AJUNTAMENT PLE 1/00 · Web viewActua de secretari el de la Corporació Sr. Pedro Carmona Pérez,...

AJUNTAMENT PLE 4/09

SESSIÓ ORDINÀRIA DE DATA 18 DE MARÇ DE 2009

A la casa consistorial d'Esplugues de Llobregat, al saló de sessions, a les dinou hores trenta-set minuts del dia divuit de març de dos mil nou, es reuneix el Ple de l'Ajuntament en sessió ordinària, en primera convocatòria, sota la Presidència de l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero, amb l’assistència dels tinents i de les tinentes d’alcalde, Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio i Sra. Maria Mena Galindo i dels regidors i regidores Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sr. Antonio Salazar Dotor, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Ramón Cervera Maurel, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill.

Assisteix igualment l’interventor Sr. Francisco Javier Vicén Encuentra.

Actua de secretari el de la Corporació Sr. Pedro Carmona Pérez, qui certifica.

Oberta la sessió per la Sra. alcaldessa, s'hi entra en l'examen i debat dels assumptes iclosos en l'ordre del dia.

Es fa constar expressament que aquesta acta correspon a la sessió ordinària de data 18 de març de 2009, suspesa en el moment i forma que es transcriu seguidament i que se reinicia el dia 20 de març de 2009.

ACORD NÚMERO U.- APROVACIÓ ACT A ANTERIOR.La Sra. Díaz diu:

“S’obre la sessió del Ple ordinari del mes de març amb el següent ordre del dia. El punt número 1 és aprovació, si s’escau de l’acta número 2/09, corresponent a la sessió ordinària de data 18 de febrer.”

El Sr. Figueras diu:

“El Grup d’Esquerra Republicana hi vota a favor.”

El Sr. Pons diu:

Pàg. 1

“Sense detectar cap anomalia a l’acta, el Grup Municipal de Convergència i Unió també hi votarà favorablement.”

La Sra. Puertas diu:

“El Grupo de Iniciativa también vota a favor.”

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular vota que sí.”

Per la Sra. alcaldessa i en relació a l’esborrany de l’acta núm. 2/09 corresponent a la sessió ordinària de data 18 de febrer es pregunta si hi ha objecció d'alguna classe i no assenyalant-se'n cap, s'aprova l’esmentada acta per unanimitat i en compliment del que disposa l'article 107 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya i l'article 110 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, es transcriuran al llibre d'actes, autoritzant-se amb les signatures de la Sra. alcaldessa i Sr. secretari.

ACORD NÚMERO DOS.- INFORMACIONS DE L’ALCALDIA.

La Sra. Díaz diu:

“El punt 2, Informacions de l’Alcaldia, saben vostès que, aquest matí, hi ha hagut una concentració de mestres, perquè demà hi ha una vaga de l’ensenyament, a la qual alguns centres es poden acollir i d’altres no, però sí que és veritat que han entrat un escrit pel registre d’aquest ajuntament, dirigit a la meva persona, però que al final el que ens demanen és que es comuniqui el que hi consta a la resta de regidors i regidores.

Vostès tindran la còpia o en sortir del Ple o bé demà, a primera hora del matí, a les seves bústies, de què és el que diu l’escrit. Però com també ens demanen..., si de cas demanen –llegeixo l’últim paràgraf–, diu: «que a la sessió del Ple municipal que se celebrarà aquest mateix dimecres 18 de març al vespre, comuniqui vostè als regidors i regidores d’aquest ajuntament les nostres reivindicacions», que ara llegiré, «amb l’objectiu que aquest consistori doni suport a les nostres propostes i manifesti el seu rebuig envers la Llei d’educació i la política educativa del Departament d’Educació».

Resumint, perquè, doncs, vostès, ho tindran tot, però resumint-ho en uns punts, les reivindicacions diuen en aquest sentit: «Expressem el més absolut rebuig a aquesta política educativa i reivindiquem que: u, no volem aquesta llei; dos, no a la desregulació horària, no a l’augment de la jornada lectiva; tres, no a la disminució de l’oferta pública d’ocupació, manteniment de l’oferta pactada, ampliació dels pactes d’estabilitat; quatre, cobriment de totes les substitucions des del primer dia; cinc, no a

Pàg. 2

la retallada de plantilles; sis, increment de la construcció de centres públics, no a la massificació; set, no als incompliments del Departament d’Educació.»

Amb això, jo entenc que complim la demanda que se’ns fa en aquest escrit i el que sí que nosaltres no farem és manifestar ni el nostre agrat ni el nostre rebuig, perquè pensem que hem de ser respectuosos amb el Parlament de Catalunya, que és la institució on s’està tramitant, exactament, aquest projecte de llei, ara. I, per tant, jo crec que tots nosaltres, aquí representats, les nostres formacions polítiques també ho estan al Parlament de Catalunya i, per tant, per respecte a la feina dels diputats i diputades, que segur que serà una feina rigorosa, detallada, jo crec que no pertoca ara mateix, a aquest ajuntament, la seva manifestació. Si més no, no ho farà el nostre grup.

Per tant, aquesta és la informació que els volíem fer arribar, tindran aquest full i, després, si vostès volen manifestar-se en el seu torn, doncs, poden fer, evidentment, tot el que els sembli oportú; nosaltres, ho tornem a repetir, no ho farem, simplement, per respecte al tràmit parlamentari. És el primer que he dit.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS TERRITORIALS

ACORD NÚMERO TRES.- DICTAMEN PROPOSANT LA RECTIFICACIÓ DE L’ERROR MATERIAL OBSERVAT A L’ACORD DE L’AJUNTAMENT PLE DE DATA 17 DE DESEMBRE DE 2008, D’APROVACIÓ DE LA PRÒRROGA DEL CONTRACTE DEL SERVEI DE CONSERVACIÓ, MANTENIMENT I VIGILÀNCIA DE LES ZONES VERDES URBANES DE LA POBLACIÓ.

La Sra. Díaz diu: “El punt número 3, dins la Comissió Informativa de Medi Ambient i Serveis Territorials, és el dictamen proposant la rectificació de l’error material observat a l’acord de l’ajuntament Ple de data 17 de desembre de 2008, d’aprovació de la pròrroga del contracte del servei de conservació, manteniment i vigilància de les zones verdes urbanes de la població.

Detectat en el text l’acord de referència, un error material de consignació de l’import actualitzat del contracte i efectuada la corresponent correcció, es proposta la seva aprovació.”

Se sotmet a examen i debat del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de de Medi Ambient i Serveis Territorials:

L’Ajuntament Ple de data 17 de desembre de 2008, va aprovar la pròrroga del contracte subscrit amb l’empresa URBASER, S.A. pel servei de conservació, manteniment i vigilància de les zones verdes urbanes de la població, pel termini d’un any comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2009, fent constar que el preu

Pàg. 3

del contracte per l’any 2009 seria de 1.034.988,97€, IVA inclòs, més la revisió de preus corresponent d’acord amb els plecs aprovats.

Atès l’informe emès pels Serveis Tècnics Municipals posant de manifest que s’ha detectat un error material en el preu del contracte de l’esmentat servei que es va fer constar a l’acord de l’ajuntament Ple de data 17.12.2008, ja que aplicant el coeficient de revisió corresponent a l’any 2008 al preu origen del contracte, més la quantitat del plus de qualitat aprovada pel Ple de 19 de desembre de 2007, el preu resultant de la contracta per l’any 2009 es de 1.035.938,00€, IVA inclòs, que suposa una quantitat superior a l’aprovada en 949,03 €, proposant la seva rectificació.

Atès l’article 105.2 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999 de 13 de gener.

ES PROPOSA :

Rectificar l’error material observat a l’acord de l’Ajuntament Ple de data 17 de desembre de 2008 d’aprovació de la pròrroga del contracte subscrit amb l’empresa URBASER, S.A. (NIF A-79.524.054) pel servei de conservació, manteniment i vigilància de les zones verdes urbanes de la població, pel termini d’un any comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2009, en el sentit de que el preu del contracte per l’any 2009 serà de 1.035.938,00€, IVA inclòs en lloc del que es va fer constar de 1.034.988,97€, IVA inclòs.

Obert el debat, es produeixen les següents intervencions:


“Bé, en el seu moment, el Grup d’Esquerra ja va votar-hi en contra i penso, doncs, que el millor que podem fer és continuar votant-hi en contra.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, des de Convergència i Unió saben que sempre han tingut el suport del nostre grup municipal en aquest tema, perquè entenem que el que és estrictament, doncs, la política de neteja i de conservació i de manteniment de zones verdes es favorable globalment, per tant, si bé som molt crítics amb algunes de les seves polítiques, en això entenem que s’està fent bé la feina. I, per tant, igual que hi hem votat favorablement altres cops, entenem que, per un error de 949 euros sobre un pressupost d’1.034.000 euros, doncs, no hi ha una variació prou considerable, perquè entenem, en definitiva, que és un error i que, per tant, hi votarem favorablement.

Pàg. 4

En tot cas, advertir la persona que ho va teclejar que el pròxim dia estigui pendent d’aquests tres dígits. Però, vaja, simbòlicament, eh?, en qualsevol cas hi votarem favorablement.”

La Sra. Ibáñez diu: “El Grup d’Iniciativa votarà favorablement.”

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular també hi votarà favorablement, votem que sí.”

Sotmès a votació el dictamen voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sr. Antonio Salazar Dotor, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Ramón Cervera Maurel, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. Ma. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras, és a dir, vint vots. Vota en contra el regidor Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, un vot.

El dictamen s’aprova per majoria absoluta.

ACORD NÚMERO QUATRE.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ DEL PLA DE RESIDUS MUNICIPAL.

La Sra. Díaz diu:

“El punt número 4 és el dictamen proposant l’aprovació del Pla de Residus Municipal.

En aquest cas, els serveis municipals han procedit a la redacció d’un pla que té com a finalitat bàsica la reducció dels residus que es generen al municipi, establint un conjunt d’accions i/o mesures destinades a disminuir la quantitat de residus sòlids urbans que es generen al municipi.

Els àmbits a què s’adrecen les accions del pla són: l’Administració Municipal, amb l’objectiu principal d’aconseguir una reducció dels residus generats en les dependències, activitats, obres i serveis impulsats per l’Administració Municipal; les activitats comercials, amb l’objectiu de generar un conjunt de bones pràctiques del comerç local que facilitin la no-generació o reducció del residu generat i els domicilis particulars, amb l’objectiu principal de promoure bones pràctiques i hàbits de consum que no generin o generin poc residu. El text íntegre del pla, obra en l’expedient i se sotmet a la consideració d’aquest Ple municipal.”

Senyor Figueras, té la paraula, perquè jo ja he acabat.”

Pàg. 5

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Medi Ambient i Serveis Territorials:

Atès el Pla de reducció de residus municipals redactat pels Serveis Tècnics municipals, en el qual es contemplen les accions i/o mesures destinades a disminuir la quantitat de recollida selectiva dels residus sòlids urbans (RSU) que es generen al municipi i els indicadors per mesurar el compliment dels objectius, en els àmbits d’actuació de l’Ajuntament, del Comerç i Domèstic.

ES PROPOSA:

PRIMER.- Aprovar inicialment el Pla de reducció dels residus municipals redactat pels Serveis Tècnics municipals en el qual es contemplen les accions i/o mesures destinades a disminuir la quantitat de recollida selectiva dels residus sòlids urbans (RSU) que es generen al municipi, i els indicadors per mesurar el compliment dels objectius, en els àmbits d’actuació de l’Ajuntament, del Comerç i Domèstic.

SEGON.- Sotmetre el document aprovat inicialment, al tràmit d’informació pública pel termini d’un mes, comptat des de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de la Província. Transcorregut el termini d’informació pública sense que s’hagin formulat al.legacions, reclamacions o suggeriments, el present acord s’elevarà a definitiu, sense necessitat de resolució expressa.



“Perdó. Bé. De fet, des d’Esquerra Republicana, ens alegrem que s’hagi aprovat aquest Pla de Residus. Com li vam dir al portaveu, no vam fer-hi aportacions, perquè consideràvem que era un inici, un primer pas i que, per tant, els volíem donar un marge de confiança, doncs, precisament, per començar a caminar.

Òbviament, a mesura que anem caminant en l’aplicació d’aquest Pla de Residus, veurem les seves mancances i aleshores, segurament, doncs, ja hi incidirem, fins i tot, perquè sigui un pla més agosarat, que realment ho pot ser. Per tant, hi votem favorablement.”

Arribat aquest moment, es fan, per persones del públic, diverses manifestacions que, per la seva naturalesa no s’incorporen a la transcripció d’aquesta acta i que, per la seva intensitat, motiven las següents paraules de la Sra. alcaldessa:

“Esperem tenir silenci per poder... Surtin i ens deixin funcionar, si us plau.

Som pacífics, nosaltres sí que ho som. Fem el Ple o el suspenem? El suspenem?”

Pàg. 6

Davant la gravetat dels incidents que estan tenint lloc en el saló de plens i que fan inviable el desenvolupament ordinari de la sessió, la Sra. alcaldessa, diu:

Molt bé, doncs, se suspèn el Ple.”

La suspensió del Ple té lloc a les 19 hores, 59 minuts.

Acte seguit, sota la Presidència de la Sra. alcaldessa i en presència del secretari de la Corporació es determina pel plenari, en sala adjunta a la sala de plens, que la sessió se reiniciarà el divendres, dia 20, a les 12 hores, restant la totalitat de membres de la corporació convocats amb aquesta finalitat en el dia i hora indicats.

A la casa consistorial d'Esplugues de Llobregat, al saló de sessions, a les dotze hores del dia vint de març de dos mil nou, es reuneix el Ple de l'Ajuntament en sessió ordinària, en primera convocatòria, sota la Presidència de l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero, amb l’assistència dels tinents i de les tinentes d’alcalde, Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio i Sra. Maria Mena Galindo i dels regidors i regidores Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sr. Antonio Salazar Dotor, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Ramón Cervera Maurel, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana, Sr. Roger Pons Navacerrada, Sra. Lídia Morera Culebras i Sr. Jordi Figueras Bofill.

Assisteix igualment l’interventor Sr. Francisco Javier Vicén Encuentra.

Actua de secretari el de la Corporació Sr. Pedro Carmona Pérez, qui certifica.

Oberta la sessió per la Sra. alcaldessa, s'hi entra en l'examen i debat dels assumptes iclosos en l'ordre del dia.

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé, doncs, bon dia. Avui, dia 20 de març, a les 12:00 hores, donem inici o reprenem el Ple ordinari del mes de març, que vam haver de suspendre el proppassat dimecres dia 18.

És per aquest motiu que, ara, tot seguit, continuarem amb el punt que s’estava substanciant, que era el punt número 4 de l’ordre del dia, però just abans, atès que es va haver de suspendre per motius de força major i ara es reprèn –segurament, si no em corregeixen els més antics de la casa, és la primera vegada que s’ha hagut de suspendre un ple municipal en aquest ajuntament per uns fets desgraciats i violents esdevinguts–, farem una declaració institucional, que, en aquest cas, està signada per quatre dels cinc grups municipals representats en aquest consistori: el Grup Municipal

Pàg. 7

del PSC, el Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, el Grup Municipal de Convergència i Unió i el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.

«Davant dels fets esdevinguts el dimecres 18 de març, durant la celebració del Ple ordinari d’aquesta Corporació, que van obligar a la seva suspensió, els grups municipals sotasignants declaren:

Condemnar els incidents protagonitzats per un grup de persones que van irrompre al saló de plens, durant la celebració de la sessió del Ple municipal, amb actitud violenta, la qual cosa significa un atac frontal a la democràcia local.

Denunciar uns fets que atempten contra el nostre sistema democràtic i la seva màxima expressió a nivell local, el plenari, sorgit de les urnes i escollit lliurament per la ciutadania d’Esplugues de Llobregat.

Rebutjar l’ús de la violència verbal i/o física com a mitjà per manifestar unes opinions determinades i reivindicar el diàleg com a via per debatre idees o propostes.

Lamentar les actituds antidemocràtiques d’una minoria que vol imposar els seus posicionaments per la via de la força, posant en perill la integritat de les persones i que pretén desprestigiar el bon nom de la institució que ens representa a tots: l’Ajuntament d’Esplugues.

I mostrar, també, el nostre suport a la ciutadania present al Ple que van patir l’actitud violenta d’alguns manifestants, així també com al personal de l’ajuntament.”

Bé. Feta aquesta declaració institucional, ara sí reprenem, en el punt en què el passat dimecres ens vam quedar, que és el punt número 4 i si no em corregeix el secretari, jo crec que, en aquell moment, estava intervenint el portaveu del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya expressant el seu posicionament. Si va acabar i així o considera –no sé si va constar en acta–, no va constar en acta?”

El Sr. secretari diu:

“Bé. No va acabar de constar en acta el sentit del vot, encara que es deduïa de la seva intervenció, però no es va acabar de formular. Pot, o bé reiniciar-la o fer la matisació que consideri oportuna. Gràcies.”

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé. Bé, en tot cas, el Grup d’Esquerra Republicana, si no ho recordo malament, van dir que hi donaven suport, que entenien que, realment, el pla era un primer pas, que era millorable, però que consideraven que calia començar a caminar en l’aplicació del Pla de residus municipal per a la seva reducció. I que, per tant, el sentit del vot d’Esquerra Republicana era votar afirmativament davant del Pla.”

Pàg. 8

La Sra. Morera diu:

“Hola, bon dia. Voldríem fer una petició des de Convergència i Unió, no sé si vaig errada, però la proposta d’acord es va llegir perquè constés en acta o es podria tornar a llegir, si us plau?”

La Sra. Díaz diu:

“La proposta d’acord, el que vam fer, com sempre fem, és un resum, que el podríem una altra vegada llegir, jo no hi tinc cap inconvenient.”

La Sra. Morera diu:

“No, no es va llegir.”

La Sra. Díaz diu:

“No, no ho fem mai. Simplement, el que fem, el que jo faig és fer aquell resum, perquè el dictamen, en principi, són punts que ja han passat per la corresponent Comissió Informativa, també el dictamen ha estat a l’abast dels regidors i regidores i jo, en aquest sentit, entenc... És per algun..., no, no, sinó ho podríem aclarir.”

La Sra. Morera diu:

“Sí. És que voldria que constés en acta això de l’exposició pública.”


“Si em permets, el dictamen anava, doncs, per un cantó, amb la proposta d’aprovació del pla i, després, amb l’exposició, obrint un termini d’exposició pública del Pla per presentar suggeriments, al·legacions o millores, eh?”

La Sra. Morera diu:

“Només volia que constés a l’acta això.”

La Sra. Díaz diu:

“I si cal, el tenim aquí, a mà, el podríem llegir.”

La Sra. Morera diu:

“No, no, ja està, només que quedés en acta simplement, doncs, aquest aclariment de l’exposició pública.

Pàg. 9

Doncs bé, dit això, el Grup Municipal de Convergència i Unió votarà a favor del Pla de residus municipal i aprofitarà aquest mes d’al·legacions per fer les seves propostes.”

