Viatge al País Basc

Introducció

La ZER Moianès Ponent, del Moianès, comarca natural situada al nord-est del Bages, està formada per tres escoles: l'escola Anton Busquet i Punset de Calders, amb uns noranta alumnes, l'escola l'Esqueix de Monistrol de Calders, amb uns setanta nens i nenes i l'escola de Mura amb vint-i-pocs alumnes. Pertànyer a una ZER vol dir compartir una realitat del territori i alhora una manera de fer. Tot i això, a grans trets, cada escola funciona de manera autònoma, si bé hi ha diferents projectes comuns a més de mestres que són compartits i fan de nexe, els itinerants, que són els que donen les especialitats a cada escola. El funcionament és semblant a qualsevol altra escola, però al ser escoles petites, escoles rurals, els agrupaments són cíclics, és a dir, a les classes hi ha nens i nenes de més d'un nivell, depenent però de les possibilitats de cada escola. A més a més certes activitats es fan conjuntes entre totes les escoles, com són les sortides i les colònies..

La proposta

Cada any els alumnes de sisè feien de viatge de final de curs una estada en un alberg prop d'unes pistes d'esquí, on passaven uns dies esquiant. Enguany però, a proposta dels nens i les nenes, es va decidir canviar el format. Els nens i les nenes de les tres escoles només coincideixen en les sortides i colònies, per tant, aprofitant les colònies fetes a l'inici de curs, a Empúries, es va fer una assamblea per abordar el tema.Davant de tots els nens i nenes i mestres implicats es va exposar que hi havia hagut diferents propostes de viatge de final de curs. Un cop vistes totes les opcions es va fer una votació, on cada nen i nena deia si volia seguir amb el format tradicional, l'esquiada o bé desitjava canviar-lo per un viatge. Se'ls va dir però, que si es feia un viatge haurien de ser ells els responsables d'organitzar-lo i a més a més el cost d'aquest no podria ser superior a l'esquiada que es feia cada any. També se'ls va dir que els mestres ajudaríem, però ells serien els encarregats de fer tota la feina de recerca d'activitats, reserves, càlcul de preus, contractació d'activitats... Un cop decidit fer el viatge per ample majoria, varen sortir diferents propostes de llocs acompanyats d'algun comentari de qui el proposava, intentant convèncer els seus companys. Després de molt parlar-ne vàrem decidir deixar-nos un marge de temps per rumiar-hi.Cada escola proposaria diferents indrets i els alumnes els votarien des de l'escola, penjant els resultats al núvol i d'aquesta manera unir totes les votacions de les escoles. Per tal de que la relació entre les escoles fos més fluïda, es va decidir utilitzar diferents mitjans informàtics per mantenir el contacte quan ens interesés i no dependre només dels moments en què ens trobàvem. Utilitzàvem el dropbox i el google docs. El primer és una carpeta virtual, al núvol, on es penja qualsevol cosa com si fos una extensió de l'ordinador. Serveix bàsicament per emmagatzemar. El segon és un processador en línia i permet elaborar documents alhora, veient les aportacions d'altres i afegint-hi les pròpies. Finalment va sortir el País Basc, Donosti. La primera tasca que ens vàrem proposar fou que durant les vacances de Nadal cada nen i nena cercaria informació sobre el País Basc i en concret Donosti. Activitats que hi podíem fer, llocs d'interès, preus, transports... Els mestres ens encarregaríem de reservar l'alberg.

Tornant de Nadal

Tornant de Nadal cada escola va recollir tota la informació dels indrets que feia gràcia visitar als nens i altre cop, no hi havia cap sortida propera, es varen penjar al núvol. Un cop totes les escoles varen dir les seves propostes es varen votar telemàticament i se n'escolliren un parell per cada dia. A partir d'aquí els mestres vàrem organitzar un calendari amb les activitats de cada dia i cada escola s'encarregaria d'organitzar un dia. Marxàvem una setmana. El primer i darrer dia eren de viatge, els altres tres, un per cada escola. El primer dia per Monistrol de Calders, el segon per Calders i el darrer per Mura. A més a més vàrem decidir que l'escola que organitzés el dia, seria l'encarregada de proposar el dinar i fer-lo. De Mura i Monistrol hi havia quatre nens i nenes, de Calders 14, en total 22 nens i nenes i tres mestres.

Les activitats

Primer de tot es va fer un esboç amb les diferents activitats que es podien fer i s'havien escollit, deixant a cada grup classe, un cop contactés amb els llocs, decidir si era possible o no realitzar-les. A més de preveure les entrades també calia tenir present el desplaçament.Periòdicament ens anàvem passant un informe de a quin punt ens trobàvem i de mica en mica es va anar confegint un horari.

