La situació sociolingüísticaa Catalunya i Euskadi

Una perspectiva comparada

Albert FabàConsorci per a la Normalització Lingüística

Societat Catalana de Sociolingüística

Egu non

Hitz gutxi batzuk esango dizkizuet zuen hizkuntzan (Olatzek adeitasunez itzuli dizkidanak). Katalunian kanpotar batek katalanez hitz

egiten digunean hunkitu egiten gara. Zuei gauza bera gertatzen zaizuela pentsatzen dut. Societat Catalana de Sociolingüistica-ren agur zaizuela pentsatzen dut. Societat Catalana de Sociolingüistica-ren agur bero bat dakarkizuet. Soziolinguisten elkarte honek katalana hitz egiten den herrialde guztiak biltzen ditu: Katalunia, Valentziako Erkidegoa, Balear Uharteak, Aragoiko saila, Iparraldeko Katalunia eta Alguer

Índex temàtic

� Llengua primera i coneixements lingüístics a Euskalherria i els països de parla catalana.

� La situació sociolingüística a Euskadi i Catalunya. Una perspectiva evolutiva.perspectiva evolutiva.

� L’oferta lingüística a un territori: Ofercat i Euskaini.

� El context sociolingüístic a Euskadi i Catalunya.Semblances i diferències.

La situació sociolingüísticaa Euskalherria i els països

de parla catalana

Països de parla catalana

Llengua primera a Euskalherriaper territoris. Any 2006

Llengua primera als països de parla catalana. Anys 2003/2004

Coneixements lingüístics a Euskalherriaper territoris. Any 2006

Coneixements lingüístics als països de parla catalana. Anys 2003/2004

Diferencial entre coneixements lingüístics i llengua primera per territoris

La situació sociolingüísticaa Euskadi i Catalunya

Una perspectiva evolutiva

Llengua primera a Euskadi per territoris. Anys 2006-2011

Llengua primera a Catalunya per territoris. Anys 2003-2008

5,6 9,975,765,8

58,2 48,4

36,3 29,9

2,412,2

3,810,2

3,2 5,8

60%

70%

80%

90%

100%

20,2 18,7

34 33,8

54,9 54,4

1,7 3,3

4 7,6

5,665,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

T. de l'Ebre iPonent 2003

T. de l'Ebre iPonent 2008

Resta de Catalunya2003

Resta de Catalunya2008

Àmbit metropolità2003

Àmbit metropolità2008

Castellà Català i castellà Català Altres llengües

Coneixements lingüístics a Euskadi per territoris. Anys 2006-2011

Coneixements lingüístics a Catalunya per territoris. Anys 2003-2008

Evolució de l’ús lingüística Catalunya i Euskadi

1114,8

10,5

6,1 7,3

44,837,7

12,5 12,7

60%

70%

80%

90%

100%

14,219,5

70,465,2

31

32,3

10

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Catalunya 2003 Catalunya 2008 Euskadi 2006 Euskadi 2011

Només castellà Més castellà que euskera o català

Tant castella com euskera o català Més euskera o català que castellà

Evolució de l’ús lingüístic a CatalunyaValors absoluts

2.512.862

2.323.276

1.738.811

1.990.4992.000.000

2.500.000

3.000.000

560.907 616.254

799.628

1.201.822

0

500.000

1.000.000

1.500.000

Més catalàque castellà

2003

Més catalàque castellà

2008

Tant catalàcom castellà

2003

Tant catalàcom castellà

2008

Més castellàque català

2003

Més castellàque català

2008

Noméscastellà 2003

Noméscastellà 2008

Ofercat i EuskainiQüestions metodològiques

Característiques principals� Ofercat i Euskaini permeten conèixer l’oferta lingüística

d’una població, resumida en uns gràfics.

� Estudien els usos lingüístics públics (institucionals i noinstitucionals).institucionals).

� Recullen la informació a través d’un nombre determinatd’indicadors orals i escrits (124).

� S’estructuren en cinc sectors.

� Estan pensats per repetir-los regularment.

Sectors i subsectors

� Administració pública/ Administrazioa

� Economia/ Ekonomia

� Societat/ Gizartea

� Mitjans de comunicació/ Hedabideak

� Ensenyament i sanitat/ Hezkuntza eta Osasungintza

LLENGUA ESCRITALLENGUA ORAL

Factors observats

RETOLACIÓ IDENTIFICATIVA

RETOLACIÓINFORMATIVA

COMUNICACIONSESCRITES

LLENGUA D’ADEQUACIÓ

LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ

Índexs d’oferta de català

22

Síntesi de resultatsOfercat i Euskaini

24

Síntesi de resultats 2001-2006Índexs Ofercat globals.