La Sra. Ibañez diu:

“El Grup d’Iniciativa vota que sí.”

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular vota que sí.”

Sotmès a votació el dictamen, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la Corporació presents, és a dir, per unanimitat.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE RECURSOS GENERALS I ECONÒMICS

ACORD NÚMERO CINC.- DICTAMEN PROPOSANT DECLARAR DESERT EL CONCURS RELATIU AL SERVEI CONSISTENT EN LA POSTA EN MARXA DE L’EMISSORA MUNICIPAL DE RÀDIO ESPLUGUES I DE REALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ RADIOFÒNICA.

La Sra. Díaz diu:

“Ja dins la Comissió informativa de recursos generals i econòmics, el punt número 5, que és el dictamen proposant declarar desert el concurs relatiu al servei consistent en la posada en marxa de l’emissora municipal de Ràdio Esplugues i de realització de la programació radiofònica.

Doncs, bé, en aquest cas, el Ple de l’ajuntament, en sessió celebrada el dia 23 de desembre de 2004, va acordar l’expedient de contractació del servei consistent en la posada en marxa de l’emissora municipal de Ràdio Esplugues i de realització de la programació radiofònica, mitjançant procediment obert i concurs.

Atès que, a data d’avui, no s’ha produït l’adjudicació de l’esmentat contracte, s’han de tenir en compte el següents factors: les circumstàncies que varen motivar l’inici de l’expedient de contractació, que han variat i/o han desaparegut en aquest moment; també, atès el temps transcorregut, no resulta oportú requerir el licitador que, en data actual, mantingui les condicions econòmiques i tècniques de la seva oferta presentada en data 20 de gener de 2005; des de la data d’inici de l’expedient de contractació no s’ha produït la seva adjudicació, atenent a diverses circumstàncies provinents de diferents factors, circumstàncies en cap cas imputables a cap de les parts.

Pàg. 10

Per tant, es proposa al Ple de l’ajuntament declarar desert el concurs relatiu al servei consistent en la posada en marxa de l’emissora municipal de Ràdio Esplugues i de realització de la programació radiofònica.

I, simplement, recordar el que jo crec que ja hem parlat en altres instàncies i és que aquesta proposta d’acord és per facilitar els acords als quals vam arribar en el seu moment, quan es va acabar l’anterior exercici 2008 i els acords que ja estan inclosos, d’alguna manera, en el pressupost 2009.” Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics:

El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 23 de desembre de 2004, va acordar aprovar l’expedient de contractació del servei consistent en la posta en marxa de l’emissora municipal de Ràdio d’Esplugues i de realització de la programació radiofònica, mitjançant procediment obert i concurs, així com els plecs de condicions tècniques i econòmic-administratives.

D’acord amb el que estableix l’article 78 del Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat mitjançant Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, en concordància amb l’article 277 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, es va procedir a la convocatòria, publicant anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Finalitzat el termini de presentació d’ofertes, es van presentar dues proposicions subscrites per:

1. ESPLUGUES TELEVISIÓ, S.C.C.L., I2. Srs. Amali Paredes i Sánchez, Anna Maria Jordà i Vallès i Isabel Almató i Pí.

segons consta a l’acta d’obertura de pliques formalitzada en data 24 de gener de 2005.

L’oferta presentada pels Srs. Amali Paredes i Sánchez, Anna Maria Jordà i Vallès i Isabel Almató i Pí, no va ser admesa per la Mesa de Contractació constituïda el 24 de gener d’enguany, pels motius que consten a l’acta d’obertura de sobres número 1, de la mateixa data.

L’oferta presentada per ESPLUGUES TELEVISIÓ, S.C.C.L. va ser traslladada a la Direcció de Comunicació, per al seu anàlisi.

Donat que a data d’avui no s’ha produït l’adjudicació de l’esmentat contracte, s’han de tenir en compte els següents factors:

Pàg. 11

La present licitació es va iniciar mitjançant acord plenari de data 23 de desembre de 2004. A data d’avui, les circumstàncies que varen motivar l’inici de l’expedient de contractació han variat i/o desaparegut.

Atès el temps transcorregut, no resulta oportú requerir al licitador que en data actual mantingui les condicions econòmiques i tècniques de la seva oferta, presentada en data 20 de gener de 2005.

Des de la data d’inici de l’expedient de contractació no s’ha produït la seva adjudicació, atenent a diverses circumstàncies provinents de diferents factors, circumstàncies en cap cas imputables a cap de les parts.

Totes aquestes circumstàncies han portat a la Mesa d’adjudicació a informar favorablement la necessitat de declarar desert el present expedient de contractació, a efectes de tancar el mateix.

Vistos els antecedents i l’informe emès per la Intervenció i la Direcció de la UJA de l’Àmbit de Serveis a les Persones, i a tenor del que disposa l’article 88 del Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat mitjançant Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

Es proposa: 1r. Declarar desert el concurs relatiu al servei consistent en la posta en marxa de l’emissora municipal de Ràdio d’Esplugues i de realització de la programació radiofònica.



“Bé. Des d’Esquerra Republicana, suposo que ens hauríem d’alegrar que aquest ajuntament tanqui un tema, ni que sigui, doncs, tancar un concurs, sobretot, tenint en compte que encara deu estar pendent de tancar-se un altre concurs que, també, va sortir sobre..., com era allò? sobre la gestió dels grups musicals que tenim damunt del camp de futbol del Salt del Pi. Que jo sàpiga, doncs, tampoc s’ha tancat, ni hi ha servei, ni res de res. O en tot cas, si hi ha servei, doncs, no acaba de ser reconegut per aquest ajuntament.

En definitiva, no podem fer altra cosa, veient la voluntat del Govern d’establir una emissora municipal, a més a més, doncs, donant també aquesta gestió a Esplugues Televisió, que també va ser l’empresa o associació que es va presentar i que, en teoria, va guanyar aquest concurs que queda desert, no podem fer altra cosa que donar-hi suport.”

Pàg. 12

El Sr. Pons diu:

“Bé. Des de Convergència i Unió, ens resulta mínimament curiós, si més no, que de nou torni a sortir el debat de la ràdio municipal, no? Val la pena recordar que, justament l’any 2004, en aquest Ple mateix, doncs, es portava a aprovació l’expedient de contractació del que havia de ser la nova emissora d’Esplugues, perquè vostès, en el seu moment, com és públic i notori, van congelar i van anar asfixiant econòmicament, poc a poc, l’antiga Ràdio Estudi Esplugues, que no deixa de ser una entitat, en definitiva, radiofònica del municipi, no?

I, a partir d’aquí, és curiós que, des de l’any 2004, que s’aprova l’expedient de contractació, doncs, vostès, no hagin fet cap pas perquè des del 2004 al 2009, si no em fallen gaire els càlculs, han passat, pràcticament, cinc anys, que en aquests cinc anys l’expedient de contractació del servei, doncs, s’hagués aprovat en ple i que això no hagi tirat endavant, no?

Per tant, home! ens costa una mica de creure, sincerament, que aquest Govern municipal tingui realment una voluntat de tirar endavant una emissora municipal, no?, quan ha tingut cinc anys o quatre anys i escaig aprovat, en aquest cas, l’expedient perquè es tiri endavant, no?, amb uns concursos que, en el seu moment, doncs, ja es van presentar. I, per tant, no entenem com pot ser que, després de quatre anys i mig, hi insisteixo, avui, encara ara ens vinguin amb aquesta proposta, quan el que entenem és que en aquests quatre anys i mig que fa que portem aprovat això, ja es podria haver engegat la nova ràdio i la nova emissora i, a data d’avui, Esplugues, ja tindria la seva emissora local.

Per tant, no ens queda gaire clara la voluntat real d’aquest Govern municipal perquè de cara al futur, doncs, es pugui establir una emissora, no?, perquè, realment, els mecanismes els tenia. El primer mecanisme va ser o hagués estat no haver hagut de tancar Ràdio Estudi Esplugues, perquè vostès, doncs, ben voluntàriament van decidir asfixiar-la econòmicament. I el segon mecanisme era tirar endavant aquesta proposta o aquesta oferta que, en el seu moment, es va aprovar. Doncs, per tant, entenem que, amb aquesta manca de voluntat que, realment, doncs, han demostrat tenir i estan tenint, no ens dóna garanties perquè en el futur tinguem una ràdio municipal. En tot cas, no podrem donar suport a aquesta proposta.”


“El Grupo de Iniciativa vota «sí».”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. El Partit Popular també votarà que sí i poc argument, però, a més a més, ens alegrem que, per fi, ja, aquesta licitació que es va guanyar el 2008 i que ara hem de reprendre per fer el concurs de la manera correcta per adaptar-lo i que, a més a més,

Pàg. 13

hagi sigut atorgat per a la licitació i el concurs a l’entitat o a l’empresa que li ha sigut atorgat. Penso que estem satisfets, a més a més. Votem que sí.”

Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sr. Antonio Salazar Dotor, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Ramón Cervera Maurel, Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell, Sra. Ma. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, dinou vots. Voten en contra els regidors Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras, és a dir, dos vots.


ACORD NÚMERO SIS.- DICTAMEN PROPOSANT DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST MUNICIPAL DE L’EXERCICI 2008.

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé. El punt número 6 és el dictamen proposant donar compte de la liquidació del pressupost municipal de l’exercici 2008.

Per decret de l’Alcaldia, de data 27 de febrer de 2009, es va aprovar la liquidació del pressupost municipal corresponent a l’exercici 2008, que presenta un resultat pressupostari ajustat positiu d’import 6.334.078,30 euros i un romanent de tresoreria total d’import 12.610.509,97 euros, dels quals 7.287.425,35 tenen la consideració de romanent de tresoreria per a despeses generals.

Ja, dins la següent comissió, la Comissió informativa de serveis a les persones, el punt número 7 és...”

El Sr. Pons diu:

“Dispensi, senyora Díaz, és donar compte, però en altres plens sí que hem pogut, almenys, manifestar alguna opinió al respecte. Demanaria que en aquest Ple poguéssim, almenys, donar alguna opinió, tot i que no s’hagi de votar.”

La Sra. Díaz diu:

“Moltes vegades, quan és donar compte no han dit res, però si em demana la paraula perquè vol intervenir, vostè té la paraula ara. No, vostè em demana la paraula, és un donar compte i no...”

El Sr. Pons diu:

Pàg. 14

“D’acord, d’acord. Simplement, hi insistim, sent conscients que és donar compte, sí que volíem fer un parell de consideracions al respecte.

En primer lloc, home! lamentar-nos..., en primer lloc, una cosa curiosa, que la liquidació del pressupost que vostès ens van ensenyar era de vint-i-quatre o vint-i-cinc pàgines i ens en van enviar una de quinze, o sigui, que ens falta documentació aquí. No sé què ha passat amb aquestes últimes pàgines, tampoc no estaria de més que ens les passessin.

I bé, entrant estrictament en el tema econòmic, només volíem lamentar des del Grup Municipal de Convergència i Unió que, doncs, en aquest cas, l’endeutament d’aquest ajuntament s’hagi incrementat d’1.131.000 euros que va haver-hi l’any passat a 2.977.000 euros, no? Com vostès, a més a més, han admès, s’ha incomplert per primer any, doncs, la Llei d’estabilitat pressupostària i, per tant, doncs, home! sembla que, un cop més, les crítiques a la política econòmica que Convergència i Unió els ha estat fent en els darrers temps, sembla que, a poc a poc, comença a donar els seus fruits.

Simplement era fer aquesta matisació, senyora alcaldessa. I gràcies per deixar-nos intervenir.”

La Sra. Díaz diu:

“També el nostre grup farà una matisació, com pot entendre. Aquest ajuntament, es va explicar molt bé a la informativa, està pagant menys interessos que rebent o ingressant interessos dels bancs. Ho dic pel tema de l’endeutament, que és important que això quedi clar, que era una xifra molt baixa i que nosaltres teníem un gran i un llarg recorregut per poder-nos endeutar per fer front als compromisos que tenim amb la nostra ciutadania. El nivell d’endeutament es manté en el 57,37 per cent, que és un valor molt similar al de l’exercici anterior, que era de 57,32.

Potser la xifra no li queda, perquè vostè està parlant amb la seva companya regidora, però l’hi torno a repetir: 57,37 per cent enfront del 57,32 per cent. I, per tant, doncs, en aquest cas, és al contrari, jo crec que tenim un ajuntament molt sanejat, com diuen els nostres comptes i que, segurament, en aquest exercici, amb aquesta recessió econòmica que estem patint, no som els únics que hem incomplert, són tots els ajuntaments, segurament de tot Espanya i qualsevol altra administració. Però nosaltres sí que tenim uns comptes molt sanejats i això fa que durant l’exercici 2009 puguem invertir més del que vam invertir en tot el mandat passat.”

El Sr. Pons diu:

“Sí, només recordar-li que la senyora Morera m’estava recordant que els 1.131.000 euros de l’any passat eren en positiu i el d’aquest any és en negatiu, amb la qual cosa, els quasi 3 milions, encara s’haurien d’incrementar. No obstant això, el nivell

Pàg. 15

d’endeutament és el que és, senyora Díaz i vostè ens parlarà del que vulgui, però hem de dir les coses com són, vull dir, ho podem fer públic amb això i no hi ha cap problema. Però, en qualsevol cas, tampoc pretenem entrar en més debat, eh?”

La Sra. Díaz diu:

“Fantàstic. És el que és, són xifres, jo no he donat opinions, pot semblar molt, pot semblar poc, pot semblar regulín-regulón, però és el que he dit: 57,37 per cent, que és una xifra exacta, que és, aproximadament, el mateix que l’altre exercici.

Molt bé, doncs, sí, sí, ja poden riure ja.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Recursos Generals i Econòmics:

Es proposa donar compte a l’Ajuntament en Ple del decret de l’Alcaldia núm. 452, de data 27 de febrer de 2009, relatiu a la liquidació del Pressupost municipal de l’exercici econòmic de 2008, que textualment diu:

1. Aprovar el resultat pressupostari, ajustat, corresponent a l’exercici econòmic de 2008 que presenta un superàvit de 6.334.078,30€.

2. Aprovar el romanent de tresoreria corresponent a l’exercici econòmic de 2008 que presenta un resultat positiu de 12.610.509,97€.

3. Donar compte al Ple de la present aprovació de la liquidació del pressupost de l’exercici econòmic de 2008.

4. Remetre a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya còpia de la liquidació aprovada.

5. Incorporar, a l’empara de la normativa especificada a la part expositiva del present decret, al pressupost de l’exercici econòmic de 2009 la següent relació de crèdits del Pressupost de Despeses:

Pàg. 16

6.- Habilitar a l’Estat d’Ingressos del Pressupost Municipal en vigor el concepte que a continuació s’indica:

COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS A LES PERSONES

ACORD NÚMERO SET.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ D’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT PROCEDIMENT OBERT I DE PLECS DE

Pàg. 17

CONDICIONS RELATIUS A LA GESTIÓ, MITJANÇANT CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA, DEL SERVEI PÚBLIC DE LA “LLAR D’INFANTS MUNICIPAL MONTSERRAT”.

La Sra. Díaz diu:

“Comissió Informativa de Serveis a les Persones, el punt número 7 és el dictamen proposant l’aprovació d’expedient de contractació, mitjançant procediment obert, i de plecs de condicions relatius a la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la llar d’infants municipal Montserrat.

I si a vostès els sembla bé, doncs, podríem substanciar-lo conjuntament amb el següent punt, que és exactament el mateix, però per al servei públic de la llar d’infants municipal La Mainada.

De manera que, en un cas i en altre, doncs, atesa la necessitat de contractar la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la llar d’infants municipal Montserrat i de la llar d’infants municipal La Mainada, es proposa al Ple de l’ajuntament aprovar la despesa, en cada cas, de 146.454,04 euros, dels quals 36.613,51 aniran a càrrec del pressupost de l’ajuntament en vigor. En ambdós casos, també, aprovar l’expedient de contractació, mitjançant procediment obert, i aprovar els plecs de condicions econòmiques, administratives i tècniques per a la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la llar d’infants municipal Montserrat i del servei públic de la llar d’infants municipal La Mainada.

I també, en tots dos casos, convocar la licitació publicant els corresponents anuncis al Butlletí Oficial de la Província i Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per un termini màxim de vint dies hàbils per a presentació de proposicions. Així mateix, l’anunci de licitació es publicarà al perfil del contractant de la pàgina web municipal.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis a les Persones:

Atesa la necessitat de contractar la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la Llar d’infants municipal Montserrat, d'acord amb els plecs de condicions econòmic administratives particulars i tècniques reguladores de la contractació.

En funció del que disposen els articles 9, 19 i 93 a 94 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, sobre disposicions comuns dels contractes, pel que fa referència a la naturalesa del contracte, i tot en relació amb l' article 274.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i dels articles 99 i 100 de la L.C.S.P., sobre plecs de clàusules particulars, on es fa preceptiva l'aprovació de l'expedient de contractació i els plecs de condicions tècniques i econòmiques que han de regir en el contracte.

Pàg. 18

Vist l'informe de la Direcció de la UJA de l’Àmbit de Serveis a les Persones, i la fiscalització realitzada per la Intervenció municipal.

Es proposa:

1r. Aprovar la despesa per a la contractació de la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la Llar d’infants municipal Montserrat, per un import de 146.454,04 euros, dels quals 36.613,51 euros aniran a càrrec del pressupost de l’Ajuntament en vigor.

2n. Aprovar l’expedient de contractació, mitjançant procediment obert, i aprovar els plecs de condicions econòmic administratives i tècniques per a la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la Llar d’infants municipal Montserrat, amb un pressupost màxim de 146.454,04 euros, dels quals 36.613,51 euros aniran a càrrec al pressupost municipal en vigor.

3r. Convocar la licitació, d'acord amb el que estableixen els articles 126, 127 i 143.2 de la L.C.S.P., publicant els corresponents anuncis, que aniran a càrrec de l’empresa adjudicatària, al Butlletí Oficial de la Província i Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per un termini mínim de 20 dies hàbils per a presentació de proposicions. Així mateix, i de conformitat amb l’article 126.4 de la L.C.S.P. l’anunci de licitació es publicarà, així mateix, al perfil del contractant de la pàgina web municipal.

Els anteriors acords es sotmeten a la condició suspensiva de comptar amb la consignació pressupostària adequada i suficient, un cop aprovat el pressupost municipal pels anys 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019, respectivament, amb caràcter definitiu.



“Bé, el Grup d’Esquerra Republicana hi donarà suport i hi votarà afirmativament.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, igual que som crítics amb la política econòmica, senyora Díaz, també, en aquest sentit, tindran el nostre suport en els punts 7 i 8, doncs, perquè es tirin endavant les llars d’infants un cop més, eh?, la gestió, diguem-ne.”


“El Grupo de Iniciativa también vota favorablemente a los dos puntos y sí que nos gustaría que se tuviera en cuenta a la hora de contratación, a la hora de la apertura

Pàg. 19

que en igualdad de condiciones las empresas que han llevado tanto una guardería como otra y que lo han hecho, yo diría que perfectamente, que se tuviera también en cuenta, que fuera un punto añadido, si es posible.”

