AJUNTAMENT DE SAGÀS€¦ · De Berga en avall omença el aix Berguedà, i el territori s’insriu...

AJUNTAMENT DE SAGÀS

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DE SAGÀS

DOCUMENT 1. MEMÒRIA D’INFORMACIÓ

Març de 2015

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 1

1.1. ÀMBIT TERRITORIAL DEL POUM.................................................................................... 1

1.2. FIGURA DE PLANEJAMENT ESCOLLIDA .......................................................................... 1

2. EMMARCAMENT TERRITORIAL ............................................................................................. 2

3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL TERRITORI................................................................................... 3

3.1. EL MEDI FÍSIC I EL PAISATGE ......................................................................................... 3

3.2. DEMOGRAFIA I ACTIVITAT ECONÒMICA ..................................................................... 11

3.3. SINGULARITATS ARQUEOLÒGIQUES I ARQUITECTÒNIQUES A PROTEGIR .................. 12

3.4. SINGULARITATS NATURALS A PROTEGIR .................................................................... 16

3.5. ALTRES ELEMENTS DE PATRIMONI ............................................................................. 16

4. ANÀLISI I SITUACIÓ DELS ASSENTAMENTS DE POBLACIÓ ................................................. 19

5. INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES ...................................................... 22

5.1. INFRAESTRUCTURES EXISTENTS .................................................................................. 22

5.2. EQUIPAMENTS ............................................................................................................ 23

6. ADEQUACIÓ DEL POUM A ALTRES INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL ........... 24

6.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA ............................................................... 24

6.2. PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS ....................................... 25

6.3. NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A

CATALUNYA ............................................................................................................................. 26

6.4. CARTA DEL PAISATGE DE BERGUEDÀ .......................................................................... 28

6.5. PLA COMARCAL DE MUNTANYA (BERGUEDÀ) ............................................................ 29

6.6. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS ......................................................................... 29

7. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ............................................................................... 30

7.1. RESULTAT DE LES ENQUESTES ..................................................................................... 32

7.2. PARTICIPACIÓ EN LA FASE D’EXPLOSICIÓ PÚBLICA DE L’AVANÇ DEL PLA .................. 34

MEMÒRIA D’INFORMACIÓ

1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. ÀMBIT TERRITORIAL DEL POUM

L’àmbit del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sagàs abarca tot el seu terme municipal.

El municipi de Sagàs forma part de la comarca del Berguedà i es troba a llevant de la comarca,

en el seu entroncament amb el Lluçanès (Osona).

El terme municipal de Sagàs, de 44,77 km2 de superfície, comptava amb 144 habitants el 2012.

Està situat a la vall de la riera de Merlès. Limita al nord amb el municipi de La Quar, a l’oest

amb Gironella i Olvan, la riera de Merlès fa de límit pel sector oriental (límit amb els municipis

de Lluçà i Santa Maria de Merlès) i Puig-Reig al sud.

1.2. FIGURA DE PLANEJAMENT ESCOLLIDA

Com a resultat de l’encàrrec fet per l’Ajuntament de Sagàs, s’ha elaborat aquest Pla

d’Ordenació Urbanística Municipal, el qual abarca tot el terme municipal de Sagàs.

Aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, en endavant POUM, s’enquadra en el marc

legal del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei

d’Urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en endavant LUC, i del

Decret 305/2006 de 18 de juliol, Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, en endavant

RLUC.

El municipi de Sagàs és un municipi amb caràcter totalment disseminat. No disposa de

Planejament Urbanístic Municipal. Les figures de planejament que regulen actualment les

normes urbanístiques de Sagàs són:

Pla territorial parcial de les comarques centrals

Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a

catalunya, comarques centrals

Pla especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de sagàs

Transcorreguts més de 5 anys des de la formulació i aprovació de les Normes de planejament

urbanístic dels municipis sense planejament a catalunya, comarques centrals, instrument de

planejament general elaborat per la Generalitat de Catalunya, resulta ineludible procedir a la

seva revisió i elaborar un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sagàs (POUM) amb la

participació de l’Ajuntament de Sagàs així com dels habitants d’aquest municipi.


2

2. EMMARCAMENT TERRITORIAL

El municipi de Sagàs es localitza al sud-est de la comarca del Berguedà.

La comarca del Berguedà té una extensió de 1.184,9 km2, està formada per 31 municipis, i la

seva capital és Berga. L’any 2012 comptava amb 41.202 habitants. La població es dedica

bàsicament als serveis i a la indústria.

SITUACIÓ DEL TERME MUNICIPAL DE SAGÀS (A CATALUNYA I AL BERGUEDÀ)

Els geògrafs coincideixen a distingir en aquesta comarca dos sectors ben diferenciats: l’Alt

Berguedà i el Baix Berguedà. El primer té per límit septentrional la carena dels Pirineus, i

comprèn dues valls allargades, la de l’inici del Llobregat i la del Bastareny, que s’uneixen a

Guardiola de Berguedà.

De Berga en avall comença el baix Berguedà, i el territori s’inscriu en la Depressió Central

Catalana, amb un paisatge més planer, territoris suaus, plataformes estructurals i relleus

d’erosió, fins al punt que es fa difícil marcar una barrera geogràfica entre el Berguedà i el

Bages.

Sagàs limita al nord amb el municipi de La Quar, a l’oest amb Gironella i Olvan, la riera de

Merlès fa de límit pel sector oriental, límit amb els municipis de Lluçà (Osona) i Santa Maria de

Merlès i Puig-Reig al sud.

La característica principal del terme és el poblament disseminat en masies, bastides en grans

clarianes del bosc i de camps de conreu enmig d'un paisatge harmònic.

El terreny és accidentat, destacant per la seva alçada la serra de la Guardia, amb boscos de pi

blanc, alzines i garrigues. Les masies disseminades, s’apleguen en antigues parròquies que

formen els petits nuclis o agrupacions de cases de Sagàs (cap del terme, a 738 metres

d’altitud), Biure, la Guàrdia, Valldoriola i el Carrer de Bonaire.


3

3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL TERRITORI

3.1. EL MEDI FÍSIC I EL PAISATGE

3.1.1. Hidrologia

PRINCIPALS RIUS I CONQUES

Límit Terme municipal Rius principals Principals conques

Font: ortofotomapa ICC i bases cartogràfiques del DMAH (rius i conques)


4

Tota la xarxa hidrogràfica del Berguedà es concentra en el riu Llobregat. Aquest riu neix en

terres berguedanes, recull tots els seus torrents i rieres, i és l’eix vertebrador de la comarca,

que li assegura, a través de la seva vall i congost, una via tradicional de comunicació.

Sagàs es troba situat enmig de les rieres de Pontarró a l’oest i la riera de Merlès al nord-est.

Les Serres de Biure creuen el municipi, separant la vall de Merlès i la del Llobregat. Cal

destacar també la riera de Biure, que desguassa al Llobregat, i el rec de Mateus i el torrent de

Regatell, que aporten les seves aigües a la riera de Merlès.

3.1.2. Geologia

El Baix Berguedà comprèn el sector situat entre la serra de Queralt i el sector situat al sud dels

cims, a partir dels termes de Berga, Vilada i Borredà. El paisatge canvia bruscament un cop

passats els grans accidents tectònics que separen la muntanya de la plana.

El municipi de Sagàs s’inscriu en el Baix Berguedà, un territori que comprèn una gran

explanada de materials oligocènics que formen la Depressió Central Catalana. Aquests plans

són capes de conglomerats formades per materials arrossegats que provenen dels Pirineus,

més gruixudes i freqüents al nord de la plana, i que es van aprimant fins a desaparèixer al sud.

Aquestes capes s’alternen amb altres de bancals gresencs i argilosos, fàcilment erosionables,

que presenten roques tendres enmig de sectors o terrasses de terrenys ja erosionats que

ofereixen excel·lents planes per als conreus.

