JUNY- JULIOL

2

2EDITORIALMuy buenas companys!!

¡Cómo pasa el tiempo, jolín! Atrás que-dan ya las fiestas de este año, que es-pero que hayan sido vividas sin penas y con muchas glorias.

Ya está aquí el calorcito y con él la ropa ligerita, la música en las terrazas, las gafas de sol para tapar las ojeras y los niños liándola en la plaza, aunque ahora sin arena. ¿Se acuerdan de los castillos que hacían y cómo se diver-tían mientras los mayores veían el cine a la fresca y los más atrevidos practicá-bamos voley para estar en forma para el Prospebeach?!!

¡¡Qué felicidad de días!! Días que han

de volver, por mis ovarios que han de volver, porque tenemos memoria y la tozudez del toro. Menys mentides i més sorra!!!

Como ven, empezamos este núme-ro con muchos signos de admiración, como no podía ser de otra manera. ¡¡Abdicó el rey!! ¡¡Yuhu!! Pero no os pongáis muy felices, que viene felipín sexto a seguir chupando del bote, así que atenti al lobo.

Este verano viene cañero y creativo, si no hay para vacances no os preocu-péis que ya montaremos lo que sea para disfrutarlo. ¡Los españoles están jodidos! Por suerte, la Prospe no es Es-paña.

Este año han pasado muchas cosas, buenas y malas. Las buenas vamos a atesorarlas y las malas las vamos a juntar todas y a tirarlas a la hoguera esta próxima verbena, para que se va-yan bien lejos. Vamos a festejar como brujas enardecidas que seguimos vivas y luchando, que no han podido mi-narnos la moral y la alegría con tanta porquería, que fem pinya contra el que venga, que Can Vies somos todas!

Y que aunque insistan en acorralarnos, nosotros no hacemos como el escor-pión, que cuando se ve rodeado se cla-va su propio aguijón. ¡¡¡Jamás!!! Antes de caer nos llevaremos a más de uno.

Força companys!

L’any 2005 la pressió veïnal va obligar l’Ajuntament a com-prar la Fabra i Coats a la immobiliària Renta Corporación. Diverses entitats de Sant Andreu es van començar a reu-nir llavors per exigir la gestió veïnal del casal de barri que s’hi anava a fer. Amb aquest objectiu va néixer la Fede-ració d’Entitats l’Harmonia, amb dotze entitats i un miler d’associades. Durant vuit anys, l’Harmonia ha contribuït a dinamitzar el teixit social i s’ha implicat en diverses llui-tes veïnals. Segons el seu portaveu, Xavier Serra: “Durant tot aquest temps, hem recollit les inquietuds i les necessi-tats de veïns, veïnes, entitats i col·lectius per conformar un equipament de tothom i per a tothom, establint sinergies

i sumant complicitats”. L’Harmonia ha sigut l’única que ha seguit els processos de participació -dictats pel districte- per portar la gestió del casal. L’Harmonia va exigir que es rehabilités l’espai i va fer els plànols en els quals s’ha basat la rehabilitació final. El pacte de gestió ciutadana que tenia amb els ajuntaments, el del PSC i el de CiU, li assegurava la gestió del casal.

De sobte, el 3 d’octubre de 2013, l’Ajuntament va infor-mar per correu electrònic que hi havia una altra agrupació d’entitats interessada en gestionar el casal i que, per tant, s’havia de fer un concurs públic. Aquesta agrupació va ser

LA BATALLA PER L’HARMONIA

ara x ara

“A LES BARRIADES!”3

3creada especialment per a l’ocasió i no tenia cap activitat prèvia al barri. Tot i denunciar-ho, l’Harmonia va seguir les passes marcades per l’Ajuntament. El 23 d’abril de 2014, l’Ajuntament va fer pública la valoració dels projectes. El jurat, encapçalat pel gerent del districte, Salvador Coll, va declarar desert el concurs, ja que cap de les dues entitats no arribava a la puntuació mínima del 70%. L’Harmonia va denunciar que tres setmanes abans de la presentació dels projectes, el districte ja havia preguntat als serveis jurídics de l’Ajuntament si podien “reconsiderar” el model de ges-tió ciutadana, en cas que el concurs es declarés desert. També va denunciar que un dia abans de fer públic el re-sultat, el regidor, Raimond Blasi, havia signat el retorn de la partida pressupostària destinada al conveni. D’aquesta manera desapareixia la fórmula de gestió ciutadana.

L’Harmonia va contraatacar anunciant que el 24 de maig ocuparia l’espai en un context festiu i massiu, recordant els precedents recents de Can Batlló i l’Ateneu La Flor de Maig. Dies abans de la data anunciada, el districte va in-augurar el casal per sorpresa, traslladant-hi activitats del Centre Cívic i assegurant que hi participaven 19 entitats, com l’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies o l’Associació Beach Tennis Catalunya. Aquestes entitats, preguntades per l’Harmonia, van desmentir les afirma-cions del regidor. El 23, l’Ajuntament va tancar la Fabra i Coats i la va acordonar amb antidisturbis, el 24 al matí, va canviar el pany de la porta. L’entrada festiva i massiva seria impossible. A la tarda, més d’un miler de manifes-tants van participar a l’intent d’ocupació. L’únic moment de tensió es va produir quan els antidisturbis van impedir que el veïnat accedís al recinte. Un veí de seixanta cinc anys va perdre una dent pel cop d’un policia. Després de dos minuts de crispació, empentes i insults els antidistur-bis van abandonar la porta enmig d’una forta esbroncada i l’Harmonia es va retirar advertint al regidor que “tard o d’hora entrarem”.

El 28 de maig, en plena batalla de Can Vies, l’Harmonia es va reunir amb l’alcalde. Trias estava acollonit i va assegurar que la Federació estaria gestionant el casal abans de vint dies, cap al 17 de juny. En el moment d’escriure aques-tes línies la situació no ha variat. Mentrestant i davant la negativa de Raimond Blasi a cedir l’espai, l’Harmonia ha decidit mantenir la programació que tenia prevista. Com que no tenen local, ho fan als carrers i en diuen Harmonia Nòmada.

