, posició, etc.).


Les Algues

DIVISIÓ EUGLENÒFITSEs un grup d’algues unicel·lulars, generalment mòbils i que es troben en aigües dolces, sovinteutròfiques.

TERMINOLOGIACitofaringe (cripta o reservori): Invaginació de la part anterior de la cèl·lula d’on surten els flagels.

Metabòlia: Canvis de forma (contracció, extensió) de la cèl·lula, a causa de la plasticitat delperiplast.

Pel·lícula: Paret cel·lular que envolta la cèl·lula. Pot ser flexible (per exemple, Euglena) o rígidaamb estries.

OBSERVACIÓEls trobem en aigües dolces i sovint en quantitats suficients poden donar un color verd a l’aigua. Elgènere Euglena el reconeixereu pel seu color verd, l'estigma, ràpid desplaçament i metabòlia. Avegades es veuen formes enquistades (arrodonides i sense moviment).

-Característiques en les quals cal fixar-se:

- Hàbitat (basses, llacunes, estanys, etc..).- Aspectes macroscòpics: observar la coloració de l’aigua- Aspectes microscòpics:

- Forma i mida de les cèl·lules i altres característiques com la presència de metabòlia, estigma,citofaringe o reservori, flagel, etc.- Forma, mida, disposició i color dels plastidis.

Fig. 1.2. Euglena sp.; c: citofaringe, cl: cloroplast, e: estigma, p: pirenoide.

Fig. 1.1. A. Oscillatoria sp. B. Nostoc sp.; h: heterocist, m: matriu . C. Cylindrospermum sp.; a: acinet, h: heterocist. D. Tolypothrix sp.; b: beina, h: heterocist; r: falsa ramificació. E. Rivularia sp.; b: beina, h: heterocist.

c e

cl p

A EC D

h

a

h

b

h

h

b

B

r

m

Les Algues


DIVISIÓ PIRRÒFITS (DINOFLAGEL·LATS)

Aquesta divisió inclou algues unicel·lulars, mòbils i de coloració verd bruna. Són planctòniquesmarines o d’aigua dolça.

TERMINOLOGIA

Cíngol: Solc transversal en el qual se situa un flagel que envolta la cèl·lula.

Plaques cel·lulòsiques: En moltes espècies la capa cel·lulòsica que envolta la cèl·lula ésconstituïda per plaques poligonals. El seu conjunt forma un dibuix característic.

Sulcus: Solc longitudinal en el qual se situa un flagel que s’estén per la part posterior.

OBSERVACIÓ

Les trobem en aigües dolces i marines, a vegades apareixen en grans concentracions i poden arribara tenyir l’aigua de color vermell-bru.Característiques en les quals cal fixar-se:

- Hàbitat (plàncton d’aigua dolça/marina)- Aspectes microscòpics:

- Forma i mida de les cèl·lules- Paret cel·lular (plaques cel·lulòsiques, ornamentacions, apèndixs, solcs, etc..)- Forma, mida, disposició i color dels plastidis

Fig.1.3. A. Ceratium sp. B. Peridinium sp.

A B


Les Algues

DIVISIÓ CRISÒFITSGrup morfològicament molt heterogeni que inclou diverses classes, entre elles:

CLASSE BACIL·LARIOFÍCIES (DIATOMEES)Grup d’algues unicel·lulars (a vegades reunides en colònies) amb pigments característics, que elsdonen un color marró groguenc. El seu caràcter més notable és la presència d’una coberta de sílice(SiO

2) ornamentada anomenada frústul. Són molt abundants a les aigües dolces i al fitoplàncton marí.

TERMINOLOGIASolc: Filera de porus en disposició lineal a la cara superior i inferior del frústul.

Diatomees cèntriques: Són les que tenen simetria radial, o bé formes quadrades i triangulars.Predominantment marines.

Diatomees pennals: Són les que tenen simetria bilateral, amb formes allargades. A vegades sónasimètriques. Predominantment d’aigua dolça.

Frústul: Paret cel·lular amb un gran contingut de sílice, i formada per dues meitats que encaixen.La part més gran és l’epiteca, i conté la més petita, anomenada hipoteca. Són característiquesles ornamentacions de la seva superfície.

Nòdul: Petita protuberància de la paret, en la zona central o als extrems del rafe.

Rafe: Solc longitudinal del frústul, sense sílice, en moltes diatomees pennades.

OBSERVACIÓLes trobem en tots els ambients amb humitat. Les bentòniques poden viure sobre diferents subtratscom roques, llims o epífits sobre altres algues o plantes. Sovint, les formes colonials poden formarmasses gelatinoses visibles macroscòpicament. Les planctòniques cal recollir-les amb una mànegaper a concentrar-les.