Al municipi de Sagàs, els materials predominants són les margues i limolites calcàries de colors

grocs, vermells i grisos, amb intercalacions de capes gresoses i esporàdicament

microconglomerats de poca continuïtat lateral. Aquests materials s’inclouen en la “formació

Molassa de Solsona”, es van formar en ambient fluvial i daten del paleògen.

Enmig d’aquests materials, trobem sediments quaternaris més recents dipositats als fons de

les valls i rieres, tots ells de poca potència.

Al nord-est del municipi abunden les lutites vermelles, gresos i conglomerats, que formen una

sèrie amb tendència estrato i granocreixent. Formades en ambient sedimentari al·luvial durant

el paleògen, constitueixen les fàcies distals del sistema Al·luvial Mig de Berga.

En alguns punts també hi trobem sediments quaternaris recents dipositats al fons de valls,

rieres i dipòsits de peu de mont, tots ells de poca potència o entitat cartogràfica. La

composició litològica depèn de les àrees font i en general consisteix en còdols més o menys

rodats o angulosos. Aquests sediments daten de l'Holocè.


5

GEOLOGIA DEL TERME MUNICIPAL DE SAGÀS

Margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats. Formació Molassa de Solsona. Oligocè

Sediments recents de fons de valls, rieres i peu de mont. Holocè

Lutites vermelles, gresos i conglomerats. Fàcies distals del Sistema Al·luvial mig de Berga

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Cartografia (bases Miramon)

Al municipi també s’hi localitzen activitats extractives: al nord-est del terme amb l’activitat ja

finalitzada, i al centre del municipi amb l’activitat en actiu i restauració no iniciada.

3.1.3. Vegetació

El Berguedà és una comarca amb un important gradient altitudinal, que fa possible trobar-hi

un gran nombre de formacions vegetals. Els boscos varien a mesura que avancem cap a les

zones més enlairades de la comarca. De nord a sud passa de l’alta muntanya alpina a terres

mediterrànies de caràcter ibèric i continental. Aquest caràcter de transició pren especial

rellevància en les poblacions que es troben al límit entre l’Alt i el Baix Berguedà.


6

Per la seva vegetació, la plana del Baix Berguedà és encara una terra mediterrània, que en

estat natural estaria coberta d’alzinars de carrasca. Però la relativa abundància de les pluges fa

que el bosc submediterrani de pinassa (Pinus nigra) i de roures de fulla petita (Quercus

cerrioides) ocupi extensions importants en obagues i fondalades.

Una gran part del bosc primitiu del Baix Berguedà, sobretot els alzinars de la plana, ha estat

destruïda i transformada en camps de conreu, sobretot de cereals. A les terres desforestades i

que no es cultiven, el sòl acostuma a ser cobert per una pastura seca de fenàs de marge i jonça

(Brachypodio-Aphyllantheum).

La roureda amb boix, sovint degradada a pineda de pi roig o a boixeda, caracteritza el paisatge

submediterrani de la part baixa de l’estatge montà. La part alta de l’estatge montà, trobem el

pi roig (Pinus sylvestris) i el faig (Fagus sylvatica).

Sagàs té un paisatge de relleu suau, amb una activitat agrícola intensa i masies disperses. Pel

que fa a la vegetació, predomina el roure martinenc. En zones assolellades, hi predominen les

alzines, garrics, farigola i argelagues. El territori es va veure molt afectat per l’incendi de 1994.

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

9340 - Alzinars 3240 - Rius tipus alpí 92A0 - Bosc ribera


Al municipi de Sagàs podem destacar la presència de diferents hàbitats d’interès comunitari

descrits en l’annex de la Directiva 92/43/CEE, modificada per la Directiva 97/62/CE.


7

Encara que no són gaire abundants en el municipi, podem trobar-hi els següents hàbitats:

Codi Descripció de l’hàbitat Prioritat de conservació

9340 Alzinars i carrascars No prioritari

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No prioritari

3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya No prioritari

Per altra banda, al municipi no hi ha cap individu observat en el Decret 214/1987, de 9 de juny,

sobre declaració d'arbres monumentals, ni en els posteriors decrets i ordres que el

complementen.

PEIN I XARXA NATURA 2000

PEIN Riera de Merlès i Xarxa Natura 2000


El terme municipal forma part de l’espai d’interès natural de la Riera de Merlès. Comprèn 4,87

Ha. d’aquest espai PEIN, que també està inclòs en la Xarxa Natura 2000, on està classificat com

a lloc d’importància comunitària (LIC) i zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).


8

La Riera de Merlès és un espai fluvial situat a la transició entre les terres pre-pirinenques i les

conques i altiplans centrals. L’interès d'aquest espai rau en el fet d'ésser una mostra

representativa dels sistemes naturals fluvials de les conques del riu Llobregat, amb vegetació

aigualosa i de ribera, i biocenosis faunístiques de vertebrats i invertebrats associades.

3.1.4. Paisatge i Usos del sòl

El municipi de Sagàs està format per un extens mosaic agroforestal, amb un gran atractiu

cromàtic a la tardor, on els tons marronosos dels roures contrasten amb el verd intens dels

alzinars i el verd més suau de les pinedes de pinassa. Al nord-est del municipi també cal

destacar els valors ecològics i estètics que presenta el paisatge fluvial de la riera de Merlès,

que van generar que fos inclosa en el PEIN.

El relleu del municipi és suau, amb una alçada mitjana de 730 metres, i ple de petites planes i

turons amb una esplèndida panoràmica sobre el Baix Berguedà.

Els usos del sòl predominants al terme municipal són les bosquines i prats i les conreus

herbacis de secà, ja que el juliol de 1994 Sagàs es va veure afectat pel gran incendi que fa

afectar el sud de la comarca, i es va cremar tota la superfície forestal.

MAPA DELS USOS DEL SÒL

Bosquines i prats Conreus de secà Boscos d’aciculifolis



9

Sagàs té un paisatge de relleu suau, amb una activitat agrícola intensa i masies disperses, típic

del baix Berguedà. Pel que fa a la vegetació, predomina el roure martinenc. En zones

assolellades, hi predominen les alzines, garrics, farigola i argelagues.

La principal característica del terme és el poblament disseminat en masies, bastides en grans

clarianes del bosc i de camps de conreu enmig d’un paisatge harmònic.

Degut a que té un alt risc d’incendi, gairebé la totalitat del municipi pertany a un perímetre de

protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals (unitat B10 Moianès-Lluçanès).

Els terrenys afectats pels incendis forestals que no s’han regenerat de manera natural, són

objecte de declaració de Zona d’Actuació Urgent mitjançant el Decret 171/2003. Al terme

municipal de Sagàs s’hi inclouen 497,96 Ha.

SUPERFÍCIE CREMADA L’ANY 1994 ZONES D’ACTUACIÓ URGENT


Carta del Paisatge del Berguedà

Segons la Carta del Paisatge del Berguedà, el territori de Sagàs forma part de dues subunitats.

La meitat est del municipi, forma part de la subunitat “els paisatges agroforestals de la riera

del Merlès”, i la meitat oest, de la subunitat “els paisatges agroforestals de la riera de la

Portella, de la Riba i de Biure”.

Els paisatges agroforestals de la riera de Merlès

La meitat est del terme municipal forma part d’aquesta subunitat del paisatge que

comprèn els terrenys de la conca de la riera de Merlès des del seu aiguabarreig amb el

Llobregat, fins al cobert de Puigcercós, límit amb el Ripollès. Al final de la vall és un

territori molt abrupte i de vocació forestal. Al voltant de Santa Maria de Merlès la vall

té la seva màxima amplitud i és on apareixen el espais agraris més importants. Des del

molí de Vilalta fins al cobert de Puigcercós la vall va força encaixada entre serrats.


10

Dins aquesta subunitat cal destacar els valors ecològics i estètics que presenten els

paisatges fluvials, que van generar que la riera fos inclosa en el PEIN i declarada

Reserva Natural Parcial. També cal ressenyar els valors naturals i culturals que

representen els arbres i bosquets monumentals que trobem al costat de moltes masies

de la vall.