Més informació: http://ateneuharmonia.wordpress.com/

Gestió ciutadanaL’Harmonia té el suport de la Plataforma de Gestió Ciu-tadana de Barcelona, que aglutina entitats que gestio-nen equipaments públics amb la mateixa fórmula i que recentment ha estat negociant un marc de relació amb l’Ajuntament. Entre elles hi ha l’Ateneu Popular 9Barris i el propi Casal de Barri de la Prosperitat. Anna Sellarès, de la plataforma, explica que l’Harmonia era l’exemple per veu-re si el treball que han fet amb l’Ajuntament era real: “Han estat paraules buides. Fan el que volen”.L’Harmonia de PalomarEl nom Harmonia prové de la denominació que se li va donar a Sant Andreu durant la Revolució del 36. La in-fluència anarquista va fer que es canviessin molts noms de carrers i poblacions, sobretot per dessacralitzar-los. Així, per exemple, Sant Andreu de Palomar va ser l’Harmonia de Palomar, Santa Coloma de Gramenet va ser Gramenet del Besós o la Via Laietana va ser la Via Durruti.Can MamellaLa Fabra i Coats era una de les fàbriques tèxtils més impor-tants d’Europa, dedicada sobretot a la filatura. La pràctica totalitat de la població de Sant Andreu hi treballava o en depenia d’alguna manera, per això antigament se la co-neixia com Can Mamella.

Ru

Veig la ciutat com una teranyina asi-mètrica i descentralitzada, amb punts més densos que d’altres, però con-nectats tots. Aquests punts de con-fluència de relacions són els espais de participació, on deixem teixit al nostre pas. Construint societat i fent la nostra història. I aquesta setmana passada ens han atacat un d’aquests punts. És mes, ens l’han tirat a terra. I ho han fet perquè volen netejar la ciutat de vida. De les nostres vides.

Només així s’entén que un govern destrueixi un espai on els joves ex-

perimenten i es desenvolupen. On hi ha una trajectòria de 17 anys que ho avala i un veïnat al darrere. Amb una publicació de més de 15 anys al barri, amb grups de bastons que hi assagen així com diferents grups de música, seu d’entitats i xerrades, de cultura perquè els joves facin alguna cosa a part de treballar, comprar i aguantar barres. Aquests projectes i activitats han aconseguit connectar amb el teixit associatiu de Sants, participant i formant part de la vida social del barri.

Dit això, em venen dues preguntes

per a l’alcalde: ¿Què pensa oferir al barri en l’espai que ha expropiat? ¿On vol que es posin els joves del barri? Perquè ja sabem que a les places no els hi vol.

A tot això hi sumem les bones mane-res de l’Ajuntament, que amb molta elegància resol el tema de l’edifici: excavadora i a terra. Sí senyor, d’això se’n diu mà esquerra. Tenint en comp-te l’afany de negociar del Sr. Trias cal-dria que algú li ensenyés al nostre alcalde una mica de diplomàcia, si no educació! I recordar-li que qui té po-

EFECTE CAN VIES “AL CALOR DEL FUEGO... DE UNA EXCAVADORA”?

JUNY- JULIOLder ha de tenir responsabilitat.

L’opulència de les forces d’in-segure-tat dels Mossos d’Esquadra també és una demostració de les bones inten-cions del nostre govern. Que amb la seva sola presència criminalitzen els ciutadans. Per si no fos prou l’angoixa d’un estat policial (amb helicòpters i tot) al barri, les actituds intimidatòries i l’amenaça constant sobre la teva integritat física, les furgonetes que vénen cap a tu i no frenen, les càrre-gues indiscriminades, identificacions al metro, el “toc de queda” i la perse-cució o escolta fins al portal de casa, les detencions i les pallisses al carrer

es converteixen vulguin o no en situa-cions de terror. I la por i el terror són mètodes contraris a la democràcia.

Democràcia és la participació popular, democràcia és apoderament, és tre-ballar colze a colze i aixecar allò que vulguem. Autogestionar l’oci de les jo-ves i la pròpia cultura. La democràcia ens la fem als barris, Sr. Trias, okupant espais buits i donant vida als carrers. Democràcia és Can Vies. Mal que li pesi al govern, les joves trepitgem fort i reclamem espai dins la societat. No s’hi val dir-nos “ni-ni” o “anti-sistema” i amagar el cap sota l’ala. Caldrà al-guna cosa més que tota la policia del

món i que les mentides d’un alcalde mediocre en mitjans de comunicació mediocres per enderrocar els nostres somnis, els nostres projectes i el nos-tre futur!

Acabo amb la materialització de la re-pressió. Cops, morats, braços trencats, caps oberts, orelles rebentades, pallis-ses fora i dins de comissaria i ferits de bala. 70 detingudes i dues persones en presó preventiva.

LA SOLIDARITAT, LA NOSTRA MILLOR ARMA.

Maula Foc Negre

Transformació. Canvi. És per això que ens organitzem, que comencem pro-jectes en els quals invertim moltes hores, perspectives i comunitat. No és menys el cas de FOT-LI COLOR A NOU BARRIS, un projecte que neix de l’Assemblea de Joves, Arran Nou Ba-rris i la Trobada Alternativa de Nou Barris. Neix de la necessitat de com-batre el racisme i el feixisme als nos-tres carrers, places i espais per cons-truir un nou model de societat on els trets identitaris i culturals de cada per-sona serveixin per sumar i no pas per dividir.

Per això, el passat 16 de maig vam en-cetar les jornades de presentació del projecte amb el documental “Sobren raons tanquem els CIEs” i una xerra-da-debat posterior, dinamitzada per dues companyes de la plataforma, on vam comprovar l’inadmissible vulne-ració de drets que pateixen les per-sones migrades en aquestes presons camuflades.

Tot seguit es va llegir el manifest de la campanya, remarcant la importància de crear projectes de suport mutu des de la unitat popular, que lluitin per la defensa de les treballadores, inde-pendentment de la seva procedència o origen. Perquè a Nou Barris sabem

que els responsables d’aquesta crisi no són les immigrants, sinó que elles han patit la crisi d’una forma més con-tundent que la resta. I condemnem aquells missatges feixistes que, basats en la xenofòbia i en la por, intenten ocultar que els veritables culpables d’aquesta situació de pobresa i en-deutament general són els dirigents polítics i les elits econòmiques, que assenyalem i condemnem.

La nit va acabar al ritme de músiques del món i els ja coneguts mojitos del 3Voltes!

Dissabte 17, la Xixa Teatre va fer una representació al casal que pretenia, sobretot, generar debats, trencar tò-pics i desmentir els rumors que corren sobre “la veïna immigrant” mitjançant la participació de totes les assistents. Tot seguit, vam dinar plegades amb plats d’arreu del món.

