Palau de laMúsica Catalana

ALBERTMANENT14 de juny de 2011

Fotografia: Òmnium (R. Boadella)

Aquest any 2011 és especial per a Òmnium Cultural. Volem recordar que fa 50 anys que som fidels a l’esperit dels nostres fundadors, com també ho som als reptes del nostre país.

En l’acte de lliurament del 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, hi són presents, d’una banda, el record del passat tenaç a favor de la llengua, la cultura i el país; i de l’altra, la ferma voluntat de continuar treballant activament en la construcció del nostre futur nacional.

Som conscients que ens trobem en un moment de transformacions importants, a Catalunya i al món, i sabem que, ara més que mai, la saviesa i l’orgull que ens dóna la llarga llista de premiats ens són necessaris.

Saber que tenim entre nosaltres persones mereixedores del premi i que ens són referents, ens fa més forts per avançar en el camí cap a la plena sobirania del nostre país. Alhora, aquestes persones, de les quals reconeixem la vàlua intel·lectual i el compromís cívic, són una aportació i un referent que la cultura catalana fa al patrimoni universal.

Felicitem-nos-en!

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural

EL RECORD DEL PASSATPER CONSTRUIR EL FUTUR

Programade l’acte

Parlament de Muriel Casals, presidentad’Òmnium Cultural

Cus la memòriaItinerari per la figura i l’obra d’Albert Manent i Segimon

Memòriaicreació Glossa a càrrec de Pilar Garcia Sedas.

Activismeiclandestinitat Glossa a càrrec de Xavier Polo i Ribas.

Construcciónacional Glossa a càrrec de Jordi Pujol i Soley.

Lliurament del 43è Premi d’Honor de lesLletres Catalanes

Els Segadors

La trajectòria intel·lectual d’Albert Manent i Segimon és un clar exemple de maduresa literària i historiogràfica, de compromís civil i activisme polític amb Catalunya. Si el lema d’Òmnium Cultural és

“Llengua. Cultura. País”, l’obra del guardonat reuneix aquests postu-lats, que són impossibles de deslligar en una obra consolidada al llarg dels anys amb la publicació de més de 50 llibres, un miler d’articles a diaris i uns 400 articles a revistes especialitzades que abasten els es-tudis literaris (conreant, preferentment, com a gènere la biografia i el retrat literari) i els historiogràfics, la lingüística (amb especial èmfasi en la dialectologia) i el periodisme d’opinió.

La seva constància en aquest afany de consolidar la cultura del país l’ha fet impulsar, participar i dirigir obres de caire col·lectiu cabdals en la construcció d’una cultura normalitzada. Ha estat impulsor de centenaris, miscel·lànies i homenatges, i, sobretot, de “nous estudis” en un intent de cohesionar la construcció d’una cultura nacional. La seva ploma, la seva militància catalanista durant els anys de foscor i terror des de la resistència, la seva capacitat de treball coherent i articulada, la seva generositat i el seu entusiasme per la feina dels joves i la fidelitat a Catalunya, avalen una trajectòria prou generosa per merèixer el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Pilar Garcia Sedas, membre del Jurat

ALBERTMANENT

Nascut a Premià de Dalt, el Maresme, el 23 de setembre de 1930. Ha destacat en els camps de la poesia, la biografia i els retrats, l’assaig, la història, la dialectologia i la toponímia.

De jove milità en el moviment universitari catalanista on va ser redac-tor de la revista cultural clandestina i universitària Curial. El 1949 va participar en la publicació de l’obra Antologia poètica universitària com a mostra de l’ús públic i escrit de la llengua catalana i per eviden-ciar un inici de resistència cultural.

Va intervenir activament en la resistència contra el franquisme. Fou un dels fundadors de Serra d’Or. Posteriorment, amb Josep Benet, va ser un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de París. Entre 1980 i 1988 va ocupar el càrrec de director general de Difusió Cultu-ral del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d’Història Contemporà-nia. També fou president de la Fundació Salvador Vives Casajuana i, des de la seva fundació el 1980 fins al 2010, va presidir la Societat d’Onomàstica. Ha col·laborat i col·labora en diversos mitjans de la premsa escrita, especialment a Serra d’Or, La Vanguardia, l’Avui i la Revista de Catalunya i en nombroses capçaleres de la premsa local i comarcal. Està considerat un important coneixedor del noucentisme català. Ha publicat una cinquantena de llibres.