Característiques en les quals cal fixar-se:- Hàbitat (plàncton/bentos d’aigua dolça/marina, epífits, etc..)- Aspecte microscòpic:

- Forma i mida de les cèl·lules- Ornamentació del frústul- Forma, mida, nombre i color dels plastidis

e

Fig. 1.4. Diatomea cèntrica. Fig. 1.5. Diatomea pennal; e:epiteca, h: hipoteca; nc: nòdul central, r:rafe, s: solc.

hnc

r

s

Les Algues


DIVISIÓ CLORÒFITSSón les anomenades “algues verdes”. Es troben en aigües dolces o marines, tant bentòniquescom planctòniques o en medi aeri.Aquest grup presenta una gran varietat de nivells morfològics d’organització.

TERMINOLOGIAConjugació: Tipus de reproducció sexual en el qual es formen ponts citoplasmàtics entre dues

cèl·lules (Cl. Zignematofícies).

Corònula: Coroneta que formen les cèl·lules terminals dels filaments estèrils que envolten l'oogoni(Cl. Carofícies).

Glòbul: Òrgan masculí de les carofícies, de color vermellós i forma esfèrica. Les cèl·lules externes(escuts) formen un dibuix característic. A l’interior hi ha els anteridis.

Núcula: Òrgan femení de les carofícies, molt característic. L’oogoni està revestit per filamentsestèrils enrotllats helicoidalment.

Utricle: En Codium i en altres algues, ramificació curta en forma de sac portadora dels gametangis.Els utricles se situen a la perifèria de l’estructura pseudoparenquimàtica.

OBSERVACIÓLes trobem en una gran varietat d’hàbitats:

- Aigües dolces, corrents o estancades (Cladophora, Spirogyra, Zygnema).- Aigües salobres, a la zona intermareal (Gayralia).- Aigües marines (Ulva, Enteromorpha, Codium, Acetabularia, Halimeda).- Terrestres, sobre superfícies humides (Chlorella).

Característiques en les quals cal fixar-se:- Hàbitat (parets, talussos, escorces, aigües dolces -corrents o estancades-, salobres o marines).- Característiques macroscòpiques del tal·lus:

- Color.- Aspecte i forma (laminar, filamentós, ramificat o no, tipus de ramificació, etc.)- Calcificació

- Característiques microscòpiques:- Estructura (unicel·lular, colonial, filamentosa, laminar monoestratificada o pluristratificada,

sifonal, pseudoparenquimatosa)- Ramificacions.- Forma i mida de les cèl·lules.- Cloroplasts:

- Forma (reticulada, estrellada, acintada, laminar, etc.).- Nombre i disposició.

- Estructures reproductores: gametangis, esporangis, ponts de conjugació, zigots, etc.

TIPUS MORFOLÒGICS- Unicel·lular mòbil: Chlamydomonas

- Unicel·lular immòbil: Chlorella, Closterium, Cosmarium

- Colonial mòbil: Pandorina ,Volvox ,Gonium

- Colonial immòbil: Pediastrum, Scenedesmus, Hydrodictyon

- Filamentós: Ulothrix, Cladophora, Oedogonium, Spirogyra, Zygnema

- Laminar: Ulva, Enteromorpha.

- Pseudoparenquimàtic: Chara, Codium, Acetabularia, Halimeda


Les Algues

Fig. 1.6. A. Chlamydomonas sp.; cl: clorpolast, e: estigma, p: pirenoide. B. Gonium sp.; cl: cloroplast, p: pirenoide, m: matriu.C. Eudorina sp.; cl: cloroplast, p: pirenoide, m: matriu.

Fig. 1.7. A. Ulothrix sp.; cl: cloroplast acintat, p: pirenoide. B. Cladophora sp.; cl: cloroplast reticulat.

C

A B

A B a

Fig. 1.8. A. Spirogyra sp. ; cl: cloroplast helicoidal, p:pirenoide. B. Zygnema sp. ; cl: clorpolast estrellat, p:pirenoide.

Fig. 1.9. Chara sp.; a: aspecte macroscòpic; b: detall dels òrganssexuals; c: corònula, g: glòbul, n: núcula.

A B

cl

e pm

cl

p

cl

p

m

cl

p

cl

p

cl

p

n c

b

g

Les Algues


B

Fig. 1.10. A. Ulva sp. ; a: aspecte macroscòpic, b: secció transversal. B. Enteromorpha sp.

b

b

BA

A

g

u

Fig. 1.11. A. Codium sp.; a: aspecte macroscòpic; b: aspecte microscòpic; f: filament sifonalque forma el pseudoparènquima, g: gametangi, u: utricle. B. Halimeda sp. C. Acetabularia sp.

C

a

b

a

f


Les Algues

DIVISIÓ FEÒFITS

Són les anomenades algues brunes. La majoria són macroscòpiques, marines i el seu nivelld’organització va des de filaments ramificats fins a teixits veritables, amb tal·lus complex idiferenciació interna.