Després de dinar, vam comptar amb la xerrada “migracions i internaciona-lisme en l’era de l’apartheid global” a càrrec d’Arnau Carné d’Ítaca. Es va mostrar com el fet de migrar ve forçat per la mobilitat del treball i no resulta pas una opció lliure, sinó una imposi-ció del sistema. Un home espanyol co-bra de mitjana 29.113€ a l’any, mentre

que una dona immigrant 15.257€ a l’any. Davant de les desigualtats, la UE no fa més que promoure un racisme ètnic cap a les cultures no occidentals. Debatent sobre l’internacionalisme vam veure la necessitat d’enfortir-nos els nostres llaços veïnals, com a treba-lladores que som, independentment del nostre lloc de naixement.

Després vam comptar amb una mos-tra de balls tradicionals de l’Illa de Pasqua, Bolívia... a càrrec de Kulturas Vivas: es va omplir el casal de música i colors.

Com que ens vam quedar amb ganes de presentar el projecte a més espais, i volíem arribar a més persones... vam portar una petita mostra el diumenge 1 de juny a la Festa Major de la Pros-peritat: més balls i colors d’arreu amb Kulturas Vivas i un dinar de germanor a la plaça Àngel Pestanya, amb plats internacionals!

Si t’ha agradat el que has llegit... i et pica la curiositat per saber què més farem... suma’t als projectes antifeixis-tes i antiracistes... i sobretot FOT-LI COLOR A NOU BARRIS!

Anna San Clemente Alba Sanjurjo

FOT-LI COLOR A NOU BARRIS

9BARRIS

“A LES BARRIADES!”

4 3

5

PROSPE

LES FESTES, MOMENT PER RECAPITULAR DES DEL KASAL DE JOVESUn any més, tornen les festes del barri i és un bon moment per fer un repàs i veure com ha sigut aquest últim any pel Kasal de Joves de Roquetes i els joves del barri.

L’espai ja comença a quedar petit. Tant l’Associació Roket Project com les activitats han augmentat i cada dia aparei-xen més joves pel Kasal als quals s’intenta donar una res-posta a les seves demandes a través d’espais de trobada, tallers o formacions, entre d’altres coses.

L’activitat del Kasal no ha parat i poc a poc s’ha anat interre-lacionant amb el barri: una programació plena de concerts, gestionats pels col·lectius Ojalá Ëste Mi Bici o CKUD; un taller de cuina per aprendre a fer postres i aportar berenar al projecte de Reforç Escolar; les samarretes estampades del col·lectiu Serigraina volten pel barri; els tallers artístics, de percussió, veu, guitarra i hip-hop, han mostrat l’art dels més joves del barri, i el col·lectiu de músics vistiarà Osona aquest estiu amb un intercanvi musical.

Tot i així, la gent de Roquetes no està passant pels millors moments. Ho tenim clar i, tot i que ja pugui semblar un tòpic, no és una crisi, és una estafa que també està afectant als joves de Roquetes. L’atur, les retallades en educació o els desnonaments no són només notícies que es vegin als mitjans sinó que el barri i els seus joves ho estan vivint en primera persona. Per sort, Roquetes i Nou Barris compta

amb un teixit associatiu molt ric que reivindica i lluita per transformar la vida dels seus veïns davant les injustícies i les retallades.

Els joves també han mamat aquest esperit i un exemple n’és el Col·lectiu d’Skaters i les Pistes de Via Favència. Un any més, hem seguit lluitant i reclamant unes Pistes dignes i els mateixos joves ens hem fet responsables de l’espai. El mes de març vam muntar, un altre cop, una jornada de manteniment que vam aprofitar per fer una nova campan-ya reivindicativa. Sembla ser que a finals d’any hi hauran unes pistes noves, tal com va afirmar el Sr. Alcalde de Bar-celona. Un exemple més de reivindicació i força del barri.

Des del Kasal i Roket Project seguirem lluitant i reclamant una gestió ciutadana, un model de participació i de cultura crítica per a la transformació social, on el poder recaigui en els joves i les iniciatives socials i no el diner, el negoci i la privatització per escatimar recursos. Els joves també sabem el que volem i no pararem per aconseguir-ho!

Abans però, gaudim de les festes del Barri i visca el barri de Roquetes!

Salut i força!

Associació Juvenil Roket Project

¿UNA PROMOCIÓN DE LA SALUD O APOYO A NEGOCIOS PRIVADOS?La sanidad española se financia en un porcentaje muy alto con dinero públi-co, o lo que es lo mismo, con los im-puestos de todos los contribuyentes. Cosa que, aunque parezca obvio, hay que seguir recordando. Pero ¿son to-dos los actores (ahora los gestores les llaman “proveedores”) centros públi-cos? Depende de las zonas del Estado, pero en un porcentaje considerable, no. Lo que conlleva a que con el di-nero de nuestros impuestos se están apoyando, y en muchos casos salvan-do de la quiebra, negocios privados.

Mientras tanto, los gestores de los centros públicos cierran parte de sus instalaciones, reducen personal, sub-contratan o externalizan servicios en favor de empresas privadas, lo que en

muchos casos supone duplicidad de expedientes o pruebas que suponen una mayor dilación en la atención, al tiempo que se incrementa el coste.¿Por qué ocurren estas anomalías? Una de las razones, aunque hay más, es porque al frente de la gestión de la sanidad, nuestros representantes públicos -que deberían defender los intereses generales- han puesto como gestores a personas directamente vin-culadas con empresas sanitarias priva-das, o como se da en varios casos, son sus accionistas mayoritarios. La con-secuencia es fácilmente deducible: es como si pusiésemos a gestionar una granja de gallinas a una zorra.

Esos centros privados cuando les llega un paciente de la sanidad pública, in-

tentan por todos los medios posibles incrementar la factura (se podrían ex-plicar múltiples casos que lo ilustran), lo que supone que un mismo acto médico resulta más caro. También habría que añadir la gestión del expe-diente a su paso por el gestor público.

Los gestores políticos de la sanidad pública se han inventado múltiples formas de traspasar dinero público a manos privadas. Por ejemplo, esas opacas concesiones que se hacen a un gestor privado por un período de tiempo, a cambio de una inversión en un centro de propiedad privada que presta varios servicios sanitarios, en algunos casos, a cambio de va-ciar parte de infraestructuras públicas cercanas para completar la suficiente

JUNY- JULIOL

carga de trabajo para que le resulte rentable al gestor privado (un ejemplo de ello es el CUAP de Cotxeres Bor-bó). Otra forma de captar negocio es alquilar por horas o por actos médi-cos parte de una infraestructura, por ejemplo los quirófanos.