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular vota que sí a les dues.”

Sotmès a votació el dictamen s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la Corporació presents, és a dir, per unanimitat.

ACORD NÚMERO VUIT.- DICTAMEN PROPOSANT L’APROVACIÓ D’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT PROCEDIMENT OBERT I DE PLECS DE CONDICIONS RELATIUS A LA GESTIÓ, MITJANÇANT CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA, DEL SERVEI PÚBLIC DE LA “LLAR D’INFANTS MUNICIPAL LA MAINADA”.

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis a les Persones:

Atesa la necessitat de contractar la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la Llar d’infants municipal La Mainada, d'acord amb els plecs de condicions econòmic administratives particulars i tècniques reguladores de la contractació.

En funció del que disposen els articles 9, 19 i 93 a 94 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, sobre disposicions comuns dels contractes, pel que fa referència a la naturalesa del contracte, i tot en relació amb l' article 274.2 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i dels articles 99 i 100 de la L.C.S.P., sobre plecs de clàusules particulars, on es fa preceptiva l'aprovació de l'expedient de contractació i els plecs de condicions tècniques i econòmiques que han de regir en el contracte.

Vist l'informe de la Direcció de la UJA de l’Àmbit de Serveis a les Persones, i la fiscalització realitzada per la Intervenció municipal.

Es proposa:

1r. Aprovar la despesa per a la contractació de la gestió, mitjançant concessió administrativa, del servei públic de la Llar d’infants municipal La Mainada, per un import de 146.454,04 euros, dels quals 36.613,51 euros aniran a càrrec del pressupost de l’Ajuntament en vigor.

2n. Aprovar l’expedient de contractació, mitjançant procediment obert, i aprovar els plecs de condicions econòmic administratives i tècniques per a la gestió, mitjançant

Pàg. 20

concessió administrativa, del servei públic de la Llar d’infants municipal La Mainada, amb un pressupost màxim de 146.454,04 euros, dels quals 36.613,51 euros aniran a càrrec al pressupost municipal en vigor.

3r. Convocar la licitació, d'acord amb el que estableixen els articles 126, 127 i 143.2 de la L.C.S.P., publicant els corresponents anuncis, que aniran a càrrec de l’empresa adjudicatària, al Butlletí Oficial de la Província i Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per un termini mínim de 20 dies hàbils per a presentació de proposicions. Així mateix, i de conformitat amb l’article 126.4 de la L.C.S.P. l’anunci de licitació es publicarà, així mateix, al perfil del contractant de la pàgina web municipal.

Els anteriors acords es sotmeten a la condició suspensiva de comptar amb la consignació pressupostària adequada i suficient, un cop aprovat el pressupost municipal pels anys 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019, respectivament, amb caràcter definitiu.

El debat corresponent a aquest punt s’ha efectuat en el punt anterior.

Sotmès a votació el dictamen s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la Corporació presents, és a dir, per unanimitat.

ACORD NÚMERO NOU.- DICTAMEN PROPOSANT LA CREACIÓ, CONSTITUCIÓ I APROVACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI DEL GOVERN TERRITORIAL DE SALUT DEL BAIX LLOBREGAT CENTRE-FONTSANTA.

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé. El punt número 9 és el dictamen proposant la creació, constitució i aprovació dels estatuts del Consorci del Govern Territorial de Salut del Baix Llobregat Centre-Fontsanta.

Vist el que disposa el Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació dels governs territorials de salut, vista també la proposta de creació del Consorci del Govern Territorial de Salut del Baix Llobregat Centre-Fontsanta, d’acord amb el que es preveu a l’article 2.2 de l’esmentat decret, així com la proposta d’estatut, es proposa al Ple de l’ajuntament aprovar inicialment la creació i constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut del Baix Llobregat Centre-Fontsanta; aprovar inicialment els estatuts del consorci abans esmentat, els quals s’adjunten com a annex 1 a la proposta del dictamen –com vostès tenien–; aprovar que tots els ens locals consorciats gaudiran de representació individual en el si del Consell Rector del consorci; aprovar la proposta de representació i de ponderació de vot consensuada per les entitats locals de l’àmbit territorial del consorci, que s’adjunta també a la present proposta; sotmetre els presents acords, juntament amb el text del projecte d’estatuts, a informació pública per un període de trenta dies hàbils; designar la senyora Pilar Díaz Romero, alcaldessa, com a representant titular i la senyora Sara

Pàg. 21

Forgas Úbeda, regidora delegada de Serveis Socials, Salut Pública i Polítiques de Família, com a representant suplent al Consell Rector del Govern Territorial de Salut del Baix Llobregat Centre-Fontsanta i notificar aquest acord a la regió sanitària Barcelona, del Servei Català de Salut.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple el següent dictamen de la Comissió Informativa de Serveis a les Persones:Vist el que disposa el Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació de governs territorials de salut.

Vista la proposta de creació del Consorci del Govern Territorial de Salut del Baix Llobregat Centre - Fontsanta, d’acord amb el previst a l’art. 2.2 de l’esmentat Decret, així com la proposta d’estatuts.

Vist el que disposen els art. 313 i ss, en relació al art. 160 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, quan el règim jurídic dels consorcis i el seu procediment de creació, aprovat pel Decret 179/95, de 16 de juny.

Vistes les competències atribuïdes al Plenari de l’Ajuntament per l’art. 52.2.b) del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

Es proposa:

Primer.- Aprovar inicialment la creació i constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut del Baix Llobregat Centre - Fontsanta, amb la finalitat d’assolir el grau adequat d’integració de les competències en l’àmbit de la salut de l’Administració de la Generalitat i les administracions locals i millorar així la salut de la població.

Segon .- Aprovar inicialment els estatuts del Consorci abans esmentat, els quals s’adjunten com Annex 1 a la present proposta.

Tercer.- Aprovar que tots els ens locals consorciats gaudiran de representació individual en el si del Consell Rector del Consorci.

Quart.- Aprovar la proposta de representació i de ponderació de vot consensuada per les entitats locals de l’àmbit territorial del Consorci, de conformitat amb el que disposen els paràgrafs 6 i 7 de l’article 17 dels estatuts, que s’adjunta com Annex 2 a la present proposta.

Cinquè.- Sotmetre els presents acords, juntament amb el text del projecte d’estatuts, a informació pública per un període de 30 dies hàbils. Durant aquest període es podran formular les al·legacions que es considerin pertinents.

Els acords adoptats, així com el projecte d’estatuts esdevindran definitius si dins el termini esmentat no es presenten al·legacions.

Pàg. 22

Sisè.- Designar a la Sra. Pilar Díaz Romero, Alcaldessa, com a representant titular i a la Sra. Sara Forgas Úbeda, Regidora delegada de Serveis Socials, Salut Pública i Polítiques de Família, com a representant suplent al Consell Rector del Govern Territorial de Salut del Baix Llobregat Centre - Fontsanta.

Setè.- Notificar aquest acords a la Regió Sanitària Barcelona del Servei Català de la Salut.



“Bé, des del Grup d’Esquerra Republicana donarem suport a aquest dictamen. Això sí, els farem una recomanació. El fet que vostès dues, senyora Díaz i senyora Forgas, estiguin, doncs, en aquest govern territorial, esperem que no vagi en detriment, també, de la seva feina a l’Ajuntament d’Esplugues, sobretot la senyora Sara Forgas en tot el que és l’àmbit de serveis socials. Des d’Esquerra Republicana, cada vegada estem rebent més queixes de persones, suposo que afectades, també, per la crisi i per altres situacions, que s’estan queixant de les deficiències dels serveis municipals.

Aprofito per dir-ho ara i no en el torn de precs i preguntes. Però ja que es tracta d’un tema que, realment, afecta tot el que és les polítiques de serveis socials d’aquest ajuntament, doncs, no està de més dir-ho.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, des de Convergència i Unió ja hem plantejat en altres ocasions, en altres plens, la política aquesta, doncs, que alguns ajuntaments metropolitans, amb la complicitat del Govern de la Generalitat, tenen, no?, d’anar creant consorcis, d’anar creant mancomunitats, d’anar creant, en definitiva, poders paral·lels al Govern de Catalunya. Sembla que en lloc d’anar simplificant l’existència de poders públics i, en definitiva, doncs, de consorcis, d’administracions, doncs, vostès, des d’una línia política molt concreta, la vagin ampliant, no?

No creiem que anar creant consorcis, a més a més, doncs, suposi una qüestió de millora, no? i, per tant, en principi, per una qüestió de principi, per una qüestió, en definitiva, de model de país i de model d’àrea metropolitana de Barcelona, Convergència i Unió no pot estar d’acord en la creació de nous ens territorials en aquest sentit que, d’una manera o d’una altra, vagi buidant de poder, en aquest cas, les línies polítiques i de treball de la conselleria de Salut, en aquest cas. I, per tant, doncs, permetin-nos que hi votem en contra.”


“El Grupo de Iniciativa vota que sí.”

Pàg. 23

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular s’abstindrà.”

Sotmès a votació el dictamen, voten a favor l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sr. Antonio Salazar Dotor, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Ramón Cervera Maurel, Sra. Ma. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, setze vots. Voten en contra els regidors Sr. Roger Pons Navacerrada i Sra. Lídia Morera Culebras, és a dir, dos vots. S’hi abstenen els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno i Sra. Mercè Haro Capell.


A les 12 hores 26 minuts, abandona el Saló de sessions la regidora Sra. Lídia Morera Culebras.

MOCIONS

6/09.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL PPC AMB MOTIU DE LA SUPRESSIÓ DEL SISTEMA DE VELOCITAT VARIABLE I DEL LÍMIT DE 80 KM/H EN LES VIES D’ACCÉS A BARCELONA.

La Sra. Díaz diu:

“Amb això, acabem els punts que vénen de les informatives i entrem a l’apartat de mocions. Per tant, començaríem substanciant la primera, la 6/09, que és la Moció del Grup Municipal del PPC amb motiu de la supressió del sistema de velocitat variable i del límit de 80 quilòmetres/hora en les vies d’accés a Barcelona.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. Aquesta moció, de la qual ara faré lectura, és una moció que vam presentar al Ple anterior del mes de febrer i que, a sol·licitud del partit de govern, del Partit Socialista, vam demanar que es quedés sobre la taula per poder intentar consensuar-la. Haig de dir que hem fet els deures, que hem intentat consensuar-la, però que no hem arribat a un acord, per la qual cosa, farem lectura de la mateixa moció íntegra. I que, a més a més, també no ho haig de justificar, però explicaré que està en castellà perquè en presentàvem dues i, el 50 per cent, una, havia de ser en castellà i és aquesta. L’altra, es va fer el mes passat.

Pàg. 24

«Moción del Grupo Municipal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat con motivo de la supresión del sistema de velocidad variable y el límite de 80 kilómetros/h en las vías de acceso a Barcelona.

El Decreto 152/2007, mediante el cual el Gobierno de la Generalitat aprobó el Plan de actuación para la mejora de la calidad de la vida en la región metropolitana de Barcelona, a propuesta del Departament de Medi Ambient i Habitatge, implicó la limitación de velocidad de todas las vías de acceso rodado a Barcelona a un máximo de 80 kilómetros/hora. En virtud de dicho decreto, se ha implantado una nueva medida por el Govern de la Generalitat que establece un sistema de velocidad variable en la autovía de Castelldefels, C-31, y en la autopista del Garraf, C-32, el cual permitirá modificar la velocidad máxima permitida reduciéndola desde los 80 kilómetros hasta un mínimo de 40 kilómetros/hora. Sin embargo, tanto el Reglamento General de Circulación como la Ley de Seguridad Vial establecen la previsión de circular en autovías y autopistas a menos de 60 kilómetros/hora.

En concreto, el artículo 49 del Reglamento General de Circulación, RD 1428/2003, prohíbe la circulación por debajo de 60 kilómetros/hora, autorizándolo únicamente para vehículos de transporte especial o en los casos donde la intensidad de la circulación no permita una velocidad mayor. De este modo, la medida adoptada por la Generalitat introduciendo límites más restrictivos supone contravenir ambas normas.

Por otro lado, el artículo 19 de la Ley de Seguridad Vial establece que reglamentariamente serán fijadas velocidades máximas y mínimas para conductores, vehículos y vías objeto de la ley y que, en cualquier caso, las limitaciones específicas serán señalizadas con carácter permanente o temporal en su caso, pero en ningún momento se recoge la posibilidad de utilizar señalización variable. De hecho, la propia medida puede suponer un potencial riesgo para la circulación, ya que los cambios automáticos de los límites de velocidad puede llevar a los conductores a realizar operaciones bruscas que aumenten la probabilidad tanto de colisiones como de retenciones, añadiendo un factor de tensión nuevo sobre los conductores.

Además, entre las mismas propuestas no se contempla la posibilidad de aumentar la velocidad en ambas vías, cuando así las condiciones lo permitan, sirviéndose de las mismas posibilidades técnicas que se utilizan para reducir la velocidad.

Los objetivos que, supuestamente, persiguen todas estas medidas son los de reducir la congestión circulatoria, mejorar la seguridad vial y reducir la contaminación. No obstante, la contaminación atmosférica depende de una amplitud de factores, entre los que tienen especial incidencia los meteorológicos, como la lluvia, el viento o la temperatura. Asimismo, los accidentes de tráfico tienen una mayor dependencia de las propias características de las vías que no de la velocidad, siendo un dato el hecho de que en autopistas y autovías se recoge un menor número de accidentes que en las vías de doble sentido o las urbanas.

Pàg. 25

En el margen de lo anterior, la acción del Servei Català de Trànsit se ha centrado, prioritariamente, en incrementar exponencialmente el número de radares fijos en el área metropolitana de Barcelona y multiplicar la recaudación desde la puesta en marcha en la limitación de 80 kilómetros/hora a principios de 2007. De facto, se distorsionará la finalidad del radar, que deja de ser un elemento disuasorio para convertirse en un elemento recaudatorio.

De este modo, se apela a la responsabilidad de los conductores como responsables directos de la contaminación y de la congestión y de los accidentes, mientras que la Administración se inhibe de toda acción para combatir y hacer frente a los mismos. La Administración, por tanto, ha dejado de invertir para tratar de mitigar los citados problemas, salvo para adoptar medidas más restrictivas o mejores sistemas que sancionen las infracciones cometidas por los ciudadanos.

Por tanto, lo anteriormente expuesto y dado el aumento de la preocupación pública que suscita la nueva regulación de los límites de circulación, así como la existencia de múltiples formas alternativas de combatir los accidentes de tráfico y la congestión circulatoria y la contaminación del aire de la ciudad de Barcelona y los municipios que forman el área metropolitana de Barcelona, el Grupo Municipal Popular presenta para su debate y aprobación de este Pleno los siguientes acuerdos:

Primero: Solicitar la supresión del sistema de velocidad variable implantado en las vías C-31 y C-32, así como la limitación de velocidad de 80 kilómetros/hora en los accesos a Barcelona al Servei Català de Trànsit y a la Generalitat de Cataluña.

Segundo: Trasladar los acuerdos anteriores al Servei Català de Trànsit, a la Generalitat de Cataluña y a los ayuntamientos implicados y a las entidades y organismos y órganos de gobiernos correspondientes a fin de que se les dé obligado cumplimiento.»

Bé, aquesta és la moció que vam presentar el mes passat i que mantenim aquí i presentem a votació.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple la següent moció:

El decreto 152/2007 mediante el cual el Gobierno de la Generalitat aprobó el Plan de actuación para la mejora de la calidad del aire en la Región Metropolitana de Barcelona a propuesta del Departament de Medi Ambient i Habitatge, implicó la limitación de la velocidad de todas las vías de acceso rodado a Barcelona a un máximo de 80 kilómetros por hora.

En virtud de dicho decreto, se ha implantado una nueva medida por el Govern de la Generalitat que establece un sistema de velocidad variable en la autovía de Castelldefels (C-31) y en la autopista del Garraf (C-32), el cual permitirá modificar la

Pàg. 26

velocidad máxima permitida reduciéndola desde los 80 km/h hasta un mínimo de 40 km/h.

Sin embargo, tanto el Reglamento General de Circulación como la Ley de Seguridad Vial establecen la prohibición de circular en autovías y autopistas a menos de 60 km/h. En concreto, el artículo 49 del Reglamento General de Circulación (RD 1428/2003), prohíbe la circulación por debajo de los 60 km/h, autorizándolo únicamente para vehículos de transporte especial o en los casos donde la intensidad de la circulación no permita una velocidad mayor. De este modo, la medida adoptada por la Generalitat introduciendo límites más restrictivos supone contravenir ambas normas.

Por otro lado, el artículo 19 de la Ley de Seguridad Vial establece que reglamentariamente serán fijadas las velocidades máximas y mínimas para conductores, vehículos y vías objeto de la ley, y que en cualquier caso, las limitaciones específicas serán señalizadas con carácter permanente o temporal en su caso, pero en ningún momento se recoge la posibilidad de utilizar señalización variable. De hecho, la propia medida puede suponer un potencial riesgo para la circulación, ya que los cambios automáticos de los límites de velocidad pueden llevar a los conductores a realizar operaciones bruscas que aumenten la probabilidad tanto de colisiones como de retenciones, añadiendo un factor de tensión nuevo sobre los conductores.

Además, entre las medidas propuestas, no se contempla la posibilidad de aumentar la velocidad en ambas vías cuando así las condiciones lo permitan, sirviéndose de las mismas posibilidades técnicas que se utilizan para reducir la velocidad.

Los objetivos que supuestamente persiguen todas estas medidas son los de reducir las congestiones circulatorias, mejorar la seguridad vial y reducir la contaminación. No obstante, la contaminación atmosférica depende de un amplio número de factores, entre los que tienen especial incidencia los metereológicos como la lluvia, el viento o la temperatura. Así mismo, los accidentes de tráfico tienen una mayor dependencia de las propias características de las vías que no de la velocidad, siendo un dato señalado el hecho que en autopistas y autovías se recoge un menor número de accidentes que en las vías de doble sentido o las urbanas.

Al margen de lo anterior, la acción del Servei Català de Trànsit se ha centrado primordialmente en incrementar exponencialmente el número de radares fijos en el área metropolitana de Barcelona y en multiplicar la recaudación desde la puesta en marcha de la limitación a 80 km/h a principios del año 2007. De facto, se distorsiona la finalidad del radar que deja de ser un elemento disuasorio para convertirse en un elemento recaudatorio.

El incremento del número de radares y de la recaudación obtenida debida a la reducción de los límites de velocidad no ha revertido en mejoras de las vías de acceso a la ciudad de Barcelona que pudiesen significar una disminución de los accidentes, ni

Pàg. 27

en una mejora estructural de las infraestructuras viarias que evite la congestión, ni tampoco en un incremento de la inversión en zonas verdes que ayude a combatir la contaminación.