Breubiografia

POESIA

Hoste del vent (1949)La nostra nit (1951)

Biografies, dietari,memòries i retratsliteraris

Carles Riba (1963; reedició de 1987)

Josep Carner i el noucentisme. Vida, obra i llegenda (1969; noves edicions el 1982 i el 1988)

Tres escritores catalanes: Carner, Riba, Pla (1973)

Jaume Bofill i Mates – Guerau de Liost. L’home, el poeta, el polític (1979)

El molí de l’ombra. Dietari polític i retrats (1946-1975) (1986)

Solc de les hores. Retrats d’escriptors i de polítics (1988; nova edició el 1993)

Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics (1990)

J. V. Foix (1992)

Retorn a abans d’ahir. Retrats d’escriptors i de polítics (1993)

Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995)

La vida de un pastor en Extremadura (1995) [edició privada]

Josep Carner (1995) [resum biogràfic de Jaume Medina]

En un replà del meu temps. Retrats d’escriptors i de polítics (1999)

Tomàs Garcés, entre l’avantguarda i el noucentisme (2001)

Fèlix Millet i Maristany. Líder cristià, financer, mecenes catalanista (2003)

La represa. Memòria personal, cròni-ca d’una generació (1946-1956) (2008)

Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988) (2010)

Bibliografia i història

Une affaire de l’après-concile: Le Vati-can et la Catalogne. La nomination de Mgr. González Martín à l’archevêché de Barcelone (1967; 2a edició, revisada i augmentada, de 1971) [en col·laboració amb altres autors i publicat anònima-ment]

Cercós, guerriller carlí al Baix Camp (1979)

Josep Maria de Casacuberta i l’Editorial Barcino (1980)

L’Església clandestina durant la gue-rra civil (1936-1939) (1984)

Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943) (1988) [en col·laboració amb Joan Crexell]

obra

Bibliografia catalana: cap a la represa (1944-1946) (1989) [en col·laboració amb Joan Crexell]

Josep Maria Espanya, conseller de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya (1998)

De 1936 a 1975. Estudis sobre la Gue-rra Civil i el franquisme (1999)

La memòria històrica del llop al Camp de Tarragona (2000)

El llop a Catalunya. Memòria, llegen-da i història (2004)

La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona (2006)

Notes històriques sobre la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt (1906-2006) (2006)

Centenari de la pastisseria Cortacans (1911-2011) (2011)

Estudisliteraris

Literatura catalana en debat (1969)

La literatura catalana a l’exili (1976; 2a edició, revisada i augmentada, de 1989)

Escriptors i editors del Nou-cents (1984)

Del noucentisme a l’exili. Sobre cultu-ra catalana del Nou-cents (1997)

Toponímia idialectologia

Toponímia de l’Aleixar i del seu terme (1962)

Els noms populars de núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat (1994; 2a edició de 1995)

Els noms populars de núvols i boires a la Conca de Barberà (1995); 2a edició ampliada i titulada Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà (2008)

Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme (1996)

Els noms populars dels núvols, boiresi vents: Ribera d’Ebre i Terra Alta (1997)

Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf) (1998)

Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i Solsonès (1999)

Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat (2002)

Llunari de noms i mots. Qüestions d’onomàstica, dialectologia i des-poblament del Camp de Tarragona (2003)

Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental (2004) [con-juntament amb Joan Cervera i Batariu]

Els noms populars de núvols, boires i vents a l’Urgell (2006) [conjuntament amb Joan Cervera]

Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental (2008) [conjun-tament amb Joan Cervera i Batariu]

Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues (2008) [conjuntament amb Joan Prats i Sobrepere i Joan Cervera i Batariu]

Els noms populars de núvols, boires i vents de la Segarra (2009) [conjunta-ment amb Joan Cervera]

Els noms de lloc, cognoms i renoms de Vinyols i els Arcs (2009) [conjuntament amb Laureà Pagarolas i Sabaté]