Els principals impactes han estat els efectes dels incendis, les granges i algunes

edificacions auxiliars de les masies.

Els objectius són: permetre i afavorir el creixement de les rouredes, que amb el pas

dels anys pot donar lloc a un paisatge de més qualitat ecològica i estètica, i integrar

paisatgísticament les granges i edificacions annexes a les granges.

Els paisatges agroforestals de la riera de la Portella, de la Riba i de Biure

La meitat oest del terme municipal forma part d’aquesta subunitat del paisatge que

comprèn el conjunt de territoris que hi ha al marge esquerre del Llobregat, entre la

serra de Picancel i la conca de la riera de Merlès. Hi trobem dues conques

hidrogràfiques amb més entitat: la de la riera de la Portella i la de la riera de Biure. El

primer cas es tracta d’una vall força encaixada , en canvi la conca de la riera de Biure

forma valls molt més amples i suaus. En el seu conjunt es tracta d’un territori on

predomina el poblament disseminat.

Aquesta unitat presenta dos tipus de valors paisatgístics. En primer lloc, lligat a la vall

de la Portella, trobem uns valors ecològics i estètics molt interessants, ja que els

paisatges forestals presenten uns interessants contrastos entre la solana i l’obaga. En

segon lloc, a la resta de valls ens apareixen uns paisatges amb unes panoràmiques

espectaculars respecte de la resta de la comarca. Es tracta de paisatges amb un gran

atractiu cromàtic a la tardor.

Hi ha tres tipus d’impactes en aquesta subunitat: els efectes del foc, l’abandonament

del territori, i la nul·la integració paisatgística del gran nombre de granges i moltes





Riera de Merlès


Ha d’aquest espai PEIN, que també està inclòs en la Xarxa Natura 2000, on està classificat com



11





3.2. DEMOGRAFIA I ACTIVITAT ECONÒMICA

El Berguedà

Des de principis del segle XX l’economia de l’Alt Berguedà es basava en la mineria. L’any 1989

l’empresa Carbons de Berga, SA anunciava públicament la fi de les explotacions carboníferes,

cosa que provocà una forta sotragada a l’economia de la comarca.

Al Baix Berguedà en canvi, les colònies tèxtils han marcat l’evolució econòmica, social i cultural

d’aquesta meitat de la comarca des de fa 150 anys. Però el sector ha patit diverses crisis.

Tot i la forta davallada del sector industrial que suposà aquest fet, les indústries es

reconvertiren, i el sector es manté en segona posició darrere dels serveis. L’agricultura, en el

conjunt de la comarca ocupa el darrer lloc.

Sagàs

La població del municipi, establerta en 144 habitants l’any 2012, té una densitat de població

molt baixa, degut a que trobem la major part de la població disseminada.

L’activitat econòmica principal és l’agricultura i la ramaderia. Els cultius predominants són els

cereals, farratges, patates, blat i blat de moro. Pel que fa a la ramaderia, es dedica al sector

porcí i al boví.

Cal destacar el desenvolupament de l’agroturisme en els últims anys, i també la restauració de

moltes cases com a segones residències.

En el gràfic que es presenta a continuació, podem observar els canvis que hi ha hagut en la

població del municipi de Sagàs durant els últims 10 anys:


12

Font: Elaboració pròpia segons dades d’IDESCAT

Situat en ple Baix Berguedà, l’economia del municipi és bàsicament rural. El seu poblament

queda disseminat en masies de llarga tradició històrica que es dediquen bàsicament a

l’agricultura i la ramaderia.

Una part de les cases de Sagàs han estat restaurades per destinar-les a turisme rural o

utilitzar-les com a segones residències.

Per sectors podem construir la següent taula, on es poden observar les diferències entre Sagàs

i la resta del país:

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Sagàs 38,5 15,4 4,6 41,5

Berguedà 5,4 25,2 17,2 52,2

Catalunya 2,5 25,2 10,4 62,0

Font: Aquestes dades corresponen a l’any 2001 i s’han obtingut de la pàgina web d’idescat.

Al Berguedà la població es dedica bàsicament als serveis i a la indústria, amb un 52,2% i un

25,2%, respectivament. La construcció suposa el 17,2% i l’agricultura tan sols el 5,4%. Si

comparem aquestes dades amb les de Catalunya s’observa que no hi ha gaire diferència, però

si fem el mateix amb Sagàs veiem que en aquest municipi la dedicació a l’agricultura és molt

superior, amb un 38,5% de la població.

3.3. SINGULARITATS ARQUEOLÒGIQUES I ARQUITECTÒNIQUES A PROTEGIR

Pel que fa al patrimoni arqueològic del municipi de Sagàs, en alguns indrets del municipi s’han

trobat restes d’èpoques com el neolític, l’edat de bronze i l’època medieval. A continuació es

fa una relació dels jaciments que estan inclosos a l’inventari del patrimoni arqueològic de

Catalunya:


13

Nom Tipus de jaciment Cronologia

Bauma de Can Font Abrics i similars d’enterrament inhumació col·lectiu

Bronze antic (-1800/-1500)

La Guàrdia A l’aire lliure Ferro-Ibèric final

(-150/-100)

Mas Palau Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Medieval (400/1492)

Pla de Lladern Lloc d’habitació sense estructures Des de Ferro-Ibèric a

Romà (-650/476)

Salvans nou Lloc d’enterrament inhumació col·lectiu necròpolis

Medieval (800/1150)

Salvans vell Lloc d’enterrament inhumació col·lectiu dolmen

Neolític mig-recent a Calcolític (-3500/-1800)

Sant Andreu de Sagàs (BCIN)

Edifici religiós església. Lloc d’enterrament inhumació col·lectiu necròpolis

De medieval a modern (800/1789)

Santa Margarida o Torre de Sagàs

Lloc d’habitació amb estructures conservades poblat

Medieval (800/1150)

Pel que fa al patrimoni arquitectònic els elements inclosos en l’inventari són:

Nom Descripció Cronologia

Església de Sant Martí de Biure

Cal destacar aquesta petita església situada dalt d’un turonet, consagrada l’any 903 i substituïda el 1044 per l’actual construcció. D’arquitectura senzilla, té una única nau coberta per una volta de mig punt i acabada amb un absis semicircular.

Romànic, del segle XII.

Santuari de Santa Maria de la Guàrdia

Es troba en un cim de la serra de Biure, a 630 metres d’alçada. Al santuari s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Guàrdia. Cal destacar el seu esvelt campanar.

Barroc, dels segles XVII-XVIII


14


Església de Sant Andreu de Sagàs

Al seu recer es va formar un petit nucli, que va ser l’origen del poble de Sagàs. És un edifici de planta basilical de tres naus, i al seu interior compta amb una reproducció del frontal i laterals d’altar romànic que contenia.

Romànic, del segle XI

L’església de Sant Esteve de Valldoriola

Consta d’una sola nau, orientada a llevant, té un senzill campanar d’espadanya a ponent. La porta, d’arc de mig punt, està orientada a migdia.

Construïda a l’època medieval, d’estil Barroc, fou

modificada i ampliada al segle

XVIII

Esglèsia de Santa Margarida de Sagàs

Preromànic, segle X

Esglèsia de Sant Jordi Obra popular, d’entre els segles XV i XVIII


15


Casa de la Batllia de Sagàs (la Rectoria)

Obra popular,

d’entre els segles XV i XVIII

Cal Borrai

Masia d’aspecte imponent, que donen al municipi el caràcter d’un vell territori carregat d’història.

Obra popular, d’entre els segles

XV i XVIII

Mas la Batllia

Mas Biure (La Sala de Biure)

Mas Armengol

Mas Gabarrós Nou

Mas la Rovira (Malla)

Mas la Rovira (La Rovira de Baix)

Mas Vilardaga

Mas Gonfaus

Mas Canelles

Masoveria de Palau

Masia d’aspecte imponent, que donen al municipi el caràcter d’un vell territori carregat d’història.