De este modo, se apela a la responsabilidad de los conductores como responsables directos de la contaminación, de la congestión y de los accidentes, mientras que la Administración se inhibe de toda acción para combatir y hacer frente a los mismos. La Administración, por tanto, ha dejado de invertir para tratar de mitigar los citados problemas, salvo para adoptar medidas más restrictivas o mejores sistemas que sancionen las infracciones cometidas por los ciudadanos.

Por todo lo anteriormente expuesto, y dado el aumento de la preocupación pública que suscita la nueva regulación de los límites de circulación, así como existencia de múltiples formas alternativas de combatir los accidentes de tráfico, la congestión circulatoria y la contaminación del aire de la ciudad de Barcelona y los municipios que forman el área metropolitana de Barcelona, el Grupo Municipal Popular, presenta para su debate y aprobación ante este Pleno, los siguientes:

ACUERDOS

PRIMERO.- SOLICITAR LA SUPRESIÓN del sistema de velocidad variable implantado en las vías C-31 y C-32, así como la limitación de velocidad de 80 km/h en los accesos a Barcelona, al Servei Català de Trànsit y a la Generalitat de Catalunya.

SEGUNDO.- TRASLADAR los acuerdos anteriores al Servei Català de Trànsit, a la Generalitat de Catalunya, a los Ayuntamientos implicados y a las Entidades, Organismos u Órganos de Gobiernos correspondientes, a fin de que se les dé obligado cumplimiento.



“Bé, des del Grup d’Esquerra Republicana, constatem que és una realitat que... i, a més a més, per experiència personal, no? a l’autovia de Castelldefels, doncs, tot el tema, tot l’àmbit de la velocitat variable, no funciona i dubto molt que pugui arribar a funcionar.

Malgrat tot, entenem que, a les sol·licituds d’acord que hi ha, barregen al mateix punt d’acord el sistema de velocitat variable juntament amb tot el tema dels 80 quilòmetres en els accessos de Barcelona que s’ha establert pel Servei Català de Trànsit i la mateixa Generalitat de Catalunya. Per tant, nosaltres, aquí, podríem dir que tenim el cor partit, però sempre ens posarem en la mateixa situació, tot el tema de la reducció del volum..., perdó, del límit de velocitat a 80 quilòmetres per hora a l’àrea metropolitana de Barcelona conté dos factors que considerem positius: un, la reducció

Pàg. 28

de la contaminació i del consum de combustible, per tant, únicament, per això, ja hi podríem donar suport. I dos, després, hi ha hagut una rebaixa del nombre d’accidents i, per tant, del nombre de víctimes. Ni que fos que aquesta reducció de límit de velocitat a l’àrea metropolitana hagi servit per salvar una sola vida humana, ja la considerem positiva. I, per tant, a aquesta moció hi hem de votar en contra.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Suposo que el regidor del Partit Popular ja dirà alguna cosa al respecte, de totes maneres és curiós, perquè escoltant-lo, senyor Figueras, bé, el nostre grup no ho veu clar en aquest sentit, no? perquè el fet que s’hagi reduït, doncs, la sinistralitat, no és justament perquè s’hagi limitat la velocitat sinó perquè s’ha introduït un carnet de punts, que és un concepte sensiblement diferent, no?

No obstant això, crec que la moció, així ho vam traslladar al Grup Municipal Popular, la nostra incomoditat perquè estava presentada en castellà, però, bé, no obstant això, sí que el sentit i el contingut, en definitiva, de la moció, el compartim totalment. Ha arribat un punt en què, en aquest país, l’intervencionisme del Govern està arribant a uns límits desesperants, no? I crec que l’exemple que, en aquest cas, estan patint les principals artèries vials d’entrada a Barcelona, justament amb la reducció no només dels límits de velocitat sinó amb l’invent aquest astronòmic, ara, de fer velocitats variables, doncs, home! no demostra, en definitiva, que es pugui reduir la sinistralitat, hi insisteixo, perquè la sinistralitat s’ha reduït per una qüestió dels carnets per punts.

No obstant això, sí que és veritat que s’han incrementat moltíssim els radars a les carreteres, seguirem veient que s’incrementen radars amb el Govern tripartit, cosa que creiem que és negatiu, perquè, en tot cas, el que, en definitiva, ha de garantir també la seguretat vial són les patrulles de Mossos d’Esquadra per les carreteres i no, en definitiva, una sèrie de radars, que la gent corre, quan arriba al radar frena, torna a arrencar, i, en definitiva, perquè això, doncs, tots ho hem pogut constatar per experiència personal, no demostra en cap cas que sigui una mesura realment que solucioni el problema. I, per tant, l’esperit recaptatori i l’afany, doncs, econòmicament persecutor que tenen aquestes mesures impulsades pel Govern de la Generalitat, doncs, són totalment contràries als plantejaments que té Convergència i Unió i que així ho ha establert, en aquest cas, el nostre president, l’Artur Mas, no? Per tant, votarem absolutament a favor d’aquesta moció.”


“Bien. El Grupo de Iniciativa creemos que no existe un derecho a correr, sin embargo, sí que existe un derecho a tener un medio saludable, sin contaminación, a que haya una disminución en los accidentes, etcétera. Nosotros creemos que eso sí que existe, pero el derecho, insisto, a correr, a tener mucha velocidad con un automóvil no existe, independientemente de que los fabricantes de coches hagan los vehículos o permitan

Pàg. 29

que los vehículos puedan alcanzar los 200 o más kilómetros a la hora sabiendo la infraestructura que tenemos.

Pero voy a intentar ser muy breve, simplemente, voy a decir por qué nosotros estamos en contra de esta moción y a favor de la velocidad variable. Hay unos estudios, que no los han hecho ningún político, sino los entendidos en el tema, con lo cual no es sospechoso de que se carguen las tintas a favor de ningún color político. Y dentro de estas reflexiones que hacen algunos de los pensantes y de la gente sabia de nuestro país, dicen que «hay que reconocer» –y lo leo textualmente– «que la limitación de velocidad de 80 kilómetros ha ayudado a que haya en la zona limitada ciento cincuenta accidentes menos, reducción del 40 por ciento de las víctimas mortales y heridos, reducción de la congestión entre un 5 y un 7 por ciento aproximadamente, tránsito más fluido y pacificado, reduciendo los consumos de combustible entre un 8 y un 12 por ciento, reduciendo la contaminación atmosférica por los corredores viarios entre un 7 y un 11 por ciento, reducción de tres decibelios de contaminación acústica.»

Por lo tanto, con estos datos que tenemos en la mano y que, evidentemente, no los han hecho los políticos, sino los técnicos, que saben del tema, nosotros, el Grupo de Iniciativa per Catalunya Verds, vota «no» a la moción.”

El Sr. Giner diu:

Bé. Aquesta moció va quedar damunt de la taula en el Ple anterior i nosaltres ens vam comprometre, doncs, a presentar un text alternatiu. Vam fer els deures, el vam presentar, però no vam arribar a cap acord amb el Grup del Partit Popular. El nostre text alternatiu anava en la línia que, en tot cas, hi hagués velocitat variable fins a partir de determinades hores de la nit fins els 80 quilòmetres per hora, etcètera, o sigui, que no hi hagués aquesta inflexibilitat en aquest tema.

Atès que eren dues mocions de caire diferent i que, en el seu moment, la iniciativa la va prendre el Grup Popular, doncs, nosaltres vam decidir retirar la nostra i, per tant, ara explicarem el nostre sentit del vot respecte de la moció que ha presentat el Partit Popular.

Per un cantó, nosaltres no compartim, doncs, algunes de les expressions que es manifesten a la moció i tampoc estem d’acord en algunes de les argumentacions, com el tema de l’afany recaptatori i creiem que és molt imprecisa quan fa referència als temes de la contaminació, no? Creiem que hi ha dos temes importants i n’hi ha un de fonamental: aquesta limitació de velocitat està clar que contribueix a un dels objectius de la Unió Europea d’evitar la sinistralitat i evitar els accidents mortals, fins el 2010, reduir-los en un 50 per cent. I això, ateses les estadístiques que han sortit des que està implantada aquesta mesura, doncs, sí que és ben cert, hi ha hagut menys accidents mortals i menys ferits greus, eh? I això està contrastat. I per altra banda, també, d’alguna manera, hi ha una contribució, doncs, a pal·liar els efectes

Pàg. 30

contaminants d’un sector important de l’àrea metropolitana, de la primera corona concretament.

Per tant, nosaltres no compartint els criteris en què es basa la moció que presenta el Grup del Partit Popular i hi votarem en contra.”

El Sr. Ortega diu:

“Ho sento, ens ha caigut la bola. Bé, agrairé als que hi han donat suport i bé, als altres, també els agraeixo la seva intervenció, però donar una mica de resposta general.

Vejam, jo sí que tinc el cor partit, perquè, clar, si parleu de la protecció de les vides humanes, ens hi apuntem tots, eh?, tots, i si podem fer-hi alguna cosa més, podem prohibir fins i tot conduir i tot i no hi haurà cap mort per accident de trànsit. Podem arribar a fer aquest supòsit. Però, ara bé, mireu, si a mi em justifiqueu el tema que no és recaptatori –no és recaptatori– i que no contamina, d’informes, escolta’m, a vegades sentim parlar per la ràdio, per la televisió alguns grups parlamentaris que s’han fet cents i cents, per no parlar d’alguns milers, d’aquests estudis, que valen dotze mil euros i que diuen el que diuen, no? Però sí que és veritat que el RACC des de fa mesos i ho torna a publicar el dia 16 de març, «El RACC duda de que la contaminación se reduzca a 80 kilómetros/hora, que se reduzca la contaminación.»

«El RACC insiste en cuestionar los beneficios del 80 por hora.» El RACC, tots sabeu què és. Mireu, jo penso que parlar que no és recaptatori..., saben en quant temps s’amortitza un radar, segons quins radars? En un dia, en vint-i-quatre hores. Jo en aquests negocis m’hi agradaria entrar, perquè això és un negoci fructífer. Tu fas un radar que val 120.000 euros, el plantes avui i demà està amortitzat. Home! no és recaptatori, no, no, però, dóna uns ingressos, dóna 364 dies de benefici restants, per alguna cosa deu ser.

Després, contaminació. Vejam, aquí s’ha parlat que si contamina menys, que si també consumeix menys, voleu que us digui els estudis que també he sentit i també hem pogut llegir? Que és mentida, perquè un cotxe d’avui dia –d’avui dia– amb els cavalls que té, el més petit l’Ibiza, el no sé què, consumeix més anant a poca velocitat amb marxes curtes que amb marxes llargues. Això de calaix, de calaix.

Segon, 80 quilòmetres/hora és una velocitat correcta que la quarta te l’admet i també consumeix menys. Això ho diuen els informes i els estudis, aquells que són gratis, no els que es paguen, eh?

Però com que això és discutible i són versions, són teories, també podríem deixar-ho aquí. Però jo diré una cosa, perquè aquesta qualitat de vida de la contaminació ambiental, jo, si fos de Begues, faria una reivindicació, perquè, escolta’m, per què passen per la meva carretera i no hi ha reduccions de velocitat que impedeixin que

Pàg. 31

conduir... O si fos del Garraf o si fos de Sitges, per què haig d’anar allí a 120 per l’autovia?, per Calafell, per què a mi m’han de contaminar més que a Gavà o Viladecans o Sant Boi o a Esplugues de Llobregat? Escolta’m, per aquesta teoria hi ha un greuge comparatiu.

Per la qual cosa, jo penso que són unes mesures que s’han implantat d’una manera d’aquestes una mica frívoles des de l’Ajuntament de Barcelona, des de la Generalitat de Catalunya, com sempre –com sempre– som els pioners en les fórmules més ben vestides a nivell de contaminacions, de reduccions de consums de benzines, però, en el fons, alguna pela sempre cau –alguna pela sempre cau. No diré quantes, no ho sé, però alguna pela sempre cau, que sempre va bé per a les arques. Sempre som els pioners a tot Espanya, a Barcelona. I per millor exemple, al Baix Llobregat ens toca ser aquí els sponsors d’aquesta prioritat, d’aquesta experiència pilot. Home! doncs, fantàstic.

Llavors, jo vull argumentar això, perquè, simplement, quedi de manifest que, d’estudis, n’hi ha molts i que opinions n’hi ha moltes més. I per això, he volgut argumentar la nostra. Gràcies.”

La Sra. Díaz diu:

“Qui no excedeix la velocitat màxima no paga multes. Jo crec que això, també, de tant en tant, ho hem de tenir en compte. No, no, doncs, ara que diem això, podríem aprofitar per fer una reflexió, perquè la volia comentar i pot ser el moment. És veritat, sempre tanca el grup proposant, però també el moment de tancar és per comentar els posicionaments de la resta, no és per parlar de beques o perquè surtin nous temes; per tant, jo crec que sense intentar, evidentment, entrar en el que vostès hagin de dir, que jo crec que són completament lliures, com ho han sigut sempre, sí que és bo que hi hagi el posicionament de cadascú i, al final, qui tanqui, ho faci per comentar o per rebatre allò que hagi de rebatre, perquè ja que és el propietari de la moció, així ha de ser. Però de vegades jo crec que, doncs, aprofitem per introduir nous elements i en això ens hauríem de... Sí, sí, molt bé.”

Sotmesa a votació la moció, voten a favor els regidors Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno, Sra. Mercè Haro Capell i Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, quatre vots. Voten en contra l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sr. Antonio Salazar Dotor, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Ramón Cervera Maurel, Sra. Ma. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot, Sr. Juan Manuel Serrano Lizana i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, setze vots.

La moció es rebutja per majoria absoluta.

Pàg. 32

7/09.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CIU PER RECLAMAR QUE ES DECLARI LA SARDANA COM A “DANSA NACIONAL” DE CATALUNYA.

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, la següent moció és la 7/09, que és la Moció del Grup Municipal de Convergència i Unió per reclamar que es declari la sardana com a «dansa nacional» de Catalunya.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, és curiós, senyora Díaz, perquè vostès, en el tema dels pressupostos, sempre parlen d’altres pobles que no tenen res a veure amb Esplugues, per això m’ha fet gràcia que, en definitiva, ara retregui al portaveu popular això.

Bé, en qualsevol cas, centrar-nos en la moció... És veritat o no?, no estic dient cap mentida, em sembla, no? Centrant-nos en la moció –centrant-nos en la moció–, senyora Díaz, si us plau, hi ha una realitat que és evident, bé, que la sardana és, com diu la moció que, en aquest cas, presentem, una expressió popular d’identitat catalana, que la sardana té un arrelament històric a Esplugues, que té, a més a més, un arrelament històric al Principat de Catalunya i que de la sardana s’extreuen un sèrie de valors democràtics i a favor dels drets humans defensats pel conjunt de la ciutadania, no?, com són la tolerància –a la sardana hi cap tothom, gent grassa, gent prima, gent alta, gent baixa, gent de color, gent més clareta–, la integració, la igualtat, la germanor i la solidaritat.

Per tant, és un exemple, jo crec, de riquesa, de democràcia i de pluralitat, aquesta dansa. A més a més, doncs, des d’una perspectiva intergeneracional de defensa de la igualtat de drets home-dona i sense distinció de classe social i ètnia, el que estava explicant en aquest moment, no?

Si bé és veritat que, per exemple, hi ha hagut una discriminació cap a les dones històricament, en el dret de sufragi, doncs, la sardana, justament en això, ha estat pionera, no?, també. I és evident que a nivell popular es reconeix la sardana i al moviment social que promou aquesta dansa de Catalunya, doncs, se li reconeix aquesta tasca, que dic, en pro de la democràcia i que considera, també, la sardana un element de vertebració i d’integració, no?, amb tota la pluralitat, inclús les diferències que hi ha de la ciutadania que pot participar i gaudir de la sardana, no?

És evident, també, que és la dansa majoritària i de major extensió i implantació en el nostre país no només una implantació territorial sinó una implantació històrica. I, per tant, sobre la base de tots aquests plantejaments, Convergència i Unió plantejava o planteja que en el Ple de l’Ajuntament d’Esplugues, doncs, s’acordi demanar formalment al Parlament de Catalunya i als diputats i diputades que en formen part, que es declari la sardana com a «dansa nacional» de Catalunya.

Pàg. 33

No volia finalitzar la nostra intervenció sense agrair, doncs, també, a la Secció Sardanista de l’Avenç la seva presència avui al Ple i les propostes que també ens han fet al respecte. Gràcies.”

Se sotmet a examen i aprovació del ple la següent moció:

Atès que la sardana, com a expressió popular d’identitat catalana, té un arrelament a Esplugues i al Principat de Catalunya.

Atès que de la sardana se n’extreuen un seguit de valors democràtics i a favor dels drets humans defensats pel conjunt de la ciutadania, com ara la tolerància, la integració, la igualtat, la germanor i la solidaritat. Tot, des d’una perspectiva intergeneracional, de defensa de la igualtat de drets home-dona i sense distinció de classe social i ètnia.

Atès que a nivell popular, es reconeix la sardana i el moviment social que la promou, la seva tasca en pro de la democràcia i la considera com un element de vertebració.

Es proposa.

Primer.- El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat acorda demanar formalment al Parlament de Catalunya i als diputats i diputades que en formen part, que es declari la sardana com a dansa nacional de Catalunya.

Segon.- Comunicar l’adopció d’aquest acord a la Secció Sardanista de l’Avenç, al Parlament de Catalunya, als portaveus de tots els grups parlamentaris presents actualment i a la Federació Sardanista de Catalunya (Via Laietana, 15, 3r 4a. 08003-Barcelona).



“Bé. Senyor Pons, vostè sap que el portaveu, en aquest cas,jo mateix, del Grup d’Esquerra Republicana,va parlar amb vostè, precisament, en una audició de sardanes que es celebrava en el Pou d’en Fèlix i li vaig proposar presentar aquesta moció conjuntament. Això, malgrat tot, va ser just abans que conegués el rerafons de tot plegat i el rerafons de tot plegat és que, aquesta mateixa proposta, ja s’estava discutint en el Govern de Catalunya i que, a més a més, ja havia estat desestimada pel mateix Govern, per unes raons que jo mai havia arribat a sospitar i és que el Grup de Convergència i Unió, en aquest cas el grup parlamentari, no fos seriós en les seves demandes.

Pàg. 34

Perquè, clar, si cal ser seriós en les demandes per potenciar, doncs, la sardana, potser s’haurien d’haver acollit a la Llei 2/1993, de 5 de març, sobre foment i protecció de la cultura popular i tradicional catalana o al Decret 389, de 2006, de 17 d’octubre, de patrimoni festiu i que reconeix com a figures legals, doncs, la festa popular d’interès cultural, la festa tradicional d’interès nacional, l’element festiu tradicional d’interès nacional, festa patrimonial d’interès nacional o l’element festiu patrimonial d’interès nacional, però, en canvi, en cap lloc surt relatat dansa nacional de Catalunya, tal com demana la moció que presenta en aquest ajuntament, doncs, Convergència i Unió.

Entenc que, potser, aquesta moció arriba tard i que, potser, s’hagués hagut de presentar abans que el Parlament es posicionés, però fer arribar aquesta moció, ara mateix, aquí, a l’Ajuntament d’Esplugues, doncs, crec que se’ls ha passat l’arròs i que arriben tard.