También en la primaria (CAP) se dan casos de gestión privada por medio de diferentes formas jurídicas que se constituyen con parte del equipo del centro, en muchos casos, meros tes-taferros.

Pero una de las partidas principales, o quizás sea la mayor, del presupuesto sanitario que se va a manos privadas es el gasto farmacéutico, por medio de los elevados precios de las paten-tes, los desajustes de las dosis prescri-tas con las dispensaciones de los en-

vases farmacéuticos, que casi siempre se dispensan en demasía.

En este caso también hay que añadir las comisiones que presuntamente deben funcionar, si no ¿cómo se ex-plica la presencia de los comerciales

de las empresas farmacéuticas en los centros de atención primaria? También hay otras formas más sofisti-cadas, o quizás no tanto, como, con la ayuda de ciertos medios de comuni-cación, o “científicos” a sueldo, crear la necesidad de consumir un determina-do medicamento. Todos recordaréis lo de la gripe aviar.

Estos apuntes tan esquemáticamen-te expuestos deberían darnos pie a una reflexión más profunda a la hora de elegir a nuestros representantes, y

pensar en cómo podemos defender mejor la sanidad de todos, o como mínimo impedir su deterioro.

Desde las diferentes organizaciones sociales (sindicatos, asociaciones de vecinos, entidades en defensa de la

sanidad pública) estamos luchando por defender una sanidad 100% pú-blica, universal y de calidad. Os anima-mos a apoyar las diferentes campañas que se están realizando.Es una lucha de todos y todas. Nos ju-gamos mucho.

Vocalía de Sanidad de la AV de Prosperitat

Reuniones abiertas: Martes de 19 a 20h, miércoles de 18 a

19:30h.

6

Este artículo se debería centrar en lo que son y han sido las fiestas del distrito de Nou Barris en comparación con las fiestas de Prosperitat o viceversa, pero la verdad es que ni me he puesto a buscar información sobre qué año fue-ron las primeras, sobre qué actos han llevado a cabo o sobre qué presupuestos barajan en sus despachos para traer espectáculos a la altura de su nombre, y digo altura porque estamos en Nou Barris y creo que en comparación

con otros distritos la subida es bastante pronunciada, pues desde aquí se ve todo… todo…¿Por qué hablar y dar cancha a un distrito que está en guerra continua con las personas que viven en Nou Ba-rris? ¿Que ataca, censura y prohíbe? No, queridos lectores, no, aquí vamos a hablar de participación, de gente que se reúne y organiza su propia fiesta, de personas que indi-vidual o colectivamente proponen, se activan y crean, ya

UNA BONITA CONCLUSIÓN

“A LES BARRIADES!”7

“L’Oasis” és un joc de mobilització so-cial nascut al Brasil ja fa quinze anys; durant aquest s’identifiquen els ta-lents i recursos del barri, es generen o enforteixen les relacions entre les persones que vénen a aprendre la metodologia i les del barri, es recullen els somnis col·lectius per al barri i en una trobada col·lectiva se seleccionen aquells somnis mobilitzadors que es realitzaran. Aquests somnis col·lectius tenen un component de desafiar el pensament present perquè semblen grans per realitzar-los en dos dies, però si aconseguim mobilitzar com a barri podem dur-los a terme en dos dies i amb aquests recursos i talents locals.

I perquè al barri de la Prosperitat?A la Prospe perquè és un barri amb molta mobilització i en el joc de l’Oasis una de les qüestions que busquem és aprendre conjuntament com construir comunitat, com fer barri, i per això intercanviem coneixements entre per-sones de diversos llocs i trajectòries

i volem aprendre amb la gent de la Prospe.

Algunes persones del barri van conèi-xer la metodologia i van començar a somiar que passés aquí...

Què creieu que pot aportar l’Oasis al barri de la Prospe en l’actual con-text de crisi que vivim?Creiem que pot ajudar-nos a totes les persones a recordar el que som capaços de fer en grup, la força dels somnis col·lectius, les capacitats que tenim, les formes de cuidar-nos i dur a terme el nostre potencial... En el context de crisis diverses (econòmica, ecològica, de cura, etc.), l’Oasis és un procés que possibilita espais de tro-bada on enfortir les relacions, on ex-plorar noves formes de fer, on barrejar sabers de diferents gents i llocs.

Com treballa Oasis amb la diversi-tat?En fer juntes i junts, passen coses que van més enllà del tu i del jo, que

ens uneixen en haver aconseguit entendre’ns amb les mans a la mas-sa. En experiències que hem tingut en diversos llocs, quan s’identifiquen els somnis col·lectius que tenen cura de les persones i la Terra, no hem trobat mai persones que somiïn amb ex-cloure altres.

Hi pot haver un conflicte en un barri quan es percep la diversitat o la di-ferència com una amenaça a somnis profunds com la confiança, la llibertat o la seguretat, però en aquest procés és possible escoltar els somnis de les altres persones i veure les connexions que hi ha, el que fa que es vagi aques-ta por o percepció d’amenaça.

I es generen moments on és possi-ble aquesta escolta i aquest compar-tir. Per exemple a Londres, a partir d’arreglar unes cadires juntes dones de diferents llocs d’origen que al prin-cipi del procés no es parlaven, van entaular una amistat i en la celebració del procés van estar expressant com

QUÈ ÉS “L’OASIS”?

sean conciertos, concursos, teatro, karaoke, cenas o ves a saber qué locuras, porque cada año hay alguna nueva.Éstas son las que se llamaron en un tiempo “alternativas” de Nou Barris, ya que el distrito hacía coincidir las suyas con las segundas, suponemos que con la más mínima in-tención de joder…

Donde todavía había tiempo para más alternativas aín y se montaban los pesaos y aquellas punkarradas míticas que algún nostálgico de los 80 y 90 todavía echa de menos. Veíamos crecer un barrio como Prosperitat ya no solo en población sino en cultura y creatividad, de, ay, las peñas que suman más de 15 y las decenas de actos que pueblan los diez días de fiesta mayor. Una lección de autogestión y organización tan aplastante que más de uno debería to-mar ejemplo apuntando cada detalle en su libreta… bue-no, o en su tablet, o en su iphone o donde sea, porque los tiempos cambian familia y por eso avanzamos, creciendo en número y renovando el color de calles y plazas, por eso cuando no se puede se intenta… se intenta y se buscan al-ternativas… pues algunos de sus actos no precisan si quie-ra de los técnicos del Ayuntamiento ni de sus empresas de sonido contratadas y así debería ser todo, la autogestión como manera de funcionar, de trabajar y de aprender.Las personas pueden acudir a un espectáculo, disfrutar de lo que han visto y marcharse a casa, pero también pueden

decidir qué espectáculo quieren, cómo vivirlo y ¿por qué no?, no marcharse nunca a casa… El distrito, así como tan-tos otros ayuntamientos opta por lo primero, porque es fácil, sencillo y no crea discusión ni problemas, yo decido, yo tengo el dinero, ésta es la fiesta.