Obra popular, d’entre els segles

XV i XVIII

Mas Vilanova

Mas Gamissans

Cal Teixidor

Mas La Mora

Mas el Pou

Mas Mateus

Mas Salvand de Dalt (Vell)


16

3.4. SINGULARITATS NATURALS A PROTEGIR


Ha. d’aquest espai PEIN, que també està inclòs en la Xarxa Natura 2000, on està classificat com






Pel municipi de Sagàs també es delimiten els sóls de valor natural i de connexió, amb un alt

grau de protecció, que representen 2.363,99 Ha del municipi.

Aquesta classificació comprèn aquells espais que es considera que cal preservar pel seu valor

com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola

productiu, i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental.

3.5. ALTRES ELEMENTS DE PATRIMONI

En aquest POUM s’adjunta un llistat d’elements de patrimoni no catalogat ni classificat. Aquest

patrimoni pertany al patrimoni històric del municipi de Sagàs. No es disposa de cap cronologia

ni descripció detallada d’aquests elements del patrimoni però s’evidencia que pot tenir

interès.

Els elements que s’han llistat són:

Cases en Balma

Cases medievals o modernes

Forns de calç

Forns de teules

Jaciments prehistòrics o ibèrics

Necròpolis

Molins o rescloses

Pou

Tines

Trulls

Barraques de vinya

COORDENADA X

COORDENADA Y

ALTITUD DESCRIPCIÓ

COORDENADA X

COORDENADA Y

ALTITUD DESCRIPCIÓ

415899 4657064 781 Masia Medieval

410826 4653156 487 Masia Medieval

413889 4657088 762 Masia Medieval

410964 4653286 493 Resclosa

413858 4657113 0 Tina

410955 4653129 498 Resclosa-Molí


17

COORDENADA X

COORDENADA Y

ALTITUD DESCRIPCIÓ

COORDENADA X

COORDENADA Y

ALTITUD DESCRIPCIÓ

413795 4657150 776 Jaciment Ibèric

411037 4654065 526 Tina

413759 4656912 766 Masia Medieval

410939 4654119 538 Necròpoli

413640 4656816 764 Masia Medieval

409804 4653878 546 Masia Medieval-Tina

413153 4656882 733 Masia Medieval

409691 4654167 545 Trull

415117 4656513 685 Forn de teules

409842 4654390 557 Tina

415157 4656293 701 Masia Medieval

410023 4653468 558 Masia Medieval

415254 4656440 688 Tina

409318 4653534 498 Tina

415111 4656246 701 Masia Medieval

410341 4653232 501 Tina

416944 4656359 778 Forn de teules

410264 4653024 503 Trull

416929 4656265 764 Pou

409306 4652919 525 Necròpoli

414779 4655840 720 Trull

409305 4652838 510 Masia Medieval

414696 4655708 718 Masia Medieval

409358 4652748 502 Tina

415689 4655422 645 Casa dintre Bauma

409638 4652615 463 Molí

413221 4656099 705 Tina


412245 4656153 625 Forn de teules

410059 4652474 500 Trull

411806 4655948 577 Forn de teules


414928 4654521 638 Forn de teules

409969 4651953 587 Tina

414628 4654074 646 Tina

410924 4652130 607 Forn de teules

414579 4654117 648 Trull

411544 4652080 657 Tina

414916 4653788 0 Masia Medieval


413307 4654236 609 Forn de teules

413186 4652654 666 Forn de calç

413308 4654153 610 Forn de calç


413058 4654842 684 Trull-Molí de Sang

410833 4651122 605 Forn de teules

413205 4654972 688 Tina

409175 4650153 534 Forn de teules

413211 4655127 710 Jaciment Ibèric

409065 4650789 527 Forn de teules


409570 4650049 638 Tina

412409 4655250 627 Masia Medieval

409598 4650206 620 Tina

412396 4655234 620 Masia Medieval

409371 4649816 647 Tina

412512 4655325 628 Tina

409979 4649666 665 Tina

412190 4655264 610 Necròpoli

408836 4649885 546 Masia Medieval

411734 4655168 698 Trull-Masia Medieval

408975 4650381 533 Forn de calç

411675 4655078 586 Masia Medieval

408751 4648984 618 Masia Medieval

411751 4655028 578 Tina

408778 4648340 604 Masia


18

COORDENADA X

COORDENADA Y

ALTITUD DESCRIPCIÓ

COORDENADA X

COORDENADA Y

ALTITUD DESCRIPCIÓ

Medieval

411388 4655005 548 Masia Medieval

409433 4648506 652 Jaciment Prehistòric

411417 4655175 537 Forn de calç

411351 4649429 480 Masia Medieval

412045 4654772 573 Tina

408462 4648798 582 Barraca de Vinya

412805 4653912 642 Trull


412702 4653939 643 Forn de teules


412571 4653500 568 Masia Medieval


411743 4653532 567 Masia Medieval


411784 4653491 572 Tina

410070 4649800 665 Tina

411469 4653689 538 Masia Medieval

414387 4653544 632 Tina

411444 4653142 583 Masia Medieval

412815 4652635 656 Tina

411202 4653576 498 Molí

413069 4652170 647 Jaciment Prehistòric-Ibèric


19

4. ANÀLISI I SITUACIÓ DELS ASSENTAMENTS DE POBLACIÓ

La població del municipi, establerta en 144 habitants l’any 2012, té una densitat de població

molt baixa, degut a que trobem la major part de la població disseminada. Tot i això, però,

trobem petites agrupacions de cases.

Les masies s’apleguen en antigues parròquies que formen els petits nuclis de: Sagàs, Biure, la

Guàrdia, Valldoriola i el Carrer de Bonaire.

El poble de Sagàs

El poble de Sagàs (738 m i 61 h el 2007) és un grup de poques cases que es formà a l'entorn de

l'església parroquial de Sant Andreu. Aquest poble s'uneix a la carretera de Berga per un petit

branc. La vida és més activa a l'entorn d'aquesta carretera, al llarg de la qual hi ha algunes

casetes modernes i la casa de l’Ajuntament.

El carrer Bonaire

La caseria del Carrer de Bonaire, amb edificis a banda i banda de la carretera de Gironella a

Prats de Lluçanès, cap a l'oest, davant del ramal que des d'aquesta carretera mena a Sant

Maurici (del terme de la Quar), es considera compresa dins de l'entitat de població de Sagàs.


20

La Guàrdia

El poble de la Guàrdia és en un cim de la serra de Biure (630 m), i el 2005 tenia 65 h. La

població, com la de tot el terme, és disseminada, i celebra la festa major el primer diumenge

d'octubre. La parròquia se centrava en l'antic santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia i en

depenien Biure i Valloriola.

Valldoriola

La caseria i antiga parròquia i quadra de Valloriola, al S del terme, és situada al cim d'un ser rat

que domina el Llobregat.


21

Biure

L'antiga quadra i parròquia de Sant Martí de Biure (o Biure de Berguedà), que, com Valloriola,

també es considera compresa dins l'entitat de població de la Guàrdia, és a prop de la riera del

Pontarró i del rec de Passavant.


22

5. INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES

5.1. INFRAESTRUCTURES EXISTENTS

Xarxa viària

El municipi de Sagàs està envoltat pels municipis de La Quar al nord, Olvan a l’oest, Puig-reig al

sud, Santa Maria de Merlès a l’est i Lluçà (comarca d’Osona) al nord-est. Està situat a uns 17

km de Berga i a uns 100 km de Barcelona.

La xarxa viària la formen carretera C-62 que travessa el municipi d’est a oest, la BV-4346, de

Sagàs a Sant Maurici de la Quart, i la BV-4406 de Santa Maria de Merlès a Puig-Reig. La C-62 és

l’eix vertebrador del municipi des de la qual s’accedeix a tots els indrets.

Aquesta xarxa bàsica es complementa amb dues carreteres municipals la carretera de Sagàs a

La Guàrdia i la carretera de La Guàrdia a Gironella.