En tot cas, abans de votar i anunciar que votarem negativament a aquesta moció, com no pot ser d’altra manera, l’he d’informar que, al mateix temps, des del Govern de Catalunya i des del Parlament, s’està treballant no, precisament, a donar una figura retòrica a la sardana i donar-li aquest reconeixement sinó que, realment, s’està treballant en com potenciar-la, en com fer que els problemes que ara mateix té, sobretot generacionals, doncs, canviïn i que, d’alguna manera, la sardana es pugui mantenir en aquest país durant molts anys, sobretot, amb el seu principal paper. I perdoni’m o permeti’m l’expressió, també, poètica, que la sardana, al cap i a la fi, és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan. Lamentablement, com li he dit, senyor Pons, hem de votar en contra d’aquesta moció.


“Bien. El Grupo de Iniciativa per Catalunya Verds, independientemente de la opinión que tenemos de la moción, el Grupo Municipal de ICV exigimos al señor Pons que pida disculpas por el comentario que ha escrito en el Facebook y que hace referencia a los hechos del miércoles. No estamos de acuerdo en nada de lo que dice, porque no es cierto y es mentira. Y desde este momento y mientras no se disculpe en el mismo lugar en que ha hecho las acusaciones, dejaremos de tener relaciones con él como persona y como político y, por lo tanto, todas aquellas aportaciones que dirija él en nombre de su grupo en este Pleno, los regidores/regidoras de ICV no las tendremos en cuenta.

Por lo tanto, en esta votación de esta moción y mientras no se dé este hecho de pedir disculpas, nosotros, en estos momentos, queremos pedirle al Secretario de la Corporación que nos diga, porque, evidentemente, no vamos a votar ni a favor ni en contra ni nos abstendremos, si nos quedamos, si se considera abstención.”


“En efecte, senyora regidora, si es queden presents, es considera abstenció.”

Pàg. 35


“Bien, pues entonces, en el momento de la votación, nosotros nos marcharemos y entraremos en cuanto pase la votación.”

El Sr. Secretari diu:

“Amb el permís de la Presidència, aquest secretari pot fer constar a l’acta, perquè sembla que no té gaire sentit que s’aixequin i tornin, que materialment manifesten que consti en acta la seva no-participació en la votació.”


“Lo digo para que no haya el problema que hubo una vez, que nos pronunciamos que no nos queríamos pronunciar de ninguna de las tres maneras, pero, por cuestiones legales, salió en el acta que nos habíamos abstenido. Simplemente era por esta cuestión.”


“En aquest mateix sentit i, senzillament, per facilitar la situació, eh?, per superar-la i donar satisfacció a tots els requeriments.”


“Muy bien. Bueno, lo hemos dicho aquí, porque era el momento, dado que era la moción que se tenía que presentar y no esperarnos a ruegos y preguntas.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. M’he emportat una sorpresa, jo..., votarem la moció ara mateix, però jo no sé el que posaves, Roger, al Facebook, però et diré una cosa, si llegeix el meu, des de tota l’educació, vaig relatar el que va passar. I no sé què hi deus posar tu, Roger, però segur que no hi has posat cap mentida. Bé, però si és del tema del dimecres no sé què vas posar, però, vull dir, em solidaritzo amb tu, eh?”

La Sra. Puertas diu:“Perdonar, aunque no me toque, si me disculpáis, voy a leer lo que decía el Facebook y ya está y así quedamos claros.”

La Sra. Díaz diu:

“Sí, sí, ara tindrà la paraula i si volen... Només els demano una cosa, perquè jo crec que és bo tenir una mica d’ordre i de disciplina a l’hora del desenvolupament del Ple. I

Pàg. 36

jo m’estimaria... i ells ja han dit el que havien de dir, pensaven que era el moment oportú i aquí, nosaltres, evidentment, no hi entrem, però, bé, jo sí que demanaria que acabem de substanciar la moció, després tenim un apartat de precs i preguntes... No sé... i si volen... és que jo crec que tot i que ara... doncs, si volen, després, pot haver-hi un espai, però jo crec que ara el que procedeix és discutir la moció.

Ens podem solidaritzar amb el senyor Pons o amb els nens que passen gana a l’Àfrica, però jo sí que els demanaria, si us plau, que ara substanciem la moció, parlem d’això, ells pensaven que l’havien de fer i, per tant, hem de respectar el seu posicionament, però la resta, després, tindrem una oportunitat, tenim un apartat de precs i preguntes i podrem establir, si volen vostès, un debat o una manifestació de posicionaments. Però, senyor Ortega, si li sembla bé, parlem de la moció.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé, bé, no, no, sí, home, sí, hi estic d’acord totalment, jo no pensava parlar d’això. Si és que és veritat. I, a més, respecte a tothom, però respecte a la llibertat d’expressió que si el Roger ha posat alguna cosa que no és delictiu ni ofèn a ningú, em solidaritzo amb ell. Perquè, ho repeteixo, entreu al meu, eh?, no té «desperdici», però sempre des de l’educació, faltaria més, eh? I punt pilota, no vull parlar res més.

Roger, jo et vaig fer una proposta –parlant de la moció, eh?, estem parlant de sardanes ara–, jo vaig fer una proposta al Grup de Convergència i Unió en la qual us demanàvem canviar «dansa nacional de Catalunya» per la «dansa més representativa de Catalunya» i això ho justificàvem perquè, si no, entràvem en una dinàmica, una dialèctica en la qual nosaltres..., penso que aquesta Corporació no té prou consistència per poder opinar sobre quina és la dansa nacional de Catalunya.

Primer, perquè em sembla que se’ns ha portat una dada nova, el portaveu d’Esquerra Republicana, que, bé, el Parlament de Catalunya no es deia allí fer aquesta dansa nacional. A més a més, jo penso que hi ha entitats culturals, en aquest cas d’Esplugues, que també se les ha d’escoltar, com són els esbarts, com són els bastoners, que podrien dir alguna cosa d’això seu, també, per poder opinar.

Jo li reconec, des de tot el respecte, que és la més coneguda, és molt antiga, és bella, però podríem parlar i discutir de quines més hi ha per poder definir la dansa nacional de Catalunya. I si ho ha de ser, votarem que sí, faltaria més. Però sempre amb un dictamen o amb un tipus d’opinió des de la part cultural, en aquest cas, d’Esplugues. I per aquest motiu, també..., vejam, com que considero que és la més bella i la més representativa, tampoc no et votaré que no, però ens abstindrem.”

El Sr. Giner diu:

Bé. Nosaltres, en primer lloc, no voldríem solament destacar la presència d’alguns membres de la secció sardanista de l’Avenç, com el senyor Bonet i el senyor Nevado

Pàg. 37

sinó que, també, el que voldríem, doncs, és agrair el seu esforç, la seva dedicació i tota la feina que fan en aquest sentit per mantenir durant tant temps la Secció Sardanista, per mantenir les seves activitats i per ensenyar a ballar la sardana a gent que ha vingut d’altres territoris. Evidentment, la cultura és un element d’integració en el qual les entitats locals tenen un paper molt important.

Dit això i manifestant de nou el nostre reconeixement, el que sí que voldria comentar és que compartim els criteris que manifestava el portaveu d’Esquerra Republicana, el senyor Figueras i pensem que la sardana mereix un reconeixement institucional, però que, en aquests moments, legalment, el fet de declarar-la com a dansa nacional de Catalunya, no té lloc en l’ordenament jurídic vigent, eh?, que, per altra banda, doncs, ve de l’any 93, com molt bé ha dit el senyor Jordi Figueras. És per aquest motiu que reconeixent, pensant que ha de tenir un reconeixement institucional, pensem, doncs, que no és el moment de votar la moció en el sentit que l’ha presentada el Grup Municipal de Convergència i Unió.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, serem breus, jo només volia..., sincerament, m’he sorprès una mica perquè vostè, senyor Figueras, de vegadas és una mica l’exponent de les màximes contradiccions i vostè mateix ve a dir que aquesta moció s’havia d’entrar signada per tots els grups polítics i que si nosaltres accedíem que se signés i li vam dir que no hi havia cap problema per part nostra, que quanta més gent pogués donar suport a la proposta millor, per tant, cap problema. Això, vostè constatarà que el que li dic és veritat. Per tant, em sorprèn que hagi canviat radicalment de postura, en primer lloc, això, ara no només qüestionant el moment polític per presentar la proposta sinó també el sentit del seu vot, no? Evidentment, la independència li asseguro que no arribarà mentre la sardana no sigui dansa nacional, no?

En segon lloc, que el Parlament de Catalunya presenti una sèrie d’iniciatives o no les presenti, creiem que, això, no és en cap cas incompatible amb què l’Ajuntament d’Esplugues adopti o assumeixi un determinat posicionament en favor de la sardana. Per tant, en aquest sentit, doncs, no crec que, bé, sigui prou oportú aquest plantejament, no?, perquè, al cap i a la fi, quants cops aquí, en aquest ajuntament, doncs, s’han presentat propostes que a la llarga o ja han estat desestimades o que se sap que se desestimaran o que, en definitiva, el procediment parlamentari és molt diferent.I, per últim, agraeixo l’abstenció del senyor Ortega, però, en qualsevol cas, sí que també volia fer un breu matís, no? Jo crec que a l’exposició de motius i a la lectura, doncs, escarida que he fet de la moció, queda molt clar que, si alguna cosa es diferencia la sardana d’altres danses, amb el màxim respecte a totes les danses que configuren i constitueixen la cultura catalana i la cultura de la nostra nació, és que, justament, es diferencia, primer, per l’arrelament històric en el temps, cosa que altres danses no tenen, però també es caracteritza per una qüestió d’integració, que moltes altres danses, per les seves condicions i per les seves característiques, doncs, no són

Pàg. 38

capaces de tenir, no? I no és una crítica a les altres, perquè cada dansa és com és, però potser aquesta virtut que té la sardana, home! jo crec que s’ha de destacar. I, per tant, doncs, home! s’ha de destacar en la història, en el país, en el territori, en la gent, en tot aquell moviment que ha configurat la cultura catalana com a cultura d’un país, no? I, per tant, doncs, entengui que no podíem accedir, agraint, malgrat tot, l’esmena que ha fet el Grup Municipal Popular, a canviar la paraula «nacional» d’aquesta moció.Gràcies.”


“Si em permet una lleugera matisació, jo crec que..., suposo que es deu haver llegit la seva moció. Perquè aquí diu: «El Ple de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat acorda demanar formalment al Parlament de Catalunya i als diputats i diputades que en formen part, que es declari la sardana com a dansa nacional de Catalunya.» Per tant, sobre un tema que ja ha tractat el Parlament de Catalunya i que ja s’ha posicionat... perdoni, senyor Pons, jo a vostè no acostumo a interrompre’l quan parla, no m’interrompi a mi. Doncs, li estic aclarint que sobre un tema sobre el qual el Parlament ja s’ha posicionat, sobre el qual els diputats ja han votat, doncs, tornar-los a plantejar que ho tornin a fer, em sembla que, per part seva, és una de dos, o no s’ha informat de què carai està passant en el Parlament de Catalunya o vostè, doncs, aquesta moció, l’ha presentat tard. Per això li deia que se li havia passat l’arròs.

També li dic una altra cosa: quan vaig plantejar-li el tema que aquest tipus de moció, doncs, hauria de ser compartida entre... –no m’interrompi, senyor Pons–, que aquest tipus de moció hauria de ser compartida entre tots els grups polítics, era justament abans que em comencés a informar de què carai estava passant allà on estàvem adreçant aquesta moció, que era al Parlament de Catalunya.

Si vostès, a més a més, doncs, s’han equivocat en aquest sentit, jo ho sento, sento que els vagi així. Nosaltres, el que hem fet és la nostra feina, és informar-nos de com està l’actualitat respecte al tema i a partir d’aquí votar-hi.”

Sotmesa a votació la moció, voten a favor el regidor Sr. Roger Pons Navacerrada, és a dir, un vot. Voten en contra l’alcaldessa Sra. Pilar Díaz Romero i els regidors Sr. Enric Giner Rodríguez, Sra. Sara Forgas Úbeda, Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, Sra. María Mena Galindo, Sr. Eduard Sanz García, Sra. Adela Donaire Caballero, Sr. José Blas Parra Rodríguez, Sra. María Bernarda Peláez Díaz, Sr. Antonio Salazar Dotor, Sra. Montserrat Zamora Angulo, Sr. Ramón Cervera Maurel i Sr. Jordi Figueras Bofill, és a dir, tretze vots. S’hi abstenen els regidors Sr. Luis Elías Ortega Lázaro, Sr. Pedro Ruiz Moreno i Sra. Mercè Haro Capell.

No voten els regidors del grup municipal d’ICV Sra. Ma. Isabel Puertas Ros, Sra. Lídia Ibáñez Nebot i Sr. Juan Manuel Serrano Lizana.

La moció es rebutja per majoria absoluta.

Pàg. 39

8/09.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ERC-AM DE COMMEMORACIÓ DEL DIA 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES.

9/09.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL PSC AMB MOTIU DEL 8 DE MARÇ. DIA INTERNACIONAL DE LES DONES.

11/09.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ICV “LA CRISI TAMBÉ TÉ ROSTRE DE DONA”.

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, si els sembla bé, passem a la següent moció. I també, si els sembla bé, substanciaríem conjuntament la Moció 8/09, la 9/09 i la 11/09, que són tres mocions sobre una temàtica similar, que si jo no vaig errada, sembla ser que hi ha acord i, per tant, hem arribat a una transaccional, a una moció ja conjunta d’aquestes tres, que seria la moció del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de commemoració del dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, la del Grup Municipal Socialista, amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones i també, del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, «La crisi també té rostre de dona».

Si tampoc vaig errada, crec que és el senyor Figueras qui ara té la paraula per fer la presentació, en primer lloc, de la moció conjunta.”

“Bé, jo és el que espero que, ara, el portaveu de qui l’ha de presentar, que ho expliqui tot i si es deixa alguna cosa, quan vostè tingui la paraula, la pot afegir.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple la següent moció conjunta de tots els grups municipals:

La commemoració del Dia Internacional de les Dones d’enguany passa, com cada any, pel suport en la lluita per la visibilització de les dones a la nostra societat així com per la lluita per fer front a les situacions discriminatòries que malgrat tot, encara pateixen en molts àmbits quotidians.

Gràcies a l’esforç col.lectiu de moltes dones en el passat i, també, en el present, han aconseguit avançar, però cal ser conscients que encara queda un llarg camí per recòrrer. Tot i que ja tenim instruments legislatius fonamentals, en aquest moment tan delicat econòmicament, cal aconseguir la cohesió i la justícia social pel bé del nostre país i de tota la societat.

Avui, la llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per l’eradicació de la violència

Pàg. 40

masclista suposarà la implementació d’una àmplia xarxa de serveis i recursos per les dones a tot el territori.

La constitució de la societat del futur ha d’estar basada en la igualtat, l’equitat i la paritat, i s’ha de fer amb la complicitat de les dones i homes: ja són molts els homes que, com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d’una societat més justa, una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir, en equilibri, totes i cadascuna de les facetes de la vida.

En l’actual context de crisi econòmica, social i financera, però, enguany cal fer un esment especial als drets de les dones en l’àmbit laboral. La situació actual fa que la implantació d’un nou model econòmic i social més equitatiu, esdevingui mes imprescindible que mai i en aquesta necessària transformació, l’experiència, el talent, els coneixements i els valors de les dones han de formar part del fonaments bàsics d’una societat igualitària. Una societat moderna que es defineix com a democràtica no pot prescindir ni de la capacitat, ni del talent, ni de la formació de la meitat de la seva població, les dones.

Davant d’aquesta realitat, cal treballar per tal que els criteriLs que sostenen els processos de reajustament de les plantilles no es basin en un model tan caducat com irreal, com és el de l’home sustentador principal de la llar. Així mateix, el fet que les dones treballin en molts casos, en una proporció més elevada que els homes, a temps parcial i que en molts casos, ho facin, també, subjectes a contractes de treball temporal provoca que en època de recessió econòmica les dones en el seu conjunt vegin accentuada la seva vulnerabilitat i precarietat laboral.

D’altra banda, davant l’evidència que continuen sent les dones les que majoritàriament s’ocupen de la cura de les persones dependents, en el marc d’aquesta commemoració cal posar de rellevància tant l’avanç que ha suposat per al conjunt de la societat l’aprovació de la Llei de dependència, com la necessitat que el Govern de l’Estat faci front d’una manera decidida al compliment de les obligacions que es desprenen de l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

És evident que la crisi també té rostre de dona. Cal que tinguem en compte que les dones constitueixen prop de la meitat de la força de treball a Catalunya, per tant, no són un col.lectiu marginal i cal atendre les seves necessitats específiques en les polítiques de combat de la crisi, generant nous llocs de treball en aquells sectors més feminitzats, menys visibles però molt precaris i incloent la perspectiva de gènere en les polítiques d’impuls de l’economia catalana.

Pàg. 41

Cal tenir en compte que les dones s’han incorporat al mercat de treball en condicions de desigualtat respecte els homes en un mercat segmentat, amb salaris baixos i pitjors condicions de treball. L’any 2007, el 79,9% del total de persones ocupades a temps parcial eren dones, mentre que el percentatge de dones entre les persones ocupades a temps complert era només del 37,5%. La diferència salarial que existeix entre els dos sexes també és un dels motius principals de discriminació de les dones en l’àmbit laboral. Les dades mostren que, a Catalunya, els homes cobren un 29,27% més de sou que les dones. A més, per trams de salari, hi ha més homes entre persones que tenen un salari més alt i, en canvi, les dones són majoria entre les persones que cobren el tram de salari més baix.

Globalment, les dones que treballen estan en una situació més desfavorable que els homes i, per això, la precarietat també afectarà a les prestacions socials que se’n derivin. D’aquesta manera, les dones tenen menys i pitjors prestacions d’atur, en durada i en quantitat rebuda, i pitjors condicions de jubilació. Segons les dades, les dones aturades que estan cobertes per algun tipus de prestació d’atur només assoleix el 24% de total.

A això, hem d’afegir els col.lectius de dones que es troben en situació d’especial vulneralitat davant d’aquesta crisi com són les dones joves, les dones grans amb escassos recursos, les dones de l’àmbit rural o les dones monomarentals.

En el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones d’enguany, doncs, volem expressar el nostre compromís a continuar treballant per acabar amb els tics més indesitjables de la cultura patriarcal que encara impregna actituds i modela relacions socials a dia d’avui. Es fa necessari continuar treballant per trencar les visions sovint encara massa estigmatitzades i infravalorades de les opcions i formes de vida de les dones.

És per això, que tots els grups municipals de l’Ajuntament d’Esplugues proposen al Ple l’adopció dels següents acords:

1.- Continuar treballant per implementar la prespectiva de gènere en el disseny de les polítiques i en cadascuna de les actuacions, desplegant el Pla d’Igualtat del nostre ajuntament, aprovat en sessió plenària de 17 de setembre de 2008.