Amigos y enemigos de siempre, esto es Prosperitat, con sus más y sus menos, con sus alegrías y penas funcionan-do como una rueda que nunca para de girar. Y quiero acabar dando caña de la buena, sí, por supuesto, a todos/as los/las que critican y se quejan indiscriminada-mente de su propio barrio, de su gestión o entre los mis-mos centros culturales, que bastante costaron conseguir en su día (que a veces se nos olvida…).

Si lees esto sé listo/a compañero/a, si dudas pregunta, si tienes ideas propónlas, si tienes problemas los hablas, los espacios están abiertos y disponibles para ello, recuerda… el enemigo no está en casa, a no ser que tú quieras ser el primero/a.

P.D: La autocrítica es la primera pieza fundamental para poder después criticar a los demás!

SALUD y CAÑA AL DISTRITO!!!Mathius Punk

JUNY- JULIOL

7

7

TOTES I TOTS SOM CAPAÇ@S!Cambiar la mirada, cambiar los gestos, las actitudes, en-frentarnos a nuestras realidades y cambiarlas, eso que-remos ofrecer desde Prospecapaç y Más con Menos, dos colectivos que trabajan desde Prosperitat y Roquetes. Más con Menos con las personas, mujeres que quieren crear salidas a las ansiedades, preocupaciones que hoy nos in-vaden. Desde Prospecapaç con los capaces, hombres y mujeres que tienen afecciones intelectuales.

Unos nos hablan de reinventarnos, otros de resignarnos. Nosotros decimos acción, creación, que nos diferencien del resto, con ideas, con emociones, con reflexión, con ale-gría y esfuerzo constante.

Los capaces de Prospecapaç nos aportan originalidad, alegría y actitud positiva. Las mujeres de Más con Menos comparten su tiempo entre máquinas de coser, haciendo bufandas para abrigar al barrio, y entre todos y todas nos

hacen latir el corazón, aportando sensaciones y emocio-nes, permitiéndonos con su actitud crecer juntos para co-nocernos mejor, hacer pequeñas cosas que inspiran y van solucionando el presente y, por qué no, el futuro.

Lo podréis apreciar el día 28 de junio en el acto que reali-zaremos en la plaza Ángel Pestaña de Prosperitat, donde se podrán ver las habilidades que han ido tejiendo junto al Grupo de Teatro Sonrisas, Mateo, Pagés... y muchos más, sin ambición, sin ánimo de lucro, con altruismo y ganas de sumar proyectos para crecer como personas, colectivos, entidades y cómo no, como barrios de 9Barris.Queremos contaminar en positivo.

Recordad: ¡¡¡¡28 de junio de 19:30 a 22h en Ángel Pesta-ña!!!!

Tots i totes som Capaços!

era la primera vegada que parlaven amb algú d’aquesta altra cultura al barri. Aquests moments d’evidenciar i deconstruir estereotips culturals i prejudicis ens ha passat en llocs com Holanda entre persones musulmanes, cristianes i atees, o a Madrid amb per-sones gitanes.

Com és mou Oasis al món?És un moviment que es va estenent perquè és una tecnologia social que s’aprèn a realitzar i les persones que l’han après han tornat a desenvolupar en els seus projectes i llocs, d’aquesta manera ja s’ha realitzat més de 200

vegades en uns 30 països. Hi ha en llocs per als quals s’ha comptat amb suports d’organitzacions i en altres no. Hi ha en llocs on es fa el Joc com-plet i altres on s’utilitza com a inspi-ració per modificar projectes que ja s’estaven duent a terme.

Per exemple, fa uns anys, a Holanda, es va iniciar un projecte que es diu E-motive, que va impulsar molt que es fes aquí a Europa, i ara aquest projecte també està col·laborant perquè es faci aquí a Barcelona. E-Motive connecta propostes socials de tot el món per tal de compartir metodologies i formes

de fer que puguin ser aplicades en llocs diferents dels que les van veure néixer. Busca l’aprenentatge mutu, la connexió entre actors de canvi glo-bals, el reconeixement d’iniciatives socials ciutadanes, etc. Per això, el Joc de l’Oasis és una de les metodologies que s’impulsen en aquest projecte, juntament amb altres com el Teatre de l’Oprimit, els pressupostos partici-patius, etc.

Expliqueu una mica sobre l’oportunitat d’aprendre la meto-dologia a Barcelona.Portem dos anys fent possible aquest procés de formació d’una setmana, que sigui practicar el joc i al mateix temps aprendre la filosofia, els prin-cipis i els mètodes del joc, per poder jugar després. És una oportunitat perquè la formació per persones de l’Institut Elos a Europa és una cosa que passa puntualment, perquè te-nen molts processos al Brasil i viatjar és molt costós en termes econòmics i ecològics. Per això anem a aprofitar tot el que puguem perquè l’Oasis si-gui una eina més coneguda aquí i que es pugui utilitzar cada vegada més per dinamitzar els nostres moviments socials, de barri, ciutadans... i seguir gaudint amb ells.

“A LES BARRIADES!”

5

59

ARBRES DE PROSPE: L’ALVOCATERNom científic: Persea americana.Nom castellà: Aguacatero, Paltero, Palta...

El seu origen el trobem a Guatemala i Mèxic.

Aquest no el teníem “fitxat”! La Festa Major amb els carrers plens de gent serveix per millorar les relacions i per establir-ne de noves, amb veïns que no coneixíem. En el nostre cas, ens va permetre trobar en Pepe, del bar For-mentera, entre altres coses un amant i bon coneixedor dels arbres.Fou ell qui ens mostrà, amb gran sor-presa per a nosaltres, un extraordinari alvocater, d’uns 10 a 12 metres ben bons. Visible des del carrer Formen-tera, mirant al fons de l’espai que hi ha entre els números 35 i 41, malgrat créixer en el pati interior del carrer Vinyar, 70.Un descobriment així va crear el ne-guit suficient per saber més coses d’aquesta troballa inesperada. Els

veïns de Vinyar 70 i en especial la Sra. Pilar, ens van confirmar que era nas-cut d’un pinyol i que n’hi havia hagut un altre per facilitar la producció de fruits (alvocats).