HORARI

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

MATÍ Viarge en tren Palau de gel Zarauz- Surf Bilbao – Guggenheim

Recollir – Compres

TARDA Arribada- Allotjament- Funicular Monte Igueldo- Passejada

Museu de la ciència

Visita restaurant de l'Argiñano- Platja a Zarauz o a Ondarreta

Passejada amb barca per la ria

Tornada a Donosti

Viatge en tren

NIT Passejada i gelat al casc antic

Jocs de platja Cinema Pinxos- Tapes

A tall d'exemple, Mura

A Mura vàrem decidir preparar el dia que anàvem a Bilbao, a visitar el Guggenheim. A més aprofitaríem per fer una volta en barca per la ria i a la tarda, quan tornéssim a Donosti, aniríem a sopar pinxos ( tapes). Primer de tot vàrem cercar la manera d'anar des de Donosti fins a Bilbao. Vàrem mirar el tren, el bus de línia i busos particulars. Vàrem calcular distàncies amb diferents programes, preus i horaris i finalment, per tot plegat, vàrem decidir anar en bus de línia regular. Així doncs, ens informàrem de com comprar els bitllets, el dia abans hauríem d'anar-hi, on s'agafava i on ens deixava. Després, un cop ja teníem el transport, vàrem contactar en diferents empreses de vaixells de Bilbao. El contacte el fèiem tant per escrit, via correu electrònic, com per telèfon. D'aquesta manera potenciàvem l'ús del castella dels nens i nenes de Mura, uns nens poc avesats a expressar-se en aquesta llengua. Abans d'enviar el correu l'escrivien i el corregíem els mestres i abans de trucar, assajàvem què els

volíem demanar, tot i que a la llarga havien d'improvisar una conversa. El mateix va passar amb la visita al museu Guggenheim. Pel que fa al sopar de pinxos, varem decidir que quan fóssim a Donosti, uns dies abans, buscaríem algun indret i intentaríem pactar un menú i un preu i així ho vàrem fer, seguint les indicacions dels responsables de l'alberg. El dinar, com els altres dies, vàrem proposar diferents entrepans. Via correu electrònic vàrem contactar amb cada escola proposant-els-hi diferents entrepans a escollir fent una taula de doble entrada, tomàquet o sense i tonyina, pernil o formatge. El dia abans de la sortida aniríem a comprar i l'endemà al matí els faríem.

El finançament

Una de les premises que hi havia era que no podia ser més car que l'esquiada. Volíem deixar clar que si bé l'esquiada ja estava prevista i les famílies hi comptaven, no tenien perquè assumir una despesa extra per un desig dels infants. Així doncs a més d'ajustar els preus, cada escola realitzà diferents activitat per tal de recollir diners.Entre d'altres, Calders venia un dia a la setmana berenar i pastissos, també va fer un sorteig d'una panera. Monistrol a més del sorteig, va fer una obra de teatre per recaptar diners pel viatge, mentre que Mura va fer una panera i per Sant Martí, fira al poble, va muntar una parada al carrer. Totes les activitats estaven portades pels infants però supervisades per adults.

El viatge

Vàrem marxar el 27 de maig en Alvia. Després de més de quatre hores de viatge vàrem arribar a Donosti i prenguérem un bus fins a l'alberg juvenil d'Ondarreta. El primer dia ens vàrem dedicar a descobrir els encontorns, a familiaritzar-nos amb el paisatge i a començar a concretar les activitats.A partir del segon dia cada grup es va posar en funcionament, organitzant, guiant, portant i dirigint. Eren els nens de cada escola els que ho havien preparat i cada escola portava el pes del seu dia. Al final del dia uns quants nens de cada escola feien la crònica del dia i la penjaven al blog de la ZER, així com fotos del dia, d'aquesta manera les famílies podien anar-nos seguint des de casa i fer comentaris al blog.A més de la gran importància del viatge en sí, fent que els nens i nenes es responsabilitzessin d'allò que havien preparat, varen haver de prendre moltes decisions sobre el terreny, perquè una cosa era el que teníem planificat i l'altra era el que ens trobàvem al moment. A més de la pluja que ens acompanyà cada dia, el dijous hi havia convocada una vaga general, el dia del desplaçament més llarg.

El dia de vaga

Tot anava sobre rodes. Ho havíem quadrat tot i els alumnes anaven aconseguint fer allò que ens havíem proposat. Ara bé, el dimecres una notícia ens va deixar angoixats. L'endemà hi havia convocada una vaga general. Com que el viatge era d'ells, era clar que havien de ser ells els que decidissin, amb la informació disponible a les mans, què calia fer. Després de molt debatre pros i contres, sabent que potser no podríem marxar o bé no podríem tornar i després de contactar amb els diferents serveis que teníem pactats, varen decidir tirar endavant amb el programa. Així doncs, de bon matí, neguitejats, estàvem esperant el bus. Aquest va funcionar perfectament i el vaixell, que ens va esperar en un lloc no habitual, per tal d'evitar la manifestació convocada al cenbtre de Bilbao, també va funcionar perfectament. Excepte alguna ensurt puntual, molts cartells i el neguit general, tot el dia va anar com estava previst, això sí, sempre presentant-nos als llocs amb antelació per si de cas i tenint a la màniga un pla alternatiu per si el que teníem previst no es podia fer.

En resum

Aquest any vàrem marxar una setmana al País Basc. Els nens i les nenes de les tres escoles varen organitzar el viatge i no només això, allà, sobre el terreny, n'eren els responsables i resolien qualsevol entrebanc que es trobessin. A més a més aquests nens varen posar a la pràctica una llengua que no els és, en general, d'ús habitual, mostrant un alt nivell competencial. Durant el viatge vàrem haver de resoldre diferents imprevistos i això, a més de cohesionar-nos com a grup, ens va fer créixer a nivell individual, ja que calia que es posicionessin, prenguessin decisions i fossin conseqüents, acceptanty, fins i tot, un possible fracàs. Va ser un viatge molt profitós, ja que a més de ser nens i nenes d'entorn rural, amb tot allò positiu que representa estar durant uns dies a una capital, són nens que mostraven aquesta necessitat per prendre decisions , organitzar i executar. Vaja, per ser protagonistes del seu aprenentatge.A més de ser un viatge físic, fou un bon viatge interior de cadascú.