2.- Instar el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat a atendre les necessitats específiques dels col.lectius de dones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat com les dones migrades, les dones que constitueixen famílies monomarentals, les dones de l’àmbit rural, les dones grans amb pocs recursos o les dones joves.

3.- Exigir als governs que les polítiques anti-crisi abordin les desigualtats entre dones i homes que genera un repartiment injust del treball reproductiu, és a dir, el de la cura

Pàg. 42

de les persones i del treball domèstic, tot incorporant els efectes que té sobre les oportunitats professionals de les dones.

4.- Treballar de forma coordinada amb altres administracions supramunicipals, per implementar mesures específiques que millorin la situació laboral de les dones.

5.- Reforçar el compromís de promoure els valors de tolerància i respecte a les diferències entre els ciutadans i les ciutadanes del municipi d’Esplugues.

6.- Intensificar els recursos per fomentar la formació i l’autocupació femenina femenina en sectors econòmics emergents.

7.- Afavorir la participació i el protagonisme de les dones en la societat del coneixement i les TIC’s, en dites dues vessants, com a usuàries i com a productores de nous continguts.

8.- Donar trasllat d’aquest acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat, a les Corts Generals de l’Estat, a l’Institut Català de les dones, al Instituto de la Mujer, a l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, a la Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat, a la FMC, a l’ACM. I al Consell Municipal de les Dones.”



“No, jo, simplement, del que anava, precisament, a parlar, és d’aquest fet, però d’un fet sobre el que, malgrat tot, continuo, també, tenint dubtes. Primer de tot, agrair l’esforç de tots els portaveus que han intervingut perquè, d’alguna manera, al final hi hagi una sola moció en un tema com és la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones. I, en segon lloc, doncs, també agrair que aquest esforç de, com a mínim, tres portaveus municipals, en aquest cas, el portaveu del Partit Socialista, la portaveu d’Iniciativa per Catalunya i jo mateix, doncs, hagi pogut consensuar i fer créixer aquesta moció. L’únic que tinc el dubte és de fins on ha crescut, perquè, al cap i a la fi, em consten aquests tres partits i el Partit Popular, però el que no em consta és el posicionament de Convergència i Unió al respecte.

En tot cas, no faré cap lectura de la moció, simplement, doncs, el que he dit. I, en tot cas, traspasso la paraula als següents portaveus per saber qui està o no està a la moció.”


“Bien. Yo tampoco pasaré a hacer la lectura de la moción, porque, además, es una moción bastante larga, es una moción que, como ha dicho el portavoz d’Esquerra

Pàg. 43

Republicana, nace de tres mociones que se habían presentado por un mismo tema. Quizás la de Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya eran las que más se acercaban por el componente de la crisis, pero las tres también eran tres mociones largas, sobre todo la de Iniciativa, que era de cuatro páginas. Pero, bueno, nosotros estamos totalmente de acuerdo en como ha quedado al final, sobretodo, del esfuerzo que se ha hecho hasta el último momento para que se presentara sólo una.

Y, en fin, tener en cuenta, como ya había dicho también el portavoz de Esquerra Republicana, intentar que para fechas concretas, como pueda ser el 8 de marzo, el 25 de noviembre, etcétera, podamos llegar a acuerdos, si no, pues bueno, que cada cual defienda la suya, pero intentarlo. Pero, bueno, simplemente, yo no pasaré a la lectura y decir que estamos satisfechos de hoy poder presentar la moción, aunque sea después del 8 de marzo, pero, bueno, estamos dentro del mes de marzo y éso quizás es lo que cuenta. Y sobretodo, cuenta que la moción pues merece la pena. El voto es que sí, claro.”

El Sr. Giner diu:

“Bé. Nosaltres, doncs, ens felicitem de, tres mocions, haver-ne acordat una. Comptem, ho sabem, perquè ens ho van fer saber, amb el suport de tots els grups municipals, per tant, també entenem que del Grup de Convergència i del Grup del PP. I finalment, tal com vam comentar en una junta de portaveus, aquesta moció, si hi havia acord, passava a ser una moció conjunta dels grups municipals, no?

Es donen dues celebracions, enguany, que són molt interessants, no? i que van unides i, jo, les voldria destacar pel simbolisme. El dia 8 de març d’aquest any, evidentment, en motiu del Dia Internacional de les Dones, doncs, es va llegir un manifest de la Federació de Municipis i la Diputació de Barcelona on es feia èmfasi en la coincidència que es complien els cents anys de la commemoració del dia de 8 de març i trenta anys d’ajuntaments democràtics. Trenta anys d’història, de carrera, doncs, perseguint la millora, la igualtat entre home-dona. Darrerament, és en els últims anys quan hi ha hagut, doncs, uns avenços legislatius molt importants que jo crec que val la pena posar de relleu. Però també crec que val la pena llegir la part dispositiva, si els sembla, de la moció, que jo mateix llegiria i els acords, en aquest sentit, que prendríem.

La part dispositiva diu el següent: «És per això que tots els grups municipals de l’Ajuntament d’Esplugues proposen al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer: continuar treballant per implementar la perspectiva de gènere en el disseny de les polítiques i en cadascuna de les actuacions desplegant el Pla d’igualtat del nostre ajuntament, aprovat en sessió plenària de 17 de setembre de 2008.Segon: instar el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat a atendre les necessitats específiques dels col·lectius de dones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat, com les dones migrades, les dones que constitueixen famílies

Pàg. 44

monoparentals, les dones de l’àmbit rural, les dones grans amb pocs recursos o les dones joves.

Tercer: exigir als governs que les polítiques anticrisi abordin les desigualtats entre dones i homes que generen un repartiment injust del treball reproductiu, és a dir, el de la cura de les persones i del treball domèstic, tot incorporant els efectes que té sobre les oportunitats professionals de les dones.

Quart: treballar de forma coordinada amb altres administracions supramunicipals per implementar mesures específiques que millorin la situació laboral de les dones.

Cinquè: reforçar el compromís de promoure els valors de tolerància i respecte a les diferències entre els ciutadans i les ciutadanes del municipi d’Esplugues.

Sisè: intensificar els recursos per fomentar la formació i autoocupació femenina en sectors econòmics emergents.

Setè: afavorir la participació i el protagonisme de les dones en la societat del coneixement i les TIC’s, en dites dues vessants: com a usuàries i com a productores de nous continguts.

Vuitè: donar trasllat d’aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat, a les Corts Generals de l’Estat, a l’Institut Català de les Dones, a l’Instituto de la Mujer, a l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Baix Llobregat i a la Federació de Dones per a la Igualtat del Baix Llobregat, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.»”

La Sra. Díaz diu:

“Bé, com tots hi donem suport, potser si els que no han intervingut ara volen expressar el seu posicionament, que d’antuvi ja el coneixem, però volen afegir alguna cosa més...”

El Sr. Pons diu:

“Sí, gràcies, senyora Díaz. A veure, faltaria una cosa que l’any passat ja vam demanar, i que ens n’adonem ara, que seria donar trasllat, també, al Consell Municipal, eh?, que ens n’hem adonat ara, però que sí crec que s’hi hauria de traslladar. I l’any passat inclús recordo que també vam fer aquesta matisació.

Bé. Nosaltres des de Convergència i Unió, en principi, vam estar des del primer moment demanant que els tres partits que havien presentat mocions al respecte, doncs, es posessin d’acord, sembla que finalment s’hi van posar. I nosaltres vam traslladar també, com bé deia el senyor Giner, que Convergència i Unió donaria suport

Pàg. 45

a una moció unitària, perquè enteníem que un tema tan sensible i de drets fonamentals, com és el tema de les dones, doncs, home! requeria que hi hagués aquesta unitat de tots els partits polítics. No només ho vaig traslladar al senyor Giner, sinó que també ho vaig traslladar a vostè, senyor Figueras, el dimarts al matí que vam parlar i vostè deia: «No, és que no ens posem d’acord amb el PSC, què faràs?» Li recordo que li vaig dir: «Nosaltres donem suport a una moció que estigui consensuada i que hi hagi unanimitat entre tots els grups.» Però, vaja, sembla que vostè tampoc ha fet bé el deures, perquè la moció diu claríssimament «tots els grups municipals de l’ajuntament».

Més enllà d’aquestes petites matisacions, ens congratulem positivament que s’hagi, doncs, arribat a un acord favorable de les cinc formacions polítiques que tenim representació municipal i, per tant, esperem que, pel bé del Dia Internacional de les Dones i de totes les circumstàncies i conseqüències, doncs, que se’n puguin esdevenir, pugui tirar endavant. Per tant, reiterem de nou el nostre vot favorable.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. El Partit Popular també votem que sí, però, a més a més, vam dir-ho el dia del Ple anterior, quan es va parlar que hi havia tres mocions al respecte, al·legàvem també fer una moció unitària. I si en alguna cosa el Partit popular ha pogut afavorir i moderar que arribessin en aquest acord els tres grups polítics, ho agraïm i, a més a més, doncs, evidentment, en formen part i estem molt satisfets d’aquesta actuació.

Gràcies i votem que sí.”


“Sí, una petita matisació, perquè, clar, el senyor Pons..., potser sí que em va parlar aquesta setmana, però aquesta setmana el problema és que hi ha bastants coses del senyor Pons que preferim esborrar de la nostra memòria i potser hem esborrat un pèl massa temps, hem passat del dimecres al dimarts.”

Sotmesa a votació la moció, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la Corporació presents, és a dir, per unanimitat.

10/09.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ERC-AM DE SUPORT AL PRIMER CONDEMNAT PER OPOSAR-SE AL PLA CAUFEC.

La Sra. Díaz diu:

“Molt bé. Ara, que jo no em salti cap moció, si no m’equivoco, hauríem de substanciar la Moció 10/09, que és la Moció del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de suport al primer condemnat per oposar-se al Pla Caufec.”

Pàg. 46


“Sí. Aquesta moció pretenia, d’alguna forma, reobrir, una altra vegada, el debat on sempre l’ha volgut posicionar Esquerra i és, per una banda, la manca de diàleg del Govern municipal que, d’alguna forma, crèiem que és el que esperonava tota la gent que està protestant contra el Pla Caufec, doncs, a continuar en una determinada escalada de les seves actuacions. I dimecres vam veure, doncs, com acabava la cosa.

Aquesta moció també és fruit de llegir els informes de la policia municipal i veure que hi ha un jove, ara no sé dir si de vint o vint-i-cinc anys, que resulta que va ser aturat i identificat per la policia local per enganxar cartells sobre aquesta sentència de deu dies de presó sobre un jove d’Esplugues. El que passa és que, al cap i a la fi, el que va passar en aquest saló de plens el dimecres passat, doncs, ens ha fet reflexionar sobre l’oportunitat o no oportunitat de mantenir aquesta moció viva en el Ple i hem arribat a la conclusió que retirem la moció i l’eliminem de l’ordre del dia.”

La moció se retira de l’ordre del dia.

12/09.- MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL PSC AMB MOTIU DE L’ANY AMADES.

La Sra. Díaz diu:

“Doncs, amb això passem ja a l’última moció, que és la 12/09, Moció del Grup Municipal PSC amb motiu de l’any Amades.”

Se sotmet a examen i aprovació del Ple la següent moció:

Enguany es commemora el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959), el més prolífic folklorista i etnògraf que ha tingut mai Catalunya.

De formació autodidàctica, des del 1915 fins a la seva mort, va desplegar una intensa activitat de recerca i estudi del folklore en tot el territori d’influència catalana. L’any 1940 fou nomenat conservador del Museu d’Indústries i Arts Populars del poble espanyol i responsable de la Secció de Gravats Populars, a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La UNESCO li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial sobre rondallística.

De la seva abundant bibliografia cal destacar més d’un centenar de llibres que recopilen els més diversos aspectes de costums i tradicions populars, d’entre ells: “Les cent millors cançons populars” (1949), “Les diades populars catalanes” (1932-1949), “Les cent millors rondalles populars” (1953), “Refranyer català comentat” (1951) i les voluminoses obres “Costumari català” (1950-1956) o “Folklore de Catalunya”, en tres volums: “Rondallística”, “Cançoner” i “Costums i creences”.

Pàg. 47

El reconeixement de la nostra població vers en Joan Amades fou demostrat amb la imposició del seu nom en un dels carrers del barri de La Montesa. L’esmentat carrer es troba al costat de la plaça Joan Tomàs, persona que, a més d’haver estat director musical de l’Orfeó de L’Avenç d’Esplugues, va compartir bona part dels treballs de camp, realitzats per Joan Amades en la seva magna obra del Cançoner Popular, en la qual va deixar constància de les seves visites realitzades a la nostra població.

L’Associació Cultural Joan Amades ha impulsat la celebració de l’Any Amades per tal de difondre un major i millor coneixement de la seva obra que tanta significació ha tingut en la recuperació de les nostres tradicions.

És per tot això que proposem al Ple de l’Ajuntament d’Esplugues l’adopció dels següents acords:

1. L’adhesió de l’ajuntament d’Esplugues a l’any Amades.

2. Incorporar el logotip de celebració de l’any Amades en la difusió de totes les activitats de cultura tradicional, organitzades per l’Ajuntament d’Esplugues.

3. Amb la participació de l’Ajuntament i les entitats culturals de la ciutat, promoure durant l’any 2009 l’organització de diferents activitats específiques orientades a donar a conèixer la figura de Joan Amades i la seva obra

4. L’Ajuntament d’Esplugues es compromet a fer difusió entre les diverses entitats culturals d’Esplugues del significat de l’any Amades, convidant-les a adherir-s’hi.

Donar trasllat d’aquests acords a l’Associació Cultural Joan Amades i a totes les entitats i associacions culturals d’Esplugues.”


El Sr. Giner diu:

“Sí. Aquesta és una altra moció consensuada. Hi ha dues aportacions, que jo les llegiré, del Grup d’Esquerra Republicana, que vam acceptar i, per tant, també entenem que és una moció conjunta que presenten tots els grups finalment, per acord, eh?

Bé, en primer lloc, crec que ens hem de felicitar i trametre la felicitació a en Pere Cañellas, que és el president de l’Associació Cultural Joan Amades, membre dels bastoners i per nosaltres és un orgull que un membre d’una entitat de cultura popular, doncs, ostenti la Presidència de l’Associació i, per tant, de la celebració de l’Any Cultural Joan Amades.

Pàg. 48

Joan Amades és un personatge que crec que té un mèrit indiscutible, no?, és una de les persones que va fer una tasca ingent cap als anys trenta, intentant recollir no solament els costums i tradicions i el folklore dels Països Catalans sinó també va recollir, doncs, un extens repertori de cançons conjuntament amb el mestre Joan Tomàs. M’agrada fer referència..., en aquest moment, crec que s’ha de fer referència al mestre Joan Tomàs, perquè va ser un dels directors de la coral de La Coloma, aquí, a Esplugues. Cal recordar, en aquell moment, doncs, la missió encarregada, tant a en Joan Amades com a en Joan Tomàs, de recull d’un repertori de cançons tradicionals i també de les publicacions posteriors, una bona part d’aquestes publicacions, d’aquestes cançons, doncs, la van recollir aquí els anys trenta, com deia abans, al territori del nostre municipi. I per això, per nosaltres és un orgull.

De totes les obres de Joan Amades, apart del repertori dels cançoners, jo crec que en destaca una per damunt de totes i no recordo o no sé jo que hi hagi hagut un esforç tan titànic per part de ningú, que és el Costumari Català, on hi ha una descripció i un recull dels costums, tradicions, folklore, danses de Catalunya i de l’entorn de la Franja, dels Països Catalans, com he dit anteriorment.

Crec que, per tant, reconèixer la figura d’en Joan Amades, un personatge que nosaltres, en el seu moment, ja el vam reconèixer donant-li o posant-li el nom d’un carrer, tenim el carrer Joan Amades i la plaça de Joan Tomàs, per tant, l’ajuntament, en el seu moment, ja va fer un esforç en aquest sentit de reconeixement a aquesta trajectòria tan important per a la cultura popular catalana, doncs, penso que és una bona oportunitat afegir-nos a aquesta celebració.

Si els sembla, jo llegiré, com he fet abans amb la moció conjunta sobre el Dia Internacional de les Dones, la part dispositiva de la moció, que seria la següent:

“L’adhesió de l’Ajuntament d’Esplugues a l’Any Amades, incorporar el logotip de celebració de l’Any Amades en la difusió de totes les activitats de cultura tradicional organitzades per l’Ajuntament d’Esplugues, tercer, amb la participació de l’ajuntament i les entitats culturals de la ciutat, promoure durant l’any 2009 l’organització de diferents activitats específiques orientades a donar a conèixer la figura de Joan Amades i la seva obra, i, quart, l’Ajuntament d’Esplugues es compromet a fer difusió, entre les diverses entitats culturals d’Esplugues, del significat de l’Any Amades convidant-les a adherir-s’hi.»”


“Sí, només afegir que potser la voluntat del Grup d’Esquerra Republicana d’incorporar un punt 4 no anava en detriment del punt 4 de l’antiga moció, que era traslladar tots aquests acords a l’Associació Cultural Joan Amades i a totes les entitats i associacions culturals d’Esplugues, que crec que fóra bo també afegir-ho. Potser és una qüestió també tècnica. D’acord, d’acord.

Pàg. 49

Però, bé, en definitiva, crec que ens n’hem d’alegrar i espero que el mateix ajuntament s’ho prengui seriosament i que és una oportunitat de rellançar totes aquelles entitats d’Esplugues que treballen en l’àmbit de la cultura popular i tradicional perquè es vagin adherint en tot el que és l’Any Amades. Segurament, això, també voldria dir que una festa d’arrel tradicional com és la festa de Santa Magdalena en el nostre ajuntament i que, a més a més, és de recuperació de part de tot aquest costumari que ens ha arribat a partir del mateix Joan Amades, doncs, tingui el suport que es mereix i quedin oblidats determinats debats que hi ha sobre l’oportunitat o no-oportunitat de qui carai ha de participar a la festa major de Santa Magdalena i que, realment, l’ajuntament assumeixi l’arrel tradicional d’aquesta festivitat en concret i no intervingui en allò que les entitats mateixes de cultura popular i tradicional, doncs, cada any amb gran esforç, i cada vegada, també s’ha de dir, doncs, amb una mica més de suport municipal, van fent any rere any.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, serem breus, perquè ja, amb les intervencions que s’han fet, crec que queda bastant cobert el sentit de la moció. Simplement, doncs, reconèixer ràpidament la figura d’en Joan Amades i, bé, en qualsevol cas, la feina, doncs, que també ha fet al llarg de la seva vida, no?, per fomentar i per impulsar i per reconèixer una sèrie de costums i tradicions populars catalanes, suposo que, entre elles, també la sardana, doncs, crec que són necessàries de ser tingudes en compte i, per tant, fer-li aquest petit homenatge, també, des del nostre municipi.

Per tant, des de Convergència i Unió hi votarem favorablement.