L’alvocater fa unes flors amb forma de raïm, primer s’obre la part feme-

nina i després de tancar-se aques-ta, ho fa la masculina, tot per evi-tar l’autofecundació. Estratègia que sabien els veïns i amb dos individus facilitaven la producció de fruits, en tenir més flors femenines i masculi-nes obertes en el mateix moment. Ens diuen que en fa força, i a la foto se’n pot veure un (cercle).

El seu fruit ben conegut, almenys ara, és molt ric en greixos insaturats, o si-gui, dels saludables. El nom indígena, ahucáti, és un eufemisme de testicles.

Aquest arbre, sensible al fred, manté les fulles tot l’any.

A veure si aquesta troballa anima al-tres veïns a fer arribar altres secrets, en forma d’arbre, amagats a l’interior dels patis de la Prosperitat.

escriu: Joan fotografia: Alberto

CASALEANDO25 ANYS LLAURANT EL BARRIUn any més el Casal de Barri obre portes i finestres, i us convida a la degustació dels seus fruits, que durant el curs ha anat sembrant… Llaurant un Barri molt viu, però encara que tenim bona terra i llavors, no sempre és senzill sem-brar i recollir…

Hi ha hagut excés d’aigua…que ha negat camps, deixant inutilitzats espais per un temps…

De vegades, per contra, la falta de reg ha assecat algunes de les llavors, terres àrides en temps difícils, però encara així, avui podem acomiadar un curs ple de fruits!!!

La col·lecta ha estat molt variada i per a tots els gustos:Es crea el col·lectiu Comando Lunares, donant-ho tot en els seus corrillos, en les seves classes de ball i cant, un grup de bojos flamencs, que a ritme de palmells i taconeos amenitzen les tardes dels Dijous.

A les barriades! La revista bimensual del casal on el veïnat

troba el seu lloc plasmant en paper les notícies, còmics, denúncies, reflexions ...

L’Espai Infantil i familiar, amb les seves petites llavors però no per això menys importants, un espai on mares/pares/nens i nenes , fan seu el casal, programant i participant conjuntament.

Els Dishwos del Casal… un escenari on la vergonya i la por escènica no tenen lloc, obert a tot qui vulgui deixar la seva llavor ( monòlegs, teatre, ball…)

I si ets més diürna, no et pots perdre els Vermutsicals dels dissabtes, gaudeix de bona música a ritme de pinxos!!!

I si encara tens ganes de més, hi ha una infinitat de possi-bilitats en el menú ( tallers, concerts, xerrades, exposicions, etc…

Així que no et plantis!!! Hi ha molt per sembrar.

7

JUNY- JULIOL

IAIO FLAUTA INFORMA

Juan Carlos I “el campechano” abdi-ca y deja la jefatura del Estado en su sucesor Felipe VI “el preparado”. Que algo cambie para que todo siga igual. Ésa es su pretensión.

En esta abdicación tan repentina, aun-que ahora nos digan que esa deci-sión ya estaba tomada de antemano, tienen mucho que ver los resultados de las recién celebradas elecciones al Parlamento europeo, donde queda patente que la nave del bipartidismo se hunde. Los datos son contunden-tes: la suma de las dos patas en que se sustenta el régimen, PP y PSOE, no al-canza ni el 50% de los votos emitidos cuando hace cinco años éstas alcan-zaban el 81%, y eso con una participa-ción ligeramente superior a la que se registró hace un lustro.

En Catalunya también se rompe el bi-partidismo con la ruptura del eje for-mado por CIU y PSC ante el avance de una izquierda que no sólo apuesta por el soberanismo, sino también por el derecho a decidir sobre qué modelo de sociedad queremos.

Ante este panorama en que son claros los síntomas de que la nave del régi-men que surgió del pacto de la tran-sición comienza a zozobrar y de que en lontananza se divisan ya las próxi-mas confrontaciones electorales, con

las municipales en mayo del 2015 y las generales en noviembre de mismo año, no sería de extrañar que se les haya venido a la memoria que en abril de 1931 el resultado de unas eleccio-nes municipales en las que los parti-dos republicanos que obtuvieron la mayoría mandaron al exilio a sus an-tepasados. Aquel día España se acos-taba monárquica y se levantaba re-publicana. Con las organizaciones de izquierda agrandando cada vez más la brecha en el casco del bipartidismo, tocaba pues precipitar la abdicación en un momento en que el PP detenta aún la mayoría absoluta en el Congre-so y que en el PSOE están como pollo sin cabeza con un Rubalcaba dispues-to a seguir las directrices que le mar-quen los amos del buque y ayudar a que éste no se hunda, antes de que en su partido puedan surgir voces dis-crepantes. Y con CIU Y PNV jugando a simular que con ellos no va la cosa del cambio de Rey, absteniéndose en la votación para así salvar su supuesto nacionalismo ante sus votantes a sa-biendas de que sus camarotes de lujo ya están asegurados por la suma de votos del PP PSOE.¿Monarquía o República?

Es el momento de reclamar un refe-réndum para poder pronunciarnos sobre qué modelo de Estado quere-mos, sobre qué modelo de sociedad

queremos. No queremos una monar-quía hereditaria y corrupta. Es el mo-mento de decidir qué queremos ser.Es el momento de que la ciudadanía empiece a tomar conciencia del poder real que tiene para cambiar las co-sas, de que las organizaciones de iz-quierda, tanto los partidos de siempre como esas formaciones que surgen nuevas al rebufo de las movilizaciones ciudadanas, sean capaces de unir es-fuerzos por encima de intereses parti-distas y personalismos y sepan dirigir-se a los ciudadanos con un programa común, rupturista, para debatirlo con ellos, que lo hagan suyo y se movili-cen para defenderlo, porque aunque el régimen esté inmerso en una cri-sis política y sea evidente que hace aguas, no va a caer por si solo, no es el momento de sentarse a la puerta a ver pasar el cadáver de nuestro ene-migo, éste es aún poderoso y habrá que estirar muy fuerte y todos a una para derribarlo. Y recordar que legisla quien tiene la mayoría y que la abs-tención y los votos en blanco no cuen-tan, no vale quejarse cuando se pasa de todo, hay que intervenir en todo aquello que nos afecta. O los ciudada-nos hacemos política o nos la hacen.