La variant de la carretera C-62 de Sagàs encara no està construïda. S’han presentat diverses

opcions al llarg del temps, la darrera el novembre de 2013, quan el Departament de Territori i

Sostenibilitat sotmetia a informació pública l’estudi informatiu de la variant de la C-62 al seu

pas per Sagàs.

Una variant de 2,6 km, on l’alternativa plantejada com a més adient preveu la construcció d’un

nou tram de carretera que evitarà el traçat actual del a via, que discorre proper a algunes

edificacions. D’aquesta manera es millorarà la seguretat al pas d’aquesta carretera. El nou

tram es desviarà entre 150 i 250 metres cap al nord del traçat actual, i estarà formada per dos

carrils de 3,5 metres d’amplada cadascun, i dos vorals d’un metre.

Hi ha una xarxa complementària la conformen la resta de vials, camins, pistes forestals en sòl

no urbanitzable que, no formant part de la xarxa bàsica ni de la local, connecten les finques i

els indrets entre sí. Alguns d’aquests vials, o algun tram d’ells, han estat asfaltats per

l’Ajuntament, i d’altres (la majoria) són de terra. Tots ells són, per la seva pròpia naturalesa, de

titularitat pública, a excepció dels que s’han obert dins de finques privades per accedir-hi, i que

per tant no continuen cap altres finques ni llocs.

Serveis tècnics i ambientals

El terme municipal està travessat de NO a SE per dues línies d’alta tensió, tota ella en sòl no

urbanitzable. A més també hi ha diverses línies de mitja tensió de distribució que travessen el

municipi.

L’aigua consumida al municipi prové de la ETAP de Santa Maria de Merlès.


23

Existeixen dos dipòsits que intervenen en la xarxa d’abastament d’aigua del municipi de Sagàs:

els Gamissans (200 m3) i el dipòsit nou de Sagàs (1000 m3).

Les canonades que formen la xarxa del municipi es disposen preferentment de forma

ramificada, cobrint grans distàncies per abastir a pocs usuaris. La majoria de les canonades són

de polietilè, però encara es pot trobar alguna canonada de fibrociment i PVC.

5.2. EQUIPAMENTS

Pel municipi de Sagàs destaquen els següents equipaments, tots de titularitat municipal:

L’Ajuntament

El Sindicat

Ca la Mestra


24

6. ADEQUACIÓ DEL POUM A ALTRES INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ

TERRITORIAL

6.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA

La Llei 1/1995, de 16 de març, va aprovar el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), com a

instrument per definir els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya.

Bàsicament, els objectius del PTGC són potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i

ordenar el creixement.

Per assolir aquests objectius el PTGC, planteja, mitjançant estratègies territorials,

mediambientals i econòmiques, un seguit de propostes i directrius per a la formulació de

plans territorials d’àmbit menor: Plans Territorials Parcials, Plans Territorials Sectorials o

Planejament General Urbanístic.

Mitjançant els sistemes de proposta, s’identifiquen diferents zones del territori català. Aquests

sistemes poden ser formats per un o més sistemes urbans existents, o simplement per nuclis,

centres d’un sistema urbà incipient o feble.

El terme municipal de Sagàs, degut a ser un territori amb poca presència d’urbanització, i amb

una morfologia del territori complicada, no queda inclòs en cap sistema de proposta.

Les polítiques globals dels espais no inclosos en cap sistema de proposta s’encaminen cap a la

preservació dels seus valors naturals, ambientals i culturals, i la potenciació de la utilització

adequada dels seus recursos naturals.

ÀMBITS FUNCIONALS TERRITORIALS

Font: Pla Territorial General de Catalunya


25

El PTGC diferencia 7 àmbits funcionals territorials, que constitueixen un nivell territorial

supracomarcal definit a partir dels sistemes urbans existents i de les relacions i funcionalitats

establertes entres aquests. Sagàs forma part de l’àmbit de les Comarques Centrals.

6.2. PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

El Pla Territorial General de Catalunya, deixa en mans dels Plans Territorials Parcials la definició

i fixació dels paràmetres urbanístics bàsics, la distribució indicativa dels usos del sòl, i la

localització indicativa dels elements de les diferents xarxes d’infrastructures, equipaments i

espais verds.

El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals (PTPCC), es redactà d’acord amb la Llei

23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, que estableix que els plans territorials

parcials han de desplegar les determinacions del PTGC.

L’estratègia de desenvolupament que el PTPCC estableix per Sagàs és de manteniment del

caràcter rural.

SISTEMA D’ESPAIS OBERTS - CATEGORIES DEL SÒL

Font: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals


26

El PTPCC estableix que el sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no

urbanitzat i, per tant, ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació

urbanística municipal. El sòl de protecció especial del municipi de Sagàs, també inclou la zona

delimitada pel PEIN Riera de Merlès.

El sòl de protecció territorial comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que formi

part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors que motiven una regulació

restrictiva de la seva possible transformació.

El sòl de protecció preventiva està constituït per aquells sòls classificats com a no urbanitzables

en el planejament urbanístic vigent, i que no han estat inclosos en la protecció especial o

territorial.

El PTPCC estableix per Sagàs una estratègia de manteniment del caràcter rural. Aquesta

estratègia és per a aquelles entitats formades per agrupacions d’edificacions rurals que, o bé

mantenen una clara separació entre elles i en les quals caldrà que es mantingui la configuració

dispersa de l’assentament i s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter

estrictament rural, o bé presenten una estructura compacta, de petita magnitud, resultat

l’adaptació morfològica a una singularitat del territori i en les quals caldrà igualment que es

mantingui aquesta configuració.

Pel que fa a les propostes per la xarxa viària que es fan al PTPCC, destaca el condicionament de

la C-62, que travessa el terme municipal de d’oest a est, millorant les comunicacions a nivell

comarcal.

6.3. NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT

A CATALUNYA

Aquestes Normes de planejament afecten a tots el municipis que no disposen de cap figura de

planejament urbanístic, encara que molts d’ells estiguin tramitant el seu Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal, com és el cas de Sagàs.


27

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

Font: Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya

En aquestes normes, constitueixen el sòl no urbanitzable les zones següents:

Sòls de protecció especial:

o Espais naturals protegits (clau 25a) s’inclouen en aquesta classe aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un alt grau de protecció per tal de preservar-los de transformacions que els puguin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial (PEIN, Xarxa Natura 2000, ENPE).

o Sòls de valor natural i de connexió (clau 25b) s’inclouen en aquesta classe aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un alt grau de protecció per preservar-los de transformacions que els puguin afectar. Comprèn aquells espais que el PTPCC considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola productiu i per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental.

Sòls de protecció territorial

o Paisatgístic i ecològic de valor i sòls de valor agrícola (clau 24) s’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i ambientals que tenen els sòls de protecció especial convé


28

preservar de la transformació per: l’existència de riscos, valors paisatgístics, valors per activitats econòmiques estratègiques, reserva per connectivitat, alt valor agrícola, etc.)

Sòls rústics o comuns

o Rústic (clau 20) s’inclouen en aquest tipus els sòls que no hagin estat considerats espais naturals protegits, sòls de valor natural i de connexió, sòls paisatgístics i ecològics de valors i sòls de valor agrícola, considerats com a sòls de protecció preventiva segons el PTPCC.

6.4. CARTA DEL PAISATGE DE BERGUEDÀ

La Carta del Paisatge del Berguedà inclou Sagàs en dues de les seves subunitats:

Els paisatges agroforestals de la riera de Merlès

La meitat est del terme municipal forma part d’aquesta subunitat del paisatge que

comprèn els terrenys de la conca de la riera de Merlès des del seu aiguabarreig amb el

Llobregat, fins al cobert de Puigcercós, límit amb el Ripollès. Al final de la vall és un

territori molt abrupte i de vocació forestal. Al voltant de Santa Maria de Merlès la vall

té la seva màxima amplitud i és on apareixen el espais agraris més importants. Des del

molí de Vilalta fins al cobert de Puigcercós la vall va força encaixada entre serrats.