*Font: Cens lingüístic 2001.

Població que sap parlar en català*Índex Ofercat. Resultats globalsPoblació que sap escriure en català*

Síntesi de resultats Índexs ofercat per sectors

98

74

93

70

88

60

70

80

90

100

33

0

10

20

30

40

50

Ensenyament i sanitat A. Pública Societat i oci Economia Mitjans de comunicació

Resultats d’Euskaini

70

6258 56

51 5050

60

70

80

3934

0

10

20

30

40

50

Azpeitia Oiartzun Arrasate Elgoibar Hernani Lezo Pasaia Durango

Síntesi de resultats Índexs Euskaini per sectors

86 85

7983

74

6870

60

70

80

90

100

48

37

48 4845

20 23

2927

2927

25

1716

0

10

20

30

40

50

Administrazioa Hezkuntza eta Osasungintza Gizartea Ekonomia Hedabideak

Resultats d’Ofercat i Euskaini

Índexs Ofercat i Euskaini per sectors

9398

78

88

41

86

80

95

707074

42

4851

42

50

60

70

80

90

100

41

29

42

3337

42

23

16

0

10

20

30

40

Olot Azpeitia Santa Coloma de G. Durango

Context sociolingüísticSemblances i diferències

Semblances/1

� L’existència d’unes característiques sociolingüístiques forçadiferenciades en cadascun dels territoris de cada domini lingüístic

� Tant l’euskera com el català tenen capacitat d’atracció a alguns delsseus territoris (Catalunya i Andorra, principalment, als països de parlacatalana, i Euskadi i Nafarroa, a Euskalherria).catalana, i Euskadi i Nafarroa, a Euskalherria).

� Per contra, també es perden efectius a d’altres territoris (a la Catalunyadel Nord i L’Alguer, d’una banda, i a Iparralde, de l’altra), tot i que elfenomen és més intens en el cas català.

� La majoria de la població té una actitud positiva cap a l’avenç del’euskera i el català, fins i tot a les zones més deficitàries.

Semblances/2

� L’acceptació per part de la majoria de les forces polítiques que el catalài l’euskera han de jugar un paper central a les polítiques lingüístiquesde Catalunya i Euskadi.

� No obstant això, hi ha una sèrie de forces polítiques (UPD, Ciutadans iel PP) que posen en qüestió aquest fet i plantegen una política deel PP) que posen en qüestió aquest fet i plantegen una política decaràcter suposadament bilingüista que, en el fons, pretén relegar elcatalà i l’euskera a un paper de llengües secundàries.

� Hi ha un dèficit important en l’oferta de mitjans de comunicació, tant encatalà com en euskera, tot i que a Catalunya s’ha incrementat, en elsdarrers anys, la de diaris en català (un 67% de les capçaleres ques’editen a Catalunya són en català).

Diferències/1

� Una diferència lingüística força trascendent: la dificultat per a un parlantd’una llengua romànica d’aprendre l’euskera, mentre que el castellà i elcatalà són molt més propers, des d’un punt de vista lingüístic.

� Mentre als territoris de parla catalana només hi ha una zona on lapresència del castellà és pràcticament secular (la zonapresència del castellà és pràcticament secular (la zonacastellanoparlant del País Valencià), aquí n’hi ha més i amb unaimportància demogràfica més gran (Àraba, Zona no bascòfona deNafarroa...).

� Per contra, a bona part dels territoris de parla catalana (tret de la Franjad’Aragó) el pes de la immigració, des dels anys seixanta del seglepassat ha estat espectacular, fins al punt que a Catalunya, a horesd’ara, el grup lingüístic principal té el castellà com a la seva llengua(amb un 46,5%, davant d’un 37,2% que tenen el català).

Diferències/2

� Alhora, el desvetllament d’una tercera onada immigratòria de personesde nacionalitat no espanyola, ha estat molt més intensa als països deparla catalana que a Euskalherria. Així, a Catalunya, al 2011 n’hi haviaun 15,7%, mentre a Euskadi la xifra era del 6,6%.

� El desenvolupament d’una política lingüística que considera el català� El desenvolupament d’una política lingüística que considera el catalàcom la llengua preferent ha suscitat (fins fa uns anys) a Catalunya unconsens molt ampli, especialment entre els grups polítics que hangovernat les principals institucions catalanes, tant a nivell del conjuntde Catalunya, com local. Per aquest motiu, l’oferta en català a lesadministracions locals catalanes sembla més homogènia que les dadesque tenim, fins ara, a Euskadi.

� Els sistemes d’ensenyament (únic a Catalunya i amb tres línies aEuskadi)

Més informació...

36

37