Sí se puede, cuando se quiere.

Juan García

EL REY SE JUBILA

Els estius a la Pestanya són especials: la plaça es converteix en un gran pista de volei, la font en piscina i la terrassa del Casal en Cinema a la Fresca!

Així que ja ve juliol amb els seus dies pausats i nits d’aire tebi que conviden al gaudi d’una bona pel·lícula... amb crispetes, si és que tens sort!

De l’1 al 31 de juliol, de dimarts a di-

jous tindrem sessions de cinema di-vidides en les categories habituals: dimarts per a cinema infantil-familiar, dimecres per a tots els públics, i dijous per a cinema d’autor, documentals o curts.

Així que penyes, col·lectius, grups d’amics, entitats, des de ja us convi-dem a que feu la vostra proposta de cartellera, reserveu data i munteu el

vostre passi de Cinema a la Fresca com us vingui de gust.

Les propostes les podeu enviar per correu electrònic a programacio@ca-salprospe.org abans del 25 de juny.

“La fotografia és veritat. I el cinema és una veritat 24 vegades per segon” (Jean-Luc Godard).

EL FRESCOR DE LA GRAN PANTALLA

“A LES BARRIADES!”

JUNY- JULIOL

5

“A LES BARRIADES!”

10

5

5

En aquesta ocasió denunciem el concepte de mobilitat que el nostre Districte practica al barri de Prosperitat. A l’hora de fer aquesta fotografia (el divendres següent del final de la festa major) encara tenim una de les dues enormes ta-rimes que han permès les ac-tuacions d’un munt d’artistes a la plaça Ángel Pestaña, però (aquests “però” punyeteros...) enguany han muntat una de les tarimes tan a prop de la pa-perera que impossibilita el pas dels vianants per la plaça. Du-rant les festes té un passi, però que haguem de fer equilibris per les grades de la plaça per creuar-la és surrealista. Felici-tats a qui correspongui!

En aquesta secció intentem publicar una fotografia d’algun dels molts racons del nostre barri. Alguns, per entranyables, d’altres per simbòlics i d’altres per ser senzillament molt fotogènics.

Encara que no és exactament el barri, un dels racons que més m’agrada fotografiar és Torre Baró i, evidentment, el seu entorn i paisatges. Fa pocs dies vaig pujar-hi per provar la darrera càmera de la meva col·lecció. Es tracta de la mítica Holga en la seva versió per a rodets 120 (Holga120WPC). La peculiaritat d’aquesta andròmina és que permet obtenir fotografies estenopèiques (pinhole) en format 6x16, tota una readaptació de la caixa de sabates amb foradet que vàrem conèixer la majoria de petits a l’escola.

FOTODENÚNCIA:EL CONCEPTE DE MOBILITAT DE L’AJUNTAMENT!

RACONS DE BARRI

Joan Linux

99barris imatge

JUNY- JULIOL

15

13

El asesinato de la presidenta de la Diputación de León, del PP, a manos de otras militantes del PP y por el cual detuvieron, además de a las autoras, a tres twitteros por expresar su opinión, con mayor o menor acierto, sobre los hechos haciendo efectiva la tristemente famosa “Ley Mordaza”, ha provocado una sensación continua de in-tranquilidad, cuando no miedo, por ser detenido de forma inminente. Os cuento.

Desde que vi el film “The Human Centipede” no dejo de fantasear con que algún científico loco secuestre a Rajoy, Gallardón y Maruhenda y fusione sus cuerpos en uno solo mediante la unión, por sutura, de bocas y anos dando lu-gar a un ser grotesco pero a la vez simbólico: Una cabeza, tres cuerpos y 12 patas. Es desagradable, lo sé, pero no puedo apartar esa imagen de mi cabeza. Mi cerebro va por libre: ¡no acepta órdenes!

Un fenómeno parecido me viene ocurriendo desde las pa-sadas elecciones europeas. La noche del recuento de vo-tos comencé a sufrir horribles y recurrentes pesadillas. En la primera de ellas, un loco armado con una sierra eléctri-ca dividía en dos mitades, no sin cierta dificultad, al ex-mi-nistro y candidato Cañete al grito de “¡qe güena manteca tiés marrano!”. Yo estaba escondido bajo la mesa de ope-

raciones y la sangre del ex-ministro caía sobre mi cuerpo tiñéndome de rojo pasión. Cuando la cosa se calmó, salí gateando creyendo que estaba solo pero, de pronto, una figura apareció de la nada blandiendo un machete en sus manos, su cara, recubierta de trozos de piel humana, me resultaba familiar, era él... era ¡Pablo Iglesias!

- ¿Ande ibah? Si acahámo dempezá!- dijo con un extraño acento cerrado y rural.- ven, mira lo quetengo qui guardao.

Extendió su mano y me ayudó a incorporarme. Acto se-guido me llevó a una especie de almacén donde tenía maniatados y amordazados a un montón de diputados, alcaldes, ministros, banqueros, tertulianos, miembros de los diferentes cuerpos policiales antidisturbios...- Puesempezá con el qe quieras. Ahí tiés los intrumen-tos- me propuso mientras señalaba un banco de trabajo repleto de herramientas y útiles de jardinería, carpintería, mecánica y hostelería, entre otras ramas.- “¡Esto contraviene la ley mordaza Pablo, si nos pillan nos va a caer un puro!”, le manifesté indignado.- qui lunica ley qui rige es de manipulación dalimentos. Mira, te vi a enseñá qui he cazao hoy en un desfile...

Corrió una cortina negra plastificada y apareció Felipe VI “el preparao”. Colgado de las manos y todavía con su im-poluto uniforme militar blanco naval. Quería hablar, pero una bola roja del tamaño de una pelota de ping pong amarrada a su boca mediante unas cintas de cuero se lo impedía. Me dirigí al estante de las herramientas, no sabía cual de ellas elegir, finalmente opté por un enorme cuchi-llo cebollero y un minipimer.

- Ties qe lavarte las manos primero... no quiero poblemas con lo ispectores de sanidá.

Lo que pasó después queda entre Pablo, un servidor, y el futuro rey pero, si lo tuviese que resumir en dos palabras creo que “autopsia imposible” podrían valer. Seguiremos informando.