Els noms populars de núvols, boires i vents de la comarca de la Selva (2010) [conjuntament amb Joan Cervera]

Antologiespoètiques

Antologia poètica universitària (1949) [publicats alguns poemes del llibre Hoste del vent]

Edicionsde textos

Poesia, de Guerau de Liost (1965; 2a edició de 1977)

Almanac Serra d’Or 1974 (1973) [con-juntament amb Francesc Castells i Xavier Fàbregas]

La vila de l’Aleixar i les “Ordinacions” de 1791 (1978) [edició privada]

Fets de Premià de Dalt (1838-1869) de Pau Manent i Abril (1979)

Contribució a la història de l’església catalana. Homenatge a mossèn Joan Bonet i Baltà (1983) [conjuntament amb Josep Massot i Muntaner i Amadeu J. Soberanas]

Prosa d’exili (1939-1962), de Josep Carner (1985)

Miscel·lània Joan Gili (1988) [conjunta-ment amb Josep Massot i Muntaner]

Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey (1988, en tres volums) [conjunta-ment amb Joan Veny]

Pompeu Fabra. 31 cartes (1990)

Mossèn Antoni Batlle. Miscel·lània d’homenatge (1992) [conjuntament amb Genís Samper

Miscel·lània Joan Triadú (1993) [con-juntament amb Ramon Pla i Arxé]

Epistolari de Josep Carner (publicat, en sis volums, entre 1994 i 2009) [conjun-tament amb Jaume Medina]

Direcció dediccionaris

Diccionari dels catalans d’Amèrica (publicat, en tres volums, entre 1992 i 1993)

Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (publicat, en tres volums, entre el 1998 i el 2000) [codirector jun-tament amb Ramon Corts i Blay i Joan Galtés i Pujol]

Diccionari de pseudònims usats a Catalunya o a l’emigració (en procés d’elaboració) [en col·laboració amb Josep Poca]

Traduccionsi adaptacions

Romeo y Julieta, de William Shakes-peare (1960; reedicions de 1969 i 1978; i el 1972 i 1979 en altres formats i edicions)

Epaminondas, conte popular (1963)

La tragedia de Romeo y Julieta, de William Shakespeare (1965)

Poema del Mío Cid (1968; reedicions de 1974, 1978, 1982 i 1990)

Yaci i la seva nina, rondalla del Brasil (1973)

Font:Enciclopèdia Catalana i família Manent

Última actualització: abril de 2011

“Aquest llibre és una barreja de crònica i memòria. Vaig viure intensament des de dins aquells vuit anys i per tant en sóc un testimoni fefaent. Però no em podia limitar a explicar l’obra feta […]. Calia fer-ne un llibre mengívol, pensant en l’amenitat que Josep Pla demanava a les obres de memòria perso-nal i històrica. Crec modestament que ho he aconseguit, perquè no m’agrada enfarfegar el lector amb un farcell de dades. Al llarg del llibre es veu la meva il·lusió per contribuir a tirar endavant un projecte nacional de reconstrucció. Tot i que el conseller Cahner procedia del món erudit, i per tant elitista, el seu projecte fou global i sempre va tenir en compte el món de la cultura popular i tradicional. I sobretot va voler posar l’accent en aquell gran col·lectiu que fa trenta anys o més es va començar a anomenar societat civil.”Del llibre Crònica política del Departament de Cultura (1980-1988) (2010) (p. 13-14)

…“Per què Catalunya va perdre la guerra, malgrat els milers de catalans que van lluitar o ésser a la banda “nacional”? Entre d’altres raons, n’hi ha una d’important: “la criminal actuació dels incontrolats a la reraguarda”, com reconeix l’editorial que he esmentat de L’Avenç. Molts catalans, i no solament de dreta, com proposa Lluch, van tornar-se hostils a la República; i, al final de la guerra, quants eren els que esperaven que s’acabés com fos, després dels assassinats a la reraguarda, la gana i els cinc mil morts pels bombardejos de Franco? És imposible comptar-los. La guerra es veia perduda, la pau era anhelada, encara que, aparentment, la dugués el general sollevat.”De llibre De 1936 a 1975. Estudis sobre la guerra civil i el franquisme (1999) (p. 157)

