Alfabet Etrusc

Click here to load reader

  • date post

    31-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    670
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of Alfabet Etrusc

1. Alfabet etrusc 2.

  • El sistema d'escriptura etrusc s alfabtic i va ser usat des de c. 700 a. C. al segle I d. C. El sentit de l'escriptura s de dreta a esquerra.
  • Un dels pobles que ha estat, envoltat d'un halo de misteri s el poble etrusc. La llengua etrusca no presenta indicis de pertnyer a la famlia de llenges indoeuropees (igual que el basc, l'hongars i el finlands), s a dir, el vast grup lingstic que comprn la major part de les llenges europees i algunes del Prxim Orient i de l'ndia.

3.

  • Alguns experts en llenges antigues suggereixen que l'etrusc era una llengua amb arrels en el Paleoltic, arrelada en una poca molt anterior al moment en qu els pobles indoeuropeus es van assentar a Itlia, confirmant-se amb aix la presncia en aquestes terres italianes d'un poble prehistric no indoeuropeu.
  • L'nica vinculaci coneguda s la que s'ha preservat en una important inscripci, escrita en un alfabet emparentat amb l'etrusc. Es tracta d'una estela amb la figura d'un guerrer, trobada a Kaminia al nord de l'illa de Lemnos, al Mar Egea. T 98 lletres, formant 33 paraules. Per tant, sabem que un dialecte proper a l'etrusc era parlat a Lemnos, abans de la conquesta de l'illa pels atenesos la segona meitat del segle VI abans de Crist. El que no sabem s quan i com va arribar all .

4.

  • Certament la incertesa que ha envoltat a la llengua etrusca parlada s de tal naturalesa, que existia la impressi generalitzada que l'escriptura etrusca era aix mateix indesxifrable. Per aix no s aix; als experts no els resulta difcil "llegir" i pronunciar les lletres que formen les paraules. Per com la llengua en si mateixa s prcticament desconeguda, les paraules no tenen sentit, llevat d'alguns noms, dates o ttols.
  • L'alfabet emprat pels etruscs s de per si prou clar. Tenia el seu origen en una forma del grec arcaic. Aquest alfabet constava de 26 carcters, si b el nombre variava amb el pas del temps i d'una localitat a l'altra .

5.

  • Com sigui que els etruscs van adaptar l'alfabet importat als patrons de la llengua local parlada, certs sons els van resultar innecessaris i d'altres, en canvi, van haver de ser modificats.
  • En termes generals, l'alfabet etrusc noms utilitzava els equivalents grecs de les vocals " a ", " i "i", i " o ". Van ometre per complet la " o " i no van arribar a utilitzar les consonants "d", "b" i "g". Existeix un smbol que indueix a confusi i que se sembla al signe " t ", i que en ocasions es llegia com " t "; per actualment s considerat indicatiu d'una sibilant.

6.

  • S'han trobat ms de 10.000 inscripcions curtes, gaireb totes elles de carcter funerari o dedicatries, escrites als murs de les tombes, als sarcfags i als vasos ofrenats com a donatius en temples i santuaris. En elles apareixen noms, ttols, dates, dus i deesses, aix com tamb paraules que denoten parentiu o afinitat. A partir de tot aix, els especialistes han aconseguit ampliar el vocabulari etrusc conegut fins a assolir unes 200 paraules bsiques, ms un nombre de noms propis.

7.

  • L'alfabet rom fou desenvolupat pels etruscs. Abans que els romans arribessin al poder, els etruscs van dominar la pennsula italiana durant el I millenni a. C. i van servir de pont entre grecs i romans.
  • Probablement l'aportaci ms singular que l'alfabet etrusc fes al rom s la lletra "Q". En l'alfabet de dalt (la taula Marsiliana del segle VIII a. de Crist) pots veure-la .

8.

  • El 1964 es van abrigar esperances de resoldre el problema de la llengua etrusca quan entre les runes del temple de l'antic port de Pyrgi (figura inferior) es van trobar tres lmines d'or doblegades que contenien texts fenicis (esquerra) i etruscs (centre i dreta).

9.

  • Per els etrusclegs ms optimistes van sofrir una decepci, ja que esperaven poder comparar les frases etrusques amb les fencies que ells confiaven poder llegir amb facilitat, descobrint aix el significat dels equivalents etruscos.
  • Tanmateix, la versi fencia va resultar en part indesxifrable, de manera que no va poder arribar a ser utilitzada com a guia fiable per revelar l'etrusc.
  • A ms, ambds texts no es corresponien paraula per paraula, i encara que els texts eren ms aviat extensos, els estudiosos noms van poder arribar a traduir unes frmules dedicatries breus que no van donar cap llum.

10.

  • De tota manera, les lmines de Pyrgi van contribuir fins i tot cert punt al coneixement de la llengua i de la histria etrusques. Van confirmar que Uni i Astart eren els noms etrusc i fenici d'una mateixa deessa; aix mateix, els estudiosos van aconseguir allar el verb "donar" i establir l'existncia d'un governant anomenat Thefarie Velianas que va regnar durant tres anys.
  • s curis que la paraula "tres" results ser una de les ms interessants. La numeraci etrusca, escrita en forma de paraules i no com nmeros, havia intrigat durant molt temps els estudiosos. Fins a l'estudi de les lmines de Pyrgi noms es coneixien les paraules etrusques representatives d'"un" i "dos"; s'escrivienthuizal . De l'estudi de les lmines es va saber quecien significava "tres.

11.

  • Com es pot observar a la lpida sepulcral de la dreta, la direcci de la lectura s de dreta a esquerra i algunes lletres, que ens sn familiars, estan escrites en sentit contrari al que nosaltres li donem .
  • Un altre exemple d'inscripci sepulcral s la d'un sarcfag a prop de Tuscania i diu:Atnas Vel, fill de Larth, va viure anys 63, (va anar) zilath maruchva (magistrat).

12.

  • La taula inferior mostra l'evoluci de l'alfabet etrusc al rom.