“Bien. Desde el Grupo de Iniciativa, nosotros votamos favorablemente que sí y no vamos a añadir absolutamente nada, porque creemos que, básicamente, se ha dicho todo. Solamente que se tenga en cuenta el punto que ha comentado el Portavoz de Esquerra Republicana de añadir el traslado a… Vale, pues ya está, teniendo en cuenta que ya está, votamos que sí.”

El Sr. Ortega diu:

“Bé. I des del Partit Popular, també s’han dit tot els reconeixements possibles a aquest gran artista i, evidentment, per això, subscrivim aquesta moció i ens hi afegim. I si s’ha de votar, votem que sí.”

Sotmesa a votació la moció, s’aprova amb el vot favorable de tots els membres de la Corporació presents, és a dir, per unanimitat.

PRECS I PREGUNTES

Pàg. 50

La Sra. Díaz diu:

“Bé. Amb això, acabem l’apartat de mocions i, per tant, passaríem al següent punt de l’ordre del dia, que són els precs i preguntes a formular per part dels diferents grups municipals.”


“Sí, en primer lloc, un dels avantatges de poder fer un ple amb segona part és allò de dir: «Ostres, algunes coses que ens van quedar pendents del Ple extraordinari de dimecres passat, doncs, avui s’aclareixen.»

Vostè, senyora alcaldessa, va parlar del tema de l’oportunitat de donar la medalla al senyor Joan Manel Serrat; nosaltres li vam donar tot el nostre suport, però li volem recordar una cosa: l’any 2006, quan Esquerra Republicana demana el reconeixement explícit de l’ajuntament a les entitats centenàries del poble, era l’any del centenari de l’Avenç. Potser no sóc la persona idònia per parlar-ne, perquè vostè coneix perfectament la meva vinculació, ara mateix, amb l’Avenç, el que passa que aprofito que com que sóc peixos, els peixos tenim doble personalitat i per això ho faig.

Passant de tema, segons la informació d’aquest ajuntament, està previst instal·lar progressivament els contenidors d’escombraries de forma soterrada a tots els barris. Aprofitant les obres del carrer Anselm Clavé, no s’ha previst fer ara les obres corresponents pensant en el futur emplaçament d’aquests contenidors soterrats?

Després, també en el mateix barri, segons la documentació consultada per Esquerra Republicana i que ens va donar el mateix ajuntament, les obres del carrer Anselm Clavé s’havien de fer per fases, malgrat tot, sembla ser que la darrera fase va ser precisament per on es van començar les obres. Per quina raó es va començar la reforma del carrer Anselm Clavé al revés de com s’havia previst? I en tot cas, sol·licitem l’actual Pla d’obres, amb calendari previst inclòs.

Sembla ser, també en el carrer Anselm Clavé, que els comptadors de les companyies de serveis, aigua, gas o electricitat, s’estan instal·lant a les façanes dels edificis que abans els tenien al pati exterior de la mateixa finca. Aquestes instal·lacions són provisionals o són definitives? En el cas que siguin provisionals, a càrrec de qui aniran les despeses de posar els comptadors en el lloc reglamentari?

Ens han arribat diverses queixes de l’estat del carrer de la Riba. Estem d’acord que és una zona on hi ha obres, però resulta que en aquell carrer també hi viuen persones, que des de fa dos anys, estan aguantant estoicament la brutícia i la pols generada per les dues obres que afecten el carrer, tant a la mateixa obra del carrer de la Riba com de la fàbrica La Baronda. Pensen fer alguna actuació davant de les empreses responsables de la brutícia del carrer de la Riba per evitar molèsties als veïns o

Pàg. 51

pensen assumir vostès mateixos la neteja del carrer de la Riba? Perquè els recordo que el carrer de la Riba és també part d’Esplugues.

Sense sortir de Can Clota, sembla ser que l’entrada a la Ronda de Dalt des d’aquest barri, des de Can Clota, per Laureà Miró, comporta perill per als vianants, ja que coincideix l’obertura del semàfor per als cotxes amb el verd per als vianants. Tenen previst fer algun canvi en la regulació semafòrica per evitar accidents?

I ja que parlem de semàfors i del carrer Laureà Miró, ens agradaria parlar també de la cruïlla amb el carrer Nou, atès que es dóna el cas que aquest semàfor és força transitat per estudiants, tant de l’Institut de La Mallola com de l’Escola Isidre Martí. Tenen previst fer algun canvi en la regulació d’aquest semàfor, el de la cantonada entre Laureà Miró i carrer Nou, per evitar més atropellaments d’estudiants per part d’automobilistes despistats?

Respecte als pisos adjudicats en el Pla d’habitatge, les renúncies que hi ha hagut i l’estat de les llistes, l’altre dia penso que ja vaig fer-ne algun esment, però ens hem trobat amb un cas que, a més a més, no sabem com carai ha pogut arribar aquí, no? I és una persona amb discapacitat que va accedir al concurs per als pisos concertats, per accedir a un habitatge adaptat, va guanyar la..., bé, va ser un dels adjudicataris, però aquesta persona, doncs, resulta que, a veure, d’aquí a dos, tres anys, no podrà viure a la casa on viu ara, perquè no podrà pujar les escales. Resulta que viu únicament d’una pensió no gaire elevada, cosa que no li ha permès entrar en el que és accedir a un crèdit per poder pagar el pis. Nosaltres aquí ens alegrem que l’Ajuntament d’Esplugues hagi encarregat la redacció d’un pla d’habitatge com Déu mana, però crec que aquest fet constata el que nosaltres ja dèiem de bon principi, i és que el Pla d’habitatge de l’Ajuntament d’Esplugues no és tal. Vull dir, aquí no hi ha cap estudi fet sobre les necessitats reals que té la població d’Esplugues respecte a l’habitatge, sobre quin habitatge hauria d’anar a lloguer, sobre quin habitatge hauria d’anar destinat a gent jove, a gent gran, quin habitatge faria falta per poder acudir a demandes socials que realment existiran. Jo crec que..., espero que des de la Diputació realment facin un pla com Déu mana i no com el que fins ara tenim.

I li diré una altra cosa, suposo que aquest pla que redactarà la Diputació no anirà en detriment d’aquell acord que hi havia que tots els grups polítics municipals intervindrien en la redacció, precisament, d’un pla d’habitatge, perquè molt em temo que aquella proposta, doncs, en època electoral, que havia acceptat la mateixa senyora Díaz, se l’ha enduta el vent i ja sabem les coses que s’endú el vent.

Després, tornem i parlant de plans, al Pla de Cultura. Ens ha arribat, des de diverses entitats, una certa sensació de desencant respecte a les explicacions que es van donar des de la Regidoria de Cultura respecte al que era el Pla de Cultura. També ens consta que no es va donar una còpia a les entitats sobre, precisament, el més important, que eren les conclusions. El que passa que, clar, arribem al web municipal i què ens trobem? Que hi ha el Pla de Cultura. Però què és el que hi ha del Pla de

Pàg. 52

Cultura? Doncs, resulta que tots els tràmits previs de tota la situació abans, precisament, de redactar el document de les conclusions. Jo no sé què passa amb el Pla de Cultura, potser el van fer en un mal moment o potser els resultats que s’extreuen del mateix Pla de Cultura no els agraden, però és un pla que està redactat, és un pla que té ja unes conclusions. Voldríem saber, exactament, de totes les conclusions que marca el Pla de Cultura quines són les línies amb què treballarà el mateix ajuntament, si és que treballarà amb aquest Pla de Cultura.

I després, un prec: pengin les conclusions també al web, o sigui, actualitzin la informació que hi ha respecte al Pla de Cultura al web municipal. Perquè els agradi o no els agradi, aquest pla està, d’alguna manera, doncs, acabat, de la mateixa manera que hi ha altres plans que també estan publicitats al web municipal.

I després, ja per acabar i és a nivell d’ensenyament, també se’ns han adreçat diverses persones queixant-se que l’Ajuntament d’Esplugues no dóna cap mena d’informació o una informació molt pobra respecte a tot l’àmbit educatiu a partir de l’ESO. Crec que a nivell d’informació, no costaria res, doncs, tenir la informació, també, que tenen els instituts per orientar els pares en tot el que significa l’ESO i, fins i tot, el batxillerat. Estem parlant únicament d’informació. I crec que fóra bo, doncs, el tema aquest, poder-lo arreglar.”

El Sr. Giner diu:

“Responent a les preguntes del Grup d’Esquerra Republicana sobre els contenidors soterrats del carrer Anselm Clavé, concretament, doncs, nosaltres hem mantingut reunions amb l’associació de veïns i els hem explicat el què. Per una banda, hi ha dos tipus de situació, es dóna una situació doble: per un cantó, no està clar quin seria..., bé, no hi ha, diguem, un bon sistema de recollida d’escombraries, ni soterrat ni en superfície; per tant, són sistemes en permanent evolució dels diferents sistemes de recollida. En contenidors soterrats, doncs, tampoc hi ha una experiència suficient com per dir si els resultats són més bons o més dolents. Ja li dic que és un tema del qual hem parlat amb les companyies i estan en permanent evolució. De fet, hi ha ciutats grans que estan experimentant nous models de contenidor, nous models també de soterrament de contenidors. I, per tant, jo crec que, per una banda, és precipitat, creiem nosaltres, prendre, doncs, una determinació, que, per altra banda, també seria a la vegada costosíssima, estaríem parlant d’un pressupost de soterrament al carrer Anselm Clavé, en aquest cas, de 600.000 euros. Això el que fa és que ens plantegem veure quina és l’evolució i apostem en principi per la recollida en superfície.

Hi ha una sèrie de punts on s’estan soterrant contenidors, no? En alguns casos, són acords, eh?, no ho fa l’ajuntament sinó que són acords presos amb promotores immobiliàries, com tot el sector porta BCN. I, per altra banda, pel que fa al carrer o la rambla Verge de la Mercè, són acords o són ofertes o millora de l’oferta de l’empresa concessionària que es va presentar per al servei de recollida d’escombraries. O sigui

Pàg. 53

que, l’Ajuntament d’Esplugues, amb càrrec als seus pressupostos, no ha soterrat cap mena de contenidor. Són ofertes que hem tingut.

I, per altra banda, esperant, com ja li dic, a veure quin és el desenvolupament, com funciona per prendre decisions respecte d’això.

Quant al carrer Anselm Clavé, les obres es feien per fases i, evidentment, com vostè diu molt bé, la primera havia de ser la darrera, però el que va passar és que l’ajuntament no va poder ocupar part de les finques o les entrades, fonamentalment els jardinets, etcètera, que donaven enfront del carrer Anselm Clavé. I, per tant, ha estat un procediment de negociació llarg i feixuc, no? Hem intentat arribar a acords abans d’anar directament al Jurat Provincial d’Expropiació i finalment sí que hem pogut obtenir un acord amb tots els propietaris. Això de no forçar les ocupacions a través del Jurat d’Expropiació, doncs, ha portat un període dilatat en el temps.

Quant al tema dels comptadors d’aigua, de gas i llum, no li puc donar una resposta, ho esbrinaré i a partir d’aquí l’hi donaré per escrit.

Sobre el carrer de la Riba. Sobre el carrer de la Riba és veritat que els veïns, doncs, han aguantat i estan aguantant, ja les obres estan a punt de concloure, no?, doncs, han aguantat molèsties durant un parell d’anys per dues circumstàncies concretes: d’una banda, unes obres d’habitatges i, per l’altra, les obres de La Baronda. Nosaltres hem tingut reunions amb..., han sovintejat les reunions amb els veïns, inclús contactes telefònics i visites. Darrerament, la situació es complicava molt més perquè coincidien les dues obres a la mateixa hora. El que hem fet ha sigut, doncs, parlar amb les empreses, incrementar el servei de neteja i intentar pal·liar al màxim totes les molèsties, que esperem que en un termini ben curt, que el més d’abril ja estigui tot reurbanitzat el carrer i les obres «finiquitades».

Quant a la regulació semafòrica del carrer Nou, no he copsat ben bé quin és el problema, però es va produir, és cert, un accident en què es va atropellar una noia. No tenim tampoc o no tenim aquest punt detectar com un punt d’excessiva conflictivitat en aquest sentit, eh?, no és un punt on, diguem-ne, es repeteixen els accidents. De fet, el que es pensava que era un accident lleu, després va semblar que era més greu, però finalment, afortunadament, la noia se n’ha sortit bé. No detectem com un especial punt conflictiu aquest encreuament a nivell de sinistralitat. Ara bé, si vostè em diu en quin sentit, doncs, després, no?, podem comentar-ho, en quin sentit vostè, doncs, fa la seva aportació, el seu suggeriment, en prendrem nota i mirarem la possibilitat de millorar la regulació semafòrica en aquest punt.

Quant al tema del carrer Laureà Miró, doncs, el mateix, no?, si em diu vostè a què es refereix exactament, quina és la deficiència que vostè observa exactament amb relació als encreuaments, doncs, mirarem d’estudiar-la i millorar-la si cal.

Pàg. 54

Prenc nota del tema dels pisos renunciats respecte d’aquest discapacitat que vostè diu, perquè també necessitaríem tenir més dades per saber de què estem parlant exactament, no? Crec que és precipitat donar una resposta d’un tema que no coneixem en profunditat ara, en aquest moment.

Quant a l’estudi del Pla de l’habitatge, no vam improvisar nosaltres el nostre recorregut en la construcció d’habitatges de tipologia protegida, sinó que és fruit d’un estudi on hi ha una quantificació finalment del conjunt d’habitatges necessaris a la nostra localitat per fer front a la demanda. I aquest estudi, pensem que com res és definitiu i, per tant, cal millorar-ho, doncs, aquest estudi es convertiria en el nou Pla d’habitatge, que nosaltres hem demanat ajut, com vam comentar, a la Diputació per a la seva redacció. I on vostès, evidentment, els grups de l’oposició, com ha estat en el Pla de Joventut, doncs, també hi tindrien el seu paper, faltaria més.

El Pla de Cultura que comentava, bé, el web municipal està clar, nosaltres tampoc ara volem dir res més, que requereix una transformació i una millora i una actualització en els seus continguts; per tant, col·locar d’entrada el que vostè diu de les conclusions del Pla de Cultura ens sembla encertat, no?

Quant al tema d’ensenyament, doncs, en prenem nota i jo passaré la informació aquesta que vostè demana o el que vostè demana respecte de la informació sobre l’escolarització més enllà de l’ESO, al regidor Juan Antonio Fernández.”

El Sr. Pons diu:

“Bé. Des de Convergència i Unió, només tenim unes preguntes entrades per escrit. En principi, només les plantejarem. De totes maneres, aquestes preguntes sorgeixen d’una carta que ens fa arribar la senyora María Sierra Peña, en la qual ens demana que, si us plau, doncs..., bé, la llegim en aquest Ple i a partir d’aquí, doncs, són les preguntes que demanem.

«Pleno de marzo 2009. El día 13 de marzo a las 11 horas acudimos al Centro Ocupacional PROA para solicitar que arreglen los jardines y el pavimento y se urbanice de forma que los chicos tengan un espacio adecuado para su bienestar. Hace dos años ya se solicitó este tema. Ese día acudimos conjuntamente con el ayuntamiento, la concejal de Servicios Sociales, Sara Forgas, y el señor Enrique Giner, un abogado de la Asociación AIDED, Rosario Rosado y yo, María Sierra Peña Lama, en calidad de Presidenta de la Asociación por la Igualdad de los Derechos de los Discapacitados, AIDED. Una vez en el centro estuvimos mirando lo más apropiado para que los chicos del centro estuvieran bien en el jardín, que hoy por hoy parece un patio abandonado y con el suelo muy irregular y peligroso. En dicha reunión también estaba el gerente de PROA, el señor Antonio Ruiz.

Todos los chicos habían salido al patio a tomar el almuerzo y yo vi que mi hija no estaba, pregunté por qué no había salido María Sierra al patio y me dicen que porque

Pàg. 55

no había mesa. Y cuando pregunto, la monitora me dice que nunca sale a la hora del almuerzo, porque no hay mesa. Pero si estaban los monitores fuera y todos los chicos del taller, éso se llama y es discriminación, y no voy a consentirlo por el mero hecho de que mi hija no pueda defenderse ni pedir. Debería darles vergüenza de estas cosas. Y cuando digo ésto, estoy refiriéndome a todos, como madre y como representante de una entidad de personas con discapacidad, culpo a todos por igual, lo mismo los monitores, gerente y patronato.

María Sierra almuerza un zumo de brik y cuatro galletas, ¿necesita mesa? Si es así que la necesita, que la pongan.

Segundo: justo en la entrada hay un banco, ¿por qué no la sacan al patio y que tome el sol como el resto de los compañeros?

Tercero: quiero que a mi hija se le haga andar en el taller asistida siempre y que no la lleven en la silla de ruedas todo el día. No voy a permitir que a mi hija se la arrincone como si fuera un mueble por el simple hecho de ir en silla, por comodidad de los monitores. Y ahí culpo a todos, incluso al gerente, porque esto sucede cada día.

A partir de ahora vigilaré de vez en cuando que mi hija esté debidamente atendida en sus necesidades. Si vuelvo a ver una discriminación en la persona de María Sierra, en nombre de la niña, no haré esta carta, pero sí tomaré las medidas adecuadas y no permitiré más discriminaciones con mi hija. Esta carta la firmo como madre y como presidenta de la asociación AIDED. La próxima vez que pase algo como ésto ya no acudiré a un Pleno, iré directamente a un Juzgado. Y desde luego, no me vale que me digan ahora que ya se arreglará, exijo inmediatamente que mi hija sea debidamente atendida, y si el personal que hay no es lo suficiente adecuado que lo cambien. Como ésto es todo en PROA, siempre hay una justificación para lo que no es justificable, en este caso había testigos.

Espero que no se me diga que se arreglará, lo exijo, y también una explicación de quien sea, en este tema, responsable, como exijo que se me dé una respuesta a por qué las salidas que se hacen cada año en el taller, como montar a caballo y hacer vela, siempre van los mismos, todavía mi hija no ha participado. Y he preguntado por qué al señor Antonio Ruiz, Gerente, y no he tenido contestación. Por si no lo saben, les diré que son salidas que da la Diputación de Barcelona para los chicos con discapacidad, y en el taller PROA parece que eligen por favoritismo y tampoco lo voy a consentir. Mi hija tiene el mismo derecho que cualquier chico.

También pongo en conocimiento que hace dos años que se me debe la beca de piscina que el ayuntamiento me concedió y que yo pagué, y que todavía no se me ha devuelto a pesar de que el señor Toni Ruiz el recibo conforme lo he pagado. ¿A qué espera para devolverme el dinero? Yo en su día ya hice una queja de este tipo, pero parece que este señor se preocupa de otras cosas y su trabajo es velar por nuestros hijos, lo cual hace, al menos en el caso de mi hija, muy mal. Ahora pregunto: ¿quién

Pàg. 56

es el responsable del bienestar de mi hija mientras está en el taller? ¿Qué trabajo tiene y desempeña un monitor? Tercero: ¿Es responsable el patronato del funcionamiento de PROA? Cuarto: ¿Por qué nos suben de golpe doce euros de comedor si en otros talleres similares no lo han hecho? Quinto: ¿Por qué se permite que tengamos un taller tercermundista, porque son discapacitados? ¿Y creen que no ven la diferencia entre estar bien y mal? Sexto: ¿No les da un poco de vergüenza que tenga que llegar una carta al Pleno para que se cumplan unos derechos de los que se presume que hay y no es verdad? Que se cumplan.