…“Però a Catalunya patíem una doble opressió, la general dels que érem súbdits espanyols i l’específica que volia el genocidi cultural i lingüístic de la terra con-querida de Catalunya. Maldestres potser, els franquistes; però sobretot la fi-delitat de la majoria del poble a la llengua i a certes formes de pensar i de vida van parar de moment i després van diluir l’intent de Delenda est Catalonia.”Del llibre El molí de l’ombra. Dietari polític i retrats (1946-1975) (1986) (p.10)

FRAGmENTSDE TEXTOS

ANELL. “La lluna té anell”, que fa un halo al voltant. És una variant de cèrcol (v.). Recollit a Les Oluges. No és al DCVB.ARO. “La lluna fa aro”. És el mateix significat que anell. Recollit a Guissona, Riber, Torà i Vicfred. És un dels pocs castellanismes que hem trobat. No figura al DCVB. A Vicfred diuen que el sol també “fa aro”.ARRUFADA. Vent i núvols rúfols. Recollit a Massoteres i Vicfred. No és al DCVB.BASSETES. “Si al cel hi ha bassets, a la terra pastetes”, diu aquest adagi tan popular. Recollit a…Del llibre Els noms populars dels núvols, boires i vents de la Segarra (2009; escrit conjunta-ment amb Joan Cervera) (p. 19)

…“La paraula “Noucentisme” fou llançada per Xènius des del Glossari del 1906. “Era un mot sense contorns, gairebé indefinible, tant o més que el mot prece-dent de Modernisme. Noucentisme pretenia designar tendències pròpies del temps, del segle vintè; unes tendències que sorgien per ci per lla, i el Glossa-dor les anomenava «palpitacions del temps», en oposició a les caducades del segle dinovè”. En si és un mot equívoc i multívoc. Ja el 1911, Carreras Candi el trobava impropi. En principi té un sentit restrictivament cultural, però jo prefereixo donar-li’n un de més abast, perquè crec, amb Serrahima, que ens trobem davant “la primera intervenció governamental en la història de la nos-tra cultura”. El binomi política-cultura i la seva sincronització fou possible perquè l’estatisme s’havia afeblit, i el “nou ordre” es començava de casa estant amb instruments modestos de poder ser utilitzats fins al límit: això va ésser la Mancomunitat.”Del llibre Josep Carner i el noucentisme. Vida, obra i llegenda (1969) (p. 63)

…“Pertanyo a la primera generació que no va viure amb consciència la guerra civil i que va haver de fer tot el batxillerat en castellà. És la que jo anomeno generació del 1951. Si per tradició familiar, pel consell d’un amic o per haver descobert un llibre, algú de la nostra generació es feia militant del catala-nisme cultural, era gràcies a una vocació autodidacta. Vam tenir la sort de conèixer alguns personatges de generacions anteriors, que havien viscut la guerra amb consciència i entroncaven amb la cultura d’abans. És el cas, per exemple, d’un “germà gran”, com Joan Triadú, qui tant ens va estimular i orientar. […]”Del llibre La represa. Memoria personal, crònica d’una generació (1946-1956)(2008) (p. 10-11)

Sam Abrahms (Avui). Sense Albert Manent Catalunya seria un país més inestable, encongit i desmemoriat. Albert Manent sempre ha donat més del que ha rebut.

Ignasi Aragay (Ara). El senyor Manent, sinuós i omnipresent, ha relligat voluntats, ha aixecat acta notarial d’homes i dones del país, ha escrit milers de pàgines i ha fet molta feina a l’ombra. És una enciclo-pèdia de catalanitat i de cultura universal.

Manuel Cuyàs (El Punt). Manent ho sap tot del país: el núvol que ara mateix passa per sobre de Batea, la poesia que està escrivint aquell poeta, qui s’amaga en aquell pseudònim, de qui cal començar a pre-parar la necrològica, quina efemèride se celebra demà, qui fa el salt a qui... De vegades arriba a fer mitja por.