Dins aquesta subunitat cal destacar els valors ecològics i estètics que presenten els

paisatges fluvials, que van generar que la riera fos inclosa en el PEIN i declarada

Reserva Natural Parcial. També cal ressenyar els valors naturals i culturals que

representen els arbres i bosquets monumentals que trobem al costat de moltes masies

de la vall.

Els principals impactes han estat els efectes dels incendis, les granges i algunes





Els paisatges agroforestals de la riera de la Portella, de la Riba i de Biure

La meitat oest del terme municipal forma part d’aquesta subunitat del paisatge que

comprèn el conjunt de territoris que hi ha al marge esquerre del Llobregat, entre la

serra de Picancel i la conca de la riera de Merlès. Hi trobem dues conques

hidrogràfiques amb més entitat: la de la riera de la Portella i la de la riera de Biure. El

primer cas es tracta d’una vall força encaixada , en canvi la conca de la riera de Biure

forma valls molt més amples i suaus. En el seu conjunt es tracta d’un territori on

predomina el poblament disseminat.


29

Aquesta unitat presenta dos tipus de valors paisatgístics. En primer lloc, lligat a la vall

de la Portella, trobem uns valors ecològics i estètics molt interessants, ja que els

paisatges forestals presenten uns interessants contrastos entre la solana i l’obaga. En

segon lloc, a la resta de valls ens apareixen uns paisatges amb unes panoràmiques

espectaculars respecte de la resta de la comarca. Es tracta de paisatges amb un gran

atractiu cromàtic a la tardor.

Hi ha tres tipus d’impactes en aquesta subunitat: els efectes del foc, l’abandonament

del territori, i la nul·la integració paisatgística del gran nombre de granges i moltes





6.5. PLA COMARCAL DE MUNTANYA (BERGUEDÀ)

Els plans comarcals de muntanya són el principal instrument que la Llei d’alta muntanya (llei

2/1983, de 9 de març), preveu per al seu desenvolupament. Aquests documents de planificació

es configuren com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on es coordinen les

actuacions i les inversions dels diversos agents de l’Administració de la Generalitat i de l’Estat a

cadascuna de les comarques de muntanya.

Pel que fa al darrer pla aprovat (2009-2012), no es contempla cap actuació concreta en el

terme municipal de Sagàs, encara que, de forma indirecta es pot veure beneficiat per algunes

de les actuacions previstes a nivell comarcal.

6.6. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS

Aquest POUM conté com a annex el Catàleg de Masies i Cases Rurals del municipi de Sagàs

aprovat definitivament el 10 de juliol de 2013.

El Catàleg conté l’inventari pormenoritzat de les masies i cases rurals emplaçades en el sòl no

urbanitzable, susceptibles de reconstrucció, reforma i/o rehabilitació, a més dels edificis

mereixedors d’una especial protecció.

Aquest Pla incorpora 98 fitxes de masies i cases rurals classificades en tres nivells de

classificació:

Nivell A: Masies que compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat o poden assolir-

les amb l’execució d’obres menors.

Nivell B: Masies que no compleixen les condicions d’habitabilitat pel que fa a

estabilitat o estanquitat, i que per assolir-les cal una rehabilitació que afecti a

l’estructura, teulada o façana.


30

Nivell C: Ruïnes. Edificació que n pot ser ocupada sense una reconstrucció integral que

requereix almenys la consolidació de tota l’estructura, reconstrucció de teulada o de

part dels murs i façanes.

7. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La voluntat per part de l’Ajuntament de Sagàs de redactar i tramitar el seu planejament

urbanístic es va iniciar de fet l’any 2013. Durant els treballs de redacció d’aquest POUM es va

dissenyar un programa de participació ciutadana.

Les activitats que s’han desenvolupat fins ara en el marc d’aquest Pla de Participació són:

Aprovació del Pla de Particpació Ciutadana

Campanya d’informació sobre l’inici dels treballs

Presentació pública

Enquesta

Taller de participació

Recollida de suggeriments i alternatives al POUM


31

FASES DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Fase 0. INICI DELS TREBALLS Fase 1. AVANÇ DEL PLA Fase 2. APROVACIÓ INICIAL Fases 3 i 4. APROVACIÓ

PROVISIONAL I DEFINITIVA

o Una campanya d’informació sobre l’inici dels treballs del POUM.

o Una presentació pública dirigida als ciutadans i entitats del municipi per exposar els criteris i objectius inicials per a la formulació de l’Avanç del Pla.

o Una enquesta enviada a totes les llars del municipi.

o Un taller de participació ciutadana per a recollir i analitzar l’opinió col·lectiva dels veïns de Sagàs. En aquests tallers els veïns tindran assessorament per a contestar l’enquesta.

o Aprovació de l’Avanç del Pla i obertura d’un període d’exposició al públic.

o Recollida en el període d’exposició al públic, de suggeriments i/o alternatives al contingut de l’Avanç del Pla.

o Aprovació Inicial del POUM i obertura d’un període d’exposició al públic.

o Informació pública a l’Aprovació Inicial del POUM, presentació d’al·legacions.

o Resposta individualitzada de cadascuna de les al·legacions.

o Redacció d’un informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases anteriors. MEMÒRIA DE PARTICIPACIÓ.

o Comunicació i informació a la ciutadania sobre l’estat de tramitació del planejament i els seus continguts.


32

7.1. RESULTAT DE LES ENQUESTES

1. Està d’acord en que es consideri tot el terreny del municipi com a sòl no urbanitzable? SÍ 11

NO, HI HAURIA D'HAVER ESPAIS URBANITZABLES 11 ALTRES RESPOSTES 0

2. Creu que hi hauria d’haver sòl residencial urbanitzable? SÍ, EN ALGUN LLOC DEL MUNICIPI 8

SÍ, CONCRETAMENT A LA ZONA 2 NO 10

3. Creu que hi hauria d’haver sòl industrial? SÍ, EN ALGUN LLOC DEL MUNICIPI 4

SÍ, CONCRETAMENT A LA ZONA 1 NO 14

4. Està d’acord en utilitzar les normes del Catàleg de Masies per regular les actuacions en aquestes masies?

SÍ, 10 NO, CAL FER NORMES MENYS RESTRICTIVES 11

NO, CAL FER NORMES MÉS RESTRICTIVES 0

5. Està d’acord en desenvolupar la Carta del Paisatge del Berguedà pel municipi de Sagàs per a aprofundir la protecció?

SÍ 9 NO 9


33

A més en les enquestes s’han rebut els següents comentaris:

1. Caldria analitzar les situacions particulars que es puguin donar en el municipi i preveure-les

per tal que s’hi puguin donar cabuda i es puguin reutilitzar si les mateixes no són

perjudicials pel conjunt de persones de Sagàs i no alteren les ordenances municipals. Per

tant, caldria deixar oberta la possibilitat de poder instal.lar un abocador complint la

normativa ambiental de la Generalitat i preveure que es puguin realitzar i donar

compliment. Per tant, el POUM caldria que es reflexi la possibilitat d’instal.lació d’un o més

abocadors.

2. Caldria delimitar un sector de la població o d’un nucli de població com a sòl urbanitzable

delimitat.

3. Estic d’acord amb l’ajuntament que el terreny del municipi es consideri rústic, però crec

que les normes del catàleg de masies tindrien de ser menys restrictives, es tindria de

facilitar les construccions agrícoles i ramaderes. També de les indústries agroalimentàries,

donar facilitats als joves que es volen quedar a pagès que no tinguin problemes a l’hora de

construir una vivenda.

4. Penso que a les masies hi té d’haver espai urbanitzable destinat a poder construir vivendes

destinades als fils, però no per persones de fóra del poble. Amb el tema de sòl industrial

demanaria que es puguin construir granges, coberts i que també a cada masia s’hi puguin

desenvolupar activitats diferents de l’agricultura com pot ser formatgeries i iogurts,

embotits del porc, fusteries, despatx d’arquitectes, una serradora, un obrador per fer sabó,

etc. a més de turisme rural que ja tenim.