Julinhos Braun

PROBLEMAS MENTALES

LEETE UN LIBRO

EN LA CHINA DE MAO

El eco de mis pasos es el segundo libro de Mario Ortiz. Un recorrido por la Barcelona que vive el autor en el que se nos entrelazan la crónica y la ficción, el cuento y la poesía, imagen y reflexión. Un texto sincero, comprometido con las vivencias y la visión de alguien que se ha sobrevivido a sí mismo para contarlo, que nos enseña un hombre que no pierde la capacidad de enamorarse y vivir cada desengaño, que aprendió a reírse de absolutamente todo, un texto que sin su dosis fantástica quedaría huérfano de realidad.

Heredero en su vida y obra de la Generación Beat de Burroughs y Kerouac, pero también con influencias y guiños a London, el autor ofrece un mosaico de vivencias que, sin necesidad de polemizar ni de ser políticamente correcto, configura un viaje que no deja a nadie indiferente.

Arthur Calvet

“EL ECO DE MIS PASOS”Mario Ortiz. Symbiotics Edits & Iure..

“A LES BARRIADES!”

MENJANT-NOS EL COCO

L’altre dia, mentre prenia un cafè en un bar, vaig sentir la següent con-versa a la taula del costat. Era d’un grup d’amics que havien quedat per veure’s:

- Què tal, com us va? Ara ja feia temps que no ens vèiem...- Sí, sí... Sort dels WhatsApps! Què feu?- Doncs mira... Ai, espereu, espereu, que m’arriba un whatsapp! Ai, mira, és d’en Pau!- Ah, en Pau del Casal?- Doncs mira, no sé ben bé qui és ni de què el conec exactament. Em sem-bla que me’l vas enviar tu... Com que m’envia tants missatges... doncs l’he de contestar... -i es va posar a contes-tar allà mateix rient de les respostes que li anaven fent i passant absoluta-ment dels seus companys de taula-.- El que em faltava per veure! A so-bre, ni el coneixes! -va reaccionar la persona que els havia convocat per trobar-se a la cafeteria-.- És que això és important! No puc deixar de contestar-li! Si no, què dirà de mi?- Ai, mira, tinc un missatge de la Rosa! -va intervenir un altre-. Ara enviaré un whatsapp a la Rosa, a l’Antoni, al Llorenç, a en Pau i la Maite per dir-los que estem aquí juntets! Somrigueu, que us faig una foto i els l’envio!- Però podeu fer el favor d’apagar els mòbils d’una vegada?! -va tornar a intervenir qui els havia convocat- Mi-reu, jo el tinc apagat des que hi heu arribat!- És que tu sempre has estat una mica “rareta” -li va contestar un-.- Sí, tens raó, sempre ho vull fer, però... No pots entendre que no puc? No puc! -li va respondre un altre-.El cas és que es van passar l’estona sense poder conversar entre ells per-què al mateix temps estaven connec-tats amb una dotzena de persones més que no paraven d’enviar i rebre missatges pel mòbil. El problema de tot això és que aquesta no és una si-tuació aïllada, sinó que la veiem cada dia més per tot arreu. Cada matí, quan vaig amb metro a la feina, tinc al meu voltant unes 24 persones i almenys 22 d’elles van amb el mòbil a les mans

(i en ocasions jo també m’hi incloc), contestant missatges o jugant-t’hi.

Tots sabem que les noves tecnolo-gies, concentrades avui dia en el mò-bil, són una cosa genial perquè ens ofereixen informació de tota mena i també unes possibilitats de connexió que haurien estat impensables fa uns quants anys. Tot i això, també s’han de tenir en compte els efectes nega-tius que comporta fer-ne un ús des-

mesurat. L’addicció que ens poden produir les xarxes socials ens impe-deix desenvolupar habilitats socials en la vida real, ens fa hipersensibles als judicis dels altres, augmenta amb el temps la nostra inseguretat i ens pot portar a l’aïllament, a la ruptura de veritables relacions socials... En al-guns experiments recents, es va pro-posar a diferents grups de joves seu-re al voltant d’una taula, apagar els mòbils i conversar. Nois i noies, amics entre ells, que parlaven via WhatsApp o Facebook a tothora, van ser inca-paços de mantenir una conversa cara a cara. També s’ha comprovat que l’ús desmesurat pot causar depressió, pànic, conductes obsessivo-compul-sives i fins i tot episodis psicòtics. El fet d’estar constantment connectats a voltes ens dóna la sensació de com-panyia sense haver-nos de sotmetre a les exigències de l’amistat, podent-

se fomentar així un comportament infantil, egocèntric i irresponsable, comparable a l’estat propi d’un nen que se sent atret per sorolls i llums brillants. A més, en la vida real, les relacions són desordenades, mentre que quan ens comuniquem virtual-ment les polim, les editem, les idealit-zem, i això ens pot portar a una per-cepció deformada de la realitat.

Segons altres estudis, l’usuari crò-nic de videojocs, especialment a l’adolescència, té dificultats per fixar les destresses del pensament abstrac-te i la planificació. També es va com-provar que aquesta mena d’addicció augmenta la pressió arterial i el ritme cardíac, agita el sistema nerviós autò-nom i provoca estrès. Un altre estudi va comprovar que 10 minuts diaris dedicats a títols violents són suficients per aguditzar la conducta agressiva. Gary Small parla de l’estat “d’atenció parcial continuada”, que podem des-criure com estar permanentment ocupats però sense centrar-nos mai en res concret. I és probable que així posem el nostre cervell en un estat de molta tensió. Aquesta nova manera de percebre el món fa que ja no tin-guem temps per reflexionar o pren-dre decisions sensates. En lloc d’això, vivim amb una sensació de crisi con-tínua. D’altra banda, la majoria dels qui utilitzen de manera compulsiva la tecnologia creuen que ho fan per lliu-re elecció, i insisteixen en què ningú no els pressiona per actuar d’aquesta manera. Segons diuen els especialis-tes, aquesta obsessió respon a una sèrie de recompenses ocultes: cada trucada o cada correu electrònic pot ser una oportunitat professional, se-xual o social.

Com podem veure i viure, les noves tecnologies aporten beneficis i ens han obert un món de possibilitats, però també perjudicis, podent crear una dependència insana. Tot depèn de nosaltres, de l’ús que en fem, tenint en compte que les relacions virtuals no poden fer-nos perdre l’autenticitat del contacte personal.

Encarna Laguna

ENGANXATS AL MÒBIL