Carles Geli (El País). “El hombre que más escaleras ha subido y bajado de Barcelona en los años de resistencia”, le definió Josep Pla. Pues ese subir y bajar en el compromiso y el activismo por Cataluña es lo que ayer Òminum Cultural quiso reconocer otorgándole, en los 50 años de la entidad, el 43º Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Josep M. Pasqual (El Punt). Si les generacions actuals de catalans amb sentit nacional de vegades es pregunten com es van poder aguan-tar els anys del règim franquista, la trajectòria d’Albert Manent ajuda a entendre com petits nuclis de resistents van saber mantenir la il·lusió permanent (amb algunes temporades de desànim).

Alfred Bosch (Avui). Has recollit el seu testimoni i has generat un cos de reflexió que moltes literatures gegantines ja voldrien tenir. Ho has treballat, gairebé esculpit, amb aquella paciència de sant i aquell amor pel detall, aquella concentració infatigable, aquell amor infinit per la lectura i aquella devoció per l’escriptura pulcra. Si no fos un tòpic, diríem que ja no se’n fan, d’intel·lectuals així.

Quèn’han dit?

Salvador Alegret i Sanromà (Barcelona, 1947)Catedràtic de Química Analítica de la UAB, membre de l’IEC

Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 1970)Doctora en Filologia Romànica, professora de literatura de la UB

Margarida Casacuberta i Rocarols (Olot, 1964)Doctora en Filologia Catalana, professora de Literatura de la UdG

Pilar Garcia Sedas (Barcelona, 1956)Responsable de Comunicació i Premsa de la Filmoteca de Catalunya

Ramon Pla i Arxé (Barcelona, 1943)Doctor en Filologia Romànica, crític literari, professor de Literatura de la UB

Damià Pons i Pons (Campanet, Mallorca, 1950)Doctor en Filologia per la UB, escriptor, gestor cultural, exconseller de Cultura de les Illes Balears

Joaquim M. Puyal i Ortiga (Barcelona, 1949)Periodista, llicenciat en Filologia i doctorat en Lingüística per la UB i membre de la Secció Filològica de l’IEC

Josep M. Roig i Rosich (Alcover, Alt Camp, 1947)Historiador i professor de la URV

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, 1957)Escriptor, periodista i director de l’Institut Ramon Llull

ELJURAT

Fotografia: Òmnium (R. Boadella)

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural, s’atorga des de l’any 1969. No va ser fins el 1994, però, que l’entitat em va encarregar la realització d’un guardó per lliurar-lo a la persona premiada. Aquell any, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, es van lliurar amb caràcter retroactiu els vint-i-cinc guardons als premiats d’honor anteriors, o bé als seus hereus .

Fins el 2005 el guardó havia estat sempre igual: estava fet de ferro i basalt. Però un any després, i d’acord amb la renovació de la imatge de l’entitat, es va decidir fer un nou model, tot mantenint l’esperit i els valors de l’anterior: resistència, defensa i solidesa.

A partir de l’edició del 2006 el guardó té una estructura fixa de ferro, basada en les quatre barres i el nou logotip d’Òmnium, a la que s’hi adjunta el còdol d’algun riu dels territoris de parla catalana: primer va ser del riu Segre, el 2007 del Ter, l’any següent del Llobregat i el 2009 del Francolí.

Des de fa un any, aprofitant que el nom del guardonat es coneix d’antuvi, el còdol triat és d’algun riu relacionat amb la persona que el rep. El 2010, en homenatge a l’obra de Jaume Cabré, el vaig anar a buscar al riu Pamano, al Pallars Sobirà.

Enguany he fet el guardó amb un còdol de la riera que baixa de laserra de la Mussara al seu pas per Maspujols (el Baix Camp). Una zona amb la qual Albert Manent té un fort lligam personal i familiar.

Ernest Altés, escultor

ELGUARDÓ

PERSONALITATSGUARDONADES

1978Vicent Andrés EstellésPeriodista, prosista i poeta.Burjassot, 1924 – València, 1993

1979Manuel de Pedrolo i MolinaProsista. L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990

1980Mercè Rodoreda i GurguíProsista, dramaturga i poeta.Barcelona, 1908 – Girona, 1983

1981Josep M. de Casacuberta i RogerFilòleg i editor. Barcelona, 1897-1985

1982Josep M. Llompart i de la PeñaPoeta, assagista i traductor. Palma, 1925-1993

1983Ramon Aramon i SerraFilòleg. Barcelona, 1907-2000

1984Joan Coromines i VigneauxLingüista. Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997