Amb el tema abocadors personalment no em molesta un abocador de runes de la

construcció. Però NO VULL cap abocador de tipus industrial ni de cap altra mena.

5. El POUM de Sagàs amb criteris de sostenibilitat ambiental i de respecte del paisatge

s’hauria de posicionar a favor de l’opció nord de la carretera C-62.

6. No abocadors ni ampliació d’aquest

7. Tampoc estem d’acord en possibles planejament per crear nous abocadors o ampliacions

d’aquest


34

De forma general, respecte de les enquestes presentades i de les seves respostes, es poden

treure les conclusions globals següents:

S’han presentat 22 enquestes, l’immensa majoria d’elles amb identificació de l’autor.

Hi ha hagut 11 respostes a favor de considerar tot el territori sòl urbanitzable i 11 que

manifestaven que hi hauria d’haver espais no urbanitzables.

Tret de 2 casos concrets, la majoria dels que volen sòl urbanitzable (8) diuen en algun

lloc del municipi sense especificar.

Pel que fa al sòl urbanitzable la resposta ha estat molt diferent doncs 14 no volen sòl

industrial i únicament 5 sí que el volen, 1 d’aquests 5 en un lloc concret.

El catàleg de masies és valorat com a suficient per regular les actuacions per 10 i en

canvi 11 diuen que cal fer normes menys restrictives.

Hi ha un empat (9 i 9) entre els que volen utilitzar la Carta del Paisatge del Berguedà

per aprofundir en la protecció i els que no.

S’observa doncs una divisió d’opinions entre els que han respost les enquestes respecte de

crear o no sòl urbanitzable residencial.

També hi ha divisió d’opinions entre els que volen normes menys restrictives en el catàleg de

masies o ja les troben suficients.

També en el tema de la protecció utilitzant la Carta del Paisatge hi ha divisió entre els que

volen més protecció i els que no.

S’observa també que encara que no sortís directament en l’enquesta hi ha preocupació per la

instal.lació d’abocadors al municipi.

7.2. PARTICIPACIÓ EN LA FASE D’EXPLOSICIÓ PÚBLICA DE L’AVANÇ DEL PLA

Es presenta a continuació l’informe elaborat en resposta a l’únic escrit rebut per l’Ajuntament

en fase d’Avanç del Pla.


35

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SAGÀS INFORME DE PARTICIPACIÓ - TRÀMIT D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’AVANÇ DE PLA

I. Objecte

Constitueix l’objecte d’aquest Informe emetre una valoració raonada, des d’una òptica

tècnica i jurídica, sobre les propostes i els suggeriments formulats en el marc de la

informació pública del document d’avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

II. Escrits presentats en el tràmit d’informació pública de l’Avanç de Pla

Consta presentat, únicament, el següent escrit de suggeriments i propostes:

- Escrit presentat pel Sr. Antoni Comaposada Beringues, datat de 30 de juny de

2014 (presentat a l’Ajuntament de Sagàs, registre d’entrada de 1 de juliol de

2014, núm. 116).

En l’escrit de suggeriments presentat pel Sr. Antoni Comaposada Beringues es sol·licita

que “es deixi sense efecte i no es reculli aquesta determinació urbanística en el futur

planejament”.

Amb l’anterior petició, el Sr. Antoni Comaposada Beringues interessa que el POUM de

Sagàs no reculli l’ampliació d’una activitat extractiva existent atès que la mateixa

presumptament pot afectar a l’activitat de turisme rural desenvolupada a la Sala de Biure

en uns determinats aspecte tals com: Negatiu impacte paisatgístic, pols, sorolls, vibracions,

immissions, afectació de les aigües subterrànies i superficials, increment de les molèsties i

inconvenients per raó de l’ampliació de l’activitat actualment pendent de resolució

judicial.

En suport de la seva petició, l’interessat manifesta en el seu escrit de suggeriments que:

“Al marge de què no hi ha una suficient motivació ni explicació que justifiqui la

determinació de preveure la localització de l’activitat extractiva en aquest indret,

recordem que a la mateixa i al seu entorn hi ha interessos públics prevalents a prevenir

i preservar i que en qualsevol cas s’hauria de garantir que l’activitat extractiva hauria

de restar supeditada a aquells interessos prevalents”.

III. Consideracions jurídiques en relació amb l’escrit formulat pel Sr. Comaposada

Beringues

Amb caràcter previ a qualsevol altre consideració, cal explicar amb detall i rigor els

antecedents de què porta causa la proposta de l’Ajuntament residida en el document de

l’Avanç del POUM que ha estat sotmès a pública informació, en allò relatiu al tractament de

les activitats extractives preexistents i llur possible ampliació.

En aquest sentit, i fent al·lusió al conveni urbanístic que l’al·legant, Sr. Comaposada, cita en

el seu escrit, cal recordar que la Sra. ISABEL SOLANAS SERRA, actuant en nom i en interès


36

de la societat mercantil “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.”, mitjançant escrit de

data 18 de juliol de 2013, va sol·licitar a l’Ajuntament de Sagàs l’emissió d’un certificat de

compatibilitat urbanística als efectes de procedir a la tramitació de l’ampliació de

l’autorització ambiental per desenvolupar una activitat extractiva a la finca “La Roqueta”

(més concretament, a les parcel·les 11 i 12 del polígon cadastral núm. 5) del terme

municipal de Sagàs.

L’àmbit objecte de l’esmentada sol·licitud es troba urbanísticament classificat, segons el

planejament vigent en el moment de presentar-se a l’Ajuntament la sol·licitud esmentada

en el punt I anterior, com a sòl no urbanitzable i qualificat, en part, com a sòl de valor

natural i de connexió, Clau “25b” i, en part, com a sòl paisatgístic i ecològic i sòl de valor

agrícola, Clau “24”. Aquestes qualificacions urbanístiques admeten noves activitats

extractives així com l’ampliació de les existents, sempre i quan la nova implantació no

comporti una afecció clara i definitiva dels valors que varen motivar la protecció especial

atorgada pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

Atès que, en atenció a la sol·licitud de certificació de compatibilitat urbanística la societat

mercantil “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.” interessava l’autorització de

l’ampliació de l’activitat extractiva sobre una extensió de 226.099,4 m2 de sòl,

l’Ajuntament de Sagàs va entendre que aquesta tant considerable extensió comportaria

una incompatibilitat de l’activitat amb les determinacions del planejament urbanístic

vigent d’aplicació a l’àmbit susdit, en relació (per referència directe) amb les prescripcions

del planejament territorial parcial. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Sagàs, en data 22

d’agost de 2013, va emetre el certificat de compatibilitat urbanística en sentit

desfavorable.

Tanmateix, la societat mercantil “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.” va impugnar

en via administrativa el certificat de compatibilitat urbanística desfavorable mitjançant la

interposició d’un recurs de reposició, recurs que fou desestimat, així mateix, en virtut del

Decret municipal núm. 12/2013, de data 5 de novembre de 2013, el qual feu èmfasi, entre

d’altres qüestions, en que la incompatibilitat urbanística provenia de la tant destacable

extensió de sòl que seria potencialment objecte d'explotació, la qual cosa comportaria un

greuge mediambiental contrari als valors que varen propiciar la protecció especial dels

sòls de referència.

Amb posterioritat a les actuacions esmentades, la mercantil “GRAVES I EXCAVACIONS

CASTELLOT, S.A.” va manifestar davant d’aquesta Administració actuant llur voluntat de

reconsiderar els termes de la sol·licitud del certificat de compatibilitat urbanística,

renunciant a explotar unitàriament la gran extensió de sòl que anteriorment s’havia

considerat, reduint l’àmbit de potencial explotació i condicionant aquesta explotació, tot

renunciant incondicionalment a desenvolupar en aquest àmbit l’activitat d’abocador de

cap mena.