Espero respuesta a todas estas preguntas y, desde luego, una solución inmediata. No hay en todo el pueblo un lugar más abandonado que nuestros hijos, hay para todo menos éllos. Ya basta, queremos los derechos de cualquier ciudadano, nada más, y que nuestros hijos estén atendidos debidamente. Si el trabajo no se hace bien, que pongan a otro que sí lo haga.

Todos los que están sentados en la tribuna de este Pleno son culpables de no hacer que se cumplan las leyes para todos igual. Aquí, en este pueblo, hay personas con discapacidad y forman parte de esta comunidad y tienen el mismo derecho que cualquier hijo de ustedes. Así que éso es lo que pedimos y exigimos, y esperemos que ésto se solucione lo antes posible.Firmado, señora María Sierra Peña Lama y Rosario Rosado González.»

Ens consta que aquesta carta també ha estat dirigida..., també s’ha fet arribar a la senyora Díaz. I en aquest sentit, també és veritat que la carta, doncs, conté alguns elements subjectius de la persona sotasignant, però que sí que algunes de les idees nosaltres les hem volgut convertir en preguntes per a aquest Ple municipal. D’aquí les quatre preguntes que, en aquest cas, Convergència i Unió demana a la senyora Díaz o així demanàvem per escrit que se’ns contestessin. Són les següents: en primer lloc, qui és el responsable del benestar dels nens de la Fundació PROA? En segon lloc, quina competència tenen i exerceixen els monitors de la fundació? En tercer lloc, confirmar o que ens respongui si és responsabilitat del patronat el funcionament de la fundació. I quart, per què s’incrementen de cop dotze euros de menjador als pares si en altres tallers similars no s’ha fet?

No obstant això..., bé, aquestes són les preguntes que hem entès que havíem d’entrar arran de la carta, doncs, que ens ha fet arribar la presidenta d’AIDED.Gràcies.”

El Sr. Giner diu:

“Molt bé, com vostè molt bé ha dit, sense entrar en la subjectivitat del contingut, eh?, d’alguns paràgrafs de l’escrit, jo donaré resposta a les preguntes que vostè fa.”

La Sra. Díaz diu:

Pàg. 57

“Doncs, miri, potser ens vam equivocar, però teníem preguntes del Grup Municipal per ser respostes al Ple, jo no sé si és que anaven adreçades, però, en aquest cas, la resposta, si a vostè no li importa, serà la mateixa, la puc llegir jo, però, en aquest cas, m’estimo més que sigui el portaveu que ho faci, si no té cap inconvenient. I jo podré afegir alguna cosa, quant a la resposta...”

El Sr. Pons diu:

“Simplement, senyora Díaz, perquè sabem que vostè, doncs, sempre és sensible a les preguntes que quan li demanem...”

La Sra. Díaz diu:

“I ho faré ara, ho faré ara, no es preocupi.”

El Sr. Pons diu:

“D’acord, d’acord. I més que res, en entrar-les i demanar-les per a vostè, doncs, home...”

La Sra. Díaz diu:

“Al detall hi entrarà ell i després jo acabaré, si no li importa, de fer també una petita valoració.”

El Sr. Pons diu:

“Bé, amb què ens contestin el que demanem per part nostra és suficient, eh?Gràcies.”

La Sra. Díaz diu:

“Gràcies.”

El Sr. Giner diu:“Molt bé, doncs, com deia, sense entrar en alguns aspectes subjectius i tenint en compte que aquest escrit ha estat traslladat a l’alcaldessa i ella a la vegada ho ha fet a la Presidència de l’Àrea de Serveis a la Persona, doncs, les respostes ja s’evacuaran, doncs, en el seu moment.

Concretament a les seves preguntes, entrant a les seves preguntes sobre qui és el responsable del benestar dels nens de la Fundació PROA, clar, jo entenc que vostè es refereix quan estan dins de PROA, no? Doncs, en aquest cas, serien els monitors o monitores i la direcció del centre.

Pàg. 58

Quant a la competència que tenen i exerceixen els monitors de la fundació, són funcions educatives, pedagògiques i terapèutiques, d’acord sempre amb les directrius que dóna la direcció o les indicacions que dóna la direcció tècnica.

Respecte a la tercera pregunta que fa, si és responsabilitat del patronat el funcionament de la fundació, doncs, ho és i vostè també segur que ho sap això, perquè vostè..., perdó, el Grup de Convergència i Unió és membre del patronat i, per tant, comparteix aquesta mateixa responsabilitat.

La pregunta número quatre: per què s’incrementen de cop dotze euros de menjador als pares si en altres tallers similars no ho han fet? Doncs, l’any 2007 el preu del servei de menjador va ser de 82 euros mensuals, l’any 2008 va haver-hi una rebaixa perquè van haver-hi una sèrie de beneficis que es van revertir a abaixar el preu del menjador i, doncs, en aquests moments, no es pot mantenir aquell preu i torna el de 81,67 euros, molt similar al de l’any 2007, no?, però, en aquests moments, no té cap mena de benefici, al contrari, està en una situació difícil, a part el tema de la crisi econòmica, que també afecta el taller i la fundació. I, doncs, estaria aquest preu, en principi, en línia amb altres menjadors, no? Per exemple, el de Can Serra són 85 euros i altres lleugerament superiors.”

La Sra. Díaz diu:

“Bé, com bé deia, ell ha contestat exactament les preguntes, però crec que, efectivament, hem de fer tots plegats una valoració, perquè nosaltres estem al patronat, també, en aquest cas, hi ha altres dos grups i farem una rotació. Però jo crec que el que a tots ens importa veritablement és que allò funcioni; per tant, doncs, podem parlar d’un menjador, podem parlar d’on berena la filla de la senyora María Sierra, però veritablement és això. I, per tant, jo crec que el compromís que ha de sortir d’aquest Ple és aquest, no?

Tenim una reunió del patronat d’aquí a poc temps o d’aquí a un temps i de vegades..., bé, en tenim una la setmana que ve, perquè saben vostès que ara s’acaba el termini també d’una línia de subvenció, precisament, per actualitzar i modernitzar el centre ocupacional. I per nosaltres és important poder acollir-nos a aquesta línia de subvencions del Departament de Treball per actualitzar alguna de les coses que segurament ara les podrien trobar deficients. Però jo crec que s’ha posat de manifest, i la senyora Maria Sierra, a través d’aquesta carta, ha posat de manifest una sèrie de disfuncions, que, evidentment, hi haurem d’estar a sobre, haurem de vigilar. I que és fantàstic que passi pel Ple, però, com molt bé sap ella, de vegades, no cal ni esperar-se –ara teníem un ple de seguida, a la volta de la cantonada–, però en una altra ocasió, no té per què ser així, i en aquestes coses és important reaccionar el més ràpidament possible. I, per tant, si hi ha disfuncions, esperem que siguin les mínimes, però si es produeixen, doncs, no nosaltres, aquest equip de govern sinó jo crec que tot el patronat, on també hi ha representada l’oposició, estarem a sobre per corregir-les. Estic convençuda que així serà.”

Pàg. 59


“Bien, el Grupo de Iniciativa con respecto al tema que se acaba de tratar de algunas cuestiones de PROA, nosotros hicimos unas preguntas, es verdad que por escrito, no hace mucho, y estamos en espera de que se nos dé una respuesta para poder hacer una valoración.

Después, en cuanto a la página web del ajuntament, no es la primera vez que nuestro grupo pone de manifiesto que no funciona bien, que hay temas de pleno, que hay los de un mes, pero faltan los de dos meses anteriores, etcétera. Suele haber bastantes irregularidades. Y ahora, concretamente, algunas –digo algunas– de las respuestas que hizo a la ciudadanía en el mes pasado no están completas, la respuesta que se dio no es una respuesta completa. Entonces, bueno, para que lo mirárais y lo tengáis en cuenta.

Y después, dos cosas más: una es con referencia al mercadillo de Àngel Guimerà. Yo sigo en este tema. Es verdad que los comerciantes que allá ponen, los paradistas, tienen un horario –me sabe mal tener que aguantar el chisme éste, pero es que no va bien– para poder cargar y descargar y mientras tanto se ponen unas vallas para que los coches no puedan pasar. Bien, lo que nuestro grupo pide es que ese horario se cumpla y que el responsable o la responsable de retirar esas vallas que las retire, porque no es ni el primer sábado, ni el último –bueno, yo espero que sea el último– que, precisamente, en la calle donde yo vivo, en Juan Brillas, esquina Ignacio Iglesias y en Doctor Turró, las vallas a las 12 del mediodía aún estaban puestas, con lo cual, bueno, los que somos del lugar, pues, te bajas y las apartas, porque sabes que ya no tiene por qué funcionar el mercadillo en cuanto a carga y descarga y que la carretera está libre. Pero el que no lo sabe, pues, no sabe por dónde pasar. Yo, lo único que pediría es que se respeten los horarios, porque a veces también son las once de la mañana y alguna furgoneta está en Àngel Guimerà justo en la subida que es donde hay parking y tiene problemas de poder sacar el coche.

Si los vecinos, los problemas que puedan causarnos ya los aguantamos, pero éllos que también se comprometan a mantener el horario establecido de descarga por la mañana y de carga al mediodía.Y después, ya acabo, pidiendo si tenéis el informe técnico del Barco, sabéis que se tenía que hacer el informe técnico, pues, nos lo hacéis llegar.

Y ahora Lídia tiene otros puntos.”

La Sra. Ibáñez diu:

“Sí, també hem de tornar a preguntar que si sabeu la data en què es començarà a construir els pisos que ja hem sortejat del Pla Caufec, que a l’anterior Ple es va preguntar i s’estava ajustant, si la sabeu.

Pàg. 60

I després, també, que quan s’iniciaran les obres de la carpa de Can Vidalet, si ho sabeu.

Per una altra banda, i això sí que ho llegiré, perquè és més llarg. El Grup d’Iniciativa durant el Ple de setembre, va demanar un seguit de documentació i responsabilitats, tant polítiques com tècniques..., doncs, vam demanar responsabilitats tant polítiques com tècniques en referència a la tala dels arbres de l’avinguda dels Països Catalans. Vam demanar responsabilitat tècnica i política per saltar-se el que marcava l’expedient on es regulaven les obres i on recollia el tipus de tractament que havien de rebre les alzines per ser trasplantades; vam demanar que s’actués contra l’empresa per dur a terme aquesta tala sense mesures de seguretat; vam demanar que l’alcaldessa assumís la responsabilitat de deixar com a alcaldessa en funcions a la senyora Sara Forgas per la manca de rigor i responsabilitat que va demostrar, com a mínim aquell dia del mes d’agost; vam demanar els informes que avalen la tala dels arbres, si aquests existien. L’informe se’ns va fer arribar dos mesos després i, evidentment, amb data del mes de setembre, quan els arbres ja s’havien tallat. Aquesta tala il·legal d’arbres va provocar que algunes persones cíviques i en defensa de la legalitat s’hi oposessin, una d’elles, la senyora Eulàlia Herranz, es va encadenar a una alzina per protegir-la i va ser detinguda pels Mossos d’Esquadra i portada davant del jutge.

Ara, set mesos després, ens preguntem que quin era el sentit de tallar uns arbres el 20 d’agost, sense cap informe que ho avalés, quan a hores d’ara encara no s’ha fet cap actuació en aquella zona. Només n’hi trobem un: actuar amb nocturnitat –en aquest cas, no era nocturnitat, era de vacances–, com esteu acostumats a fer. O és que potser podeu donar alguna resposta coherent diferent d’aquesta? Ara, doncs, set mesos després, seguim demanant les mateixes responsabilitats que en el Ple de setembre: demanem responsabilitats tècniques i polítiques per la tala il·legal d’aquells arbres; seguim demanant que s’actuï contra l’empresa per la manca de seguretat en la seva manera de treballar; demanem que l’alcaldessa assumeixi la seva responsabilitat de deixar Esplugues en mans d’una persona que defuig les seves responsabilitats; demanem que se’ns digui sense mentides quina era realment la finalitat de tallar els arbres en període de vacances. Finalment, tot tenint en compte l’argumentació de la sentència absolutòria per a la senyora Eulàlia Herranz, la número 114/08, del Jutjat número 1 d’Esplugues, i que en l’apartat de «Hechos probados» diu textualment: «En cuanto a la falta contra el orden público el 20 de agosto en la calle Països Catalans número 25, Eulàlia Herranz estaba encadenada a una encina que no podía ser talada, según el Ayuntamiento de Esplugues.

Cuando los Mossos d’Esquadra, con carné profesional tal, tal», els números que els corresponen, «le solicitaron que abandonara el lugar, a lo que no pudo acceder la denunciada por cuanto no sabía quién tenía las llaves del candado»; a l’apartat de «Fundamentos de hecho» de l’esmentada sentència torna a dir textualment: «Circunstancia por la que no se puede condenar a la denunciada como autora de una falta contra el orden público, toda vez que si bien es cierto que se encontraba

Pàg. 61

encadenada a una encina, se trataba de una encina que no se podía talar», demanem que, en tot cas, a aquesta persona, la senyora Eulàlia Herranz, se li faci com a mínim una distinció pública i una ressenya a la revista El Pont en el sentit de reconèixer i aplaudir el seu elevat grau de civisme que l’ha portada a patir, en primer lloc, una detenció i, després, un judici per tal de defensar la legalitat i no estar disposada que es tallés una alzina que el mateix ajuntament havia considerat que no s’havia de tallar, tal com reconeix la sentència dictada.”

El Sr. Giner diu:

“Bé, per totes de la senyora Puertas, nosaltres prenem nota del tema del web, també ho hem dit, doncs, abans. Nosaltres no tenim web master a l’ajuntament, diguem-ne, una persona exclusivament encarregada del manteniment del web, és un tema econòmicament costós i es fa a través dels departaments. Això implica que, de vegades, es produeixin aquests tipus de disfuncions, no obstant això, el regidor responsable ja ha pres bona nota per intervenir en aquest tema. Saben que el tema de l’actualització i millora del contingut de la pàgina web és una qüestió, doncs, que hem d’abordar.

Quan diu vostè el tema del mercadillo d’Àngel Guimerà, doncs, el regidor senyor Salazar, que és qui és responsable d’aquesta parcel·la d’actuació municipal, també en pren nota. I jo la convido que es posi d’acord, com ha fet vostè altres vegades amb ell, per arribar a veure sobre el terreny, doncs, quins són els problemes i quines les possibles solucions.

Quant al tema de les preguntes que ha fet la senyora Lídia Ibáñez, sobre l’informe tècnic del Barco, quan el tinguem, doncs, nosaltres analitzat, haguem pogut veure quin és el seu contingut exactament, doncs, no tenim cap mena d’inconvenient a facilitar la còpia als diferents grups. Primer volem veure quin és el contingut i veure, doncs, quines són les conclusions que se’n treuen.

Quant al tema de la data de començament de les obres de la promoció de Can Oliveres, ja li vaig comentar que el projecte s’està replantejant arquitectònicament i no és una tasca fàcil. En aquests moments, informacions d’aquesta mateixa setmana, els arquitectes estan acabant de refer el projecte i estem pendents de mantenir contactes per veure quins són els reajustaments en les edificacions previstes.

Quant a l’inici de les obres de la carpa de Can Vidalet, el dia 23 d’aquest mes està prevista l’adjudicació i, per tant, en un termini de deu-quinze dies també podem preveure a priori, si no hi ha cap circumstància que ho impedeixi, que puguin començar les obres.

Pel que fa a la seva llarga intervenció sobre el tema de la tala d’arbres, en la qual vostè ha tocat, doncs, diversos aspectes, primer, vostès basen molt la seva intervenció sobre la sentència, he vist al final, del Jutjat o la que va dir la jutgessa; dir-

Pàg. 62

los també que nosaltres no tenim coneixement d’haver participat o haver estat citats a declarar, ni tan sols se’ns van demanar informes per aportar al procés, que ho haguéssim fet de la mateixa manera que ho vam fer en el seu moment.

Hi havia unes previsions, i és un tema que hem comentat, doncs, llargament, això va ser objecte de debat a altres plens, hi havia unes previsions que després sobre el terreny i a efectes reals no es podien complir. I d’això en vam parlar també a bastament. Això va fer que es determinés la necessitat de fer o produir aquesta tala, tala que, en aquests moments, diu vostè: «però per què han trigat tant a començar les obres?» També ho hem comentat, no?, estem treballant en una remodelació de tota la rotonda de l’entorn i dels passos soterrats que, en cap cas, afectaria a mantenir o no mantenir aquest tipus d’arbrat, és a dir, en qualsevol cas, aquest arbrat quedava afectat tant en una solució com en l’altra que en aquests moments estem estudiant.

Ha fet altres consideracions que jo crec que estan respostes o se n’ha donat resposta en altres intervencions que hi ha hagut en aquest mateix Ple i que, per tant, que nosaltres no compartim ni podem compartir, és la seva opinió, nosaltres tenim la nostra en aquest sentit i l’hem mantinguda. I, per tant, jo crec que és un tema per nosaltres que, d’alguna manera, ja ha estat substanciat suficientment i que hem donat resposta d’una manera àmplia i clara a cada una de les qüestions que vostè ha plantejat.

Reiterar-me solament en el tema de la sentència, nosaltres no..., si ens haguessin requerit, haguéssim aportat els informes que justificaven la tala de l’arbrat, cosa que no s’ha fet, perquè estava justificada, no?, en aquest cas.”


“Yo, una pequeña cosa: ¿Quién es el responsable de la web, qué regidor o regidora?”

El Sr. Giner diu:

“El Juan Antonio.”

El Sr. Ortega diu:

“El Partit Popular no té més preguntes per formular.”

La Sra. Díaz diu:

“No té més, vol dir que no en té cap, ara mateix, no?” Molt bé. Doncs, amb això sí que donem per acabat l’apartat de precs i preguntes per part dels diferents grups municipals i passaríem a l’apartat de precs i preguntes per part de la ciutadania, tal com està regulat en la nostra Ordenança de participació ciutadana.

Pàg. 63

“Molt bé. Doncs, amb això, sí que donem per acabat el Ple ordinari d’aquest mes de març. S’aixeca la sessió.

I sense més assumptes a tractar, la Sra. alcaldessa aixeca la sessió, a les catorze hores del dia abans esmentat; de tot això es lliura la present acta, que signa la Sra. alcaldessa i jo, el secretari, que en dono fe.

L’alcaldessa el secretari

Pilar Díaz Romero Pedro Carmona Pérez

Pàg. 64

Pàg. 65

Pàg. 66

AJUNTAMENT PLE 1/00 · Web viewActua de secretari el de la Corporació Sr. Pedro Carmona Pérez,...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT PLE 1/00 · Web viewActua de secretari el de la Corporació Sr. Pedro Carmona Pérez,...