1985Marià Manent i CisaPoeta, prosista, crític literari, memorialista i traductor. Barcelona, 1898-1988

1986Pere Calders i RossinyolProsista i dibuixant. Barcelona, 1912-1994

1987Enric Valor i VivesGramàtic i novel·lista. Castalla, 1911 – València, 2000

1969Jordi Rubió i BalaguerHistoriògraf i bibliòleg. Barcelona, 1887-1982

1970Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart) Poeta i dramaturg.Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986

1971Francesc de Borja Moll i Casasnovas. Filòleg i editor. Ciutadella, 1903 - Palma, 1991

1972Salvador Espriu i CastellóPoeta, dramaturg i novel·lista. Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985

1973J. V. Foix i MasPoeta, periodista i assagista.Sarrià, 1893 – Barcelona, 1986

1974Manuel Sanchis i GuarnerFilòleg i historiador. València, 1911-1981

1975Joan Fuster i OrtellsPoeta i assagista.Sueca, 1922-1992

1976Pau Vila i DinarèsGeògraf i pedagog.Sabadell, 1881 – Barcelona, 1980

1977Miquel Tarradell i MateuArqueòleg i prehistoriador.Barcelona, 1920-1995

1988Xavier Benguerel i LlobetPoeta, dramaturg, novel·lista i traductor. Barcelona, 1905-1990

1989Marià Villangómez i LlobetPoeta i traductor. Eivissa, 1913-2002

1990Miquel Batllori i MunnéHistoriador. Barcelona, 1909-2003

1991Miquel Martí i PolPoeta i traductor. Roda de Ter, 1929-2003

1992Joan Triadú i FontPedagog, poeta i crític literari. Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010

1993Tomàs Garcés i MiravetAdvocat i poeta. Barcelona, 1901-1993

1994Jordi Sarsanedas i VivesPoeta i prosista. Barcelona, 1924-2006

1995Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà)Poeta, prosista i dramaturg. Sallagosa, 1920

1996Josep Benet i MorellHistoriador i editor. Cervera, 1920 – Sant Cugat del Vallès, 2008

1997Avel·lí Artís i Gener ‘Tísner’Periodista i prosista. Barcelona, 1912-2000

1998Joaquim Molas i BatlloriHistoriador i crític literari. Barcelona, 1930

1999Josep Palau i FabrePoeta, assagista i crític d’art.Barcelona, 1917-2008

2000Josep Vallverdú i AixalàProsista, poeta, dramaturg, lingüista, traductor, assagista i pedagog. Lleida, 1923

2001Teresa Pàmies i BertranProsista i articulista. Balaguer, 1919

2002Josep Maria Espinàs i Massip.Prosista, periodista i editor. Barcelona, 1927

2003Antoni Maria Badia i MargaritLingüista i filòleg. Barcelona, 1920

2004Joan Francesc Mira i CasteràProsista, traductor, antropòleg i sociòleg. València, 1939

2005Feliu Formosa i TorresPoeta, traductor i dramaturg. Sabadell, 1934

2006Josep Termes i ArdèvolHistoriador. Barcelona, 1936

2007Baltasar Porcel i PujolProsista, dramaturg periodista i crític literari. Andratx, 1937 – Barcelona, 2009

2008Montserrat Abelló i SolerPoeta i traductora. Tarragona, 1918

2009Joan Solà i CortassaLingüista.Bell-lloc d’Urgell, 1940 – Barcelona, 2010

2010Jaume Cabré i FabréProsista, guionista i dramaturg.Barcelona, 1947

2011Albert Manent i SegimonEscriptor i historiador. Premià de Dalt, 1930

Organització i coordinacióÒmnium Cultural

ProduccióGatcapat

Producció executivaFrancesc Amorós

Direcció artísticaJordi Queralt

Direcció i creació escènica Montse Colomer, Jordi Vidal

GuióFerran Folch

Il·luminació Jaume Ventura (Stem)

Espai sonorDani Aznar (Stem)

Audiovisuals Estampa

Disseny gràfic Eduard Roca

Impressió G. Casacuberta

HI COL·LABOREN