TERMINOLOGIAAerocist: Vesícula aerífera que serveix per surar.

Cauloide o estípit: Part del tal·lus que recorda, pel seu aspecte extern, una tija.

Conceptacle: Cavitat del tal·lus on s’hi formen gametangis.

Disc de fixació: Part del tal·lus amb rizoides per on es fixen al substrat alguns feòfits.

Làmina o fil·loide: Part aplanada del tal·lus, pot ser entera o dividida.

Receptacle: Part del tal·lus on hi ha els conceptacles.

OBSERVACIÓ

En general, les algues brunes són marines i bentòniques. Tanmateix, algunes espècies (Sargassum)viuen surant lliurement lluny de les costes a l’Atlàntic Nord (Mar dels Sargassos). Moltes espècies defeòfits les podem trobar a les zones intermareals.

Característiques en les quals cal fixar-se:- Hàbitat (profunditat, substrat, il·luminació, etc..)- Característiques macroscòpiques:

- Color.- Forma del tal·lus: filamentós, laminar, etc.- Ramificació del tal·lus.- Estructures presents: aerocists, conceptacles, discs de fixació, etc.- Calcificació

- Característiques microscòpiques:- Estructures reproductives: esporangis, gametangis, etc.

- Diferenciació interna del tal·lus: medul·la i còrtex.

TIPUS MORFOLÒGICS- Filamentós i ramificació fasciculada: Ectocarpus

- Laminar:

- Ramificació dicòtoma:

- Amb nervi mitjà, aerocist i receptacles freqüents: Fucus

- Sense nervi mitjà ni aerocist: Dictyota

- Disposició en ventall, calcificat: Padina

- Amb cauloide, disc de fixació i làmina: Laminaria

- Més o menys cilíndric, ramificat amb aspecte de bruc: Cystoseira

Les Algues


Fig 1.12. A. Fucus sp.; a: aspecte macroscòpic; b: secció d'un conceptacle; c: òrgansreproductors, a: anteridi, o: oogoni. B. Cystoseira sp.; a: aspecte macroscòpic; b: detalld'una branca amb receptacles; c: secció d'un receptacle amb conceptacles.

b

a

o

a

c

d

b

e o

a

a

b

c

B

A

c

m

Fig 1.13. A. Dictyota sp. ; a: aspecte macroscòpic; b: secció del esporòfit, e: esporangi ; m: medul·la; c: còrtex; c: secció delgametòfit femení, o: oogoni ; d: secció del gametòfit masculí, a: anteridi. B. Padina sp.

a

A B

c


Les Algues

DIVISIÓ RODÒFITSGrup d’algues, generalment marines, de color més o menys rogenc. El tipus d’organitzaciódel tal·lus va des de formes unicel·lulars i filaments més o menys complexos apseudoparènquimes.

TERMINOLOGIACarposporòfit: Generació diploide originada a partir de la germinació del zigot i que forma

carpòspores. Es desenvolupa sobre el gametòfit.

Cistocarp: Estructura formada per cèl·lules del gametòfit que envolten el carposporòfit. A vegadeses poden veure carpòspores al seu interior.

OBSERVACIÓ

Es troben, com els feòfits, principalment al mar (hi ha alguna espècie d’aigua dolça i fins i tot terrestre),en una àmplia distribució en profunditat. Són bentònics, poden viure fixes en un substrat inert (pedres,closques, etc.) o viu (epífits).

Característiques en les quals cal fixar-se:

- Hàbitat.

- Característiques macroscòpiques del tal·lus:

- Color.

- Forma: filamentós, laminar, ramificat, articulat, cilíndric, etc.

- Ramificació.

- Estructures presents: cistocarps, etc.

- Calcificació.

- Característiques microscòpiques:

- Estructures reproductores: cistocarps, carpòspores, etc.

- Diferenciació interna del tal·lus:

- morfologia filamentosa amb una o més sèries de cèl·lules, ramificada o no.

- morfologia laminar.

- morfologia pseudoparenquimàtica.

TIPUS MORFOLÒGICS

- Filamentós: Bangia , Ceramium.

- Laminar: Porphyra, Rissoella.

- Pseudoparenquimàtic: Nemalion, Corallina, Jania, Ceramium, Polysiphonia, Gelidium,Lithophyllum.

Les Algues


A B

C

a b

Fig. 1.14. A. Nemalion sp.; a: aspecte macroscòpic; b: aspecte microscòpic delpseudoparènquima; m:medul·la; c:còrtex. B. Corallina sp. C. Rissoella sp.

mc

Fig. 1.15. A. Porphyra sp. B. Gelidium sp. C. Lithophyllum sp.

CA B

Algues

Documents

Transcript of Algues