Sobre les qüestions fins ara exposades, convé recordar aquí que el POUM de Sagàs no pot

recollir ni preveure normativa una prohibició absoluta de desenvolupar activitats

extractives en tot el terme municipal, com ha vingut insistint la jurisprudència dels

Tribunals de Justícia, ni tampoc pot obviar que preexisteix una activitat extractiva en la

finca “La Roqueta”, que disposa d’autorització sectorial. Tampoc pot obviar-se que l’article


37

2.18 de les normes d’ordenació territorial del Pla territorial parcial de les Comarques

Centrals admet obertament les noves activitats extractives en sòls de protecció especial,

sempre i quan es garanteixi que no s’afecten de forma clara i definitiva els valors que van

motivar la protecció especial. En tot cas, en la restauració d’aquests espais s’haurà de tenir

cura de restablir els valors que, en cada cas, hagin motivat l’especial protecció.

Per tot l’anterior, l’Ajuntament de Sagàs va considerar escaient de conveniar, en el marc de

la formulació i tramitació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), els termes de

l’activitat potencial que l’empresa susdita podria arribar a portar a terme en el municipi,

cas que l’activitat rebés tots els permisos i autoritzacions necessaris a aquests efectes,

qüestió que cal ressaltar per damunt de tot. I això en el benentès que la regulació

d’aquesta possible explotació sota criteris de sostenibilitat ambiental i de racionalitat en

l’ordenació, tot prevenint de possibles impugnacions en via jurisdiccional contenciosa

administrativa, esdevé una actuació que revesteix d’interès pública car que el l’Ajuntament

vol evitar, sigui com sigui, és que s’acabi implantant un abocar en aquest àmbit o que es

pretengui explotar una gran extensió de sòl de forma unitària, sense garantir davant

l’Ajuntament la restauració adequada dels àmbits explotats.

És per aquest motiu que en data 7 de gener de 2013 es va subscriure el conveni urbanístic

al qual fa referència l’escrit de suggeriments presentat, el qual rebé posteriorment la

ratificació del Plenari mitjançant l’acord d’aprovació corresponent.

El conveni , entre d’altres determinacions, contempla les obligacions següents atribuïbles a

l’empresa interessada, que no podem obviar-se per part de l’al·legant:

- “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.” es compromet a desenvolupar llur

activitat extractiva, pel cas que sigui autoritzada per l’Administració sectorial

competent, generant el menor impacte possible al mediambient i sempre de

conformitat amb les prescripcions que es detallin en el corresponent Projecte

d’Explotació així com en el Programa de Restauració que s’aprovi.

- Pel supòsit que “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.” obtingui l’autorització

ambiental sobre l’àmbit d’ampliació identificat en el conveni, dita empresa es

compromet a desenvolupar llur activitat d’explotació per fases, de tal manera que

no podrà iniciar els treballs d’explotació d’una nova fase si prèviament no s’ha

restaurat l’anterior. En aquest sentit, la sol·licitud d’ampliació de l’activitat

extractiva que formuli l’esmentada empresa haurà de ser coherent amb allò

esmentat en el Pacte 3.2.b) del conveni.

- Igualment, en coherència amb el Pacte esmentat, “GRAVES I EXCAVACIONS

CASTELLOT, S.A.” es compromet també a obtenir el previ consentiment exprés i

per escrit de l’Ajuntament de Sagàs per a iniciar els treballs d’explotació d’una

nova fase.

- Pel supòsit que “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.” obtingui l’autorització

ambiental sobre l’àmbit d’ampliació abans referit o sobre qualsevol d’altre dins la

finca “La Roqueta”, dita empresa es compromet incondicionalment a no implantar

en tot l’àmbit esmentat cap tipus d’abocador, amb excepció de l’àrea de la finca

esmentada que a data de signatura del present conveni ja està essent objecte

d’explotació tot recordant que el Ple de l'Ajuntament en data de 28 de desembre de


38

2010, va atorgar llicència ambiental per l'activitat d'un dipòsit controlat de residus

inerts i per la instal·lació d'una planta de valorització.

- “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.” es compromet a satisfer puntualment

l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres que pugui aplicar l’Ajuntament de

Sagàs, per mitjà de la corresponent Ordenança Fiscal, sobre el fet imposable

consistent en l’extracció d’àrids en el municipi, així com d’altres impostos, taxes o

exaccions parafiscals que puguin aplicar-se pel fet d’interessar-se, autoritzar-se o

desenvolupar-se l’activitat esmentada.

- Tots els anteriors compromisos i obligacions s’entenen independents de l’obligació

que actualment recau sobre la mercantil “GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT,

S.A” de restaurar l’àmbit actualment autoritzat i ja explotat per dita empresa.

- Addicionalment, amb la signatura del conveni urbanístic, l’empresa mercantil

“GRAVES I EXCAVACIONS CASTELLOT, S.A.” es compromet a no interposar recurs,

de cap mena, àdhuc en via jurisdiccional contenciosa administrativa, contra el

Decret municipal 12/2013, de data 5 de novembre de 2013, ni contra cap altre

actuació administrativa que sigui conseqüència de l’aplicació dels compromisos

assumits en virtut del present Conveni.

En relació amb l’anterior, cal remarcar també que el conveni no sobrepassa el límit

explicitat per la jurisprudència dels Tribunals de Justícia en relació amb la impossibilitat

de disposar de la potestat de planejament per via d’acord o “conveni”, en el benentès que

els compromisos que assoleix l’Ajuntament de Sagàs únicament abasten la concreció de

certes determinacions urbanístiques, sota l’empara de l’interès públic i, en qualsevol cas, a

expenses del què resulti de l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística de Sagàs,

per part de l’Administració pública (Generalitat de Catalunya, Comissió Territorial

d’Urbanisme) competent a l’efecte, al marge de les autoritzacions sectorials o municipals

d’altres que hagi de rebre l’activitat interessada. Per tant, la virtualitat del conveni depèn,

entre d’altres factors, de que la Generalitat de Catalunya aprovi el POUM amb les

determinacions que es preveuen en el conveni en relació amb l’activitat extractiva

esmentada.

En definitiva, l’Ajuntament és sensible a la realitat actual dels sòls que conformen la finca

“La Roqueta”, i serà ferm alhora d’exigir el compliment de la legislació urbanística i

mediambiental que esdevingui d’aplicació en cada moment sobre l’activitat extractiva

preexistent; com ho serà també respecte les possibles ampliacions d’aquesta activitat, que

en tot cas obligaran als interessats a fassejar el creixement, a implementar-lo en solució de

continuïtat amb l’àmbit ja explotat i a restaurar prèviament el sòl abans d’iniciar

ampliacions.

Nogensmenys l’anterior, podem afirmar que la proposta d’ordenació de l’avanç del POUM

reconeix com a usos autoritzables en el sòl no urbanitzables els corresponents a l’activitat

extractiva en l’àmbit referit, regulació aquesta que respecta la legislació urbanística vigent

així com les determinacions del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. A més, no

és contrària aquesta previsió amb el procés de participació ciutadana que fins ara s’ha

implementat en el marc de la tramitació del planejament general del municipi.


39

Pels motius esmentats, es considera que el suggeriment formulat pel Sr. Comaposada,

malgrat s’ha de tenir molt en compte per tal d’exigir que l’activitat extractiva preexistent i

les seves possibles ampliacions minimitzin les immissions i efectes negatius en relació

amb les finques i predis que hi confinen, i donin ple compliment a les legislació urbanística

i mediambiental aplicable, no aporta elements ni fonaments jurídics (com a únic escrit de

suggeriments i propostes que es pronuncia en aquests termes) que facin decaure la

proposta municipal en relació amb aquesta qüestió.

Sagàs, a 03 de juliol de 2014.

Sagàs, març de 2015

La tècnica redactora L’Alcaldessa

AJUNTAMENT DE SAGÀS€¦ · De Berga en avall omença el aix Berguedà, i el territori s’insriu...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT DE SAGÀS€¦ · De Berga en avall omença el aix Berguedà, i el territori s’insriu...